viure als pirineus-febrer 2016

17
1 revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran núm: 168 · febrer 2016 www.viurealspirineus.cat Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament Pressupostos sense compromís. el seu tractament

Upload: plandora-continguts

Post on 25-Jul-2016

222 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Edició en PDF de la revista Viure als Pirineus-Febrer 2016

TRANSCRIPT

Page 1: Viure als Pirineus-Febrer 2016

1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 16

8 ·

feb

rer

20

16

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

Page 2: Viure als Pirineus-Febrer 2016

32

núm: 168 · febrer 2016

viurealspirineus

SaloriaEdicions

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïta

EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

ALT URGELLMarcel·lí Pascual

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy

LA CERDANYARedacció

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

DL L 701-2002

Tel. 699 24 18 71

[email protected]’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

6-7 esport

11dossier: aliments i cuina

13-19benestar

20-23belluga’t per la Cerdanya

24-32

5 febrer-23 de marçVenezia,

exposició de Joan Ganyet

Galeria d’Art Pilar

Riberaygua. Andorra la Vella

6 de febrer Carnaval

agenda

portada

núm

168

@AmicsPirineuAquesta imatge del Centre Veterinari del Pallars obre la portada de la revista de febrer.

Fo

to: E

mili

Gim

énez

Page 3: Viure als Pirineus-Febrer 2016

54

En els frui-ters aquest mes s’aca-ben els tre-balls de poda i d’empelt, així com les noves plantades. Una altra feina important és l’adob i femada d’aquestes. És convenient aplicar en profunditat adobs fosfats i potàssics. Els darrers anys

la crisi ha fet augmentar els adobs naturals (fems i pu-rins) en detriment dels adobs químics i artificials.

Preocupa la calor que ha fet els mesos de desembre i gener ja que ha adelantat la floració i les gelades de fe-brer poden fer molt mal.

@elbaronrojo. Una madre se fabrica una réplica a ganchillo de su hijo adolescente http://www.nopuedocreer.com/quelo-hayaninventado/29600/madre-se-fabrica-una-repli-ca-a-ganchillo-de-su-hijo-adolescente/ … Más barato y da menos trabajo que criarlo.

@jordievole. “Me doy bastante rabia cuando estoy con mi hijo y miro el móvil. A veces lo lanzaría al mar”.

@majimeno. Para sobrevivir, ¿los periódicos deben renunciar a salir a diario?

@soniachaconp. “Criticar es fácil; aplaudir parece que cuesta más”

@elbaronrojo. Mi hija de 6 años: ¿Por qué vemos a los reyes desde la calle y no desde el palco VIP? O sea, Manuela Carmena, no te lo perdonaré jamás.

@elbenegre. Proposen expo-sar a un museu l’únic militant del PP valencià que no era al partit per robar

@oscarordeig. Proposta xq #Pressupostos2016 dl @parlament_cat inclogui parti-da x iniciar Túnel d 3 Ponts a C-14. Prou accidents!

A pagès Apunts d’història...Consulta el catàleg d’Edicions Salòria

www.edicionssaloria.com En el tercer número de la històrica revista Rufa-ca es parlava de l’ensorrament d’una part de la façana del Casino Ceretà. Una foto del casino

feta per Alfons Brosel il·lustra la portada de la publica-ció i a la pàgina 4 hi ha un article que explica la notícia:

Primer avís pel Casino

El dia 1 de febrer a les 10 i cinc minuts de la nit la part su-perior de l’entrada que s’utilitza com a principal del Casino Ce-retpa va enderrocar-se. Afortunadament només hi va haver es pèrdues d’un troç de façana, doncs si això hagués passat en un dia de festa les conseqüències podien haver estat pitjors, ja que és un dia que la gent entra i surt més sovint.

Aquest va èsser un dels primers avisos que l’esmentat lo-cal no vol estar per més temps desemparat. En el número an-terior de Rufaca es publicava una carta adreçada al President de la Junta del Casino, en la qual s’hi feia constar que les parts no ocupades per negocis particulars es podrien dedicar a l’ús i gaudiment de tot el poble. Llàstima! Segurament no s’hauria derruit si hagués estat utilitzat, perquè si de les coses se’n té cura poden durar molts anys, però si es deixen a la mà de Déu és quan es malmeten... J.M.T

Les publicacions de la secció estan cedides per Joan Obiols

Page 4: Viure als Pirineus-Febrer 2016

76

opinióopinió

Les persones albines són aquelles que no produeixen o produei-xen poca melanina, un pigment

que dona color a la pell. Aquest fet és degut a una mutació genètica auto-sòmica recessiva o recessiva lligada al cromosoma X. En funció del tipus d’albinisme aquestes persones poden arribar a tenir la pell, els cabells i el pèl blanc; no s’acostumen a bronze-jar. A part de tots els problemes que pot comportar l’albinisme en sí: cre-mades pel sol, reducció de l’agudesa visual, fotofòbia (aversió a la llum per la molèstia o dolor que aquesta pot causar), nistagme (moviment in-voluntari dels ulls)... cal afegir-hi el problema de situació geogràfica. És a dir, ser albí a països tecnològicament desenvolupats no comporta una dis-criminació com la que suposa ser albí en països com els d’Àfrica.

