viure als pirineus-juliol 2015
DESCRIPTION
Edició en PDF de la revista Viure als Pirineus-Juliol 2015TRANSCRIPT
1
revi
sta
gra
tuït
a d
e l’A
lt P
irin
eu i
Ara
nn
úm
: 16
1 · ju
liol
20
15
www.viurealspirineus.cat
Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell
Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39
www.centresodontologiaintegrada.com
Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament
Pressupostos sense compromís.
el seu tractament
Adéu als Jocs Olímpics? La negativa d’Ada Colau a impulsar una candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026 ha aixecat polseguera. Què hi diu la gent? Ho analitzem en diverses pàgines dedicades al tema.
Pàg. 6. Article d’Amadeu Gallart:La Generalitat i Andorra en els Jocs Olímpics d’Hivern
Pàg. 6. Carta des de la Cerdanya: Polítics i empresaris demanen diàleg a Ada Colau
Foto
: .ar
a.ad
(Man
olo
Gar
cia)
Pàg. 8. Article de Ramon Ganyet:El tàndem Barcelona-Pirineus pot ser imbatible
32
núm: 161 · juliol 2015
viurealspirineus
edicionssaloria
www.viurealspirineus.cat
Distribucíó gratuïta
EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26La Seu d’Urgell
DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual
ALT URGELLMarcel·lí Pascual
PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy
LA CERDANYARedacció
DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat
DL L 701-2002
Tel. 699 24 18 71
L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.
tema de portada
6-9actualitat
10-13Dossier: aliments i cuina
23-35benestar
36-38belluga’t per la Cerdanya
39-48
Del 3 al 12 de juliolSetmana Cultural del Roser
Puigcerdà
Del 3 al 5 de juliolXXXVII Diada dels Raiers
La Pobla de Segur
agenda
portada
núm
161
@Amicspirineu La renúncia d’Ada Colau als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026 ha generat polèmica i debat al territori
Fo
to: E
mili
Gim
énez
54
anuncis breus
La corona de rei
La corona de rei (saxifagra longifolia) creix a les esquerdes de les roques calcàries, a partir dels mil metres d’altitud. Bonica, amb fulles en forma de roseta, llargues, carnoses i dentades, com
petites dents blanques, que no són altra cosa que les restes del carbonat càlcic que ha xuclat de la roca on habita.
És planta avortiva, utilitzada per antigues remeieres, coneguda i eficaç des de molts segles enrere.
juliol
Ja podeu trobar el Calendari del Temps Pirinenc a la vostra llibreria de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Aran.
Calendari del 2016!
Per a més informació:Edicions SalòriaTel. 699 24 18 71 · [email protected]
@mireiapellicer.Si fa només 6 anys m’haguessin dit q se sentirien crits d’independèn-cia en una conferència d’Ar-tur Mas i hi hauria “tietes” amb estelades...
@npini. ‘No sols són justos els qui han salvat com a mínim una vida. També ho són els qui han contribuït a preservar la memòria’ @albertbatalla
@angelrosdomingo. Crec que hem de ser capaços de formular una alternativa i veure l’empenta del Pirineu i de les Terres de Lleida http://ow.ly/OtHD4
@QuicoSalles. De Gispert, a
en Duran: “Anirà de victòria en victòria fins a la derrota final” #pam @Hereu-sUDC1931
@elbaronrojo. ¿Ves esos límites del humor, hijo? Pues antes, todo eso era libertad de expresión.
@elbaronrojo. Menos mal que nuestros expresidentes no acabaron de consejeros en una petrolera o tendría-mos que pagar un impuesto para andar en bicicleta.
@ebarist. “L’estratègia de Mas sembla meditada per aconseguir que el sobira-nisme perdi pes”, escriu @RogerPala a @SentitCritic
A pagès...
Llogo plaça de pàrquing a la Seu d’Urgell. C/Bisbe Guitart (Casa Ibercaja). Preu: 50 euros. Telèfon: 609783908 (tarda)
Es busca quadra, hort, o era petita de lloguer en algun poble del Pallars Sobirà o prop de Llavorsí.Tel. 654 286 553
T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: [email protected]
Es compra/lloga caseta amb hort a la Seu o voltants. Interessats truqueu al telèfon T. 973 35 20 40.
Es llos pis moblat a Balaguer. Preu: 600 euros.Tel: 609559479
Es lloga pis 60 m2, 3 habitacions, cuina, traster i bany. Armaris empotrats. Amb balcó i molt lluminós. Tot donat d’alta. Telf. 973 35 12 87
Lloguer d’apartaments turístics per dies o setmanes, molt acollidors, lloc tranquil. Tel: 667 726 842
Es traspassa botiga de cosmètica amb cabina d’estètica al carrer Major de la Seu d’Urgell. Telf. 686 624 538
Es lloga pis a Balaguer, Pl. Auger, cèntric, 4 habitacions, 2 banys, gran menjador, gran Terrassa, moblat. 600 €. (Directe del propietari.) Telf. 609 559 479
Es busca lloguer de casa petita (de particular i preu raonable) amb trocet d’hort o era per la zona de Vall Ferrera o Ribera de Cardós. Per llarga durada. Telf: 654 28 65 53
76
tema de portada
Hem rebut amb estupor la vostra contundent decisió de no presentar la Candidatura
Olímpica Barcelona-Pirineus 2026. Desconeixem quins són els motius que us han portat a fer aquest pas de forma precipitada, unilateralment i aparentment sense conèixer o haver debatut en profunditat el projecte. De ben segur que si haguéssiu sabut no només el treball i esforç bolcat per tots els implicats en endegar i intentar encarrilar aquesta iniciativa, sinó també les expectatives i il·lusions de tots els sectors involucrats, molt probablement hauríeu reflexionat abans de prendre la
vostra determinació. Estàvem i estem davant d’un projecte que va més enllà de la ciutat de Barcelona. Barcelona-Pirineus 2026 és un projecte de país.
Aquesta iniciativa compartida per la ciutat de Barcelona i el Pirineu havia de ser una oportunitat no només de desenvolupament de l’esport a tots nivells, sinó també i sobretot una possibilitat de creixement, de feina, de millora del nivell i qualitat de vida de tots els nostres conciutadans, als qui, al cap i a la fi, ens devem i per als qui hem de treballar.
La vida a les comarques de muntanya té molt de renúncia. (...) La candidatura
convé, sens dubte, al Pirineu, però també és un valor a afegir a la ciutat que presidiu. És un acostament entre dues realitats diferents però alhora complementàries que tenien amb la proposta, una ocasió excel·lent d’enriquir i cohesionar el territori que representen. Era i és la gran oportunitat de què Barcelona esdevingui la capital del nostre país.
Desconeixem fins a quin punt la decisió és inapel·lable, però us demanaríem, a ser possible, una escletxa al diàleg i un estudi rigorós de totes les premisses abans de rebutjar l’oportunitat d’aconseguir un llegat únic i en comú per al nostre país.
Carta de la Cerdanya a Ada Colau////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////Consell Comarcal de la Cerdanya / Ass. d’Empresaris de Cerdanya / Ass. de Bars i Restaurants de Cerdanya / Ass. d’Hotels i Càmpings de Cerdanya
La decisió de l’equip d’Ada Colau de renunciar als Jocs Olímpics d’Hi-vern ha sorprès més per la seva
forma, un comunicat poc elaborat amb una curiosa referència a la mediterraneïtat de la nostra capital, que pel seu fons. Va ser el Jordi Hereu qui va rellançar la idea dels Jocs Olímpics d’Hivern del mateix Sama-ranch i traslladada a l’alcalde Trias que no va saber ben bé què fer-ne. En un excel·lent article del Ramon Ganyet, publicat al Peri-
òdic d’Andorra el 2 de novembre de 2013, el Ramon comentava que ja llavors el gran absent de tot el parament era la Genera-litat. La veritat és que la nau del projecte d’aquests jocs olímpics ha anat a la deriva els darrers anys i ara amenaça en conver-tir-se definitivament en un derelicte total. La mateixa intervenció de l’alcalde de Llei-da, segurament ben intencionada i que en algun moment pot ser aprofitable, no fa sinó afegir una certa confusió introduint-hi la seva evident aspiració personal a contro-lar la “seva” província.
