pirineus 8

Sol

sona

· V

al d

’Ara

n ·

Els

aig

uam

olls

de

l’Em

pord

à

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA

EXEMPLARGGRATUÏT

EXEM

PLAR

G GR

AT

UÏT

8 hivern de novembre a febrer de 20088

hive

rn 2

007/

08SolsonaUna ciutat antiga oberta a la modernitat

Val d’AranLa més singular vall pirinenca

Els aiguamolls de l’EmpordàLa necessitat de preservar les zones humides

SolsonaUna ciutat antiga oberta a la modernitat

Val d’AranLa més singular vall pirinenca

Els aiguamolls de l’EmpordàLa necessitat de preservar les zones humides

PORTADA 8.qxp 16/10/07 17:20 Página 1

PORTADA 8.qxp 16/10/07 17:21 Página 2

NeuLes escoles i estacions d’esquí

FrançaEspai d’Art Contemporani a Bourg-Madame

SolsonèsSolsona

Cerdanya, Andorra i Pallars SobiràPirena

Pallars JussàEl modernisme de La Pobla de Segur

BerguedàLa cuina del Berguedà

Alt UrgellEl món màgic de les muntanyes

10

54

Alt EmpordàEls Aiguamolls de l’Empordà70

38

84

42

52

66

GarrotxaEl fajol

Val d’AranEl patrimoni cultural

RipollèsEl patrimoni miner

98

91

112

Pla de l’EstanyEl refugi antiaeri de la Casanova de Traver

116

Alta RibagorçaGastronomia tradicional

118

Guia d’establiments124

Notícies Pirineus6

Punts de distribuciódel Pànxing Pirineus

130

54

10

70

98

Sumari

maqueta 8.qxp 26/10/07 12:54 Página 3

em pogut constatar que cada dia sou més els qui ens llegiui ens seguiu; els qui no us voleu perdre ninguna de les edi-cions que publiquem. Us hem volgut facilitar la tasca d’acon-seguir els vostres exemplars gratuïts del Pànxing Pirineus

publicant un llistat de llocs on habitualment podreu trobar la vostra revis-ta. La trobareu a la darrera pàgina d’aquest número.

Per aquest nou Pànxing Pirineus hem augmentat la tirada d’exemplars ihem ampliat la zona de distribució entrant a Mallorca. No volem queningú dels qui ens seguiu us quedeu sense el vostre exemplar.

En aquest Pànxing Pirineus nº8 pròpiament d’hivern, hem preparat tresreportatges centrals i un especial de neu dedicat a les escoles i estacionsd’esquí per orientar-vos a l’hora de triar on voleu gaudir de la neu.

El primer dels reportatges centrals ens porta a la capital de la comarcadel Solsonès, una ciutat tranquil·la de més de 8.000 habitants. Entre lesseves virtuts i atractius s’hauria de destacar un patrimoni històric i cultu-ral de primera magnitud. La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, elscarrers i places d’origen medieval, on es troben edificis com la casa con-sistorial i el Palau Llobera, són algunes de les mostres més emblemàti-ques de l’art i l’arquitectura solsonina.

Continuem endinsant-nos en els Aiguamolls de l’Empordà, una de leszones humides més importants de la península format per un mosaic d’e-cosistemes extraordinàriament ric i variat, sens dubte un dels espaisnaturals de Catalunya en el que s’observen una major varietat d’espèciesanimals, essent les aus el principal atractiu turístic. Fins a 329 espèciesdiferents d’ocells els visiten o hi viuen permanentment, això converteix elparc en un lloc privilegiat per a la observació i l’aprenentatge de l’ornito-logia.

I acabem a Val d’Aran, una vall envoltada de grans cims i extensos bos-cos. Encara que lligat políticament al sud dels Pirineus, és una vall ober-ta al nord i d’aquí que compti amb unes indubtables singularitats que esmanifesten en un magnífic i extens patrimoni cultural representat sobre-tot per un ampli i destacat conjunt d’esglésies romàniques i una arquitec-tura tradicional ben diferenciada.

Esperem que en gaudiu. Fins la propera!

• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i tel. contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu (C/ Alfons I, 44A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària i per 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) a la següent adreça indicant el teu nom complet:PÀNXING CERDANYA. C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

HFoto portada:Aiguamolls de l’Empordà

22.000 EXEMPLARSCONTROL DE TIRADAI DISTRIBUCIÓ

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus

Editorial

4 Pànxing Pirineus

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

Direcció EditorialGemma Pàmies [email protected]

i Jordi Pàmies [email protected]

Coordinació EditorialGemma Pàmies, Cristina Saball [email protected]

i Gonzalo Sanguinetti [email protected]

RedaccióMarta Avellaneda, Sílvia Culell, Cristina Saball, GonzaloSanguinetti, Salut Marquina, Elisa Ros Barbosa i Júlia Pérez.

Cap de distribucióÀlex Portas.

Correcció en català dels textosSCC de la Cerdanya, Consorci per a la NormalitzacióLingüística.

Col.laboradorsTurisme de Catalunya, Diputació de Lleida, Patronat de Turisme CostaBrava Girona, Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Consell Comarcal delBerguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, Consorci del ParcFluvial del Llobregat, Consell Comarcal de la Cerdanya, Consell Comarcaldel Solsonès, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Patronat Comarcal deTurisme de l’Alta Ribagorça. Departament de Turisme del Governd’Andorra, Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà, Torisme Vald’Aran, Turisme de la Seu, Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Communautéde Communes, Ajuntament de Solsona, Ajuntament de Bourg-Madame,Ajuntament d’Olot, Pirena, Anna Colomer, Anna Comet, Marcel Cardeña,Ramon Carreras i Carme Plana.

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, XavierEscandell, Aleix Muñío, Llorenç Pubill i Irma Casas.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Jordi Play, Marc Mesplié i Jeroni Surroca.

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀSalut Marquina, Sofia Viguera, Estel Carreras i Óscar Palomino.Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

LA SELVALaia Muntaner, Lydia Mayor, Maria Río i Yolanda Sànchez. Tel. 972 87 72 57 - [email protected] - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)

BERGAMontserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

BARCELONAMarta Comas

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - www.sinopsis.cat - [email protected] Morera, 25 - Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)

Dipòsit legal B-49063-2004

Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer. Pànxing Pirineus en cap cas estableixuna selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.

Pànxing Pirineus dóna suport al projectePirineus de Turisme de Catalunya.

NOTÍCIES PIRINEUS CENTRES BTT DEL BERGUEDÀ I EL SOLSONÈS >

atalunya t’obre les portes de la seva diversi-tat paisatgística. Des dels cims més alts delsPirineus, a més de 3.000 metres, a les calesmés amagades del Mediterrani, Catalunyaofereix múltiples espais ideals per practicar

el ciclisme amb bicicleta de muntanya. Es tracta d’unesport tan senzill com pujar a una bicicleta tot terreny (omountain bike) i recórrer itineraris perfectament senyalit-zats coneixent així, d’una forma alternativa, les riquesespaisatgístiques, naturals i culturals del país.Els Centres BTT Catalunya proposen un mínim de 100quilòmetres de circuits pensats per a tots els nivells i car-tografiats i senyalitzats segons el grau de dificultat. Cadacentre ofereix múltiples serveis relacionats amb la pràcti-ca d’aquest esport i funciona com una petita oficina de

turisme. La informació es facilita en diferents idiomes i espoden aconseguir mapes cartogràfics i diferent materialtècnic i d’interès turístic per a cada ruta. Un ventall deserveis complementaris com el lloguer de bicicletes, dut-xes i serveis sanitaris i zona d’aparcament exclusiu tambésón ofertats pels Centres BTT.Les rutes BTT estan dirigides a tota la població, des delsmés debutants als més experts. Famílies senceres trobenuna ruta adient per gaudir, equilibradament, del paisatge id’un dia en família.Tots els Centres BTT estan homologats per Turisme deCatalunya i per la Federació Catalana de Ciclisme. A con-tinuació us presentem dues propostes per descobrir acop de pedal alguns racons de les comarques delBerguedà i del Solsonès.

El Centre BTT del Berguedà proposa diverses rutes perdescobrir el patrimoni natural, monumental i cultural d’a-questa comarca situada entre el Pre-Pirineu i la DepressióCentral i travessada, de nord a sud, pel riu Llobregat. Unade les seves rutes, de 31 quilòmetres i de dificultat mitja-na, passa per l'indret de Pedret. Val la pena aturar la bici-cleta un moment i travessar a peu el pont gòtic de Pedretper arribar a l'espectacular església pre-romànica de SantQuirze. Tot seguint el riu Llobregat i, passant pel que abans era eltraçat del ferrocarril, la ruta arriba a l'antiga colònia tèxtilde Cal Rosal i després continua cap a l'església romànicade Sant Vicenç d'Obiols. Aquí es pot prendre un respir iun glop d'aigua a la font que hi ha a pocs metres de l'es-

glésia per després continuar el recorregut fins arribar almateix punt d'on s'ha sortit, la Casa Sobrestrada d'Avià.Entre les rutes que proposa el Centre BTT del Solsonèsn’hi ha una que visita el Santuari de la Mare de Déu deLord, un centre de devoció popular que dóna nom a lavall. Al santuari, situat a la Mola de Lord, s’hi arriba a peudes d’on es poden gaudir d’unes vistes magnífiques de lavall i del pantà de la Llosa del Cavall. El punt de partidade totes les rutes del Centre BTT del Solsonès és SantLlorenç de Morunys. La tardor és una bona època pervisitar la zona ja que s’hi poden trobar bolets. Els embo-tits són un punt fort de la gastronomia del territori.Per a més informació es pot visitar la pàgina webwww.turismedecatalunya.com/btt

Conèixer el Berguedà i el Solsonès d’una forma original

Els Centres BTT del Berguedà i el Solsonès

C

A L’ESQUERRA:Sant llorenç de Morunys i el pantà de la Llosa del CavallA DALT A LA DRETA:El Santuari de la Mare de Déu de LordA BAIX A LA DRETA:Església pre-romànicade Sant Quirze de Pedret

6 Pànxing Pirineus

NOTÍCIES PIRINEUS WORKSHOP TURÍSTIC DELS PIRINEUS > > NOTÍCIES PIRINEUS CAMÍ DELS BONS HOMES ]

es empreses turístiques dels Pirineus cata-lans van mantenir, el passat mes d’octubre aRialp, fins a 660 entrevistes de negoci amboperadors britànics i espanyols amb l’objec-tiu de promocionar els productes catalans. El

Workshop Pirineus és una acció comercial de Turisme deCatalunya que va comptar amb la participació de 80empreses catalanes i de 50 operadors turístics.

La trobada tenia un doble objectiu: motivar i ampliar laprogramació dels Pirineus als catàlegs dels operadors ifacilitar als professionals catalans un sistema de comer-cialització i contractació àgil, eficient i directe amb elsintermediaris turístics. Sobre els resultats del Workshop,Ignasi Delàs, director de Turisme de Catalunya, vacomentar que “atenent els resultats d’edicions anteriors,esperem que acabin programant a Catalunya la meitatdels tour operadors britànics participants que abans delWorkshop no tenien cap oferta en els seus catàlegs”. DeDelàs va afegir que “un dels èxits del Workshop radica en

com els operadors que no ofereixen la destinació, des-prés de la trobada incorporen els Pirineus als seus catà-legs comercials”.

Es tracta d’una de les accions més importants de l’anycontemplades al Pla de promoció dels Pirineus, acordatsper la Generalitat de Catalunya, el Patronat de Turisme dela Diputació de Lleida, el Patronat de Turisme Costa BravaGirona i el Conselh Generau d’Aran.

Prèvia al Workshop, Turisme deCatalunya va organitzar una ses-sió de formació sobre la comer-cialització turística i les novestecnologies, a la qual van assis-tir un centenar d’empresariscatalans. Hi van intervenir DavidMuñoz, de Client Service

Executive de Nielsen, i Pablo Ciutad, de Service ManagerHoteles de l’agència on line Atrápalo.

Pel que fa als operadors, durant dos dies han participaten un viatge de familiarització per tal de conèixer de pri-mera mà part de l’oferta diversa del territori. En aquestaocasió els productes que han centrat el programa hanestat la cultura i el turisme actiu.

La marca Pirineus està formada perles comarques de l’Alt Empordà,l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, elBerguedà, la Cerdanya, la Garrotxa,el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, elRipollès, el Solsonès i la Val d’Aran

La IV edició del Workshop Turístic dels Pirineus ha comptat amb la participació de 50 operadors turístics i 80 empreses catalanes.

L

a preparació de la candidatura per convertir elCamí dels Bons Homes en Itinerari CulturalEuropeu busca, sobretot, fomentar una identi-tat europea, valorant la memòria històrica delpatrimoni europeu. Aquest camí, entre el cas-

tell de Foix (Arièja-França) i el santuari de Queralt (Berga-Catalunya), constitueix el lloc de trobada entre molts valorseuropeus, tant pel les migracions dels càtars a l’edat mitjanacom per la cooperació europea al voltant d’aquest recorre-gut transfronterer.

D’altra banda, també es busca afavorir projectes innovadorsen l’àmbit del turisme cultural i del desenvolupament soste-nible i accentuar la cooperació i coordinació entre païsoseuropeus.

Es tracta d’una iniciativa del Comitè Departamental delTurisme d’Ariège-Pyrénées (França) i el Consell Reguladordel Camí dels Bons Homes (Catalunya), dos òrgans que tre-ballen coordinadament des de la creació d’aquesta ruta.Però hi ha més implicats, ja que el Consell d’Europa il’Institut Europeu d’Itineraris Culturals són dos institucionsque estan ajudant el Comitè Departamental del Turismed’Ariège-Pyrénées a preparar aquesta candidatura. Ésimprescindible tenir el vistiplau del Consell d’Europa perquè

es pugui dipositar el projecte que en aquest moment s’estàestudiant.

El procediment per crear un Itinerari Cultural Europeu respona sis criteris que han de correspondre a cinc prioritats d’in-tervenció.

Una gran fortalesa del Camí dels Bons Homes és que des debon començament va ser creat amb la cooperació dels dospaïsos (Arièja i Catalunya), els quals han desenvolupatinnombrables accions comunes en el marc de projecteseuropeus Leader+: creació i manteniment de l’itinerari, publi-cació de topoguies, accions de promoció diverses, jornadesformatives dels empresaris adherits, entre moltes altresaccions.

Es coneix que a l’edat mitjana es mantenien, a més de lesrelacions existents entre Catalunya i l’Arièja, relacions amb laLlombardia (Itàlia) i l’Europa de l’Est (Bòsnia), fet que podriajustificar un futur projecte de connexió que tornés a donarvida als enllaços amb regions de passats similars i trobar aixíun punt en comú que fonamenti una identitat europea. Ésben cert que amb la candidatura de l’Itinerari CulturalEuropeu aquesta cooperació fins ara existent accentuaria elressorgiment d’una solidaritat datada a l’edat mitjana

L

S’han fet més de 600

entrevistes amb l’objectiu

de promocionar l’oferta

turística de Catalunya i

fer-se un lloc als catàlegs

tan nacionals com

internacionals.

Segons dades de l’Observatori de Turisme

de Catalunya, durant l’any 2006 més d’un

milió de turistes van visitar els Pirineus,

un 2% més que l’any anterior.

A L’ESQUERRA: Les Bésines. Autor: Marc Mesplié A LA DRETA: Creuant el riu La Llosa

8 Pànxing Pirineus 9Pànxing Pirineus

El Camí dels Bons Homes es vol convertir en itinerari Cultural Europeu.


Aprendre no és gratuït...És gratificant!

[ NEU ESCOLES D’ESQUÍ > NEU ESCOLES D’ESQUÍ >

i ens remuntem en la història, però tampoc cal queanem massa lluny, ens trobem davant d’un esportquasi autodidacte, per no dir completament.

Aquella persona que volia esquiar, agafava el mate-rial (seu, deixat o llogat) i cap a la neu hi falta gent.D’alguna forma o altra, amb més o menys gràcia,

pujaven i baixaven lliscant sobre les taules. En el cas de serautèntics debutants, la persona experta del grup s’encarre-gava de donar-li quatre indicacions, perdia un tempsobservant si se’n sortia i a baixar s’ha dit!

LA RAÓ DE SER DE LES ESCOLES D’ESQUÍActualment no cal ser un gran observador per adonar-se

que quan t’acostes a les estacions d’esquí i als pobles delsvoltants hi ha una proliferació d’escoles que surten de totesbandes com si es tractés de bolets.

És cert que hi ha hagut èpoques, no massa llunyanes, enles que la confiança cap a certes d’aquestes organitza-cions era dubtosa o poc pronunciada, però en generals’està duent a terme una bona tasca.

La major part del monitors que fan temporada han rebut oestan rebent la formació que el Ministeri d’Educació, con-juntament amb el Consejo Superior de Deportes i les fede-racions d’esquí autonòmiques i nacional, han posat com aobligatòria.

Es tracta de cursos equivalents a mòduls de grau mig osuperior en els que el monitor assisteix a classes teòriquesi tècniques que engloben des d’una bona extensió deconeixements necessaris pel perfeccionament del propiesquí fins a coneixements bàsics de primers auxilis, anato-mia, psicologia esportiva, medi natural, etc.

D’aquesta manera, en contractar un monitor ens posem enmans d’un professional i això és una garantia de millorapersonal i de seguretat en un medi que, normalment, no ésel nostre habitual.

TIPUS D’ESCOLESPodem classificar dos fonts de formació de l’esquiador/acadascun d’ells amb unes característiques ben diferencia-des, tot i que algunes d’elles ofereixen els mateixos serveis:

ESCOLES D’ESQUÍ Són les que ofereixen un servei ràpid i específic. Arribes apistes, t’acostes al mostrador de l’escola i contractes leshores que et convinguin en funció del que desitgis. Pots ferabonaments de varies hores i sessions i repartir-les en fun-ció de les teves necessitats i disponibilitat al llarg de la tem-porada. Les classes poden ser individuals, col·lectives(grups creats per l’escola on el nivell d’esquí és el mateix ino exsteix una afinitat prèvia) o de grup organitzat prèvia-ment sigui per un touroperador o agència de viatges o perun ens particular o associació.

CLUBS D’ESQUÍ Són els que ofereixen cursets de temporada, o de vegadescursets condensats en vacances hivernals de mitja durada(Nadals, setmana santa). Al llarg de la temporada, es fanclasses cada cap de setmana, els dissabtes i/ o diumengesde cada cap de setmana, inclús a les sesccions de compe-tició pot doanr-se el cas d’incloure-hi stages específics forade la nostra temporada habitual d’esquí per tal d’assolir elnivell de competició i posada a punt.En general, els grups són col·lectius, però ens podem tro-bar en casos de particulars.Els caracteritza per que són entitats sense ànim de lucre..

LA RAÓ DE TREBALLAR DELS MONITORSPer començar m’agradaria trencar el mite que només elsdebutants necessiten una persona que els ensenyi aesquiar. És veritat que realment ells són els que tindran més

dificultats o impediments a l’hora de posar-se en marxa undia d’esquí però anem per parts:

DEBUTANT: Per definició són aquelles persones que nohan esquiat mai, que se’ls ha d’ensenyar absolutament tot;des de les part d’un esquí, com es posen i es treuen, lanecessitat de tot el material complementari, guants, ulleres,crema, etc. Es troben davant d’una experiència completa-ment desconeguda i la feina del monitor és que el desco-neixement es converteixi amb alguna cosa més familiar deforma progressiva i sense massa incidents.

S

L’esquí és un esport en totes les seves vessant i alçat a la màximapotència. Si tenim en compte les explicacions sociològiques refe-rents al tema, l’esport blanc per excel·lència, amb totes les sevesnoves modalitats i adaptacions, passa per tots i cadascun delscomponents que s’han de tenir en compte per poder-lo anomenaresport: com a fenomen social, d’activitat física, de lleure i, enalguns casos, competitiu. L’aspecte que el diferencia de moltsaltres esports és la seva aplicació imminentment tècnica.

No hi ha excusa... Tant se val que

siguem un infant de 4 anys o un adult

recentment jubilat, l’experiència de

lliscar muntanya avall amb perfecte

autonomia ens permetrà gaudir i

descobrir unes sensacions impossibles

de plasmar en paraules... Als iniciats el

perfeccionament i la tecnificació els farà

gaudir amb més intensitat de la velocitat

i contol en tot tipus de situacions.



MMarcel CardeñaDirector de l’Escola d’Esquí de Llívia

a popularització del món de l’esquí és un fet queja sabem de fa anys, un esport que s’ha popu-laritzat amb una força inusitada. Aquest fet faque per una banda tothom pugui gaudir del fetde lliscar amb una taula o uns esquís, però el

que no fa és que tothom pugui ser autodidacte en unmitjà canviant, atractiu però en el que de mà dels profes-sionals podrem gaudir-ne de forma millor, més segura entots els seus vessants d’aprenentatge i progressió. És peraquest motiu que de la mateixa manera que escollim i ensagrada saber allò que triem per nosaltres hem de saberque alhora d’escollir un assessorament i un guiatge en elmón de l’esquí ens trobarem una oferta molt àmplia i detota aquesta oferta hem de saber triar el gra de la palla iescollir amb uns paràmetres de garantia que només enspoden oferir aquells que acompleixen els requisits i nor-matives legals vigents.

Fent una ullada per les estacions d’esquí ceretanes, enstrobem amb una gran quantitat de clubs d’esquí que fanla tasca d’escola d’esquí; venen classes particulars alspares/mares, familiars o amics dels nens/es que tenendintre del club, tot això sempre sense pagar impostos, niles seves corresponents quotes a la seguretat social i persuposat la majoria d’entrenadors (així s’anomenen entreells) no són ni titulats.

Dit això, les escoles d’esquí homologades, que paguen elseus corresponents impostos i es preocupen de compliramb la llei de l’esport tenim tot el col·lectiu amb les titula-cions que aquesta llei obliga i pagant les quotes a les dife-rents associacions, ens veiem que diferents clubs ens fanuna competència deslleial.

D’alguna manera aquest escrit no regularà l’intrusisme,però sí que podem estar millor informats quan anem a llo-gar un professor d’esquí, i perquè no demanar la titulaciócorresponent.

PD: Sempre tenint en compte que hi ha excepcions, i queno inclourem a tots els clubs dintre d’aquest grup

L

a Cerdanya a l’hivern es transforma en un país deneu envoltat de muntanyes on ja fa 99 anys que esva començar a aprofitar aquest bé natural per a lapractica dels diferents esports d’hivern.

Ràpidament es va organitzar aquesta pràcticaesportiva en diferents indrets on es reunien les condicionsòptimes i necessàries per a poder proporcionar aquest ser-vei anomenats estacions d’esquí.

Com tots sabem, la practica d’aquests esports depèn dela climatologia i de la neu i cada cop queda més garan-tida pels avenços tecnològics.

Des de fa més de 25 anys hi ha instal·lacions de neuartificial a les estacions d’esquí, que han anat augmen-tant el seu rendiment i eficàcia fins al punt de garantirl’obertura de les estacions durant tota la temporadaamb hiverns tant extrems com el del darrer any.

Paral·lelament la practica dels esports d’hivern haanat evolucionant també de la ma de la tecnologia,actualment es practica en els denominats estadisd’esquí de competició per a l’esquí alpí i en elsSnowparks tant per a la modalitat del Freestyle il’Snowboard, reservant les pistes per elaficionats i practicants d’oci.

Aquesta escalada dins el nivellorganitzatiu de la nostra comarcacoincideix amb la pujada del nivelltècnic dels nostres esportistes tantd’Snowboard, classificats entre els10 primers en la copa del món, comdels esportistes d’esquí alpí, que per1a vegada des de fa anys tornen acompetir a nivell de copa del món.

Encara, però, hi ha moltes assignatu-res pendents, com per exemple l’es-quí de fons. Pel qual la FederacióCatalana d’Esports d’Hivern vol des-envolupar un programa de pisteshomologades i estadis que doninsuport als esportistes dels Centres deTecnificació.

Aquesta temporada 2008 com a esde-veniments previs del Centenari dels

Esports d’Hivern a Catalunya és disputaran competicionsd’alt nivell a l’estació d’esquí de La Molina com són leshabituals copes d’Europa d’esquí alpí i l’estreno d’aquestaestació amb la 1a Copa del Món d’Snowboard.

Tot això ha de servir d’assaig general per la celebració delgran esdeveniment que tindrà lloc per 1a vegada al Pirineu,ens referim a la celebració de la Copa del Món d’Esquí Alpíels dies 13 i 14 de desembre de 2008

L

INICIAT O MIG: Aquests practicants pugen sense massaproblemes els remuntadors i baixen per quasi totes les pis-tes; les verdes i blaves ja les tenen dominades i les verme-lles encara se les miren amb cert respecte. Per regla gene-ral, la tècnica no és el seu fort i, en molt casos, encara sesenten insegurs en moltes situacions. La feina del monitorés convertir aquest esquiador iniciat en expert o mig enquasi complet. Així doncs, aquella persona que es posicio-naria en aquest grup, amb l’ajuda d’un professional pot arri-bar a agafar un bon domini de la tècnica de base que li per-metrà baixar amb seguretat, incrementat la velocitat -sem-pre que es vulgui- per tot tipus de pistes, fins i tot les demajor dificultat.

EXPERT: Tècnicament és força complet i baixa per qualse-vol pista sense problemes. Amb un monitor ha d’acabar depolir els aspectes tècnics que li permetran afrontar qualse-vol repte que es proposi sobre els esquís. Formes novesd’esquiar, canvis de ritme, baixar pistes amb bumps, forapistes de totes les dificultats i característiques, etc. que el

portaran a gaudir i no avorrir-sefent a cada descens el

mateix.

COMPETICIÓ: Aquí ja entrem en una altra esfera. Tot i serels esquiadors més experts, aquests no tenen cap dubte dela necessitat de tenir un entrenador que els guiï en quasi totmoment. Aspectes tècnics, tàctics i físics; absolutament totpassa per la revisió d’un professional i es consensua ambel corredor.

Millorar sobre un terreny que ens diverteix... sempre és gra-tificant! Deixem que ens ajudin

99 anys d’esports d’hivern a Catalunya

RRamon Carreras JuanicoPresident de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern

Anna Comet i PascuaPeriodista especialitzada en esquí i esports outdoorEx–component de l'Equip Nacional d'Esquí de la RFEDITècnica Esportiu nivell II en Esquí Alpí

PUNT DE VISTA: PUNT DE VISTA:

La importància de saber triar...

NEU ESCOLES D’ESQUÍ > > NEU 99 ANYS D’ESQUÍ A CATALUNYA


A BAIX: Imatges de la 1a Competició internacional als Pirineus al 1945


(*) lliurant aquest cupó a qualsevol botiga Viladomat

(*) a excepció de productes rebaixats o en promoció i de lloguer

Vàlid fins al 31 de Desembre 2008

Ref

.Pàn

xing

10% de descompte*

NEU PUBLIREPORTATGE >

PLAÇA PISTA LLARGA - LA MOLINA - Tel. 972 89 27 27 - [email protected]

9972 89 27 21 972 89 27 29 9972 89 27 17 972 89 27 27 972 89 27 19

spot Esquí està especialment valorada pelsesquiadors que fugen de la massificació i pera les famílies, que amb els seus fills, troben enl’estació un lloc familiar i acollidor on poderpracticar l’esquí. Totes les pistes, 22 en total (2

verdes, 9 blaves, 7 vermelles i 4 negres), estan orientadesal nord-est i envoltades de bosc, una característica quedóna a l’estació un encant especial.

Espot Esquí (1.500m-2.500m) té una àrea esquiable de23.50km, 8 remuntadors i compta amb una escola d’esquí,dues cafeteries, 1 restaurant (self-service) i un servei metgea la cota 2000.

Per aquesta temporada s’han instal·lat 10 canons de neuartificial al 85 amb que ja comptaven, s’ha millorat la segu-retat a les pistes, s’ha equipat l’estadi de competició i ade-quat els edificis i la zona de guarderia així com la del jardíde neu.

A només dos quilòmetres de l’estació es troba el pobled’Espot, on es pot trobar una àmplia oferta de serveis d’ocii restauració. També es poden realitzar excursions en totterreny, amb raquetes o caminant, al Parc Nacionald’Aigüestortes i a l’Estany de Sant Maurici, un dels llocsmés singulars del Pirineu Català

EEspot Esquí

ESPOT ESQUÍCtra. Berradé, s/n 25597 EspotTel. 973 62 40 58www.espotesqui.net

Esquí alpí i snowboard

HOTEL ROCA BLANCA***Hotel familiar de 16 habitacions inaugurat el 2003,a 3 km del P.N. d'Aigüestortes i a 2 km de l’estació d’esquí d'Espot Esquí. L'Hotel disposade saló amb llar de foc, gimnàs amb sauna ijacuzzi exterior.

Església, s/n - ESPOT (Lleida)Tel. 973 62 41 56 / 03 - Fax: 973 62 41 [email protected]


Estació d’Esquí de Masella està situada a laCerdanya, una de les valls pirinenques ambmés hores de sol. La seva posició central en la

comarca fa que sigui un mirador excepcional.

L’orientació nord de les pistes i els boscos frondosos de laTosa fan que Masella tingui un microclima singular quegaranteix una qualitat excepcional de la neu i una bonaconservació dels gruixos. A més, el bosc fa de protecciónatural els dies de vent, al mateix temps que facilita l’orien-tació en cas de boira.

Els 68 quilòmetres de pistes permeten descobrir raconsplens d’encant. Les 8 pistes verdes, les 21 blaves, les 20vermelles i les 7 negres, complementades amb les 19variants, fan l’estació molt apta tant per als debutants comper als esquiadors més experts. Tothom hi trobarà el llocmés adient per gaudir de la neu : Les pistes més suaus pera l’iniciació als esports d’hivern, les variants enmig del boscper als amants de la natura, les pistes més radicals per alsmés atrevits, la pista de l’Eslàlom per als esquiadors decompetició i el Parc de neu La Pleta per als apassionats ales noves tendències del surf i del freestyle i, finalment, lanova pista Familiar, que enllaça la zona de La Pleta amb elPla de Masella, ideal per gaudir-ne en família. A part de lanova pista Familiar, aquest any s’ha ampliat la zona dedebutants del Pla de Masella amb les pistes verdes Pastors

i Pastorets que s’hi accedeix des de dues noves cintestransportadores. Aquesta nova zona de debutants s’hadelimitat per a major seguretat dels infants.

L’accés a totes aquestes pistes és per mitjà d’una xarxa deremuntadors moderns, còmodes i ràpids que cada tempo-rada es milloren i s’amplien per garantir un millor servei. Elstelecadires desembragables permeten recórrer els 935metres de desnivell esquiables de Masella en només 13minuts. Dels 15 remuntadors, 4 són telecadires, 7 telees-quís, 1 telecorda i 3 cintes transportadores.

Tots els serveis estan a peu de pistes. Hi trobareu servei detaquilles, lloguer de material, espai d’snowboard, armarisguardaesquís, Escola d’Esquí i d’Snowboard, Jardí de Neui llar d’infants pels més menuts. També hi ha una botigad’esports, servei mèdic, zona d’aparcament, allotjaments,bars i restaurants amb terrasses-solàrium per fer bronze id’altres serveis per aconseguir una estada òptima al’Estació d’Esquí de Masella

L’

ESTACIÓ ESQUÍ MASELLATel. 972 144 000 Fax: 972 890 078 – infoneu 972 890 [email protected]

www.masella.com


Masella una estació d’esquí per a tota la família

L’ESTACIÓ ENMIG DEL BOSC

Alt. 1.600 m - MasellaTel. 972 144 201 - Fax 972 14 41 48www.alphotelmasella.com

Alt. 1.600 m - MasellaTel. 972 891 760 - Fax 972 14 41 48

www.abrigallmasella.com

Allotjaments a peu de pistes

16 Pànxing Pirineus


i hi ha alguna característica inherent a la Vall deNúria és la tranquil·litat i la calma que sempre s’hirespira. Tot i la gran afluència de visitants, la granquantitat de serveis que ofereix s’adeqüen a la

pau del santuari. Potser impressionada per la majestuositatdels grans cims o potser cohibida pel respecte que es per-cep vers el medi ambient, l’estrès no sap fer-s’hi un lloc.L’objectiu és desenvolupar-hi un turisme equilibrat i soste-nible.La Vall de Núria està envoltada de grans cims que freguenels 3.000 metres d’altitud i el seu medi natural, representa-tiu de les zones altes de serralada, dóna un caràcter tradi-cional al santuari, que ha esdevingut un lloc de pelegrinat-ge des del segle XII.La tradició i la modernitat conviuen a Núria de forma har-mònica. El respecte pel passat s’acorda amb les noves ten-dències del turisme, apostant per un model turístic des-massificat basat en la cultura.La possibilitat de practicar-hi esports de muntanya i el fetque només s’hi pugui accedir mitjançant un transport sin-gular, el tren cremallera, l’han convertit en un dels centresturístics més actius i apreciats.La Vall de Núria ha consolidat l’oferta d’activitats i serveisque s’hi desenvolupen. Aquesta es concreta, per exemple,en les múltiples activitats d’oci que s’hi poden dur a terme,com practicar el tir amb arc, navegar amb barca, passejara cavall i jugar al minigolf, entre d’altres. En relació a l’allotjament, les possibilitats també són varia-des: un hotel de tres estrelles, els apartaments o l’albergdel Pic de l’Àliga.Respecte el ventall d’informació oferta al visitant, hi haexposicions sobre natura, sobre els pastors i els seuscamins, exposicions del cremallera i del material mòbil aRibes de Freser, així com projeccions a l’auditori. A més, el

visitant pot pujar al telecabina de laComa el Clot i triar entre

l’àmplia oferta gas-tronòmica de

Núria, que va des del menjar clàssic i muntanyenc a l’àpatinformal.El cremallera és un dels símbols més destacats de la Vallde Núria, ja que constitueix l’únic mitjà per accedir-hi. Elcremallera data del 1931, quan la seva construcció va seruna veritable gesta, amb la participació de 1.200 persones.A l’hivern, Núria es converteix en una estació d’esquí fami-liar i acollidora dotada de tots els serveis necessaris: 4remuntadors, 10 pistes i activitats alternatives com esquíde muntanya, raquetes de neu i un parc lúdic amb tobo-gans, trineus i cintes transportadores

Estació de Muntanya Vall de Núria17534 QueralbsInformació: 972 73 20 20 Fax: 972 73 20 24 Central de reserves: 972 73 20 30 [email protected]

S

VALL DE NÚRIAUn turisme equilibrat i sostenible




Estació d’esquí La MolinaSeu de competicions nacionals i internacionals

squiar a la Molina és gaudir d’una de les millorsestacions del Pirineu. Situada a la comarca de laCerdanya, a la província de Girona, ofereix moltsbons serveis i activitats per a totes les edats.

