1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 16

6 ·

des

emb

re 2

015

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

Les Falles del Pirineu són patrimoni immaterial de la humanitat

Estem d’enhorabona. Una candidatura conjunta de 63 pobles d’Andorra, França, Aragó i Catalunya ha aconseguit situar les Falles del Pirineu a la llista d’esdeveniments culturals reconeguts a nivell mundial.

Col·lecció El Petit Pirineu www.edicionssaloria.com Bones Festes!

32

núm: 166 · desembre 2015

viurealspirineus

SaloriaEdicions

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïta

EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

ALT URGELLMarcel·lí Pascual

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy

LA CERDANYARedacció

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

DL L 701-2002

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.comL’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

6 Nadal a la Seu

8-9dossier: aliments i cuina

23-29benestar

30-34belluga’t per la Cerdanya

35-48

6 de desembreFirasKi i Mercat de 2a mà

La Pobla de Segur

7 i 8 de novembre Firàneu

Esterri d’Àneu

agenda

portada

núm

166

@AmicsPirineuAquesta imatge de falles a l’Alta Ribagorça il·lustra el reconeixement de la UNESCO

Fo

to: E

mili

Gim

énez

54

La carxofa

E s p e c i a l -ment a l’hi-vern la bellesa de les carxo-feres amb les fulles clares i tremendes il·lumina i alegra l’aspecte de l’hort. Si tenim prou superfície a l’hort, li dedicarem un lloc ben so-lejat i fàcil de regar i ens re-

compensarà amb tendres i saboroses carxofes durant molts mesos.

La carxofera és planta plurianual que dóna fruits men-gívols a l’hivern i la primavera. L’arrel perviu molts anys a terra, és a dir, que estarà un temps a l’hort.

@GGuiu. 1 de cada 4 niños Españoles sufre por la po-breza infantil. Únete al equi-po de #loscomprometidos

@elbaronrojo. Va siendo hora de que alguien diga pú-blicamente: —Pues mira, yo de eso no tengo ni puta idea.—Para echarlo del país, claro.

@ChiquiPalomares. Rajoy es como ese del chiste que le dice a su madre que no quiere ir al colegio y su madre le contesta que debe ir porque es el director

@Master_Plum. Cada vez que alguien dice «En España no cabe un tonto más», todos los tontos se aprietan un poquito para hacerle sitio

@elbenegre. Un bar de menú reclama una Estrella Michelin perquè el seu menjar “sí que té gust de pneumàtic”

@elbenegre. Un bar de menú reclama una Estrella Michelin perquè el seu menjar “sí que té gust de pneumàtic”

@jordievole. —¿Tiene coche oficial como expresidente?—No. —En España tienen.—(...) Pobre España.MUJICA, domingo, Salvados.

@rosamariaartal. Owen Jones: Thatcher creó una sociedad en la que cada uno va a lo suyo. Aún sigue y los medios desinforman. (...)

A pagès... anuncis breus

Cuido niños por las mañanas. Telf. 687 17 44 72 (whatsapp)

T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: edicionssaloria@gmail.com

Presentant aquest cupó a la teva llibreria!*Presentant aquest cupó tindreu un 5% de descompte en el preu del llibre Quan anàvem al cine. Cupó no acumulable. Només és vàlid un per llibre. Promoció vigent fins el 31 de desembre de 2015.

76

actualitatopinió

Sovint han sortit a debat els riscos i be-neficis dels aliments transgènics, però més enllà dels efectes que pot tenir

l’aliment en sí sobre la persona que els consu-meix, és essencial que ens plantegem les con-seqüències de tot el que gira al voltant d’aquest aliments.

Un punt que és vist com un possible be-nefici pels agricultors és que molts aliments transgènics són resistents a herbicides, fet que permet eliminar fàcilment les herbes no desit-jades del cultiu. Tanmateix, encara que aquell determinat aliment resulti no ser perillós per a la salut, molts herbicides ho són. En general els herbicides s’usen en baixa quantitat ja que n’hi ha que poden eliminar un ampli espectre d’herbes i danyar els cultius. No obstant, quan es creen cultius resistents a aquests, una conse-qüència directa que generen és que no es res-pectin les quantitats indicades. Un herbicida molt usat en cultius transgènics és el glifosat, ja que és l’herbicida al qual són resistents al-guns transgènics de l’empresa Monsanto com la soja, el blat de moro, la colza i el cotó.

En un estudi s’ha trobat presència de gli-fosat en l’orina de persones i animals. Aquest es trobava en menors concentracions entre les persones que consumien productes ecolò-gics que entre les que consumien productes convencionals. El glifosat ha estat declarat per l’Organització Mundial de la Salut com a possible carcinogen. La iniciativa de “Som Lo Que Sembrem” ha realitzat durant molt temps un recull d’articles en els quals es mostren els

efectes perjudicials sobre la salut humana del glifosat:

“El estudis epidemiològics han relacionat l’exposició de persones al glifosat (pagesos, treballadors agrícoles, i població en general) amb un risc més gran de: part prematur per exposició en combinació amb d’altres bioci-des, d’avortaments, de desenvolupament de limfomes no-Hodgkin (ja sigui per exposició només al glifosat, o a barreges de pesticides i herbicides) i d’una major incidència de mielo-ma múltiple.

A més, els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius: genotòxics i mu-tagènics, modificacions en l’estructura i fun-cionament de les cèl·lules, interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins (produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori), interferències en el funcionament del fetge, malformacions, efectes tòxics en cèl-lules de la placenta que poden afectar negati-vament la reproducció humana i el desenvolu-pament del fetus”.

A part dels problemes de salut de les per-sones, també comporta problemes mediam-bientals com l’aparició de plantes resistents a l’herbicida, disminució de la flora i la fauna del lloc i dels llocs propers on es filtri l’aigua amb el producte... Així doncs, si és tant perjudici-al perquè se segueix usant? Aquí topem amb un mercat d’interessos. Monsanto va tenir la patent del glifosat fins l’any 2000, però actual-ment segueix guanyant diners de la seva venda

ja que és l’herbicida al qual són resistents al-guns dels seus cultius.

