1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 17

0 ·

ab

ril

20

16

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

La col·lecció Petit Pirineu creix amb dos nous contesLes novetats d’enguany són L’últim llop de la Cerdanya de Pep Albanell i Les gallines d’Aristot d’Isidre Domenjó

A la venda aquest

Sant Jordi!

32

núm: 170 · abril 2016

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïtaEDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

ALT URGELL I CERDANYAMarcel·lí PascualPALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia CampoyLA CERDANYA

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.catDL L 701-2002Tel. 699 24 18 71viurealspirineus@yahoo.com

L’empresa no es fa responsable de

les opinions dels col·laboradors de la revista.

cultura

6-7 tema de portada

8-9salut i benestar

10-15belluga’t per la Cerdanya

23-32

23 d’abril

Diada de Sant Jordi

agenda

portada

núm

170

viurealspirineus

SaloriaEdicions

@AmicsPirineu

La col·lecció de contes Petit Pirineu ja compta amb 10 títols publicats

Fo

to: E

mili

Gim

énez

54

Apunts d’història...

A l número 27 de la revista Rufaca (març de 1980) hi trobem un article titulat “Proposta de creació d’un grup de defensa de Montellà” signat per Albert Martí. L’article diu així:

Vull dirigir-me a vosaltres per plantejar-vos una idea que fa temps que em ronda pel cap. Es tracta de la creació d’un grup de defensa de Montellà. És una idea que en cas de possible realització s’hauria de madurar molt i planificar l’acció que es podria dur a terme.L’acció seria ampla i es necessitaria gent responsable i capacita-da per portar l’iniciativa endavant. Al ésser un grup minoritari la feina l’hauríem de fer a Montellà i després, si anés bé i a ésser possible, a la Batllia (dita també petita Cerdanya), subcomarca que abarca des de Bellver a Sant Martí dels Castells, tota la ribera es-querra del Segre i que inclou entre d’altres els pobles de Talló, Pi, Olià, Santa Eugènia, etc.Com tots sabeu, a Montellà hi ha hagut un creixement incon-trolat en quant a cases. Hom hi ha construït amb manca de co-neixements, sense assessorament i els ajuntaments han mostrat ineficàcia i incompetència en aquest terreny (...).Núm. 27 Rufaca. Preu: 75 pessetes.

Les publicacions de la secció estan cedides per Joan Obiols

76

cultura cultura

Parlar obertament de la guerra civil i de la postguerra a Cata-lunya no és fàcil. Sovint s’in-

tenta defugir el debat sobre tot allò que va passar a casa nostra de l’any 1936 fins el 1975.

A la Seu d’Urgell, però, aquest Sant Jordi competiran a les llibreri-es dues obres que tracten la temàtica de la guerra civil i de la postguerra a la capital de l’Alt Urgell des de punts de vista totalment oposats.

Per una banda, trobem el llibre La Seu, 1936 escrit per Javier Galin-do Llangort i que analitza la situació que es va viure l’any 1936 a la ciu-tat, abans i després del 18 de juliol, a partir de l’experiència dramàtica que va suposar la mort de moltes persones a mans de milícies republi-canes i d’elements descontrolats.

Ara, l’Amadeu Gallart i la Sol Gasch acaben de publicar un llibre que fa una revisió de l’època de la postguerra a la Seu d’Urgell durant la dictadura franquista; una visió antagònica a la que Javier Galindo planteja al seu estudi dels fets que van succeir l’any 1936 a la Seu. Amb l’obra Trossos de temps de la Seu de

postguerra, l’Amadeu i la Sol recor-

den diferents situacions amargues que van esdevenir al Pirineu durant els anys del franquisme, “sempre amb el preu de callar i de resig-nar-se a ser súbdits d’una dictadura militar”.

I és que tal i com recorda Galin-do en el seu llibre, l’escriptor Miguel de Unamuno ja va dir que “si fuera

un objeto sería objetivo, pero como un sujeto, soy subjetivo”.

El llibre de la Sol Gasch i

l’Amadeu Gallart es presenta el

divendres dia 15 a les 19.30 hores

de la tarda a la Biblioteca Sant

Agustí de la Seu d’Urgell.

Dos llibres amb visions antagòniques sobre la guerra i el franquisme competeixen a les llibreries de la Seu///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

Com dèiem el mes passat, la teoria de la probabilitat és una branca de les matemàtiques realment

fascinant i útil i ara us proposaré un al-tre exemple de les seves aplicacions.

Anem a demostrar que tothom és una mica rar o especial en algun tret distintiu del seu caràcter. Per simpli-ficar, farem dues suposicions. La pri-mera, prendrem 20 trets distintius del nostre caràcter. Podríem agafar-ne molts més, però per fer números ja ens està bé amb 20. La segona suposició és que valorarem cada tret amb un núme-ro del 0 a l’1. Considerarem que som

rarets si estem entre el 0 i el 0,05 (valor molt petit) o entre el 0,95 i l’1 (valor molt gran).

