viure als pirineus-agost 2015

1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 16

2 ·

ag

ost

20

15

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

3 ACTIVITATS + DINAR(+ 9 anys)(PIRAGÜISME + RÀFTING + DINAR + BTT)

PREU PACK:

ADULTS 78,50 € 60 €/persona

NENS 59,40 €45 €/persona

2 ACTIVITATS + DINAR(+ 6 anys)(PIRAGÜISME + DINAR + BTT)


NENS 29,40 € 20 €/persona

32

núm: 162 · agost 2015

viurealspirineus

SaloriaEdicions

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïta

EDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

ALT URGELLMarcel·lí Pascual

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia Campoy

LA CERDANYARedacció

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

DL L 701-2002

Tel. 699 24 18 71

[email protected]

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

6-7 actualitat

10-13dossier: aliments i cuina

21-31benestar

32-34belluga’t per la Cerdanya

35-48

10 d’agostXXXIII Fira de Sant Llorenç

Bellver de Cerdanya

Tot el mes 34è Festival de Música Vila

de Llívia

Llívia

agenda

portada

núm

162

@AmicsPirineu El Parc Olímpic del Segre és un centre internacional d’esports d’aventura

Fo

to: E

mili

Gim

énez

54

anuncis breus

La casa de pagès

La casa de pagès, feta de pedra en un rodal de terra conreada, amb la seva espaiosa portalada i lluint un finestral renaixentista, des d’on hom pot gaudir de bona vista, ens porta antic record d’una

nissaga de pagesos vinculats a una terra, en aquells temps en què l’agricultura era una feina ennoblidora i dura.

A l’agost encara es poden plantar els darrers tomàquets tardans per a collir-los a l’octubre, si el temps ho permet

@elbaronrojo. Pues ya está, ha dicho Rajoy que la crisis se acabó, el que lo siga pa-sando mal ya es por vicio.

@elbaronrojo. ¿Entonces puedo sacar ya el champán? Lo llevo guardando desde eso de los brotes verdes

@elbaronrojo. Rajoy ofrece devolver días y la paga extra a los funcionarios antes de las elecciones porque el populismo es malísimo.

@joansansurgell. CÍNIC: pocavergonya amb una visió defectuosa. Veu les coses com són, no pas com haurien de ser. #diccionarideldiable #AmbroseBierce

@quimarrufat. La UE té avui un problemón sobre la taula amb què no comptava: que hi ha pobles i hi ha democràcia, no només bancs i beneficis.

@RegeneracionMx. “La humanidad resiste porque siempre hay alguno que se yergue frente a la cobardía de la mayoría” #Grefenderum

@crisbed43. O sea: “Nain” es “Sí” en griego, y “Nein” es “No” en alemán.. Eso lo expli-ca todo.

@mireiapellicer. Absoluta-ment genial!!! Una anciana se escapa de su recidencia y vuelve con un tatuaje en el brazo.

A pagès...

Llogo plaça de pàrquing a la Seu d’Urgell. C/Bisbe Guitart (Casa Ibercaja). Preu: 50 euros. Telèfon: 609783908 (tarda)

Es busca quadra, hort, o era petita de lloguer en algun poble del Pallars Sobirà o prop de Llavorsí. Tel. 654 286 553

T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: [email protected]

Es compra jeep o furgoneta de segona mà. Preu econòmic. Interessats truqueu al telèfon T. 973 35 20 40.

Es lloga pis 60 m2, 3 habitacions, cuina, traster i bany. Armaris empotrats. Amb balcó i molt lluminós. Tot donat d’alta. Telf. 973 35 12 87

Atenció fornada del 1965: Si vas néixer l’any 1965 tens una cita dissabte 26 de setembre de 2015 a l’Hotel Andria de la Seu d’Urgell. Allí compartirem emocions i records dels 50 anys. Si estàs interessat a assistir-hi hauries de fer un ingrés de 30 euros indicant el teu nom al número de compte del BSCH: ES10 0049 4823 5127 1004 0630 abans del 21 de setembre. Anima’t i apunta-t’hi, T’HI ESPEREM.

76

opinió

En aquests darrers anys hem hagut d’aprendre molt de gestió econòmica. Per mor d’on vol anar

a parar aquest article, hauríem de dir que els que n’han pogut disposar d’alguns, de diners, han hagut de fer mans i mànigues per estirar-los al màxim. El tema és que les coses, sempre, es poden fer d’una manera o d’una altra. Es poden fer millor o pitjor i aquí és on rau la polèmica. Tot depèn de la formació i de la ideologia de les persones. I també del seu grau de priorització.

En qualsevol cas, si centrem el text en l’atenció a les persones i a les seves sociopaties, veurem que també es pot prioritzar en funció de la zona geogràfica on hem de destinar els recursos. Allà on durant els anys 80 dèiem “equitat d’accés i equilibri territorial” ara hi ha de dir “reconcentració dels serveis”. On? En les capitals de províncies. Per què? Perquè

allà ja n’hi havia abans, de recursos. Per tant, aprofitem-los.