La Molina va néixer fa quasi 100 anys i des d’aleshores haestat marcada per la innovació amb la instal·lació del pri-mer telesquí comercial d’Espanya, la implantació de la pro-ducció de neu i l’adopció del primer telecadira de 4 places.L’experiència significa qualitat i això es fa palès en elsavantatges que ofereix l’estació perquè el visitant puguigaudir de totes les modalitats d’esquí a tots els nivells. Amés, l’accés hi és fàcil: per mitjà de carreteres principalsben senyalitzades, tren o autobusos.Aquesta estació d’esquí opta per compaginar dos ele-ments relacionats amb el lleure: la vida familiar i la compe-tició. Tenir les pistes més atractives per a totes les modali-tats d’esquí i tres estadis de competició permanents fa queaculli els entrenaments de clubs nacionals i internacionals ique hi tinguin lloc un munt de competicions i d’esdeveni-ments.La Molina ha estat designada seu de diverses proves inter-nacionals, entre les quals cal destacar un eslàlom gegant iun eslàlom especial de la Copa del Món d’Esquí AlpíFemení per a l’any 2008 i seu del Campionat del Món de

Surf de Neu per a l’any 2011. Aquestes dues proves seranuna fita històrica als Pirineus, ja que cap altra estació d’es-quí ha aconseguit organitzar esdeveniments d’aquestnivell. Aquests reconeixements internacionals són una granoportunitat perquè la Molina aparegui com a punt de refe-rència dins el món de la competició tant nacional com inter-nacional.Tant a les pistes com a peu de pistes es troben tota menade serveis: 8 escoles d’esquí amb més de 400 monitors,que permeten iniciar-se en els esports de neu o bé millorar-ne el nivell, a més de clubs d’esquí, bars i restaurants, con-signes de lloguer per a un o més dies o per a tota la tem-porada, lloguers de materials, ludoteca i parc de neu perals més menuts, servei mèdic, sala de picnic cobert, entred’altres.Les altres possibilitats d’oci de l’estació d’esquí són unsnowpark accessible amb el telecadira Trampolí i equipatamb una espectacular wallride. A més a la zona de TorrentNegre hi ha un impressionant halfpipe de 90 metres dellarg i 3,70 metres d’alçada. També circuits de trineusarrossegats per gossos, motos de neu, parc d’aventura alsarbres, circuit de conducció, circuit de raquetes, aigüestermals, exposicions, fitness i esquaix, entre moltes altresactivitats

E

LA MOLINATel. 972 89 20 31 - Fax 972 14 50 [email protected]

Gaudeix de les possibilitatsde La Molina a peu de pista

l nou Guitart La Molina Aparthotel & SPA s’al-ça just sota la pista Llarga de l’Estació d’Esquíde la Molina, que constitueix el bressol del’esquí i l’origen del complex alpí més impor-

tant del Pirineu català. Tant a l’hivern com a l’estiu és elmillor paratge per gaudir amb tota llibertat de la natura-lesa i dels esports de muntanya.El complex ofereix la possibilitat de disposar de la inde-pendència d’un apartament, a més de l’opció d’unhotel.Els apartaments estan completament equipats ambcapacitat per a 2-4 i 6-8 persones. Tenen 1 habitació (3en el cas dels dúplex), un saló menjador, lavabo (2 en elsdúplex), telèfon, televisió via satèl·lit, calefacció central,cuina amb nevera, microones i vitroceràmica. Tambédisposen de pàrquing tancat i de traster.Completa l’oferta d’allotjament la zona d’SPA i Salutamb piscina coberta, jacuzzi i bany turc. A la zona detractaments s’hi poden trobar cabines per a massatges,recobriments i tractaments estètics, entre d’altres. Unazona especial per a parelles també forma part de l’ofer-ta de relaxament del complex amb jacuzzi, sauna i ser-vei de massatges, gimnàs, miniclub i una ludoteca.Dins el complex Resort Alp 2500 també es pot gaudirdels serveis de cafeteries, restaurants, pub, centre d’ac-tivitats, bolera amb sis pistes i una sala de jocs.A l’hivern l’estació d’esquí disposa de 120 quilòmetresesquiables per a tots els nivells, entre la Molina iMasella, per garantir el gaudi als autèntics amants del’esquí. 16 pistes verdes, 33 de blaves, 36 de vermellesi 13 de negres constitueixen els espais esquiables aescollir. També hi ha la possibilitat d’un circuit de trineuamb gossos, motos de neu i canopi, entre d’altres.Tanmateix, les possibilitats que s’ofereixen es comple-ten amb diversos tipus d’excursions per les comarquesde la Cerdanya, del Capcir i del Conflent ideals per atota la família. A més, es poden fer circuits i rutes romà-niques i ferroviàries i visites a museus. N’hi ha per a totsels gustos

E

GUITART LA MOLINA APARTHOTEL & SPATel. 902 347 [email protected].

Guitart La MolinaAparthotel & Spa


NEU PUBLIREPORTATGE > NEU PUBLIREPORTATGE >


estació d’esquí de fons de Guils Fontaneraes troba dins del terme de Guils, a la comar-ca de la Cerdanya, a tan sols 12 km dePuigcerdà. Es tracta d’una estació envoltadad’una gran extensió de bosc de pi negre, la

situació de la qual permet als esquiadors i visitants gau-dir d’una extraordinària panoràmica de la comarca, desdel massís del Carlit fins a la serralada del Cadí.

La seva situació geogràfica a 1.905 m d’altitud i en unavessant d’influència atlàntica, proporciona a l’estació unllarg període d’innivació.

Tothom que desitgi introduir-se en aquest esport, o sim-plement gaudir d’una tranquil·la passejada, té a la sevadisposició tota una sèrie de recorreguts a la seva mida,amb traçats que combinen boscos i clarianes. Quan l’es-tació es troba en ple rendiment ofereix a l’esquiador finsa 45 Km de pistes, amb una xarxa de 25 circuits indepen-dents i interconectables de nivells i dificultats molt diver-sos. Una altra alternativa que ofereix és el circuit de natu-ra de 3 km, 7 km i 12 km de distància per passejar ambraquetes de neu.

Aquesta estació, inaugurada l’any 1992, pertany al pinto-resc poble de Guils de Cerdanya, típic municipi cerdà,dedicat principalment al sector agrícola i ramader. Labellesa que ofereix el seu entorn ha fet de Guils un lloc devisita turística per excel·lència. Prova d’això és el fet deque sigui un dels punts pels quals discorre el sendertranspirinenc GR 11 (amb punt de partida a Llançà i arri-bada a Donòstia).

Per accedir a les pistes cal arribar fins a l’entrada delpoble. Un cop allà trobarem la cruïlla amb la pista quearriba al Pla de Fontanera, a 1.900m d’alçada, de 7 km dedistància.

Les pistes estan equipades amb tot tipus de serveis: llo-guer de material, monitors, bar-restaurant, punt d’infor-

mació, etc., a més d’un equip humà que treballa per tal deque les vostres estades a Guils Fontanera siguin més queagradables

NovetatsArranjament de pistes

Activitats28 de desembre RONDES NOCTURNES13 de gener MARXA FONTANERA (25 km i 10 km)19 de gener XIa ESQUIADA NOCTURNA (12 km)

Turisme i esport per excel·lènciaGuils Fontanera

L’

GUILS FONTANERATel. 972 19 70 [email protected]

n gran esport però també gran desco-negut, l’esquí nòrdic és encara ara pera molts un esport de belles imatgesperò exòtic. Res més lluny de la realitat,

el Pirineu Català gaudeix d’estacions amb una llar-ga tradició d’esquí nòrdic que des dels anys 70 hanestat i són centres privilegiats per a la pràctica d’a-quest esport.

L’esquí nòrdic és un dels esports més complets,que mou tot el sistema muscular i cardiovascular,apte per a totes les edats gràcies a la pràcticamentnul·la incidència de lesions. Una de les seves virtutsés l’elecció del practicant de la velocitat i esforçfísic escollit, des dels que volen gaudir passejanttranquil·lament amb la família dels paisatges queenvolten els circuits, fins els que, en la vessant mésesportiva, prefereixen l’emoció de la velocitat i unacompleta preparació física.

Els circuits de les estacions catalanes, transcorrenper boscos plens de pins i tranquil·litat que contra-resten, per una estona, l’excés de soroll i nervis deles jornades laborals.

A les estacions d’esquí nòrdic hi trobem serveis delloguer d’equips d’esquí i raquetes de neu, escolad’esquí i restaurants que faran de la visita un agrada-ble dia d’esquí i gaudir de la neu i la tranquil·litat

Per a més informació: www.totnordic.com

L'esquí nòrdic,una gran alternativa

U

Lles




escobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas apas, carrer rere carrer, on l’agricultura ha con-servat la memòria de l’ofici de picapedrer...Voltar per la plaça fins a l’església romànica, elcor del poble amb les seves campanes que

marquen el pas del temps, visitar el Museu del Granit i elstallers de pedra, l’església del Bell-lloc..., per acabar albany d’aigües calentes i relaxants: als Banys de Dorres.

AIGÜES CALENTES I SULFUROSESEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una visitaimpressionant dels cims del Puigmal, els Banys de Dorresofereixen als enamorats de la natura i de l’aigua momentsde pau, tranquil·litat i relaxament.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la pre-història (1500 aC) i el seu ús es torna habitual i organitzat apartir del segle XVII. Molt utilitzades a partir del segle XIX,les qualitats d’aquests aigües calentes i sulfuroses sóncitades al 1926 a la Guia de la Cerdanya d’EmmanuelBrousse. La temperatura que surt, la més elevada del país,arriba fins els 41ºC.

Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys estanoberts els caps de setmana. La resta de mesos d’hivernl’horari s’amplia de 8.30 a 19.30 hores tots els dies. Eltiquet d’entrada als banys inclou visita gratuïta al museu.

L’OFICI DE PICAPEDRER I LA MENTALITAT RELIGIOSASi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era l’agri-cultura, a Dorres començà a prendre més força l’ofici arte-sà de picapedrer. Creat el 1999, el Museu del Granit mos-tra la història d’aquesta activitat i permet conèixer la vidadiària del poble a través d’aquest ofici avui desaparegut.D’altra banda, l’església de St. Joan és un exemple de l’e-volució de la mentalitat religiosa al territori amb el pas delssegles. Ha anat evolucionant amb el temps sense alterar-ne l’estructura primitiva. La construcció original data delsegle XII, però l’interior va ser modificat als segles XVII iXVIII en afegir-hi retaules barrocs i la Mare de Déu negra deBell-lloc

DDorres

AJUNTAMENT DE DORRESCarrer Major - 66760 DorresTel. 0033 468 04 60 69 - Fax 0033 468 04 67 [email protected]

Tranquil·litat i relaxament enmig de granit i aigua

CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected] - www.cerdanya.orgHorari d’atenció al públic: De dilluns a dissabte de 9 a 13h. i de 16 a 19h. Diumenges de 10 a 13h.

PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ

La Gran Vall del Pirineu

La Cerdanya

EL BALCÓ DE DORRESTurisme Rural situat a tan sols 300 metres dels banysromans de Dorres i a només 10 minuts de Puigcerdà. Balcóde Dorres és una casa rural acollidora situada en plena natu-ra que us permetrà accedir en molt poc temps a més de 15estacions d’esquí, gaudir d’un bon sopar casolà i fer laxerrada al costat de la llar de foc.Crta. de les Escaldes 2 - DORRES (França)Tel. 0033 468 044 742 / 649 311 [email protected]

25Pànxing Pirineus



Estació d’esquí Puigmal 2900:la convivència n’és el màxim exponent

només 20 minuts de Puigcerdà, l’Estaciód’Esquí Puigmal 2900 constitueix el dominiesquiable més alt dels Pirineus francesos. Elsseus 2.700 metres d’altitud garanteixen una

vista de la muntanya de Montserrat, al nord deBarcelona, sempre i quan hi hagi un dia net i clar. Es tracta d’una zona immensa de neu, amb 320 hectà-rees de superfície total que convida el visitant a unpanorama inoblidable de 360º per la Cerdanya francesai espanyola. El nom d’estació d’altitud que rep es justi-fica amb els 2.700 metres del telesquí Montserrat.

A

HOTEL CORRIEU** RESTAURANT PANORÀMICSituació excepcional a mig camí dels Angles(9km) i Font Romeu (10Km) al cor del dominid’esquí de fons del Capcir, acolliment familiar,dins d’un poble pintoresc, habitacions molt con-fortables, cuina dintre d’un restaurant panoràmic.LA LLAGONNE (França)T. 0033 468 04 22 04 Fax. 0033 468 04 16 [email protected]

ALBERG LA MARMITE DE BALOUProductes regionals i especialitats catalanes.Habitacions equipades amb televisor, telèfon i dutxa d’hidromassatge.FESTA DE CAP D’ANY!

4, parking del rentadoFORMIGUERES (França)Tel. 0033 674 430 214www.lamarmitedebalou.com

n plena natura, amb vistes sobre el llac de Puyvalador,les seves pistes es dibuixen enmig d’un gran bosc depins. L’aposta pel freestyle de l’any passat a càrrec d’s-nowparkdivision que va dissenyar l’snowpark va supo-

sar un éxit per a l’estació esdevenint un punt de referència per almón del freestyle. La prova més palpable n’és la construcció delmòdul més gran de neu realitzat en territori europeu a les acaballesde la temporada passada. Mòdul que riders de talla internacionalvan poder gaudir i provar personalment.

Degut a la seva orientació, els gruixos de la neu estan presents finsben avançada la temporada, assegurant infinites jornades d’espec-taculars forapistes.

Aquesta temporada els més menuts podran seguir gaudint de lapista de trineus. Un centre d’activitats lúdiques acollirà els nens dedos anys i mig fins els 6 anys i un jardí de neu permetrà els mésgrans familiaritzar-se amb la neu

E

ESTACIÓ D’ESQUÍ PUYVALADOR - RIUTORTTel. 0033 468 04 44 83www.puyvalador.com

Puyvalador Apostant pel freestyle


NEU PUBLIREPORTATGE >NEU PUBLIREPORTATGE >


ESTACIÓ D’ESQUÍ PUIGMALTel. 0033 468 047 015 / 0033 468 047 294. [email protected]

En relació als serveis a peu de pista, espot gaudir d’una escola d’esquí, d’unservei de lloguer de material, de diver-sos snak-bars i d’un jardí de neu. Hi hala possibilitat de contractar forfetsespecífics, amb targetes per compartir,o forfets petit weekend. Els primers per-meten disposar d’un grup de 10 forfetsde dia no consecutius, utilitzables peruna o més persones, i els segons per-meten gaudir d’un cap de setmana mésbé de preu. Es tracta d’un forfet particu-larment adaptat a tots aquells que mar-xen de la Cerdanya el diumenge des-prés d’una petita estada: inclou un dia imig des del dissabte a les 9.00 horesfins el diumenge a les 13.00 hores

És una estació natural amb paisatgesexcepcionals i una mica salvatges quedeixen sense respiració. Queda totprevist per garantir una experiènciaimmillorable.Els esquiadors i els surfistes de neutenen pistes adaptades a cada nivell.Els experts redescobriran el bon esquíamb zones que els permetran la des-càrrega d’adrenalina necessària. Elsdebutants podran aprofitar una pista

blava que els portarà de 2.700 a 1.800metres. Cadascú, amb el seu espaiadequat, podrà gaudir dels avantat-ges de l’Estació d’Esquí Puigmal2900.Tanmateix, els amants de les passeja-des tranquil·les enmig de paratgesnaturals i els amants de les terrassesbars i restaurants d’altitud també tro-baran el seu lloc a Puigmal 2900.L’estació d’esquí compta amb 35 pis-

tes, de les quals 7 són negres, 16 ver-melles, 7 blaves i 5 verdes. També dis-posa de 2 snowparks i de 2 border-cross. 13 remuntadors mecànics sónels encarregats d’assolir l’altitud deles pistes. Estan formats per 2 teleca-dires, 10 telesquís i 1 corda per adebutants. Hi ha 9 pistes amb canonsde neu artificial per garantir unesbones vetllades d’esquí quan el tempsno és el més favorable.

TTel. 00 334 68 04 04 79 - Fax 00 334 68 04 06 89

A 10 Km de Puigcerdài a 5 Km de Llívia

PParc Residencial “LE VEDRIGNANS”R o u t e d e V e d r i g n a n s . 6 6 8 0 0 S a i l l a g o u s e

LLLOGUER DE XALETS 007-08www.levedrignans.com e-mail: [email protected]

PPREUS DE LLOGUER XALET ((SENSE CONSUM ELÈCTRIC))

SETMANES I CAPS DE SETMANA

ALTA

TARIFES VÀLIDES

DEL 01-12-07AL 06-12-08

BAIXA

470230560275810390880435

330200390245570345630375

(+1nit 43)

(+1nit 48)

(+1nit 75)

(+1nit 85)

(+1nit 90)

(+1nit 105)

(+1nit 151)

(+1nit 158)

Genet: 4pers. 7nitsGenet: 4pers. 2nitsLupin: 4+2pers. 7nitsLupin: 4+2pers. 2nitsGentiane: 6+ 2pers. 7nitsGentiane: 6+2pers. 2nitsEdelweiss: 8pers. 7nitsEdelweiss. 8pers. 2nits

1-12-07/10-05-085-07-08/30-08-08

10-05-08/5-07-0830-08-08/6-12-08

INCLÒS:2 vehicles i consumd’aigua.NO INCLÒS: Roba de llit i fundes decoixí quadrades.Roba de bany.Consum elèctric del comptador.EQUIPAMENTS: CConnexió WIFI, cuinaequipada, vaixella completa, mantes, sanitaris,TV, terrassa i jardí.

SUPLEMENTS A TENIR EN COMPTE:ELECTRICITAT: 0,22 Euros el kW.PREU ANIMAL DOMÈSTIC: 3 Euros / nitTAXA TURISME (+13 anys) : 0,25 Euros / diaDESPESES DE NETEJA: 25 - 36 Euros

2 RESTAURANTS (a 250 i 500m)

Informació vàlida excepte errors d’impremtaXalet Edelweiss

OFERTA TEMPORADABAIXA2 SETMANES110% DTE.3 SETMANES115% DTE

CCerdanya Francesa a 1.300 m alçada

BAR RESTAURANT MICABRI Situat darrera l’església, amb una llar de foc moltacollidora, el bar restaurant Micabri us proposauna cuina tradicional elaborada per un xef experimentat. Especialitat en Raclettes. Menú 14 €.Happy-hour els divendres de 19h a 20h.Servim fins les 23h.

7 Place Ste. Lucie (darrera de l’església) OSSEJA (França)Tel. 0033 468 045 489

Pirineus Cerdanya 2 estacions

Porté i Puigmal




Una natura omnipresent, cases de pedres típi-ques, arraulides les unes al costat de les altres enun dèdal de carrerons, una església del segleXVIII, un espai de lliscament estès al peu del

poble, ... Sou a Portè: un poblet de la Cerdanya entaforat a 1.600metres d’altitud a l’entrada del Parc Natural Regional delsPirineus Catalans, a la cruïlla entre Andorra (15 km) iCatalunya (20 km).Punt de referència dels bojos de l’esquí i dels enamoratsdels espais verges, l’estació d’esquí que inclou ha sabutpreservar l’ànima de poblet de muntanya. País de neu, Portè és també terra de sol assegurat gràciesa l’orientació est-oest de la vall del Querol, que el resguar-da i que li permet beneficiar-se d’un molt alt rendiment desol.Fàcilment accessible amb tren o per carretera (RN20),

aquesta estaciód’esquí-poble esbeneficia d’unclima privile-giat, ambbona quali-tat de neu iestones desol, per

aconseguiruns dies d’esquí inobli-dables.

U

CONTAGIA’T de l’esperit de poblet de muntanya de l’estacióde PORTÉ-PUYMORENS!

45 QUILÒMETRES DE PISTES (4 NEGRES, 3 VERMELLES, 7 BLAVES I 7 VERDES)permeten gaudir tant els més atrevits com els més inex-perts. Amb 900 metres de desnivell, Porté-Puymorens volser una estació decididament esportiva. Compta amb 12remuntadors per enfilar-se fins a 2.471 metres: 4 telecadi-res i 8 telesquís. També es poden experimentar les 6 pistesd’esquí de fons de forma totalment lliure i gratuïta.Un snowpark de 500 metres de llarg, amb calaixos, bara-nes, bigair i un halfpipe de 100 metres de llargada quetambé forma part de les instal·lacions de Porté-Puymorens.És una estació privilegiada per als amants del freestyle.Tanmateix, els més aventurers i atrevits poden recórrer lavall amb raquetes o esquís de travessa.Entre els molts altres serveis oferts per l’estació d’esquíPorté-Puymorens hi ha allotjament, bars i restaurants, llo-guer de material i cursets d’esquí monitoritzats. Sigui quinsigui l’estil d’esquí de cadascú, els 18 monitors de l’estaciósabran transmetre les tècniques imprescindibles per acon-seguir un plaer total lliscant per les pistes de neu

PORTÉ-PUYMORENSTel. 0033 468 04 82 41Tel. 0033 468 04 82 16www.porte-puymorens.net

TARIFES FORFAITS DE TEMPORADA 2007/2008:Abans del 25 de novembre 2007:

Adult Estudiant NensPorte sol: 270€ 220€ 200€Porte + GV +Ax3D 300€ 250€ 235€

Desprès del 30 de novembre 2007:Adult Estudiant Nens

Porte sol: 270€ 220€ 200€Porte + GV + Ax3D 325€ 275€ 260€

• Forfet de dia per família: 72€, 2 adults, 2 nens

(suplement de 14€ si hi sumem un nen més).

• Promoció per temporada fins el 25/11/07Porté + 4 dies GV

Adults 300€ enlloc de 325

Adolescents i estudiants 250€ enlloc de 275

Nens 235€ enlloc de 260




la part alta de l’altiplà de Cerdanya, al cor delParc Natural Regional del Pirineu Català, essitua l’Espai Cambra d’Aze. És una estaciód’esquí alpí que es troba a una hora i mitja de

Barcelona i a només 20 minuts de Puigcerdà. Es localitzaal bell mig del bosc entre 1.640 i 2.400 metres d’altitud, alpeu d’un magnífic antic circ glacial. Compta amb 35 quilò-metres de pistes de tots els nivells, entre les quals n’hi ha12 de verdes, 4 de blaves, 7 de vermelles i 2 de negres. Lacobertura de neu hi és assegurada pels 157 canons situatsal 75% del territori.

La particularitat de l’estació és el conjunt de llargues pistesque ressegueixen els pendents naturals d’una muntanyamolt boscosa i que ofereixen una vista panoràmica únicadels massissos del voltant.

L’Espai Cambra Aze rep el nom de la majestuosa munta-nya que li cedeix el territori, la que culmina a 2.750 metresi que es reparteix entre dos pobles autèntics: Eina i SantPere dels Forcats. Els contrastos de paratges hi són carac-terístics, sobretot entre el circ glacial de Cambra d’Ase i lavall d’Eina, rica en flors, que conviuen amb els espais pas-torals mil·lenaris i els estesos boscos de pi negre, amb l’es-pectacular card panical i l’excepcional lliri del Pirineu.

La novetat d’aquest any de l’estació d’esquí és el Parc deSurf, idoni per a tots els nivells i equipat amb 14 mòduls(viratges realçats verds i vermells, taules, mig spine verd ispine vermell) i un trampoli step-up de 9 metres, únic almassís del Pirineu.

LLOC IDEAL PER A TOTA LA FAMÍLIAL’estació excel·leix en l’acolliment familiar gràcies a la tran-quil·litat que ofereix, a la mida humana de què disposa i alsequipaments amb què compta. Els menuts, tant princi-piants com aficionats, poden gaudir d’un munt de pistesverdes, d’un jardí de neu, de dos espais específics per aells, de dues pistes de trineu i d’escoles d’esquí a peu depista amb cursets per als més petits.

Cambra d’Aze ésj doncs, un indret ideal per gaudir en famí-lia d’estructures que proposen activitats i instal·lacionsadaptades per a la mainada, així com nombroses anima-cions, totes elles molt riques.

AEspai Cambra d’Aze:

Bon esquí i vistes immillorables en un ambient natural òptim

UN MUNT D’ACTIVITATSL’estació permet, igualment, practicar moltes altres activi-tats de lleure hivernal molt enriquidores, tant de maneralliure com tutoritzada per professionals de la muntanya,com excursions amb raquetes de neu, esquí de fons i acavall entre d’altres. Els recorreguts es duen a terme pelssenders de la muntanya de Cambra d’Ase i de la valld’Eina. L’objectiu de les activitats tutoritzades és compartirel màxim de coneixements de la muntanya amb els visi-tants per tal que tinguin una estada òptima. A més, resultauna molt bona oportunitat per familiaritzar-se amb la faunai la flora locals i d’apropar-se a muflons, isards, àguilesreials, trencalossos i milans rials, entre d’altres, respectanten tot moment l’ecosistema.

És una estació d’esquí òptimament allunyada de l’estrèsdels pobles que garanteix un retorn a la mare natura i queassegura gaudir d’estones molt agradables entre activitats,repòs, aire pur i descoberta. El confort dels allotjamentsofertats asseguren un sojorn realment reposant.

TAMBÉ A L’ESTIUA l’estiu, els plaers no hi disminueixen, simplement can-vien. En aquesta estació de l’any continua sent un marcmeravellós per als lleures de plena natura. A peu, amb bici-cleta, a cavall o sobre les esquenes d’un ase, constitueixuna opció immillorable per aprofitar la muntanya. Els rius,la pesca i les passejades també formen part dels plaersd’estiu. Per als més esportistes hi ha l’opció de practicarl’escalada o els vols en vela.

PARATGES NATURALS MERAVELLOSOS I TRESORS ARQUITECTURALSLes riqueses patrimonials dels voltants de l’Espai Cambrad’Aze intensifiquen el valor de l’estació d’esquí. La Casa dela Vall d’Eina (centre d’informació i d’educació del mediambient), les esglésies romàniques, els poblets de granit ide lloses, els forns solars i els rastres arqueològics (dòl-mens i menhir) són algunes de les altres possibilitats devisita del territori. Les aigües sulfuroses i calentes de Llo,Sant Tomàs o Dorres són una molt bona opció de visita,sobretot després d’una llarga jornada d’esquí.

Cal no descuidar-se de fer una volta per l’església de Planèsper apreciar-ne la forma de trèvol, ni tampoc per la vilaemmurallada de Montlluís ni per la Reserva Natural d’Eina niper l’església de Sant Pere dels Forcats. Tanmateix, resultaimprescindible tastar la xarcuteria catalana, l’ollada (la carnd’olla) i els formatges de cabra i d’ovella.

Els paratges naturals per visitar hi són infinits i els tresorsarquitecturals de banda i banda de la frontera, molt reco-manables. El petit Tren Groc, la Central Solar Thémis i elCaos de Targasona i el llac de la Bollosa reben moltes visi-tes justificades per la bellesa dels indrets. És molt recoma-nable treure-hi el cap.

La web ofereix un servei innovador: conèixer el temps realde la zona per preveure activitats i altres. Més avantatges,impossible!

OFICINA DE TURISME INTERCOMMUNALDE CAMBRA D’AZETel. 0033 468 04 08 [email protected]




Des de sempre en equilibriamb el medi ambient

El mal temps i la falta de neu que es va patir durant l’hiverndel 2006-2007 van portar a una situació molt complicadaper a les estacions d’esquí. No obstant això, Font-RomeuPyrénées 2000 va ser la tercera estació del Pirineu francèsquant al nombre de visitants i en relació al bon estat de laneu. Tot això va ser una realitat gràcies a la mobilitat i a labona feina del personal de l’estació, que va fer tot el possi-ble per satisfer els visitants. Altiservice va mantenir els con-tractes dels treballadors.L’estació d’esquí va ser una de les primeres a rebre la cer-tificació ISO9001 i així l’ha mantinguda fins avui amb l’ob-jectiu d’aconseguir la ISO14000. Aquest reconeixement es basa en el respecte pel mediambient que acompanya totes les accions de Font-RomeuPyrénées 2000.L’estació vol continuar reduint les deixalles i fer un ús mésraonable de l’aigua per produir neu artificial. De fet, actual-ment tots els olis que s’utilitzen per a les màquines trepitja-

neu i els canons són biodegradables. Es pretén que elsnous tallers s’equipin tenint en compte aquestes normesecològiques, que els projectes sobre les noves construc-cions es facin respectant les espècies endèmiques i que totplegat s’integri perfectament en el paisatge. Des de Font-Romeu Pyrénées 2000 es vol conscienciar i sensibilitzar,tant els treballadors de l’estació com els mateixos esquia-dors, sobre el respecte que mereix el medi ambient.Tanmateix, es repartiran nous contenidors per tot el domini.Per acabar de consolidar la cura de l’ecosistema, els paresi els nens i nenes de les escoles locals rebran una formacióper a la tria selectiva de les deixalles, i els materials per alscanons de neu seran més moderns i s’adaptaran a la mete-orologia local. Es preveu la compra de nous canons i laseva posterior instal·lació en indrets estratègics per tald’estalviar energia i aigua. Dos milions d’Euros es destina-ran a l’optimització i a l’ampliació del material per a la neuartificial. Actualment l’Estació té 150 canons de neu.Un snowpark de 1.000 metres s’instal·larà al vessant sud del’estació amb tota la infraestructura que necessita.Tot un seguit d’iniciatives per aconseguir unes jornadesd’esquí el màxim d’agradables i de respectuoses possible.La idea és cuidar-se un mateix mentre es cuida l’entorn

iversos espais comunicats entre ells, amb 58 qui-lòmetres d’esquí alpí, és el que ofereix l’estacióFont-Romeu Pyrénées 2000 per gaudir de la neu.L’estació d’esquí compta amb 40 pistes, de les

quals 15 són verdes, 9 blaves, 8 vermelles i 8 negres.També disposa de 23 remuntadors, dels quals 8 són tele-cadires, 13 telesquís, 1 telecorda de debutants i 1 telecabi-na. Una de les novetats d’aquest any és el nou telecadirade 4 places que s’hi podrà trobar.Al peu del massís hi ha un parc lúdic per als debutants enl’art de l’esquí. En un indret tancat i protegit, aquest parcpermet als joves esquiadors iniciar-se en el joc del des-cens, amb tota seguretat, al llarg d’un recorregut d’anima-cions didàctiques sobre el tema de la muntanya. D’aquesta

manera els més petits de la casa estan entretinguts mentreels adults poden gaudir del domini esquiable amb un des-cens més vertiginós. A més de l’esquí, Font-Romeu Pyrénées 2000 ofereix alvisitant una pista de patinar (olímpica de 60x30 metres) iuna piscina. Les altres activitats que s’hi poden desenvolu-par són múltiples: passejades, excursions, raquetes, esquíde muntanya, carreres amb gossos de trineu, paracaigu-des, escalada, BTT, bàdminton, fitness, sauna, musculació,esquaix i tennis, entre moltes més.L’oferta d’oci no s’acaba aquí, ja que l’estació d’esquícompta amb discoteca, pubs, sala de jocs, biblioteca, casi-no i golf, entre altres serveis.

