1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 16

5 ·

no

vem

bre

20

15

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

OPINIÓLA COOPERATIVA DEL CADÍ, 100 ANYS D’HISTÒRIA. Amadeu Gallart. Pàg. 6TECNOCRÀCIA VS. TECNOLOGIA. Joan Aixàs. Pàg. 6COMPETICIONS ESPORTIVES AL PIRINEU 2019. Ramon Ganyet. Pàg. 7MOSSÈN MAS, UN HOME SAVI. Joan Vázquez. Pàg. 14

NOTÍCIESSURT AL CARRER EL TERCER INTERPONTES. Marcel·lí Pascual. Pàg. 8BIOMASSA AL PIRINEU. Víctor Garcia. Pàg. 16-18.

32

núm: 165 · novembre 2015

viurealspirineus

SaloriaEdicions

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïta

EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

ALT URGELLMarcel·lí Pascual

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy

LA CERDANYARedacció

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

DL L 701-2002

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.comL’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

6 cultura

8dossier: aliments i cuina

19-29benestar

30-34belluga’t per la Cerdanya

35-48

7 i 8 de novembreFira Ramadera

Puigcerdà

7 i 8 de novembre Fira de Tardor

Sort

agenda

portada

núm

165

@AmicsPirineu Les estacions d’esquí es preparen per la temporada d’hivern

Fo

to: E

mili

Gim

énez

54

L’escarola

El novembre és el mes de les amanides d’hivern en les quals la base es l’escarola, amb aquell punt amarg característic que facilita un maridatge excel·lent amb tota mena de confitats i formatges, sobretot amb

els formatges de tupí tradicionals a les comarques de muntanya.

Un consell: perquè el pa no s’assequi poseu-lo en una bossa de roba, com es feia abans, i també hi podeu posar una branca d’api.

@VilaDelsLlibres. Les lli-breries de Barcelona seran considerades d’interès cul-tural Tant de bo s’extengui l’exemple...

@AlbanoDante76. Camí del Parlament. A veure quina òpera bufa de baixa qualitat ens tenen preparada avui...

CarmeFenoll. Amazon obre a Seattle la 1a llibreria física. Tots els llibres es mostren amb la portada

@elbaronrojo. 2012. Halloween no será tradición española pero conecta muy bien con nuestra costumbre

de emborracharnos antes de un día festivo.

@Pokerdegases. España es como el Titanic pero con los pasajeros aplaudiendo.

@oscarordeig.Si JuntsxSí i CUP no poden pactar ni un President x país q tenim, com en volen cons-truir un d nou!

@albertbatalla. Comencem a caminar... cap a la independència #UnHo-nor #UnaResponsabilitat #UnCompromís #UnSomni #UnPaísMillorxTothom

A pagès... anuncis breus

Es traspassa bar-restaurant-cerveseria a ple rendiment a la Seu d’Urgell. Preu molt interessant. Telf. 649 856 581

T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: edicionssaloria@gmail.com

Presentant aquest cupó a la teva llibreria!*Presentant aquest cupó tindreu un 5% de descompte en el preu del llibre Quan anàvem al cine. Cupó no acumulable. Només és vàlid un per llibre. Promoció vigent fins el 31 de desembre de 2015.

76

opinió

En el Congrés de la Federació Internacional d’Esquí de Zurich 2015 s’ha adjudicat l’organització de les Finals de la Copa del Món FIS d’Esquí Alpí 2019, el mes de

març, a Andorra. Tots els pirinencs ens hem de felicitar per aquesta designació que prestigiarà el massís del Pirineu com a destinació d’esquí i el difondrà arreu, associat a belles imatges d’esport i competició. I jo voldria aprofitar per felicitar els promotors (la Federació Andorrana d’Esquí i Grand Valira) per la trajectòria i l’encert en la tasca de col•locar l’esquí com a vector social i econòmic de desenvolupament sostenible. Vist des de la superficialitat de les notícies rebudes, tot sembla conjurar les bones actuacions dins del programa fixat de promoció del país. Repassem-ne alguns aspectes.

En primer lloc, la visió del port d’arribada: saber on es vol anar, a partir del potencial existent en pistes, de la infraestructura hotelera i de la xarxa de comunicacions del territori.

En segon lloc, la unitat i el compromís d’acció. Govern, Comitè Olímpic Andorrà, Federació Andorrana d’Esquí, Comú, GrandValira i hotelers, entre altres, treballant plegats per un objectiu compartit: utilitzar les competicions esportives molt més enllà de la competició.

En tercer lloc, la feina ben feta. Des que es va organitzar a Soldeu la Copa FIS del Món Femení de 2012, s’ha demostrat que la capacitat dels organitzadors i del país és a l’alçada de les exigències del més alt nivell. Les proves FIS d’Europa i del Món s’han anat succeint amb periodicitat anual; amb esforç i dedicació, s’ha consolidat un equip d’organització eficaç i els resultats finals han estat excel•lents. Les competicions s’han obert a totes les disciplines d’esquí alpí i també a l’snowboard a Vallnord.

Paral·lelament, la societat andorrana fa un esforç per promocionar els atletes andorrans i per competir en el context global. Visió de futur, unitat d’acció i feina ben feta han donat a la candidatura andorrana els avals per ampliar la seva presència fins a la primera divisió de l’escena internacional, concorrent amb estacions de tan alt prestigi com Aspen (als EUA) o Meribel (a França). Els felicito i els demano que continuïn en aquest camí de participar en l’alta competició mundial.

Amb una mica de recança, contrasto el camí de reculada de les competicions d’esquí a Catalunya. Després de prosperar les competicions FIS a la Molina durant la primera dècada del segle XXI, fins aconseguir la Copa del Món d’Eslàlom

Femení de 2008, els Campionats del Món de Snowboard 2011 i els Campionats del Món IPC de Persones amb Discapacitat 2013, no ha quedat res de sembrat per recollir en el futur. Semblaria que els senyals d’identitat ens fan perdre el sentit de la realitat.

La decisió adoptada el 2013 entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de no presentar candidatura olímpica per organitzar els JJOO d’Hivern 2022, conjuntament Barcelona i el Pirineu, quan el projecte tècnic estava pràcticament conclòs i era molt competitiu, sembla que va catalitzar l’efecte contrari al que s’havia postulat: abandonar la planificació esportiva, paralitzar les inversions i desanimar l’entorn social pirinenc. Per als residents al Pirineu català, aquella finestra d’esperança es va tornar a tancar per a potser molts hiverns més.

Haurem d’esperar la fosa de la neu de la primavera, quan les aigües del Noguera Pallaresa i del Segre tornaran a ser abundants, per decantar-nos cap a un esport molt més modest però igualment apassionant: el piragüisme d’aigües braves, acollit en la Federació Internacional de Canoa. Aquí, les opcions d’organitzar competicions són més optimistes i si les sabem aprofitar se’n podran treure alguns rèdits al Pallars i a la Seu d’Urgell. El calendari federatiu està fixat per tenir anualment una o dues copes del Món FIC, els campionats del Món FIC 2017 de Descens i Eslàlom seran a Pau (Bearn francès).

Els campionats del Món FIC 2019 seran molt complets a casa nostra: el mes de juny, Estil Lliure a Sort; el mes de setembre, Descens-sprint i Eslàlom al Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell. I, entretant, moltes oportunitats d’allotjar esportistes que hi acudiran per practicar, per participar en competicions o per entrenar abans dels campionats. La marca Pirineu guanyarà vitalitat.

Les competicions esportives d’alt nivell es difonen ara per Internet amb una qualitat comparable a la televisió en HD, i amb accessibilitat a tot el món desenvolupat. Si ho sabem canalitzar, hi podrem associar imatges i missatges de promoció per al turisme. I també, en una dimensió més moderada, podran ser una font d’activitat i de llocs de treball associats a la neu o a l’aigua. Andorra, la Seu o el Pallars ho hem de saber aprofitar.

Entre la FIS i la FIC ens espera un any 2019 ben distret.

Competicions esportives al Pirineu 2019////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////RAMON GANYET · Enginyer

opinió

En aquests darrers anys, tots plegats, hem hagut d’aprendre molt de gestió econòmica. Per mor d’on

vol anar a parar aquest article, hauríem de dir que els que n’han pogut disposar d’alguns, de diners, han hagut de fer mans i mànigues per estirar-los al màxim. El tema és que les coses, sempre, es poden fer d’una manera o d’una altra. Es poden fer millor o pitjor i aquí és on rau la polèmica. Tot depèn de la formació prèvia i de la ideologia de les persones. I també del seu grau de priorització d’unes necessitats per damunt d’unes altres.

En qualsevol cas, si centrem el text en l’atenció a les persones i a les seves sociopaties, veurem que també es pot prioritzar en funció de la zona geogràfica on hem de destinar els recursos. Allà on durant els anys 80 dèiem “equitat d’accés i equilibri territorial” ara hi ha de dir “reconcentració dels serveis”. On? En les

capitals de províncies. Per què? Perquè allà ja n’hi havia abans, de recursos. Per tant, aprofitem-los.

D’aquesta manera, cada capital de província ha lliurat la seva pròpia batalla, el seu propi model. Primer per defensar el que creu que és seu davant de les altres capitals homònimes i, després, per cedir les engrunes, les virolles, a la resta de les entitats de serveis públics de la seva pròpia demarcació territorial per assegurar-ne -no sempre, alguns han hagut de tancar- el funcionament mínim però necessari. A més, crida l’atenció que cada un dels serveis territorials ha establert un model de gestió diferent, propi i diferenciat.

Així doncs, no hem prioritzat el cost d’una actuació concreta en un lloc concret sinó que hem prioritzat uns llocs concrets perquè calia fer-ho d’aquesta manera. Com a resultat, ens hem deixat pel camí els oficials de l’exèrcit de serveis que

abans asseguraven la seva defensa i el seu funcionament a cada lloc. Persones amb expertesa acreditada i certificada que han vist com l’exercici de la campanya ha malbaratat i ha recentralitzat la seva pròpia expertesa.