A Àfrica, la gent albina es consi-derada una persona maleïda mentre està viva, però en canvi, morta es considerada un talismà. Molts són marginats, perseguits i fins i tot as-sassinats. Rebutjats per les seves fa-mílies, es veuen obligats a patir tota mena d’humiliacions mentre viuen, entre ells la mutilació per a utilitzar els seus òrgans com a amulets. Això comporta que una gran part mori per les ferides produïdes. Actual-ment, el govern està aplicant penes a qui mata els albins però això fa que augmentin les mutilacions perquè en aquest cas les penes no són tan grans.

Aquest fenomen és cultural i òbviament suposo que al llegir això us horroritzeu. Ara bé, m’agradaria plantejar-nos que passa en la nostra

societat amb les persones intersexe, que al igual que les persones albines, són un petit col·lectiu de la nostra població. Aquestes persones, tenen genitals ambigus degut a canvis en el nombre de cromosomes sexuals, a canvis genètics o a que han estat ex-posats a hormones sexuals externes en estadi fetal. El que s’acostumava a fer era assignar un sexe al néixer en funció dels genitals externs, i si la tria no era fàcil generalment es re-construïen els genitals femenins ja que era més fàcil que reconstruir un genitals masculins funcionals. Ge-neralment aquestes persones s’havi-en d’hormonar durant tota la vida a partir de l’adolescència.

Actualment en fer l’elecció de sexe, a part de l’aspecte dels geni-tals externs, també s’intenta tenir en compte el sexe cromosòmic. L’ope-ració es recomana abans del primer any de vida i com a molt tard abans d’anar al col·legi que és quan es po-den veure els genitals amb la resta d’alumnat, tanmateix jo em plantejo: no estem actuant en certa manera amb aquestes persones com passa a Àfrica amb els albins? No les es-tem mutilant nosaltres també? Per què necessitem encaixar-ho tot en aquesta dicotomia de sexes: femení i masculí? Per què no acceptem que hi puguin haver més categories i els donem la capacitat d’elecció per si en algun moment de la seva vida volen escollir sobre el seu cos?

Moltes vegades les respostes són que així comportarà menys proble-mes per a ells i per als pares, que els estalviarà un trauma... però per a què existeix aquest trauma? El trauma el

provoquem nosaltres, com a soci-etat, perquè són considerats com a diferents, ja que, al igual que passava amb els albins a l’Àfrica, trenquen les regles del joc. Potser el problema no està en ells, el fet de ser intersexuals no els suposa cap problema de salut; potser el problema el tenim nosal-tres, potser el que hem de mutilar és la nostra manera de pensar. Està clar que amb la manera de pensar actual i tal com estan organitzades les coses, la seva vida com a persona interse-xual no els serà fàcil. Un exemple tan senzill com anar als banys pú-blics pot convertir-se en tota una odissea, però, no canviaria això si no volguéssim etiquetar-ho tot de manera dual? Si en lloc del blanc i el negre existís també una gamma de grisos? O potser pensem que per estalviar els traumes que pot patir una persona per enfrontar-se amb els valors establerts per la societat és millor assignar-li un sexe amb el que potser no se sent identificat? A més a més de l’assignació d’aquest sexe cal afegir-hi que es sotmet a aquella persona a una sèrie de danys físics (cirurgia i efectes secundaris del tractament hormonal) per fer-lo entrar en uns determinats cànons.

Així doncs, m’agradaria plan-tejar-nos com en una societat tan desenvolupada i civilitzada com ens considerem seguim permetent aquestes atrocitats. No cal anar-nos-en tan lluny, no cal marxar a l’Àfrica per veure com es mutilen persones per diferències genètiques. Potser, igual que els africans, necessitem un canvi de pensament i obrir el nostre camp de visió.

Una de les preguntes que es fa la gent quan es tracta el tema de la teoria de l’evolució és si

l’home modern ha deixat d’evolucio-nar o l’evolució continua funcionant encara.

El cert és que no hi ha cap motiu pel qual l’home hagi deixat d’evo-lucionar. De fet, les evidències his-tòriques i genètiques indiquen tot el contrari. Per posar uns quants exemples ben significatius, fa no-més 5.000 anys va aparèixer al nord d’Europa una mutació que perme-tia els humans digerir la llet crua després de la infància. Aquest gen s’ha estès per bona part de la po-blació europea, però és estrany en altres poblacions, com a l’Àfrica.

També han aparegut mutacions dels gens que ens han fet una mica més dòcils que els nostres avantpas-

sats o fins i tot més intel·ligents. O fins i tot alguns trets fisionòmics, com l’augment de la gracilitat del nostre esquelet o l’aprimament dels ossos del crani, també són deguts a mutacions relativament recents.

Però tot això implica milers d’anys pel capbaix. Hi ha evolució a curt termini? Doncs sí. Una prova molt curiosa són els jueus azkenazi-tes (els d’origen centre-europeu) que durant uns quants segles van estar sotmesos a una pressió molt forta per

desenvolupar la seva intel·ligència, ja que els estaven prohibides feines com l’agricultura o la ramaderia, però po-dien dedicar-se al comerç i la usura, per tant havien de tenir forts conei-xements de lògica, matemàtica i molt bona memòria.

