viure als pirineus-juliol 2016
DESCRIPTION
Edició en PDF de la revista Viure als Pirineus-Juliol 2016TRANSCRIPT
1
revi
sta
gra
tuït
a d
e l’A
lt P
irin
eu i
Ara
nn
úm
: 17
3 · j
ulio
l 2
016
www.viurealspirineus.cat
Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell
Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39
www.centresodontologiaintegrada.com
Equip d’odontòlegsi metges especialistes
∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament
Pressupostos sense compromís.Consulti com finançar
el seu tractament
Josep Maria Dutrèn, director del Festival de Música Antiga dels Pirineus, FeMAP:
“El Pirineu ha demostrat que, unit, és imparable”
32
núm: 173 · juliol 2016
www.viurealspirineus.cat
Distribucíó gratuïtaEDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell
ALT URGELL I CERDANYAMarcel·lí PascualPALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia CampoyLA CERDANYA
DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.catDL L 701-2002Tel. 699 24 18 [email protected]
L’empresa no es fa responsable de
les opinions dels col·laboradors de la revista.
tema de portada
12-13salut i benestar
20-21
aliments i cuina
23-32belluga’t per la Cerdanya
33-48
30 i 31 de juliol
Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel i la Seu d’Urgell
agenda
portada
núm
173
viurealspirineus
SaloriaEdicions
@AmicsPirineuEl FeMAP porta la música antiga a 28 municipis del Pirineu
Fo
to: E
mili
Gim
énez
54
Apunts d’història...
A l número 9 de la revista Ker del grup de Recerca de Cerdanya (març 2016) hi ha un article força interes-sant del Marc Moralla sobre la Línia P al seu pas per
la Cerdanya i la batllia de Toses. Diu així:
A les acaballes de la guerra, els Pirineus esdevenen un focus de tensió política i militar. L’exèrcit franquista es desplega per tota la serralada i la forntera per controlar l’entrada de refugiats i exiliats com, sobretot, per fer front a una invasió aliada o nazi.Un cop alliberta el territori francès de l’ocupació alema-nya, els maquis també van prendre posicions en diversos punts prop de la frontera i esperaven el suport dels aliats per entrar a Espanya. El 19 d’octubre de 1944 els maquis fan un intent d’envair la Vall d’Aran per ocupar una part del territori espanyol i instal·lar-hi un govern provisional. Franco, conscient de la situació amenaça en el nou context internacional, planifica des del 1943 una línia de defensa dels Pirineus que es comença a construir el novembre de 1944. és la línia Pirineuso o Línia P.L’exèrcit espanol va construir la Línia entre 1944 i 1948 (en bona part construïda per sapadors). La Líia P està formada per prop de 10.000 búnquers, des del Cap de Creus fins a Hendaia, al País Basc, i hi van participar més de 12.000 homes.
El juliol al camp:
Aquest és un mes de calor i de calitja. Un dels produc-tes de l’hort que és típic de l’època és l’albergínia. So-vint es creia que les alber-gínies eren afrodisíaques i eren un ingredient clàssic en
les pocions màiques per resoldre mals d’amor.
A pagès també s’han fet servir per a problemes d’os-sos. Es fregia la pell d’albergínies en oli d’oliva a foc molt lent. Bo i colat, se’n treia un oli que servia per fer fregues sobre les articulacions adolorides.
@joansansurgell. I encetem jornada amb l’humor de Valls a ca l’Andosins, via @PeriodicAND. Molt bon dia tingueu, si us deixen ;-)
A pagès...
Anuncia’t a Viure als Pirineus
Mòbil. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62
www.viurealspirineus.cat
TAXIDIARI A BARCELONA
Tels. 973 35 37 42 - 657 913 368
Sortida: 7 del matí, de dilluns a dissabteTornada: a les 3 de la tarda
Marisa Reyero
76
L’11 de febrer d’enguany, els observatoris LIGO, Virgo i GEO600 van anunciar la pri-
mera detecció d’ones gravitacionals de la història, teòricament produ-ïdes per la fusió de dos forats ne-gres situats a més de 1.200 milions d’anys-llum de la Terra.
Les ones gravitacionals van ser predites teòricament fa més d’un segle per l’autor de la teoria de la Relativitat, l’Albert Einstein, com a conseqüència de les seves equacions.
Les ones gravitacionals són unes minúscules vibracions en el teixit de
l’espai-temps produïdes per events cataclísmics de gran magnitud, que alteren aquest continu espai-tempo-ral.
Les ones gravitacionals, quan ar-riben a nosaltres, són extraordinàri-ament dèbils. Tant, que fins ara no
hem tingut una tecnologia prou sen-sible com per poder-les detectar.
Fa unes setmanes es va anunciar la segona detecció d’ones gravitacionals. Aquest cop, les dades són més fiables i de més llarga durada, ja que l’event de fusió de tots dos forats negres que les va produir va durar més temps.
S’obre, doncs, una nova fines-tra d’exploració al Cosmos, amb una nova tecnologia. I cada cop que suc-ceeix això, apareixen nous desco-briments en el món de l’Astrofísica. Veurem què ens desvetllen les ones gravitacionals.
Una mica de ciència/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic
opinió
Darrerament les aigües baixen tèrboles al comerç de la Seu. Tant la crisi econòmica ge-
neral com la instal·lació recent d’un agressiu centre comercial han em-plenat de temors tant els ànims com les caixes dels botiguers. I en aquest context també han sorgit veus sobre la decadència dels mercats setma-nals del dimarts i del dissabte. En altres temps des de sectors comer-cials es veia el mercat com un com-petidor i eren moltes les pressions sobre les autoritats municipals per tal que retallessin les diverses para-des dels venedors ambulants. Avui, a l’inrevés, el mercat es contemplat com a motor de la crida de clientela andorrana i comarcal, ceretana i de la segona residència. El que és bo pel mercat pot també ser bo pel comerç botiguer: què es pot fer, doncs, per mantenir-lo en un bon estat de sa-lut?
Personalment crec que hi ha un espai que hauria de potenciar-se: els dels productes locals, també cone-guts com a productes de proximi-tat. Fruites, verdures, flors, mels, formatges, embotits, bolets... hau-rien de trobar un espai molt ben preparat, amb un disseny senzill
però unificador, que facilités l’oferta atractiva dels productes sobretot els locals o comarcals, però, perquè no, també de la Cerdanya i dels Pallars. Els d’Andorra poden tenir més pro-blemes pels temes duaners però cal-dria estudiar-ne les possibilitats. En aquest àmbit hi ha camp per córrer i pot fer possible la compatibilització de la compra de la cistella de cada dia amb la de la compra “divertida”, més festiva.
Rellançar un mercat de produc-tes locals dignes té un preu, i difi-cultats variades: l’obligació de les autoritats municipals de garantir la qualitat i la traçabilitat local del que es ven. Perquè si fem una bona pu-blicitat d’aquest sector i ens trobem que inclou parades que venen mag-nífiques taronges valencianes ens carregarem l’invent.