Mentrestant, malgrat tot, el sistema persisteix a lliurar culte a la tecnocràcia, es continuen duent a terme procediments galàctics innecessaris a uns costos exorbitants per tal que hom pugui dir que podem seguir invertint en investigació i, alhora, omplir l’espai habitual de la premsa i dels telenotícies.

Diuen que ja anem superant el tràngol. De cara al futur, vist des d’aquesta banda del Pirineu, alguns ens conformarem a tenir al dia el capítol d’inversions i amortitzacions de la nostra massa crítica en tecnologia.

Tecnocràcia vs. Tecnologia////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN AIXÀS · Article del Col·lectiu APiA. Pirineu Opinió.

La celebració del centenari de la Coo-perativa del Cadí s’ha fet en un am-bient de general alegria pel present i

pel futur d’una entitat essencial i emblemà-tica per al conjunt del Pirineu. Per aquest motiu crec molt destacable la publicació de dos llibres molt interessants. El primer és refereix als escrits sobre cooperativisme de Domènec Moliné, confegit pel seu fill, En-ric Moliné. El segon és sobre els cent anys d’història del “Cadí”, molt ben treballat per Carles Gascón. Ambdós transcendeixen l’anècdota local i arriben a establir tota una línia ideològica sobre el cooperativisme agrari a les valls de muntanya.

Em confesso enlluernat per la figura de Josep Zulueta, l’economista que va catalit-zar la fundació de la “Cooperativa”. Zulueta era un polític republicà progressista que d’estiuejant a la Cerdanya va passar, a finals del segle XIX, a ser un empresari agrícola de la Seu. La seva cultura en tot el que es referia a la producció agrària, la seva vo-luntat de reformista social i el seu lideratge el van portar a ser el catalitzador d’un gran moviment cooperativista. D’aquí en va sor-

tir la Cooperativa del Cadí però també una concepció solidària de la pagesia.

La materialització, fins a cert punt par-cial, dels seus projectes (revolucionar la producció agrària per a la producció i ela-boració de llet a través del cooperativisme) va comptar amb unes circumstàncies que li foren favorables. En primer lloc, l’aparició de la “fil·loxera”, que va exterminar els ceps. En segon lloc, l’arribada de la carretera, fet que possibilitava el comerç de la llet i dels seus derivats. I la tercera, una pagesia amb una vitalitat productiva basada en un bon sistema de recs construïts el segle XIX.

Aquesta visió clara permeté, entremig de greus problemes financers, que la Coo-perativa anés fent via, afavorint els preus de la llet percebuts per la pagesia local. També fou providencial que, l’any 1930, la direcció de l’entitat passés durant molts anys a mans de dos persones de gran nivell gerencial, Bonaventura Rebès i Domènec Moliné. I avui, una vegada superada l’entrada a la Comunitat Europea la situació permet una visió de futur amb l’optimisme moderat amb què s’han de veure aquestes coses.

Gosaria opinar que la filosofia de Zulue-ta, defensada posteriorment per Domingo Moliné, té encara molta feina per enda-vant. Tant els escrits de Zulueta com els de Moliné són explícitament defensors de la cooperació en l’àmbit primari de l’explota-ció ramadera. De fet, però, la solidesa pro-ductora actual s’ha aconseguit a través de la concentració, és a dir, menys explotacions produeixen més llet. És una constatació no crítica de la inèrcia econòmica del nostre sistema.

Suposa això que cal considerar obso-lets els ideals zuluetistes en aquest nivell? La resposta ha d’anar pas a pas. Una cosa és la producció de les valls de la ribera i una altra en les valls d’alta muntanya. Per aquesta darrera defensaria la promoció de l’ideal cooperatiu. Si això s’aconseguís la sa-tisfacció seria general pel que suposaria de manteniment i potenciació del territori. Es tancaria el cercle zuluetista. I per això aquí i ara cal una ferma voluntat política, encara que sigui a mala hora no només per la lírica sinó per a aquestes actuacions concretes i positives.

La cooperativa del Cadí i 100 anys d’història///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMADEU GALLART · Economista

98

Surt al carrer el tercer número d’Interpontes///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

Aquest mes de novembre es presentarà el tercer número de la revista d’estudis de l’Alt Urgell, Interpontes, una publicació que reuneix 11 articles científics I històrics

sobre aquesta comarca. La revista és bianual i ha estat impulsada per l’Institut

d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i coeditada per aquesta entitat i per Edicions Salòria de la Seu d’Urgell amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Els articles que es poden trobar en aquest número són aquests:- «Incastellamento» a la conca alta del Segre (segles IX-XI). Apunts previs per a un estudi. Carles Gascón Chopo.- Hivernada del milà reial (Milvus milvus) a l’Alt Urgell. Jordi Dalmau i Ausàs, Jordi Nicolau i Vila.-Quan els vescomtes d’Urgell eren: orígens, història i territo-rialització del llinatge dels Castellbò. Oliver Vergés Pons.- Sibylla adversus haereses: indicis de la presència dels versos sibil·lins a la diòcesi d’Urgell a principis del segle IX. Laura de Castellet.- El Querforadat. Història d’un nom manllevat. Enric Xar-gay.- L’emmagatzematge en tenalla al Neolític antic i al Bronze inicial: resultats de la intervenció arqueològica efectuada al jaciment del Camp dels Reguers (Peramola, Alt Urgell). Roser Pou i Calvet, Miquel Martí i Rosell i Josep Gallart i Fernàndez.- El castell de Peramola. De fortalesa feudal a residència sen-yorial. Carles Gascón Chopo i Raquel Codina Miquela.- El monestir de Santa Cecília d’Elins durant el segle XIV: la decadència i el seu trasllat a la vila de Castellbò. Climent Miró Tuset.- Introducció a la demografia de la Seu d’Urgell dels segles XVII i XVIII. Carmen Xam-mar Alonso.- Castellbò, 1528-1548 El complex procés d’incorporaciódel vescomtat a la Corona Reial. Lluís Obiols Perearnau.- De la ruïna neoromàntica (?) a les utopies arquitectòni-ques: els nous santuaris de Sant Joan de l’Erm imaginats pels arquitectes Joan Bergós (1936) i Josep Danés (1942, 1954). Joaquim M. Puigvert i Solà.

cultura

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4 Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742elsencantsdelaseu@gmail.comTambé servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

Funcionament i passes per aconseguir Street View Trusted:

El fotògraf de Google Pablo Ledesma Verberkt analitzarà la vostra presència a Google maps i us ajudarà a obtenir la ubicació ideal. Iniciareu un procés de millores en la utilizació de la plataforma Google per al vostre negoci.

1. Pablo Ledesma Verberkt en qualitat de fotògraf certificat de Google (Trusted Photographer) per al programa Google Street View Trusted fa una sessió fotogràfica en el vostre negoci. Els fotògrafs autoritzats per Google com a “Trusted Photographer” són les persones encarregades d’orientar i gestionar el vostre accés al servei “Street View”. Les panoràmiques de google no poden ser fetes per qualsevol fotògraf, nomes per aquells autoritzats per google com a fotògrafs de

confiança que compleixen els estàndars de qualitat establerts per google.

2. La sessió fotogràfica inclou dos classes de serveis fotogràfics:

a) fotos del recorregut virtual 360º en els interiors i exteriors del negoci per a l’elaboració de visita virtual.

b) altres fotos publicitàries de l’establiment i productes o serveis (fotografies individuals).

3. La tarifa de servei és d’un únic pagament pels serveis fotogràfics del fotògraf tècnic acreditat per Google: Pablo Ledesma Verberkt. Els serveis s’abonaran en el moment de la realització de les fotografies i sempre abans de processar-se el tour virtual i publicar-lo en la plataforma Google.

4. Després de la sessió fotogràfica, el fotògraf processarà la visita virtual Street

View Trusted amb la mateixa tecnologia de Google street view i pujarà el tour als espais del client a Google configurats a la ubicació del negoci en un termini aproximat d’entre 48 hores i una setmana. 

5. Les fotografies, a més de ser publicades, s’entregaran al propietari del negoci i aquest podrà utilizar-les en tot allò que desitgi.

Inviteu els clients a veure les

imatges d’Street View de l’interior de

la vostra empresa en el buscador de

Google i a Google Maps.

https://plus.google.com/+PabloLedesmaVerberkt

Demaneu informació per a la

promoció de novembre per als petits

comerciants.

Fes que et trobin, augmenta la teva visibilitat///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////Pablo Ledesma Verberkt · Trusted Photographer

internet

+34 695 445 472

· Restaurant Arbeletxe · · Stil Grup ·

pablofotografodeconfianza@gmail.com

· Hotel A Casa Canut ·

1110

educació

Avui dia la majoria de pares estem preocupats perquè els nostres fills aprenguin de manera fluïda

alguna llengua estrangera, majoritària-ment l’anglès, perquè molts de nosaltres probablement encara hi batallem i “arros-seguem” aquesta assignatura pendent.

Actualment no hi ha dubte que l’anglès obrirà les portes als nostres fills, els farà independents, els donarà les ales perquè puguin moure’s cap allà on vulguin. I, com a pares, el millor llegat que els podem deixar és una bona caixa d’eines.

Tots estarem d’acord a afirmar també que és molt més fàcil aprendre una llengua si es fa des de petits. Nosaltres hem après el català i el castellà sense esforç i sense haver d’empassar-nos hores i hores de gramàtica. Per què hem de fer-ho diferent quan es tracta d’aprendre

una llengua estrangera? Per què hem de començar a aprendre-la llegint i escrivint? No és antinatural?

El procés d’adquisició d’una llengua comença molt abans que el nen comenci a parlar. El primer contacte que té un nadó amb la seva llengua materna és auditiu. Després de sentir les mateixes combinacions de paraules en diferents contextos, l’infant comença a entendre. Després arriba la parla, i llegir i escriure ve molt més endavant.

A Kids&Us no volem complicar l’aprenentatge del nou idioma, sinó aprofitar les habilitats naturals de què disposen els nostres nens i nenes. Per això basem l’aprenentatge en el procés natural d’adquisició de la llengua materna, un procés infalible que es produeix en un ordre determinat, natural i espontani.

A més, sabem que en cada nen existeix un potencial infinit, una capacitat per adquirir coneixement a la qual només nosaltres podem posar límit. Aprofitem-lo!