Segons recents estudis genètics efectuats sobre poblacions de jueus askenazites, s’han detectat algunes mutacions molt recents en el seu genoma que podrien afectar la seva intel·ligència. Hi ha molta discusió sobre el tema, ja que la intel·ligència no és una cosa senzilla de determi-nar, però el cert és que tot i ser una minoria força petita als Estats Units, els jueus askenazites han rebut el

27% dels premis Nobel que s’han

concedit, molt per sobre de la seva representació demogràfica, la qual cosa no deixa de ser sorprenent.

Incoherències de la nostra societat///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARME FARRÉ ORTODÓ · Estudiant de 4t de Genètica

Evolució recent///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

Page 5: Viure als Pirineus-Febrer 2016

98

Page 6: Viure als Pirineus-Febrer 2016

1110

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4 Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 [email protected]é servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com

esport

L’Ajuntament de la Seu va celebrar el darrer diumenge de gener un acte institucional que van presidir

l’alcalde de la ciutat, Albert Batalla, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament urge-llenc, Isidor Alberich, en el qual es va fer un reconeixement públic a prop de 40 esportistes, equips i clubs urgellencs que han assolit èxits rellevants en les seves respectives disciplines esportives al llarg de l’any 2015.

En el seu discurs, l’alcalde urgellenc va voler destacar que la Seu d’Urgell és una de les poques ciutats de Catalunya de la seva mateixa dimensió que ha en-viat de forma constant, des de mitjans dels anys 80, esportistes als Jocs Olím-pics d’estiu, en la disciplina del pira-güisme, i als Jocs Olímpics d’Hivern, en l’esquí nòrdic.

Sens dubte, l’esport és un dels ele-ments fonamentals en el econòmic i social de les comarques pirinenques.

Llistat dels homenatjats:

Ylenia Jiménez (AE Karate Kobudo) 2a classificada al Campionat de Catalu-nyaAbril López (AE Karate Kobudo) 3a classificada al Campionat de Catalu-nyaBernat Vilà (AE Karate Kobudo) 2n classificat al Campionat de CatalunyaGerard Gombau (AE Karate Kobudo) 2n classificat al Campionat de Catalu-nya i 5è d’EspanyaAnna Garcia (AE Karate Kobudo) 3a classificada al Campionat de Catalu-nyaNoemí Isla (CHPA Cadí) Campiona d’EspanyaAshley Isla (CHPA Cadí) Participant al Campionat d’EspanyaAndrea Tarrés (CHPA Cadí) Partici-pant al Campionat d’EspanyaEquip Aleví de la temporada 14/15

(CHPA Cadí) Campions de Catalunya i tercers al Campionat d’EspanyaEquip sènior temporada 14/15 (CF Castellciutat) Campions a Segona Cata-lana i ascens a Primera CatalanaBernat Sabrià (FCBQ) Subcampió d’Espanya Infantil masculí CCAAAnna Palma (FCBQ) Campiona d’Es-panya Cadet femení CCAAOriol Pi Tercer classificat al Campio-nat d’Espanya de Trial (Júnior)Núria Vilarrubla (Cadí CK) Or al Mundial Sub-23 (entre d’altres)Annabel van der Knijff (Cadí CK) Or per equips al Mundial Sub-23Marta Martínez (Cadí CK) Or a la Copa del MónNil Garcia (Cadí CK) Plata al Mundial júniorJordi Cadena (Cadí CK) Plata al Mun-dial júnior

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell reconeix els esportistes de la ciutat que han excel·lit////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

Page 7: Viure als Pirineus-Febrer 2016

1312

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU VIATGE AL PAÍS DE LES TÒFONES

Bus

cant

tòfo

nes

a la

Bar

onia

de

Ria

lb. F

oto:

M. P

ascu

al

Page 8: Viure als Pirineus-Febrer 2016

15

14 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Els guardians de les tòfones///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL · Baronia de Rialb

Arribem a la Baronia de Rialb a l’hora prevista. M’acompa-nyen els amics i escriptors

Josep Espunyes i Joan Obiols i vo-lem descobrir de primera mà quins són els secrets del cultiu de la tòfona. Per ensenyar-nos aquests secrets ens esperen dos dels millors experts en tòfones del país, el Josep Maria Vile-lla i seu fill, Josep Vilella, de la Masia Massanés.

Pare i fill són al peu de la finca, el Tros Gran, una plantació jove d’alzi-neres i roures tractades amb la cura especial que requereix el cultiu de la tòfona, un cultiu delicat i capriciós que molts han intentat conrear sense èxit, “hi han perdut bous i esquelles”, com ben bé recorda el mestre Espu-nyes. No és el cas dels propietaris de la Masia Massanés. Coneixen el món de les tòfones des del dia que van néi-

xer, s’han criat en un ambient tofo-nàire, les han vist sempre per la masia i aquests fongs en forma de tubercles formen part de la seva vida.

Un hivern massa calurósEl Josep Maria, amb l’experiència que li donen els anys, explica que de jove passava nits senceres pel bosc buscant tòfones. “Ens aixecàvem a les 5, a les 4 o, si calia, a les 3, per anar-les a bus-

car al bosc”. “Tan aviat?” –li pregun-to. “Sí –em contesta–, per arribar-hi abans que els altres”. Nits gelades d’hivern fent-se lloc pel mig de ma-tolls i d’arbratge, rebuscant fins a trobar el tresor amagat: la tòfona ne-gra. “De vegades m’adormia plantat”, hi afegeix amb un somriure.