Si la nau, seguint en metàfores marineres i mediterrànies, s’ha de fer surar, cal alguna cosa més que la bona voluntat dels ajunta-ments pirinencs i de les respectives fede-racions esportives. Al meu entendre, hi ha dos grans protagonistes totalment impres-cindibles per enfocar raonablement aquesta navegació olímpica: la Generalitat i el Go-
vern d’Andorra. La Generalitat ha de ser el primer motor de la iniciativa olímpica, si de veritat es vol i es pot tirar-la endavant, ha de coordinar els interessos i les institu-cions dels diversos territoris afectats, no només ho pot fer sinó que cal que ho faci per la seva màxima responsabilitat insti-tucional. El paper d’Andorra també podria ser decisiu si pot aconseguir-se que siguin dos països els que demanin conjuntament l’organització dels Jocs. És una magnífica oportunitat perquè Andorra desenvolupi tot el seu potencial de lideratge en aquest sector del Pirineu. De tota manera l’empen-ta andorrana si es produís en algun o altre nivell, també podria ser decisiva.
La qüestió fonamental és que, sigui qui-na sigui la qüestió plantejada, és molt difícil que des de l’Alt Pirineu puguin materia-litzar-se iniciatives com les comentades. La falta d’una personalitat administrativa mínima de les nostres comarques fa que les reivindicacions efectuades siguin actu-acions personals aïllades, d’alguns ajunta-ments, o d’alguns alcaldes com l’Albert Ba-talla, l’Albert Piñeira o el Ramon Moliné. Llavors tot depèn de la influència política que algunes individualitats puguin tenir. El mateix Trias, de la mateixa sintonia política que els tres alcaldes esmentats no va fer res més que mirar d’evitar una negativa frontal però no va prendre cap iniciativa per poder
demanar amb força els Jocs.Un altre tema de debat és la convenièn-
cia o no que se celebrin els Jocs. Sincera-ment, opino que seria molt bo que es fes-sin. Arrosseguem dècades de retard en les nostres infraestructures, la situació de la nacional 260, el tram de Tresponts, la via fèrria de Puigcerdà a Vic, els nostres hos-pitals, la formació esportiva de muntanya a les nostres escoles... No podem renunciar a cap possibilitat per tal de posar al dia la nostra oferta de serveis, pública o privada. Les inversions intensives en un territori no es produeixen a través de les assignacions pressupostàries normals sinó quan hi ha pel mig un esdeveniment poderós que obliga a la inversió pública. Altra cosa seria que po-guessin aconseguir-se aquestes inversions sense l’ham de la necessitat de les institu-cions nacionals de quedar bé amb el món exterior. Però les coses són així.
Reconduir el tema dels Jocs d’Hivern. I si és possible fer-ho des del mateix territori pirinenc. Potser caldrà reconsiderar alguns estudis, algunes localitzacions, allargar encara més els terminis de realització dels Jocs... Pensem que hi ha massa coses en joc i que no pot dependre de la política concreta d’un ajuntament, per legítima que sigui la seva decisió. Confiem, perquè no, en una reacció positiva de la Generalitat i del Go-vern d’Andorra.
La Generalitat i Andorra en els Jocs Olímpics d’Hivern///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMADEU GALLART · Economista
98
tema de portada
Els trens s’han d’agafar quan estan parats a l’estació, abans de l’hora de sortida.
La idea que Barcelona podia fer una candidatura olímpica va venir després de l’èxit de la Copa del Món d’Eslàlom Femení de 2008 a La Molina i de la de Snowboard de 2010 a l’Estadi de Montjuïc. L’alcalde Hereu va anunciar (el 2010) una candidatura per a 2022, sense consultar els polítics del Pirineu. En aquells dies ja se sentien els efectes de la crisi econòmica. Amb la inspiració i la nostàlgia de Barcelona’92, es va nomenar director Enric Truñó, es va formar una oficina olímpica i es va crear un Consell Territorial per preparar la candidatura. No s’havien consultat els ciutadans però, a poc a poc, els esportistes, les federacions, els ajuntaments pirinencs i les diputacions hi van donar tot el seu suport.
El projecte va avançar seguint les consignes del Comitè Olímpic Internacional inspirat en el model bipolar de Torino 2006, Vancouver 2010 i, després, Sochi 2014: aeroport, allotjament en hotels existents i proves de gel a la ciutat de Barcelona; proves d’esports de neu a les muntanyes de la Cerdanya; una bona i ràpida comunicació entre les dues zones, connectades amb tren i dues autovies.
El projecte tècnic de candidatura estava encarrilat quan el 2011 es va iniciar la legislatura de Trias. Potser sense massa entusiasme per Barcelona, però amb devoció per estructurar i ajudar l’economia i els serveis del Pirineu, el nou alcalde va culminar el projecte a mitjans del 2013. Per a la Cerdanya s’obria una perspectiva esperançadora de consolidar unes infraestructures esportives, de millorar el subministrament elèctric, de modernitzar les telecomunicacions i, sobretot, de renovar el tren de Puigcerdà. Per a les federacions esportives, una oportunitat per promoure els seus esportistes i totes les disciplines olímpiques. Per a tot el Pirineu, la recerca de l’excel·lència i la possibilitat de crear una marca internacional. A La Molina, el llegat d’una vila olímpica amb capacitat d’apuntalar les activitats turístiques d’hivern i també de les altres temporades. Cent anys d’esquí de competició són el millor aval de la primera estació catalana. Però, a l’octubre de 2013, quan va ser l’hora de presentar el projecte, potser perquè havia de ser tramitat per la via del Comitè Olímpic Espanyol i perquè l’oposició demanava una consulta ciutadana en referèndum, a falta el màxim consens de les forces polítiques, Xavier Trias i Artur Mas van decidir no presentar candidatura de Barcelona per a 2022. Per prendre aquesta decisió, no van consultar la gent del Pirineu ni les federacions. Si no us presenteu a un concurs, no podeu esperar guanyar-lo.
El termini de presentar-se per a 2022 es va deixar passar, i es va decidir continuar amb l’oficina olímpica per optar a la candidatura de
2026.Entretant, es va preparar un Pla Estratègic d’Esports d’Hivern a Catalunya, del qual encara no se n’ha executat gran cosa. La realitat és que es va cloure la presència, durant més d’una dècada, de les competicions internacionals de La Molina, sense cap nova perspectiva d’organitzar cap competició important fins el 2020. El relleu pirinenc d’esquí de competició s’ha passat a la Federació Andorrana, que va començar molt bé amb una copa del món el 2012 i ara té programat cada any un esdeveniment d’esquí de primer nivell fins el 2019.
Al meu criteri, quan el 18 de juny de 2015 l’alcaldessa Colau ha frenat la candidatura 2026, ja volava amb un perdigó a l’ala i, com diu Gerardo Pisarello, no té consens social. Potser no s’havia fet prou per a generar-lo. A partir d’aquí, molta gesticulació d’uns i altres, lamentant la precipitació i el desencant de la il·lusió que tenia la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i alguns alcaldes del Pirineu. En el debat també hi ha intervingut Àngel Ros, alcalde de Lleida, per a proposar de nou la candidatura de Lleida amb Saragossa i la dispersió d’escenaris de competició. Un model olímpic que pot satisfer sentiments locals, però que tindria poques possibilitats de prosperar. La comparació amb Barcelona i amb unes instal·lacions compactes a La Molina, Masella i el Pla de les Forques no aguanta una anàlisis tècnica rigorosa pel que fa als emplaçaments de viles olímpiques, disponibilitats d’hotels, transports, seguretat, etc.
Aquest juliol, el Comitè Olímpic Internacional escollirà entre Pequin (Xina) i Almaty (Kazajistan) la seu nominada per als JJOO de 2022. Si Barcelona-Pirineu hagués presentat la candidatura que tenia preparada el 2013, crec que hauria tingut altíssimes probabilitats de ser escollida, i s’haguessin obert noves perspectives il·lusionadores per a aquestes poblacions de les valls pirinenques molt desestructurades des que es patiren fortes emigracions durant el segle XIX i es desdibuixà la cultura tradicional associada a l’esfondrament econòmic agropastoral.
Ara falten tres anys per presentar-se a una nova candidatura per als Jocs de 2026. Les airades reaccions d’aquests dies tenen molta càrrega política, però indiquen que al Pirineu hi ha necessitat d’un projecte integrador i modernitzador per encarar el segle XXI. Per fer-lo viable, cal la generositat interessada de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya, a través de l’excel·lència esportiva que tan bé va quallar fa vint-i-cinc anys en els memorables Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El tàndem Barcelona-Pirineus pot ser imbatible i pot dibuixar unes noves elacions de simbiosi entre la ciutat i la muntanya. El tren olímpic no torna a parar fins al mes de novembre de 2017. Encara hi hauria temps d’agafar-lo si les condicions fossin favorables: un bon projecte, útil per Barcelona, per al Pirineu i per a l’esport, i una unitat d’acció de les institucions.
