viure als pirineus-maig 2015
DESCRIPTION
Edició en PDF de la revista Viure als Pirineus-Maig 2015TRANSCRIPT
1
revi
sta
gra
tuït
a d
e l’A
lt P
irin
eu i
Ara
nn
úm
: 15
9 ·
ma
ig 2
015
www.viurealspirineus.cat
Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell
Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39
www.centresodontologiaintegrada.com
Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament
Pressupostos sense compromís.
el seu tractament
El cine dels nostres pares Surt a la venda un gran llibre d’anècdotes, documents i records sobre la història del cinema a la Seu d’Urgell
*Pàgina 11. Cupó 5% de descompte en el preu del llibre.
32
núm: 159 · maig 2015
viurealspirineus
edicionssaloria
www.viurealspirineus.cat
Distribucíó gratuïta
EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26La Seu d’Urgell
DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual
ALT URGELLMarcel·lí Pascual
PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy
LA CERDANYARedacció
DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat
DL L 701-2002
Tel. 699 24 18 71
L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.
opinió
6-8tema de portada
10-11Dossier: aliments i cuina
21-33benestar
35-38belluga’t per la Cerdanya
39-48
17 de maigDia Internacional dels
Museus
Arreu del món
16 i 17 de maigFira de Sant Isidre
Talarn
agenda
portada
núm
159
@Amicspirineu El llibre de Josep Benavent fa un recull extraordinari d’històries i aventures sobre el cine
Fo
to: E
mili
Gim
énez
El nou premi literari del PirineuFacebook: Premi Guillem de Bellbasta
54
cerdà amb les corals de les escoles de música de Berga, la Seu d’Urgell i Puigcerdà.· Dia 30, 21.00h. Concert de piano a càrrec de Xavier Barbeta. Museu Cerdà. Gratuït.· Dia 1,2 i 3. Festival Piri-neus Negres.
anuncis breus
Bons veïns i mals veïns...
Temps de projectes a l’hort. Cal pen-sar on plantarem cada va-rietat. Plantes que tenen un bon veïnatge són: alls i maduixeres; mengetera i al-bergínia; cols i enciams; es-pincas i maduixeres; pèsols
i patates; alfàbregues i tomaqueres; cebes i pastana-gues; enciams i congombres. Les que no volen veure’s juntes ni tocar-se són: alls i espàrrecs; blat de moro i apis; maduixeres i cols; bledes i espinacs; alls i pèsols; tomàquets i fonoll; pèsols i julivert; cebes i patates.
maig AGENDA
@AlvaroColomer Dicker ha prohibido la publicación en ebook de su novela en Fran-cia y Suiza para ayudar a las librerías. Muy interesante.
@shakira Enseñar a un niño a leer a una edad muy joven les da confianza, una mejor comprensión del mundo….
@elbaronrojo Una de las principales victorias del sis-tema es haber transformado en jornadas de celebración lo que debieran ser jornadas de lucha (1 mayo).
@AmicsPirineu “Una premsa lliure pot ser bona o dolenta però sense llibertat mai serà una altra cosa que dolenta”. Albert Camus.
@Radioseu Gravació a l’Ar-xiu Comarcal de l’#AltUrgell del programa ‘Radiografies’. Joan Obiols entrevista @agnandin.
@AtgPallarsMés de 500 persones a la primera festa #pallarsterradecorder . Un èxit de participació!!@Funda-cioAlicia.
@elbaronrojo —Entre Rato, los gastos de Rita Barberá, las comisiones de Trillo y Pujalte ¿con qué empezamos el telediario en TVE? —Venezuela. —Correcto.
A pagès...
Classes particulars de Llenguatge musical, Guitarra clàssica i Piano. Dolors. Telèfon: 628454888
Es busca quadra, hort, o era petita de lloguer en algun poble del Pallars Sobirà o prop de Llavorsí. Tel. 654 286 553
Manteniment, control i posada en funcionament de la teva piscina. sense problemes de desplaçament. Tel: 654286553
T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: [email protected]
Es compra/lloga caseta amb hort a la Seu o voltants. Interessats truqueu al telèfon T. 973 35 20 40.
Es llos pis moblat a Balaguer. Preu: 600 euros. Tel: 609559479
Es lloga pis 60 m2, 3 habitacions, cuina, traster i bany. Armaris empotrats. Amb balcó i molt lluminós. Tot donat d’alta. Telf. 973 35 12 87
Es ven material geriàtric. Cadira de rodes elèctrica quickie rumba per 900 €, grua elèctrica HOP E-150 per 500 euros i llit elèctric linak amb matalàs viscoelàstic per 1.000 euros. Interessats truqueu al 607189682 o [email protected]
Lloguer d’apartaments turístics per dies o setmanes, molt acollidors, lloc tranquil. Tel: 667 726 842
Es traspassa botiga de cosmètica amb cabina d’estètica al carrer Major de la Seu d’Urgell. Telf. 686 624 538
Es lloga pis a Balaguer, Pl. Auger, cèntric, 4 habitacions, 2 banys, gran menjador, gran Terrassa, moblat. 600 €. (Directe del propietari.) Telf. 609 559 479
Es busca lloguer de casa petita (de particular i preu raonable) amb trocet d’hort o era per la zona de Vall Ferrera o Ribera de Cardós. Per llarga durada. Telf: 654 28 65 53
BELLVER DE CERDANYA· Dia 23 · Introducció a l’ornitologia. Observació d’ocells a la Cerdanya. 19.00h. Centre d’Interpre-tació del Parc Natural.· Dia 24 · Sortida de camp. Observació dels ocells. A càrrec d’Àngel Bonada.
LA POBLA DE SEGUR· Dia 17· Entrada lliure en motiu del Dia Internacional dels MuseusMuseu dels Raiers. · Dia 23 · V edició del Camí de les TrinxeresDe 10 a 20h a l’Avinguda Catalunya.· Dia 31 · Mercat de les Pu-ces. Plaça del Daldo.
TALARN· Dies 16-17. Fira de Sant
Isidre. I Caminada de les Carenes (Pont de Suert-Tremp).
TREMP· 9 i 10. Fira de Primavera. VALL FOSCA· Dia 9. Sortida a Barcelo-na. 1 Mostra de Formatges Artesans de Catalunya. Parc del Riuet.· Dia 30. Rutes Vall Fosca: Capdella - Pla de Tuberia- Capdella. Sortida de 4 km amb un desnivell de 200m.
LA SEU D’URGELL· Dia 9, 18.00h. Dia Internacional de la Dansa. A l’Escorxador. · Exposició a l’Aparador. Retrats que parlen sols, de Bernat Manresa. A l’Apa-
rador, plaça del Carme, fins el 29 de maig.
MUSSA· Dies 16 i 17. Festa Major.
PUIGCERDÀ· Dia 16, 18.00h. Concert cantata Transatlàntida. Pavelló poliesportiu Puig-
76
opinió
Els experts en sociologia, filosofia o antropologia s’ho deuen estar pas-sant molt bé observant la conducta
humana davant la utilització dels telèfons mòbils. Tot i que la nostra espècie és cone-guda per creure’s ser la més intel·ligent, ja s’ha fet pública la informació que demostra l’estreta relació entre els accidents de trànsit i l’ús dels telèfons per part dels conductors.
Ja no se’ns fa gens estrany observar famílies que poden compartir taula durant els àpats i, cada un dels seus membres, in-teraccionant amb el seu aparell electrònic respectiu, és capaç de no badar boca per a re més que per menjar. Jo ho he vist fer i com ho fan. I he pensat que demà m’afaitaràs!
També he vist gent pel carrer que ca-mina sense deixar de mirar analíticament la pantalleta. Els usuaris es consideren aptes per anar esquivant –no sempre– les altres
persones que els vénen en direcció con-trària... De fet, no; m’erro: el que vull dir és que s’ho pensen que eviten les topades però, en realitat, són els altres els quins han d’anar defugint-los.
Fent cua en una sucursal bancària, –cada vegada n’hi ha menys i més cues– a una senyora que tenia al costat, li ha sonat un moixonet que duia a butxaca unes vint vegades en cint o sis minuts. Se l’ha mirat repetidament. Quan ha arribat al cap de la cua ha dit a l’empleat que la disculpés, ves, que no recordava què hi havia anat a fer, al banc.
He vist com hi ha persones que estan de cos present en una reunió de treball i no deixen d’acaronar amb el dit el seu termi-nal. T’asseguren que poden centrar la seva atenció en tot alhora. Fins i tot et fan su-portar els seus xiulets elèctrics quan ets tu
qui has d’estar concentrat en una feina de precisió mental, manual, o ambdues.
Fa pocs dies vaig poder assistir a la re-presentació d’una òpera al Liceu. Abans de començar la funció, moltes persones per-dien la xaveta per fer els darrers retocs o captar imatges amb els seus aparells mòbils. La “veu” va dir que ja n’hi havia prou i que començava la funció. El primer acte va du-rar 88 minuts, passats els quals, com si es tractés d’haver fet una immersió sense aire, una gran proporció dels que eren allà pre-sents, van haver de manifestar públicament la seva síndrome d’abstinència comunica-tiva, tot precipitant-se a activar les seves “coses” intel·ligents per poder veure què s’havien perdut del que havia passat al món mundial. Després –no abans– els fumadors van encendre el cigarret. Altres, més so-ferts, vam anar a fer un pipí.