D

Font-Romeu Pyrénées 2000Innovacions respectant, sempre, el medi ambient




DOMAINE SKIABLE ALTISERVICEFONT-ROMEU - PYRENEES 2000LES AIRELLES - BP 60 66121 FONT-ROMEU CEDEX

> NEU PUBLIREPORTATGE ]

una altra opció molt demandada podria ser l’espaid’esquí Pirineus 2000, que hi queda molt a prop.Després de tot un dia amb els esquís calçats i recor-rent les immenses pistes, La Pradella permet gaudir,si es desitja, d’una sessió de jacuzzi i sauna. La salade fitness de què també disposa pot ajudar a acabard’exhaurir la suor dels hostes

Us atreviu a provar les experiències de muntanya?

a Residència Hotelera La Pradella et garanteix unaharmonia retrobada, amb la neu i el sol, enmigd’un territori muntanyós idoni. Situada a la pobla-ció de Bolquera, a França, l’esperit de La Pradella,

que combina apartaments i habitacions d’hotel, buscaassegurar descans i confort als hostes. Els 58 apartaments de què disposa presumeixen d’unagran lluminositat que intensifica la decoració càlida i natu-ral. Tres dels apartaments estan adaptats per a personesamb mobilitat reduïda, els animals de companyia hi sónbenvinguts i la connexió a Internet hi és possible. Per altra banda, l’hotel és gratuït per a nens menors de 10anys.La Residència Hotelera La Pradella disposa d’una variadaoferta d’activitats en funció de l’estació de l’any.

LA PRADELLA combinació pel descansVols descansar en un ambient de muntanya?

Residència hotelera

FRANÇA PUBLIREPORTATGE >

LRRESIDÈNCIA HOTELERA LA PRADELLA *** Avenue de CerdagneLieu-dit Al Cami d’Odeillo66210 Bolquère-Pyrénées 2000 (Font Romeu)Tel. 0033 468 30 03 31Fax: 0033 468 302 [email protected]

NOTA: De l’1 al 15 de desembre les tarifes dels apartaments seran de 280 euros per al lloguer de 2 habitacions per a 4 persones.

UUN ESTIU PER ALS AMANTS DE LA NATURAExcursions a l’estany de la Pradella o als llacs deles Bolloses, la pesca de la truita, les passejadescontemplatives o la descoberta del patrimoni delterritori com el Museu de Cerdanya o el JardíBotànic són algunes de les activitats ofertadesper la residència hotelera. Per als amants de lesemocions fortes, també hi té cabuda la pràcticadel pararapent. L’últim any han continuat lesreformes ampliant i millorant parapent, el ràfting,l’escalada o el kitesurf.Després de tanta activitat, La Pradella disposad’una piscina, encarada a la muntanya, ideal pera refrescar-se.

AA L’HIVERN, CONVIVÈNCIA I INTIMITAT A LA MUNTANYAEscollir La Pradella és escollir viure al ritme de lamuntanya. Les visites als cims dels Pirineus i alParc Natural Comarcal hi són obligades. No obs-tant això,

37Pànxing Pirineus


Vine a conèixer l’art dePuigmartí a Bourg-Madame

El nou espai d’art contemporani de la Cerdanya francesa acollirà l’obra d’aquest pintor català.

Font: Ajuntament de Bourg-Madame

Fotos: Extret de, “L’Histoire des yeux” de Vicenç Llorca i “Puigmartí” 2005-2006

L’antiga oficina de turisme de la població de la Guingueta d’Ix(Bourg-Madame), a la Cerdanya francesa, es convertirà en la seude les obres de Josep Puigmartí. El resultat serà un espai d’artcontemporani, amb el nom del mateix pintor, que n’acollirà uncentenar d’obres. Aquesta iniciativa vol contribuir al desenvolu-pament cultural de la regió i augmentar-ne, així, el potencialcomercial amb l’increment del nombre de visitants.Complementant l’exposició, un projector de vídeo difondrà encontinuïtat totes les obres de la carrera de l’artista. El centre seràun lloc únic a la Cerdanya i constituirà, sens dubte, una novaforma d’enriquiment cultural.

[ FRANÇA ESPAI D’ART >

L SURREALISME Amb matisos, és la columnavertebral que connecta total’obra del pintor i escultor

català Josep Puigmartí. L’espai d’artcontemporani de la Cerdanya acolliràespecialment obres d’Aliens Fashion,la seva última col·lecció. Es tracta depintures caracteritzades per figuresdibuixades amb pocs traçats, indepen-dentment de la mida de l’obra. Sónpintures suggeridores en les quals lacomposició del pintor es concreta enuna gestualitat que impacta per laseguretat del traçat. En molts casos,un únic traçat dictamina la composiciói són poques les pinzellades que mati-sen zones concretes de la imatge.

Aquesta manera de compondre el llençen blanc elimina la tercera dimensió.És un altre dels trets que defineixen lapersonalitat de les obres de Puigmartí.Bona part de la història de la pinturaoccidental s’ha centrat en la cerca dela profunditat, de la visió de l’espai real.Aquesta va ser la gran fita des delsúltims temps de la pintura gòtica fins ales grans èpoques del rococó.

Puigmartí es va col·locar al marge d’a-questa obsessió. És cert que en deter-minades obres dels anys 70 de l’artistaes reflectia una certa profunditat en lespintures, però mai des de la perspecti-va renaixentista o barroca. La profundi-tat de Puigmartí es crea gràcies a unajuxtaposició de plans i d’objectes que,amb una visualització fugaç, provocala sensació d’una certa profunditat queno coincideix amb sentit canònic delconcepte.

L’AUTOMATISMEÉs una altra característica de les pintu-res de Josep Puigmartí però resulta untret que ha anat desenvolupant pro-gressivament al llarg de la seva trajec-tòria professional. Quan era petit espassava hores contemplant com lesaranyes teixien la seva tela tènue i per-fecta. De manera semblant, i durant laseva etapa inicial, Puigmartí realitzavacomposicions atapeïdes, les línies deles quals s’entrellaçaven contínuamenti aconseguien, no obstant això, unritme i un equilibri sorprenents.

Més tard, però, l’artista va donar un

pas més i es va situar en el més pro-fund de l’automatisme, en el deixar fer.Aquest és el punt on Puigmartí vaaconseguir aquella llibertat que deixaque l’esperit treballi sol i que consti-tueix un dels fonaments bàsics delsurrealisme. “Un automatisme pura-ment dictat per l’esperit, sense capmena de control de la raó i aliè a valo-racions estètiques i morals”, comenta-va de Puigmartí l’escriptor francèsAndré Breton, conegut com el principalimpulsor del moviment surrealista.

PREDILECCIÓ PEL COS DE LA DONAEl protagonisme de la dona en lescomposicions de Puigmartí és un delsnexes interns de bona part de la sevaobra. L’artista no utilitza la figura de ladona com una icona sexual, sinó comun aglutinament de sentimentsencreuats i contradictoris que oscil·lendes de l’afany de conquista del cosfemení fins a la concreció de somnisimpossibles. Puigmartí s’uneix a lafigura de la dona i, en la seva plasma-ció, el trosseja, el deforma i el des-trueix. També l’uneix amb flors, cargols

E

FRANÇA ESPAI D’ART >

A DALT: Puigmartí en plena acció al seu estudi.



Dades d’interès

OFICINA DE TURISME DE BANYULS-SUR-MERTel. 0033 468 85 31 58

www.banyuls-sur-mer.com

OFICINA DE TURISME DE CERBERE Tel. 0033 468 88 42 36

www.cerbere-village.com

OFICINA DE TURISME DE PERPIGNANTel. 0033 468 66 30 30

www.perpignanturisme.com

OFICINA DE TURISME DE PRADESTel. 0033 468 05 41 02

www.prades-turisme.com

OFICINA DE TURISME DE PRATS-DE-MOLLO / LA PRESTETel. 0033 468 39 70 83

www.pratsdemollolapreste.com

OFICINA DE TURISME DE RIVESALTESTel. 0033 468 64 04 04

OFICINA MUNICIPAL DE TURISMEDE LES ANGLESTel. 0033 468 04 32 76

www.les-angles.com

OFICINA DE TURISME DE BOURG-MADAME / HIX Tel. 0033 468 04 55 35 /04 52 41

OFICINA DE TURISME DE FONT-ROMEU Tel. 0033 468 30 68 30

www.font-romeu.fr

OFICINA DE TURISME DE MONT-LOUIS Tel. 0033 468 04 21 97

www.mont-louis.net

OFICINA DE TURISME DE SAILLAGOUSE Tel. 0033 468 04 72 89

www.membres.lycos.fr/saillagouse

PRATS-DE-MOLLO / LA PRESTEAPLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS

De l’1 al 4 de novembre

ERR FESTA DEL PASTOR I DE LA POMA

3 i 4 de novembre

SAILLAGOUSE FESTA DELS PASTORS I DEL CODONY

9 i 10 de novembre

RIVESALTESJORNADES DELS SABORS AUTÈNTICS

Tallers de degustació, descoberta de productes locals i mercatde productes autèntics.10 i 11 de novembre

PERPIGNANFIRA DE L’APARADORISME

11 de novembre

PRADESFIRA AU GRAS

18 de novembre

RIVESALTESFESTA DE L’AMETLLA I BALL DE SANT ANDREU

25 de novembre

BOURG-MADAMEFESTA PATRONAL DE SANT ROMÀ

Novembre

CERET CONCERT DE STA. CECÍLIA

Novembre

SAILLAGOUSE MERCAT DE NADAL

Del 6 al 9 de desembre

MONT-LOUIS MERCAT DE NADAL

10 de desembre

CERET EXPOSICIÓ DE NADAL

De l’11 de desembre a principis de gener

LES ANGLESOPENING SUD-OEST PYRÉNÉES SNOWBOARD TOUR

15 i 16 de desembre

PALAU-DE-CERDAGNE MERCAT DE NADAL

Mitjans desembre

CERET FOIRE AU GRAS I MERCAT DE NADAL

16 de desembre

UR MERCAT DE NADAL

23 de desembre

LES ANGLESEXPOSICIÓ DE PESSEBRES

24 de desembre

CERBERE PESSEBRE DE JORDI BARRE

28 de desembre

LES ANGLESBAIXADA DE TORXES I FOCS ARTIFICIALS

31 desembre

CERBERE REVETLLA DE CAP D’ANY

Carpa instal·lada a la vora de la platja Boramar . Reserveu lavostra taula i porteu el vostre sopar de revetlla. Animació pels

carrers i DJ a la carpa. A mitjanit, focs artificials a la badia deCotlliure.31 de desembre

BOLQUERE / PYRENEES 2000ESPECTACLE DE NADAL

Baixada de torxes del Pare Noel i altres activitats d’animació.Desembre

DIVERSES POBLACIONSFESTES DE NADAL TRADICIONALS DELS PAÏSOS CATALANS

Mercats de Nadal, pessebres, concerts, quintos i quines, Tió… Desembre

CERBERE COR DE NADAL AL CASTELL REIAL

Desembre

FONT ROMEU TRANSCATALANE-TRAIL BANCH'

Festival alternatiu de tendències esportivesGener

BANYULS SUR MERFESTA DE LA TARONJA

Gener

ELNEAPLEC DELS REIS MAGS D’ORIENT

Gener

LES ANGLESTRACE CATALANE (CURSA D’ESQUI DE MUNTANYA) I

FESTIVAL DE L'AVENTURA

Gener

EYNECOMPETICIO D’SNOW KITE

Gener

DIVERSES POBLACIONSCELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES

Febrer

PRATS-DE-MOLLO / LA PRESTEFESTA DE L’ÓS I CARNAVAL

Febrer

CABESTANY APLEC DE LA CANDELERA

Febrer

FONT ROMEURONDES NOCTURNES CATALANES I ETAPA DEL PYRENEES

FREE STYLE TOUR

Febrer

CORNEILLA LA RIVIEREFESTA DE LA MIMOSA

Febrer

LESQUERDEFESTA DE LA TRUFA

Febrer

AgendaFRANÇA ESPAI D’ART > > FRANÇA AGENDA ]

i penis, entre altres objectes, en una com-posició explosiva que escapa a qualsevolortodòxia interpretativa.

Aquella vida bohèmia que va dur l’artistadurant els anys 60, sobretot a Suècia, li vapermetre desenvolupar una visió desafianti un ampli coneixement del món femení: ésel creador del cos antiheroic de la dona. Josep Puigmartí no té una filosofia pre-concebuda en l’elaboració i en l’elecció detemes, però sí té una llarga i profundavivència, un llarg i profund historial deconeixement, especialment de la dona,que li permet crear obres d’art d’una qua-litat suprema. Puigmartí no parla de sexe,sinó de passions, i ho fa amb una actitudconeixedora dels sentiments, evitant qual-sevol invasió al món de la superficialitat.

UNA MICA D’HISTÒRIA DE L’ARTISTAJosep Puigmartí va néixer a Monistrol deCalders, un poble del Bages. Des de moltjove ja prometia com a pintor i amb 11anys va participar en una exposiciócol·lectiva al seu poble.

Els anys 50 s’instal·là a Barcelona, on vadescobrir el surrealisme i l’abstracte i ons’alliberà de les formes clàssiques peremprendre un recorregut personal tantdes del punt de vista tècnic com temàtic.

La seva primera exposició important vatenir lloc a Barcelona el 1956.

Els anys 60 es traslladà a Suècia, on vaconèixer pintors tan importants comSalvador Dalí o Albert Ràfols Casamada.

Josep Puigmartí forma part del gènere depintors que, familiaritzats amb les tècni-ques de la pintura, aconsegueixen crearuna obra imaginativa usant formes can-viants i innovadores que evolucionen alritme de la societat.

L’exposició es podrà visitar de dimarts adivendres de les 9.00 fins les 12.00 horesi de les 14.00 fins les 18.00 hores. Els dis-sabtes, de les 14.00 fins les 18.00 hores.Per 3 euros els adults podran gaudir d’a-quest bocí d’història cultural catalana,situat a la Cerdanya francesa, per mitjàde les obres de Josep Puigmartí. Els nensmenors de 12 anys tenen l’entrada gratuï-ta

MUSEU D’ART CONTEMPORANI JOSEP PUIGMARTÍ

Pl. de Catalogne66760 Bourg MadameTel. 0033 468 301 160www.bourg-madame.fr

S.A.R.L BERGES ET FILS

13, rue Lt Pruneta MONT LOUIS (França)Tel. 0033 468 042 116Carnisseria, xarcuteria d’elaboració pròpia,especialitzats en la xarcuteria catalana.

A DALT: Alien Fashion. 2005Tècnica mixta sobre tela195x130 cm.

Façana de l’Espai d’Art.

SALAISONS DE CERDAGNEXARCUTERIA - CARNISSERIAXarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271Fax 0033 468 045 373



Natura, neu, gossos nòrdics, trineus…

Font: Marta Avellaneda Fotos: Pirena

T’apuntes a l’experiència de Pirena 2008? Rodejar-se de 600 gos-sos, en una nit estrellada, i sentir-los udolar tots al mateix tempstrasllada l’home a l’antigor, quan la terra i els humans vivien encontacte directe i els animals, els cultius i la natura formaven untot harmònic…. Aquesta és la sensació del practicant de Pirena.Divuit anys després de l’aparició d’aquest esport, les carreres detrineus estirats per gossos han anat guanyant adeptes i han con-vertit els Pirineus en un lloc de referència per aquest esport.

[ CERDANYA, ANDORRA I PALLARS SOBIRÀ PIRENA >

onviure 15 dies amb la neu, 600gossos i diferents persones dediferents països i continents

atretes per la vida a la muntanya és l’ex-periència dels participants de Pirena.

Pirena s’ha convertit en l’esdevenimentde neu més popular i mediàtic deCatalunya, Espanya i bona part delmón. El motiu és clar: és un delsesports més complets. La seva pràcti-ca enriqueix la persona en el coneixe-ment de l’animal, de la lleialtat, de lafidelitat i en la companyonia, uninthome i natura. Potencia l’estima de laterra en els seus valors més profunds.Aconsegueix crear un binomi home-animal indestructible que afavoreix lescarreres. On hi hagi dos gossos de tri-neu sempre hi haurà l’anhel de carreraper veure qui guanya: aquesta és la filo-sofia de Pirena.

Tanmateix, es tracta d’una travessiaecològica que destaca el respecte pelmedi ambient i per la naturalesa. Laseva pràctica no altera en absolut l’e-cosistema.

Aquest esport representa per al granpúblic un conjunt de valors molt impor-tants que la societat ha anat perdent.La Pirena intenta recuperar-los ambmolt d’èxit, ja que el nombre d’adeptesva en augment.

Per la diversitat de valors que represen-ta, Pirena abraça un públic molt amplique va des dels esportistes més fervo-rosos fins als amants de l’esquí, des delpúblic familiar fins als ecologistes, pas-

sant pels que adoren els animals o l’a-ventura. La compenetració de l’homeamb el seu millor amic, la contemplacióde les bellíssimes imatges de l’altamuntanya i la percepció del dinamismei de la força dels gossos són situacionsdignes de viure i molt enriquidores tantper als participants com per als simplesobservadors de les carreres.

Pirena 2008 – Gran Premi AffinityAdvance es celebra del 19 de gener al2 de febrer.

PARATGES IMMILLORABLESLa travessia visitarà paratges del’Aragó, de Catalunya, d’Andorra i deFrança. El recorregut començarà aSaragossa, on es donarà la benvingudaa tots els participants i on tindrà lloc unpetit acte de retrobament. Es continua-rà pels paratges de l’Aragó, per la serrade Partacúa, al bell mig de la vall deTena, per seguir la travessia fins l’esta-ció del Formigal.

L’etapa següent serà Candanchú, a lavall de l’Aragón, per finalitzar la visitaper aquesta comunitat autònomaespanyola i entrar en terres catalanes. L’Estació de BaqueiraBeret, a la Valld’Aran, acollirà les tres etapessegüents: Pla de Beret, la màgica etapanocturna Beret-Montgarri i Pla de Beret– Bonabé – Pla de Beret.

S’arribarà al Pallars Jussà amb la visitaa Port Ainé i s’assolirà, així, la cota mésalta del recorregut de Pirena: els 2.440metres del pic d’Orri, des d’on les vis-tes de Catalunya són immillorables.

Un cop a França, es seguiran els mera-vellosos camins de neu de Plateau deBeille, l’estació d’esquí més gran detots els Pirineus, amb dues etapes: unade nocturna i una altra per descobrirl’alba del nou dia.

A Andorra es passarà per Grandvalirai La Rabassa. A Grandvalira – Solde –El Tarter es podrà gaudir de la màgiade la nit i a Grandvalira – Grau Roig elcircuit de fons serà el camp d’acció,rodejat d’increïbles muntanyes. LaRabassa – Naturlàndia, amb la imatgedels pics andorrans i de la serra delCadí, representa un retorn al campobert i a la naturalesa de boscos iesplanades.

De tornada a Catalunya, es culminaràel recorregut a la Molina, l’estaciódegana de totes les estacions espan-yoles. La Molina significa magnífiquespistes, l’última etapa, la calor del públici la gran festa final d’hivern.

ORIGEN LITERARIPirena neix de la mà de Pep Parés i deJacint Verdaguer.

El 1990, la vida de Pep Parés va can-viar quan va descobrir els gossos nòr-dics i en va adoptar un: en Txau. A par-tir d’aquest fet i amb l’ajuda de la ima-ginació, Parés va alimentar la seva fas-cinació per aquest món de perfectacompenetració entre naturalesa i gos-sos. Va anar prenent força la idea dePirena, aleshores un repte impensablea les nostres muntanyes. Fomentat perles lectures d’Ullal Blanc i de La crida

C

CERDANYA, ANDORRA I PALLARS SOBIRÀ PIRENA >



del bosc, de Jack London,Parés, aleshores director deteatre i televisió i guionista iactor, va tenir clar el seu somni:una travessia pels Pirineus ambgossos de trineu.

Amb aquesta responsabilitat,Parés va iniciar una campanyade recollida de firmes per acon-seguir que l’esport fos recone-gut pel Comitè OlímpicInternacional. Aquesta iniciati-va va obtenir el suport d’ungran nombre de persones d’a-rreu del món. 37 països dels 5continents tenen ja representa-ció dins la FederacióInternacional. L’objectiu ésconvertir Pirena en un esportolímpic abans de 5 anys.

L’aportació de JacintVerdaguer és clara. El nom dePirena prové de L’Atlàntida,d’aquest autor, que Parés vaadaptar al teatre el 1982. Elpersonatge de Pirena és lareina, l’enamorada del gegantHèrcules quan va camí del’Atlàntida.

Tot i aquest origen literari mésrecent, el naixement de Pirenacom a esport es remunta al1925. En aquell moment la ciu-tat de Nomen, a Alaska, vapatir una greu epidèmia de dif-

tèria i va quedar incomunicadaper un fort temporal. En aquellasituació només un trineu estiratper gossos podia desplaçar-seper fer-hi arribar els medica-ments necessaris. Per comme-morar aquest esdeveniment esva crear la Iditarod, una carrerapel mateix itinerari que es vaseguir el 1925 i que constitueixla prova més important del mónper la llarga distància a recórrer(1.700 quilòmetres) i la duresade les rutes nevades d’Alaska.

Des d’aleshores la Pirena s’haestès per tot el món i ha arribattambé a Espanya, on els segui-dors han augmentat considera-blement gràcies a l’entusiasmedels participants i a la feinaduta a terme per l’organització iels patrocinadors de Pirenadurant les edicions disputadesfins ara. Tanmateix, al llarg dels anysaquest esport ha comptat ambel reconeixement i l’ajuda eco-nòmica d’institucions públi-ques com la Generalitat deCatalunya, el Govern d’Aragó,el Govern de la Arièja francès,la Diputació d’Osca i laDiputació de Lleida.

Tot això ha consolidat Pirena –Gran Premi Affinity Advance


Etapa 3: Candanchú

Etapa 12: Grandvalira -Grau RoigEtapa 11: Grandvalira - Soldeu El tarter

Etapa 13: La RabassaEtapa 14: La MolinaPodium Final Pirena

Etapa 9: Plateau de Beille (Nocturna)Etapa 10: Plateau de Beille _Etapa 7: Port Ainé 1

Etapa 8: Port Ainé 2

Etapa 4: Baqueira BeretEtapa 5: Beret-Montgarri (nocturna)Etapa 6 : Montgarri-Beret-Bonabé-Beret

Etapa 1: La Partacua - PiedrafitaEtapa 2: Aramon Formigal _




com la travessia de trineus estirats pergossos més important d’Europa. Haesdevingut una prova puntuable per ala Copa del Món IFSS (InternationalFederation Sleddog Sports) i per a laCopa d’Europa ESDRA. Ha estatdeclarada competició oficial de laFederació Catalana d’Esports d’Hivern(FCEH) i de la Real FederacióEspanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI).

DIT D’UNA ALTRA MANERA…EL MUSHINGUna mica estrany potser, sí, peròPirena també rep el nom de Mushing.La persona que practica múixing és elmúixer.

Una explicació senzilla: a principis delsegle XX els pioners francesos que vanarribar a les mines de Klondike, a

Alaska, es van haver d’adaptar a lestravessies amb trineu perquè era l’únicmitjà de transport viable. Per estimularels seus gossos els cridaven “marche,marche!”. Els anglesos van adaptar laparaula a la seva fonètica i va esdeve-nir musher, i és a partir d’aleshores elmúixer el qui condueix el trineu i el múi-xing l’esport.

Pirena atrau gent de diferents conti-nents. El palmarès de Pirena incloumúixers d’Holanda, França, Àustria,Alemanya, Noruega, Finlàndia, els EUAi Canadà, entre altres països. Pirena2006 va fer pujar al pòdium més altJosep Domingo, el primer català queva obtenir aquest triomf.

En referència als vertaders protagonis-tes de les carreres, els gossos són la

qualitat més apreciada per les ganesde córrer i el plaer que deixen en veu-re’ls lliscant per les muntanyes desprésd’un bon i progressiu entrenament.Abans l’accés a participar a les cursesquedava restringit als gossos nòrdicsde pura raça, però ara s’han democra-titzat les opcions: qualsevol gos ambvoluntat de córrer pot participar aPirena i mostrar les seves habilitats. Elmateix s’aplica als múixers: tothomque vulgui viure una experiència inobli-dable de muntanya entre neu, gossosnòrdics i trineus està convidat a Pirena2008, un repte que manté la filosofiadel respecte per la naturalesa, l’amorpels animals i que, de passada, pro-mociona el patrimoni muntanyós mésbonic de Catalunya:els Pirineus


HOTEL JAUME ***Hotel familiar i molt acollidor. Situat al centre del poble d’Alp, a pocs km de les estacions d’esquí de la Molina i Masella i a 1 km del Golf Fontanals. Disposa de 14 habitacions decorades totes elles d’estil provençal. Equipades amb banycomplet, assecador de cabell i algunes amb columna d’hi-dromassatge. Una Junior Suite. Sala d'estar i de jocs ambzona Wifi, xemeneia i bar. Servei d’allotjament i esmorzar.

Central, 30 - ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 14 42 42www.hoteljaume.com

HOTEL DE PISituat en un espai idíl·lic de la Cerdanya, l’Hotel de Pi us ofereix el confort del segle XXI adaptat a l’antiga casa Bonet, d’estil autènticament ceretà. Tracte familiar i serveipersonalitzat. Sis habitacions suite amb ambients diferents,amb vistes i terrassa. Cuina tradicional amb productes de la terra i una acurada elaboració.

Major, 42 - Pi (Bellver de Cerdanya)Tel. 973 510 906 Fax 973 510 554www.hoteldepi.cat - [email protected]

REST. ESTACIÓ DE QUEIXANSPels vostres dinars i sopars d’aquest hivern. Menú al migdia de dilluns a divendres.Parada i Fonda. Dimecres tancat.

Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00

HOTEL EL JAÇ**El descans a la muntanya. Hotel de nova cons-trucció, d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bellmig del poble de Ger.

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. 972 89 42 [email protected]

RESTAURANT TAPANYAMBonic restaurant situat al centre de Puigcerdà. Un dels balcons de la Cerdanya. Les sevesespecialitats són: cargols a la llauna, carn a labrasa, paella, peix i marisc fresc, gran assorti-ment de tapes, trinxat de Cerdanya i bolets detemporada.

Plaça l’Alguer, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 23 60

RESTAURANT L’OLLAAquest magnífic restaurant està situat al centrede la bonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!

Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41

HOTEL *** REST. FONDA MERCÈFonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el con-fort en un entorn molt agradable i familiar. Reformadacompletament. Compta amb 9 habitacions dobles (2dúplex), amb telèfon, TV, bany complet. Ascensor,calefacció central i restaurant amb cuina de mercat.

Estavar, 29 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 [email protected]

PASTISSERIA CERDANYATercera i quarta generació de pastissers, amb lacarta de MestreArtesà Alimentari ivaris guardons,on podrà assaborir latradició i modernitatdels nostres pastissosi xocolates.

C. Espanya, 11 Av. Catalunya, 49PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 880 348

CERDANYA AGENDA >

BELLVER DE CERDANYANETEJA DELS CAMINS

Activitat voluntària3 i 4 de novembre

TALLTENDREFESTA PETITA

9 de novembre

ALPALP AL PLAT

Jornades gastronòmiqueswww.alpalplat.comFins el 25 de novembre

GERXVIIa MOSTRA DE CUINA POPULAR AMB

NAPS DE CERDANYA

28 d’octubre

PUIGCERDÀFIRA DE PUIGCERDÀ

XXVIIè CONCURS DE CAVALLS HISPÀ-BRETÓ

Fira multisectorial pels carrers de la vila3 i 4 novembre

URTXFESTA PETITA

11 novembre

ARÀNSERFESTA PETITA

Novembre

PRULLANS11a FIRA DEL PESSEBRE I MERCAT DE NADAL

Pessebre vivent

5, 6, 7, 8 i 9 de desembre

BELLVER DE CERDANYAXV FIRA PIRINEU ESPORT

Mercat de l’esquí d’ocasió.Del 6 al 9 desembre

DASSANTA BÀRBARA

Desembre

ESCADARCS I ESTOLLFESTA MAJOR

10 desembre

LES PERERESFESTA MAJOR

26 de desembre

QUEIXANSFESTA PETITA

26 de desembre

MARTINETSANT ELOI

Desembre

PIFESTA PETITA

Desembre

LLÍVIAFESTIVAL MÚSICA LLÍVIA

Desembre

Agenda Cerdanya


HOTEL REST./ APTS. ROCAHOTEL tradicional de muntanya, amb habitacions equipa-des d’estil provençal, on gaudiran d’una cuina de restauraciói típica ceretana. Pàrquing i garatge privat.

APARTAMENTS totalment equipats i amb acabats de qualitat. Amb calefacció, dutxes hidromassatges, forn micro-ones, rentavaixelles, roba de llit blanca, tovalloles i garatge.

Info i Reserves: 647 334 924 / 972 890 011Travessia de la Font, 2 - ALP (Girona)www.hotelroca.net - [email protected]

HOSTAL CADÍHostal d’ambient familiar on podreu gaudir d’un bon menjar casolà. Totes les habitacionsdisposen de bany.

C/ Segre, 50MARTINET (Lleida)Tel. 973 515 [email protected]

HOTEL ESQUIROLHotel d’estil rústic i confortable, amb totes lescomoditats que pots desitjar. El vostre descansés la nostra prioritat. Gaudiu del restaurant ambla millor cuina casolana.

Av. Catalunya, s/n - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03 - 972 14 63 63www.hotelesquirol.net

RESTAURANT EL PORTALRestaurant tradicional amb cuina de mercat.Espai rústic i acollidor. Vine a tastar els seus plats!! Són per llepar-se els dits!!

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. i Fax 972 89 42 75

CERDANYA AGENDA >

GERFESTA PETITA

31 desembre

PRULLANS I BELLVER DE CERDANYAFESTA DE SANT ANTONI

Gener

DIVERSES POBLACIONSARRIBADA DELS REIS MAGS D’ORIENT

Gener

MÚSSER FESTA PETITA

Gener

AGE FESTA PETITA

Gener

RIU FESTA PETITA

Gener

SANEJA FESTA MAJOR

Gener

PRULLANSFESTA DE CARNESTOLTES. LA ROSTITA

Cap de setmana abans de carnestoltesFebrer

PUIGCERDÀXIII FESTA DEL TRINXAT

Gran sopar on es serveix l’àpat típic de la comarca.23 febrer

LA MOLINAFESTA FINAL DE LA PIRENA

Febrer

Dades d’interès CerdanyaPATRONAT DE TURISME DEL CONSELL COMARCALPl. del Rec - 17520 Puigcerdà - Tel. 972 884 884

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 Puigcerdà

Tel. 972 140 665 - [email protected]

PATRONAT DE TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - 25720 Bellver de Cerdanya

Tel. 973 510 229 - www.bellver.org

OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - 17527 Llívia

Tel. 972 896 313 - www.llivia.org

PATRONAT DE TURISME D’ALPC/ Nord, s/n - 17538 Alp

Tel. 972 890 385 - www.ddgi.cat/alp

RESTAURANT REBOST DE GERUs oferim el Celler, un nou espai on degustareu des del tastmés tradicional fins a “montaditos” més moderns, amb lamillor selecció de vins. També disposa d’una sala “Chill” per reunions i celebracions. I com sempre la cuina actualelaborada amb la millor qualitat de productes de mercat itemporada.

Pl. Major, 2GER (Girona)Tel. 972 14 70 55

HOTEL MUNTANYAAPARTHOTEL CA L'AURÈNFamiliar però amb tots els serveis d’un gran hotel, situat en el mirador de la Cerdanya. Els nostres serveis estrella són el Miniclub el Follet Cerdà, la zona SPA, les piscines climatitzades i els jardins, la cafeteria i el restaurant amb elmagnífic buffet de muntanya.

PRULLANS DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 02 60www.prullans.net - [email protected]

49Pànxing Pirineus

TURISME RURAL CAL MATEUResidència-Casa pagèsDiploma Turístic de Catalunya.Plaça Major, 1 - URTX (Girona)Tel. 972 89 04 95

CAL FURNÉCasa rural envoltada de natura, capacitat 12 persones. 5 hab. completes. Molt a prop de pistes d’esquí, hípica...i tot tipus de serveis.

C. Barri, 11 - PRATS I SAMSOR (Girona)Tel. 972 890 565 / 609 523 182

Trinxat de Cerdanya

> ANDORRA I PALLARS SOBIRÀ AGENDA ]

ANDORRA LA VELLACINECLUB

7, 14 i 21 de novembre i 5, 12 i 19 de desembre

ESCALDES-ENGORDANYFESTIVAL COLORS DE MÚSICA.