Avui les coses són molt dife-rents. Les plantacions com aques-ta de la Baronia de Rialb permeten una estabilitat d’horaris (encara que pare i fill no han deixat mai d’anar al bosc) i fan que la producció sigui més còmoda i constant i no depen-gui tant del temps encara que, com s’acostuma a recordar a pagès, “el de dalt sempre té l’última paraula”. Enguany, per exemple, la sequera i la calor han fet que la producció de tòfones sigui molt escassa. “Volen fred i amb aquesta calor que fa no maduren”, diu el Josep Maria.

Mentre enraonem, els gossos no s’aturen. El Josep Maria i el seu fill tampoc. En tot moment estan pendents del que fan els animals. “Són bons, aquests gossos –di-uen–, però no els pots deixar tot sols ni un instant perquè et farien malbé la tòfona”.

Enmig les alzineres i els roures el temps sembla atu-rar-se. Seguim repassant la complexitat del cultiu i, al mateix temps, anem om-plint els sarrons. Ens expli-quen que la terra ha de ser bona, neta, que no hagi re-but adobs, i quan toquem el tema del preu asseguren que “oscil·la al caprici del mercat: enguany està entre els 600 i els 1.000 euros el quilo”.

“La fiebre del oro”Al Prepirineu i Pirineu es va desco-brir la presència de la tòfona de la mà dels buscadors que, als anys de la postguerra, venien de fora i s’empor-taven sacs plens fins dalt.

Va ser el retall d’un diari de l’èpo-ca que obria amb un reportatge titu-lat “La fiebre del oro” el que va posar en alerta la gent autòctona. Allò que venien a buscar a les fosques tenia un valor extraordinari! Fins aleshores no hi havia ningú del territori que en fes cas. A partir de llavors tot va canviar. La gent de la zona es van de-cidir a buscar les tòfones i anar-les a vendre directament. El reportatge de “La fiebre del oro” va obrir els ulls al personal. Segur que remenant la gol-fa d’algun mas encara hi trobaríem guardat l’escrit d’aquell rotatiu...

No em cansaria mai d’escoltar les paraules discretes i sàvies dels acom-panyants d’una jornada per recordar, ni de veure com gossos i homes, en plena simbiosi, fan un treball que a estones sembla artístic. Quina sinto-nia, quina coordinació! És extraordi-nari contemplar el desfici dels gos-sos, com esperen el premi després de cada troballa (premi, és clar, que és proporcional a la mida de la tòfona, i ells, murris, prou bé que ho saben), i la cura amb què el Josep Maria i el seu fill exploren les tòfones, les mi-ren i les oloren. Tot un espectacle.

Quan donem per conclosa la re-cerca matinal ens espera la dona del Josep Maria, la Lourdes Guàrdia, amb la taula parada, com sempre a Masia Massanés. Estem a punt d’en-cetar la segona part d’aquesta gratifi-

cant aventura. Ens entaulem i la

conversa durant el di-nar gira inicialment al voltant de la tòfona, un aliment tan gustós com misteriós, però a poc a poc el tema de debat ens porta a reflexionar so-bre el present i el futur de les famílies que guar-den aquest territori de muntanya ple d’història, potent d’energia, ric de patrimoni i, ara, tan fe-ble i despoblat. Els guar-dians de les tòfones són, també, els guardians de l’essència d’un indret que tenim a tocar de casa i de vegades, amb tantes pre-ocupacions que ens en-vaeixen per terra, mar i telèfon, ens resulta abso-lutament desconegut.

Page 9: Viure als Pirineus-Febrer 2016

1716 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Barri Sta. Magdalena, 155 Tel. 617 835 10425700 LA SEU D’URGELL(Lleida)[email protected]

VENDA I COL·LOCACIÓ DE PEDRA

E l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerèn-cia. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb amics i família.

Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars. Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros. El local està completament climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure. El lloc de referència és just al davant de la plaça d’Europa i al

costat de l’estació d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat.

Local adequat amb pantalla de televisió per veure

el futbol, competició de motos GP, etc.

Telf: 973 92 13 27

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Viu l’aventura amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

El Club Vip Baqueira Pallars ofe-reix a preus molt especials els seus apartaments turístics, situats a les

Valls d’Àneu, concretament Luxury House

Esterri d’Àneu i Luxury House València

d’Àneu. Uns apartaments que es poden con-tractar només com a allotjament o bé acom-panyats de paquets turístics. Apartaments de gran qualitat, d’1, 2 i 3 habitacions, amb capa-citat de 2 a 8 persones, totalment equipats.