Empantanegamenta comunicativa ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN AIXÀS · Metge cirurgià i escriptor
Aquests dies la maquinària polí-tica està a ple rendiment, és a dir, els qui formem part d’algun
partit i ens presentem a les eleccions sembla que ens faltin dies per fer arribar a tothom els nostres missatges. Jo és el primer cop que hem presento com a cap de llista, per tant no ho havia viscut tant de prop, però trobo normal el frenesí dels partits abans d’uns comicis, al cap i a la fi és el moment en que la ciutadania premia o castiga la seva feina.
L’Alt Pirineu el formen l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça; i juntament amb l’Aran conformen la nostra vegueria. Durant el govern del tripartit es va dur a terme la tant desitjada descentralitza-ció de la Generalitat i l’administració va començar a treballar veguerialment. Per l’administració això suposava una peti-tíssima partida pressupostària, però pel territori va resultar clau, ja que així tots els territoris defensaven la seva parcel·la en les mateixes condicions.
Jo em presento de cap de llista a la Seu, que per mi és capital de l’Alt Pirineu. Quan dic que és capital de l’Alt Pirineu
no em refereixo a que estigui per sobre les altres capitals de comarca ni que s’ha-gi de centralitzar tot a la Seu, sinó a que és la ciutat del Pirineu amb més població i amb més serveis d’aquest territori i que històricament ha tingut un pes cabdal en tot l’Alt Pirineu. Per això m’indigna quan veig que s’ha desmantellat totes les delegacions de la Generalitat al Pirineu (no com a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre que les han mantingut), justament en la legislatura en que l’al-calde i el cap de l’oposició de la Seu han estat diputats al Parlament. Pel futur de l’Alt Pirineu és clau que s’executi la llei de vegueries que està guardada al calaix i que la futura llei electoral ens recone-gui com a circumscripció electoral, si no ho aconseguim continuarem sent el “Cal Sinqueda” de Catalunya.
Per això em desconcerta quan veig actuacions dels polítics del Pirineu que vacil·len a l’hora de defensar el nostre territori. Per exemple quan el represen-tant del PSC del Pirineu al Parlament va presentar on defensava la descen-tralització de la Generalitat, va rebutjar una esmena d’ERC que li demanava que
inclogués la paraula “vegueria”. O quan s’ha creat el conservatori de música del Pirineu, una molt bona iniciativa per coordinar les escoles de música de la Seu, Puigcerdà i Berga (curiosament les tres amb ajuntaments convergents), sense contemplar en els seus estatuts la possible incorporació de l’escola de mú-sica de Tremp (curiosament ajuntament socialista). O quan es parla de la futura llei de muntanya que prepara el Govern de la Generalitat, que no contempla en cap moment la vegueria de l’Alt Piri-neu, sinó que va dirigida a totes les co-marques de muntanya, és a dir amb el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà i el Solsonès; no poso en dubte que aquestes comarques siguin de muntanya, però no deixa de ser una llei en la que es dilueix el nostre territori.
Jo crec fermament en l’Alt Pirineu, les nostres comarques potser tenen diferèn-cies, però el que és ben segur és que totes tenim el mateix objectiu, que el Pirineu sigui escoltat d’una vegada i tractat com es mereix. D’aquí ve el títol de l’article; SOM Alt Pirineu, O al “mapa” de Catalu-nya NO HI SOM.
Alt Pirineu, som o no hi som?///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////FRANCESC VIAPLANA · La Seu d’Urgell
98
Els 8 alcaldes segurs del Pirineu//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Sort
Cinc llistes d’Endavant Cerdanya //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà
En 8 municipis del Pirineu només es presenta una candidatura electoral, més o menys consensuada entre els veïns. D’aquesta manera , abans de celebrar-
se les eleccions del 24 de maig ja hi ha 8 candidats que saben que seran alcaldes segurs ja que es presenten en una candidatura única. Són aquests:-Josep Maria Semino (CP) a Baix Pallars.-Josep Maria Sebastià (CiU) a Espot.-Martí Cardona (CiU) a Conca de Dalt.-Josep Antoni Cervós (CiU) a Guingueta d’Àneu.-Carme Ribó (CiU) a Alàs i Cerc.-Jaume Oriol (CiU) a la Coma i la Pedra.-Josep Castells (IpMM-AM) a Montellà i Martinet.-Albert Marquet (CiU) a Montferrer i Castellbò.
Endavant Cerdanya, el partit independent creat l’any 2011, es presentarà a les eleccions locals en 5 municipis de la Cerdanya amb la voluntat de consolidar i millorar
els resultats obtinguts fa quatre anys.El partit repeteix les candidatures de Bartomeu Baqué a
Bolvir i de Xavier Porta a Bellver de Cerdanya, les dues al-caldies que actualment té. A més, però, ha incorporat un his-tòric, l’exalcalde Josep Pous, com a nou candidat per Llívia, i també Joan Viñas a Riu de Cerdanya i Nati Bover a Alp.
Finalment, Endavant Cerdanya no es torna a presentar a Puigcerdà on diversos membres de l’agrupació local han entrat a formar part de la candidatura d’ERC, de la qual en part ja provenien, i on també es presentarà el partit de Joan Carretero, Reagrupament.
actualitatopinió
L’actual crisi de la Banca Privada d’Andorra ha posat en evidència dues grans situacions. La
primera és el fet de l’existència d’una reacció institucional andorrana molt pròpia d’un Estat amb estructures ben consolidades. No en sé prou, però en la meva memòria ho comparo amb la reacció de la crisi financera ocasionada per la fallida de Sobanca (1968), on tot el pes de la responsabilitat de la situació va caure en la reacció de les altres entitats financeres, la iniciativa privada; les institucions andorranes, la iniciativa pública, eren en aquell moment febles per gestionar una situació d’aquest tipus per la senzilla raó que un Estat Andorrà, tal i com avui el coneixem, no existia i potser encara, ni se l’esperava.
El meu article pretén centrar-se en una segona situació. Aquesta no és altra que el gran ventall de les molt diferents opinions, escrites i parlades, com a reacció al fet de la crisi bancària andorrana. És realment curiós veure com aquestes opinions han anat des del més absolut desconeixement de la realitat andorrana a l’anàlisi constructiva del que es podia fer en casos com aquest. Pocs dubtes hi ha que la situació actual de la societat andorrana és clarament millorable, que les diferències entre les diferents capes
socials són molt grans i que l’horitzó de les millores socials aconseguides no està exempt d’una nuvolada negra i amenaçadora. Però mirant cap al nord i sobretot cap al sud la valoració social a fer no seria pas més alta, ben al contrari, seria inferior.
Parlant en termes una mica simplistes, el lector m’ho perdonarà, Andorra té, portes enfora, amics i no tan amics. Aquest és un fet a tenir molt en compte per a un país on la política exterior ocupa molt poques línies als programes dels diferents partits. Això és, de ben segur, políticament correcte en un país com Andorra on no incordiar els països veïns està molt arrelat en la part alta de l’escala de valors polítics. En una situació com la que hem viscut als passats dies es comença a veure que aquesta actitud té alguna limitació. Personalment, en les darreres eleccions, vaig ser convidat pels amics i companys dels Verds d’Andorra al míting central que varen fer a Encamp, en coalició amb el Partit Socialdemòcrata, i on vaig aplaudir les diferents i il·lusionades intervencions. Al sortir, amb el meu company d’ICV, vaig comentar que havia trobat a faltar algunes referències al món exterior. I llegint altres programes em va produir la mateixa impressió.
Bé, ho confesso, la veritat és que jo sóc de La Seu, de l’Alt Urgell i de l’Alt Pirineu de Catalunya. Una zona on alguns defensem la idea que Andorra pot ser un territori líder per al progrés econòmic i social d’aquesta minúscula i insignificant part d’Europa, però que en un sentit familiar, és casa nostra. I a vegades hem tingut la sensació, ja descrita en altres articles, que aquesta idea no té massa correspondència pràctica en els sectors més lúcids de la societat política andorrana, si bé que de tot hi ha a la vinya del Senyor. Els amics d’Andorra poden ser molts i variats, el que no provoca massa dubtes és que els amics són aquells que tenen uns interessos comuns amb els andorrans, més enllà de les retòriques buides, que també n’hi ha i que a vegades resulten irritants per a tots els que les escolten, siguin retòriques del present o de les que fan referència al passat. Bé, davant la magnitud del temporal, potser alguns andorrans pensaran que poca cosa es pot fer amb l’amistat i la solidaritat d’alguns altpirinencs. Cal fomentar aquest sentiment basat en la realitat social i econòmica del veïnatge? Cal institucionalitzar-ho d’alguna manera? O no cal fer absolutament res i anar-ho dissimulant amb algun que altre discurset?
Amics d’Andorra ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMADEU GALLART · Economista
10
El cinema dels nostres pares//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////J. Camille · La Seu d’Urgell
Les tardes de diumenge dels nostres pares estaven marcades pel cinema. Les sales de cine van ser, durant molts anys, el punt de trobada i d’esbarjo preferit (a cops l’únic) d’unes
quantes generacions de pirinencs. La vida social d’un poble passava, inevitablement, per les sales de cinema. Ara, un matemàtic i cinèfil de la Seu d’Urgell ha publicat un llibre on explica, fil per randa, la història del setè art a la capital de l’Alt Urgell i fa un recorregut nostàlgic pels diferents cinemes que hi ha hagut a la ciutat, les estrenes més sonades, els taquillers, els maquinistes, la implicació de l’església en les projecccions, ela censura, el No-Do, etc. En definitiva, un repàs per la història de les nostres vides amb les llums i ombres de la gran pantalla com a rerefons...