Concert a càrrec de Cesaria Évora al Pavelló Prat Gran.14 de novembre

13è concurs internacional de pianoDel 18 al 25 de novembre

SANT JULIÀ DE LÒRIAFESTA DEL CARGOL.

Concurs de cuina tradicional del Principat d’Andorra.22 i 26 de novembre

ANDORRA LA VELLA I SANT JULIÀ DE LÒRIATEMPORADA DE TEATRE

Novembre i desembre

SANT JULIÀ DE LÒRIAFIRA DE SANTA LLÚCIA

MERCAT D’ARTESANIA.

1 i 2 de desembre

ENCAMPFESTA DE SANTA EULÀLIA

10 de desembre

ENCAMP I ANDORRA LA VELLAFIRA DE SANTA LLÚCIA

Mercat d’artesania.Mitjans de desembre

LA MASSANAMERCAT DE NADAL

16 de desembre

SANT JULIÀ DE LÒRIACONCERT DE NADAL.

A càrrec de les corals Rocafort i Petits Cantaires Lauredians.18 de desembre

DIVERSES POBLACIONSDESFILADA DEL PARE NOEL

24 de desembre

SANT JULIÀ DE LÒRIAREPRESENTACIÓ DELS PASTORETS

26, 28 i 29 de desembre

A TOTES LES PARRÒQUIESCAVALCADA DE REIS

5 de gener

ANDORRA LA VELLA, ESCALDES-ENGORDANYI LA MASSANAESCUDELLA DE SANT ANTONI

17 de gener

SANT JULIÀ DE LÒRIAESCUDELLA DE SANT SEBASTIÀ

Festa familiar a la neu20 de gener

A TOTES LES PARRÒQUIESCARNESTOLTES

Febrer

ENCAMPBall de l’óssa a la Pl. Major

Febrer

CANILLOCELEBRACIÓ DIA DE LA CANDELERA

Febrer

ESCALDES-ENGORDANYENCANTS DE ST. ANTONI

A la plaça de l’Església de Sant Pere Màrtir4 de febrer

Agenda Andorra

SORTFIRA DE LA TARDOR

Fira multisectorial a l’aire lliure. Degustació gastronòmica“Art Tast Pallars” i concurs de talla de fusta amb serramecànica i destral. Mostra d’ovella "xisqueta"8 i 9 de novembre

ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE SANTA CATERINA

Fira ramadera17 de novembre

ESPOT ITINERARI DE NATURA “NEUS D’HIVERN”

Excursió amb raquetes de neu pel Parc Nacionald’Aigüestortes. Sortida des de les cases del Parc de Boí iEspot a les 9.30 h.8 de desembre

RIALPFESTIVAL DE MÚSICA

22 de desembre

SORTTORNEIG DE NADAL DE BÀSQUET

29 de desembre

ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE NEU I TOTS ELS ESPORTS

Mostra de productes per a la neu per a la pràctica de qual-sevol esport hivernal.Desembre (per determinar)

SORT, ESTERRI D’ÀNEU, LLAVORSÍ, RIBERA DE CARDÓS, RIALPMISSA DEL GALL, CONCERT DE NADAL,

PASTORETS I PESSEBRE VIVENT

Del 24 al 31 de desembre

DIVERSES POBLACIONSCAVALCADA DE REIS

Tradicional Cavalcada de Reis que desfila per diferents pobles.5 de gener

ESPOT ESQUÍCARNESTOLTES

Amb concurs disfresses, concert i baixada de torxes17 de febrer

ESTERRI D’ÀNEU, SORT, VALÈNCIA D’ÀNEU I RIBERA DE CARDÓSFESTA DE SANTA ÁGUEDA

Febrer

ESTERRI D’ÀNEU, LLAVORSÍ, RIALP, RIBERA DE CARDÓS I SORTCARNESTOLTES I BALL DE LA PASSA

Ball de disfresses i dinar gratuït per a tothom, en què esmenja el farcit típic de carnaval: la vianda. Calderadapopular i festa fins la matinada.Febrer

SORTCONCURS DE FARCIT DE CARNAVAL i CONCURS DE

CONFITAT DE PORC

Concurs que es fa al Parc del Riuet, organitzat perl’Associació de Gastronomia del Pallars Sobirà “LaXicoia”.Febrer

DIVERSES POBLACIONSV RAL·LI GASTRONÒMIC “LA XICOIA”

Ral·li per degustar tots els plats típics de la comarca,organitzat per l’Associació de Gastronomia de la Xicoia.Com a cloenda es farà un sopar i es lliurarà la Xicoia d’or.Febrer

Agenda Pallars Sobirà

Dades d’interès d’AndorraMINISTERI DE TURISME I MEDI AMBIENTC/ Prat de la Creu, 62 AD500 Andorra la Vella

Tel. 00376 87 57 02

www.andorra.ad

[email protected]

LA RABASSA–NATURLÀNDIATel. 00376 759 798 - www.larabassa.ad

GRANDVALIRATel. 00376 801 074 - www.grandvalira.com

VALLNORDTel. 00376 878 000

www.vallnord.com

Dades d’interès Pallars SobiràTURISME PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME I ENS DE PROMOCIÓCamí de la Cabanera, s/n - 25560 Sort

Tel. 973 62 10 02 - Fax: 973 62 10 03

[email protected]

www.pallarssobira.info

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ (ÀREA DE MEDI AMBIENT)C/ del Mig, 9

25560 Sort - Tel. 973 62 01 07

AJUNTAMENT DE SORTTel. 973 62 00 10 / 973 62 14 57

[email protected]

www.sort.cat

Tradició i modernitat en un mateix espai

Fonda Biayna

l mateix centre del municipi de Bellver, al cor dela Cerdanya, es situa un dels establimentsd’hostaleria més antics de les comarques delPirineu: la Fonda Biayna.

El Barri Vell de Bellver és la vila de Bellver medieval forma-da bàsicament per un castell i la població envoltada demuralles. La part més notable és la plaça Major i les casesconstruïdes en diferents segles que conserven una unitat iproporció elegants.L’art romànic és un dels altres tresors de la Cerdanya. Pertota la comarca es poden veure esglésies, capelles i ermi-tes d’aquest art tan típic a Catalunya, totes elles en bon úsi ben conservades.La Fonda Biayna és una casa senyorial que conserva l’es-sència de les antigues fondes de poble de muntanya onl’atmosfera, el calor humà i l’olor a sofregit arriba a l’ànima.De caràcter familiar i amb 16 habitacions totalment remo-delades, és un lloc ideal per passar-hi uns dies de vacan-ces: història, relax, llacs, rius, gastronomia, esquí i natura.Es tracta d’un establiment fundat l’any 1880. No obstant,la seva història es remunta al 1846 sent aquest el primerany que se’n tenen notícies tot i ja feia dues generacionsque existia.

De tradició centenària, constitueix un punt de referènciaobligada per a la gent de Bellver de Cerdanya ja que, enca-ra avui, el notari de la Seu d’Urgell, tal com feia el seu pare,converteix la sala d’estar de la Fonda, cada dilluns, en elseu despatx provisional.La proposta gastronòmica és de collita pròpia: basada enla cuina catalana, creativa o tradicional, i vinculada als pro-ductes de la terra. Una cuina senzilla i tradicional queconstitueix el plaer de la cuina de muntanya. Si, tal com diul’escriptor Josep Pla, “La cuina d’un país és el seu paisat-ge posat a la cassola”, la Fonda Biayna és una cassola dereferència a la Cerdanya.L’oferta d’activitats de què es pot gaudir és múltiple. LaFonda organitza, juntament amb l’hípica A Quatre Potes,excursions per les valls de la comarca que permeten des-cobrir i gaudir d’un paisatge incomparable. Així mateix,Bellver disposa de 15 recorreguts, de diferent temps i dure-sa i degudament marcats, per contemplar els entorns deBellver de Cerdanya

A

FONDA BIAYNASant Roc 11, 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 510 475 [email protected].

Fonda Biayna. Establiment fundat l’any 1880.

> CERDANYA PUBLIREPORTATGE ]



[ PALLARS JUSSÀ RUTA MODERNISTA > > PALLARS JUSSÀ RUTA MODERNISTA ]

T’apuntes a descobrirel modernisme de

La Pobla de Segur?Font i Fotos: Consell Comarcal Pallars Jussà

mb només tres quarts d’hora, laRuta Modernista organitzada ala Pobla de Segur pretén donara conèixer la construcció

modernista per excel·lència de lacomarca: el Complex Mauri.Amb la mateixa idea que els mestresGaudí, Domènech i Montaner o JosepPuig i Cadafalch, però amb projectesmenys catalans, el constructor RamonMauri i Arnalot va erigir el ComplexMauri a la Pobla de Segur. Amb obresprèvies tan importants com el Bancd’Espanya de Madrid, Mauri vaexpressar el modernisme al PallarsJussà amb aquest complex datat alsegle XX i format per quatre edificis: laTorre Mauri, el Molí de l’Oli, el Garatgei la plaça de la Vila.

LA TORRE MAURI COM A TORRE D’ESTIUEIGUna combinació de formes modernis-tes amb un poc habitual estil neoro-mànic és el que caracteritza aquestaantiga edificació. La seva funció era lade torre d’estiueig, però no es va utilit-zar mai amb aquesta finalitat, ja quepoc temps després de la seva cons-trucció va ser venuda a la famíliaBoixareu. Durant la guerra es va ferservir com a hospital.

Un altre tret característic són les deco-racions a còpia de mosaics de LluísBru, que l’engalanen.El 1986 la Torre Mauri va ser adquiridaper l’Ajuntament i dos anys més tard

va ser reformada per ubicar-hi les ofi-cines municipals actuals.

EL MOLÍ DE L’OLI, TOT UN PROCÉS D’ELABORACIÓConstruït abans que la Torre Mauri, és

famós per les aportacions que s’hipoden apreciar de l’escultor Llimona.Es tracta d’un molí industrial dels pri-mers que van existir que posterior-ment es va rehabilitar com a centrecultural polivalent.

Dins s’hi organitzava tot un procésd’elaboració de l’oli amb diversesplantes on es dipositaven primera-ment les olives, que es transportavenamb el muntacàrregues fins el lloc ones trituraven, i posteriorment l’oli.

EL GARATGE COM A SEU ACTUAL DE L’OFICINA MUNICIPAL DE TURISMECoetani amb el Molí de l’Oli, fins al 1992s’utilitzava com a traster. Desprésl’Ajuntament el va rehabilitar com a novaseu de l’Oficina de Turisme de la Pobla.Durant els anys 50 i 60 aquest òrgan de

turisme va ser pioner en el camp de lapromoció turística del Pirineu occidentalde Catalunya (Pallars Jussà, PallarsSobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran). Unade les fites importants d’aquesta oficinava ser la d’incentivar la visita de CamiloJosé Cela i de Josep M. Espinàs.Ambdós escriptors recorregueren lesvalls i muntanyes del territori i ho van ferpalès, més tard, en els seus respectiusllibres, Viaje al Pirineo de Lérida i Viatgeal Pirineu de Lleida, que van servir perdifondre les qualitats de la comarca.

LA PLAÇA DE LA VILA PER SUBRATLLAR LA MAGNIFICÈNCIA DEL COMPLEXEs tracta d’un espai gran i obert quebusca ressaltar els edificis que acom-panya, al mateix temps que s’utilitzaper aplegar-hi les concentracionsimportants del poble. Consta d’unagran varietat d’arbres d’una categoriaexcel·lent, com són les magnòlies oels avets de diferents tipus. Tot uncomplex ple d’història i de cultura queval la pena visitar. El punt d’inici d’a-questa Ruta Modernista de la Pobla estroba davant l’Oficina de Turisme

A

Aquest moviment cultural, sorgit a Europa a cavall dels seglesXIX i XX, va arrelar-se a Catalunya amb una personalitat idimensions especials: factors responsables que avui puguem tro-bar manifestacions en edificacions molt diverses i en molts llocsde la geografia catalana.

TREMPFIRA DEL CODONY

Tremp esdevé la capital del codony, producte tradicionalmolt típic de les terres del Pallars i també molt desconegutpel que fa a l’aprofitament i les seves qualitats.2 i 3 de novembre

SALÀS DE PALLARSDIADA DE REMEMORACIÓ DE LA FIRA DE SALÀS

Jornada que recorda l’antiga fira de bestiar de peu rodó quetenia lloc a la població fins a la dècada de 1970. La pobla-ció torna als anys 1950 amb la presència dels típics perso-natges de fira i cercavila.10 i 11 de novembre

TREMPCICLE DE CINEMA INFANTIL

Tots els diumenges de novembre

JORNADES DE DANSA I MOVIMENT

Jornades intensives d’aproximació a la dansa enfocades atotes aquelles persones que, sense una preparació específicaanterior, gaudeixen i tenen curiositat i il·lusió per aquest món.Del 6 al 9 de desembre

SALÀS DE PALLARSFIRA DE L’ARBRE I EL PESSEBRE

Mostra i mercat d’arbres de Nadal, figures i ornamentacióde pessebres.6 de desembre

ISONA I CONCA DELLÀFIRA D’HIVERN DE CONQUES

Festa popular de la matança del porc on s’exposa una peti-ta mostra de productes artesanals. Es fa un dinar popular abase de productes derivats del porc.8 de desembre

LA POBLA DE SEGURXI FIRASKI

Fira de compravenda de material d’esquí de 2a mà. La recolli-da del material es farà els dies 7 i 8 a l’IES de la Pobla de Segur.8 i 9 de desembre

TREMPCONCERT DE “JOVENTUTS MUSICALS

DEL PALLARS SOBIRÀ”

7 de desembre

CONCERT ORQUESTRA DE CAMBRA DE TERRASSA 48

8 de desembre

VILAMITJANA (TREMP)FIRA DE SANTA LLÚCIA

Trobareu productes artesanals de la comarca, productesnadalencs i moltes activitats que us faran la visita més agra-dable. Només arribar a Vilamitjana sereu rebuts amb coca ivi bo davant del forn a la mateixa carretera.10 de desembre

TREMPLA TRONCA MÉS GRAN DEL MÓN

Típica festa nadalenca, en la qual Tremp ha anat un pas mésenllà, construint una tronca de 14m de llarg i 6m d´alçada, pertal de difondre aquesta bonica tradició del tió entre tots els nens.22 i 23 de desembre

PARC DE NADAL CUCALIU

Entre moltes altres activitats els nens i nenes es divertiranamb les titelles i el teatre.Del 27 de desembre al 2 de gener

LLIURAMENT CERTÀMEN VENT DE PORT

Premi literari que organitza el casal “La casa del sol naixent”.4 de gener

DIVERSES POBLACIONSCAVALGADA DE REIS

5 de gener

TREMPBALL DEL CONTRAPÀS

Festa en honor de St. Antoni. S’hi beneeixen animals i estrisdel camp. S’acaba amb el típic ball de contrapàs ballatnomés pels fadrins.17 de gener

ISONA I CONCA DELLÀAPLEC DE SANT SEBASTIÀ

Aplec en honor a St. Sebastià a l’ermita de la Posa, on s’o-ficia una missa, es canten goigs, es reparteixen els panetsbeneïts i es fa un dinar.26 de gener

TALARNAPLEC DE SANT SEBASTIÀ

Aplec en honor al màrtir durant el qual entitats i colles delspobles veïns celebren un gran concurs de paelles.Finals de gener

ISONAFESTA DE LA GUIXA

El dimarts de Carnestoltes es cuina en uns grans calders laguixa, elaborada amb els ingredients que es recullen per lescases del poble el dia anterior. Dinar popular a la Plaça del’Ajuntament. 5 de febrer

DIVERSES POBLACIONSCARNESTOLTES

Febrer

LA POBLA DE SEGURXI OPEN VALL FOSCA – TRAVESSA ESQUÍ ALPINISME

Itineraris durant dissabtes i diumenges, on es faran diferentsrutes lliures per fomentar l’esperit de descoberta de la Vall.Febrer (per determinar)

Agenda

Dades d’interèsConsell Comarcal Pallars JussàPau Casals, 14 - 25620 Tremp

Tel. 973 650 187 - Fax 973 652 831

[email protected]

www.pallarsjussa.net

Oficina de Turisme de la Pobla de SegurAv. Verdaguer, 35

25500 La Pobla de Segur

Tel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 57

[email protected]

www.pobladesegur.org

Oficina de Turisme de TrempPlaça de la Creu, 1 - 25620 Tremp

Tel. 973 65 00 05 / 973 65 00 09

Fax 973 65 20 36

[email protected]

Oficina de Turisme d’IsonaPl. de l’Assumpció, 2-3 - 25600 Isona

Tel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 28

[email protected]

www.parc-cretaci.com

Patronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. Únic, s/n

25515 La Torre de Capdella

Tel. 973 66 30 01 / 973 25 22 31

Fax 973 66 31 45

[email protected]

www.vallfosca.net

Ajuntament de La Pobla de Segur Av. Verdaguer, 35

25500 La Pobla de Segur

Tel. 973 680 038

Fax 973 681 107

[email protected]

www.pobladesegur.org

Museu dels RaiersAntigues escoles s/n.

25517 El Pont del Claverol

Tel. 973 681 493

[email protected]

www.elsraiers.org


A BAIX: Casa Mauri


Fotos: Gonzalo Sanguinetti

SolsonaUna capital tranquil·la

[ SOLSONÈS SOLSONA >


a Solsona actual cal situar-la al segle X i va néi-xer a l’entorn del castell i del monestir. És ciu-tat episcopal des de l’any 1593. Un any des-prés, el rei Felip II li donà el títol de ciutat. Lavida quotidiana dels solsonins encara transcor-re pels carrers i racons medievals del nucliantic, els quals ofereixen un atractiu molt espe-

cial. Molts dels carrers porten el nom d’un sant i d’altreshan conservat el nom de la funció social que complien enaltres temps. Així, el carrer de les Terceries era el lloc onabans es venia la carn; el de les Llices, on se celebraven elsjocs i torneigs medievals; i el de la Regata, on baixava l’ai-gua sobrera de la font de Sant Joan, que s’aprofitava perregar els horts que hi havia fora de les muralles.

La catedral, que és l’edifici que dóna la benvinguda al visi-tant que entra pel portal del Pont, es va començar a cons-truir el 1299 i es va finalitzar el 1630. No obstant això, enca-ra es conserven els tres absis i el campanar d’un templeromànic consagrat el 1163 que, segons diuen les cròniquesde l’època, era famós a tot el món. Al seu interior, a l’es-querra del transsepte, se situa la capella de la parròquia,

amb un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu de laMercè; i a la dreta, es troba la capella del Claustre, on esvenera la imatge de la Mare de Déu del Claustre, patronade la ciutat. És una talla de pedra de finals del segle XII queestà catalogada com una de les escultures més importantsdel romànic universal.

Formant tot un conjunt amb la catedral, es troba el PalauEpiscopal i Museu, edifici que fou construït entre els anys1776 i 1779 pel mestre de cases solsoní Francesc Pons,del qual diuen que no sabia llegir ni escriure però que feiapalaus. La seva façana principal, juntament amb la delPalau de la Virreina de Barcelona, es considera un delsexemplars típics del neoclàssic català. Dins el PalauEpiscopal es troba la residència del bisbe, les dependèn-cies de la cúria, l’arxiu del bisbat, i s’hi pot visitar el MuseuDiocesà i Comarcal, que conserva i mostra importantscol·leccions arqueològiques i obres destacades d’art romà-nic, com són les pintures de Sant Quirze de Pedret, deSagàs o de Sant Jaume de Frontanyà. També reserva unespai de curiositats, com ara les escultures de sal proce-dent de les mines de la muntanya de sal de Cardona.

L

Solsona és una petita ciutat situada enmig de les muntanyes delPrepirineu, i es troba envoltada de paisatges d’una gran bellesa.És la capital del Solsonès, una comarca que està marcada pel seufort caràcter rural –per això se l’anomena la comarca de les milmasies– i per un fort desig de preservar, d’una manera molt pecu-liar, el seu passat i les seves tradicions més ancestrals, senserenunciar al progrés. Quan Josep Pla parlava d’una ciutat tran-quil·la o de la ciutat de la calma, sempre es referia a Solsona, l’an-tiga Setelsis dels lacetans.

A DALT: Masia el Pujol de la Vall d’Ora. A LA DRETA: Portal del Pont

SOLSONÈS SOLSONA >



SOLSONÈS SOLSONA >


La passejada pel nucli antic cal prendre-se-la amb calma,assaborint cada racó, fixant-se en les porxades de la plaçaMajor, en els caps de biga treballats a les barbacanes deles cases, en els escuts de les façanes, etc. Tots aquestsracons ens parlen d’un passat de prestigi i d’importància,amb les fonts que destil·len història, les teieres que havienestat la llum de la ciutat, els petits carrers i places com lade Sant Joan, on el poeta Josep M. de Sagarra passavallargues temporades i va escriure un poema dedicat a laplaça, que es troba gravat darrere la font:

Fa una lluna clara i una nit serena,jo m’estic a la plaça de Sant Joan; damunt les finestres cau la lluna plena,cau damunt la pica que la fa brillant.Aquesta plaça és tota recollida,tan aquietadora i tan suau,que sembla un replanet d’una altra vida [...]

Us el deixem inacabat per tal que, quan visiteu la ciutat,vosaltres mateixos l’acabeu de llegir tot passejanttranquil·lament pel nucli antic.

Molt a prop de la plaça de Sant Joan es troba la Torre deles Hores, que antigament era el pols de la ciutat. Tenia unacampana que tocava a foc, a sometent, i anunciava elsplens de l’Ajuntament; i una altra per al rellotge, que enca-ra continua marcant el temps dels solsonins. Aquesta torrees troba situada a la plaça del Ruc, i en un racó d’aquest

campanar s’hi penja el “ruc” el dissabte de carnaval, fetque ha esdevingut un dels principals atractius de la festa.

Malgrat el progrés i els avenços informàtics, a Solsonaencara ens pot sorprendre el fet de trobar un personatgetocant una corneta pels carrers del nucli antic: el pregoner,que fa públics els avisos de l’Ajuntament i a tocs de cam-pana anuncia les defuncions.

Edificis com l’Ajuntament o el Palau Llobera són una mos-tra de la importància i la noblesa del seu passat. Molt aprop de Solsona, a dalt d’unturó, es troba el Castellvell,des d’on se’ns ofereix unavista espectacular deSolsona i de les muntanyesque l’envolten.

Solsona, en quedar lluny deles grans ciutats, va haverd’espavilar-se per proveir-sepel seu compte de les cosesnecessàries per viure. Aixòva fer que hi hagués un grannombre de menestrals. Esconeixen més de cent oficisdiferents a la ciutat, però alsegle XVII comencen a des-tacar els ganiveters.

SOLSONÈS SOLSONA >

A DALT: Plaça de Sant Joan. A SOTA: Casa Pallarés, fundada al 1917, fabrica la famosa navalla de Solsona. A LA DRETA: Carrer Castell.



Els ganivets de Solsona eren molt apreciats. Actualmentnomés es manté la casa Pallarès, fundada el 1917, quefabrica la navalla de Solsona, que és un model autòctonmolt apreciat: és rústica, resistent i funcional. També fabri-ca el ganivet ganxat, que s’utilitza per a la verema; el gani-vet comú; el ripollès; el gavatx, de tipus francès; l’espuntat,sense punta; el ganivet de pastor; el ganivet de veterinari,amb quatre o més fulles; l´enxamparrat, de fulla moltampla, etc. Aquests i altres ganivets més usuals, com sónels de cuina per pelar patates, per tallar el pernil i els embo-tits, o també els de taula, es poden trobar a totes les ferre-teries de Solsona.

Dins el Museu del Ganivet i Eines de Tall hi trobareu totsaquests ganivets, juntament amb els aparells utilitzats pelsveterinaris, tisores de tot tipus, eines del camp, cadira d’es-molador, etc. També es pot veure el procés de fabricaciódel ganivet i diferents materials utilitzats en la fabricaciódels mànecs d’eben, d’ivori, de banya, etc. Durant el recor-

regut pel museu, podreu comprovar els avenços que hi hahagut al llarg dels anys en molts dels estris exposats, peròtambé us adonareu que el ganivet és un dels estris queencara continuem utilitzant igual que els nostres avantpas-sats.

El Pou de Gel, lloc on es conservava el gel de la ciutat, ésuna de les visites obligades en començar el recorregut. Laprimera referència d’un pou de gel a Solsona data del 1683i s’utilitzà fins a finals del segle XIX. En aquella època, queno es coneixia la tècnica per a la fabricació de gel, es feiade forma natural, al riu. A l’hivern, quan baixaven les tem-peratures, es tallava, s’emmagatzemava i es conservava al’interior del pou i, amb l’arribada de la primavera, escomençava a comercialitzar.

En l’apartat festiu, Solsona és la ciutat de Catalunya ambmés gegants i bestiari popular. Durant les festes de Corpusi la Festa Major, surten a lluir les seves gales pels carrers i

places de la ciutat. La Festa Major és un esdevenimentimportant, és una de les més antigues i alhora amb més tra-dició de totes les festes majors que actualment se celebrenarreu del país. Els gegants, l’àliga, el drac, els cavallets, elsóssos, la mulassa, el ball de bastons, i també els trabucaires,que de bon matí desperten amb els seus trabucs la poblaciófent un recorregut per fora les muralles, són un element indis-pensable dins el folklore solsoní. Aquest ric i singular patri-moni festiu recula en la llunyania dels temps, almenys des delsegle XIV.

L’esclat de disbauxa arriba amb les festes del carnaval,declarades d’interès turístic nacional. La seva història ve delluny, de quan els nostres avis ja feien la seva gresca fins al’esllavissada de 1936. Tanmateix, l’any 1971 la joventut sol-sonina es va decidir a trencar esquemes i a ser la primera ciu-tat del país a recuperar el carnaval. Solsona és una ciutat tra-dicionalment gegantera i per això no es podia escapar delstentacles burlescos del carnaval. Aparegué el gegant boig itota la seva família, i entre gegants i feres sobrepassen lesdues dotzenes, les comparses amb les seves bates decolors, la penjada del ruc, etc. Aquesta festa és un aiguabar-reig d’actes propis de carnaval, tradicions i esdevenimentsd’altres èpoques de l’any, però sempre en to de mofa.

No es pot oblidar que en la visita a Solsona també hi entradonar plaer al paladar. La gastronomia és rica i consistent,com correspon a una cuina de muntanya, basada en els pro-ductes de la terra. Per gaudir-ne, es compta amb una granvarietat d’establiments, des dels més tradicionals, que man-tenen els plats típics i la cuina de l’àvia, fins als més sofisti-cats i avantguardistes. També té una merescuda fama el bonfer dels artesans de la pastisseria i sembla que ningú no potmarxar de Solsona sense endur-se’n, d’una o altra manera,un dolç record

SOLSONÈS SOLSONA >

A DALT: Plaça del Palau.

A BAIX: Extreta del llibre “Solsona, la Festa Major”.AJUNTAMENT DE SOLSONA

Solsona manté l’estructurade quan era una ciutat amu-rallada i tenia cinc portalsd’entrada. Actualment se’nconserven tres: el del Pont, eldel Castell i el de Llobera.Tot i així, la ciutat no estàtancada dins les muralles,sinó oberta a la modernitat ial visitant encuriosit.



SOLSONÈS GUIA PRÀCTICA > > SOLSONÈS GUIA PRÀCTICA ]

Comarribar-hiEn cotxe:Des deBarcelona elcamí més directe és passant perManresa i des d’allà s’agafa la carrete-ra c-55 fins a Solsona.

A través de la C-26, Solsona tambéconnecta amb Berga.

Transport públic:Amb la línia Barcelona – Andorra de lacompanyia d’autobusos Alsina Graellsarribarem a Solsona.

Informació sobre horaris i preus awww.alsinagraells.es

També es pot arribar fins a Manresaamb tren, amb Renfe o Ferrocarrils dela Generalitat, i des d’allà agafar elsautobusos de línia regular fins aSolsona.

Més informació a www.renfe.es iwww.fgc.es

Riera d’Almoneda

Passeigde

Vallfred

Pujada de Castellvell

Pere

Màrtir

Colom

er

Rossinyol

Serratdel Mingo

Traginers

Ctra.Solsonaa Torà

LV-3005

Av. de la M

are de Déu del Claustre

Carretera. deTorà

M. Jacint Verdaguer

Pau Picasso Francesc Pons

Sant

Antoni Maria Clar

et

Sant P

au

Artesans

Josep M. de Segarra

Avinguda Cardenal Tarancon

Santuari de

Lord

SantPerede

Graudescales

Carretera de Bassella L-301

Serrat del Mingo

Antoni G

audí

Metge Cots

Avinguda de Sant Jordi

Pere

Màrtir

Colom

er

Avingudade

l’Esport

Ptge. Villariu

Dom

inics

Sant Llorenç

Ctra. deManresa

Ctra. deSant Llorenç

Av. dels

Trabucaires

Verge

Monts

errat

Vergede

Fàtima

les Llices

Castell

Llobera

Llobera

Re

gata

Carretera de Bassella

Font del Corb

Forja

PauPicasso

Segre

Ribera

Sa l a d a

Segre

Pg. M

oreres

Dades d’interès

DIVERSES POBLACIONSIII JORNADES GASTRONÒMIQUES

DE TARDOR DEL SOLSONÈS

Restaurants de la comarca oferiran diferents menús de degus-tació de cuina de temporada i de creativitat del Solsonès.Tots els caps de setmana de novembre

NAVÈSFIRA DE SANTA LLÚCIA

Fira amb molta tradició de productes artesans, exposició d’ar-ticles relacionats amb el món de la caça i activitats del mónrural. Venda de productes nadalencs, exposicions de maquinà-ria agrícola, concursos i altres activitats.9 de desembre

ARDÈVOLPESSEBRE VIVENT

Tot el poble es converteix en un pessebre vivent. Es convidael visitant a menjar torrades, embotits i a prendre vi a la voradel foc.23, 26, 30 de desembre i 1, 6 i 13 de gener

VILANDENYPESSEBRE VIVENT

Durant les festes de Nadal els veïns surten al carrer per esce-nificar diferents passatges del pessebre.25, 26 de desembre, 1 i 6 de gener

SOLSONA I SANT LLORENÇ DE MORUNYSFESTA DE SANT ANTONI

Festa dels tradicionals Tres Tombs i celebració de curses decavalls.19 i 20 de gener

CARNAVAL DE SOLSONA

Els gegants ballen al so del Bufi, l’himne del Carnaval. Són elsprotagonistes de la festa juntament amb el ruc, elCarnestoltes...Del 30 de gener al 6 de febrer

Agenda

AJUNTAMENT DE SOLSONAC/ Castell, 20 - 25280 SolsonaTel. 973 480 [email protected] - www.ajsolsona.net

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Basella, 1Tel. 973 482 310 - Fax: 973 481 [email protected]

www.turismesolsones.com

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS C/ Dominics, 14 25280 Solsona Tel. 973 482 003 - Fax: 973 482 514 [email protected]

CÀMPING EL SOLSONÈS 1aCàmping ecològic de 1a cat. amb el sistema mediambientalEMAS. Situat en un entorn rural i en plena natura a 2km deSolsona i a 20km de les pistes d’esquí del Port del Comte.Lloguer de bungalows de fusta, bar-rest. supermercat ambcuina casolana i productes autòctons i ecològics. Piscina,mini-golf, parc infantil, camp de futbol, tennis-frontó i activi-tats d’animació durant tot l’any! Obert del 10/01 al 10/12.Ctra. de Sant Llorenç, km 2 - SOLSONA (Lleida)Tel. 973 482 861 Fax 973 481 [email protected]

HOTEL GRAN SOL / REST. LA PÈRGOLA

Hotel familiar - restaurant amb cuina tradicional, tot tipus de celebracions, bodes, comunions,bateig, trobades familiars, de cosins, d’amics...Menús dies feiners i carta.Ctra. de Manresa, s/nSOLSONA (Lleida)Tel. /Fax 973 480 [email protected]

COLL DE PORT Petit restaurant d'alta muntanya, a 1.660 m d'alti-tud amb espectaculars vistes a la Serra del Cadí.Està situat a la frontera que separa l'Alt Urgell delSolsonès i a tant sols 3 km de les pistes d’esquíde fons de Tuixent-La Vansa. Cuina elaboradacombinant plats tradicionals amb noves propos-tes gastronòmiques. Dia de descans, dimarts.

Ctra. de La Coma, s/nTUIXENT (Lleida)Tel. 608 130 184

CAL TARRÉS I L’EIXIDA TURISME RURAL Casa de poble recentment restaurada. La qual consta d’unacasa més gran per nou persones i un apartament per a qua-tre persones. Ambdues consten d’habitacions amb bany,cuina-menjador, barbacoa i jardí exterior tancat.

Església,18 - LA COMA (Lleida)Tel. 647 823 433 / 973 480 [email protected]

REST. LA CABANA D’EN GELIMenú diari de cap de setmana i carta. Cuina casolana amb tocs innovadors i ambientfamiliar. Menjador amb llar de foc. Obert de dimarts a diumenge, sopars dijous,divendres i dissabtes.