D’aquesta manera, cada capital de província ha lliurat la seva pròpia batalla, el seu propi model. Primer per defensar el que creu que és seu davant de les altres capitals i, després, per cedir les engrunes, les virolles, a la resta de les entitats de serveis públics de la seva pròpia demarcació territorial per assegurar-ne -no sempre, alguns han hagut de tancar- el funcionament mínim però necessari. A més, crida l’atenció que cada un dels serveis territorials ha establert un model de gestió propi i diferenciat.

Així doncs, no hem prioritzat el cost d’una actuació concreta en un lloc concret sinó que hem prioritzat uns llocs concrets perquè calia fer-ho així. Com a resultat, ens hem deixat pel camí els oficials de l’exèrcit de serveis que

abans asseguraven la seva defensa i el seu funcionament a cada lloc. Persones amb expertesa acreditada que han vist com l’exercici de la campanya ha malbaratat i ha recentralitzat la seva pròpia expertesa.

Mentrestant, el sistema persisteix a lliurar culte a la tecnocràcia, es continuen duent a terme procediments galàctics innecessaris a uns costos exorbitants per tal que hom pugui dir que podem seguir invertint en investigació i, alhora, omplir l’espai habitual de la premsa i dels telenotícies. Diuen que ja anem superant el tràngol. De cara al futur, vist des d’aquesta banda del Pirineu, alguns ens conformarem a tenir al dia el capítol d’inversions i amortitzacions de la nostra massa crítica en tecnologia.

Tecnocràcia vs. Tecnologia////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN AIXÀS · Metge cirurgià i escriptor

La sentència del Tribunal Cons-titucional que, ara fa cinc anys, va escapçar de manera vergo-

nyant l’Estatut aprovat pel Parlament i referendat pel poble de Catalunya, va esborrar qualsevol possibilitat que el nostre país s’organitzi en vegueries el territori de les quals sigui diferent del de les actuals províncies. En con-seqüència, la vegueria de l’Alt Pirineu és completament inviable per més que les institucions catalanes i els polítics i els ciutadans pirinencs ho vulguin i ho reclamin. Els poders de l’Estat espa-nyol, en el seu afany recentralitzador, no ens permeten als catalans ni deci-dir sobre els nostres afers domèstics. L’autonomia no dóna per a més.

De tot plegat se’n desprén que no-més en una Catalunya independent els pirinencs i les pirinenques podrem tenir la nostra tan llargament reivin-dicada vegueria. Una Catalunya que no es vegi sotmesa als designis d’un govern i d’un aparell judicial llunyans i hostils. En definitiva, una Catalunya

sobirana per decidir com ha de fer-se i desenvolupar-se portes endins. És tan senzill i entenedor com el mateix desig d’alliberament nacional que es-tem vivint d’ençà, justament, d’aquella sentència del TC,

I no és només la vegueria del Pi-rineu que la gent de muntanya gua-nyarem amb la independència. Així per exemple, qualsevol actuació, per petita que sigui, que s’hagi de fer a la conca de l’Ebre i, per tant, a tots els seus afluents de l’Alt Pirineu, es deci-dirà a Catalunya i no pas com ara, a Saragossa. Les línies de molt alta ten-sió, que tants maldecaps provoquen al territori, tampoc no es projectaran des de fora. L’Eix Pirinenc, la principal via de comunicació transversal del terri-tori, també deixarà de “passar” per la capital d’Espanya. Fins i tot (encara que pugui semblar una anècdota), els nostres editors de Garsineu i Salòria ja no hauran de demanar a Madrid els números d’ISBN dels llibres que publi-quen. Comptat i debatut, no caldrà fer

més marrades, península endins, per resoldre allò que ens afecta de prop.

Se’m dirà, i amb raó, que adminis-trar-ho tot des del propi país no és ga-rantia de fer-ho millor que si ens ho administren des de fora. Certament, els diversos governs de la Generalitat no sempre han exercit amb encert les comptències que han tingut i encara tenen. En alguns casos, en el cas del Pirineu, ho han fet molt malament. Però això no treu d’afirmar que, per definició, l’eficàcia en la gestió dels serveis públics és directament propor-cional a la proximitat del punt de deci-sió respecte al lloc on s’ha d’aplicar.

El procés d’emancipació en que està immers el nostre país és ben fàcil d’ex-plicar: som una nació mil·lenària que vol esdevenir un estat. I fa mil anys, els pobles del Pirineu no només ja hi eren sinó que, a més a més, empenyi-en amb força cap al naixement de la nació que ara som.

