pirineus 6

El c

ong

ost

de M

ontr

eb

ei ·

Llív

ia ·

La P

atu

m d

e B

erg

a ·

Itinerà

nia

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA

EXEMPLAR

GRATUÏT

primavera 2007 6

prim

aver

a 20

07

El congost deMontrebeiL’última gorja verge

de Catalunya

LlíviaUna curiositat de

la història

La Patum de Berga

Una festa popularpatrimoni de la humanitat

ItinerànniaUna xarxa de senders

per a descobrir raconsmàgics del Pirineu

EXEM

PLAR

GR

AT

UÏT

6PORTADA 6 OK.qxp 2/3/07 13:30 Página 1

PORTADA 6 OK.qxp 2/3/07 13:31 Página 2

Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà

Sumari

Itinerànnia, xarxa de senders

Cerdanya Francesai CapcirCapcir i Alt Conflent

Pla de l’EstanyDe ruta en bicicleta

BerguedàLa Patum de BergaRuta pel Berguedà medieval

Alta RibagorçaRutes per a descobrir la faunadels Pirineus

Pallars JussàEl Congost de Mont-Rebei

Pallars SobiràSenders del Pallars Sobirà

Vall d’AranPer camins de miners i contrabandistes

SolsonèsFira de Sant Isidre de Solsona

AndorraItinerari habitat rural

Alt UrgellLa Seu d’Urgell al carrer

La CerdanyaLlívia, una curiositat de la història

Guia d’establiments

Guanya una de les 11 estades que sortegem en cases rurals i hotels amb encant.

8

36

100

122

62

32

84

86

88

94

119

56

78

80

Pànxing Pirineus 3

8 36

62 100

MAQUETA 6 ok 14/3/07 11:13 Página 3

s sorprenent, però cert. Creiem haver aconseguit un PànxingPirineus número 6 amb bones fotografies, continguts acurats iun disseny atractiu. Hem aconseguit imprimir-ne 20.000 exem-plars amb control de la PGD i hem aconseguit que ens puguis

trobar a molts dels millors establiments d’arreu de Catalunya, Andorra isud de França. I del que ens en sentim especialment orgullosos i agraïts,hem aconseguit el suport i col·laboració estreta de moltes institucionspúbliques i d’empreses privades. És una tasca laboriosa i d’equip, peròde veritat us ho diem, una feina molt agraïda quan en veus els resultats.

En un món competitiu, amb moltes i bones revistes al mercat, què enshauria de fer pensar que podem ser millors? Doncs només tu. Hem rebuten nombroses ocasions la felicitació i el reconeixement envers la revista.Us donem mil gràcies per la vostra gratitud. Hem assolit grans i comple-xes reptes, però encara ens queda un llarg camí per recórrer. Volemampliar i polir encara més els nostres continguts, volem fer-ne més exem-plars, volem ampliar la nostra cobertura i arribar fins l’últim racó de lageografia de Catalunya, Andorra i sud de França, així com de les IllesBalears i part de l’Aragó.

Però els nostres propòsits no són possibles sense una encara major vin-culació amb Institucions i amb grans empreses privades; i sobretot no éspossible sense qui ens llegeix. Necessitem saber més de tu, dels teushàbits i preferències per fer una revista encara més propera i al teu gust.Hem preparat en aquesta edició un petit qüestionari que agrairíem quecompletessis i ens el fessis arribar. Podràs guanyar una estada en algundels 11 bonics hotels i turismes rurals dels Pirineus que hi participen (tro-baràs més informació d’aquest sorteig a la darrera pàgina de la revista).

A més del qüestionari, en aquest número trobaràs diferents reportatgesde cadascuna de les comarques dels Pirineus. Entre ells n’hem volgutdestacar quatre: Itinerànnia, una xarxa de senders ramificada entre trescomarques que ens aproparan a algun dels indrets més bonics delsPirineus; la Patum de Berga, un dels esdeveniments populars més visto-sos i coneguts del calendari festiu a Catalunya; el sorprenent Congost deMont-Rebei, l’únic, sembla que per poc temps, congost verge delsPirineus catalans; i per últim Llívia, una curiositat de la història que mereixla pena ser visitada.

Teniu a les vostres mans un Pànxing Pirineus ple de natura, de cultura id’emocions. Un exemplar amb multitud d’opcions per conèixer i gaudir afons dels Pirineus; unes muntanyes, on la falta de neu no és un impedi-ment, sinó una opció per gaudir-ne d’una manera diferent.

• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i tel. contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu (C/ Alfons I, 44A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària i per 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) a la següent adreça indicant el teu nom complet:PÀNXING CERDANYA. C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

Editorial

ÉDe veritat és gratuïta?

Direcció EditorialGemma Pàmies i Jordi Pàmies.

Coordinació EditorialGemma Pàmies, Cristina Saball i Gonzalo Sanguinetti.

RedaccióGonzalo Sanguinetti, Sílvia Culell, Cristina Saball, Salut Marquina, Llorenç Pubill, Ramon Felipó i Itinerànnia.

Col.laboradorsDiputació de Lleida, Patronat de Turisme Costa BravaGirona, Consell Comarcal del Pla de l’Estany, ConsellComarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’AltBerguedà, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, ConsellComarcal de la Cerdanya, Consell Comarcal del Solsonès,Consell Comarcal del Pallars Jussà, Patronat Comarcal deTurisme de l’Alta Ribagorça. Departament de Turisme delGovern d’Andorra, Oficina Comarcal de Turisme del PallarsSobirà, Torisme Val d’Aran, Turisme de la Seu, Itinerànnia,Casa del Capcir i l’Alt Conflent, Consell Regulador del Camídels Bons Homes, Ajuntament de Berga, Ajuntament deLlívia, IPCENA (Institució de Ponent per a la conservació il’estudi de la natura), Fundació Territori i Paisatge de l’ObraSocial de Caixa Catalunya, Jaume León, Carme Bo i FerranMiquel.

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, XavierEscandell i Aleix Muñío.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Manel Escobet (Luigi), Itinerànnia iErminia Altarriba.

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀGemma Pàmies, Eva Garrido, Cristina Saball, Sofia Viguera,Estel Carreras, Àlex Portas, Óscar Palomino i Salut Marquina.Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

LA SELVACarme Domínguez, Marta Sala, Yolanda Sànchez i Marta Miquel.Tel. 972 87 72 57 - [email protected] - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)

BERGAMonserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - www.sinopsis.cat - [email protected] Morera, 25 - Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)

Dipòsit legal B-49063-2004

Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer.Pànxing Pirineus en cap cas estableix una selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin

Foto portada:El Congost de Mont-Rebei.

20.000 EXEMPLARSSOL·LICITAT CONTROL DE TIRADAI DISTRIBUCIÓ PGD.

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus

4 Pànxing Pirineus


ITINERÀNNIAX a r x a d e s e n d e r s

RIPOLLÈS - GARROTXA - ALT EMPORDÀ

Text i Fotos: Itinerànnia


finals del segle XIX i principis del segleXX, hi va haver un nou corrent cultural.Basant-se en l’excursionisme i la recercade les tradicions i el folklore va portar alsil·lustrats de l’època a recórrer totes lesvalls i cims dels Pirineus per tal de foto-

grafiar i recopilar tot allò que un dia es podia perdre.

Avui, els turistes “del Nord enllà...” vénen a casa nostra pelclima, pel territori i per la varietat del paisatge, per a ells elsenderisme forma part d’una nova manera de viure,d’il·lustrar-se, de gaudir descobrint nous llocs i noves cul-tures... Itinerànnia vol facilitar tot això.

Omplir els sentits és un repte desitjat per molts i aconse-guit per pocs. Solament per aquells qui són capaços detrobar el benestar en les coses més senzilles, aquells quicerquen la felicitat en el seu interior i aquells qui desitgentrobar la resposta en els orígens, el món rural és la millorenciclopèdia per saber d’on venim i a on anem....Itinerànnia vol facilitar tot això.

Els aires dels prats i les muntanyes netegen el nostre inte-rior i la nostra ment, un motiu per conscienciar-nos que elsbons paisatges són el millor actiu per un territori que es voldedicar al turisme i sensibilitzar als nostres visitants que lapreservació de la natura és indispensable per a una vidamillor.... Itinerànnia vol facilitar tot això.

El patrimoni monumental quasi sempre està situat enzones de gran qualitat ambiental, i els millors indrets estanen les zones de gran valor natural; és com el peix que esmossega la cua, no hi ha una cosa sense l’altra. A tall d’e-xemple, sabeu que els monestirs estan implantats en elsllocs més bonics i millors del territori, ja que els homes idones culturalitzades del moment podien decidir on volienviure. La gent d’avui també sap molt bé on vol anar. El Capde Creus, els Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del’Albera, el Parc Natural de la Garrotxa, l’espai protegit deles capçaleres del Ter i del Freser, St. Pere de Rodes, St.Quirze de Colera, Sta. Maria de Vilabertran, Besalú, Sta.Pau, St. Pere de Camprodon, St. Joan de les Abadesses,Sta. Maria de Ripoll, la Vall de Núria... tot això ésItinerànnia.

ITINERÀNNIA Pirineus

10 Pànxing Pirineus

A

XARXA DE SENDERS

Ripollès–Garrotxa–Alt Empordà

ITINERÀNNIA, ÉS TAMBÉ AIXÒ... Com les modes, tot torna...


“El senderisme és una activitat física dels

qui anhelen assolir els indrets més bonics”


A principis del segle passat, les classes benestants deBarcelona ja cercaven en el nostre territori les aigüesmedicinals i el clima per fer vacances. Fins i tot la tendèn-cia a la vida sana s’ha implantat com una nova manera defer turisme, que en diem de salut; caminar és la millorrecepta per tenir una vida més saludable. Avui els turistesmés experts, del centre i del nord d’Europa, també enstrien per fer vacances de salut, per desconnectar del bro-git de la feina diària, perquè el nostre territori és una des-tinació de pau i tranquil·litat... perquè Itinerànnia, éstambé això.

La història, les llegendes, les persones, el passat i el pre-sent, són els millors ingredients per fer un país interes-sant... Itinerànnia està en un lloc interessant.

El repte és ser, i no trigar, la primera destinació en turismede salut del continent. Per caminar no calen grans infraes-tructures, ni equipaments, ni inversions econòmiques des-mesurades, però si que calen, establiments ben preparatsi confortables per facilitar, desprès d’una bona ruta, unaràpida recuperació de l’esforç que aquesta pràctica repre-senta. Al voltant del senderisme s’iniciaran un munt d’ac-tivitats econòmiques complementàries que caldrà cobrir.S’obren noves expectatives de negoci en el món rural, lesquals tindran a veure amb donar servei al turisme desalut... en aquest sentit, Itinerànnia és una esperança.

Per assolir cims i objectius a la vida, cal fer com els mun-tanyencs, sempre amunt i mirant endavant... Itinerànniaés això...

Caminar i assaborir el territoriDes de ja fa temps es va començar el projecteITINERÀNNIA, una xarxa de senders interterritorials demés de 2.500 quilòmetres. El projecte suposa una de lesprimeres iniciatives de cooperació territorial en matèriaturística, i s’ha impulsat des de les comarques del Ripollès,la Garrotxa i l'Alt Empordà.

ITINERÀNNIA recupera les antigues vies de comunicacióentre els pobles, per poder arribar a qualsevol racó, aqualsevol petit indret. La xarxa es retroalimenta dels actiusnaturals i culturals de tres àrees que són els principalsatractius de visitants al nostre país i permet caminar desdel Pirineu fins al mar.

Serà el primer espai senderista de l’Estat que aplica elconcepte de xarxa viària en àrees rurals, estructura quepermetrà a l’usuari arribar a qualsevol punt del territori desde qualsevol lloc i moure’s amb absoluta llibertat i totalseguretat per la zona.

Si en cotxe es pot arribar a qualsevol racó, ara, a peu,també serà possible. Com si es tractés dúna xarxa decarreteres, us podreu endinsar pels racons més emblemà-tics de les nostres terres, descobrireu paratges de granbellesa i disposareu dúna àmplia oferta dáctivitats, res-taurants i allotjaments propers als camins, on podreu des-cansar, gaudir de la gastronomia i practicar láctivitat quemés us agradi.

S’ha fet una selecció molt acurada de camins, seguint unametodologia i uns criteris comuns a les tres comarques.Aquests criteris són, per exemple, valorar si es passa aprop d’algun establiment turístic, d’algun servei bàsic de lacomarca, d’algun recurs de molt alt interès... la xarxa jaestà definida.


La història, les llegendes, lespersones, el passat i el present,són els millors ingredients perfer un país interessant...Itinerànnia està en un lloc inte-ressant.

Can Mas d’Albanyà un lloc ideal per a tota la família

Despoblat s/n17733 Albanyà - GironaTel. 0034 620 213 372

0034 972 542 [email protected]

“Can Mas" és una masia datada de l'any 1300 completament renovada fa 3 anys.A Can Mas us oferim habitacions i apartaments amb cuina.Totes les habitacions disposen de bany,calefacció i TV.A alguns dels apartaments hi ha llar de foc.A la casa hi trobareu una saleta de reunions, una sala de jocs amb llar de foc i sauna. Al jardí, el joc de petanca, ping pong i piscina per a les bones èpoques d’estiu.Si us falten activitats, a part d’informació de visites de la zona, també hi ha la possibilitat de llogar bicicletes per fer algunes de les rutes que ja estan senyalitzades.“Can Mas” també ofereix grans espais per a les celebracions més especials.



“...el senderisme forma part d’una nova

manera de viure, d’il·lustrar-se, de gaudir

descobrint nous llocs i noves cultures...”

FO

TO

: G

onza

lo S

ang

uin

ett

i



Desplegament de la xarxa en dues fasesLa totalitat dels camins de la xarxa, estaran perfectamentsenyalitzats cap al mes de novembre de 2007.

Degut al nombre de quilòmetres de la xarxa, més de 2.500,s’han hagut de desplegar en dues fases.

La primera fase, que inclou la neteja i marcatge de tots elssenders, acaba de finalitzar a la Garrotxa i a la zona oestde l'Alt Empordà (fins a arribar a la N-II), ja es poden ferdoncs, els primers "tastets" per aquesta nova xarxa.

Camineu per la xarxa i pas a pas podreu descobrir: allotja-ments amb encant, cuina tradicional, ermites romàniques,boscos silenciosos, cales captivadores, cuina d’autor,guies de natura, terres llegendàries, poblets encisadors,volcans adormits...

Com seguir la xarxaLa xarxa permet anar de qualsevol punt a qualsevol altre,en els dos sentits (com si fos una xarxa de carreteres). Noté un inici i un fi, cadascú pot decidir el tram que vol fer enfunció del temps que hi vulgui dedicar, els atractius que hi

Xarxa desplegada l’abril de 2007

Xarxa desplegada el novembre 2007



vulgui trobar, el lloc on vol dinar, l’establiment on estarallotjat... Els camins d'Itinerànnia passen per quasi tots elspobles.

Els senyals que trobareu en els camins:

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL (pintada en el camí)

Seguiment del camí recte

Camí erroni

Camí a la dreta o a l’esquerra

SENYALITZACIÓ VERTICALLa senyalització vertical consta d’un pal alt amb una ban-derola que indica com a màxim 4 topònims de poblacions.Des del punt on està situat el pal, aquests indrets estarancom a màxim a 6 hores de camí.

La senyalització vertical es trobarà a tots els encreua-ments de xarxa, i en alguns llocs on el camí pugui serespecialment dubtós.

CARTELLERESTrobareu una cartellera a cada població de dues cares,que permetrà situar-se i continuar per la xarxa: Cara 1. Lloc on esteu situats i cap a on va el camí. Cara 2. Mapa de tota la xarxa de la comarca i un mapamés petit amb les tres comarques

Més informació:[email protected]. 902 11 93 37

Pànxing Pirineus 19


Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà Agenda GarrotxaSANT JOAN LES FONTSFESTA DEL TASTETEstabliments del municipi ofereixen dife-rents tastets-plats dins l’àmbit de les sevesespecialitats.25 de març

TORTELLÀFIRA DE LA QUARESMAFira agrícola, artesana, comercial i gastro-nòmica.25 de març

OLOTOLOT, TEMPS DE PARAULESDurant tot el mes se succeeixen un seguitd’actes a l’entorn de la literatura i els llibresque tenen com a punt culminant el lliura-ment dels Premis Literaris Ciutat d'Olot.S’organitzen un bon nombre d’activitats onel protagonisme se l’emporta la conversa ila relació entre els autors i els ciutadans.Abril

FIRA DEL 1r MAIGInclou el Mercat de l'Automòbil, l'Exposicióde cotxes "tuning", exposició de motosHarley Davidson, Mercat de Col·leccionis-me i Andròmines, Mostra extraordinària deBonsai i Ikebana, Fira Discolot, Mercatextraordinari del Primer de Maig, concursde cant d’ocells i altres activitats.1 de maig

ARGELAGUERFESTA DEL ROSERTé per protagonista una exposició de florsorganitzada pels veïns a la Capella deSanta Anna. Des de l’any 2005 s’hi celebrauna fira d’artesania, alimentació i flors.Diumenge al matí xocolatada pels méspetits.2n cap de setmana de maig

SANT FELIU DE PALLEROLSFESTA MAJOREl Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa haacabat esdevenint l’eix central i distintiud’aquesta Festa Major, fins al punt quehom aplica la seva denominació popular, laMata-degolla, per referir-se a la Festa Majoren general.Del 25 de maig al 29 de maig

OLOTPANORAMAUn espai per a la creació contemporàniaque concentra esforços en els aspectescentrals de la producció i creació actual enl’àmbit de les arts escèniques visuals isonores, posant especial èmfasi en els fac-tors interdisciplinaris d’aquestes.Del 31 maig al 3 de juny (aprox.)

La xarxa de senders que comprèn Itinerànnia es troba repartida al llarg de les tres comarques

situades més a l’est dels Pirineus.

On menjar:RESTAURANT "CAL PARENT"Avda. President Lluís Companys, 6-8BESALÚ (Girona)Tel. 972 590 110Fax. 972 591 [email protected]

RESTAURANT L’HOSTALETC/ Vic, 18HOSTALET D’EN BAS (Girona)Tel. 972 69 00 06

Què visitar:MUSEU DE LA LAVAVulcanisme (i jardí volcànic),pessebrisme, pintura i escultu-ra. Eines i cultiu del Fesol deSanta Pau. Imatgeria religiosa.Productes autòctons.Av. de l’Estany, 8SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 154 / 678 874 598

RUTES TURÍSTIQUES 4X4Les rutes 4x4 de Santa Pau et permeten descobrir lanatura garrotxina, panoràmiques volcàniques, salts d’aigua, el romànic de les nostres esglésies, santuaris onel temps sembla no haver-hi passat; els cims més alts dela comarca, etc... I tot això acompanyat d’un pic-nic ambpa amb tomàquet i embotits de la zona. T’ho perdràs?

Francesc Garcia / Rutes 4x4 SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 078 - 686 061 [email protected] / www.garrotxa4x4.com

CAL TORTCasa aïllada amb capacitat per a 7 persones i totalment equipada.

Cal Tort - DosquersMAIÀ DE MONTCAL (Girona)Tel. 607 289 911 - Fax 972 50 04 40www.jordifelix.com/[email protected]

ALLOTJAMENTS CAN SALGUEDAAl cor de la Vila Vella de Santa Pau, davant del Portalde Mar, Can Salgueda us ofereix uns allotjaments totalment equipats per gaudir de ple de la tranquil·litat de l’ambient medieval i del paisatge de la Garrotxa.

Vila Vella, 23 - SANTA PAU (Girona)Tel. 626 302 273 - [email protected]

CAN MENCIÓCasa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV, calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs detaula, llar de foc i terrassa.

Plaça Major, 17 - SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 014 / 616 669 680www.garrotxa.com/[email protected]

COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel. i servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa i zona de lleure. No animals de companyia.

REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123

Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) - Tel. 972 690 606 [email protected]

LA FRANCESA RESTAURANT-APARTAMENTS

Quatre apartaments completament equipats, amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Idealfamílies o amics i poder gaudir de la tranquil·litatde la zona. Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb productes de temporada.Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 3SANTA PAU (Girona)Tel. 972 262 241 - [email protected]

RESTAURANT CAN BASTANSA les meravelloses portes de la Fageda. Cuina tradicional, típica de pagès.Especialitats: Fesols amb butifarra, galtes de porc i carns a la brasa.

Ctra. de Santa Pau, Km 5St. Miquel Sa Cot - Santa Pau (Girona)Tel. 972 680 476

LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipaments,el descans i el confort d’una estada a la seva mida.Un equip de persones al seu servei, amb una atenciópersonalitzada, li garanteix una visita immillorable.

Ctra. de la Deu, 9OLOT (Girona)Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com

HOTEL COMTE TALLAFERRO***Situat en un edifici catalogat com d’interès local, l'HotelComte Tallaferro ofereix tot allò que necessita el client pergaudir de Besalú i els seus voltants. És nus de comunica-cions amb els centres comarcals d'Olot, Girona, Banyoles iFigueres.

Ganganell, 2 - BESALÚ (Girona)Tel. 972 591 609 - Fax. 972 591 [email protected]

Dades d’interès

CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48, 2n 17600 Figueres

Tel. 972 503 088 Fax 972 505 681

[email protected]

CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA

Rectoria de Sadernes

17855 Sadernes Tel. 972 287 882

[email protected]

TURISME DE LA GARROTXA

Av. Onze de setembre, 22 2a planta

17800 Olot

Tel. 972 271 600 / 902 119 337

Fax 972 271 666

[email protected]

www.turismegarrotxa.com

OFICINA TURISME OLOT

c/ Hospici, 8 Tel. 972 260 141

www.olotweb.info [email protected]

OFICINA TURISME BESALÚ

Pl. de la Llibertat, 1 Tel. 972 591 240

www.ajuntamentbesalu.org

[email protected]

CASAL DELS VOLCANS

(Centre d'Informació del Parc Natural)

Avda. Santa Coloma, s/n Olot

Tel. 972 26 62 02 Fax 972 27 04 55

www.parcsdecatalunya.net/garrotxa.htm

[email protected]

CAN SERRA


Fageda d'en Jordà

Santa Pau

Tel. 972 19 50 74

Fax 972 27 04 55


[email protected]

CAN PASSAVENT


Volcà Croscat

Santa Pau

Tel. 972 19 50 94

Fax 972 27 04 55


[email protected]

20 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 21



ELECTREFONInstal·lacions ElèctriquesFontaneriaCalefacció Gas ..Electrodomèstics i més ..

Josep SerretCatalunya, 3 baixos - LLANARS (Girona)Tel./Fax: 972 740 [email protected]

ELS OCELLS Turisme rural4 cases / 8 apartaments rurals, TV i DVD, calefacció,hidromassatge, jardí 800m2, barbacoa, Bar-Restaurant.

FONTRUBÍ (Girona) www.elsocells.com

Tel. 972 741 276 / 649 407 096

RESTAURANT CAN PEICtra. de la Roca a AbellaLA ROCA (Girona)Tel. 972 741 276 - 649 407 096

HOSTAL L'ESCONHostal amb l’encant de l’alta muntanya, ambtotes les comoditats. Restaurant acollidor. Cuina casolana. Vistes increïbles.

Conflent, s/n LLANARS (Girona)Tel. 972 74 10 62

RESTAURANT ANNAFusta d’embotits del país. Carns guisades i a la brasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.

VENTOLÀRIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 72 60

CAN JORDIBAR - RESTAURANT - VINS I QUEVIURESPetit establiment de muntanya que fa les funcions de bar,botiga i restaurant. La cuina és d'arrel tradicional, ambproductes de la terra i de temporada. La carta, forçareduïda, canvia cada setmana en funció del calendari gastronòmic, els productes disponibles i la inspiració de la cuinera. Un racó per anar a descobrir els orígens de lanostra cuina. Obert de divendres nit a diumenge vespre,més festius i períodes de vacances. També fem àpats perencàrrec. Horari de 10 a 22 h.

VEÏNAT D'ESPINAVELL (al costat de l'església)MOLLÓ (Girona) Tel./fax: 972 741 370 - [email protected]

HOTEL RESTAURANT CALITXÓEl plaer de la qualitat i el confort; un espai ongaudir de l'entorn. Espectacular situació i vistes.

El Serrat, s/n MOLLÓ (Girona) Tel. 972 740 386 - [email protected]

CAN PERIC Casa amb tot el caliu de la nostra família. Podràs menjar les receptes de l’àvia i tindràs una àmplia oferta d’activitats i coses per a fer. OBERT 365 DIES L’ANY.

CAMPRODON (Girona)Tel. 972 747 199 / 600 545 [email protected]

ELS ARENYS – TURISME RURALMasia catalana tranquil·la i acollidora, totalment res-taurada i rehabilitada per a turisme amb menjador,bar i sala d’estar. Disposa de diferents mòduls: casa,paller i galliner; amb diferents habitacions, totes ellesamb bany complet i Internet. A l’exterior, amplis prats,parc infantil i petita zona esportiva.

SANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)(veure mapa a la web)Tel. 629 553 [email protected]

Agenda RipollèsRIPOLLFIRA DE LES 40 H.Fira multisectorial on els diferents sectorss’hi veuen representats.De 22 al 25 de març

SANT JOAN DE LES ABADESSESTRES DIES DE TRIAL SANTIGOSAProva de Trial puntuable pels campionatsd'Espanya i del món. S’organitza des del’any 1972Del 6 al 8 d’abril

VILALLONGA DE TER4ª CAMINADA POPULARPresentació d’una nova ruta: "La ruta delNen de Llebró"7 d’abril

SANT JOAN DE LES ABADESSESMARXA POPULAR SANT JOANCaminada popular on es descobreixenparatges dels voltants de la vila relacio-nats amb el passat i amb el patrimoninatural, històric, cultural i industrial deSant Joan.1 de maig

EXPOSICIÓ MOTS AMB ARRELSExposició on es mostra, de manera ame-na, la riquesa i la varietat dels topònimsde la zona.Del 5 al 30 de maig

NIT DE BRUIXESSopar popular a la Plaça Major amb cer-cavila pels carrers, foguera de Sant Joan iball a la plaça23 de juny

On menjar:

L'HÍPIC Habitacions, Restaurant, Bar - Terrassa.Hípica, Excursions, Ponis, Classes..LLANARS (Girona)Tel. 639 371 978 - 972 740 [email protected]

On dormir:

CAN ILLA TURISME RURALComarcal 38, km 22, mà esquerraMOLLÓ (Girona)Tel. 972 740 512 - 699 798 267

Al juliol del 2002, gràcies als Ajuntamentsde Llanars, de Vilallonga de Ter, i al cape-llà de Llanars, es va inaugurar la Verge delRaïm. Coneguem-ne la seva història.

Ja fa uns anys, un grup d’amics ens vamreunir al bar Can Bardí de Llanars, i demanera espontània va sorgir una idea, enla que tots els qui estavem presents hivam posar molta il·lusió.

A partir d’aquell moment es va endegaraquest nou projecte. Primer de tot varemdecidir fer la Verge del Raïm pròpiad’Aranda de Duero (verge patrona de lesvinyes i venerada a moltes poblacionsd’Espanya). El següent pas va ser decidirla seva ubicació, en un entorn encantatd’alta muntanya, en un espai acollidor, alcostat de la Riera de la Roca de Palanca,entre Llanars i el poblet de la Roca.

Tot seguit vam prosseguir amb la cons-trucció de la capella, una modesta capellade pedra i una bonica creu amb la figurade Jesús de ferro forjat, tot això collat a

una roca. Va ser un dels fundadors (enCuky Molas, que ja no està amb nosaltres)qui ho va fer artesanalment. Despréstambé es va construir la Font de lesEugues, i al seu costat unes taules per atothom qui volgués gaudir d’aquest indret.

Actualment el punt de trobada de la nostracolla és El Purgatori (antic Can Bardí), onorganitzem reunions, esmorzars i bere-nars, entre altres coses. Cadascun delssocis posseeix la seva pròpia bota de vi“anyada”, per tal de convidar a fer el got atots els que ens vulguin visitar.

Els amics del Purgatori i la Verge del Raïm,us desitgem una Feliç estança per aquestsbonics paratges!

ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA VERGE DEL RAÏM

Informació 972 76 06 95 – 649 407 096

Socis fundadors: Cuky Molas, Nani d’Escon, Hippy Can Pei, Xavi

Muños, Vecino, El Seve, El Cuñao, Lo Pepe de Balaguer, Xavi Sasot,

Angelet, Manel, Krac y Torruella y d’altres col·laboradors.