Avui en dia, varies empreses venen her-bicides, l’agent actiu dels qual és el glifosat. L’herbicida més comercialitzat per Monsanto és el Roundup, que a part de glifosat conté al-tres agents. S’ha demostrat que el Roundup és citotòxic per les cèl·lules humanes a concen-tracions admeses per a l’aigua potable.

Així, ens adonem que el fet que és pro-hibís l’ús o la venda de glifosat perjudicaria a grans multinacionals, tant per la venda del seu propi herbicida com per la venda dels cultius transgènics. Desgraciadament no s’han fet suficients estudis científics independents, no finançats per les mateixes empreses d’agrotò-xics. Països com Holanda han prohibit l’ús del glifosat fora del sector agrícola pels riscs que comporta en la salut. Tanmateix, quina co-herència té prohibir l’ús d’aquest producte en parcs i jardins per riscs en la salut si el seguim usant en els productes que ens mengem?

Malgrat tot, per alguna cosa es comença. També m’agradaria que ens plantegéssim dues coses: si la majoria de cultius transgènics que ingerim han estat tractats amb glifosat, real-ment són tant innocus per l’ésser humà? Quins interessos segueix el desenvolupament cientí-fic? Territoris com Irlanda del Nord, Escòcia, Grècia, Alemanya, França, Àustria i Itàlia han sol·licitat a la UE la prohibició de conrear transgènics als seus territoris. Animo a tot-hom a deixar d’usar herbicides en els seus cul-tius, especialment els que contenen glifosat.

Estimo la dansa i fa més de cinc anys que faig l’impossible per rebre una formació continuada. Actualment

segueixo aprenent dansa clàssica i jazz a l’escola Luthier de Barcelona. És tant el que m’aporta aquesta formació que no me’n puc estar de compartir-ho. M’agrada ensenyar, afavorir a les persones, veure-les felices, que se sentin bé. Es per això que, fa tres anys, vaig crear GOIGDANSA: un projecte fet amb el cor.

GOIGDANSA és una activitat en la qual els alumnes, siguin de la condició que siguin, reben una formació acurada, en un ambient familiar i lúdic. Treballo en dues línies principals d’actuació:

Per una part, les diferents formes de la dansa  (clàssic, jazz, populars, entre altres) amb la finalitat de promocionar i ensenyar estils i tècniques diferents.

Al mateix temps s’entrenen el movi-ment, el ritme, la col·locació, la coordina-ció, el moviment i la consciència del cos. Tot aquest treball es fa d’una forma diver-tida perquè considero que per a un bon

aprenentatge són imprescindibles el goig i el benestar.

Aquestes dues línies les comple-mento amb l’apre-nentatge de valors com la constància, l’esforç, i el com-promís a nivell in-dividual i de grup. Per a mi l’alumne és molt important, el tinc sempre present i tinc molta cura del seu aprenentatge, tant en l’aspecte físic i tècnic, com en l’emocional. Em satisfà treballar el seu procés d’una for-ma perseverant. Sempre proposo a aquelles persones que se senten cridades per l’acti-vitat però que tenen dubtes, que ho provin abans d’apuntar-se i, si finalment ho fan, llavors demano constància.

Ballar és molt beneficiós: la cura del cos i la ment, i les relacions socials, formen un compendi que afavoreix l’augment de les endomorfines, que ens ajuden a prevenir malalties i augmenten l’autoestima.

GOIGDANSA forma part de LA FUS-TERIA, espai per les arts escèniques, una associació sense ànim de lucre que hem cre-at amb el meu marit, Pere Tomás, i que té com a objectiu la promoció del teatre i la dansa. Amb aquest nou espai es fa realitat un vell somni del Pere: disposar d’un espai propi per poder conrear les arts escèniques sense haver de dependre d’altres entitats o institucions públiques o privades. El setem-bre van començar les activitats de dansa i a l’octubre les de teatre. L’oferta és per a totes les edats i molt assequible, a l’abast de totes les persones. Estem molt satisfets de la res-posta que estem tenint! Veniu a la Fuste-

ria, un espai que no deixa indiferent.

Una qüestió mig científica, mig fi-losòfica que es repeteix des dels temps de Plató, allà pel segle V

a.C. a l’Atenas clàssica, és si les creacions matemàtiques són realment creacions o són descobriments.

Posem per cas, el teorema de Pitàgoras existeix independentment de la ment huma-na o és una creació d’aquesta? Existia el teo-rema de Pitàgoras abans que l’home el desco-brís o és una invenció humana?

Si existissin éssers extraterrestres, arri-barien a descobrir ells mateixos el teorema de Pitàgoras o si tinguessin una ment molt

diferent de la nostra, les seves matemàtiques serien radicalment diferents? Per mi resulta evident que les matemàtiques existeixen in-dependentment de la ment humana. L’úni-vers sembla regir-se per lleis matemàtiques molt precises que nosaltres hem descobert recentment. Però això no vol dir que abans

no existissin o no tinguessin aplicació.Però fins i tot les idees matemàtiques

més pures, com els nombres o certes opera-cions que es fan amb ells (suma, resta, pro-ducte, etc), per molt creacions humanes que siguin, jo crec que estaven en certa manera en algun “lloc”, per dir-ne d’alguna manera, molt abans que nosaltres els trobéssim o els inventéssim.

És una opinió, és clar. Possiblement mai no sabrem quina de les dues concepcions –l’invent o el descobriment– és la correcta, si és que alguna d’ambdues ho és, però no deixa de ser fascinant discutir sobre el tema.

Els transgènics, un nou negoci a cost de què?///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARME FARRÉ ORTODÓ · Estudiant de 4t de Genètica

GOIGDANSA, un projecte fet amb el cor///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MONTSE GARRIGA · La Seu d’Urgell

El món de les matemàtiques/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

98

1110

Paisatges a la vora del riu////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Coll de Nargó

La Berta Oromí va ser professora de dibuix a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell però des de que va dei-xar les aules no ha parat de pintar. És la seva passió.