Ctra. de Sant Llorenç, s/nSOLSONA (Lleida)Tel. 973 48 35 82


Oficina de Turisme del SolsonèsCtra. de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTel. 973 48 23 10


La Cuina del BerguedàFont: Consell Comarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà i Consorci Parc Fluvial.

Fotos: Jordi Play

arlar del Berguedà és fer-ho deboscos, muntanyes i valls queamaguen un munt d’encants enforma d’esglésies romàniques,espais naturals, paisatges i racons

plens d’encant que sovint s’amaguenen una observació massa superficial.Parlem d’un territori que ha vist desfi-lar romans, trobadors, carlins i llibe-rals, minaires i una revolució industrialamb tots els seus actors. És peraquests motius i d’altres que val lapena conèixer aquesta comarca.

Parlar del Berguedà és també parlard’escudella de blat de moro escairat,de patates emmascarades, de pèsolsnegres, d’embotits i formatges, devedella i pollastre de pagès, de caça ide bolets.

De fet, la Cuina del Berguedà és plenade productes i receptes que li donenuna identitat pròpia, prou diferent d’al-tres zones, ja que, encara que renova-da, ha estat capaç de conservar laseva personalitat.

Si voleu descobrir una cuina sòlida, degustos contundents i de perfums sub-tils, amb textures i sabors ja gairebéoblidats, només heu de fer que aturar-vos en algun dels restaurants de lacomarca. I per anar fent boca, us pro-posem algunes receptes per si us ani-meu a fer-les a casa, tenint en comp-te, però, que alguns dels productesque esmentem segurament els haureude venir a cercar també al Berguedà.

P

[ BERGUEDÀ GASTRONOMIA > BERGUEDÀ GASTRONOMIA >

L’escudella de blat de moro escairat, que alBerguedà és típica de la Nit de Nadal, és un plat anticque s’ha conservat i que sorprèn per l’excel·lentcombinació de gustos i de textures.

Ingredients (per a sis pers.)

600 g de blat de moro escairat200 g d’os de pernil salat150 g d’espinada 300 g de morro, orella i cua de porc125 g de cansalada1 bola de sagí (llard i farina de blat)5 l d’aigua, aproximadament, i sal.

Escudella de blat de moro escairat

Pèsols negres amb cansalada

Preparació /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Poseu en remull els pèsols el dia abans amb força aigua i una cullerada de bicarbonat. L’endemà poseu a bullir els pèsolsamb aigua durant 2 hores, amb la ceba, les herbes, l’os de pernil i una mica de sal (fins que els pèsols siguin tous). Talleula cansalada a daus i fregiu-la fins que tregui tot el suc.

Barregeu els pèsols escorreguts i la cansalada amb el seu suc. Passeu-ho tot junt per la paella i corregiu-ho de sal.

El pèsol negre és una varietat de pèsol que es conreaen zones de muntanya i en quantitats molt petites. Amés, és un pèsol que no s’acostuma a consumir frescsinó que es fa assecar. El seu gust profund i aromàticcaracteritza aquest plat.

Ingredients (per a quatre pers.)

400 g de pèsols negres1 cullerada de bicarbonat 1 ceba amb un clau, 1 manat d’herbes1 os de pernil, 200 g de cansalada 1 cullerada de llard o d’oli d’oliva i sal.

Preparació /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Poseu el blat de moro escairat en remull durant 24 hores. Seguidament renteu-lo a raig d’aixeta, poseu-lo en una ollaamb 5 l d’aigua i poseu-ho al foc. Un cop arrenqui el bull afegiu-hi la carn de porc (morro, ossos, cua, orella, sagí i can-salada) i deixeu-ho coure 5 o 6 hores. Corregiu-ho de sal a partir de mitja cocció.

www.altbergueda.com www.elbergueda.cat www.parcfluvial.cat



PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ ICASTELLAR DE N'HUGINICIACIÓ A L’ESPELEOLOGIA

Tot un mon per descobrir resta sota terra on el temps sem-bla no existir.4 i 25 de novembre, 9 de desembre i 10 de febrer

GÒSOLEL CAMÍ DELS BONS HOMES - TRAM GÓSOL - BAGÀ

Proposem de fer a l’invers el camí que van fer els BonsHomes en la recerca de refugi a Catalunya. Rendirem visi-ta a la singular muntanya del Pedraforca i travessarem elParc Natural del Cadí Moixeró fins a la vila medieval deBagà.11 de novembre

PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓASCENSIÓ AL PUIGLLANÇADA AMB RAQUETES

Descoberta del Parc Natural més antic de Catalunya i elsegon en quant a extensió.17 de novembre, 1 de gener i 4 de febrer

SALDESTREKKING PER LA SERRA D'ENSIJA FINS LA GALLINA

PELADA AMB RAQUETES

Sortida d’iniciació a les tècniques d’orientació i d’interpre-tació del paisatge i a la progressió amb raquetes de neumentre assolim el punt més alt de la Serra, la GallinaPelada (2317 m.) 18 de novembre, 8 de desembre i 28 de gener

BAGÀEXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: CAVALLS DEL VENT

Recull de fotografies del IV Concurs de fotografia de la rutatemàtica entre els refugis del parc.Del 20 de novembre al 7 de gener

GÒSOLTALLER DE DANSA DEL VENTRE

Al Centre de Muntanya.Els dimecres del 21 de novembre al 12 de desembre

CASTELLAR DE N’HUGRUTA DELS CONTRABANDISTES

Us proposem de seguir els antics camins que feien els con-trabandistes al llarg de la seva marxa, gaudint de l’altamuntanya amb els seus paisatges excepcionals i descobrirles antigues trinxeres i búnquers disposats al llarg de lafrontera i quines eren les estratègies que seguien els con-trabandistes per tal d’arribar al seu destí amb el paquet.24 de novembre, 6 i 16 de desembre, 6, 13 i 21 de

gener i 11 de febrer

SALDES MERCAT MEDIEVAL

Tast d’all i oli de codony.Novembre

PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓSORTIDA NOCTURNA AMB RAQUETES I TORXES

Excursió nocturna pel Parc Natural del Cadí Moixeró. Percaminar per la neu s’utilitzen les raquetes i per il·luminar elcamí es fan servir unes "antorxes" enceses amb foc.7 de desembre, 20 de gener, 3 i 17 de febrer

GIRONELLAFIRA DE LA PURÍSSIMA, FESTA DEL BLAT DE MORO

ESCAIRAT

Tast popular d’escudella de blat de moro escairat.8 de desembre

BERGAFESTA DE SANTA EULÀLIA

Patrona de la ciutat.10 de desembre

BAGÀFIA-FAIA

Festa que consisteix en la crema d’unes torxes, anomena-des FAIES, el capvespre de la vigília de Nadal a partir deltradicional "Toc d'Oració".24 de desembre

DIVERSES POBLACIONSPASTORETS I PESSEBRES VIVENTS A DIFERENTS

INDRETS DE LA COMARCA.

D’especial interès els Pastorets de l’Ametlla de Merota i elsde Berga.Desembre, gener i febrer

LA POBLA DE LILLET11è PESSEBRE VIVENT

6 de gener

BAGÀBAGÀ MEDIEVAL

Festes de la Baronia de Pinós amb diverses activitatsDel 12 al 15 de gener

PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓSORTIDA MÀGICA EN NIT DE LLUNA PLENA

Sortida a la zona de coll de Pal, on projectarem la nostraombra sota la llum de la lluna i farem un ritual nòrdic d’en-cesa de torxes conduïda per un guia de muntanya.3 de febrer

BAGÀFESTA DE L’ARRÒS

Fira artesanal d’alimentació, passacarrers amb gegants,balls típics i gran arrossada popular.11 de febrer

BORREDÀMATANÇA DEL PORC

18 de febrer

PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓEXPOSICIÓ

40 anys de reserves nacionals de caça. Cadí i Cerdanya i Alt Urgell.Del 24 de febrer a l'1 d’abril

Agenda

Dades d’interèsConsell Comarcal del BerguedàOficina de turisme

Ctra. C-16 km. 96

Tel. 93 822 15 00

www.elbergueda.cat - [email protected]

Consorci del Parc Fluvial del LlobregatTorre de l'amo de Viladomiu Nou

08680 Gironella

Tel. 93 825 06 89 - www.parcfluvial.cat

Consorci de turisme de l’Alt BerguedàC/ Barcelona, 49 3r

08600 Berga

Tel. 93 822 21 12 - www.altbergueda.com

Vedella amb bolets

Preparació /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Poseu la vedella al forn calent amb sal, pebre i oli. Un cop estigui ben daurada, afegiu-hi la ceba, la pastanaga i el tomà-quet a trossos petits; després la copa de xerès i el raig de brandi. Quan estigui cuit retireu-ho del foc. Talleu la vedellaquan sigui freda (aprofiteu l’aigua que deixa) i poseu els talls en una safata de forn o en una cassola. Passeu el suc pelcolador xinès i tireu-ho per sobre la vedella. En una paella amb oli, salteu els bolets amb un gra d’all i julivert trinxats iho poseu al voltant de la vedella. Feu la picada i tireu-la per sobre. Deixeu-ho al forn o al foc fins que estigui tendre, peròque no es desfaci.

* Recomanem la vedella amb marca certificada dels Ramaders de Muntanya del Berguedà.

Aquests dos productes bàsics de la nostra cuina con-figuren un plat gustós, complet i molt significatiu.


1 kg de vedella* lligada, 1 kg de bolets (rovellons, llenegues blanques, negres... o barrejats, que poden ser frescos o confitats), 1 ceba grossa, 2 pastanagues, 3 tomàquets, 1 copa de xerès, 1 raig de brandi (pot ser aromatitzat amb tòfona), 1 gra d’all, oli d’oliva, julivert, pebre i sal.

Per a la picada: 1 gra d’all i 1 grapat d’ametlles.

Les patates emmascarades s’elaboren amb unavarietat de patata negra de primera qualitat que esconrea en indrets d’altura i és típica de la nostracomarca.


1.600 g de patates150 g de greixons100 g de botifarra negra100 g de cansalada4 cullerades d’oli d’oliva2 cullerades soperes d’all i julivert tallat ben fi i sal.

Preparació /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Coeu les patates, amb el mínim d’aigua possible, en una olla. En una paella, hi coeu les rostes de cansalada; desprésles retirem del suc. A la mateixa paella ofegueu la botifarra negra i els greixons i, seguidament, el trinxat d’all i julivert.Un cop les patates siguin cuites escorreu-les (deixant-hi un punt d’humitat), xafeu-les i afegiu-hi l’ofegat de porc.Corregiu-ho de sal i serviu-les acompanyades de les rostes de cansalada.

Patates emmascarades

Amanida amb rovellons.

BERGUEDÀ GASTRONOMIA > > BERGUEDÀ AGENDA ]

HOTEL BERGA PARK ***En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel disposa de 58 habitacions totalment equipades (connexió a internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar,despertador, etc). També posem a la seva disposicióel Restaurant “La Terrassa”, amb plats fruit de fusióentre la cuina tradicional i l’alta cuina catalana.

Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona)T. 93 821 66 66 - [email protected]

HOTEL QUERALTHabitacions amb bany, calefacció i televisor. Snack-bar. Menú diari i servei a la carta. Sala de convencions.

Plaça de la Creu, 4BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 06 11



71Pànxing Pirineus70 Pànxing Pirineus

Aiguamolls de l’Empordà

Aiguamolls de l’Empordà

Retroba’t amb la natura i amb tu mateix

als aiguamolls de l’Empordà

[ ALT EMPORDÀ AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ >

Font: Anna Colomer Fotos: Gonzalo Sanguinetti


a història ve de lluny. Va haver de fer falta iniciaruna campanya, el 1976, amb el lema Els últimsaiguamolls de l’Empordà, en perill, perquè laGeneralitat obrís els ulls i s’adonés que aques-ta joia de la naturalesa s’havia de protegir d’al-guna manera.El Parc dels Aiguamolls de l’Empordà és un

conjunt d’ecosistemes humits generats pel curs final delsrius Muga i Fluvià d’una banda i del riu Ter de l’altra. Són4.730 hectàrees de convivència entre fauna, vegetació,aigua i l’ésser humà.

Per als amants de la fauna, la Reina del ParcEls Aiguamolls són un dels espais naturals de Catalunya enquè s’observa una major varietat d’espècies animals. Mésde 300 de fauna, moltes de les quals protegides, utilitzenels Aiguamolls com a refugi. Les aus constitueixen el prin-cipal atractiu faunístic. Fins ara han estat citades 329 espè-cies d’ocells, de les quals 82 hi nidifiquen de forma regular.Les espècies vinculades als ambients aquàtics en són lesmés representatives i abundants. Alguns dels ocells que es

poden observar durant l’hivern són el botxí meridional, l’es-maragda, l’ànec coll verd, l’ànec cullerot, la fredeluga o elflamenc, entre altres espècies.

El parc és un lloc privilegiat per a l’observació i l’aprenen-tatge de l’ornitologia. Les seves infraestructues, itineraris iobservatoris el fan un espai excepcional per a un gaudiabsolut de la natura. Disposa de llocs amagats d’observa-ció d’aus oberts tot l’any i es poden seguir diverses rutesorganitzades.

Gràcies a les possibilitats que ofereixen els Aiguamolls,reben molts visitants de molts llocs diferents, des delsobservadors més fervorosos, equipats amb tot un equipprofessional, fins als més escèptics, captivats per la conei-xença arreu d’aquest parc natural.

L’aigua, la protagonistaSituades al llarg de tota la franja litoral del parc, s’hi dibui-xen tot un seguit de platges que constitueixen les úniquesde la Costa Brava que són verges.

L

Si han estat declarats “paratges naturals d’interès nacional” i“reserves integrals zoològiques i botàniques” deu ser per algunacosa, oi? Doncs, efectivament, els Aiguamolls de l’Empordà pre-senten un mosaic d’ecosistemes interdependents molt rics, reco-neguts com la segona zona humida més important del Principatde Catalunya i una de les quinze primeres de la península Ibèrica.

ALT EMPORDÀ AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ >

A DALT I A LA DRETA: El parc és un lloc privilegiat per a l’observació i l’aprenentatge de l’ornitologia.




Antics assecadors d’arròs, un d’ells reconvertit en observatori.

Amb els seus 23 m. d’alçada ens ofereix una visió de 360º sobre

els aiguamolls i la plana de l’Empordà .


A mesura que ens acostem al mar, s’evidencien els efectesde la salinitat i, immediatament rere la platja, es situen lesllacunes. Es tracta de maresmes litorals, formades a partirde les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, envoltadesde vegetació: la salsura. Aquesta comunitat vegetal éspràcticament l’única que pot adaptar-se a unes condicionsambientals extremes i resisteix tant l’aridesa estival com lesinundacions hivernals d’aigua marina que trenquen el sorrala causa dels temporals de llevant.

Davant les costes del parc natural, al golf de Roses es situapròpiament al mar amb un conjunt d’aigües relativamentsomes, de fons sorrenc.

El clima hi és temperat, tot i que la sensació de fred pot ser-hi marcada en cas de bufar la tramuntana o altres ventsintensos. No obstant això, el recolliment que ofereix el golffa de recer en temps de fortes llevantades.

L’aigua dolça també busca el seu lloc al parc i el troba, nimés ni menys, com una de les protagonistes, formant elsestanys i aiguamolls de l’Empordà que donen nom al parc.Aquestes concentracions d’aigua constitueixen les restesactuals de l’antic estany de Castelló. La seva situació inte-rior, lluny del mar, fa que siguin completament dolces, i lavegetació, especialment adaptada a la immersió, la inunda-ció i la humitat, segons la fondària de les aigües.

Una extensa xarxa de rieres i de recs conviuen amb els dosgrans rius del parc, el Muga i el Fluvià. El més rellevant,però, és la vegetació de les riberes. La Reserva Integral del’Illa de Caramany, per exemple, de 5,6 ha de superfície isituada al riu Fluvià, acull un bosc de ribera que evolucionade manera absolutament natural i que desperta un graninterès botànic i faunístic.

Una zona humida importantS’ha parlat extensament de la necessitat de preservar leszones humides, però cal insistir-hi perquè és una lluita difí-cil que s’oposa a uns interessos molt poderosos: l’explota-ció urbanística dels territoris.

Els espais humits constitueixen un dels ecosistemes mésproductius i de més valor, no només pels béns i serveis queproporcionen a la societat, sinó també pel que signifiquen.L’aigua és important no només com a recurs vital, sinó coma hàbitat que alberga una important diversitat biològica. Lafalta de consciència davant aquests mateixos valors és laresponsable que els Aiguamolls de l’Empordà hagin perduttant territori en els últims anys. Aquest parc natural ocupa-va antigament gairebé tota la plana de la Badia de Roses idel Baix Ter. L’extensa àrea marjalenca va anar desaparei-xent a causa, sobretot, de l’expansió agrícola. El granestany de Castelló, amb les seves tres illes, i els estanys deSiurana, Vilacolum, Riumors, Bellcaire, Ullastret i Pals jaformen part de la història.

A DALT: Les zones humides acullen gran varietat d’ocells. A LA DRETA: El parc és un lloc de privilegi per l’aprenentatge de l’ornitologia.


La construcció d’equipaments turístics va ser un nou factorde degradació. Extenses àrees van desaparèixer i es vanconvertir en urbanitzacions. No va ser fins al 1976, amb l’ini-ci de la campanya a favor dels Aiguamolls, que es va aturarla destrucció.

No obstant això, el camí ha estat lent i s’ha hagut d’esperarfins al 1983 per aconseguir una legislació vigent per a la pro-tecció d’aquest parc natural, una legislació que declaravaaquesta riquesa de la natura com uns “paratges naturalsd’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botà-niques”.

“A les planes de la Badia de Roses, a la comarca de l’AltEmpordà, s’hi troben unes zones humides que tenen undoble interès, científic i conformador dels ecosistemes delsector: són les zones conegudes popularment com a aigua-moixos o aiguamolls de l’Empordà, ocupades per aigüesestancades.” Així és com comença la introducció de la Llei21/1983 de protecció del parc, que va aprovar la Generalitatde Catalunya.

Conscients del problema que s’hi pateix, la llei continuadient: “Els actuals estanys, llacunes, basses, maresmes icloses són restes d’un antic sistema marjalenc molt extensque, al llarg del temps, ha vist com se li reduïen considera-blement les dimensions inicials, per transformacions agríco-les i ramaderes de primer i per la urbanització indiscriminadadel litoral, darrerament.”

L’objectiu de la Llei de protecció és conservar, millorar ipotenciar els sistemes naturals del parc, per una banda, ifer compatible la conservació amb el desenvolupamenteconòmic, per l’altra.

Una vegetació específicaPer als amants de la natura, el parc constitueix una visitaobligada. La vegetació dels Aiguamolls presenta unescaracterístiques especials que la fan força diferent de la deles zones properes, sobretot a les comunitats de la bandalitoral, on l’aigua i la salinitat prenen una importància decisi-va. S’hi combinen les plantacions d’arròs amb zones depastures de valor molt elevat, tant biològic com paisatgístic.

Els conreus, certament, ocupen un gran percentatge de lasuperfície del territori. De cereals a l’hivern (ordi i blat) iuserda s’ha anat passant al blat de moro, la melca, el gira-sol i els fruiters. No obstant això, el conreu d’arròs és elmés adaptat a la vocació marjalenca de la terra baixaempordanesa i n’esdevé el producte estrella.

Les aspres, o terres àrides, ocupen uns terrenys de suauondulació. Estan cobertes per conreus de secà (com aravinyes), brolles i pastures, bosquines de suros, alzines iroures, així com tasques de pins en algunes zones com arala Torre del Vent, el punt més elevat del parc.

Altres prats de pastures típics de la comarca empordanesaocupen el llit dels antics estanys. Es tracta de les closes,les peces i les feixes. Les primeres són prats envoltats per

recs de drenatge, vorejatsd’arbres de ribera (oms,freixes, àlbers i verns,entre d’altres) que s’inun-den quan plou, ja que essituen on descansaven elsestanys. Les peces i lesfeixes són prats més llargsi estrets, tancats per petitsarbres com els tamarius.



Hotel Restaurant

La PlaçaCada espai, una històriaRepòs, encant i bona cuina és el que ofereix l’HotelRestaurant La Plaça de la Garriguella, a l’Empordà, una deles regions amb més personalitat de la Mediterrània, vora elmar de la Costa Brava i a redós del Pirineu.

La qualitat de les instal·lacions són garantia de repòs.L’hotel es podria definir com una casa acollidora. És unestabliment bastit a partir de la unió de diverses construc-cions clàssiques ben integrades a la vila. Respectant elsespais propis d’una casa de poble, les nou habitacionsdobles i els dos apartaments que inclou s’han equipat ambla més moderna tecnologia i confort: WiFi per a la conne-xió a Internet sense fils i monitors de televisió de cristalllíquid (LCD).

La terrassa constitueix un altre espai de repòs amb un bar,una piscina i una llar de foc idonis per celebrar-hi soparsíntims.

L’encant és la característica que dóna més personalitat al’hotel. La noblesa de la pedra, la calidesa de la fusta, laserenor d’un joc de llums tènue i el contrast entre el nou iel vell acompanyen els hostes. Tot l’espai cerca l’equilibriambiental necessari per fugir de l’estrès de la vida quotidia-na. Un ambient de singularitat indiscutible, ja que cap ele-ment no es repeteix. Hi ha estances amb saló, amb altell,amb terrassa, amb solàrium, amb bany amb hidromassat-

ge o amb jacuzzi. Les estances no s’anomenen habita-cions, sinó cambres, amb un nom singular i suggeridorcadascuna que fa referència a les joies turístiques del’Empordà. La cambra del Canigó o la cambra delsAiguamolls o la cambra de l’Olivera en són exemples.Cuidar el detall és el segell de l’establiment.

La bona cuina no s’hi discuteix. L’estada ja val la penanomés per tastar la cuina d’en Sébastien Lobel, format alsmillors fogons del continent amb estrelles Michelin com LaRotonde de Lyon o L’Odissea d’Orriols. El més singular ésel menú découverte que s’hi ofereix fruit d’una estada d’unany a Matignon (París), al gabinet del primer ministre. Lesaltres ofertes gastronòmiques es divideixen en la carta deprimavera, amb amanides de gambes à la mangue o car-paccions de tonyina, pop i peus de porc, i en la carta detardor, amb cremes de carbassa amb llet d’ametlla o ambels ous esclafats amb encenalls de jabugo.

A la web s’hi poden trobar fotos i explicacions més detalla-des de què caracteritza cada estança de l’hotel. Moltsdetalls que mereixen ser vistos i no explicats. Hi esteu totsconvidats!

HOTEL RESTAURANT LA PLAÇAPlaça de l’Església, 217780 GarriguellaTel. 972 53 18 07www.hotelgarriguella.com

> ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE ]

Dins el ventall de serveis ofertats pel parc s’hi afegeix uncentre d’informació, aparcament, WC, WC adaptat, serveide guies (cal reserva prèvia), un centre de documentació,exposicions temporals, centre d’acolliment i recuperacióde fauna autòctona, lloguer de binocles i cadires de rodesdisponibles al Centre d’Informació.

D’altra banda, i aparcant els avantatges materials que ofe-reixen els Aiguamolls de l’Empordà, contemplar, captar lesaromes, escoltar les veus del camp i notar els batecs tran-quils de cor no té preu. Constitueix el retrobament amb unmateix i amb el record de temps passats, quan el contacteamb la natura era més proper i habitual

A DALT: La seva xarxa de camins, fa dels Aiguamolls, un espai excepcional per gaudir de la natura.




ALT EMPORDÀ GUIA PRÀCTICA > > ALT EMPORDÀ GUIA PRÀCTICA ]

L’ESCALAMOSTRA CUINA DE NADAL

Les mestresses i els restaurants de l’Escala ens mostren endirecte l’elaboració de plats nadalencs. Al final de la demostra-ció els plats cuinats es sortegen entre tots els espectadors.Dues setmanes abans de Nadal

FIGUERESTEMPORADA DE MÚSICA TARDOR

Actuació de Aklisso, un grup de percussió africana en el quees troben músics de Costa de Marfil i Catalunya.15 de desembre

ROSESPARC INFANTIL DE NADAL

Un espai divertit i creatiu amb jocs, joguines, tallers, jocsesportius...Del 23 de desembre al 4 de gener

BÀSCARA PESSEBRE VIVENT

Des del Nadal de 1973 El Pessebre de Bàscara, pretén plas-mar a mida natural i en un entorn adient un dels pessebresque tradicionalment fem a les nostres llars amb figures defang.25 de desembre

NAVATAPESSEBRE VIVENT

Inicialment es representava només en el carrer de la Muralla,un dels més antics del poble. El tercer any s’amplià a doscarrers més. Les escenes que es poden veure són d’oficis,

escenes casolanes i bíbliques ambientades en el temps delnaixement de Jesús. Comptant els organitzadors i els figurantsdel Pessebre són unes 150 persones.25 de desembre

ESPOLLAFIRA DE L’OLI I DE L’OLIVERA

Des de fa anys el poble d’Espolla fa homenatge a un dels seusactius més preuats: l'Oli que neix de les olives collides als oli-verars ben cuidats que s’estenen al vessant meridional de laserra de l'Albera. Durant la fira podrem conèixer i visitar algundels trulls d’on s’extreu l’oli.Segona quinzena gener

CASTELLÓ D’EMPÚRIESLA CANDELERA "TROBADA DE CUINA"

Les activitats que es porten a terme són molt variades, comara exposicions, conferències, presentacions de llibres..., quejuntament amb les sardanes i el ball són l’element tradicionalde la festa patronal.2 de febrer

AGULLANAFESTA DE LA XUIA

Els nens i joves del poble surten en un carro guarnit de mimo-sa i durant la cercavila per tots els carrers del municipi i masosdel terme, recullen tots els ingredients per fer les tradicionalsxuies (truites amb botifarra i cansalada). Després els xuiaires il’equip de cuiners s’encarreguen de fer les xuies per celebrarun berenar amb tots els assistents.2 de febrer

CAPMANYFESTA DEL RANXO

Es cuina i es reparteix el ranxo, una mena d’escudella barre-jada que es dóna a tots els que assisteixen aquest dia a aques-ta celebració. Naturalment la menjada es fa al migdia, i a la nithi ha un gran ball.5 de febrer

VILA-SACRAFIRA DE LA CEBA I EL CALÇOT

Febrer

ROSESCUINA DE ROSES A RITME DE CARNESTOLTES

Menús elaborats amb productes del típic ranxo de carnestol-tes: bacallà, sopes amb mongetes, cigrons, arròs...Febrer

BÀSCARAMERCAT DEL CAVALL

Compravenda de cavalls.Primer diumenge de cada mes

MERCAT DE SEGONA MÀ I OBJECTES VELLS

Primer diumenge de cada mes

FIGUERESMERCAT DE BROCANTER

Tercer dissabte de cada mes

Agenda

Com arribar-hiEl Parc Natural Aiguamolls del'Empordà està dividit en dues gransàrees, al nord i al sud del riu Muga,que reuneixen els elements méscaracterístics del paisatge de l'AltEmpordà.

Per carretera podem anar per l’auto-pista AP-7 de Barcelona a laJonquera. Sortides a Orriols (L’Escala)i Figueres. Si anem per carretera, enshi portarà la N–II de Barcelona a laJonquera.

Amb tren tenim la línia Barcelona aPortbou. L’estació més propera és lade Figueres. Més informació awww.renfe.es

CAN LLOBETCasa pairal catalana situada a la zona antiga del poble deCapmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada iconvertida en quatre allotjaments rurals independents, quegaudeixen de totes les comoditats, dins d’un context antic,amb mobles d’època, parets de pedra, bigues de fusta... Llocmolt acollidor, propici per a descansar, relaxar-se i divertir-se.

Major, 14 - CAPMANY (Girona)Tel. 972 54 92 36 / 629 367 406 - Fax 972 54 92 36www.canllobet.com - [email protected]

REST. CA LA MARIA DE MOLLETSituat al centre del poble, en un antic celler quedata del 1736, podreu gaudir dels plats típics de lacuina empordanesa: platillos, rostits, plats i verdu-res de temporada (bolets i cacera) i assortiment depostres casolanes. Local climatitzat.Unió, 5 MOLLET DE PERELADA (Girona)Tel. 972 56 33 82 [email protected]

RESTAURANT ANTAVIANA"La bona cuina necessita temps". Petit i acollidor espai onpoder gaudir d’una cuina acurada, a partir de productes demàxima qualitat, i elaboracions respectuoses basades essen-cialment en tècniques d’avantguarda. Bodega climatitzadaamb 130 referències escollides entre les 64 D.O. nacionals,dels que el 50% són catalanes i de petites bodegues emer-gents. Festa setmanal, dilluns i dimarts, de setembre a juny.

Llers, 5-7 - FIGUERES (Girona)Tel. 972 51 03 77 - [email protected]/restaurantantaviana

HOTEL RURAL CASA GAL·LAHotel rural de tres estrelles on, a més d’un excel·lent restau-rant, us ofereix poder passar una estança agradable a les sishabitacions independents amb sortida al jardí, cadascunad’elles personalitzada i ambientada amb els colors de dife-rents essències florals.

Concha, 6VILABERTRAN (Girona)Tel. i fax: 972 505 [email protected]


AGULLANACASTANYADA

Torrada popular de castanyes a la foguera, després esmengen a la Plaça Major.1 de novembre

MAÇANET DE CABRENYSFIRA DE LA CASTANYA

Va acompanyada d’una jornada gastronòmica als restaurantslocals al voltant de la castanya.1 de novembre

FIGUERESJAZZ a la TARDOR

Actuació de Phat Fred un dels grups de funk punters del moment.2 de novembre

PORT DE LA SELVACASTANYADA POPULAR

3 de novembre

CASTELLÓ D’EMPÚRIESEL FOC DE CASTELLÓ

Festa que té com a protagonista la recreació teatral i històricade la batalla que va tenir lloc l’any 1874 a la població i que vaenfrontar els carlins i els liberals en el decurs de la TerceraGuerra Carlina.3 i 4 de novembre

PONTÓSFESTA DE SANT MARTÍ

11 de novembre

FIGUERESTEMPORADA DE MÚSICA TARDOR

Actuació de guitarra amb Pedro Mateo17 de novembre

Concert familiar amb l’actuació del compositor francès Erik Satie2 de desembre

CASTELLÓ D’EMPÚRIESFIRA ALIMENTÀRIA DE NADAL

9 de desembre

Agenda

Dades d’interès

EL CORTALET - CENTRE D’INFORMACIÓ I OFICINA DEL PARCCtra. de Sant Pere Pescador km. 13,6

17486 Castelló d’Empúries

Tel. 972 454 222

Fax: 972 454 474

[email protected]

www.parcsdecatalunya.net

OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓ D'EMPÚRIESPlaça Jaume I s/n

17486 Castelló d'Empúries

Tel. 972 156 233

Fax: 972 158 063

RESTAURANT CA LA TERESA

Cuina i vins de l’Empordà.Ctra de Roses, 26Sant Pere Pescador (GIRONA)Tel. 972 520 641


L’últim any han continuat les reformes ampliant i millorantl’espai propi del restaurant, creant espais més amplis,còmodes i diàfans. En aquesta reforma no s’ha compro-mès l’estructura medieval de l’edifici; al contrari, la finestragòtica que s’obre a el façana de la muralla passa a presidirel saló interior i adquireix estatus de símbol del restaurantPortal de la Gallarda.Després de dinar bé i de beure alguns dels extraordinarisvins de la comarca que ens ofereix aquest restaurant, ésrecomanable fer un tomb pel caminet que va paral·lel alrecorregut del rec. Ens permetrà contemplar la majestuosi-tat del mur on s’eleven les siluetes de l’absis de l’esglésiacatedralícia, del campanar romànic i de tot un seguit degrans extensions d’horta fins que la vista es perd en elscims de la serra de l’Albera i el golf de Roses

l restaurant Portal de la Gallarda està ubicat en unlloc de l’antiga muralla de Castelló d’Empúries.Un pati enjardinat i molt coquetó fa de balcó a lamuralla que encerclava tot el perímetre urbà. Des

d’aquesta alçada s’albiren els últims contraforts del Pirineu,abans d’endinsar-se en les aigües del Mediterrani, i conver-teixen l’experiència gastronòmica en un magnífic especta-cle visual. Probablement sigui un dels restaurants que gau-deix d’una millor vista de tota la comarca. Als seus peusencara topem amb les fossades o valls omplertes d’aigua,amb intenció de protegir millor la població d’ençà, conegutcom el rec del Molí.

