1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 15

8 ·

ab

ril

20

15

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

CAL JORDI. Telf. 973 45 40 08

Crta. Àger. LES AVELLANES

A les portes del Pirineu...Restaurant Cal Jordi

32

núm: 158 · abril 2015

viurealspirineus

edicionssaloria

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïta

EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

ALT URGELLMarcel·lí Pascual

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy

LA CERDANYARedacció

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

DL L 701-2002

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

6-8actualitat

9-12Cultura

13-14Dossier: aliments i cuina

21-31belluga’t per la Cerdanya

39-48

23 d’abrilSant Jordi

A tot el país

26 d’abrilTrobada de corals del Pallars

Jussà

La Pobla de Segur

agenda

portada

núm

158

@Amicspirineu La gastronomia és un dels principals actius de la vall d’Àger i de tota la zona del Montsec.

Fo

to: E

mili

Gim

énez

54

anuncis breus

Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, des del punt de vista nutri-cional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Són molt rics nutri-tivament i destaquen per un contingut alt en vitami-nes del grup B, vitamina C,

proteïnes, hidrats de carboni i minerals com el calci, el ferro, el potassi. Ajuden a millorar la circulació i redu-eixen el colesterol, ajuden a controlar els nivells de su-cre, reforcen la flora intestinal, són rics en antioxidants. Si vols menjar pèsols pel segar, per l’abril els has de sembrar.

abril AGENDA

@elbaronrojo El bipartidis-mo no estaba muerto, estaba de parranda.

@RubenSanchezTW Competencia acusa a las empresas lácteas de ganar ilícitamente 816 millones. Y las multa con 90. Todo en orden.

@elbaronrojo Han hecho una ley mordaza tan buena que no nos podemos quejar.

@elbaronrojo Escribir en tu diario un montón de anéc-dotas fantásticas por si te mueres y lo encuentran que piensen que has tenido una vida de puta madre.

@jordigoula No ho creuen ni ells! El Gobierno: El AVE no busca rentabilidad económi-ca sino cohesión territorial.

@CarlosLanga

—Robin Hood,¿Qué te pasa? —Robar a los ricos... No sé.¿No estaremos desincentivan-do el motor de la economía? —Te estás aburguesando, ca-brón.

@ARAopinio “Dietari VV” No és l’islam contra el món, és un isalm contra un altre.

@CatVespre “Catalunya és la comunitat autònoma amb més desnonaments”

A pagès...

Es lloga local de 200 m2 (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Tel. 973 35 12 87

Es busca quadra, hort, o era petita de lloguer en algun poble del Pallars Sobirà o prop de Llavorsí. Tel. 654 286 553

Es ven accessoris de bebè amb molt bon estat (trona, hamaca, wc, gimnàs, autosac (nou), escolta bebès, cadireta portàtil, cadira cotxe fins 18 kgs, patinet Buggyboard, bresol de viatge... Preu a convenir - Tel. 619 63 80 78

T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: edicionssaloria@gmail.com

Es compra/lloga caseta amb hort a la Seu o voltants. Interessats truqueu al telèfon T. 973 35 20 40.

Es lloga pis 60 m2, 3 habitacions, cuina, traster i bany. Armaris empotrats. Amb balcó i molt lluminós. Tot donat d’alta. Telf. 973 35 12 87

Es ven material geriàtric. Cadira de rodes elèctrica quickie rumba per 900 €, grua elèctrica HOP E-150 per 500 euros i llit elèctric linak amb matalàs viscoelàstic per 1.000 euros. Interessats truqueu al 607189682 o garrigabonnin@gmail.com

Lloguer d’apartaments turístics per dies o setmanes, molt acollidors, lloc tranquil. Tel: 667 726 842

Es traspassa botiga de cosmètica amb cabina d’estètica al carrer Major de la Seu d’Urgell. Telf. 686 624 538

Es lloga pis a Balaguer, Pl. Auger, cèntric, 4 habitacions, 2 banys, gran menjador, gran Terrassa, moblat. 600 €. (Directe del propietari.) Telf. 609 559 479

Es busca lloguer de casa petita (de particular i preu raonable) amb trocet d’hort o era per la zona de Vall Ferrera o Ribera de Cardós. Per llarga durada. Telf: 654 28 65 53

TALLÓ· Dia 6 · Aplec de Talló. Mis-sa, caramelles, sardanes, aplec a la Font de Talló i ball de tarda.

LA POBLA DE SEGUR· Dia 4 · “Botigues al car-rer”. De 10 a 20h a l’Avinguda Catalunya.· Dia 4 · Obertura de l’Espai Raier. Espai Raier a la pla-ça de les Pobles. ISONA I CONA DELLÀ· Dia 6. Aplecs de Pasqua de la Posa i de les Esplu-gues. A les ermites.

TREMP· Dia 18. VI Caminada de les Carenes (Pont de Suert-Tremp).

SALÀS DE PALLARS· 25 I 26. Fira Naturalment Salàs. SORT· Dies 3 I 4. 11 Mostra de Formatges Artesans de Catalunya. Parc del Riuet.

ORGANYÀ· Dia 4. Petits Jocs Olím-pics. Camp de futbol.

LA SEU D’URGELL· Dia 4. Caramelles infan-tils. A partir de les 11 del matí als carrers més cèn-trics de la ciutat. · Dia 4 i 5. Caramelles de Sant Sebastià. Pels carrers més cèntrics de la ciutat.· Fins el 12 d’abril. Exposi-ció “Nu. de l’amor i l’oblit” d’Elisabet Segura. Sala d’exposicions La Cuina. · Exposició a l’Aparador.

Retrats que parlen sols, de Bernat Manresa. A l’Apara-dro, plaça del carme, fins el 29 de maig.

SORRIBES· Dies 5, 6 i 7. Mercat de Segona Mà. Espai La Vansa.

PUIGCERDÀ· Dia 19. XII Trobada de Corals a la Residència de Puigcerdà. A la residència de Puigcerdà.· Dia 25. Celebració del Cerdà de l’Any.

ALP· Dia 23. Diada de Sant Jor-di i Festa dels Jocs Florals de Cerdanya.

ÀGER· Dia 12. 16è ral·li Àger de cotxes antics.

Aquest Sant Jordi regala NU el llibre de l’Elisabet Segura

76

opinió

Fa dies mantenia, mitjançant les xarxes socials, una conversa amb el pare d’una nena de 4 anys una

mica amoïnat. Resulta que a l’escola de la nena li havien donat les notes del seu rendiment escolar, i la seva exposi-ció anava en la línia de la sorpresa pel fet d’avaluar als infants des de tan curta edat. Jo, totalment d’acord amb ell, li vaig respondre que creia que fins als sis anys s’havia d’estar alerta únicament d’aspec-tes com el joc, la felicitat, la socialització amb els altres... Que si durant el desen-volupament d’aquests anys tot transcor-ria dins d’una mitjana normalitat, no caldria preocupar-se. Cal estar alerta de les mancances que poden manifestar els infants, i més durant la primera infància, però no cal que els qualifiquem prema-turament.

Sovint parlem de si els nens i ne-nes tenen problemes d’atenció, que si pateixen ansietat des d’edats molt pri-merenques, accentuats aquests en l’ado-lescència, problemes com al•lèrgies, in-

toleràncies o malestars digestius, etc... Poseu-vos en la seva pell, entreu a la fei-na a les nou de matí (o abans) i en sortiu a les cinc de la tarda (o més tard). Quan arribeu a casa, com que no heu treballat prou, o potser encara no ho heu après a fer suficientment bé, el vostre cap us obliga a endur-vos feina per l’endemà. Oi que no passa això en el món adult? O si més no, no és freqüent, puntualment pots endur-te alguna cosa pendent de la feina a casa, però ja estem suficientment alerta d’ocupar-nos de que això no passi. Però és que en el seu cas, resulta que a última hora, 5 minuts abans de plegar, el seu cap els informa de la rigorosa obliga-ció d’haver d’enllestir certs informes per l’endemà. Au, aquí ho tens!