Bé, ja podem començar a aplicar la probabilitat, que ens diu que les pos-sibilitats que siguem rarets segons la primera característica és de 0,1 sobre 1 (sumem el tram de 0 a 0,05 amb el tram de 0,95 a 1, la qual cosa dóna 0,1). O si-gui, 0,1 o un 10%. O si ho preferiu, que tenim un 90% de ser normals (0,9).

Això és aplicable per a tots els trets del caràcter. Suposarem que són inde-pendents, és a dir, que tenim a tots ells la mateixa probabilitat de ser rarets o

normals independentment del que valgui cadascun. La probabilitat que siguem normals en dos trets distintius és:

P = 0,9 x 0,9 = 0,81I en tres trests distintius:P = 0,9 x 0,9 x 0,9 = 0,729Així que si multipliquem 0,9 vint

vegades per si mateix dóna:P = 0,9 x … x 0,9 = 0,12És a dir, que la possibilitat que si-

guem totalment normals segons els 20 trets distintius és només d’un 12%. La major part de la gent (un 88%) és es-tranya en algun dels trets de caràcter.

La teoria de la probabilitat (i II)/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

Epicentre: un viatge pedagògic per conèixer la natura, la cultura i la història del Pallars Jussà////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Tremp

ACatalunya hi ha poques comarques que tinguin la va-rietat de paisatges, de tradicions i de recursos naturals que té el Pallars Jussà. L’Epicentre és el centre de visi-

tants del Jussà, el punt neuràlgic d’informació turística de la comarca i l’espai on s’expliquen els valors del seu patrimoni. Ofereix els atractius de la comarca i motiva als visitants a des-cobrir paisatges, llegat històric, recursos, productes i serveis. Es tracta d’un espai de visita imprescindible per a qui vulgui conèixer el Jussà. El centre es reparteix en 7 sales:

- SALA 3DExperiència audiovisual orientada a mostrar els princi-

pals atractius des d’una visió global, en terra de contrastos. - GEOLOGIA I TERRA DE DINOSAURESFormacions geològiques i restes paleontològiques ens

conviden a fer un viatge en el temps al llarg de 4.600 milions d’anys.

- L’ESPECTACLE DE LA NATURALa disposició peculiar de serralades, valls i congostos ha

esculpit un paisatge espectacular, feréstec, ple de contrastos.- EL CEL FOSC DEL PALLARS Lluny de les grans ciutats, aquí la nit és d’una foscor in-

tensa, privilegiada, que ens permet observar milers d’estels tot escoltant les millors bandes sonores.

- ELS VOLTORSVeieu on viuen i com són les grans aus carronyaires.

- EL PAS DE LES CULTURESÉs un territori on podem trobar testimonis de l’evolució

de la humanitat: coves prehistòriques, el romà municipium aesonensi, torres i castells.

-HISTÒRIES DEL PALLARSEls protagonistes dels grans esdeveniments i les persones

anònimes ens transmeten multitud d’històries personals. -ESCOLTA UNA HISTÒRIALa nit pallaresa sempre ha convidat a reunir‐se a la vora

del foc. Les padrines explicaven velles històries, plenes d’és-sers fantàstics i d’experiències verídiques.

Més info: www.pallarsjussa.net

Celebra el seu 20è Aniversari amb un 20% de descompte durant els mesos d’abril i maig en la nova col·lecció de sabates + bosses de mà.

Talles:Dona fins al núm. 43 Home fins al núm. 48Marques alemanyes, italianes i nacionals.

Estem al C/Sant Joan Baptista La Salle, 50 (al costat de la Farmàcia Purgimon)

CALÇATS MONTSE

98

tema de portada

La col·lecció Petit Pirineu arriba als 10 contes que apropen als petits les històries d’abans//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

CONTES

PER SANT JORDI

Els manairons, les trementinai-res o el gegant acordionista són personatges que no es fan

estranys als nens i nenes del Pirineu. Des de ben petits la majoria han escol-tat dels seus pares els contes de la col-lecció Petit Pirineu d’Edicions Salòria en els quals s’expliquen de manera entretinguda les tradicions, llegendes i fets històrics de les comarques piri-nenques.

Són contes que fan de bon llegir i de bon explicar, històries senzilles, al-gunes centenàries que molts adults ja recorden que els hi explacaven els seus pares o els seus avis; altres són narra-cions modernes i inventades, íntimes i populars que fan les delícies dels més innocents de les cases. Així són les rondalles que fan dormir i somiar els petits pirinencs, històries plenes de color, amb il·lustracions màgiques i un format consistent.