L’altre dia una amiga em co-mentava que ara es volia dedicar a la comercialització de carn de conill produïda de forma ecològica, un altre em comentava com a la seva finca d’una estimada població altur-gellenca no feia servir cap pesticida en el tractament dels seus productes hortolans i que desitjava vendre’ls, i així es poden anar esmentant una
gran varietat d’exemples... Perquè no mirar de convocar tot això en un espai adient, ben diferenciat, dins del nostre mercat? L’assumpte, com deia, té una certa complicació però si aconseguim popularitzar-lo al nostre mercat serà bo per a tothom.
També en una tertúlia de Ràdio Seu on tocàvem el tema del mercat, l’amic Àngel Rubio assenyalava que seria bo d’optimitzar l’ús de l’apar-cament del Dr.Peiró, que als dies de mercat es trobava massa utilitzat pels furgons del mateixos marxants i considerava que seria fàcil, en bé de tots, que aparquessin una mica més lluny, a la vora dels bombers. Així s’aprofitaria al màxim la bona capacitat d’aquest aparcament que a la vegada que és gratuït, és a la vora, a tres minuts del mercat.
Realment moltes d’aquestes co-ses s’han anat parlant durant anys i ara és l’hora de fer, de la manera més decidida, front a les inversions més pertinents, de vèncer les reti-cències de determinades rutines, de demanar la col·laboració sincera i la participació dels comerciants ela-boradors de la Seu, de dignificar al màxim tot tipus de parades admeses al nostre mercat...
El mercat de la Seu///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMADEU GALLART · Economista i membre del col·lectiu APiA–Pirineu Opinió
JOAN CASANOVES
647 20 21 73
650 65 51 96973 36 00 04
JUAN
opinió
Davant la gran confusió que hom té sobre què és, com és la sanitat, i quin paper fa ca-
dascú en aquesta auca, jo em brindo a donar-los la meva opinió de tot plegat.
L’atenció sanitària a l’Alt Urgell es compon de tres branques: la sa-lut pública, o sigui els ambulatoris, on es fa una atenció de medicina primària, que vol dir consultori, control de malalts crònics, atenció no urgent, receptes, baixes... i on els professionals que hi treballen són funcionaris de l´Institut Català de la Salut .
Un altra branca és la sanitat con-certada, és a dir, tot el que respecta a la Fundació Sant Hospital. Aquets treballadors, no són funcionaris, ja que es deuen a un conveni diferent, són els que se n’encarreguen de
solucionar les malalties més com-plexes, així com totes les urgències vitals. Donen tractament especi-alitzat a tota la població (activitat quirúrgica, per exemple), presten servei sociosanitari a qui calgui, són els que se n´encarreguen dels trasllats dels pacients crítics així com atendre’ls in situ.
I per finalment hi ha una tercera branca, la medicina privada, la qual per accedir a ella hom ha de pagar la visita, o pagar la quota d´alguna mútua privada. Tothom sap que aquest tipus d´atenció a la nostra comarca el donen professionals de gran qualitat, però que la majoria treballen alhora en la sanitat pú-blica/concertada i en el seu temps lliure presten atenció privada a qui pugui pagar-s’ho.
I ara jo em pregunto, aquesta
situació no pot crear un conflicte d´interessos entre activitat pública i privada?
No es pot afavorir així que algú et pugui aconsellar que continuïs la teva atenció a la seva consulta pri-vada?
Pot un professional implicar-se a totes en un projecte de la sani-tat pública/concertada, la qual li paguem el seu sou com a la resta, quan té en ment la seva aventura professional privada?
Sort n’hi ha que, davant de tots aquests dubtes que tinc, estic segur que ningú fa passar cap procés que faria des de la pública cap a la pri-vada, ja que això seria un frau i una demostració de falta d´humanitat brutal. Sort en tenim!
Sanitat i salut///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////XAVIER MUNT · Regidor d’ERC a l’ajuntament de la Seu d’Urgell
98
Una alumna de l’Institut Hug Roger III de Sort guanya el Premi COAC//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Sort
“Autoestima i coneixement” per transformar el Pallars Jussà //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp
El dia 7 de juny, la Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va lliurar els desens Premis COAC de
Treballs de Recerca 2016 d’estudiants de batxillerat de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. El primer premi va ser per al treball “Un pas més enllà de la foscor”, de l’alumna Maria Trujillo de l’Institut Hug Roger III de Sort. Els accèssits van ser per al treball “Llum per a tothom”, d’Erik Navarro i Jon Martínez de l’Institut d’Aran de Vielha, i per a “La Geotèrmia”, de Clàudia Doria i Anna Rey de l’Institut Joan Brudieu de la Seu.
El Jussà té un gran potencial però “igual que quan un posa en marxa una explotació vinícola, per reeixir en la promoció d’un territori cal tenir un
bon coneixement sobre el tema, tenir fe en el que es fa i treballar amb mètode, disposar d’un bon paisatge i comptar amb la complicitat de la gent del país”. Segons Raul Bobet, copropietari del celler Castell d’Encús (Talarn), les claus per tenir èxit en un nou celler són també aplicables a la promoció d’un territori com el Jussà. Bobet fou un dels dos ponents de la la trobada d’empresaris i emprenedors “La Gran Aventura”.
actualitat
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell va celebrar a finals de juny un acte de reconeixement al grup de vo-luntaris i voluntàries que han pres part durant el
curs 2015-2016 en diferents projectes educatius em-marcats en el Pla Educatiu d’Entorn (PEE). En aquest acte, presidit per l’alcalde Albert Batalla, i la regidora d’Ensenyament, Sílvia Iscla, es va agrair la tasca realit-zada per urgellencs, que de manera desinteressada, han ajudat a reforçar la formació dels alumnes tant a nivell acadèmic com d’implicació amb la societat.
Els voluntaris van rebre un diploma acreditatiu de la seva participació. Entre els participants al programa hi ha mestres, treballadors d’altres àmbits professionals i persones jubilades. També es compta amb la col·laboració d’entitats com ara l’Escola Municipal de Música, l’Escola Oficial d’Idiomes i les AMPA de les escoles. Batalla va dir que “és important reconèixer la tasca de persones que ofereixen una part del seu temps lliure per ajudar els infants a sentir-se més partícips de la ciutat”.
L’ajuntament de la Seu d’Urgell fa un merescut reconeixement al grup de voluntaris del Pla Educatiu d’Entorn//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// J. PREIXENS · La Seu d’Urgell
1110
actualitat
El Museu de la Conca Dellà (a la població pallaresa d’Isona) i Dinosfera (situat al poble alturgellenc de Coll de Nargó) ofereixen un extens programa
d’activitats familiars aquest estiu per donar a conèixer l’extraordinari patrimoni paleontològic del Pirineu pel que fa a restes de dinosaures. Ambdós espais formen part del nou projecte “Dinosaures dels Pirineus” que, sota la direcció científica de l’Institut Català de Paleon-tologia Miquel Crusafont, impulsa una xarxa d’espais museogràfics sobre dinosaures en diverses comarques.
