viure als pirineus-gener 2015
DESCRIPTION
Edició en PDF de la revista Viure als Pirineus-Gener 2015TRANSCRIPT
revi
sta
gra
tuïta
de
l’Alt
Pir
ineu
i A
ran
nú
m: 1
55
· g
ener
20
15
www.viurealspirineus.cat
Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell
Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39
www.centresodontologiaintegrada.com
Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament
Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar
el seu tractament
Feliç 2015!
Foto: Emili Giménez
El petit comerç és fonamental per al manteniment dels pobles i ciutats del nostre territori i l’hem de cuidar. Amb aquesta imatge del carrer Major de Puigcerdà volem desitjar a tothom un pròsper i feliç any 2015!
32
núm: 155 · gener 2015
viure als pirineus
www.viurealspirineus.cat
Distribucíó gratuïta
EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26La Seu d’Urgell
DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual
ALT URGELLMontse Colell
PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy
LA CERDANYAMartha Briscellia
DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat
DL: L-701-702
Tel. 699 24 18 71
L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.
opinió
06-10actualitat
14-16esquí
20entrevista
24Especial biomassa
26-29territori i agricultura
30-39història
40 benestar
42-44
5 gener Cavalcada de Reis A tot el Pirineu
17 generSant Antoni AbatA tot el Pirineu
Tot l’equip de VIURE ALS PIRINEUS i de Belluga’t per la Cerdanya us desitgem un pròsper i feliç any 2015!!!
agenda
portada
núm
155
54
18 h Biblioteca comtat de Cerdanya· Fins al 10 · “Més enllà dels colors” exposició pictòrica de l’artista Mariël Gores Van Bussel · Museu Cerdà· Fins 18 · “INTENSITAT” exposició pictòrica de l’artista Pilar Xercavins · Museu Cerdà · Dia 27 · Club de lectura · 20:30 h es comentarà el llibre “La pell freda” d’Al-bert Sànchez Pinyol
ALP· Dia 14 · Baixada solidària per la Marató de TV3 a pista llarga
LA SEU D’URGELL· Del 2 al 5 · Fira d’Art, a la Sala la Cuina · Dia 3 · Mercat de reis · Sant Josep de Calassanç
anuncis breus
És originari de l’Àsia Cen-tral i s’utilitza des de fa uns 5.000 anys, es creu que els egipcis el conreaven i apre-ciaven per les seves virtuts medicinals.
L’all és un ingredient de la cuina mediterrània amb el seu gust picant i peculiar. Té propietats antibiòtiques,
antisèptiques, hipertensor, arteriosclerosi i pel reuma-tisme entre altres.
Si vols un bon aller, sembra’l al gener
gener
@elbaronrojo Pues ya está, ha dicho Rajoy que la crisis se acabó, el que lo siga pa-sando mal ya es por vicio.
@abelsutilo Llevo todo el día insultando de manera preventiva al portátil, al software y al código y todo ha ido fino, fino. Ésa va a ser la técnica...
@Zamenhof_ La infanta Cristina ingresa 587.000 euros en el tercer vagón de un Tren de la Bruja por error.
@Iaia_Toneta Si els anuncis de perfums són en francès, perquè els de Zara o H&M no són en xinès o tailandès?
@parauladedona Les ame-naces són l’últim recurs d’un home sense vocabulari.
@ConMantequilla Te pintas las uñas y todo en la casa está lleno de trampas.
@Xavinoriguis Desoriento a la Roomba canviant els mo-bles de lloc mentre treballa.
@frasesambanima Quan la vida ens posi obstacles, re-cordem que els límits ens els posem nosaltres mateixos.
@Leiafree podem dir als fills la veritat sobre el festival de nadal escolar ???
A pagès...
CASA EN VENDA - Alinyà Casa de 3 plantes 300 m2 amb forn antic, hort de 500 m2, camp de 2100 m2 Preu a convenir. Tel. 973 38 20 32
Es busca quadra o era petita de lloguer en algun poble del Pallars Sobirà o prop de Llavorsí. Tel. 654 286 553
Es ven accessoris de bebè amb molt bon estat (trona, hamaca, wc, gimnàs, autosac (nou), escolta bebès, cadireta portàtil, cadira cotxe fins 18 kgs, patinet Buggyboard, bresol de viatge... Preu a con-venir - Tel. 619 63 80 78
T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: [email protected]
TREMP · Dia 3 · Els Pastorets · 17 h a l’Espai Cultural la Lira· Dia 14 · Conferència: “Ali-mentació per una vida salu-dable” a càrrec de Antonie-ta Barahona Viñes· Dia 17 · Sant Antoni Abat - Ball del contrapàs
TALARN · Dia 18 · Aplec de Sant Se-bastià
ISONA· Dia 24 · Aplec de Sant Se-bastià
VALL FOSCA· Dia 17 · Sant Antoni Abat· Dia 24 · Història del cine-ma: “El hombre de la cáma-ra, la quimera del oro”
SALÀS DE PALLARS· Fins el 28 · Exposició: Àlbum de la Gran Guerra · CIAC
LA POBLA DE SEGUR · Dia 7 · Firaski i mercat de 2a mà · Poliesportiu municipal
ÀGER · Dia 7 · 18 - Fira d’Àger
BELLVER DE CERDA-NYA· Dia 6 - Quinto especial dels bombers voluntaris. 18h Centre cívic escoles velles· Dia 8 · a les 21:30h teatre “Catalans a la romana”, a càrrec del Grup Teatral · Dia 17 · Sant Antoni dels rucs, concentració d’ani-mals i cercavila
PUIGCERDÀ· Dia 9 · Museu Cerdà · 20:30 estrena film VCUF. Més que una cursa· Dia 12 · Hora del conte ·
· Dia 3 · Taller d’elaboració de mató · Espai Ermengol· Dia 3 · Contaconte i taller maquillatge de minairó · Cafeteria Centre Cívic l’Es-corxador· Dia 4 · Petit Animac · Cine-mes Guiu · Dia 5 · Cavalcada de reis · Parc olímpic del Segre · Dia 6 · Concert de Reis · Cor Signum · Catedral Santa Maria d’Urgell
Feliç2015!
76
opinió... i 50 JOAN OBIOLS · Des de Setúria...
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Des d’aquell llunyà mes de ge-ner de 2010 fins avui, aquest col·laborador de Viure als Pi-
rineus ha publicat en aquesta secció, que ell va titular Des de Setúria, cin-quanta articles curts. No són ni pocs ni molts, però els suficients per fer una aturada, deixar reposar la ment —en el més bon sentit de la parau-la— i, si s’escau, tornar a fer una al-tra sèrie de col·laboracions fixes (les esporàdiques sempre són una possi-bilitat) més endavant.
Escriure és una activitat gratifi-cant, però és tant o més interessant llegir el que escriuen els altres. La lectura d’un article, d’un llibre o d’un document és una manera d’es-tablir un diàleg assossegat i lliure amb l’autor, una acció personal en la qual el lector té l’oportunitat d’in-terpretar, avaluar i arxivar el que
cregui més oportú de l’escrit i de qui el signa.
L’aturada és també el moment de fer cas de la veu popular, sem-pre sàvia i encertada, que al llarg del temps ha creat un conjunt de refranys, dites o frases fetes que re-traten amb una gran precisió els qui d’una o altra manera opinen o refle-xionen públicament sobre les coses de la vida, ja sigui a les revistes, als diaris, a la ràdio o a la televisió.