Ara una mostra d’aquesta creativitat es pot veure a la sala La Cuina de la Seu d’Urgell del 3 al 18 de desembre.

Berta, d’on surt la teva inspiració?

A finals de l’any passat vaig il·lustrar els relats de la Pilar Burgués del llibre Flaixos de llum blanca publicat per l’Edito-rial Andorra. Ens vam entendre molt i des de llavors hem iniciat una col·laboració positiva amb ella, el Joan Peruga i l’Àngels Xandri de l’editorial. Amb ells em vaig comprome-tre a fer una pintura cada mes i d’aquí han sortit els 12 qua-dres de l’exposició.

Un quadre per a cada mes d’un paisatge que t’acom-

panya a diari..?

Així és. Són 12 pintures fetes en el tram de riu que va de la Seu a Alàs, un camí que faig cada dia caminant, con-cretament cada matí, i que m’inspira diferents sentiments i sensacions.

Què has volgut expressar?

Són imatges figuratives, lligades al cicle de la vida, als sentiments… Racons d’un paisatge que a molta gent de la Seu li és molt comú. He volgut agafar la llum, els colors del paisatge, l’aigua (que canvia de colors segons el moment i allò que l’envolta), les olors, els sons.

cultura

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4 Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742elsencantsdelaseu@gmail.comTambé servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

La papereria-llibreria 4 Fulls celebra el primer aniversari//////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

El dia 6 de desembre de 2014, coincidint amb l’encesa de llums de Nadal, el Jordi Salvat i el Xavier Purgimon van obrir la papereria-llibreria 4 Fulls a la plaça Sant

Josep de Calassanç de la Seu d’Urgell. La botiga està especialitzada en productes de papereria,

venda de llibres i també té servei de copisteria. Un dels secrets de l’establiment és tenir una mica de tot per tal d’oferir el que la gent demana.

Després d’un any, el Jordi el Xavier (tots dos treballen en el sector des de fa anys) fan un balanç positiu del funcionament de la botiga i volen agrair a tota la seva clientela la fidelitat i la confiança que han tingut amb ells durant els primers mesos de funcionament del nou establiment.

1312

N’hi ha que diuen, amb malícia, que les novel·les de l’Albert Villaró expliquen

millor la realitat andorrana que els mateixos mitjans de comunicació del país. Sigui com sigui, estem davant d’un afinat observador de l’actualitat que la descriu de forma brillant en cada un dels seus llibres. Aquest novembre ha sortit a la venda la seva darrera novel·la La bíblia andorrana, premiada amb el Prudenci Bertrana, i des de VIURE ALS PIRINEUS hem volgut parlar amb l’autor per conèixer de primera mà més detalls d’aquesta obra situada en l’Andorra contemporània. Una història de policies, malfactors, banquers, espies i política andorrana, catalana i espanyola… Una obra apassionada, engrescadora, que et fa sentir una mica andorrà encara que no ho siguis i que et fa somriure encara que no estiguis d’humor. Aquesta és la grandesa del treball que fan els nostres grans escriptors entre els quals l’Albert Villaró hi té guanyada, de fa temps, una plaça fixa.

Cada novel·la que escrius rep un premi literari.

Tampoc cada novel·la.Quasi totes... Has guanyat el Nèstor Luján, el

Carlemany, el Josep Pla i, ara, el Prudenci Bertrana.

Ja va bé. Escriure una novel·la comporta un esforç considerable i els premis suposen un reconeixement i una certa recompensa a la feina feta. Ajuden a què et facin una mica de cas.Pateixes quan escrius?

Sí, per mi és una mica com picar pedra.Has dit que et preocupa el futur de la sobirania

d’Andorra i que d’aquesta preocupació en va sortir

la idea d’escriure La bíblia andorrana?

Andorra està enmig de dos estats molt potents, amb pocs escrúpuls i disposats a preservar el seu estatus al preu que sigui. La novel·la parteix de la meva preocupació, en aquest context, pel futur d’Andorra com a estat sobirà.Tan difícil és la situació d’Andorra?

Hi ha una frase del Boix que és simptomàtica del que pot pensar molta gent. És quan diu: “Aviat haurem de tornar a cavar trumfes. Això petarà per alguna banda”.I això petarà?

No ho sé. Andorra té la seva idiosincràcia però tampoc és una illa deserta i incomunicada de la resta del món.

Aquí passa més o menys els mateix que a Catalunya, per exemple, o que a la resta d’Europa. Potser petarà tot.Aquest llibre ha suposat el retorn del policia

Andreu Boix. Hi ha un moment en el qual diu: “No

sóc un funàmbul suïcida. Ja no, que sóc pare”. Tant

ha canviat el Boix?

Sí. Ha tingut una filla i això et fa veure la vida d’una altra manera. Ha madurat però l’essència és la mateixa, és un patriota crític i voluntariós que sempre ho dóna tot. Estima Andorra, s’estima el seu país.El policia Andreu Boix estima el seu país però al

mateix temps en fa crítica. Creus que les ha assumit

tothom aquestes crítiques?

Vivim en una societat sòlida i madura que assumeix les critiques del Boix i totes les que faci falta, arribin d’on arribin. Això és un senyal de salut.Com veus la literatura catalana?

No gaire bé però tampoc deixarem d’escriure per això…, no?Ho veus malament?

Tenim grans escriptors però ens falta projecció. Si el Pep Coll fos suec la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs seria un best seller mundial, n’estic segur. Però és català, què hi farem!Encara t’agrada tant llegir llibres en format

digital?

No tant com abans. Temps enrere era més defensor dels llibres digitals però cada dia m’agrada més el llibre ben editat.

Albert Villaró: “La bíblia andorrana parteix de la meva preocupació pel futur d’Andorra com a estat sobirà”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

“Si Pep Coll fos suec, la seva darrera novel·la seria un best seller mundial”

L’Albert en una visita a Madrid, seguint les passes del policia Boix. A la dreta, la portada del llibre.

cultura

1514

tema de portada actualitat

En una assemblea anual a Namíbia, a l’Àfrica, l’organisme internaci-onal va analitzar els 35 elements

culturals d’arreu del món que opten a convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat. Entre les candidatures, sobre la taula hi havia la de “Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus”, presentada pel govern andorrà.