Segons recull Benavent en el llibre Quan anàvem al cine. Història
del cinema a la Seu d’Urgell (Salòria, 2015), el bisbe Benlloch va jugar un paper destacat en l’impuls del cinema a la ciutat. L’any 1907 l’Institut Obrer (que tenia un teatre en el qual es feia programació de cinema) passava per un moment extremadament difícil i la junta directiva va plegar i van donar tot el comandament al bisbe Benlloch que convocà una assemblea general el 28 de setembre de 1907 en la qual pronuncià aquestes paraules: “Si queremos que nuestros conciudadanos vengan al Instituto es preciso que hallen tantas ventajas, por lo menos, como podrían encontrar en otra parte; y no los tendremos en el muy seguros, si estas no son mayores... Si queremos que en las horas de esparcimiento huyan de sitios mal sanos y vengan a los salones de nuestra Sociedad, es indispensable que estas les ofrezcan confort y comodidades mayores que otros establecientos, tanto mas, cuanto que aquí han
de verse privados de otras cosas muy gratas a sus pasiones”.
El teatre i el cinema eren els principals elements d’oci de la societat de principis del segle XX al Pirineu i així va ser durant llargues dècades. A la Seu d’Urgell, tal i com explica Benavent, hi va arribar a haver en un mateix moment (any 1946) tres sales de cinema comercial obertes al públic, a més d’altres locals com la Salle, el quarter dels militars i el Seminari on també s’hi feien projeccions. Els anys del franquisme coincideixen amb l’època daurada del cinema al Pirineu i les sales proliferaven arreu: era un moment en què el cinema suposava la principal forma d’evasió dels ciutadans. També va ser l’època del No-Do i de la censura que Benavent analitza en el seu treball i de qual n’aporta abundant documentació amb exemples de canvis a les portades (proposats per l’església), supressió d’algunes escenes més picants, etc...
Josep Benavent incorpora al llibre tota
tema portadamena de documents que ell ha conservat durant anys al seu arxiu particular: les primeres entrades de cinema a la Seu d’Urgell, els primers cartells anunciant les estrenes i articles històrics sobre les sales de cinema que s’anaven obrint i tancant a la Seu d’Urgell. Tot fins arribar al moment actual en el qual la capital alturgellenca compta amb un sol cinema, el Guiu, amenaçat per una davallada d’usuaris que posa en perill la seva supervivència. De quatre sales s’ha passat a una i, evindentment, el cinema ha deixat de ser el centre de l’activitat d’oci de joves i grans. Això mateix ha passat a la majoria de municipis del Pirineu: primer la tele, després els videos i, ara, internet, han desplaçat la gran pantalla a ocupar un lloc testimonial en un món saturat d’ofertes audiovisuals.
Quan anàvem al cine. Història del cinema a la Seu d’Urgell és una autèntica inciclopèdia a color sobre el setè art que nclou un pòster amb programes de cine troquelats (avui peces de col·leccionista) i un punt de llibre fet amb entrades de cinema històriques guardades per l’autor. El preu de l’obra (llibre + cartell + punt de llibre) és de 27,80 euros i es pot trobar a totes les llibreries del Pirineu.
Presentant aquest cupó a la teva llibreria!*Presentant aquest cupó tindreu un 5% de descompte en el preu del llibre Quan anàvem al cine. Cupó no acumulable. Només és vàlid un per llibre. Promoció vigent fins el 15 de juliol de 2015.
1312
Els Fons Maravilla ja és públic//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
Torna el Parlem d’Història //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
Aquest abril va tenir lloc a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell l’acte de signatura del contracte d’ingrés en comodat del Fons Maravilla a l’Ajuntament de la
Seu d’Urgell. El contracte, signat per Rosa Maria i Lluïsa Portella Mur, netes de Francesc Portella Moles (1888-1975), autor de les fotografies, i l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, permet la cessió d’un conjunt de 1.200 negatius fotogràfics, majoritàriament en suport placa de vidre, fonamentalment de la primera meitat del segle XX. En aquest acte de cessió també hi han participat el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez, i l’arxiver municipal de la Seu d’Urgell, Lluís Obiols.
L’alcalde de la Seu va manifestar que “agraïm la generositat de la família Portella pel fet d’ingressar aquestes fotografies a l’arxiu”. Batalla va remarcar que “aquest material fotogràfic de la història de la ciutat és necessari que estigui ben endreçat, i això l’Arxiu ho permet, sent el millor lloc on poden estar aquests negatius”.
Per la seva part, les germanes Rosa Maria i Lluïsa Portella Mur van manifestar “la nostra satisfacció i il·lusió pel fet que tot el què va fotografiar el nostre avi pugui ser consultat per tothom”. El Fons Maravilla té 1.200 negatius fotogràfics i és un reflex de la Seu d’Urgell i, en menor mesura, d’altres indrets de la comarca.
Durant tots els dimecres del mes de maig i el primer dimecres del mes juny tindrà lloc la quarta edició del cicle ‘Parlem d’Història’ que organitza l’Espai
Ermengol-Museu de la Seu d’Urgell.Aquesta nova edició del Parlem d’Història presenta
com a novetat dues visites adreçades al públic infantil amb l’objectiu de fer conèixer entre els nens i nenes de la Seu d’Urgell la història del nostre territori.
Aquestes dues sortides tindran lloc en dissabte a la tarda, concretament el dissabte 16 de maig amb una visita al centre històric de la Seu, que s’iniciarà a dos quarts de sis de la tarda; i el dissabte 23 maig, a la mateixa hora, es realitzarà una visita guiada a la Torre de Solsona. Ambdues propostes infantils estaran conduïdes per Pilar Aláez.
El Parlem d’Història té programades cinc propostes més, aquestes adreçades a un públic adult. La primera s’iniciarà el 6 de maig amb una xerrada a càrrec d’Oliver Vergés. El dia 13, Laura de Castellet oferirà la xerrada “Com era la Seu i qui hi vivia? Jueus, carnissers, pubilles i especuladors del segle XIV”. El cicle continuarà el dimecres 20 de maig amb una xerrada de Carmen Xam-mar. El 27 de maig, Lluís Obiols oferirà una nova xerrada i el cicle finalitzarà el dimecres 3 de juny amb una visita per la Seu medieval.
actualitat
1514
Els campionats mundials de canoa 2019////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////Ramon Ganyet · La Seu d’Urgell/Sort
Organitzar competicions de piragüisme no serà una novetat ni a la Seu ni a Sort. Després de
1980, 1986 i 1988 en què la Seu va realitzar competicions internacionals d’eslàlom (al Valira) i Sort competicions de descens (al Noguera Pallaresa), a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a la Seu s’han continuat organitzant proves d’eslàlom: 15 copes del Món i dos campionats mundials (el 1999 i el 2009). Els campionats mundials d’eslàlom de 2019 en seran la continuació després d’un nou interval de deu anys.
A Sort, el 2001 es va a començar a fer competicions d’estil lliure i es va afavorir, el 2004, que s’incorporés aquesta nova modalitat a la FIC. L’any 2014 se’n va fer, amb molt èxit, una primera Copa del Món. La tradició del descens al Noguera Pallaresa va renovar-se el 2010, amb el Campionat Mundial.
Partim, doncs, d’una tradició i d’una experiència positiva pel que fa als equips d’organització en les respectives modalitats. La nominació dels campionats del Món a la FIC, a Marraqueix el passat 21 de març, és una nova oportunitat de construir Pirineu gràcies a l’esport. És una nova oportunitat per potenciar la millora social i econòmica a les valls pirinenques.
És l’hora de la construcció o renovació de les instal·lacions esportives d’alt nivell. Si es treballa com cal amb la RFEP i la FIC, es podrà liderar un programa quadriennal de desenvolupament de canoa caiac en aigües braves. Podem fer realitat un cluster pirinenc, conjuntament amb Pau, Foix, Ponts i Arfa, per atreure piragüistes de tot el món per especialitzar-los en estil lliure, en descens o en la disciplina d’eslàlom. Les bases hi són a partir de la creació de la Copa Pirineus i la Copa del Segre.
L’impacte social en els clubs i en els esportistes de la Seu i Sort es tradueix en la possibilitat que tenim d’emular els millors atletes del món, que vindran a les copes de 2015, 2016, 2017, als premundials de 2018 i, no cal dir-ho, als campionats de 2019. De ben segur, es crearan llocs de treball especialitzats de tècnics de piragüisme, com ho prova el fet que ja actualment hi hagi especialistes tècnics pirinencs repartits per mig món.
L’impacte econòmic dels plans internacionals de desenvolupament de canoa, i de les estades esportives dels equips que han vingut a entrenar o a competir, està avaluat en un centenar d’euros per persona i dia, en despesa d’allotjament i en consum d’altres béns i serveis. Aquest flux de piragüistes, encara que en termes relatius no sigui gaire important, per a l’economia pirinenca és significatiu, i sobretot és una aposta per un sector que té futur i que és de qualitat. El valor de mercat depèn, però, del conjunt de la prestació de serveis als esportistes nacionals i internacionals: transports, hotels, restaurants, comerços i, naturalment, les pròpies instal·lacions esportives. Un bon producte sempre troba comprador.