Només amb la independència tindrem la vegueria///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ISIDRE DOMENJÓ · Escriptor

opinió

Catalunya, Europa, el món, estan afectats per una greu crisi econòmica que ja dura set anys. S’ha dit que d’ella en sortirà una societat que tindrà poc a

veure amb la d’abans.És una afirmació un xic exagerada. Sóc més partidari

de considerar que l’evolució dels individus i de la societat és gradual i sostinguda, i que les crisis i els grans esdeveniments només n’acceleren la velocitat dels canvis en funció de la intensitat de la sotragada. La crisi actual és sens dubte molt aguda, amb doloroses consequències per als individus, les famílies, les empreses i determinats països. Però tot és relatiu: podem imaginar-nos encara una convulsió més gran. Sense anar més lluny Espanya, en la crisi dels anys 1992-1993, també va assolir la xifra del 24% d’aturats.

I el Pirineu? Quines lliçons poden extreure’s de la crisi? Una primera constatació sembla de tota evidència: cal reconsiderar a fons el model d’especialització gairebé exclusiva en la construcció lligada a la segona residència, que tan onerosa resulta ara. I una pregunta associada: la fita principal, el gran objectiu dels pirinencs és ser un destí turístic? L’ambició com col.lectiu és rebre gent i més gent procedent d’altres llocs en quantitats cada vegada més grans? O l’ideal a assolir és un altre més alt i també més difícil; per exemple, constituïr una societat modèlica en educació, en qualitat de vida i en relació harmònica amb la natura? En el ben entès, es clar, que el turisme és i serà una font clau de recursos econòmics en qualsevol escenari. Simplificant molt, podríem identificar un punt fort i un punt feble del Pirineu en l’actual conjuntura. La seva principal fortalesa és sens dubte la creixent consideració de l’ecologia i el paisatge en l’escala de valors de la societat contemporània, i l’automàtica identificació de la muntanya amb aquests dos conceptes. El punt feble es deriva de la crònica manca de força i de cohesió del teixit social pirinenc, amb el corol·lari de l’exaltació del localisme i de la dispersió d’esforços.

Com hauria el Pirineu d’afrontar el futur post-crisi? El veterà economista, pensador i novel·lista José Luís Sampedro, en una recent entrevista a un diari, a les tres paraules que ara ho dominen tot imposades per la fèrria dictadura dels “mercats”, productivitat, competitivitat, innovació, en contraposava tres altres, pel mateix ordre, vitalitat, cooperació, creació.

Crec que són tres idees bàsiques per al futur del Pirineu. Faré un comentari sobre cadascuna d’elles. 1) Vitalitat. És indispensable per a donar noves perspectives al Pirineu en l’enfortiment del seu teixit social. Com fer-ho? Evidentment reforçant tot el que hi ha, tot el que es mou, totes les iniciatives que es generen des de dins. Però essent això absolutament necessari, no és suficient. Cal, a més, fomentar la immigració qualificada de professionals urbans sensibles a l’atractiu de la muntanya, disposats no només a passar-hi el cap de setmana, sinó a quedar-s’hi a viure i treballar. Convé prioritzar els habitatges-taller ben connectats telemàticament front a les segones residències buides més de 300 dies a l’any. Amb un contingent de l’ordre de l’1% dels professionals urbans n’hi hauria prou per inocular nova sava a la societat pirinenca.

2) Cooperació. És essencial la superació dels localismes, de les visions i les polítiques de campanar. Cal incrementar la cooperació intra i extrapirinenca a tots els nivells. Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política afirma que: “en la societat del coneixement la intel·ligència és una xarxa sense centre”. Cooperació entre valls, entre empreses, entre centres d’ensenyament, entre pobles i ciutats (i és clar, amb les potents aglomeracions urbanes veïnes). Cooperació entre la iniciativa pública i la privada. Per pur interès, cal molta més agilitat i generositat en el flux d’ intercanvis. I, 3) Creació, en el cas que ens ocupa, sinònim d’originalitat i de qualitat. És clau l’establiment d’un clima, d’una manera de fer, caracteritzada per la qualitat, la simplicitat i la pulcritud. Qualitat, simplicitat i pulcritud en l’artesania, en les manifestacions artístiques i culturals, en la gastronomia, en els productes industrials, en la senyalètica, en els serveis privats i públics, en l’urbanisme. José Luís Sampedro afegia: “el gaudi de la vida no és qüesti. de quantitat, sinó de sensibilitat, d’intensitat i de compenetració”. Tres mots plens de significat que poden inspirar la nova etapa del Pirineu post-crisi: sensibilitat en els plantejaments socials i en l’ordenació del territori, intensitat en la recerca de la qualitat i en la col·laboració público-privada i compenetració entre l’home i la natura, la millor aposta de futur.