Encara que el dossier hagi estat presentat per Andorra, la tradició re-cull uns 63 pobles del Pirineu. Un dels punts que es valoraven del document era la transversalitat de la candidatura, que comptava amb el suport oficial de tres estats, i també el fet que la inicia-tiva hagués sorgit de les entitats orga-nitzadores de les Falles. Enhorabona per la feina feta!

La Seu d’Urgell inicia aquest mes de desembre una campanya de promoció turística per posar

en valor el seu patrimoni medieval. El projecte, que es presentarà prope-rament, donarà a conèixer el poten-cial històric i patrimonial del nucli medieval, que ha estat documentat darrerament. Per fer-ho possible, la capital de l’Alt Urgell ha estrenat la pàgina web laseumedieval.com i ha senyalitzat tres itineraris turístics perquè el públic conegui els punts d’interès històric, artístic i urbanís-tic en què sobresurt la Seu medieval. Aquest conjunt gira al voltant de la Catedral de Santa Maria del segle XII, una obra íntegrament romànica i que és única a Catalunya.

Tres itineraris

La nova proposta turística de la Seu d’Urgell pren forma a través de tres itineraris. El primer recorregut, El

centre històric, ressegueix el nucli medieval de la ciutat a partir de la catedral i el seu entorn monumen-tal, el carrer dels Canonges, el carrer Major i les restes de l’antic recinte

murallat. El recorregut compta amb una senyalització específica que dis-posa de codis QR per ampliar tota la informació. El segon itinerari, La

ciutat nova, viatja condueix el públic a l’expansió de la Seu als segles XIX i XX. Finalment, el tercer recorregut, Castellciutat, engloba les fortificaci-ons de Castellciutat i està dedicat al singular patrimoni defensiu d’època moderna que envolta la Seu d’Urgell amb un conjunt que data del segle XVII. Des del punt de vista de l’en-ginyeria militar, és un dels conjunts més interessants de Catalunya.

Pàgina web i guia

La pàgina web laseumedieval.com permet als visitants endinsar-se als itineraris i consultar de manera àgil i ràpida tota la informació necessària a través de mapes, vídeos i textos en cinc idiomes. A més, amb l’opció dels podcasts es pot seguir la informació de cada punt d’interès i la pàgina esdevé una audioguia que facilita al públic fer l’itinerari amb tot detall. El projec-te també inclou l’edició d’una guia

que es presentarà properament i de la qual se n’editaran 2.500 exem-plars.

Estudis minuciosos

Tota la documentació obtinguda de l’època medieval ha estat analitzada minuciosament a través de diferents estudis. Els historiador Carles Gas-cón i els arquitectes Joan Marquet i Marc Vidal han analitzat els ele-ments patrimonials del centre histò-ric. L’estudi arqueològic i topogràfic de les muralles medievals ha anat a càrrec de l’arqueòleg Òscar Augé i el buidatge documental dels protocols notarials de l’Arxiu Capitular d’Ur-gell ha estat obra de Laura de Cas-tellet. El treball ha estat exhaustiu i ha comptat amb el finançament dels fons europeu FEDER, en el marc del Programa FEDER Catalunya 2007-2013, i dels plans de foment del tu-risme, del departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

Un somni fet realitat: la Unesco declara les Falles del Pirineu patrimoni immaterial de la humanitat///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Andorra

La Seu d’Urgell posa en valor el seu patrimoni medieval//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

1716

1918

El President de l’Associació Espanyola de Municipis i Enti-tats de Muntanya, Paco Boya, ha presidit avui la signatura del “Manifest en favor d’una nova política per a les zones

de muntanya”. La trobada, que ha tingut lloc a Boltaña (Osca), ha aplegat a una trentena d’alcaldes i represen-tants de les zones de muntanya de Catalunya i de l’Aragó.

Boya, que presideix l’Associació des de la seva cre-ació a l’octubre de 2013, ha recordat que “el 80% de la població viu sobre el 20% del territori, per tant tenim moltes zones amb molt poca densitat de població que requereix i té dret als mateixos serveis i oportunitats que la resta”.

En aquest sentit, Paco Boya ha criticat que “la polí-tica de retallades ha comportat el despoblament de les zones de muntanya pot portar-nos a resultats catastrò-fics per la societat a l’hora de gestionar el territori, evitar els incendis forestals, pèrdua d’oportunitats de treball, o desenvolupament sostenible”.

Per tot plegat, el Manifest signat aquest dilluns re-clama que “en la propera legislatura es desenvolupin les mesures contemplades en les conclusions de la Comis-sió Especial del Senat sobre despoblació a les zones de muntanya”. El document recull també la necessitat d’una política específica i concreta per les zones de muntanya

que ajudi les administracions locals a mantenir la seva població i a aspirar al legítim progrés dels seus pobles i els seus ciutadans en igualtat de condicions i amb igualtat d’oportunitats.

actualitatElaboren un manifest en el qual es demana una nova política per a les zones de muntanya///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Vielha

2120

A la teva llibreria, El poltre de la Lluna

Col·lecció Petit Pirineu Edicions Salòria

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com

Al costat de la carretera C-13, entre Balaguer i Lleida, a l’entrada del poble de Térmens, hi ha el bar

Terminus que ha canviat de direcció i que obre amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tradicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del poble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries.

L’oferta gastronòmica del bar Termi-nus té com a principals plats la carn a la bra-

sa, els esmorzars de forquilla, els vermuts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà.

L’establiment disposa de zona d’esta-cionament privat i es pot contractar per a l’organització de festes i celebracions. El dis-sabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els diven-dres i dissabtes per la tarda i nit.Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus!