Alguns es deuen preguntar què vam aconseguir el primer dia de primavera de 2015 a Marraqueix. Jo ho voldria comparar a aquells que se’ls arrenda un hortet per a quatre anys. La terra és prou bona, tant a Sort com a la Seu. Però la fruita, la verdura i les flors que en traurem els uns i els altres dependran de les plantacions i del que hi fem i, també, de l’encert i de la feina. Sobretot, molta feina, que la terra és fonda. I també una mica de sort, que no fos que les gelades, les plagues o les pedregades ens malmetin els esforços fets
amb bona voluntat. Després dels 4 anys, els arbres plantats perduraran i seguiran donant fruita durant molts anys, si se saben esporgar i es cuiden com cal.
Els campionats del 2019 són tant una fita d’arribada com un camí ple d’entusiasme i d’oportunitats per a molta gent. Aprofitem-los! Els 300 voluntaris que fem possible l’organització de la Seu serem els primers a passar al davant. Hi esperem, però, l’adhesió de molts més.
esport
1716
1918
Cantata dels minarions de la Freita//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
Creu de Sant Jordi per Llorenç Sànchez//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Pobla de Segur
Introducció a la robòtica al Pau Claris //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
Ple absolut a la Sala Polivalent de la Seu d’Urgell per a la presentació de la cantata ‘Els Minairons de la Freita’ que es va celebrar a finals d’abril. Més d’un
miler de persones es van congregar al recinte esportiu en l’estrena d’un projecte que ha implicat uns 300 infants dels centres educatius de la Seu i l’Urgellet, juntament amb diversos músics, artistes, entitats i institucions i amb la cantant Anna Roig com a artista convidada.
Els cantaires van seguir el ritme marcat per les melodies inspirades en la llegenda pirinenca, alternades amb la narració del conte a càrrec de Genisa G. Carricondo. Al final de l’acte, Ivan Caro i Pilar Planavila, impulsors del projecte, es mostraven emocionats pel resultat final i van expressar l’agraïment personalitzat a tothom qui ho ha fet possible.
Després d’aquesta experiència, Ivan Caro avançava que no descarten provar de dur a terme nous espectacles com aquest, amb la col·laboració principal de les escoles. Paral·lelament, s’ha iniciat converses amb escoles i institucions de fora de la Seu per exportar la idea i dur-la a terme en d’altres poblacions catalanes.
De la seva part, Pilar Planavila destacava la motivació que van mostrar tots els implicats en l’actuació, pel fet de ser un estil d’espectacle inèdit fins ara. Anna Roig, cantant del grup Anna Roig i l’Ombre de ton chien, s’ha implicat molt activament en aquest projecte de la Seu i es mostrava molt satisfeta pel fet d’haver acceptat l’oferiment que l’hi van fer de participar-hi. Roig subratlla que es va comptar amb una organització molt ben planificada.
L’escriptor i activista Llorenç Sànchez ha rebut la Creu de Sant Jordi pel conjunt d’una obra que depassa el centenar de títols i que constitueix una
valuosa promoció de la Pobla de Segur i el Pallars. Entre els seus llibres destaquen El comtat de Pallars 768-1491 (1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983) i L’aventura hidroelèctrica de la vall de Capdella (1991). També ha contribuït al progrés social i econòmic de la seva zona.
L’escola Pau Claris va rebre el passat mes de febrer el segon premi del concurs Mobile Learning Awards, en la modalitat de micronarracions audiovisuals i
amb ell 4 Kits LEGO d’iniciació a la robòtica. Es tracta d’un material motivador i de fàcil ús per als infants.
Els nens i les nenes construeixen de manera cooperativa, en petits grups, robots senzills i els programen. Per a la programació de les seves creacions utilitzen l’SCRATCH, un llenguatge de programació que potencia la creativitat, l’autonomia, el pensament crític, l’organització i anàlisi de dades i la resolució de problemes.
Els alumnes gaudeixen molt de l’experiència, discuteixen, creen, cooperen, són crítics amb les seves produccions , en definitiva construeixen aprenentatge. L’escola valora molt positivament l’experiència i té previst ampliar el taller en propers cursos. Col.labora en l’organització del taller en Joan Rovira, LOOPA.
actualitat
2120
ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU COOPERATIVISMECreu de Sant Jordi per a la Cooperativa Cadí
SECTOR EQUÍEls cavalls fan una tasca estratègica als boscos
CASA BELLERAL’encant d’una casa rural en plena natura
Imat
ge: C
al B
orda
, Mon
tani
ssel
l
L’Ultra Trail Valls d’Àneu escalfa motors ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu
Va començar l’any 2009 com una marxa popular de les Valls d’Àneu, amb
el nom de Memorial Edu Just i Quiqui, i s’a convertit en una Ultra Trail de referència a l’Alt Pirineu. És l’Ultra Trail Valls d’Àneu (UTVA) i se celebrarà els dies 18 i 19 de juliol.
Aquest esdeveniment esportiu, que va començar com una caminada de 2km acompanyada d’un dinar popular, ha esdevingut una potent cursa de resistència dividida en 4 recorreguts per les Valls d’Àneu, en un paratge únic entre el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aiguestortes, un extraordinari recorregut que ja forma part de les curses més esperades del país.
L’UTVA ha anat creixent de forma exponencial a mesura que els seus recorreguts es feien més complexes i els seus participants més competitius. D’aquesta manera, enguany la trobada consta de 4 categories amb recorreguts de diferent complexitat:
1- Per començar, la de més duresa és l’Ultra Trail Valls d’Àneu de 92,30 km i 7344m de desnivell positiva. Sens dubte, un repte reservat per a molts pocs.
2- En el segon grau de complexitat hi haurà la Cursa de Resistència Valls d’Àneu, de 45 km i 3.300m de desnivell. Més assequible però tampoc cap passejadeta de cap de setmana. De fet, forma part de la Lliga Catalna de Curses de Resistència de la FEEC.
3. En tercer lloc hi haurà la Marxa popular Valls d’Àneu de 20km i 500m de desnivell.
4- En quart lloc, per no perdre els orígens, se celebrarà la Caminada Popular Valls d’Àneu de 2 km i 5m de desnivell. Així
va començar tot i així es manté intacte l’esperit inicial del memorial fundacional.
En l’edició anterior va comptar amb la presència de figures d’alt nivell del món de l’esport de muntanya (en dones va guanyar Lola Brusau i en homes Salvador Calvo). L’Ultra Valls d’Àneu és un projecte solidari que es materialitzarà amb la instal·lació i el manteniment d’un desfibril·lador semiautomàtic a València d’Àneu, així com un curs de formació per a 50 persones. En definitiva, un moviment que creix en tots els sentits i en la bona direcció. Esteu convidats a participar-hi!
esport
PER INSCRIPCIONS:www.ultravallsdaneu.com [email protected]. 973 62 65 68
2322 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
La Cooperativa Cadí rep la Creu de Sant Jordi l’any del seu centenari/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell
La Cooperativa Pirenaica ofereix tot tipus d’assegurances als seus clients/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell
El Govern català ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Coope-rativa Cadí de la Seu d’Urgell,
tot coincidint amb el seu centenari, per “la seva contribució destacada a l’economia pirinenca, singularment a les comarques de l’Alt Urgell i la Cer-danya, ha contribuït amb eficàcia al reequilibri territorial del país”.
L’any 1915, Josep Zulueta i un grup de pagesos, van fundar la Societat Co-operativa Cadí, esdevenint la prime-ra cooperativa lletera creada a l’Estat espanyol. Actualment Cadí compta amb 120 treballadors i 112 socis ra-maders aportadors, que produeixen una mitjana de 175.000 litres de llet.
Al’agrobotiga que Cooperativa Pirenaica té a la Seu d’Urgell s’hi poden adquirir els pro-
ductes de temporada i tot allò ne-cessari per fer hort i jardineria (lla-vors, adobs, terres, fitosanitaris...), així com roba i calçat de treball. En alimentació s’hi poden trobar des de diverses varietats d’olis i vins a fruites i verdures, sucs, begudes i comple-ments per a la cuina.
Una altra de les seccions que creix constantment és la del menjar per animals, tant en ramaderia com en animals de companyia.
La botiga de la cooperativa està oberta de dilluns a divendres de les
8:30 a les 13:30 hores pels matins i de les 15:00 a les 17:30 hores per les tar-des. Els dissabtes la botiga està oberta de les 9 a les 13:00 hores.
L’experiència de la cooperativa, i de les persones que hi treballen, fa que sigui el lloc idoni per deixar-se
assessorar en el moment de fer la compra de qualsevol eina o producte relacionat amb el camp i amb el tre-ball a la terra. Aquesta experiència és fonamental en l’àmbit de les assegu-rances, un dels serveis principals que la cooperativa ofereix.
2524 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
La cuina és un dels patrimonis de la vall d’Àger i de la zona del Mont-sec. I això ha estat així, sens dub-
te, gràcies a la diversitat de l’agricultura i de la ramaderia que trobem en aquest territori. Així, al peu de la carretera que va des de Balaguer a Àger hi ha l’Hostal-Restaurant Cal Jordi de les Avellanes, si-tuat en un entorn rural, enmig de prats i boscos, i rodejat de vegetació.