El Portal de la Gallarda es una torre portal gòtica construï-da al segle XIII, l’única porta o torre de defensa que esmanté en peu. Mentre els clients es delecten amb unacuina de mercat tradicional i de gran qualitat, poden albirartota aquesta bellesa formant part d’un entorn històric deprimera magnitud.És normal que en Carles i en Salvador se sentin tan orgu-llosos de trobar-se al front d’aquest restaurant, un dels mesemblemàtics de la ciutat. Un espai que s’estimen i defenen.En col·laboració amb l’ajuntament, fa un parell d’anys quevan construir un petit pont de fusta sobre el rec que permetaccedir a l’interior de la muralla pel Portal de la Gallarda.

El Portal de la GallardaCuina de qualitat en el millor entorn paisatgístic i arquitectònic de la zona

Restaurant

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

E

> ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE ]

Llinda al meu hort, Portal de la Gallarda, pont llevadís d’il·lusions perdudes. Frisen les aigües d’ònix ajagudes

a l’hora minsa que el ponent s’atarda.Carles Fages de Climent

A LA PÀGINA ANTERIOR:Finestra gòtica que s’obre a la façana de la muralla.A DALT ESQUERRA: Vista de la muralla i del pont d’accés.A DALT DRETA: Vista del recent saló interior reformat.A BAIX: Terrassa i menjador principal.

RESTAURANT PORTAL DE LA GALLARDAPere Estany, 14 - 17486 Castelló d’EmpúriesTel. 972 250 152HORARI D’HIVERN: De dijous a dilluns, migdia i nitJULIOL I AGOST: Obert tots els diesTANCAT PER VACANCES DEL 23 DE DESEMBRE AL 28 DE FEBRERCUINA OBERTADe setembre a juny de 13.00 a les 15.00 h i de 19.30 a 22.30 h (juliol i agost de les 14.30 a les 0.00h)


es muntanyes de tot el món són plenes d’històriamítica i mística. Els nostres Pirineus no en sónuna excepció. Els primers pobladors d’aquestesmuntanyes van saber trobar en els boscos, en les

roques i en els rius una explicació mítica de la natura. Lesllegendes que ens han arribat fins avui, per mitjà de latransmissió oral, són el rastre d’aquesta lectura del món.Un món ple de prodigis, de forces misterioses, d’éssersfantàstics que sota el judici de cadascú queda creure-se’no no l’existència.El Món Màgic de les Muntanyes de la Seu d’Urgell vol retrehomenatge a la història cultural de la comarca amb tot unseguit d’activitats i muntatges teatrals per reviure els tempspassats i intensificar la màgia de les festes nadalenques.Es busca la consolidació d’aquest projecte per convertir elMón Màgic de les Muntanyes en un símbol d’identificacióde la Seu amb l’època de Nadal.El lloc no podia ser més idoni. Els Pirineus inspiren unadecoració basada en el món mitològic i fantàstic que ama-

guen aquestes muntanyes. La primera gran aposta d’a-quest projecte va ser la llegenda segons la qual la tradicióde fer cagar el Tió provenia de la Seu.Espectacles al carrer, xerrades sobre mitologia pirinenca,presentacions de llibres sobre el mateix tema, explicació decontes i concursos de fotografia i d’aparadors són algunesde les moltes activitats que tindran lloc a la Seu d’Urgell enel marc d’aquest projecte.

EL MÓN MÀGIC DELS TITELLES

Titella. La primera lletra del nom ens recorda la creueta quesubjecta els fils que el mouen, que el manipulen mai millordit, perquè són les mans de l’artista, del titellaire, les queamb la seva habilitat, sensibilitat i màgia donen vida alninot. Es tracta de tot un món, el dels titelles, insòlit i fascinantque la Seu permetrà conèixer a través del Món Màgic deles Muntanyes: una exposició de titelles. Una exposiciómolt completa que explicarà tota l’evolució del món titellai-re, des del seu origen fins els nostres dies, tot citant elspersonatges culturals més importants que hi han participati, sobretot, demostrant la importància d’aquesta formad’entreteniment en la nostra societat. Moltes crítiquess’han amagat rere una simple representació de titelles imolta complicitat amb el públic adult que es protegia rerela idea que l’espectacle s’adreçava als més petits. Resd’això. Les representacions titellaires eren una forma d’es-capament de la societat reprimida i censurada. Fa poc queaquests ninots dirigits s’adrecen als més petits de la casa.Les representacions de titelles són espais per somiar. Hanestat sempre un mitjà artístic molt tradicional i durantsegles s’han utilitzat per narrar mites i llegendes i per repre-sentar farses populars. Formen part de la nostra culturasocial més del que ens pensem.

És un món tan fascinant com desconegut que val la penaconèixer per enriquir la cultura pròpia i per entendre moltesde les actituds històriques i actuals.Mans que mouen els fils, que s’enfunden el titella com unguant o que el manipulen a través d’unes varilles.Tècniques variades de què es serveix el noble art del teatrede titelles. Un art molt eficaç perquè els ninots resulten pro-pers i aconsegueixen emocionar el públic sense que tras-puï la intenció implícita de les representacions, si n’hi haalguna, és clar.Júlia Pérez serà l’encarregada de l’exposició de titelles. Ésuna veterana en tot el que fa referència al teatre titellaire. Enaquest moment, per formació, dedicació, amplitud i diver-sitat de coneixements, és una de les persones més desta-cades d’Espanya en el món dels titelles. Amb el seu gaudipersonal aconsegueix contagiar el públic. Ella s’encarrega-rà de les xerrades que formaran part de l’exposició i trans-metrà els seus coneixements sobre els ninots. L’aparador mostrarà més de 120 personatges de tot tipus:titelles de guant, de varilla, marionetes de fil i ombres decuir. Tots fets amb diferents tècniques i materials. Es pas-saran 25 fotomuntatges que recrearan el procés de cons-trucció de titelles fins a la seva representació. També qua-dres amb muntatges fotogràfics i maquetes de teatres del’època per transportar el visitant al món màgic dels titelles.

L

Benvinguts al Món Màgic de lesMuntanyes! Grans i petits,tothom està convidat a l’home-natge a la cultura pirinenca querepresenta aquest projecte.Durant les festes de Nadal,diversos punts de la ciutat de laSeu d’Urgell es transformen enescenaris irreals que evoquenalguns dels elements fantàsticsdel bagatge mític de la comar-ca. Misteris i llegendes massapoc coneguts que han estat apunt d’escolar-se pels racons dela història. Les voleu conèixer?

Deixa’t seduir pels misterisi llegendes de l’Alt Urgell

Font: Turisme de La Seu i Júlia Pérez Fotos: Turisme de La Seu.

[ ALT URGELL MÓN MÀGIC > ALT URGELL MÓN MÀGIC >

Arseguel, Serra del Cadí, Alt Urgell.



QUATRE IDEES PRÈVIES PER VISITAR L’EXPOSICIÓ

L’origen global dels ninots dirigits es localitza al’ Àsia,sobretot a la Xina i a la Índia, i es vincula molt estretamentamb la religió, ja que antigament els titelles representavendéus.A Occident, l’origen dels ninots té un nom propi: el putxi-nel·li. El personatge prové originàriament de Grècia, tot ique cada país el va anar emmotllant a la seva idiosincràsiafins a aconseguir el seu personatge propi amb un nom dis-tintiu. El naixement grec del putxinel·li va ser senzill.L’objectiu de la creació d’aquest personatge era entretenirel públic durant els descansos de les farses atelanes, lesrepresentacions gregues en les quals es llegien textos moltllargs i densos. Fins al segle XIX el putxinel·li, amb les versions adoptadesper cada país, va ser el protagonista de totes les represen-tacions teatrals, però un nou personatge li va robar elmonopoli del protagonisme. Es tractava del guinyol: unaidea francesa sobre un personatge que feia moltes entre-maliadures, de les quals sortia sempre victoriós. La idea delguinyol va ser de L. Mourguet, un antic arrencaqueixals queutilitzava les gràcies d’aquest ninot per dissimular el dolorque feia als seus pacients quan els estirava els queixals.En el món dels titelles no hi ha personatges de creacióactual, sinó que són personatges molt antics, de més de300 anys d’història, però que parlen de temes actuals. Els titelles representen al teatre el que la poesia a la litera-tura. Tant la poesia com les representacions de titelles sónmóns desconeguts que captiven uns pocs. Un públic res-tringit però amb una sensibilitat especial que val la penaconèixer. La Seu d’Urgell us ofereix aquesta possibilitat.L’exposició estarà oberta durant totes les festes nadalen-ques excepte el dia de Nadal

ALT URGELL MÓN MÀGIC >

Titella de Birmania



OLIANAFIRA DE TOTS SANTS

La fira de Tots Sants es celebra a Oliana des de tempsimmemorials, amb més de 400 parades de tots els sectors,especialment el tèxtil, ferreter, d’automoció i productesagrícoles.1 de novembre

ORGANYÀFIRA DE SANT ANDREU

Fira dedicada al bestiar boví i equí, els orígens del qual esremunten al segle XIII.24 i 25 de novembre

LA SEU D’URGELLMÓN MÀGIC DE LES MUNTANYES

De l’1 de desembre al 5 de gener

1 de des, inauguració, encesa llums i espectacle.

7 de desembre, concert coral.

8 de desembre, espectacle infantil La Canica i concert

d’orgue.

15 i 16 de desembre, visites guiades.

Del 18 de desembre al 6 de gener, exposició nadales

al Consell Comarcal.22 de desembre, contacontes.

24 de desembre, el tió.

Del 27 al 30 de desembre, parc de Nadal.

30 de desembre, concert.

5 de gener, reis.

TUIXÉNFIRA DE LA VALL

Oferta de productes dels artesans de la comarca: format-gers, herbolaris, escultors, confiters i sastres.8 de desembre

LA SEU D’URGELLCALDERADA DE SANT ANTONI

Cuina dels pagesos de la Seu i repartiment de 5.000racions d’escudella.17 de gener

CASTELLCIUTATDIJOUS GRAS

Celebració del Carnestoltes.31 de gener

OLIANA, COLL DE NARGÓ, PERAMOLA IORGANYÀRANXO DE CARNAVAL

Festivitat lligada al Carnaval, segons la qual s’ha de men-jar gra fort abans que arribi “l’abstinència” del temps qua-resmal.5 de febrer (a Organyà és el 4 de febrer)

DIVERSES POBLACIONSJORNADES FOGONS DE L’ALT URGELL

Hi participen diferents restaurants de la comarca. Cuina deproductes pirinencs.Fins l’abril.

HOTEL REST. “CAL PETIT”Ctra. Tarragona a La Seu, km. 140-500OLIANA (Lleida)Tel. 973 470 449www.hotelcalpetit.es

CASA RURAL MESTRE GROSCtra. General La Seu d’UrgellOrtedo, s/n. CERC (Lleida) Tel. 0034973 360 230 / 00376 327 085www.casamestregros.com [email protected]

Dades d’interèsOficina comarcal de turisme Alt UrgellPg. Joan Brudieu, 15

Tel. 902 154 715 / 973 35 31 12

[email protected]

Oficina turisme de La Seu d’UrgellAvda. de les Valls d’Andorra, 33

Tel. 973 35 15 11

www.turismeseu.com

[email protected]

> ALT URGELL AGENDA ]

Titella del Regne Unit dels anys 40 Titelles d’Anglaterra. La seva antiguitates remunta al s.XVII

Agenda

HOTEL DOM - REST. LA VALLHotel rural amb encant, situat en una casa senyo-rial del 1940 (reformada al 2006) envoltada de5.000 m2 de jardí. Disposa d’una suite i 8 hab.dobles completament equipades, decorades indivi-dualment i amb terrassa. Al restaurant "La Vall" hitrobaran una àmplia carta amb plats de cuina tradi-cional mediterrània juntament amb plats innova-dors, tot amb una presentació acurada i creativa.

Carretera C-14 Km 161 - ORGANYÀ (Lleida)Tel. 973 383 513www.hoteldom.net - [email protected]

HOTEL ANDRIA***Des de 1875.

Pg. Joan Brudieu, 24LA SEU D’URGELL (Lleida)Tel. 973 35 03 00 [email protected]

RESTAURANT CAL TITARRÓ Envoltat d’una excel·lent vista panoràmica, a Cal Titarró podràs gaudir de carns a la brasa, cuina casolana i menú diari. També tenim carta naturista i vegetariana. Alhora podràs veure lanostra exposició d’eines antigues. Disposem declimatització ecològica amb energia geotèrmica(renovable) i d’espai apropiat per a nens.Cal Titarró, s/nSANT ANDREU DE CASTELLBÒ (Lleida)Tel. 973 298 104 - 659 724 598www.caltitarro.com

RESTAURANT ALÀSRestaurant regentat per mare i fill, on gaudiràsdes del plat més tradicional, a la cuina més avantguardista. No deixis de tastar el menúdegustació i les postres més casolanes.

C/ Zulueta, 10 (1r restaurant a l'esquerra)ALÀS (Lleida)Tel. 973 354 192



El patrimoni miner del Ripollès

El Ripollès és una comarca plena de petits secrets per anar desco-brint. La bellesa paisatgística de les seves valls i cims i els refe-rents mil·lenaris de les viles i monestirs d’art romànic, són nomésdues excuses per acostar-s’hi i fruir de tot el dinamisme de lazona. No obstant això, la importància minera de la comarca i elpatrimoni de què disposa resulten l’atractiu per excel·lència d’a-quest territori situat al cor del Pirineu de Girona.

Mina Teodora de Queralbs. Mina d’arsènic. Autor: Jeroni Surroca.

a crisi de la farga catalanade començaments delsegle XIX no aturà l’activi-tat minera de la Vall de

Ribes de Freser sinó que resultaextraordinari constatar el gran nom-bre de mines actives durant elssegles XIX i XX que explotaven mine-rals tan diversos com antimoni, arsè-nic, coure, plom, or i plata. Dels muni-cipis de la Vall, el més important pelque fa a l’activitat minera ésQueralbs. Tres etapes cronològica-ment ben diferenciades marquen eldesenvolupament de l’activitat mine-ra a la Vall de Ribes.

L

[ RIPOLLÈS EL PATRIMONI MINER >

Font: Consorci Ripollès Desenvolupament i Jeroni Marín Surroca (El ferro i la mineria al Ripollès i al Canigó)

Camí de les vagonetes. Font: ConsorciRipollès Desenvolupament.

91Pànxing Pirineus

Si per una cosa es conegut el munici-pi d’Ogassa és per les mines decarbó que s’hi explotaren entre finalsdel segle XVII i el 1967. La seva exis-tència motivà no només el progrésd’Ogassa sinó que també fou l’ele-ment clau que propicià l’arribada delferrocarril al Ripollès a fi de traslladarràpidament el carbó cap a Barcelona.La conca minera s’estén d’oest a est,seguint el traçat de la Serra Cavallera,des de Bruguera fins a Camprodon,amb una llargada de 1,5 quilòmetres.De bona part d’aquesta prosperitateconòmica en són responsables els1.578 habitants que tenia el municipid’Ogassa l’any 1900. El municipi d’Ogassa es situa al bellmig de la comarca del Ripollès. Éscreuat per nombrosos torrents i l’a-bundància d’aigua es fa evident ambel gran nombre de fonts que brollendins el municipi.

HISTÒRIA MINERA

Va ser durant la segona meitat delsegle XVIII quan es van descobrir “percasualitat” les mines d’Ogassa. Sí,sembla ser “per casualitat” ja que el

primer document que les esmenta, al1761, parla de la intervenció de la“divina providència”.Al segle XIX, en ple període d’indus-trialització, Catalunya patia un dèficitimportant: no disposava de gransjaciments carbonífers que produïssinla quantitat de combustible que caliaper fer funcionar les màquines devapor i per abastir la indústria siderúr-gica. És precisament per això, que lesmines d’Ogassa van esdevenir, ales-hores, la materialització del grananhel dels empresaris del moment: lapossibilitat de disposar de la font d’e-nergia clau de la revolució industrialsense haver d’importar carbó d’altrespaïsos, sobretot d’Anglaterra.La importància de les minesd’Ogassa es fa palesa en el nombrede jaciments que s’explotaren i en lagran quantitat de població que hi tre-ballava. Les mines més importantsforen la Dolça, el Pinter, Ca l’Enric,mina Nova-Junadella, entre moltesd’altres.Es pot dir que, des de l’arribada delferrocarril, l’any 1880, fins al 1910 foul’època d’esplendor de la mineria decarbó. A partir d’aquesta data, fins el

1967, any de tancament definitiu deles explotacions, Ogassa també vis-qué una mena de crisi permanent,detectable per la constant davalladademogràfica del municipi.Durant la segona meitat del segle XXel carbó va perdre importància com acombustible en favor del petroli i delgasoil però la crisi definitiva per lamineria d’Ogassa no arribà fins el1967 quan l’Arrendataria de SurrocaS.A. tancà definitivament i ho deixàtot en mans de l’empresa HulleraVasco-Leonesa amb seu a Palència.En aquell moment, els treballadorsintentaren comprar els habitatges onhavien viscut de lloguer, ja que erenpropietat de l’empresa, però no hovan aconseguir fins el 1995.Actualment, el patrimoni minerd’Ogassa es troba immers en unaprojecte de conservació i explotacióturística per satisfer la demanda crei-xent de turisme industrial

DEL 1840 FINS L’ARRIBADA DEL FERROCARRIL A LA COMARCA

La dècada de 1840 va representà lairrupció de la mineria en una societatcada vegada més industrialitzada. Esfeien prospeccions i es fundaren ungran nombre d’empreses a la Vall deRibes amb la particularitat que cadaempresa explotava diferents jaci-ments amb diferents minerals.

DES DEL FERROCARRIL FINS EL 1920

En aquesta època es produí un canviimportant: s’abandonà el sistema demultiplicitat d’empreses que explota-ven diferents jaciments i minerals peradoptar un sistema més coherent irendible. Va ser el moment en quèl’empresa Societat de Mines iMinerals Gironès i Heinrich va obtenirla concessió minera de tota la Vall deRibes, des de la Collada de Tossa finsla Collada Verda.

Aquesta etapa va finalitzar durant ladècada de 1920 amb la irrupció d’unacrisi devastadora que comportà eltancament de les explotacions. Labaixada dels preus dels minerals, lamanca d’inversions, la competènciadel mineral importat a baix preu i lasobrevaloració dels jaciments van seralgunes de les causes responsablesde la crisi de la mineria.

PERÍODE DE POSTGUERRA

A causa de l’interès del nou règim perdeterminats materials, algunes explo-tacions mineres es van reobrir peròper poc temps perquè no resultavenrendibles. Alguns exemples van ser lamina Teodora de Queralbs o lesmines d’Espinosa.La mina Teodora és la mina d’arsènic

més important de la Vall de Ribes iestà situada just al costat de la pistaque puja a Fontalba. És de dimen-sions considerables ja que consta decinc pisos de galeries que sumen1.260 metres.S’ha volgut difondre l’interès i laimportància de les mines de la zonaamb una iniciativa turística: La Rutade les Mines. Es tracta d’una apostaper dinamitzar el territori i conjugar lavalorització del patrimoni miner ambel turisme amant de la natura. La rutaestà composta per 11 itineraris, lamajoria circulars amb diferents nivellsde dificultat, que tenen com a punt departida 5 dels 6 municipis que com-posen la Vall de Ribes de Freser:Pardines, Planoles, Queralbs, Ribesde Freser i Toses.

Ogassa al 1908. Font: Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Pla inclinat del sistema de càrrega del carbó extret de les minesd'Ogassa al ferrocarril. L’estació de Toralles, era la darrera estació del ferrocarril de la línia Granollers-Sant Joan de les Abadesses, la que serviaper a carregar el carbó d'Ogassa i transportar-lo cap a Barcelona.

Mina Saragossa a Queralbs, a la Serra Estremera, d’on s’extreia primer plom i més endavant or iplata. Font: Silvino Thós Codina, Exploración y explotación de los criaderos metalíferos del valle deRibas por la sociedad "Minas y minerales Gironés y Henrich, Barcelona, 1904.

Mina de ferro de Can Paloca de Ventolà, a Ribes deFreser. Autor: Jeroni Surroca.

RIPOLLÈS EL PATRIMONI MINER > RIPOLLÈS EL PATRIMONI MINER >


Serra Cavallera, Ripollès.

Les Mines d’Ogassa


RESTAURANT PIRINEUCarta de temporada

Ull de Ter, 26SETCASES (Girona)Tel./Fax: 972 136 050www.pirineusetcases.com

TURISME RURAL MAS JANPERE Reformat recentment i adaptat al turisme rural. Amb totes les instal·lacions i les comoditats per gaudir d’una estançaimmillorable. 2-3 hab. equipades, cuina ind. amb rentaplats,calefacció, TV, barbacoa ext., porteria futbol, ping-pong,futbolí, BTT, etc. Obert tot l’any. Preus: 25 € p/dia (mínim 2dies) Responsables: Maria Navarro i Esteve Dorca.

Mas Janpere s/nSANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)Tel. 972 720 366 / 654 770 [email protected] - www.eljanpere.com

C/ Sant Quintí, 30 - RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 001 - Fax. 972 729 186www.hotel-prats.cat - [email protected]

HOTEL RESTAURANT PRATSDe caràcter familiar i amb prop d’un segle de trajectòria, compta amb servei de restaurant basat encuina tradicional catalana, amb salons per a banquets,26 hab. totes amb bany, calefacció geotèrmica i TV,saló de TV, bar, sala de jocs i terrassa amb jardí.Disposa també de pàrquing i connexió Wi-Fi.

CAN JORDIBAR - RESTAURANT - VINS I QUEVIURESPetit establiment de muntanya que fa les funcions de bar,botiga i restaurant. La cuina és d'arrel tradicional, ambproductes de la terra i de temporada. La carta, forçareduïda, canvia cada setmana en funció del calendari gastronòmic, els productes disponibles i la inspiració de la cuinera. Un racó per anar a descobrir els orígens de lanostra cuina. Obert de divendres nit a diumenge vespre,més festius i períodes de vacances. També fem àpats perencàrrec. Horari de 10 a 22 h.

VEÏNAT D'ESPINAVELL (al costat de l'església)MOLLÓ (Girona) Tel./fax: 972 741 370 - [email protected]

ELS ARENYS – TURISME RURALMasia catalana tranquil·la i acollidora, totalment res-taurada i rehabilitada per a turisme amb menjador,bar i sala d’estar. Disposa de diferents mòduls: casa,paller i galliner; amb diferents habitacions, totes ellesamb bany complet i Internet. A l’exterior, amplis prats,parc infantil i petita zona esportiva.

SANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)(veure mapa a la web)Tel. 629 553 565 - [email protected]

RESTAURANT ANNAFusta d’embotits del país. Carns guisades i a la brasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.

VENTOLÀRIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 72 60

Dades d’interèsOficina Turisme de Ribes de FreserPl. Ajuntament, 3 - 17534 Ribes de Freser

Tel. 972 727 728

Ajuntament d’OgassaC/ Major - 17861 Ogassa

Tel. 972 720 380 - [email protected]

Consorci Ripollès DesenvolupamentC/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors

17500 Ripoll - Tel. 972 704 499

RIPOLLÈS AGENDA > > RIPOLLÈS AGENDA ]

CÀMPING MASIA CAN FOSSESServei de bungalows. Obert tot l’any.AMB EL DISTINTIU DE QUALITAT AMBIENTALTel. 972 736 065 / 696 152 830www.canfosses.com

RIPOLLCURSA D’ATLETISME DE FONS

18 de novembre

FESTA DE LA CARBASSADA I DE LA TARDOR

Costum popular amb més de tres generacions de tradició,que amb els anys s’ha anat obrint a tothom. Un delsmoments més pintorescos d’aquesta festa és l’encesa decarbasses.Novembre

VILALLONGA DE TERIV MERCAT DE LA TRUMFA

Mercat on hi trobarem un seguit d’activitats al voltant d’unmercat artesanal i la mostra de diferents oficis on la prota-gonista principal serà la venda i reconeixement de la"Trumfa", amb la denominació d’origen en marxa. Com aconvidat especial s’acostuma a portar cada any algun per-sonatge reconegut en el món culinari.8 de desembre

RIPOLLFIRA DE NADAL

Aviram, pessebres, alimentació i artesania.8 de desembre

SANT JOAN DE LES ABADESESPUJADA DEL PESSEBRE AL TAGA

Des de 1962, s’entronitza el pessebre al cim del Taga, desde la puríssima fins a la candelera. Cada any és realitza unpessebre per diferents persones de la vila que hi estan vin-culades.Diumenge més proper a la Puríssima

CAMPRODONFIRA DE LA PURISSIMA

Amb ball i elecció de la Pubilla de la Vall de Camprodon.Antigament, fira de bestiar, en record de la qual se sol orga-nitzar una exposició de material agrícola.8 de desembre

SANT JOAN DE LES ABADESESAPLEC DE SANTA LLÚCIA

11 de desembre

MERCAT DE NADAL A LA PLAÇA

Fira de Nadal en què els establiments de la vila vella venenels productes més típics d’aquesta època.16 de desembre

JOVENÀLIA

Parc infantil de Nadal amb jocs i activitats dirigits als mésjoves22 i 23 de desembre

CAMPRODONPARC INFANTIL DE NADAL

De Nadal a Reis

SANT JOAN DE LES ABADESESPESSEBRE VIVENT

Pessebre vivent realitzat pels alumnes del CEIP MestreAndreu a diversos punts de la vila vella.25 i 26 de desembre

CAMPRODONCONCERT D’ANY NOU

29 o 30 de desembre (a determinar)

CERCAVILA DE L’HOME DELS NASSOS

31 de desembre

SANT JOAN DE LES ABADESESCONCERT DE NADAL

Tradicional concert de Sant EsteveDesembre

RIPOLLRIPIJOC

Parc infantil de Nadal.Desembre

PASTORETS

Desembre

DIVERSES POBLACIONSCAVALCADA DE REIS

Els Reis d’Orient arriben cada any i fan una cavalcada pelscarrers enmig de l’expectació de petits i grans.5 de gener

SANT JOAN DE LES ABADESESCICLE D’ESPECTACLES INFANTILS

Cicle d’espectacles que combina pallassos, circ, contes ititelles, dirigits als més petits de les cases perquè apren-guin i es diverteixin a la vegada.Diumenges de febrer

CAMPRODONDIVERSES POBLACIONSCARNESTOLTES

Febrer

RIPOLLEXPOSICIÓ D'OFICIS ENRAJOLATS

Mostra diferents aspectes d’unes formes de vida quotidia-na ja gairebé oblidades i ens permet endinsar-nos en lesnostres arts manuals, en les creences populars i en elsdivertiments infantils. Exposició accessible per a personesamb discapacitat visual. A la Sala Abat Senjust (sotal’Ajuntament de Ripoll).Fins al 31 de març

SANT JOAN DE LES ABADESESVISITES GUIADES

S’ofereixen visites que donen a conèixer el patrimoni cultu-ral, natural i industrial de Sant Joan de les Abadesses.Caps de setmana al llarg de l’any

Agenda

Parada a l’església de Sant Jaume de Querabs. Font: Consorci Ripollès Desenvolupament.

Mina Fe al complex miner d'Espinosa, entre Planolesi Fornells de la Muntanya. Autor: Jeroni Surroca.

RESTAURANT FONDA CAN COSTASEspecialitats de la casa: espatlla de xai al forn,pollastre de pagès i ànec a la cassola.Dimarts a la tarda i dimecres tancat.

Avinguda de les Mines, 20OGASSA (Girona)Telèfon: 972720293


SETCASES tot l’anyUn món d’emocions que no oblidaràs mai

emocionssensacions Per a més informació:

www.setcases.info

SENDERISME, BTT,

ESPORTS D’AVENTURA,

ESCALADA, QUADS,

4X4, PESCA, CAÇA,

ESQUÍ ALPÍ,

SNOWBOARD,

RAQUETES DE NEU...

CÀMPING PARDINESServer de bar i restaurant. Piscina i camp de futbol.Es poden fer passejades a cavall, tir amb arc amb 2 reco-rreguts amb 20 dianes cadascun.

Can BarratortPARDINES (Girona)Tel. 972 727 100Fax 972 728 [email protected]


Fonda Hotel Restaurant Rigà

Apartaments

Els HortalsRigà

> RIPOLLÉS PUBLIREPORTATGE ]

a Fonda Rigà és un hotel restaurant inauguratl’any 1971 per l’Albert Rigat i la Dolors Gardella.De mica en mica, amb la inestimable ajuda dels

avis Conxita i Josep, Albert i Dolors i més tard de tota lafamília, ha anat creixent i modernitzant les sevesinstal·lacions amb la intenció d’oferir-vos una estada agra-dable en un ambient tranquil i familiar.

La Fonda disposa de servei bar i àmplia sala d’estar ambTV, premsa diària i terrassa solàrium a la part superior de laFonda, amb magnífiques vistes de la Vall de Camprodon.Actualment la Fonda Rigà disposa de 15 habitacions, com-pletament reformades el 2007, amb bany complet, TV plana25 polzades, matalàs de làtex 1,50x1,90m., calefacció, ser-vei de bar i aparcament particular, així com parc infantil.

La Fonda Riga disposa de tres menjadors independents iclimatitzats on es serveix una cuina de tradicional de quali-tat aprofitant els magnífics productes que ens regala la terrade Tregurà i la Vall de Camprodon: bolets, caça... És un llocprivilegiat per a la celebració de comunions, batejos odinars d’empreses.

ENTORNDes de la Fonda Rigà podeu gaudir de l’estació d’esquí deVallter 2000 a 25 minuts (www.valldecamprodon.org), fauna(isards i marmotes), piscina a 3 km., camp de golf a 10 km.i practicar esports de muntanya com: excursionisme, hípi-ca, parapent, pesca, escalada i rutes BTT per la Vall deCamprodon. Una alternativa cultural és conèixer i seguir la

Ruta del Romànic de la comarca i entre d’altres visitar: elMonestir de Santa Maria de Ripoll, el Monestir de Sant Joande les Abadesses, el conjunt arquitectònic del poble deBeget, el Monestir de Sant Pere de Camprodon, el Castellde Mataplana a Gombrèn, etc.

Fonda Rigà Hotel-RestaurantFinal carretera de Tregurà17869 Tregurà-Vilallonga de TerTel. 972 13 60 00 / 972 13 60 09

TARIFES TEMPORADA 2007Mitja Pensió- 45,00 Euros / persona 7%I.V.A. no inclòs

Pensió Completa- 55,00 Euros / persona 7%I.V.A. no inclòs

Restaurant. Preu mitjà- 23,00 Euros / persona

L

> RIPOLLÉS PUBLIREPORTATGE

Els Hortal Rigà apartaments és un complexe de 12 apartaments d’estil rústic, d’alta muntanya,construïts durant l’any 2002.

Situats a Tregurà (Alt Ripollès) envoltat de tota lanatura del Pirineu gironí, amb fabuloses vistes dela Vall de Camprodon.

Disposem de 12 apartaments per una capacitat de 2, 3, 4, 5, i 6 persones, equipat amb el màximconfort per fer de la vostra estada una experiènciade descans i relax únic.

Els Hortals Rigà ApartamentsFinal carretera de Tregurà17869 Tregurà-Vilallonga de TerTel. 972 13 60 00 / 972 13 60 09

Els nostres fogons ofereixen una acurada gastronomia tradi-cional catalana d’alta muntanya, descobrint sempre els pro-ductes de la terra i la màxima qualitat.

El restaurant consta de tres menjadors climatitzats ambcapacitat per a 80 persones aproximadament que el conver-teix en un lloc ideal per a celebracions familiars, comunionsi batejos.

Restaurant el Pont 9C. Camí Cerdanya, 117867 CamprodonTel. 972 74 05 21

Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti Restaurant El Pont 9



Text: Elisa Ros Barbosa Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Val d’AranEl patrimoni cultural

[ VAL D’ARAN ROMÀNIC >


ins d’aquesta última, a més de cases i bordesper guardar l’herba i el bestiar, també es cons-truïen altres edificacions de caràcter industrialo preindustrial, com molins fariners —mòles enaranès—, serradores i petites fàbriques de llanaque es van mantenir actius fins als anys 60 o 70del segle passat.

El llegat artístic de les esglésies romàniques de la Val d’AranLa indubtable singularitat cultural i històrica de la Vald’Aran, oberta al nord però, malgrat les dificultats geomor-fològiques, políticament lligada al vessant sud dels Pirineusi per tant reclosa en ella mateixa durant segles, ha contri-buït no solament a forjar en les seves esglésies un extens ivariat patrimoni artístic dotat de gran personalitat, sinótambé que ens l’hagi pogut llegar d’una manera excepcio-nalment completa.

Des de fa uns anys, un itinerari cultural, la Rota Romanicad’Aran, agrupa i permet admirar les esglésies artísticamentmés rellevants.

Esglésies integrades a la Rota Romanica d’AranEl major interès de les esglésies araneses resideix en el fetque a través dels seus murs i decoracions, objectes i mobi-liari divers que han sabut conservar, fruit d’aportacions d’è-poques i d’estils artístics diversos (romànic, gòtic, renai-xentista, barroc...), és possible llegir, com si d’un llibre estractés, el relat històric de la vall des del moment inicial deconstrucció d’aquests edificis, generalment entre el seglesXI i XIII, fins als nostres dies. Fins i tot, en determinatscasos encara podem retrocedir més en el temps, ja queencastats en els murs de les esglésies sovint hi podremtambé descobrir altars votius i esteles funeràries d’èpocaromana (s. III-V dC) que ens parlen d’un llunyà passat romà.