El fet d’entrar a formar part del Club obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics per a tot l’any i permet gaudir de descomptes especials en totes les activitats: serveis de llo-guer d’esquís d’snow, excursions en moto de neu, raquetes, escola d’esquí, etc. L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especials, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fidels clients, servei de recollida a l’aero-port de Barcelona i a l’AVE de Lleida. També hi ha ofertes de cap de setmana a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional d’Ai-

güestortes o pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Entre altres ofertes destaquen una proposta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits). Igualment es pot gaudir d’una

oferta d’allotjament entre setmana per 30 eu-ros per persona i nit, per un mínim de 2 nits, al costat de les estacions d’esquí de Baqueria Beret, Espot o Port Ainé.

www.clubvipbaquierapallars.com

Al costat de la carretera C-13, entre Bala-guer i Lleida, a l’entrada del poble de Tér-mens, hi ha el bar Terminus que ha canviat de direcció i que aquest febrer obre amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tra-dicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del po-ble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries. L’establiment disposa de zona d’estaciona-ment privat i es pot contractar per a l’orga-nització de festes i celebracions. Divendres i dissabtes hi haurà marxeta per als joves.

Esmorzars de forquilla

La nova oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els ver-muts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà.

El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit.Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus!

Bar restaurant Terminus

C/ Carretera, 69

Térmens

Telèfon: 620 213 824

Aquest febrer obre el bar restaurant Terminus

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

Page 10: Viure als Pirineus-Febrer 2016

1918 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Bar Restaurant Els Traginers de la Pobla de SegurPlats convinats, pizzes, entrepans freds i calents, ‘pica pollo’, etc... Begudes i tot el que vingui de gust del nostre bar.També podeu fer unapartideta al nostre billar.Obert tots els dies.C. Estació, 34. La Pobla de Segur. Telf. 973 68 06 17

Al centre de Tremp hi trobem, des del passat mes de juny, el Pati Gormand, un punt de trobada per

a familiars i amics pensat per passar una estona agradable esmorzant o berenant alguna de les especialitats de la casa.

Els propietaris de Pati Gormand elaboren els productes al seu obrador on hi fan pans d’espelta i integrals amb diverses varietats de llavors, així com tota mena de pastissos i pastes fetes a casa. Un espai ideal per a esmorzar i

La cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a 2

km de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llac de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits de la família. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin.

Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de

Pati Gormand, un punt de trobada al centre de Tremp ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

Restaurant l’Hortet de Montardit de Baix////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montardit de Baix

berenar tranquil·lament, fer un cafè o un pastisset. També compta amb una terrassa exterior molt acollidora.Obert de dijous a dimarts de 9 del

matí a 12 i de 5 a 9 de la tarda.Rambla Doctor Pearson, 15. Tremp

Telèfon: 873 498 510.

Baix per iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn i en els productes de la terra. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa. Com a promoció d’obertura fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa o amanida. Postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt...

Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792

Correu: [email protected]

L a Rosa Maria abans treballava de mestra i ara treballa al taller que té al poble de Ginestarre, al Pallars Sobirà. Fa 25 anys que treballa el tèxtil

i amb les seves mans i unes eines bàsiques pot fer qulasevol prenda.

Treballa amb telers i utilitza diverses tècniques per fer tot tipus de vestits, xals, bufandes, colls, ponxos, roba de la llar, mantes, tapets, tovalloles. Gaudeix d’aquesta feina i no conta les hores que s’hi passa. Per a ella, teixir és un plaer i encara més quan ho pot fer des d’un acollidor taller, amb vistes excepcionals, en un petit poble de muntanya.

El tipus de materials que fa servir també depenen del que vol fer i tan aviat utilitza llana, com lli, cotó, etc. Li agrada treballar tot tipus de textures. Ara, a més, la Rosa Maria organitza tallers d’una setmana de duració i fa visites concertades al taller. Tant per a les visites com pels tallers cal concertar hora prèviament. A més, fa demostracions de com és la feina artesanal amb telers.

Per contactar amb ella: 973 62 31 95 o 620 291 182.

[email protected] Ginestarre, Pallars Sobirà

Taller d’artesania tèxtil, al poble de Ginestarre///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Ginestarre

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Agulló és un indret encara força desco-negut de la vall del

Montsec i que us recoma-nem. Un lloc ideal per des-cansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballado-ra, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pa-gès com els seus avantpas-sats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una ex-plotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments inde-pendents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capa-

citat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4 places de capacitat i adheri-da a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el

Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de Canelles, el conjunt monu-mental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aventu-ra, parapent, ala delta, esca-lada i espeologia.

Però sens dubte un dels

atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesana: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapinyades.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063 973 455 138 [email protected]

Page 11: Viure als Pirineus-Febrer 2016

2120

benestarEls nens, exemple de solidaritat////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ANNA GARCIA i NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

Els nens no neixen solidaris, la solidaritat s’ensenya a través de moltes formes i en diferents situacions.

La solidaritat ha de ser ensenyada i transmesa als nens sobretot a través de l’exemple. Els pares han d’exercitar la solidaritat entre ells, amb els seus fills, ve-ïns, amics i altres familiars.

Cal que els pares ensenyin als nens a posar-se al lloc de l’altre i això pot començar per ells mateixos. A partir dels 2 anys d’edat, els nens ja comencen a tenir més cons-ciència de l’altre, de conductes com el compartir, assistir, col·laborar, ajudar, etc. Aquest és un bon moment per començar.

És molt important la comunicació entre pares i fills. La comunicació fomenta la transmissió de valors.