A Cal Jordi està obert tots els dies i s’hi fa una cuina variada, amb menú dia-ri i de cap de setmana, plats combinats i carta en la qual destaca la carn a la brasa, els rostits, les amanides, el peix i els pos-tres casolans. El menjador és ampli, ido-
ni per a poder celebrar festes, celebra-cions, bodes, comunions i batejos, així
com dinars d’empresa i reunions d’amics i familiars. Igualment es pot passar una bona estona a la terrassa a l’aire lliure prenent un aperitiu o fent un cafè.
Aquesta activitat gastronòmica es complementa amb el servei d’habita-cions de l’hostal i un jardinet, amb una piscina a l’aire lliure, que fa les delícies dels més petits. També és molt recoma-nable visitar el poble amb l’església ro-mànica de Santa Maria, la capella de sant Roc, patró del poble.
Més informació i reserves:CAL JORDI. Telf. 973 45 40 08.Crta. Àger. LES AVELLANES
Cuina del Montsec a l’Hostal-Restaurant Cal Jordi de les Avellanes/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Les Avellanes
Casa Bellera es troba al petit poble de Caregue, a 1.155 me-tres d’altitud, al nord de la Vall
d’Àssua, al terme municipal de Rialp, al Pallars Sobirà. Caregue té l’església parroquial de Sant Martí i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.
Una de les coses que més impacta quan arribem a Caregue són les im-pressionants vistes que hi ha, l’entorn privilegiat i la verdor del paisatge.
Després, un cop a Casa Bellera, des-cobrim el patrimoni i la història d’un allotjament rural únic al Pirineu.
L’ambient és acollidor i la tranquil·litat s’imposa. En definiti-va, un lloc ideal per anar-hi a passar uns dies lluny de les presses i l’estrès, gaudint de la millor cuina casolana (productes de la zona i del seu hort) i d’activitats a l’aire lliure.
L’ambient acollidor de Casa Bellera/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Caregue
Anuncia’t a Viure als PirineusMòbil. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62
www.viurealspirineus.cat
2726 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
El Bar Restaurant Estació de Tremp, la capital del Pallars Jussà, és un establiment famili-
ar pensat per gaudir de l’entorn, del moment i de la cuina locals. Situat en un lloc excepcional, compta amb un ampli espai en el qual podreu gaudir d’un bon esmorzar de forquilla i ga-nivet, així com dels seus menús dia-ris, les seves tapes i el pollastre a l’ast fet tant per menjar en el mateix res-taurant com, també, per emportar-se a casa.
En definitiva, al Bar Restaurant Estació hi ha un bon espai per des-connectar durant un temps de les ru-
tines diàries, de les presses i deixar-se endur per la calma d’aquest raconet del Pallars, amb una àmplia terrassa en la qual podreu degustar un gelat, un cafetó, un resfresc, una pizza o un
entrepà calent o fred. Tot, amb un bon pàrquing per estacionar el vehi-cle.
Ah, i és obert tots els dies de la setmana!
www.barestacio.com
Telf. 973 651 307
c/Montllobar, 5
Tremp
Un altre dels establiments em-blemàtics del Pallars és la Car-nisseria Riu d’Esterri d’Àneu.
Una empresa familiar gestionada per la Maria Teresa i per la seva filla, la Sílvia, sempre atentes en la qualitat dels productes de proximitat que co-mercialitzen.
A la Carnisseria Riu hi trobem tant un bon formatge artesà, com el Serrat típic del Pirineu, de cabra, vaca, ovella, com tota mena d’embotits ca-solans d’Ainet de Cardós i de Llessui, així com varietats de licors i vins, en-tre d’altres. Hi ha tota mena de pro-ductes ideals per emportar-se a casa i també per regalar.
El pare, el Joan, treballa a l’explo-tació ramadera de la família, que es diu Casa Farré, situada a Borén i fun-dada l’any 1.700. Una casa amb una llarga tradició ramadera, vinculada al
sector oví, amb ramat propi i vocació de treballar la terra i el bosc. Una casa arrelada a les costums de les terres pa-llareses i de les Valls d’Àneu.
La família treballa amb un ramat de 400 ovelles xisquetes, les ovelles originàries del Pallars, i ho fa amb la saviesa heretada dels seus avantpas-sats que li van tramsmetre l’amor per la ramaderia i la muntanya.
Avui la carn d’aquestes ovelles xis-quetes es pot comprar directament a la Carnisseria Riu o també per inter-net a la seva pàgina web. Així mateix es pot trobar al Supermercat Plus, si-tuat a l’entrada mateix del poble.
Carnisseria Riu
Venda a la botiga, al detall i on-line
www.nivaira.com
C. Major, 72 · Esterri d’Àneu Telf. 973 62 61 17
El Bar Estació de Tremp, un lloc excepcional per gaudir de la primavera/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Tremp
Productes de proximitat a la Carnisseria Riu d’Esterri d’Àneu/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu
Refugi Gall [email protected] de Virós · Alins
Telf. 672 432 543
www.refugigallfer.comwww.essenciadelaterra.com
A la teva llibreria, El poltre de la Lluna
Col·lecció Petit Pirineu Edicions Salòria
2928 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló
Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall
del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, ar-relada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.
Aquest tarannà autèn-tic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avant-passats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que com-plementen amb dos allot-
jaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser-veis i oberts tot l’any.
Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso-nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an-tiguitat, 4 places de capaci-tat i adherida a casa Ros.
Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertu-sa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger
i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan-tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.
En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aven-tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia.
Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.
Casa Ros i Cal Selmo
Josep MiradaTel. 659 287 063
973 455 138 [email protected]
La formatgeria La Peça d’Altron compta amb una tradició format-gera de més de 20 anys. Situada al
poble d’Altron, a la Vall d’Àssua, és un exemple de formatgeria artesana ple-nament integrada en un entorn rural i de muntanya que és el que marca la identitat dels seus productes.
Després de 20 anys al capdavant de la formatgeria, i amb diversos premis rebuts, ara els impulsors de La Peça d’Altron es jubilen i agafa el relleu un jove il·lusionat, l’Alvaro, que vol con-tinuar amb la tradició amb una nova empemta i il·lusió.
Els formatges d’Altron són format-ges de vaca, fets amb llet crua, elaborats
a l’obrador de la casa i curats en una cava de característiques úniques. Així surt el Serrat, el formatge més conegut de la marca, un formatge molt prem-sat, sense forats i que té una llarga cu-ració. A partir d’un mes és tendre, als 3 mesos és curat i el formatge vell és
a partir dels 5 mesos de maduració. A més del Serrat, però, també ela-
boren el tupí, un producte tradicional, de curació llarga i propi de la zona, així com altres tipus de formatge: el ten-dre, semicurat, curat i vell; el formatge fumat i el formatge en oli amb herbes aromàtiques de la zona.
Si voleu conèixer de primera mà aquesta formatgeria hi podeu trucar i demanar una visita guiada.
La Peça d’Altron · Tel: 615 852 179
Obren de 10h a 14h i de 17h a 20h.
Tanquem dimarts i diumenge per
la tarda.
Formatges de La Peça d’Altron: el sabor de la Vall d’Àssua/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Altron
C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172
Anuncia’t a VIURE ALS PIRINEUSMòb. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62
3130 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Embotits Esterri i Carns Teixidor, 70 anys amb el producte local/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu
Al bell mig d’Esterri d’Àneu, al carrer major, 19, hi trobem la botiga Embotits d’Esterri i
Carns Teixidó, un dels establiments comercials amb més solera del Pa-llars, especialistes en carn i productes locals.
Han passat 70 anys des de que el pare del Josep va començar a fer de carnisser però la tradició és mantè intacta. La família segueix al capda-vant del negoci i la filosofia és la de sempre: criar els animals que his-tòricament s’han adaptat millor a la zona, sobretot el xai i la vedella, per servir-los a la clientela que arriba d’arreu del país buscant aquell sabor d’abans, aquell gust de les coses fetes a l’antiga i cultivades sense presses amb estima per la feina i pel territori i pel Pallars.
Avui, a Embotits Esterri i Carns Teixidor s’han especialitzat en l’ela-boració de productes tradicionals de la zona del Pallars con el XOLÍS, la SECALLONA, el PATÈ DE CAM-PANYA (o al forn) i el BULL DE LLENGUA. I també han anat am-pliant amb productes com la carn de PORC, la CAÇA i, en l’actualitat, la CARN DE POLTRE.
I ara, a més, VENDA DIRECTA minurista i majorista i en la seva prò-pia BOTIGA AMB PRODUCTES GOURMET.
Embotits Esterri
i Carns Teixidor
Telf. 973 626 386
Les millors vaques de raça frisona competeixen a la Seu d’Urgell /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell
El 18è Concurs Català de Raça Frisona-FEBRIC-15 que es va celebrar a la Seu d’Urgell els dies
24, 35 i 26 d’abril va ser un èxit. Hi van participar un total de 87 exem-plars de vaques de la raça frisona, vingudes de 29 explotacions lleteres d’arreu de Catalunya, de les quals 19 eren de l’Associació Frisona Alt Ur-gell-Cerdanya (AFAUC).
