1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 16

9 ·

ma

rç 2

016

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà:

“S’ha de tornar a activar la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus”

32

núm: 169 · març 2016

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïtaEDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

ALT URGELL I CERDANYAMarcel·lí PascualPALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia CampoyLA CERDANYA

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.catDL L 701-2002Tel. 699 24 18 71viurealspirineus@yahoo.com

L’empresa no es fa responsable de

les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

6 territori

9salut

18-22belluga’t per la Cerdanya

23-32

5 febrer-23 de març

Venezia, Galeria d’Art Pilar Riberaygua

agenda

portada

núm

169

viurealspirineus

SaloriaEdicions

@AmicsPirineu L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, reclama tirar endavant la candidatura olímpica dels Jocs d’Hivern

Fo

to: E

mili

Gim

énez

54

El bon temps d ’ a q u e s t hivern ha avançat la floració dels fruiters, es-pecialment dels ametllers. Preocupen, ara, les gelades que pugui fer aquest mes de març i que podrien matar les ametlles.

L’ametlla és un fruit extraordinari. El 50% del seu pes són greixos, la majoria dels quals són àcids grassos monoinsaturats, àcid oleic, que té un efecte positiu sobre la regulació de colesterol i triglicèrids. És un dels pocs vegetals que conté un aminoàcid (l’arginina) im-prescindible en l’etapa de creixement dels infants.

@DiarisSabadell. Àlex Solà (Benegre): “La sàtira serveix per fer reflexionar a la gent sobre coses que no havia pensat”

@benegre. L’Estat adverteix Puigdemont “per saltar-se la Constitució cal ser de la fami-lia reial, PERÒ només queda soltera la Infanta Elena”.

@elbaronrojo. —Pedro ¿te das cuenta de que estás firmando con la derecha? —Es que no soy zurdo.—JAJAJA —JAJAJA

@JuananSalmeron. Si yo fuese Pedro Sánchez tampo-

co me fiaría del criterio de los militantes. La última vez que votaron lo eligieron a él.

@elbaronrojo. No comparto tus ideas pero defenderé con mi vida tu derecho a expre-sarlas. Salvo que lo hagas con títeres.

@ChiquiPalomares. Rajoy es como ese del chiste que le dice a su madre que no qui-ere ir al colegio y su madre le contesta que debe ir porque es el director

@Master_Plum. Cada vez que alguien dice «En España no cabe un tonto más», todos los tontos se aprietan un poquito para hacerle sitio.

A pagès Apunts d’història...

A l número 29 de la revista Rufaca (maig de 1980) hi tro-bem un article titulat “Pistes d’esquí a Meranges (I)” sig-nat per Joan Peitx. L’article diu així:

Qui arriba a Meranges hi veu un poblet que manté la seva “rusticitat” a base a la dedicació ramadera dels seus habitants, però també en base al despoblament progressiu que l’ha con-vertit en un poble de 60 habitants, difícilment pot imaginar-se de quina manera aquest ha de ser el nucli que albergui en el seu entorn municipal un ambiciós projecte de pistes d’esquí… D’alguna manera, davant el tema de les pistes d’esquí, torna a plantejar-se amb força l’etern desequilibri entre pintoresquis-me I necessitate quotidiana, entre agricultura-ramaderia I tu-risme, entre preservació del paisatge I desenvolupament anàr-quic, sobretot si es té ben a la memòria a la manera en què s’ha dut a terme el desenvolupament turístic de la Cerdanya… Cruyff també hi juga

“L’affaire Meranges”, almenys quant a repercussió pública neix quan el celebrat Cruyff I l’empresa que tenia al darrera apareix a Meranges amb l’oferta d’una inversion de 3.000 mi-lions de pessetes per la qual cosa s’emporta una sèrie de plànols comprometent-se a tornar-los. Mentre la companyia que ha de portar a terme la inversion se’n va en orris I mai és se sap res ni de Cruyff ni dels plànols, segons fonts directes.

Les publicacions de la secció estan cedides per Joan Obiols

76

opinió territori

Convidat per “L’Ateneu de l’Alt Urgell” vaig participar en un debat sobre el documental

“Avi, et trauré d’aquí”, de Montse Armengou, que es basa en l’enterra-ment forçat al “Valle de los Caídos” de combatents d’una i altra banda, morts durant la Guerra Civil. La conversa va anar derivant cap a situacions viscudes a la Seu i rela-cionades amb tota la temàtica de la memòria històrica, una de les grans assignatures pendents d’estudi i examen de l’època de la transició. Quin dubte hi ha que a la transició es feren moltes coses ben fetes sota l’objectiu essencial de preservar el nou règim democràtic, però altres quedaren pel camí, i avui, trenta-cinc anys després, criden silenci-osament però sentida per la seva incorporació a la nostra vida quo-tidiana.