La base de tota aquesta proposta cultural inèdita al Pirineu parteix dels escriptors i historiadors inquiets, que porten a terme una insaciable activitat de recerca i difusió per tal de donar a conéixer la història de les comarques catalanes de muntanya des de tots els àmbits i per a tots els públics. Els lli-bres d’història per adults proliferen de la mà de joves estudiosos com Carles Gascón, Lluís Obiols, Oriol Mercadal o Erola Simón, però paral·lelament

surten al mercat contes destinats a l’entreteniment, però també a la peda-gogia, del públic infantil.

El Pirineu no s’atura. Lluny del que podria semblar a ulls estranys, la literatura a les comarques de munta-nya prolifera com els bolets, la publi-cació de llibres és intensa i, certament, els contes tenen un paper destacat en aquest procés de divulgació i creixe-ment cultural de la mà d’editorials de la muntanya com és el cas d’Edicions Salòria a la Seu d’Urgell.

En aquest context, la col·lecció Petit Pirineu aviat serà un clàssic. Es va encetar tímidament l’abril de l’any 2011 amb el títol La trementinaire de les

nenes rosses escrit per Isidre Domejó i il·lustrat per Carme Invernón, conte del qual se n’han fet dues edicions, i des de llavors s’han publicat set titols més amb la clara vocació de confor-mar una col·lecció de pes que s’estudïi a les escoles i estigui present a totes les llars. Formen part, podríem dir, de la memòria col·lectiva des de la base, des de que els petits comencen el seu aprenentatge amb la llengua i amb la fantasia escrita i il·lustrada.

Un dels contes de la col·lecció Pe-tit Pirineu és El poltre de la Lluna escrit per la jove urgellenca Ester Farran i il-lustrat per l’artista de Puigcerdà, afin-cada a Portugal, Eva Sánchez, guanya-dora del darrer premi internacional

d’il·lustració Edelvives. Una història basada en un poltre que recorre les fires del Pirineu fins que una nena se n’enamora i se l’emporta de viatge…

Aquest Sant Jordi, la col·lecció

creix amb dos nous contes:

- L’últim llop de la Cerdanya, escrit

per Pep Albanell (Joles Sennell),

il·lustrat per Carolina Botella.

- Les gallines d’Aristot escrit per

Isidre Domenjó i il·lustrat per

Carme Invernón.

1110

salut i benestar

Què és el làser mèdic?

Els primers làsers mèdics es van començar a fer servir per

problemes de pell i per al tractament de les anomenades imperfeccions de la nostra pell a finals dels anys 80 i llavors només existia l’anomenat làser de CO2. En el transcurs dels anys 90 i sobretot des de l’any 2000 fins ara s’ha produït una autèntica explosió de dispositius de làser que s’han anat perfeccionant extraordinàriament. De tal manera que avui en dia a Andorra disposem d’un gran ventall d’aparells per tractar mul-titud d’afeccions de pell.

Quines són els problemes de pell

que més es poden resoldre amb l’ús

del làser?

En l’actualitat són moltes les possi-bilitats de tractament. Un dels procedi-ments més exitosos i coneguts per part de la població és l’ús per a l’eliminació del pèl no desitjat, és a dir làser de de-pilació. Són aparells que permeten l’eli-minació definitiva o quasi definitiva del pèl sense fer malbé la nostra pell. Naturalment depèn de les característi-ques del color de la pell de la persona i del color del seu pèl, que el làser sigui més o menys efectiu. Però en general i en la majoria de casos es pot aconseguir l’eliminació definitiva d’aquest proble-ma estètic.

Les taques fosques, especialment de la cara i de les mans, allò que nosaltres anomenem taques solars o lentígens so-lars o senils, són dels tractaments també més exitosos per fer amb aquesta terà-pia. El làser aconsegueix l’eliminació completa i definitiva d’aquest aspecte del nostre envelliment de pell sense malmetre la pell no tacada i sense deixar marques o senyals.

Hi ha un altre tipus de làser diferent als anteriors que ens elimina específica-ment les lesions vasculars: això vol dir l’eliminació de les petites venes verme-lles de la cara, que configuren l’anome-nada cuperosi o rosàcia, també les peti-tes varius de les cames que acostumen a ser un aspecte desagradable de la pell de les cames de les dones.

Un dels últims equipaments làser dels darrers quatre o cinc anys són els que eliminen cicatrius, estries, petites arrugues i produeixen un efecte reafir-

mant de la nostra pell de la cara, espe-cialment. Aquelles persones amb mar-ques d’acne des de la joventut poder ara resoldre molt satisfactòriament aquest defecte estètic amb uns procediments de làser que eren inexistents fa molt poc temps. Una altra gran fita d’aquest tipus de làser és la resolució de les es-tries recents que apareixen després dels embarassos o en les dones adolescents i per al qual no existia fins ara cap tipus de solució.

Quins resultats podem esperar

fent servir aquesta tecnologia?