Joan Ganyet i Solé. Col·lectiu APiA, Pirineu

Opinió

Pirineu: les lliçons de la crisi////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN GANYET · Col·lectiu APiA, Pirineu Opinió

98

Parc Olímpic del Segre, centre internacional d’esports d’aventura /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

El Parc Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell, és el centre d’Esports d’Aventura del Pirineu. És un

complex esportiu que combina els espais de lleure amb la pràctica d’esports d’aventura (Ràfting, Piragüisme ....)

En l’entorn de parc urbà, cal destacar la concepció dels jardins amb més de 700 arbres plantats, la zona de jocs infantils i la terrassa del Bar-Restaurant. Aquest escenari representa un entorn magnífic per la pràctica d’aquests esports als canals d’aigües braves i tranquil·les.

El Parc és accessible a tothom; famílies, amics, grups ... i disposa de tot el material personal: vestits, botins, impermeable i tècnic: salvavides, casc, embarcacions ... i un important nombre de monitors qualificats que permeten gaudir de les diferents activitats amb total garantia de seguretat i confort.

El ràfting, descens guiat en bot pneumàtic pels canals d’aigües braves. A partir dels 9 anys.

El Piragüisme, desplaçament en ca-noa i kayak pel canal d’aigües tranquil-les. Per a totes les edats.

L’Open-Kayak, descens pels més

valents pel canal olímpic d’aigües bra-ves. Majors de 16 anys.

Són les activitats d’aigua més sig-nificatives que tenen un volum anu-al de 45.000 persones que representa que l’empresa del Parc del Segre sigui una de les més importants del mercat d’aventura català.

Complementàriament a l’activitat es-portiva d’aigua, el Parc Olímpic disposa també del passeig en barca de motor

elèctric pel canal d’aigües tranquil·les, destinada bàsicament als col·lectius que fins ara no podien practicar cap acti-vitat al Parc, nens de menys de 5 anys, persones de la 3ª edat i persones disca-pacitades.

El Centre BTT, amb 1.003 km se-nyalitzats, i la promoció de la Marxa Nòrdica són complements d’altres ac-tivitats que es poden fer aprofitant la infraestructura del Parc.

Com a novetat per aquest any, el Parc proposa Paquets d’1 dia, combi-nant les diferents activitats (Ràfting, Pi-ragüisme i Lloguer de bicicleta) amb Di-nar inclòs al Restaurant de la instal·lació.

tema de portada

3 ACTIVITATS + DINAR (+ 9 anys)(PIRAGÜISME + RÀFTING + DINAR + BTT)

PREU PACK:



2 ACTIVITATS + DINAR (+ 6 anys)(PIRAGÜISME + DINAR + BTT)



turisme

Tenir la combinació perfecta per a tota la família és molt fàcil a Encamp. Un estiu més, la petita parròquia andorrana demostra ser la localització

perfecta per gaudir de la naturalesa amb tota la família en un entorn inigualable i amb totes les facilitats necessàries. Des del 25 de juliol fins al 13 de setembre, els visitants podran gaudir del Funicamp, el giny més llarg d’Europa i la porta d’entrada a la riquesa i la història de l’entorn i el paisatge pirinenc. En només 25 minuts, i després de recórrer més de sis quilòmetres resseguint la vall dels Cortals, el visitant arriba a 2.502 metres d’altitud, on es poden fer moltes activitats.

Aquest estiu també és el punt de sortida de múltiples rutes a peu i d’excursions amb 4x4 i amb guia. Tota la família podrà gaudir dels paisatges d’alta muntanya, explorar l’entorn i, fins i tot, albirar algun dels habitants habituals de la zona, com marmotes o cabirols. L’oferta del Funicamp també permet gaudir del patrimoni cultural i històric amb una visita a l’Orri del Cubil. Aquest espai ofereix una experiència única gràcies a la descoberta de l’activitat ramadera i de la transhumància sota el guiatge d’un pastor.

Les excursions del Funicamp permeten també descobrir el llac de Pessons i el seu entorn admirant les magnífiques vistes i acabant la jornada amb activitats com la pesca o el

senderisme.

Passejada per la vall dels Cortals

L’excursió amb el Funicamp permet aturar-se a l’estació intermèdia per poder gaudir d’una passejada per la vall dels Cortals. Allí es pot fotografiar la peculiaritat del seu paisatge rural i de muntanya o fer una via ferrada, diverses rutes a peu o practicar l’escalada al rocòdrom exterior dels Cortals.

Totes aquestes excursions poden obrir la gana dels visitants. Per això, la zona també disposa d’una gran oferta de restauració, tant a Pessons com al punt de sortida del giny a Encamp així com a l’arribada a la zona de les Solanelles. Gràcies a la nombrosa oferta de restauració de la població, el visitant també pot gaudir d’una proposta diferent a cadascun dels establiments d’Encamp.

Els visitants que ho desitgin podran divertir-se de les 10 a les 17 hores durant tot l’estiu i gaudiran de dos dies de portes obertes el 2 de setembre amb motiu de l’arribada als Cortals d’Encamp de l’etapa reina de La Vuelta i el 8 de setembre amb motiu de la Diada de Nostra Senyora de Meritxell. Dues jornades més per gaudir d’aquesta gran experiència familiar.