La situació de la memòria histò-rica a la Seu presenta elements que la diferencien molt d’altres poblaci-ons. Destaquen sobretot els assas-sinats protagonitzats per la FAI de gairebé una cinquantena de ciuta-dans urgellencs en l’altar d’una hi-potètica revolució social. Avui hem de ser capaços de fer descansar en pau tots els nostres records mentre som capaços de mantenir-los. I per això calen, al meu parer, una sèrie

d’actuacions significatives.Primer de tot caldria una remo-

delació de l’entrada al nostre ce-mentiri de manera que s’honorés el record de les persones assassinades per la FAI al mateix temps que tots els morts causats per la Guerra Civil i altres conteses bèl·liques hagudes al nostre terme. El monument ac-tual es va fer en l’estil d’un clima de postguerra poc acordat amb el per-dó i la reconciliació que han de diri-gir l’estudi de la nostra història més íntima. Quan s’ha de fer? Alguns diuen que s’ha de fer quan els fills dels participants a la Guerra Civil siguem morts. Jo seria del parer de fer-ho abans, com una bona lliçó de civisme per a les generacions futu-res. També, en el mateix cementiri, caldria posar, a la part que s’obre a les noves construccions de nínxols, una placa ben digna assenyalant la fossa comuna preexistent on s’en-terraren combatents republicans procedents del front del Pallars.

També cal un reconeixement al més alt nivell honorífic per als dos grans alcaldes de la República, En-ric Canturri Ramonet i Bonaventu-ra Rebès Castella. Les seves figures mereixen ser recordades com a dos grans defensors de les llibertats re-publicanes, que, sense la malaurada ventada feixista que condemnà els

nostres pobles a quaranta anys de dictadura, haguessin gaudit d’una gran projecció política. Igualment haurien de ser recordats lluitadors antifeixistes com ho foren Josep i Francesc Farràs Ebrieres, Ricard Cifuentes Iscla (afusellat pels nazis per pertànyer a la resistència), Pi-lar Vila Nequi, Montserrat Alrich Sala... O també conegudes les morts per afusellament del carrabiner Còrdoba i de Manuel Moncunill. També cal recordar urgellencs dis-tingits en tan dures circumstàncies com Josep Castellarnau Pujol (un gran alcalde de Castellciutat que evità assassinats de la FAI), el pagès Francesc Jordana Ribó, el veteri-nari Blai Martret Moles, el militar José Pérez Vázquez... I no parlem de les dotzenes, centenars, de ciuta-dans alturgellencs represaliats d’una o altra manera.

Avancem cap a la plena normali-tat democràtica en temps de canvis. Seria indesitjable que en aquestes altures del segle XXI no normalit-zéssim (no és fàcil) el record de la nostra Guerra Civil. Que les nostres muntanyes, ja que les persones som tan finites, després de contemplar tants segles d’autocràcies i dictadu-res, acullin poblacions que raonen i que viuen en la pau, la llibertat i el respecte per tots els morts.

Aquest març fa 100 anys que la Barcelona Traction, Light and Power Company, cone-

guda popularment com La Cana-denca i predecessora d’Endesa, va posar en funcionament el complex hidroelèctric de Talarn –anome-nat també de Sant Antoni o de Tremp–.

En el seu moment la presa va esdevenir la més gran d’Europa i la setena del món, mentre que el pantà va ser un dels primers que es va construir a Catalunya i el pri-mer gran embassament de l’estat espanyol ideat per a un ús hidro-elèctric. Juntament amb les instal-lacions de Camarasa regula abso-lutament les aigües del Noguera Pallaresa, fent d’aquest riu un dels més aprofitats hidràulicament de la península.

Així, aquesta instal·lació conti-nua sent avui dia una de les més im-portants del país, des d’on s’aprofita l’aigua del riu per produir una mit-jana de 119.086 MWh anuals.

La seva cons-trucció, dirigida per Mr. Billings –un enginyer amb una àmplia expe-riència en aquesta classe d’obres que va ser contractat per La Ca-nadenca–, va començar a finals del 1911 amb l’obtenció dels permisos que van permetre iniciar les obres el novembre de 1912 amb un tú-nel de derivació del riu Noguera

Pallaresa. El punt escollit va ser, després d’exploracions i sondejos, l’estret de Sant Antoni de Suster-ris, de manera que es van inundar terres dels municipis de Talarn, Aramunt, Salàs de Pallars, Orcau, Claverol i la Pobla de Segur.

Assignatures pendents///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMADEU GALLART · Economista

Centenari de la Central Hidroelèctrica del Talarn///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Talarn

La teoria de la probabilitat és una branca de les matemàti-ques realment fascinant i útil.

Us posaré un exemple: com prendre decisions aleatòries amb una moneda trucada.

Suposem que tenim una moneda trucada que treu cara (C) 4 de cada 10 llançaments i creu (X), 6 de cada 10. Això vol dir que la moneda té una probabilitat de 4/10=0,4 de treure

cara i un 6/10=0,6 de treure creu.Per fer un llançament veritable-

ment aleatori, només cal que llancem la moneda dos cops. Les quatre possi-bles combinacions són:

CC = 0,4 x 0,4 = 0,16 CX = 0,4 x 0,6 = 0,24 XC = 0,6 x 0,4 = 0,24 XX = 0,6 x 0,6 = 0,36

El truc és veure que CX té la ma-

teixa probabilitat que XC. Aixi, si sur-ten dues cares o dos creus, rebutgem el llançament i tornem a llançar la moneda dos cops. Si surt primer una cara considerem que ha sortit cara, i si surt creu primer, que ha sortit creu.