Sempre s’ha d’analitzar pas per pas i informar verídicament a cada per-sona estudiant el seu tipus de pell i el seu problema de pell per donar-li una expectativa real a la solució per la que som consultats. Els aparells de làser ac-tuals tenen una gran seguretat en no fer malbé la pell sana i atacar o rectificar el problema o el defecte del que ens volem desfer. Hi ha processos que en dos, tres, quatre sessions de làser queden comple-tament resolts, per exemple les taques de sol facials i, en canvi, d’altres reque-reixen moltes més sessions per assolir l’objectiu, per exemple la depilació.

Quines són les avantatges i els in-

convenients segons època de l’any?

Els avantatges del làser són que és un sistema de llum que ens permet eli-minar selectivament colors de la nostra pell que no desitgem tenir, és a dir, marró, negre, vermell... Això té la gran virtut de que el làser únicament destru-eix aquell color sense danyar o cremar la pell sana. Dit d’una altra manera “esbor-rem” un defecte, una imperfecció resti-tuint una pell normal com estava abans.

Com a inconvenients podem dir que són aparells que requereixen una

capacitació professional llarga per a poder-los fer servir amb les màximes garanties de seguretat. Això vol dir que aquests aparells només poden ser uti-litzats per professionals de la medicina altament especialitzats i amb una llarga experiència amb el coneixement de les malalties de pell i en el coneixement de la tecnologia que tenen entre les mans.

En general, els accidents amb aquest tipus de dispositius s’acostumen a veure en persones poc expertes o que no són professionals de la medicina.

Quines són les recomanacions

d’un especialista en dermatologia

per millorar el seu aspecte?

Les recomanacions són que qual-sevol persona, tingui l’edat que tin-gui, pot resoldre els seus problemes de pell, molts dels quals fa no gaires anys no es podien resoldre fins a l’aparició d’aquests dispositius. En general, tot allò que té a veure amb l’envelliment facial de les persones, és a dir, taques fosques, taques vermelles, flàccides són tributaris de millorar molt amb els usos del làser.

Dr. Francisco Lòpez Gil

DermatòlegDirector Mèdic DermAndTek

Tel: 00376 886 100www.dermatologiaandorra.com

Tecnologia Làser a Dermandtek ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////DR. FRANCISCO LÒPEZ GIL · Andorra

1312

salut i benestar

Després d’escoltar les darreres notícies sobre ho-mepatia, tornem a la pregunta del principi: funci-ona o no l’homeopatia?

No m’allargaré explicant els inicis o la història de l’homeopatia ja que això ja ho detallen molts llibres. Sí que explicaré, i amb moltes ganes, les veritats senceres, sense mentides, basant-me amb dades reals, estudis pu-blicats en mitjans no sensacionalistes.

Abans de passar a dades d’estudis, vull parlar del que significa que la Universitat de Barcelona hagi retirat el màster d’homeopatia. La majoria de gent no sap que aquest màster només estava destinat als metges que des-prés de cursar la carrera de medicina, volguessin especi-alitzar-se amb homeopatia. Per a la resta de d’estudiants d’homeopatia, que no fossin metges amb anterioritat, sempre han existit centres privats on s’imparteixen di-versos graus per apendre aquesta terapèutica. Passa el mateix amb l’osteopatia: els estudis universitaris d’aques-ta matèria només són accesibles per a aquelles persones que tinguin amb anterioritat la titulació de fisioteràpia, però segueixen existint gran quantitat de centres privats que ofereixen cursos i estudis d’osteopatia.

He de fer referència a l’estudi Libro blanco de la Ho-

meopatia del qual he tret moltes dades per aquest article.Aquest llibre no és a la venda però està disponible per a tothom que ho volgui, amb format pdf, a la xarxa. Va ser impulsat el 2011 per BOIRON, un dels laboratoris homeopàtics més grans a nivell mundial, amb la col-laboració de la Universitat de Saragossa, amb un conjunt de metges i farmacèutics amb la finalitat que millorar el coneixement de l’homeopatia entre els professionals sa-nitaris, per això la seva difusió i el seu coneixement ha sigut quasi exclussiu d’àmbit professional.

Països com França i Alemanya la inclouen en el seu sistema sanitari des de fa molts anys, Suïssa des del 1998, i després de nombrossos estudis per tal de verificar la seva efectivitat la va incloure definitivament votant per referèndum el gener del 2011. Els últims han estat Bèl-gica, i Anglaterra on hi ha quatre hospitals homeopàtics integrats al seu sistema de salut. A Espanya hi ha més de 10.000 metges homeòpates, repartits amb 4.400 pedia-tres, 700 ginecòlegs i 4.300 de medicina general.

Acaba d’arribar a casa la petita Jana, una nena preciosa d’ulls blaus. La gent em para pel carrer i el primer que em comenta: “Quina nena més maca, de qui són

aquests ulls?” Del pare responc jo. No us podeu imaginar la cara del meu fill cada vegada que em fan aquest comentari.

El Marc és un nen alegre, amable, obedient i juganer. Té els cabells foscos i els ulls marrons, com la mama. Per mi és el nen més bonic del món! Quina mare no pensa això.