Kids&Us La Seu d’Urgell

C. Comtat d’Urgell, 28

Telf. 973 04 64 45 / 657 30 31 90

laseudurgell@kidsandus.eshttp://laseudurgell.kidsandus.es

Els idiomes, l’assignatura pendent del nostre país//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////Laura Moliné · Directora de Kids&Us La Seu d’Urgell

Kids&Us La Seu d’Urgell

Moda infantil, tot per posar ben macos als nostres fills. Roba i complements, roba interior, “leotardos”, mitges, mitjons i molt més.

Horari: de dilluns a dissabte de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h.C. St. Ermengol, 8. Telf. 973 35 24 51 · La Seu d’Urgell. solillunalaseu@hotmail.com

NOVA OBERTURA!

1312

LA BATLLIA DE BELLVER.30 indrets llegendarisde MANEL FIGUERA

ALTRES LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ GUIES XAFATOLLS:1. El Baridà. 39 indrets llegendaris2. L’Urgellet i la Seu d’Urgell. El patrimoni i 40 rutes a peu.3. Pels estanys de Cerdanya.

Demana’l a la teva llibreria.

territori

El dia 15 de novembre, durant la celebració del Fòrum Gastronòmic de Girona,

es donarà a conèixer el millor cuiner de l’any 2015, un premi que atorga el Fòrum Gastronòmic, en col·laboració amb La Vanguardia. Entre els candidats d’enguany hi ha un cuiner de la vegueria de l’Alt Pirineu, concretament el jove Diego Alías, de Ca l’Amador de Josa de Cadí. Tots els candidats d’enguany són Ana Merino, del Montbar (Barcelona); Diego Alías, de Ca l’Amador (Josa de Cadí); Pieter Truyts, del Brots (Poboleda); Vicenç Fajardo, de La Plaça (Madremanya), i Víctor Gómez, del VidrA (Sant Feliu de Guíxols).

Els criteris en què s’ha basat el jurat especialitzat que ha fet la tria són que siguin cuiners emergents, que ofereixin propostes culinàries de qualitat, que utilitzin productes de proximitat, que facin una cuina

sostenible i que difonguin aquests valors.

El guanyador del certamen s’escull a través d’un sistema de votació en línia obert a tots els internautes entre els dies 24 d’octubre i 8 de novembre. Entre tots els participants se sortejaran cinc àpats als cinc restaurants dels cuiners finalistes. El guanyador es farà públic en una sessió especial a l’Auditori on els cinc aspirants presentaran alguns dels seus plats en directe.

El certamen ja suma cinc edicions, i ha guardonat, fins ara, els següents cuiners: Oriol Llavina (El Cigró d’Or) el 2009, Dani Lechuga (Caldeni) el 2011, Albert Marimon (La Cava) el 2013, i Albert Ortiz (Axol) el 2014.

Esperem que el guanyador d’aquesta edició sigui Diego Alías, encara que el sol fet d’estar entre els cinc restauradors escollits ja és un bon reconeixement.

El cuiner Diego Alías, de Ca l’Amador de Josa, aspira a ser escollit per votació popular el millor cuiner de l’any///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Josa de Cadí

Alías, el primer de l’esquerra, en una trobada de @cuinadedebo. Foto:@IgnasiCamps.

1514

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com

Mossèn Mas, un home savi//////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOAN VÁZQUEZ · La Seu d’Urgell

Mossèn Mas,Fa 35 anys vaig tenir com a professor a l’Institut

de Batxillerat a mossèn Josep Mas i Bayés. Aquella etapa de la meva vida girava al voltant dels estudis, els amics i el basquet. Les seves classes d’història eren diferents a les altres que havíem fet, sobretot quan per insistència nostra, i evidentment amb el seu beneplàcit, les fèiem asseguts a la gespa del pati, sense taules ni cadires, amb pocs llibres i on les seves explicacions acabaven, quasi sempre, recordant les seves estades per diferents països de tot el món.

Per qüestions meves de feina a Andorra i per les seves obligacions com a mossèn a Núria vam estar molt temps sense coincidir, fins que el destí ens va tornar a retrobar un dia pels carrers de la Seu. La conversa d’aquell dia es repetia cada vegada que coincidíem després de molt temps:

Joan: Bon dia mossèn!Mn. Mas: Negro, encara et diuen així?Joan: Sí, mossèn. Això ja no m’ho traurà ningú.Mn. Mas: Quants triples has fet aquesta setmana?Joan: Cap, mossèn, ja no en faig de triples.Mn. Mas: Has de practicar més!Ell marcava el temps de la conversa, que es podia acabar així o

continuar durant uns minuts més...

El Sol i la Catedral

Fa uns anys estava mirant el frontís de la catedral de la Seu quan, de sobte, vaig sentir que m’agafaven del braç i em deien: “No t’ho miris tant que no ho esbrinaràs”. Era Mossèn Mas. En aquell moment van tocar les campanes de les 12 i per sortir del pas li vaig preguntar a quines hores tocaven les campanes de la Catedral. Ell em va contestar que a les 8 del matí, a les 12 del migdia i a les 8 de la tarda, a la vegada que va afegir “però si no t’agrada m’ho dius i faré canviar-ho”. “Doncs..., no m’agrada mossèn. Les de les 8 del matí i les de les 8 de la tarda ja em van bé, però la del migdia toca

opinió

a les 12 dels nostres rellotges, però no al migdia real”, li vaig dir.I, com a bon mestre que sempre ha estat, em va contestar

ràpidament: “Mira, Joan, quan jo estava a l’altra banda de l’oceà, el primer dia que vaig arribar, aquella gent em va dir: “Padre, el Sol

sale por allí y se pone por allá, y cuando lo tenga justo en lo más alto,

encima de su cabeza, es mediodía. Aquí toquen a les dotze perquè la cultura que ha creat la nostra societat és més intel·ligent”. A partir d’aquell dia quan ens trobàvem, la nostra conversa sempre rodava al voltant del Sol i la Catedral.

L’abril de l’any passat tant l’un com l’altre, per diferents camins, vam conèixer la Susanna, una estudiant d’antropologia que estava fent el seu treball de camp a la Seu. Quan em va dir que havia conegut i parlat amb mossèn Mas pel seu treball, li vaig dir que havia conegut a un savi. Al juliol, el dia de Sant Ot, després de la celebració a la Catedral i la coca beneïda, es van asseure al mur que dóna a la plaça del Oms i van començar a parlar del nou sistema d’escriptura que ell havia inventat, el Sophia, “l’escriptura universal”, un llenguatge basat en signes iconogràfics propis d’ell. Feia goig veure’ls als dos, mestre i alumna. Aviat més persones es van ficar al seu voltant escoltant les paraules del mestre. Fins i tot li vam fer una carta amb el Sophia i fa pocs dies li vaig preguntar si estava bé o malament i em va respondre: “Tot és democràtic”.

No fa gaires dies, el 27-S encara vam poder gaudir de les seves explicacions mentre fèiem un café al costat de la Catedral (veure fotografia). Gràcies a Mossèn Mas, com a home savi, sabia fins on podia arribar i em va donar noms de mossens “de la meva quinta, uns bons amics meus”, que entendrien millor que ell el món de l’astronomia per poguer consultar el meus dubtes i preguntes. Gràcies Mossèn. Moltes gràcies.

M’agradaria que les campanes de la Catedral toquessin quatre vegades al dia, també quan el Sol està mes alt, al migdia d’aquelles terres llunyanes. Aquesta vegada tocarien per ell.

Fins sempre, mossen Mas!

1716

biomassa biomassa

La substitució dels derivats del pe-troli per energies alternatives és una revolució lenta. En el cas del

Pirineu és, però, una revolució que ens transporta a anys enrere, quan la llenya era la principal font d’escalf de les llars. Curiosament, després d’anys de fer un consum abusiu dels derivats del petroli amb totes les conseqüències que això ha comportat (dependència exterior, con-taminació, un elevat cost econòmic), cada cop hi ha més gent que es planteja retornar al consum de llenya, ja sigui per escalfar vivendes particulars o bé grans equipaments públics.

Dediquem aquest espai a la biomassa i veurem exemples de persones que han instal·lat estufes de biomassa, alimentades amb pèl·lets, per escalfar les seves viven-des particulars, així com altres que ho fan a nivell de la seva empresa (per exemple, cases rurals o hotels) i sobretot ajunta-

ments que aposten decididecididament per la biomassa per generar l’energia que abasteix els equipaments públics dels seus municipis.

En general, la biomassa és un model que creix, que comporta la creació de tota una nova tecnologia al seu voltant, que té futur i que al Pirineu es pot convertir en una alternativa econòmica de primer nivell. Una alternativa que, a grans trets, està basada en l’aprofitament dels recur-sos més propers per generar energia. Si hi ha un lloc al món on la biomassa té sentit, aquest és el Pirineu.

La biomassa és un combustible d’origen forestal que, en dife-rents formats, va destinat a la

producció d’energia tèrmica –cale-facció i aigua calenta– mitjançant la combustió en calderes, estufes o xemeneies. Els preus del petroli i de l’electricitat (així com la recerca de major eficiència i menys conta-minació) han fet que la biomassa tingui cada cop més acceptació a les comarques pirinenques.

Però per què canviar a la bi-

omassa?

Sempre i quan disposem d’espai i d’un subministre constant de bio-massa, les calderes d’estella, de lle-nya o de pèl·lets són la solució més econòmica respecte l’electricitat o el gasoil.

En zones amb més de 5 mesos de temporada de calefacció, les noves instal·lacions de biomassa es poden

amortitzar en un temps molt curt, a més d’ajudar al nostre entorn i a tenir cura dels nostres boscos per la bona gestió forestal.

Quina és la millor biomassa?

Dels diferents formats, el més econòmic és la llenya amb una hu-mitat inferior al 30%. Les calderes i xemeneies de llenya avui en dia tenen rendiments superiors al 80% i poden aportar confort a tota la vivenda o edifici. Després tenim l’estella, soca d’arbre triturada en diferents mides i amb més poder

calorífic que la llenya, recomanable per consums elevats i per llocs on hi ha espai suficient i protegit de la intempèrie.