Pareu-vos a pensar en el munt d’ho-res i obligacions que passen la canalla, joves i adults, fent feina per a la seva formació acadèmica. Invertiran aproxi-madament entre 20 i 25 anys en aquest procés, de debò cal que els exigim uns mínims des del moment zero? Penseu la

pressió constant que els estem transme-tent.

Parlant amb aquest pare, li vaig pre-guntar si li havien explicat si la seva filla era feliç jugant (no tots els nens/es ho són, i res pitjor que veure un infant trist i infeliç), si sabia expressar emocions, si es sensibilitzava amb seu entorn... Crec que aspectes com aquests són els que caldria potenciar en l’edat més primerenca, i els coneixements, ja tindrem temps d’adqui-rir-los. Actualment, en la zona del món on vivim no existeix l’analfabetisme, no patiu si la canalla amb cinc anys no llegeix encara, segur que n’aprendrà! Li costarà més o menys, però aprendrà a llegir, a es-criure i a fer les operacions bàsiques per a que es pugui desenvolupar autònoma-ment en la seva vida quotidiana. Parlant, sempre, d’infants que no hagin mostrat algun tret d’alerta que ens faci pensar que tingui una possible problemàtica, i caldrà doncs, treballar i adaptar el seu entorn per a que aprengui a fer-ho de la millor forma que sigui possible.

Menys notes i més felicitat///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MIREIA PELLICER · La Seu d’Urgell

Actualment, els companys metges especialistes en Pe-diatria i les companyes infer-

meres llevadores aconsellen evitar la utilització del xumet –la pipa- i en la necessitat de fer, sempre que es pugui, alletament matern exclu-siu fins que els nadons assoleixin els sis mesos d’edat. S’ha demostrat científicament que l’alimentació amb llet materna té tot un seguit d’avantatges en la maduració dels teixits neurològics i en una protec-ció del nadó davant les infeccions.

Tal i com és ben sabut, en el mateix moment del naixement, el reflex de la succió permet a la mare començar l’alimentació del seu fill/a, primerament, amb el calostre i, poc després, amb la llet materna. Aquest fet constitueix un moment meravellós d’interrelació entre

ambdós i, a banda del fet nutricio-nal, té un gran efecte relaxant per al nou nat.

Es prioritza la no utilització de la pipa perquè se sap que, en oca-sions, pot provocar dificultats en la maduració de la cavitat bucal/oral i l’aparició d’alguns trastorns foniàtrics. En conseqüència, les mares es veuen obligades a haver d’utilitzar les seves glàndules ma-màries cada vegada que el nadó els ho sol·licita, a la demanda, sia per-què té gana o set, sia perquè neces-sita tranquil·litzar-se.

Com dèiem més amunt, es reco-mana que aquest procés tingui una durada no inferior als sis mesos. Durant aquest període, doncs, les mares estan sotmeses a una situa-ció de servitud gairebé constant, de dia i de nit. La parella hi pot ajudar

sempre i quan el nadó accepti els bi-berons de llet materna. Fet que no sempre es produeix.

Per tant, si en el moment actual les coses són d’aquesta manera i estan científicament avalades i de-mostrades, resulta incomprensible que en una societat avançada com la nostra ‒que alguns en diuen “del benestar”‒ la baixa maternal oficial no superi les 16 setmanes, quatre mesos. Sí que és cert que, poste-riorment, existeix la reducció de jornada per alletament però, per tot el que hem explicat més amunt, aquest fet no és compatible amb un alletament matern únic i exclusiu durant els sis primers mesos.

Senyores i senyors legisladors: vergonya a perdre, cal protegir els nadons i també, i millor, les seves mares.

Vergonya a perdre ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////J OAN AIXÀS · Metge cirurgià i escriptor

8

Escola 2.0 a l’Albert Vives //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

Premi per a l’Obrador Xisqueta //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Sort

L’escola Mn. Albert Vives ha presentat el projecte “Albert Vives 2.0”. Aquest projecte té com a objectiu treballar la competència digital amb

diferents dispositius mòbils des de Pàrvuls 3 anys fins a 6è de primària.

Aquests dispositius digitals (tauletes, dues aules d’informàtica, portàtils, netbooks) permeten a l’alumnat treballar les noves tecnologies d’una forma més autònoma i aplicar els continguts de l’aula d’una manera transversal.Al parvulari les tauletes digitals treballen des d’una plataforma de gestió de continguts, amb la qual cosa, l’alumnat no pot desconfigurar els aparells i el professorat gestiona directament el què vol que treballi cada nen/a. És un projecte pioner a les comarques de muntanya.

Obrador Xisqueta és una associació sense ànim de lucre ubicada al Pallars Sobirà. És filla de l’Associació rurbans i del Projecte Grípia que

treballa per la dinamització del sector primari a l’Alt Pirineu i al món rural en general.

La situació del sector oví del nostre país es caracteritza per una absència d’iniciatives que portin a terme el cicle tancat en el procés productiu (producció, transformació i venta). També es troba enmig d’una devaluació creixent d’alguns dels productes que obté, com és el cas de la carn i la llana. L’associació va iniciar al 2008 un projecte que pretenia tancar aquest cicle productiu i demostrar com es pot arribar a donar un valor afegit a la feina resultant d’un ofici com és el de pastor.

actualitatopinió

Aquest maig hem d’elegir nous ajuntaments. A l’Alt Pirineu i l’Aran, en gairebé tots els

municipis l’ajuntament és la principal empresa local i l’entitat amb més influència cívica i social. Si això hi afegim que des de l’Aran a la Cerdanya existeixen uns vuitanta municipis, un Consell General aranès, cinc consells comarcals, un bon nombre d’ entitats locals descentralitzades, mancomunitats i societats de capital públic de caire local, podem aventurar que quasi el 10% de la població no només s’involucra directament en activitats polítiques sinó que es presenta al seu veïnatge sota el signe d’un partit o d’un altre. Aquella conversa de cafè, on acostuma a guanyar la veu més poderosa que proclama que tots els polítics són uns lladres, converteix l’Alt Pirineu en la meca del bandolerisme més entusiasta. Malgrat aquesta Sodoma i Gomorra de la política comarcal manifesto la meva admiració més profunda pel 99,99% dels ciutadans pirinencs que ofereixen el seu cos i la seva ànima per tirar endavant l’administració local. I en aquest sentit defenso quatre punts que considero que s’han de plantejar de manera unitària.

El primer és la promoció econòmica del territori. El desenvolupament màxim dels ajuntaments perquè tinguin la

força suficient per escometre inversions importants, sigui en solitari sigui col.laborant estretament i amb transparència amb la iniciativa privada. No he dubtat mai que el correcte funcionament de les nostres comarques de muntanya ha de venir del resultat del maridatge entre iniciativa pública i privada. I la molt important feina de recordar insistentment a les altres administracions els deures pendents en infraestructures i equipaments.

El segon és la defensa de l’establiment de la Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Cal fer operativa la Llei Veguerial que tan esforçadament han anat reclamant tantes personalitats polítiques i socials del nostre territori. No repetirem mai prou vegades que sense una personalitat administrativa pròpia no passarem de ser unes cues provincials dividides i consolades amb algun caramelet de la Diputació.

El tercer és la defensa d’una política social seriosa i molt necessària als temps que vivim. Defensaria amb entusiasme una política d’impostos, preus i taxes locals basada en la tarificació social és a dir que es tendís a fer pagar segons la renda de cadascú. Aquest és un principi que comporta una decisió ferma per part dels polítics i força complexitat per aplicar-lo administrativament. La

seva aplicació no pot ser de ben segur universal i immediata. Però és lògica i de sentit comú. Si una família no disposa de cap recurs econòmic o els té molt escassos això s’ha de tenir en compte a l’hora de pagar l’aigua, les escombraries, l’impost de circul.lació, les multes, la llar d’infants o el mateix IBI.

El quart punt és la participació ciutadana. Personalment em sembla bé qualsevol iniciativa que vagi per aquest camí, abans, durant i desprès de les eleccions municipals. Hi ha una eina que em sembla relativament fàcil i és l’aprofitament dels plens municipals tot fent-ho d’una manera selectiva i intel·ligent: Sigui escollint determinats punts que possibiliten la intervenció més pacífica possible de la ciutadania, sigui donant la paraula als assistents als plens una vegada acabats els punts regulars. I fomentant l’assistència als plens. Aquí és molt important la perícia de l’alcalde marcant pautes d’intervenció al regidors que impedeixin la repetició de temes i agilitzin els debats amb la complicitat de tots els components del plenari.