És el moment de comprovar que cap de les cares negatives d’aquestes
sentències populars són aplicables als nostres escrits i a la nostra per-sona. Així, quan alguns personatges públics o privats parlen pels desco-sits, la veu popular ens recorda que “qui més té per callar, més parla”, parent del “qui més crida, aquell guanya”. Sap, la veu popular, en la seva experiència que “qui mal no fa, mal no pensa”. Per això, en la seva escaldada prudència, hi afegeix que “per parlar poc, poc es perd”.
No cal dir, que la veu del poble ras no solament es dedica a furgar on hi ha un bony, sinó que ofereix també savis consells a qui els vol escoltar o aplicar, com el d’aquella dita que assegura que “per saber parlar —o, en aquest cas, per saber escriure—, primer cal aprendre a callar”. Agraït i a reveure.
L’edició del diari Ara del passat 24 de desembre va incloure l’Ara Pirineu, un suplement
especial de 16 pàgines coordinat per l’arquitecte Ricard Lobo dedicat a les comarques del Pirineu que tin-drà una periodicitat mensual.
L’Ara Pirineu es va distribuir en els 28.000 exemplars del diari i va incloure, entre d’altres, un article de l’escriptor Albert Villaró, una entrevista al director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, una a l’ambaixador d’Espanya ju-bilat, Eugeni Bregolat, i un ampli reportatge sobre el sector d’esquí pirinenc.
La publicació també afegia un reportatge sobre l’aeroport de la Seu d’Urgell i un sobre el nucli de Rubió, al Pallars Sobirà, així com una salutació dels alcaldes de les ca-
pitals de comarca de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. En l’àmbit de la cultura destaca un article sobre Edicions Salòria i l’aposta que l’edi-torial ha fet per donar a conèixer els capítols oblidats de la història piri-
nenca de la mà d’un ampli catàleg d’autors joves com Lluís Obiols, Isi-dre Domenjó, Enric Quílez o Carles Gascón, així com altres de consa-grats com Josep Espunyes, Manel Figuera o Pep Albanell.
“L’Ara Pirineu neix amb vocació de ser un altaveu del territori”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. COLELL · La Seu d’Urgell
Ara fa un segle, es va desen-volupar el que seria una de les branques més revolu-
cionàries de la Física: la mecànica quàntica, que tracta d’explicar el món d’allò més petit, el món de les molècules, els àtoms i les partícules subatòmiques.
Allò que en principi semblava només física teòrica i que no te-nia gaires aplicacions pràctiques, ha desembocat, sobretot, després de la II Guerra Mundial, en una quantitat enorme d’aplicacions que
han canviat el món: la radioteràpia, l’energia nuclear, els dispositius d’estat sòlid com els transistors que
han permès la revolució informà-tica i internet, els leds, la televisió, els mòbils…
El nombre d’aplicacions és sen-zillament ingent, inabastable. I tot va sorgir d’una teoria estranya i inicialment confusa com era la mecànica quàntica. La investigació en ciència bàsica no només serveix per fer avançar el coneixement global de la Humanitat, sinó que a la llarga, acaba donant els seus fruits pràctics.
L’estrany món de la mecànica quàntica ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ · Informàtic
98
Nou colonoscopi al Pallars/////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Pallars Jussà
L’Hospital Comarcal del Pallars, gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, ha estrenat recentment un nou equip de colonoscò-
pia que permetrà una millora de qualitat en la detec-ció precoç del càncer de còlon i recte als pacients de les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Es tracta d’un equip d’alta qualitat valorat en 35.000 euros, finançat per l’Oncolliga’t Pallars i la Diputació de Lleida, que permetrà digitalitzar la prova, detectar pòlips més petits i millorar la qualitat de vida de la gent de la zona.
actualitatL’aeroport i el Pirineu com a destí/////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
La taula estratègica de l’Aeroport Andorra-La Seu es marca la necessitat de vendre millor a l’exterior els atractius del Pirineu per tal d’atraure visitants
a través de vols comercials. Els representants polítics i econòmics que la conformen es van reunir a mitjans desembre a la pista alturgellenca per tal de planificar la promoció de la instal·lació amb la nova etapa que s’obrirà a partir del 8 de gener, quan la instal·lació ja podrà rebre avions de passatgers. L’aeroport haurà de servir per promocionar arreu del món la marca “Piri-neu”.
1110
economia i empresaLa reforma fiscal de l’any 2015///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////DANIEL RIERA · AFLIC Assessors
La reforma fiscal del 2015 va arribar amb la publicació al B.O.E. de les lleis 26/2014
(IRPF), 27/2014 (IS) i 28/2014 (IVA.) el dia 27 de novembre. Quan ens parlen de reforma pensem que, per fi, es produirà el canvi estructural en el sistema d’impostos necessari per reactivar l’economia i incentivar el consum, malauradament aquest cop també s’ha quedat a mig camí.
Els únics comerciants que podem dir que estan d’enhorabona, són de flors i plantes, que passen de tributar d’un 21% d’IVA a un 10%. Un sector gens menyspreable ja que té un volum a Espanya d’entre 800-1.000 milions d’euros. Per contra, en matèria d’IVA cal destacar que part del material sanitari passa del 10% al 21%, per recomanacions d’Europa.
En IRPF no podem aplaudir totes les modificacions. Malgrat això podríem afirmar que el balanç global seria lleugerament positiu pel contribuent. Destacaríem que el llindar mínim de retribució s’eleva fins als 12.000 euros, que s’incrementen els mínims personals i familiars i que s’han creat beneficis
fiscals per les famílies nombroses i persones amb discapacitat. Per contra, es perd la deducció del 100% del lloguer pels propietaris amb inquilins menors de 30 anys i s’elimina la deducció per lloguer d’habitatge habitual pels inquilins que firmin contractes posteriors a l’1 de gener de 2015.
En aquest article, pensat i fet pel nostre equip de la gestoria AFLIC Assessors de Puigcerdà, també m’agradaria fer menció especial als canvis a les retencions aplicades a professionals i arrendaments, que es resumeixen a la següent taula:
En Impost de Societats sí que la rebaixa ha estat notable, reduint el tipus de gravamen del 30% al 28% pel 2015 i al 25% pel 2016.
Per tant, d’aquesta “reforma” ens queda un regust agre-dolç, a falta
de més mesures i bonificacions que esperem veure compensades durant el 2015 amb un increment d’ajudes, subvencions o com a mínim, un canvi de rumb en la política econòmica del país.
El mes vinent parlarem de més novetats en l’àmbit financer i econòmic per aquest 2015.
Concepte 2015 2016 Retencions a professionals amb un rendiment inferior a 15.000 euros 15% 15% Retenció a professionals general 19% 0,18 Retenció a administradors de entitats inferiors a 100.000 euros 20% 19% Retenció a administradors general 37% 35% Rentes de l'estalvi, rendimients del capital mobiliari 20% 19% Retenció a contribuents que comencin activitats professionals 9% 9% Arrendaments 20% 19%
Centraletes virtuals: comunicacions al núvol ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JAVIER GRACIA · Tècnic en informàtica i comunicacions
En el context de canvis actual i en l’àmbit de les comunicacions hi ha una circumstància que
voldria destacar: avui tothom parla del “núvol”, pràcticament tothom sap que és i la majoria de ciutadans també saben com funciona i l’utilitzen en el seu dia a dia. Avui podem tenir tots els nostres contactes, documents, calendaris, fotos, música..., en un espai virtual que s’anomena núvol (ja sigui DRIVE, ONEDRIVE, ICLOUS, COPY..., i un llarg etcètera de pàgines i espais virtuals gratuïts i de pagament on podem guardar la nostra vida.