El tàndem Barcelona-Pirineus pot ser imbatible////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////RAMON GANYET · La Seu d’Urgell
Adéu als Jocs Olímpics d’Hivern? ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell/Puigcerdà
La nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha renunciat a impulsar la candidatura Barcelona-Pirineus
als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026. Aquesta decisió ha aixecat polseguera a les comarques pirinenques. Polítics, empresaris i esportistes han manifestat les seves queixes, però també hi ha qui s’ha mostrat partidari de Colau, i qui ha defensat la necessitat d’un debat previ en profunditat. Uns i altres han dit la seva a www.viurealspirineus.cat. Aquestes són algunes de les opinions dels lectors, que poden votar la seva opció preferida en aquest mitja digital:
Joan Aixàs Obiols Una decisió precipitada, la de
l’equip de la Sra. Colau. Bcn no pot
de viure d’esquena al territori. És,
i ha d’exercir com a capital de tots.
El Pirineu també és de tots; però ni ha pocs
que el mantinguin.
Capital-Suïssa No CalCritico la Molina per ser un pou sense
fons i que s’hauria de vendre a Masella.
Voleu invertir diners públics a una es-
tació privada?
On està l’esport base? El cuideu? Ai no,
que a part de la Molina, Núria, Vallter i
Espot són “deficitàries”
El tunel del Cadí és un robatori, i la co-
llada tercermundista, tranquils que cons-
truïrem un de nou que pagareu tots...
Veronica Glez Torres Retallar inversions no porta benefici,
retallar despesses absurdes sí! La demo-
cracia acaba on comença la dictadura,
els pretextes de la dictadura sempre van
acompanyats de motius aparentment rao-
nables... On hi ha dialeg, hi ha Democracia
Sra.Colau!
Guillermo Catterino Apostar es siempre arriesgado, Madrid
lo ha demostrado 3 veces, como Pedro.
NO ha renunciado Barcelona a los
Juegos Olímpicos, sino a la candida-
tura, a la APUESTA QUE IMPLI-
CA DINEROS Y UNA BAJA PO-
SIBILIDAD DE RECUPERARLOS.
Inversión?, preguntad a los ciudadanos
de la “CUP OF CAFE CON LECHE IN PLAZA MAYOR”
Jesús Bach Marquès Precipitat. Tot és parlar-ho. I pels que
diuen que no hi ha neu, n’hi ha menys,
però Barcelona és la primera a fotre neu al
Palau sant jordi per uns X-games o coses
similars, no és excusa.
Piter Punk Komplexe Vitaminik Això és Barcelona nord, o és el Piri-
neu?
Carme Ferrer No perque sigui el Pirineu... enlloc.
Claudi Gómez Blasco
És d’il·lusos pensar k és viable... ni eco-
nòmica... ni tècnicament factible... aques-
ta part del pirineu per no tenir no té...ni
neu!
Redacció
Consultar l’article d’Andreu G. Nandín
a www.vilaweb.cat. Molt interessant.
tema de portada
Enquesta publicada a www.viurealspirineus.cat
1110
Climent Miró: “Per fer el llibre he documentat 3.301 fotografies”//////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · La Seu d’Urgell
Climent Miró va néixer a la Seu d’Urgell, té 44 anys, és llicenciat en Humanitats i Màster en Estudis Històrics especialitzat en Edat Mitja. Actualment
treballa a Andorra però abans ha dedicat més de dos anys a investigar tot allò referent a la història de la Seu d’Urgell del darrer segle. Del resultat d’aquest treball n’ha sortit el llibre La Seu d’Urgell. Recull gràfic 1879-
1974 (Editorial Efadós).Quina motivació et va portar a dedicar més de
dos anys a investigar sobre la història de la Seu
d’Urgell?
Val a dir que quan l’editorial em va contactar per fer el llibre coneixia algunes de les meves recerques. Sabien també que en aquell moment podia disposar del temps necessari per a la recerca. Així que quan em van proposar la possibilitat de fer aquest llibre no m’ho vaig pensar dues vegades i m’hi vaig tirar de cap, atès que a part de l’Edat Mitja m’interessa el que és local i pròxim, com la Seu d’Urgell
Quan vas començar a fer el recull gràfic que
ara podem trobar en forma de llibre?
L’agost del 2013 vaig començar a treballar, fins el novembre de 2014 ho vaig fer a temps complert i, després, fins al maig del 2015 ho vaig fer a estones, els caps de setmana, sobretot per les nits.
Què t’ha aportat personalment tot aquest
treball ingent?
M’ha permès conèixer aspectes de la història de la Seu que, en circumstàncies normals, no hauria conegut mai. Moltes famílies m’han obert les portes de casa seva, m’han ajudat en aquest projecte i, al final, amb molts ens hem fet amics. Ha estat una feina enriquidora des del punt de vista cultural i intel·lectual.
D’aquest treball de recerca n’ha sortit un
volum de 858 pàgines amb una documentació
extraordinària…
He documentat 3.301 fotografies, de les quals només n’hem publicat un miler. He entrevistat unes
100 famílies i moltes altres ens han cedit documents històrics excepcionals… Hi ha hagut una rigurosa recerca documental.
Amb quines col·laboracions has comptat?
En primer lloc, amb la de les famílies que ens han ajudat, que ens han donat el seu temps i que ens han cedit material. A més, el projecte comptava amb un Consell Assessor que es reunia per a discutir i analitzar cada capítol del llibre. Aquest òrgan estava format per Carles Gascón, Carles Dalmau, Javier Galindo, Lluís Obiols, Júlio Quílez, Albert Villaró i Joan Gispert.
Com era la Seu abans i com és ara?
La Seu d’abans era tota una capital regional, amb els serveis que podía oferir una ciutat de la seva categoría a un bast i extens territori que s’estenia des del Pallars a la Cerdanya. L’actual ha perdut pes en contrast amb la de fins fa quaranta anys, ara és una simple capital de comarca i ha perdut influència en tota la regió. No hem d’oblidar que la Seu és la Ciutat d’Urgell.
actualitat
Presentant aquest cupó a la teva llibreria!*Presentant aquest cupó tindreu un 5% de descompte en el preu del llibre Quan anàvem al cine. Cupó no acumulable. Només és vàlid un per llibre. Promoció vigent fins el 15 de juliol de 2015.
actualitat
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha anunciat que es preveu una
bona temporada d’estiu al Pirineu, amb un «lleuger increment en el nombre de visitants i de pernoctacions en els establiments d’allotjament turístic reglat». Des de la Diputació, les previsions també apunten a un creixement del 5% de la contractació de serveis de turisme actiu en relació amb l’estiu del 2014. I és que durant els mesos de juliol, agost i setembre s’espera a la demarcació prop de 600.000 turistes, «que generaran al voltant d’1.600.000 pernoctacions, al marge de les segones residències». Aquesta projecció es basa en l’augment de la demanda que estan experiment els diferents subsectors d’allotjament de les zones turístiques de la demarcació i el major nivell de reserves d’aquest any respecte a l’any passat.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), de gener a abril del 2015, el nombre de visitants s’ha incrementat un 8%, i el de pernoctacions un 7,5% al conjunt de les comarques de l’Alt Pirineu (Val d’Aran, els dos Pallars, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i Cerdanya). Aquestes comarques segueixen sent la base del turisme a la demarcació i concentren
la gran majoria de visitants, tant nacionals com estrangers.
Majoria de clients catalans
El visitant del país segueix sent la base del turisme al Pirineu. Doncs segons l’INE, el 60% de visitants són dd’altres indrets de Catalunya. I els de la resta de la península, són a força distància (poc més d’un 20% en
conjunt) i provenen principalment de Madrid, el País Valencià, Castella-la Manxa, el País Basc i Andalusia.
A més, s’espera uns 100.000 visitants de fora de l’Estat, principalment de França (35% dels estrangers), seguits del Benelux amb un 15%, Alemanya amb un 11% i, en menor percentatge, la Gran Bretanya i Israel.
Aquest estiu es preveu un increment de turistes al Pirineu////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Sort / Tremp
1312
Jornada de treball comunal a Tornafort-Soriguera//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Soriguera
Premi a la proposta del cinquè llac //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp
El darrer cap de setmana de juny, a Tornafort, membres de l’Assemblea Popular de Soriguera (APS) en coordinació amb l’Ajuntament i els veïns
i veïnes de Tornafort, van recuperar el comú de veïns. Ancestralment els veïns i veïnes dels pobles pirinencs col·laboraven en les tasques de manteniment de camins, fonts i infraestructures comunes. En un moment en què la manca de recursos dels ajuntaments fa difícil atendre aquestes necessitats de manera eficient, l’APS vol motivar i promoure la implicació veïnal en aquestes tasques. Es va dur a terme una jornada de treball comunitari per aixecar un mur de pedra seca que feia tres mesos que estava caigut i que impossibilitava el pas de tractors que havien de dallar l’herba dels camps. És destacable el bon ambient que va haver durant tota la jornada, malgrat el sol implacable i la quantitat de rocs que es van haver de posar al seu lloc per tapar l’esvoranc.