Quatre punts que pretenc presentar com a potencialment unitaris. N’hi ha molts més que poden facilitar forts debats ideològics o de defensa dels interessos més variats. Tan bons i necessaris uns com els altres.

Eleccions municipals ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMADEU GALLART · Economista

PRESENTACIÓ DEL LLIBREDE MANEL FIGUERA

Dijous dia 2 d’abrila les 19:00 horesal Centre Cívic de Bellver de Cerdanya

ALTRES LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ:

1. El Baridà. 39 indrets llegendaris

2. L’Urgellet i la Seu d’Urgell. El patrimoni i 40 rutes a peu.

3. Pels estanys de Cerdanya.

4. La Batllia de Bellver. 30 indrets llegendaris.

1312

Ana San Martín triomfa a “Mar i Cel”//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ

Ha fet estudis d’interpretació a Londres, de cant, de dansa, així com de lluita i patinatge. Ha actuat

i protagonitzat obres de teatre i musicals com “Galicia Caníbal”, “Blancanieves Boulevard”, “Los Miserables” i “High School Musical”. La seva última interpretació ha estat a l’obra “Da Vinci Tiña Razón”. Ha participat, també, en el llargmetratge “Luck”, a més d‘aparèixer en algunes series web i fer els seus primers treballs en l’àmbit del doblatge. L’any 2009 va ser nominada a Joven Revelación als Premios Gran Vía per la interpretació com a Sharpay Evans.

Per què vas decidir fer-te actriu?

Crec que el per què és un misteri. Sé que des de sempre m’ha fet feliç intentar apropar-me a les persones, entendre-les i expressar a través de l’art. La prioritat per a mi, sempre ha estat transmetre emocions. Amb els anys, vaig identificar que també volia estudiar interpretació.

A diferència del teu company Roger

Berruezo, és la primera vegada que

treballes a “Dagoll Dagom”. Què se sent

formant part d’una companyia amb

una llarga trajectòria com aquesta? Moltíssima gratitud, emoció, ganes que

no s’acabi l’experiència. Formar part d’una companyia per la que han passat actors i actrius de tant talent, sumat al tracte tan

familiar de cada un dels seus treballadors, em sembla extraordinari. Admiro molt que s’hagin atrevit en tantes ocasions a tirar endavant espectacles de creació, amb resultants tan brillants com els que han obtingut al llarg de la seva carrera.

Què se sent, al ser la protagonista

del musical més emblemàtic del teatre

català?

Aquesta feina és un regal. Recordo la sensació d’incredulitat el dia que em van dir que sí, que seria la nova Blanca. L’alegria i els nervis de l’estrena, sabent que els grans del “Mar i Cel” original ens havien vingut a veure, també la pressió en ocasions... Ara gaudeixo molt amb els meus dos Saïd’s, amb aquesta meravella de música, d’història...

Ja fa uns sis mesos que “Mar i Cel” està

en cartell i heu fet 200 representacions.

Quin és el truc per no avorrir-te de

cantar cada dia el mateix?

Tinc la sort de no avorrir-me dels projectes en els que estic. Quan en alguna ocasió el cansament em guanya, em poso vídeos al Youtube de les dues produccions prèvies del Mar i Cel, o em poso a Freddi Mercury o a Lisa Gerrard, a artistes que admiro, als meus propis companys i companyes... i em torno a sentir a punt per fer funció. Sempre m’obligo a valorar el lloc en el que estic, però és que en aquest cas

estic en un projecte preciós. Simplement escoltant a l’orquestra... ja està tot fet!

Cada setmana assisteixen al Teatre

Victòria més de 2.000 infants i joves

entre els 10 i els 18 anys, ja que feu dues

funcions escolars a la setmana. Són

diferents aquestes funcions matinals?

Quin tipus d’energia s’hi viu?

Les matinals són sempre molt diferents a les convencionals. Els nens reaccionen sense filtre davant d’allò que els impacta: criden, agafen aire, en el cas dels adolescents riuen a destemps i llavors uns es riuen dels altres. Però són molt divertides, molt enèrgiques. En les funcions per a públic general es respira un altre tipus de respecte. Connecten amb l’espectacle d’una altra manera, ho viuen més interiorment però amb la mateixa intensitat.

A tall d’anècdota, quin moment

triaries d’aquests mesos a “Mar i Cel”?

Si hagués de triar un moment seria quan la meva companya, la Mireia Dolç, una enorme artista que interpreta a la mare de Saïd i a una viuda cristiana, en un canvi ràpid va sortir a escena i, per la pressa, va oblidar posar-se la faldilla. Veure-la en mitges blanques va ser èpic. No podíem aguantar-nos el riure i en quan vam sortir d’escena, algunes ens vam tirar a terra amb un atac de riure inoblidable.

culturaNou Espai Dinosfera a Nargó //////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Coll de Nargó

La Seu i Sort sumen esforços //////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sort/La Seu d’Urgell

Una de les peces més espectaculars de la nova museografia és una reproducció a mida real d’un titanosaure fent el seu niu que combina la màxima

fidelitat científica amb una qualitat artística de primer ordre.

Un audiovisual a l’inici de l’exposició situa el visitant al paisatge del Mesozoic tot explicant la fauna i flora que hi havia en aquesta zona fa més de 66 milions d’anys. Durant el recorregut, el visitant descobreix quins són els jaciments de Coll de Nargó, els seus fòssils i els treballs que s’han realitzat en aquesta zona. “Volem que la gent conegui l’excel··lent recerca científica que s’està fent gràcies a aquest extraordinari patrimoni paleontològic”, explica Àngel Galobart, cap de recerca del grup de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i comissari científic de l’exposició.

La nova museografia de l’espai Dinosfera s’ha dissenyat com a part d’un projecte global que, des de fa més de 10 anys, es desenvolupa en diverses comarques de Catalunya i vol constituir-se en el Museu dels Dinosaures del Pirineu. La filosofia del projecte és retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l’estudi científic del patrimoni, és a dir, de l’estudi dels fòssils dels darrers dinosaures que van viure a Europa.

La candidatura conjunta formada per Sort i la Seu d’Urgell va ser escollida el passat 21 de març per organitzar el Mundial de Piragüisme d’aigües braves

de l’any 2019. L’opció catalana es va imposar a la ciutat de Bratislava en la votació realitzada pel consell directiu de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF), que ha fet en el transcurs de la reunió celebrada a Marràqueix (Marroc). Sort i La Seu han guanyat clarament a Bratislava. Per reforçar davant de la ICF la implicació de l’estat espanyol i de la Generalitat en la presentació de la candidatura catalana han intervingut Miguel Cardenal, Secretari d’Estat per l’Esport i President del Consell Superior d’Esports i Ivan Tibau, Secretari General de l’Esport de la Generalitat, que han destacat l’experiència de les dues poblacions de muntanya en l’organització de competicions internacionals i han recordat el passat de la Seu d’Urgell com a subseu olímpica del piragüisme dels Jocs Olímpics de 1992.

Els alcaldes de Sort, Llàtzer Sibis, i de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, de la Seu d’Urgell, estaven molt satisfets amb l’elecció pel que suposa de promoció i activitat turística esportiva pels seus respectius municipis. La designació mundialista comporta la inclusió de competicions test prèvies.

actualitat

Foto

: Dav

id R

uano

1514

La processó i els Armats de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ASSOCIACIÓ D’ARMATS · La Seu d’Urgell

La processó de la Seu d’Urgell és un fet extraordinari que atrau, cada any, milers de

persones que omplen als carrers de la ciutat. En aquesta celebració popular en destaquen un nombrós grup de persones que desfilen com una cohort romana i són coneguts com els Armats. No es coneix amb exactitut la data exacta de la fundació dels Armats però se sap que nasqué per iniciativa de l’església i es creu que fins a la Guerra Civil la formaven els seminaristes. També sabem que la vestimenta era confeccionada pels artesans locals a partir de patrons que se’ls donaven.