És recomanable que els pares parlin als seus fills del que està bé i malament, com també del que l’altre li agra-daria i què podria fer ells per col·laborar, per ajudar o co-operar. Una educació permissiva o autoritària no és un canal ideal per a la transmissió de valors. Per promoure valors prosocials com la solidaritat, cal que el nen rebi una educació més demo-cràtica, en un entorn afec-tiu i comunicatiu positius, que el nen tingui llibertat per expressar-se.

A l’escola, s’ha de tre-ballar l’empatia en els nens, és a dir, el despertar de la preocupació pels al-tres. Que ajudin els petits a portar la motxilla, que comparteixin material es-colar als que s’hagi oblidat o que es preocupin per al-gun company que estigui

malalt.La solidaritat és altruisme que s’aprèn i es referma

amb la pràctica i l’exercici. Es fomenta la solidaritat combatent gestos, actituds

i conductes egoistes, còmodes, intolerants... en els nens.Col·laborar en una campanya solidària reforça el va-

lor de la solidaritat.Al centre hem pogut observar molts exemples de so-

lidaritat amb els nens, molts d’ells portaven l’euro per la Nadia, altres guardaven els cèntims del berenar per posar-los a la guardiola, algun petit ens comentava que estava esperant el ratolí Perez perquè ho guardaria per ella i el cas d’una nena que va donar els estalvis de la co-munió per ajudar a la Nadia.

A nosaltres, aquests petits ens han commogut d’allò més, agraïm el seu entusiasme i interés. Així mateix, us

volem informar que la recaptació de la campanya

solidària “1 € x la Nadia” ha estat de 4.100 euros.

Moltes gràcies a tothom!

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions Telf: 973 624 068 · [email protected] · www.camping-solau.com

Page 12: Viure als Pirineus-Febrer 2016

2322

benestar benestar

FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina

AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

Per carnaval una de les coses més divertides és jugar a endevinar qui és qui..., doncs vet aquí aliments poc nutritius o saludables disfressats per confon-

dre les nostres eleccions. La majoria d’ells van molt ben disfressats, ja sigui amb uns envasos que asseguren la idoneïtat d’aquell producte per una cosa per l’altra, gràcies a campanyes publicitàries dissenyades per con-fondre la idea del que és saludable i del que no ho és, etc. En general, un bon consell per començar pot ser: si surt a la televisió jo no el consumiria.

El primer gran grup d’aquesta passa de carnaval: tri-turats de fruites per nens, sucs industrials (amb sucres afegits o no), gelatines... Aquests mai seran equivalents a una ració de fruita fresca.

Seguidament desfilen els cereals, farinetes i galetes especialment destinats a nadons (a partir de 4 mesos). Que els fabricants d’aquests productes tinguin la poca vergonya de dir-nos que és la millor elecció que podem fer per a alimentar els nostres nadons no converteix aquests aliments en saludables. Contenen sucre (cap aliment destinat al consum de nens menors d’un any n’hauria de contenir) i en molts casos greix de palma. En general tots aquells aliments amb dibuixos infan-tils, fan que donem per suposat que és el millor per als

nens, recomano no deixar-se entabanar i ser igual de crítics amb la seva compo-sició que ho seriem amb qualsevol altre aliment.

La següent car-rossa conté els de-rivats càrnics amb tant ferro, fòsfor i proteïnes qu e... de naturals no tenen res! Salsitxes indus-trials, patés, etc. Per no parlar dels làctics enriquits en proteïnes. Que un aliment dirigit al públic infantil (o no) sigui ric en proteïnes no te res de bo, els estudis diuen que es triplica la quantitat de proteïnes recoma-nada, però la industria i el màrqueting s’aprofiten de la creença popular que com més proteïnes, millor.

Només mirant l’etiquetatge dels aliments que com-prem al supermercat podrem treure la disfressa a molts d’ells i fer una millor compra que ens portarà inevita-blement a alimentar-nos de manera més saludable!

Aliments disfressats (I) //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica.

Aquest mes vull dedicar l’article a la migranya, la maleïda migranya per tot aquell que l’ha patit alguna vegada o la pateix.

Una persona pot ser diagnosticada de migranya a partir dels 15-20 anys. Una migranya és pot desencadenar per múltiples factors, un disgust o una alegria sobtada, un canvi d’horaris amb els menjars o les hores de descans, menjars més copiosos, canvis de temps, sobretot a la tardor i a la primavera, i amb el cas de les dones els canvis hormonals també influeixen molt. Canvis d’alçada, tant baixar a la platja com pujar a la montanya pot fer acabar amb mal de cap, i si la persona és propensa a patir migranya genèticament,poden desencadenar-se tot un seguit de molèsties com marejos, vòmits,etc.que fan acabar amb repòs, foscor i medicació.

Normalment sol ésser una dolència heretada, i aquest fet ens fa creure que ens ha d’acompanyar de per vida, aprenent a patir-la i a conviure amb ella.

És ben cert que la genètica té un pes molt important a la nostra vida, i que hi ha moltes coses que no podem eliminar, que sempre ens acompanyaran a nosaltres i molt possiblement a les generacions posteriors, però si podem reduïr els seus símptomes perquè no

deteriorin la nostra qualitat de vida.