I, per últim, avui té molt bona acollida el pèl·let, biomassa tritu-rada, assecada i compactada. Es pot fer servir en estufes d’aire, estufes d’aigua i calderes de totes les mi-des.

El pèl·let és més net, ocupa menys i permet la total automatit-zació de les instal·lacions. El segell de qualitat EN PLUS A1 és la cer-tificació europea per un pèl·let de qualitat que ens pot estalviar molts problemes tècnics.

Sens dubte, la biomassa és un combustible que ha arrelat amb força a les comarques de l’Alt Piri-neu, té un present en plena expan-sió i un magnífic futur en el nostre territori.

Biomassa al Pirineu//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Sort

La biomassa: ecològica i econòmica////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////VÍCTOR GARCIA · Assessor energètic www.thermias.com

1918

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU FIRA D’ORGANYÀTot a punt per a la Fira de Sant Andreu

LA MONGETA La mongeta de Bossòst interessa al mercat xinès

OLI VERGE EXTRAEl Molí del Pau: oli que conserva el sabor autèntic

Fira

ram

ader

a de

Bel

lver

. Fot

o: J

osep

Mª C

osta

biomassa

Actualment hi ha en el mercat molts fabricants i models d’estufes i calderes diferents

que funcionen amb biomassa, però les que tenen més acceptació són les que el combustible es el pèl·let o el combinat d’estella, llenya i pèl·let.

D’estufes de pèl·let n’hi ha de petites per escalfar un local, diversos locals o una vivenda. Podem trobar estufes amb potències entre 3 i 20Kw.

També hi ha termoestufes, que a més de donar aire calent allà on estan instal·lades i donar un valor estètic a l’espai, donen escalfor a

un circuit hidràulic, com si d’una caldera convencional es tractés.

Igualment, també hi ha les calderes amb potències que van des de 10 fins 400kw, vàlides per un hotel, un edifici de vivendes o una nau industrial.

Cada cop hi ha més models d’estufes i calderes diferents, la tecnologia avança constantment i cada any hi ha més elements per triar la millor opció per a cada vivenda i cada establiment comercial.

Les estufes i calderes de biomassa///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////VÍCTOR GARCIA · Assessor energètic www.thermias.com

A la teva llibreria, El poltre de la Lluna

Col·lecció Petit Pirineu Edicions Salòria

2120 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Què representa la fira de Sant Andreu per Organyà?

La nostra és una de les fires més antigues de Catalunya i de les principals d’Espanya. Avui els temps han canviat i la tradició s’ha adaptat als temps mo-derns. El fet de ser una de les últimes fires que es fa de l’any també és bo pel poble ja que és una fira de bestiar, artesania i multisectorial, i això fa que ens visiti més gent d’arreu del Pirineu i de tot Catalunya. En total, enguany hi ha al voltant de 100 parades i cada any tenim més demanda de firaires que volen ser presents a la fira. N’estem orgullosos de la Fira de Sant Andreu.

Quines novetats destacaríeu de l’edició d’enguany?

Tal i com explica l’alcalde, una de les novetats d’enguany és que hem tor-nat la fira al centre històric de la vila, i el bestiar estarà situat al voltant de la Plaça de les Homilies. Entre les novetats també voldria destacar les actuacions culturals i lúdiques, amb actuacions de música i màgia, que es faran pels ca-rrers amb la finalitat d’animar el centre històric i crear un bon ambient de fira. També tindrem una cercavila amb els Geganters i Grallers d’Oliana. Com sempre, intentem trobar un equilibri entre les novetats i la recuperació de

tradicions antigues. Farem l’esmorzar popular gratuït i durant la fira sortejarem un xai. Així mateix, fa tres anys vam recuperar el tradicional joc de cartes “LO CATXO” que feien els antics firandants, que es basa en regalar uns lots de torrons a aquells que tinguin una carta igual a l’escollida. És un joc tradicional del Pirineu.

A qui es dedica la fira i per què?

El certamen ramader de la fira es dedica cada any a una persona diferent. Aquest cop es dedica a Josep Llinàs Fran-quet, de Cal Norat d’organyà, un veí que s’ha dedicat intensament a la pagesia durant més de 50 anys.

Eduard Vives

Regidor i segon tinent d’alcalde de l’ajuntament d’Organyà

La Fira de Sant Andreu aquest any torna al centre històric d’Organyà després que en els darrers anys se’n va allunyar progressivament. Volem recuperar el ca-liu que té el nostre carrer Major, i tot el casc antic, per acollir la nostra fira més tradicional i emblemàtica.

Què us podem dir d’aquesta fira que no conegueu encara? Tothom recorda aquelles imatges històriques que donen fe de la importància que tenia i de la quan-titat de ramaders d’arreu del Pirineu que, temporada rere temporada, es reunien a Organyà. L’any passat es recordava en aquestes mateixes pàgines de la revista VIURE ALS PIRINEUS que a l’Arxiu Nacional de París s’hi conserva un pergamí de l’any 1233 que deixa constància de l’existència del mercat d’Organyà.

Aquesta és una fira única. A Organyà hi arribava persones de tot el país i la trobada abans podia durar un mes o dues o tres setmanes. De fet, tal i com ens ex-pliquen els més grans, la fira s’allargava fins que els ramaders venien tot el bestiar i marxaven cap a casa.

És una fira popular que del segle XIX i fins l’any 1936 va tenir els seus anys més esplendorosos; dècades durant les quals va ser la referència del món de la ramaderia al Pirineu. Evidentment, els temps han canviat i no podem resistir-nos als canvis però des d’Organyà sempre hem intentat mantenir l’esperit d’una fira que ens ha donat identitat com a poble.

Us esperem a Organyà per ensenyar-vos tot el nostre patrimoni cultural, gastronòmic, esportiu i comercial. Molt bona fira a tothom!

Celestino Vilà Betriu

Alcalde d’Organyà

“Enguany la fira es dedica a Josep Llinàs Franquet”/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. SOLANS/M. PASCUAL · Organyà

“Hem tornat a portar la fira al centre històric”/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

A. SOLANS/M. PASCUAL · Organyà

Dissabte, 28 de novembre

9.00 hores. Obertura de la Fira (artesania, vehicles, multisectorial, bestiar).

De 9 a 11 hores. Esmorzar popular, a la parada tradicional del Carrer Major, amb els productes típics de firandà. Durant l’esmorzar es farà el joc de cartes que, antigament, utilitzaven els torronàires per vendre: “LO CATXO”.

11.00 hores. Cercavila amb els Geganters i Grallers d’Oliana.

12.00 hores. Inauguració de la Fira, al carrer Major. Visites institucionals.

12.30 hores. Actuació grup DAURA (Ivan Caro, gralla i flabiol; Pilar Plancheria, acordió), al carrer Major.

13.30 hores. Actuació del MAG REIVAX, al carrer Major.

17.00 hores. Actuació grup DAURA (Ivan Caro, gralla i flabiol; Pilar Plancheria, acordió), al carrer Major.

18.00 hores. Actuació del MAG REIVAX, al carrer Major.

Diumenge, 29 de novembre

9.00 hores. Obertura de la Fira (artesania, vehicles, multisectorial, bestiar).

9.00 hores. Esmorzar dels participants al certamen ramader.

9.00 – 14.00 hores. Exposició de vehicles clàssics, al carrer Nou (Club de vehicles clàssics de l’Alt Urgell).

12.30 hores. Actuació grup DAURA (Ivan Caro, gralla i flabiol; Pilar Plancheria, acordió), al carrer Major.

13.00 hores. Lliurament de Trofeus del Certamen Ramader, cloenda de la

Fira, i sorteig d’un Xai, a la zona de bestiar, de la plaça de les Homilies.

13.30 hores. Actuació del MAG REIVAX, al carrer Major. *SORTEIG D’UN XAI:

butlletes gratuïtes a les parades del carrer Major, a la sala de “les Homilies” i a la zona de bestiar. Un cop fet el sorteig, si no apareix la butlleta premiada, es tornarà a sortejar tot seguit. El xai es donarà preparat per una carnisseria d’Organyà.

Durant els dos dies:

· ARTESANIA: a les places Església i Homilies; als carrers Santa Maria i Major· BESTIAR: cavalls de sella i de muntanya, vaques brunes i frisones, oví i cabrum, a la pl. Homilies (Cal Sanadó)· Exposició de “Buggis”, a la carretera de Lleida (aparcament)

2322 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Un del seus valors afegits és que tota la producció, des de la recol·lecció fins a la elaboració, es fa de forma totalment artesanal.

La gastronomia va ser un dels eixos centrals de l’Era Mongetada 2015. Al ‘show-cooking gastronòmic’, els cuiners convidats i els aranesos van elaborar un menú basat en la mongeta de Bossòst. Pels més petits, també hi va haver un menú especial i es van organitzar activitats d’animació. Durant els tres dies de la festa es van dur a terme actes com el ‘Sopar Solidari’, ‘Dinar del Pagès’ i la ‘Nit de Pintxos’.

La IV edició de la festa gastronòmica tradicional Era Mongetada, que es va celebrar a la Val d’Aran els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre, ha fet un pas més

cap a la seva projecció internacional posant la seva mirada a la Xina. De fet, la mongeta de Bossòst ja s’ha plantat a la Xina, on es conreen 3.000 metres quadrats d’aquesta varietat i ha arribat a la gastronomia xinesa gràcies a la participació de prestigiosos cuiners internacionals en anteriors edicions de l’Era Mongetada.

A més del camp, la mongeta està present en alguns plats de restaurants de Pequin i Hong Kong i al restaurant ‘Migas’ de la capital xinesa. Allà, el cuiner Aitor Olabegoya, un dels promotors de l’esdeveniment, l’ha introduït als seus plats. Olabegoya, que ha introduït la mongeta de Bossòst als àpats de la Xina, ha estat reconegut com a millor cuiner espanyol al país asiàtic durant tres anys seguits (2013, 2014 i 2015).