L’any 1941 els seminaristes ho transpassen al jovent de la ciutat per reemprendre la processó, i actualment conformen el grup una cinquantena de membres que obren i dirigeixen la processó, surten en formació, en filera de tres, aturant-se per oferir exhibicions de coreografies i música. De la seva ornamentació hi ha constància que el casc “galea”, la cuirassa “loriga” i les llances “hastae” les feu el ferrer de tall Joan Muntó, home de gran habilitat. La data de la seva mort consta l’any 1910, als 87 anys, és per això que suposadament podem dir que la “cohort romana” té els seus principis cap a finals de segle XIX o principis del XX.

Durant anys algunes de les vestimentes es llogaven ja que durant la Guerra Civil moltes s’havien perdut i és a partir de l’any 1945 que hi ha una renovació important de vestuari gràcies al sastre Feliu

Ritort i Blasi, i el jove ferrer Joan Muntó i Duat. Fa poc, el 2009, es va tornar a renovar la vestimenta gràcies a una subvenció de l’ajuntament. Val a dir que la processó

ha passat per moments d’eufòria i per altres de crisi durant els quals els Armats no van sortir. L’any 1982, però, es recupera la tradició gràcies a mossèn Xavier Parés i a l’exemplar dedicació de la Mª Rosa Sort i d’en Julià Morales i família que van fer un gran esforç per recuperar els Armats col·laborant, entre d’altres coses, amb la donació de les cortines i roba de l’Hotel Andria per confeccionar els vestits que després es van substituir l’any 2009.

L’any 1998 es va crear l’Associació d’Armats de La Seu i es va constituir una junta que durant molt temps va presidir Joan Cortés i va tenir com a vicepresident a Jaume Marcos. Des del 2012 la junta està formada per Chus Aragón com a president, Josep Enric Fortó com a secretari i Loli Benitez com a tresorera. En funció de l’edat de cada armat es cobra una petita quota anual per fer el manteniment tant del vestuari com de la part instrumental, i oferir als més petits un berenar el dia de la processó.

L’associació vol convidar tothom a unir-se al grup i aprofita per demanar tolerància als veïns i entitats ja que el fet de celebrar una processó lluïda beneficia el conjunt de la ciutat. Preparar els passos de la processó comporta molta feina, esforç i dedicació que es duu a terme durant els assajos que els membres dels Armats ens regalen de manera desinteressada a canvi, únicament, de la comprensió ciutadana per poder practicar aquesta

tradició amb la finalitat que no es perdi i que puguem continuar guadint d’ella tant la gent del poble com els turistes que ens visiten.

cultura

fotos: Arxiu Armats

1716

1918

2120

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ELS ARTESANSMostra de Productes Làctics a Alp (4-5 abril)

AGROBOTIGUESLa Cooperativa de la Seu potencia el comerç

BESTIAR TRIATConcurs de raça frisona a la Seu d’Urgell

Imat

ge: C

al B

orda

, Mon

tani

ssel

l

2322 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

La Cooperativa Pirenaica potencia la seva botiga de la Seu d’Urgell/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

Els darrers anys les cooperatives catalanes han obert espais co-mercials. Aquest també és el cas

de la Cooperativa Pirenaica, fundada el 1942, i que compta amb una àm-plia agrobotiga a la Seu d’Urgell que és oberta a tothom i en la qual s’hi pot trobar tota mena de productes del camp així com utensilis de la llar.

A la botiga de la cooperariva s’hi poden adquirir sempre els produc-tes de temporada (per cert, ja dispo-sen de patates de sembra escoceses i classe super-élite!) i també tot allò necessari per fer hort i jardineria (lla-vors, adobs, terres, fitosanitaris...), així com roba i calçat de treball. L’ex-periència de la cooperativa, i de les persones que hi treballen, en l’àmbit agrari fa que sigui el lloc idoni per deixar-se assessorar en el moment de fer la compra de qualsevol eina o pro-ducte relacionat amb el camp i amb el treball a la terra.

Però, sens subte, l’alimentació és un dels pilars d’aquest gran espai co-mercial situat al carrer sant Ermengol

de la Seu d’Urgell. Els productes de proximitat i de les cooperatives cata-lanes omplen les estanteries de l’esta-bliment on s’hi poden trobar des de diverses varietats d’olis i vins a fruites i verdures, sucs, begudes i comple-ments per a la cuina.

Una altra de les seccions que creix constantment és la del menjar per animals (no només per a bestiar

de ramaderia sinó també per a ani-mals de companyia com gossos, gats, ocells...), així com la de ferreteria i drogueria.

La botiga de la cooperativa està oberta de dilluns a divendres de les 8:30 a les 13:30 hores pels matins i de les 15:00 a les 17:30 hores per les tar-des. Els dissabtes la botiga està oberta de les 9 a les 13:00 hores.

2524 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

La cuina és un dels patrimonis de la vall d’Àger i de la zona del Mont-sec. I això ha estat així, sens dub-

te, gràcies a la diversitat de l’agricultura i de la ramaderia que trobem en aquest territori. Així, al peu de la carretera que va des de Balaguer a Àger hi ha l’Hostal-Restaurant Cal Jordi de les Avellanes, si-tuat en un entorn rural, enmig de prats i boscos, i rodejat de vegetació.

A Cal Jordi està obert tots els dies i s’hi fa una cuina variada, amb menú dia-ri i de cap de setmana, plats combinats i carta en la qual destaca la carn a la brasa, els rostits, les amanides, el peix i els pos-tres casolans. El menjador és ampli, ido-

ni per a poder celebrar festes, celebra-cions, bodes, comunions i batejos, així

com dinars d’empresa i reunions d’amics i familiars. Igualment es pot passar una bona estona a la terrassa a l’aire lliure prenent un aperitiu o fent un cafè.

Aquesta activitat gastronòmica es complementa amb el servei d’habita-cions de l’hostal i un jardinet, amb una piscina a l’aire lliure, que fa les delícies dels més petits. També és molt recoma-nable visitar el poble amb l’església ro-mànica de Santa Maria, la capella de sant Roc, patró del poble.

Més informació i reserves:CAL JORDI. Telf. 973 45 40 08.Crta. Àger. LES AVELLANES

A Casa Coix crien l’ovella xisque-ta i els cabrits de forma ecolò-gica i en entorn excepcional,

els prats i boscos situats al voltant d’Escàs, un petit poble del municipi de Rialp, a la vall d’Àssua. xisquet i cabrit ecològics, raça autoctona.

L’ovella xisqueta és una raça au-tòctona que a Casa Coix crien des de fa diverses generacions. Avui el responsable d’aquesta cria és l’Anto-ni, un ramader de tota la vida, que coneix la climatologia (els animals a l’hivern dormen tancats i la resta de l’any dormen a l’aire lliure), els ani-mals i les pastures més bé que ningú i que sap a cada moment què és el mi-llor per a l’ovella xisqueta. La pastura en els costaruts terrenys d’alta mun-tanya de la vall dÀssua és la princi-pal font d’alimentació del bestiar de l’explotació ramadera de l’Antoni i d’aquesta forma, dia a dia, i any a any, la producció de carn de Casa Coix és d’una qualitat excepcional.

Segons l’Antoni, la vegetació i el medi natural propi de la vall d’Àssua en el qual es crien els seus animals és

allò que dóna un toc característic i d’autenticitat a la seva carn i allò que la fa tan apreciada arreu del Pallars i de tot el país, una carn ecològica cer-tificada.

Les comandes de carn es poden fer telefonant directament a l’Antoni de Cal Coix al 639 534210.

Al mateix poble d’Escàs, Casa Coix ha rehabilitat un paller antic rehabili-tat i transformat en dos confortables apartaments de lloguer per gaudir del Pirineu amb tota la seva autenticitat. Per contactar-hi:

T. 973 25 0036

M. 636 153 512

M. 699 463 899

Facebook:Casa Coix

Allotjament Rural

Cuina del Montsec a l’Hostal-Restaurant Cal Jordi de les Avellanes/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Les Avellanes

Casa Coix, especialistes en ramaderia autòctona/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Escàs

2726 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

El darrer dissabte de març es va celebrar l’11è Concurs Nacional de la Raça Bruna dels Pirineus,

dins dels actes del Mercat del Ram de Vic. El certamen va aplegar 175 caps de bestiar i el toro Puigsacalm de la Ramaderia Puig de la Cerdanya va ser escollit gran campió del Concurs Nacional de la Raça Bruna dels Piri-neus. Aquest exemplar va obtenir els millors resultats del seu grup al seu pas pel centre de testatge de la raça, i el president de la Generalitat, Artur Mas, el va apadrinar i batejar durant el Concurs Nacional que va tenir lloc a la Vall d’en Bas l’any 2011.