FESTA NACIONAL DE LA LLANA I DEL CASAMENT A PAGÈSFesta que fa reviure els costums ances-trals associats a un casament tradicionalde pagès i les pràctiques del treball quoti-dià dels pastors del Pirineu català.Maig

VALLFOGONA DE RIPOLLÈSFESTA DEL ROSERFesta de la que se’n té constància que jaes ballava al darrer terç del segle XVII irecuperada el 1998.Maig

VALLFOGONA DE RIPOLLÈSTALLADA DE TRONCSJornada dedicada a donar a conèixer l'artde tallar troncs. La festa és en clau deconcurs obert per a tothom qui ho desitgii es complementa amb una fira de produc-tes artesanals d’arreu del país.Juny

TRES DIES DE TRIALSANTIGOSAProva de Trial puntuablepels campionats d'Espanyai del món.

Dades d’interès

CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA

Rectoria de Sadernes

17855 Sadernes - Tel. 972 287 882

[email protected]

CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENT

C/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors

17500 Ripoll - Tel. 972 704 499

[email protected]

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

Palau Abadia, 9 - 17860 Sant Joan de les Abadesses

Tel. 972 720 599 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Plaça Abat Oliba, 1 - 17500 Ripoll


OFICINA DE TURISME DE CAMPRODON

Pl. Espanya, 1 baixos - Camprodon - Tel. 972 74 00 10

CAL LLARG (Espinavell)EL MOLÍ (Llanars)LA CLOSA (Llanars)

TURISMES RURALSLloguer d'Apartaments per diesAcosta’t, gaudeix i repeteix.

Tel. 670 578 [email protected]


La Verge del Raïm


an Bayre és una casa pairal del s. XVI cata-

logada per la Generalitat de Catalunya.

Restaurada acuradament combinant els

estils rústic i modern i amb elements arqui-

tectònics recuperats.

El resultat és un establiment acollidor, espaiós i tranquil on

es pot gaudir d’uns dies de descans o de treball envoltat de

magnífics paisatges.

La casa es troba a la plaça de l'Església de Fortià, un poble

de 500 habitants, majoritàriament dedicats a l’agricultura.

Un indret ben tranquil, però a pocs minuts dels llocs més

turístics de la Costa Brava i l’Alt Empordà.

A Can Bayre us oferim:

- Dues habitacions dobles amb bany individual (totes les

habitacions tenen TV, telèfon i calefacció).

- Tres habitacions dobles amb bany individual i amb altell,

amb llits per a 2 persones més (totes les habitacions tenen

TV, telèfon i calefacció).

- Sales d’estar amb llar de foc, biblioteca i jardí.

- Un ARI (allotjament rural independent) que consta de 2

habitacions dobles amb bany individual, sala d’estar i cuina

totalment equipada.

- Esmorzar de bufet i forquilla amb els productes de més

qualitat de la comarca.

- Informació, documentació i productes artesans alimenta-

ris amb una selecció dels millors productes naturals de la

comarca i d’elaboració pròpia.

Us atendrem en català, castellà, anglès o francès.

Les instal·lacions estan equipades amb sistemes d’estalvi

d’energia i recursos naturals: energia solar per a la calefac-

ció i aigua domèstica, electrodomèstics i llums de baix

consum, dispensadors de WC d’estalvi d’aigua, aïllament

tècnics, etc...

Fortià està situat en un indret privilegiat, a l’interior de

l'Empordà, a l’entrada dels Aiguamolls. Gaudeix de la tran-

quil·litat d’un poble rural, però que està a tocar del mar, a 4

km. de les platges.

Des del bell mig de l'Empordà teniu un gran ventall d’acti-

vitats per a fer i llocs d’interès per visitar

CTurisme rural Can Bayre

TURISME RURAL CAN BAYREPlaça de l’església17469 FORTIÀ (Girona)Tel. 972 534 [email protected]

Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà Agenda Alt EmpordàFIGUERESGEGANTS, CAPGROSSOS I SELECCIÓ LÍRICA27 de març

BÀSCARAMERCAT DELS TORTELLSFira artesanal que gira al voltant d’aquestamenja que els fadrins acostumen a regalarals seus fillols el dia de Rams. La festa,nascuda l’any 1263, la van recuperarl'Ajuntament i un grup d’entitats i decomerciants de la vila l’any 1985.Diumenge abans de Rams

VILAFANTMOSTRA GASTRONÒMICA DEL CONILLLa mostra es fonamenta en tastets de dife-rents plats realitzats en conill a càrrec derestauradors de Vilafant i la comarca.Aquesta mostra es complementa amb lafira d’artesania pels carrers del poble ambartesans de tot Catalunya.Abril

CREIXELLFIRA I FESTA DE L’ALLIOLIDegustacions, fira de productes artesans,audició de sardanes i d’altres activitats.Mitjans de maig

CASTELLÓ D’EMPÚRIESFIRA DEL PA, LA FARINA I EL BLATPresentació de contes relacionats ambaquests productes, visites guiades al'Ecomuseu-Farinera, espectacles de tite-lles. Mercat de productes.Finals de maig

L’ESCALATRIUMVIRAT MEDITERRANIRepresentació de la vida dels grecs i elsromans.28 de maig

FIRA DE LA CIRERALLERSCelebració estructurada al voltant d’unamostra amb parades de productes d’arte-sania i d’alimentació relacionades amb lesdiferents varietats de cireres que es cullena la comarca i que es complementa ambaltres activitats culturals.10 de juny

Continua a la pàgina següent.

Ctra. de Roses (a 2 km de la ctra. de Figueres a Llança)GARRIGUELLA (Girona)Tel. 972 530 129

REST. TURÓ DE LA PERDIUCuina casolana: canelons, caldo gallego, sarsuela de marisc per encàrreg. Terrassa. Situat davant les vinyes

EMPORIUM HOTEL REST.Establiment d'estètica familiar de caire modern, dinàmic i personal amb 40 habitacions. Destacarel seu restaurant de cuina empordanesa contempo-rània on conviuen la cuina tradicional i la creativa.Sta. Clara, 31CASTELLÓ D'EMPÚRIES (Girona)Tel. 972 250 593 - Fax 972 250 661www.emporiumhotel.com [email protected]

REST. CA LA MARIA DE MOLLETSituat al centre del poble, en un antic celler quedata del 1736, podreu gaudir dels plats típics dela cuina empordanesa: platillos, rostits, plats i ver-dures de temporada (bolets i cacera) i assortimentde postres casolanes. Local climatitzat.Unió, 5 - MOLLET DE PERELADA (Girona)Tel. 972 56 33 82 [email protected]

Fira de la cirera de Llers




Plaça Major, 1CANTALLOPS (Girona)Tel. 972 554 889 - Fax 972 555 [email protected]

CAN TOMÀSEspecialitat en cuina casolana.Tancat els dimarts i el mes de juliol.

CAN LLOBETCasa pairal catalana situada a la zona antiga del poble deCapmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada iconvertida en quatre allotjaments rurals independents, quegaudeixen de totes les comoditats, dins d’un context antic,amb mobles d’època, parets de pedra, bigues de fusta... Llocmolt acollidor, propici per a descansar, relaxar-se i divertir-se.

Major, 14 - CAPMANY (Girona)Tel. 972 54 92 36 / 629 367 406 - Fax 972 54 92 36www.canllobet.com - [email protected]

CAN GARRIGASituats a la plana de l'Empordà. Casa nostra és un indret acollidor i tranquil, on volem que qui vingui senti la lentitud en què transcorre el temps i gaudeixi plenament de cada instant que hi passi, envoltats d'un paratge idíl·lic. Serveis: habitacions completes, esmorzartipus bufet lliure i dret a cuina. Jardí amb barbacoa.Espai independent tipus loft.

Figueres, 3 - GARRIGUELLA (Girona)Tel. 972 530 184 - [email protected]

RESTAURANT LAJUïSituat al centre del poble, davant de les Aigüesde Vilajuïga, trobareu el Restaurant Lajuï.Especialitat en peix fresc de la costa. A part de diferents ambients, consta de terrassainterior i exterior per a fer vermuts i tapes.St. Sebastià, 7VILAJUÏGA (Girona) Tel. 972 552 607www.lajui.com

CAN COLL TURISME RURALCasa de poble situada al peu del paratge naturalde l'Albera, a 50 km. de Girona, 12 de Figueres ia 8Km. del mar. La casa ofereix el servei de (B&B)dormir i esmorzar, disposa de 4 habitacions amb bany, sales comuns i jardí.

Sant Sebastià, 3 - GARRIGUELLA (Girona)Tel. 972 53 01 16 / 666 227 [email protected]

BAMBU NATURAVenda de mobles auxiliars, regals i complements per la llar.Exposició de mobles antics.

Carbonar, 1 - Palau MacelliCASTELLÓ D’EMPÚRIES (Girona)Tel. 609 544 506

[email protected]

Agenda Alt EmpordàCOLERA4a FIRA DE LA MEL NOVELLAConjunt d’activitats que es duen a termeanualment per a la dinamització del poble,les quals donen a conèixer els seus pro-ductes, la gastronomia i la seva història.Juny

L’ESCALAFESTIVALS DE MÚSICADiversos concerts que poden anar des demúsica clàssica fins al pop. Hi ha una quin-zena de concerts.De juny a setembre

Dades d’interès

OFICINA DE TURISME DE MAÇANET DE CABRENYS

Aparcament del Pont, s/n

17720 Maçanet de Cabrenys

Tel. 972 544 297

OFICINA DE TURISME DE FIGUERES

Plaça Sol, s/n - 17600 Figueres

Tel. 972 503 155

ALT EMPORDÀ TURISME

C/ Nou, 48, 2n

Figueres Tel. 972 514 431

[email protected]

Festivals de música


ntre la Muga i el Manol, a dos quilòmetres de

Figueres, es situa el poble de Vilabertran, a l’Alt

Empordà. A prop de tot i lluny del soroll, es troba

l’hotel rural que us presentem.

La casa fou construïda al 1800, la família Boris es va dedi-

car molt temps a la pagesia. Solament fa 20 anys, Jaumina

Boris va decidir reconvertir Can Lons en un restaurant,

L’Hostalet d’en Lons. El menjador està ubicat al celler, on

es feia el vi de la petita vinya que tenia la família, la cuina

al paller, al costat d'una centenària figuera. Fa dos anys,

l'Hostalet d'en Lons va passar a ser Casa Gal.la, un hotel

rural de tres estrelles on, a més de restaurant, si veniu, us

ofereix poder passar una estança agradable en les sis habi-

tacions independents amb sortida al jardí, cadascuna d’e-

lles personalitzada i ambientada amb els colors de diferents

essències florals. Casa Gal.la, un espai per a descansar.

Habitacions personalitzades

Bany

TV- satèl·lit

Aire condicionat i calefacció

TF- internet

Nevera

Terrassa

Sortida directa al jardí

Aparcament privat

Un Espai per a Descansar

E

C/ Concha, 6

Vilabertran (Girona)

Tel. 972 505 923

www.casagala.com

Rosella Begònica Dulcis

Cidreira Angèlica Lila

Hotel Rural - Restaurant


fectivament l’hotel de la Moneda, inaugurat l’any

2002, es troba a la mansió del s.XVII, la Casa de

La Moneda. La transformació d’aquest edifici,

catalogat com a monument històric artístic, en

un hotel de gran categoria, va suposar un repte per acon-

seguir la necessària adequació entre el confort i la moder-

nitat que demana el client avui dia i un adequat respecte

per l’estructura original del palau. El resultat és un fantàstic

hotel de quatre estrelles que ha mantingut molts dels ele-

ments arquitectònics propis de l’edifici original en un bri-

llant equilibri entre una decoració valenta i actual, i la con-

tundència i riquesa que desprèn l’arquitectura palatina del

passat.

Però l’espectacularitat de l’edifici no és més que l’embol-

call d’un hotel que sobretot té cura de tots i cadascun dels

detalls del seu interior. L’hotel de la Moneda és un ric com-

pendi d’instal·lacions i serveis per fer feliç i agradable l’es-

tada al més exigent dels hostes. Garatge privat, piscina,

terrassa, sala de lectura, sala de reunions, connexió gratuï-

ta a Internet, bugaderia, informació turística i una atenció

càlida i atenta són algunes de les virtuts amb les que es

destaca aquest preciós hotel de l’Alt Empordà. A més, dis-

posa d’un café-bistro on gaudir de plats de qualitat o sen-

zillament prendre una copa

Emplaçada en un turó dins la plana de l’Alt Empordà i molt a prop de la costa, trobem el conjunt

medieval de Castelló d’Empúries, un municipi únic que compta amb un extraordinari patrimoni

arquitectònic ric i variat. L’hotel de la Moneda es troba ubicat en un dels edificis més emblemà-

tics de la ciutat: la Casa de La Moneda.

Text i fotos: Gonzalo Sanguinetti

E

HOTEL DE LA MONEDAPlaça de la Moneda, 8-1017486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Girona)Tel. 972 15 86 02Fax 972 15 81 [email protected]

Hotel de La Moneda

HABITACIONS: 4 dobles, 6 júnior suites, 1 suite.Totes elles disposen de calefacció amb aire, airecondicionat, accés a Internet, ordinador personal,TV satèl·lit, ràdio, taula de treball, caixa forta, mini-bar de pagament, barnús, assecador de cabells,cosmètics per a la dona.

INSTAL·LACIONS: Garatge privat, piscina exterior,zona WIFI, sales de convencions amb capacitat pera 10 persones, sala d’estar.

MENJARS: Café - Bistro

TANCAMENT: Del 15 de desembre al 15 de març

DIRECTORA: Maria Dolors Canet Reitg

PREUS HABITACIÓ DOBLE:Standard: 100/110€Júnior Suite: 130/140€Suite Especial: 160/170€• 7% d’iva no inclòs• Esmorzar inclòs



Casa rural El Reixac


ls propietaris, la Carme i en Ferran, provenen dela mateixa zona, vivien en el nucli urbà però erenconeixedors de la vida en el camp (alguns delsseus avantpassats van néixer i es van dedicar al’agricultura i a la ramaderia). Quan van tenir fills

van decidir fer un canvi de vida i proporcionar-los un millorplantejament: compartir la natura, la tranquil·litat i els conei-xements lligats a la terra.

Sempre havien desitjat tenir una casa fora de la població,en plena muntanya, i la van cercar fins trobar El Reixac. Esvan decidir per aquesta casa per la seva grandiositat, pelseu passat històric i sobretot per la situació i l’entorn.

La casa havia estat abandonada durant 15 anys, però con-servava alguns vestigis del seu passat senyorial: les rajolesde la sala principal, les alcoves de les habitacions, etc.Tenia una part de la teulada esfondrada i començaven adeteriorar-se terres i parets.

En un primer moment la Carme va veure que seria unaempresa impossible d’aconseguir fer habitable aquell espai,però en Ferran la va animar amb quatre dibuixos a mà alça-da per demostrar que el lloc tenia moltes possibilitats. En elfons en Ferran veia la possibilitat de fer realitat un objectiuque perseguia des de sempre, demostrar-se a si mateix lacapacitat de fer tot el ventall de treballs manuals necessa-

ris en un habitatge i compartir amb la Carme l’experiènciade fer junts un nou projecte personal i empresarial. Quancomençaren els arranjaments en aquella casa encara nohavien decidit si l’objectiu seria convertir-la en la seva pri-mera residència.

En primer lloc era necessari conservar-ho absolutament tot,qualsevol cosa podia ser útil durant la rehabilitació. Vancomençar per arreglar la teulada i mantenir la seva estan-queïtat i a partir d’aquí recuperar un a un tots els espais; elprimer de tots la cuina. Aquest era un espai que els propor-cionava tot allò indispensable per tal de poder instal·lar-s’hisi era necessari. Era prou gran per allotjar la pròpia cuina,una taula com a menjador i disposava d’una llar per escal-far-se, fins i tot en alguna ocasió havien dormit en aquestespai. Després en van habilitar dues habitacions, una perals nens i una altra per a ells i així pas a pas tota la casa...

Dedicaven els caps de setmana a aquestes tasques, finsque un dia ja no van tornar al seu habitatge habitual: la casahavia adquirit el mínim de confort per ser habitada. Sensepensar-ho l’havien convertit en la seva primera residència.

Un dia van decidir que el lloc era fantàstic i molt acollidor,tant, que es van plantejar per què no podien compartir-hoamb altra gent. I d’aquí va sorgir la idea de dedicar-se alturisme rural.

E

La Carme va vendre el seu saló de bellesa i perruqueria i vadedicar tots els seus esforços a conèixer, aplicar i desen-volupar aquell nou objectiu. Actualment, encara els treballsno s’han acabat; per a aquesta temporada transformaranles antigues quadres en una sala polivalent que farà lesfuncions de menjador, sala de reunions i audiovisuals.

Fins i tot l’antiga bodega volen adaptar-la com a oficina isala d’informàtica per als hostes, això sí, sense que perdinl’essència del lloc. S’estan plantejant per al proper estiu,habilitar una sèquia com a piscina: la idea és fer un estanyecològic o una cosa semblant. Com sempre, hauran decomprar el manual adequat per tal de dur a bon terme elprojecte desitjat

FITXA PRÀCTICA

EL REIXAC

El Reixac està situat al peu de la muntanya del Puigrus, en plena vall delTorrent de Coll del Pla, a 2,5 km. de la vila de Sant Joan de Abadesses,en direcció Camprodon, i a 200 m. del GR-I.

Carme Bo TubauMas el Reixac, 17860 Sant Joan de les Abadesses (Girona)Tel. 972 720 373

[email protected]

CARACTERÍSTIQUES:

La casa: és de pedra arrebossada amb un estuc de calç tenyit amb ocre,algunes de les construccions adossades són de pedra vista. A la plantaprincipal viuen els propietaris, els hostes ocupen la part superior. Hi ha unallotjament que li diuen "els mossos": és el nom de les persones que con-vivien amb l’amo i ajudaven en les tasques del camp, i aquestes eren lesseves habitacions. L’apartament disposa de tres habitacions dobles, cuina,menjador, sala d’estar i bany. També en la part superior el pagès tenia unespai dedicat a conservar el gra durant tot l’any, "el graner", actualment unespai adaptat com un estudi per a parelles. També en la part superior iorientat al nord el pagès tenia "el rebost", lloc on guardava els productesprocedents de la matança del porc. Avui dia també és un estudi per a pare-lles. Les corts dels porcs, “el galliner” i "la cabana", lloc on es guardava lapalla, han estat transformades en dos allotjaments per a quatre personescadascun.

El jardí: de l’entorn se’n fa càrrec la Carme que l’ha transformat en un jardínatural. Ha revolarizat les plantes autòctones, recuperat tot tipus de plan-tes medicinals i aromàtiques i ha construït, amb l’ajuda de tècnics agrò-noms, un hort dedicat al cultiu de flors amb la finalitat d’assecar-les poste-riorment.

Serveis: utensilis de cuina, forn, rentadora, roba de llit, mantes, xemeneiaen totes les habitacions, televisor i garatge.

Situació: Al bressol de la nació catalana que la formen els Monestirs deRipoll i Sant Joan de las Abadesses, fundats per Guifré, comte deBarcelona i iniciador de la dinastia catalana.

HABITACIONS I PREUS

Nombre d’estances: Un allotjament per a 6 persones amb un bany "els mossos": 120 €/nit.

Dos allotjaments per a 4 persones amb un bany cadascun "el galliner" i"ho cabana": 80 €/nit.

Dos estudis per a 2 persones amb un bany cadascun "el rebost" i "el gra-ner": 50 €/nit.

Obert tot l’any, no hi ha tarifes de temporada, sempre són els mateixospreus. No s’accepten targes de crèdit.

ACTIVITATS

Aquest establiment s’ha especialitzat en senderisme: disposa de guiapròpia dels senders més importants de la zona, i també s’acompanya alshostes si ho desitgen. La guia de senderisme de que disposen inclou, amés d’històries i llegendes de la zona, anècdotes, recursos culinaris ambfruites del bosc, visites amb caràcter cultural, etc.

Hípica Bicicleta de muntanya Pesca Banys Esports d’aventuraEsquí Recollida de fruits del bosc

Text: El Reixac

Fotos: Gonzalo Sanguinetti



De ruta en bicicletapel Pla de l’Estany

Font: Consell Comarcal Pla de l’Estany Fotos: Consell Comarcal Pla de l’Estany i Gonzalo Sanguinetti

l Pla de l’Estany acull el pri-mer centre de BTT deCatalunya. Una de lesmillors formes de conèixer la

comarca és, sens dubte, en bicicletatot terreny. Els itineraris, degudamentsenyalitzats i mantinguts, recorrenbona part dels indrets de la comarca.

El Centre BTT del Pla de l’Estany, amés de moltes altres rutes, presentacom a novetat, conjuntament amb elConsell Comarcal, aquests dos itine-rànis. Aquestes són rutes guiades iadaptades a diferents tipus de públic,que es realitzen en català, castellà,

anglès, francès i italià.

OPCIÓ 1: RUTA EN BTT

És una ruta pels més aventurers ambsortida del Centre BTT i volta a l’es-tany en direcció est fins a trobar elParc de la Draga. Aquí podrem conèi-xer els nostres orígens a través delPoblat Neolític que es troba ubicat enel mateix parc. Continuarem la nostraruta fins a arribar a la Torre de Controlon gaudirem d’una magnífica vistapanoràmica de l’estany de Banyoles.Seguirem el camí en direcció a CanMorgat fins a la Riera Castellana i arri-

barem al Puig de les Gitanes, punt dela ruta on la cota és més elevada.Seguidament visitarem les Estunes,vivint el moment més intrèpid del cir-cuit, tot passant pels llargs corredorsformats per terratrèmols antiquíssimsque arriben fins a 300m de llargada.Seguidament arribarem a la FontPudosa on podrem tastar l’aigua sulfu-rosa.

Per concloure resseguirem el bosc deMiànigues, tot travessant la rieraMatamors i visitarem l’ermita de SantaMagdalena de Noves de Camós, unbellíssim exemplar romànic.

OPCIÓ 2: RUTA EN CITY BIKE FAMILIAR

Una ruta per a tota la família que enspermetrà gaudir dels espais més sig-nificatius de la comarca tot fent unapassejada. Vorejarem l’estany finsarribar al Parc de la Draga. Aquípodrem conèixer els nostres orígens através del Poblat Neolític que es trobaubicat en el mateix parc. Continuaremla nostra ruta fins arribar a la Torre deControl on gaudirem d’una magníficavista panoràmica de l’estany deBanyoles. Seguidament passarem perl’església romànica de Porqueres iarribarem a les Estunes, recorrent elsllargs corredors formats per terratrè-mols antiquíssims que arriben fins a

300m de llargada. Finalment arriba-rem a la Font Pudosa on podrem tas-tar l’aigua sulfurosa

CENTRE BTT PLA DE L’ESTANYCarretera Circumval·lació de l’Estany, s/n(Casa de Colònies el Vilar)17834 PORQUERESwww.plaestany.cat/turismewww.plaestany.cat/centrebtt

Per informació i reserves:Consell Comarcal del Pla de l’EstanyTel. 972 58 32 58 [email protected]

Centre BTT Pla de l’EstanyTel. 686 385 797 / 699 770 [email protected]

ALGUNES RECOMANACIONS:

- Seguiu els camins senyalitzats i respecteu la propietat privada.

- Recordeu que els vianants tenen prioritat en els camins.

- No sobreestimeu les vostres capacitats. Controleu, en tot moment,la velocitat.

- No llenceu la brossa i respecteu el medi ambient.

E

PLA DE L’ESTANY Pirineus


Itinerari

Pla de l’Estany

A DALT: Fauna lacustre.

A BAIX: Poblat neolític de la Draga.



Pla de l’Estany


Dades d’interèsOFICINA DE TURISME DE BANYOLES

Pg. de la Indústria, 25

17820 Banyoles

Tel. 972 575 573

[email protected]

www.banyoles.cat/turisme

CONSELL COMARCAL PLA DE L’ESTANY

Pg. Indústria, 78

17820 Banyoles

Tel. 972 583 258

PLA DE L’ESTANY Pirineus


FONTCOBERTA

APLEC DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT

Un dels aplecs més antics de la comarca.Diumenge més proper al 25 de març

CORNELLÀ DEL TERRI

FESTA MAJOR

Antiga festivitat declarada Festa Tradicional d’InterèsNacional, i reconeguda pels seus valors historicocul-turals. Els seus dos actes principals són la plantadade L’Arbre de Maig i el Ball del Cornut.Diumenge i dilluns de Pasqua Florida

BANYOLES

FIRA DEL COP D’ULL

Mercat d’objectes antics, filatèlia i numismàtica, for-mada per unes 140 parades situades als principalscarrers i places de la ciutat.Dilluns de Pasqua Florida

FONTCOBERTA

FESTA DEL CARGOL

Fira on es realitzen activitats al voltant del cargol,curses de cargols, concursos, mostra gastronòmica,activitats infantils i sardanes.Últim diumenge d’abril

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

APLEC DE SANTA QUITÈRIA

Diumenge més proper al 22 de maig

SORDS

FESTA MAJOR

Centenària tradició amb sardanes i activitats per atotes les edats.Diumenge de Pasqua Granada

BANYOLES

EXPOSICIÓ DE FLORS

Exposició de flors i plantes a diferents espais de laciutat.Últim cap de setmana de maig

VILAVENUT (FONTCOBERTA)

CORPUS

Jornada festiva amb catifes de flors als principalscarrers i celebració d’actes lúdics, danses populars icantada d’havaneres.Diumenge després del dijous de Corpus

BANYOLES

FESTA DELS PALETES

Festa dels treballadors del ram de la construcció,amb concursos, sardanes i ball de nit.Dissabte més proper al 13 de juny

FONTCOBERTA

FESTA DEL SEGAR I EL BATRE

Diada on es realitza la sega del blat tal i com es feiaantigament.Tercer diumenge del mes de juny

Agenda On dormirHOTEL L’ASTHotel – ResidènciaPg. Dalmau, 63 – Ap. 74BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 04 14www.hotelast.com

A DALT: Llac de Banyoles


LA PATUM deBerga. La festadels sentits

Text: Sílvia Culell i Ramon Felipó

Fotos: Manel Escobet (Luigi)

LA PATUM deBerga. La festadels sentits


a Patum ho és tot per als berguedans. I tot iser-ho tot, és fa difícil explicar-la des d’a-questa vivència. Més enllà de la seva impor-tància històrica hi ha una qüestió de senti-ment. La Patum és la festa dels sentits. L’olordel foc, el so de la música, l’espectacle decolors i moviment... Però també ho és del

sentiment de poble i de pertinença. Tal com deia mossènArmengou, la Patum és el miracle que Berga ha sabut per-petuar i encara ara, centenars d’anys després, continuasent del poble i per al poble.

El dia de l’Ascensió tothom està pendent del ple extraor-dinari de l’Ajuntament, un ple que decideix si aquell any hihaurà o no Patum. La decisió l’anuncia sempre el tabal,recorrent carrers i places amb el seu identificatiu so. A par-tir d’aquí l’espera dels berguedans es fa insistent. Haurande passar quinze dies per tenir la segona cita, la del diu-menge de la Trinitat, la del dia en que a la plaça Viladomates fa la prova dels petards que tres dies després s’utilitza-ran per a la festa. A partir d’aquí, nervis i excitació es fannotar pels carrers de la ciutat. Ja és Patum i els bergue-dans ho senten al cor i a les venes.

Un extens programa d’actesQuan arriba el dimecres, vigília de Corpus, tothom sap quedurant cinc dies dormirà poc i viurà molt. Al migdia i al ves-pre hi ha la passada dels gegants, precedits pel tabal iseguits pels músics, al vespre però amb l’afegitó dels ele-ments de foc, les guites i les maces, i amb tan sols la pare-lla de gegants vells. És el dia de fer honor a les autoritats.Cadascuna de les comparses del passacarrers ofereix unsalt davant del domicili de l’alcalde, els regidors i el jutge.El dissabte es repetirà el passacarrers al vespre, però enaquest cas els homenatjats seran els administradors de lafesta. Les comparses també faran parada a les principalsplaces de la ciutat.

Però per gaudir de la festa al complet, cal anar a la plaçade Sant Pere, la plaça cremada, el dijous o el diumenge. Almatí, al punt de les 12 del migdia i després de l’ofici,Patum de Lluïment. És la Patum que es pot veure des delluny, la més solemne, però la que té poca presència delfoc. Només les maces i les guites. Les primeres, respec-tuoses amb el públic que va mudat per a l’ocasió; lessegones, més descarades... Les guites, tan la grossa comla boja busquen caps per socarrimar...

La Patum més festiva i colorista, la més exhausta, arriba ados quarts de deu del vespre. Mocadors i barrets vermells,verds i negres converteixen la plaça en un tapís multicolor.

