1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 167

· g

ener

20

16

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

Foto

: Jos

ep M

a Co

sta

32

núm: 167 · gener 2016

viurealspirineus

SaloriaEdicions

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïta

EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

ALT URGELLMarcel·lí Pascual

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy

LA CERDANYARedacció

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

DL L 701-2002

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.comL’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

6 Entrevista

12dossier: aliments i cuina

21-29benestar

30-34belluga’t per la Cerdanya

35-48

5 de generNit de Reis

Arreu del país

17 de gener Sant Antoni Abad

agenda

portada

núm

167

@AmicsPirineuHem triat aquesta fotografia de l’amic Josep Maria Costa per desitjar a tothom un feliç 2016!

Fo

to: E

mili

Gim

énez

54

La poda

Les condici-ons atmos-fèriques adverses fan que aquest mes disminueixi l’ac-tivitat vegetal al camp. És un bon mes per preparar les terres en les quals s’haurà de sembrar alfals, remolat-xa, blat de moro o algun al-

tre conreu de primavera.

També es un bon mes per dur a terme la poda dels ar-bres fruiters i la plantada d’arbres nous, tot condicionat, això sí, al fet que no es produeixin glaçades molt fortes que podrien perjudicar aquestes activitats.

@elbaronrojo. Basta de anuncios en los que una pizza mediana da para comer a cuatro personas. Basta de hacerme sentir un tragaldabas.

@elbaronrojo. Pan y circo. Pan poquito pero, oye, circo tenemos como para una boda.

@viejomoeb. Belén Esteban arrasa en las librerías y Kiko Rivera es número 1 en ventas de música. Lo digo para que luego no nos asustemos con las urnas.

@jordievole. Si falla un son-deo a pie de urna con 170.000

encuestados, es que a los españoles nos encanta mentir cuando salimos de votar.

@jordievole. Sé fuerte, Ma-riano.

@elbenegre. Quico Homs serà president del govern després del pacte DIL - ERC - PSOE - PODEM #sondeig-BeNegre

@elbenegre. Enxampen l’executiva de @cupnacional fent el Sopar de Nadal en un McDonald’s:.

@324.cat. L’Alt Pirineu vol in-centivar la presència de gos-sos de protecció de ramats.

A pagès... anuncis breus

T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: edicionssaloria@gmail.com

Presentant aquest cupó a la teva llibreria!*Presentant aquest cupó tindreu un 5% de descompte en el preu del llibre Quan anàvem al cine. Cupó no acumulable. Només és vàlid un per llibre. Promoció vigent fins el 31 de febrer de 2016.

76

actualitatopinió

Sovint quan es pregunta qui van ser els descobridors de la doble hèlix del DNA la resposta és Watson i

Crick, a vegades també es menciona a Wilkins però rarament es parla de Ro-salind Franklin.

Qui va ser Rosalind Franklin? Una científica a la qual van robar els mèrits. Ella va ser qui va obtenir les millors imatges de difracció de raig X sobre cristalls de DNA. Gràcies a aquestes imatges mostrades per Wilkins a Wat-son i Crick, aquests van poder descobrir l’estructura de doble hèlix del DNA. Franklin treballava al mateix grup de treball que Wilkins, amb el qual no s’avenien ja que aquest va donar per fet que Franklin treballaria sota la seva direcció, però ella no havia estat con-tractada com una becària sinó com a una cristal·lògrafa reconeguda i així va intentar fer-se respectar en un ambient masclista.

Wilkins va mostrar les imatges obtingudes per Rosalind, sense el seu consentiment, a Watson i Crick que formaven part d’un altre grup de tre-ball. Aquestes imatges van ser les pro-ves empíriques de la seva teoria que es va publicar el 1953. Els caps dels dos grups de treball tot i ser coneixedors dels fets tampoc van fer res al respecte per fer valdre els drets de la Rosalind com autora de la prova indispensable per a construir el model. Així, el 1962 Wilkins, Watson i Crick van ser guar-donats amb el premi Nobel. Franklin no va poder ni arribar a presenciar-ho perquè ja havia mort de càncer. El nom-bre màxim de guardonats pot ser tres, Watson i Crick mereixien el guardó sense cap mena de dubte però per què Wilkins i no Franklin?

La figura de Franklin s’ha intentat desmillorar fins i tot després de la seva mort. Watson a La doble hèlix (1968) es refereix a ella com una ajudant de Wilkins que podria haver arribat a ser guapa si s’hagués tret les ulleres i arreglat els seus cabells. En frases com aquesta podem observar el menyspreu que es tenia envers Franklin. Ella no ha estat la única dona científica que en algun mo-ment s’ha intentat invisibilitzar: Barba-ra McClintock, Gertrude Elion..., i més.

Tots aquest fets ens permeten observar una clara discriminació de la dona en la ciència, que segueix existint tot i que es no es vol mostrar. Molta gent pensa que actualment ja hi ha igualtat en el món laboral però tristament segueix existint un sostre de vidre tant en ciència com en molts altres àmbits. És a dir, es difi-culta que les dones ascendeixin a càrrecs alts; de totes maneres, cal remarcar que aquesta és només una de les moltes de-sigualtats de gènere que patim.

Segons l’informe de “Unidad de mujeres y ciencia” (2013) l’índex de sos-tre de vidre durant el curs 2011-2012 en la universitat pública oscil·la des de 2,51 en ciències agràries fins a 1,68 en ciències exactes i naturals, quan el va-lor 1 seria la igualtat. Es podria pensar que aquest índex segueix sent tan elevat perquè hi ha menys dones que s’incli-nen a estudiar aquestes matèries i això fa que hi hagi més possibilitats que els homes arribin a alts càrrecs; tanmateix no és així ja que segons aquest mateix informe, el 53,4% dels graduats en àm-bits científics durant el curs 2011-2012 són noies. També es podria refutar aquest índex pensant que això actu-alment ha millorat i no hi ha aquesta discriminació. Tant de bo fos així, però tampoc ho és. El percentatge de dones catedràtiques universitàries del total de catedràtics d’entre 30 i 39 anys és d’un 8,82% i del total de catedràtics de 40 a 49 anys és de 20,26%7.

Per què és tan inferior el percen-tatge de dones catedràtiques en l’etapa dels 30 als 39 anys respecte l’etapa dels 40 als 49 anys? Una hipòtesi seria el fet que l’etapa dels 30 als 39 anys acostuma a coincidir amb l’etapa de maternitat. Malgrat els esforços que es fan per bus-car la paritat encara ara les dones han de fer front a una desigual distribució del treball domèstic i de cura, altrament anomenat treball reproductiu, fet que fa que es vegin immerses en una doble presència: en l’àmbit públic i el privat. En aquesta etapa se’ls acostuma a sumar la cura dels infants. L’avaluació de la re-cerca està basada en els mèrits del cur-rículum i no es té en compte els factors que dificulten el rendiment femení.

El treball reproductiu no és tingut

en compte. Tanmateix, existeix i el re-alitza majoritàriament les dones. Crec que no solament els nombres són im-portants i que a vegades ho és tant o més plantejar-nos per què els nombres són així. Aquest treball és tan necessari com el que realitzen al laboratori però no es reconeix i no és valorat ni remunerat. Sense aquest treball probablement la fa-mília nuclear no tiraria endavant, la pa-rella potser no es podria dedicar a una jornada laboral completa, no es produ-iria nova força de treball i la gent gran de la família quedaria desatesa. Tenint en compte tota la seva importància vull plantejar per què no es reconegut? Als interessos de qui respon?

S’ha avançat molt i potser no hi ha una divisió d’esferes tan marcada com abans ja que la majoria de dones han entrat a formar part del mercat labo-ral però ¿amb quines condicions? Les dones segueixen sent les que han de compatibilitzar la doble jornada labo-ral ja que aquestes han entrat a formar part del treball que es realitza en l’àmbit públic però els homes no han entrat a formar part de manera igual del treball que es realitza en l’àmbit privat. Què es pot fer al respecte? Fer més polítiques per conscienciar sobre la igualtat en responsabilitats de la llar? Fomentar la coeducació? Fer més polítiques per fa-cilitar la conciliació de la vida laboral i personal? Les polítiques de conciliació moltes vegades deriven en l’acumula-ció d’una major carrega de treball en la dona.

A part de la influència del factor maternitat en l’existència del sostre de vidre en àmbits científics, no hem d’oblidar el component de subjectivitat quan s’ha de reconèixer un mèrit. Enca-ra ara se segueix mantenint una men-talitat patriarcal i es considera la figura masculina com a superior. A Suècia es va fer un estudi sobre la valoració de la producció científica de postdoctorats a l’any 1995 i va quedar demostrat que es valorava més la qualitat del treball dels homes quan es tenia coneixement del sexe que quan no. Hem avançat però encara queda molt camí per recórrer per tal que no hi hagi més eternes obli-dades.

Darrerament els mitjans de comunicació ens han espan-tat, i força, amb determinats

informes de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) sobre el possi-ble caràcter cancerigen de les carns processades. Alhora, la mateixa OMS ens recomana que mengem insectes, que sembla ser que són molt nutritius i afecten molt menys a l’escalfament global que la pro-ducció en massa de carn de vedella o de porc. Forma part de les típi-ques modes alimentàries.

El tema dels aliments és una qües-tió molt sensible i ho ha estat de sem-pre. Només cal recordar l’assumpte de les vaques boges. Ara, la moda per excel·lència són els antioxidants. Sembla ser que són el remei mira-

culós per evitar el càncer, millorar la salut i tenir un cutis ideal. Però la cosa no és tan clara com sembla.

Certament, els antioxidants són unes substàncies que ajuden a pre-venir el càncer, però els darrers es-tudis indiquen que el seu abús pot ser perjudicial per la salut, és a dir, que com totes les coses, cal pren-dre’n amb moderació.

Fins i tot els miraculosos olis omega-3 podria ser que no tingues-

sin tanta efectivitat contra el coles-terol com ens han estat venent els darrers anys, tant des de les autori-tats sanitàries com des de la publi-citat de productes comercials força inocus.

Tot són modes i l’alimentació no se n’escapa. Fa unes dècades, la dieta mediterrània era un pecat i ara, en canvi, és la cosa més saluda-ble del món. El millor que podem fer en aquests casos és tenir una forta dosi d’escepticisme i actuar amb moderació, menjant una mica de tot. Així, com a mínim, limita-rem els efectes adversos que com-porta ingerir certes substàncies po-tencialment perilloses per la nostra salut en grans quantitats.