Bar restaurant TerminusC/ Carretera, 69 (Térmens)Telèfon: 620 213 824

territoriEl bar restaurant Terminus obre amb nova direcció///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Térmens

2322

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU PREMI PER A “ELS CIRERERS BLANCS”

El Jordi Obiols, al que veiem en aquesta imatge, elabora des de Montant de Tost la mel “Els Cirerers Blancs” que ha estat considerada per l’Associació Lleidatana d’Apicultors com la millor

mel de muntanya. És una mel artesana, extreta amb molta cura i sempre utilitzant uns mètodes d’extracció en fred per tal de conservar totes les propietats, enzims i vitamines de la mel.

Mel

Els

Cire

rers

Bla

ncs.

Fot

o: J

udith

Cor

omin

as M

oren

o

2524 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

L’equip de VIURE ALS PIRINEUS

us desitja unes bones festes!

Barri Sta. Magdalena, 155 Tel. 617 835 10425700 LA SEU D’URGELL(Lleida)j.dasilvalaseu@hotmail.com

VENDA I COL·LOCACIÓ DE PEDRA

Anuncia’t a VIURE ALS PIRINEUS

Mòb. 699 24 18 71

E l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerèn-cia. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb amics i família.

Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars. Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros. El local està completament climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure. El lloc de referència és just al davant de la plaça d’Europa i al

costat de l’estació d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat.

Local adequat amb pantalla de televisió per veure

el futbol, competició de motos GP, etc.

Telf: 973 92 13 27

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Viu l’aventura amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

El Club Vip Baqueira Pallars ofereix a preus molt especials els seus apar-taments turístics, situats a les Valls

d’Àneu, concretament Luxury House Esterri

d’Àneu i Luxury House València d’Àneu. Uns apartaments que es poden contractar només com a allotjament o bé acompanyats de paquets turístics. Apartaments de gran qualitat, d’1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat de 2 a 8 persones, totalment equipats. La decoració us agradarà.

El fet d’entrar a formar part del Club obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics per a tot l’any i permet gaudir de descomptes especials en les activitats que es practiquen du-rant l’hivern: serveis de lloguer d’esquís d’snow, excursions en moto de neu, raquetes, escola d’esquí, etc. L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especi-als, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fidels clients, servei de recollida a l’aeroport de Barcelona i a l’AVE de Lleida. També hi ha ofertes de cap de setmana a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional d’Ai-

güestortes i Sant Maurici o pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Entre altres ofertes destaquen una proposta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits). Igualment es pot gaudir d’una

oferta d’allotjament entre setmana per 30 euros per persona i nit, per un mínim de 2 nits, al cos-tat de les estacions d’esquí de Baqueria Beret, Espot o Port Ainé.

www.clubvipbaquierapallars.com

2726 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

BAR ESTACIÓ DE TREMP

www.barestacio.com · Telf. 973 651 307

c/Montllobar, 5 · Tremp

Un lloc excepcional per gaudir de la primavera, d’un bon esmorzar, menús diaris, tapes, pollastres a l’ast per emportar, entrepans, i de la seva terrassa a l’aire lliure. Bon pàrquing.

Bar Restaurant Els Traginers de la Pobla de SegurPlats convinats, pizzes, entrepans freds i calents, ‘pica pollo’, etc... Begudes i tot el que vingui de gust del nostre bar.També podeu fer unapartideta al nostre billar.Obert tots els dies.C. Estació, 34. La Pobla de Segur. Telf. 973 68 06 17

Dedicació i vocació. Joan Riu és el pare de la família ramadera que explota Casa Farré situada a Borén

i fundada el segle XVIII. Una llarga tradició ramadera d’avis, vesavis..., de tota la vida. Una casa arrelada a les costums de les terres pallareses de sempre i de les Valls d’Àneu. Una família que ha sabut transmetre al llarg de generacions l’amor per la ramade-ria, la xisqueta i la vida de muntanya.

L’ovella xisqueta és una raça autòctona originària del Pallars. Una ovella que s’ha adaptat a la climatologia del Pirineu i a les condicions de la vegetació d’alta munta-nya. La seva carn s’ha convertit en un pro-ducte molt apreciat.

El seu establiment és la Carnisseria Riu d’Esterri d’Àneu, gestionada també per la

família, per la Maria Teresa i per la seva fi-lla Sílvia. Qualitat i productes de proximi-tat: bon formatge artesà, embotits elabo-rats com abans, carn de vedella bruna dels Pirineus, pollastre ecològic i una àmplia varietat de vins i aiguardents.

La carn de corder xisquet de la seva explotació la podem trobar a la Carnis-seria Riu, o bé comprar-la per internet a www.nivaira.com. L’establiment està situat dins el supermercat Plusfresc, a l’en-trada del poble a mà esquerra.

Carnisseria Riu

Venda a la botiga, al detall i on-line

www.nivaira.com

C. Major, 72 · Esterri d’Àneu Telf. 973 62 61 17

Carnisseria Riu d’Esterri: productors de carn d’ovella xisqueta/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

A Llavorsí ja es pot gaudir d’un nou espai gastronòmic especialitzat en tapes i productes del país. Al costat de les pistes d’Espot i

Port Ainé, en una zona ideal per fer excursions i passejades entre valls, practicar ràfting o fer sortides culturals, hi trobem un establiment pensat per ser un punt de trobada d’amics i familiars, amb un ambient acollidor, decoració rústica i amb zona wifi.

Entre l’oferta culinària de la Taverna Arnui destaquen les taules d’embotits, el pop a la gallega, les patates picants o amb all-i-oli, i una àmplia proposta de tapes tant de peix com de carn. Tot regat amb bons vins, tot tipus de begudes, infusions, cafetons, etc.

Si passeu per Llavorsí pareu a la Taverna Arnui!

Taverna Arnui

C/Vall d’Aran, 45

Llavorsí

Telèfon: 691 122 292

Taverna Arnui, especialitat en tapes al poble de Llavorsí///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

A l Bar Restaurant La Masia de Montferrer estan especialitzats en cuina de muntanya, amb les

carns ibèriques com una de les especia-litats de la casa. Tenen menú als migdies i carta tots els dies.

El restaurant, situat a tocar de la carretera C-14, està obert tots els dies de les 6 del matí a les 12 de la nit.

Informació i reserves: 973 355 304.

Gaudeix de la nostra cuina.