Durant els mesos de juliol també s’excavaran al-guns jaciments de la zona. Les activitats de divulgació d’ambdós centres coincideixen amb la temporada que els paleontòlegs del grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) excaven en diferents punts del territori.
Enguany està previst excavar a Els Nerets (al muni-cipi de Tremp) per recuperar restes d’hadrosaures, sau-ròpodes i anquilosaures, a Orcau (Isona), on s’explo-rarà la continuïtat del coll de sauròpode excavat l’any 2014 per veure si es pot localitzar el cap de l’animal i, finalment, a la Planta del Mestre (Abella de la Conca), on es recuperarà una cua amb 11 vèrtebres d’un hadro-saure.
Aquestes activitats estiuenques que s’oferiran al Museu de la Conca Dellà (Isona) i a Dinosfera (Coll de Nargó) estan adreçades a un públic familiar i infantil i tenen com a objectiu donar a conèixer l’excepcional registre fòssil de l’etapa final dels dinosaures que van viure en aquesta zona fa uns 70 milions d’anys, així com també altres punts d’interès cultural vinculades al poblament humà d’aquest territori els darrers milers d’anys.
Les propostes inclouen tallers, visites guiades i observacions astronòmiques. En definitiva, un ampli ventall de possibilitats educatives, formatives, cultu-rals i lúdiques per a les famílies i per a gent de totes les edats.
Vine al Pallars, viu el Jussà proposa diverses ac-tivitats per promocionar la diada dels raiers als turistes
Anar a buscar redortes per fer un rai, com cons-truir-lo o una visita guiada a l’Espai raier són les dife-rents activitats que Vine al Pallars, Viu Jussà ha orga-nitzat per aquest estiu i que complementen el cartell d’activitats en torn a la Diada de Raiers, que va tenir lloc el primer cap de setmana de juliol a la Pobla de Segur.
La primera de les tres activitats va tenir lloc el pas-sat 28 de maig en la que els participants van assistir a la primera fase del muntatge dels rais que consisteix en anar al bosc a buscar redortes. Pel dissabte 2 de juliol es va programar la segona de les activitats “Com es cons-trueix un rai? Participa-hi!”.
Finalment, el proper 14 d’agost s’oferirà una visita guiada a l’espai museístic Espai Raier ubicat al Pont de Claverol. Durant la visita es donarà a conèixer tot el procés de la fusta, des dels boscos del Pirineu fins a les serradores de destí com també el fet d’haver esdevingut una festa declarada d’interès nacional.
Un estiu “dinosàuric” a l’abast de les famílies////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Coll de Nargó / Isona
La promoció dels raiers coma activitat lúdica i educativa////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Pobla de Segur
Nou local de menjarspreparats a la Seu d’Urgell Obert tots els dies, de les 8 del matí a les 5 de la tarde. Els dies festius de 10 del matí a les 5 de la tarde.
Punt de trobada d’amics, ambient acollidor i per a tothom que vulgui gaudir dels seus menjars o pendre, aquest estiu, un refresc o cafetó.
Els caps de setmana fem serveis a domicili...
Viure als Pirineusfacebook: Viure als Pirineus Hem arribat als 7.500 amics!
Moltes gràcies a tots!www.viurealspirineus.cat
1312
tema de portada
Anem als orígens. D’on va
sorgir la idea de fer un fes-
tival al Pirineu sobre mú-
sica antiga?
Va sorgir amb la idea d’omplir de contingut un territori que per la seva demografia i orografia no ho té fàcil en matèria cultural però que alhora disposa d’un patrimoni arquitectònic I natural de primer ordre. Es tractava d’adjuntar esforços de municipis di-ferents per fer de la suma de petites fraccions un tot molt gran.
La música antiga, és a dir, la músi-ca que coneixem com a clàssica però circumscrita fins a mitjans del segle XVIII, casava perfectament amb l’en-torn, i el 2011 deu ajuntament va-lents van decidir arriscar-se amb un projecte que més que una suma de concerts pretenia contribuir al creixement econòmic del territori.
Quina ha estat l’evolu-
ció del festival des dels
seus inicis fins avui?
Doncs d’aquells 10 municipis del 2011 hem passat als 28 de 2016. Ha estat un creixement es-pectacular. Però no no-més això: el primer any només hi havia uns con-certs i actualment el Fe-MAP és un projecte de molt més abast amb packs turístics, cursos, exposici-ons, visites guiades a mo-numents, encàrrec de produccions, concurs d’aparadors, accions socials, etc. Hem construït entre tots el festi-val de música antiga més gran d’Eu-ropa.
Quan vas començar, el 2011, et
pensaves que arribaríeu on ha ar-
ribat el festival?
Sincerament sí. Sé que pot sem-blar prepotent però sempre vaig creure en el projecte i mai vaig te-nir dubtes del seu creixement. Igual com ara també estic absolutament convençut que no hem fet el cim ni de bon tros. El Pirineu ha demostrat
que, unit, és imparable. Em consta que som un model envejat
Anem al programa. Enguany,
quants concerts heu programat i
en quants municipis?
Són un total de 43 concerts en 28 municipis, que pertanyen a tres estats.
A banda dels concerts, què més
ens ofereix Femap?
Aquest any ofereix una exposició, 5 sessions Gastrofilm, un curs de di-vulgació, 22 visites guiades a monu-ments o espais incloses en el preu de l’entrada i un programa social molt potent.
A qui va dirigit el Femap: a la gent
del territori o als turistes? Qui en
participa més?
Són dues potes perfectament compatibles: el dret de la ciutadania pirinenca a gaudir de cultura de pri-mer nivell i la voluntat de captar un nou turisme cultural. Hem d’acon-seguir, encara que això porti temps, que els melòmans del món que es mouen marquin els Pirineus en la seva agenda possible. Com qui pla-nifica unes vacances a Salzburg o a Edimburg.
La cultura sempre és la germa-
neta pobra dels pressupostos.
Com es financia un festival com
aquest?
Amb moltes dificultats. Sobre-tot hi ha una aposta econòmica dels conjunt de municipis i del govern d’Andorra, que suposaria un 35% del pressupost. La Generalitat aproxi-madament un 20%. Les tres diputa-cions estarien sobre el 15%. El 30% que resta surt de les entrades i alguna cosa de patrocini privat que, malau-radament, és molt minso.