Segons van explicar els organitza-dors del concurs, “la filosofia d’aquest certamen és aplicar la morfologia a la fecunditat, la producció i la longevi-tat dels animals. Els trets morfològics han de servir per produir més, per viure més anys i per produir redit econòmic al ramader”.
El jurat del concurs, format per únic jutge, José Manuel Paz Conde, va concedir tres premis per cadascu-na de les 14 categories establertes. El jutge té en compte a l’hora de valorar els animals la seva capacitat corporal, el sistema mamari, l’estructura llete-ra, la mobilitat de les potes i l’estil de la vaca.
Les vaques premiades Gran Campiona de Catalunya
(vedelles i braves): l’animal número 45 de Cal Marquet del Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) de l’AFAUC.
Gran Campiona de Catalunya (vaques): l’animal número 73 de Cal Diligent de la Seu d’Urgell (Alt Ur-gell) de l’AFAUC.
Millor sistema Mamari de Catalu-nya: l’animal número 83 de Can Soca (Osona) d’AFO.
Millor Criador de Catalunya: 1r premi Cal Marquet i 2n premi Can Soca.
Millor Ramat: 1r premi Cal Mar-quet i 2n premi Can Soca.
Millor Lot per Associació: 1r premi Associació Frisona Osona; i 2n premi Associació Frisona de l’Alt Urgell-Cerdanya.
Aquesta és la segona vegada que la Seu d’Urgell ha organitzat aquest concurs d’àmbit nacional. I enguany s’ha fet coincidint amb la celebració del centenari de la Cooperativa Cadí, una empresa fonamental al Pirineu.
33
32 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Els cavalls i la seva funció en els boscos del Parc Natural de l’Alt Pirineu/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Sort
El sector equí ha estat el motor econòmic de les valls pirinen-ques durant moltes dècades,
fins l’arribada de la maquinària que va provocar una forta davallada en el sector.
Actualment està en un procés de re-cuperació gràcies a la recent creació de la raça CPC (Cavall Pirinenc Català), raça creada a partir dels antics animals del Pirineu i que caldria mantenir.
El cavall és un animal de molta im-portància per les pastures de munta-nya ja que cada animal desenvolupa la seva funció en aquestes pastures. L’ovella, la vaca i el cavall cadascun d’aquest pastura un tipus de vegetació diferent, per això es important l’exis-tència de totes les espècies,per aquesta rotació de pastures, per poder mante-nir un bon equilibri ecològic dels nos-tres prats i muntanyes.
Actualment al PNAP (Parc Natural de l’Alt Pirineu) podem gaudir d’una població estable, desenvolupant una gran funció tan de neteja de boscos,
com de prats alpins.Essent molt important aquesta tas-
ca, tant per a la prevenció d’incendis com per a la neteja dels camps propers als pobles. Pensem, doncs, que la tas-ca desenvolupada pel CPC és de suma importància, donada la despoblació que està patint el Pirineu amb el con-seqüent abandó de les terres i les pas-tures. Incrementant-se la massa ar-bustiva i per tant ocasionant un gran perill pels nostres boscos, entorn, flo-ra i fauna del país.
Turísticament,ofereixen les nostres muntanyes del Parc Natural un espai romàntic. La gent gaudeix de la na-tura tot passejant per els paratges idíl-lics de les zones, trobant d’un gran en-cant la companyia d’aquests animals.
Volem agrair les actuacions que s’han dut a terme des del PNAP envers la ramaderia equina, com han estat: la concessió d’ajuts al CPC del Pallars So-birà, ajuts de manteniment d’hàbitats de pastura a les explotacions ramade-res, manteniment d’infraestructures
ramaderes, suport a fires ramaderes i l’aportació de sal amb helicòpter a les muntanyes sense accés motoritzat.
Per això considerem vital la conti-nuïtat d’aquestes petites explotacions d’equí per la conservació del nostre patrimoni tant natural com paisatgís-tic.
3534
benestar
El tractament d’al·lergies és una de les consultes més demanades amb homeopatia.
He de ser sincera i dir que la majoria, després d’haver-se tractat amb corticoides, antihistamínics i broncodilatadors, volen provar una opció “natural”.
Considero que és la millor elecció, llàstima que només la tenim en compte, com si fos la última opció, i no desde un principi.
Fer un tractament preventiu, uns mesos abans de l’arribada de la primavera, ens ajuda molt a frenar els molestos símptomes. Però és cert que no hi pensem fins que no ho patim, i llavors volem un remei ràpid i eficaç.
La homeopatia ens ofereix remeis efectius ja sigui per els primers símptomes o amb plena crisi al·lèrgica.
Podem tractar cada símptoma que es pateixi, com el llagrimeig, picor i enrogiment d’ulls, la rinitis, urticaries, asma, esternuts, etc. Ja que no tothom presenta els mateixos, i l’èxit del tractament consisteix amb la seva individualització.
Amb l’homeopatia ens podem oblidar de tots aquells molestos símptomes que no ens deixen gaudir de la primavera, ni treuren’s el mocador del nas, ni passejar tranquil·lament pel Parc del Segre o fer el vermut al passeig. Aprofitem-ho!
I les al·lergies?///////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia
Alcohol i adolescència (I)/////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual
Beure o no alcohol és una decisió personal que, més tard o d’hora, tots hem de
prendre. Aquest article proporciona informació sobre l’alcohol, incloent la manera com afecta el teu cos, perquè es pugui prendre una decisió amb fonaments.De quina manera afecta el cos?
L’alcohol és un depressiu. Això vol dir que farà més lent el funcionament del sistema nerviós central. L’alcohol, en realitat, bloqueja alguns dels missatges que intenten arribar al cervell. Això altera les percepcions, les emocions, els moviments, la vista i l’oïda d’una persona.
En quantitats molt petites, l’alcohol pot ajudar a que una persona se senti més relaxada o menys ansiosa. Una major quantitat d’alcohol provoca canvis més grans en el cervell i produeix una intoxicació. La gent que beu quantitats excessives d’alcohol sol trontollar, perd la coordinació i té dificultat en parlar. És probable que aquestes persones se sentin confoses i desorientades. Depenent de l’individu, la intoxicació pot fer que una persona es mostri simpàtica i converses o agressiva i enutjada. Els temps de reacció es tornen molt més lents, per això és que s’aconsella no conduir quan un beu. Les persones intoxicades arriben a pensar que s’estan movent correctament quan, en realitat, succeeix tot el contrari. És possible que actuïn d’una manera diferent de l’habitual.
Si es prenen grans quantitats d’alcohol en un lapse de temps breu, pot haver enverinament per alcohol. L’enverinament per alcohol és exactament això: el cos està enverinat o intoxicat amb grans quantitats d’alcohol. El primer símptoma són els vòmits violents, perquè el cos intenta desfer-se de l’alcohol. Altres conseqüències són la somnolència excessiva, la pèrdua de la consciència, dificultats per respirar, una perillosa baixa del sucre en sang, convulsions o, fins i tot, la mort.
Per què beuen els adolescents?Durant l’adolescència, és comú que s’experimenti amb
l’alcohol. Alguns dels motius pels quals els adolescents beuen alcohol o proven les drogues són els següents: per curiositat per sentir-se bé, reduir l’estrès i relaxar-se, per no sentir-se diferents, per semblar més grans, etc. Des que són molt petits, els nens veuen missatges publicitaris amb gent bonica que gaudeix de la vida... i de l’alcohol. I com molts pares i altres adults beuen alcohol en reunions socials, per exemple, beuen cervesa o vi durant un sopar.
Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.
Les consignes “oficials” pel que fa a nutrició que es difonen són ine-
xactes i contradictòries. Entre totes elles, he preparat algunes que em semblen prou interes-sants, mites i idees falses.
1. “L’esmorzar ideal”: Les recomanacions oficials acon-sellen prendre per esmorzar una llesca de pa amb mantega i melmelada, un suc de taronja i un bol de llet. Trobem una va-riant d’aquest mite en les cai-xes de cereals, que conquisten
els paladars dels nens dient que el seu esmorzar ideal ha d’estar compost, per exemple, d’un “bol de corn flakes amb llet (per al calci) i suc de taronja (per a les vitamines)”.
Fals, fals, fals i mil vegades fals. Aquests esmorzars són bombes de sucre: el suc de ta-ronja és ric en fructosa, SI SE N’ABUSA EL PODEM CON-SIDERAR el “sucre dolent” que augmenta SUCRE EN SANG i que es TRANSFOR-MA EN GREIX DOLENT; la
llet conté molta lactosa, que és un altre tipus de sucre. El pa amb melmelada, o els cere-als, també tenen molts glúcids (sucres al final) i, en contacte amb la saliva, el midó del pa es transforma en glucosa i així
es dispara el nivell de sucre en sang pocs minuts després de la seva absorció. Tant sucre obliga al pàncrees a produir un munt d’insulina, el que pot comportar una crisi d’hipoglu-cèmia.
territori
Mites falsos sobre l’esmorzar ideal/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort
Gaudeix d’una primavera plena d’emocions amb el Club Vip Baqueira Pallars d’Esterri d’Àneu /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu
Aquesta primavera Club Vip Baquei-ra Pallars ofereix a
uns preus molt especials els seus apartaments turístics, situats a Les Valls d’Àneu, concretament Luxury Hou-se Esterri d’Àneu i Luxury House València d’Àneu. Aquests magnífics apar-taments podreu contrac-tar-los ja sigui només com a allotjament o be acompa-nyats de diversos paquets turístics.