Fins allà on m’arriba la me-mòria tinc presents els Taxis de Línia, vehicles que sovint

surten d’algun bar o cafeteria cèn-trics de les nostres viles, fins i tot en hores intempestives, per tal de portar els veïns del Pirineu tant a Lleida com a Barcelona.

Bé sigui per visites mèdiques, universitats, aeroport, o altres motius, en tots els casos es trac-ta d’usuaris que no es poden des-plaçar en vehicle particular i que el transport públic no els cobreix la necessitat, per tema d’horaris o simplement perquè el transport públic des del seu nucli o és gai-rebé inexistent. En aquestes con-trades no tenim servei de tren, ni tan sols unes bones comunicaci-ons, l’única excepció és un servei d’autobusos feixuc que no sempre s’adequa a les nostres demandes.

Com a resultat de la crisi eco-nòmica i l’aparició de taxistes pi-rates a Barcelona, els taxistes de la ciutat comtal veuen els del Pi-

rineu com una amenaça per a la seva subsistència i han rebuscat a les lleis una fórmula per tal que els professionals pirinencs no puguin exercir la seva tasca a l’hora de retornar els clients cap a la mun-tanya però sí, en canvi, baixar-los fins a la capital.

El problema és que amb la le-gislació actual aquests taxistes no poden recollir legalment aquests usuaris fora del Pirineu, per tant un cop han acabat el tractament sanitari, o el motiu del seu des-plaçament, no podrien tornar al Pirineu amb el mateix taxi que els ha baixat. Els taxistes de Barcelo-na ho veuen com una competèn-cia deslleial i com si els taxistes del Pirineu els hi robessin clients, molt lluny de la realitat, ja que cap d’aquets usuaris estaria disposat a agafar un taxi de Barcelona, que els podria suposar pagar més de 300 euros per tornar al poble, però amb la llei a la mà tenen raó.

La situació és preocupant ja

que les línies vermelles de l’agres-sió i l’amenaça ja s’han creuat per part dels treballadors del taxi de Barcelona. Per tant el més lò-gic seria demanar una reforma de l’actual llei que no empara els nostres taxistes, que tot i pagar religiosament els seus impostos i actuar de forma lleial envers els treballadors barcelonins, estan prestant un gran servei a la nostra ciutadania.

Per solucionar aquesta pro-blemàtica cal que el Parlament de Catalunya i el govern de la Gene-ralitat reconegui aquest tipus de transport, i li procuri una legis-lació que doni cobertura a aquest col·lectiu, legislació crec que to-talment justificada degut a la pe-culiaritat del transport al nostre territori. Si això no s’aconsegueix una altra figura exclusiva del nos-tre món també desapareixerà.

Rosalind franklin, una de les eternes oblidades///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARME FARRÉ ORTODÓ · Estudiant de 4t de Genètica

Les modes alimentàries///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

En defensa dels taxistes del Pirineu///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////XAVIER MUNT · Regidor d’ERC a la Seu d’Urgell

98

cultura

Els contes de la col·lecció Petit Pirineu ens apropen als més petits les històries d’abans//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// C. MARQUET · La Seu d’Urgell

CONTES

PER COMENÇAR L’ANY

Els manairons, les trementinai-res o el gegant acordionista són personatges que no es fan

estranys als nens i nenes del Pirineu. Des de ben petits la majoria han escol-tat dels seus pares els contes de la col-lecció Petit Pirineu d’Edicions Salòria en els quals s’expliquen de manera entretinguda les tradicions, llegendes i fets històrics de les comarques piri-nenques.

Són contes que fan de bon llegir i de bon explicar, històries senzilles, al-gunes centenàries que molts adults ja recorden que els hi explacaven els seus pares o els seus avis; altres són narra-cions modernes i inventades, íntimes i populars que fan les delícies dels més innocents de les cases. Així són les rondalles que fan dormir i somiar els petits pirinencs, històries plenes de color, amb il·lustracions màgiques i un format consistent.

La base de tota aquesta proposta cultural inèdita al Pirineu parteix dels escriptors i historiadors inquiets, que porten a terme una insaciable activitat de recerca i difusió per tal de donar a conéixer la història de les comarques catalanes de muntanya des de tots els àmbits i per a tots els públics. Els lli-bres d’història per adults proliferen de la mà de joves estudiosos com Carles Gascón, Lluís Obiols, Oriol Mercadal

o Erola Simón, però paral·lelament surten al mercat contes destinats a l’entreteniment, però també a la peda-gogia, del públic infantil.

El Pirineu no s’atura. Lluny del que podria semblar a ulls estranys, la literatura a les comarques de munta-nya prolifera com els bolets, la publi-cació de llibres és intensa i, certament, els contes tenen un paper destacat en aquest procés de divulgació i creixe-ment cultural de la mà d’editorials de la muntanya com és el cas d’Edicions Salòria a la Seu d’Urgell.

En aquest context, la col·lecció Petit Pirineu aviat serà un clàssic. Es va encetar tímidament l’abril de l’any 2011 amb el títol La trementinaire de les

nenes rosses escrit per Isidre Domejó i il·lustrat per Carme Invernón, conte del qual se n’han fet dues edicions, i des de llavors s’han publicat set titols més amb la clara vocació de confor-mar una col·lecció de pes que s’estudïi a les escoles i estigui present a totes les llars. Formen part, podríem dir, de la memòria col·lectiva des de la base, des de que els petits comencen el seu aprenentatge amb la llengua i amb la fantasia escrita i il·lustrada.

El darrer exemplar publicat en la col·lecció Petit Pirineu és El poltre de

la Lluna escrit per la jove urgellenca Ester Farran i il·lustrat per l’artista de

Puigcerdà, afincada a Portugal, Eva Sánchez, guanyadora del darrer premi internacional d’il·lustració Edelvives. Una història basada en un poltre que recorre les fires del Pirineu fins que una nena se n’enamora i se l’emporta de viatge…

Conte contat, ja està explicat.

1110

Col·lecció Petit Pirineu:

1. La trementinaire de les nenes rosses

2. El tresor més gran del món

3. Anem a plegar manairons

4. El burot i les cireres d’Arfa

5. El gegant i l’acordió

6. La guineu i la camosa

7. El poltre de la Lluna

8. La Vedelleta Reula

Més informació del catàleg d’Edicions Salòria:

www.edicionssaloria.com

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori.

Tot pensat i fet des del Pirineu.

Col·lecció Petit Pirineu:

1. La trementinaire de les nenes rosses

2. El tresor més gran del món

3. Anem a plegar manairons

4. El burot i les cireres d’Arfa

5. El gegant i l’acordió

6. La guineu i la camosa

7. El poltre de la Lluna

8. La Vedelleta Reula

Dels petons perduts al pit-roig

Les històries no tenen topalls i els treballs editats per Salòria van més enllà de la regió pirinenca. De fet, no tenen límits. Tant és així que en

l’àmbit de la literatura infantil des del Pirineu es publiquen més col·leccions de contes d’àmbit català com la Col·lecció Pessigolles (iniciada amb el llibre Petons perduts i ampliada amb La Clàudia i el seu casc

de bombera), o la Lola Anglada que inclou els dos títols escrits pel joveníssim Ricard Lobo Martínez que tenen com a protagonista un pit-roig. Contes frescos, amb històries carregades de missatge on valors com l’amistat i la perseverança hi tenen un paper destacat.

1312

Aquest mes parlem amb la Núria Vilarrubla i el Lluís Grau. Lligats des de ben

petits a l’aigua i el riu, avui són responsables de l’organització de les competicions que es fan al Parc del Segre.

La Núria va néixer l’any 1959 a Montferrer, va treballar en el món de les assegurances fins el 1991. Durant més de vint anys ha estat la secretària del club Cadí Canoe Kayak. El Lluís va néixer l’any 1963 a Montferrer, va començar a remar als 12 anys al Club Cadí (llavors Sedis Kayak), després va continuar com a entrenador i ara com a directiu de la Federació Espanyola. I des de l’any 1987, a banda de ser parella es dediquen plenament al piragüisme, en la vessant tècnica i de organització. A les estones de lleure els hi agrada esquiar i caminar per la muntanya, plegar bolets i sobretot estar amb la família i els amics. Els dos formen part de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Piragüisme. Amants de la muntanya, els agrada la cuina, viatjar, llegir i passejar.

Com vau començar amb tot això?

Núria: Vam començar de la mà dels nostres germans grans, que remaven i estaven a la organització de la Setmana Internacional de Canoe Kayak. Quan van arribar els Jocs de Barcelona, el Lluís en la part tècnica i jo com a secretària, van treballar intensament i des de llavors això va passar a ser la nostra feina.

És gratificant viure d’allò que més t’agrada?Lluís: Realment és una sort poder fer el que t’agrada

i si ens pots viure és fantàstic. La veritat, no tens la sensació d’estar treballant.

I treballar amb la parella, com ho porteu?

Núria: Com podem... Tenim les piragües ficades a casa i a la feina..., de tant en tant hem de fer l’esforç de tenir temps per altres coses, però tan malament no deu anar perquè portem 28 anys junts.

Quines competicions recordeu amb més

entusiasme?

Lluís: Sens dubte els Jocs Olímpics sempre són quelcom especial. També recordem especialment la Setmana Internacional, era esport i gresca o potser perquè érem molt joves.

Per motius de feina passeu molt temps fora de

la Seu?

Núria: Sí, els últims deu anys hem voltat molt, jo al Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional i el Lluís com a tècnic, primer per tota Espanya i després sobretot a Sudamèrica amb els plans de

desenvolupament. Algun any hem fet prop de 200 nits d’hotel.

Suposo que teniu amics per tot el món?

Lluís: Aquesta és la millor recompensa del nostre treball, podem dir que tenim casa i amics a molts països, també tenim sempre la casa plena de gent d’altres països... Això és impagable i, a més a més, ajuda molt a entendre com va el món mes enllà de casa nostra.

El Pirineu és prou conegut arreu?

Núria: En l’àmbit del Canoe eslàlom, el Pirineu és una referència, per les competicions que es disputen a Pau, Foix i La Seu, però mes enllà d’això, a la gent d’arreu del món el que li sona és Barcelona. A Llatinoamèrica en concret tots els espanyols som “gallegos” i punt.