Les grans marques prefereixen anar a la costa brava o a Barcelona, perquè el patrocini no deixa de ser una operació d’imatge on les mar-ques el que volen és molta gent les visualitzi. Però tenim comprovat en
els cinc anys que portem que el retorn al territori és important. Més de mig milió d’€ tenim acreditats d’inversió en personal, professionals i establi-ments del Pirineu, sense comptar amb les despeses que no podem controlar perquè són privades ni les despeses de contractació artística, és a dir, els cat-xets dels grups.
Què és, per tu, el més
destacat i novedós que
en aquesta edició ens
ofereix el Femap?
Sens dubte el FeMAP Social. Es tracta de 9 ta-
llers preparatoris previs amb col.lectius en risc d’exclusió, que després aniran al concert acompanyats. I per als col.lectius que no poden despla-çar-se per mobilitat, per edat, etc., organitzem 15 miniconcerts en els seus propis centres. És un programa potentíssim, gairebé una espècie de festival social dins del festival, i que cobreix també tota la geografia del FeMAP. Jo crec que la dignitat d’un país es valora també per la solidaritat que exerceix amb els més desvalguts, i el conjunt d’alcaldes del Pirineu no van tenir cap dubte a impulsar aques-ta programa.
Dutrén: “El Pirineu ha demostrat que, unit, és imparable”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell
1514
Obrim dijous, divendres i dissabteDIJOUS DIA DEL CLIENT amb el 10% DE DESCOMPTE EN TOTS ELS SERVEIS.PERRUQUERIA UNISEX. LA SEU D’URGELL. Telf. 973 35 10 77
cultura
Josep Espunyes és un autor prou conegut a l’Alt Urgell i a tot el Pirineu. Poeta, escriptor, lingüista i home compromès amb el país i la seva llengua,
ha estat guardonat amb els principals premis literaris de les terres de Ponent, com ara Les Talúries (1990) o el Valeri Serra i Boldú (2000). Josep Espunyes és autor d’una producció extensa i rigorosament elaborada, en la qual destaquen obres com els reculls poètics Notes
mínimes d’un paisatge (1987), Pa d’àngel (1991) o Alt Ur-
gell, plany i passió (1996). L’autor ha conreat també els estudis lingüístics en obres com Dites, locucions i frases
fetes (2007) i els estudis de caire històric en Trabucs i
pedrenyals (2002) o Lluís Escaler, morir per Catalunya
(2008). La major part de la seva poesia va ser recollida en el volum Obra poètica (2012).
D’uns anys ençà la mirada de Josep Espunyes se centra en les terres pirinenques i, molt especialment, les de la part baixa de l’Alt Urgell i les de la part alta de la Noguera. Res del que culturalment parlant es mou en aquesta zona no li és aliè: la història, la llengua, les dites, les cançons, els motarrots, etc. Ara acaba de pu-blicar Piulades de cultura popular, obra en què l’autor aporta un recull d’històries de bruixeria ―tan vives fa uns anys i tan oblidades avui dia!―, mimologismes i llegendes que constitueixen una part important del nostre patrimoni cultural i que estaven a punt de per-dre’s en l’oblit. «Aquest recull [...] és fruit d’un treball de recerca oral [...] Pinzellades de vida d’un món de segles que avui desapareix tan de pressa com la neu de la muntanya pirinenca al bat del sol de primavera. Si he volgut capbussar-m’hi i descriure’l literàriament, és perquè no caigui del tot en l’oblit i transmetre’l a les generacions futures» —ens adverteix l’autor en els «Quatre mots» que encapçalen el llibre.
Certament, recuperar i preservar aquella antiga sa-viesa és una tasca noble i del tot necessària, una tasca que dignifica la contrada i el país i diu molt de l’autor i de la seva obra.
Però si tot aquest treball s’ha fet, a més a més, amb el rifor i la qualitat literària que caracteritza aquest re-cull, el resultat no pot ser altre que un regal per als ulls dels lectors que vulguin passar una bona estona endinsant-se en el món màgic, enginyós i llegendari
d’aquest nostre bocí de la geografia pirinenca. La llengua és rica i fluida, caracteritzada per
un savi i harmoniós equilibri entre la parla i els girs populars i la llengua estàndard. L’edició d’Edicions Salòria és elegant i correcta, atractiva. Un excel·lent continent per a un contingut magnífic.
Piulades de cultura popular///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MARCEL FITÉ · Coll de Nargó / Article publicat a la revista Llengua Nacional, núm. 95
1716
cultura
Rocaviva és un laberint de senders, vorejats per més de 600 roques de mides diverses que l’artista Climent Olm va esculpir, dia a dia, durant prop
de 30 anys. Aquest laberint es troba a prop del poble de Músser,
a cavall entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, i el 2010 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local per part dels dos consells comarcals. Es tracta d’un espai únic al Pirineu, que combina art i natura, un espai obert que ens proposa un joc iniciàtic i terapèutic per practicar en solitari o bé en companyia, per desconnectar de
les preocupacions, per escoltar el silenci...
Un treball truncat
Rocaviva és un projecte que es va anar coneixent a poc a poc, que cada any rebia més visites i era més reconegut per les institucions i els visitants fins que un bon dia, l’octubre del 2013, el seu autor va haver d’abandonar-lo i marxar per desavinences amb un veí de la zona. Des de llavors l’espai ha rebut diverses agressions però malgrat tot manté la força tel·lúrica intacta i encara són moltes les famílies i excursionistes que el visiten, que passegen pel laberint i hi descobreixen coses noves a cada racó.
El projecte s’ha aturat però les pedres tenen memòria i el treball fet pel Climent Olm durant dècades es manté viu al paisatge, aguanta ferm i segueix pendent que l’anem a acaronar.
Rocaviva, un laberint màgic per descobrir//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Músser
1918
empreses
El mes de juny del 2015 publicàvem a VIURE ALS PIRI-
NEUS que dos joves de la Seu d’Urgell posaven en marxa una nova em-presa, Alt Urgell Fibra, per oferir serveis de te-lecomunicacions a través de la fibra òptica a nivell comarcal. Més d’un any després aquell projecte s’ha fet realitat i en Javier Gracia i en Josep Guàr-dia han aconseguit els objectius inicials i ja te-nen desplegats més de 25 km de fibra òptica entre la Farga de Moles i l’ae-roport de la Seu d’Urgell, passant per capital altur-gellenca.
La filosofia d’en Javier i en Josep passa per “fer arribar la fibra òptica a tots aquells pobles abandonats per les grans operadores, on hi ha poca gent i, per tant, no hi tenen tants diners a guanyar, i no son del seu interès”. Per fer això han impulsat un projecte col·lectiu a partir de la Fundació sense ànim de lucre Guifi.net que gestiona infraestructures de telecomunicacions arreu de Catalu-nya, oberta a tothom, lliure, neutral i transparent en la gestió, en la qual la fibra pertany als mateixos usua-ris. La Xarxa de Comuns Guifi.net és una iniciativa ciutadana en el món de les telecomunicacions.