Amb això vull dir que hi ha dolències que encara que no poguem el.liminar del nostre cos completament,si podem aconseguir no patir-les assíduament, inclós oblidar-nos d’elles.

I un bon exemple, és la migranya. Amb la homeopatia podem tractar amb molts bons resultats, tota mena de mals de cap, cefalees i migranyes per molt arrelades que estiguin, per molts anys que faci que la patim i per moltes generacions que és vingui repetint.

La homeopatia ens ofereix una altra opció, sana,natural, efectiva i duradora. Està al nostre abast aprofitar-la.

Maleïda migranya////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia · Diplomada en teràpies manuals

Menjar ecològic protegeix la nostra salut////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////SÍLVIA SOLANA · Sort

Aviat farà 40 anys que partidaris i adversaris de l’alimentació ecològica competeixen per saber si menjar ecològic és veritablement millor per

a la salut. No obstant això, moltes empreses d’anàlisis de qualitat i investigadors s’obsessionen en fer estudis comparatius per saber qui té la raó. Per a moltes persones, la superioritat de lo ecològic és tan evident que voler demostrar científicament i a qualsevol preu el contrari és malgastar els diners i el temps. Per altres, només una demostració científica és suficient. Cada dia més professionals de la salut, nutricionistes, metges, biòlegs, veterinaris, tècnics agrícoles i la resta de la població en general, pensem que avui aquesta demostració ja està feta.

Així mateix que és el que ens preocupa? Que tot i que cada dia som més les persones que encarem la nostra

alimentació a consumir aliments ecològics, ens trobem, al nostre país especialment, que consumir ecològic és

difícil i molts cops, no ens asseguren del tot que alló que estem consumim és 100% ecològic.

Com a consumidors ens trobem amb la dificultat, ja sigui per preu o per varietat dins del mercat, per la obtenció d’aquests aliments i productes, i la part més important, el preu!! El consumidor ha d’entendre la importància que té en aquest canvi. Com més persones consumeixin un tipus d’aliments, i valorin la traçabilitat que hi ha al darrere, més productes d’aquest tipus trobarem al mercat. Igualment, com més productors conscients del que volen produir, i que sigui bo per la salut, més agricultors i ramaders faran un canvi.

Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

Page 13: Viure als Pirineus-Febrer 2016

2524Mon

tellà

. Fot

o: J

osep

Ma

Cos

ta

la tramitació de les sol·licituds a totes aquelles persones i empreses interessades en aquesta nova convocatòria LEADER. El Consorci GAL Alt-Urgell Cerdanya (CAUC) va ser creat el 2008 per iniciativa d’ambdós consells comarcals, el de l’Alt Urgell i el de la Cerdanya, per gestionar els recursos econòmics del Programa LEADER de la Unió Europea.

La nova convocatòria d’ajuts europeus LEADER pel període 2014-2020, destinats al desenvolupament i la diversificació de l’activitat econòmica en zones rurals i

de muntanya de la Unió Europea, presenta algunes novetats importants per la comarca de la Cerdanya.

El nou Leader està obert a tots els municipis de la Cerdanya. Recordem que a la convocatòria del Leader 2007-20013 només podien accedir projectes que es portessin a terme en municipis cerdans de la província de Lleida quedant exclosos els municipis gironins, amb l’excepció de Meranges.

El Consorci GAL Alt-Urgell Cerdanya (CAUC), ha obert una oficina d’atenció al Consell Comarcal de la Cerdanya a Puigcerdà, amb l’objectiu de facilitar l’assessorament i

El Patronat de Turisme de Cerdanya assisteix al Networking Natura del Patronat de Turisme Costa Brava - Pirineu//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

La nova convocatòria d’ajuts leader per a empreses del món rural presenta importants novetats per la Cerdanya//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Ahir dimecres, 27 de gener, el Patronat de Turisme de Cerdanya va assistir al Networking del Club Natura del Patronat de Turisme Costa Brava –

Pirineu de Girona, per donar a conèixer les activitats que ofereix la Cerdanya als diferents membres del Club.

Tanmateix, es varen celebrar les Assemblees anuals dels Clubs de Producte Cultura i Natura, a les que varem assistir com a membres dels clubs.

Un any més, el Patronat de Turisme de Cerdanya

assisteix a les assembles anuals dels clubs de Producte de Cultura i Natura celebrades a Girona. Ambdós, es van exposar els resultats de les accions dutes a terme durant l’any 2015 i es van presentar les noves accions de promoció més destacades d’enguany.

Turisme Cerdanya participa activament en moltes de les accions del Patronat de Girona, tant amb accions dutes a terme en el territori assistint a agents del sector interessats en promocionar-nos, tant a nivell comercial com de difusió comarcal, com touroperadors, agents de viatges, periodistes, bloggers, youtubers..., com en altres accions promocionals més llunyanes sota el paraigua del Club de Producte.

En el marc de les jornades també es va celebrar el primer Networking amb els membres del Club Natura per facilitar l’intercanvi d’informació entre els socis. Turisme Cerdanya va comptar amb un espai per donar a conèixer i promocionar el gran ventall d’activitats que es poden gaudir a la comarca.