LA PATUM Pirineus


L

El 25 de novembre de 2005, la seu de la UNESCO a París donava ala Patum el títol d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterialde la Humanitat. Un reconeixement que, tot i no caldre, atorgavaal poble berguedà el mèrit d’haver conservat una festa que aglu-tina bona part dels elements de la tradició festiva catalana,durant segles, amb tota la seva essència.

A L’ESQUERRA A DALT:Al costat de les comparses, lamúsica és també un elementprimordial de la festa.

A L’ESQUERRA AL MIG:Sant Miquel i el seu acompa-nyant són els únics elements dela festa que entren a missa.

A L’ESQUERRA A BAIX:El pessigolleig més intens al’estómac es produeix esperantel salt de plens.

EN AQUESTA PÀGINA:El Tabal i el seu so característicanuncien que hi haurà Patum.


L’ÀligaEl seu és un ball majestuós, únic iimpressionant.

L’Àliga balla, a la plaça de Sant Pere,durant la Patum de Lluïment i la de la nitdels dijous i diumenge de Corpus.


Les comparses i elements de la festa

Els Turcs i Cavallets. Aquest entremès està integratper quatre persones que porten els Cavallets i les quatreque fan de Turcs. Els cristians -Cavallets- porten punyals iels Turcs una simitarra (espasa corbada usada pels àrabsi turcs). Simulen un combat en el que els Cavallets sempreguanyen.

Les Maces. És una de les comparses de foc. Representenl’etern combat entre el bé i el mal. El salt de les Maces ala plaça de sant Pere va acompanyat de dues personesque representen a Sant Miquel i a un Àngel.

La Guita. Abans havia estat anomenada mulata, mulafe-ra i guita. De bon principi només n’hi havia una, la que avuiconeixem com la Guita Grossa, després en va aparèixeruna de més petita, la Guita Xica o Boja. El coll de la Guitaés molt llarg, deu ser el més llarg de la comparseria tradi-cional catalana. Això està estretament relacionat amb labarana de la plaça de sant Pere. Sense aquest coll nopodria fer el que fa en aquest indret, perseguir els que esmiren la Patum des de la barana o, de tant en tant, cremaralgun patumaire que s'hi posa amb un paraigua vell.

L’Àliga. L’Àliga balla, a la plaça de sant Pere, durant laPatum de Lluïment i la de la nit de dijous i diumenge deCorpus. Surt sempre acompanyada per dos balladors que,situats al seu costat, també puntegen el ball alhora que l’a-juden en la seva dansa a la plaça i eviten que ningú entocar-la li faci perdre l’equilibri. Abans de començar a dan-sar saluda, ostensiblement, a l’església i a l’ajuntament,com si conscient del que representa l'Àliga fes una mostrad'acatament i reverència als dos poders. El seu és un ballmajestuós, únic i impressionant.

Els Nans Vells. Són una incorporació relativament novaa la festa. El polític Ferran Moragues els va regalar l’any1853. Moragues era berguedà, descendent d’una antiganissaga, va ser notari, diputat dues vegades pel districtede Berga i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona.De ben segur, a més d’una estima a la seva terra nadiua,amb l’obsequi d’aquest nans volia influir d’alguna formaper ser elegit com a diputat o bé agrair l’acta de diputataconseguida. Els Nans Vells són quatre, tots idèntics, por-ten un barret de tres puntes i llargues perruques recollidesal darrera amb un llaç, acompanyen el seu ballet fent repi-car unes castanyoles de boix.

Els Gegants. Els gegants de Berga són quatre, duesparelles. Uns coneguts com els Gegants Vells i els altrescom els Gegants Nous. Aquests darrers van ser incorpo-rats a la festa l’any 1891.

Els Nans Nous. El 23 de maig de 1890 l’ajuntament vadecidir adquirir els Nans Nous. Són quatre. A diferènciadels Nans Vells, aquests són tots diferents. Hi ha duesparelles: una de joves i l’altra de vells.

Els Plens. És l’infern a la terra. A la Patum de les nits dedijous i diumenge hi ha dos salts de Plens, un després delsegon salt complet de Patum i l’altre després del quartsalt. Els “diables” van plens de foc, d’aquí els ve el nom

de Plens, porten sis fuets al cap – tres a cada banda - i unsaltres tres a la cua, a més d’una bengala que porta el seuacompanyant. Van amb una careta de diable i porten unacorona al coll feta de l’herba vidalba per evitar cremadesinnecessàries. El vestit és especial, fet de tela ignífuga decolor verd i vermell. Durant la Patum extraordinària feta perla Coronació de la Mare de Déu de Queralt de l’any 1916,com a cosa excepcional van saltar-ne únicament 8, xifraque corresponia al doble dels que solien fer-ho en aquellstemps. Fins ben entrats els anys cinquanta no va anaraugmentant el nombre de Plens, que ara voreja el cente-nar. L’historiador Josep Noguera diu del salt de Plens queés “el miracle de la pirotècnia moderna”.

El Tabal. És l ’ inst rument de la Patum. MossènArmengou el defineix com “Element imprescindible de laPatum”. És l’herald i acompanyament de la festa. Surtsempre que hi ha Patum. La festa berguedana, que s’ha-via dit la Bulla o les Bullícies del Santíssim Sagrament, deben segur va passar a dir-se Patum pel característic so delTabal.

LA PATUM Pirineus


EL FOC COM A ELEMENT INDESTRIABLE

“I per últim esclata la folliade diables, guspires, foc i fum;

Espetecs dels coets en magna orgia!!És la plaça un Infern!! És la Patum!!”

Aquests versos del poeta berguedà Climent Peixatorguen al foc la importància que té dins la festa.No és fins el salt de plens, el més espectacular i elque crea més expectació i admiració als visitantsque el foc adopta el protagonisme en el sentit mésampli de la paraula. Un foc que segons els bergue-dans, “no crema”. Però, durant la celebració, l’avísque el foc és element essencial de la festa, ja ensl’han fet arribar les maces i la guita.

A L’ESQUERRA: Els turcs i cavallets s’encarreguen d’iniciar la Patum a la plaça

A LA DRETA: Les macesintrodueixen l’element de foca la festa


La Patum. Unes quantes dades històriques a travésdels documentsLa Patum és la festa de Corpus Christi a Berga. En aques-ta ciutat, des de fa varis segles, es fa Patum des de dime-cres a diumenge de la setmana de Corpus. Berga es trans-forma radicalment, tot és i fa olor de Patum. Els bergue-dans sortim a fer la festa com sempre s’ha fet. Cadaèpoca la Patum s’ha desenvolupat d’acord amb els tempsque li ha tocat viure, però l’ànima dels berguedans queporten les comparses i la de tots els qui anem a la festasempre ha estat la mateixa. El “fer Patum” és una forma deser i entendre la vida per a tots els berguedans durant unasetmana.

El primer document, conegut fins ara, de Patum el trobemen el llibre del Clavari de l’any 1626, un llibre de comptesmunicipals dipositat a l’Arxiu Històric i Comarcal de Berga.Ara bé, cal dir que es tracta d’un llibre incomplet, les pri-meres 82 pàgines han estat arrencades. També s’ha d’in-dicar que no és el primer llibre de Clavari del que es téconstància que hi havia hagut a Berga, hi ha d’altres llibresimportants que han desaparegut. D’aquest importantdocument transcrivim, “... als músics de ministril,… a lespersones elegides per los quatre quartos per fer la lluminà-ria de l’Octava de Corpus ...la Confraria del SantíssimSagrament …lo que se es pagat a dits músic per a sonar lavigília i dia de Corpus i tota la Octava sonar a les compler-tes a sant Pere i lo diumenge a l'Ofici i processons desanta Eulàlia i sant (l'altre nom és de difícil identificarpodria ser sant Francesc) i lo dia de l'Octava a la processóes fa a sant Pere amb la forma acostumada, … a sis músicsde guitarra i al del rabaquet,… al qui toca lo tambor de cor-des … per cordes de viola … ... als qui porten i ballen lamulassa (el precedent immediat de l’actual Guita) ...i al quitoca lo tambor o, tabal... per ajudar adobar l'emplalida pertota l'Octava …. per la reparació devota dos ciris de cerablanca, ….ciris petits de cera blanca i la lluminària de l'al-tar de cera blanca…. donar al minyó que treia els conse-llers”.

Una altra referència a tenir sempre present quan es parla

de la Patum, és que a Berga no es va acatar mai la ReialCèdula de Carles III, del 10 de juliol de 1780, que va pro-hibir l’assistència a la processó de tota la comparseria fes-tiva que feia segles que l'acompanyava. El per què es vaignorar i no respectar la Reial Cèdula és encara avui ungran misteri. El text de Carles III deia “...se manda que enninguna Iglesia de estos Reinos sea Catedral, Parroquia oRegular, haya en adelante Danzas, ni Gigantones sinó quecese del todo esa práctica en las Procesiones y demásfunciones Eclesiásticas, como poco conveniente a laGravedad y Decoro que en ellas se requiere... algunas ynotables irreverencias que en la Fiesta del SantísimoCorpus Christi de ese año se han cometido con ocasión delos gigantes y Danzas en donde permanece la práctica dellevarlos en la Procesión de aquel día...”

Un tercer important document seria el que es conserva ala Biblioteca Reial del Palau d’Orient de Madrid que és laresposta que el 10 de juny de 1790 els berguedans Mariàde Giblé, Josep Boixader, Antoni Camps, Antoni Carrera,Antoni Escobet, Josep Ferrer, Josep Roca, Antoni Cortina,Andreu Calonge, Domingo de Solanell, i Manuel deViladomar van trametre col·lectivament al Qüestionarisol·licitat per Francisco de Zamora, i diu “El pueblo no tienecosa particular que le distinga de los demás, sino las fies-tas, que anualmente se hacen en todos los días de laOctava de Corpus, siguiendo las funciones de la Iglesia delas más magníficas que se hacen en el Principado, habien-do en todos los días un oficio muy solemne con música, ysermón, grande iluminación, y concurso. Costean estasfunciones el Común, el Párroco, el Clero, la Cofradía de laMinerva y el Pueblo, dividido en cuatro barrios, haciendocada uno de ellos su fiesta y por la tarde del día de Corpus,después de la procesión general, se hace una diversiónpública en la plaza más capaz de la Villa en la que son deuna caxa de tambor extraordinariamente grande danzan, osaltan cuatro hombres vestidos de turcos, y cuatro concaballetes, que son una de las antiguallas del Pueblo, cuyoorigen se ignora, después van siguiendo los bailes deGigantes, y dos hombres vestidos de Diablos, con cohetesen las Massas, manos, cuernos y rabos van saltando a

LA PATUM Pirineus


LA PATUM INFANTIL. Tota una escola de patumaires

Mereix un apartat especial laPatum Infantil. El divendres de lasetmana de Corpus, els més petitsde la casa tenen la seva pròpiafesta. La història de la PatumInfantil comença com un joc; bé,de fet neix d’un joc. Als afores dePinsània (1952), i com a tots elsbarris de Berga, els nens i nenesjugaven a fer Patum. Qualsevolobjecte quotidià servia per a fer unacomparsa improvisada. Llaunesd’oli feien de Tabal, barrils d’aren-gades de guita... Els nens s’hopassaven bé fent una Patum a laseva mida. Joan Rafart, pare dedues d’aquestes petites patumai-res, va decidir donar mitjans aaquesta il.lusió per a fer Patum. Ell,juntament amb altres companys iartistes com Lluís Ferrer i PereCamps, van començar a millorarcomparses, a fabricar fuets, a ten-yir roba... Fins que, de cop i volta,aquell joc s’havia convertit en totauna petita Patum. Responent auna convocatòria de l’Ajuntament,l’any 1956 es va demanar que laPatum baixés a la Plaça de SantPere. Va ser un èxit. Des de llavors,la Patum Infantil ha aconseguit fer-se un lloc en la gran festa de laPatum i el què és més important,serveix de “pedrera” o d’escolaper a futurs Patumaires.


sonido de la caxa, y disparando los cohetes, saliendo aperseguirles otro que hace el papel de san Miguel, que conuna lanza en la mano les enviste y hace como que mata aluno de los dos diablos, y después al mismo sonido baila latarasca, disparando también cohetes por la boca y lomismo se repite por la tarde del domingo infra Octava des-pués de la Procesión de los Padres de san Francisco, todolo que atrae un gran concurso de gentes de toda laComarca y en los días que se hacen las fiestas de losBarrios, hay por las tardes baile público al sonido de chiri-mias”.

Per tant podem afirmar que la Patum és una festa més quecentenària, és una mostra única i espectacular de com aCatalunya i a la resta dels Països Catalans celebraven tra-dicionalment el Corpus. Joan Amades deia que era una deles úniques mostres vivents de com devia ser el Corpuscatalà tradicional, la Patum de Berga.

Fa quasi quaranta anys que a Berga no es fa cap proces-só per Corpus. Es van acabar l'any 1969, quan per unaaplicació incorrecta de l’aleshores rector de la doctrinaque emanava dels canvis profunds proposats a l'esglésiacatòlica el Concili Vaticà II es va suprimir fer la processóque havia estat l’origen de tot el que avui és Patum. Persort, però, continuen com sempre la Passada de dimecresal migdia, les Passades de dimecres i dissabte al vespre,o les entrades i sortides de l’Ofici a la parròquia de Sant

Pere abans de la Patum de Lluïment del matí que com laPatum Completa dels vespres, es fan cada dijous i diu-menge a la Plaça de Sant Pere.

Sense cap mena de dubte la Patum és una de les festesmés emblemàtiques i espectaculars del món, prova d’aixòn’és que la UNESCO la va declarar el 25 de novembre de2005, “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de laHumanitat”.

La festa no és només per a un segment o una part de lapoblació, és tot el poble de Berga que hi participa. Cadaberguedà porta la seva pròpia Patum al cor amb tot elsseus records o vivències, i per tant tothom pot dir-ne laseva. La Patum és de tots els berguedans i mai no pot serres del que envolta la Patum patrimoni exclusiu de ningú.El poble berguedà es l’únic dipositari de tot el que ésPatum. I esperem que això sigui d’aquesta manera permolts segles i segles

LA PATUM Pirineus

EL TIRABOL, SENTIMENT DE POBLELa Patum acaba sempre amb els tirabols. Cap llocbuit a la plaça. Les comparses barrejades amb elpoble. La joia en el seu estat més pur. De fet, eltirabol o tirabou era el ball final de moltes festestradicionals del nostre país. Berga l’ha sabut con-servar lligat a la Patum. Tothom, en grups de 2, 3o 4 es deixa guiar per la inèrcia del ball de tota laplaça, seguint les melodies més alegres de tota lafesta.

A DALT: El silenci s’apoderade la plaça per poder viure elball de l’àliga, el símbol de laciutat.

A LA DRETA A DALT: Elsgegants, juntament amb lesguites i el so del tabal, protago-

nitzen a més del seu salt, elstirabols.

A LA DRETA A BAIX: Del’apoteosi final, del clímax dela festa, se n’encarrega el saltde plens.


FO

TO

: E

rmin

ia A

ltarr

iba


HOSTAL DEL GUIUHabitacions amb calefacció. Plats típics. Obert tot l’any.Ctra. de Queralt, Km.1BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 03 15

RESTAURANT I APARTAMENTS DE MUNTANYA ELS ROURESCuina del BerguedàCtra. Rasos, Km.4CASTELLAR DEL RIU (Barcelona)Tel. 93 821 35 61www.rouresbergueda.com

MARMICriança i elaboració pròpia. Cansaladeria des de 1975. Carnisseria.Pl. Viladomat, 20 - BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 07 94 / 93 822 12 22 (particular)

SARDÀMenjar per emportar-sePl. Tarascon, 6 - Illa ViladinsBERGA (Barcelona)Tel. 93 821 39 99

CARNISSERIA I CANSALADERIA MARISOLDistribuïdor oficial de Vedella del Berguedà. Xais de matança pròpia.Pl. Tarcason, 6 i Mercat Municipal, parades 64-65BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 05 05 / 93 821 27 04 (particular)

a ciutat de Berga us ofereix activitats de totamena per a realitzar-hi una estada inoblidable,plena d’emocions i sensacions de tot tipus:tranquil·litat i aventura, calma i diversió, natura-lesa i servei...

Hom pot descobrir l’evolució històrica de Berga tot pas-sejant-se per les seves places, esglésies, carrers i parcs,els quals configuren la fesomia característica de la partantiga de la ciutat. El Centre d’Interpretació de Berga(Museu Comarcal) us oferirà properament una propostaatractiva per tal de conèixer de primera mà els itinerarisde la ciutat: la Berga medieval, la Berga carlina i la Bergaque treballa: dels molins a les fàbriques.

Berga i natura van de la mà. La ciutat, envoltada de lamuntanya màgica de Queralt, ofereix un ventall de possi-bilitats com ara endinsar-se pels diversos senders i reco-rreguts tot descobrint paratges que conviden a defugirdels grans nuclis urbans sorollosos i gaudir d’una de lesmillors vistes de Catalunya. La diversitat natural caracte-rística de la comarca és possible contemplar-la també alCentre d’Interpretació de la Natura del Berguedà recent-ment inaugurat. És evident que la cultura gastronòmicade Berga i la comarca ajuden també a conèixer aquestentorn i la pròpia història, molt lligada a un temps i unscostums. No cal dir que els bolets fan que a Berga se laconegui com a “la Capital Catalana del Bolet”, ja que, desde temps immemorials, el bolet ha estat protagonistadels boscos i cuines de la comarca.

La Patum, declarada per la UNESCO Obra Mestra delPatrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat l’any 2005, hafet que Berga sigui una referència indiscutible dins delmón de les festes populars i tradicions.

Així doncs, sou convidats a visitar-nos

BERGA, un món d’emocions On menjar...

On comprar...

On dormir...Oficina d’Informació i Turisme

C/ dels Àngels, 7 - 08600 BERGATel. 93 821 13 84 - [email protected]

www.ajberga.cat

Ajuntament de Berga

HOSTAL CAL NEN RESTAURANTCASA FONDA DE MUNTANYAEn plena natura, disposem de nou habitacions total-ment equipades i d’un restaurant on gaudir de lagastronomia de qualitat de la comarca.

Drecera de Queralt, s/nBERGA (Barcelona)Tel. 93 821 00 27 - Fax 93 821 00 [email protected]

HOTEL HC CIUTAT DE BERGA***Et proposem descobrir el Berguedà! Situat al centrede Berga, aquest hotel t’ofereix un gran ventall depossibilitats: menú diari, menú degustació, una cartaatractiva, l’opció de visitar els millors racons i centresculturals de la comarca, o bé realitzar activitats d’a-ventura i relax amb els packs turístics que podem fera la teva mida. T’animes?Pg. de la Indústria,11 - BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 44 22 - Fax 93 821 43 23www.hostalets.com - [email protected]

HOTEL BERGA PARK ***En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel dis-posa de 58 habitacions totalment equipades (con-nexió a internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar, des-pertador, etc). També posem a la seva disposició elRestaurant “La Terrassa”, amb plats fruit de fusióentre la cuina tradicional i l’alta cuina catalana. Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 66 [email protected]

HOTEL QUERALTHabitacions amb bany, calefacció i televi-sor. Snack-bar. Menú diari i servei a lacarta. Sala de convencions.

Plaça de la Creu, 4BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 06 11

CASA RURAL CAMPALANSRESTAURANT I CÀMPINGTothom té cabuda a Campalans, habitacions dobles o triples a la Masia, bungalows de 4 a 8 persones,parcel·les per caravanes i mobile homes, i grups ifamílies de fins a 14 persones al Molí.Ctra. Sant Jaume de Frontanyà, km. 1,5BORREDÀ (Barcelona)Tel. 93 823 91 63 - Fax 93 823 90 [email protected]


A L’ESQUERRA A DALT:Guites Patum

A L’ESQUERRA A BAIX:Façana de l’Ajuntament deBerga

A DALT: Vista posterior deQueralt


Què fer?

ARTDins el barri antic de la ciutat de Bergas’hi troben els elements artístics mésinteressants. El traçat urbanístic està for-mat per carrers estrets que s’uneixen al’artèria principal, el carrer Major (actualcarrer Ciutat), o que deriven cap a lesplaces més importants de la part històri-ca: la plaça de Sant Pere i la plaça deSant Joan. Dins la part antiga cal desta-car l’església de Sant Joan, a la plaça delmateix nom, amb els elements romànics(un curiós capitell amb temàtica de bes-

tiari medieval summament atractiu) igòtics.

El santuari de Queralt, del segle XVIII,guarda la talla de la Verge, del romànictardà i molt restaurada a principis desegle. També a Queralt hi ha la construc-ció sobre la cova on fou trobada la imat-ge, formulada en un estil vagament gau-dinià.

En el capítol del romànic cal incloure-hil’església de Sant Pere de Madrona,fàcilment visible des de Berga, que resul-ta especialment atractiva per la sevasituació sobre la muntanya i pel fet de seruna edificació del segle XII en perfecteestat de conservació en un entorn natu-ral pintoresc, com tots els que envoltenla ciutat.

NATURAÉs ben coneguda la muntanya deQueralt, des d’on es té una bonica vistasobre bona part de la comarca. A pocsquilòmetres de Berga tenim els rasos dePeguera, on es veuen prats i boscosd’alta muntanya, i hi ha l’estació d’esquí(alpí i fons). Tota la zona és molt bona perals bolets de tardor (rovellons, llenegues,fredolics). Es pot practicar la pesca alLlobregat (truita) i al pantà de la Baells(carpa, perca americana). La Baellstambé és un bon lloc pel bany i elsesports nàutics.

Com arribar-hiEn cotxe:Des de Barcelona: Per la C-16 (AutopistaBarcelona - Terrassa -Manresa), antiga C-1411 i que actualment s’anomenaEix del Llobregat (E-9).Des de Tarragona: Autopista A-7/E-15 fins a Martorell i C-55Abrera - Manresa. Des d’aquí la C-16 ens porta fins a Berga.Des de Lleida i Girona: C-25 (Eixtransversal) fins a Manresa i la C-16fins a Berga.

Amb autobús:Alsina Graells: Línia Barcelona -Manresa - Berga - Llívia - Andorra.Tel. 934 882 631 i 938 210 485www.alsinagraells.netPlanas: Línia Vic - Berga per Pratsde Lluçanès. Tel. 938 210 107Mir: Línia Ripoll - La Pobla de Lillet.Tel. 972 703 012Eix-bus: Línia Girona - Vic -Manresa - Cervera - Tàrrega -Lleida. Tel. 972 200 275 (Girona) -973 271 470 (Lleida) - 938 892 577(Vic) - Des de Manresa cal enllaçaramb el bus d’Alsina Graells.

Les mateixes companyies cobreixenles diverses línies que uneixen totsels pobles de la comarca amb dife-rents freqüències horàries.

Amb tren:Per accedir amb aquest mitjà es potfer des de Manresa i des dePuigcerdà. Des d’aquests pobles calenllaçar amb els autobusos.Més informació: www.renfe.es

Berguedà

1 Plaça de Sant Pere. Patum completa dijous i diumenge. Divendres Patum Infantil

2 Plaça Ribera.Lloc on es vesteixen els plens

3 Plaça Viladomat.Sardanes

4 Passeig de la Indústria.Fira i activitats diverses



AgendaGIRONELLACERTAMEN COMARCAL UNIÓ OCELLAIREMarç

GIRONELLAFIRA DE SANT JOSEPAquesta fira, permet a molts expositorsmostrar els seus productes, serveis i nove-tats. S’hi poden trobar una gran varietatd’ofertes, des de productes artesanals finsa automòbils.Març

FALGÀS (La Pobla de Lillet)TRUITADA DE SANT MARCEs fa com cada any el vot de poble, ambmotiu de la pesta negra de l’any 1348. Almigdia, benedicció del terme, missa i repar-timent de les truites.25 abril

BERGAFESTA DE SANT MARC25 d’abril

CASSERRESFIRA DE PRODUCTES ARTESANSTrobada de caramelles.15 dies després de Pasqua

VILADA, VALLCEBRE, SANT JULIÀ DE CERDANYOLA, BAGÀFESTA DE LA TRUITADAAbril

BERGAFIRA DE MAIGFira multisectorial que atrau un gran nombred’expositors.1 de maig

SANT JORDI DE CERCSFESTES DEL ROSERETCargoladaSegon diumenge de maig

BERGAIV MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGACursa puntuable pel Campionat deCatalunya de Curses d’Alta Muntanya(Skyrunning) i per a la Copa del Món Buff-Skyrunner World Series 2007 FSA.Dia 20 de maig

GIRONELLACONCURS DE FLORS SILVESTRESFinals de maig i principis de juny

SALLENTFESTA DE LES ENRAMADESDurant aquests dies podrem passejar pelscarrers enramats i trobar-hi música, ball,cercaviles, sardanes, ballades de gegants inans i tot un seguit d’actes lúdics que con-viden a participar de l’ambient festiu.Del 7 a l'11 de juny

Dades d’interèsOFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BERGUEDÀCtra. C-16 km. 96 08600 BergaTel. 938 22 15 [email protected]

OFICINA TURISME BAGÀC/ dels Àngels, 7 - Tel. 938 21 13 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE LILLETParc Xesco Boix, s/n 08696 La Pobla de Lillet

Tel. 938 236 146 i 687 998 541 [email protected]

OFICINA TURISME CASTELLAR DE N’HUGPl. de l'Ajuntament, s/n 08696 Castellar de n'HugTel. 93 825 70 97 - Fax 93 825 70 16

l Camí dels Bons Homes ésun itinerari turístic transpiri-nenc que va des del Santuaride Queralt (Berga- Catalunya)

al Castell de Montsegur (Arièja - França),d’aproximadament 200km, que reme-mora l’exili d’aquells Bons Homes iBones Dones occitans, anomenatscàtars, que promovien el cristianismepur i senzill, basat en l’espiritualitat i encontra de l’autoritària, corrupta i osten-tosa església catòlica del s.XIII.

Actualment convertit en Sender deGran Recorregut (GR-107), el Camídels Bons Homes es pot recórrer a peu,a cavall i en la majoria de trams en BTT. També es poden descobrir en cotxe elspobles on van viure els Bons Homesrecorrent les comarques del Berguedà,la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès il’Arieja.

De manera individual o organitzada(guies de muntanya, reserves d’allotja-ments, transport d’equipatges, taxis,etc.) podeu descobrir uns paisatgesencisadors escoltant la remor de l’his-tòria.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Distància: entre 189 i 205,2km, depenent de les variants que s’agafin.Etapes: 4 catalanes i 4 franceses, que equivalen a 9 dies.Desnivell acumulat: 5.530mRuta senyalitzada: marques blanques i vermelles de GR i senyalització vertical a les cruïlles.Dificultat: mitjana–alta a peu, i moltalta en BTT.

Descàrrega dels tracks GPS awww.gencat.cat/probert

Es recomana dur cartografia de l’entorn o la Topoguia del CBH, roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient.

Per a més informació consulta a www.camidelsbonshomes.com, o al Consell Regulador del Camí dels Bons HomesTel: 93 824 41 51C/ de la Vinya, 1 - 08695 Bagà[email protected]

ECAMÍ DELS BONS HOMES: Rere la petja dels Càtars



ominant el paisatge dels pobles, les masiesi la vall del Llobregat. Sempre buscant lesmillors vistes, s’hi troben els elements mésdestacats del nostre passat medieval:esglésies, castells, ponts i monestirs que

ens parlen d’un passat de senyors feudals, de castells defronteres, de torres d’homenatge, de monjos benedictins,de pagesos, de lluites feudals i de trobadors. Segles d’unaprofunda espiritualitat que han deixat record en la muniód’esglésies de totes mides que podem trobar al Berguedà.

Es tracta d’un dels patrimonis més preuats de la comarcai gràcies a les restauracions per part de la Diputació deBarcelona i la Generalitat de Catalunya avui podem gaudird’aquests edificis així com visitar-ne els seus interiors.

Situada al municipi de Castellar de n’Hug. L’edifici actualés una construcció del segle XII sobre restes altmedie-vals. Església es d’una sola nau i coberta amb volta decanó. A l’exterior podem observar les arcuacions ceguestípiques del romànic llombard. A l’interior, es conservenpintures murals originals del gòtic lineal i reproduccionsde pintures murals romàniques les originals de les qualses conserven al Museu Diocesà de Solsona.

Situat al municipi de Guardiola de Berguedà. Les primeresnoticies escrites que fan referència a Sant Llorenç propBagà son a finals del segle IX. Un segle després, les dona-cions van permetre que l’abadia edifiqués un temple majes-tuós, de tres naus, seguint la tradició de les basíliques clàs-siques, que fou consagrat l’any 983. Al segle XI es construi-rien dues absidioles d’estil romànic orientades a ponent,

orientació poc usual però justificada pel terreny. La novareforma del s.XII va comportar la construcció d’una magnífi-ca tribuna a la meitat de la nau central, per la qual cosa,aquesta va quedar dividida en dues plantes. Malauradamentel terratrèmol del 1428 va esfondrar parcialment el conjunt.