El suport de les empreses locals
La competència que tenen aquests dos joves són les grans ope-radores de telefonia i fortes econo-mies empresarials davant les quals ells només poden competir amb rigor, professionalitat i proximitat. “No és gens fàcil competir amb les grans operadores però nosaltres oferim un servei professional, de qualitat, personalitzat i de quilò-metre zero, que promou l’econo-mia local. Som una empresa 100% local que treballa per i amb la gent d’aquí”, apunta en Josep Guàrdia.
Moltes empreses de l’Alt Urgell han confiat en aquests dos joves i això els satisfà enormement. “Poder comptar amb el suport d’algunes de les principals empreses locals, per nosaltres, ha estat i és molt im-portant”, assegura el Javier Gracia. “Ens hem guanyat la confiança dels primers clients, hem anat sumant, sempre amb molta tranquil·litat, fent les coses ben fetes i així volem continuar”, afegeixen tots dos.
La filosofia d’Alt Urgell Fibra passa per desplegar la fibra en fun-ció de la demanda. “Nosaltres no tirem fibra a discreció, la portem allí on ens la demanen”, expliquen. D’aquesta manera, ja donen servei a moltes empreses i, a més, han co-mençat a treballar per fer arribar
la fibra a pobles com Castellciutat, Montferrer, Arfa, Adrall, Aravell.
Els creadors de la marca Alt Ur-gell Fibra volen que la fibra òptica permeti als particulars i a les em-preses del Pirineu tenir unes co-municacions pròpies del segle XXI, sense restriccions, sense talls i a preus justos. En aquesta revolució de la fibra òptica que es nota no-més passejant pels carrers de la Seu d’Urgell, on ara mateix hi ha 3 ope-radores instal·lant fibra, en Javier i en Josep aposten per un model cooperatiu, allunyat de les formes d’actuar de les grans operadores que tots coneixem i més proper. La re-volució tecnològica també està a les nostres mans.
www.alturgellfibra.cat
La revolució de la fibra òptica////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell
2120
salut i benestar
Ja sabem que cada any les al·lèrgies augmenten, i el nombre de persones que es converteixen amb sensi-bles a una o diverses substàncies també augmenten.
L’al·lèrgia al sol o fotodermatosi no és de les noves, però sí de les que va guanyant afectats.
La fotodermatosi estival, que no és el mateix que l’atopia, suposa una gran sensibilització de la nostra pell als raigs del sol que s’agreuja amb les altes temperatures, i ara que arriba el bon temps i ens comencem a destapar parts del cos, pot suposar un problema ja que és força di-fícil evitar l’exposició al sol i a les elevades temperatures.
Els símptomes de la fotodermatosi s’acostumen a patir sobretot a nivell dermatològic (irritació de la pell, picor, erupcions, prurit, etc.), i en ocasions les cremes solars poden agreujar aquestes situacions. Encara que és molt necessari protegir-nos de les radiacions, existeixen marques amb un alt nivell de protecció i components naturals que ens ajuden a minimitzar aquestes reaccions, i els riscos d’al·lèrgia. Si és el vostre cas, us convido que passeu per Quirosalut i us puc ampliar informació sobre cremes solar sense filtres químics sintètics.
Pel que al tractament de la fotodermatosi, des de dins, l’homeopatia ens ofereix tractament preventiu, i tractament amb cas crònic o agut, permetent minimit-zar els símptomes i les reaccions al·lèrgiques, amb un tractament natural, inocu per a la nostra salut, i refor-çant pel nostre sistema immunitari.
Us recordo que l’homeopatia és completament com-patible amb qualsevol tractament mèdic que estigueu se-guint, fins i tot en aquells casos que sigueu tractats amb corticoides.
El correcte seguiment del tractament homeopàtic provoca canvis i millores substancials al pacient, fent possible minimitzar o anul·lar la dosi de corticoides, aquesta última decissió sempre sota la supervisió del metge que hagi prescrit el tractament.
L’homeopatia ens pot ajudar molt, i és compatible amb la medicina tradicional, però no és tracta que ha-guem de substituir una per l’altra. Es tracta d’aprofitar els beneficis de l’homeopatia per tal de poder prescindir de fàrmacs que ens aporten més perjudicis que beneficis.
Com sempre us convido a conèixer i estimar l’ho-meopatia.
Al·lergia al sol/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Especialista en teràpies naturals
FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina
AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició
Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia
Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com
Aquest número parlem d’un tema que està de moda: la nutrició esportiva. Tots sabem que per augmentar el rendiment esportiu hi ha persones que utilitzen su-
plements ergogènics, alguns dels quals són il·legals (tot i que es troben al mercat), i molts són considerats dopants. Hem d’anar molt en compte en fer això.
Entre les estratègies de suplementació dietètica que tro-bem al mercat recomanem una forma més natural i saluda-ble per millorar les reserves de glucògen, la reposició hídri-ca, mineral i de vitamines.
Aquesta estratègia nutricional es basa en els hidrats de carboni per millorar el rendiment esportiu. Una baixa dis-ponibilitat de glucosa limita la capacitat d’esforç i es causa
de fatiga. Les estratègies alimentàries van encaminades a augmen-
tar la disponibilitat de glucosa just abans d’iniciar l’esforç, assegurar la seva reposició durant l’activitat, restaurar les reserves de glucògen consumides, potenciar les reserves de glucògen muscular i hepàtic.
Les diferents estratègies tenen en compte el tipus d’es-port a realitzar, els entrenaments, la durada i la intensitat de l’exercici. L’objectiu principal es allargar i recuperar les reserves de glucògen al múscul i fetge.
Deixeu-vos assessorar i no prengueu productes il·legals.
Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440
Estratègies alimentàries en la nutrició esportiva /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort
Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.
salut i benestar
De manera natural el nostre cos produeix col·lagen, però a partir dels 30 anys aquesta producció comença a disminuir.
Aquesta situació afecta especialment a les persones que practiquen alguna mena d’esport, ja que en produir una càrrega de radicals lliures aquesta afecta negativament els diferents teixits del cos. El que hem de fer és començar a cuidar la nostra alimentació i el nostre descans, amb l’ajuda externa del col·lagen.
Com me n’adono que el meu cos no produeix
prou col·lagen?
Ens n’adonem amb les línies d’expressió, ungles gànguils, el cabell sense lluentor, començament de cer-tes dolences a les nostres articulacions, tendons amb problemes, muscles, etc.
Què és realment el col·lagen?
És una proteïna essencial per la flexibilitat de la pell, òrgans i teixits, que constitueix el 30% del contingut proteic del ser humà. És el que manté l’estructura de l’organisme i és determinat amb l’estat de la nostra pell. El col·lagen es recomana que es comenci a prendre a partir dels 30 anys, aproximadament, que és quan co-mença l’envelliment del cos humà.