Era Mongetada 2015, organitzada pel Gremi d’Ostalaria dera Val d’Aran, amb la col·laboració dels ajuntaments de Garòs, Bossòst i Vielha, va tenir com a cuiners convidats a Kin Hong del ‘Taco Bar’ de Pequin, Sacha Hormaechea del restaurant Sacha de Madrid i cuiners del Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran, encapçalats per Alex España, Marc Nus i Marcos Pedrós. Gràcies a aquest ressò internacional, els organitzadors valoren la possibilitat d’organitzar una Era Mongetada el 2016 a Pequín.

Una mongeta recuperada després de 200 anys

La Mongeta de Bossòst va rebre el 2014 l’homologació comercial per part del Ministeri d’Agricultura. Després d’un llarg procés d’investigació i recuperació d’una varietat desapareguda fa més de 200 anys, la Mongeta de Bossòst té el reconeixement de “Varietat Comercial”. Els experts la consideren una de les millors mongetes blanques perquè té poca pell, és mantegosa i té un gust semblant als fruits secs.

La mongeta de Bossòst viatja a la Xina////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Bossòst

E l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerèn-cia. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb amics i família.

Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars. Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros. El local està completament climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure. El lloc de referència és just al davant de la plaça d’Europa i al

costat de l’estació d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat.

Local adequat amb pantalla de televisió per veure

el futbol, competició de motos GP, etc.

Telf: 973 92 13 27

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Viu l’aventura amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

El Club Vip Baqueira Pallars ofereix a preus molt especials els seus apar-taments turístics, situats a les Valls

d’Àneu, concretament Luxury House Esterri

d’Àneu i Luxury House València d’Àneu. Uns apartaments que es poden contractar només com a allotjament o bé acompanyats de paquets turístics. Apartaments de gran qualitat, d’1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat de 2 a 8 persones, totalment equipats. La decoració us agradarà.

El fet d’entrar a formar part del Club obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics per a tot l’any i permet gaudir de descomptes especials en les activitats que es practiquen du-rant l’hivern: serveis de lloguer d’esquís d’snow, excursions en moto de neu, raquetes, escola d’esquí, etc. L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especi-als, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fidels clients, servei de recollida a l’aeroport de Barcelona i a l’AVE de Lleida. També hi ha ofertes de cap de setmana a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional d’Ai-

güestortes i Sant Maurici o pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Entre altres ofertes destaquen una proposta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits). Igualment es pot gaudir d’una

oferta d’allotjament entre setmana per 30 euros per persona i nit, per un mínim de 2 nits, al cos-tat de les estacions d’esquí de Baqueria Beret, Espot o Port Ainé.

www.clubvipbaquierapallars.com

2524 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

L’equip de VIURE ALS PIRINEUS

us desitja una bona tardor!

Barri Sta. Magdalena, 155 Tel. 617 835 10425700 LA SEU D’URGELL(Lleida)j.dasilvalaseu@hotmail.com

VENDA I COL·LOCACIÓ DE PEDRA

Anuncia’t a VIURE ALS PIRINEUS

Mòb. 699 24 18 71

2726 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

BAR ESTACIÓ DE TREMP

www.barestacio.com · Telf. 973 651 307

c/Montllobar, 5 · Tremp

Un lloc excepcional per gaudir de la primavera, d’un bon esmorzar, menús diaris, tapes, pollastres a l’ast per emportar, entrepans, i de la seva terrassa a l’aire lliure. Bon pàrquing.

Bar Restaurant Els Traginers de la Pobla de SegurPlats convinats, pizzes, entrepans freds i calents, ‘pica pollo’, etc... Begudes i tot el que vingui de gust del nostre bar.També podeu fer unapartideta al nostre billar.Obert tots els dies.C. Estació, 34. La Pobla de Segur. Telf. 973 68 06 17

Dedicació i vocació. Joan Riu és el pare de la família ramadera que explota Casa Farré situada a Borén

i fundada el segle XVIII. Una llarga tradició ramadera d’avis, vesavis..., de tota la vida. Una casa arrelada a les costums de les terres pallareses de sempre i de les Valls d’Àneu. Una família que ha sabut transmetre al llarg de generacions l’amor per la ramade-ria, la xisqueta i la vida de muntanya.

L’ovella xisqueta és una raça autòctona originària del Pallars. Una ovella que s’ha adaptat a la climatologia del Pirineu i a les condicions de la vegetació d’alta munta-nya. La seva carn s’ha convertit en un pro-ducte molt apreciat.

El seu establiment és la Carnisseria Riu d’Esterri d’Àneu, gestionada també per la

família, per la Maria Teresa i per la seva fi-lla Sílvia. Qualitat i productes de proximi-tat: bon formatge artesà, embotits elabo-rats com abans, carn de vedella bruna dels Pirineus, pollastre ecològic i una àmplia varietat de vins i aiguardents.

La carn de corder xisquet de la seva explotació la podem trobar a la Carnis-seria Riu, o bé comprar-la per internet a www.nivaira.com. L’establiment està situat dins el supermercat Plusfresc, a l’en-trada del poble a mà esquerra.

Carnisseria Riu

Venda a la botiga, al detall i on-line

www.nivaira.com

C. Major, 72 · Esterri d’Àneu Telf. 973 62 61 17

Carnisseria Riu d’Esterri: productors de carn d’ovella xisqueta/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

A Llavorsí ja es pot gaudir d’un nou espai gastronòmic especialitzat en tapes i productes del país. Al costat de les pistes d’Espot i

Port Ainé, en una zona ideal per fer excursions i passejades entre valls, practicar ràfting o fer sortides culturals, hi trobem un establiment pensat per ser un punt de trobada d’amics i familiars, amb un ambient acollidor, decoració rústica i amb zona wifi.

Entre l’oferta culinària de la Taverna Arnui destaquen les taules d’embotits, el pop a la gallega, les patates picants o amb all-i-oli, i una àmplia proposta de tapes tant de peix com de carn. Tot regat amb bons vins, tot tipus de begudes, infusions, cafetons, etc.

Si passeu per Llavorsí pareu a la Taverna Arnui!

Taverna Arnui

C/Vall d’Aran, 45

Llavorsí

Telèfon: 691 122 292

Taverna Arnui, especialitat en tapes al poble de Llavorsí///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

A l Bar Restaurant La Masia de Montferrer estan especialitzats en cuina de muntanya, amb les carns ibèriques com una de les espe-

cialitats de la casa. Tenen menú als migdies i carta tots els dies.

El restaurant, situat a tocar de la carretera C-14, està obert tots els dies de les 6 del matí a les 12 de la nit.

La Masia de Montferrer, cuina de muntanya////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montferrer

Al centre de Tremp hi trobem, des del passat mes de juny, el Pati Gormand, un punt de trobada per

a familiars i amics pensat per passar una estona agradable esmorzant o berenant alguna de les especialitats de la casa.

Els propietaris de Pati Gormand elaboren els productes al seu obrador on hi fan pans d’espelta i integrals amb diverses varietats de llavors, així com tota mena de pastissos i pastes fetes a casa. Un espai ideal per a esmorzar i berenar tranquil·lament, fer un cafè o un pastisset.

Pati Gormand, un punt de trobada al centre de Tremp ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

També compta amb una terrassa exterior molt acollidora.Obert de dijous a dimarts de 9 del

matí a 12 del migdia I de 5 a 9 de la

tarda.Rambla Doctor Pearson, 15. Tremp

Telèfon: 873 498 510.

Informació i reserves: 973 355 304.

Gaudeix de la nostra cuina. BON PROFIT!!

2928 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall

del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, ar-relada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèn-tic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avant-passats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que com-plementen amb dos allot-

jaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser-veis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso-nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an-tiguitat, 4 places de capaci-tat i adherida a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertu-sa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger

i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan-tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aven-tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia.

Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063

973 455 138 info@casaros.es

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions

Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com

Crta. N-260, km 233,5. Adrall. Tel. 973 38 71 18

Cuina de muntanya, cargols, carns a la graella, al forn, trinxats, arrossos i productes de temporada com verdures ecològiques del nostre hort i de proximitat, Km0.

Us oferim:Oli · Cava · Pernils · Pa · AperitiusOlives · Tapes (caps de setmana)Carbó Vegetal d’Alzina d’Extremadura

Av. Salòria, 68 baixos · La Seu d’Urgell · T. 606 774 908 / 689 772 525 · ferminsabates@gmail.com

Tel: 615 852 179

lapessadaltron@gmail.com

Obren de 10h a 14h i de 17h a 20h.

Tanquem dimarts i diumenge per la tarda.

Formatgeria artesanaLa Peça d’Altron

El Molí del Pau: oli verge extra fet a la manera d’abans/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

Agrària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura i la ramaderia i, des de fa dues

generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer (Noguera Alta), avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuem l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, oferim als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaborem —i d’altres d’artesans d’arreu del país— a la nostra botiga, el Rebost dels Vilars.

Al Molí del Pau ens encarreguem de tot el procés d’elaboració i comercialització dels nostres productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatzematge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de distribuïdors, directament a la nostra botiga o a qualsevol de les fires artesanes que visitem anualment arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra.

L’orografia del terreny, a les portes del Montsec, determina l’alta qualitat dels nostres productes,

elaborats a base de les varietats arbequina, verdiell i sarrut. La nostra producció d’oli d’oliva extra verge és majoritàriament 100% arbequina, que dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic. Tot un plaer per als sentits!

www.molidelpau.cat

info@molidelpau.cat

info@rebostelsvilars.cat

OS DE BALAGUER

973 43 80 98 · M. 635 479 694

3130

benestarbenestarMandala, el món de la relaxació////////////////////////////////////////////////////////////////////////ROSA ORDUÑA· La Seu d’Urgell

Somriure, riure i rialla////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ANNA GARCIA i NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

Menjar ecològic protegeix la nostra salut////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////SÍLVIA SOLANA · Sort

Fa 7 anys vam obrir el primer Mandala en un pis. Fa 2 anys va arribar el moment de créixer, ampliar l’espai i horaris, i ens vam establir en aquest espai lluminós i verd que és el

Mandala avui, al carrer Pasqual Ingla.La filosofia del centre segueix les ensenyances del Ioga, en

concret del Kundalini Ioga. Aquest tipus de ioga és conegut com el ioga de la consciència. La pràctica de les diferents assanes o postures estimula els diferents sistemes del cos, nerviós, limfàtic, circulatori, etc, activant i equilibrant-los, deixant-nos profunda sensació de benestar físic. Enfocar la nostra atenció en la respiració i practicar diferents exercicis amb patrons respiratoris determinats (Pranayama), ja sigui respiració llarga i profunda, o segmentada, o per una de les narius; ens proporciona benestar mental, calma i perspectiva sobre la nostra vida. Tot això, juntament amb la meditació i uns moments de relaxació, fa el còctel perfecte per pendre consciència de tu mateix i del teu entorn, donant-te la capacitat de canviar allò que ja no vols.