De la primera església es tenen notícies des del 833 peròno és fins el 1086 que es funda la canònica agustiniana.El monestir es va abandonar el 1592 quan es van dissol-dre les canòniques, tot i que l’església va mantenir el seuculte. Avui l’església, el claustre i part de les dependèn-cies monacals es conserven parcialment formant unsorprenent conjunt construït entre el segle XI i el XVI.

És l’única església de planta circular de lacomarca del Berguedà. Construïda afinals del s. XI o començaments delsegle XII, destaca per la seva austeri-tat i regularitat, noméstrencada pel petit absis ila porta d’entrada.

Situada al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, i delsegle XI, és un exemplar emblemàtic de l’art romànicllombard a Catalunya per la puresa de línies i volums il’austera però elegant decoració. El cimbori de dotze cos-tats és únic al país. De tot el conjunt de l’antiga canònicaagustiniana només queda el cementiri i la majestuosaesglésia, la joia més preuada del romànic del Berguedà. Elfrontal pintat al tremp d’ou, narra la vida de l’apòstol santJaume i es conserva al Museu Diocesà i Comarcal deSolsona.

Situada al municipi d’Avià, aquesta església de mitjans delsegle XII es caracteritza per ser un edifici d’una sola nau,amb absis semicircular, volta de canó i murs gruixuts fetsamb aparell petit. El campanar és d’espadanya i la portad’arc de mig punt. A l’interior es mostra una reproducció delfrontal original que es conserva al Museu Nacional d’Art deCatalunya i que està dedicat a Maria. És un exemple de pin-tura mural sobre fusta del segle XIII i que dóna nom al “mes-tre d’Avià”.

Situada al municipi d’Avià. Edifici bastit entre els segles IXi XII sobre restes altmedievals, possiblement visigòtiques.Conserva la necròpolis, amb tombes antropomorfes al’interior de l’església i a l’exterior, envoltant la capçalera ila banda de migjorn. L’església i el lloc d’Obiols forencedits al monestir de Sta. Maria de Ripoll pel comte Guifréel Pelós en una data anterior al 888.

Situada al municipi de Borredà. Edificada entre els seglesXI i XII. L’església és d’una sola nau coberta amb voltalleugerament apuntada i rematada per un absis semicircu-lar que conserva la decoració característica del primerromànic, arcuacions cegues i bandes llombardes. S’alçasobre la nau, un campanar de torre de plata quadrangulari de dos pisos. A l’interior hi ha una reproducció del frontald’altar del segle XIII, dedicat a la vida i la passió de SantSadurní; l’original es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Situada al municipi de Cercs. Es va construir entre elsegle IX i X amb aportacions d’època romànica. L’esglésiaconsta de tres naus: la central capçada per un absis tra-

pezoïdal del segle IX i les laterals, acabades en senglesabsidioles amb plata en arc de ferradura que corres-ponen a l’ampliació del segle X.A l’interior es reprodueix la coberta d’estructurad’encavallades simples de fusta. Conté la reproduc-ció d'importants pintures murals preromaniques delsegle X, L'Orant i el Cavaller: els originals són alMuseu Diocesà i Comarcal de Solsona i la reproduc-ció de pintures romàniques possiblement de finalsdel segle XI, la paràbola de les verges pudents i lesnècies, els originals són al Museu Nacional d’Art deCatalunya.

Sant Quirze de Pedret és una obra cabdal de lanostra arquitectura prerromànica.

Destaca, a prop de l’església, el pont gòtic de Pedret,d’origen medieval, de pedra, que travessa el riu Llobregatseguint el traçat del camí ral que antigament portava deBerga al monestir de Sant Pere de la Portella, a l’ermita de

la Quar i a Sant Quirze de Pedret. Esta format per quatrearcs de llums desiguals: tres de mig punt rebaixat i und’ogival al centre.

Situada al municipi de Viver i Serrateix, és l’església del’antic monestir benedictí que es va fundar al segle X a la“Serra del Teix” i que es va mantenir viu fins el 1839.L’església, que conserva la traça de l’obra del segle XII, iles dependències monacals, són fruit de moltes amplia-cions. Del conjunt en destaca l’absis central de l’esglésiad’època romànica, la nau barroca, el palau abacial gòtic iel claustre neoclàssic. La comunitat benedictina,instal·lada el 940, resideix a Serrateix fins el 1839

Horaris de visita de les esglésies

-Sant Vicenç de Rus, Sant Llorenç prop Bagà*, Sant Vicenç d’Obiols,Sant Sadurní de Rotgers i Sant Quirze de Pedret**Durant l’estiu (juliol , agost i setembre), tots els caps de setmana i festius d’11 a 14h i de 17 a 19h.D’octubre a juny tots els caps de setmana i festius d’11 a 14h. També es poden concertar visites fora d’aquests horaris trucant al telèfon 608 222 525.* Durant l’any 2007 tancat per restauracions** Durant l’horari d’estiu de 2007 també romandrà obert els dimarts i dijous en els mateixos horaris-Santa Maria de Lillet i Sant Miquel Cal concertar visita a l’Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet al tel. 93 823 6146-Sant Jaume de FrontanyàEs pot demanar la clau a la fonda Cal Marxandó al tel. 93 823 90 02-Santa Maria d’AviàCal concertar visita al Tel. 93 823 01 78 (demanar per Ramon o Roser).-Santa Maria de SerrateixDiumenges de 13 a 14h o concertant visita al Tel. 93 839 06 38 (demanar per Magí).

Consell Comarcal del Berguedà (www.elbergueda.cat)Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà (www.altbergueda.com)Consorci del Parc Fluvial del Llobregat (www.parcfluvial.cat)

EL ROMÀNIC UNA RUTA PEL BERGUEDÀ MEDIEVAL

A DALT: Pintures Murals de Sant Vicenç de Rusi Retaules de Santa Maria d’AviàA LA DRETA A DALT: Sant Sadurní de RotgersA BAIX: Viver i Serrateix




questa ruta s’inicia a Senet is’enfila ràpidament per lavessant de la muntanya, totseguint el camí del port de

Gelada. Es camina per un paisatge onl’empremta humana és molt evident,amb un mosaic d’antics conreus iprats de dall, separats per marges imurets de pedra seca. És un ambientmolt ric en fauna, on és fàcil descobrir

el rastre de la guineu o del senglar.

Al capdamunt de la pujada s’assolei-xen els extensos prats subalpins, onpastura el bestiar durant els mesosestivals. Si camineu atents, podreuveure els escamots d’isards pasturanta les parts més altes, o sorprendrealgun cabirol en el llindar dels prats iel bosc. Des d’aquí dalt podreu con-

templar la colossal allau d’arrosse-galls del barranc de l’Esbornada, queés un dels grans protagonistes geolò-gics de la vall de Barravés. Finalment,entre pinedes de pi roig, la ruta s’a-tansa fins al mirador d’Estarredono,des d’on podreu gaudir d’una panorà-mica privilegiada de la vall i dels con-traforts del massís de la Maladeta.

Espai d’interès natural de GeladaL’itinerari voreja el límit inferior de l’Espaid’Interès Natural (EIN) Gelada i n’ofereixbones perspectives, des dels miradorsd’Artigalonga i d’Estarredono. Aquestespai s’estén per la serralada que separales valls de Boí i Barravés, entre Senet iBarruera, ocupa una extensió de 2.285ha. i està centrat pel gran port de Gelada,que li dóna nom. Una de les raons princi-pals que han motivat la protecció d’a-quest territori és la presència de vellespinedes subalpines de pi negre, que acu-llen una fauna d’alta muntanya molt benrepresentada.

Rutes per a descobrir la fauna dels Pirineus

Font i Fotos: Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça

A


Senet, Montiberri i Durro

Fent Camí

La muntanya és plena de vida, però molts animals només estan actius durant la nito bé s’amaguen quan ens veuen, o senten l’olor o pel soroll que fem. Tot i això, arreudeixen rastres que delaten la seva presència: petjades, excrements, esgarrapalls... totés ple de missatges, que haurem de saber desxifrar! Les 3 rutes que us proposem ensajudaran a reconèixer els rastres de la fauna dels Pirineus.

Una panoràmica privilegiada de la vall

A DALT:Senyalització amb pals de fusta iplafó de la ruta.

A L’ESQUERRA:Plafó pineda pi roig.

A DALT A LA DRETA:Excursionistes.

ELS RASTRES DE LA FAUNA A SENETSortida i arribada al nucli urbà de Senet.

Longitud: 6,5 km.Durada mínima: 2 hores.Altitud mínima: 1.300 m.Altitud màxima: 1.730 m.Desnivell: 430 m.

ALTA RIBAGORÇA PirineusAlta Ribagorça



a petita vall de Montiberries troba damunt del pantàd’Escales, a més de 1.000m. d’altitud i als peus del

vessant nord de la Faiada de Malpàs.Des del punt de vista orogràfic, formapart del massís de Sant Gervàs, serra-lada prepirinenca que estableix latransició entre l’ambient mediterrani ila influència més fresca i humida delveí Pirineu. Per aquesta raó, la regió téuna gran riquesa biològica, i aMontiberri conviuen les fagedes deles obagues altes amb els carrascarsde les solanes més eixutes.Acompanyant aquests dos ambientstan contrastats, a la vall també coinci-deixen animals d’ambients pirinencsamb d’altres de característiques d’hà-bitats mediterranis.

La ruta que us proposem us farà des-cobrir aquesta riquesa faunística. Arabé, l’observació directa d’animals ésdifícil, ja que defugen els humans imoltes espècies són nocturnes. Peraixò, al llarg del camí anireu trobantrèpliques de petjades i d’excrements,i plafons on hi ha representades lesespècies més característiques decada ambient.

L’itinerani s’inicia a prop de les ruïnesdel monestir de Lavaix, al peu del riuetde Viu. Sempre en suau ascens, s’en-tra a la vall de Montiberri a través delscingles de Roca Savina, on hi ha unabona perspectiva del pantà d’Escales.En aquest ambient rupícola conviuenanimals ben adaptats als rocams.Remuntant el camí cap el barranc deMontiberri trobarem l’hàbitat ideal delgat fer i de la geneta, dels qualspodreu veure algun rastre. Mésamunt, travessant el rierol, descobri-rem els petits animalons indicadorsd’aigües netes. A Montiberri s’arribaper un camí encaixonat entre margesde paret seca, un hàbitat que ofereixmultitud d’amagatalls per animals

com la rata cellarda o els llangardai-xos. Per una pista forestal molt plane-ra, s’arriba a l’altre nucli de la vall:Casòs. És un mirador excepcional delPirineu ribagorçà i de la comarca sen-cera, que us permetrà observar ambfacilitat el vol dels grans rapinyaires,com el voltor, el trencalòs o l’àguiladaurada. De retorn, travessareu unapineda de pi roig, i si hi camineu ensilenci, podreu sorprendre el tímidcabirol o sentir el feinejar de l’esquirol.

LELS RASTRES DE LA FAUNA A MONTIBERRI

Paratges d’una gran riquesa biològica

A L’ESQUERRA: Camí de Montiberri.

Fent Camí

Sortida i arribada al punt quilomètric 345 de la N–260

Longitud: 6,2 km.Altitud mínima: 830 m.Altitud màxima: 1.160 m.Desnivell: 330 m.




Dades d’interèsPATRONAT COMARCAL DE TURISME

DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 - 25520 El Pont de Suert

Tels. 973 69 04 02 i 902 10 15 16 - Fax 973 69 05 75

[email protected] - www.ribagorca.com

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 23 - 25520 El Pont de Suert

Tel. 973 690 640 / 973 690 005

[email protected] - www.elpontdesuert.com

PUNT D’INFORMACIÓ DE VILALLER

Tel. 973 69 81 59 - [email protected]

PATRONAT VALL DE BOÍ

Passeig Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera

Tel. 973 694 000 Fax 973 694 121

[email protected] - www.vallboi.com

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL ROMÀNIC

DE LA VALL DE BOÍ

C/ del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-Vall


OFICINA DE TURISME-TAÜLL

Plaça de Santa Maria, 1 - 25528 Taüll


Periode d’obertura: Setmana Santa i estiu.

BARRUERA

ESCENIFICACIÓ VIA CRUCIS

Els habitants de Barruera escenifiquen i canten les 14estacions del Via Crucis a l’interior i els voltants del’església de Sant Feliu, recuperant una antiga tradició.Més informació: 973 694 000 i 973 690 402

Nit del 5 d’abril (dijous Sant)

DURRO i SENET

BAIXADA DE FALLES

Antic ritual que ve de temps immemorials per agrairals déus l’èxit de les collites i l’arribada del bon temps.

16 de juny i 22 de juny

BARRUERA, BOÍ, EL PONT DE SUERT i VILALLER

BAIXADA DE FALLES

Des de la muntanya de cada poble els joves de tots elspobles encenen les falles en un indret elevat i comen-cen la baixada muntanya avall, guiats pel fadrí o capde colla.

23 de juny

MALPÀS

BALL DE BASTONS

Típica i bella dansa ballada només per homes amb dosbastons a les mans. Malpàs és l’únic poble que haconservat sempre aquesta tradició.Més informació: 973 690 402

1 de juliol

ERILL LA VALL

BAIXADA DE FALLES

La filera de foc discorre muntanya avall fins arribar ala plaça del poble, on és rebuda amb el so de la músi-ca i les campanes. Enmig de la plaça s’amunteguenles falles mig consumides i es fa una gran foguera.

6 de juliol

TAÜLL

BAIXADA DE FALLES

Aquest poble tanca la temporada de falles de lacomarca, cerimònia relacionada amb el culte solar ifesta d’arrelada tradició a la nostra terra.

13 de juliol

Més informació de falles: 973 690 402

Agenda

Baixada de falles

l camí us endinsarà perdiferents ambients. En pri-mer lloc, des de l’ermitade Sant Quirc podreu gau-

dir de magnífiques vistes dels pratsalpins i dels rocams (1) que trobem alscims més alts del Pirineu. Desprésconeixereu la pineda de pi negre (2) iarribareu fins al mirador de l’Escaleta(3), que us ofereix una vista panoràmi-ca de l’Alta Ribagorça i les muntanyesque la coronen; és també un magníficlloc per gaudir, si hi ha sort, del voldels rapinyaires.

A continuació, creuant una pineda depi roig, arribareu al camí de Saraís aDurro. Aquest sender centenari ensretornarà al poble de Durro, passantentre clapes de boscos mixtos de rou-res, freixes i avellaners (4), i creuantels prats de dall i les pastures (5). Lavostra caminada acabarà després decreuar el barranc Gros, un típic riuet(6) de les capçaleres dels rius delPirineu.

I si no voleu caminar tant...Hi ha una alternativa de recorregutmés curta, amb punt de sortida iretorn a l’ermita de Sant Quirc

Va néixer l’any 1995. Inicialment

estava destinat a la conservació,

sensibilització i educació ambiental

de la llúdriga. Actualment es dedica

als mamífers semiaquàtics (llúdriga

i visó europeu, entre d’altres).

Es troba ubicat en una part de laPiscifactoria del Pont de Suert i incloualgunes construccions i un edifici típicde les instal·lacions hidroelèctriquesdels anys 50 i 60.

És un punt de divulgació i sensibilitza-ció envers la problemàtica d’aquestsanimals i del seu hàbitat: els cursos iles masses d’aigua. També s’hi realit-za recerca, reproducció i recuperaciód’individus ferits o malalts.

DADES DE CONTACTE:Centre de Fauna de Pont de SuertCtra. de la Pobla de Segur, s/n25520 El Pont de SuertTel. 627 482 402 (visites concertades)www.gencat.net/mediamb/fauna/crfs_pont_de_suert.htmHorari Estiu: 15 juny a 15 setembre: Feiners: 11 a 14 h. Dilluns tancat. Caps de setmana i festius: 11 a 14 h.Horari Hivern: 16 setembre a 14 juny: Caps de setmana i festius: 11 a 14 h. De dimarts a divendres: visites concertades.

EELS RASTRES DE LA FAUNA A DURRO

EL CENTRE DE FAUNA DEL PONT DE SUERT

On menjar, on dormir

Fent Camí

Sortida i arribada a Durro.

Longitud: 7,5 km.Durada total del recorregut:2 h. i 30 min.Màxima altitud: 1.575 m.Desnivell: 200 m.

Paisatges de pi roig

A L’ESQUERRA: Senyalització.

A LA DRETA: Camí.

A DALT: Instal·lacionsA LA DRETA: Llúdriga

EMBOTITS CASA CUNILLAL’únic lloc de la vall on s’elaboren derivatsdels frescos i curats del porc. Embotitspreparats artesanalment, seguint la tradi-ció (sense conservants). Porcs engreixats al natural.

Passeig St. Feliu, 45BARRUERA (Lleida)Tel. 973 694 140

HOTEL PEY (BAR – RESTAURANT)Pl. del Treio, 3 - BOÍ (Lleida)Tel. 973 69 60 36 - [email protected]

CASA PERNALLEC. Únic, s/n - ERILL LA VALL (Lleida)Tel. 973 69 60 49

HOSTAL LA PLAÇAHabitacions amb banyRestaurant-Cuina casolana actualitzadaActivitats de muntanyaERILL LA VALL (Lleida)Tel. 973 69 60 26www.hostal-laplaza.com

HOSTAL RURAL BAR–REST. AUDEC. Saraís, 22 - DURRO (Lleida)Tel. 973 69 41 [email protected]

REST. CASA DE PAGÈS CASA JOANOTÚnic, s/n - IRAN (Lleida)Tel. 973 69 05 67 / 649 812 363www.geo.ya.com/casajoanot

RESTAURANT LA LLEBRETACarta elaborada i rebosteria pròpia.Ctra. de la Vall, s/n- BARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 42



Una excursió de vertigen a través d’una de les més singulars gorges de tota Catalunya.

El congost deMont-Rebei

Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti


l riu que baixa plàcidament entre aquestesimpressionants parets verticals separadesentre si, en la seva part més estreta, per tansols vint metres, roman pràcticament verge aexcepció d’un camí de ferradura parcialmentexcavat a la roca.

En els anys 20, en temps de la Mancomunitat deCatalunya, es va construir un camí que travessava el con-gost de Mont-Rebei. Amb aquest camí es pretenia acabaramb l’aïllament secular de determinats pobles i millorar lesconnexions entre les dues vessants del Montsec. El camíes va construir perforant la roca del marge esquerre del riui va entrar en funcionament l’any 1924. Mentre que en elcongost de Terradets s’havia construït una carretera quepermetés l’accés al Pallars, a Mont-Rebei es va adoptaruna mesura molt més modesta, la d’excavar un camí. Ambel pas del temps aquesta decisió va resultar claramentbeneficiosa ja que va permetre conservar, quasi intacte,aquest impressionant entorn natural entre Catalunya iAragó.

Posteriorment es construiria la presa de Caselles que len-tament, mentre les aigües pujaven de nivell, va acabar persubmergir el primer camí, obligant en els anys vuitanta aconstruir-ne un de nou, setanta metres per sobre de l’an-terior. És precisament aquest camí el que es fa servir perfer la travessa de Mont-Rebei.

Cap al Congost de Mont-RebeiEl primer que haurà de fer el visitant que vulgui conèixeraquest bellíssim santuari natural és dirigir-se a través de laN-230 que uneix Lleida amb la Vall d’Aran a la població delPont de Montanyana. Des d’aquí, i traves-sant la llera del riu Noguera Ribagorçana, escontinua en direcció a Tremp, prenent propde Cellers la cruïlla que ens durà a Guàrdiade Tremp i Sant Esteve de la Sarga. O béseguir la carretera C-1311 que va a Tremp iprendre el desviament indicat que ens con-dueix a través d’una pista cap a Sant Estevede la Sarga.

Un altre accés és des d’Àger o Corçà (LaNoguera) i prenent el sender GR-1 que tra-vessa el congost de Mont-Rebei.

EL CONGOST DE MONT-REBEI Pirineus


E

Les aigües del riu Noguera Ribagorçana, en la seva lenta però persistentlabor de desgast, han format una impressionant cicatriu que divideix laSerra del Montsec en dues meitats, el Montsec d’Ares i el Montsec del’Estall. Aquesta profunda esquerda de més de 500 metres de profunditatconstitueix l’única gran gorja de Catalunya que es manté pràcticament inal-terada, sense carretera, línies elèctriques o vies ferroviàries que desvirtuïnl’encisadora bellesa del lloc.

Un escenari de pedra i aigua

A DALT: el sender s’endinsa poc apoc entre les impressionants paretsde la serra del Montsec.

A L’ESQUERRA: des del Pont deMontanyana els excursionistes ini-cien la travessa més espectaculardel congost.

A LA DRETA: el Congost deMontrebei és l’única gorja deCatalunya que es manté verge.


Desafiant el buitAmb els 5 sentits.La travessa del congost no és arriscada però demana la màxima atenció.


Aquesta és la nostra ruta recomanada per a excursionistesintrèpids que vulguin sorprendre’s davant d’un paisatgeincomparable a Catalunya.

El camí transcorre paral·lel al suau discórrer de les aigüesde la Noguera Ribagorçana. Un pintoresc pont penjat,construït també en temps de la Mancomunitat deCatalunya, salva el barranc d’Alsamora. En l’actualitat elpont ha perdut tota la seva funció inicial convertint-se enun atractiu turístic més de la travessa de Mont-Rebei. Ésun indret ideal per buscar una ombra, descansar i fer-seuna fotografia de família.

Un sender suspès en el buit El sender ens anirà endinsant poc a poc en un estret espaid’impressionants parets verticals que fan estremir per la

seva grandiositat i el seu silenci. El riu, que discorre plàci-dament servint de refugi a una important colònia de llúdri-gues, és la línea divisòria de les dues províncies; la paretper la que anirem caminant pertany a Lleida, mentre que laparet oest és el Montsec de l’Estall que pertany a Osca. Elsender, tallat en la roca viva a mode de cornisa, desafia elbuit, amb trenta metres de caiguda lliure que ens separende la llera del riu. Més amunt queda la Cova Colomera.

La travessa del congost no és arriscada però l’estret camíobert en la roca i la verticalitat de les parets demana l’a-tenció del caminant amb els cinc sentits. Un té la sensaciód’estar suspès a mitja alçada entre alts i verticals escullsrocallosos sobrevolats per les aus de rapinya.

La puresa i la bellesa inalterada d’aquest hàbitat de ribera

és estremidora. Animals com la llúdriga, un mustèlid aquà-tic que requereix de la presència d’indrets tranquils, sal-vatges i nets, són un bon indicatiu de l’estat òptim de con-servació d’aquest espai natural del Congost de Mont-Rebei.

El mantell vegetal del congost està protagonitzat per lavegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, bro-lles i prats secs si ens trobem en el vessant sud, mentreque al nord hi trobem espècies de vegetació eurosiberianaamb predomini de les rouredes de roure de fulla petita irouredes de roure martinenc. Destaquen diverses espè-cies endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticcia-na o la corona de rei (Saxifraga longifolia), l'orella d'ós(Ramonda myconi), l'eriçó (Erinacea anthyllis), el faig(Fagus sylvatica), etc.

Un cop superat el tram més espectacular del recorregutobservarem que el paisatge s’obre i les aigües s’endinsenen l’enorme presa de Caselles. Seguint la senyalitzacióvermella i blanca del sender de Gran Recorregut s’arriba ales Mases de la Pardina i a l’ermita de Pertusa del segle XI.Des d’aquí una pista condueix al poble de Corça i Agulló.

El paisatge del Congost de Mont-Rebei, un espai impres-sionant i agrest, tancat entre altíssimes parets verticals iamb una natura en estat verge, és un tot conformat única-ment per la presència de l’aigua. La Noguera Ribagorçanaha estat la responsable de crear tanta bellesa, ella i eltemps: milions d’anys de lent desgast del dur mineral handonat forma a un món de silenciosa geologia que l’excur-sionista sensible no pot deixar de visitar.


El congost és un autèn-tic refugi per algunes deles espècies més amenaçades de lafauna del nostre país.

A DALT: el sender en elseu tram més espectacular,abans d’obrir-se a l’enor-me presa de Caselles.

A L’ESQUERRA: la Serradel Montsec és un espaiimpressionant i agrest ambuna diversitat biològicaenorme.




Aquest espai és Reserva Natural, està inclòs al PEIN iforma part de la Xarxa Natura 2000, la xarxa d’espais pro-tegits de la Unió Europea. Actualment s’estan fent elsestudis de base per a la seva declaració com a ParcNatural, a més d’estar proposat com a patrimoni de lahumanitat per la UNESCO. Aquest espai, l’únic gran con-gost verge de tot Catalunya, molt aviat podria deixar-ho deser.

El passat mes d’agost, Endesa va presentar a la Delegaciódel Govern de la Generalitat de Lleida, el projecte de cons-trucció d’una presa de 33 metres a escassos metres del’entrada al congost pel seu vessant nord.

És indubtable que la construcció de la presa que Endesavol realitzar al congost de Mont-Rebei comportarà greusimpactes de manera irreversible: impacte paisatgístic perl’efecte pantalla que alterarà la qualitat del paisatge;impacte biològic ja que l’efecte barrera incidirà negativa-ment en la distribució i desplaçament de les espècies; iper últim, un impacte a mig termini, ja que es produirà unaacumulació de sediments que d’una altra manera serienarrossegats per la força de l’aigua.

No hem parlat dels avantatges que comportaria la cons-trucció de la central hidroelèctrica, doncs les dades apor-tades per Endesa parlen d’uns 2 milions d’Euros l’any peruna comarca certament deprimida. Aquesta és una dadainqüestionable, però, ¿se li ha demanat al poble deCatalunya si no estaria disposat a cedir aquests diners acanvi de la preservació d’un dels espais verges més bellsdel país, una autèntica reserva per a moltes de les espè-cies més amenaçades del nostre entorn com la llúdriga oel trencalòs? ¿És realment impossible la vella utopia queens permeti un compromís entre desenvolupament i pre-servació? ¿Serà impossible que deixem un sol racó deCatalunya verge, només un, el darrer que queda, perquè elpuguin veure els nostres fills en un futur proper o els hau-rem de digitalitzar la imatge i ja els explicarem com era elmón sense ciment?

IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de la Natura).www.ipcena.org


S.O.S CongostEl Congost de Mont-Rebei constitueix un autèntic santuari natural, tant per la

seva espectacularitat com per la seva gran diversitat biològica, fet que queda

reflectit amb els grans reconeixements i figures que el protegeixen.

Suggestió agreste

L’ermita de La Mare deDéu de la Pertusa ofereixuna vista immillorable de lagegantina cicatriu de laNoguera Ribagorçana.

ESQUERRA: La trencadadel Montsec de l’Estall.



mb una extensió de prop de 600 hectàrees,aquest espai natural fou adquirit l’any 1999 perla Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Socialde Caixa Catalunya, amb l’objectiu de preservarels seus valors naturals i de paisatge. Aquesta

adquisició i gestió ha suposat una inversió en la cura delspaisatges i la biodiversitat autòctona de més de 7 milionsi mig d’euros des que es va crear el 1999. Cap altra enti-tat privada catalana ni espanyola protegeix una superfíciesimilar a la que gestiona la Fundació Territori i Paisatge deCaixa Catalunya.

Com en altres espais adquirits per la Fundació, aquesta haendegat una sèrie d’actuacions en estreta col·laboracióamb els ajuntaments de Sant Esteve de la Sarga, el Pontde Montanyana, Àger i Tremp, i també les entitats ciutada-nes que fa anys que treballen per a la seva conservació,com és el cas de la Institució de Ponent per a laConservació i Estudi de la Natura (IPCENA).

En primer lloc, la Fundació ha elaborat un pla de gestió pertal de millorar la biodiversitat de l’espai i facilitar-ne l’úspúblic. Aquest pla preveu una sèrie d’actuacions que hanconsistit en: la millora de les condicions de seguretat del


Territori i paisatge

A DALT: vestigis d’un mónrural en vies de desaparèixer.

A LA DRETA: El Castell deGirbeta controla el pas delCongost.

La poesia de la pedra.Amb 500 metres de profunditat i20 metres d’amplada, el congostés un món aspre i bonic al mateixtemps.

camí del Congost; l’adequació d’un aparcament de vehi-cles i una àrea de lleure a la zona de la Masieta; la recupe-ració i restauració de l’antic camí de l’Obaga Gran fins aAlsamora i la redacció del Pla Tècnic de Gestió i MilloraForestal que orienta les actuacions en el propers anys.