Aquests dos darrers casos són equiprobables, així que encara que la moneda estigui trucada, podem fer llançaments completament vàlids i aleatoris.

La teoria de la probabilitat (i)/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

98

tema portada territoriAlbert Piñeira: “S’ha de tornar a activar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Puigcerdà

Montse Rúbio: “La llar és la nostra tercera pell”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, assegura en aquesta entrevista per als lectors de VIURE ALS PI-RINEUS que “la candidatura als jocs olímpics d’hi-

vern Barcelona-Pirineus era una oportunitat única per al territori, que generava consens i que no ens podem perme-tre abandonar. S’ha de reprendre la candidatura, no podem perdre més temps”.

Sou un gran defensor d’organitzar uns Jocs Olím-

pics d’Hivern al Pirineu. Com ha quedat el projecte?

Teníem el projecte totalment estructurat i preparat però una de les primeres coses que va fer l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser retirar-hi el suport del consis-tori barceloní. Posteriorment els diversos grups polítics de l’ajuntament van pressionar per crear una comissió tècnica que vetlli pel tema i estudïi totes les possibilitats de la can-didatura. Aquesta comissió s’ha reunit un cop encara que des del territori necessitem que l’ajuntament de Barcelona torni a activar decididament a candidatura.

Quina importància té pel Pirineu l’organització

d’uns jocs d’hivern?Per nosaltres és molt important. És una grandíssima

oportunitat que no podem deixar passar. Es tracta d’un projecte que serà positiu a nivell econòmic i social, que portarà importants inversions al territori i que ens situarà al mapa. El projecte estava fet, ho teníem tot a punt, comp-tàvem amb el consens a tot el territori i entenem que el tema es va tancar de forma precipitada.

Hi ha qui diu que fer una inversió tan important

per pocs dies és insostenible.

En primer lloc les inversions que es farien totes són ne-cessàries fins i tot sense fer els jocs olímpics però, a més

a més, les obres que es facin s’amortitzaran a mig i llarg termini i no seran només per les setmanes de la competició. Tanmateix, hi ha la projecció internacional que els jocs ens donarien i que seria molt positiva per al turisme a tot el Pirineu.

De fet, la Cerdanya ja va intentar organitzar uns

Jocs olímpics d’Hivern els anys 70?

Quan era alcalde Josep Moliner, l’any 1976, des de l’ajuntament de Puigcerdà es va fer una consulta als orga-nismes olímpics internacionals en la qual es demanava si seria possible organitzar uns jocs conjuntament amb Fran-ça i Andorra però malauradament els estatuts del Comitè Olímpic Internacional no ho permitien i la proposta no va avançar. Ara la situació es diferent i només ens cal que tots hi posem de la nostra part.

Montse Rúbio Alvinyà (la Seu, 1976) és llicenciada en Arquitectura Superior, té un postgrau en Salut i Harmonia a l’Hàbitat, un en Rehabilitació d’Edi-

ficis i un altre en Disseny de Producte, així com estudis en Geobiologia i Feng Shui. Ens explica els treballs que duu a terme redissenyant espais per aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones. Assegura que l’arquitectura moderna sovint treballa d’esquenes al benestar de la gent.

 Com veus l’arquitectura actual?

Amb preocupació. Manen els criteris de rendibilitat eco-nòmica, l’estètica de les modes comercials i les presses. De fet, moltes de les malalties actuals tenen relació directa amb la forma com organitzem les nostres ciutats, els nostres habi-tatges o els nostres llocs de treball. Per corregir això treballo amb la Geobiologia, i aplicant criteris de Bioconstrucció, Bi-ohabitabilitat i Feng Shui, un seguit d’eines per a treballar de manera complerta o holística l’arquitectura. Així aconseguim tenir cura dels aspectes que fan que la nostra llar o espai de treball harmonitzin amb les persones.

 Com poder fer més saludables les nostres vivendes?

Els edificis ens protegeixen de la mateixa manera que la pell protegeix el nostre cos, per això els anomenem la nostra “tercera pell”. Si com a “segona pell” (la roba) ens emboliqu-éssim el cos amb cinta plastificada, no ens sentiríem a gust ja que impediríem que la pell transpirés adequadament, i ens provocaríem multitud de problemes. Això no ho dubta nin-gú, no? Doncs el mateix passa amb les nostres llars; són el nostre refugi, el nostre espai de recollida, de confort, de pro-tecció. Si estudiem l’entorn on vivim (Geobiologia), si cui-dem els materials amb els que construïm (Bioconstrucció), utilitzant criteris beneficiosos per la salut (Biohabitabilitat),

i aplicant sistemes d’harmonització (Feng Shui), aconsegui-rem habitatges on ens trobarem millor. Tot això es fa amb materials naturals i propers, amb criteris ecològics, sosteni-bles i respectuosos amb el medi ambient.