En la nostra passejada per algunes de les esglésies benaviat ens adonarem d’alguns trets característics que lesdoten d’una gran personalitat. El més evident de tots ésl’aspecte robust i imponent de les torres de campanar queposseeixen les esglésies, sovint proveïdes d’espitlleres id’altres elements defensius, així com també de l’esvelta ielegant agulla piramidal de pissarra negra que els corona ique sobresurt clarament en la silueta dels pobles aranesos.Aquest aspecte militar be corroborat en casos com Artieso Salardú per les restes de forts murs i de torres que enaltre temps havien constituït vertaders castells que rodeja-ven i protegien algunes de les esglésies.

Però realment no podrem comprendre el significat d’a-quests recintes fortificats construïts al voltant de les esglé-

sies sense conèixer prèviament la força que l’organitzaciócomunal va tenir a l’Aran, fins al punt de no permetredurant l’edat mitjana l’establiment de poders feudals, aexcepció feta del senyoriu de Les a l’extrem inferior de lavall. Dins d’aquesta organització politicoadministrativa decaire comunal, regida pels mateixos membres constituïtsen conselhs de rangs diferents, les esglésies, més enllà decentre religiós de cada poble, actuaran com a punt de reu-nió, i en temps de confrontació bèl·lica, també com a llocde refugi per a persones i béns.

L’art romànicPel que fa a l’art romànic, podem afirmar que aquest vaadquirir a la Val d’Aran una notable puixança, a comptar definals del s. XI i sobretot durant els segles XII i XIII, segura-ment afavorit per una etapa de bonança econòmica. Arreude la Val d’Aran es construïren esglésies i petites capellesromàniques que encara avui podem admirar.

Malgrat que totes corresponen a un moment relativamentavançat, encara mantenen a grans trets característiquespròpies del primer estil romànic, com són l’articulació delsmurs exteriors dels absis mitjançant l’ús d’arcuacionscegues i bandes llombardes, així com per la preferència enla utilització d’un model d’església —l’església de plantabasilical—, que en altres indrets al segle XII ja es trobava endesús.

Tot i aquesta aparença arcaica, podreu descobrir la data,sovint avançada, de la construcció d’aquestes esglésies enla coexistència amb altres elements propis d’un estil ja moltmés desenvolupat. D’igual manera, a Sant Andrèu deSalardú o a Sant Estèue de Betren, ambdues esglésiesbastides ja al segle XIII, les solucions arquitectòniques idecoratives dels seus respectius murs fan palesa la transi-ció estilística del romànic al gòtic.

Algunes particularitats arquitectòniquesEn l’aspecte arquitectònic, el romànic de la Val d’Aran pre-senta algunes particularitats. Una d’elles és la posiciógeneralment lateral de les portades, que majoritàriaments’obren al mur de migdia. A vegades hi ha dues portes, unaen cadascun dels murs laterals, i amb menor freqüènciaamb porta d’accés situada únicament al costat nord.

Referent a la tipologia de les portes, podem dir que predo-minen les que presenten l’espai semicircular de l’arc de migpunt tancat per un timpà.

Pel que fa a la planta, a més de petites esglésies d’unaúnica nau, capçades a l’est per un absis semicircular,cobert amb volta de quart d’esfera, les esglésies majors,

D

Més enllà de les muntanyes, la neu i una natura esplendorosa, laVal d’Aran conserva un magnífic i extens patrimoni cultural prin-cipalment representat sobretot per l’ampli i rellevant conjuntd’esglésies, quasi totes d’origen romànic, però també per unaarquitectura tradicional ben diferenciada de la d’altres contradesdel vessant sud dels Pirineus.

A LA DRETA:Església de SantAndreu de Salardú

VAL D’ARAN ROMÀNIC >



VAL D’ARAN ROMÀNIC > VAL D’ARAN ROMÀNIC >

com ja hem comentat, adopten un punt de contacte ambla veïna Vall de Boí. És el model de planta basilical, formatper tres naus paral·leles, de majors proporcions la central,també capçades a l’est per tres absis semicirculars i gene-ralment cobertes amb volta de canó la central i voltes dequart de cercle les laterals. Les voltes es troben reforçadesi dividides en quatre trams per arcs doblers que a les nauslaterals es perllonguen pels murs laterals en pilastres ados-sades. A la nau central, en canvi, descansen juntamentamb els arcs formers, a costat i costat, en tres parells depilars, generalment de secció circular.

Entre la nau central i el corresponent absis, l’espai presbi-teral, de murs lleugerament convergents cap a l’absis i lavolta de canó, adquireix un desenvolupament força ampli.Exteriorment, un únic llosat de pissarra a dues aigüescobreix les tres naus.

Sovint els paraments exteriors, especialment als absis,apareixen normalment decorats amb sèries d’arcuacionsllombardes separades per lesenes. En els edificis mésantics, anteriors a la meitat de segle XII, aquests s’efectuenen pedra tosca. En aquest cas també acostuma a superpo-sar-se a les arcuacions un fris de dents de serra.

És habitual la presència de dos tipus de campanar. Així,mentre una senzilla espadanya corona el pinyó de l’extremoriental de les naus, un campanar de torre, no sempre d’es-til romànic, es troba a l’altre extrem de l’església.

El gust per la decoració escultòricaSubordinada a l’arquitectura, una profusa decoració escul-

tòrica, obra d’artistes locals, decora timpans, arquivoltes icapitells. Als espais principals —el timpà o sobre la porta—els temes preferits són: Crist en Majestat envoltat pelTetramorfs, el Crismó o monograma de Crist i la represen-tació de Crist crucificat. En espais secundaris el repertoriiconogràfic s’amplia a estrelles, rosetes i creus gregues ins-crites en cercles, caparrons humans, animals, éssers fan-tàstics i motius vegetals o geomètrics. L’ampli conjunt depiques baptismals romàniques representen un altre impor-tant suport per a aquesta rica però sovint rústica decoracióescultòrica.

La mestria de la imatgeriaen fustaEn clar contrast amb la rusticitati la ingenuïtat de l’esculturasobre pedra, és excepcional laqualitat de les obres tallades enfusta que ens han arribat.Encapçala la sèrie la impressio-nant i excepcional imatge delCrist de Mijaran, obra mestra del’anomenat taller d’Erill, que espot admirar a l’església deVielha. Estilísticament emparen-tades amb aquesta magníficapeça, existeixen a la Val d’Arandues altres importants obres: elCrist de Salardú i de maneramés llunyana també possible-ment el Crist de Casarilh (actual-ment al Musèu dera Val d’Aran).

En canvi, el Crist d’Escunhau (també al Musèu dera Vald’Aran) respon a una concepció i factura totalment dife-rents.

El singular desenvolupament de la pinturaPel que fa a la pintura romànica, a més de la interessantpolicromia que han conservat les creus i les imatges enfusta que acabem de comentar, i de l’importantíssim con-junt que procedent de Sta. Maria de Cap d’Aran (Tredòs),avui es troba malauradament repartit entre el MetropolitanMuseum de Nova York, el Museu Maricel de Sitges i dife-rents col·leccions privades; in situ únicament es conservapart dels frescos que decoraven l’absis de l’església deSanta Eulària d’Unha, els quals, malgrat el seu estat frag-mentari, mostren una extraordinària qualitat.

En pintura sobre taula gòtica, les esglésies d’Arties i deVielha guarden dos magnífics retaules del s. XV. Tanmateix,de ben segur, el que més colpirà el visitant per la seva sin-gularitat, extraordinari cromatisme i força expressiva seranels extensos conjunts de pintura mural d’estils gòtic i renai-xentista que decoren els murs de les esglésies araneses,alguns d’ells molt recentment descoberts i restaurats.

L’església de la Mair de Diu dera Purificacionde BossòstLa vila de Bossòst, una de les més dinàmiques i coloristesdel Baish Aran, acull un magnífic exemplar d’arquitecturaromànica aranesa, l’església dera Mair de Diu deraPurificacion.

El primer que es copsa és la unitat estilística de la sevaarquitectura, fet que la converteix en un fidedigne compen-di de les principals característiques de l’art romànic de plesegle XII a la Val d’Aran, amb la seva planta basilical coro-nada a l’est per tres absis decorats amb arcuacions i lese-nes llombardes. A l’extrem nord-est se li adossa una mag-nífica torre de campanar, romànica, configurada a partir detres pisos amb finestres sobre una alta base massissa.

L’església de Santa Maria d’ArtiesL’església de Santa Maria d’Arties presenta també plantabasilical de tres naus, capçades originàriament per tresabsis, dels quals avui només es conserven els laterals. Lanau central està coberta amb volta de canó i les laterals,amb voltes de quart de cercle, reforçades per arcs doblers.

Conserva dues portalades d’accés a l’església situades ales façanes laterals. La portalada del costat nord presentasis arcs de mig punt adovellats en degradació, decoratsamb motius com l’escacat i botons semiesfèrics. La portaque dóna al sud, comunicant amb el cementiri, presentatres arcs de mig punt en degradació sense cap tipus d’or-namentació.

L’església té dos campanars, un d’espadanya al mur de lle-vant i un altre, de torre, adossat al mur de ponent. La torre

A DALT: Crist de Salardú.

Al presbiteri de l’Església deSant Andrèu, trobarem un dels

exemples de pintura muralmés grans i més ben conser-

vats de la Val d’Aran.



Era Fabrica dera LanAvui, formant part dels equipaments del Musèu dera Val d’Aran,podem visitar i conèixer el funcionament d’una d’aquestes edifica-cions fabrils de caràcter familiar, la Fabrica dera Lan (llana) de Vielha,creada al final del segle XIX, i que, d’igual manera que els molins fari-ners, utilitzava la força hidràulica del riu Nere per accionar, a travésd’una roda metàl·lica i de diferents eixos, tot un sistema d’enginys i demaquinària tèxtil. Mitjançant aquest sistema transformaven els flocsde llana procedents de les ovelles que es criaven al país en madeixesde fil de diferents gruixos i qualitats.


VAL D’ARAN ROMÀNIC > VAL D’ARAN ROMÀNIC >

de campanar, d’una gran bellesa, s’inscriu ja dins de l’ar-quitectura gòtica. Formada per cinc pisos i rematada peruna esvelta coberta piramidal, presenta, a mesura queguanya alçària, obertures progressivament més àmplies.

A l’interior ens sorprendrà la gran quantitat de bens moblesd’estils diversos que l’església guarda. D’època romànica,prop de l’entrada, hi veurem un recipient rectangular depedra, interpretada per alguns com una possible pica bap-tismal per immersió, encara que més recentment ha servitcom una oliera, decorada a l’exterior per una creu, un petitpersonatge amb els braços estesos i semiesferes en relleu. L’estil gòtic es manifesta magistralment en la imatge de St.Joan Baptista, obra cabdal de l’anomenat taller deComenges, i també el retaule del segle XV i a les pinturesmurals del XVI. El retaule consagrat a la Verge s’atribueix auna col·laboració entre dos artistes, els mestres d’All id’Arties, i representa diferents escenes de la vida de laVerge Maria. Les pintures murals dels pilars, de les voltesdel presbiteri i sobretot del primer tram de la nau, on s’hirepresenta el Judici Final, sorprenen pel seu gran expres-sionisme. Un poc més tardanes, datades el 1589 però japlenament d’estil renaixentista, són les pintures sobre taulaque decoren els murs del presbiteri.

L’església de Sant Andrèu de SalardúL’església de Sant Andrèu constitueix l’exemplar més tardàd’església de tipus basilical, construïda ja al tombant delsegle XIII, en la transició de l’estil romànic al gòtic. Lamonumental i elegant façana de migdia, on s’obre la porta-lada, ens rep a l’antiga esplanada que recorda la plaçad’armes de l’antic castell.

L’àmplia portalada romànica és configurada per cinc arcsde mig punt en degradació, aixoplugats sota d’un guarda-pols, tots ells amb una austera decoració escultòrica com-posta principalment per motius vegetals. Coronant la por-tada hi ha esculpit un Crismó. Al costat dret de la porta,dos arcs cecs conflueixen en una columna central, dotadad’un capitell esculpit de grans proporcions. A l’esquerraexisteix una altra petita arcada cega.

A l’angle sud-oest hi ha adossada una imponent torre decampanar fortificada, d’estil gòtic i de secció octogonal.Per sota la coberta, recorre tot el perímetre exterior de l’es-glésia una cornisa els permòdols de la qual ofereixen un rictreball escultòric.

A l’interior ens sorprendrà l’elegant estructura de les voltesde creueria que cobreixen la nau central, tot i que el cobri-ment de les naus laterals s’efectua mitjançant les habitualsvoltes de quart romàniques. Completa el discurs gòtic elfinestral de grans dimensions obert al mur de ponent.

En desplaçant-nos cap al presbiteri arribarem a un delsexercicis de pintura mural més grans i més ben conservatsde la Val d’Aran, realitzada al tremo en diverses fases entremeitats del segle XVI i primeries del XVII. S’hi representa ungran nombre d’escenes, de sants i d’altres personatgesbíblics o simbòlics.

No obstant això, la visita a l’església de Sant Andrèu culmi-na a l’absis central, on es troba la talla del Crist de Salardú,obra mestra romànica, datada a mitjan segle XII. La tallamostra la imatge d’un Crist sofrent, clavat a la creu ambquatre claus, ulls oberts i únicament cobert per un faldellí.El marcat costellam del seu tors nu, l’acusat estèrnum i lasecció triangular de les seves cames responen als tretscaracterístics de l’anomenat taller d’Erill

Les pintures murals delspilars, de les voltes del presbi-teri i sobretot del primer tramde la nau, on s’hi representa elJudici Final, sorprenen pel seu

gran expressionisme.Elisa Ros Barbosa

Tècnica de l’Airau de Patrimòni CulturauConselh Generau d’Aran

107Pànxing Pirineus


VAL D’ARAN GUIA PRÀCTICA > > VAL D’ARAN GUIA PRÀCTICA ]

BETRENFESTA SANT SERNILH

Festa Popular.Novembre

SALARDÚFESTA SANT ANDRÈU


GAUSACFESTA SANT MARTIN


ARRÓFESTA SANT MARTIN


LESFIRA DE LA PURÍSIMA

Es celebra des de l’any 1995 on trobarem una mostra de pro-ductes propis de Nadal, confecció, eines, artesania, animals decorral.8 de desembre

CONCERT DE NADAL

A càrrec de la coral Infantil "Es Corbilhonets" i "EsCorbilhuèrs".19 de desembre

MISA DEL GALL I ERA SOCA DE NADAU

Aquesta antiga festa de caràcter familiar s’ha convertit des del’any 1999 en una trobada comunitària, en una manifestaciópopular certament singular que es porta a terme a la plaça d’EtHaro, on una gran soca d’uns dos mestres cúbics presideix laplaça. Després de la Missa del Gall l’ajuntament convida a totsels assistents a xocolata calenta, coca i moscatell i es cantencançons nadalenques de la terra.24 de desembre

VERBENA CAP D’ANY

Festa popular per acomiadar l’any.31 de desembre

UNHAFESTA DE SANTA EULÀLIA

Festa Popular.Desembre

VIELHAFIRA ANTIC VIELHA

Del 28 de desembre al 4 de gener

CASARILHFESTA DE SANT TOMÀS

Festa Popular.Desembre

LESCAVALGATA DE REIS

Cavalcada dels Reis d'Orient i teatre a càrrec del grup "EsCorbihonets".5 de gener

ARTIESFESTA SANT SEBASTIÀ

Festa Popular.Gener

BAQUEIRA-BERETMARXA BERET D’ESQUÍ NÒRDIC

3 de febrer

Agenda

Com arribar-hiEn cotxe:L’accés a la Val d’Aran es fa per diferents vies de comunicació. La mesutilitzada és la del túnel de Vielha queuneix la Ribagorça amb la Val d’Aran.Des de Barcelona per autopista:Barcelona – Lleida (A2), Torrefarrera,Benabarre, Pont de Suert, Val d’Aran. I per carretera: Barcelona - Igualada (N-II), Torrefarrera, Benabarre, Pont deSuert, Val d’Aran.

També es pot anar via Manresa, Túnel del Cadí, La Seu d’Urgell, Sort,Port de la Bonaigua, Val d’Aran.

Des de Girona per l’eix Transversal C25 Girona, Vic, Cervera, Torrefarrera(N-230), Benabarre, Pont de Suert, Val d’Aran.

En transport públic:La companyia de transportes Alsina Graells cobreix el servei de transport públic fins a la Val d’Aran amb línees regulars i serveis diaris des de Barcelona i Lleida.

La mateixa companyia ofereix també un servei de transport que connecta las diferents poblacions araneses.

Més informació a www.alsinagraells.es

La Val d’Aran no disposa de comunicació directa en tren. La població amb estació més propera és Lleida.

Més informació a www.renfe.es

Dades d’interèsINFORMACIÓ TURÍSTICAVIELHASarriuela, 10

Tel. 973 640 110

Fax 973 640 372

[email protected]

www.torismearan.org

SALARDÚTrauèssa de Balmes, 2

Tel. 973 645 197

[email protected]

www.torismearan.org

BOSSÒSTEduard Aunàs, s/n

Tel. 973 647 279

LESSant Jaime, 39

Tel. 973 647 303

Fax: 973 648 382

[email protected]

www.turismoles.com

A DALT: Bassa d’Oles. A L’ESQUERRA: Sant Martí de Gausa.



ò de Ròsa és un magnífic edifici gòtic renai-xentista militar, catalogat com a patrimoni his-tòric per la Generalitat de Catalunya i recon-vertit en una casa de lloguer a la Val d'Aran,

ideal per gaudir d’una autèntica experiència aranesa enun marc cultural i natural incomparable.

Aquesta casa de lloguer a la Val d’Aran, per la seva ubica-ció, en ple Naut Aran, a tan sols 5 km de les pistes d’esquíde Baqueira-Beret i per la seva proximitat a paratges natu-rals com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de SantMaurici, o a llocs d’esplendor artística i cultural com la Vallde Boí, és un lloc perfecte per realitzar excursions i activi-tats, així com per relaxar-se i gaudir de la bona gastronomiade la comarca.

Les espitlleres de Çò de Ròsa guarden records des delsegle XVI. Va ser la casa del descobridor de l'Alta Califòrniai San Diego. Des d’aquesta casa rural a la Val d’Aran va atu-rar l’avanç de les tropes de Napoleó en el seu intent d’an-nexió a l’estat francès. Fins a la Guerra Civil espanyola,aquesta casa rural a la Val d'Aran va ser la casa rectoral deGessa, en nom del bisbat de la Seu d’Urgell. Les sevespedres segueixen impregnades de memòria.

La casa de lloguer a la Val d’Aran és un edifici amb unaimpressionant torre de defensa medieval adossada a unade les arestes, que disposa de dos espais: la Casa de laBalconada i les Golfes, ambdues completament equipadesi llestes per proporcionar al visitant una estada acollidora i

confortable, en un ambient històric amb totes les comodi-tats, per relaxar-se i gaudir de la bona gastronomia de lacomarca

ÇText i Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Casa rural Rosa d’Aran

> VAL D’ARAN TURISME RURAL ]> VAL D’ARAN TURISME RURAL

FITXA TÈCNICA

LA CASA DE LA BALCONADACompletament reformada, destaquen a la Casa de la Balconada ele-ments arquitectònics i decoratius que pertanyen al bagatge històricd’una casa típica de la Val d’Aran, Gessa. Apartament amb detalls enparets i sostres, així com alguns mobles d’època

Capacitat:• Saló menjador amb televisió i xemeneia típica de la Val d’Aran, Gessa• Apartaments amb cuina completament equipada• Habitació amb llit de matrimoni• Habitació amb tres llits individuals• Un bany complet, amb banyera

LES GOLFESCom el seu nom indica, corresponen a una antiga mansarda que avui s’haequipat perfectament per convertir-la en un càlid i còmode allotjament.Baqueira al nord, la Maladeta al sud i l’encant dels Pirineus al voltant.

Des de les seves finestres es contemplen el poble i les muntanyes delvoltant, i des de les més altes de l’allotjament, Baqueira-Beret i les sevespistes d'esquí, i al sud, la Maladeta i el pic d'Aneto.

Capacitat:• Saló menjador amb xemeneia, televisió i finestrals amb vistes a

Baqueira, la Maladeta i l'Aneto• Cuina completament equipada• Habitació amb llit de matrimoni• Golfes amb tres matalassos individuals• Un bany complet, amb banyera

TARIFES:

1 setmana en temporada alta: 1.580€1 setmana en temporada mitjana: 1.320€1 setmana en temporada baixa: 1.100€



El Fajol: el tresor de la Garrotxa

Font: Carme Plana. Fotos: Ajuntament d’Olot.

ada segon diumenge de febrer, elveïnat de Batet de la Serra, dins elmunicipi d’Olot, es vesteix defesta amb la Fira del Fajol. Es trac-

ta d’una jornada plena d’activitats alvoltant d’aquest llegum amb l’objectiude donar-lo a conèixer.

Molta il·lusió, molta participació veïnali moltes ganes de compartir el conei-xement del fajol és el que es pot trobaren aquesta fira. Des d’un tast de platselaborats amb fajol fins a una demos-tració de com es batia, es ventava i esmolia antigament aquest llegum és elque omplirà la celebració. S’instal·laun molí antic per fer-ho més real i es

compta amb l’ajuda dels més veteransdel poble, que hi participen desinte-ressadament i amb moltes ganes.

Altres activitats com un concert demúsica, un mercat d’artesania i deproductes locals i un seguit d’activi-tats per a la mainada complementenels actes de la fira. L’espectacle estre-lla és l’organitzat per la faràndula: ungegant que representa el senyor quebatia antigament el fajol es passejaràpels carrers de la festa. Només estractarà d’una aparició momentània, jaque la presentació oficial del gegantno es farà fins a la Festa de la Trinitat,que es celebra al juny.

C

[ GARROTXA EL FAJOL >

Una planta de 30 a 80 cm d’alçada, amb fulles en forma de fletxai flors blanques i roses, és el cultiu estrella de la Garrotxa. A Catalunya només es conrea en aquesta comarca, on el climad’estiu és plujós i en permet el desenvolupament. La Fira delFajol busca plasmar el significat d’aquesta planta garrotxina.

LA DIMENSIÓ GASTRONÒMICA

Les proteïnes que s’obtenen delsgrans de fajol són les de més alt valorbiològic del regne vegetal. En aquestsentit són molt útils per substituir lacarn en els règims vegetarians.

La seva aplicació més estesa és lad’elaborar postres. La farina que s’ob-té del fajol es cou fins a aconseguiruna textura i forma semblants a les delcodony. Es presenta en barres de lesquals es fan talls més aviat prims quees fregeixen fins que queden bentorrats. S’hi afegeix sucre, mel o rata-fia per acompanyar i ja es pot gaudird’unes postres delicioses i naturals.També s’usa per fer galetes o crepes.

D’altra banda, el fajol també té algunaaplicació en plats, com sopes, o enl’elaboració de pa. En aquest sentit elgrup d’hotelers Cuina Volcànica de laGarrotxa ha fomentat molt aquest úsgastronòmic. Es tracta d’un grup d’ho-telers que cuinen específicament ambproductes de la terra, de terra volcàni-ca en aquest cas.

La distribució del fajol es fa a petita aescala, però tenint molt en compte laqualitat. Es reparteix sobretot per laGarrotxa, tot i que també es visitendiverses fires dels voltants, com

poden ser les de Banyoles o deBesalú. Les gran superfícies no entrenen els punts de distribució establerts,sinó que es busca arribar als petitscomerços, on el tracte és més proper iencara es poden oferir productes fres-cos com a productes del dia. És el casdel fajol. S’ha de tenir en compte quea les farinetes obtingudes de la plantano s’hi afegeix cap tipus de conserva-ció i que, per tant, una distribució agran escala seria inviable i faria perdreel valor natural del producte.

UNA PÈRDUA POC VALORADA

El fajol és un cultiu gairebé tan escàscom exclusiu dins la Garrotxa. El totalde superfície ocupada per aquestaplanta es calcula entre les 7 i les 8hectàrees que resten en mans de 3 o4 garrotxins.

La majoria de visitants de la fira hansentit parlar del fajol, però en desco-neixen el procés de cultiu i d’elabora-ció. D’aquí el motiu de la celebració. Amés, es busca obrir el ventall de visi-tants i en aquesta tercera edició de lafira es milloraran les grans zones d’a-parcament que ja hi havia.

El 10 de febrer, la Fira del Fajol de laGarrotxa us espera!

Camp de fajols.

Camp de fajols.

GARROTXA EL FAJOL >

Celebració de la FiraMostra de productes artesanals de la zonadurant la Fira.



OLOTPROVA D’ARTISTA 30 DIES DE GRAVAT

Certamen dedicat a la tècnica del gravat.Novembre

MOSTRA GASTRONÒMICA DE LA GARROTXA

Novembre

MIERESFIRA DE L’INTERCANVI

Intercanvi de tot tipus d’objectes amb músics i animadors.Novembre

DIVERSES POBLACIONSMISSA DEL GALL

Destaca la del monestir romànic de Sant Joan les Fonts,monument declarat d’interès nacional.24 de desembre

BESALÚFIRA DE LA RATAFIA

Un dels actes més importants del dia és l’elecció de lamillor ratafia de l’any, que serà la que es comercialitzaràl’any següent.Desembre

LA VALL D’EN BASFIRA DE SANT NICOLAU

Artesania, maquinària agrícola i productes agroalimentaris.Desembre

SANT FELIU DE PALLEROLSFIRA DE SANTA LLÚCIA

Mercat de productes tradicionals i exposició de bestiar.Desembre

OLOTMERCAT D’ARTESANIA

Figures de pessebre, decoració de Nadal.Desembre

DIVERSOS MUNICIPISPESSEBRES VIVENTS

Desembre

OLOTMOSTRA DE PESSEBRES I MERCAT DE NADAL

També mercat d’objectes i productes nadalencs.Desembre i gener

SANTA PAUFIRA DEL FESOL

Degustacions de plats elaborats amb fesols de Santa Pau.Gener

BATET DE LA SERRAFIRA DEL FAJOL

Oferta de productes autòctons elaborats amb fajol i mostrad’artesania. Demostració de l’art del batre i ventar el fajol.Febrer

OLOTCARNESTOLTES

Febrer

BESALÚ BESALÚ, CIUTAT JUEVA

Febrer

SANT JOAN LES FONTSFESTA DEL TASTET

Febrer

Agenda

> GARROTXA AGENDA ]

RESTAURANT CAN BASTANSA les meravelloses portes de la Fageda. Cuina tradicional, típica de pagès.Especialitats: Fesols amb butifarra, galtes de porc i carns a la brasa.

Ctra. de Santa Pau, Km 5St. Miquel Sa Cot - SANTA PAU (Girona)Tel. 972 68 01 78

CAN FELICIÀ - TURISME RURALCan Felicià, una casa plena d’història. Avui en dia reformadaen una casa de turisme rural amb molta personalitat iencant. Consta de: 6 dormitoris amb bany, (capacitat 12adults i 6 nens). Sala d’estar amb jocs, tv, dvd... Menjadoramb vistes impressionats. Sala per a esdeveniments. Jardíamb piscina. I un munt d’activitats per realitzar.Veïnat de Segueró - BEUDA (Girona)Tel. i Fax 972 590 [email protected]

CAN MESTRE HUMÀCasa rural independent, totalment reformada i envoltada de natura i vegetació capacitada per a10-12 persones. Es lloga la casa sencera. Llocideal per famílies o amics, situat a pocs km. delParc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa.

LA VALL D'EN BAS (Girona) - Tel. 649 206 [email protected] - www.fina.cat/canmestrehumawww.fina.cat/canguidicwww.fina.cat/canmaya

HOTEL BORRELL***Situat en una zona tranquil·la, a prop del centre comercial de la ciutat i emmarcat dins el ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.L’Hotel Borrell és un bon lloc per gaudir tant de lacomarca, com de la seva capital, Olot.

Nònit Escubós, 8OLOT (Girona)Tel. 972 276 161 - Fax 972 270 408www.hotelborrell.com - [email protected]

ALLOTJAMENTS CAN SALGUEDAAl cor de la Vila Vella de Santa Pau, davant del Portalde Mar, Can Salgueda us ofereix uns allotjaments totalment equipats per gaudir de ple de la tranquil·litat de l’ambient medieval i del paisatge de la Garrotxa.

Vila Vella, 23 - SANTA PAU (Girona)Tel. 626 302 273 - [email protected]

CAL TORTCasa aïllada amb capacitat per a 7 persones i totalment equipada.

Cal Tort - DosquersMAIÀ DE MONTCAL (Girona)Tel. 607 289 911 - Fax 972 50 04 40www.jordifelix.com/[email protected]

COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.

REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) - Tel. 972 690 606 [email protected]

LA FRANCESA RESTAURANT-APARTAMENTS

Quatre apartaments completament equipats, amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Idealfamílies o amics i poder gaudir de la tranquil·litatde la zona. Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb productes de temporada.Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 3SANTA PAU (Girona)Tel. 972 262 241 - [email protected]


RESTAURANT "CAL PARENT"Avda. President Lluis Companys, 6-8BESALÚ (Girona) - Tel. 972 590 110 Fax 972 591 243 - [email protected]

RESTAURANT L’HOSTALETC/ Vic, 18HOSTALET D’EN BAS (Girona)Tel. 972 69 00 06

HOTEL COMTE TALLAFERRO***Ganganell, 2 - BESALÚ (Girona)Tel. 972 591 609 - Fax 972 591 [email protected]



Del parc de les coves prehistòriquesde Serinyà fins al Refugi Antiaeri de

la Casanova de TraverFont i Fotos: Consell Comarcal Pla de l'Estany

[ PLA DE L’ESTANY COVES PREHISTÒRIQUES >

any 1938, en ple conflicte dela Guerra Civil Espanyola, elgovern de la República vaordenar la construcció d’unaeròdrom militar a la zona del

pla d’Usall. Es tracta d’una extensaplana d’unes 700 ha, situada al nord deBanyoles, que forma part de quatremunicipis: Esponellà, Fontcoberta,Porqueres i Serinyà. L’absència totald’obstacles i el fet que ho hi hagi capelevació del terreny foren les circums-tàncies que van fer decidir a l’ExèrcitPopular de la República la construcciód’aquest camp d’aviació.

Molta gent de la comarca encara con-serva el record, alguns de forma direc-ta i d’altres a través dels seus familiars,

de quan amb eines rudimentàries(pales i pics) aquells primers dies del’any 1938 van treballar per reconvertirel que eren els camps de conreu enunes precàries instal·lacions militars.

A partir de mitjans del mes d’abril de1938, des de l’aeròdrom militar deCelrà (Gironès), que havia estat dura-ment castigat, van començar a desviarels primers aparells cap al nou camp deMartís. Des d’aquest nou emplaça-ment, els avions de fabricació russaTupolev SB-2, popularment conegutsper Katiuskes, van prendre part en ladefensa de la batalla de l’Ebre aquellestiu de 1938.

Després de quasi 70 anys d’aquells

fets, el Consell Comarcal del Pla del’Estany ha organitzat una ruta guiadaper passejar-nos pels escenaris realson tingueren lloc aquests episodis de laguerra civil. Podrem veure on era elcamp d’aviació, els llocs on va succeirel bombardeig aeri del 7 de novembrede 1938, en el qual els avions italiansque provenien de la base de Mallorcavan llençar més de 1.800 kg de bom-bes. També veurem la casa que es vaconvertir en polvorí per guardar-hi lamunició, explosius i bombes, que vanutilitzar els avions russos, i finalmentbaixarem en el refugi antiaeri que es vaconstruir aquell 1938, l’element mésrellevant que s’ha conservat al Pla del’Estany d’aquell període bèl·lic.

Es tracta d’un refugi excavat sobre lapedra, que serví de protecció per al per-sonal militar que utilitzava lesinstal·lacions del camp. Per comparacióamb d’altres refugis, es calcula que téuna capacitat per a unes 120 persones.Consta d’una galeria de 20 m de llargadaper 2 m d’ample, amb volta de canó, quecondueix fins a una altra sala mésespaiosa, amb dues grans columnes.

Hi podrem veure els diversos punts deventilació que unien el sostre amb lasuperfície en forma de zig-zag, de mane-ra que s’impedís la trajectòria d’una hipo-tètica entrada de la metralla o de l’onaexpansiva de les bombes.

Totes les persones que facin la ruta guia-da se’ls entregarà un opuscle que elConsell Comarcal ha editat amb motiud’aquest interessant recorregut cultural,que transcorre pels llocs on van succeirfets de la història recent del nostre país

L’

> PLA DE L’ESTANY COVES PREHISTÒRIQUES ]

117Pànxing Pirineus

A DALT: Refugi exterior.