Doncs bé, aquest petit que us comento ha canviat, ara ja no obeeix, es mostra desafiant, plora, crida... Us pregunta-reu, què li ha passat? Doncs molt senzill, que li ha arribat a casa una petita “intrusa” que crida l’atenció de tots els adults que l’envolten. Els gelos li juguen una “mala passada”. Poc a poc a de tornar a trobar el seu lloc dins la família. Nosaltres els pares, el tractem amb gran afecte, sense oblidar els límits i el respecte dins la llar.

Amb l’arribada d’un germà, la gelosia és un sentiment normal i, fins i tot, positiu en els nens, sempre que els vis-quin dins d’uns límits raonables. Indiquen que el petit ha desenvolupat amb els seus pares el vincle afectiu, fona-mental perquè pugui estimar i ser estimat en el futur. Per això ho defensa quan ho creu amenaçat. I és que les coses canvien molt per a ell quan arriba un bebè. Si fins a aquest moment era el centre de totes les mirades, ara les mirades fixen la seva atenció en la nouvinguda. Per tot això, per evi-tar que ho passi malament, cal ajudar-lo a entendre la seva nova situació. Si teniu un fill que visqui la mateixa situació podeu fer el següent:

- Permetre que miri i acariciï el bebè amb cura tant com vulgui i que participi en les activitats diàries com el bany, el canvi de bolquers...

- Demanar als vostres familiars i amics que quan us vin-guin a veure, atenguin també al fill més gran.

- No el canvieu d’habitació ni feu neteja de les joguines en el moment de l’arribada del germanet.

- Cada dia li heu de dedicar un temps exclusiu per fer alguna activitat que li agradi, jugar, parlar, passejar...

- Canalitzeu positivament les seves crides d’atenció. Si us demana de nou el biberó o el xumet, doneu-li. Les re-gressions a etapes anteriors són la forma que té el nen de dir que desitja ser com el bebè. Si els pares actuen amb natura-litat, el petit de seguida comprova que “això” ja no el satisfà.

Per a mi l’afecte ha estat la clau, heu de mostrar-vos afec-tuosos amb el dos reis de la casa. Comentaris com “l’abracés més a ella que a mi” els sentireu en més d’una ocasió. Li heu d’ensenyar que l’amor cap a ell no canviarà mai i que pels pares és el més important.

El meu últim consell: “armar-se de paciència”. Jo em considero una mare molt pacient, la meva professió em dóna les eines per solucionar conflictes a la llar, però el cert és que els fills us coneixen molt bé, també coneixen les vos-tres debilitats i saben com us poden posar nerviosos. Ho in-tentaran de totes maneres. Heu de viure aquestes situacions de manera tranquil.la i serena i veureu que amb el temps tot torna a la normalitat.

Homeopatia, veritats a mitjes o mentides senceres (I)////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia · Diplomada en teràpies manuals

El meu fill gran ha canviat!///////////////////////////////////////////////////////////////////////NATALIA JIMENEZ i ANNA GARCIA · Stimulus Vitae

Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

1514

formació

Aprendre anglès com aprenem la llengua materna, d’una manera natural i espontània. Aquest és el punt de partida de la metodologia per a l’aprenen-

tatge de l’anglès de Kids&Us, que pren com a base un model d’immersió lingüística que incorpora l’idioma de manera natural en la vida del nen. Volem que el nen aprengui a par-tir del joc, de la interacció i de les situacions quotidianes.

I creiem que aquestes recreacions de situacions quotidianes són fonamentals en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. Per això, cada curs té el seu personatge, que viu situacions similars a les d’un nen de la seva edat. Així, per exemple, el personatge de la Linda (2 anys) aprèn a deixar el xumet i el bolquer, l’Emma (4-5 anys) no es vol banyar, o a l’Oliver (6-7 anys) li cau una dent.

També creiem que és bàsic treure l’anglès fora de l’au-la i aplicar-lo en diferents àmbits de la vida quotidiana. No volem que l’anglès quedi només en una, dues o tres hores setmanals dins d’una aula. Volem que els nens l’integrin en les activitats lúdiques i formatives que poden fer juntament amb la seva família. Per això, a Kids&Us organitzem acti-vitats fora dels nostres cursos regulars com els Little Chefs

(tallers de cuina en família un dissabte al mes (sessió d’abril: dia 2)), Storytimes (representacions teatrals en anglès, com la que farem el dia 16 d’abril a la Sala de les Homilies d’Or-ganyà), Fun Weeks (casals de vacances temàtics 100% en an-glès) i una línia editorial perquè els pares puguin llegir un conte en anglès amb els seus fills sense necessitat de saber l’idioma. A més, aquest abril explicarem contes en anglès per Sant Jordi al passeig de la Seu.