BON PROFIT!!

La Masia de Montferrer, cuina de muntanya////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montferrer

Al centre de Tremp hi trobem, des del passat mes de juny, el Pati Gormand, un punt de trobada per

a familiars i amics pensat per passar una estona agradable esmorzant o berenant alguna de les especialitats de la casa.

Els propietaris de Pati Gormand elaboren els productes al seu obrador on hi fan pans d’espelta i integrals amb diverses varietats de llavors, així com tota mena de pastissos i pastes fetes a casa. Un espai ideal per a esmorzar i berenar tranquil·lament, fer un cafè o

Pati Gormand, un punt de trobada al centre de Tremp ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

un pastisset.També compta amb una terrassa

exterior molt acollidora.Obert de dijous a dimarts de 9 del matí

a 12 del migdia I de 5 a 9 de la tarda.Rambla Doctor Pearson, 15. Tremp

Telèfon: 873 498 510.

Bon Nadal!

2928 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall

del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, ar-relada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèn-tic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avant-passats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que com-plementen amb dos allot-

jaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser-veis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso-nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an-tiguitat, 4 places de capaci-tat i adherida a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertu-sa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger

i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan-tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aven-tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia.

Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063

973 455 138 info@casaros.es

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions

Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com

Tel: 615 852 179

lapessadaltron@gmail.com

Obren de 10h a 14h i de 17h a 20h.

Tanquem dimarts i diumenge per la tarda.

Formatgeria artesanaLa Peça d’Altron

El Molí del Pau: oli verge extra fet a la manera d’abans/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

Agrària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura i la ramaderia i, des de fa dues

generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer (Noguera Alta), avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuem l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, oferim als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaborem —i d’altres d’artesans d’arreu del país— a la nostra botiga, el Rebost dels Vilars.

Al Molí del Pau ens encarreguem de tot el procés d’elaboració i comer-cialització dels nostres productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatze-matge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de distribuïdors, di-rectament a la nostra botiga o a qual-sevol de les fires artesanes que visitem anualment arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra.

L’orografia del terreny, a les portes del Montsec, determina l’alta qualitat

dels nostres productes, elaborats a base de les varietats arbequina, ver-diell i sarrut. La nostra producció d’oli d’oliva extra verge és majorità-riament 100% arbequina, que dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic. Tot un plaer per als sentits!

www.molidelpau.cat

info@molidelpau.cat

info@rebostelsvilars.cat

OS DE BALAGUER

973 43 80 98 · M. 635 479 694

3130

benestarRemeis naturals per combatre les digestions pesades ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////SÍLVIA SOLANA · Sort

Millora la teva salut amb biomagnetisme////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////La Seu d’Urgell

Antigament les nostres mares o padrines tenien al rebost un raconet reservat a les plantes medicinals que podien ajudar a curar o aliviar la símptomatologia de les malalties

habituals a les cases del Pirineu. Actualment, ens podem fer el nostre botiquí natural, per tractar els símptomes de la grip, costipats, sinusitis, bronquitis, herpes, digestions pesades i mals de panxa, gasos i còlics, infeccions d’orina, ferides, cicatrius i cops, retenció de líquids, picades d’insectes o paràsits, cremades, etc.

Avui parlem de les digestions pesades. Una infusió de camamilla dolça, mil en rama, te de roca, fenoll o anís després dels àpats, pot

Què és el biomagnetisme? És una teràpia que reactiva el sistema immunològic, restableix l’equilibri del pH del cos fins el seu nivell normal i equilibra la teva

energia. Per tal de reequilibrar l’organisme i alliberar-lo des

disfuncions, tant físiques com psíquiques, s’utilitzen imans. Amb els imans s’anul·la el potencial patogen del virus, bacteris, fongs i paràsits, que són els responsables de la

facilitar i activar la digestió. En casos de còlics i gasos, el comí, fenoll, maria lluisa i anís verd són molt bones opcions.

Hi ha persones, que com a conseqüència d’una alimentació rica en greixos saturats d’origen animal, o bé per una vesícula biliar que no treballa correctament, les digestions d’aliments més calòrics o grassos es fan molt pesades, amb amargor de boca i llengua bruta. Les plantes més adequades en forma d’infusions que s’utilitzaran sense que hi hagi obstrucció de la vesícula biliar són el card marià, la carxofera, boldo i mil en rama.

Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina

AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

majoria d’alteracions i malalties.Aquest tractament de

biomagnetisme és perfectament compatible amb altres teràpies. Amb biomagnetisme es poden tractar malalties com la diabetis, fibromialgia, lupus, artritis, cefalees, depressions, desordres psicològics diversos, processos tumorals, osteoporosis, tiroides, angines, obessitat, ciàtica, estrés, ansietat, insomni, migranyes, herpes, fatiga crònica, etc.

Consultes: +34 629 54 35 43

3332

Sanació energètica i registres akashics////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN RIBÓ GRAU · Teràpies energètiques

Utilitzant la tècnica de la sanació energètica s’ajuda a la persona a treure aquelles emocions que

s’han quedat dins el cos i que per qual-sevol raó la persona no les ha pogut ex-terioritzar.

Aquestes emocions retingudes es poden manifestar a través de bloquejos físics, emocionals o espirituals. És molt important el fet de treure aquesta energia densa que s’ha quedat atrapada a l’interior del nostre cos per sentir-nos molt millor amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta. L’energia densa pot venir de pensaments negatius com la ràbia vers a les persones, la pròpia

frustració, la tristesa, el rancor cap a altres persones, etc…

Amb aquesta teràpia es treu aquesta energia densa que tenim i, com ja he comentat, això farà que ens trobem molt millor amb tot el que ens rodeja.

Els REGISTRES AKASHICS, de manera resumida, són l’emmagatzematge de la nostra memòria que anem creant el dia a dia i de les vivències que té l’ànima. És com una mena de biblioteca on hi ha els nostres pensaments, accions i vivències. A més a més, a l’emmagatzemar també les experiències de l’ànima hi ha les nostres les nostres vides passades, la present i la futura.