Què és la Geobiologia?

És l’estudi que relaciona els éssers vius amb el lloc on habiten. És important saber quines influències rebem de l’entorn. Rebem radiacions naturals i artificials. L’exposició prolongada d’una persona a aquestes radiacions pot resultar perjudicial per a la nostra salut, depenent del tipus de radi-ació i del temps d’exposició. Les naturals són les que prove-nen del subsòl, freqüències produïdes per la circulació de les corrents d’aigua subterrànies, les falles geològiques i línies electromagnètiques naturals de la Terra, entre altres. Les ra-diacions artificials són les que provoca la tecnologia de l’ésser humà i els seus sistemes de comunicació: antenes i aparells de telefonia mòbil, wi-fis, electricitat, electromagnetisme, etc.

Negoci en traspàs Oferta de feina

A la Seu d’Urgell

En traspàs negoci

d’hostaleria en ple

funcionament.

Tel: 973-350846

Centre Esportiu Esquitx de la Seu d’Urgell cerca:

- Fisioteràpeuta autònom, preferentment amb coneixe-ments de pilates i d’indiba.

- Dietista autònom.

Interessats truqueu al 973-352553 o envieu un correu a: esquitxcentreesportiu@gmail.com

Ven a ver el nuevo material de cocina y bañoC/ L’Orri, 7-9. La Seu d’Urgell Tel: 973 35 36 78

1110

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742elsencantsdelaseu@gmail.comTambé servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU LA VEDELLA BRUNA DELS PIRINEUS

Vaca

bru

na. F

oto:

Ass

ocia

ció

Pro

fess

iona

l de

Ram

ader

s de

Bru

na d

els

Piri

neus

del

Pal

lars

Sob

irà

13

12 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

L’Associació Professional de Ramaders de Bruna dels Pirineus del Pallars Sobirà reuneix més de 100 productors///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sort

Afinals dels anys 80 un grup de ramaders del Pallars Sobirà van unir-se per comercialitzar

la carn de les seves vaques de raça bruna. Es trobaven en què tenien una carn d’alta qualitat que no era prou valorada en el mercat i per això van decidir sumar esforços i crear l’Assocació Professional de Rama-ders de Bruna dels Pirineus del Pa-llars Sobirà.

Avui, uns anys després d’aquells inicis, l’associació ha crescut i ja re-uneix al voltant de 100 socis criadors de vaca bruna que tenen un objectiu comú: criar vedelles d’una qualitat única i defensar i donar a conéixer la vaca bruna arreu del país.

La raça Bruna dels Pirineus és una vaca molt rústica, que s’adapta perfectament a la climatologia i al terreny de muntanya. És molt bona mare, té una cura extraordinària dels seus fills, i antigament la utilitzaven tant per fer carn com per treballar a la terra i per produir llet. També en deien col·loquialment la “vaca suïs-sa” ja que prové del creuament d’una raça de vaca autòctona catalana i de bovins de raça parda alpina suïssa.

En l’actualitat la vaca bruna dels Pirineus ja no es fa servir per treba-

llar ni tampoc per produir llet; úni-cament se n’aprofita la carn ja que aquesta té una qualitat i un sabor extraordinari, de primer nivell, molt elogiat pels restaurants de més pres-tigi del Pirineu.

Aquesta raça de vaca bruna co-mença a produir als 3 anys, quan té la primera cria. La cria del vedell s’està de 6 a 7 mesos mamant de la mare, sempre viuen d’una manera sosteni-ble, pasturant des del bon temps fins a la tardor a l’alta muntanya, als prats

i cims del Pallars Sobirà, i en plena natura.

Aquestes vaques de raça bru-na viuen de 12 a 15 anys i diversos exemplars d’aquestes vaques del Pa-llars Sobirà han rebut importants distincions per la seva qualitat en concursos arreu de Catalunya entre els quals destaquen el de la Seu d’Ur-gell o el de la Fira de Santa Teresa a Esterri d’Àneu on també es fa sub-hasta de vedells i vedelles de bona qualitat per a futurs productors.

1514 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Al costat de la carretera C-13, entre Bala-guer i Lleida, a l’entrada del poble de Tér-mens, hi ha el bar Terminus que ha canviat de direcció i que el passat mes de febrer va obrir amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tradicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del poble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries. L’establiment disposa de zona d’estaciona-ment privat i es pot contractar per a l’orga-nització de festes i celebracions. Divendres i dissabtes hi haurà marxeta per als joves.

Esmorzars de forquilla

La nova oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els ver-muts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà.

El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit.Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus!

Bar restaurant Terminus

C/ Carretera, 69

Térmens (La Noguera)

Telèfon: 620 213 824

Nova proposta gastronòmica al restaurant Terminus

E l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerèn-cia. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb amics i família.

Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars. Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros. El local està climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure. El lloc de referència és just

al davant de la plaça d’Europa i al costat de l’estació

d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat. Local adequat amb pantalla

de televisió per veure el futbol, competició de motos

GP, etc.

Telf: 973 92 13 27

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Viu l’aventura amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

El Club Vip Baqueira Pallars ofereix a preus especials els seus aparta-ments turístics, situats a les Valls

d’Àneu, concretament Luxury House Es-

terri d’Àneu i Luxury House València

d’Àneu. Uns apartaments que es poden con-tractar com a allotjament o bé acompanyats de paquets turístics. Apartaments de gran qualitat, d’1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat de 2 a 8 persones, totalment equipats.

El fet d’entrar a formar part del Club obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics i permet gaudir de descomptes es-pecials en serveis de lloguer d’esquís d’snow, excursions en moto de neu, raquetes, es-cola d’esquí, etc. L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especials, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fi-dels clients, servei de recollida a l’aeroport de Barcelona i a l’AVE de Lleida. També hi ha ofertes de cap de setmana a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional

d’Aigüestortes o pel Parc de l’Alt Pirineu. Entre altres ofertes destaquen una propos-ta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits). Igualment es pot gaudir

d’una oferta d’allotjament entre setmana per 30 euros per persona i nit, per un mínim de 2 nits, al costat de les estacions d’esquí de Baqueria Beret, Espot o Port Ainé.

www.clubvipbaquierapallars.com

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172 www.edicionssaloria.com

17

16 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Al centre de Tremp hi trobem, des del passat mes de juny, el Pati Gormand, un punt de trobada per

a familiars i amics pensat per passar una estona agradable esmorzant o berenant alguna de les especialitats de la casa.

Els propietaris de Pati Gormand elaboren els productes al seu obrador on hi fan pans d’espelta i integrals amb diverses varietats de llavors, així com tota mena de pastissos i pastes fetes a casa. Un espai ideal per a esmorzar i

La cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a 2

km de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llac de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits de la família. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin.

Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de

Pati Gormand, un punt de trobada al centre de Tremp ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Restaurant l’Hortet de Montardit de Baix////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montardit de Baix

berenar tranquil·lament, fer un cafè o un pastisset. També compta amb una terrassa exterior molt acollidora.Obert de dijous a dimarts de 9 del

matí a 12 i de 5 a 9 de la tarda.Rambla Doctor Pearson, 15. Tremp

Telèfon: 873 498 510.

Baix per iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn i en els productes de la terra. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa. Com a promoció d’obertura fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa o amanida. Postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt...

Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792

Correu: lacuina.cat@gmail.com

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Agulló és un indret encara força desco-negut de la vall del

Montsec i que us recoma-nem. Un lloc ideal per des-cansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballado-ra, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pa-gès com els seus avantpas-sats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una ex-plotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments inde-pendents, situats al mig del

poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capa-citat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4

places de capacitat i adheri-da a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de

Canelles, el conjunt monu-mental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com

benestarRemeis naturals per combatre les digestions pesades ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////SÍLVIA SOLANA · Sort

Antigament les nostres mares o padrines tenien al rebost un raconet reservat a les plantes medicinals que podien ajudar a curar o aliviar la símptomatologia de les

malalties habituals a les cases del Pirineu. Actualment, ens podem fer el nostre botiquí natural, per tractar els símptomes de la grip, costipats, sinusitis, bronquitis, herpes, digestions pesades i mals de panxa, gasos i còlics, infeccions d’orina, ferides, cicatrius i cops, retenció de líquids, picades d’insectes o paràsits, cremades, etc.

Avui parlem de les digestions pesades. Una infusió de camamilla dolça, mil en rama, te de roca, fenoll o anís després dels

àpats, pot facilitar i activar la digestió. En casos de còlics i gasos, el comí, fenoll, maria lluisa i anís verd són molt bones opcions.

Hi ha persones, que com a conseqüència d’una alimentació rica en greixos saturats d’origen animal, o bé per una vesícula biliar que no treballa correctament, les digestions d’aliments més calòrics o grassos es fan molt pesades, amb amargor de boca i llengua bruta. Les plantes més adequades en forma d’infusions que s’utilitzaran sense que hi hagi obstrucció de la vesícula biliar són el card marià, la carxofera, boldo i mil en rama.

Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina

AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

1918

salut

Ara fa dos anys (com passa el temps!) Quirosalut obria les seves portes. Un petit centre amb una gran il·lusió al darrere, ple de ganes i de projectes.

Amb el gran repte de fer coneixer i estimar la home-opatia, i extendre el món de les terapies naturals.

La homeopatia és encara una gran desconeguda, la majoria de gent no sap tot el que es pot tractar, i els beneficis que pot aportar, tant amb el tractament com amb la prevenció de moltes malalties i molèsties, agudes, cròniques, físiques, psicològiques, al·lergies, migranyes, refredats, i un llarg etcètera.