Però el que no tothom coneix són les possibilitats de les centraletes virtuals o al núvol. Poden tenir el teu telèfon a qualsevol lloc del món, i es pot fer que qualsevol número del món soni a la teva empresa. Les comunicacions virtuals et permeten, tenint únicament una connexió a internet, un ampli ventall de possibilitats en les teves comunicacions diàries dins l’empresa, a banda de reduir els costos.
Els telèfons i operadors de VOIP et donen la possibilitat de portar la teva empresa a qualsevol lloc del món, sense haver de canviar la teva
infraestructura ni augmentar costos. Avui és possible tenir un número de telèfon de qualsevol país i que soni a la teva oficina, sense que la persona que truqui sàpigui on estàs ubicat.
També hi ha la possibilitat d’unir les teves sucursals amb total mobilitat, sense haver d’augmentar els costos en equipaments. Únicament amb una connexió a internet pots estar en qualsevol lloc del món i trucar entre les sucursals
a cost zero, i amb la possibilitat de poder fer videoconferències directament amb el telèfon.
Les centraletes virtuals són una gran solució per a petites i mitjanes empreses que volen tenir tots els avantatges d’una centraleta telefònica convencional, amb la possibilitat afegida que la podem autogestionar i, al mateix temps, podem tenir-la connectada amb la resta del món a un cost molt reduït.
1312
1514
Porté Puymorens, garantia de neu natural////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Porté Puymorens
L’estació d’esquí de Porté Puymo-rens ha inaugurat la temporada just a les portes de les festes de
Nadal, amb l’obertura de 16 pistes que permeten l’esquí en els tres prin-cipals sectors de l’estació: La Mine, Fontfrède i la Vignole. L’estació de la Cerdanya és una de les poques del Pirineu que garanteixen l’esquí amb neu natural, amb gruixos destacats. Així, el 80% de la neu que hi ha a l’estació, en aquest inici, és natural, amb gruixos de més de 80 cm a la part més alta del complex. La temporada ha arrencat, a més, amb la posada en funcionament del nou telecadira de l’Estagnol, una de les inversions des-tacades d’aquest hivern a l’estació.
Porté Puymorens ha fet moltes altres millores i canvis. A banda del nou telecadira, s’ha construït un mi-rador voladís a Fontfrède (que s’ha convertit, en pocs dies, en un reclam destacat, compartit a les xarxes soci-als per desenes d’usuaris); la posada en funcionament del telesquí del Sol-dat, per a debutants; un nou espai lú-dic al poble; un mirador panoràmic a la Mine; s’han obert noves pistes ver-des; s’ha millorat el punt de venda de forfets a Porté 1600; s’ha habilitat una terrassa – solàrium i s’ha adequat una zona de picnic a Porté 1600 i, aquest any, s’ha posat en funcionament l’es-quí bus i l’esquí balneari: per un euro més podeu gaudir dels Banys de Dor-res (1H.) o el transport a Cerdanya fins a l’estació.
Però la gran notícia és que aques-tes millores destacades no tenen cap repercussió sobre el preu del for-fet; les tarifes són les mateixes que la temporada passada i els preus no s’han modificat. Així, un forfet adult, per exemple, costa només 29 euros. És important i recomanable que, si es vol venir a esquiar a Porté, consulteu abans els preus ja que les possibili-tats d’abaratir el cost del forfet són notables; les ofertes són habituals i la venda de packs tancats amb preus més econòmics també són possibles. Al web trobareu aquesta informació o bé trucant al telèfon d’informació de l’estació: 0033 468048241
Gener, mes de dones gratis i uni-
versitaris a 17 euros!
En el mes de gener, l’estació d’es-quí de la Cerdanya us ofereix atracti-ves ofertes. Tornen, per exemple, els tradicionals dijous gratis per a totes les dones que vulguin desplaçar-se fins a Porté i, els universitaris només paguen 17 euros, si pugen a esqui-ar els dies feiners. Aquesta oferta és aplicable a partir del dia 5 de gener.
Telecadira de 4 places a l’Estag-
nol
El nou telecadira de 4 places ga-ranteix l’accés dels esquiadors al com-plex hivernal de forma ràpida i àgil i sense necessitat que els usuaris hagin de pujar al pàrquing de la Vignole, guanyant temps i comoditat. El nou telecadira dóna més i millors garanti-es d’accés a les pistes de l’estació. No-més cal recordar que, en algunes oca-sions, l’acumulació de la neu fa difícil la circulació viària en els últims qui-lòmetres de la carretera, des del nucli de Porté al coll de Puymorens.
El nou telecadira de l’Estagnol és de 4 places i portarà els esquiadors des dels 1600 als 2050 metres supe-rant un desnivell de més de 400 me-tres. El giny disposa de cinta d’embar-cament.
Mirador de Fontfrède
La segona de les inversions des-tacades d’aquesta temporada ha estat el mirador obert, sense sostre, instal-lat a la zona de Fontfrède. En el poc temps que està obert al públic s’ha convertit en un atractiu destacat de Porté. Són moltes les persones que es fan fotografies i que enregistren vídeos que després comparteixen a
través de les xarxes socials.L’estructura del mirador disposa
de baranes enreixades d’1,40 metres d’altura i està subjectada amb dos ga-bions de tres tones de pes a banda i banda, suspès a uns 300 metres d’al-çada. El disseny del mirador és una passarel·la estreta, de poc més d’un metre d’amplada, que sobresurt de la muntanya uns 4 metres. La base d’aquest pas és de planxa metàl·lica perforada i això fa que augmenti la sensació de vertigen. Les vistes sobre l’estació des d’aquest punt són espec-taculars ja que dóna una visió global de la part alta de l’estació de Porté-Puymorens, des de la Mine fins a la Vignole. A més, aquest mirador que-darà instal·lat permanentment a la zona amb la qual cosa es converteix en un atractiu més pels visitants du-rant tot l’any.
El projecte ha estat redactat per una oficina d’enginyeria especialitza-da en aquest tipus d’estructures que treballa a l’àrea de Chamonix Mont blanc, on ha dirigit diferents obres d’aquestes característiques.
neu
1716
Manteniment i cura dels equips de biomassa////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////VÍCTOR GARCIA · Assessor energètic
En els darrers anys vivim un aug-ment en el consum de biomassa en estufes i calderes per calefacció
i aigua calenta sanitària. Certament és com tornar a com ho feien els nostres avis, però amb una gran diferència: els equips són més eficients i més fàcils de fer funcionar.
La tecnologia s’ha aplicat aquest cop en cremar fusta. La pujada de preus constant (fins fa només unes setmanes) en els hidrocarburs i la creixent imatge de sostenibilitat i reducció d’emissions de contaminants han fet que fabricants i professionals apostin per la crema de fusta, i més en un país amb una massa forestal cada cop més creixent.