En definitiva, apostem per incorporar l’anglès a la vida quotidiana. I creiem que és important que cada família pugui triar quin és el recurs que s’adapta millor a les seves necessitats i al seu temps lliure. La idea de les nostres activitats familiars és que el pare o la mare puguin acompanyar emocionalment el seu fill en l’aprenentatge de l’anglès. I és que no hi ha dubte que el component emocional és clau en tot aprenentatge.

Kids&Us La Seu d’Urgell

C. Comtat d’Urgell, 28. Telf. 973 04 64 45

laseudurgell@kidsandus.es

http://laseudurgell.kidsandus.es

La importància d’incorporar l’anglès a la vida quotidiana//////////////////////////////////////////////////////////////////////LAURA MOLINÉ · Directora de Kids&Us La Seu d’Urgell

Obrim

les matrícules

per al curs 2016-17

el proper

2 de maig

Kids&Us La Seu d’Urgell

17ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

16

L’Associació Professional de Ramaders de Bruna dels Pirineus del Pallars Sobirà reuneix més de 100 productors///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sort

Afinals dels anys 80 un grup de ramaders del Pallars Sobirà van unir-se per comercialitzar

la carn de les seves vaques de raça bruna. Es trobaven en què tenien una carn d’alta qualitat que no era prou valorada en el mercat i per això van decidir sumar esforços i crear l’Assocació Professional de Rama-ders de Bruna dels Pirineus del Pa-llars Sobirà.

Avui, uns anys després d’aquells inicis, l’associació ha crescut i ja re-uneix al voltant de 100 socis criadors de vaca bruna que tenen un objectiu comú: criar vedelles d’una qualitat única i defensar i donar a conéixer la vaca bruna arreu del país.

La raça Bruna dels Pirineus és una vaca molt rústica, que s’adapta perfectament a la climatologia i al terreny de muntanya. És molt bona mare, té una cura extraordinària dels seus fills, i antigament la utilitzaven tant per fer carn com per treballar a la terra i per produir llet. També en deien col·loquialment la “vaca suïs-sa” ja que prové del creuament d’una raça de vaca autòctona catalana i de bovins de raça parda alpina suïssa.

En l’actualitat la vaca bruna dels Pirineus ja no es fa servir per treba-

llar ni tampoc per produir llet; úni-cament se n’aprofita la carn ja que aquesta té una qualitat i un sabor extraordinari, de primer nivell, molt elogiat pels restaurants de més pres-tigi del Pirineu.

Aquesta raça de vaca bruna co-mença a produir als 3 anys, quan té la primera cria. La cria del vedell s’està de 6 a 7 mesos mamant de la mare, sempre viuen d’una manera sosteni-ble, pasturant des del bon temps fins a la tardor a l’alta muntanya, als prats

i cims del Pallars Sobirà, i en plena natura.

Aquestes vaques de raça bruna són extraordinàries, viuen de 12 a 15 anys i diversos exemplars d’aquestes vaques del Pallars Sobirà han rebut importants distincions per la seva qualitat en concursos arreu de Ca-talunya com el de la Fira de Santa Teresa que se celebra al poble d’Es-terri d’Àneu on també es fa subhasta de vedells i vedelles de bona qualitat per a futurs productors.

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

MenúPlats combinatsServeis a la cartaAv. Salòria, 40 · Tel. 973 35 30 94La Seu d’Urgell

1918 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Al costat de la carretera C-13, entre Bala-guer i Lleida, a l’entrada del poble de Tér-mens, hi ha el bar Terminus que ha canviat de direcció i que el passat mes de febrer va obrir amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tradicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del poble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries. L’establiment disposa de zona d’estaciona-ment privat i es pot contractar per a l’orga-nització de festes i celebracions. Divendres i dissabtes hi haurà marxeta per als joves.

Esmorzars de forquilla

La nova oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els ver-muts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà.

El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit.Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus!

Bar restaurant Terminus

C/ Carretera, 69

Térmens (La Noguera)

Telèfon: 620 213 824

Nova proposta gastronòmica al restaurant Terminus

E l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerència. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb amics i família.

Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars. Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros. El local està climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure. El lloc de referència és just al davant de la plaça

d’Europa i al costat de l’estació d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat. Local

adequat amb pantalla de televisió per veure el futbol,

competició de motos GP, etc.

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62

www.viurealspirineus.cat

Telf: 973 92 13 27

Festes MajorsComunionsCasamentsAniversarisFestes de barri

Empresa especialitzada en tot tipus de celebracions i events infantils, tant per a empreses com per a particulars. lloguer d’inflables, bicicletes bales bake, canyons d’escuma, jocs, etc.Desplaçaments a tot el Pirineu. Tel: 647 840 358 / Facebook: Jumpy Park

21

20 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Al centre de Tremp hi trobem, des del passat mes de juny, el Pati Gormand, un punt de trobada per

a familiars i amics pensat per passar una estona agradable esmorzant o berenant alguna de les especialitats de la casa.