És una terapèutica molt individualitzada, i l’èxit d’un tractament depèn precisament d’això. És a dir, no po-dem donar el mateix tractament a dos persones, encara que tinguin els mateixos símptomes. Per aquest motiu, els preparats homeopàtics que es comercialitzen a les farmacies i parafarmacies, poden no donar resultats a tothom.

És una prova de que cadascun de nosaltres sóm únics, i que responem de maneres diferents. Per aquest motiu, la consulta homeopàtica és una consulta llarga, sense límit de temps, amb cada pacient estem el temps que es necessiti.

Es apta per a totes les edats, fins i tot nadons i nens petits, i es pot pendre simultàniament amb qualsevol tractament mèdic. Amb el gran avantatge per la nostra salut, que no té efectes secundaris ni contraindicacions.

Respecte a les teràpies, en general s’ha sentit parlar més, però encara ens queda molt per donar a conèixer, i per apendre. Molts avantatges per exemple de la terà-pia miofascial, la que més apliquem a QUIROSALUT. Amb efecte pràcticament immediat, relaxant i amb un alt valor terapèutic millorant tensions,dolors musculars, contractures,tendinitis etc. Sobre aquesta terapia tenim un article penjat a la web de VIURE ALS PIRINEUS, molt interessant i més ampli.

La nostra oferta, també inclou reflexologia podal, drenantge limfàtic, flors de bach i tractaments fitotera-pèutics, bassant-nos sempre amb el que necessita cada pacient, a cada moment.

A QUIROSALUT, cada pacient és únic.

Ha coincidit amb el segon aniversari, la posada en marxa d’una línea de cosmètica natural, ecològica i ga-rantida que fa temps que buscàvem. El que ha provocat que fem canvis estètics al centre per poder ensenyar-vos les novetats. El més important ha estat la renovació del nostre aparador.

La marca és Krous®, una marca instaurada a Bar-celona amb plena expansió i utilitzada a molts Spas de hotels de luxe. Compromesa amb la natura, amb un 90% mínim de ingredients orgànics, la línea infantil un 100%, amb extractes d’agricultura biològica, sense si-licones, sense conservants ni colorants sintètics, sense

disolvents, i amb un alt nivell de proves superades d’al-lèrgies, inclouen níquell, cobalt i crom cada vegada més extenses entre nens i adults.

La seva qualitat ha estat certificada amb normativa UNI EN ISO i premiada per la seva eficàcia.

Per fi tots els que ens agraden les coses naturals, po-dem gaudir d’una cosmètica ecològica, garantida i d’una gran qualitat, amb la tranquilitat de que estem cuidant la nostra pell i el nostre entorn, sense pagar de més.

Us oferim la línea per nadons, per nens, per home i dona.Una cosmètica natural de luxe per gaudir tota la familia.

I ara no em queda més que agraïr de tot cor, a tots i a totes les que al llarg d’aquests dos anys heu confiat amb mi. Moltíssimes gracies per deixar-me entrar a a vostar vida i fer-me creixer com a persona i com a professional.

Quirosalut: ja fa dos anys.../////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia · Diplomada en teràpies manuals

Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

salut

Menja’n un altre! És light!. El fet que un aliment sigui lleuger pot ser per molts una invitació a menjar-ne una doble ració. I cal tenir en comp-

te que els requisits que s’han de complir perquè un ali-ment pugui anomenar-se light o lleuger és que aporti mí-nim un 30% menys d’energia que l’aliment de referència. S’aconsegueix reduir les kilocalories usant edulcorants o substituint o reduint els greixos. Però aporten energia i nutrients, no estan fets d’aire!

El cas dels refrescs light és especialment delicat, és cert que molts no contenen calories. Però el problema és que en moltes ocasions deixes de beure aigua (que és el que el teu organisme necessita) per beure aquesta beguda que no ho és...i acostumes el teu paladar a sabors dolços molt intensos. Està demostrat que el seu consum pot augmen-tar el teu desig pels aliments dolços i confondre els meca-nisme naturals de gana i sacietat.

Els aliments amb els reclams “sense greix”, “sense sucre” o “rics en fibra”: pot ser que automàticament pensis que seran molt més saludables, i no té perquè. Possiblement l’aliment sense greix contindrà més sucre, l’aliment sense sucre contindrà més greix i l’aliment ric en fibra contin-

drà més greix i més sucre, com passa amb moltes gale-tes. A més les fibres afegides mai pro-porcionaran els ma-teixos beneficis per la salut com la fibra natural dels grans integrals, llavors, llegums, fruites i verdures.

Les salses “casolanes”: els tipus de salsa que trobem en-vasada per norma general conté sucres, xarops, sodi, per tal d’augmentar-ne el sabor i allargar-ne la conservació. A més d’altres potenciadors del sabor com per exemple el glutamat monosòdic que, al igual que els edulcorants, acostumaran els paladars de la casa a sabors més forts del que seria natural.

Per tant s’ha de valorar l’aliment de manera el més global possible, no et deixis endur per les primeres im-pressions i llegeix sempre la lletra petita!