El segon premi de la categoria de toros, que són els sementals de la raça, se’l va endur la Casa Coix d’Alins del Pallars Sobirà, i el tercer va ser per a la ramaderia osonenca La Torre. Els

guardons es van repartir força entre les diferents comarques on té pre-sència la Raça Bruna. La Cerdanya va triomfar al certamen en emportar-se fins a vuit premis, inclosos el de Gran Campió i Gran Campió Jove. La Vall d’Aran va aconseguir cinc guardonats,

tres dels quals van ser primers premis. També el Pallars Sobirà va aplegar cinc guardons. La resta van anar a pa-rar al Berguedà, el Ripollès i Osona.

El jurat del Concurs va fer molt d’èmfasi, a l’hora de donar a conèixer cadascun dels premis, en la gran difi-cultat que comportava la seva tasca ja que hi havia un gran nivell en totes les categories, millorant any rere any, en part gràcies a la feina que es fa des de les explotacions ramaderes i des de la Federació Catalana de la Raça.

La Bruna dels Pirineus és la raça bovina autòctona de Catalunya i està repartida per tot el territori català. Des de la FEBRUPI, la Federació que aplega les diferents associacions ra-maderes de Bruna dels Pirineus, or-ganitza cada any el Concurs Nacional de la Raça en el qual s’escullen els mi-llors exemplars en base a les caracte-rístiques morfològiques dels animals, la seva adequació a l’estàndard racial i també el seu caràcter.

Un toro de Cerdanya guanya el Concurs Nacional de la Raça Bruna/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Vic

Refugi Gall Ferinfo@refugigallfer.comBosc de Virós · Alins

Telf. 672 432 543

www.refugigallfer.comwww.essenciadelaterra.com

Aquest Sant Jordi, El poltre de la Lluna

Col·lecció Petit Pirineu Edicions Salòria

2928 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall

del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, ar-relada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèn-tic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avant-passats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que com-plementen amb dos allot-

jaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser-veis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso-nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an-tiguitat, 4 places de capaci-tat i adherida a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertu-sa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger

i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan-tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aven-tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia.

Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063

973 455 138 info@casaros.es

Al’Era d’en Balust ja ho tenen tot a punt, com sempre, per gaudir dels productes de temporada

cuinats a l’estil de la casa. Durant tota la Setmana Santa, i també durant la resta del mes d’abril, l’establiment atendrà les peticions d’empreses, grups i parti-culars que vulguin fer els seus dinars i sopars en aquest restaurant de Salàs.

Salàs de Pallars és un poble pallarès amb encant, ple de racons que et trans-porten a altres temps on la vida és feia al carrer, al camp i a les eres. En aquest context, hi trobem l’Era d’en Balust, un bar-restaurant situat, precisament, en una antiga era de pagès restaurada. Un

lloc per passar una bona estona i gaudir de la companyia que fa la llar de foc, de les pedres i de la història que l’en-volta.

Proposen una àmplia oferta gas-tronòmica, que no oblida les arrels pa-llareses i alhora és creativa i diferent.

Als migdies ofereixen un ampli menú casolà i elaborat. També disposen de carta amb plats per a tots els gustos: torrades, entrepans calents i hambur-gueses que no deixen indiferent a nin-gú, pizzes, amanides, carns a la brasa i tapes que van des de les populars pata-tes braves fins a uns pecats dolços de foie. Els vegetarians poden trobar va-rietat amb plats pensats per a ells, així com els celíacs.

Telèfon: 973 676227

facebook.com/leradenbalust

leradenbalust@gmail.com

Gaudeix la Setmana Santa a l’Era d’en Balust de Salàs/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Salàs de Pallars

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

Anuncia’t a VIURE ALS PIRINEUSMòb. 699 24 18 71Telf. 973 98 91 62

3130 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

La carn de poltre: saludable i sostenible/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

IV Mostra de formatges i productes làctics de la Cerdanya i l’Alt Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Alp

Les dietes sostenibles són aquelles de baix impacte ambiental que contribueixen a la seguretat ali-

mentària i nutricional de la població en el present, però també en el futur. Per tant, tenen un efecte protector i respectuós amb la biodiversitat i al-hora són econòmicament justes i as-sequibles, i sobretot nutricionalment adequades, innòcues i saludables.

I què hi té a veure això amb la carn de poltre? Doncs tan senzill com dir que la carn de poltre és un clar exem-ple d’allò del que ha de composar aquest tipus de dietes, ja que és un ali-ment saludable i alhora sostenible.

Començant pel terme saludable, la carn de poltre és una de les més nutritives que hi ha. Aporta, com la majoria de la carn, peix i ous, les pro-teïnes de qualitat imprescindibles per

al desenvolupament i manteniment del nostre cos; però es diferencia pel seu baix contingut en greixos i el seu contingut en ferro força superior. A més a més, és una font d’àcids grassos omega-3 que, com passa amb el peix blau, li confereixen propietats cardio-saludables. És rica en vitamines i mi-nerals, de fàcil digestió, apta per a tots els públics i especialment recomana-

ble per a nens, joves, esportistes, per-sones amb anèmia i gent gran.

Pel que fa a la sostenibilitat, a di-ferència d’altres animals destinats al consum humà, els cavalls del Pirineu viuen lliurement durant tot l’any als prats i muntanyes, on s’alimenten de l’herba fresca, on pasturen i s’hidra-ten bevent una aigua totalment natu-ral.

Els dies 4 i 5 d’abril se celebrarà la quarta edició de la Mostra de Formatges i Productes Làctics de

la Cerdanya i l’Alt Urgell. Amb aquesta mostra l’Ajuntament d’Alp vol contribu-ir a la promoció dels productes derivats de la llet, no tan sols els formatges fets amb llet de cabra, ovella o vaca sinó tam-bé matons, qualles, iogurts; dinamitzant la indústria local i el turisme.

El dia 4 d’abril a les 20:00h al Teatre Municipal s’inicia una nova edició de la Mostra amb la conferència “El Formatge català i la seva cuina”. El conferenciant encarregat és Pep Nogué, actualment cuiner del programa Divendres de TV3 i del suplement de Catalunya Radio, Tà-pies Variades.

El dia 5, a la plaça Major, tindrà lloc el Mercat d’artesans. Enguany, els pro-ductors dels formatges participants són aquests:

Albert Pons, La Vall de Meranges.Pere Pujol, Molí de Ger.Cal Codina, Serrat Gros.Salvador Maura, Mas d’Eroles.Teresa Oliu, Cerdanya Mató.Fermí Tordesillas, Castell-Llebre.Arnau Quinles, L’Oliva.

Joan Perdiguers, La Reula.Formatgeria convidada: Los Puertos,

Poo (Astúries).A les 11.30h se celebrarà, a la plaça

Major, el Concurs de Formatges en les categories de Millor formatge i millor producte làctic fresc. A les 18:00h tin-drà lloc el Maridatge de cerveses i for-matges de la Cerdanya i l’Alt Urgell amb la presència de les cerveseries LYBICA i ViP. Del 2 al 6 d’abril els restaurants i bars del municipi oferiran plats i menús cuinats amb els formatges presents a la Mostra.

3332

El temps passa i les bones idees de ve-gades queden en pa-

per escrit guardat en un calaix de la tauleta, però aviat farà 40 anys que par-tidaris i adversaris de lo ecològic competeixen per saber si menjar ecològic és veritablement millor per la salut. No obstant això, moltes empreses d’anàlisis de qualitat i investigadors s’obsessionen en fer estu-dis comparatius per saber

qui té la raó. Per moltes persones, la superioritat de lo ecològic és tan evi-dent que voler demostrar científicament i a qualse-vol preu el contrari és mal-gastar els diners i el temps. Per altres, en canvi, només una demostració científica és suficient. Cada dia més professionals de la salut, nutricionistes, metges, bi-òlegs, veterinaris, tècnics agrícoles i la resta de la po-blació en general, pensem

que avui aquesta demos-tració ja està feta.