Els propietaris de Pati Gormand elaboren els productes al seu obrador on hi fan pans d’espelta i integrals amb diverses varietats de llavors, així com tota mena de pastissos i pastes fetes a casa. Un espai ideal per a esmorzar i

La cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a 2

km de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llar de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits de la família. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin.

Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de

Pati Gormand, un punt de trobada al centre de Tremp ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Restaurant l’Hortet de Montardit de Baix////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montardit de Baix

berenar tranquil·lament, fer un cafè o un pastisset. També compta amb una terrassa exterior molt acollidora.Obert de dijous a dimarts de 9 del

matí a 12 i de 5 a 9 de la tarda.Rambla Doctor Pearson, 15. Tremp

Telèfon: 873 498 510.

Baix per iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn i en els productes de la terra. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa. Com a promoció d’obertura fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa o amanida. Postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt...

Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792

Correu: lacuina.cat@gmail.com

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Agulló és un indret encara força desco-negut de la vall del

Montsec i que us recoma-nem. Un lloc ideal per des-cansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballado-ra, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pa-gès com els seus avantpas-sats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una ex-plotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments inde-pendents, situats al mig del

poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capa-citat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4

places de capacitat i adheri-da a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de

Canelles, el conjunt monu-mental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.www.edicionssaloria.com

territori

FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina

AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

Aquest número parlem d’un tema que està de moda: la nutrició esportiva. Tots sabem que per augmentar el rendiment esportiu hi ha persones

que utilitzen suplements ergogènics, alguns dels quals són il·legals (tot i que es troben al mercat), i molts són considerats dopants. Hem d’anar molt en compte en fer això.

Entre les estratègies de suplementació dietètica que trobem al mercat recomanem una forma més natural i saludable per millorar les reserves de glucògen, la repo-sició hídrica, mineral i de vitamines.

Aquesta estratègia nutricional es basa en els hidrats de carboni per millorar el rendiment esportiu. Una bai-

xa disponibilitat de glucosa limita la capacitat d’esforç i es causa de fatiga.

Les estratègies alimentàries van encaminades a aug-mentar la disponibilitat de glucosa just abans d’iniciar l’esforç, assegurar la seva reposició durant l’activitat, restaurar les reserves de glucògen consumides, poten-ciar les reserves de glucògen muscular i hepàtic.

Les diferents estratègies tenen en compte el tipus d’esport a realitzar, els entrenaments, la durada i la in-tensitat de l’exercici. L’objectiu principal es allargar i recuperar les reserves de glucògen al múscul i fetge.

Deixeu-vos assessorar i no prengueu productes il-legals.

Estratègies alimentàries en la nutrició esportiva /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort

2322

Tallò

. Fot

o: J

osep

Mar

ia C

osta

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742elsencantsdelaseu@gmail.com

També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

2524

El passat mes de febrer es va constituir a Bellver l’Associació de productors i elaboradors ecològics de la Cerdanya (PROECO) amb la finalitat de

representar al sector agrari i agroalimentari ecològic de la Cerdanya, donar a conèixer, difondre i vetllar pel prestigi dels productes agroalimentaris ecològics produïts i/o elaborats a la Cerdanya, promoure el seu consum i treballar en el desenvolupament i millora de les tècniques de l’agricultura i ramaderia ecològica. Per aconseguir-ho l’associació té previst de dur a terme totes aquelles accions que puguin millorar i facilitar l’assessorament i la comercialització de la producció agrària ecològica cerdana.

Els productors ecològics de la Cerdanya sumen esforços/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Bellver de Cerdanya

Suport a l’activitat empresarial//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

El Puigcerdà Pànxing queda tercer de la lliga catalana de curling//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · PuigcerdàAquest és un ajut a fons perdut per a empreses

de la demarcació de Girona que tinguin entre un i cinc anys d’antiguitat i que siguin de base

tecnològica i/o tinguin un component innovador. Amb un doble objectiu, d’una banda, impulsar la contractació de personal i d’altra banda, afavorir actuacions que fomentin o millorin la innovació a les empreses.

S’entén com a empreses de base tecnològica (EBT) aquelles empreses amb estratègia de negoci o activitat basada en el domini intensiu del coneixement tecnològic, que apliquen aquest coneixement de forma sistemàtica i contínua per a la generació de nous productes, processos o serveis. Component innovadora vol dir qualsevol procés, sistema o activitat que té com a objectiu introduir productes o processos nous o millorats que incrementin la productivitat.

Termini de presentació: del 23 de març al 16 d’abril de 2016

Per a empreses que necessitin més informació es poden posar en contacte amb el Consell Comarcal de la Cerdanya.

El diumenge dia 3 d’abril es va disputar la darrera jornada de l’11a Lliga Catalana de Cúrling 2015-2016 a la pista de gel del Club Poliesportiu Puigcerdà.