De models, usos, acabats, potències i sistemes de funcionament hi ha tants com marques i necessitats. Però sem-pre hi ha una tasca en totes elles: el bon manteniment d’un equip de biomassa
consisteix en la seva neteja.Veiem quines són les tasques de
manteniment d’un equip que crema bi-omassa. Hem de saber que:
a) Les cendres del cremador si que cal treure-les sovint. Els pèl·lets es cre-men molt bé, i un sac de combustible de 15 quilos es redueix a uns centenars de grams de cendres. La neteja pot ser cada 2-3 dies en funció de les hores d’ús.
b) Els equips amb estelles de fus-ta tenen sistemes d’autoneteja i son equips automàtics on el manteniment és menys sovint. Molts cops disposen de calaixos de recollida i compressió de les cendres fàcils de treure.
c) Els equips amb troncs de llenya requereixen un manteniment freqüent ja que embruten els passos de fum i més si la fusta és humida. Cal fer neteja cada 2-3 dies.
d) Les tuberies de sortida de fums
s’han de revisar anualment. Amb compte amb els trams horitzonals, és on més cendres s’acumulen.
e) Els vidres de les estufes es poden netejar amb aigua i sabó neutre.
f) Mantenir net l’espai al voltant de les estufes i les sales de calderes. Pen-sem que l’aire per la combustió i per la ventilació el recull per la part posterior i després el respirem.
Resumint, el manteniment d’una estufa de pèl·lets és el 98% del seu bon funcionament. La resta d’elements au-tomàtics i de seguretat tenen una llar-ga vida. Els equips de pèl·let disposen d’uns comptadors de consum i hores de treballs i cada 1,5 tones de consum cal fer una neteja dels passos de fums. En-cara que si és veritat, que es pot cremar o desgastar una goma o junta amb el temps, però això ja és un cas del servei tècnic.
especial biomassa
1918
especial biomassaProposen biomassa per als equipaments públics de la Seu////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
El grup municipal de Progrés a l’ajuntament de la Seu d’Urgell va presentar una proposta, du-
rant el plenari de desembre, per tal d’estudiar la possibilitat d’instal·lar una caldera centralitzada de bio-massa que doni servei d’aigua ca-lenta i calefacció als equipaments públics de la ciutat a través de la instal·lació de canonades. Aquesta proposta ajudaria a reduir el con-sum de combustible per part del consistori, amb estalvi econòmic, i una millora de la neteja i manteni-
ment de la massa forestal.Progrés assenyala que després
de veure els bons resultats de la posada en funcionament de la xar-xa de calor al municipi de Ribes de Freser, a l’any 2012, que dona servei a equipaments públics, i de l’ampli-ació posterior per a donar servei d’aigua calenta a equipaments ho-telers, caldria estudiar la possibilitat de seguir-ne els passos.
Aquest projecte tindria, segons Progrés, diferents beneficis per la ciutat. El primer, d’estalvi econò-
mic en el consum de combustible. El segon, en l’aprofitament forestal i la neteja dels boscos. I, en tercer lloc, crearia nous llocs de treball per a la neteja de bosc.
El portaveu de Progrés, Òscar Ordeig, afirma que “la xarxa de bi-omassa generaria estalvi de diners, impulsaria la neteja de boscos i la creació d’ocupació” tal i com ja pas-sa actualment en altres municipis del Pirineu com, per exemple, Bell-ver de Cerdanya, Esterri d’Àneu i Alp.
El proper mes de febrer Especial obres integralsper a publicitat trucar al 699 24 18 71
2120
territori i agriculturaGranja ecològica de boví i poltre de la Cooperativa de Sort ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Sort
L ’any 2006 es va iniciar des de la cooperativa el projecte per tancar el cicle de cria dels ramaders de la
comarca i comarques veïnes. D’aquesta manera es podia oferir la possibilitat de fer un engreix col·lectiu i ecològic en explotacions en les quals el ramader és el propietari dels animals. La carn es co-mercialitza en nom de la marca Coope-rativa del Pallars amb la garantia de què són animals del Sobirà, d’explotacions locals, on l’engreix és 100% ecològic i la cria d’alta muntanya i sota el foment de les races autòctones rústiques i adapta-des al medi, de qualitat organolèptica i valor nutritiu de qualitat.
Vedella Bruna dels Pirineus
A la cooperativa disposen de l’única granja ecològica de vedella bruna dels Pirineus comunitària a Catalunya, si-tuada a Sort, a la Finca Cassovall. Al Pallars Sobirà hi ha molts ramaders ecològics que porten els vedells a la granja comunitària on es duen a terme les darreres fases de creixement i la co-mercialització de la carn. Des del naixe-ment fins als 7 mesos, els animals estan en règim tradicional extensiu pasturant per prats i a la muntanya. Durant la fase d’engreix l’alimentació es basa en farratge complementat amb pinso eco-lògic.
Poltre cavall pirinenc català (CPC)
A la cooperativa també hi ha una granja d’engreix de poltres. A la comar-ca hi ha moltes explotacions de cavall i s’ha centralitzat l’engreix d’aquests ani-mals des del naixement: fins als 7 mesos d’edat els animals estan en règim tradi-cional extensiu pasturant en els camps de l’explotació o a la muntanya. En la fase d’engreix l’alimentació es basa en farratge completant amb pinso natural
fabricat a la cooperativa, se centralitza l’engreix dels animals per la posterior comercialització i així es millora el va-lor afegit pels ramaders. El consum de la carn de poltre augmenta: “és una carn de fàcil digestió i molt sana”.
Cooperativa centenària a SortTel. 973 620 213
Pollastres ecològics criats a la muntanya del Pallars Jussà ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Tremp
El Martí, la Marta i els seus fills, Andrea i Gerard, són una família que viuen de manera alternativa,
entre la natura, on no hi arriba la llum ni el gas i fan servir energies alternati-ves, enmig d’un bosc, envoltats de rou-res i alzines. Un lloc on, per la nit, el cel és una postal, plena d’estels. “El mateix cel que els nostres avantpassats mira-ven en silenci abans d’anar a dormir”, diuen la parella.
Els pollastres ecològics certificats criats en aquest entorn de les munta-nyes del Pallars Jussà campen al seu aire per uns patis, en ple bosc, en un tancat d’una hectàrea dividida en quatre parts de 2.500 m2 i en cada pati campen 500 pollastres. Res a veure amb les explo-tacions intensives de pollastres. Per la nit, i a l’hora de dormir, els pollastres descansen protegits en casetes de 50 m2
que s’abasteixen de l’aigua de la pluja que es recull en uns dipòsits especials. Quan surt el sol tornen a sortir i co-mença el dia de nou.
En aquestes condicions és evident que els pollastres tarden més temps en créixer i han de passar, com a mínim, 90 dies abans que ens puguem menjar. Per al Martí i la Marta és una satisfac-ció tirar endavant una iniciativa com aquesta i encara és més gran la satisfac-
ció quan la gent gran els hi diu que el sabor d’aquests pollastres els recorda els que menjaven abans.
El pollastre el venen tallat o a peces i també fan hamburgueses, salsitxes, carn picada..., i el reparteixen arreu d’Espanya en una selecció de restau-rants, botigues, carnisseries, coopera-
tives de consum i també en particulars (mínim 4 pollastres).
Marta Palau i Martí Peró
Tel. 636 552 134
facebook: pollastres ecolòlo-
gics LA TORRE D’ERBULL
Visita la nova web d’Edicions Salòria
www.edicionssaloria.com
2322
Al’Era d’en Balust ja ho tenen tot a punt per començar l’any nou amb tots els seus clients i
amics. Durant tot el mes de desem-bre l’establiment ha atès les peticions d’empreses, grups i particulars que vulguin fer els seus dinars i sopars en aquest restaurant de Salàs, i aquesta dinàmica s’allargarà també durant els primers dies de gener.