L’Associació “Marques de Pastor”, ha estat guardonada amb el premi Medi ambient de la Generalitat 2015, en la categoria Iniciatives singulars de protecció i millora
del medi ambient, pel desenvolupament de la iniciativa “El Cinquè Llac, senderisme responsable al Pirineu de Lleida”.
El jurat ha destacat “el projecte d’ecoturisme El cinquè llac, com a resultat d’una col·laboració públicoprivada que ha ampliat l’oferta turística de la zona oferint un producte útil fora de temporada i respectuós amb l’entorn”. El guardó, lliurat el passat dia 4 de juny, ha estat compartit amb la Fundació Catalunya La Pedrera per la iniciativa “Mon Natura Delta”.
El Cinquè Llac, és una travessa circular de senderisme de mitja muntanya per a tot tipus de públic, que es distribueix en cinc etapes que transcorren pels Pallars i l’Alta Ribagorça i que travessa paratges com el Pla de Corts, la Vall Fosca, la Vall de Manyanet o el Llac de Montcortés.
A més de la natura, la ruta del Cinquè Llac també fa una incursió en molts elements de la història de la zona que van des de dòlmens prehistòrics, passant per esglésies, ermites, ponts de pedra, bordes, viles closes, entre molts altres atractius. Tot plegat dóna a la ruta molts elements de descoberta de l’entorn i de respecte per a allò que ens envolta.
actualitat
Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.
www.edicionssaloria.com
Mor Angrill, l’alcalde de Bassella//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Bassella
Iscla entra de regidora a la Seu//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
L’alcalde de Bassella, Ramon Angrill, va morir el passat 21 de juny de manera sobtada, a causa d’un infart. Angrill era un dels empresaris més
importants del sector agroalimentari a l’Alt Pirineu.Angrill, que havia dirigit el municipi com a alcalde
del Partit Popular (PP) entre 1991 i 2003, havia tornat a accedir al càrrec feia tot just una setmana, quan va ser investit alcalde per a la nova legislatura, aquest cop com a independent encapçalant la llista de Convergència i Unió (CiU).
Ramon Angrill va guanyar amb majoria absoluta (52,6% de vots i 4 regidors), de manera que trencava amb el predomini popular al municipi. Cristina Barbens, de CDC, és la nova alcaldessa del municipi.
La regidora de CiU a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Meritxell Planes, ha presentat la seva renúncia a l’acta de regidora per motius professionals. Ocuparà el seu
lloc al consistori Sílvia Iscla, número 9 a la llista municipal de CiU. Planes començarà a treballar, en breu, al Principat d’Andorra on també fixarà la seva residència. Aquest fet l’ha motivat a renunciar al càrrec recentment adquirit.
Planes ha format part de l’equip de govern a l’Ajuntament de la Seu com a regidora de Joventut, Infància i Festes i tra-dicions durant el darrer mandat. Iscla, és nascuda a la Seu l’any 1987. És diplomada en magisteri d’educació primària i graduada en mestra d’educació infantil. Actualment està cursant el màster en dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge. Treballa com a mestra d’educació primària.
actualitat
1514
FeMAP, el festival més important de música antiga d’Europa///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell/Sort
L’edició 2015 del FeMAP arriba enguany a 26 localitats del Pirineu català, d’Andorra i
per primera vegada, un municipi de França: Bourg Madame. Aquestes xifres suposen, de nou, un creixement respecte a edicions anteriors: cinc nous municipis s’han sumat al projecte, que continua ampliant el seu territori.
La programació del festival d’enguany es dividirà en cinc seccions: FeMAP Concerts; FeMAP Familiar; FeMAP Local; FeMAP GastroFilm i FeMAP Catedra.
L’edició d’aquest any presenta dos terceres parts de músics catalans, com ara Ariana Savall, Coral Cantiga, Cor Amics de la Unió, Quartet Casals, Tasto Solo, etc., i després grans noms espanyols i internacionals com la Orquesta Barroca de Sevilla, Hopkinson Smith, Lina Tur i Kenneth Weiss, una programació extensa i de qualitat que es pot consultar a www.femap.cat.
Aquest any també s’han impulsat de manera molt potent els concerts amb elements complementaris com les visites guiades als monuments o en indrets poc habituals com unes
mines de petroli, en els llacs Gento o Engolasters i a la Tosa, el cim de la muntanya de la Molina i la Masella. El FeMAP fa un gran esforç en matèria de promoció turística i ha editat un catàleg amb més de 60 propostes que inclouen l’hotel i l’entrada al concert de forma conjunta.
Els municipis participants en aquesta edició són Alp, Alt Àneu, Andorra la Vella, Avià, Bagà, Berga, Beuda, Bossòst, Bourg Madame, Canillo, Guardiola de Berguedà, la Guingueta d’Àneu, Encamp, Estamariu, Esterri d’Àneu, Ordino, Sant Joan de les Abadesses, Sant Llorenç de Morunys, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Puigcerdà, Ripoll, la Seu d’Urgell, Sort, la Torre de Cabdella i Tremp.
cultura
Barri Sta. Magdalena, 155 Tel. 617 835 10425700 LA SEU D’URGELL(Lleida)[email protected]
VENDA I COL·LOCACIÓ DE PEDRA
Anuncia’t a VIURE ALS PIRINEUS
Mòb. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62
1716
1918
Aquest mes parlem amb l’Esperança Boada, directora des de fa més de 30 anys de
l’escola bressol Francesc Xavier de la Seu d’Urgell. Va néixer al barri de Gràcia el penúltim dia de l’any 1950 i és filla única. Casada amb el Josep Maria, té una filla, la Mar, de 28 anys. És mestra per convenciment i per vocació, membre del Club de lectura de la Seu d’Urgell, sòcia de l’Associació de dones de l’Alt Urgell i de l’Associació pels Animals del Pirineu. A les estones de lleure li agrada la lectura, anar al cinema i al teatre, conèixer món i anar a la platja. Li agraden les col·leccions de diferents objectes com ara de casetes d’arreu del món, punts de llibre, etc.
Quins records tens de la teva
infància?
Vaig passar la meva infància a Barcelona, al barri de Gràcia, on vivia amb els meus pares i avis. Era una nena tímida i encara que era filla única tenia cosins més grans amb els quals passava grans estones. Els caps de setmana agafàvem el tren per anar a Montgat a la platja i a la tardor anàvem a Can Cerdà (Collserola) a la caseta dels meus tiets on m’encantava buscar bolets amb el meu pare. Tinc molts bons records de l’escola primària on tenia unes mestres que m’estimaven molt i amb les que vaig mantenir el contacte durant molts anys. Recordo la Festa Major de Gràcia amb els berenars infantils que feien a cada carrer, els balls amb els amics i les sessions dobles dels cinemes de barri amb la meva mare i la meva àvia; afició que encara conservo.
I de la teva joventut?
Vaig estudiar el batxillerat a l’Institut Montserrat de Sant Gervasi on vaig fer moltes amistats. Recordo les primeres festes d’amics a cases particulars amb la música de moda del moment i els primers recitals del Joan Manuel Serrat. Un cop ja a la carrera tinc molt bon record dels primers viatges a l’estranger per millorar el francés on vaig poder gaudir d’una molt bona experiència. En aquell temps els meus tiets es van comprar una caseta a Arsèguel i pujàvem amb les
amigues a passar el cap de semana i així vaig conèixer el Josep Maria i les meves visites al Pirineu es van fer cada vegada més constants.
I ja t’incorpores al mon laboral?
Vaig començar a treballar a l’Escola Molina de Barcelona amb 19 anys on hi vaig estar 10 anys portant la classe de P-4 i desprès de P-5. Després, quan em vaig casar amb el Josep Maria i vaig pujar a viure la Seu, vaig treballar durant un temps donant classes particulars fins que l’any 1983 em vaig incorporar a l’escola bressol on treballo actualment.
Com valores tots els anys treballant
a l’escola bressol Francesc Xavier?