Així mateix que és el que ens preocupa? Que tot i que cada dia som més les persones que encarem la nostra alimentació a con-sumir aliments ecològics, ens trobem, al nostre país especialment, que consu-mir ecològic és difícil i, molts cops, no ens asse-guren del tot que allò que estem consumim és 100% ecològic.

territori

Menjar ecològic protegeix la nostra salut /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort

Viu la Setmana Santa amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

Esterri s’ha convertit, pel seu peculiar enclavament, fronte-

rer amb la Val d’Aran, en un centre turístic que ofereix la possibilitat de practicar multitut d’esports d’aventura en plena natura.

En aquest context ha nascut el Club Baqueira Pallars, una empresa pallaressa d’oci i turisme que proposa diversos ‘packs’ turístics adaptats a les diferents realitats i diverses demandes del públic que visita la zona.

El fet d’entrar a formar part del Club Vip Baqueira Pallars obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics per a tot l’any i, al mateix temps, permet gaudir de descomptes especials en qualsevol de les activitats

esportives que es practiquen en aquest territori durant l’hivern: serveis de lloguer d’esquís d’snow, escursions en moto de neu, raquetes, escola d’esquí, etc.

Activitats i propostes

L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especials, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fidels clients, servei de recogida a l’aeroport de Barcelona i a l’Ave de Lleida, entre d’altres.

Passa uns dies als seus

apartaments El Club disposa d’un

complex d’apartaments acollidors i confortables que tenen 1, 2 o 3 habitacions. Es tracta del Luxury House

València d’Àneu i el Luxury House d’Esterri d’Àneu, a només 7 minuts del primer remuntador de la zona de la Bonaigua.

Ofertes de cap de

setmana

Proposem un cap de setmana d’aventura invernal a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici o pel Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Entre altres ofertes destaquen una proposta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits).

També es pot gaudir d’una oferta d’allotjament

entre setmana per 30 euros per persona i nit, per un mínim de 2 nits. La situació privilegiada dels allotjaments permet poder esquiar en qualsevol de les estacions d’esquí més properes, Baquèria Beret, Espot o Port Ainé.

Podeu consultar totes les ofertes, que són moltes, a la web de l’empresa: www.

clubvipbaquierapallars.

com.

Bona gastronomia

I per passar una bona estona amb la família o els amics proposen el Restaurant La Raclette d’Àneu on es pot fer un bon dinar, amb una cuina diferent i divertida, amb les millors carns del país i tota la varietat de productes de la terra.

Club Vip Baqueira Pallarsclubvipbaqueirapallars.com

València d’ÀneuMòb. 649 566 886reserves@clubvipbaqueirapallars.com

3534

benestar

Estic segura que heu sentit parlar de l’homeopatia. Des de fa molts anys en països com França, Alemanya o Suissa, l’homeopatia està ben instaurada i gaudeix de

prestigi entre les opcions de medicina natural o alternativa. A més, cada vegada hi ha més metges que després de cursar la seva carrera mèdica, han decidit estudiar homeopatia per tindre a l’abast més armes per combatre malalties.

Aquí ens ha arribat més tard, encara és molt desconeguda, però el creixement de vendes de productes homeopàtics a les farmàcies ha provocat que se’n parli molt, i més malament que bé.

No és tracta d’escollir entre medicina tradicional o homeopatia, i deixar de banda totalment l’altra. La mida justa seria trobar un balanç entre les dues, saber aprofitar les bonances de l’homeopatia, aprofitant tot allò que la natura posa al nostre abast, i apendre a gaudir d’ella.

Per entendre com funciona l’homeopatia, com afecten i com curen els remeis homeopàtics, només hem d’imaginar-nos una ceba. Cada vivencia deixa la seva empremta al nostre subconscient. A mida que van passant els anys anem fent capes, una a sobre de l’altra deixant sempre a sobre les darreres experiències, però guardant tot el que va quedant a sota. Per això la curació homeopàtica ha d’anar de fora cap a dins: tractant primer el que més ens preocupa i anar baixant capes fins arribar al nostre nucli. Aquest camí és llarg i difícil, i no sempre s’aconsegueix arribar al final. Per això és molt important saber i plantejar-nos des d’un principi allò que volem curar.

La majoria de persones tenim crisis repetitives ja sigui de refredats, migranyes, al·lèrgies, grips, bronquitis, o mals instaurats més crònics com restrenyiment, nerviosisme o altres molèsties de caràcter físic o psicològic. Amb tots els casos l’homeopatia ens pot ajudar. Si només volem treure unes quantes capes a la nostra ceba, l’homeopatia penetrarà fins on nosaltres la deixem arribar; aconseguirem treure les capes fetes malbé i la “ceba” tornarà a quedar sana.

Evidentment, amb malalties cròniques el temps de tractament ha d’ésser més llarg, però amb tots els casos l’éxit del tractament resideix tant amb la bona elecció dels medicaments per part de l’homeòpata com en el bon seguiment del mateix per part del pacient.

Jo sempre dic als meus pacients que l’homeopatia treballa molt ràpid, però que això no vol dir que la curació sigui ràpida sinó que, si el remei es l’adequat, amb molta brevetat notaran un canvi a millor, que ens marca que estem en el bon camí.

L’homeopatia, una ceba?///////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia

Quan cal acudir al psicòleg? (II)/////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual

Com indicàvem el mes passat, no hi ha una norma clara respecte quan és el moment d’acudir al psicòleg per sol·licitar ajuda, ja que un problema

pot afectar de forma diferent a cada persona, per tant és una cosa purament subjectiu. Parlàvem de determinades circumstàncies que ens fan pensar en la necessitat de visitar un especialista: tristesa, apatia, negativitat, bloqueig, nervis, obsessions, etc.

Avui farem menció de més símptomes que ens alerten de què hi ha quelcom que no va prou bé i de què, per tant, cal acudir al psicòleg:

# Per exemple quan ens adonem que fumar, beure o consumir qualsevol altra droga, s’ha convertit en una addicció de la qual no sabem sortir i que genera perjudicis importants en la nostra vida o en la qual dels qui ens envolten.

# Quan l’estrès comença a mostrar-se a través dels seus símptomes psicosomàtics: insomni, problemes digestius, cardiovasculars, sexuals...

# Quan l’ansietat és una constant diària que impedeix l’estabilitat i serenitat necessàries per mantenir un pensament positiu, una conducta tranquil·la i el gaudi dels petits plaers quotidians.

# Quan els silencis, els menyspreus o els crits substitueixen el diàleg, i els problemes de comunicació enterboleixen la nostra relació amb els altres.

# Quan les dificultats sexuals afloren i vivim l’angoixa que causen la impotència, la manca de desig o de sensacions eròtiques i, sobretot, la impossibilitat de goig i comunicació amb la persona o persones destinatàries del nostre amor.

Si finalment decideixes realitzar una consulta, recorda que la nostra ètica professional ens obliga a mantenir l’anonimat i el secret professional de totes les converses que es duguin a terme. Tota la informació rebuda, per tant, es tractarà respectant la total intimitat i privacitat de la persona que realitza la consulta. Recorda que durant la consulta amb el psicòleg, com millor descriguis el problema que t’angoixa, amb totes les persones i circumstàncies que l’envolten i els possibles antecedents personals o familiars, més precís serà el diagnòstic i la teràpia prestada.

Anar al psicòleg per intentar solucionar un problema no vol dir que ja sempre hagis de anar a la seva consulta, ni que estiguis “boig”, aquests són dos tabús molt implantats que no tenen fonament seriós.