Salàs de Pallars és un poble palla-rès amb encant, ple de racons que et transporten a altres temps on la vida és feia al carrer, al camp i a les eres. Allà hi trobem l’Era d’en Balust, un bar-restaurant situat, precisament, en una antiga era de pagès restaura-da. Un lloc per passar una bona esto-na i gaudir de la companyia que fa la llar de foc, de les pedres, de les plan-tes i de la història que l’envolta.
Hi podem trobar una àmplia oferta gastronòmica, que no oblida les arrels pallareses i alhora és cre-ativa i diferent. Als migdies oferei-xen un ampli menú casolà i elaborat.
També disposen d’una extensa carta amb plats per a tots els gustos: tor-rades fredes i calentes, entrepans ca-lents i hamburgueses que no deixen indiferent a ningú, pizzes, amanides, carns a la brasa i tapes que van des de les populars patates braves fins a uns pecats dolços de foie. Els vegetarians poden trobar varietat amb plats pen-sats per a ells, així com els celíacs.
Telèfon: 973 676227
facebook.com/leradenbalust
Era d’en Balust: tot a punt per començar el 2015////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Salàs de Pallars
territori i agricultura
Refugi Gall [email protected] de viros · Alins
www.refugigallfer.comwww.essenciadelaterra.com
2524
Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló
Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall
del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, arrelada al país, de cos-tums mil·lenàries i d’una gran fermesa. Aquest ta-rannà autèntic és el del Jo-sep Mirada, pagès com els seus avantpassats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments indepen-dents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabili-tats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any.
Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 persones; i també de Cal
Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4 places de capacitat i adherida a casa Ros.
Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Per-tusa, el Centre d’Obser-
vació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de Canelles, el con-junt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-re-bei. Un espai ideal per al senderisme, btt, esports d’aventura, parapent, ala
delta, escalada i espeolo-gia.
Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.
Casa Ros i Cal Selmo
Josep MiradaTel. 659 287 063
973 455 138 [email protected]
territori i agricultura
2726
El Molí del Pau: la qualitat dels que s’estimen la terra ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer
A la Noguera Alta, terra de ce-reals i fruiters de secà, i de paisatges nobles, va néixer ja
fa 30 anys l’empresa alimentària El Molí del Pau. A partir d’una tradi-ció pagesa, es va iniciar una activitat artesana amb l’objectiu de vendre la producció pròpia inicialment en l’àmbit més local.
Així va ser com aquesta família pagesa de terres de secà van co-mençar a elaborar i vendre el seu oli, 100% natural, exquisit, d’una qualitat excepcional, un oli que té el gust de la terra i que està fet a partir de les olives arbequines de les seves plantacions i d’altres varietats, com el verdiell en un 15% i el sarrut en un 5% que donen el resultat d’un oli verdós, gust afruitat e intens i més dolç al passar el temps.
El Molí del Pau i el Rebost Els Vilars estan units i, precisament, en aquest establiment s’hi poden trobar tots els productes artesans del Molí
del Pau, així com diferents produc-tes d’artesans elaborats per pagesos i ramaders de tot Catalunya.
També podreu trobar-los direc-tament al molí o en fires de pro-ductes artesanals arreu del Pirineu i Prepirineu. A més, durant tot el mes de desembre i principis de ge-ner han fet i fan lots i cistelles per regalar, cistelles artesanals, detalls de festes, etc... Sens dubte, si voleu fer un regal dels que no s’obliden fàcilment podeu regalar una ciste-lla de productes del Molí del Pau, productes de la terra i de primera qualitat.
www.molidelpau.cat
OS DE BALAGUER
973 43 80 98 · M. 635 479 694
territori i agricultura
La Penya és un lloc emblemàtic de Talarn. Un espai per gaudir d’unes vistes espectaculars, per
estar-hi tranquil i per degustar la gastronomia del país. Un local amb molta història, utilitzat com a local social del poble i estretament vin-culat a les festes i les tradicions de Talarn i de tot el Pallars.
Actualment, els gestors d’aquest espai proposen un projecte força interessant que vol compaginar les activitats socials i culturals amb una àmplia oferta gastronòmica de pro-ximitat, vinculada als productors locals i de qualitat.
El Bar Restaurant La Penya és
un punt de trobada d’associacions i entitats, amb accés lliure a internet i sempre obert a l’organització d’ex-posicions d’artistes locals i tot tipus d’activitats d’oci com ara campio-nats de futbolí, diana, jocs de taula, play-station, concerts, etc.
L’establiment, que compta amb una gran terrassa amb vistes pa-noràmiques, s’ha reformat recent-ment i compta amb diverses zones diferenciades tan a l’interior com a l’exterior amb un espai “chill out” i, sobretot, pensant en un públic variat i familiar, amb espais i acti-vitats per a tots els membres de la família.
La Penya, un espai social i gastronòmic a Talarn ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY· Talarn
2928
Etapes evolutives de la por ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae
Les pors són evolutives i “nor-mals” a certa edat. La tendèn-cia natural, però, ha de ser que
aquestes vagin desapareixent pro-gressivament.
Segons Sergi Banús, psicòleg clí-nic, en alguns casos, es pot parlar de temors o pors patològiques que per-severen en el temps i poden derivar cap trastorns que necessiten aten-ció psicològica (ansietat, fòbies). Establir la frontera entre un i altre (normalitat-patologia) no sempre és fàcil i dependrà molt de l’edat del nen, la naturalesa de l’objecte te-mut i les seves circumstàncies, així com la intensitat, freqüència, pati-ment i grau d’incapacitació que es produeix en el nen. A continuació detallem les etapes evolutives de la por que entrarien dins els criteris de normalitat.
Primera infància Els nadons no comencen a ma-
nifestar el sentiment de por abans dels sis mesos de vida. És a partir d’aquesta edat quan comencen a ex-perimentar pors a les altures, als es-tranys i altres. A aquesta edat també pot sorgir l’anomenada ansietat de separació, fa referència a l’angoixa que manifesten els nens petits da-vant l’absència dels progenitors.
Entre l’any i els dos anys i mig s’intensifica la por a la separació dels pares a la qual se li suma el te-mor a les persones estranyes. Amb-dues formes de por poden perdurar fins a l’adolescència i l’edat adulta, prenent la forma de certa timidesa. És en aquesta etapa quan comencen a sorgir les primeres pors relaciona-des amb petits animals i sorolls com
poden ser els d’una tempesta. Etapa preescolar S’inicia una evolució de les pors
infantils. Es mantenen els de l’etapa anterior i entren en escena els es-tímuls imaginaris, els monstres, la foscor, els fantasmes o algun perso-natge del cinema. Això va en paral-lel al desenvolupament cognitiu del nen. La majoria de pors als animals comencen a desenvolupar-se en aquesta etapa i poden perdurar fins l’edat adulta.
Dels 6 a 11 anys
Les pors seran més realistes i específiques, desapareixent els te-mors a éssers imaginaris o del món fantàstic. Prenen el relleu com te-mors més significatius el dany físic (accidents) o els metges (ferides, sang, injeccions). També pot pre-sentar-se temor al fracàs escolar, temors a la crítica i pors diversos en la relació amb els seus iguals.
La por a la separació o divor-ci dels pares estaria ara present en els casos en què el nen percebi un ambient hostil o inestable entre els progenitors.
Preadolescència En aquesta etapa apareixen pre-
ocupacions derivades de la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels seus iguals o amenaces d’altres nens de la seva edat i que ara són valorades amb major preocupació. Solen apa-rèixer pors derivades del canvi de la pròpia imatge.