Quan vaig arribar a la Seu vaig començar a donar classes a un dels fills de la Maria Molines. Ella sabia que a mi m’agradaven molt els nens petits i quan va tenir una plaça lliure no va dubtar en proposar-m’ho. Hem de tenir en compte que l’Escola Bressol on treballo és un centre sense cap ànim de lucre que va fundar la mare de la Maria per aquells nens de la ciutat amb menys recursos i que la Maria va continuar amb el projecte. Des de la seva mort, pertany a la Parròquia de Sant Ot. Els primers anys treballava amb la Maria Rosa Pal que desgraciadament ens va deixar molt aviat. També recordo la Palmira i la Maria Carreño que venien a donar el berenar, lloc que ara ocupa l’Araceli. Amb l’Imma Olm vam treballar juntes 25 anys i conservem una bona amistat; la Digna, l’Iris, totes molt bones companyes.
Quants nens i nenes han passat per
les teves aules?
En tots aquests anys han passat moltíssims nens i nenes; abans les aules eren més nombroses i hi havia molta més canalla encara que ara amb els immigrants hi ha moltes famílies de més de dos germans. Molts dels primers alumnes actualment ja són pares i els seus fills venen a l’escola bressol; això et fa adonar-te de com ha passat el temps però és molt satisfactori tornar-los a veure. L’Eva, l’educadora de P-1 també és un bon exemple d’exalumna.
En la darrera dècada ha
canviat molt el lloc d’origen dels
alumnes. És fàcil la integració?
Sí, al principi totes les famílies eren de la Seu o vingudes d’altres llocs d’Espanya. Avui en dia tenim
molts nens de diferents nacionalitats; però això no ens impedeix portar un bon ritme de classe ja que els nens tan petits s ’ a d a p t e n
molt bé al fet de que a l’escola bressol s’utilitzi una llengua diferent a la de casa seva.
Quin és per a tu el millor mestre, i
la millor lliçó?
Per mi el millor mestre és aquell que ensenya a ser honest i just amb un mateix i els del voltant, i la millor lliçó és intentar ensenyar als nens, des de ben petits, aquests valors.
entrevistaBoada: “El millor mestre és el que ensenya a ser honest”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////Santi Miarnau · La Seu d’Urgell
Un color: El vermellUna cançó: Paraules d’amorUn lloc per visitar: ParísAjudar o que t’ajudin: Ajudar Fred o calent: CalentEnsenyar o aprendre: Les dues coses, depén de la situacióParlar o escoltar: EscoltarUn secret: No te’l diré :)
2120
territoriGaudeix del Club Vip Baqueira Pallars d’Esterri d’Àneu /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu
El Club Vip Baqueira Pallars ofereix a uns preus molt es-pecials els seus apartaments
turístics, situats a Les Valls d’Àneu, concretament Luxury House Ester-ri d’Àneu i Luxury House València d’Àneu. Uns apartaments que es po-den contractar ja sigui només com a allotjament o be acompanyats de pa-quets turístics.
Els apartaments són de gran quali-tat, en trobareu d’1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat per 2, 4,6 o 8 persones. Els trobem totalment equipats, tots els electrodomestics i estris de cuina, roba de llit, toballoles i una decoració personalitzada a cada allotjament que us agradara.
L’empresa ens proposa per aquest estiu l’allotjament acompanyat d’acti-vitats com el Ràfting, Caiac, Hidros-peed, excursions a cavall, excursions BTT, descens de Barrancs i tot tipus d’activitats per conèixer racons en-cantadors i plens d’emocions al Pallars Sobira. I pels que no vulgueu tanta
activitat, aventura i adrenalina podeu disfrutar de les excursions guiades, tenim variar opcions, desde les que estan pensades per fer un planer pa-seig acompanyats d’un guia que ens fara conèixer l’entorn, interpretar la flora, fauna i romànic que ens envol-
ta o les ja més dures i pensades per la gent que vol disfrutar l’alta muntanya, ens acompanya un guia que ens fara conèixer llacs i pics d’alta muntanya així com tot el seu entorn i la història (Camí de la Llibertat, etc).
LA BATLLIA DE BELLVER.30 indrets llegendarisde MANEL FIGUERA
ALTRES LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ GUIES XAFATOLLS:1. El Baridà. 39 indrets llegendaris2. L’Urgellet i la Seu d’Urgell. El patrimoni i 40 rutes a peu.3. Pels estanys de Cerdanya.
Demana’l a la teva llibreria.
2322
ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU GELATS ARTESANSEntrevista al gelater Stephane Orsoni
SECTOR EQUÍLa funció estratègica dels cavalls als boscos
FORMATGESSalvador Maura obrirà un Espai de Tast a Adrall
www.pyreneum.catPyreneum Gelats
2524 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Maura obre un nou Espai de Tast a la Formatgeria Mas d’Eroles/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Adrall
Després de més de 14 anys fent for-matges al Mas d’Eroles d’Adrall, en Salvador Maura obre aquest juliol
al mateix mas un Espai de Tast on s’hi podran degustar tots els seus formatges, vells i nous. Podem dir que els seus formatges passen de l’obrador al plat, tot al Mas d’Eroles…
Maura, formatger artesà que acumula di-versos premis nacionals e internacionals, proposa aquest Espai de Tast per tal de donar a conèixer, des de dins, els secrets del món formatger.
A l’Espai de Tast s’hi podran degustar els formatges fets al Mas d’Eroles, en diferents formats: ja sigui a partir d’una taula de for-matges amb els seus complements, pa i vi; fins a un farcell de pasta filo gratinat al forn amb Gebrat d’Obaga, xocolata, avellanes i es-cates de sal, o una coca amb Escaldat, tomà-quet i orenga. Tot en un entorn rehabilitat on sens mostra la simplicitat de l’arquitectu-ra rural de muntanya de Cal Cerdà, nom que rep l’edifici on està situat l’Espai de Tast.
Tots els formatges que s’hi podran tastar
són elaborats amb llet crua al mateix Mas d’Eroles, on també podreu comprar-los a la petita botiga que hi haurà en el mateix local, envoltat de camps de farratge on s’alimenten les vaques de l’explotació familiar. A més, s’hi trobaran confitures, mel, herbes, vins,
vinagres, ratafia, pastes, galetes, bolets i tot de productes produïts al Pirineu, també arte-sania de fusta, ferro, llana, pedra..., feta amb passió, treball, rigor, tècnica, plaer, salut, art, terra i cultura.
www.masderoles.com
Cuina i tranquil·litat a Casa Feliu de Tavascan////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Tavascan
A
Tavascan, al voltant d’un entorn que sembla pensat per fer rutes de muntanya i tot
tipus d’activitats a l’aire lliure, hi trobem l’establiment Casa Feliu.
Situada al mateix poble de Tavascan, Casa Feliu ens ofereix un lloc familiar per descobrir l’ambient d’alta muntanya, i on podrem gaudir d’allotjament (habitacions independents i dobles) amb bany propi, calefacció central, wifi, sala d’estar amb tv, bar i restaurant. Un
indret especial per als amants de la cuina casolana de tota la vida, de la cuina de muntanya, amb menú diari i de cap de setmana.
L’allotjament a Casa Feliu permet relaxar-nos en la tranquil·litat del Pallars Sobirà, en un marc fantàstic per realitzar diferents activitats com senderisme, fer rutes de muntanya com la Porta del Cel, Camins de la Llibertat, GR11, excursions i passejar pels pobles.
Unes altres alternatives que
ofereix l’estada és la visita al Pont de Tavascan, únic fins al 1960, al Castell i al complex hidroelèctric de Tavascan.
La vall és plena de llacs que configuren un paisatge únic a Europa. Un llac dels principals, el Llac de Certascan, és el més gran dels Pirineus.
Telfs: 607 999 730 / 973 623 092
TAVASCAN
2726 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Un lloc privilegiat per desconectar i gaudir de l’aigua és el Càmping Gaset. Situat als peus del llac de
Sant Antoni, permet poder practicar una gran varietat d’activitats aquàtiques, així com fer passejades pels pobles del voltant i observar la natura que hi ha més propera al llac.
El càmping ofereix una gran quanti-tat de serveis com bungalows per 4 o 6 persones, zona d’acampada, wifi, estació de desinfecció de barques, bar, barbacoa, restaurant, serveis sanitaris complerts, piscina, parc infantil, sala de jocs, pistes de tenis i una pista poliesportiva. Situ-at a 4 km del poble de Tremp, a 3 km Talarn i a 8 km de la Pobla de Segur és
un bon punt d’estada i de trobada. El càmping està obert de l’1 d’abril al 15 d’octubre.
Reserves i més informació: 690 036 434 - 973 650 737
Carretera Talarn/Tremp
www.campinggaset.com
Al costat del llac de Sant Antoni, Càmping Gaset /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Tremp
Tel: 615 852 179
Obren de 10h a 14h i de 17h a 20h.
Tanquem dimarts i diumenge per la tarda.