L’efecte placebo és la millora dels símptomes clínics aconseguida amb terapèutiques inerts, és a dir amb tractaments fingits, falsos, o inespecífics. I un

placebo pot consistir en una càpsula buida o un comprimit d’edulcorants, una estimulació electro-magnètica amb l’aparell desconnectat, o una conversa neutra. Perque un placebo pot ser farmacològic, psicològic (interpretació verbal, escolta atenta, mètodes d’aprofundiment de consciència), mecànic (estiraments articulars, estimulació dèrmica) i també quirúrgic (obrir i tancar sense fer res, cirurgies exploratòries).

Ho resumiria dient que l’efecte placebo és aconseguir resultats favorables amb una intervenció que no hauria de fer res. Alguns factors poden condicionar la presència de l’efecte

placebo, com les creences individuals (suggestió, expectatives de millora, desig intens de millorar...), context potenciador (rigor i seriositat aparents, escenari medicalitzat, entorn adequat, prestigi professional...) i altres condicionaments.

S’ha pogut demostrar amb tècniques de ressonància magnètica que l’efecte placebo intervé modificant alguns circuits neuronals evitant o reforçant determinades àrees de substància grisa tant de l’escorça com del tronc cerebral. És coneguda la importància de l’efecte placebo en determinades patologies com el dolor, la depressió (per l’alliberament d’endorfines, substàncies naturals lligades a la sensació de plaer), l’ansietat, les úlceres, la fatiga crònica... També amb la malaltia de Parkinson (el placebo allibera dopamina!), també la febre, l’asma (en gran part pel context ansiós)...

El placebo és avui dia imprescindible en investigació. Tots els fàrmacs han de superar amb inqüestionables dades estadístiques una eficàcia superior al placebo en assajos clínics controlats. Segurament haureu sentit parlar d’estudis “a doble cec”: el subjecte investigat desconeix si està prenent el fàrmac real o un placebo, i qui li administra també ho desconeix. Així, els factors condicionadors (entorn medicalitzat, rigor, atenció personalitzada, forma color i sabor del producte, etc.) són iguals en ambdós casos. Aprofito per mencionar el curiós cas de l’efecte nocebo: el placebo també provoca efectes secundaris!

Pot sorprendre, doncs, comprovar com en alguns dels assajos clínics controlats amb placebo (doble cec), els fàrmacs antidepressius (AD) tenen només una mica més d’eficàcia que el placebo. Això vol dir que els AD i el placebo fan, si fa no

benestarL’efecte placebo no es pot menystenir////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARLES BERCHÉ · Psiquiatra

fa, el mateix? No. Amb placebo milloren entre un 20-30% dels malalts amb símptomes depressius, i amb fàrmacs AD milloren poc més d’un 50% de malalts. Hom pot pensar doncs que aquest 20% de diferència només a favor dels AD és un marge molt just per defensar l’us d’aquests fàrmacs, però no és així i us explicaré perquè:

En tots els estudis, els resultats dels AD són SEMPRE superiors als del placebo..., poc o molt però sempre per sobre quan la gravetat de la depressió és lleu o moderada els efectes del placebo són curiosament màxims (30%) i els dels AD gairebé iguals. Però quan la simptomatologia és greu, l’eficàcia del placebo cau per sota del 20% i els AD es mostren llavors molt més eficaços. En tractaments sostinguts (més de 6 mesos), el placebo deixa de ser eficaç, però els AD la mantenen i fins i tot la milloren. La majoria de síndromes depressives són de llarga durada.

Les teràpies alternatives no han demostrat eficàcia superior al placebo. De fet, jo m’atreviria a dir que aquestes teràpies si funcionen és només gràcies al seu propi efecte

placebo. L’acupuntura millora el dolor, demostrat en un 20-30% de casos, i quan es deixa d’aplicar torna el dolor. L’homeopatia o l’acupuntura no milloren l’ansietat més enllà d’un 30% de casos, menys que els AD i ansiolítics, menys que les psicoteràpies reglades. I els consells fàcils tipus “au, calmat, que no passa res” també milloren l’ansietat en un 30% segons estudis aplicats, el que no deixa de voler dir que “aconsellar” és una forma més de placebo. Les herbes milloren un 30-40% els insomnis, tot i que contenen principis actius amb activitat farmacològica coneguda i demostrada, però els hipnòtics milloren el dormir en més d’un 80%...

A més, no sé de cap accidentat de trànsit que al conductor de l’ambulància li demani per anar a l’osteòpata en lloc d’urgències, ni les crisis d’asma es resolen en pocs minuts després de prendre “boletes” (a no ser que millori l’ansietat que acompanya les crisis), ni l’acupuntura evita que acabem necessitant ulleres o el “sonotone”...

Quan parlem de teràpies alternatives, sempre apareix algú que afirma “doncs a mi m’ha funcionat!”. Doncs amb això el que ens està demostrant és quan d’important és l’efecte pla-

cebo, i que no el podem menystenir, i així sí que podem re-servar l’us d’antidepressius per a simptomatologia moderada a greu.

Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

benestarL’orientació professional /////////////////////////////////////////////////////////////////////NATALIA JIMENEZ · Stimulus Vitae, gabinet psicopedagògic

Què fem quan estem perduts?“L’orientació vocacional és un procés sistemàtic

d’ajuda adreçat a totes les persones en procés formatiu o de desenvolupament professional amb la finalitat de desenvolupar en elles aquelles conductes vocacionals que els preparin per la vida adulta mitjançant una intervenció personalitzada i una tècnica”. (Alvarez Gonzalez, 1999)

Una funció important dins el món de la psicopedagogia és l’orientació vocacional i professional. Aquesta es pot portar a terme a qualsevol edat, de fet en l’actual situació de crisi socioeconòmica que patim són moltes les persones que s’adrecen a la nostra consulta ja en etapa adulta. Es troben que han perdut el seu lloc de treball i estan desorientats: han de buscar una nova sortida que els empleni a nivell personal i professional i el psicopedagog és el professional adient per fer aquesta orientació.

L’adolescència és el moment en què de forma natural les persones i les seves famílies s’omplen de dubtes davant la tria d’una nova etapa educativa. Què es pot fer? Continuen un cop finalitzada l’ESO amb els batxillerats que obren portes a nous graus? Quin batxillerat és més aconsellable triar segons el grau que volen estudiar? És millor triar una formació professional de grau mig? Quin grau universitari és més adient tenint en compte el perfil de cada individu? Ens estarem equivocant en orientar els nostres fills? Com els podem ajudar?

Existeixen test que ajudem el psicopedagog a portar a terme un anàlisi fiable i objectiu. Aquests són dissenyats amb la finalitat d’ajudar a les persones a identificar aquells camps professionals que més s’adapten als seus interessos, habilitats i característiques personals. Els utilitzem per assessorar i orientar, alhora que poden ajudar a concretar els possibles itineraris formatius a seguir o la professió cap a la qual dirigir-se.

Hi ha un nen, el Joan, que té mal de panxa, com si l’apretessin per dins. Els pares s’acaben de separar.

El Toni no creix bé, té fracàs escolar, com si l’apretessin per dins. Mai li han dit que l’estimen.

La Maria, de 5 anys, que ja controlava esfínters des de fa temps, ara torna a mullar el llit. Fa uns dies que va néixer el seu germanet.

La Judit va a segon d’ESO i té mal de cap des de la setmana passada. Està a la segona evaluació, plena d’exàmens.

I el Marc? El Marc està apàtic, pàlid i ha perdut la brillantor a la cara que el caracteritzava. No ho ha dit fins ara però hi ha uns companys del col·legi que no paren de molestar-lo.

Quanta part de les dolències que patim no tenen el seu origen en la biologia del nostre cos sinó en una raó més profunda, amagada o diferent!

Els nostres cossos no són només cèl·lules i teixits sinó que són molt més. I mentre no ens apropem a nosaltres mateixos, i als demés, com a sers integrals i complexos més que merament carn i ossos, ens perdrem bona part de la realitat. És a dir, no veurem a la persona.

El que ens ensenya el cos humà (7)///////////////////////////////////////////////////////////////////////ÓSCAR ROSSELL · Pediatra

3938

Fo

to: E

mili

Gim

énez

4342

Bartomeu Baqué va accedir fa 8 anys a l’alcaldia de Bolvir amb un argument sòlid: “La política

local no pot estar fonamentada en l’especulació territorial. Necessitem polítiques socials, culturals i empresarials diferents”. Amb aquesta filosofia encarava l’alcaldia en el que serien uns anys difícils per a l’economia del país i ara, després de dos legislatures, en fa balanç.