I el piragüisme, és conegut?

Núria: Som un esport minoritari tant a nivell nacional com mundial, però el fet de ser modalitat olímpica permet poder aspirar al màxim i disposar dels recursos suficients per oferir una trajectòria prou atractiva als esportistes que el practiquen.

I la Seu, com a fabrica de campions?

Nuri: La veritat es espectacular la feina feta a La Seu en el camp esportiu. Crec que tenim la densitat més alta d’esportistes olímpics per càpita entre el kayak i l’esquí de fons. Però no és només això: tenim pirinencs nascuts i formats a La Seu treballant per tot el món, tècnics, jutges i directius esportius que treballen a l’elit mundial. Això, a més a més de totes les altres modalitats esportives que es practiquen a la nostra ciutat.

Us agradaria que Catalunya tingués seleccions

nacionals pròpies?

Lluís: El fet de que Catalunya tingui equips propis o no, és feina del polítics. Tot sovint ens demanen als esportistes que ens pronunciem en aquestes qüestions. Nosaltres la gent que treballem en el món del esport, estem acostumats a seguir els reglaments i normes que ens marquen els polítics i si un dia podem competir com a equips catalans, benvingut sigui.

Núria i Lluís: “Hi ha pirinencs repartits per tot el món que treballen, a primera línia, en l’àmbit del piraguisme”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////SANTI MIARNAU · La Seu d’Urgell

entrevistaTot a punt per a la creació del Parc Natural del Montsec////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Tremp

El Consell Comarcal del Pallars Jussà està impulsant accions d’intercanvi amb territoris que són Parc Natural amb l’objectiu de conèixer en primera mà

quines són les implicacions de la futura creació del Parc Natural del Montsec.

En el marc d’aquestes accions, recentment una delega-ció d’una quarantena d’empresaris, alcaldes i regidors dels diversos municipis del Pallars Jussà situats en l’àmbit del Montsec, van participar en una visita d’intercanvi al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

La visita va constat d’una trobada amb els responsables del Parc Natural i amb l’associació Turisme Garrotxa, els quals van explicar l’èxit del seu model de gestió turística i la implementació de la Carta Europea de Turisme Sosteni-ble. També es va poder visitar a productors agroalimenta-ris i a empresaris turístics. Segons el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constantí Aranda, “la visita ha permès veure l’impuls turístic que dóna a la zona així com la compatibilitat del Parc amb l’agricultura i la ramaderia, especialment en una zona que és espai d’interès natural com el Montsec”.

Aquestes accions s’emmarquen en les iniciatives de desenvolupament local finançades pel Servei d’Ocupació de Catalunya dins el Projecte “Treball a les 7 comarques”.

cultura

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4 Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742elsencantsdelaseu@gmail.comTambé servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

La Ribagorça reconeix Rosa Lluch, emprenedora de 94 anys//////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · El Pont de Suert

El passat divendres 18 de desembre va tenir lloc al Consell Comarcal l’acte de celebració del XI Premi Jove Emprenedor/a de l’Alta Ribagorça. L’objectiu

d’aquest premi és reconèixer públicament l’esforç i l’aposta que realitzen els joves per endegar noves iniciatives empresarials.

Els guardonats de la present edició han estat per Nerea Farrero Iglesias, amb un primer premi de 1.500 euros, per LA RUTLLA, ESPAI DE VIDA I NATURA, una aula d’entorn rural amb serveis de lleure i restauració; per Javier Santos Pérez, de l’ASSOCIACIÓ TUMENEIA, amb un segon premi de 1.000 euros, per la creació d’un projecte de gestió educativa, lleure i ambiental en instal·lacions i campament juvenils de la comarca; i per Carlos Ortega Carasusán, amb un tercer premi de 500 euros, per TECNOPONT, una botiga de serveis integrals informàtics al Pont de Suert.

Durant l’acte es va fer el lliurament d’un premi especial adreçat a reconèixer la trajectòria laboral d’una dona emprenedora, que enguany ha estat per la Rosa Lluch Peiró, de 94 anys, per la gestió de l’Hostal La Plaça d’Erill la Vall, obert l’any 1943.

La celebració de l’acte ha comptat amb la presència de la Sra. Carme Castelló Gistau, Coordinadora Territorial de l’Institut Català de les Dones a Lleida, i la jove local Mireia Villa Raluy, dissenyadora i propietària de la marca de roba MIVIRA, premiada com a emprenedora l’any 2011.

1514

esport

El Palau d’Esports Municipal de la Seu d’Urgell es va omplir de gom a gom el passat dissabte,

19 de desembre, per rebre els campi-ons i campiones de patinatge artístic de Catalunya i celebrar els èxits de la

temporada.Els més de 800 espectadors que

omplien la graderia del Palau d’Es-ports Municipal urgellenc van poder gaudir de les exhibicions de patinatge artístic que van oferir els campions de

Catalunya, segons i tercers classificats de tos els campionats de Catalunya de la temporada 2015. La gala va finalit-zar amb el lliurament d’un reconeixe-ment als patinadors que han participat al Mundial de patinatge artístic.

Èxit de la gala del patinatge artístic de Catalunya///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

1716

La Diputació de Lleida ha pre-sentat aquest hivern la nova campanya per promocionar la

temporada d’esquí a les 11 estacions de les comarques de Lleida i l’Aran en presència dels seus responsa-bles i representants en un acte que va tenir lloc a la mateixa institució provincial.

La temporada 2015/2016 ve acompanyada d’una inversió glo-bal de 9 M€ en el conjunt dels diferents complexes hivernals i una data d’inici que es preveu per aquest mateix cap de setmana en el cas d’algunes estacions, si es confir-men les nevades anunciades.

Sota el lema de ‘Lleida, Catalu-nya blanca’ també es va presentar una campanya adreçada a un públic generalista i centrada en posar en valor els 493,70 km de pistes (11 km més respecte la temporada pas-sada), el principal domini esquiable de Catalunya i de l’Estat espanyol.

En el transcurs de la roda de premsa de presentació, el presi-dent de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va explicar que la corporació dedicarà aquest any una dotació de 200.000 euros a la campanya de promoció de les estacions d’esquí que anirà adreçada bàsicament al

mercat català, al de l’estat espanyol i també al mercat francès.

Segons el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, es preveu un repunt a l’alça en la venda de forfets, concretament, 65.000 més en relació amb la darrera referència fixada en els 1.225.000 forfets. S’es-pera que hi contribueixi l’activitat a l’Aeroport de Lleida-Alguaire amb vols procedents de Gran Bretanya, Israel i Palma de Mallorca.

Reñé també va destacar la im-portància del turisme per a les co-marques de Lleida, tant amb els es-ports d’aventura com en l’oferta de neu que ofereixen, amb un impacte

econòmic de 200 M€. El president de la corporació va

manifestat el seu agraïment a totes les estacions d’esquí del Pirineu “per l’esforç i el compromís que demos-tren” i va expressar la seva disponi-bilitat i la del Patronat de Turisme per continuar treballant junts en aquesta oferta de neu de qualitat.

La presentació de la nova tem-porada de neu es va celebrar a la Sala Polivalent de la Diputació de Lleida i va comptar amb una qua-rantena d’assistents, entre periodis-tes i responsables i representants de les estacions d’esquí.

esportLa Diputació de Lleida presenta la seva campanya per a promocionar a tot Catalunya la temporada d’esquí ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Sort

1918

2120

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU EL PARC DE LES OLORS PRAT DE SALA DE VILALLER

A la finca familiar Prat de Sala de Vilaller, a l’Alta Ribagorça, s’hi conrea àrnica (Arnica montana), una planta medicinal de la família de les asteràcies (la calèndula o boixac també és d’aquesta família),

que es troba de manera espontània a les muntanyes d’Europa Occidental. A Catalunya la trobem reduïda a les terres de més de 1.500 m. d’alçària i és una espècie protegida en el Parc de l’Alt Pirineu.

Parc

de

les

Olo

rs “

Prat

de

Sala

” de

Vila

ller.

Foto

: Ofic

ina

Com

arca

l del

DA

AM

2322 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Al costat de la carretera C-13, entre Balaguer i Lleida, a l’entrada del po-ble de Térmens, hi ha el bar Termi-

nus que ha canviat de direcció i que obre amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tra-dicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del po-ble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries.

L’oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els vermuts, les tapes

variades, i tot el que vingui de gust en un am-bient familiar i casolà.

L’establiment disposa de zona d’estacio-nament privat i es pot contractar per a l’or-ganització de festes i celebracions. El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran pro-postes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit.Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus!

Bar restaurant TerminusC/ Carretera, 69 (Térmens)Telèfon: 620 213 824

Els Parcs de les Olors és una xarxa formada per emprenedors que decideixen posar en valor un espai rural marginal, però situat en llocs accessibles d’interès paisatgístic, adequant-lo per

al  conreu de plantes aromàtiques i medicinals. És una manera de va-loritzar aquests espais amb una inversió assequible i una intervenció mínima. A Catalunya hi ha un total de quinze parcs distribuïts per diverses comarques, que funcionen en xarxa; a cada parc es fa un cultiu adaptat a les seves característiques tant de l’espai disponible com de les condicions climàtiques, etc. Estan organitzats com una franquícia social. A l’Alta Ribagorça l’any 2014 es va posar en marxa el Parc de les Olors Prat de Sala.

Parc de les Olors Prat de Sala

El Parc de les Olors de Prat de Sala correspon a una finca pròpia de la muntanya pirinenca catalana, amb una mica de bosc i unes feixes de prat de dall embolcallades per vegetació espontània que fan de tanca natural. El jardí visitable i productiu s’ha situat a la feixa més baixa que també és la més gran. Amb el disseny que s’ha fet del jardí s’ha tractat de fer una intervenció mínima en el paisatge. Tot respectant la forma del camp, s’han organitzat els parterres a mode de les varetes d’un gran ventall. La resta dels espais s’han deixat amb el prat natural segat, que serveix d’estructura d’amplis camins que alhora es continuen dallant i aprofitant-ne l’herba com aliment per al petit ramat d’ovelles

La situació de la finca a l’altra banda del riu Noguera Ribagorçana permet tenir una vista del conjunt del poble de Vilaller a primer pla i de les Pales de Casós i els magnífics boscos de Sarreres al fons.