Formatgeria artesana La Peça d’Altron
Stephane: “Un producte és la terra i la persona que la treballa” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Bellver de Cerdanya
L’Stephane Orsoni és un artesà gelater internacional. Fill de Còrsega, ha viatjat per mig món
i s’ha instal·lat a Bellver de Cerdanya des d’on ha creat la marca de gelats Pyreneum que l’ha donat a conéixer com un dels grans gelaters artesans de Catalunya. Té una botiga a la plaça de la vila de Gràcia, una botiga al centre de Bellver i serveix a restaurants de tot el país. El seu referent és la pagesia, tal i com explica en aquesta entrevista a VIURE ALS PIRINEUS.
Ho relatava la periodista
Laura Font en aquestes mateixes
pàgines l’any 2013. Us vau decidir
a fer-vos artesà gelater als Alps
on ja fa molts anys que existeix
aquesta professió. Com va sorgir
la iniciativa?
No únicament als Alps. En molts llocs de França he vist com els pagesos fan gelats a partir de la llet de les seves granges. Al final, el gelat és un producte làctic encara que, sovint, la producció industrial ens fa oblidar l’origen del producte. En els Alps francesos i suïssos hi ha marca de gelats que reivindiquen i comuniquen l’origen de la llet. Amb la producció d’altíssima qualitat que hi ha al Pirineu, i especialment a la Cerdanya i a l’Alt Urgell, vaig pensar que hi havia lloc per una marca de gelat pirinenc...Quina és la filosofia de Pyreneum?
Donar una identitat pròpia al gelat, un gelat que està fet a partir de pro-ductes frescos naturals, de proximitat i de primera qualitat, bàsicament uti-litzant llet i nata del Cadí com a base làctica, sense afegir llet en pols, aroma o colorants artificials. Un producte és la terra i la persona que la treballa.
A banda de llet i de la nata amb
quins productes més treballeu?
Amb molts, tots els gustos tradi-cionals com la vainilla i la xocolata, sempre a partir de productes natu-rals (branques, cobertura de xocolata d’origen) però també productes de la Cerdanya com el iogurt artesà, el formatge fresc i el tradicional mató. També traballem matèries com el ge-lat amb ceps, amb vinagre balsàmic d’avet fet a Martinet, amb formatge
Blau de Ger o amb la mostassa del Tupí de Cerdanya. També utilitzem fruits secs, fruites del bosc, fruites de les terres de Lleida, oli d’oliva, etc.
Sabem aprofitar prou el valor
afegit de les marques Cerdanya i
Pirineu?
Totes dues tenen una força excep-cional i, sens subte, donen identitat als nostres productes. És evident que tenim un entorn privilegiat que, al mateix temps, els que ens dediquem a l’artesania també ajudem a revalo-ritzar. Personalment, em sento agraït de poder participar al meu petit ni-vel, d’aquest procés. Si treballem amb
criteri, sobretot pensant sempre en la qualitat, sigui en l’àmbit que sigui, tots ajudem a construir una societat millor.
2928 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Des de fa 23 anys a Ainet de Car-dós hi trobem l’establiment Sa-marra, un establiment familiar,
que funciona com a bar restaurant amb habitacions i apartaments.
En l’entorn idíl·lic de la vall de Car-dós, dins del Parc Natural de l’Alt Pi-rineu, a casa Samarra gaudirem de serveis d’habitacions amb tv, wifi, bany individual (8 habitacions, indi-viduals, dobles i triples i un aparta-ment dúplex amb 4 habitacions, per a 8 persones), tot amb dret a la piscina i al restaurant amb cuina del Pallars, menú diari i de cap de setmana amb possibilitat de carta, carns a la brasa, porc senglar...
L’estada a Samarra permet fer ex-cursions per la vall de Cardós i fer
visites culturals per descobrir l’encant del romànic, l’esglè-sia dedicada a Santa Eugènia, el despo-blat medieval de Pui de Sant Martí, l’es-glésia de Santa Ma-ria de Cardós de Ri-bera de Cardós... La vall ofereix infinitat de possibilitats: pas-sejades, senderisme, rafting, descens de barrancs, pasejades a cavall, quad, bicicleta..., a 20 km de les estacions d’esquí Alpí i Nòrdic, a 20 km el Parc Nacional d’Aigüestortes i els llacs de Sant Maurici.
Telf. 973 623 030
www.pensiosamarra.com
Un altre dels establiments em-blemàtics del Pallars és la Car-nisseria Riu d’Esterri d’Àneu.
Una empresa familiar gestionada per la Maria Teresa i per la seva filla, la Sílvia, sempre atentes en la qualitat dels productes de proximitat que co-mercialitzen.
A la Carnisseria Riu hi trobem tant un bon formatge artesà, com el Serrat típic del Pirineu, de cabra, vaca, ovella, com tota mena d’embotits ca-solans d’Ainet de Cardós i de Llessui, així com varietats de licors i vins, en-tre d’altres. Hi ha tota mena de pro-ductes ideals per emportar-se a casa i també per regalar.
El pare, el Joan, treballa a l’explo-tació ramadera de la família, que es diu Casa Farré, situada a Borén i fun-dada l’any 1.700. Una casa amb una llarga tradició ramadera, vinculada al
sector oví, amb ramat propi i vocació de treballar la terra i el bosc. Una casa arrelada a les costums de les terres pa-llareses i de les Valls d’Àneu.
La família treballa amb un ramat de 400 ovelles xisquetes, les ovelles originàries del Pallars, i ho fa amb la saviesa heretada dels seus avantpas-sats que li van tramsmetre l’amor per la ramaderia i la muntanya.
Avui la carn d’aquestes ovelles xis-quetes es pot comprar directament a la Carnisseria Riu o també per inter-net a la seva pàgina web. Així mateix es pot trobar al Supermercat Plus, si-tuat a l’entrada mateix del poble.
Carnisseria Riu
Venda a la botiga, al detall i on-line
www.nivaira.com
C. Major, 72 · Esterri d’Àneu Telf. 973 62 61 17
Productes de proximitat a la Carnisseria Riu d’Esterri d’Àneu/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu
Refugi Gall [email protected] de Virós · Alins
Telf. 672 432 543
www.refugigallfer.comwww.essenciadelaterra.com
A la teva llibreria, El poltre de la Lluna
Col·lecció Petit Pirineu Edicions Salòria
Samarra Pensió Restauranta Ainet de Cardós///////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Ainet de Cardós
BAR ESTACIÓ DE TREMP
www.barestacio.com
Telf. 973 651 307
c/Montllobar, 5 · Tremp
Un lloc excepcional per gaudir de la primavera, d’un bon esmorzar, menús diaris, tapes, pollastres a l’ast per emportar, entrepans, i de la seva terrassa a l’aire lliure. Bon pàrquing.
3130 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló
Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall
del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, ar-relada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.
Aquest tarannà autèn-tic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avant-passats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que com-plementen amb dos allot-
jaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser-veis i oberts tot l’any.
Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso-nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an-tiguitat, 4 places de capaci-tat i adherida a casa Ros.
Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertu-sa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger
i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan-tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.
En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aven-tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia.
Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.
Casa Ros i Cal Selmo
Josep MiradaTel. 659 287 063
973 455 138 [email protected]
Per gaudir de la vall de Cardós i per passar uns dies relaxat gau-dint de la natura i de l’aire lliure
al costat del riu Cardós hi ha el Càm-ping Contioles. Un lloc on podrem fer passejades i recarregar piles entre fantàstics paisatges de l’alt pirineu. A més a més es poden fer visites cultu-rals, senderisme. Una d’aquestes rutes destacades és el GR11.
Tot això, es troba a uns quilòmetres del Parc Nacional d’Aigüestortes i de l’estany de Sant Maurici, dos paratges emblemàtics on podrem realitzar activitats en plena natura.
El càmping, situat al municipi d’Ainet de Cardós, ofereix tot un seguit d’activitats tant pels grans com pels nens, com per exemple, ràfting.
A més a més ofereix serveis per realitzar una estada més agradable com rulots mòbils, caravanes de lloguer, zona d’acampada, piscina climatitzada, mini golf, parc infantil, tenis taula, màquines de gimnàstica, rentadora, safareig, piques per rentar els plats, sala d’estar, bar i supermercat.
A més a més, el Càmping Contioles ofereix lloguer d’apartaments al poble d’Ainet de Cardós.