Encamp, les portes de la muntanya/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Encamp

1110

Oliver Vergés: “Hi ha una certa marginalitat historiogràfica i de molts aspectes al Pirineu”//////////////////////////////////////////////////////////////////////ADRIÀ SOLÉ · Montellà

Oliver Vergés va néixer a Terrassa, té 25 anys, és llicenciat en Història i màster en Ciències de l’Antiguetat i l’Edat Mitjana. La seva tasca

investigadora es centra fonamentalment en el comtat d’Urgell i el Pirineu Medieval. És investigador de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universtitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Quina és la teva vinculació amb el Pirineu sent

de Terrassa?

Una part de la família és d’aquí al Pirineu. La meva padrina paterna és originària d’All, però va viure tota la infància i joventut a Montellà, i jo hi anava sempre, caps de setmana, vacances de Nadal, d’estiu… Posteriorment la meva tasca investigadora s’ha centrat en estudiar el Pirineu Medieval.

Què és el que et va portar a estudiar història?

Vaig tenir una crisi existencial en un moment determinat, no sabia si continuar els estudis, i el meu interés per la història va ser el que em va fer seguir estudiant.

Quan vas decidir centrar els teus estudis en la

història del Pirineu i del comtat d’Urgell? Va ser

casualitat?

Ja vaig centrar el Treball de Recerca en fer un petit estudi sobre una torre que hi ha Montellà. Aquest estudi em va portar a estudiar la familia dels Lavansa. A partir d’aquí em va interessar la història del comtat d’Urgell.

Tant t’ha interessat que quest agost publiques

un llibre sobre el comtat d’Urgell.

Sí, es tracta d’un estudi entre els anys 980 i 1010 que van marcar un abans i un després en la realitat política, social, econòmica i territorial del Pirineu. Una realitat poc estudiada en la qual dos grans personatges dels comtats catalans d’aquell any mil, el comte Ermengol

i el bisbe Sal·la de la Seu d’Urgell, van tenir un paper protagonista. El llibre es titula Urgell a la fi del primer

mil·leni i porta per subtítol Els anys del comte Ermengol I i

del bisbe Sal·la (980 - 1010).Com és que fins a dia d’avui no s’ha donat a

conèixer tota aquesta història pirinenca?Tinc la sensació que tot el que queda fora de

l’òrbita de Barcelona queda poc estudiat. Hi ha una certa marginalitat del Pirineu en molts aspects, i historiogràficament també.

Ja, però en canvi en altres zones fora de l’òrbita

Barcelona sí que hi ha grans estudis fets…

Sí, cap a Ripoll i Vic hi ha molta més història perquè hi ha molt més estudiat. Cap al segle XIX i XX hi havia més facilitats per accedir a aquests dos llocs que no pas al Pirineu. Semblava que només existia Ripoll en aquella època, i ara s’està donant a conèixer la història de les comarques de l’Alt Urgell i Cerdanya.

Per tant, ara podríem dir que hi ha un cert canvi

en aspecte.

És cert que hi ha un canvi de tendència, el que jo dic com un cert ‘renaixement pirinenc’. S’està creant una idiosincràsia pròpia. Estem gaudint de les primers generacions que han marxat a estudiar a fora i han tornat. Això és possible perquè el territori ens respon. Si no hi hagués aquest agraïment social, costaria que hi hagués aquest ‘renaixement’.

actualitat

1312

Colau accepta repensar la candidatura Barcelona-Pirineus//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Ordeig, candidat del PSC per Lleida //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, ha rebut la pressió de CDC, ERC i el PSC per tal de no descartar la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern

del 2026 (tema amb el que obríem la portada de la revista del mes passat). Així, el passat 24 de juliol es va celebrar un ple extraordinari a l’ajuntament de Barcelona en el quels es va decidir reflexionar sobre el projecte, no descartar-lo de moment i crear una comissió que estudiarà la viabilitat de la candidatura de Barcelona als Jocs. El debat, doncs, continua.

El plenari va comptar amb la presència de diversos alcaldes pirinencs com el de Puigcerdà, Albert Piñeira, i el de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, que van aprofitar per reunir-se amb l’alcaldessa i fer-li arribar la seva opinió sobre la importància que el projecte té per a les comarques de muntanya.

El diputat del PSC i portaveu de Compromís a l’ajuntament de la Seu d’Urgell, Òscar Ordeig, serà el cap de llista del PSC per a la circumscripció de

Lleida, el Pirineu i l’Aran a les properes eleccions que se celebraran el 27 de setembre. Ordeig serà candidat dels socialistes després de guanyar les primàries del partit celebrades el passat 23 de juliol.