Amb la teràpia dels registres Akashics es pot obtenir informació rellevant de la persona que ajuda a entendre millor el comportament que aquesta persona adopta davant d’alguna situació o el perquè dels seus bloquejos.

Ara que ja disposes d’un petit tastet teòric de la sanació energètica i dels registres Akashics (i consideres que no saps el que et passa perquè et sents estrany o no saps quin camí elegir) posa’t en contacte amb mi per portar-los a la pràctica.

Us desitjo molts bones festes!

Joan Ribó GrauTel. 606 510 949

jribog@gmail.comwww.joanribograu.com

benestar

Ben aviat estarem celebrant les festes nadalenques. La tradició de regalar es manté però canvi-

en els regals, i els obsequis que apor-ten benestar van en augment. Pre-guntes com si ¿tothom és pot fer un massatge?, o ¿si existeix cap contrain-dicació?, s’haurien de plantejar quan volem fer aquests tipus de regals.

Evidentment depèn del massatge, i de l’estat de la perso-na a qui va dirigit: no tots els massatges estan indicats per a tothom. És ideal que un terapeuta professional us aconselli sobre quins tipus de terapies són més adequades per a cada persona, segons la seva edat, les característiques i el que per-sonalment considero més important, les seves necessitats.

És en aquest punt quan un massatge es converteix en una teràpia, quan es tenen en compte les necessitats de la persona en aquell moment, i la teràpia gira completament al voltant d’intentar que augmenti la seva sensació de ben-estar en el present i en el futur immediat. No obstant, també és necessari, i molt important, analitzar els possibles efectes secundaris i contraindicacions que puguin existir, i que sigui en un darrer cas el terapèuta el que decideixi el tipus de terà-pia que necessita cada pacient, i allò que li pot aportar més beneficis.

Hem d’entendre com a teràpia una sessió totalment indi-vidualitzada i hol·lística, on no només és tracten els possibles malestars físics del pacient, sinó que s’intenta anar un pas més enllà i relaxar psicològicament. Arribar amb aquesta relaxació aporta una amplia sensació de benestar i ajuda en gran mesura a millorar a nivell físic. No oblidem que tot co-mença i acaba al nostre interior.

Com he dit al principi, ¿massatges per a tothom? Sí, però recordeu que podeu personalitzar i encertar al màxim si con-sulteu amb professionals.

Bones festes a tots, plenes de salut i felicitat!

Massatges per a tothom?///////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia · Diplomada en teràpies manuals

Com deixar de ser addicte a les màquines escurabutxaques (II)/////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual

El mes passat vam començar a parlar de l’addicció al joc, també coneguda com ludopatia, una malaltia que

pot arruinar-te si no resolts el problema a temps. Avui us proposem uns consells per ajudar a deixar de joc per sempre:

-Faci un breu descans. Quan es desperti, prengui la decisió que no jugar, només per aquest dia. Si vostè ho ha de fer cada hora tampoc passa res. I si ho ha de fer cada minut tampoc. L’important és que quan et promets a tu mateix que no vols jugar, has de mantenir la promesa.

-Trobi una activitat de reemplaçament, alguna cosa per reemplaçar el joc. Fer exercici, anar de compres, sortir amb amics, o cuinar. També es pot llogar una pel·lícula o escoltar música o llegir una mica.

- Recordi el mal que se sent al perdre. Recordi la sensació de desànim que sent quan perd un munt de diners.

- Eduquis sobre l’addicció i llegeixi el més que pugui sobre la seva addicció al joc. Esbrini quin tipus de jugador és i si vostè té un problema amb el joc i ha creuat aquesta línia invisible. Trobi materials d’ajuda pròpia.

- Busqui ajuda. Busqui llibres o cursos. L’auto hipnosi per problemes de joc també pot ser útil.

- Pensi en unir- se a un fòrum de l’addicció als jocs. Les històries d’altres persones l’ajudaran a adonar -se que vostè no està sol.

- Busqui un Grup de Suport. Assisteixi a reunions.- Lliuri el control dels seus diners. Demani a un membre proper

de la família que gestioni els seus diners. A més, no es permeti l’accés als caixers automàtics o targetes de crèdit.

- Faci una llista dels centres de jocs d’atzar.- Faci una llista de com el seu problema de joc ha afectat la seva

vida d’una manera negativa. Escrigui tot el que pugui.- Fer un pla financer. Parli amb un conseller sobre els seus

deutes. Demani consells sobre com resoldre els problemes financers causats pel joc.

- Busqui un bon professional, vagi a un psicòleg especialitzat en addiccions, especialment els jocs d’atzar, i parli amb ell per tal d’aconseguir tot el suport necessari per arribar a deixar de jugar a partir d’ara.

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.www.edicionssaloria.com

El paper de l’alimentació en la prevenció del càncer /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CECÍLIA TORRES · Sort

A vui parlaré d’una de les llavors considerada un “superaliment” per la seva elevada i compensada

concentració de nutrients. LA CHIA (Salvia hispanica L) és una

planta de la família de les lamiàcees; és nativa del centre i sur de Mèxic, Gua-temala i Nicaragua i, juntament amb el lli, és una de les espècies vegetals amb la major concentració d’àcid gras alfa-linolènic omega 3. Es cultiva per tal d’aprofitar les seves llavors com a ali-ment. La llavor de CHIA contè moltes propietats com ara proteïnes, calci, bor (mineral que ajuda a fixar el calci dels

ossos), potassi, ferro, àcids greixos com l’omega 3, antioxidants i també oligo-elements com el magnesi, manganès, coure, zinc i vitamines com la niacina. Té dos vegades més de proteïna que qualsevol llavor, cinc vegades més de calci que la llet sencera, dos vegades la quantitat de potassi en els plàtans, tres vegades més ferro que els espinacs i set vegades més omega 3 que el salmó.  