Page 14: Viure als Pirineus-Febrer 2016

2726

Puigcerdà i la Cerdanya es promocionen a FITUR//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Madrid

Durant els dies 20, 21 i 22 de gener, el Patronat de Turisme de Puigcerdà i el Patronat de Turisme del Consell Comarcal de la Cerdanya van representar

Puigcerdà i la comarca a la fira internacional de Madrid (Fitur) sota la marca de Pirineus i dins l’estand de Turisme de Catalunya. Els tres primers dies de la fira estaven destinats a públic professional del món del turisme.

Les valoracions per part de les àrees de turisme local i comarcal són molt positives. Van ser tres dies de feina molt profitosos i es va donar molta informació a tour operadors i agents de viatges interessats en el nostre territori.

El material promocional que es va entregar eren uns dvd’s amb tota la informació turística digitalitzada i actualitzada i fulletons amb informació de Puigcerdà i la Cerdanya.

Enguany cal destacar la presència de visitants espanyols, francesos, holandesos i, com a curiositat, l’interès mostrat per una agència iraniana de viatges que es va posar en contacte amb l’estand de Pirineus per portar grups a esquiar. Pel que fa a les peticions, el senderisme i l’esquí continuen essent les principals, seguides d’art i patrimoni i un augment considerable de demanda de turisme familiar.

Les edats dels clients eren compreses, de mitjana, entre els 35 i 50 anys. El públic més jove tenia un interès clarament marcat per l’esquí i el senderisme, mentre que el públic de mitjana edat buscava art i patrimoni, naturalesa i descans.

Des del Patronat de Turisme de Puigcerdà es considera que assistir a fires és una bona acció promocional, amb un cost no gaire elevat i que permet tenir un contacte directe amb professionals i també amb el client final. Per aquest motiu es vol continuar apostant per aquest tipus d’accions.

Amb la participació a Fitur es tanca la primera acció promocional del 2016, un any en què està previst tenir presència a fires, workshops i certàmens de turisme de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol i també de l’estranger. Per part de l’Ajuntament de Puigcerdà van assistir a la fira les dues tècniques de turisme de l’àrea.

Pel que fa al Patronat de Turisme de la Cerdanya va estar representat pel seu president, Ramon Moliner, i pel regidor de Turisme d’Alp, Jaume Adserà. Els dos membres del Patronat comarcal van assistir a diferents jornades i es van reunir amb l’Agència Catalana de Turisme per parlar del segell de Destinacions de Turisme Familiar, un segell que permet diferenciar els municipis o comarques que ofereixen equipaments i serveis destinats a les necessitats de les famílies amb nens.

Demana a la teva llibreria el primer número de la nova revista Era

Page 15: Viure als Pirineus-Febrer 2016

2928

Puigcerdà prepara la 21a edició de la festa del trinxat////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

El dissabte 27 de febrer tindrà lloc la 21a edició de la Festa del Trinxat de Puigcerdà. Un any més, el pavelló poliesportiu de Puigcerdà serà testimoni

d’una de les festes gastronòmiques més importants de la comarca.

El sopar, previst a les 21h, albergarà entre 800 i 1000 comensals tant de Puigcerdà i la Cerdanya com de la resta del país, de França i d’Andorra, i comptarà amb la presència de diverses personalitats rellevants de la vida cultural, social i política.

El menú d’enguany estarà elaborat amb producte de proximitat. D’entrants, no hi faltaran els embotits i formatges de la Cerdanya que acompanyaran un gotet d’amanida amb foie i codonyat i una sopeta de farigola. Com a plat protagonista, el trinxat amb rosta que s’elabora amb trumfes i amb la col d’hivern, una col d’una varietat molt concreta i que ha d’haver estat tocada pel gel de les nits cerdanes. Després d’aquest plat tan típic podrem degustar un timbal de melós de vedella amb cremós de moniato. De postres, un pastís que elaboraran els pastissers de Puigcerdà.    

La Festa del Trinxat va més enllà d’un sopar de gala i vol ser un aparador de la gastronomia cerdana. Per acompanyar la vetllada hi hauran actuacions i després del sopar, ball de nit, amenitzat amb el grup Stress Band. El certamen l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme, i compta amb la col·laboració de l’associació gastronòmica Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diversos restaurants, proveïdors i establiments de Puigcerdà i comarca.

El passat 20 de gener, a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira i el Josep M. Martí Deulofeu van signar el contracte

de cessió en comodat del fons documental de la família Deulofeu. El contracte estableix que el fons Deulofeu quedi ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya per tal que sigui organitzat, descrit i posat a disposició dels investigadors i usuaris en general.

El fons Deulofeu està format per la documentació relativa a la gestió del patrimoni familiar, un patrimoni construït al llarg dels segles a base de matrimonis i transmissions entre famílies cerdanes com els Solanell, Coder, Aldràn, Vigué i, darrerament, Deulofeu. Conté tipologies documentals molt diverses com escriptures, correspondència, plets, contractes, testaments, etc. Té un volum aproximat de 5 metres lineals i una cronologia entre el segle XV i el XX.

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya l’important fons documental de la família Deulofeu//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// J. CASES · Puigcerdà

Fotos: Emili Giménez.

Page 16: Viure als Pirineus-Febrer 2016

3130

www.edicionssaloria.com

Page 17: Viure als Pirineus-Febrer 2016