Dades d’interèsConsell Comarcal Pla de l'Estany - La IncubadoraPg. de la Indústria, 78 - Banyoles

[email protected]

Tel. 972 583 258

Parc de les Coves Prehistòriques de SerinyàCarretera comarcal C-66

17852 SERINYÀ

Tel. 972 593 310

Fax: 972 593 175

[email protected]

BANYOLESFIRA DE SANT MARTIRIÀ I FIRESTANY

La fira de Sant Martirià arrenca de l’època medieval i nocal dir que en aquest llarg passat històric ha sofert unagran transformació. No obstant, ha mantingut una part dela seva centralitat més singular que és la fira del bestiar.16,17 i 18 de novembre

SERINYÀFESTA MAJOR DE SANT ANDREU

Ofici religiós, sardanes, concert, ball... Tot plegat junt ambun castell de focs a càrrec d’una pirotècnica conformenuna festa on tothom s’hi troba bé.25 de novembre

MATAFESTA MAJOR MATA

Sardanes, un encantament de coques i el tradicional ver-mut són els actes més característics d’aquesta jornadafestiva.25 de novembre

MATA- PORQUERESFIRA D’HIVERN

Concurs de dibuix sobre asfalt, concurs d’allioli, intercan-vi de joguines...Del 6 al 8 de desembre

CRESPIÀFESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA

Dinar popular, havaneres o teatre, solen formar part delsactes d’aquest dia.8 i 9 de desembre

PALOL DE REVARDITAPLEC DE SANTA LLÚCIA

S’hi celebra una arrossada i un ball entre altres activitats.8 i 9 de desembre

BANYOLESSANT ANTONI ABAT

En els darrers anys s’ha incrementat la participació enaquesta festa amb tota classe d’animals, cavalls, espe-cialment.Cap de setmana més proper al 17 de gener

CORNELLÀ DEL TERRI I SERINYÀSANT ANTONI ABAT

20 de gener

CAMÓSSANT VICENÇ

Una gran arrossada al pavelló aplega la majoria de veïns,que després tenen l’ocasió de ballar sardanes i acabar lafesta amb un animat ball amb acompanyament d’orques-tra.20 de gener

ESPONELLÀLA CANDELERA

Encara que és una festa de simbologia religiosa, ha deri-vat cap a una festivitat plenament popular.2 de febrer

MELIANTA (FONTCOBERTA)FIRA DE LES 2 I 4 RODES

Els que tenen afició al món del motor tenen l’oportunitaten aquesta singular fira de veure, comprar i intercanviartot allò que hi fa referència, encara que també trobemvehicles sense motor, com ara carruatges.2 i 3 de febrer

OLIVES (VILADEMULS)APLEC DE SANT MER

La centenària tradició d’aquest aplec no ha fet minvar elsparticipants en aquesta trobada al voltant de l’ermita desant Mer, el sant al qual s’atribueix haver vençut el llegen-dari drac de Banyoles.3 de febrer

CRESPIÀFIRA DE LA MEL

La fira de la mel reuneix cada any prop de trenta mil per-sones que mercadegen i compren, a part de la mel, totaclasse de productes i articles artesans23 i 24 de febrer

Agenda


L’Alta Ribagorçagastronomia tradicional de qualitat

ingú no pot dubtar ja de la trans-formació experimentada perl’Alta Ribagorça en matèria derestauració. L’àmbit gastronò-mic, d’uns anys ençà, s’ha ins-

tal·lat amb força i ho ha fet, a més,amb el valor afegit de vincular-se moltestretament amb els productes de laterra, que a l’igual que el patrimoni,són testimonis de la rica cultura i his-tòria dels ribagorçans.

La ribagorçana és una cuina de mun-tanya, basada en els recursos naturals

i elaborada seguint antigues tradi-cions. Una cuina que ens permet gau-dir d’una curiosa barreja de productesi estils que van des de la cuina méstradicional a la més creativa i elabora-da.

CADA PRODUCTE AMB LA SEVA FESTA

Com a gastronomia excepcional, dis-posa d’una matèria prima específica i,per tant, d’uns plats típics. El corderés un d’aquests productes de gran

tradició culinària amb el qual es podenpreparar tant menges més aviat elabo-rades com d’altres de més senzilles.

El freginat o el palpis, per exemple, ésuna barreja de sang i fetge fregidaamb ceba feta a partir d’una cuixa dexai feta a la cassola amb herbes. Peròla menja més destacada que utilitzaelcorder com a base de la seva elabo-ració és la girella, un embotit dels méstradicionals de la comarca.

N

[ ALTA RIBAGORÇA GASTRONOMIA >

La gastronomia d’un territori és un bé molt preuat i constitueixun dels atractius més importants de què gaudeix Catalunya.Potser influenciades per la globalització que amenaça tot el país,les comarques no tan muntanyoses han perdut una mica la tradi-ció de la bona cuina i, sobretot, de l’ús de productes de la terra.

La ribagorçana és unacuina de muntanya,basada en els recur-sos naturals i elabora-da seguint antiguestradicions.

Embotits

ALTA RIBAGORÇA GASTRONOMIA >

Vianda


Cada tercer diumenge d’octubre secelebra la Fira de la Girella, situada alnucli històric del Pont de Suert, prota-gonitzada per la vida a muntanya, perles tradicions i pels antics oficis vincu-lats al món rural i ramader.

Les dones del poble elaboren endirecte la girella i tots els assistents ala fira poden degustar-lo. Els seus orí-gens es remunten al segle XV.Antigament era un àpat reservat per ales grans ocasions com els casamentso d’altres celebracions. En el cas delPont de Suert és el plat per excel·lèn-cia de la Confraria de Sant Sebastià,patró del poble.

El porc i els seus derivats són tambémolt apreciats. Al costat del típic con-fitat trobem una sèrie d’embotits dejusta fama com el xolís (elaborat ambles parts més bones del porc: llom ipernil), la secallona (semblant al fuet),la botifarra o el farcit de carnaval (estó-mac de porc farcit de carn picada,ous, pa i panses).

Altres plats que constitueixen els eixosbàsics de la gastronomia ribagorçanasón la vianda (l’escudella de l’AltaRibagorça), els civets, la col i les trum-fes amb suc de rosta i la cuina debolets. Aquests últims productes de laterra gaudeixen d’una importància

considerable i, per això, una altra festatradicional de l’Alta Ribagorça s’ocupade fer-los protagonistes.

Font i Fotos: Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça


La Festa del Cep es celebra anual-ment el primer diumenge de novembreal barri antic de Vilaller. L’estrella indis-cutible d’aquesta celebració és aquesttipus de bolet: el cep. S’organitzendiverses activitats, com el concurs deboletaires, sortides per conèixer elsbolets de la vall de Barravés, unaexposició d’aquests fongs, el mercattradicional de tardor amb productespropis d’aquestes dates com bolets,crispells, flors seques, herbes remeie-res i codonyat, així com una degusta-ció de ceps per a tots els assistents.

Les Jornades Gastronòmiques delBolet de l’Alta Ribagorça intensifiquenel pes d’aquest producte a la comar-ca. En arribar la tardor i aprofitant quela natura ens regala l’inconfusiblesabor d’aquests curiosos i exquisitsfruits de la terra, el Patronat Comarcalde Turisme i els restauradors interes-sats organitzen una campanya gastro-nòmica basada en aquest preuat fong,que durant la temporada de recol·lec-ció és el protagonista indiscutible deles taules dels nostres restaurants.

En aquest sentit, tots els caps de set-mana del mes d’octubre es duu aterme una gran activitat a través d’ac-tes dedicats a enaltir la cuina i els seusproductes autòctons com ara unaexposició de bolets, sortides de camp,festes...

Aquestes jornades són un vehicle depromoció de la riquesa gastronòmicaribagorçana i un dels esdevenimentsmés esperats del calendari culinari dela comarca. Cal només que els boletsno faltin per tal que els paladars mésexigents puguin gaudir d’uns fantàs-tics menús en un marc incomparablecom és l’Alta Ribagorça.

L’Alta Ribagorça amaga un munt deplaers culinaris. Us animeu a assabo-rir-los?

ALTA RIBAGORÇA GASTRONOMIA >ALTA RIBAGORÇA GASTRONOMIA >


A DALT: Festa del CepAL MIG I A LA DRETA: Fira de la GirellaA BAIX: Cuina amb bolets

...la menja més desta-cada que utilitza elcorder com a base dela seva elaboració ésla girella, un embotitdels més tradicionalsde la comarca.

ELABORACIÓ DE LA GIRELLA

El trinxat de menuts, freixura i carn del cap es lliga amb

arròs, als quals s’afegeix, segons l’artesà, ous, julivert, molla

de pa, cansalada, pebre i sal. Amb aquesta barreja s’omple

el panxó de corder, del qual en surten les girelles que es

cusen i es bullen. Es pot menjar un cop acabada de coure o

simplement fregida.


VILALLERFIRA DE TOTS SANTS

Antiga fira ramadera en la qual es duu a terme el concursde vaca bruna del Pirineu, exposició de maquinaria agríco-la i bestiar, demostració d’esports rurals i degustació degirella.2 de novembre

3A EDICIÓ FESTA DEL CEP

Mercat artesanal, concurs de bolets, degustació gastronò-mica de ceps per a tots els assistents, actuació musical,sortides per conèixer els bolets, exposició, etc.4 de novembre

FESTA XICA DE ST. CLIMENT

23 de novembre

VALL DE BOÍ7È ANIVERSARI FESTA DEL PATRIMONI DE LA

HUMANITAT

Durant el matí jornada de portes obertes a tot el conjuntromànic de la Vall de Boí30 de novembre

EL PONT DE SUERTMITJA MARATÓ

Novembre

BOÍITINERARI DE NATURA “NEUS D’HIVERN”

Excursió amb raquetes de neu pel Parc Nacionald’Aigüestortes. Sortida des de les cases del Parc de Boí iEspot a les 9.30 h.8 de desembre

VILALLERELS ESQUELLOTS DE ST. ANTONI

17 de gener

EL PONT DE SUERTFESTES DE LA CONFRARIA DE SANT SEBASTIÀ

Més de 400 confrares (homes caps de família) es reunei-xen en els àpats i actes religiosos. Totes les menjadessegueixen la tradició des de l’any 1.503 data de la sevacreació, amb productes autòctons com el corder i la girella.Del 19 al 21 de gener

MALPÀSFESTA PETITA

20 de gener

LLESPFESTA DE SANT BLAI

3 de febrer

VALL DE BOÍTROBADA HIVERNAL

Mitjans de febrer

DIVERSES POBLACIONSCARNESTOLTES

Febrer

EL PONT DE SUERTCOL·LECCIÓ D’ART SACRE DE LA RIBAGORÇA

A l’església Vella de Pont de Suert hi ha una extraordinàriaCol·lecció d’Art Sacre formada tant pels retaules ja exis-tents a l’església com els del patró del Pont de Suert, SantSebastià, construït l’any 1730. En altres espais de l’esglé-sia es conserven d’altres peces d’orfebreria, imatgeria ipintura barroques de singular importància, així com altrespeces curioses.Col·lecció oberta al públic.

Horari per Nadal: 10.30 a 13.30 h. i de 18.00 a 20.00 h.

Visites convingudes.

VALL DE BOÍVISITES A LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES.

Consultar horaris de visita.

Agenda

> ALTA RIBAGORÇA AGENDA

Dades d’interèsPatronat Comarcal de Turisme de l'AltaRibagorçaAv. Victoriano Muñoz, 48

25520 El Pont de Suert

Tel. 973 69 04 02 / 902 10 15 16

Fax: 973 69 05 75

[email protected]

www.ribagorca.com

Oficina Municipal de Turisme del Pont deSuertAv. Victoriano Muñoz, 22

25520 El Pont de Suert

Tel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05

Fax: 973 69 02 93

[email protected]

www.elpontdesuert.com

Oficina del Patronat de la Vall de BoíPg. Sant Feliu, 43

25527 Barruera

Tel. 973 69 40 00

Fax: 973 69 41 21

[email protected]

www.vallboi.com

Centre del Romànic de la Vall de Boí C/ del Batalló, 5

25528 Erill-la-Vall

Tel. 973 69 67 15

Fax: 973 69 67 14

[email protected]

Punt d’informació de VilallerC/ Sant Climent, 1

Tel. 973 69 81 59

[email protected]

vilaller.ddl.net

Casa del Parc Nacional d’AigüestortesC/ de les Greieres, 2. Boí

Tel. 973 69 61 89

www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm

CÀMPING ALTA RIBAGORÇACtra. N-230LES BORDES DEL PONT DE SUERT (Lleida)Tel. 973 96 05 21 / 605 330 049www.campingpirineos.com

RESTAURANT LA LLEBRETACarta elaborada i rebosteria pròpia.Ctra. de la Vall, s/nBARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 42

> ALTA RIBAGORÇA AGENDA ]

Festa del Cep

Cistell de bolets

Bolets de l’Alta Ribagorça



Guiad’establiments

GUIA D’ESTABLIMENTS >[ GUIA D’ESTABLIMENTS >

LLOGUER DE BUNGALOWSCÀMPING / PISCINA

BAR-RESTAURANTCtra. N-260, Km 230

Tel. 973 35 13 32 - Fax 973 35 55 4025711 MONTFERRER

La Seu d’Urgell (Lleida)

2ª CATEGORIAVine a viure la natura

Tel. 973 66 18 18CARAVANING BUNGALOW

CÀMPING SENTERADAVALL FOSCA

CAMPING CARAVANINGBUNGALOWTAÜLL

Tel. 973 69 61 74 Tel. 973 66 18 18CARAVANING BUNGALOW

CÀMPING SENTERADAVALL FOSCA

R E S T A U R A N T

La Taverna dels Noguers

C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT

PPUIGCERDÀ MARTINET

6 Km

LA TAVERNADELS NOGUERS

LA SEU

N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T el. 973 38 40 20 - Dijous Tancat -

VENDES - LLOGUERS - ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

Av. Victoriano Muñoz, 4 bxs25520 El Pont de Suert - Boí[email protected] - www.finquesplanes.com

Tels. 973 69 06 59678 237 800

Fax 973 69 12 13

Alt Urgell

HOTEL RESTAURANT ANDRIADes de 1875...Passeig Joan Brudieu, 24Tel. 973 38 03 [email protected] Seu d’Urgell

HOTEL DOM - RESTAURANT LA VALLCtra. C-14, Km 661 Tel. 973 383 513www.hoteldom.netOOrganyà

Alt Empordà

HOTEL DE LA MONEDA ****Plaça de la Moneda, 8-10Tel. 972 158 602Castelló d’Empúries

LA MUGAC/ Major, 26 - Tel. 972 673 296Vilanova de la Muga

RESTAURANT TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses a GarriguellaTel. 972 530 129Especialitat en cuina casolanaGarriguella

Baix Empordà

GOLF PLATJA DE PALSCtra. del Golf s/nTel. 972 66 77 39 www.golfplatjadepals.comPals

GOLF SERRES DE PALSCtra. de Pals a TorroellaTel. 972 63 73 75www.golfserresdepals.comPals



> GUIA D’ESTABLIMENTS ]GUIA D’ESTABLIMENTS >

LLAR DE MUNTANYA

Av. del Segre, 4 - 17520 PUIGCERDÀ Tel./Fax. 972 883 519- Mbl: 606 784 560

Autèn

ticambient alpí!

Moble MassísXemeneiesDecoració

Il·luminacióCortines

ComplementsRegals

Nou!

HOTEL RESTAURANT

C/ Sant Quintí, 5517534 RIBES DE

FRESERTel. 972 72 70 18

972 72 74 00Fax 972 72 77 81

[email protected] www.hotelsantantoni.net

Camí de Ventajola s/n17534 Ribes de FreserTel. 972 72 88 [email protected]

www.hotelresguard.com

Apartaments de lloguerC à m p i n g B u n g a l o w s

Tel. 973 62 40 40Fax 973 62 41 44

25597 ESPOT Pallars Sobirà[email protected]

www.hotelroya.net

Tel. 608 264 396 - Viliella 25726 Vall de la Llosa - Cerdanya

www.restaurantcaltia.com

Petit Hotel de Riu El Petit Hotel de Riu de Cerdanya disposa de 8 habitacions

personalitzades (2 de les quals adaptades). Piscina spa climatitzada

i gimnàs. És sinònim del millor art culinari, on tradició i modernitat

s’agafen de la mà. L’hotel també compta amb una botiga d’interiorisme,

completant així la seva aposta pel disseny i la modernitat en el marc natural

més incomparable.

Ctra. de Bellver a Riu, s/n - RIU DE CERDANYA - Tel. 677 508 838 / 638 843 766

PROPERA INAUGURACIÓ

AL DESEMBRE,

INFORMEU-VOS!

La CarenaServeis Immobiliaris C/ Doctor Piguillem, 3 baixos • Puigcerdà

Tel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34 Fax 972 88 22 61www.lacarena.com [email protected]

Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques

Assessorament immobiliari Serveis administratius

Refugi Cap Del Rec

MENJARS CASOLANSESTADES PER A GRUPSDORMIRS - BAR

Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya

Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093

www.spainmountains.info/ refugicapdelrec

HOTEL

HUSA

MOIXERÓ

Completamentreformat,acollidor,familiar...

voldràs repetir!

(972 89 02 38)

PIZZERIA

DOLCE VITA

La nostra massa de pizza

marca la diferència.Cuinades al forn de

llenya... comprova-hotu mateix!

(972 89 04 01)

www.husamoixero.com · www.husalamontana.com · www.husa.es

TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

•TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA

•MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUSDE FUSTAFusta interior - Fusta exterior

•CONTROL I TRACTAMENTDE PLAGUES

Ús ambiental / Indústria alimentària

Desinfecció DesinsectacióDesratització

•VERNISSOS - LASURES

•COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DEPARQUETS (Naturals o sintètics)

•POLIMENTS I VERNISSATS DEPARQUETS

•MANTENIMENT I RESTAURACIÓDE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS

•Tot tipus de PINTURADECORACIÓ - ESTUCATSPintura Façanes amb elevadorpropi

•SORREJATS I DECAPATS DEMETALL, FUSTA I PEDRA

GI-0028S-SA

Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Coronel Molera,16 - 17520 PUIGCERDÀ

CERDANYA TRACTAMENT

TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA

Tel. 972 13 61 02 Setcases �Ripoll s� Tamb ens trobar s a Camprodon!

Cerdanya

HOSTAL RESTAURANT D’ESCADARCSC/ Rufaca, 4 - Tel. 972 144 088 Escadarcs

RESTAURANT - BAR EL PORTALPl. Major, s/nTel./Fax 972 89 42 75Ger

CAL MARTRIC/ Major, 39 - Tel. 636 371 683 / 972 147 019www.calmartri.eresmas.com. GerEl seu atractiu us farà sentir com en família.

CAL SANDICAl bell mig del poble amb extraordinàries vistes alCadí. 4 hab. amb bany, sala d’estar amb llar de foc,restaurant de muntanya amb cuina casolana delPirineu. Tel. 973 515 193 - Aransa

Garrotxa

RESTAURANT CAN BASTANSCtra. de Santa Pau, km 5 - Sant Miquel Sa CotTel. 972 68 04 76 - Santa Pau

RESTAURANT SANT MIQUELMas Colomer, s/n Tel. 972 69 01 23La Vall d’en Bas

RESTAURANT CAL SORDETCtra. Castellfollit a Sant Joan les FontsTel. 972 29 02 21www.calsordet.comSant Joan les Fonts

HOTEL LA PERLACtra. de la Deu, 9Tel. 972 262 326 - www.laperlahotels.comOlot

HOTEL BORRELLC/ Nònit Escubós, 8Tel. 972 276 161www.agtat.es/borrell - [email protected]


Ripollès

CAN JORDIBar – Restaurant – Vins i QueviuresAl costat de l’esglésiaTel. 972 741 370Espinavell

RESTAURANT ANNATel. 972 727 260Ventolà


> GUIA D’ESTABLIMENTS ]GUIA D’ESTABLIMENTS >

PASTISSERIA

PLAÇA SANT ROC, 625280 SOLSONA

Tel. 973 48 06 58Fax 973 48 19 89

Passeig Pere Claret, 10-B25280 SOLSONATel. 973 48 25 04

[email protected]

EMBOTITS D’ELABORACIÓ PRÒPIA

PLATS PRECUINATS

EMBOTITS D’ELABORACIÓ PRÒPIA

PLATS PRECUINATS

Ctra. de Manresa, Ed. Piscis, bxs.Tel. 973 48 20 55 - Fax 973 48 08 26SOLSONA

Ctra. de Torà, 25Tel. 973 48 12 90SOLSONA

C. de la Sèquia, 24Tel. 93 873 51 84MANRESA

C. Castell, 35Tel. 973 48 11 67SOLSONA


Barcelonès

MOBLES L’ESCÓ VERDC/ Aribau, 61Tel. 93 451 22 [email protected] en mobles rústics a mida.Decoració ambiental per a cases, pisos i apartaments al camp, platja i muntanya.Barcelona

Berguedà

HOTEL BERGA PARK ***Ctra. de Solsona, 1ATel. 93 821 66 [email protected]

HOTEL QUERALTPlaça de la Creu, 4Tel. 93 821 06 11Berga

LÀMPARES CASA MAGÍPl. Viladomat, 11Tel. 938 210 388casamagí@telefonica.netBerga

MOBLES MONTSERRAT 2 MOBLESCtra. de Ribes, 23Tel. i Fax 938 211 497Interiorisme – Il·luminació – DescansBerga

Maresme

HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l’Església, 32 - Tel. 93 753 19 02Cabrils

RESTAURANT EL NOU BOTAVARACristòfol Colom, 76Tel. 93 759 29 45 - Fax 93 754 06 [email protected] de Mar

RESTAURANT XEFLISCuina catalana, carns a la brasa, cargols a la llauna, cuina de temporada, calçots, peix fresc, bacallà.Camí de Vilassar de Dalt, 15Tel./ Fax 93 750 81 95 / 93 750 89 83www.xeflis.comCabrils

RESTAURANT EL RACÓ DE CAN FELIUEl Racó de Can Feliu us proposa unacuina de mercat, elaborada amb productes frescos i fonamentada enla cuina tradicional, però seguint de

prop les tendències de la nova cuinacatalana.C/ Àngel Guimerà, 41Tel. 937 532 916 www.elracodecanfeliu.comVilassar de Dalt

RESTAURANT XARETC/ Xurroia, 3Tel. 93 750 75 49www.restaurantxaret.comCabrils

Solsonès

HOTEL FONTS DEL CARDENERCtra. de Tuixent, s/nTel. 973 49 23 77www.hotelfontsdelcardener.comLa Coma

RESTAURANT LA CABANA D’EN GELIMenú diari i carta. Menjadors privats per a grups. Dilluns i dimarts descans setmanal. Terrassa d’estiu. Cuina casolana amb tocs innovadors.Ctra. Sant Llorenç, s/nSolsona

TURISME RURAL CAL MARTICamí del Santuari de LordTel. 973 492 276 www.calmartircp.com. Antiga masia que ha estat rehabilitada per acollir dos allotjaments rurals independents.Guixers

REFUGI COLL DE PORTCtra. de La Coma, s/nTel. 608 130 184TTuixent


On trobaràsel Pànxing Pirineus

A més a més ens podràs trobar a molts dels hotels, restaurants,turismes rurals, botigues d’esports, museus, centres esportius, camps de golf i d’altres oficines de turisme de Catalunya, Andorra, sud de França i Mallorca.

O si ho prefereixes te l’enviem a casa.

Per a més informació: Tel. 972 88 24 28 · [email protected]

Oficines de Turisme:

ALT EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE CADAQUÈS

C/ Cotxe 2-A - Cadaqués - 972 258 315OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓ

D'EMPÚRIES Plaça Jaume I, s/nCastelló d'Empúries - 972 156 233OFICINA DE TURISME PORT DE LA SELVA

C/ Mar, 1 - El Port de la Selva - 972 387 025OFICINA DE TURISME DE FIGUERES

Plaça Sol s/n - Figueres - 972 503 155OFICINA DE TURISME DE L'ESCALA

Ctra. Orriols a Viladamat - L'Escala972 770 603OFICINA DE TURISME DE PERALADA

Pl. Peixateria, 6 - Peralada - 972 538 840OFICINA DE TURISME DE ROSES

Av. Platja, 39 - Roses - 972 152 043

ALT PENEDÈSOFICINA DE TURISME DE VILAFRANCA

DEL PENEDÈS C/ Cort, 14Vilafranca del Penedès - 93 892 03 58

ALT URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME DE

L'ALT URGELL Passeig de Joan Brudieu, 15La Seu d'Urgell - 973 353 112

ALTA RIBAGORÇAOFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍ

Passeig Sant Feliu, 43 - Barruera973 694 000OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL

PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 23El Pont de Suert - 973 690 640

ANDORRAOFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLA

Plaça de la Ronda - Andorra la Vella00 376 827 117OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLO

Caseta Pro-Turisme Canillo - Canillo00 376 751 090OFICINA DE TURISME DE LA MASSANA

Avda. Sant Antoni - La Massana00 376 835 693

ANOIAOFICINA DE TURISME DEL CONSELL

COMARCAL DE L'ANOIA

Pl. Sant Miquel, 5 - Igualada - 93 805 15 85

BAGESOFICINA DE TURISME DE CARDONA

Av. Del Rastrillo, s/n - Cardona - 93 869 27 98OFICINA DE TURISME DE MANRESA

Via Sant Ignasi, 40 - Manresa - 93 878 40 90OFICINA DE TURISME DEL CARDENER

C-55 Km. 39 - Sant Martí de Torroella93 836 17 08OFICINA DE TURISME DE SÚRIA

C/ Sant Climent, 21 - Súria - 93 869 56 85

BAIX CAMPOFICINA COMARCAL DE TURISME

DEL BAIX CAMP

C/ Dr. Ferran, 8 - Reus - 977 322 155

BAIX EBREOFICINA DE TURISME DE TORTOSA

Av. Generalitat, s/n - Tortosa - 977 442 567

BAIX EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE LA BISBAL

D'EMPORDÀ Pl. del Castell, s/n La Bisbal d'Empordà - 972 645 166OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELL

Pl. Església, s/n Can Rosés - Palafrugell972 611 820OFICINA DE TURISME DE PALAMÓS

Pg. del Mar, 22 - Palamós - 972 600 500/50OFICINA DE TURISME DE PALS

Plaça Major, 7 - Pals - 972 637 380OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE

GUÍXOLS Pl. Monestir, s/nSant Feliu de Guíxols - 972 820 051

BAIX LLOBREGATOFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE

LLOBREGAT Crta. Nacional 340.Parc de Torreblanca - Sant Feliu de Llobregat93 685 24 00

BARCELONÈSCENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME

DE CATALUNYA Passeig de Gràcia, 107 Palau Robert - Barcelona - 93 238 40 00CENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME

DE BARCELONA Pl. Catalunya, 17 soterraniBarcelona - 807 117 222

BERGUEDÀOFICINA DE TURISME POBLA DE LILLET

Plaça Ajuntament, s/n - Pobla de Lillet687 998 541OFICINA DE TURISME DE BAGÀ

Pujada a Palau, 7 - Bagà 93 824 48 62OFICINA DE TURISME DE BERGA

C/ Àngels, 7 - Berga 93 821 13 84OFICINA DE TURISME DEL MASSÍS

DEL PEDRAFORCA Pl. Pedraforca, s/nSaldes - 93 825 80 46

CERDANYAPATRONAT DE TURISME D'ALP

C/ Nord, s/n - Alp - 972 890 385PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀ

C/ Querol, 1 - Puigcerdà - 972 880 542PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYA

Pl. Sant Roc - Bellver de Cerdanya973 510 229OFICINA DE TURISME DE LLÍVIA

C/ Forns, 11 - Llívia 972 896 313OFICINA DE TURISME DE CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 - Puigcerdà972 140 665

CONCA DE BARBERÀOFICINA DE TURISME DE MONTBLANC

C/ Miguel Alfonso, s/n - Montblanc 977 861 733

GARROTXAOFICINA DE TURISME DE BESALÚ

Pl. Llibertat, 1 - Besalú - 972 591 240OFICINA DE TURISME D'OLOT

C/ Hospici, 8 - Olot - 972 260 141OFICINA DE TURISME DE SANT

JOAN LES FONTS Ctra. d'Olot, 53Sant Joan les Fonts - 972 290 507

GIRONÈSOFICINA DE TURISME DE GIRONA

Rbla. de la Llibertat, 1 - Girona - 972 226 575OFICINA TURISME GIRONA C/ BerenguerCarnisser, 5 - Girona - 972 211 678

LANGUEDOC-ROUSSILLONOFICINA DE TURISME DE LES ANGLES

2, Av. de l'Aude 3615 Pyreneige o B.P. 18Les Angles - 33 468 04 32 76OFICINA DE TURISME DE FONT ROMEU

Font Romeu - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME DE OSSEJA

Pl. Sante Lucie - Osseja - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME SALLAGOSA

Sallagosa - 0033 468 047 289

LA SELVAOFICINA DE TURISME D'ARBÚCIES

C/ Major, 6 - Arbúcies - 972 162 477OFICINA DE TURISME DE LLORET DE MAR

Pl. de la Vila, 1 - Lloret de Mar - 972 364 735OFICINA DE TURISME DE SANTA

COLOMA DE FARNERS Pg. Sant Salvador, s/nSanta Coloma de Farners - 972 840 808OFICINA DE TURISME DE TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 Ed. La Nau - Tossa de Mar972 340 108

LES GARRIGUESOFICINA DE TURISME DE LES BORGUES

BLANQUES Av. Francesc Macià, 54Les Borges Blanques - 973 142 658

MARESMEOFICINA DE TURISME DE MATARÓ

Pl. Miquel Badia, s/n - Mataró - 93 741 11 61

MALLORCAOFICINA DE TURISME DE PALMA

Plaça Espanya - Palma de Mallorca Tel. 971 75 43 29OFICINA DE TURISME DE CA'N PICAFORT

Plaça Gabriel Roca, 6 - Ca'n PicafortSta. Margalida - Tel. 971 85 03 10

MIDI-PYRÉNÉESOFICINA DE TURISME VALLÉES D’AX

Ax-les-Thermes - Tel. 0033 561 646 060

NOGUERAOFICINA DE TURISME DE BALAGUER

Plaça Mercadal, 1 - Balaguer - 973 446 606

OSONAOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VIC

Ciutat, 4 - Vic 93 886 20 91

PALLARS JUSSÀOFICINA DE TURISME DE LA

POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35La Pobla de Segur - 973 680 257OFICINA DE TURISME DE TREMP

Plaça de la Creu, 1 - Tremp - 973 650 005

PALLARS SOBIRÀOFICINA DE TURISME DE SORT

Camí de la Cabanera, s/n - Sort 973 621 002

PLA DE L'ESTANYOFICINA DE TURISME DE BANYOLES

Pl. Major, 38 - Banyoles - 972 575 573

PRIORATOFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Sant Marcel, 2 - Falset - 977 831 023

RIBERA D'EBREOFICINA DE TURISME DE MORA D'EBRE

Pl. Sant Roc, s/n - Mora d'Ebre - 977 401 851

RIPOLLÈSOFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODON

Ctra. Comarcal 151, Km. 23,5 - Camprodon972 740 936TURISME VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3Ribes de Freser - 972 727 728OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Plaça Abat Oliba, 1 - Ripoll - 972 702 351OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE

LES ABADESSES Palau Abadia, 9Sant Joan de les Abadesses - 972 720 599

SEGRIÀOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITAT

DE CATALUNYA Av. Madrid, 26 - Lleida 973 290 997

SOLSONÈSOFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ

DE MORUNYS Ctra. de Berga, s/nSant Llorenç de Morunys - 973 492 181OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de Bassella, 1 - Solsona - 973 482 310

TARRAGONÈSOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITAT

DE CATALUNYA

C/ Fortuny, 4 - Tarragona - 977 233 415

TERRA ALTAOFICINA DE TURISME DE GANDESA C/ Bassad'en Gaire, S/Nº - Gandesa - 977 420 018

URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME

DE L'URGELL

C/ Agoders, 16 - Tàrrega - 973 500 707

VALL D'ARANTORISME VAL D'ARAN

Ctra. de Gausac, 1 - Vielha - 973 640 688OFICINA DE TURISME DE BOSSÒST

Passeig Eduard Aunós, 14 - Bossòst973 647 279OFICINA DE TURISME DE VIELHA

Sarriuela, 6 - Vielha - 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTALOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE SANT

CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/nSant Cugat del Vallès - 93 675 99 52OFICINA DE TURISME DE TERRASSA

Raval de Montserral, 14 - Terrassa 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTALOFICINA DE TURISME DE GRANOLLERS

Sant Roc, 1 - Granollers


pirineus 8

Documents