Preocupats pel procés d’abandó a què estava abocada la finca fami-liar Prat de Sala de Vilaller, la Monique Climent i la seva família van veure en el projecte de la Xarxa Parc de les Olors un model de desen-volupament rural i un mode d’activitat econòmica que afavoreix una gestió sostenible i innovadora de la finca. Suposa una implicació pro-fessional però també ho plantegen com a projecte familiar. En ser un projecte de multiactivitat (producció, divulgació, comercialització..) permet que els diferents membres de la família s’hi impliquin en l’àm-bit que més els pot agradar o en el que el temps i les altres activitats els permetin. Al Parc s’hi conrea l’àrnica (Arnica montana), és una planta medicinal de la gran i diversa família de les asteràcies (la calèndula o boixac també és d’aquesta família), que es troba de manera espontània a les muntanyes d’Europa Occidental i a Catalunya la trobem reduïda a les terres de més de 1.500 m. d’alçària del Pirineu català. Actualment és una espècie protegida del Parc de l’Alt Pirineu.

Per cultivar-la requereix de terres més aviat àcides, certa altitud (més de 1.000 m.) i força humitat. Per això hi creix força bé al Parc de les Olors de Prat de Sala, on es preveu de fer-hi un cultiu força signi-ficatiu d’aquesta planta.

L’àrnica és una planta vivaç, herbàcia, de gran valor medicinal, d’entre 20 i 40 cm. d’alt. Les flors són grogues i floreixen a partir de l’abril i arriben al seu màxim a finals de juny. S’utilitzen les flors, que es cullen en el moment àlgid de la floració, i cal assecar-les ràpidament.

L’àrnica es fa servir sobretot per tractar els hematomes, cops, lu-xacions, esquinços i dolors musculars, doncs estimula la circulació en la zona del cos on s’aplica. Es fa servir en tractament extern en tintura preparada amb alcohol de 70º. En forma de gargarismes es recomana per tractar les faringitis, amigdalitis i la gengivitis. També té un efec-te en malalties infeccioses per la seva acció antibacteriana i contra els fongs.

A més dels productes de la Xarxa Parc de les Olors, amb les nostres

plantes (menta, estèvia, estragó, romaní) elaboren infusions, condi-ments i altres productes d’elaboració artesana que podreu comprar a l’agrobotiga que està al propi Parc. Les activitats que ofereix el Parc són visites guiades concertades (amb tallers per a menors d’11 anys), pícnics, visites i tallers escolars de primaria, secundaria i cicles forma-tius, tallers i xerrades.

Parc de les Olors Prat de Sala

Camí vell de Montanuy s/n. 25552 Vilaller (Alta Ribagorça – Lleida) Contacte: Monique Climent Dewit. Telèfon: 606507859 Correu electrònic: pratdesala@parcdelesolors.com

El bar restaurant Terminus obre amb nova direcció///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Térmens

El Parc de les Olors de Vilaller///////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Vilaller

A la teva llibreria, El poltre de la Lluna

Col·lecció Petit Pirineu Edicions Salòria

2524 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

L’equip de VIURE ALS PIRINEUS

us desitja un feliç 2016!

Barri Sta. Magdalena, 155 Tel. 617 835 10425700 LA SEU D’URGELL(Lleida)j.dasilvalaseu@hotmail.com

VENDA I COL·LOCACIÓ DE PEDRA

E l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerèn-cia. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb amics i família.

Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars. Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros. El local està completament climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure. El lloc de referència és just al davant de la plaça d’Europa i al

costat de l’estació d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat.

Local adequat amb pantalla de televisió per veure

el futbol, competició de motos GP, etc.

Telf: 973 92 13 27

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Viu l’aventura amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

El Club Vip Baqueira Pallars ofereix a preus molt especials els seus apar-taments turístics, situats a les Valls

d’Àneu, concretament Luxury House Esterri

d’Àneu i Luxury House València d’Àneu. Uns apartaments que es poden contractar només com a allotjament o bé acompanyats de paquets turístics. Apartaments de gran qualitat, d’1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat de 2 a 8 persones, totalment equipats. La decoració us agradarà.

El fet d’entrar a formar part del Club obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics per a tot l’any i permet gaudir de descomptes especials en les activitats que es practiquen du-rant l’hivern: serveis de lloguer d’esquís d’snow, excursions en moto de neu, raquetes, escola d’esquí, etc. L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especi-als, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fidels clients, servei de recollida a l’aeroport de Barcelona i a l’AVE de Lleida. També hi ha ofertes de cap de setmana a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional d’Ai-

güestortes i Sant Maurici o pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Entre altres ofertes destaquen una proposta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits). Igualment es pot gaudir d’una

oferta d’allotjament entre setmana per 30 euros per persona i nit, per un mínim de 2 nits, al cos-tat de les estacions d’esquí de Baqueria Beret, Espot o Port Ainé.

www.clubvipbaquierapallars.com

2726 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Bar Restaurant Els Traginers de la Pobla de SegurPlats convinats, pizzes, entrepans freds i calents, ‘pica pollo’, etc... Begudes i tot el que vingui de gust del nostre bar.També podeu fer unapartideta al nostre billar.Obert tots els dies.C. Estació, 34. La Pobla de Segur. Telf. 973 68 06 17

Dedicació i vocació. Joan Riu és el pare de la família ramadera que explota Casa Farré situada

a Borén i fundada el segle XVIII. Una llarga tradició ramadera d’avis, vesa-vis..., de tota la vida. Una casa arrelada a les costums de les terres pallareses de sempre i de les Valls d’Àneu. Una famí-lia que ha sabut transmetre al llarg de generacions l’amor per la ramaderia, la xisqueta i la vida de muntanya.

L’ovella xisqueta és una raça autòc-tona originària del Pallars. Una ovella que s’ha adaptat a la climatologia del Pirineu i a les condicions de la vegeta-ció d’alta muntanya. La seva carn s’ha convertit en un producte molt apreci-at.

El seu establiment és la Carnisseria Riu d’Esterri d’Àneu, gestionada tam-bé per la família, per la Maria Teresa i per la seva filla Sílvia. Qualitat i pro-

ductes de proximitat: bon formatge artesà, embotits elaborats com abans, carn de vedella bruna dels Pirineus, pollastre ecològic i una àmplia varietat de vins i aiguardents.

La carn de corder xisquet de la seva explotació la podem trobar a la Carnisseria Riu, o bé comprar-la per internet a www.nivaira.com. L’es-tabliment està situat dins el super-mercat Plusfresc, a l’entrada del poble a mà esquerra.

Carnisseria Riu

Venda a la botiga, al detall i on-

line

www.nivaira.com

C. Major, 72 · Esterri d’Àneu Telf. 973 62 61 17

Carnisseria Riu d’Esterri: productors de carn d’ovella xisqueta/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

A l Bar Restaurant La Masia de Montferrer estan especialitzats en cuina de muntanya, amb les

carns ibèriques com una de les especia-litats de la casa. Tenen menú als migdies i carta tots els dies.

El restaurant, situat a tocar de la carretera C-14, està obert tots els dies de les 6 del matí a les 12 de la nit.

Informació i reserves: 973 355 304.

Gaudeix de la nostra cuina.

BON PROFIT!!

La Masia de Montferrer, cuina de muntanya////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montferrer

Al centre de Tremp hi trobem, des del passat mes de juny, el Pati Gormand, un punt de trobada per

a familiars i amics pensat per passar una estona agradable esmorzant o berenant alguna de les especialitats de la casa.

Els propietaris de Pati Gormand elaboren els productes al seu obrador on hi fan pans d’espelta i integrals amb diverses varietats de llavors, així com tota mena de pastissos i pastes fetes a casa. Un espai ideal per a esmorzar i berenar tranquil·lament, fer un cafè o

Pati Gormand, un punt de trobada al centre de Tremp ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

un pastisset.També compta amb una terrassa

exterior molt acollidora.Obert de dijous a dimarts de 9 del matí

a 12 del migdia I de 5 a 9 de la tarda.Rambla Doctor Pearson, 15. Tremp

Telèfon: 873 498 510.

Bon Nadal!

2928 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Impulsen noves eines i recursos per dinamitzar el turisme sostenible al Parc Natural de l’Alt Pirineu///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sort

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha presentat les noves eines i recur-sos per dinamitzar el sector tu-

rístic dins la seva zona d’influència. En destaquen les relacionades amb les ac-tivitats familiars, les noves rutes a peu i en BTT que s’ofereixen als visitants, i els nous recursos digitals.

El projecte Explora el Parc

Tot i que es va iniciar l’any 2013, enguany s’han començat a realitzar ta-llers a les escoles per donar a conèixer el projecte als més petits. La proposta consisteix a lliurar-los un passaport en forma de llibret on s’ubiquen i s’expli-quen els llocs preparats per rebre les famílies que visiten el Parc, interpre-tar l’entorn i poder segellar el docu-ment. Aquests indrets són bàsicament

els centres d’interpretació vinculats al Parc, les activitats de l’agenda del parc realitzades per empreses de guies in-terpretadors acreditades, i més de 30

miradors panoràmics. A mesura que l’infant acumula segells al passaport, rep recompenses com samarretes, jocs educatius, guies de natura, etc.

Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall

del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, ar-relada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèn-tic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avant-passats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que com-plementen amb dos allot-jaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser-veis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més

de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso-nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an-tiguitat, 4 places de capaci-tat i adherida a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertu-sa, el Centre d’Observació

de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan-tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aven-tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia.

Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com

El Molí del Pau: oli verge extra fet a la manera d’abans/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

Agrària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura i la ramaderia i, des de fa dues

generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer, avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuem l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, oferim als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaborem —i d’altres d’artesans— a la nostra botiga, el Rebost dels Vilars.

Al Molí del Pau ens encarreguem de tot el procés d’elaboració i comercialitza-ció dels nostres productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatzematge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de dis-tribuïdors, directament a la nostra botiga o a qualsevol de les fires artesanes que vi-sitem anualment arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra.