Els apartaments son de gran qualitat, ni trobaré-ho de 1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat per 2, 4,6 o 8 persones. Els trobem to-talment equipats, tots els electrodomestics i estris de
cuina, roba de llit, toballo-les i una decoració perso-nalitzada a cada allotjament que us agradara.
Activitats i paquets tu-rístics que ens proposen. L’empresa ens proposa per aquesta primavera estiu l’allotjament acompanyat d’activitats, con es el Ràf-ting, Caiac, Hidrospeed, excursions a cavall, excur-sions BTT i una activitat menys coneguda el decens de Barrancs o Barranquis-me una activitat ens fara conèixer racons encanta-dors i plens d’emocions al Pallars Sobira.
I pels que no vulgueu tanta activitat, aventura i adrenalina podeu disfrutar
de les excursions guiades, tenim variar opcions, des-de les que estan pensades per fer un planer paseig acompanyats d’un guia que ens fara conèixer l’entorn, interpretar la flora, fauna i romànic que ens envolta o les ja mes dures i pensades per la gent que vol disfrutar l’alta muntanya, ens acom-panya un guia que ens fara conèixer llacs i pics d’al-ta muntanya així com tot el seu entorn, e historia ( Camí de la Llibertat o Camí de l’Exili) son dos exemples que ens portaran per les ru-tes de fugida a França du-rant la guerra i post guerra civil.
La proximitat dels apar-
taments al Parc Nacional d’Aigues Tortes i Sant Maurici i Parc Natural de l’Alt Pirineu fan que tot l’entorn que els envolta si-gue tant fantàstic que qual-sevol estada sera un motiu per pensar en tornar.
Els propietaris ens fan sentir com ha casa, si volem anar pel nostre compte ens planifiquen diverses rutes, ja sigui per visitar la comar-ca en cotxe o passejant pels diferent camins que en-volten les poblacions. Ens diran quins museus visitar, activitats que es fan a la co-marca, poblets encantadors on anar, el romànic, restau-rants on menjar, etc.
Club Vip Baqueira Pallarsclubvipbaqueirapallars.com
València d’ÀneuMòb. 649 566 [email protected]
Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis · Sort · T. 973 62 05 49 www.centremedicpirineus.com
FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina AcupunturaPsicologia i Psiquiatria
Logopèdia Dietètica i nutrició Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia
Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.Mòbil. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62
www.edicionssaloria.com
benestarQuè fer davant la repetició escolar? /////////////////////////////////////////////////////////////////////NATALIA JIMENEZ · Stimulus Vitae, gabinet psicopedagògic
En aquesta època molts pares arriben a la consulta amb neguit davant la possible repetició escolar dels seus fills. La majoria d’ells no volen passar o fer passar al petit
per una repetició. Els motius són tan variats com les possibles causes de la mateixa.
Com a professional seria impossible en un article donar una opinió o jutjar si és bona o no la decisió de repetir. Els factors que poden portar a la situació cal estudiar-los amb deteniment. Quan les repeticions es produeixen en els primers cicles de primària, la situació ens pot portar a sospitar que la criatura pot patir les dificultats que li ocasiona una manca de capacitats o algun trastorn d’aprenentge. En ocasions, aquestes dificultats van associades a una manca de maduresa i s’hauria de respectar.
En el cas de cursos superiors de primària i de l’ESO les causes ja poden ser més variades. Ens podem trobar amb nens i nenes que arrosseguen llacunes d’aprenentatge i que es van accentuant a mesura que avancen els cursos, de forma que en etapes superiors no poden assolir ni seguir el ritme que els estan demanant a l’escola. Altres casos poden patir les conseqüències de relacions inadequades amb els companys de classe i la seva motivació envers l’escola és molt baixa, han de passar moltes hores en un context on no tenen amics i no es senten a gust.
Després arriba l’etapa de l’adolescència on el cos es revoluciona i el volcà de les hormones juga un paper important en la motivació i la importància que li donen als estudis. La seva llista de prioritats canvia i això es reflecteix als butlletins de notes, amb conseqüències esperades indesitjables per tots.
La qüestió és conéixer quina és la bona solució. Com a pares no heu de veure la repetició ni positiva ni negativa, sinó necessària en alguns casos. Si no sabeu quina és el millor decisió, demaneu l’opinió als seus professors i professores.
Una de las experiències més estressants com a metge és tractar un nen afectat d’una sèpsia. És una malaltia causada per un germen que entra a la sang i en minuts
observes com el cos del petit s’omple de taques, es deteriora la seva consciència i el cos comença a fallar en tots els seus òrgans vitals fins a poder provocar la mort. Però en realitat la causa que porta a aquesta extrema gravetat no és l’agent infecciós sinó la reacció inflamatòria tan desproporcionada amb la qual respon el cos. S’alliberen tantes substàncies, i amb tanta quantitat, per a combatre la infecció que acaba per destruir el mateix organisme. Mata la desproporció de la defensa.
En aquests mesos estem veient la gran reacció dels ciutadans davant l’assessinat dels 12 periodistes del setmanari Charli Hebdo i al mateix temps la poca resonancia de la mort de més de 200 univesitaris negres a Kènia, a mans del mateix grup terrorista. Veiem la gran alerta davant un cas d’èbola en el nostre país i la poca noticia davant els milers de persones que moren a l’Àfrica pel mateix motiu. Patim per un aliment que no podem menjar i no gaudim d’una nevera plena de menjar que milions de persones desitjarien tenir. Ens preocupem de petites dolències en el nostre cos i no tenim en compte que tota la resta funciona sense que ens n’adonem.
Quina desproporció!
El que ens ensenya el cos humà (8)///////////////////////////////////////////////////////////////////////ÓSCAR ROSSELL · Pediatra
Un Salt Quàntic a Conscienciació/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN RIBÓ GRAU · Sanergista
La Connexió Sanergètica (CS) reestableix la sintonia entre les línies energètiques del nostre
cos i la xarxa energètica del planeta i de l’Univers. La Connexió ens situa a cadascú en el just camí de la vida i ens deixa avançar en un estat d’equilibri activant un intercanvi continu de llum i informació, adequada a cada ésser. Permet la connexió amb les peces o components d’ADN i la reintegració de les “cordes” o “filaments” (plans d’existència simultanis o paral·lels).
La Sanergia és el conjunt d’energies generades per noves freqüències mesurables al planeta i l’Univers des del 1989, facilitant un procés d’ascensió i conscienciació a través de les energies. La
CS serà una experiència determinant per al seu futur i la seva existència.
Es fa una sola vegada en la vida. En ocasió de la seva primera visita, li explicaré sobre el procés de la sanació a través de la Sanergia i el funcionament de la Connexió. El participant podrà, després, decidir si és oportú fer-se connectar. La Connexió no és cap medicina, és una tècnica renovadora que implica al client en el seu procés de sanació bioenergètica, emocional, etc. No hi ha contacte físic entre Sanergista i client. Estirat a la llitera, el client gaudeix relaxat, descobrint sensacions, segurament, noves en el seu cos i esperit. Cada sessió té una durada d’uns 20 minuts estirat a la llitera .
La vibració del planeta canvia
constantment. Des del 1989, quan el científic nord-americà Gregg Braden va descobrir noves freqüències, s’ha viscut diversos salts quàntics. Què està passant? La CS utilitza noves freqüències de sanació bioenergètica permetent sintonitzar, i així equilibrar el cos, l’ànima i la ment (aquestes freqüències varien contínuament) .
A la segona consulta li explicaré què i qui li va causar les seves alteracions i els seus desequilibris bioenergètics i emocionals. Així ho fan tots els Sanergistes d’Espanya. La CS ® li deixarà una sensació de descans, tranquil · litat i equilibri. Després de la CS s’activaran les mans compartint així la freqüència (vibració) sanadora.
Joan Ribó Grau - SanergistaTel. 606 510 949
3938
Imat
ge: E
l Tup
í de
la C
erda
nya
Si féssim una llista de la importància que donem a la salut en la nostra vida segurament aquesta ocuparia el primer lloc en el rànquing... I si de la mateixa manera
observéssim el temps que dediquem a cada activitat quotidiana ens adonaríem que hi ha força discordança entre la importància que li donem i el que realment fem per cuidar-nos...
Què vol dir cuidar-se? No em deixa de sorprendre que la majoria de persones passin més temps dedicant-se a “semblar saludables” que a practicar uns hàbits que els permetin realment ser-ho. Per exemple: el maquillatge forma part de la rutina de moltes dones, serveix per aparentar un aspecte més sa del que realment tenim, em faig la reflexió que el temps i diners que perdem en actes com aquest diàriament es podrien estar utilitzant per fer esport, per realitzar un esmorzar més complert i nutritiu o simplement per descansar més.
Vivim en un món dominat per l’excessiva preocupació per l’aspecte físic que, en sí, no trobo perjudicial... si per aquesta causa no es descuidessin aspectes molt més bàsics, com l’alimentació. Es creu que una persona prima és més sana que una persona amb uns quilos de més i això no ha de ser forçosament així.