L’alcalde de Bolvir va explicar per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS que durant els darrers anys els ajuntaments no han pogut fer tot el que voldrien encara que es mostra satisfet amb el conjunt d’actuacions dutes a terme al seu municipi. “Teníem 3 eixos i crec que els hem dut a terme amb rigor i seriositat: vam prometre vivenda social i l’hem feta, vam dir que tindríem una escola nova i ja funciona i, en tercer lloc, volíem un museu per a les excavacions del Castellot i això ja és una realitat amb l’Espai Ceretènia”, va manifestar convençut. “A Cerdanya calia fer una política diferent, que ens allunyés de la desafortunada especulació territorial”, afegí Baqué.

Vam fem l’entrevista a l’Espai Ceretània i l’alcalde no va poder evitar d’interrompre la conversa per parlar amb un grup de visitants del museu i

per explicar-los alguns dels secrets del nou espai. Les darreres setmanes se n’ha fet un tip de fer visites guiades, d’explicar les troballes que hi ha exposades al museu, de recórrer les excavacions. Hi creu. Només així, amb molta fe i moltes hores de feina, es podia tirar endavant un projecte com el de l’Espai Ceretània en un poble petit com és Bolvir. “Ara el tenim, toca dinamitzar-lo i aconseguir que sigui un punt de referència cultural per la Cerdanya. Necessitem alternatives

i complements al turisme. Amb la bombolla immobiliària ja vam veure que passa quan es depén únicament d’un sector. No podem caure ara amb el mateix error amb el turisme. La cultura s’ha de cuidar i potenciar. I els pobles s’han de cuidar per evitar que la gent marxin. Aquest país necessita un treball des de la base que només es pot fer des dels municipis, i els pobles de muntanya hi tenim molt a dir”, assegura un alcalde que té ganes de fer coses i de seguir treballant pel seu poble.

A partir d’aques mes d’abril, l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal de la Cerdanya

posa en marxa el projecte Carnet de descomptes Joves.

La sol·licitud del carnet la poden fer els joves empadronats a la comarca que tinguin entre 12 i 30 anys als següents llocs: Consell Comarcal de la Cerdanya, Oficina Jove de la Cerdanya o als locals joves d’Alp, Bellver, Ger, Martinet i Llívia.

Qui adquireixi aquest carnet podrà accedir als descomptes que diferents establiments de la comarca ofereixen expressament als joves que disposin d’aquest carnet. Els establiments que col·laboren amb aquest projecte tindran un distintiu que indicarà que ofereix aquest tipus de descomptes. A més a més, en el moment de la recollida del carnet, es facilitarà un llibret informatiu a cada jove amb la informació de quins són aquests

establiments i quin descompte ofereix cadascun.

Els establiments adherits a la xarxa de descomptes joves són Bellfisio Centre Fisioteràpia, Benzinera Armengol Morales, Cerdanya Resort, Carles Blue, Charles Casual, Dansart Cerdanya, Dentalp, Estètica Bellver, Fabra Motor, La Granja d’Alp, Magda Perruqueria, Mecànic Jordi Gallifa, Segalia Cerdanya, Taller mecànic Vega Bertran, Xarcuteria Rolland.

Bartomeu Baqué: “A Cerdanya calia fer una política diferent, que ens allunyés de la desafortunada especulació territorial”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MARCEL·LÍ PASCUAL · Bolvir

Posen en marxa el Carnet de descomptes Joves a la Cerdanya///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

4544

Imatges en el record ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Plaça Cabrinetty de Puigcerdà. Foto cedida per Joan Conesa.

Puigcerdà, Berga i la Seu d’Urgell han impulsat el Conservatori de Música dels Pirineus////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

Remodelació important de carrers a Puigcerdà////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

Aquest projecte neix d’experièn-cies prèvies de col·laboració en l’àmbit musical (com el Festival

de Música Antiga dels Pirineus) i so-bretot en base a les tres escoles de mú-sica de les capitals del Berguedà, la Cer-danya i l’Alt Urgell, que sumen més de 1.000 alumnes i una de les ràtios més altes d’alumnes de música per habitant.

Aquest és un projecte de suma (ajuntaments, escoles de música i Generalitat); un projecte innovador (amb classes a distància, ús de les noves tecnologies, flexibilitat d’horaris i coordinació entre diferents centres); i sobretot un projecte territorial que permetrà cursar el grau professional de música a casa nostra i generarà un impacte positiu a nivell educatiu.

El conservatori aplegarà una oferta potent i de qualitat: 6 cursos amb 30 places per curs i 23 especialitats amb la majoria d’instruments clàssics, tradicionals i de cobla.

Tot això permetrà obtenir una titu-lació oficial al final de l’itinerari edu-catiu, compaginar millor els ensenya-ments de règim general amb la música,

reduir l’abandonament dels alumnes i donar oportunitats a la gent del ter-ritori que es vol dedicar professional-ment a la música.

Les tres notes del logotip del nou conservatori són l’inici d’una nova par-titura que comença a sonar i que es sin-tetitza en tres elements: col·laboració, territori i cultura.

Aquest mes d’abril, l’Ajuntament de Puigcerdà remodelarà el carrer Higini de Rivera (en el

tram comprès entre els carrers Alfons I i Coronel Molera) i el carrer Doctor Andreu. Es renovarà totalment el pavi-ment d’aquests vials així com la senya-lització horitzontal.

Les obres del carrer Higini de Rivera s’executaran entre el 7 i el 10 d’abril, i les del carrer Doctor Andreu entre el 13 i el 17 d’abril. Aquestes actuacions comportaran diversos talls de circula-

ALPDivendres 3: FestiuDijous 9 de 18:30 a 20:30Torneig de Ping-PongLocal JoveDijous 16 de 18:30 a 20:30Dia lliure · Local JoveDijous 23 de 18:30 a 20:30Grup de discussióLocal Jove

BELLVERDimarts 7: Local tancatDivendres 17 de 17 a 19 h Partit de futbol sala · Lloc: sortida des del Local JoveDimarts 21 de 18:30 a 20:30 · Jocs de taulaLocal JoveDimarts 28 de 18:30 a

PROGRAMACIÓ MES D’ABRIL

LOCALS JOVENTUT

ció i reordenació de la mobilitat men-tre durin les obres.

Paral·lelament, entre finals de març

i el mes d’abril, l’Ajuntament de Puig-cerdà està portant a terme les actua-cions de manteniment dels carrers de Puigcerdà i nuclis agregats que es fa cada any després de la temporada hi-vernal. Durant l’hivern, el ferm dels vi-als es deteriora per efecte del clima i de la potassa; per aquest motiu, quan arri-ba la primavera, es realitza anualment aquest manteniment del paviment dels carrers, així com també es renova la se-nyalització horitzontal dels vials.

20:30 h · Taller de cocktails Local Jove

GERDimecres 1 festaDimecres 8 de 17:15 a 19:15Ceràmica i pel·lícula · Local JoveDimecres 15 de 17:15 a 19:15Ceràmica · Lloc: local JoveDimecres 22 de 17:15 a 19:15Taller St Jordi · Local JoveDimecres 29 de 17:15 a 19:15Taller de cuina · Local Jove

LLÍVIADivendres 10Local Tancat · Local JoveDilluns13 de 17 a 19 h

El local estarà obert però nohi ha activitat · Local JoveDilluns 20 de 17 a 19 hGrup de discussió · Local JoveDilluns 27 de 17 a 19 hDia lliure · Local Jove

MONTELLÀ I MARTINETDimecres 8 de 17 a 19 hTaller de cocktails · Local JoveDimecres 15 de 17:00 a 19:00Partit de futbol salaLloc: sortida des del Local Jove Divendres 24 de 17 a 19 hPavelló · Local JoveDimecres 29 de 17 a 19 hGrup de discussió/ harlem shake · Local Jove

Festa Major de Llívia.PASQÜETES 2015Dies: del 10 al 13 d’abril.

4746

www.edicionssaloria.com

Aquestaprimavera

vine’ns a veure. Tenim un regal

per a tu!