Adolescència Es segueixen mantenint els te-
mors de l’etapa anterior però sor-geixen amb major força les deriva-des de les relacions interpersonals, el rendiment personal, els assoli-ments acadèmics, esportius, de re-coneixement per part dels altres, etc. Decauen els temors relacionats amb el perill i la mort. L’adoles-cència és una etapa de “ruptura” en l’àmbit familiar i recerca de la prò-pia identitat. És possible que el jove senti la necessitat d’experimentar i posar-se a prova davant situacions de risc potencial. Això li permet au-toafirmar-se davant els seus iguals i demostrar que ha deixat enrere cer-tes etapes infantils.
benestar
3130
benestar
En la llista de propòsits per a l’any nou sovint s’hi troben la dieta i l’exercici. M’agradaria fer una cri-da a la prudència respecte a aquets dos temes. Si ho
poses a la pràctica de manera correcta podràs gaudir de mil i una avantatges, com per exemple: protecció front a malalties cardiovasculars, obesitat i sobrepès, diabetis i càncer. Pel contrari, si no ho fas de manera controlada la teva salut se’n pot ressentir, obtenint un resultat oposat a l’inicial.
Si parteixes de zero, l’inici en la pràctica d’exercici físic ha de ser progressiu i, si pot ser, programat per un professional qualificat. El qual farà un estudi previ per conèixer els teus objectius i capacitats. Adaptarà el rit-me, la intensitat i la freqüència de l’exercici.
Màxima prudència sobretot si vols iniciar l’activitat física al mateix temps que vols començar una dieta: per perdre o guanyar pes, perquè el teu cos ha canviat i ja no respon com abans als teus mètodes per controlar-lo, etc. Si vols practicar esport sense perdre salut has d’as-segurar una correcta alimentació, que permeti el cos re-posar-se de possibles carències prèvies a més de cobrir les noves necessitats.
La feina d’un/a dietista és, entre d’altres, la promoció de la salut mitjançant l’educació nutricional, per tant és el professional que us pot ajudar a compaginar aques-tes noves rutines. Estudiant les necessitats de manera personalitzada. És important conèixer la influència so-bre la salut dels teus hàbits alimentaris , especialment durant l’exercici, en que les necessitats poden ser molt variables. També tenir informació fiable per entendre les conseqüències i perills d’uns hàbits alimentaris no adaptats a l’activitat que es realitza. Aquests també te-nen gran influència en el rendiment esportiu. El valor nutritiu d’alguns aliments pot ajudar en determinades etapes de l’exercici a endarrerir la fatiga, augmentar el rendiment i prevenir lesions. D’aquesta manera t’asse-guraràs uns millors resultats i la recompensa pel teu es-forç serà major!
Propòsits saludables per al 2015/////////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica Postgrau en Nutrició i Suplementació Esportiva
L’experiència de la Sintonització (2)////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN RIBÓ GRAU · Sanergista
La segona consulta s’aconsella dei-xar entre 3 i 30 dies entre les dues sessions. Aquest temps permetrà
al seu Sanergista avaluar els canvis de la seva vibració comparant-la amb la primera visita. Potser noti pocs canvis; l’important és el que nota el Sanergista que està entrenat per interpretar fre-qüències. En aquesta segona consulta el Sanergista acaba la feina iniciada.
S’aconsellen aquestes dues sessions a qualsevol persona amb alteracions en la seva energia que li generin pro-blemes de salut. L’objectiu és evitar les recaigudes. Les dues consultes posen en marxa un sistema d’autocuració i eliminació sistemàtica dels símptomes que alteren l’equilibri bioenergètic de la persona. Obren la porta a un estat de consciència. La tercera consulta abans de començar la sessió a la llitera, el Sa-
nergista li comentarà què o qui va ser la causa dels desequilibris bioenergè-tics i/o emocionals que van causar els símptomes que pateix. Exigeixi aquesta informació del seu Sanergista.
La quarta consulta completa el ci-cle: posa en marxa un enllaç de cor-reccions i curacions a nivell energètic, correccions i ajustos bioenergètics que actuaran per sempre. Sanergia té una intel·ligència que va més enllà de la que posseeix l’ésser humà i es dirigeix cap a on és necessària. La sanació es produeix a nivells multidimensionals: físic, emo-tiu, mental i espiritual. La tercera de fase de sintonització amb l’Univers.
La cinquena i sisena consulta es fan en dues sessions en dos dies consecu-tius. Obren la percepció i la consciència multidimensional. Combinades amb les quatre sessions arriba al mateix
objectiu que la “CS”: un estat de pau interior, un augment creixent de la ca-pacitat cerebral, intuïció, optimisme, positivisme i benestar; desenvolupant el seu instint de supervivència inter-pretant millor les senyals de l’Univers gràcies a un nou estat més conscient.
Les consultes de la fase 2 i 3 només es fan a través dels Sanergistes del Ni-vell 2, 3, 4 o 5, proveïts d’una llicència obtinguda en el Centre de Recerca Bio-energètica, reconeguts pels seus certifi-cats i la placa oficial en coure.
Joan Ribó Grau - SanergistaTel. 606 510 949
Si és conscient que fumar és dolent per a vostè però tot i això fuma, pot patir dissonància cognitiva. Dissonància cognitiva és la tensió incòmoda que
sorgeix de posseir dos pensaments al cap quan hi ha no-més un pensament racional.
Per exemple, una persona podria considerar-se un ambientalista però conduir un automòbil altament con-taminant i malgastador de combustible. Els fumadors sovint senten un fort sentit de dissonància cognitiva. Ells poden contenir valors com ara:
1. És important estar sa.2. Vull viure una vida llarga i saludable.3. No em vull veure com un perdedor.4. Vull donar un bon exemple per als meus fills.El grau de dissonància cognitiva que una persona té
augmentarà més l’addicció, ja que el seu autoconcepte xocarà amb la idea de voler fumar cigarrets. De vegades una persona, naturalment i fins i tot inconscientment, intentarà disminuir la quantitat de dissonància cognitiva que sent en abandonar un o més d’aquests valors.
Una veritat tràgica és que valors com “vull viure una vida llarga i saludable” sovint són oblidats per tal de disminuir la quantitat de dissonància cognitiva: un exemple seria el d’un fumador que diu que les malalties relacionades amb el fumar només passen a empedreïts, a persones amb antecedents familiars o amb problemes relacionats amb el tabaquisme, etc. Aquesta mentalitat és com la del soldat que pensa que ell mai morirà en el combat, fins i tot quan li diuen que la seva unitat pot patir fortes baixes.
El perill amb aquest tipus de pensament és que pot rebre el suport i la reafirmació per part d’altres persones del seu voltant que pensen de la mateixa manera. Si un fumador fa un cigarret en un descans a la feina i un altre fumador fa un comentari com el típic de “s’ha de morir d’alguna cosa”, el primer fumador pot considerar que això redueix la seva dissonància cognitiva de manera que no l’ajuda, i és mes probable que justifiqui la seva decisió de continuar fumar.
Com més fuma una persona, com més s’enganya a sí mateixa, com més s’allunya dels valors inicials que reco-neixen que el tabac fa mal..., més tard s’aconseguirà l’ob-jectiu real i el seu comportament reflectirà els dèficits corresponents: una forma de demència lleu.
Davant aquest panorama només hi ha dues soluci-ons: o bé ignorar tota l’evidència de què fumar és dolent per a vostè o bé deixar de fumar.