Per a més informació i reserves:
973 623 180 o 973 623 156
Ctra 403 ( a 13 km de Tavascan)
Ainet de Cardós
Gaudeix de la Vall de Cardós al Càmping Contioles/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Ainet de Cardós
C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172
Anuncia’t a VIURE ALS PIRINEUSMòb. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62
3332 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Situat al municipi d’Esterri d’Àneu, aquest establiment és conegut pel seu ambient familiar i acollidor, per
la seva excepcional ubicació geogràfica i per una gastronomia única i típica del Pirineu. Al costat mateix de l’hostal hi trobareu punts d’interès com l’Ecomu-seu de les Valls d’Àneu, el Parc Nacional
d’Aigüestortes a 13 km, l’Estany de Sant Maurici a 20 km, l’estació d’esquí de Ba-
quèira Beret a 19 km, l’estació d’Espot a 13 km, Portainé a 35 km l’estació d’esquí de Tavascan a 45 km.
A l’Hostal Restaurant Vall d’Àneu hi podrem gaudir d’un bon menú (amb 10 primers per escollir, 12 de segon i 12 postres, la majoria fets a casa de forma tradicional i amb els productes del poble.
Vall d’Àneu, ideal per desconnectar i gaudir de la natura /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Embotits Esterri i Carns Teixidor
Telf. 973 626 386 · [email protected]
Elaboració de productes tradicionals de la zona
producte
local
3534 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU
Els cavalls i la seva funció en els boscos del Parc Natural de l’Alt Pirineu/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Sort
El sector equí ha estat el motor econòmic de les valls pirinenques durant moltes dècades, fins l’arri-
bada de la maquinària que va provocar una forta davallada en el sector.
Actualment està en un procés de re-cuperació gràcies a la recent creació de la raça CPC (Cavall Pirinenc Català), raça creada a partir dels antics animals del Pirineu i que caldria mantenir.
El cavall és un animal de molta im-portància per les pastures de muntanya ja que cada animal desenvolupa la seva funció en aquestes pastures. L’ovella, la vaca i el cavall cadascun d’aquest pas-tura un tipus de vegetació diferent, per això es important l’existència de totes les espècies,per aquesta rotació de pas-tures, per poder mantenir un bon equi-libri ecològic dels nostres prats i mun-tanyes.
Actualment al PNAP (Parc Natural de l’Alt Pirineu) podem gaudir d’una població estable, desenvolupant una gran funció tan de neteja de boscos, com de prats alpins. Essent molt im-portant aquesta tasca, tant per a la pre-venció d’incendis com per a la neteja dels camps propers als pobles. Pensem, doncs, que la tasca desenvolupada pel CPC és de suma importància, donada la despoblació que està patint el Pirineu amb el conseqüent abandó de les terres i les pastures. Incrementant-se la massa arbustiva i per tant ocasionant un gran perill pels nostres boscos, entorn, flora i fauna del país.
Turísticament, ofereixen les nostres muntanyes del Parc Natural un espai
romàntic. La gent gaudeix de la natura tot passejant per els paratges idíl·lics de les zones, trobant d’un gran encant la companyia d’aquests animals.
Volem agrair les actuacions que s’han dut a terme des del PNAP envers la ra-maderia equina, com han estat: la con-cessió d’ajuts al CPC del Pallars Sobirà, ajuts de manteniment d’hàbitats de
pastura a les explotacions ramaderes, manteniment d’infraestructures rama-deres, suport a fires ramaderes i l’apor-tació de sal amb helicòpter a les munta-nyes sense accés motoritzat.
Per això, considerem vital la conti-nuïtat d’aquestes petites explotacions d’equí per a la conservació del nostre patrimoni natural.
A l’estiu,concerts
a la fresca
Camí de l’Observatori · Àger
Tel. 973 45 50 47 · www.calmaciarol.com
benestar
Una de les primeres vegades que vaig entendre alguna cosa sobre el dolor va ser arran d’estudiar i conèixer la lepra. Aquesta malaltia, terrible per
al que la pateix però de cura ralativament fàcil si s’aplica a temps, fa que es perdi la sensibilitat al dolor. Quan no sentim dolor podem patir ferides, cremades, fractures i úlceres sense notar-ho fins que el dany és irreversible. No protegim la part afectada ja que no notem que n’està.
El dolor té un factor de protecció: quan alguna cosa ens fa mal la cuidem amb més atenció, la mimem, la protegim- De la mateixa manera, quan un membre de la nostra comunitat es fa mal, això és una crida a la seva protecció. Quan nosaltres mateixos estem en fase de dolor és temps d’arropar, d’espera, de regeneració fins a la recuperació. El dolor no és desitjable ni agardable però ens pot portar a escoltar, a tenir cura i a què el fruit resultant sigui més madur. El sol brilla en la tempesta. Lord Byron, el poeta
El que ens ensenya el cos humà (9)////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ÓSCAR ROSSELL · Pediatra
L’Activació del Ser, nova teràpia energètica/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN RIBÓ GRAU · Sanergista
Continuem amb l’explicació so-bre l’Activació del Ser que vam iniciar en l’article publicat en
el número del mes de juny.Quan parlem de l’Activació del
Ser, encara que aquesta també trac-ta malalties, estem parlant sobretot d’energia i de freqüències molt eleva-des. No obstant això, quan vibres alt és impossible que la malaltia es de-senvolupi amb tu, la malaltia sorgeix en les baixes freqüències.
L’Activació del Ser està més aviat dirigida a activar parts de l’ésser i punts diversos, alguns d’ells axiatonals per tal de poder començar a desenvolupar el que veritablement està en el nostre propòsit de vida. Si ets l’amo de la teva ment, pots canviar les coses i aconseguir el teu potencial més elevat. Quan estem connectats, sintonitzats
i activats, ja no perdem el temps buscant fora, ho guanyem buscant dins i així és molt fàcil arribar a la nostra veritable essència, i des d’aquí avançar pel nostre camí de vida, integrant totes aquelles persones i coses que siguin del nostre grat, sense que ningú ens les imposi, lliures de ser els qui som, sense por d’avançar. Amb coratge de ser nosaltres mateixos i de dirigir-nos al nostre més elevat pla.
El nostre propòsit de ser, la nostra destinació en aquest procés evolutiu pel qual estem travessant, és d’ascendir i elevar la nostra vibració. Passem d’una segona i tercera dimensió, on ja hem treballat molt en la dualitat i ens aventurem per fi a descobrir la nostra unitat, elevant-nos encara més.
Tot allò que amb la intenció pro-jectem, tot allò que pensem és el que
es converteix en realitat. El que gene-ri la teva ment, és el que es manifes-tarà en la teva vida, ni més ni menys. Podem transformar les vides d’altres persones a millor. Si ens enfoquem a projectar la intenció correcta i la informació adequada, la persona ho capta de seguida en el seu camp àu-ric i aquest, conjuntament amb la seva ment ho anirà descodificant de tal manera que aniran succeint els canvis, transformacións, sanacions, curacions, remissions espontànies i activacions d’allò més profund i ele-vat del ser alhora.
Això és el que fa l’Activació del Ser.
Aquest mes de juliol faig el 50%
de descompte. Em pots trucar i
parlem. Moltes gràcies!
Joan Ribó Grau - SanergistaTel. 606 510 949
CENTRE DE RECONEIXEMENTS MÈDICS TREMPDilluns. Tardes de 16h a 20 h. Cita prèvia.
En el nostre centre ens encarregarem de tot el tràmit de la renovació del seu permís de conduir d’una forma àgil i senzilla.
* Li farem la revisió mèdica del carnet de conduir* Li tramitarem tota la documentació sense cost adicional* Li fem les fotografíes sense cap cost adicional* La DGT li enviarà per correu el seu nou carnet de conduir
A més fem renovació de permis d´arma, gossos perillosos, grues, navegació, etc…
Tel. 620 393 265 · [email protected]é pensem amb la seva salut Dr. Ana Troncoso, cardiòloga i medicina interna de l’HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA.
Av. Pirineus, 2, davant de la benzinera Repsol de Tremp
romàntic anglès, va escriure: “Es pot veure més lluny a partir d’una llàgrima que d’un telescopi”.
4, 5 i 6 de setembre
Organyàwww.organya.cat
3938
Imat
ge: E
l Sal
t del
Mol
í. E
mili
Gim
énez
benestar
Imaginem-nos una mitja al voltant de tot el nostre cos, el cap inclós. Si tirem d’un dit de la mitja, tota
ella s’adaptarà novament a la nova posició. Doncs, això mateix fa el nostre sistema miofascial.
Per aquesta raó, una teràpia miofascial no tracta només la zona dolorida, ja que moltes altres zones estan implicades i no les podem oblidar perquè necessiten tractament.
Durant la primera sessió s’evalua l’estat del sistema miofascial i es tracten les zones que més ho necessiten des del punt de vista del terapeuta, que no sempre coincideixen amb les que presenten més dolor pel pacient. Si en un lloc existeix inflamació, el nivell dolorós és més alt, per tant, s’ha d’intentar baixar la inflamació amb fred, i no insistir massa en la zona inflamada, per no crear un efecte contrari al que desitgem.