Aliments disfressats (II) //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica.

2120

salut

Què és DermAndTek?

DermAndTek és un cen-tre on oferim serveis de Der-

matologia clínica per a adults i nens; Dermatologia quirúrgica; Laserteràpia, PUVAteràpia i Dermatologia Estètica. El nostre centre està equipat amb la més avançada tecnologia aplicada al camp de la Dermatologia.

Qui en forma part?

El centre està dirigit per un equip de dermatòlegs amb una sòlida formació científica, una àmplia experiència i al capdavant de la innovació. Vam fundar fa 22 anys, el servei de Dermatologia de l’Hospital Teknon de Barcelona.

L’equip de professionals està confec-cionat per jo mateix, en Dr. Francisco López Gil, el Dr. Dídac Barco i l’equip d’infermeria, la Sra. Isabel Castellet, l’Àngel Sànchez i la Salomé Correia.

A qui va dirigit?

A tothom que tingui una patologia dermatològica tant pediàtrica com en adults, a qui vulgui realitzar una revi-sió, prevenció, seguiment o tractament del càncer de pell, així com dur a terme un tractament de dermatologia estètica. Estem oberts de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 i els dis-sabtes pel matí.

Quins són els tractaments que

més empreu? Perquè?

La base assistencial de la clínica és la dermatologia clínica tant en adults com en nens. Actualment els tractaments que més emprem son: la PUVAteràpia en dermatitis atòpica i psoriasis, tracta-ment amb làser per taques, berrugues, varius i cuperosi i tractaments de der-matologia estètica com el farciment amb toxina botulínica, àcid hialurònic i vitamines.

Què s’entén per epiluminiscèn-

cia digital? Per a què ho feu servir al

centre?

Actualment, el càncer cutani és el tumor més freqüent de l’esser humà. El diagnòstic precoç és el seu factor pro-nòstic principal. L’epiluminiscència di-gital ens permet explorar tota la pell del

pacient mitjançant un escàner amb llum polaritzada que emmagatzema totes les pigues en l’historial del pacient, facili-tant un control molt precís i amb una alta fiabilitat (94%) de mínims canvis sospitosos tant en la forma, la textura com en el tamany així com en la identi-ficació d’una nova piga.

Quin ús mèdic pot tenir la ra-

diació ultraviolada que utilitzeu a

Dermandtek?

A causa de la climatologia que te-nim al Nord de Cataluny i Andorra, ens trobem amb molts casos de Dermatitis Atòpica i Psoriasis. Es per aquest mo-tiu que a DermAndTek, hem apostat per introduir una unitat de fototeràpia. Aquesta tècnica implica l’ús de radiació ultraviolada emesa per un dispositiu mèdic dermatològic homologat per aconseguir un efecte terapèutic anti-inflamatori. Les radiacions ultraviola-des UVA i UVB són excel·lents per al tractament de malalties cutànies i tenen una gran taxa de resposta amb un perfil molt elevat de seguretat i comoditat per als pacients amb psoriasis, dermatitis atòpica, vitiligen o alopècia areata.

Per a quins tractaments utilit-

zeu el làser? Aquests poden tenir

efectes adversos?Disposem de dos tipus de làsers a la

clínica: la plataforma làser ICON i el là-ser de CO2. El primer l’utilitzem per eli-minar taques solars, vermellors facials com la cuperosis i la rosàcia, varícules, venetes, cicatrius d’acne i quirúrgiques, queloides o estries, així com per a realit-zar fotorrejoveniment i depilació làser mèdic. El làser de CO2 l’emprem per

extraccions ambulatòries, petits tumors i xantelasmes. Aquests làser si són uti-litzats per metges especialistes no tenen cap efecte advers. Ara, si no es coneix bé el funcionament de l’aparell o no es fa un estudi previ del fototipus de pell del pacient ens podem trobar amb cre-mades o amb resultats no satisfactoris.

Quines pràctiques oferiu per mi-

llorar la pell? Com les dueu a terme?

Millorem l’aspecte de la pell amb pe-

elings i amb tractaments antiaging per-sonalitzats. Duem a terme tractaments amb toxina botulínica, vitamines, plas-ma ric en plaquetes, àcid hialurònic i fotorrejoveniment amb làser per acti-var el col·lagen. A més a més, hem in-corporat la diagnosi facial digitalitzada, el Fotofinder Adonia, que ens aporta informació de la complexió cutània i del grau d’envelliment facial i això ens ajuda a orientar i realitzar un seguiment per-sonalitzat de quin tractament mèdic i/o procediment estètic és el més apropiat.

Dr. Francisco Lòpez Gil

DermatòlegDirector Mèdic DermAndTek

Tel: 00376 886 100

“A DermAndTek tenim la tecnologia més avançada” ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////DR. FRANCISCO LÒPEZ GIL · Andorra

2322

Puig

cerd

à. F

oto:

Em

ili G

imen

ez

2524

Durant el 2016 també començarà la remodelació de l’interior de les antigues escoles d’Age, per adequar l’espai com a local social del poble. D’aquesta manera, se segueix el model que ja es va aplicar en el seu dia al nucli veí de Vilallobent, on també es van arranjar les escoles com a centre cívic i es va construir un nou parc al costat.