L’orografia del terreny, a les portes del

Montsec, determina l’alta qualitat dels nostres productes, elaborats a base de les varietats arbequina, verdiell i sarrut. La nostra producció d’oli d’oliva extra verge és majoritàriament 100% arbequina, que dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic. Tot un plaer per als sentits!www.molidelpau.cat

info@molidelpau.cat

info@rebostelsvilars.cat

OS DE BALAGUER

973 43 80 98 · M. 635 479 694

3130

benestar

Agraïments per les donacions a la campanya “1 euro per la Nadia” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Fa tot just un mes es va iniciar la campanya “1 euro per la Nadia”. Volem agrair la solidaritat dels ciutadans i ciutadanes amb la família Blanco Garau.

La campanya està vigent fins el mes de gener. El resultat de la recaudació es publicarà a la revista Viure als Pirineus del mes de febrer.

Els més sincers agraïments a:

Ajuntament d’Oliana (Oliana)CAP de La Seu d’Urgell (La Seu d’Urgell)Col.lectiu de Mossos d’Esquadra de La Seu d’Urgell (La

Seu d’Urgell)Centre Associat UNED (La Seu d’Urgell)Escola Andorrana de Escaldes Engordany, equip de

professors (Principat d’Andorra)Escola Castell-Ciutat (Castellciutat)Escola de Ponts (Ponts)Escola Els Agols (Montferrer)Escola Janer (Santa Coloma, Principat d’Andorra)Escola La Salle (La Seu d’Urgell)Escola La Valira (La Seu d’Urgell)Escola Mn.Albert Vives (La Seu d’Urgell)Escola Municipal d’Art (La Seu d’Urgell)Escola Municipal de Dansa (La Seu d’Urgell) Escola Municipal de Música (La Seu d’Urgell)Escola Pau Claris (La Seu d’Urgell)Escola Sant Esteve ( Alàs)Escola Sant Jordi (Oliana)Escola Sant Joan (Berga)Escola Sant Climent (Coll de Nargó)Fundació Hospital Sant Bernabé (Berga)Residència Castell d’Oliana (Oliana)Institut Espanyol d’Andorra (La Margineda, Principat

d’Andorra)Institut Guillem del Berguedà (Berga)Institut Joan Brudieu (La Seu d’Urgell)Institut La Valira (La Seu d’Urgell)Institut de Ponts (Ponts)

Institut Serra de Noet (Berga)

Establiments i altres

Bar Restaurant el Portal (Organyà)Cafeteria el molí ( La Seu d’Urgell)Disseny Taca LocaFarmàcia Alvarez-Sanz (Berga)Farmacia Teresa Peruchet (La Seu d’Urgell)Foto Estudi (La seu d’Urgell)La Baldufa roba infantil (La Seu d’Urgell)La Baldufa roba Infantil (Andorra)La Copisteria (Berga)Panificadora Berga –Valldan (Berga)Personal i clients de Correus de Berga (Berga)Restaurant Dolcet (Alàs)Revista Viure als Pirineus (La Seu d’Urgell)Saló de té el Suís (La Seu d’Urgell)Xics Roba infantil (La Seu d’Urgell)

Destacar la col.laboració de:

Anna SantosAxel Lopera Alexandra SangràDaniel Eduardo Sánchez Dolors MarsolIsabel Ponts Maria Garcia Mayka Jiménez Marc Casanovas Montse MessallesPaula Clotet Sara Caballé Sonia Peixoto Vanesa TarrésRamon Fierro

FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina

AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

Millora la teva salut amb BIOMAGNETISMETERÀPIES A TRACTAR:

Migranyes, Artritis, Diabetes, Insomni, Estrès, Ansietat, Lupus, Herpes labial, Ciàtica, Dolors musculars, Còlics, Hipertensió, Fatiga crònica, Tos crònica, Obesitat, Tiroides, Angines, Osteoporosi, entre d’altres.*Reactiva el teu sistema immunològic *Balanceja el PH del teu cos*Equilibra la teva energia

Consultes:+34 629 54 35 43

Aquest número paralrem d’un tema que està de moda: la nutrició esportiva. Tots sabem que per augmentar el rendiment esportiu hi ha persones

que utilitzen suplements ergogènics, alguns dels quals són il·legals (tot i que es troben al mercat), i molts són considerats dopants. Hem d’anar molt en compte en fer això.

Entre les estratègies de suplementació dietètica que trobem al mercat recomanem una forma més natural i saludable per millorar les reserves de glucògen, la repo-sició hídrica, mineral i de vitamines.

Aquesta estratègia nutricional es basa en els hidrats de carboni per millorar el rendiment esportiu. Una bai-

xa disponibilitat de glucosa limita la capacitat d’esforç i es causa de fatiga.

Les estratègies alimentàries van encaminades a aug-mentar la disponibilitat de glucosa just abans d’iniciar l’esforç, assegurar la seva reposició durant l’activitat, restaurar les reserves de glucògen consumides, poten-ciar les reserves de glucògen muscular i hepàtic.

Les diferents estratègies tenen en compte el tipus d’esport a realitzar, els entrenaments, la durada i la in-tensitat de l’exercici. L’objectiu principal es allargar i recuperar les reserves de glucògen al múscul i fetge.

Deixeu-vos assessorar i no prengueu productes il-legals.

Estratègies alimentàries en la nutrició esportiva /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort

3332

Sanació energètica i registres akashics////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN RIBÓ GRAU · Teràpies energètiques

Utilitzant la tècnica de la sanació energètica s’ajuda a la persona a treure aquelles emocions que

s’han quedat dins el cos i que per qual-sevol raó la persona no les ha pogut ex-terioritzar.

Aquestes emocions retingudes es poden manifestar a través de bloquejos físics, emocionals o espirituals. És molt important el fet de treure aquesta energia densa que s’ha quedat atrapada a l’interior del nostre cos per sentir-nos molt millor amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta. L’energia densa pot venir de pensaments negatius com la ràbia vers a les persones, la pròpia

frustració, la tristesa, el rancor cap a altres persones, etc…

Amb aquesta teràpia es treu aquesta energia densa que tenim i, com ja he comentat, això farà que ens trobem molt millor amb tot el que ens rodeja.

Els REGISTRES AKASHICS, de manera resumida, són l’emmagatzematge de la nostra memòria que anem creant el dia a dia i de les vivències que té l’ànima. És com una mena de biblioteca on hi ha els nostres pensaments, accions i vivències. A més a més, a l’emmagatzemar també les experiències de l’ànima hi ha les nostres les nostres vides passades, la present i la futura.

Amb la teràpia dels registres Akashics es pot obtenir informació rellevant de la persona que ajuda a entendre millor el comportament que aquesta persona adopta davant d’alguna situació o el perquè dels seus bloquejos.

Ara que ja disposes d’un petit tastet teòric de la sanació energètica i dels registres Akashics (i consideres que no saps el que et passa perquè et sents estrany o no saps quin camí elegir) posa’t en contacte amb mi per portar-los a la pràctica.

Us desitjo feliç Any 2016!

Joan Ribó GrauTel. 606 510 949

jribog@gmail.comwww.joanribograu.com

benestarLa mare i el pare se separen, i jo?///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MIQUEL ALET · Psicòleg del CDIAP de l’Alt Urgell

El mateix dia que sortia aquesta notícia, en Jordi Fàbrega feia la següent reflexió a les xarxes: “Ben cert, davant d’un divorci, et separes de la teva

parella, no dels fills, i ell/a segueix sent el seu pare/mare”. Aquesta frase enceta molts cops les meves intervencions en situació de ruptura de parella.

Moltes famílies acudeixen a professionals de la salut, del desenvolupament, socials, educatius... per preparar i aconseguir el menor impacte emocional possible en les separacions i divorcis. Aquesta gestió és molt positiva però sempre ens agrada deixar clar que qualsevol ruptura generarà malestar emocional als fills, és un dol, una pèrdua. Aquesta és una pèrdua de l’estructura familiar descrita fins ara, de temps compartit conjunt, d’algun espai concret, són canvis de rols, de gestió, de maneres de fer... però no és una pèrdua d’amor i estimació, ni de cura i protecció, això no hauria de ser-ho. L’infant ha de saber que la decisió i motiu és dels pares, no responsabilitat d’ells; que se’ls atendrà i cuidarà igual que fins ara perquè aquest serà l’objectiu dels pares encara que no estiguin junts; que els comprendrem, que entendrem que estiguin tristos, que tolerarem que vulguin que ens unim de nou, que demanin a crits que visquem sota el mateix sostre; i no és dolent dir-los que això, molts cops, no pot ser, però que ells sempre seran el més important pels pares.

Però fixeu-vos, sovint ens centrem únicament en els fills. I els pares? Les ruptures, com a tals, per molt ben portades que es duguin sempre generen emocions, molts cops contradictòries. Els processos de separació generen disparitats, malentesos, disputes i en el pitjor dels casos, conflictes. Si aquests conflictes perduren o s’enquisten ens podem trobar en situacions en què els fills es converteixen en moneda de canvi o xantatge, instruments econòmics, espies que passen informació de l’altre, missatgers, mitjans per fer quedar malament a qui fins fa poc era la nostra parella, etc. Aquests són els processos poc sans que fan que els fills se sentin culpables i responsables de la situació, i que fomenten que es generin aquests mecanismes nocius que s’exposen a l’article. Explicar que aquestes actituds no generen res de bo pel fill és fàcil, el que no ho és tant és que s’aturin, sobretot que s’aturin per les conseqüències negatives que tenen sobre aquells més indefensos i que

en el fons només estan al mig d’un foc creuat. Aquí rau el problema i les conseqüències exposades.

Darrera de la pèrdua que segueix a una separació es poden desencadenar mecanismes emocionals que marquen que l’infant té un malestar, tals com un estat emocional més baix, la pèrdua d’hàbits anteriorment establerts, el caràcter més variable, l’agressivitat, el plor, la manca de gana, una major sensibilitat o irascibilitat, la menor tolerància a pautes i límits, etc. Aquests símptomes o indicadors no són més que la seva resposta emocional, que ha de ser i que serà, i que ens requereix als adults com a suport (això em fa pensar amb la pel·lícula Inside Out (Del revés) en la que veiem com la tristesa resol situacions emocionalment complicades). No hem de viure aquestes respostes com a negatives, les hem d’atendre, acollir i comprendre... i no em val la frase que sento massa sovint

de “a mi això no m’ho fa!!!”. Sí, potser no t’ho fa a tu, però no es tracta del lloc on faci les rebequeries o del lloc on plori més o menys, o davant de qui... sinó del fet que això succeeix al FILL/A independentment d’on i amb qui succeeixi, per tant, el tema és de TOTS.