Cecilia Torres Cruzado 

Nutricionista · col. N 3063

REBOST DEL PIRINEU

SORT - C/ Mayor nº 35 - 37

Telf: 973 621 103

3534

benestar

He parlat altres vegades sobre el canvi d’hàbits alimentaris, ara que vénen festes, dins de molts de vosaltres ressonarà una veueta que diu “després de

festes m’hi posaré seriosament”...Em sembla bé que et proposis una data concreta, però

el moment perfecte no existeix. Després de Nadal vindrà l’aniversari de la tieta, vacances o un cap de setmana amb els amics, tant és. Són excuses per no afrontar el canvi, al que, de manera més o menys conscient et resisteixes. De tota manera, l’important i el que aporta beneficis reals per la salut és una rutina, uns hàbits saludables, els extres són només això, extres.

Una excusa no deixa de ser un obstacle que tu mateix et poses i que t’impedeix assolir un objectiu determinat, com pot ser el de menjar millor. Per exemple, quan et dius “no menjo millor perquè no tinc temps” estàs donant la culpa de la teva mala alimentació a la falta de temps, com si tu no tinguessis cap poder de decisió sobre el teu temps (menjar més sa no implica molt més temps de dedicació).

Analitza a què dediques aquest temps que no dediques a la teva alimentació (organitzar-te els menús, fer la compra, cuinar, etc.). Per tant tu mateix/a estàs decidint a què dediques el teu temps, és així? Llavors no ets una “víctima de la falta de temps” sinó que lliurement

El moment perfecte no existeix///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica.

decideixes dedicar el temps a una altra cosa sabotejant el teu objectiu. És important i molt positiu adonar-te que ets tu qui decideixes en tot moment.

Si el moment perfecte no exis-teix..., què et cal per iniciar un canvi? És important tenir clar un objectiu, aquest ha de ser realista i s’ha de poder mesurar. Per motivar-te pots començar a fer una llista dels beneficis que t’aportaria aconseguir aquesta fita. En aquest sentit, comptar amb l’acompanyament d’un Dietista-Nutricionista t’ajudarà a establir un pla d’acció saludable, què fer i com, anticipant-te a les possibles dificultats.

El més important és el compromís amb un mateix però a la majoria de persones els ajuda i els facilita la feina un extra de motivació mitjançant un control extern d’un professional de l’alimentació.

Nev

ada

a la

Cer

dany

a. F

oto:

Jos

ep M

a C

osta

3736

L’alcalde de Llívia, Elies Nova, va explicar a Belluga’t per Cerdanya que el seu equip de govern “agilitzarà la construcció de la nova escola del municipi”, un

projecte que fa anys que es reclama des de la comunitat educativa de Llívia però que, fins ara, no s’ha pogut fer malgrat les iniciatives presentades pels anteriors consistoris.

Segons Nova, “l’ajuntament actual donarà prioritat a aquesta obra i per tal de dur-la a terme amb celeritat ja s’ha fet un estudi per un nou emplaçament i s’ha parlat amb Ensenyament per buscar fórmules que permetin tirar endavant l’obra”. Finalment, l’ajuntament avançarà el finançament de l’obra i després la Generalitat aportarà els diners que hagi costat la nova escola. “D’aquesta manera es podrá desbloquejar el projecte i pel curs 2017-2018 està previst que l’escola nova sigui una realitat” va afegir Elies Nova.

Un grup de corredors funden el Club Esportiu Cerdanya Pirineus//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Prullans

L’ equip de govern de l’ajuntament de Llívia tirarà endavant la nova escola//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Llívia

Inauguració de la plaça de Santa Joaquima de Vedruna a Puigcerdà///////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

M és d’un centenar de persones van assistir a finals de novembre a la presentació del Club Esportiu Cerdanya Pirineus que es fer al Cerdanya Resort

i que va comptar amb la presència de diferents autoritats de tota la Cerdanya i de diferents esportistes ceretans d’alt nivell.

David Isern va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i va fer un breu discurs del perquè el Cerdanya Resort s’ha volgut involucrar en aquests projecte del Club Cerdanya Pirineus i n’ha volgut ser el principal espònsor.

El dia 23 de setembre, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, van inaugurar la nova plaça de Santa

Joaquima de Vedruna. L’acte va comptar amb l’assistència dels alumnes de l’escola Vedruna que van tenir un paper destacat a la inauguració i van explicar com veien ells la nova plaça i què significava per a ells l’escola. També es va fer un concurs de dibuix de la nova plaça entre els més petits. Els guanyadors del concurs van ser Martina Chia, Sandra Hermida, Maria Montesinos i Aleix Estanyol.

3938

4140

LA BATLLIA DE BELLVER.30 indrets llegendarisde MANEL FIGUERA

ALTRES LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ GUIES XAFATOLLS:1. El Baridà. 39 indrets llegendaris2. L’Urgellet i la Seu d’Urgell. El patrimoni i 40 rutes a peu.3. Pels estanys de Cerdanya.

Demana’l a la teva llibreria.

4342

Parc de Nadal d’Alp i Puigcerdà//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Alp i Puigcerdà

Ja tenim les festes de Nadal picant a la porta de la Cerdanya. Un any més, el Parc de Nadal d’Alp i Puigcerdà estarà a punt perquè petits i grans gaudeixin

de les seves múltiples activitats.Aquesta serà la 6a edició per Alp i la 5a per Puigcerdà.

Enguany, tot l’equip que forma el Parc de Nadal, juntament amb els dos ajuntaments implicats, han estat treballant per millorar l’oferta educativa, ampliar les activitats

relacionades amb les noves tecnologies i la robòtica i oferir un ampli ventall de propostes esportives i lúdiques. El Parc de Nadal d’Alp i Puigcerdà ha esdevingut el més visitat del Pirineu: l’any passat van passar-hi prop de 9.000 persones. Obrirà les seves portes el dia 26 de desembre a Alp i romandrà al seu Palau de Congressos i d’Esports fins el dia 30 de desembre. Posteriorment, es traslladarà a Puigcerdà, on estarà obert el 2, 3, 4, 7, 8 i 9 de gener.

Col·lecció “El Petit Pirineu” www.edicionssaloria.com Bones Festes!

4544

Aquest desembre compra el xampú i et regalem la crema

Bones festes !!!

4746

www.edicionssaloria.com