El col·lagen està present en cada quart de molècula que compon el nostre cos. Només a la nostra pell, el col·lagen representa el 70% del seu pes, del cartílag un 67%, dels pulmons un 10%, del fetge un 4%, entre altres dels òrgans més importants del nostre cos.
D’aquesta manera trobem que un 99% del total del col·lagen que està present en el nostre cos es tro-ba en els diferents teixits com són els tendons, els lli-gaments, la pell, el cartílag o l’estructura dels ulls; i en
pràcticament tots els òrgans interns, superfície de les cèl·lules, cabells i placenta.
A més a més, el col·lagen conté Magnesi, Vitamina C, i Ací Hialurònic. Aquestes substàncies s’ajuden si-multàniament les unes a les altres per tal de poder con-tribuir a la formació dels teixits on hi ha el col·lagen.
Segons l’EFSA (European Food Safety Authority), la vitamina C contribueix a la formació normal del col·lagen. L’Ací Hialurònic és un corboidrat produït pel nostre cos que té la funció més important que és la retenció d’aigua, arribant a absorbir fins a 1.000 vegades el seu pes. És l’encarregat de transformar els nutrients amb desfets on no arribi el reg sanguini, que es trobi amb els ulls, articulacions, líquid sinovial i pell. Igual que amb el pas del temps, el nostre organisme va reduint la síntesi del mateix.
El Magnesi és un mineral essencial: aguda a dismi-nuir el cansament i la fatiga, ajudant a l’equilibri elec-trolític i al metabolisme normal. També és important destacar que contribueix al manteniment dels nostres ossos i de les dents en condicions normals i al procés de divisió cel·lular. Ajuda a no engreixar-nos (gràcies a un procés de combustió de calories), ens ajuda a rebaixar de pes, així mateix ens ajuda a evitar la frigidesa al cos, i a millorar la fermesa de la pell, disminuint el color i la inflamació de les articulacions.
I reparant els teixits dels cartílags, afavoreix les un-gles i els ossos i ajuda a recuperar-nos millor després de fer exercici.
Què és el col·lagen? /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARIA MARCOS - LA SEU D’URGELL
Serveis:Micro-pigmentació · Lomi Lomi Nui (massatge wahaia) · Massatges relaxants, reductors, amb olis i descontracturants · Pressoteràpia · Tractament amb pedres de Jade (Bioki) · Tractament reafirmant (facials, corporals i pits)
SERVEIS DE NETEJA ESPERANZA ARTIGASTot netet, diferents serveis adequats a totes les necessitats.
A particulars, domèstics, comunitats, garatges, comerç, escales... i més. Preus econòmics i promocions puntuals.
TRUQUEU 665 777 097
2322
ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU LA RECUPERACIÓ DEL FORMATGE ARANÈS
El José Antonio Tarrau, el Tonho, de casa Rosa de Babergue, a la Val d’Aran, és un artesà formatger, creatiu i treballador, orgullós de la seva tasca al capdavant d’una formatgeria jove però que té una
trajectòria força reconeguda arreu del Pirineu.
Foto
: Mar
cel·l
í Pas
cual
2524 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
La recuperació del formatge aranès////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Babergue
El José Antonio Tarrau, el Tonho, a casa tota la vida havia vist fer formatges però mai pensava que s’hi dedicaria de ple. Ell és de casa Rosa, a Babergue, el
poble més alt de la Vall d’Aran (1.419 m), i l’any 2006 va decidir que volia ser formatger: amb el seu germà Os-car van viatjar al País Basc, van anar a veure el Salvador Maura a Adrall (“el gran mestre Maura”, com diu ell), van fer cursets a Bellestar i l’agost del 2009 ja tenien a punt els sus primers formatges artesans.
Avui “Era Hormatgeria”, la formatgeria del Tonho i de ‘Oscar, s’ha convertit en una referència a l’Aran. Ells han re-cuperat el formatge aranès, “el de sempre” i han diversificat en una sèrie de formatges artesans de gran qualitat: fan formatge blau, formatge de pasta tova, llenguat i, fins i tot, elaboren un exclusiu formatge farcit amb caviar.
Van a buscar la llet a Fran-ça, “directament a un ramader que té 38 vaques”, ens explica el Tonho. La Vall d’Aran com a única vall occitana orientada de Catalunya, ha recollit les influ-ències del país rei dels format-ges: França. Aquest país els va aportar la tècnica del “affinage” i la curació a base de banyar la peça en una barreja de “Ar-magnac” (destil·lat de vi blanc sec), oli d’oliva verge i vinagre, que apliquen durant una mica més de 60 dies que són els que reposen els formatges al celler i que els proporciona una fina aroma, suau sabor i conserva-ció ideal, per a prendre-ho en
qualsevol ocasió.El Tonho reconeix que la feina de formatger artesà és
molt dura, a més va començar en plena crisi, “però s’ha d’anar fent, a poc a poc els resultats arriben, d’han de fer moltes hores però si t’agrada la feina que fas hi ha molt de guanyat”, reconeix.
A L’hivern pràcticament no elaboren, “la millor època per fer formatges és la primavera”, i la majoria de la pro-ducció es ven en el mercat de proximitat i en la mateixa formatgeria de Babergue, al costat de l’obrador.
PIZZERIA GALL FER RIALP
Av. Flora Cadena, 6
Telf. 973 62 09 59
Horari: 12 matí a 12 de la nit
PIZZERIA ESPOT
C. de la Clopeta, 4
Telf. 973 62 41 21
Horari: de 17:30 h a 23 h
27
26 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Al costat de la carretera C-13, entre Bala-guer i Lleida, a l’entrada del poble de Tér-mens, hi ha el bar Terminus que ha canviat de direcció i que el passat mes de febrer va obrir amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tradicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del poble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries. L’establiment disposa de zona d’estaciona-ment privat i es pot contractar per a l’orga-nització de festes i celebracions. Divendres i dissabtes hi haurà marxeta per als joves.
Esmorzars de forquilla
La nova oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els ver-muts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà.
El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit.Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus!
Bar restaurant Terminus
C/ Carretera, 69
Térmens (La Noguera)
Telèfon: 620 213 824
Nova proposta gastronòmica al restaurant Terminus
Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló
Agulló és un indret encara força desco-negut de la vall del
Montsec i que us recoma-nem. Un lloc ideal per des-cansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballado-ra, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.
Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pa-gès com els seus avantpas-sats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una ex-plotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments inde-pendents, situats al mig del
poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any.
Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capa-citat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4
places de capacitat i adheri-da a casa Ros.
Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de
Canelles, el conjunt monu-mental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.
Casa Ros i Cal Selmo
Josep MiradaTel. 659 287 063 973 455 138 [email protected]
2928 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions Telf: 973 624 068 · [email protected] · www.camping-solau.com
La cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a
dos quilòmetres de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Res-taurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llar de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin.
Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de Baix per tal d’iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa.