Els adults som adults, i millor o pitjor, ho anirem portant, els infants són això, infants, i no s’han d’implicar en temes d’adults sobre els que no tenen responsabilitat ni han decidit, i som nosaltres els que hem d’acompanyar i ajudar en aquests processos. També expresso sovint que el nostre objectiu és el benestar de l’infant i que aquest s’aconseguirà millor si lluitem junts i cap a la mateixa direcció, fins i tot fent-nos costat en situacions complicades. Podem no ser parella, però seguim sent progenitors i educadors dels fills. Entenc que en una ruptura això

costi, i que hi ha ruptures més i menys traumàtiques, però en la mesura del possible, el raciocini ens ha de fer veure que serà l’infant per qui hem de vetllar.

Tots som potencials pares i mares separats. Pensem-hi una mica. Ara que tot va bé ens sembla estrany que un dia jo pugui trobar-me dins d’aquest procés tòxic, però no, al final tots hi estem exposats perquè les relacions humanes són complicades i variables, ja que a més de fantàstiques i plaents també poden ser doloroses i malintencionades.

Preneu les meves paraules com a una reflexió en veu alta en la qual hi aporto la meva experiència laboral, si d’aquesta en surten altres reflexions per arribar a evitar situacions conflictives i malestar, ja estaré content. Moltes gràcies!

Les virtuts de les llavors a l’alimentació ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CECÍLIA TORRES · Sort

Tal i com explicàvem en la revista del mes passat, la CHIA (Salvia hispanica L) es una

planta herbàcia que està considerada un “superaliment” per la seva elevada i compensada concentració de nutrients. Però amb tot, ens van quedar per explicar moltes coses sobre aquesta planta que a continuació detallaré.

La CHIA (Salvia hispanica L) és de la família de les lamiàcees; és nativa del centre i sur de Mèxic. Guatemala i Ni-caragua i, juntament amb el lli, és una de les espècies vegetals amb la major concentració d’àcid gras alfa-linolènic Omega 3. Es cultiva per tal d’aprofitar les seves llavors com a aliment ja que la llavor de la CHIA contè un gran nom-bre de propietats com ara proteïnes, calci, bor (mineral que ajuda a fixar el calci dels ossos), potassi, ferro, àcods greixos com l’Omega 3, antioxidants i també oligoelements com el magnesi, el manganès, el coure, el zinc i vitami-nes com la niacina.

La llavor d’aquesta planta té dos ve-gades més de proteïna que qualsevol altra llavor, cinc vegades més de cal-ci que la llet sencera, dues vegades la quantitat de potassi en els plàtans, tres vegades més d’antioxidants que els na-bius, tres vagades més de ferro que els espinacs i set vegades més d’Omega 3

que el salmó.Aquestes propietats hodrofíliques de

la fibra solubre de la llavor de la CHIA són les que possibiliten que la llavor absorveixi aigua fins a dotze vegades el seu propi pes i permeten que, un cop consumida, l’organisem prolongui el seu estat d’hidratació, retengui humitat i es regulin més eficientment els fluids corporals, l’absorció de nutrients i, conseqüentment, el balanç electrolític.

No conté gluten, per tant és apta per als celíacs.

El gust de les llavors de la CHIA és suau i agradable. Es pot utilitzar en tot tipus de receptes, salses, pans, postres i batuts.

Aquestes llavors són fàcils de digerir, els seus nutrients són ràpidament assi-milats per l’organisme. La forma més habitual de menjar CHIA es barrejant les llavors amb aigua, sucs o algun ali-ment líquid.

També es poden afegir a amanides els brots tendres de llavors de CHIA ja que són fàcilment digeribles i estan carregats de vitanines i minerals.

Una recepta fàcil i ràpida per a intro-duir en la nostra dieta la CHIA és:

Remullar en un vas d’aigua 1 cullera-da de CHIA, deixar-la reposar durant 10 minuts i posar-hi suc de llimona. Aquesta és una bona manera de regu-

lar el nostre intestí aportant-li una alta dosis de fibra i tots els seus nutrients abans esmentats. és mnolt recomana-ble per a mantenir-nos sans i forts.

Sempre és bo començar el dia amb una dosis de bons nutrients i netejar els filtres del nostre cos...

Aníma’t a probarla! 

Cecilia Torres Cruzado 

Nutricionista · col. N 3063

REBOST DEL PIRINEU

SORT - C/ Mayor nº 35 - 37

Telf: 973 621 103

3534

Surt al carrer el primer número d’una nova revista a la Cerdanya

3736

Puigcerdà en l’època de la Guerra de Successió o a la construcció del ferrocarril transpirinenc ja al segle XX. En el capítol de ciència, la revista ha recollit, per exemple, les investigacions sobre les mines de manganès de Cortàs, o un catàleg de les papallones pròpies de Cerdanya entre d’altres aportacions.

‘ERA’ vol ser el pati on es puguin trobar els treballs de recerca produïts a Cerdanya, de manera que sigui una eina més per al coneixement del nostre territori. La voluntat tant del GRC com de l’Arxiu, és donar continuïtat a la revista amb la publicació de les Jornades d’Estudis que esperem poder organitzar regularment.

El Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i Edicions Salòria han col·laborat per editar conjuntament ‘ERA, revista cerdana de recerca’. La

nova capçalera recull les comunicacions presentades a les I Jornades d’Estudis de Cerdanya, celebrades els dies 15 i 16 de novembre de 2014 a Puigcerdà.

En aquest primer número hi trobareu 18 articles

amb les darreres novetats en la recerca arqueològica,

històrica i natural a Cerdanya. L’àmbit de l’arqueologia hi està molt ben representat amb articles sobre els jaciments actualment oberts i que aporten nous coneixements a cada campanya com són els de Montlleó (Baltarga), el Fòrum de Llívia i el Castellot de Bolvir. En l’àmbit de la recerca històrica, trobareu aportacions referents a la construcció medieval del pont de Sant Martí, a la gènesi de la Torre de Penya Cadell (Sant Romà, Montellà), al cenobi desaparegut de Sant Joan (Bellver), al fenomen del bandolerisme, a la Coronela de

Puigcerdà prepara la 3a Cursa Sant Silvestre Compressport//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Surt al carrer el primer número de la revista cerdana de recerca ERA//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// J. SÁNCHEZ · Puigcerdà

Porté Puymorens tindrà oberts tots els sectors durant aquestes festes ///////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Porté

El dissabte 2 de gener tindrà lloc la 3a edició de la Cursa Sant Silvestre Compressport de Puigcerdà, que enguany tornarà a ser de caràcter solidari.

Hi haurà un circuit de 5 Km per a corredors a partir dels 15 anys que sortirà a les 10 h de la plaça Santa Maria, vorejarà l’estany, passarà per Rigolisa i arribarà al Poliesportiu de Puigcerdà. Paral·lelament, a les 10.45 h i a les instal·lacions del Club Poliesportiu, es farà la Mini Sant Silvestre, per a infants d’1 a 14 anys.

Porté Puymorens obrirà tots els sectors de l’estació durant aquestes festes de Nadal. Les previsions meteorològiques indiquen que el bon temps

predominarà durant la primera part de les vacances de l’hivern i que les temperatures seran més altes que de costum. La manca de precipitacions i de fred dificulta la conservació de la neu existent. Malgrat tot, Porté Puymorens, gràcies a la seva ubicació, podrà oferir una vintena de pistes obertes.

3938

Bolvir estrena una biblioteca pública a les escoles //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALFRED PÉREZ-BASTARDAS · Bolvir

Agenda activitats puigcerdà gener 2016 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

L’ajuntament de Bolvir aposta per la cultura. Primer va ser la construcció d’una escola, després l’obertura de l’Espai Ceretània (de visita obligada) i ara ha estrenat

una biblioteca pública situada a les escoles del poble. La biblioteca, que porta per nom Biblioteca Homilies d’Organyà, és un nou signe de civilitat, de compromís, de joia i és clar, de Política. Però com deia Rafel Campalans, política vol dir pedagogia. I tot plegat és Cultura.

Quan nosaltres vam arribar a Bolvir, fa més de quaranta anys, era un poble molt desconegut i ara és un centre de recerques i d’innovacions que genera un turisme cultural potent. L’obertura d’aquesta biblioteca, la quarta existent a la Baixa Cerdanya, reforça la identitat pirinenca del poble i la consciència de cultura i de progrés de tots els que hi vivim o, d’una manera o altra, hi estem vinculats.

I mirat des d’aquests quaranta anys llargs en què vam pujar per primera vegada fins ara, hi ha hagut canvis importants. Bolvir fou el primer poble cerdà que va tenir una monografia, ara ja introbable, i un nou projecte que s’està realitzant. I s’ha descobert ell mateix amb un Frontal d’Altar romànic, amb un Retaule gòtic dels millors de la comarca, amb un patrimoni arquitectònic de gran interès, i una descoberta arqueològica que explica la història de Bolvir i de la Cerdanya, juntament amb una església de Talltorta plena de pintures d’un barroc naïf.

Ara la nova Biblioteca esdevé un centre d’estudi, de reflexió i d’activitat que, juntament amb la nova escola, formarà estudiants per seguir endavant aquesta tasca cultural i social.

A casa nostra vivíem rodejats de llibres; i tant els avis com els meus pares tenien una bona biblioteca. Un dia vaig anar a buscar el meu fill Miquel a casa d’un amic de classe; ell tenia uns 8 anys. Al recollir-lo li vaig demanar si

s’ho havia passat bé, si havien jugat, que li havien dit, etc, etc. El nen semblava que no les tenia totes i posava cara d’estranyat. Jo no sabia que passava. I al sortir al carrer em va aturar i em va dir: “saps papa, a casa d’aquest amic de l’escola que m’ha convidat, NO TENEN CAP LLIBRE!”.

Ara fa més de 40 anys, tornàvem de França la meva dona, jo i la nostra nena d’un any amb el 2 CV de color vermell. Arribats al pas fronterer la gendarmeria ens van parar: “Bon soir messieur”. Van donar una ullada per dins del cotxe i amb cara de recelosos ens va deixar passar.