El diputat urgellenc va assegurar que treballarà per fer arribar la veu i la força del PSC de ponent i de muntanya al Parlament de Catalunya. Ordeig, que ha estat diputat l’últim any en substitució d’Àngel Ros, durant aquests mesos ha impulsat 552 iniciatives parlamentàries per “defensar una millora dels pressupostos, aturar les retallades en serveis públics, millorar el dèficit en infraestructures i equipaments, demanar accions de dinamització econòmica per a les zones rurals, reclamar el reconeixement de la singularitat de la val d’Aran o impulsar un sector agroalimentari més competitiu, entre d’altres”.

actualitat

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com

Descomptes en els museus del Pallars Sobirà//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Sort

Acaba la reconstrucció de la cabana de pastor d’Escanilles//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Vall de Cardós

Els visitants allotjats al Pallars Sobirà podran gaudir, aquest estiu, d’un 10% de descompte en la majoria dels museus i espais visitables de la comarca. A més,

amb la visita a dos dels espais, podran optar al sorteig d’un viatge en màquina Snow-Retrac.

El díptic de descompte es podrà recollir a qualsevol dels allotjaments de la comarca i anirà segellat per l’establiment d’allotjament corresponent. Amb la visita a qualsevol dels espais de pagament que ofereixin el 10% de descompte, mínim 2 espais, i amb el segell de cada un d’ells, podran participar en el sorteig d’un viatge gratuït per a dues persones amb Snow-Retrac al Mirador de Corbiu , Estació d’Esquí d’Alta Muntanya de Tavascan al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

La reconstrucció de l’antiga cabana de pastor d’Estanilles, a la muntanya de Boldís, al Pallars Sobirà, ha finalitzat. La caseta, situada dins els límits del

Parc Natura de l’Alt Pirineu, proporcionarà una mmajor confort al pastor contractat pel Projecte Life+Piroslife, que gestiona la Generalitat i cofinança la Unió Europea. Aquest treballador realitza la vigilància d’uns 1.000 caps de bestiar oví de diferents ramaders de la vall de Cardós que pasturen durant tot l’estiu en zona de presència continuada d’ós bru. La construcció d’aquesta cabana també permetrà gestionar millor les pastures on romanen les ovelles en aquesta estació de l’any, disminuint els desplaçaments diaris del bestiar, i donar aixopluc als ramaders dels pobles de Boldís Jussà i Sobirà.

actualitat

1514

Aquest estiu, el Museu de la Conca Dellà (a Isona) i l’espai Dinosfera (a Coll de Nargó), posen en marxa un extens programa d’activitats que

té com a objectiu donar a conèixer l’extraordinari registre fòssil de dinosaures que hi ha a Catalunya i la feina que duen a terme els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont en aquesta zona. Les propostes inclouen xerrades, tallers, visites a excavacions i, fins i tot, la possibilitat de participar en tasques relacionades amb la recerca paleontològica.

El mes de juliol es va començar la preparació del coll de dinosaure sauròpode de més de cinc metres de longitud

Els dinosaures del Pirineu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Isona/Coll de Nargó

cultura

Barri Sta. Magdalena, 155 Tel. 617 835 10425700 LA SEU D’URGELL(Lleida)[email protected]

VENDA I COL·LOCACIÓ DE PEDRA

Anuncia’t a VIURE ALS PIRINEUS

Mòb. 699 24 18 71

ELS ENCANTS DE LA SEU COMPRA-VENDA (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4 Telf: (+34) 622 533 604. (+376) 337 957

[email protected]

També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles.

que es va extreure del jaciment d’Orcau a finals de l’any passat. El procés consisteix a eliminar les més quatre tones de terra que embolcallen els ossos per tal d’extreure amb cura els ossos.

Aquesta primera fase serà oberta al públic que visiti el Museu de la Conca Dellà durant els mesos de juliol i agost i la primera quinzena de setembre. Pels més petits es preveu que puguin participar d’aquesta tasca sota la supervisió dels paleontòlegs.

empreses

Acontinuació exposem les respostes a les dues preguntes que formulem al titular, i altres dubtes que es puguin plantejar respecte al projecte Alt

Urgell Fibra impulsat per dos joves urgellencs: Formem part de la plataforma GUIFI, per un In-