Per a mi, que he practicat altres tipus, el Kundalini ioga és l’ideal per a les persones que volem mantenir l’equilibri dins aquesta vertiginosa vida que ens empeny al canvi constant, i continuar mentenint “els peus a terra”. M’agradaria ajudar a desterrar la idea popular que els que fem ioga ens assentem a terra amb les cames creuades i ens “encantem” deixant passar l’estona, així, sense més. I que la gent nerviosa no pot fer ioga per que “no aguantaria tanta estona quieta”. Justament és idoni per als nerviosos de mena; jo ho sóc molt! Sense contracció no pot

L’humor i el riure són bons per a la salut física i emocional. Els que riuen habitualment, s’ajuden a ells mateixos i ajuden a les persones del seu entorn. El

riure és imprescindible dins el món de la psicopedagogia, inclús ens atreviríem a afirmar que qui no sap riure no pot ensenyar, i difícilment educar.

Les recerques diuen que mentre que un nen pot riure fins a 400 vegades al dia, l’adult més alegre no supera les 100 vegades al dia, i la mitjana està en 25. És a dir, respecte a un nen els adults ens passem la vida absolutament enfadats. A mesura que anem complint anys, el riure cada vegada està menys present en la nostra vida, sembla que venim al món plens de milions de riures i somriures i els anem gastant a poc a poc conforme anem vivint. Riem menys, i lentament donem pas a expressions de tristesa, enuig, serietat, preocupació, que moltes vegades deprimeixen i emmalalteixen.

Les riallades alegres i repetitives milloren l’estat d’humor, redueixen l’estrès i alliberen del temor i l’angoixa, afavorint la disminució de malalties.

Com a pedagogues, i després de molts anys tractant a nens i joves, podem dir que el riure o somriure és la millor

El temps passa i les bones idees de vegades queden en paper escrit guardat en un calaix de la tauleta, però aviat farà 40 anys que partidaris i adversaris de

lo ecològic competeixen per saber si menjar ecològic és veritablement millor per a la salut. No obstant això, moltes empreses d’anàlisis de qualitat i investigadors s’obsessionen en fer estudis comparatius per saber qui té la raó. Per a moltes persones, la superioritat de lo ecològic és tan evident que voler demostrar científicament i a qualsevol preu el contrari és malgastar els diners i el temps. Per altres, només una demostració científica és suficient. Cada dia més professionals de la salut, nutricionistes, metges, biòlegs, veterinaris, tècnics agrícoles i la resta de la població en general, pensem que avui aquesta demostració ja està feta.

Així mateix que és el que ens preocupa? Que tot i que cada

haver-hi relaxació, el Kundalini ioga, primer et contrau el cos i la ment a través de les assanes o postures, per tal que després t’afluixis en la relaxació.

Al Mandala oferim Kundalini ioga en diverses opcions, classes estàndards, classes on es treballa la respiració i meditació i altres on es practica el ioga de la relaxació. També hi pots practicar Pilates els dimecres. Ara que jo estic menys al Mandala, la Rebeca és qui dóna la majoria de les classes. Al plantejar-se la necessitat de estar molts dies a Barcelona, l’Univers, que és savi, ens va fer arribar la Rebeca que és una excelent, experimentada i empàtica professora de Kundalini ioga i una bellíssima persona. Juntes fem un equip genial. El Mandala i els alumnes hi hem guanyat per tots costats!

Juntes busquem com millorar el servei als alumnes i organitzem activitats i tallers els cap de setmana. N’hem fet un de ioga per a homes, que volem repetir. El proper és un de ioga de veu, amb música en directe, i tenim propostes engrescadores pels propers mesos. Així que aquells que no tenen temps entresetmana, poden gaudir de la seva practica els caps de setmana! I en un futur que esperem que no sigui gaire llunyà, tenim projectat obrir un altre Mandala a Valldoreix, volem fer créixer la família i crear sinèrgies

que creiem molt positives entre els centres.

tècnica de motivació i reforç positiu a la nostra feina. Els nens tendeix a repetir les conductes un cop se’ls

gratifica, i un simple somriure els fa sentir molt bé. Entre els senyals emocionals, el somriure és el més

contagiós de tots, i el fet de somriure encoratja els sentiments positius.

A Stimulus Vitae hem canviat les conductes de molts infants i adolescents aplicant aquesta tècnica. Us podem dir que un bon aprenentatge s’adquireix en un ambient tranquil i gratificant. La memòria acostuma a recordar les situacions agradables, i això els passa als nens i joves que passen per les nostres mans. Estimulem la memòria a través d’estratègies motivadores on els infants actuen com alegres protagonistes del seu propi aprenentatge, se’ls valora aquesta feina, i amb la seva resposta en forma de rialla fan més gratificant la nostra feina.

“Si alguna vegada no reps el somriure esperat, sigues

generós i regala el teu. Perquè el que té més necessitat d’un

somriure és aquell que no sap somriure als demés”

Dalai Lama

dia som més les persones que encarem la nostra alimentació a consumir aliments ecològics, ens trobem, al nostre país especialment, que consumir ecològic és difícil i molts cops, no ens asseguren del tot que alló que estem consumim és 100% ecològic.

Com a consumidors ens trobem amb la dificultat, ja sigui per preu o per varietat dins del mercat, per la obtenció d’aquests aliments i productes, i la part més important, el preu!! El consumidor ha d’entendre la importància que té en aquest canvi. Com més persones consumeixin un tipus d’aliments, i valorin la traçabilitat que hi ha al darrere, més productes d’aquest tipus trobarem al mercat. Igualment, com més productors conscients del que volen produir, i que sigui bo per la salut, més agricultors i ramaders faran un canvi. Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina

AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

A la botiga Vida Làctia de Sort us atendran a la per-feccció, amb amabilitat i bon humor, i hi troba-reu tot allò que busqueu, molt especialment les

famílies amb fills petits. Hi trobareu tot allò referent a la maternitat i la criança. Vida Làtia és una botiga que pensa amb el benestar familiar i amb la qualitat de vida dels clients i amics.

Entre els productes que més destaquen de la botiga

Vida Làctia de Sort, una botiga per al benestar familiar////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Sort

hi ha la roba d’embaràs, la roba de prematurs, la de nadó fins a 6 mesos, els bolquers de tela, regals divertits, muselines, llibres, colarets de lactància i, entre d’altres, productes relacionats amb la salut sexual.

Tot plegat, amb un bon assessorament orientat a la recerca de la felicitat i de la qualitat de vida de les persones. En definitiva, coses boniques per a famílies boniques!!

3332

Sanació energètica i registres akashics////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN RIBÓ GRAU · Sanergista

El que ens ensenya el cos humà (11)////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ÓSCAR ROSSELL · Pediatra

Utilitzant la tècnica de la sanació energètica s’ajuda a la persona a treure aquelles emocions que

s’han quedat dins el cos i que per qual-sevol raó la persona no les ha pogut ex-terioritzar.

Aquestes emocions retingudes es poden manifestar a través de bloquejos físics, emocionals o espirituals. És molt important el fet de treure aquesta energia densa que s’ha quedat atrapada a l’interior del nostre cos per sentir-nos molt millor amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta. L’energia densa pot venir de pensaments negatius

com la ràbia vers a les persones, la pròpia frustració, la tristesa, el rancor cap a altres persones, etc…

Amb aquesta teràpia es treu aquesta energia densa que tenim i, com ja he comentat, això farà que ens trobem molt millor amb tot el que ens rodeja.

Els REGISTRES AKASHICS, de manera resumida, són l’emmagatzematge de la nostra memòria que anem creant el dia a dia i de les vivències que té l’ànima. És com una mena de biblioteca on hi ha els nostres pensaments, accions i vivències. A més a més, a l’emmagatzemar també les experiències

de l’ànima hi ha les nostres les nostres vides passades, la present i la futura.

Amb la teràpia dels registres Akashics es pot obtenir informació rellevant de la persona que ajuda a entendre millor el comportament que aquesta persona adopta davant d’alguna situació o el perquè dels seus bloquejos.

Ara que ja disposes d’un petit tastet teòric de la sanació energètica i dels registres Akashics (i consideres que no saps el que et passa perquè et sents estrany o no saps quin camí elegir) posa’t en contacte amb mi per portar-los a la pràctica.

Ser testimonis del creixement d’un ser humà a l’interior d’un altre és una meravella increïble. De la unió

d’un petit òvul i d’un, encara més petit ESPERMATOZOU, en 9 mesos dóna com a resultat un nou ser individual, únic, irrepetible. Se sembra poc i es re-cull molt.

Moltes vegades davant tragèdies enormes com la fam al món, la crisis dels refugiats, pobresa extrema, nens abandonats.., ens sentim abrumats. Però hi ha petits gestos, coses humils i modestes, que poden créixer i FRUCTIFICAR de manera insospitada: un somriure amistós, una abraçada, una

carta, una visita, un àpat, no són coses grans però poden produir EFECTES sorprenents.

També es pot aplicar a les nostres vides. Un amic psiquiatra comenta dela tècnica del “Formatge Gruyère”: davant situacions difícils i complexesno s’ha d’intentar fer grans proeses sinó introduir petits canvis quedonaran millors resultats, com a petites MOSSEGADES que sumades al final foradaran el formatge.

Aquí la dita popular “a grans mals grans remeis” no és exacta. Més aviat “a grans mals petits remeis”.

Joan Ribó Grau - SanergistaTel. 606 510 949

jribog@gmail.comwww.joanribograu.com

benestar

Els problemes d’atopia cada vegada són més freqüents amb nadons i nens petits, però també

s’està extenent el nombre d’adults que presenten símptomes de pell atòpica i diverses al·lèrgies que mai havien patit.