Dissonància cognitiva i fumar/////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual
Novetat editorial
3332
En un estudi biomecànic, per exemple de ciclisme, actuem da-vant dos aspectes fonamentals:
per una banda la bicicleta, i per una altra les possibilitats de moviment del ciclista. Si parlem de running, la valo-ració és la mateixa: valorem quines són les seves capacitats de moviment i les formes de manifestar-les.
Una execució del moviment incor-recte repetidament (mala tècnica) és causant de lesions. Hi ha cops que el principal causant de la lesió és el mateix esportista, patró de moviment incor-recte, mala elecció de material, mètrica errònia. L’objectiu seria reprogramar aquesta execució del moviment que es lesiu i ajustar les seves mesures a les ne-cessitats del ciclista.
En un estudi ens basem en el prin-cipi de la individualitat, cada esportista és diferent condicional i motriument, i necessita una actuació diferent. El pro-cés seguiria aquests patrons:
1-Enquesta per conèixer lesions.2-Anàlisis cinemàtic de la pedala-
da.3-Estudi en llitera: capacitats moto-
res, dismetries, rotacions maluc...4-Baricentre: ajust gravitacional.5-Ajustament “Interface” sabati-
lla.6-Valoració plantar.7-Informe digital de la prova.Aquest estudi el recomanem a tot-
hom que practiqui un esport de forma regular. Primer van arribar les proves d’esforç només a l’abast de professi-onals, ara podem accedir el públic en general i ja no són recomanables sinó crec que han de ser obligatòries per sa-ber quines són les nostres prestacions i fins on podem dur-les a terme.
La tècnica de l’estudi biomecànic és molt innovadora en l’àmbit amateur però fa anys que està establerta en l’àm-bit professional, i avui és una oportuni-tat única per la gent que practica esport de forma continuada, i que indiferent-ment de l’objectiu i intensitat que el realitzi. Un estudi dels seus patrons de moviment per poder corregir-los i pre-venir futures lesions, o resoldre les que es tinguin, l’ajudaran assolir un nivell de rendiment més optim i a gaudir més de la seva activitat sense docències.
Què és necessari portar el dia de
l’estudi? Si fem un estudi del ciclisme cal
portar tot l’equipament habitual en una sortida: mallot, culote, sabatilles (to-tes les que tinguis) habitualment hi ha molts ciclistes que tenen dos jocs de sa-batilles i les d’hivern, mitjons, i el més important, la teva bicicleta sigui la de Btt, Road o TT (contrarellotge, triat-ló). Una llista (mental) de dubtes, pre-guntes i problemes de la teva activitat i ser permeable a possibles canvis.
Per fer l’estudi comptem amb l’as-
sessorament de Custom4.us, és una empresa que porta més d’una dècada dedicada a la investigació en aquest camp.
Biomecànica de ciclisme//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// DRA. MONTSE SANSA
benestar
3534
Av. Alcalde Altisent, 4
TREMP
T. 973 681 201 · M. 620 370 532
www.artanticantiguitats.com
Fusta als peus, els esclops////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
CLIMENT MIRÓ I TUSET
història
L a base d’aquest calçat era un tros de tronc de pi o de no-guer. En el món rural de les
comarques de muntanya, el duien tots els membres de la família sense distinció de sexe i d’edat. Els esclops eren un calçat de treball apte per al seu ús en ambients humits, freds i fangosos.
Moltes famílies de pagès i de muntanya optaven per fer-se els esclops a casa per a l’ús familiar. De fet, poques llars urgellenques i andorranes es dedicaven a la fabri-cació artesanal per al seu posterior comerç, com succeïa a la comarca de la Cerdanya amb la població de Meranges.
Els esclops o socs fets a casa te-nien una sola plana, corbada cap a dalt, amb l’amplada de la part ante-rior molt considerable en compara-ció al taló. Unes altres tipologies, de més treballats, eren els de la puntera pronunciada cap amunt; els ganso-lats, amb un coixinet a l’obertura; o els esclops d’estil francès, amb punta aixecada i taló, típics de les comarques més orientals de la ser-ralada del Pirineu.
Segons Violant i Simorra, a mit-jan del segle XX, els esclops es du-ien al món rural de les comarques catalanes del Pirineu especialment durant els mesos d’hivern i també els dies de pluja. En etapes anteri-
ors els esclops s’havien calçat du-rant tot l’any.
A la Seu d’Urgell, l’escloper Vila era l’únic artesà que treballava la fus-ta per a la fabricació d’aquest calçat. Segons ens ha remarcat Carles Dal-mau, Miquel Vila treballava aquest ofici al carrer Major, poc abans de fundar la fonda l’Empordanesa al carrer de Sant Ermengol.
Abans de l’arribada de les botes
de goma, els peus dels treballadors de les dues fàbriques de llet de la ca-pital alturgellenca calçaven esclops. En el cas de lleteries, en portaven uns d’asturians. El motiu possible-ment el trobem en què la socie-tat propietària, RILSA, disposava d’una fàbrica a Sevares, a la provín-cia d’Oviedo.
Treballadors de la Cooperativa del Cadí amb esclops cap al 1960. Cedida per
Roser Tuset i Vives.
salut infantilEl meu nen no pot dormir... Què puc fer?/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// DRA. TATIANA VALENCIA I DR. JORDI FÀBREGA
L’insomni de conciliació és un pro-blema comú en les èpoques de lac-tant i preescolar: entre un 10 i un
30% dels nens ho pateixen. Es defineix com la dificultat que té el nen per iniciar el somni sense la presència dels pares, i els freqüents despertessis nocturns. El nen no vol anar a dormir i necessita estimulació, objectes o un cert entorn per iniciar o tornar al somni. La situa-ció es complica cada vegada més per les demandes creixents del nen, que no ser-veixen per millorar ni la quantitat ni la qualitat del somni. A més, durant el dia es produeix irritabilitat i dependència dels cuidadors. La causa d’aquest tras-torn és l’adquisició deficient de l’hàbit de
somni, que pot establir-se a partir dels 5-6 mesos. Per tal que aquest problema es pugui prevenir s’han de proporcionar als lactants o preescolars uns hàbits de somni:
-Horaris regulars. Fer una rutina i una hora fixa per anar a dormir.
-Rutines de somni. Descobrir allò que relaxa al nen, banyar-ho, un mas-satge, llegir un conte, música, etc.
-Posar al nen al bressol despert o en-dormiscat, però no adormit, és impor-tant que aprengui a adormir-se sol.
-Temperatura i llum de l’habitació. Ha de ser temperada, fosca i tranquil·la.
-Exercici físic. Bé durant el dia, però evitar-ho abans d’anar al llit.
-Restringir els aparells electrònics de l’habitació a l’hora d’anar a dormir.
En què pensa el nen quan tracta
de dormir? Pors específiques? S’ha de parlar amb ell sobre els temors i pors.
L’evolució del trastorn per hàbits incorrectes és cap a la persistència en la deterioració del somni que, juntament amb la dificultat per dormir sol i els des-pertessis, a partir dels 5-6 anys es ma-nifestarà també amb símptomes durant el dia com somnolència, dificultats per a la concentració i alteracions de l’humor.
Us hem exposat algunes normes ge-nerals. Per ampliar consells consulteu el pediatra o visiteu la web www.pedia-
triadelspirineus.org
3736
3938
Carlina Acaulis - Carlina cardiguera////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ · Puigcerdà (Foto: Francesc Esteban)
La carlina cardiguera (Carlina acaulis L.) és una flor que per-tany a la família de les compos-
tes o asteràcies (Asteraceae).Descripció: planta bienal, espi-
nosa, semblant al card, amb una tija rígida que ateny els 30 cm d’alçada. Les fulles són retallades, espinoses, lobulades, amb l’involucre hemisfèric i les bràctees punxants. Les fulles ba-sals, en rosetó. Els capítols fan entre 8-13 cm i les lígules, de color blanc platejat.