ternet obert, lliure, neutral i de tots: una iniciativa que va néixer a Gurb l’any 1994. Els vilatans del po-ble no disposaven d’Internet i semblava que a cap operador l’interessava col·locar infraestructures. Els veïns van crear una xarxa del poble, totalment indepen-dent de les grans companyies, amb les seves pròpies mans i diners que recol·lectaven per crear noves infraestructu-res de comunicacions i fer el manteniment de la xarxa. Amb la mateixa filosofia, col·lectius d’entitats, persones o organitzacions com Alt Urgell Fibra, ens dediquem a ampliar aquesta xarxa GUIFI col·laborant amb el des-plegament de nous trams de xarxa i el seu manteniment. Nosaltres volem anar més enllà i oferir Internet a la màxima velocitat i amb un preu just. Sense comis-sions, restriccions o permanències absurdes. Amb una fibra òptica de qualitat lliure, oberta i neutral. Per aconseguir-ho, volem tancar acords amb diverses entitats públiques i privades, perquè podem oferir el nostre servei al millor preu sense monopolitzar-les, fo-mentant la competència sana entre empreses que ofe-rim serveis públics a través d’una xarxa de comuns. I en aquells indrets on el cablejat de fibra òptica encara no està instal·lat, comptem amb les aportacions dels veïns que la volen fer arribar que ens ajuden a finançar les obres i la infraestructura a canvi d’un preu just pel servei de da-des i manteniment que garanteixi el seu funcionament.

1. Com puc formar part de la xarxa

La xarxa ja existeix? Només cal que col·laboris amb una aportació inicial per poder ampliar la xarxa i ar-ribar a més gent. Un cop fet el desplegament i la instal-lació interior del edifici fins a la llar (FFTH), podràs gaudir d’Internet de qualitat a la màxima velocitat per sempre i marxar, si vols, quan vulguis, sense cap cost. La teva aportació a més a més, contribuirà a generar una economia d’escala, és a dir, quants més siguem menys pa-garem.

2. I si encara no hi ha prou veïns que vulguin la

xarxa? Només ens cal que un mínim de veïns de la ma-teixa zona o barri que estiguin interessats en tenir fibra òptica i vulguin col·laborar en el desplegament per habili-tar el servei de fibra a la seva llar.

3. I què puc fer amb la fibra òptica? O què no puc fer ara mateix? Imagina’t una casa on els nens poden parlar amb el seu amic d’Austràlia mentre el pare i la mare veuen una pel·lícula d’alta definició a temps real sense haver-la de carregar prèviament. Una casa do-mòtica amb fil musical a tota la casa amb les cançons que agraden a cadascú… o imaginat una empresa on totes les

seves comunicacions son a través de fibra òptica, es pot tenir totes les seus interconnectades, centralitzant en un únic punt tots els seus servidors i equipaments de comu-nicacions, connexions remotes, fer videoconferències sense talls, backups on-line al núvol, i tot això amb sense afectar al normal funcionament de la resta de usuaris de la xarxa de l’empresa, etc... , tot amb una única connexió.

4. Perquè escollir Guifi.net i Alt Urgell Fibra?

Si ets dels que prefereixes pagar pel que és just i no t’agrada haver de cercar la lupa abans de con-tractar un servei d’Internet ets dels nostres! Com tu, hi ha moltes persones que, cansades de pagar per comissions, quotes de manteniment de línies absurdes o permanències fins a l’eternitat, vam decidir anar més enllà i apostar per una xarxa lliure, oberta i neutral com Guifi.net. Alt Urgell Fibra és un d’ells i per això volem difondre aquest nova filosofia i model d’entendre les comunicaci-ons, una fibra òptica de tots i per a tots.

COL·LABORACIONS I DONACIONS

Pel tal de dur a terme el nostre projecte de desplega-ment de la xarxa oberta, lliure i neutral de fibra òptica, és necessària l’aportació de tothom que vulgui col·laborar en el seu finançament. Els diners recaptats mitjançant do-nacions (GUIFI.NET), patrocinis o micromecenatge, són destinats al desplegament de la xarxa, per tal que tothom pugui tenir-hi accés. Així, com a resultat, tenim una xarxa de fibra òptica que pertany als propis usuaris, que son els que han contribuït al seu desplegament. Això els garanteix la lliure utilització i tenir quotes de connexió a preus jus-tos, ja que no han de pagar el retorn de la inversió de cap empresa privada ni el peatge per la utilització de la xarxa.

AVANTATGES FISCALS

Les donacions fetes a la fundació GUIFI.NET per part de les empresses tenen un 35% de deducció fiscal, segons estableix la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal d’entitats sense ànim de lucre i incentius fiscals al mecenatge. Les realitzades per particulars tenen una des-grabació a la declaració de la Renda del 25% al 50% segons quantitats i duració.

Nosaltres t’ajudem a aclarir els teus dubtes. Envia’ns un e-mail a [email protected], visita la nostra pàgina web www.alturgellfibra.cat, o segueix-nos a Facebook i Twitter @alturgellfibra.

Per què escollir fibra òptica i per què Alt Urgell Fibra?////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

1716

L’Albert de Gràcia va néixer i créixer a Barcelona però tan bon punt va acabar els estudis

de geologia es va traslladar a viure a la Seu d’Urgell on s’ha convertit en un activista cultural. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, té una pàgina de facebook dedicada al temps al Pirineu, ha escrit el llibre L’Urgellet i la Seu d’Urgell. El patrimoni

i 40 rutes a peu (Guies Xafatolls, d’Edicions Salòria) i ara també ha editat el Calendari del Temps Pirinenc

que es pot trobar a les llibreries del Pirineu.