Les molèsties és poden agreujar amb els canvis d’estació, però de vegades és converteixen amb dolències cròniques, vet aquí la importancia de tractar-les des del primer símptoma.

El primer que notem és que la pell és torna més seca i escamosa, per això és imprescindible com a sistema preventiu, fer una bona hidratació. Recomano utilitzar olis essencials naturals, per exemple d’ametlles dolces, comprovant que la seva composició sigui pura.

Malhauradament, no sempre s’aconsegueix parar la evolució del brot i la sequedat persisteix, donant pas a les erupcions. Quan ja han aparegut i el nen aprèn a gratar-se, amb pocs dies pot derivar en una ferida, una infecció o una nafra. Els tractaments de medicina tradicional aconsellen per aquests casos corticoides que són molt efectius amb casos d’urgència, però tots sabem que no és el més adient per tractaments a llarg termini.

Com a mare se el que és pateix quan el teu fill/a té un brot agressiu de diverses erupcions, i com a homeòpata, he pogut constatar els beneficis d’un tractament amb homeopatia per aquest problema. No és fàcil ni ràpid, és un camí llarg i ha d’ésser constant, ja que el tipus d’erupció pot anar variant i el tractament s’ha d’anar adaptant a les necessitats del moment.

Una vegada aconseguim que desapareguin les erupcions, que és poden repetir al llarg de l’any a parts diferents del cos, el tractament és pot anar retirant, amb molta cura i observant amb aquest pas, que no és produeixi cap agreujament dels símptomes. Així anem reduïnt la dosi, progressiva i lentament, en funció sempre de cada cas i de la resposta al tractament.

Amb la homeopatia aconseguim arribar al nucli del problema, arranjar-lo, i potenciar la capacitat de resposta del nostre cos. No em cansaré de repetir, que l’èxit d’un tractament homeopàtic és la seva individualització, i la constància per part del pacient en seguir-lo.

Ni la mateixa dolència es pot tractar amb el mateix remei per a duess persones, ni dues persones tindran la mateixa resposta a un mateix tractament.

Pell atòpica, un crit d’atenció del nostre cos///////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia

Com deixar de ser addicte a les màquines escurabutxaques (I)/////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual

L’addicció al joc, també coneguda com ludopatia, pot portar una persona a la ruïna si no atura el

problema a temps. El joc compulsiu és una malaltia progressiva que mai pot ser curada, però es pot aturar. Els jugadors compulsius no són persones dolentes, només persones molt malaltes. La comprensió de l’addicció als jocs d’atzar i de la malaltia del joc és el que ajudarà el pacient a mantenir aquesta malaltia sota control.

Part de l’addicció al joc de màquina escurabutxaques és física. Amb els jocs d’atzar, el cervell allibera substàncies químiques; dopamina, adrenalina, endorfines, serotonina i l’oxitocina, que ofereixen una sensació de felicitat. Quan s’atura l’activitat de joc, el cos, o més específicament el cervell, té forts desitjos d’aquests fàrmacs. Quan un pacient té “necessitat” de jugar pot ser que no en sigui conscient, el que realment vol és aquesta increïble sensació de felicitat produïda per aquests productes químics no es poden comprar ja que els produeix el cervell.

L’addicció al joc és altament destructiva. Pot conduir a greus conseqüències que van des de la fallida, la pèrdua de la feina, la depressió, l’ansietat, la pèrdua d’amics i familiars, i fins i tot el suïcidi. Aquesta addicció no discrimina. Si la propensió hi és, l’addicció pot passar a qualsevol. No importa si la persona és rica o pobra, educada o sense educació. Una addicció com aquesta pot enviar a la gent a la presó, causar grans problemes socials i laborals.

Els estudis demostren que els jugadors amb problemes són més propensos a suïcidar-se que tots els altres tipus d’addictes combinats. És important obtenir ajuda tan aviat com sigui possible. No és fàcil deixar de jugar, però hi ha tècniques que poden ajudar un pacient abans d’arribar al punt de no retorn. Hi ha estratègies per tal d’aturar el joc i recuperar la seva vida!

Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.www.edicionssaloria.com

CENTRE DE RECONEIXEMENTS MÈDICS TREMPDilluns. Tardes de 16h a 20 h. Cita prèvia.

En el nostre centre ens encarregarem de tot el tràmit de la renovació del seu permís de conduir d’una forma àgil i senzilla.

* Li farem la revisió mèdica del carnet de conduir* Li tramitarem tota la documentació sense cost adicional* Li fem les fotografíes sense cap cost adicional* La DGT li enviarà per correu el seu nou carnet de conduir

A més fem renovació de permis d´arma, gossos perillosos, grues, navegació, etc…

Tel. 620 393 265 · crmtremp@gmail.comTambé pensem amb la seva salut Dr. Ana Troncoso, cardiòloga i medicina interna de l’HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA.

Av. Pirineus, 2, davant de la benzinera Repsol de Tremp

3534

benestar

Crec necessari dedicar unes línies a un tema tant important. Sobretot ara que els petits i joves de la casa han tornat a l’escola i hem de planificar esmorzars i berenars ja que

molt sovint passaran el dia fora de casa.En la consulta m’adono que la gran majoria de persones pensa

que els aliments integrals (pa, pasta, arròs, cereals) són destinats exclusivament a persones “que fan dieta” o que necessiten “regular el seu trànsit intestinal”. Els aliments integrals són imprescindibles per gaudir d’una salut plena tant en la infància com en la edat adulta, intentaré explicar perquè.

Contenen hidrats de carbó amb un Índex Glucèmic més baix, que s’assimilen i passen a la sang de manera més lenta i progressiva, evitant els pics de glucèmia i els seus efectes secundaris.

Són molt més nutritius; si ens fixem en la composició nutricional de 100g. d’arròs blanc veurem que conté, per exemple: 97 Kcal, 2,02g. de proteïnes, 1g. de fibra, 2mg. de calci, 5mg. de magnesi, 10mg. de potassi, això sí l’arròs blanc té cinc vegades més sodi (mineral que s’ha de restringir quant tingueu la pressió alta) que l’integral.

I si mirem els nutrients de la mateixa quantitat d’arròs integral veurem que aporta: 112 Kcal, 2,32g. de proteïnes, 1,8g. de fibra (quasi el doble!!), 10mg. de calci (no només els làctics en contenen!!), 44mg. de magnesi (impressiona, eh?), 79mg. de potassi i més del doble de vitamines del grup B (les que faciliten la producció d’energia).

Millor integrals///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica.

La qualitat de la seva fibra ajuda a mantenir un correcte trànsit intestinal, més i millor que els famosos iogurts! Però no ens confonguem, no és laxant, simplement regula, la fibra que conté augmenta el volum intestinal i això permet un millor moviment intestinal.

Aquesta fibra obliga a mastegar més els aliments i això comporta menjar més lentament i saciar-se havent-ne menjat menys quantitat. La glucosa que contenen passa més lentament a la sang, ens permetrà obtenir energia de manera més regular durant més temps.

I ara pregunto...Si són tant beneficiosos per als adults...perquè hem de privar els nostres fills de les avantatges dels aliments integrals? Com he dit s’han de mastegar més i això pot provocar el seu rebuig. Si els coem bé i els introduïm poc a poc poden i acabaran sent els de la seva elecció perquè...el cos és savi. A més ajudarà a reduir la seva apetència per aliments amb alt contingut en sucres perquè es aporten energia que dura més!!

De tota manera el millor que pots fer per tal que als menuts els interessin els cereals integrals és donar exemple i començar per consumir-los tu!!

Fira

de

Puig

cerd

à. F

oto:

Ann

a S

olan

s ˷ c

reat

iva

diss

eny

3736

Surt al mercat El Torb Cerdanya, un licor fet a partir de fruits del bosc //////////////////////////////////////////////////////////////////////// ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Llívia

Carles Servitje és un professor d’esquí i guia de muntanya. De la seva experiència a la

muntanya i inspirat per diversos viatges arreu d’Europa va sortir la idea d’elaborar un licor de muntanya que donés identitat a la comarca de la Cerdanya, un territori amb abundant producció de fruits silvestres (encara molt poc aprofitats) i amb molta genciana groga, la base d’aquest producte.

Tal i com explica Servitje, “a la Cerdanya antigament es feien molts licors de muntanya artesanals però amb el pas del temps es van anar deixant de fer, i jo volia recuperar aquesta vella idea i elaborar un licor que fos com els d’abans. Així va néixer el Torb”.

De moment, la idea s’ha fet realitat i les primeres botelles que el passat mes d’agost es van posar al mercat han tingut una molt bona acollida per part del sector

Gran festa del cant coral a Talló///////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Talló

45 anys de la coral Les Camilleres///////////////////////////////////////////////////////////////////// J. NOVELL · Sallagosa

Diumenge, dia 4 d’octubre, es va celebrar a Santa Maria de Talló la XVI Trobada de corals de Cerdanya amb gran èxit de públic i de participació

coral. En aquesta edició va debutar el Cor ADIS i el Conjunt Vocal i Consonant, els quals van actuar al costat dels veterans: coral Flor de Neu; la Capella de Santa Maria de Puigcerdà; El Grup Coral de l’EMMIF; el cor A 4 Veus; les Camilleres de Sallagosa i la coral Cerdanya Canta. La Trobada va finalitzar amb els goigs a la Mare de Déu de Talló i l’himne de Catalunya.

Enguany, la coral Les Camilleres de Sallagosa celebra els seus 45 anys d’existència. És per aquest motiu que farà un concert gratuït el pròxim 7 de novembre

a l’església de Santa Eugènia de Sallagosa a les 21 h. El concert comptarà amb la col·laboració del pianista Nicolas Licciardi.

La coral va néixer de la voluntat de reactivar a Cerdanya, i en concret a Sallagosa, la tradició de cantar caramelles per Pasqua. Però, el seu recorregut va continuar tot incorporant un repertori divers, sempre en català.

gastronòmic local. El Torb és un licor suau i força aromàtic amb el punt just de dolç i moderat grau. Un licor, equilibrat i amable, que de moment

només es comercialitza en hotels, bars i restaurants de la Cerdanya i es pot trobar en dos classes de botelles, de 500 i 200 ml.