Tots els estius s’organitzen camps de treball destinats a lasensibilització de joves i activitats extraordinàries, com lacommemoració d’efemèrides, com el Dia Mundial delMedi Ambient i el Dia Mundial de les Aus, que es celebrenamb excursions guiades.

Entre les actuacions previstes per aquest 2007 destaquende forma especial les tasques de condicionament de laMasieta, l’equipament que acull els camps de treball i lesestades de natura. En aquests moments la FundacióTerritori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya hafinalitzat la planta baixa de l’edifici i al llarg del 2007 té pre-vist finalitzar les instal·lacions. També durant aquest any laFundació Territori i Paisatge finalitzarà la xarxa d’itinerarisi senyalització, i ja de cara a l’estiu, es continuaran les tas-ques d’arqueologia en el poblat medieval d’Altimiris i laCova Colomera

Visites guiades: Màxim 25 persones, consulteu calendari a www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge Data: dissabtes, diumenges i festius.Lloc: Congost de Mont-rebei. Aparcament (accés pel Pont de Montanyana).Horari: de 10 a 17 h. Accés lliure.Més informació: 902 400 973


Restaurant Fa uns anys...a uns anys… a La Pobla de Segur, vanéixer un restaurant diferent, modern,acollidor, elegant, on ens podem delec-tar amb una carta acurada i un amplís-sim ventall dels millors vins i licors.

Disposa d’un espai de guarderia pels més petits.

Una sala de reunions amb pantalla gran.

Hi trobaràs detalls que faran de l’estada un momentespecial i selecte.

Fes dels teus moments quelcom especial… Restaurant Fa uns anys…

FRESTAURANT FA UNS ANYS...La Font, 11- LA POBLA DE SEGURPallars JussàTel. 973 660 [email protected]

R E S T A U R A N T


La Fundació Territori i Paisatge, protegeix el 4,23% de Catalunya.

A


Atractius turístics del MontsecVisita guiada a la Central Hidroelèc-trica de Canelles i Cova NegraLa presa de Canelles és la més alta deCatalunya i la segona dÉuropa. La visitaguiada té una duració d’1 hora i mitja. Esvisiten les sales de màquines i es puja enascensor per línterior de la muntanya. Elnivell més baix que es visita, on hi ha duescoves, es troba per sota del nivell de l’ai-gua. Recentment s’ha inaugurat a la plan-ta un centre d’interpretació de l’energiahidroelèctrica. Preu 6 Euros per persona.

Visita al Museu del Cretaci dÍsonai Conca DellàEl Museu de la Conca Dellà, centre d’a-collida del Parc Cretaci, és l’escenarid’un apassionant viatge en el temps.Aquest centre museístic ofereix la possi-bilitat de descobrir una zona que va serocupada per la cultura romana, i moltabans habitada per alguns dels últimsdinosaures que van trepitjar la terra.

El patrimoni de la Conca Dellà és moltextens i presenta en tot el seu territoridiferents àmbits temàtics: jacimentspaleontològics, edificis historicoartístics,restes arqueològiques i un impressionantentorn natural. A través del Museu,coneixerem el rastre i l’empremta quel’evolució del temps i els homes ha dei-

xat a la Conca Dellà.

El Museu de la Conca Dellà també facili-ta al visitant tot un seguit de rutes guia-des pel territori per descobrir jacimentsd’ous, petjades i rajades fòssils, restesòssies, vestigis arqueològics i tot l’entornnatural que l’envolta.

Visita als jaciments de fòssils dedinosaures a BastursLa part sud del Pallars Jussà, especial-ment la zona de la Conca Dellà, conser-va un extraordinari conjunt de jacimentspaleontològics del final del període cre-taci (fa entre 65 i 75 milions d’anys) queinclouen restes òssies, ous i petjades dedinosaures com també vestigis dels ani-mals i les plantes que hi van conviure.

Patrimoni històric i culturalCol·legiata de Sant Pere d´ÀgerLa col·legiata de St. Pere (1060-1094) fouaixecada per Arnau Mir de Tost sobre lesvelles ruïnes de l’antic castell romà.

Monestir de Santa Maria de Bellpuigde les AvellanesVa ser la primera i, durant molt de temps,l’única canònica premonstratenca de lesterres catalanes. Els premonstratencs(agustins però amb una vida més auste-ra i monacal) van arribar a Catalunya el

1149 i s’establiren definitivament aBellpuig. El 1906 el monestir es va ven-dre, igual que els sepulcres gòtics de lafamília d’Ermengol X, que actualment estroben al museu The Cloisters de NovaYork. Finalment, el 1910, la comunitat degermans maristes es va establir al mones-tir. L’any 2000 s’hi portà a terme unaimportant reforma, tot convertint-lo enhostatgeria, en la qual s’han mantingut irespectat l’herència monumental de l’edi-fici i la vocació d’acollida dels germansmaristes.

Castell de MurEl Castell de Mur, per la seva arquitecturai bon estat de conservació, constitueix unexemple ben clar de l’arquitectura no reli-giosa del segle XI. Si l’estructura del cas-tell és bastant simple, l’arquitectura i lasituació (a dalt d’un cim, abismat sobre laNoguera Pallaresa, a l’entrada de laConca) defineixen un conjunt d’una quali-tat arquitectònica excepcional.

Castell de MontsonísEl castell de Montsonís fou construït l’any1024 per ordre del comte d’Urgell,Ermengol II el Pelegrí, amb la finalitat deprotegir-se de les ràtzies musulmanes.Aquest castell defengué la frontera entrela Catalunya Vella i la Nova durant 125anys, fins a la conquesta definitiva deLleida, l’any 1149.

Esports d’aventura i activitats de lleureEls amants dels esports d’aventura tenenla possibilitat de practicar des de para-pent, ala delta i vol sense motor fins a sor-tides amb canoes i kaiacs pels embassa-ments de Camarasa i Terradets. Les con-dicions geogràfiques de la zona, tambépermeten la pràctica de rutes en BTT perla Vall d´Àger, hípica, rutes guiades en4x4, excursions en quad i buggys, escala-da i vies ferrades, entre altres.

On dormir:

CÀMPING - BUNGALOWS DE LA VALL D'ÀGERC/ Afores, s/n ÀGERTel. 973 455 [email protected]

HOTEL RURAL - RESTAURANT LA RECTORIAC/ del Forn, s/nGUÀRDIA DE TREMPTel. 973 650 042 - 616 086 [email protected]

HOTEL ** - APARTHOTEL *** SOLÉAv. Estació, 44-48LA POBLA DE SEGURTel. 973 680 452Tel./Fax 973 660 082

TURISME RURAL L'ABADIA DE SENTÍSCasa Sunyer - SENTÍSTel. 973 252 299 - 669 747 [email protected]

CÀMPING ZODIAC - RESTAURANTCtra. C-13, Km 66BARONIA DE SANT OÏSME CAMARASATel. 973 455 003 - 635 608 [email protected]

On menjar:

SNACK - BAR - RESTAURANT PALERMOLA POBLA DE SEGURTel. 973 680 591

Comarribar-hiEn cotxe:Per la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran), des delPont de Montanyana(Ribagorça, subco-marca la Terreta). Des d’aquí, a travésde la carretera que va a Tremp (C-1311),es troba l’encreua-ment d’on surt lapista senyalitzadaque porta a SantEsteve de la Sarga. Altres maneres d’arribar-hi:A través de la ctra. de Tremp (C-147), agafant a prop de Cellers la cruïlla queporta a la Guàrdia deTremp i Sant Esteve de la Sarga.També es pot arribar des d'Àger iCorçà (la Noguera), però aleshoresnomés s’hi pot accedir des del sender(GR-1) que travessa el congost deMont-rebei.En transport públic:Podem accedir amb la línia de l’AlsinaGraells Barcelona - La Pobla de Segurfins a Tremp. Hi ha un servei diari almigdia de dilluns a diumenge, i un altreper la tarda de dilluns a divendres.També ens hi porta la línia Barcelona -El Pont de Rei, de la mateixa compan-yia d’autobusos Alsina Graells, amb un servei diari cada matí. Més informació, horaris i preus a www.alsinagraells.esAmb els ferrocarrils (FGC):Podem arribar-hi des de Lleida amb lalínia Lleida - La Pobla de Segur, quetambé passa per Tremp. Més informació a www.fgc.es

POBLA DE SEGURCANTADA DE CARAMELLES I DINAR DE GERMANORManifestació religiosa i tradicional que esfa per Setmana Santa on un gran nombrede persones van pels carrers cantant can-çons populars catalanes.8 d’abril (Diumenge de Pasqua)

ISONAFESTIVITAT SANTES CREUSFesta Major petita amb ball de tarda.6 de maig

POBLA DE SEGURAPLEC DE SANT MIQUEL DEL PUIFesta local i patró de la vila. Benedicció depans davant l’església de la Pobla i apleca l’ermita de Sant Miquel del Pui, on elComú de Particulars els reparteix entre elsassistents. Celebració d’una missa segui-da d’una ballada de sardanes.8 de maig

TREMPFIRA DE PRIMAVERAFira del comerç, de mostres, mercatmedieval i tast del Pallars.12 i 13 de maig

POBLA DE SEGURMARXA CICLOESPORTIVA LA BONAIGUA 2000Prova de ciclisme amb un recorregut de185 quilòmetres que dóna la volta a la Valld’Aran.Juny

FIRA PROMOPALLARSFira multisectorial de la Pobla de Seguramb especial rellevància del sector agroa-limentari, artesà i comercial. Us donarà lapossibilitat de descobrir tot el dinamisme iservei de la Pobla de Segur.16 i 17 de juny

BAIXADA DE FALLES DE LA MARE DE DÉU DE RIBERAEls joves del poble baixen en processóamb torxes enceses des de la muntanyade Santa Magdalena. A l’església, es fauna ofrena a la Mare de Déu de Ribera.17 de juny

TREMPDIA INTERNACIONAL DE LA MÚSICAConcerts a càrrec de les corals i escola demúsica. Rock per al jovent amb els grupslocals.22 de juny

POBLA DE SEGURXXIX FESTA DELS RAIERS DE LANOGUERA PALLARESARecuperació d’antics sistemes de trans-port fluvial de la fusta. Es completa amb elCentre Cultural dels Raiers, que aplega unimportant fons documental, fotogràfic ibibliogràfic.Del 28 de juny a l'1 de juliol

TREMPFIRA PAMFira de plantes aromàtiques i medicinals.Juny

Pallars Jussà i Noguera

Dades d’interèsCONSELL COMARCAL PALLARS JUSSÀPau Casals, 14 - 25620 TrempTel. 973 650 187 - Fax 973 652 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - 25620 Tremp

Tel. 973 650 005 / 973 650 009Fax 973 652 [email protected]

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERAPg. d’Àngel Guimerà, 28-30 25600 Balaguer

Tel. 973 448 933 - Fax 973 445 324 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGURAv. Verdaguer, 3525500 La Pobla de Segur Tel. 973 681 107

Agenda


A tenir en compte...Cal recordar als escaladors que les

parets de Mont-rebei les comparteixenamb els voltors i altres ocells de roca i que aquests, de desembre a juny, es

troben en període de posta, per la qual cosa cal evitar escalar en

aquestes dates. Per a l’obertura denoves vies i més informació, cal

posar-se en contacte amb la Fundació(93 484 73 67) o el Servei de Proteccióde la Fauna del Departament de Medi

Ambient (93 567 42 00).


Casa rural Monestir de les AvellanesEl Monestir de les Avellanes és molt més que un allotjament rural, és viure la història que es

renova al llarg dels segles. És integrar-se en un espai fundat pels monjos guerrers vinguts de

França en el segle XII i passejar-se pel claustre romànic sentint: uns la pau i el recolliment, els

altres la convulsa força de la història.


l Monestir de Santa Maria de Bellpuig de lesAvellanes és l’espai perfecte per a impressionarels qui es creien que coneixien Catalunya. Estàsituat en el terme municipal d’Os de Balaguer, ala comarca de la Noguera, la més extensa de

Catalunya i no obstant un territori bastant desconegut queamaga tresors naturals com la Serra del Montsec i els seuscongostos. Quan vam arribar, pel matí, una boira obstina-da mig amagava la silueta esvelta de l’absis gòtic de l’es-glésia i el seu alt campanar. L’esquelet desfullat dels arbresamb les seves branques fosques completava aquestaescena bonica i alhora estranya, que distava molt del queprèviament ens havíem imaginat d’acord amb les poquesfotografies que havíem vist abans. El lloc era màgic i monu-mental. En endinsar-nos vam sentir una agradable sensa-ció de confort; els germans maristes, presents en elmonestir des de 1910, s’han esforçat per mantenir-se fidelsa aquesta tradició monàstica. Han posat, a disposició delvisitant ocasional o de grups d’empreses, més de 37modernes habitacions que ofereixen multitud de possibili-tats.

LES HABITACIONSTot en aquest singular allotjament està dissenyat al detallperquè l’hoste trobi el seu espai d’oci o de treball i arribi aconvertir-se en un punt de referència quan pensi en orga-nitzar esdeveniments en un racó únic i original. Les seves37 habitacions són exteriors, per poder contemplar lesmés de 300 hectàrees de jardins i boscos que envolten elmonestir. A més a més, estan equipades amb climatització,bany complet, connexió a Internet, telèfon, fil musical, etc.Veritablement és un monestir per fora i un modern hotel perdins.

ELS ESPAIS DE TREBALLUna de les particularitats d’aquest allotjament és que estàdotat de diverses sales a disposició dels seus hostes. Sónconfortables sales de reunions amb una capacitat de fins a100 persones, per a la celebració de congressos, reunionsd’empresa, seminaris o cursos de formació. Una piscina,restaurant i instal·lacions esportives completen aquestamagnífica oferta. A més a més, totes aquestes sales estan

E

Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti

FITXA PRÀCTICA

MONESTIR DE LES AVELLANES

Carretera C-12 de Balaguer a Àger (Km. 181)25612 Os de Balaguer (Lleida) Tel. 973 438 006 Fax 973 438 083

[email protected] - www.monestirdelesavellanes.com

EXTERIOR: Jardí i instal·lacions esportives. 300 hectàrees de natura com-plementen aquesta oferta per a l’organització d’activitats out-door: gimca-nes fotogràfiques o d’orientació amb un planell i una brúixola, excursions isenderisme, carta de vins i olis, nits d’observació astronòmica, kayak, tai-chi, etc.

SERVEIS: El conjunt ofereix 9 sales de reunió amb diferent capacitat. Lessales disposen dels equipaments tècnics més moderns: megafonia, pro-jector multimèdia, pantalles, etc. La sala Francesc Amell compta amb 13ordinadors connectats per intranet, amb servidor d’Internet, vídeo i DVD.

RESTAURANT: Tant el menjador, amb vistes al claustre romànic, com lagran carpa, són espais perfectes per a celebrar tota mena d’actes, jasiguin celebracions, banquets de casament, bateigs, comunions, troba-des familiars, d’empresa etc.

HABITACIONS: El monestir disposa de 37 confortables habitacions total-ment renovades, totes exteriors, amb bany complet, calefacció, aire con-dicionat, assecador, fil musical i connexió a Internet (ADSL i Wi-Fi). Duesd’aquestes habitacions estan adaptades per a persones amb discapaci-tacions físiques.

PREUS:

Allotjament i esmorzar en habitació doble 69’50 € i 45’50 € l’habitacióindividual. Mitja pensió 95’50 € l’habitació doble i 58’50 € l’habitació indi-vidual. Pensió completa 121’50 € l’habitació doble i 71,50 € l’individual.

dotades dels equipaments tècnics més moderns per con-tribuir a l’èxit de qualsevol reunió.

L’ENTORNEl monestir es troba situat als estreps de la majestuosaSerra del Montsec, serralada prepirinenca orientada de lle-vant a ponent, on l’erosió dels rius Noguera Ribagorçanai Noguera Pallaresa, solcada pràcticament en sentit per-pendicular, ha donat lloc als impressionants congostos deTerradets i de Mont-Rebei. Molt a prop també de les tran-quil·les aigües dels dos grans embassaments de la zona, elde Camarasa i el de Sant Llorenç de Montgai, amb pai-satges rics en fauna i vegetació i terres de durs horitzons,ribetejats amb abruptes turons.

El fet d’haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella iuna part important del comptat d’Urgell, va deixar petjadaen els seus pobles, esglésies, monestirs i castells de granimportància artística. La seva riquesa paleontològica, ambrestes de petjades, fòssils i pintures prehistòriques, ésnotable. Paradís per a la pràctica d’esports d’aventura,activitats com el vol lliure a la Vall d’Àger, els esports aquà-tics en els embassaments, l’escalada a les parets deTerradets, la pràctica de l’espeleologia, el senderisme, lapesca..., complementen una oferta variada i atractiva per alvisitant


A més de les rutes pròpiament dites,hi ha altres vuit rutes transfrontereresque uneixen el Pallars Sobirà amb laregió de l’Ariège francesa. Una de lesmés reconegudes és la del Port deSalau, en la que cada primer diumen-ge d’agost es fa una trobada catala-no–francesa on es produeix un inter-canvi de cultures i on es reivindica launió de la Catalunya Nord.

La joia del Pallars, també practicableen sender, seria la muntanya més altade Catalunya, la Pica d’Estats, el sos-tre del País, amb una cota de 3.143 m.,la cúspide per a qualsevol muntan-yenc. Des del seu cim, s’observa una

Catalunya i França en repòs, al costatAndorra. El relat de Maurice Gourdon,explica que un dia calorós del mes desetembre del 1880, va obrir la ruta a laPica d'Estats per la Vall Ferrera, peròla confusió i els pocs detalls que dónafan dubtar d’aquesta ascensió per lavall de Sotllo.

Es preveu que els visitants augmentinconsiderablement aquesta primavera,gràcies als senders, i que aquestssiguin un dels productes estrella alcostat dels esports d’aventura o latípica visita al llac de Sant Maurici, alParc Nacional.

Descobrir els Pirineus amb la xarxa desenders és un privilegi que tothom potgaudir, i davant d’aquesta realitat,l’any 1996 el Consell Comarcal delPallars Sobirà va iniciar el projecte decreació de la xarxa d’itineraris denatura del Pallars Sobirà. Aquest pro-jecte va consistir en la recuperació,condicionament, neteja i senyalitzacióde 250 km d’antics camins de ferra-dura, que comuniquen els pobles dela comarca. D’aquest projecte en vansortir 26 propostes d’itineraris, quehan augmentat any rere any, i hanestat editades en dos llibres pelConsell Comarcal del Pallars Sobirà.

En la darrera edició de la Fira de turis-me Internacional de Madrid (FITUR), esva presentar el mapa plegable de sen-ders als Pirineus, un tríptic que ha estatun èxit per la seva senzillesa i informa-ció. Recull més de trenta rutes practi-cables per la comarca, diferenciadesen tres nivells: fàcil, mitjà i difícil

Núria Bosor

OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀwww.pallarssobira.infowww.senderspallarssobira.comHorari: de 9.00h a 15.00h

Per a tots aquells que vulgueu rebre el tríptica casa vostra només cal que ens feu arribar lavostra sol·licitud al següent e-mail:[email protected]


ecentment, pel seu interèsorogràfic i el seu alt valor enflora i fauna, més del 60%de la comarca està protegi-

da. Viatjant per aquests indretsmàgics, hom retorna observant l’evo-lució i conservant la màgia del passat.

La pràctica del senderisme intenta seruna activitat d’unió entre l’home i lanatura, per a gaudir de les meravellesque se’ns proporciona. Una de lescaracterístiques de les rutes de lacomarca són la seva senzillesa i,sobretot, que n’hi ha per practicaramb els més menuts. Una de les més

reconegudes és la ruta del BoscEncantat, una passejada de 50minuts, amb un desnivell de 100metres. La ruta comença a l’encanta-dor poble medieval de Peramea, i ensacompanya al llarg de tot el viatge unaalzineda humida i un camí empedrat.Alguns infants en acabar la rutacomenten la semblança d’aquestaamb els paisatges que s’observen a lapel·lícula el Senyor dels Anells, val adir que la imaginació dels parestambé tenia la seva part.

Una altra de les rutes recomanades,de nivell mig, seria la mare de Déu de

les Neus, la ruta més romàntica de lesValls d’Àneu, que uneix el sender ambla màgia de les llegendes. La ruta éscircular, amb una durada d’una hora iquart i amb un desnivell de 450metres, transcorre per les ruïnes delCastell d’Àrreu. La gent de la vallexplica la història sobre una princesa,filla del comte, que es va enamorard’un sarraí, i el pare, en un atac deràbia, la va tancar a la Torre més altadel Castell. Diu la gent de la zona quesi es passa en silenci pel Castell,encara es poden sentir els plors de laprincesa esperant al seu sarraí, desde la Torre més alta, ara en ruïnes.

Senders del Pallars Sobirà

Font i Fotos: Oficina comarcal de Turisme del Pallars Sobirà

R

PALLARS SOBIRÀ Pirineus


Esport i aventura

El Pallars Sobirà combina, a la perfecció, la cultura i la bellesa dels seuspaisatges pirinencs. Un lloc on els esports d’aventura i els monumentsromànics conviuen en una serena harmonia.

Dades d’interèsOFICINA COMARCAL DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀAv. Comtes del Pallars, 21. 25560 SortTel. 973 62 10 02 Fax 973 62 10 [email protected] www.pallarssobira.info

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ-ÀREA DE MEDI AMBIENTc/ del Mig, 9. 25560 Sort Tel. 973 62 01 07Fax 973 620 078 [email protected]

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I SANT MAURICIPrat de la Guarda, 4 - 25597 ESPOTTel. i Fax 973 624 [email protected]

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEUCtra. Val d’Aran, 31 - 2on. - 25595 LLAVORSITel. 973 622 162 Fax 973 622 [email protected]

ESPOT

XIII CONCURS DE FOTOGRAFIA

DEL PARC NACIONAL

La Casa del Parc acull l’exposició de les diverses obrespresentades al concurs.

De l’1 al 31 d’abril

SORT

DESCENS INTERNACIONAL DE LA

NOGUERA PALLARESA

Competició de caiac puntuable per al rànking mundial,en les modalitats clàssica, patrulles i sprint.

Del 10 al 15 d’abril

CONCURS NACIONAL DE LA VACA BRUNA

Concurs itinerant que es celebra cada any amb un toeminentment ramader i que vol donar continuïtat al’experiència positiva del certamen.

28 i 29 d’abril

DIVERSES COMPETICIONS ESPORTIVES: DESCENS

D’AIGÜES BRAVES, ESLÀLOM I ESTIL LLIURE

Es porten a terme sis competicions dins les modalitatsde caiac i canoa, on hi participen clubs de tot l’EstatEspanyol.

Abril

VILAMUR (VALL DE SIARB)

3a MARXA POPULAR VALL DE SIARB

Cursa apta per a tothom acostumat a caminar, on espodrà fer un transcorregut per la bonica Vall de Siarb.

27 de maig

ÀREU (VALL FERRERA)

CUITA AL SOL.

“PERSEGUINT LO SOL AL MONTEIXO”

Cursa basada en el conte del Pep Coll “L’home quecorria més que el sol”, on els participants han d’anarper la muntanya del Monteixo, per davant del sol vigi-lant que l’ombra no els toqui.

2 i 3 de juny

ISIL

FALLES DE SANT JOAN

Celebració reconeguda com a Festa d’Interès Nacional.

23 de juny

ALINS

FALLES DE SANT JOAN I BALL

És la nit de Sant Joan celebrada de la forma més atà-vica. Els fallaires baixen de la muntanya amb troncsencesos a coll fins al poble en un descens per lanegror de la nit. A la plaça les danses tradicionals ini-cien una nit dedicada al solstici d’estiu.

23 de juny

SORT

PYRENNE 07

La festa dels Pirineus. Una festa plena d’activitats imúsica. Com cada any, els espectacles i les activitatsseran d’alt nivell.

Del 23 al 25 de juny

SORT

XOLLADA D’OVELLES AMB TISORA I FIRETA DE

SANT JOAN

Fira de Productes artesans i agroalimentaris i xolladad’ovelles amb tisora amenitzada per textos tradicio-nals i acordionistes.

24 de juny

III OPEN INTERNACIONAL D’ESCACS VILA

DE SORT

Campionat d’escacs, amb l’assistència de més de 30mestres i grans mestres internacionals, amb uns 150participants d’arreu del món.

Del 25 de juny al 4 de juliol

Agenda

Competició a la Noguera

RUTES PER A INFANTS I PER A CAMINADORS

Pallars Sobirà

A DALT: Vistes de la Vall d’Àssua-Llessuí.



questa passejada, per unade les valls més salvatgesde la Val d’Aran, permetimaginar com transcorria la

vida en aquest indret fa només unsquants anys. L’itinerari permet traslla-dar-se en el temps, tot recorrentcamins que s’utilitzaven com a viaprincipal del contraban i imaginant laduresa dels treballs a les mines de

Liat. El magnífic mirador que ofereix elcamí vell de Porcingles a Canejan(amb Era Lana de Les i el massís de laMaladeta al fons) contrasta amb elsespessos boscos ombrívols de la vallde Toran, amb una imponent fagedasota els boscos de pi negre, emparatspel Montlude (2.518m). Aquest reco-rregut transcorre pel GR-211. La sen-yalització en vermell i blanc indica al

viatger el camí a seguir. Com que estracta d’un recorregut lineal, convédeixar el vehicle al punt final de l’ex-cursió (Pontaut), per poder tancar elcircuit.

Km 0. Palanca de PeirarrotL’itinerari comença a la pista asfaltadad’accés a Sant Joan de Toran, carre-tera local, a la cruïlla del nucli dePorcingles. Abans del pont agafem lapista cimentada. Aquest tram presen-ta una forta pujada fins a les primeresbordes de Porcingles. Just a l’entradadeixem una bifurcació a la dreta i con-tinuem recte.

Km 0.6. PorcinglesCreuem el nucli, i tot arribant a la sor-tida, deixem un safareig a la dreta.Entremig d’algun hort i vorejat permarges de pedra, el sender es faample.

Km 2.15. CruïllaContinuem recte. Per l’esquerra trans-corre el PR-C-114 que es dirigeix aBordius i Vilamòs. Fins a Canejan s’hande seguir les marques del PR-C i les delGR. La vista sobre el vessant ombrívolde la vall de Toran és magnífica.

Km 3.1. TorrentCreuem i continuem pel mateix camí,amb algun tram empedrat. Poc a poces va obrint la vall i comença a entre-veure’s Era Lana de Les.

Km 3.7. Canejan (906m)S’hi arriba baixant per un fort pendent,

deixant a l’esquerra algunes bordes ia la dreta un safareig públic i un san-tet. A la plaça de l’Ajuntament s’aca-ba el PR-C. Seguint els senyals delGR creuem el poble i agafem el carrerde la Carrèra. Al final d’aquest, unesescales porten al principi del camí quebaixa ràpidament fent corbes.

Km 3.8. BifurcacióContinuem pel camí de la dreta.

Km 4. BifurcacióDeixem el camí de la dreta d’accés alpoble i continuem baixant. A la dretahi veurem un “santet” i un abeurador.

Durant tota la baixada contemplaremuna bona vista d’aquesta part delBaish Aran. A la part baixa hi ha elnucli de Pontaut i unes antigues edifi-cacions mineres.

Km 5.3. PontUns metres abans hem deixat unapista a la dreta. Creuem el pont i arri-bem a la carretera local de Canejandesprés de passar per un safareigpúblic. Seguim la carretera a la dreta,direcció al nucli de Pontaut.

Km 5.5. PontautFi de l’excursió.

Ruta dels Quatre Lòcs: sortint delpoble de Les, on es pot visitar lesTermes de la Baronia, l’espai delsantics banys i l’ermita de St. Blai, ensdirigim cap al Pont d’Era Llana. Aquíprenem un breu tram de la carreterageneral fins a Pontaut, on es potobservar l'antic safareig on es rentavael material extret de les mines de Liat.Des d’allà podem dirigir-nos alspobles de Canejan, St. Joan de Toran,Bordius, Porcingles o Campespin, finsal fons de la Val, al Refugi deraHoneria.

Ruta d’Irissa: visita als pobles deVilamòs - amb el museu Joanchiquet,el Forn de Calç, l'accés a les mines deVictòria, etc. -, Arres de Sus i Arres deJos amb la seva església situadaenmig.

Ruta de Marcatosa: visita alspobles de Vilac, Betlan, Vila, Mont,Montcorbau (ermita de la Verge delsDesemparats), Arròs (Casa del Senyor)i Aubèrt.

Ruta de les sis capelles: A Bossòst(Capelles de Sant Serat, Sant Joan

Crisóstomo, Casterás, Pietat, SantAntoni i Sant Ròc). També hi trobem elport del Portillón, port mític del Tourde France.