El passat dissabte 27 de febrer, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, van

inaugurar el nou Parc d’Age. A l’acte també varen assistir-hi el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, el director general d’Urbanisme, el director de l’Institut Català del Sòl, diversos alcaldes de la comarca, regidors i veïns d’Age, Vilallobent i Puigcerdà.

Ubicat al costat de les antigues escoles del poble, el nou Parc d’Age ocupa una superfície de 1.430 m² i consta d’una zona verda amb arbrat, una pista poliesportiva, itineraris de passeig i una zona de jocs infantils. També s’ha instal·lat nou enllumenat, mobiliari urbà i una font, i s’ha mantingut l’escultura de la vaca que hi havia des de fa anys, que ha esdevingut un símbol d’Age. Finalment, s’han adequat uns lavabos públics.

El cost de la inversió ha estat de 82.000 €, que han estat finançats per l’Ajuntament de Puigcerdà. La redacció del projecte ha anat a càrrec de l’arquitecte municipal, Eduard Gratacós, en col·laboració amb els Serveis Tècnics Municipals. L’execució de les obres l’ha duta a terme la Jardineria Amadeu Carbonell.

Curs adreçat a emprenedors que vulguin conèixer el potencial que tenen les xarxes socials per a l’activitat empresarial i descobrir com definir

l’estratègia d’empresa a les xarxes socials.Continguts del curs: 1. Conceptes bàsics de

màrqueting i dualitat de mercats (mercat objectiu, segmentació i posicionament, màrqueting mix, dualitat entre el mercat tradicional i el mercat d’Internet, posicionament de marca, comunicació i publicitat per vendre més i comportament del consumidor). 2. Anàlisis característiques especials d’Internet (posicionament web: SEM, SEO, ús xarxes socials com element de comunicació, comportament del consumidor, paraules

Inauguració del nou parc d’Age/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Accions formatives dirigides a les petites empreses i emprenedors de la Cerdanya/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

clau. 3. Com marcar objectius i mesurar-los ( eines de mesura: Google Analytics), aprendre a crear la pròpia xarxa social per empresa i publicitar-la (Facebook, canal de Youtube, Instagram, imatge corporativa).

Curs de 30h de durada, dimarts i dijous de 20 a 22h. Inici 29 de març. Curs Impartit per l’Acadèmia System. Curs gratuït, subvencionat pel Consell Comarcal. Places limitades. Inscripcions al Consell Comarcal de la Cerdanya i a l’Acadèmia System.

2726

2928

Sopa de Cabra torna al Pirineu//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Sopa de Cabra que ha escollit Llívia per dur a terme un dels pocs concerts que faran aquest 2016, l’any del seu retorn i de la celebració dels seus 30 anys

d’història. En total es posaran a la venda 7.000 entrades en el que serà, sens subte, el concert de l’any a l’Alt Pirineu.

Aquest gener la banda de rock català va donar el tret de sortida del seu nou disc i nova gira, “Cercles”, després de gairebé quinze anys separats. La nova gira passarà per ciutats com Lleida i Girona.

Un miler de comensals a la 21a festa del trinxat de Puigcerdà////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

El passat dissabte 27 de febrer el pavelló poliesportiu de Puigcerdà va acollir la celebració de la 21a Festa del Trinxat, una de les festes gastronòmiques més

importants de la comarca.El sopar va albergar un miler de comensals que van

omplir el pavelló, principalment de Puigcerdà i de la Cerdanya però també de França, d’altres comarques i segons residents. Aquest any ha incrementat moltíssim la demanda per assistir a la Festa del Trinxat, i fins i tot va haver-hi persones que es van quedar sense plaça.

El sopar va comptar amb la presència de personalitats del món polític, econòmic, cultural i social, així com representants de les empreses i entitats col·laboradores del certamen. Entre els assistents hi havia la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, els consellers de Cultura i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila i Josep Rull, el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, els presidents i portaveus de diversos grups parlamentaris, alcaldes de l’Alta i la Baixa Cerdanya i de les comarques veïnes, l’alcalde del Soler i diversos membres de l’Ajuntament del Soler, vila agermanada amb Puigcerdà, diputats i alts càrrecs de la Generalitat.

El menú d’enguany fou elaborat amb productes de proximitat i va consistir en embotits i formatges de la comarca, un gotet d’amanida amb foie i codonyat, una sopeta de farigola, trinxat de Cerdanya, timbal de melós de vedella amb cremós de moniato i de postres pastís elaborat pels pastissers de Puigcerdà.

Fotos: Gael Piguillem

Presentacions de la revista ERA, revista cerdana de recerca:

Dia 24 de març a les 19 h. Biblioteca de Bolvir

Dia 26 de març a les 18 h.

Ajuntament de Llívia

3130

www.edicionssaloria.com