Tot just travessat el Raur ens comencem a posar nerviosos. Us ho podeu imaginar; portàvem el cotxe tot ple de llibres: des de La Historia de España de Pierre Vilar fins La Guerra Civil española de l’Hugh Thomas, passant pel de Fernando Claudin, La crisis del movimiento comunista, i d’altres autors com el capellà Josep M. Llorenç amb La

Iglesia contra la República Española, o els de Gerard Brenan, Gabriel Jackson, Stanley Payne, Andreu Nin i Joaquim Maurin, etc. Quan vam arribar a la duana espanyola la Guardia Civil ens va aturar, va mirar a l’interior del vehicle i ens va demanar la documentació. La van revisar i ens van fer obrir el maleter i totes les portes. Quan van obrir la porta del costat on hi havia el cuco de la nena, a la meva dona no se li acut res més que fer un fort pessic a la cuixa de la nena que va arrencar a plorar amb ganes.

El policies, davant el crits insuportables de la nena i els nervis de sa mare van perdre la paciència i ens van deixar passar... Vam tirar endavant... I els llibres eren amagats just sota el matalàs del llitet de la nena, l’Eulàlia!

Enhorabona per aquesta biblioteca!

Alfred Pérez-Bastardas és autor dels llibres La Cerdanya.

Quadern de notes i Cerdanya, cap on vas.

Divendres 1 de gener de 2016

21.00 h Concert de Cap d’Any – Gran Gala Strauss. Filharmònica de Lemberg. Yuriy Holota, director i Tetyana Zhuravel, soprano. Venda d’entrades a partir del divendres 18 de desembre a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà. Organitza: Joventuts Musicals de la Cerdanya. Preu: 25€. Socis: gratuït.

Dissabte 2, diumenge 3, dilluns 4, dijous 7,

divendres 8 i dissabte 9 de gener de 2016

De 16.00 h a 20.30 h Parc de Nadal. Poliesportiu de Puigcerdà. Preu: 3€.

Dissabte 2 de gener

A partir de les 10.00 h III Cursa de Sant Silvestre de Puigcerdà. Informació i inscripcions: www.puigcerda.cat/esports

De 16.00 h a 20.30 h Parc de Nadal de Puigcerdà: obertura del Parc de Nadal infantil i Juvenil. Pavelló Poliesportiu de Puigcerdà.

17.30 h Xocolatada de Reis a la plaça de l’Estació de Puigcerdà.

18.00 h Arribada dels Patges Reials a l’estació de tren. Els patges del SS.MM. els Reis d’Orient arriben en tren per recollir les vostres cartes!! A continuació, visitaran el Parc de Nadal (Pavelló Poliesportiu de Puigcerdà).

21.00 h Gran espectacle sobre gel: Alegria on Ice Especial Nadal, amb la companyia del Patge Reial. Organitza: Patinatge Artístic Puigcerdà. Venda d’entrades: Poliesportiu de Puigcerdà, Oficina de Turisme de Puigcerdà i Ferreteria Franur. Preu: 6€. Menors de 3 anys entrada gratuïta.

Diumenge 3 de gener

De 16.00 h a 20.30 h Parc de Nadal de Puigcerdà. Activitats específiques: 18.00 h El Patge recollirà les cartes dels nens del Parc de Nadal. 18.30 h activitat de ZUMBAKIDS. 19.00 h Gran concert, amb la Coral GIOVINETTO, del programa OH HAPPY DAY de TV3. Poliesportiu de Puigcerdà.

19.30 h Concert de Nadal Coradis. Obert a tothom. Local Fundació ADIS. Organitza: Fundació ADIS.

20.00 h Gran espectacle sobre gel: Alegria on Ice Especial Nadal, amb la companyia del Patge Reial. Organitza: Patinatge Artístic Puigcerdà. Venda d’entrades: Poliesportiu de Puigcerdà, Oficina de Turisme de Puigcerdà i Ferreteria Franur. Preu: 6€. Menors de 3 anys entrada gratuïta.

Dilluns 4 de gener

De 16.00 h a 20.30 h Parc de Nadal de Puigcerdà: Taller de cuina especial amb els MASTERCHEFS LLUC i MARCO. Activitats específiques: 18.00 h El Patge recollirà les cartes dels nens del Parc de Nadal. Pavelló Poliesportiu de Puigcerdà.

Dimarts 5 de gener

18.00 h Des de la plaça de l’Estació, sortida de la Cavalcada de SS.MM. els reis d’Orient pels carrers de la vila de Puigcerdà. Els Reis visitaran l’Ajuntament on rebran les claus de la Vila. La Cavalcada finalitzarà a l’església parroquial, on els infants lliuraran les cartes i rebran un obsequi.

Dijous 7 de gener

Sant Julià, patró d’Age.

Divendres 8 de gener

De 16.00 h a 20.30 h Parc de Nadal de Puigcerdà: Taller de cuina especial amb el MASTERCHEF MARCO. Pavelló Poliesportiu de Puigcerdà.

Dissabte 9 de generDe 16.00 h a 20.30 h Parc de Nadal de Puigcerdà: Gran

espectacle de cloenda del Parc de Nadal 2015-2016, amb el CAU DE L’UNICORN. Gran sorteig petit electrodomèstic SMEG. Pavelló Poliesportiu de Puigcerdà.

De 17.00 h a 19.00 h Taller de punt de creu. Local Fundació ADIS. Organitza: Fundació ADIS.

Dilluns 11 de gener

18.00 h Hora del conte: “els contes que més m’agraden”, a càrrec de Va de Contes. Biblioteca Comtat de Cerdanya.

Dimecres 13 de gener20.15 h Tertúlia “La tradició del Reis”. Local d’entitats

(plaça del Call). Activitat oberta a tothom. Organitza: Espai Obert. Per a més informació: 655 32 23 02 – 606 32 08 54.

Diumenge 17 de gener

Sant Antoni Abad.

Dimecres 20 de gener

20.15 h “Nous desitjos per l’any nou. Complim tot el que ens proposem?” Local d’entitats (plaça del Call). Activitat oberta a tothom. Organitza: Espai Obert. Per a més informació: 655 32 23 02 – 606 32 08 54.

Dissabte 23 de gener

De 17.00 h a 19.00 h Taller de punt de creu. Local Fundació ADIS. Organitza: Fundació ADIS.

Dimarts 26 de gener

20.30 h Club de lectura. Es comentarà el llibre “Temps d’estiu”, de J.M. Coetzee. Coordinació: Cristina Luna. Biblioteca Comtat de Cerdanya.

Dimecres 27 de gener

20.15 h Les nostres emocions. Diem sempre el que pensem?. Local d’entitats (plaça del Call). Activitat oberta a tothom. Organitza: Espai Obert. Per a més informació: 655 32 23 02 – 606 32 08 54.

4140

Agenda activitats Bellver gener 2016 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Agenda activitats Alp, la Molina i Masella gener 2016 ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Diumenge 3

17h a 20h Recollida de cartes amb el PATGE REIAL i inflables. Al poliesportiu municipal

Dimarts 5

18.00h Cavalcada de Reis. Amb acompanyament musical. Ofrena de reis a la Plaça del Portal. Arribada al poliesportiu municipal. Acte organitzat per la Comissió de Reis.

Dimecres 6

18.00h Quinto especial dels

bombers voluntaris. Al Centre Cívic Escoles Velles

Diumenge 17

ST. ANTONI DELS RUCS. Al matí concentració d’animals a Bellver i cercavila pel poble, a continuació trobada al poble de Sant Martí dels Castells, benedicció dels animals i dinar popular al poliesportiu municipal.

Dissabte 30

21.30h TEATRE “ Molt soroll

per no res” de William Shakespeare. A càrrec de Grup Teatral Bellver. Al Centre Cívic Escoles Velles. Preu entrada: 5€

Diumenge 31

17.30h TEATRE “ Molt soroll per no res” de William Shakespeare. A càrrec de Grup Teatral Bellver.Al Centre Cívic Escoles Velles. Preu entrada: 5€

Dia 1: 66è. Descens Infantil a La Molina

Dia 2: QUINA PRO REIS. A les 22 h al Palau d’Esports i Congressos d’Alp

Dia 2: V Marxa Popular Nocturna a La Molina

Dia 2: XIII Cursa Familiar a MasellaDia 2 i 3: Cursa Nocturna Infantils

I/II a Masella. Organitza X-TOT Dia 4: Test de material Stone

Snowboards a La MolinaDia 3: Ski-test Elan a Masella

ALP

Dia 5: Arribada de SM Els Reis Mags d’Orient

17.00h Animació infantil a càrrec de Tumàquet al Teatre Municipal

18.00h Xocolatada per a tothom al Teatre Municipal

18.30h Arribada amb camells de SM Els Reis Mags d’Orient a la Pl. del Casino, acompanyats dels Grallers d’Alp. Visita al Naixament a la Pl. de l’Església

Seguidament, Recepció de SM els Reis Mags i entrega de cartes al Palau de Congressos

LA MOLINA Arribada SM Els Reis d’Orient i 1a

Baixada infantil de torxes17.00h Activitats per a nens i nenes

a Pista Llarga. Inflables i trampo-elàstic oberts.

17.45h Xocolatada i coca a Pista

llarga18.30h Arribada de SM Els reis Mags

des de les muntanyes acompanyats per tota una corrua de torxes fins arribar a Pista Llarga. Seguidament, entrega de regals.

MASELLA 18.00 h – Arribada de SM Els

Reis Mags d’Orient amb màquina de neu al Pla de Masella. Comitiva de torxes al Pla de Masella. Seguidament, xocolatada per a tothom

18.30 h – Recepció i entrega de cartes a l’Alp Hotel Masella                

Dies 7 -10: Europe Cup IPC ALPI (SL/GS) a La Molina

Dia 8: I Trobada amics del Facebook a La Molina

Dies 8-10: Acció promocional Càmera Café Vaillant a La Molina

Dia 9: Concert de Escola Municipal de Música de Berga a les 19h al Palau de Congressos d’Alp Director: Albert Romero Ortuño

Programa 1. Celtic Suite Tradicional Irlandesa 1. John Ryan’s Polka 2. The Dark Island 3. The Piper o’ Dundee 4. Three Reels 2. Concerto Grosso in Gminor (Fatto per la Notte di Natale) Op.6 No. 8, Arcangelo Corelli 1. Vivace-Grave

2. Allegro 3. Adagio-Allegro-Adagio 4. Vivace-Allegro 5. Largo Pastoral Solistes: Eva Camposo, Berta Sargatal i Quim Real 3. Recull de Nadales Populars. Preu de l’entrada 10 euros. Nens i estudiants gratuït.