La vall ofereix també petits itinerarisper la resta de pobles en direcció aBaqueira, sempre aprofitant les ves-sants orientades al sud i més assole-llades. Un d’ells és l'antic CaminReiau, que es prèn darrera del Palaide Gèu i que acaba a Bagergue, on espot visitar el Musèu Eth Corrau. Unaaltra opció és eI poble d’Arties amb elseu espai d’óssos bruns.

Per camins de minersi contrabandistes

A


La Vall d’Aran ofereix moltes possibilitats per a la pràctica del senderisme. Hi hanombroses rutes perfectament senyalitzades, que enllacen els pobles de la vall, en elsquals hi trobareu racons carregats d‘història: capelles, ermites, el romànic reflectiten les petites esglésies, així com interessants aspectes de la cultura aranesa.

VALL D’ARAN PirineusVall d’Aran

Fent Camí

Sortida a la pista asfaltada d’ac-cés a Sant Joan de Toran, carre-tera local, a la cruïlla del nucli dePorcingles.

Temps aprox.: 2 horesDificultat: BaixaDesnivell: 100m de pujada i 340m de baixadaDistància: 5,5 km

Porcingles, Canejan, Pontaut

ALTRES RUTES A PEU (SENDERISME)

PÀG. ESQUERRA:Poble de Canejan

PÀG. DRETA:Poble d’Arres de Sus

Font i Fotos: Torisme Val d’Aran


Dades d’interèsTORISME VAL D’ARAN

Ctra. de Gausac, 1 - 25530 Vielha

Tel. 973 640 688 - Fax 973 643 060

[email protected]

www.torisme.aran.org

OFICINA INFORMACIÓ TURÍSTICA DE VIELHA

Sarriuela, 10 - 25530 Vielha - Tel. 973 640 110

OFICINA DE TURISME DE LES

Pl. de l’Ajuntament, 1 - 25540 Les

Tel. 973 647 303 - Fax 973 648 382

[email protected]

OFICINA DE TURISME DE SALARDÚ

Trauèssa de Balmes, 2 - 25598 Salardú

Tel. 973 645 197

[email protected] - www.aran.org

VIELHA

CAMPIONATS D’SNOWBOARD

Març

DIVERSES POBLACIONS

RUTA DELS "PEDALS DE FOC"

BTT amb allotjaments rurals.

D’abril a novembre

DIVERSES POBLACIONS

RUTA SENDERISME GR.211 "EL 7º SELLO"

Senderisme per tot el bucle aranès del GR-211.


DIVERSES POBLACIONS

RUTA "CARROS DE FOC".

Senderisme per refugis d’Alta Muntanya.


LES

FIRA PRIMAVERA

Fira dedicada a la jardineria i a les flors on hi trobareuproductes d’alimentació, confecció, eines, artesania, ani-mals de corral i flors i hortalisses.

2n diumenge de maig

LES

FESTA DE SANT JOAN I CREMADA DETH ARO

Cremada d’un gran avet a la plaça del poble.

23 juny

LES

COPA INTERNACIONAL CATALANA BTT

Etapa BTT contra rellotge de 6 quilòmetres amb sortidade la plaça deth Haro de Les i arribada a les Termes dela Baronia del mateix municipi, després d’haver transco-rregut pel Camin de Seviela i l’ermita de Sant Blai.

Juny

VIELHA-LES

CURSA POPULAR

Mitja marató.

Juny

POBLES DE PUJÒLO

ARAN BIKE

Cursa cicloturista.

Juny

Agenda

· Passejades a cavall amb rutes per-fectament senyalitzades i amb ins-tructors especialitzats.

· Quads · Excursions en 4x4· Excursions nocturnes en trineus amb

gossos des del Pla de Beret· Termes i hotels amb serveis de spa.

· Alta gastronomia · Palai de Gèu (973 642 864) de

Vielha, amb pista de gel, piscina climatitzada, gimnàs, sessions d’aeròbic, pàdel, sala de muscula-ció, equip d’hoquei gel i biblioteca.

· Cinema i frontó a Vielha· Comerç especialitzat de qualitat.

ACTIVITATS I SERVEIS

• ANTIC MOLÍ ERA MÒLA DE SALARDÚ

• MUSÈU ETNOLÒGIC DERA VAL D’ARAN(973 641 815)

• ANTIGA FÀBRICA DERA LAN

• CAMÍ VELL DE LA RIBERA: utilitzat pels nostres avantpassats per comunicar-se amb la resta del país abans d’obrir-se el Túnel de Vielha, acabant el recorregut a l’antiga central elèctrica

SI EN VOLS MÉS...

Vall d’Aran



COLL DE PORT Petit restaurant d'alta muntanya, a 1.660 m d'alti-tud amb espectaculars vistes a la Serra del Cadí.Està situat a la frontera que separa l'Alt Urgell delSolsonès i a tant sols 3 km de les pistes d’esquíde fons de Tuixent-La Vansa. Cuina elaboradacombinant plats tradicionals amb noves propos-tes gastronòmiques. Dia de descans, dimarts.

Ctra. de La Coma, s/nTUIXENT (Lleida)Tel. 608 130 184


a Fira de Sant Isidre mantél’autenticitat dels seus inicis,essent una de les més desta-cades en bestiar, i havent

assolit també un caràcter multi–secto-rial que la complementa. És dinsaquest escenari eminentment rural,que el certamen potencia també totala seva varietat com una fórmula mésd’oci familiar, amb atractives activitatsinfantils combinades amb actuacionslúdiques per als més grans.

A part del vessant pròpiament rama-der i agrícola, un altre dels encantsque té la Fira de Sant Isidre és el nucliantic, on a part de la mostra d’artesa-nia, també trobareu exposicions depintura, escultura o fotografia i unatrobada de puntaires, entre altres acti-vitats. Gràcies a la Fira del Tractord’Època, que també s’hi celebra, s’hadonat a conèixer una part importantdel patrimoni rural de la comarca.

AntecedentsLa Fira de Sant Isidre de Solsona s’ha

celebrat des de temps immemorials,motivada pels tractants de bestiar del’època, com a cita indispensable ondur a terme les millors transaccionsd’animals. Al 1953, però, va ser quanva tornar a agafar una nova embranzi-da.

Durant la postguerra, diverses fires imercats havien patit una davallada.És per això que es va optar per impul-sar-ne només una, i aquesta fou la deSant Isidre. Bàsicament dos motiusvan ser els que van portar a aquestadecisió: en primer lloc perquè és la firade la pagesia i Sant Isidre n’és elpatró, i en segon lloc perquè el maigés un mes força tranquil per als page-sos, amb poca feina al camp.

En els seus inicis aquest certamen escentrava bàsicament en el bestiar,però poc a poc s’hi van anar introduintaltres elements com la maquinàriaagrícola. Concretament, al 1953 esva realitzar la I Concentració deMaquinària Agrícola, on hi havia uns

pocs tractors, alguna segadora i gar-belladora i arreus, tot i que encara esfeia servir la tracció animal.

En aquest any també es van poderveure els primers estands de la Fira.La majoria eren tallers que fabricaven,arreglaven i venien els diferents estrisper poder fer la feina del camp. Tresanys més tard, al 1956, es va celebrarel I Concurs de Ramaderia, incorpo-rant d’aquesta manera un acte queamb el pas del temps ha esdevinguttradicional, al mateix temps que hacontribuït a fixar la presència del bes-tiar a la Fira.

Al llarg dels anys 60, la Fira esdevin-gué un acte multi–sectorial. El sectorde l’automoció també va veure en lafira un bon aparador per mostrar-hicotxes, motos i bicicletes. Actualmenthi ha expositors de tots els sectors deSolsona, de la comarca i de la restade Catalunya.

Mostra de bestiarEn les primeres edicions que es vancelebrar, les mules eren el bestiar detreball que predominava. Amb el pasdel temps, aquestes van deixar pas albestiar boví, que actualment és el demés pes en la mostra ramadera.Malgrat ser una fira bàsicament rama-dera, en els seus inicis la Fira de SantIsidre no organitzava concursos debestiar, aquest només era exposat pervendre.

Va ser al 1956, a partir del I Concursde Ramaderia, que s’han vingut cele-brant els concursos ramaders (excep-te 2 anys que va estar prohibit dur ani-mals a les fires). Al 1992, amb la par-

ticipació dels ramaders del Solsonès,els de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà,Pallars Jussà i Cerdanya, es va orga-nitzar el I Concurs català de raçabruna del Pirineu. Hi ha un jurat quali-ficat que s’encarrega de determinarels millors animals diferenciant-los enmillor parella, millor brau, millor vaca,o millor terçona, entre altres. La tradi-cional mostra de bestiar vaquí, ambdiversos premis establerts, també téel seu lloc, així com la Fira del Cavall,que es recuperà al 2005.

Mostra d’artesaniaUna demostració d’esquilar ovelles idel filat de la llana l’any 1989, vadonar lloc al començament d’aquesta

mostra. Un any més tard, es presentàuna mostra d’artesans de la comarcaque exposaven les eines que feienservir els nostres avantpassats, aixícom una demostració d’oficis, algundels quals ja ha desaparegut.

Al 1991, la mostra es va ampliar iactualment hi participen artesans d’a-rreu d’Espanya. Al 1995 s’incorporà lamostra d’artesania alimentària, on elvisitant pot trobar formatges, mel,embotits casolans, coques de cabelld’àngel, olis aromàtics i tot tipusd’herbes

L


Deixa’t portar

Dades d’interès

ORÍGENS, M.C.Visites guiadesRutes per la comarca. Activitats. Botiga de records.C/ Castell, 7 - SOLSONATel. 973 483 872 / 607 168 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SOLSONA

Ctra. de Bassella, 1 - 25280 Solsona - Tel. 973 48 23 10

[email protected] - www.turismesolsones.com

OFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS

Ctra. de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de Morunys


www.lavalldelord.com

ASSOCIACIÓ DE TURISME LA VALL DE LORD

Ctra. De Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de Morunys


www.lavalldelord.com

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

Palau Llobera - C/ Dominics, 14 - 25280 Solsona


SOLSONA

FIRA DEL TRUMFO I DE LA TÒFONA.El visitant podrà comprar trumfos al mercat, així comparticipar en diversos concursos, gimcanes, xerrades idegustacions a través d’un seguit d’activitats relacio-nades amb aquest producte.

3 i 4 de marçVALL DE LORD

CAMINADA POPULAR

Es mostraran els entorns de la Vall de Lord, la fauna ila flora que hi conviuen, mostrant vells oficis o activi-tats que abans eren habituals a la Vall de Lord.

7 d’abrilDIVERSES POBLACIONS

CARAMELLES

Caramellaires amb els seus cants de joia, i els trabu-caires amb el seu so de pólvora, envaeixen tots elscarrers i places. La festa de les caramelles se celebrade forma semblant a la majoria dels municipis de lacomarca.

8 i 9 d’abril(diumenge i dilluns de Pasqua).

LA COMA

FESTA MAJOR DE SANT MARC

25 d’abrilVALL DE LORD

JORNADES GASTRONÒMIQUES

Hi participen diferents restaurants dels municipis de

Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra i Guixers.

Abril

PRADES (LA MOLSOSA)

FIRA DE SANT PONÇ

Diada cultural i lúdica en la que, a més de les paradespròpies d’una fira, s’hi ofereixen diferents activitatsmusicals, artístiques i esportives.

6 de maig

SOLSONA

FIRA DE SANT ISIDRE

11, 12 i 13 de maig

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

FIRA DE PRIMAVERA

27 de maig

PINÓS

FIRA DE PRODUCTES ARTESANS

Venda i degustació de productes artesanals i naturals.

3 de juny

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

ENRAMADES DE CORPUS

S’engalanen amb artístiques i espectaculars enrama-des cadascun dels carrers i places de la vila. Aquestaés una festa en la qual participa i treballa tot el poblei un dels grans elements d’atracció turística de la Vallde Lord.

10 de juny

Agenda

Enramades de Corpus

11, 12 i 13 de maig

SOLSONÈS PirineusSolsonès

55a Edició de la Fira de Sant Isidre de Solsona

Font i Fotos: Consell Comarcal del Solsonès

Una genuïna fira ramadera arrelada des de temps immemorials.


La família Areny-Plandolit fou una deles famílies andorranes més influents ibenestants dels segles XVIII i XIX.Propietaris de diverses fargues,alguns dels seus membres van ocu-par també les funcions representati-ves més altes del país.

La casa pairal dels Areny-Plandolit ésun gran edifici construït al llarg de laprimera meitat del segle XVII. Amb eltemps, les successives generacionsd’estadants van anar eixamplant imoblant la casa, sovint amb peces deluxe portades de lluny, del tot insòlitesa Andorra, on la norma era l’austeritat.El contrast entre el mobiliari tradicio-nal i l’importat és un dels aspectesmés sorprenents de casa Areny-Plandolit.

El Govern d’Andorra va comprar lacasa el 1972. Els jardins que envoltenla casa acullen un edifici que va serconcebut per ser un hotel, però quecap al 1930 s’hi va instal·lar el primermuseu d’Andorra, d’història natural,que va funcionar fins els anys cin-quanta. Actualment acull l’AuditoriNacional


Casa Cristo ha estat condicionada pelComú d’Encamp per oferir als visi-tants la possibilitat d’evocar elsmodes de vida d’una casa humilandorrana del segle XIX i la primerameitat del XX. Tot el mobiliari delmoment en què Casa Cristo encaraera una casa pagesa, ha arribat intac-te fins avui, i el tractament museogrà-fic s’ha limitat a restituir els elementsen la seva disposició original.

hàbitat ruralFont i Fotos: Shixing-Servei de Premsa de Turisme d’Andorra.

l romànic andorrà ens parlade la formació de les comu-nitats parroquials, de lesprimeres relacions de

poder, de la fascinació pel misteri i perl’inefable. El trobem, amb tota justícia,al cor del patrimoni del país. Peròaquest fet no ens ha de fer oblidar quemolts elements del paisatge andorrà,com també la configuració dels seusnuclis de poblament, són el producted’una cultura que es fonamentava enl’explotació intensa però racional delsrecursos naturals que oferia la mun-tanya. Mantinguda per pagesos i pas-tors, constructors de camins i de

parets de marge, fargaires, carboners,fustaires i teixidors, la cultura tradicio-nal andorrana —que té vincles estre-tíssims amb la de les altres valls piri-nenques— ha donat forma al país.Avui, les restes d’aquesta cultura sónencara perceptibles sota les formesvertiginoses dels models urbans.

Des del Consell d’Europa s’està pro-movent una iniciativa que té com aobjectiu establir un itinerari d’hàbitatrural que aplegui els elements patri-monials més representatius delsPirineus andorrans, catalans i france-sos.

A Andorra els punts forts de l’itinerarisón tres cases musealitzades: CasaCristo d’Encamp, Casa Rull deSispony i Casa Areny-Plandolitd’Ordino. Les tres cases són prourepresentatives de les diferènciessocials i econòmiques que hi havia al’Andorra del passat. Actualmentestan condicionades per transmetre alpúblic contemporani les vivències ques’amagaven rere els seus murs, aixícom les formes de vida del temps delspadrins, prèvies als grans canvis eco-nòmics de la segona meitat del segleXX.

E

ANDORRA Pirineus


Itinerari

Dades d’interèsMINISTERI DE TURISME I MEDI AMBIENT

C/ Prat de la Creu, 62 - AD500 Andorra la Vella

Tel: 00 376 87 57 02 - Fax 00 376 86 01 84

www.andorra.ad - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Av. Francesc Cairat

AD600 Sant Julià de Lòria - Tel. 00 376 84 13 52

OFICINA DE TURISME D’ANDORRA LA VELLA

Pl. de la Ronda - AD500 Andorra - Tel. 00 376 82 71 17

SINDICAT D’INICIATIVA - OFICINA DE TURISME

C/ Doctor Vilanova, s/n - AD500 Andorra la Vella

Tel. 00 376 82 02 14 - Fax 00 376 82 58 23

[email protected]

VALLNORD (ORDINO)

TROFEU BORRUFA

Cursa internacional d’esquí per infants que es fa cada any a Ordino.

Del 14 al 18 de marçLA MASSANA

SALÓ DEL CÒMIC

Conjunt d’exposicions de diferents autors, on també s’or-ganitzen tallers de còmics per als més petits, conferèn-cies, concursos i visionats de pel·lícules.

Del 19 al 31 de marçESCALDES-ENGORDANY

FESTA DELS TRES TOMBS Carruatges, amazones,cavalls i cavallers donen color a la festa dels Tres Tombs.

MarçA TOTES LES PARRÒQUIES

SANT JORDI Parades de llibres i roses.

23 d’abrilESCALDES-ENGORDANY

ELECCIÓ DE LA PUBILLA, LA PUBILLETA I L’HEREU.

Abril

SANT JULIÀ DE LÒRIA

FIRA DE PRIMAVERA

Saló de l’alimentació.

Del 4 al 7 de maigLA MASSANA

ANDOFLORA 2007 FIRA DE LA PLANTA I DE LA FLOR

La temàtica d’aquest any és la decoració d’interiors. LaFira girarà entorn a la llar: com fer que els espais on vivimsiguin més agradables gràcies a les plantes i les flors.

De l’11 al 13 de maigSANT JULIÀ DE LÒRIA

CONCURS PROFESSIONAL DE CUINA D’ANDORRA.

CONCURS INTERNACIONAL DE CANT MONTSERRAT

CABALLÉ. CONCERT DE CANÒLICH A CÀRREC DE LES

CORALS ROCAFORT I PETITS CANTAIRES LAUREDIANS.

Voltants del 15 de maigESCALDES-ENGORDANY

DIA INTERNACIONAL DEL MUSEU

Entrada lliure al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, on espodrà gaudir d’una visita guiada amb les audioguies deles exposicions permanents.

18 de maig

ANDORRA LA VELLA

FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSES

Festival bianual que converteix Andorra la Vella en el cen-tre mundial de la comicitat femenina. Inclou un "Fòrum dela comicitat" amb conferències, tallers i espais de troba-da per les professionals.

De l’1 al 3 de junySANT JULIÀ DE LÒRIA

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

La natura i la gent gran.

5 de junySANT JULIÀ DE LÒRIA

FIRA DEL VEHICLE D’OCASIÓ

6 de juny

Agenda

CASA CRISTO

MUSEU CASA D’ARENY PLANDOLIT

Andorra

C/ dels Cavallers, 2. La Mosquera. ENCAMPTel. 00 376 833 55100 376 731 490 / 00 376 731 [email protected]

Casa Rull fou una de les cases mésriques de la parròquia de la Massana.La fàbrica principal de la casa és obradel segle XVII. Tot i que la família erarica, no hi ha ni luxes ni grans decora-cions. L’estructura original de l’edifici,va sofrir variacions després d’unincendi dos segles més tard, i es vareformar el llosat i el cap de casa, que

va passar de tenir quatrevessants a tenir-ne dues.

Després d’un acuradíssimtreball de documentació irestauració, la casa vaobrir les seves portes coma museu, i actualment ser-veix de testimoni de lesformes de vida de la socie-tat andorrana a cavall dels

segles XIX i XX, fonamentada en l’a-gricultura i la ramaderia, molt condi-cionada pel relleu abrupte i la duresadel clima. Les seves estances ensparlen dels cicles vitals i econòmics, através dels records dels antics habi-tants de la casa.

MUSEU CASA RULL

C/ Major, s/n - Sispony. LA MASSANATel. 00 376 836 [email protected]

C/ Major s/n. ORDINOTel. 00 376 836 [email protected]



La Seu d’Urgellal carrer

Font i fotos: Turisme de La Seu

mb l’arribada de la primaverai el bon temps, “sembla” quela vida arrenca de nou.Sembla, perquè en realitat

durant tot l’any hi ha vida i hi ha movi-ment, però el bon temps anima a lagent a sortir al carrer.

La Seu d’Urgell, ciutat situada en unaplana entre els rius Segre i Valira, enuna cruïlla ancestral de camins, i ambvint segles d’història, ha estat sempreuna ciutat activa, centre de serveis icapital cultural. És, al mateix temps,una ciutat amb una marcada vocacióturística, tant pels seus recursos pro-pis (natura, patrimoni cultural, activi-

tats esportives, manifestacions cultu-rals i populars, gastronomia) com perla seva ubicació en el centre de l'AltPirineu català.

Amb el bon temps, arriben les prime-res fires i els primers turistes ambganes de gaudir i conèixer. Els arbresverdegen, les flors floregen, els ocellscanten... i al cor de la ciutat, se sent laremor de la gent. Un any més es donacita la Fira de Primavera. En el seumarc tenen lloc els ConcursosPirinencs de Vedella Bruna delsPirineus i Vaca Frisona de l’Alt Urgell-Cerdanya.

Enguany, la Fira se celebrarà el cap desetmana del 21 i 22 d’abril, on hi hauràespai per a exposicions de materialramader, fira d’embotits tradicionals,demostracions, concursos i degusta-cions. És el tercer any que se celebrael concurs de Vedella Bruna delsPirineus i el segon de Vaca Frisona del´Alt Urgell-Cerdanya. Per primeravegada hi haurà lloc per a activitatslúdiques i demostració d’esport ruralbasc.

Després d’un llarg parèntesi de gaire-bé 20 anys, i seguint el camí iniciat araja fa tres anys pels ramaders de raçabruna, el sector ramader, vol afirmar

ALT URGELL Pirineus


Alt Urgell

A

que “l’organització d’aquest Concursés per a nosaltres no solament unamostra, amb caràcter lúdic de la nos-tra activitat ramadera, sinó també unacte de presència i afirmació d’aquestPirineu cada vegada més urbà i turísticdel món pagès i ramader.” (AFAUC).

La ramaderia té una llarga història i tra-dició a la nostra ciutat. Dins d’aquestmarc i sense oblidar les arrels, la capi-tal de l’Alt d’Urgell reviu un mercatcom els de fa 1000 anys: el MercatMedieval de Canonges. Aquest anyla Seu d’Urgell en celebra la 6a edicióel propers 2 i 3 de juny.

Tot rememorant el seu passat esplen-dorós, el visitant reviurà amb força als

carrers i places de traça medieval, elMercat dels Canonges, on hi trobaràde tot i retornar a l'Edat Mitja serà benfàcil.

En qualsevol punt del Mercat Medievaldels Canonges, als carrers del centrehistòric de la Seu d’Urgell, trobareupersonatges medievals actuant en ani-macions de carrer, actuacions demúsica medieval, cercaviles i altresactors i grups d’animació. Podreugaudir d’espectacles de malabars, circi trapezi, de petites representacionsteatrals, de suggerents danses delventre...

A l’espai infantil del Parc del Cadí, elsmés petits podran jugar amb jocs tra-dicionals, fer tallers, pujar al carruselo als ponis, gaudir d’espectacles,maquillar-se com autèntics cavallers odames medievals, entre d’altres.

Trobareu activitats i espectaclesdurant totes les hores del dia, comexhibicions permanents d’aus decetreria, demostració d’oficis tradicio-

nals o visites guiades al centre històricde la ciutat. També hi haurà més de100 parades on comprar tota menad’objectes i productes elaborats perartesans. I, per fer un descans i pren-dre forces per seguir, podreu menjarveritables receptes medievals en elsrestaurants del Mercat.

Al Mercat Medieval dels Canongestrobareu tot això i moltes coses més.

Així com la ramaderia i les fires són unpilar molt important en l’economia dela comarca, el sector turístic el segueixde ben a prop: cada vegada amb méspotència i més força. La ciutat hasofert canvis importants. S’ha anatadaptant a les noves tendències senseoblidar els seus orígens. Així s’hancreat moltes empreses de caire lúdic iesportiu.

Si us agrada descobrir noves emo-cions, la comarca pot ser una bonadestinació. Quan comença la primave-ra, el bon temps també acompanyasortir per a practicar les diferents

Detall Mercat Medieval

A L’ESQUERRA: A la plaçadel Pati Palau.

A DALT: Concurs Vaca FrisonaAlt Urgell-Cerdanya.



Alt Urgell

modalitats esportives que la Seud’Urgell et proposa. Podreu gaudird’experiències inoblidables, úniques ialtament gratificants. Podreu realitzartot tipus d’activitats de natura i aven-tura.

Són moltes les possibilitats que usofereixen a la Seu d’Urgell: ràfting,senderisme, btt, descens de barrancs,vols en globus, excursions a cavall,piragüisme, ràfting nocturn, golf,karts...

Al 1992, gràcies als Jocs Olímpics deBarcelona, la ciutat va veure ampliadala seva oferta amb el Parc Olímpic delSegre, situat al costat del centre histò-ric monumental de la Seu d’Urgell ienmig d’un emplaçament excepcio-nal, al bell mig de les valls del Cadí i alpeu del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un sistema de remuntadorsmecànics i una minicentral elèctrica,que regula el cabal d’aigua, assegural’activitat tot l’any, així com un acuratsistema de neteja del material i un per-sonal altament qualificat, us permetrangaudir amb total seguretat i confort deles intenses sensacions que propor-ciona el món aquàtic del Parc Olímpic.

El Parc del Segre acull les millors ins-tal·lacions europees per a la pràcticade piragüisme en aigües braves anivell competitiu. Sense anar méslluny, el proper 3 de juny es celebra alParc Olímpic del Segre la Copad’Espanya.

Tant els esportistes de més nivell, comels aficionats i els que busquen unaestona de lleure i emoció hi poden tro-bar activitats a mida: piragües, ràfting,

hidrospeed.... Hi ha dos canals d’ai-gües braves i un d’aigües tranquil·les,bar-restaurant, passejos a l’ombra id’altres serveis.

Amb més de 1.000 km de circuïts mar-cats, el Parc Olímpic acull també elcentre BTT més gran de tot Catalunya,tot un paradís pels aficionats a la bici-cleta. La ruta reina d’aquests circuïtsés “La Volta al Cadí Moixeró”, que té elseu recorregut per La Seu d’Urgell,Fórnols, Bagà i Martinet.

Però això no és tot, la Seu també t’o-fereix moltes altres activitats: sendersmarcats per a caminar o per marxar acavall, vies ferrades, descens debarrancs, vols en globus, vols en para-pent, etc., un esplèndid camp de golf,a només 5 minuts del centre, i el kar-ting del Pla de Sant Tirs, actualmentun dels més llargs de Catalunya, ambuna pista de 1.300 m de llarg i 8 md’amplada

La Seu d’Urgell i la comarca… Et sorprendran!

HOTEL ANDRIA***Fundat al s. XIX. Edifici modernista, on es combinen latradició i la història amb la professionalitat i el confort.Cambres acollidores, jardí, terrassa i nombrosos raconsplens d’antiguitat faran de l’estada a l’hotel, quelcomespecial.

Pg. Joan Brudieu, 24LA SEU D’URGELL (Lleida)Tel. 973 35 03 00 - Fax 973 35 14 [email protected] - www.hotelandria.com

agradaria conèixer La Seu d’Urgell i l’AltUrgell des del cel?T’agradaria veure els hotels... i poder fer la reserva al moment? T‘agradaria recórrer més de 1000 km de

rutes en BTT... i descarregar-te-les al teu GPS? T’agradaria....? i moltes coses més que hi ani-rem integrant, com el nostre importantíssim patrimoni cultural

Tot això ja és possible, gràcies al GEOPORTAL TURÍSTICDE LA SEU – ALT URGELL.El Geoportal Turístic de La Seu – Alt Urgell, pretén ser unaeina concentradora d’informació sobre els recursos turís-

tics de la zona, accessibles i situats sobre un esce-nari tridimensional del territori, que ens permetràgaudir d’informació privilegiada: descarregar rutesBTT, reservar allotjament, fer visites virtuals delsrecursos patrimonials de l’entorn...Si disposes d’un Pc amb connexió de bandaampla, JA HO TENS TOT, sols necessites instal·lar-

te un petit aplicatiu que trobaràs a la nostra web, i AVOLAR!

Connecta’t a www.turismeseu.com i sobrevola LA SEUD’URGELL i tota la seva comarca.

ET SORPRENDRÀ...!

TGEOPORTAL TURÍSTIC DE LA SEU – ALT URGELL

A DALT: Rafting al Parc Olímpic del Segre.

A DALT A LA DRETA: Música medieval.

A LA DRETA: Fira de Primavera.


La gran vall del Pirineu

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ

Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected]

Horari d’atenció al públic:

De dilluns a dissabte de 9 a 13h. i de 16 a 19h. Diumenges de 10 a 13h.

PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYAc/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ

CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA

sino

psis

.es


ALT URGELL Pirineus

Parc Olímpic del SegreTel. 973 360 092 - Fax 973 360 192 / [email protected] - www.parcolimpic.com

Ctra. Circumval·lació s/n - 25700 LA SEU D’URGELL

OPEN KAYAK

NOVETAT

Dades d’interèsOFICINA COMARCAL DE TURISME ALT URGELLPg. Joan Brudieu, 15Tel. 902 154 715 / 973 35 31 [email protected]

TURISME DE LA SEUAv. de les Valls d’Andorra, 33tel. 973 [email protected]

PARC OLÍMPIC DEL SEGRE25700 La Seu d’UrgellTel. 973 36 00 92 - Fax 973 36 01 [email protected]

OLIANA

PASSIÓ VIVA D’OLIANA

La gent d’Oliana escenifica la passió de Crist als carrersde la vila.Més informació: 973 470 035

6 d’abril (divendres sant)

LA SEU D’URGELL

PROCESSÓ DEL DIVENDRES SANT

Processó que té els seus orígens al segle XVI. Diversescongregacions i confraries encapçalades pels armatsdesfilen els seus passos pels carrers de la ciutatMés informació: 973 350 125

6 d’abril (divendres sant)

OLIANA I LA SEU D’URGELL

CANTADA DE CARAMELLES

Per celebrar la Pasqua aquestes dues formacions decantaires interpreten al carrer peces tradicionals i festi-ves. El cor d’Oliana és mixte i el de la Seu, exclusiva-ment masculíMés informació: 973 353 112

8 d’abril (diumenge de Pasqua)

SEU D’URGELL

FIRA PRIMAVERA

Fira de caràcter ramader i agroalimentari on hi trobareuentre altres coses, exposició de material ramader i firad’embotits tradicional, així com activitats lúdiques diver-ses durant tot el cap de setmana. En el marc d’aquestade la Fira Primavera tenen lloc els Concursos Pirinencsde Vaca Bruna i Vaca Frisona.PROGRAMA:Divendres Tarda–vespre: Entrada del bestiarDissabte

10.00 h. Obertura al públic del recinte firal.Mostra de vedelles bruna dels Pirineus i frisona de l’AltUrgell i la CerdanyaConcurs de raça bruna dels Pirineus de l’Alt Urgell i laCerdanya17.00 h. Demostració d’esport rural bascDiumenge

10.00 h. Obertura al públic del recinte firalMostra de vedelles bruna dels Pirineus i frisona de l’AltUrgell i la Cerdanya2n Concurs de raça frisona dels Pirineus 2007 14.00 h. Dinar per a ramaders, ofert per l’Ajuntament dela Seu d’Urgell.Durant tot el cap de setmana

- Àrea de serveis gastronòmics, amb la col·laboració de la

IGP Vedella dels Pirineus Catalans i embotits d’Estamariu.- Exposició de maquinaria i eines d’ús ramader.- Activitats lúdiques diverses

Del 20 al 22 d’abril

TUIXENT

FESTA DE LES TREMENTINAIRES

Les dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent (l'Alt Urgell) vanser conegudes durant molts anys per la saviesa ambque exercien l’ofici de guaridores. Cada any es recordala presència i activitats de les trementinaires amb unafesta que manté ben viva la seva memòria.Més informació: 973 370 030

26 i 27 de maig

LA SEU D’URGELL

MERCAT MEDIEVAL DELS CANONGES

Mercat medieval on podem comprar objectes i produc-tes artesanals, a més de veure com treballen artesansen oficis tradicionals. També podreu degustar receptesmedievals en els restaurants, gaudir de les animacionsal carrer, malabaristes, contacontes, exhibicions de cetre-ria, espectacles de circ i trapezi, visites guiades, etc.Més informació: 973 350 010 / 973 351 511

2 i 3 de juny

Agenda



excepcional geografia delterritori que uneix elCapcir i l'Alt Conflent,multiplica les invitacions a

la descoberta. Aquest fantàstic altiplà(1.500 m), assolellat i accessible per atothom, és en efecte un terreny dejocs privilegiat per a tota la família. Lamuntanya permet conciliar altitud iactivitats senzilles i autèntiques. Unaexcursió, una passejada amb BTT,una nit en un refugi seran l’ocasió per-fecta per aproximar-se a la riquesacultural, arquitectònica i gastronòmicad’aquesta contrada única. Les vostresescapades us duran amb tota proba-

bilitat a un dels 1.000 estanys i gorgsdel territori. A la primavera, la fosa dela neu cedeix el lloc als blancs narci-sos, seguits de seguida pel despertard’una flora multicolor (reserva natural)i d’una fauna sorprenent (marmotes,muflons, isards…). Els rierols musicalscorren amb entusiasme a través delsboscos olorosos i dels parterres floritsper desembocar per fi dins d’un delsnombrosos estanys de la comarca.

Una natura omnipresentEl patrimoni natural és preservat iincreïblement diversificat. Aquestagran varietat en el paisatge del Capcir

i de l'Alt Conflent comporta una abun-dància d’espècies vegetals i animals:gencianes, tramussers, lis del Pirineu,boixos de Núria, floreixen a mercè dela terra, dels boscos, dels pasturatgesd’altitud i en l’alta muntanya. Plantesmedicinals i comestibles creixen enaquest espai privilegiat. La presènciad’isards, de marmotes, de rapaços imolts altres animals, farà gaudir alsexcursionistes silenciosos. No oblideules vostres càmeres fotogràfiques i elsllarga–vistes.

Les excursions amb BTT són el millormitjà per poder recórrer lliurament i en

tots els sentits el Capcir i l'Alt Conflent.És un esport de llibertat, on de poble apoble, d’una muntanya a una altra, labicicleta s’adapta a les visites culturalsi històriques, al repòs, i a l’esforç

esportiu. Trobareu itineraris adaptats ales possibilitats de cadascú.

Existeixen nombrosos senders onpodreu passejar-vos, des dels sen-

ders d’Emile al voltant dels pobles odel llac de Matamala, fins als itinerarisper pujar als Perics o a la Cambrad’Ase, descobrint els estanys delsCamporells. De boscos en rierols, de

L’esperit de muntanyadurant l’estiu

Font i Fotos: Patrick Miran, Jean-Claude Francès, Vagabond’anes, Regidories de Formiguera de la Cambra

d’Ase i de Puigbalador, hostal La Funt, Husky Forever, escola de Snow Kite, ONF, Accompagnateurs de

Muntanya, Four Solaire de Mont-Louis, Daniel Sobler, Mancomunitat de Municipis Capcir - Alt Conflent.

L’


Capcir i Alt ConflentEl Petit tren groc

Al cor del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, a la Catalunya del nord,les comarques del Capcir i Alt Conflent formen un petit territori excepcional en

molts aspectes. Amb destinacions ideals per a tota la família, aquests paratges privilegiats ofereixen multitud d’activitats.

eritable joia de laCatalunya del nord, elpetit tren groc, ambels colors de la senye-

ra, arrenca durant tot l ’any deVilafranca de Conflent i s’enfila dela vall escarpada de la Tet cap a laCerdanya.

Burlant-se dels precipicis, saludantal seu pas pobles antics i esglésiesromàniques, el petit tren puja tran-quil·lament l'Alt Conflent.

La seva construcció, acabada l’any1910, va necessitar 650 obres d’en-ginyeria, entre els quals 19 túnels i2 ponts remarcables: el ViaducteSéjourné i el pont penjant Gisclard.

Realment és una passejada pano-ràmica inoblidable.

CERDANYA FRANCESA I CAPCIR PirineusCerdanya francesa i Capcir

V


escobriu l’encantd’un poble típiccerdà, pas a pas,carrer rere carrer,

on l’agricultura ha conservat la memòriade l’ofici de picapedrer… Voltar per la plaçafins a l’església romànica, el cor del pobleamb les seves campanes que marquen el pas deltemps, visitar el museu del granit i els tallers de pedra, lacapella del Belloc... per acabar amb un bany d’aigüescalentes i relaxants als Banys de Dorres.

ELS BANYS ROMANSEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una vistaimpressionant dels cims del Puigmal, els banys de Dorresofereixen als enamorats de la natura i de l’aigua,moments de pau, tranquil·litat i relax.L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la pre-història (1500 a.C.) i el seu ús es torna habitual i organitzata partir del segle XVII. Molt utilitzades a partir del segleXIX, les qualitats d’aquestes aigües calentes i sulfurosessón citades al 1926 a la guia de la Cerdanya de E.Brousse. La temperatura que surt, la més elevada del país,arriba fins els 41ºC.Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys estanoberts els caps de setmana. La resta de mesos d’hivernl’horari s’amplia de 8.30 a 19.30 h tots els dies i fins a les20’30h pel pont de la Puríssima.El tiquet d’entrada als banys, inclou visita gratuïta almuseu.

EL MUSEU DEL GRANITSi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era l’agricul-

tura, a Dorres començà a prendre més força l’ofici artesanal

de picapedrer. Creat el 1999, el museu del granit mostra la

història d’aquesta activitat i permet conèixer la vida diària del

poble

a través d’aquest ofici avui desaparegut.

ESGLÉSIA DE SANT JOANL’església de St. Jean és un exemple de l’evolució de la

mentalitat religiosa en el territori amb el pas dels segles.

Ha anat evolucionant amb el temps, sense alterar la seva

estructura primitiva. La construcció original data del segle

XII, però l’interior va ser modificat al XVII i XVIII a l’afegir-

hi retaules barrocs i la Verge Negra de Bell-lloc

DDORRES granit i aigua

TURISME RURAL "CAL VIATGER"7, Rue de la Halte - [email protected]

CAMPING LA GRÍOLE39, Route d’AndorreTARGASONNETel. 0033 468 30 03 84 Fax 0033 468 30 17 [email protected]

Camping l'ORATOIRE**(Lloguer de mobil-homes)LA TOUR DE CAROLTel: 0033 616 345 [email protected]

HOTEL RESTAURANT MARTY3, Carrer Major - DORREST. 0033 468 300 752 www.triomf.fr

EL BALCÓ DE DORRESTurisme ruralCtra. de Les Escaldes, 2 - DORRESTel. 0033 468 044 742 / 649 311 [email protected]

AUBERGE CATALANEHOTEL** RESTAURANT10, Av. du Puymorens66760 LATOUR DE CAROLTel. 0033 468 048 066www.aubergecatalane.fr

Ajuntament de Dorres: Carrer Major - 66760 DORRESTel. 0033 468 04 60 69 - Fax 0033 468 04 67 30

[email protected]

On dormir i on menjar...

ESCOLA DE PARAPENT "VOL'AIME"

Batejos biplaça a Targasonne durant l’estiu i alsAngles a l’hivern. Instructors diplomats per laFederació Francesa i “Diplomé d'État”. Kite, estades de 2 a 5 dies.

92, Rue creu de Fé - TARGASONNE (França)Tel./Fax: 0033 468 301 [email protected]

Arraulit a prop d’un estany a 2.240 m d’altitud, el relleu dels Camporells serà lavostra parada privilegiada per gaudir d’una sortida de sol inoblidable sobre elsPuig Peric (2.810 m). A l’estiu, aquest paratge de bellesa excepcional, us perme-trà descobrir una flora i una fauna de gran riquesa. Nombrosos estanys, rius iboscos de pins negres centenaris us meravellaran a cada pas.

Refugi vigilat dels Camporells

Al cor del paratge dels Camporells!

La Quillana – TM6

66 210 LA LLAGUNA

Tel. 0033 468 044 986

Fax 0033 468 043 797

llacs en cims, l’excursió pedestre ésun plaer per gaudir-ne sol, amb lafamília o els amics.

El Capcir també el podeu descobriramb altres esports com ara:Canyoning - Rafting, pesca patí depedals, planxa amb vela, canoa, volamb vela, parapent i aeromodelisme.

[email protected] www.capcir-pyrenees.com.

CASA DEL CAPCIR / ALT CONFLENT

On dormir,on menjar...

Dades d’interèsREF. DELS CAMPORELLSTel. 0033 682 129 922

OFICINA DE TURISME DE FORMIGUÈRESTel. (0033) 468 044 735 / 561 642 424 / 561 052 244

HOSTAL DEL CARLIT0033 468 042 223

CLUB ALPÍ0033 468 042 076

HOTEL RESTAURANT LE COQ D'OR2, Place du coq d'or 66210 Les Angles - Tel. 0033 468 044 [email protected]

HOTEL LE YAKA**32, Av. de Mont-Louis - 66210 Les AnglesA peu de pistes i davant del llacTel. 0033 468 044 [email protected]


Cerdanya francesa i Capcir

Fitxa TècnicaREFUGI DELS CAMPORELLS2.240m

Obert del 25/05/07 al 30/09/07

permanentment i del 01/12/06 al

31/04/07 únicament amb reserva.

Nombre de places: 19.

Serveis: àpats – mitja pensió - begudes.

Zona de bivac amb espais per fer foc / WC

Gossos prohibits.

Activitats al voltant del refugi- Pesca (amb permís) en una

desena d’estanys.- Excursions a peu: cims com els

Puig Peric, Mortiès, Grande Porteille d'Espagne, etc.

- BTT- Ases de bast & cavalls


15 minuts de Font Romeu, dins l’entornexcepcional de les Gorges del Segre i aprop del poble de Llo, descobrireu elsbeneficis de les aigües calentes sulfurosesde Llo.

HIDROGEOLOGIA DE LES AIGÜES CALENTES DE LLO

Les aigües mesotermals i minerals de Llo són captades a77 m de profunditat per una perforació artificial que per-met pujar l’aigua espontàniament, sense utilitzar bombes

d’aigua. Les aigües mesotermals arriben a la superfícieamb un cabal de 30 m3/h, a una temperatura entre39,75ºC i 34,5ºC.

Disposen d’una piscina interior amb vàries fonts d’aigua.També a l’interior trobarem noves instal·lacions com lasauna i l’hamman (prohibit als menors de 12 anys) entrealtres.

A l’exterior hi trobem una altra piscina, que permet aprofitarels banys d’aigua calenta tant a l’estiu com a l’hivern. Eljacuzzi està també instal·lat a l’exterior i exposat a ple sol vol-tat d’àmplies terrasses per poder aprofitar el màxim de sol.

BANYS de LLO

Tel. 00 334 68 04 04 79 - Fax 00 334 68 04 06 89

A 10 Km de Puigcerdài a 5 Km de Llívia

Cerdanya Francesaa 1.300 m alçada

Parc Residencial “LE VEDRIGNANS”R o u t e d e Ve d r i g n a n s . 6 6 8 0 0 S a i l l a g o u s e

LLOGUER DE XALETS 06-07www.levedrignans.com e-mail: [email protected]

PREUS DE LLOGUER XALET (SENSE CONSUM ELÈCTRIC)

SETMANES I CAPS DE SETMANA

ALTA

TARIFES VÀLIDES

DEL 02-12-06AL 01-12-07

BAIXA

460220550265770375830415

330200390245570345630375

(+1nit 43)

(+1nit 48)

(+1nit 75)

(+1nit 85)

(+1nit 80)

(+1nit 95)

(+1nit131)

(+1nit 138)

Genet: 4pers. 7nitsGenet: 4pers. 2nitsLupin: 4+2pers. 7nitsLupin: 4+2pers. 2nitsGentiane: 6+ 2pers. 7nitsGentiane: 6+2pers. 2nitsEdelweiss: 8pers. 7nitsEdelweiss. 8pers. 2nits

2-12-06/5-05-077-07-07/1-09-07

5-05-07/7-07-071-09-07/1-12-07

INCLÒS:Pàrquing per a 2 vehicles i consum d’aiguaNO INCLÒS: Llençols (obligatori), tovalloles i productes de netejaEQUIPAMENT: Cuina equipada, vaixella completa, mantes, sanitaris, TV, terrassa, jardí, barbacoa comunitària en el parc.FORMA DE PAGAMENT:Xecs, efectiu i targetes de crèdit.

SUPLEMENTS A TENIR EN COMPTE:ELECTRICITAT: 0,22 Euros el kW.ANIMALS: 3 Euros / diaTAXA COMUNAL: +13 anys, 0,25 Euros / diaSERVEI DE NETEJA: 25 o 36 EurosSERVEIS OPCIONALS (segons disponibilitat):fitxa rentadora / assecadora: 5,50 Euroslloguer de llençols / setmana: 9,50 Euros

Informació vàlida excepte errors d’impremtaXa l e t



SALAISONS DE CERDAGNEXARCUTERIA - CARNISSERIAXarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271Fax 0033 468 045 373

La hidroteràpia es el pro-cés terapèutic que consis-teix en el tractament de totel cos o d’alguna de lesseves parts amb l’aiguacom a agent terapèutic, enqualsevol estat físic otemperatura, utilitzant lesseves característiquesquímiques, mecàniques itèrmiques. Amb aqueststractaments s’estimula elscentres nerviosos, facili-tant el reg sanguini i fent

que les toxines surtin i siguin eliminades. Contribueixen al guariment o alleu-jament de malalties ben diverses a través de la pressió exercida sobre el cos,dels banys simples o amb l’adició de determinats productes.

L’aplicació de l’aigua sobre la pell es fa de diferents maneres: amb raigs depressió, banys, embolcalls rentats, etc. Els beneficis que es puguin obteniramb aquestes teràpies dependran de la correcta aplicació que es faci de lamateixa, de l’origen de l’aigua, de la temperatura adequada, de la durada delprocés i de la intensitat del mateix

LES BAINS DE LLO - 66800 LLO (França)

Tel. 0033 468 047 455 - www.lesbainsdello.com

HOTEL LE CHRISTIANIAAv. principal de Sallagossa66800 SallagossaTel: 0033 468 047 207www.hotel-le-christiania.com

On dormir i on menjar...

ELS BENEFICIS DE LA HIDROTERÀPIA




HOTEL GOLF FONTANALS****Tel. 972 89 18 18 - Fax 972 89 17 40 Fontanals, 2 - 17538 SORIGUEROLA [email protected]

ALBERG ABRIGALL Tel. 972144201/972144148 - MASELLA [email protected]

HOTEL ADSERÀ***Tel. 972 89 20 01 - Fax 972 89 20 25Barri Adserà - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hoteladsera.com - [email protected]

ALP HOTEL*** MASELLATel. 972 14 42 01 - Fax 972 14 41 48Urb. Masella s/n - 17537 ALP - MASELLAwww.alphotelmasella.com - [email protected]

AMORETES HOTEL***Tel. 972 14 51 00 - Fax 972 14 51 50 Av. Supermolina s/n - LA MOLINA [email protected]

AVET BLAU HOTEL***Tel. 972 88 25 52 - Fax 972 88 12 12Plaça Santa Maria - 17520 PUIGCERDÀ

HOTEL BELLAVISTA**Tel. 973 51 00 00 - Fax 973 51 04 18 Ctra. Seu d’Urgell - BELLVER DE CERDANYAwww.spainmountains.com/[email protected]

HOTEL BERNAT DE SO***Tel. 972 14 62 06 - Fax 972 14 63 54Cereja, 5 - 17527 LLÍVIA www.hotelbernatdeso.com - [email protected]

HAB. 9 ALT. 1.200

HOTEL CA L’EUDALD**Tel. 972 89 00 33 - Fax 972 89 08 62Passeig Agnès Fabra, s/n - 17538 ALPwww.caleudald.com - [email protected]

CAL MARTRI**Tel. 972 14 70 19 - 636 371 683Major, 39 - 17539 GERwww.calmartri.eresmas.com

HOTEL DEL LAGO***Tel. 972 88 10 00 - Fax 972 14 15 11Av. Dr. Piguillem, 7 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotellago.com - [email protected]

ESPORT I NATURA CASONA D’AGE Tel. 972 88 00 40 - Fax 972 88 15 24 Afores s/n - 17520 AGE - PUIGCERDÀwww.casonage.com - [email protected]

HOSTAL COBADANA*Tel. 972 89 01 29 - Fax 972 89 01 29 Camí de la Rota, 11 - 17538 URÚS www.fondacobadana.com - [email protected]

HOTEL LA COLLADA****Centre Lúdic Termal Spa&FitnessTel. 972 89 21 00 - Fax 972 89 20 47 N-152, Km 145 - 17538 LA MOLINAwww.hotellacollada.com - [email protected]

APARTHOTEL LES CORTSTel. 972 14 62 56 - Fax 972 14 62 66 Canà, 9 - 17527 LLÍVIA www.es.turinet.net/empresa/[email protected]

HUSA MOIXERÓ CERDANYA**Tel. 972 89 02 38 Ctra. d’Alp a BellverKm. 6,6 - 25721 PRATS I SAMSORwww.husalamontana.com / [email protected]

HAB. 39 ALT. 1.124

HOTEL JAUME*** Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 89 00 16 Central, 30 - 17538 ALPwww.hoteljaume.com - [email protected]

HAB. 15 ALT. 1.160

HOTEL MIRADOR**Tel. 973 51 50 75 - Fax 973 51 52 23 Plaça Sant Pere, 7 -25726 LLESwww.lles.net/mirador - [email protected]

HOTEL MUNTANYA**Tel. 973 51 02 60 - Fax 973 51 06 06 Puig, 3 - 25727 PRULLANSwww.prullans.net - [email protected]

HAB. 32 ALT. 1.100

PARK-HOTEL PUIGCERDÀ*** Tel. 972 88 07 50 - Fax 972 88 07 54Ctra. de Barcelona s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelparkpuigcerda.com [email protected]

HOTEL DEL PRADO**Tel. 972 88 04 00 - Fax 972 14 11 58Ctra. Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelprado.com - [email protected]

HOTEL ROCA**Tel. 972 89 00 11 - Fax 972 89 00 11La font, 1 - 17538 ALP www.spainmountains.com/hotelroca

HAB. 38 ALT. 1.160

HOTEL ROC-BLANC***Tel. 972 14 50 00 - Fax 972 14 50 02 Ctra. Interior - 17538 ALP - LA [email protected]

HAB. 52 ALT. 1.600

HOTEL SANT GUILLEM****Tel. 972 14 63 67 - Fax 972 14 61 69 Esport, 2 - 17527 LLÍVIAwww.hotelstguillem.com - [email protected]

HAB. 6 ALT. 1.200

HOTEL SOLINEU SPORT***Tel. 972 89 22 22 - Fax 972 89 21 22Ctra. Supermolina- 17538 ALP - LA MOLINAwww.solineusport.com - [email protected]

HAB. 66 ALT. 1.700

HOTEL SUPERMOLINA**Tel. 972 14 50 03 - Fax 972 14 50 55Ctra. Interior - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hotelsupermolina.comhotelsupermolina@hotelsupermolina.com

HAB. 52 ALT. 1.600

HOTEL TÉRMINUS**Tel. 972 88 02 12 - Fax 972 88 00 02 Plaça Estació, 2 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelterminus.net

HAB. 24 ALT. 1.200

TORRE DEL REMEI*****Tel. 972 14 01 82 - Fax 972 14 04 49Camí Reial s/n - 17539 BOLVIR www.torredelremei.com - [email protected]

HAB. 4 SUITES 7 ALT. 1.145

HOTEL XALET DEL GOLF****Tel. 972 88 43 20 - Fax 972 88 43 21 Devesa del golf - 17539 BOLVIR www.chaletdelgolf.net - [email protected]

HAB. 17 BUNG. 16 ALT. 1.000

HOTEL PUIGCERDÀ**Tel. 972 88 21 81- Fax 972 88 22 90 Avgda. Catalunya - 17520 PUIGCERDÀ [email protected]

HAB. 39 ALT. 1.200

CÀMPING QUEIXANSTel. 972 14 12 80 - Fax 972 14 13 20 Camí d’Urtx, s/n - 17538 QUEIXANS www.adv.es/[email protected]

CÀMPING PIRINEUS 1ª categoriaTel. 972 88 10 62 - Fax 972 88 24 71 Ctra. de Guils - SANEJA - 17528 GUILS www.stel.es - [email protected]

CÀMPING STEL 1ª categoriaTel. 972 88 23 61 - Fax 972 88 23 61Ctra. de Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀ www.stel.es - [email protected]

CÀMPING SOLANA DEL SEGRETel. 973 51 03 10 - Fax 973 51 06 98 Ctra. N-260 km 198 - 25720 BELLVERwww.solanadelsegre.com - [email protected]

PARCEL.LES 245 ALT. 1.200PARCEL.LES 250 ALT. 1.380 PARCEL.LES 222 BUNG. 26 ALT. 1250 PARCEL.LES 260 BUNG. 45 ALT. 1200

HAB. 55 ALT. 1.200HAB. 54 ALT. 1.200

HAB. 39 ALT. 1.471HAB. 60 ALT. 1.100

ALT. 1.200HAB. 100 ALT. 1.800HAB. 5 ALT. 1.260HAB. 21 ALT. 1.175

HAB. 23 ALT. 1.200HAB. 36 ALT. 1.160HAB. 21 ALT. 1.217

HAB. 52 ALT. 1.200HAB. 6 ALT. 1.200HAB. 11 ALT. 1.710HAB. 148 ALT. 1.600

HAB. 33 ALT. 1.600

HAB. 40 ALT. 1.600

CC

ASSOCIACIÓ

D’HOTELS I CÀMPINGS

DE LA CERDANYA

w w w . c e r d a n y a h o t e l e s . c o m

w w w . h o t e l e s c e r d a n y a . c o m


olf Sant Marc disposa d’una taula decorrespondències amb els altres setcamps del grup inGreen, mitjançant lesquals els socis de Sant Marc poden gau-dir de descomptes en les tarifes d’aquestscamps. Addicionalment, Golf Sant Marc -

Club de Golf Puigcerdà presenta una nova modalitat dejoc: JUGAR A DOS CAMPS PAGANT UNA ÚNICAQUOTA. Adquirint el dret d’ús de Sant Marc i el de VilalbaGolf Club o La Garriga Golf Best 18, com el jugador pre-fereixi, podrà gaudir de tot el golf a ambdues instal·lacionsabonant una única quota de manteniment.

LA GARRIGA GOLF BEST 18El Camp, ubicat a la finca Can Rosanes, al terme municipalde La Garriga a la comarca del Vallès Oriental, gaudeixd’una excel·lent situació, a tan sols 10 minuts de Granollers,20 de Barcelona i amb sortida directa de la C-17. Es tractad’un camp “BEST 18” par 54, a on els divuit forats estaninspirats en forats emblemàtics d’altres camps de golf dereconeixement internacional, mostrant els diferents con-ceptes de les escoles de disseny presents per a tot el món. Es tracta de forats que en molts casos, tot i la seva curtadistància, s’han convertit en autèntics reptes fins i tot perals professionals més avesats (Postage Stamp, TCPSawgrass 17). Les longituds projectades tampoc són coin-cidents amb les originals. S’ha buscat adaptar la distànciaa una accessibilitat real per al màxim nombre de jugadors,sense que perdi interès per als jugadors més experts.Entre els serveis de La Garriga Golf Best 18 es troben elssegüents: Camp de golf de 18 forats par 3, Putting green,zona de approach, Camp de pràctiques, Casa club provi-sional amb vestuaris, lloguer de pals i carrets, golf pro-shop i escola de golf.

VILALBA GOLF CLUBIntegrat a la finca del “Manso de Vilalba” a La Roca delVallès, el complex s'expandeix als peus del castell deVilalba, en un magnífic terreny travessat pel Torrent deVallforner. La seva ubicació estratègica a escassos minutsde Barcelona i al costat de la sortida 12 de l'autopistaAP-7, ho converteix en tot un referent del golf català.Entre els serveis de Vilalba Golf Club es troben elssegüents: Camp de 18 forats, 3 forats curts d’entrena-ment, camp de pràctiques, Pitching Green, Putting Green,guarda pals, casa club amb tots els serveis, Restaurant,Bar cafeteria, Caddy màster, lloguer de buggies i carros,Golf Academy, activitats infantils, organització de campio-nats i esdeveniments, guarderia, Buggie Bar...

Actualment s'està desenvolupant la construcció de lacasa club que oferirà els serveis de zona per a socis, res-taurant, bar cafeteria, vestuaris i guarda pals, entre unsaltres i s'ultimarà al llarg del pròxim any. I en un futur prò-xim, el complex contarà amb un spa i un hotel

GJugui a GOLF el doble

La Garriga Golf Best 18

Vilalba Golf Club


Una petita vila catalana en territori francès.

Llívia, una curiositat de

la històriaText I Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Llívia, una curiositat de

la història


lívia està situada a la porta d’entrada de l’ex-tensa vall de la Cerdanya, la més gran delPirineu, en una comarca compartida per lesprovíncies de Girona i Lleida en la seva partespanyola i amb el país veí francès. Lacomarca, situada en l’alta vall del Segre, a1.223 metres d’altitud, és considerada laporta d’entrada natural entre França iCatalunya. La seva ubicació entre la serrapirinenca i la serra del Cadí i del Moixeró li

confereix un clima a cavall entre l’Atlàntic i el Mediterrani.