Floració: tot l’estiu, fins al setem-bre.
Hàbitat: natural de l’Europa cen-tral, pot fer-se en alçada. A la penín-sula Ibèrica, la trobem als Pirineus, per exemple, a les muntanyes i als prats.
Propietats medicinals: el seu oli essencial que prové de l’arrel, conté
flavonoides i substàncies antibiò-tiques i s’emprava tradicionalment contra l’èczema. No es recomana prendre’l per via interna perquè és tòxic. També conté inulina i tanins.
Curiositats: el nom prové de Carlemany a qui, segons conta la lle-genda, se li va aparèixer un àngel que li va explicar les propietats medicinals d’aquesta planta i que es va fer servir per combatre la pesta que assotava els
exèrcits de l’emperador. Necessita sol per desenvolupar-se i és un símbol solar. Sovint la trobem penjada en portes de cases com a símbol protec-tor.
És una flor higromètrica, és a dir, que es pot fer servir per saber la quantitat d’humitat que hi ha a l’aire, ja que els capítols es tanquen amb la humitat.
La col·lecta excessiva l’ha posada en perill d’extinció.
Altres noms
Català: cardiguera, card cardener, cardigassa, cardigot, corones de rei, carrinclera.
Castellà: cardo de San Pelegrín, carlina angélica, ajonjera, carasol, car-dabela, cardo dorado.
Euskera: astalarr, basa-kardabera, eguzki-lore, otaraska, sorgin-kon-tra.
Imatges en el record ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
FONTROMEU - trashumancia (cedida per Jean M. Lamoine)
4140
Sant Silvestre a Puigcerdà//////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. BRISCELIA · Puigcerdà
El primer dissabte del nou any (3 de gener de 2015) tindrà lloc la 2a edició de la Cursa Sant Silvestre de Puigcerdà, que enguany serà una prova solidària en
favor de la lluita contra el càncer. La distància de la cursa gran passarà de 3 a 5 km, vore-
jarà l’estany de Puigcerdà i arribarà fins a Rigolisa. També hi haurà distàncies curtes per a les categories infantils.
Les inscripcions es poden fer per internet a www.puigcerda.cat/esports o presencialment al Club Polies-portiu Puigcerdà. El termini d’inscripció finalitza el di-vendres 2 de gener de 2015 a les 20 h. Els participants rebran una bossa amb la samarreta de la prova i obsequis. Els participants de les curses Mini (fins a 5 anys) i Bàsic (de 6 a 13 anys) seran obsequiats amb una medalla.
Cap d’Any a Puigcerdà//////////////////////////////////////////////////////////////// M. BRISCELIA · Puigcerdà
Puigcerdà donarà la benvinguda al nou any amb el tradicional concert de Cap d’Any, amb un programa que inclourà valsos vienesos i polques (principal-
ment de la nissaga Strauss), fragments d’òpera i opereta de Puccini i Lehar, i nadales populars.
El concert tindrà lloc el dijous dia 1 de gener, a les 21 h, al Casino Ceretà de Puigcerdà, i serà interpretat per la Cameratta Vindobona, amb Lluís Cabal a la direcció i la participació destacada de la soprano Maria Teresa Vert. Aquest concert l’organitza Joventuts Musicals de la Cer-danya amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de l’Ajun-tament de Puigcerdà. Les entrades pel concert es poden adquirir anticipadament a l’Oficina de Turisme de Puig-cerdà o bé el mateix dia directament a les taquilles.
L’Efecte Cabrinetty Un llibre imprescindible per entendre
la història de Puigcerdà
Col·lecció d’Estudis
Locals
4342
Aroa Amilibia i Lara Ruiz, del Curling Puigcerdà, seleccionades per competir amb la selecció espanyola de curling////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. BRISCELIA · Puigcerdà
Aroa Amilibia i Lara Ruiz, ju-gadores del Curling Puigcer-dà, han estat seleccionades
per competir en el proper Campi-onat d’Europa Junior que se celebra del 3 al 9 de gener de 2015 a Praga (República Txeca).
L’Aroa i la Lara tenen 17 anys i en fa 3 que competeixen en curling. Per a l’Aroa aquest serà el seu segon campionat d’Europa, ja que l’any passat també va ser seleccionada pel combinat nacional. Enguany, però, té un repte afegit ja que serà la skip (capitana) de l’equip.
La Lara, per la seva banda, ha es-tat seleccionada per primera vegada i afronta amb molta il·lusió aquesta competició.
En el Campionat d’Europa hi participen un total de 14 equips femenins i 18 masculins de tot el continent europeu. L’equip feme-
ní competirà en el grup A contra Anglaterra, Itàlia, Polònia, Eslovà-quia, Eslovènia i Turquia. Enguany l’equip nacional compta amb un equip molt jove i amb poca expe-riència i l’objectiu principal és el d’adquirir experiència de cares al futur.
En aquest sentit, cal destacar la tasca que es fa des del club de la capital de la Cerdanya, el Curling Puigcerdà, amb els jugadors i les ju-gadores més joves, que són la base dels campions del futur. Una tasca que la duen a terme un bon nombre de preparadors, tècnics, familiars, voluntaris i responsables de l’enti-tat.
Actualment el Curling Puigcer-dà és el club que compta amb més juniors de tot l’Estat espanyol amb un total de 8 esportistes (5 noies i 3 nois).
Gran afluència a la presentació de “Pels estanys de Cerdanya” ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ · Grup de Recerca de Cerdanya
Pels estanys de Cerdanya és una guia turística que inclou gaire-bé tots els estanys cerdans, tant
els de la plana com els de la munta-nya. Conté una extensa introducció sobre el medi natural cerdà relacio-nat amb els estanys (geologia, flora, bolets i fauna), així com un recull il·lustrat de llegendes dels estanys cerdans. La guia pròpiament dita conté 35 itineraris amb gairebé una norantena d’estanys, llacs i basses, classificats per dificultat d’accés i està basada en el treball de recerca de Batxillerat de l’Ermengol Orri-ols, autor principal de la guia.
Cal remarcar que el llibre és fruit del cicle que el Grup de Recer-ca de Cerdanya organitza cada any per incentivar i mostrar la recerca dels estudiants de batxillerat sobre la comarca de la Cerdanya i que té la seva posada en escena cada juli-ol amb el cicle Joves Investigadors i el Premi Sebastià Bosom–Vila de Puigcerdà al millor treball de recer-ca de batxillerat sobre Cerdanya. Des de la nostra entitat apostem pels joves de la comarca i no vo-lem deixar escapar el talent emer-gent que aquests evidencien. Des del Grup de Recerca de Cerdanya ens mostrem satisfets que les nos-tres iniciatives sense ànim de lu-cre acabin podent-se plasmar en la creació de nou coneixement sobre Cerdanya i en la seva difusió arreu, en aquest cas, en col·laboració amb Edicions Salòria i amb l’ajuntament de Puigcerdà.
L’acte de presentació del llibre es va celebrar el passat diumenge 7 de desembre, va comptar amb la presència de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i va ser seguit per prop de 160 persones que ompliren de gom a gom la Sala de Convenci-ons del Museu Cerdà.
Més info:
www.edicionssaloria.com
4544
Feliç 2015
4746
www.edicionssaloria.com
48