Cuina del Pallars al restaurant l’Hortet de Montardit de Baix////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montardit de Baix
Com a promoció d’obertura de l’Hortet fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Es fa cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa i amanides fetes amb productes de proximitat. També s’han de destacar els postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt...
Obren dissabtes diumenges i festius a les 10 del matí. Fan esmorzars de forquilla i ara a l’estiu obren els divendres i dissabtes a la nit de 20:30 hores a 23:30 hores. Bon profit!
Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792
Correu: [email protected]
C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172
Càmping Les ContiolesCàmping les Contioles està situat en mig de la Vall Cardós en una antiga Contiola, a pocs metres d’Ainet de Cardós, envoltat dels paratges del Parc Natural de l’Alt Pirineu i al marge del riu Cardós. A Les Contioles guadiràs d’unes magnífiques vacances amb un tracte familiar i podràs relaxar-te a la piscina climatitzada, al marge del riu, a les zones d’esbarjo i també disfrutar de les activitats o excursions organitzades al Parc Natural. Disposem d’una zona d’acampada verda i arbrada, mòbil-homes, caravanes de lloguer i apartaments, on podràs allotjar-t´hi i mantenir un contacte directe amb la natura. Vine i gaudiràs!
3130
territoriterritori
Senterada627 606 919
· JOGUINES· CARTELLS ANTICS PUBLICITARIS,· COL·LECCIONS, · EINES DE CAMP...
COMPRO ANTIGUETATS
Telf. 677 42 41 43
La taverna del CodinaBar RestaurantTapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. Sala chillout amb música ambiental per des-conectar. Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol...
Menú diari: 10,50 euros. Cap de setmana: 15,50 euros.
Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338Local ampli i molt acollidor. Us hi esperem!
Al petit poble de Lladrós, al Pallars Sobirà, hi ha la formatgeria Casa Manyot en la qual s’hi elaboren formatges artesans fets
a partir de la llet crua de les cabres criades en el ramat propi de l’explotació.
Els formatges es fan seguint les antigues re-ceptes de les cases del poble, a partir de mètodes tradicionals i en base a la producció d’unes ca-bres que pasturen a més de 1.000 metres d’altu-ra, en plena natura i en un ambient excepcional.
Els formatges de Casa Manyot es poden comprar directament a l’obrador de Lladrós.
Visiteu Casa Manyot, us agradarà!
Cal Maciarol, un lloc per gaudir de l’essència del Montsec ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Àger
Casa Manyot, formatges artesans de llet de cabra ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Lladrós
L es possibilitats tu-rístiques de la vall d’Àger són infinites.
Les visites culturals, les excursions a la serra del Montsec, la natura, l’aven-tura, la gastronomia, l’ob-servació dels estels... Hi ha possibilitats per a tothom, per a grans i per a petits. Però sobretot destaca la tranquil·litat de l’entorn, el silenci, la calma.
En aquest entorn, hem
visitat Cal Maciarol, una casa amb tradició que fun-ciona com a allotjament rural i hotel apartament. De la mà del Jaume i la Carme i de les seves filles, Marta i Imma, el servei i l’atenció als clients és fami-liar, inspira confiança i, en definitiva, et fa estar a gust. Ells t’assessoren, et guien i t’ajuden a conèixer un ter-ritori que no deixa indife-rent a ningú.
També té un bar-res-taurant en el qual oferei-xen una cuina casolana feta, bàsicament, amb les verdures de l’hort, els fruits secs de la zona, les melme-lades i la mel pròpia de la vall d’Àger, el vi, les pos-tres artesanes...
La casa és centenària, conserva el pou per abas-tir-se d’aigua potable i el celler en el qual hi guarden l’oli i el vi: un oli d’elabo-
ració pròpia. L’establiment està situat en el camí que porta a l’Observatori As-tronòmic del Montsec, en un lloc per a practicar di-versos esports d’aventura com són el parapent, l’es-calada, l’espeleologia o el senderisme.
A un quilòmetre de la casa, podreu gaudir de l’observació del que està considerat “el millor cel de Catalunya”.
Tel. 973 45 50 47 · www.calmaciarol.com Camí de l’Observatori · Àger
622 208 980661 907 063
Consulta
el catàleg
d’Edicions
Salòria.
www.edicionssaloria.com
3332
Foto
: Jos
ep M
aria
Cos
ta
Antiguitats a TrempTROBAREU PREUS MOLT INTERESSANTS.I grans oportunitats, per canvi d’orientació.MOBLES ANTICS, jocs de taula, rellotges, calaixeres, cadires colonials de caoba i moltes coses més...
TAMBÉ RESTAURACIÓ DE MOBLES ANTICS
Telf. 659 499 629
Sovint s’intenta defugir el debat sobre tot allò que va passar a casa nostra de l’any 1936 fins el 1975. A la Seu d’Urgell enguany competeixen a les llibreries
dues obres que tracten la temàtica de la guerra civil i de la postguerra des de punts de vista totalment oposats. En cap cas ha estat voluntat dels autors de fer dos treballs antagònics però el cert és que s’han trobat a les llibreries pirinenques.
Per una banda, trobem el llibre La Seu, 1936 escrit per Javier Galindo, que analitza la situació que es va viure l’any 1936 a la ciutat, abans i després del 18 de juliol, a partir de l’experiència dramàtica que va suposar la mort de moltes persones a mans de milícies republicanes i d’elements descontrolats.
Ara, l’Amadeu Gallart i la Sol Gasch acaben de publi-car el llibre Trossos de temps de la Seu de postguerra que fa una revisió de l’època de la postguerra a la Seu d’Urgell durant la dictadura franquista.
Dos llibres amb visions antagòniques sobre la guerra i el franquisme competeixen a les llibreries de la Seu///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
3534
3736
Empendre a la Meva Escola///////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Prullans
Rècord històric a la Tres Nacions ///////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà
L’única botiga de Lles de Cerdanya tanca les portes//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL · Lles de Cerdanya
Els alumnes de les escoles El Puig de Prullans; Sant Serni de Prats; Ridolaina de Montellà i Pere Sarret de Martinet, han participat en diferents mercats
com a part del projecte Emprendre a la Meva Escola, orientat a les escoles rurals, amb l’objectiu de difondre la cultura emprenedora entre els alumnes mitjançant la creació d’una cooperativa a l’aula.
Això ha suposat que durant el curs escolar l’alumnat hagi muntat i gestionat una cooperativa creant productes que, posteriorment, han venut al mercat.
Destacable la participació de la Marxa Cicloturista Ruta Pirinenca de les Tres Nacions 2016, amb 980 inscrits, un nou rècord històric que consolida
un gran cap de setmana, a finals de juny, ple de visitants a Puigcerdà per gaudir d’aquesta festa del ciclisme.