Les posteriors sessions s’adapten sempre a l’estat de cada pacient en aquell precís moment: és un tractament completament personalizat e individualitzat.
Amb aquest tipus de massatge recordem al nostre cos quina es la seva postura correcta i, molt important, li recordem que aquesta recuperació de l’equilibri postural no ha de fer mal.
Perquè no cal arribar a fer mal?
Si exercim una pressió que provoqui dolor, s’envia un missatge al cervell que aquest identifica com un “atac” i automàticament aquell múscul i/o fascia es posa més tens, fet que fa més difícil la seva manipulació i enlloc de resultar una teràpia agradable i relaxant, acaba éssent un desgast de força per part del pacient, que per protegir-se del dolor augmenta la tensió muscular, i del terapeuta, que intenta treballar la zona.
El fet que s’efectui sempre sota el llindar del dolor de cada pacient, fa que sigui una teràpia amb un alt valor terapèutic, aplicable a totes les edats, resultant molt beneficiosa per persones amb fibromialgia, aportant descans i relaxació pràcticament immediats.
Massatge miofascial///////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia
Alcoholisme i gelosia (I)/////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual
Dins les més variades definicions de l’alcoholisme, ens quedem amb la que el
defineix com a trastorn produït per la ingesta exagerada d’alcohol que, com a conseqüència, condueix a una dependència física i psicològica del mateix.
Jellinek en els anys seixanta, va classificar l’alcoholisme en cinc apartats, basant-se en les cinc primeres lletres de l’alfabet grec: Alfa, Beta, Gamma, Delta i Èpsilon; si bé, només va etiquetar com a malaltia, recolzant-se en la dependència física i psicològica, l’alcoholisme gamma i delta. El gamma és aquell bevedor no diari, que alterna begudes alcohòliques diverses com pot ser vi, cervesa, ginebra, vodka etc. i que sempre, en els espais d’abstenció, presenta una síndrome d’abstinència física que es manifesta en forma de tremolor, arcades, vòmits, diarrees o marejos, entre d’altres.
El delta és el bevedor diari. En ell no concorren, com en el gamma, espais temporals d’abstenció. Beu tots els dies i, a més, acostuma a ser la mateixa beguda alcohòlica. Com en l’anterior, si per les raons que fossin, hi ha algun esdeveniment que li impedís consumir, patiria la mateixa síndrome d’abstinència amb idèntiques manifestacions físiques, que en el cas anterior. Quan una persona alcohòlica acudeix a consulta per tal de posar-se en tractament, se solen presentar dues situacions. La primera d’elles és, que des de l’inici de l’entrevista es defineixi a si mateix com a malalt alcohòlic. Aquesta postura és la menys freqüent. La més habitual és aquella altra en la qual es manifesta amb el dubte: “no sé si sóc alcohòlic perquè jo, si m’ho proposés, podria deixar de beure. Vinc aquí ja que la meva dona m’ha donat un ultimàtum dient-me que, o deixo la beguda, o la relació s’acaba; però jo crec que no tinc problema amb l’alcohol”.
Si és sincer en el plantejament, hi ha 2 opcions per part del professional. Una d’elles, és presentar-li un qüestionari, com pot ser el de la Universitat de Johns Hopkins que consta de 20 preguntes. Algunes d’aquestes preguntes són: És la beguda causa d’absència a la feina? Beu vosté fins al punt d’afectar la seva reputació? Ha experimentat alguna vegada remordiments després d’haver begut? S’oblida del benestar de la seva família quan beu? Se sent obsessionat pel desig de beure a certs moments del dia? Han disminuït les seves aptituds des que beu? Carmen Palma
Llicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.
Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.www.edicionssaloria.com
42
El Consell Comarcal premia els millors projectes empresarials d’estudiants //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà
El passat 12 de juny el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, va fer entrega dels premis del II Concurs de Projectes Empresarials per
estudiants de batxillerat convocat per l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell i adreçat a l’alumnat de segon de
batxillerat de la branca d’Economia de l’IES Pere Borrell de Puigcerdà.
L’objectiu del concurs és el de premiar el millor Projecte de Creació d’Empreses. Els projectes aspirants podien referir-se a qualsevol tipus de sector o activitat econòmica, però havien de ser innovadors tot mantenint una viabilitat econòmico-financera i tècnica. La comissió de valoració ha estat formada per tècnics del Consell Comarcal i professors de l’IES Pere Borrell.
El premi el va aconseguir l’Esteve Pascual amb el projecte de recuperació d’una beguda tradicional del Pirineu, dins d’un dels sectors, l’agroalimentari, més emergents avui al Pirineu. El premi ha estat de 500 €, vinculats al pagament de la matrícula universitària del primer curs. El Consell Comarcal de la Cerdanya forma part de la xarxa Catalunya Emprèn del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
4544
Nova pista tennis a Puigcerdà//////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Puigcerdà
Exposició al Casal Sant Domènech //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà
Els bombers voluntaris d’Alp tindran un nou parc abans d’acabar l’any//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Alp
Nou transport urbà a Puigcerdà //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà
El 21 de juny es va inaugurar la remodelació de la pista núm. 4 de tennis del Club Poliesportiu Puigcerdà. Amb un pressupost de gairebé 50.000 €, les obres
han estat finançades per l’Ajuntament de Puigcerdà, el Club Poliesportiu Puigcerdà, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.
La inauguració va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, la regidora d’Esports, Mar Quera, el president de la Secció de Tennis del Club Poliesportiu Puigcerdà, David Grau, i representants de la Federació Catalana de Tennis i de diversos clubs. El Club Poliesportiu Puigcerdà compta amb quatre pistes de tennis exteriors i dues interiors. Fa 2 anys, l’ajuntament i el Club Poliesportiu ja van renovar la pista núm. 1, de terra artificial (pista lenta), amb un tipus de superfície molt habitual en llocs amb una climatologia freda.
El Casal Sant Domènec de Puigcerdà tornarà a acollir una nova edició de l’exposició de Labors, que enguany celebra el seu 15è aniversari. La mostra
romandrà oberta del 25 de juliol al 20 d’agost, en horari de 10 a 13 h i de 15 a 20 h, i l’entrada és gratuïta. L’any passat la van visitar unes 2000 persones i es va convertir en una de les exposicions amb més públic. A la mostra es podran veure treballs fets amb punt de creu, ganxet, punt rus, punt mallorquí, peces decorades amb estany, etc.
El 2 de juny va tenir lloc, a l’Ajuntament d’Alp, l’acte públic d’obertura de proposicions presentades per l’execució de les obres d’ampliació de l’edifici de
l’Ajuntament d’Alp, que alberga el Parc de Bombers d’Alp, Das, Urús, Fontanals de Cerdanya i Prats i Sansor.
L’empresa Intervencions Constructives, SL de La Molina va ser el licitador que va obtenir millor puntuació de les quatre que havien concorregut al procediment de contractació, ja que va presentar l’oferta econòmicament més avantatjosa. El futur contractista ja ha estat requerit per procedir a la formalització de l’adjudicació que ha de permetre, en breu, l’inici de les obres. Aquestes, preveuen l’ampliació i reforma de l’edifici consistorial, a l’objecte d’adequar i millorar els espais ocupats actualment pel grup de bombers voluntaris, concretant-se en la remunta d’una planta pis sobre la cotxera existent a l’extrem nord de l’edifici i la reforma interiors dels espais annexes.
Des del mes de maig ja funciona el nou sistema de transport urbà de proximitat de Puigcerdà, que connecta el centre de la vila amb els barris i els
equipaments més importants, com l’Hospital Cerdanya, la Residència Geriàtrica o l’estació de tren.
El nou servei de transport urbà funciona de dilluns a diu-menge, de 8 a 13 h i de 16 a 20 h, i té el següent recorregut: inici a la plaça Barcelona, Residència Geriàtrica/Via Cereta-na, Hospital Cerdanya, plaça Barcelona, pont de Sant Mar-tí, Colònia Simon, plaça de l’Estació, carrer de Vilallobent (Baronia), parc dels 4 Camins, passeig Josep Pla/avinguda del Segre, carrer Moixeró, avinguda del Segre/avinguda Ca-talunya i final a la plaça Barcelona.
Aquest nou servei de l’Ajuntament de Puigcerdà el presta l’Associació de Taxistes de Puigcerdà.
4746
www.edicionssaloria.com
Nous tractaments per aguantar l’estructura del cabell amb 3 passos.Vine a provar-ho. I més coses ...