Dies 9 i 10: Cursa GP Cerdanya a Masella. Organitza CE Llívia

Dia 16: 12 h de Masella Non Stop a Masella. Organitza Head

Dia 17: Cabirol Minifreestyler & World Snow a La Molina

III Trobada d’Instagrammers a La Molina

Dia 22: Fricandó Matiner a La Molina

Del 22-24: III BCN Snowpride a La Molina

Dia 23: 19è Trofeu Pista Pista – Audi Quattro Cup a La Molina

Dia 24: XXIII Cargol de Neu a Masella. Organitza CANM-C

Dia 30: Cursa de Fat Bikes a La Molina

Dies 30 i 31: 8è Trofeu Infantil La Molina U16 a La Molina

Dies 30 i 31: Trail Experience a La Molina.

4342

LA BATLLIA DE BELLVER.30 indrets llegendarisde MANEL FIGUERA

ALTRES LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ GUIES XAFATOLLS:1. El Baridà. 39 indrets llegendaris2. L’Urgellet i la Seu d’Urgell. El patrimoni i 40 rutes a peu.3. Pels estanys de Cerdanya.

Demana’l a la teva llibreria.

El programa «BEenerGi» de la Diputació de Girona estrena pàgina web ///////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

Els patinadors de la Federació Catalana, Maeva Gallarda i Joan Farrés, es proclamen Campions d’Espanya ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

El programa «BEenerGi» de la Diputació de Girona posa en funcionament el seu lloc web www.beenergi.ddgi.cat, una eina clau en la comunicació externa

dels serveis derivats del programa i s’estructura a partir de diversos apartats.

El programa inclou els objectius específics i estratègics que es pretenen aconseguir al llarg de la durada del «BEenerGi», entre els quals destaquen la mobilització d’inversions en eficiència energètica en l’enllumenat públic de 65 municipis, amb una inversió associada de 6,48 MEUR, i la mobilització d’inversions en eficiència energètica en 85 edificis municipals de 50 municipis, amb una inversió associada de 9,40 MEUR.

En aquest primer apartat també es poden consultar les institucions i organismes que formen part del Comitè Tècnic i del Consell Assessor del programa «BEenerGi». Aquests representants externs s’encarreguen d’una part del seguiment de l’evolució dels objectius del programa.

Pel que fa a l’assistència tècnica, en aquest apartat s’expliquen els cinc tipus d’assistència tècnica que el

programa «BEenerGi» ofereix als municipis:- Millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat

públic exterior;- Millora de l’eficiència energètica d’edificis públics;- Instal·lació de calderes o xarxes de calor que funcionin

amb biomassa forestal o combinades amb altres fonts d’energia renovable;

- Assessorament jurídic i tècnic en el procés de millora de l’eficiència energètica;

- Elaboració d’instruments de planificació de la producció i distribució de biomassa forestal.

S’hi pot trobar la sol·licitud per al Pla de Serveis per al Foment de l’Eficiència Energètica i les Energies Renovables, i per a la Promoció de la Biomassa Forestal. Twitter: @BEenerGiddgi

Els patinadors catalans van aconseguir 5 podis en el Campionat d’Espanya de patinatge artístic sobre gel que es va celebrar a mitjans desembre

a San Sebastià, amb la participació dels millors patinadors i patinadores nacionals. La competició, sota l’organització de la Federación Española de Deportes de Invierno (FEDH) i el club de patinatge Txuri Berri, va tenir lloc al Palau de Gel Txuri Urdin i va acollir més de 60 esportistes individuals, entre ells 20 procedents de clubs catalans, quatre parelles i tres equips de patinatge sincronitzat.

De la FCEH van prendre part els Júniors Ton Cónsul (FCB), Aleix Gabara (FCB), Alexandru Ilici (CEGVA), Maeva Gallarda (CEPAP), Júlia Ribas (FCB), Marta Guinovart (FCB) i Laia Bertran (CEPAP). En categoria Novice Advance, Anna Bertran (CEPAP), Daniela Blanco (FCB), Mónica Carratalà (FCB), Iria España (CEGVA), Marta Joly (FCB), Martina Mancusi (FCB), Ingrid Riera (FCB), Griselda Serrallach (CEGVA), Ariadna Sibera (FCB), Joan Farrés (FCB) i Arnau Joly (FCB).

Maeva Gallarda (CEPAP) i Joan Farrés (FCB) Campions d’Espanya 2015-16

La patinadora de Puigcerdà Maeva Gallarda del CEPAP i el patinador del FCB Joan Farrés van assolir a Sant Sebastià el títol de Campions d’Espanya de patinatge artístic sobre gel 2015-16 en les seves respectives categories. Joan Farrés es va dur la medalla d’or en Advancef Novice Masculí amb un resultat de 83,57 punts, seguit del seu companya de club Arnau Joly (80,76). Maeva Gallarda va liderar la categoria Júnior femení, revalidant el seu títol de Campiona d’Espanya amb una puntuació de 118,83. “Ha estat

un Campionat força com-petitiu, en el qual fins a l’últim segon no sabiem qui g u a n y a r i a . Però jo vaig fer el que havia de fer, és veritat que no vaig arriscat molt, vaig preferir assegurar i això em va portar al mes alt del podi”, va explicar Maeva Gallarda.

La catalana Anna Beltrán (FCB) va fer bronze en la categoria Advance Novice femení, categoria en la qual la patinadora Martina Mancusi (FCB) va assolir la millor marca de l’open general. Finalment, la delegació catalana va prendre part en la categoria Júnior Masculí en la que va assolir dos podis de la mà dels patinadors blaugranas Ton Cónsul (2n) i Aleix Gabara (3r). Alexandru Ilici (CEGVA) es va classificar en la 6a posició de la categoria.

Altres campions

La madrilenya Laura Barquero es va proclamar Campiona d’Espanya de la categoria Novice advanced, amb una puntuació total de 87.70, segona també de Madrid Belén Álvarez 84.29 i tercera la catalana Anna Beltrán 83.28.

La madrilenya Sonia Lafuente amb 148,83 punts va tornar a revalidar el seu títol de Campiona d’Espanya de patinatge Sènior, davant de la també madrilenya Marta García amb 139,36 punts. Seguint en Sènior, els campions d’Espanya per parelles van ser els bascos Aritz Maestu i Marcelina Lech i la dansa va ser per a la madrilenya Celia Robledo i l’aragonès Luis Fenero. En parelles júnior la victòria va ser per a la madrilenya formada per Dorota Broda i Pedro Betegón. Així mateix, els aragonesos Amelie Giraudón i Jaime García van aconseguir la victòria però en Dansa Junior.

El Campió del món i tres vegades d’Europa, el madrileny Javier Fernández, no va defraudar, proclamant-se campió d’Espanya per sisena vegada amb una puntuació total de 295,37 punts.

En patinatge sincronitzat, el Team Fusió en sènior, Team Mirum en júnior i el Team Sapphire en novice advanced, han aconseguit proclamar-se campions d’Espanya.

4544

El Tren Groc de la Cerdanya torna a circular durant tres mesos però s’hi hauran de fer més reparacions ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Sallagosa

Puigcerdà treballa per ser la capital cultural del Pirineu i reforça els lligams amb la literatura ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

El Tren Groc de la Cerdanya torna a circular i això és una gran notícia sobretot per al sector

turístic pirinenc. Després d’uns mesos aturat perquè es poguessin iniciar els primers treballs de reparació de la línia, la Societat Nacional de Camins de Ferro (SNCF), titular de la línia, n’ha reprès el servei per tal d’acollir la gran demanda que té entre els cerdans, segons residents i turistes durant les vacances de Nadal i l’hivern en general. Les actuacions sobre les vies, però, es reprendran el mes de març i serà llavors quan el tren tornarà a entrar als tallers fins al mes de juliol, tal i com va avançar el diari Regió7.

La represa de l’activitat s’ha fet amb l’habitual baixa intensitat del període hivernal, amb les dues locomotores a cada un dels extrems i dos vagons per a passatgers, la qual cosa configura una capacitat per a 150 persones. Aquestes primeres setmanes de desembre, el Tren Groc ja ha acollit els primers viatgers amb plena normalitat en els quatre recorreguts diaris que ha programat, segons ha explicat el portaveu de l’associació d’usuaris del Tren Groc, Jordi Bartolí.

Les obres que porta a terme l’estat francès i l’administració regional del Migdia Pirineus i el

Llenguadoc Rosselló se centren en la renovació de les vies i la infraestructura general de la línia, i es deixa per a més endavant una possible renovació de les locomotores i els vagons. L’actuació té un pressupost de 14 milions d’euros i es farà en tres fases. Una primera que s’ha portat a terme des de l’estiu, l’aturada que es farà el mes de març fins al juliol, i una nova aturada que la SNCF ha programat per a la tardor de l’any que ve.

L’Ajuntament de Puigcerdà és un referent a nivell cultural al Pirineu i entre les moltes iniciatives que impulsa (a banda de les que ajuda a tirar endavant)

hi ha la de donar un nou rumb a la Ruta Zafón, que serveix per conèixer els racons de la vila a través dels escenaris literaris d’El Joc de l’Àngel.

L’àrea de Turisme de la capital cerdana ha ampliat el nombre de guies locals que poden acompanyar els visitants de forma personalitzada pel nucli antic i l’entorn de l’estany Shierbeck, i ha ideat un sistema perquè els turistes dissenyin a la carta les seves estades. Així, en funció del seu desig, l’Ajuntament, mitjançant els tècnics del Centre d’Acollida Turística, els poden oferir paquets tematitzats de caire, per exemple, romàntic, històric o esportiu amb hotels, restaurants i visites especials.

La tècnica del CAT ha explicat al diari Regió7 que

“volem donar a la ruta un caire romàntic o tematitzat per adaptar tota l’oferta turística a la necessitat dels clients”.

A més de l’atenció personal al mateix CAT, el seu portal a Internet permet configurar la visita a Puigcerdà en funció del tipus de grup, ja sigui en parella, colla d’amics o família, a fi i efecte de proposar paquets fets a mida.

fotografia: El Canari. Autoria: Pau Trigo

4746

www.edicionssaloria.com