En aquesta decisiva jornada, l’equip Sporting l’Olla Cyril es va proclamar campió de Catalunya, seguit del Barcelona Red i del Puigcerdà Pànxing Masters. L’equip puigcerdanenc depenia d’ell mateix en aquesta última jornada per guanyar el títol, però una derrota en l’últim partit (l’única en tota la lliga) va fer que baixessin fins a la tercera posició, que els hi assegura la classificació per la Liga España.

Pel que fa als altres equips de casa nostra, el Puigcerdà Pànxing Juniors va classificar-se en cinquena posició i el Puigcerdà Pànxing Divines en la sisena, i tots dos equips estan classificats per la Copa España.

2726

Presenten el programa “Benvinguts a Pagès” als hotelers i productors//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Surten a la venda les entrades pel concert de Sopa de Cabra a Llívia//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Llívia

El passat 5 d’abril es va presentar al Consell Comarcal de Cerdanya el programa “Benvinguts a Pagès” que és durà a terme els dies 17, 18 i 19 de

juny a tot Catalunya. Aquesta iniciativa té l’objectiu de donar a conèixer les explotacions agrícoles i ramaderes i tots els seus productes, oferint unes jornades obertes per a tota la gent que vulgui conèixer de primera mà com treballen. Diversos productors de la comarca, així com hotelers i restauradors, va participar a la reunió de presentació d’aquest programa.

Sopa de Cabra ha escollit Llívia per dur a terme un dels pocs concerts que faran aquest 2016, l’any del seu retorn i de la celebració dels seus 30 anys

d’història. En total s’han posat a la venda 7.000 entrades en el que serà, sens subte, el concert de l’any a l’Alt Pirineu.

Aquest gener la banda de rock català va donar el tret de sortida del seu nou disc i nova gira, “Cercles”, després de gairebé quinze anys separats. La nova gira passarà per ciutats com Lleida i Girona.

L’Aplec de Talló reuneix centenars de veïns de Bellver ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOSEP MARIA COSTA · Talló

H i ha tradicions que no es poden deixar perdre i l’Aplec de Talló n’és una. Desenes de persones de Bellver van participar el darrer cap de setmana

de març en aquesta trobada en la qual els protagonistes són les caramelles, els balls i la música tradicional del Pirineu. Enhorabona per aquesta gran festa!

Fotos: Josep Maria Costa

2928

Autor: Diversos autors

Feia falta una publicació com aquesta i ja la tenim. En aquest primer nú-mero de la nova revista cerdana de recerca hi trobareu 18 articles amb les darreres novetats en la recerca arqueològica, històrica i natural a Cerdan-ya. Ha estat editada per El Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comar-cal de la Cerdanya i Edicions Salòria.

Autor: Ermengol Orriols, i altres.

Aquesta és la guia més complerta fins ara publicada dels llacs i estanys de l’Alta i la Baixa Cerdanya. Es va publicar a finals del 2014 i ara Edicions Salòria n’acaba de fer una segona edició. Un llibre imprescindible per als amants de la Cerdanya i del Pirineu.

PETITA FLORA DE CERDANYA

PELS ESTANYS DE LA CERDANYA

ERA, REVISTA CERDANA DE RECERCA

VINRÀS AMB JO A APENRE DE LLETRA

3a Edició

2a Edició

1a Edició

1a Edició

Autor: Mia Botey i Guarro

Ha estat una de les guies més venudes els darrers anys a la Cerdanya. És el resultat de les passejades i excursions que la Mia ha fet per tota la Cer-danya, sempre dibuixant totes les plantes que s’ha anat trobant pel camí. Recull els dibuixos de més de 300 espècies que creixen a la Cerdanya. És una autèntica joia.

Autor: Manel Figuera i Salvador Vigo

És la segona part de l’exitós llibre El parlar de Cerdanya que recull el parlar cerdà amb mots, frases fetes i refranys que mostren amb gran plasticitat com els cerdans han entès el seu entorn. També s’hi pot trobar una bona anàlisi dels aspectes gramaticals i fonètics que donen cos i so-noritat a aquest català septentrional de transició. En aquest cas, el llibre recull 3.918 mots de la parla cerdana.

LLIBRES PER SANT JORDIA LA CERDANYA Col·lecció Petit Pirineu:

1. La trementinaire de les nenes rosses

2. El tresor més gran del món

3. Anem a plegar manairons

4. El burot i les cireres d’Arfa

5. El gegant i l’acordió

6. La guineu i la camosa

7. El poltre de la Lluna

8. La Vedelleta Reula

Més informació del catàleg d’Edicions Salòria:

www.edicionssaloria.com

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori.

Tot pensat i fet des del Pirineu.

Col·lecció Petit Pirineu:

1. La trementinaire de les nenes rosses

2. El tresor més gran del món

3. Anem a plegar manairons

4. El burot i les cireres d’Arfa

5. El gegant i l’acordió

6. La guineu i la camosa

7. El poltre de la Lluna

8. La vedelleta Reula

9. L’Últim llop de la Cerdanya

10. Les gallines d’Aristot

3130

www.edicionssaloria.com