La meva visió és que la salut va de dins cap a fora i, segons l’entenc, hi ha uns aspectes claus que tothom hauria conèixer d’ell mateix. Conèixer el propi cos, com funciona i què necessita per sentir-se el millor possible. Pel que respecta a les necessitats nutricionals, van
Salut de dins cap a fora///////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica Postgrau en Nutrició i Suplementació Esportiva
benestar
variant al llarg de la vida, al llarg del dia i segons l’època de l’any, les situacions fisiològiques i patològiques en que l’organisme tindrà necessitats especials.
Pot ser molt positiu fer-se preguntes com: Què necessita el meu cos per assolir un desenvolupament òptim de les capacitats físiques i mentals? Què estic disposat a fer per estar el millor possible? I a partir d’aquí mirar endavant per realitzar accions que ens atansin a la nostra idea de salut i redueixin aquest abisme entre el que voldríem i el que realment portem a la pràctica.
4342
El mes d’octubre del 2014 es va posar en marxa una iniciativa d’un grup de mestres, del
Centre de Recursos Pedagògics de Cerdanya i del Consell Comarcal de la Cerdanya, que creà un curs dins del Pla de Formació de Zona del personal docent de la Cerdanya. Es tracta d’un curs de geocerca i les seves aplicacions educatives que finalitzarà el pròxim mes de maig.
L’origen d’aquest curs està en la Festa de l’Arbre de l’any passat, celebrada als municipis de Ger i Isòvol, la qual va generar molt material de treball al voltant del bosc de ribera, aprofitable per dur a terme iniciatives pedagògiques alternatives. Per la qual cosa es va pensar en el seu aprofitament en un curs de geocerca pels mestres i professors de Cerdanya.
La geocerca (o Geocaching) és una activitat lúdica que es pot jugar tant a la ciutat com a la natura i que consisteix a buscar tresors amagats per altres jugadors per mitjà de pistes i utilitzant un aparell GPS i compartir-ho a la web: www.geocaching.com.
El curs té 5 blocs, cadascun dels quals té una sessió teòrica i una sessió pràctica que duta a terme a diferents indrets de la comarca (castell de Llívia, riberes de l’Alt Segre, Bell-lloc, bassa
de Sanavastre, Quadres, Esterregalls d’Isòvol i Olopte).
Les sessions teòriques es basen en l’obtenció de coneixements sobre cartografia, tecnologia GPS i geocerca que s’aplicaran en les sessions de camp, les quals serviran per practicar els coneixements adquirits a l’aula alhora que s’aprofundiran en diferents aspectes del bosc i de l’ambient de ribera.
L’objectiu del curs és fer geoamagatalls pedagògics per aprendre aspectes de la comarca. Es construiran tresors pedagògics que quedaran a disposició de la comunitat educativa, dels turistes i dels habitants de la comarca a través de la publicació a www.geocaching.com.
A part dels tresors basats en la festa de l’arbre de l’any passat, el Centre de Recursos Pedagògics ha sol·licitat de realitzar d’altres cursos que permetin treballar altres tipus de bosc, esdeveniments històrics, elements geogràfics o ambientals de la comarca.
La Geocerca (Geocaching) com a recurs educatiu///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////C. BULL · Puigcerdà
Arranjament de carrers i de l’espai públic a Puigcerdà////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà
Després de la temporada d’hivern, l’Ajuntament de Puigcerdà ha portat a terme les obres d’arran-
jament de diversos carrers i voreres de la Vila i de renovació de la senyalització horitzontal, una acció que es realitza cada any durant la primavera.
Les actuacions més importants han estat al carrer Doctor Andreu, a l’avin-guda Schierbeck, al carrer Higini de Rivera i al barri de la Colònia Simon. Aquestes actuacions, finançades per
l’Ajuntament de Puigcerdà i la Diputa-ció de Girona, han suposat una inversió
de 150.000 €. Aquest mes també s’inici-aran les obres del nou parc d’Age.
4544
Imatges en el record ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Porta. Foto arxiu Belluga’t.
Mor l’alcalde de Prullans, Daniel Gòrriz////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////Escrit del Consell Comarcal de la Cerdanya · Puigcerdà
El passat 5 de maig ens va deixar un gran alcalde i gran persona de la Cerdanya, Daniel Gòrriz i
Nuet, alcalde de Prullans. Va néixer a Prullans el 21 de juli-
ol de 1931, fill d’un aragonès arribat a Cerdanya per a la construcció del Tú-nel de Toses, i de la filla de Ca la Pet-xina de Prullans. En Daniel, com a bon fill gran, va seguir les passes del pare ajudant-lo a la seva feina, la de paleta especialista en la col·locació de pedra seca, però no per això es va descuidar d’anar a estudi. El mestre del poble, el “senyor Bonito” residia a casa seva i va ser per en Daniel el gran mestre.
El Prullans de la postguerra era un poble amb molts més habitants que en l’actualitat, i és en aquest marc que en Daniel va esdevenir un veritable dina-mitzador de la cultura i de les activitats col·lectives al seu estimat poble. Així el trobem, amb el seu amic, Sebastià de Cal Trefí, darrere l’organització de les festes majors, els balls i una de les seves passions, el teatre.
Com llavors Prullans comptava amb caserna per a la Guàrdia Civil, en Da-niel va obrir la porta a la integració d’aquesta població forastera amb una altra de les seves passions, el futbol, així va néixer el CF Prullans. Mercès al futbol i a l’amistat esportiva amb el “cuerpo” en Daniel va anar aconseguint coses pel poble com, per exemple, el permís per poder celebrar els Carnes-toltes que llavors eren prohibits. L’arri-bada de mossèn Ramon Gai a Prullans va suposar un nou aliat per en Daniel alhora d’organitzar activitats: així es va
ALPDijous 7 de 18:30 a 20:30Cine Fòrum: amb la pel·lícula “El Bola” · Lloc: local jove
Dijous 14 de 18:30 a 20:30Xerrada: Educa’t PizzesLloc: local jove
Dijous 21 de 18:30 a 20:30Activitat esportivaLloc: sortida des del local jove
Divendres 29 hora a determinar. · Sopar local · Lloc: local jove
BELLVERDimarts 5 de 18:30 a 20:30Cine Fòrum: amb la pel·lícula “El Bola” · Lloc: local jove
Divendres 15 de 17:00 a 19:00 Activitat esportivaLloc: sortida des del local jove
Dimarts 19 de 18:30 a 20:30Xerrada: Educa’t i pizzesLloc: local jove
PROGRAMACIÓ MES DE MAIG
LOCALS JOVENTUT
crear la coral per cantar les caramelles i les misses.
Aquesta estima i dedicació pel poble el va portar a anar més enllà, a lluitar per Prullans des de la plataforma polí-tica, amb l’objectiu de defensar els seus habitants i millorar les seves condici-ons de vida.
El 2010 l’Associació Catalana de Municipis (ACM) va homenatjar 23 alcaldes catalans, entre els quals estava en Daniel Gòrriz, en un acte de reco-neixement per estar al capdavant dels seus ajuntaments des de les primeres eleccions democràtiques del 19 d’abril de 1979.
Han estat nou legislatures amb en Daniel Gòrriz a primera fila, compa-ginant la seva empresa de construcció amb la dura tasca d’alcalde d’un poble del Pirineu.
El 1983, quan es van crear els Con-sells Comarcals de Muntanya, en Da-niel Gòrriz va ser conseller i, des del 1988, amb la creació dels Consells Co-marcals a tota Catalunya, ha estat sem-pre conseller del Consell Comarcal de la Cerdanya.
Així mateix, les seves ganes de tre-ballar per la comarca el van portar a ser membre del Patronat Comarcal de Turisme i del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.
És evident que en Daniel ha tingut dos amors, cap a la seva Maria i cap al seu poble. Daniel i Prullans o Prullans i Daniel han estat com un matrimoni inseparable i benavingut, un no es pot entendre sense l’altre.
Gràcies Daniel, gràcies per tot i des-cansa en pau company.
Dimarts 26 de 18:30 a 20:30Activitat esportivaLloc: sortida des del local jove
MONTELLÀ I MARTINETDimecres 6 de 17:00 a 19:00Cine Fòrum: amb la pel·lícula “Tekken” · Lloc: local jove
Dimecres 13 de 17:00 a 19:00Xerrada: Educa’t i pizzesLloc: local jove
Divendres 22 de 17:00 a 19:00Pavelló · Sortida des del local jove
Dimecres 27 de 17:00 a 19:00Activitat esportivaLloc: sortida des del local jove
LLÍVIADivendres 8 de 17:00 a 19:00Excursió · Lloc: sortida des del local jove
Dilluns 11 de 17:00 a 19:00Activitat esportiva
Lloc: sortida des del local jove
Dilluns 18 de 17:00 a 19:00Xerrada: Educa’t i pizzesLloc: sortida des del local jove
Dilluns 25 de 17:00 a 19:00Activitat esportivaLloc: sortida des del local jove
GERDimecres 6 de 17:15 a 19:15Taller de pintar cares i màscares de guixLloc: local jove
Dimecres 13 de 17:15 a 19:15Taller de màscares de guixLloc: local jove
Dimecres 20 de 17:15 a 19:15ExcursióLloc: local jove
Dimecres 27 de 17:15 a 19:15Taller de cuinaLloc: local jove
4746
www.edicionssaloria.com
Aquestaprimavera
vine’ns a veure. Tenim un regal
per a tu!