El petards des de dalt del campanar i el repic de campanes anunciaven la sortida i els ciclistes tenien per davant 140 km, que van ser superats amb un temps entre 4 i 7 hores per un circuit entre la vall de la Cerdanya, l’Alt Urgell, Andorra.
Queviures Paco ha tancat i el poble de Lles de Cerdanya s’ha quedat sense cap botiga oberta. El passat 30 de juny va ser l’últim dia que el
Paco va obrir les portes del seu establiment, després de fer-ho cada matí durant les darreres quatre dècades. Tenia 16 anys quan va agafar el negoci que anteriorment havien obert els seus pares, l’Antonio i la Pepita, amb la “padrina Conxita”, fa 63 anys. Aquest juliol a Lles ja no hi queda cap botiga oberta.
El Paco Olm ja té 65 anys però hauria continuat un temps més si no fos perquè les noves lleis l’obligaven a canviar de règim fiscal i “no pagava la pena”. No ha trobat ningú per continuar i amb ell es tanca l’única botiga de Lles de Cerdanya, un poble on hi viuen una vuitantena de persones i on hi ha al voltant de seixanta segones residències.
“A Queviures Paco hi trobàvem de tot: el diari, revistes, embotits, llibres, formatges, gelats, fruita, etc.”, ens explica un client que entra a la botiga mentre entrevistem el Paco, just el dia abans de tancar definitivament el seu comerç. “El trobarem a faltar més del que ens pensem”, afegeix abans de marxar per la porta amb la seva barra de pa que
acaben de portar del Forn d’en Jordi de Martinet.El fet d’haver de tancar l’establiment, que durant
40 anys ha obert cada dia, fa que el Paco estigui trist. Li sap greu que no hi hagi ningú amb ganes de continuar un negoci que, més enllà de l’aspecte comercial, també era un punt de trobada de la gent del poble i dels turistes. “Molts veïns de les segones residències quan arriben a Lles el primer que fan és anar a casa del Paco, saluden, avisen que han arribat i agafen alguna coseta per casa perquè sempre falta quelcom”, explica un altre client.
“Amb aquest ja són molts els pobles de muntanya que no tenen cap botiga oberta, el Pirineu va perdent força, els pobles veuen com les escoles tanquen, les botigues no tenen vida i la gent jove marxa; sap molt greu”, comenta el Paco.
I davant aquesta situació, que es repeteix arreu de la vegueria de l’Alt Pirineu, ningú diu res, “ningú es mulla”, com diu el Paco, les institucions no implementen cap mesura per evitar el despoblament, cap llei de suport al petit comerç rural, cap ajuda al manteniment dels pobles.
Potser ens ho hauríem de començar a plantejar.
3938
4140
Autor: Diversos autorsFeia falta una publicació com aquesta i ja la tenim. En aquest primer número de la nova revista cerdana de recerca hi trobareu 18 articles amb les darreres novetats en la recerca arqueològica, històrica i natural a Cerdanya. Ha estat editada per El Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i Edicions Salòria.
Autor: Ermengol Orriols, i altres.Aquesta és la guia més complerta fins ara publicada dels llacs i estanys de l’Alta i la Baixa Cerdanya. Es va publicar a finals del 2014 i ara Edicions Salòria n’acaba de fer una segona edició. Un llibre imprescindible per als amants de la Cerdanya i del Pirineu.
PETITA FLORA DE CERDANYA
PELS ESTANYS DE LA CERDANYA
ERA, REVISTA CERDANA DE RECERCA
VINRÀS AMB JO A APENRE DE LLETRA
PERSONATGES DE LA SANITAT CERDANA
3a Edició
2a Edició
Autor: Mia Botey i GuarroHa estat una de les guies més venudes els darrers anys a la Cerdanya. És el resultat de les passejades i excursions que la Mia ha fet per tota la Cerdanya, sempre dibuixant totes les plantes que s’ha anat trobant pel camí. Recull els dibuixos de més de 300 espècies que creixen a la Cerdanya. És una autèntica joia.
Autor: Manel Figuera i Salvador VigoÉs la segona part de l’exitós llibre El parlar de Cerdanya que recull el parlar cerdà amb mots, frases fetes i refranys que mostren amb gran plasticitat com els cerdans han entès el seu entorn. També s’hi pot trobar una bona anàlisi dels aspectes gramaticals i fonètics que donen cos i sonoritat a aquest català septentrional de transició. En aquest cas, el llibre recull 3.918 mots de la parla cerdana.
Autor: Ferran Sabaté i Casellas i Josep M. Calbet i CamarasaAquest llibre, el número 21 de la col·lecció Mots del Cim d’Edicions Salòria, recull bona part del personal sanitari que ha nascut o ha treballat a la Cerdanya des de segle XIV fins a l’actualitat. L’obra posa de manifest el gran nombre de professionals (metges, apotecaris, llevadores, cirurgians, barbers, veterinaris) que han treballat en aquest es-pai de frontera.
LLIBRES DE LA CERDANYADiversos artistes del Pirineu exposen a l’Espai Ceretània de Bolvir////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL/FOTO: HELENA FRANCO · Bolvir
La mostra es titula “Figuració i abstracció”, es va inaugurar el 14 de maig i es podrà visitar fins el 30 d’agost. Recull pintures, escultures i gravats
de diversos autors pirinencs, o que tenen vinculació amb el Pirineu, com ara Ernes Altés, Philippe Lavaill o Mercè Arderiu, entre d’altres.
Els artistes presents a la mostra són els següents: en pintura, Elena Anichtchenko, Monique Matecki, Mercè Arderiu, Conxita Mateo, Mònica Armengol, Raquel Navarro, Martin Blanco, Asunción Pérez, Maria Bové, Miquel Rosell, Miracles Carreño, Maria Àngels Ruiz, Isabel Díez i Alfons Valdés; en escultura, Ernest Altés i Philippe Lavaill; i en gravats, Neus Mola.
Imatge de la mostra. Foto: Helena Franco Baena.
4342
4544
4746
www.edicionssaloria.com
Aquest juny al fer-te color et regalem un protector solar pel cabell!
Col·lecció Petit Pirineu:
1. La trementinaire de les nenes rosses
2. El tresor més gran del món
3. Anem a plegar manairons
4. El burot i les cireres d’Arfa
5. El gegant i l’acordió
6. La guineu i la camosa
7. El poltre de la Lluna
8. La Vedelleta Reula
Més informació del catàleg d’Edicions Salòria:
www.edicionssaloria.com
Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori.
Tot pensat i fet des del Pirineu.
Col·lecció Petit Pirineu:
1. La trementinaire de les nenes rosses
2. El tresor més gran del món
3. Anem a plegar manairons
4. El burot i les cireres d’Arfa
5. El gegant i l’acordió
6. La guineu i la camosa
7. El poltre de la Lluna
8. La vedelleta Reula
9. L’Últim llop de la Cerdanya
10. Les gallines d’Aristot