Llívia és capital natural de la Cerdanya des de la mésremota antiguitat. Diu el mite que va ser Hèrcules, l’heroigrec, qui va triar Llívia per descansar i hi va construir unaciutat. Amb més fonament històric, sabem que, cap al3000 a.C., Llívia ja tenia població i que inicialment es vaanomenar Kerre (lloc rocós). Precisament d’aquest topò-nim deriva Kerretania, Ceretania i la Cerdanya actual. Migassentada en la muntanya i estenent-se cap a la vall, fouaquesta població la triada pels romans que la van denomi-nar “Lulia Lybica “, fortificant-la amb una muralla.

El nucli actual té el seu origen en la carta de població ator-gada pel rei Jaume I (1257), que tot i la pèrdua de la capi-talitat posseeix un domini sobre gran part de la Cerdanya.Bernat de So (1319) compra la castellania per 35.000 sousi el 1447, la reina Maria reprèn la vila sota la seva protec-ció, qualificant-la de “clau i baluard” de la Cerdanya. A reldel tractat de Llívia (1660) com a conseqüència de la paudels Pirineus, Llívia, amb qualificació de “vila“, no fouinclosa en la relació dels 33 pobles cedits a França, que-dant com un enclau espanyol dintre de França, unit aEspanya per una carretera neutral.

Museu Municipal, la farmàcia més antiga d’EuropaL’any 1981, després de diversos trasllats, Llívia recull tot elmaterial de l’antiga farmàcia Esteva en el Museu Municipalde Llívia, esdevenint un dels grans atractius de la comar-ca. La farmàcia de Llívia està documentada des de l’any1594 i és considerada la més antiga d’Europa. A principisdel segle XVII se’n fa càrrec la família Esteva, saga quedurant set generacions la va mantenir oberta, fins quel’any 1926 el darrer farmacèutic la va tancar. L’any 1965 laDiputació de Girona la va adquirir amb el compromís deque es quedés a Llívia.

LLÍVIA Pirineus

L

Sens dubte la presència d’aquest petit enclau espanyol en territori francèsresulta absolutament peculiar. Aquesta petita illa que és Llívia, unida a lafrontera per una carretera que no és ni espanyola ni francesa, és una boni-ca vila catalana que té un origen mític, com no podia ser menys, i que haestat pas obligat de diferents pobles durant milers d’anys.

A L’ESQUERRA: L’esglésiaparroquial de Nostra Senyoradels Àngels del segle XVI.

EN AQUESTA PÀGINA:Recipients de vidre, instrumentsde laboratori, instrumental antic,receptaris, llibres amb fórmulesmagistrals, etc.


La farmàcia antiga de Llívia ésun dels llocs més interessants queexisteixen a Europa.

FO

TO

S:

Aju

nta

ment

de L

lívia


Forja, pedra i fusta. Les velles làpides faciliten l’accés a la bella Església Parroquial de Llívia.


Castell de LlíviaEn la part més alta del turó de la vila s’alçava l’an-tic castell. Aquest punt es coneix com el “Puig delCastell“. En una de les freqüents incursions delsfrancesos, Damià de Descatllar, vers l’any 1479,resistí l’assetjament de les forces enemigues durant14 mesos. Ocupada la vila pels francesos, arrasa-ren el castell, el qual mai es tornà a reconstruir. Lesrestes que se’n conserven indiquen construccionspreromanes, romanes i també d’èpoques poste-riors.

La torre Bernat de So, un dels pocs vestigis que esconserven d’aquella època, fou emprada com apresó. Avui és la seu del Patronat del Museu.

Festival de músicaActualment, Llívia és un important centre turísticamb modernes edificacions i una important capaci-tat d’allotjament. Un dels grans atractius turístics iculturals de la població és el seu Festival deMúsica, que es manté viu des de 1982. Llívia ofereixles millors vetllades musicals de la Cerdanya, en unmarc incomparable, l’església de Nostra Senyoradels Àngels. Pel seu festival han passat intèrprets iconjunts de renom com Montserrat Caballé, PierreRampal o Francisco Yepes entre altres. Aquest fes-tival de música que se celebra durant el mes d’a-gost (cicle estival) i el mes de desembre (cicle hiver-nal), ha estat mereixedor de reconeixement interna-cional.

Per als qui busquen un turisme més actiu, Llívia,com la resta de la Cerdanya, és un indret privilegiatper a realitzar excursions de muntanya, amb unprograma d’activitats esportives extensíssim i mol-tes estacions d’esquí properes, que fan d’aquestasingular i bonica vila pirinenca el lloc ideal per pas-sar-hi una temporada

LLÍVIA Pirineus


Quan l’emperador Carles I d’Espanya i Vd’Alemanya va atorgar a Llívia el títol de vilaen el segle XVI va assegurar per sempre,i sense saber-ho, que aquests 13 kms.quadrats quedessin com a reducte espanyolen terres franceses.

A L’ESQUERRA: la Torre d’en Bernat de So,seu del Patronat del Museu.

A DALT: l’Església de Nostra Senyora delsÀngels, que acull el famós Festival de Música deLlívia.

A LA DRETA: les runes del que es creu pertanya un antic temple romà.

Ct ra . Gorgu ja , 1 (ed i f i c i A l t Segre ) L L Í V I A - INFO I RESERVES: 972 14 63 64

P I Z Z E R I A - R E S TA U R A N T L’ AV E T

PIZZE

R IA BRASE

RIA

L'AVETO O

Pizzes per emportar (al forn de llenya)

PIZZES PER A CELÍACSPlats de temporadaVarietats en bacallà

O B E RT TOT L’ A N Y



“Explica la llegenda, que la ciutat va ser fundada perl’heroi grec Hércules, motiu pel qual aquest mític personatge apareix reflexat en l’escut de la ciutat” Llívia, l'enclau dels Pirineus

Per gaudir… per gaudir de la vida


El poble de LlíviaEl Castell: en la part superior del Puigdel Castell, als peus del qual està lamoderna Llívia i del que queden algunesrestes amb més valor històric que arqui-tectònic.

El nucli antic: declarat d’interès cultural,està format per típiques cases ceretanes,amb teulats de pissarra, façana de pedrai balcons de fusta. Les vivendes de novaconstrucció segueixen la pauta de pedra,pissarra i fusta. Aquesta combinació detradició, paisatge i pau no ha passat

desapercebut per molts barceloninsque, per vacances, envaeixen les sego-nes residències de Llívia per multiplicarper quatre la població local. En aquestazona trobem la majoria de llocs d’inte-rès, entre ells, la farmàcia, la més antigad’Europa.

L’església parroquial de NostraSenyora dels Àngels, del segle XVI. Alseu interior hi trobem un Crist tallat enfusta de finals del segle XIV protectordels traginers que transportaven vi i olidel Rosselló a la Cerdanya. La façanade l’església és renaixentista.

La Creu de Toret: a 800 m. de la sorti-da de Llívia.

La Torre Bernat de So: al costat del’església trobem una torre de plantacircular situada en el punt més alt de lavila. Era de caràcter defensiu.Actualment és el Patronat del MuseuMunicipal i conta amb una exposiciópermanent sobre la flora de Llívia.

L’antiga farmàcia, situada al costat del’església, és la farmàcia més antigad’Europa. Fou fundada en el segle XVaprofitant la riquesa medicinal de laflora local. Guarda una preciosa col·lec-ció de caixes renaixentistes, una inte-ressant biblioteca, recipients de vidre,instruments de laboratori, instrumentalantic, receptaris, llibres amb fórmulesmagistrals, etc., i és per això un delsllocs més interessants que existeixen aEuropa en aquest àmbit. Cal destacaruna col·lecció de caixes de fusta ambels retrats de metges i científics de l’è-poca. El més interessant és la col·lec-ció de pots blaus de farmàcia, dediferents mides i pintats, d’origen des-conegut però que són molt valuosos.També destaca el Cordialer, un armari

policromat del segle XVI on es guarda-ven els productes més valuosos i peri-llosos. La família Esteve durant 7 gene-racions va regentar aquesta farmàcia.Actualment ha estat cedida a l’Ajuntamenti forma part del Museu Municipal.

Com arribar-hi

En cotxe particular:Des de Barcelona direcció Manresaper la C-58 i enllaçar amb la C-16 finsal Túnel del Cadí. Un cop arribem aPuigcerdà, a pocs quilòmetres, direc-ció França, arribarem al nucli antic deLlívia.

En transport públic:Amb autobús podem agafar la líniaBarcelona – Llívia de l’Alsina Graells.Més informació per horaris i preus al93 488 26 31 i 93 821 04 85.www.alsinagraells.net

Amb tren: la línia Barcelona – La Tourde Carol ens porta a Puigcerdà i desd’allà podem enllaçar amb l’AlsinaGraells. Més informació a www.renfe.es

Cerdanya AgendaBELLVERACTIVITATS CULTURALSAudiovisuals i presentació de llibres6, 7, 8 i 9 d’abril

LLES, MÚSER I ARÀNSERCANTADA DE CARAMELLES 8 d’abril

BELLVERVIACRUCIS DE LES TORXES 11 d’abril

LLÍVIA FESTA MAJOR DE PASQÜETES14,15 i 16 d’abril

DIVERSES POBLACIONSSANT JORDI: parades de roses i llibres23 d’abril

ALP JOCS FLORALS 23 d’abril

PUIGCERDÀIV CONCURS DE TEATRE AMATEURVIII MOSTRA FOTOGRÀFICA AUTORS DE CERDANYA Abril

LLÍVIA FESTA DELS AVIS 6 de maig

PUIGCERDÀ TERRITORI HERMIDA7 de maig

BOLVIR FESTA MAJOR 14 i 15 de maig

GUILSFESTA MAJOR DE SANT ISIDRE15 de maig

LLIVIA FESTA DE LA TRANSHUMÀNCIA28 de maig

PRULLANS FESTA MAJOR 26 i 27 de maig

LLÍVIA XI TROBADA DE PUNTAIRES10 de juny

BELLVER DE CERDANYAFESTA MAJOR DE SANT ANTONIDel 13 al 17 de juny

LLÍVIA FESTA DE SANT GUILLEM17 de juny

PUIGCERDÀDIA MUNDIAL DE LA MÚSICA21 de juny

PUIGCERDÀMARXA DE LES 3 NACIONS24 de juny

Dades d’interès

PATRONAT DE TURISME DEL CONSELL COMARCAL

Plaça del Rec - 17520 Puigcerdà


OFICINA DE TURISME DE LLÍVIA

Forns, 11 - 17727 Llívia - Tel. 972 896 313

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 - 17520 Puigcerdà

Tel. 972 140 665

PATRONAT DE TURISME D'ALP

c/ Nord, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 890 385

PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYA

Pl. Sant Roc - 25720 Bellver de Cerdanya

Tel. 973 510 229

OFICINA TURISME FONT ROMEU

38, Av. Emmanuel Brousse - Tel. 0033 468 30 68 30

OFICINA TURISME LA TOUR DE CAROL

Place de Carolane - Tel. 0033 468 04 81 82

OFICINA TURISME SAILLAGOUSE

Pl. del Roser, 1

Tel. 0033 468 041 547 / 0033 468 047 289

[email protected]

www.membres.lycos.fr/saillagouse

On menjar:BAR RESTAURANT LLÍVIAEntrepans freds i calentsC/ Frederic Bernades, 29LLÍVIA Tel. 607 794 766

RESTAURANT INDRAPl. Major, 2LLÍVIA Tel. 972 14 62 85

HOTEL L’ESQUIROL

Hotel d’estil rústic iconfortable, ambtotes les comoditatsque pots desitjar. Elvostre descans és lanostra prioritat.Gaudiu del restaurantamb la millor cuinacasolana.

Av. Catalunya, s/nLLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03972 14 63 63www.hotelesquirol.net

HOTEL *** REST. FONDA MERCÈFonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort enun entorn molt agradable i familiar. Reformada completa-ment. Compta amb 9 habitacions dobles (2 dúplex), ambtelèfon, TV, bany complet. Ascensor, calefacció central irestaurant amb cuina de mercat.

Estavar, 29 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 [email protected]

RESTAURANT L’OLLAAquest magnífic restaurant està situat al centrede la bonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!

Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41

HOTEL JAUME ***Hotel familiar i molt acollidor. Situat al centre del poble d’Alp, a pocs quilòmetres de les estacions d’esquí de la Molina iMasella i a 1 quilòmetre del Golf Fontanals. Disposa de 14habitacions decorades totes elles d’estil provençal. Equipades amb bany complet, assecador de cabell i algunesamb columna de hidromassatge. Una Junior Suite. Salad’estar i de jocs amb xemeneia i bar. Servei d’allotjament iesmorzar.Central, 30 - ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 14 42 42www.hoteljaume.com

BAR RESTAURANT EL TUPÍ

NOVA GERÈNCIAAmbient casolà i acollidor. Punt de trobada d'esquiadors i gent del poble. Esmorzars, dinars iplats combinats. Retransmissions esportives(Motos, F1, Futbol, etc..). Àmplia terrassa.

Raval, 46LLÍVIA (Girona)Tel. 972 896 524

HOTEL BERNAT DE SOSituat al casc antic, en una de les cases pairalsmés antigues de la vila. D’estil ceretà combinatamb l’estil més actual. Tranquil·litat i confort amb unes vistes immillorables.M’exalta el nou i m’enamora el vell!

Cereja, 5 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 62 [email protected]



CerdanyaLa Cerdanya és una gran vall orientadaaproximadament en sentit est-oest,amb una altitud mitjana a la plana de1.200 m. Es troba envoltada per diver-sos relleus muntanyosos situats entreels 2.500 i gairebé 3.000 m d’altitud.Així a la solana tenim el Carlit, elPuigpedrós i la Tossa Plana de Lles,mentre que a la baga la conformen elsdel Puigmal, la Tossa d’Alp i les serresde Moixeró i Cadí principalment. És,doncs, un altiplà de configuració únicaa Europa, fet que ha condicionat tant elseu clima com la majoria d’aspectes

vitals de les comunitats vegetals, fau-nístiques i humanes al llarg del temps.

Què fer

L’excursionista troba en aquestacomarca un bon lloc per a la pràcticadel seu esport. El relleu de la Cerdanyaofereix la possibilitat d’excursions i iti-neraris d’allò més interessants per atots els nivells.

Si el que us agrada és anar sobre rodes,a la Cerdanya trobareu rutes ciclables

per a tots els gustos i tots els nivells.Però si preferiu fer-ho a quatre potes,són nombrosos els centres d’equitacióque us permetran conèixer la comarcaa cavall.

El golf és un esport que atrau cadavegada més aficionats. La Cerdanyadisposa de tres camps de golf, amb unimportant increment del nombre de par-ticipants en els darrers anys, fins al puntque actualment és una de les atrac-cions esportives més importants de lavall.

HOTEL EL JAÇ**El descans a la muntanya. Hotel de nova cons-trucció, d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bellmig del poble de Ger.

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. 972 89 42 [email protected]

CASONA D’AGETradicional xalet de muntanya reformat i perfec-tament equipat, seu hivernal d’esquiadors.Hostal Familiar - Alberg - Casa de colònies -Restaurant casolà - Menú de la casa.

Palau, 23AGE-PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 00 40 Fax 972 88 47 [email protected]

RESTAURANT EL RACÓ D’URÚSEl teu racó a la Cerdanya. En Sean i l'Olga, regentenaquest restaurant. Fan menú diari, plats elaborats ambproductes del dia i de la terra, com la caça, els bolets...Suggeriments del dia, cuina internacional, fondues i pas-tissos propis. Pollastres al forn de llenya, per emportar.Vine al racó...Sant Climent, 7 (darrere l'Ajuntament)URÚS (Girona)Tel. 972 89 08 65 / 972 14 41 72www.elracodurus.com

REST. FONDA COBADANAPer gaudir de la bona gastronomia i la tranquil·litatde l’entorn. 5 habitacions. Casa fonda.

Camí de la Rota, 11URÚS (Girona)Tel. 972 89 01 [email protected]

RESTAURANT TAPANYAMBonic restaurant situat al centre de Puigcerdà. Un dels balcons de la Cerdanya. Les sevesespecialitats són: cargols a la llauna, carn a labrasa, paella, peix i marisc fresc, gran assorti-ment de tapes, trinxat de Cerdanya i bolets detemporada.

Plaça l’Alguer, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 23 60

RESTAURANT EL PORTALRestaurant tradicional amb cuina de mercat.Espai rústic i acollidor. Vine a tastar els seus plats!! Són per llepar-se els dits!!

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. i Fax 972 89 42 75

RESTAURANT REBOST DE GERCuina actual elaborada amb la millor qualitat de produc-tes de mercat. Compta amb un espai “CHILL” per troba-des i reunions, on ens podrem delectar amb els millorsvins, “tastets”, whiskys i cigars. El Rebost dels paladarsmés exigents. Arròs cremós de muntanya, productes del’ànec, caça...

Pl. Major, 2GER (Girona)Tel. 972 14 70 55

REST. ESTACIÓ DE QUEIXANSPels vostres dinars i sopars d’aquesta primavera i estiu. Menú al migdia de dilluns a divendres.Parada i Fonda. Dimecres tancat.

Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00

RESTAURANT KENNEDYSituat al centre de la vila de Puigcerdà.Especialitats amb: Trinxat de Cerdanya, PeixFresc, Paella i Caça de temporada. Varietat detapes. Terrassa tot l’any!!

Pl. dels Herois, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 11 91

La pesca i la caça són també dosesports que es practiquen a la comarca,ambdues és clar, de caire controlat ipermeses en àrees i èpoques delimita-des.

I per posar la cirereta a l’activitat física,no deixeu de visitar algun dels centresde banys termals que us permetranacabar la jornada ben relaxats.

Què visitar

L’art a la Cerdanya, eminentment reli-giós, destaca per l’abundància delromànic, present a molts pobles de lacomarca. També cal destacar algunsconjunts d’estil gòtic i barroc.

Gastronomia

Per la seva situació geogràfica, l’abun-dor de productes autòctons són deter-minants en la cuina de la Cerdanya.Verdures, cereals, caça i pesca, avirami ramaderia són els productes que con-figuren els diferents plats de la contra-da. La mel i els formatges, els embotits,les peres, els fruits del bosc, entre ellsels bolets, o la pastisseria són altresproductes típics d’aquesta zona.


A L’ESQUERRA: Trinxat de Cerdanya.

A BAIX: Església de Nostra Senyora dels Àngels.


l Restaurant el Bosc, situat a peu

de pistes de la Molina i al peu del

telecabina d’Alp 2500, és un esta-

bliment acollidor, de pedra i fusta,

tranquil, càlid i perfectament situat.

L’Agustín i la Teresa són restauradors de tota la

vida, coneixen bé l’ofici i el sabor de la bona

cuina. Són, ni més ni menys que 65 anys al

càrrec del seu petit però reconegut restaurant

Turó de la Perdiu de la Molina.

Les parets se’ls quedaven petites i han volgut

posar a l’abast de més gent les seves arts culi-

nàries, mantenint en tot moment el bon gust per

la cuina casolana, pels plats de xup, xup, i

donar altres serveis com el self service, un

espai reservat per a grups i una sala privada per

a reunions.

Al restaurant el Bosc de La Molina hi trobaràs

cuina elaborada de muntanya amb els ja tradi-

cionals plats de l’Agustín: els cargols, la caça,

els arrossos, els peus de porc, les galtes, els

macarrons, l’escudella, el trinxat de Cerdanya,

la brasa, els postres típics de la casa... un no

acabar de plats de primera de qualitat, de la mà

de dos grans restauradors

EEsmorzars i dinars

RESTAURANT EL BOSCAparcament Muntanya Sagrada, s/nLa Molina 17538 - Alp972 89 21 69 - 972 89 29 12

El Bosc RESTAURANT – GRILL - BAR

R E S T A U R A N T

La Taverna dels Noguers

C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT

PUIGCERDÀ M A RT INET

6 Km

LA TAV E R N A DELS NOGUERS

LA SEU

N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T el. 973 38 40 20 - Dijous Tancat -

LLOGUER DE BUNGALOWSCÀMPING/ PISCINABAR-RESTAURANT

Ctra. N-260, Km 230Tel. 973 35 13 32Fax 973 35 55 4025711 MONTFERRERLa Seu d’Urgell (Lleida)

Ctra. General, s/n Presa de RansolANDORRA

RESERVES: 00376 851 622

R E S T A U R A N T

Bordade l’Horto

Alt Empordà

HOTEL DE LA MONEDA ****Plaça de la Moneda, 8-10 - Tel. 972 158 602Castelló d’Empúries

TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses a Garriguella - Tel. 972 530 129Especialitat en cuina casolana - Garriguella

LA MUGAC/ Major, 26 - Tel. 972 673 296Vilanova de la Muga

Alt UrgellHOSTAL FONT DEL GENILC/ Dr. Llangort, 5 - Tel. 973 38 40 70 [email protected] - Arsèguel

HOTEL RESTAURANT ANDRIADes de 1875. Pg. Joan Brudieu, 24Tel. 973 38 03 00 - [email protected] - La Seu d’Urgell

Baix EmpordàGOLF PLATJA DE PALSCtra. del Golf s/n - Tel. 972 66 77 39 www.golfplatjadepals.com - Pals

GOLF SERRES DE PALSCtra. de Pals a Torroella - Tel. 972 63 73 75www.golfserresdepals.com - Pals

BarcelonèsMOBLES L’ESCÓ VERDC/ Aribau, 61 - Tel. 93 451 22 [email protected] - Especialitzats en moblesrústics a mida. Decoració ambiental per a cases,pisos i apartaments al camp, platja i muntanya.Barcelona

Guiad’establiments




TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

•TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA

•MANTENIMENT, PROTECCIÓ IRESTAURACIÓ DE TOT TIPUS DEFUSTAFusta interior - Fusta exterior

•CONTROL I TRACTAMENTDE PLAGUESÚs ambiental / Indústria alimentària

Desinfecció DesinsectacióDesratització

•COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DE

PARQUETS (Naturals o sintètics)

•POLIMENTS I VERNISSATS DEPARQUETS

•MANTENIMENT I RESTAURACIÓDE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS

•Tot tipus de PINTURA -DECORACIÓ - ESTUCATSPintura Façanes amb elevadorpropi

•VERNISSOS - LASURES

•SORREJATS I DECAPATS DEMETALL, FUSTA I PEDRA

GI-0028S-SA

Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Font d’en Lleres, 8, 4t 1a - 17520 PUIGCERDÀ

CERDANYA TRACTAMENT

TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA

La CarenaServeis Immobiliaris C/ Doctor Piguillem, 3 baixos • Puigcerdà

Tel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34 Fax 972 88 22 61www.lacarena.com [email protected]

Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques

Assessorament immobiliari Serveis administratius

PENSA EN VENDRE LA SEVA CASA O PIS?C/ Pons i Gasch Nº 4 PUIGCERDÀ / Tel. 972 88 14 45 Fax 972 88 30 35

IMMOBILIÀRIA��

TRUQUI NS!HOTEL HUSA

MOIXERÓ

Completamentreformat,acollidor,familiar...

voldràs repetir!

(972 89 02 38)

PIZZERIA DOLCE VITA

La nostra massa de pizza

marca la diferència.Cuinades al forn de

llenya... comprova-hotu mateix!

(972 89 04 01)

www.husamoixero.com · www.husalamontana.com · www.husa.es

AERO HOTELCERDANYA

RESTAURANT

Passeig Agnès Fabra, 4

17538 ALP Tels. 972 89 00 33

972 89 03 54

Fax 972 89 08 62

Refugi Cap Del Rec

MENJARS CASOLANS

ESTADES PER A GRUPS

DORMIRS - BAR

Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya

Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093

www.spainmountains.info/ refugicapdelrec

Plaça Cabrinetty, 15 - PUIGCERDÀ

Tel. 972 140 366

Tel. 972 13 61 02 Setcases �Ripoll s� Tamb ens trobar s a Camprodon!

MaresmeEL NOU BOTAVARACristòfol Colom, 76Tel. 93 759 29 45 - Fax 93 754 06 [email protected] de Mar

CA L'ESTRANYCami Coll de Port, 19 - Tel. 93 750 70 66Cabrils

RESTAURANT XEFLISCuina catalana, carns a la brasa, cargols a la llauna,cuina de temporada, calçots, peix fresc, bacallà.Camí de Vilassar de Dalt, 15Tel./ Fax 93 750 81 95 / 93 750 89 83www.xeflis.com - Cabrils

EL RACÓ DE CAN FELIUCarrer Àngel Guimerà, 41 - Tel. 937 532 916www.elracodecanfeliu.com - Vilassar de Dalt

HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l’Església, 32 - Tel. 93 753 19 02 - Cabrils

XARETCarrer Xurroia, 3 - Tel. 93 750 75 49www.restaurantxaret.com - Cabrils

RipollèsCAN JORDIBar – Restaurant – Vins i QueviuresAl costat de l’església - Tel. 972 741 370Espinavell

RESTAURANT ANNATel. 972 727 260 - Ventolà

CerdanyaRESTAURANT - BAR EL PORTALPl. Major, s/n - Tel./Fax 972 89 42 75 - Ger

CAL MARTRIC/ Major, 39 - Tel. 636 371 683 / 972 147 019www.calmartri.eresmas.com. GerEl seu atractiu us farà sentir com en família.

CAL SANDICAl bell mig del poble amb extraordinàries vistes alCadí. 4 hab. amb bany, sala d’estar amb llar de foc,restaurant de muntanya amb cuina casolana delPirineu. Tel. 973 515 193 - Aransa

Garrotxa

SANT MIQUELMas Colomer, s/n - Tel. 972 69 01 23La Vall d’en Bas

RUTES TURISTIQUES 4X4Agrobotiga (productes típics)C/ Major, 24 - Tel. 972 680 078 – 686 619 988Santa Pau

HOTEL BORRELLC/ Nònit Escubós, 8 - Tel. 972 276 161www.agtat.es/borrell - [email protected] - Olot

LA PERLACtra. de la Deu, 9 - Tel. 972 262 326www.laperlahotels.com - Olot


2 nits per 2 pax

a1*

a3*

a5*

a4*

b1*b3*

b2*

b4*

b5*

b6*

a2*

1 nit per2 pax +

esmorzar

Cal MateuFontanals de

CerdanyaTel. 972 89 04 95

Cal ReixacSant Joan de les

AbadessesTel. 972 720 373

Can CivatRocabruna

Tel. 972 741 045

Can Massot

ArsèguelTel. 972 53 57 00

Font del Genil

ArsèguelTel. 973 384 070

Casa Gal·laVilabertran

Tel. 972 505 923

La BatlliaSant Joan de les

AbadessesTel. 972 720 026

Hotel de la MonedaCastelló d’Empúries

Tel. 972 15 86 02

Can BuixatSetcases

Tel. 972 136 139

Cal MartiGuixers

Tel. 973 492 276

Dona’ns la teva opinió i participaen el sorteig, és molt senzill.Omple el qüestionari adjunt ienvia’ns-el per correu o a travésde www.panxing.cat

SORTEIG D’11 ESTADES

comptem amb tú!

LesCabanasses

Les CabanassesTel. 973 694 151

Per a més informació truca al 93 753 27 08

* L’oferta de la promoció té diferents característiques segons l’establiment: categoria a* que inclou dues nits per a dues persones i categoria b* que inclou una nit i esmorçar per a dues persones.* Promoció vàlida per a totes aquells cupons enviats fins el 1 de juny de 2007. El sorteig es realitzarà el 5 de juny de 2007 entre tots els cupons rebuts. L’ordre dels regals a repartir serà el següent: a1*, a2*, a3*, a4*, a5*, b1*, b2*, b3*,

b4*, b5* i b6*. Només s’admetrà un cupó per participant. L’estada serà per a la persona participant (necessari presentar DNI) i una persona acompanyant. Les estades s’hauràn de gaudir abans del 31 de desembre de 2007, i estan subjectes a la disponibilitat de l’establiment. Sinopsis Disseny, S.L. - Pànxing Pirineus es posarà en contacte amb els guanyadors i publicarà els seus noms en el proper número 7 de Pànxing Pirineus.

en turismes rurals i hotels amb encant

*

Dona’ns la teva opinió i participaen el sorteig, és molt senzill.Omple el qüestionari adjunt ienvia’ns-el per correu o a travésde www.panxing.cat


El c

ong

ost

de M

ontr

eb

ei ·

Llív

ia ·

La P

atu

m d

e B

erg

a ·

Itinerà

nia

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA

EXEMPLAR

GRATUÏT

primavera 2007 6

prim

aver

a 20

07

El congost deMontrebeiL’última gorja verge

de Catalunya

LlíviaUna curiositat de

la història

La Patum de Berga

Una festa popularpatrimoni de la humanitat

ItinerànniaUna xarxa de senders

per a descobrir raconsmàgics del Pirineu

EXEM

PLAR

GR

AT

UÏT

6


pirineus 6

Documents