3938

Jordi Rosell és un alcalde que parla clar. No se’n va amb embuts. Potser perquè no és un polític professional ni aspira a ser-ho. Potser també per això

es prodiga poc als mitjans, surt en contades ocasions a la premsa. “Tothom hauria de passar, almenys 4 anys, per un ajuntament”, assegura convençut l’alcalde de Prats i Sansor. L’entrevistem per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS.

Administrativament

pertanyeu a la

província de Lleida? Sí, som l’últim poble,

un cul de sac. Lleida ho tenim molt lluny.

Com és Prats i Sansor? El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya amb 9,64 km2 i es troba als límits històrics i geogràfics entre La Batllia i la Gran Cerdanya. Fins l’any 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya i entre el 1716 i el 1833 al corregiment de Puigcerdà. Des de llavors pertany a la província de Lleida però el nostre prefix telefònic és el 972 de Girona. Estem en una zona complexa administrativament.

Quants habitants té el municipi? Tenim al voltant de 230 persones censades i uns 500

habitatges ja que s’ha fet molta segona residència...Quin són els motius que han motivat la

construcció de tants habitatges de segona

residència? Som un municipi petit sense bosc, cosa que ens feia

ser pobres i, per tant, vam haver d’urbanitzar el territori per tal d’obtenir ingressos. Abans tenir bosc era sinònim

de riquesa però avui, curiosament, és al revés, el bosc no val res. També és important destacar que estem en un emplaçament excepcional, en plena plana de la Cerdanya.

Es pot dir que sou un poble plenament turístic? Fa anys aquest era un municipi pagès, tothom tenia vaques i ara no en té ningú, només queda una explotació ramadera de vaques de carn. Es pot dir que avui vivim dels serveis que comporta el turisme.

A q u e s t a

concentració de

segones residències

no els comporta

p r o b l e m e s

ambientals i de

gestió? Tenim problemes

per regar els jardins per culpa de l’impost de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens aplica.

Des de Barcelona haurien d’entendre que si no reguem els jardins la Cerdanya no farà goig i això perjudicarà el turisme: esperem que aquest tema es resolgui aviat.

Com és el dia a dia a l’juntament? Amb la crisi tenim problemes que abans no teníem,

sobretot amb els serveis relacionats amb l’escola pública, el transport escolar, el menjador i els monitors que ens suposen una despesa important. Hem passat, en pocs anys, de donar ajudes per tot a no tenir diners per a les coses més bàsiques. Però sóc dels que penso que en un poble tothom hauria de passar, almenys una legislatura, per l’ajuntament i així sabria el pa que s’hi dóna.

Jordi Rosell: “Hem passat de donar ajudes per tot a no tenir diners per a les coses més bàsiques”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MARCEL·LÍ PASCUAL · Prats i Sansor

4140

Tot a punt per a la dinovena Fira del Pessebre i d’Artesans de Prullans////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Prullans

Puigcerdà torna a ser la capital catalana del sector equí////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

Del dia 5 al 8 de desembre se celebrarà la dinovena Fira del Pessebre i d’Artesans de Prullans que inclou l’onzena edició de la REPRESENTACIÓ DEL

PESSEBRE VIVENT i la FIRA ARTESANAL. El programa d’aquestes activitats serà aquest:

Dissabte 5 de desembre

11.00 hores. Obertura de la Fira. Plaça de la Cerdanya.18.00 a 20.00 hores. Representació del PESSEBRE VIVENT. Voltants de l’església.Nota: Durant les dues hores de representació, s’estableix un descans pels figurants d’un quart d’hora, de 19.00 hores a 19.15 hores.20.00 hores. Tancament dels actes.

Diumenge 6 de desembre

11.00 hores. Inici de la Fira Artesanal. Plaça de la Cerdanya.12.00 a 13.30 hores. Concurs ràpid de dibuix, amb al·legories als 10 anys del Pessebre Vivent de Prullans. 13.45 hores. Veredicte del jurat. Plaça de la Cerdanya.18.00 a 20.00 hores. Representació del PESSEBRE VIVENT. Voltants de l’església.Nota: Durant les dues hores de representació, s’estableix un descans pels figurants d’un quart d’hora, de 19.00 a 19.15 hores.20.00 hores. Tancament dels actes.

Dilluns 7 de desembre

11.00 hores. Inici de la Fira Artesanal. Plaça de la Cerdanya18.00 a 20.00 hores. Última representació del Pessebre Vivent.

Dimarts 8 de desembre

11.00 hores. Inici de la Fira Artesanal. Plaça de la Cerdanya.14.00 hores. Tancament dels actes.

CONSELLS I OBSERVACIONS

Pessebre Vivent: Entrada 3 euros.Aparqueu el cotxe a les dues entrades del poble tal i com indica el mapa del poble i els indicadors.Carretera principal al poble o carretera del Càmping Cerdanya.L’organització es reserva el dret de modificar la programació per motius climatològics o de força major, el dret de modificar la programació.

Fruit segurament del volum comercial assolit i de la necessitat d’expansió, l’infant Jaume de Mallorca concedí, el maig de 1270, permís per celebrar una

segona fira per Tots Sants, que ha perdurat fins els nostres dies.

L’emblema del certamen és el Concurs i la Fira de

Cavalls, la mostra de bestiar equí més important del país amb una xifra al voltant del miler de caps de bestiar.

El Concurs Tradicional de Cavalls, que aquest any arriba a la 35a edició, tindrà lloc el matí del dissabte 7 de novembre: a les 11 h concurs de terçones (femelles fins a 2 anys i mig), a les 11.45 h concurs d’eugues amb pollí, a les 12.30 h concurs de terçons (mascles fins a 2 anys i mig), a les 13.15 h concurs de quartons (mascles de menys de 4 anys) i a les 14 h concurs de sementals (sense límit d’edat). També durant el matí es realitzarà el concurs a la millor ramaderia de Cerdanya, amb dues categories: categoria A (6 eugues amb pollí, 2 femelles de recria i 1 semental) i categoria B (3 eugues amb pollí, 1 femella de recria i 1 semental). Després del concurs de cada secció es farà el

lliurament dels corresponents premis i a continuació el sorteig de cada any. Enguany, l’Ajuntament de Puigcerdà tornarà a instal·lar grades per ubicar part del públic que assisteix al concurs.

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria

www.edicionssaloria.com

4342

Èxit del mercat de productes locals de la Fira Ramadera de Bellver//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOSEP MARIA COSTA · Bellver de Cerdanya

Inscripcions obertes per al casal de nadal de Puigcerdà ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Puigcerdà

Bellver té una llarga tradició en l’organització de fires. En aquest sentit, els dies 10, 11 i 12 d’octubre va celebrar la XLI Fira Ramadera que, un cop més, va

congregar centenars de persones d’arreu del país que van omplir els carrers i places del poble.

Entre les activitats que es van dur a terme en el marc del certamen (fotografiades per Josep Maria Costa) va

Puigcerdà organitza la 5a edició del Casal de Nadal, que enguany tornarà a obrir els dissabtes i tindrà una durada de deu dies (23, 24, 28, 29, 30 i 31 de

desembre i 2, 4, 5 i 7 de gener), en horari de 9 a 13 h i de 15 a 17 h.

El Casal l’organitza l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà i està dirigit als infants de P3 fins a 6è de Primària. Al Casal de Nadal s’ofereix un ampli ventall d’activitats: activitats esportives (patinatge, Cursa Sant Silvestre, etc.), tallers, jocs, conta-contes, manualitats, gimcanes, habilitats socials, treball de les emocions, visites pel municipi, activitats relacionades amb el Nadal (decoració nadalenca, caga tió, visita del patge reial, Parc de Nadal de Puigcerdà, tradicions d’aquestes festes i nadales) i idiomes (anglès i francès).

El preu per tots els dies és de 95 € i per dies solts és de 15 €. També s’ofereix el servei de menjar de càtering per

5 € el dia i la possibilitat de menjador de carmanyola per 2 € el dia. Durant el mes de novembre ja us podeu inscriure per al Casal de Nadal de Puigcerdà 2015, dirigint-vos al Local Jove de Puigcerdà (plaça Regne de Mallorca, baixos) o trucant al telèfon 972 88 21 21.

destacar el mercat de productes locals, una demostració de gossos pastor, el concurs morfològic Raça Bruna dels Pirineus, el Concurs de Raça Frisona i una demostració d’esquilat de vaques. També es va fer un segon Mercat d’Ocasió de maquinària agrícola i una exposició de dibuixos dels nens de Bellver i la Batllia.

Fotos: Josep Mª Costa

4544

Nous tractaments per aguantar l’estructura del cabell amb 3 passos.Vine a provar-ho. I més coses ...

Primer cicle de xerrades sobre història de Cerdanya/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Aquest mes de novembre, el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal i el Consell

Comarcal, amb la col·laboració del Museu Cerdà i de l’Ajuntament de Puigcerdà, han impulsat el primer cicle de xerrades sobre diferents aspectes de la història de Cerdanya. L’objectiu del programa és donar a conèixer aspectes fins ara poc coneguts de la comarca, de manera planera i col·loquial, tot oferint la possibilitat que tothom pugui plantejar dubtes i respostes sobre els temes seleccionats. Les xerrades es faran a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, els divendres a les vuit del vespre.

El calendari d’aquest primer cicle titulat “Explica’m una història” és el següent:

- Divendres, 13 de novembre, a les 20 hores: Jueus i cristians

al Puigcerdà medieval (s. XIII-

XV). Oriol Mercadal, arqueòleg, historiador i director del Museu Cerdà de Puigcerdà.

-Divendres, 20 de novembre, a les 20 hores: El Col·legi de preveres

de Santa Maria de Puigcerdà,

la dimensió econòmica d’una

institució religiosa. Erola Simon, historiadora, arxivera i directora de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

-Divendres, 27 de novembre, a les 20 hores. L’elaboració del ferro i

les fargues de la Cerdanya. Roser Comas i Josep Sánchez, historiadors.

4746

www.edicionssaloria.com