Què és el que et va fer decantar

per estudiar geologia?

Sempre he estat un apassionat del Pirineu. No tenia massa clar que estudiar, i després d’estar investigant vaig veure que Geologia era la carrera que més em podia aportar.

Ets un gran aficionat a la

metereologia. Des de quan

t’interessa? M’interesso per la meteorologia

abans que per la muntanya. Quan tenia 8 anys ja veia la previsió del temps i jugava a fer pronòstics. Sempre ha estat un tema que m’ha interessat.

Quan decideixes crear el blog

Meteo Pirineus Catalans?

Fa uns 5 anys vaig crear una pàgina al facebook per parlar sobre el Pirineu i, especialment, sobre qüestions de metereologia. Vaig veure que això tenia èxit perquè tenia uns 3.000

seguidors i vaig decidir crear la pàgina Meteo Pirineus Catalans el passat mes de febrer. Ara ja tinc més de 9.400 seguidors.

Quina és la singularitat del

temps al Pirineu?

Sempre dic la mateixa frase: El Pirineu no deixa de ser grans barreres climàtiques i per això en un dia et trobes molts tipus de temps diferents.

I per què està sent tan calorós

aquest estiu?

Hi ha hagut tres onades consecutives de calor. El problema ha estat que aquestes onades no han acabat amb pluges, fet que ha agreujat la situació. Per sort, ara la cosa ja ha canviat, i segons els models meteorològics tindrem un agost més fresc.

Ara també has publicat el

Calendari del Temps Pirinenc de l’any

2016. D’on et va venir la idea de fer-

lo?

La idea va sortir d’una exposició de fotografia que estic fent sobre Meteorologia del Pirineu. La gent va quedar tan entusiasmada amb les fotografies que vaig decidir fer-hi un calendari complementat amb diferents anècdotes i explicacions sobre particularitats del temps al Pirineu.

empresesAlbert de Gràcia: “Hem tingut tres onades consecutives de calor però, per sort, l’agost serà més fresc”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ADRIÀ SOLÉ · La Seu d’Urgell

1918

Qui ho havia de dir que una les empreses amb més projecció internacional de Pirineu fos

una empresa de tatuatges. Demon Tattoo, de la mà de Dani Martos, amb només 10 anys de trajectòria, s’ha convertit en un referent en aquest món, sobretot en la seva especialitat, el realisme. Dani Martos ha obtingut més de 60 premis internacionals en diferents convencions internacionals. La seva reconeguda trajectòria es pot veure amb els més de 2 milions de seguidors que té a la seva pàgina de facebook.

També imparteix seminaris per tota Europa en els quals ensenya a millorar les tècniques del tatuatge

realista.Tot i ser un dels tatuadors amb

més prestigi del moment, el Dani és un enamorat de la seva ciutat, la Seu d’Urgell, on té el seu estudi, en ple centre històric. En aquest estudi hi podem trobar constantment diversos artistes reconeguts en l’àmbit

nacional i internacional.Dani Martos comenta que “el

tatuatge és una forma de vida i d’expressar l’art a través de la pell”. També afegeix que “això no és una moda ja que dura tota la vida”.Finalment afegeix que això dels tatuatges no és una cosa nova, sinó que hi ha algunes mòmies d’Egipte, on ja s’aprecia algun tipus de dibuixos a la pell, similars a tatuatges.

A banda de fer tatutages, a la botiga també disposen d’una màquina làser per a elimanar-los. La botiga Demon Tatto la porta el Dani Martos, el professional dels tatuatges, i la seva parella, la Mònica Artigues, que s’encarrega de la gestió de la botiga.

L’establiment està situat al nº12 del carrer Major de la Seu d’Urgell i el seu horari és de dimarts a dissabte de 11h a 14h i de 17h a 21h.

Els telèfons de contacte són:

973 35 42 20 i 636 714 474.

www.facebook.com/tatuajesdemon

empresesDemon Tattoo, expressar l’art a través de la pell///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

territoriGaudeix del Club Vip Baqueira Pallars d’Esterri d’Àneu /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

El Club Vip Baquei-ra Pallars ofereix a uns preus molt es-

pecials els seus apartaments turístics, situats a Les Valls d’Àneu, concretament Lu-xury House Esterri d’Àneu i Luxury House València d’Àneu. Uns apartaments que es poden contractar ja sigui només com a allotja-ment o be acompanyats de paquets turístics.

Els apartaments són de gran qualitat, en troba-reu d’1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat per 2, 4,6 o 8 persones. Els trobem to-talment equipats, tots els electrodomestics i estris de cuina, roba de llit, toballo-les i una decoració perso-nalitzada a cada allotjament que us agradara.

L’empresa ens proposa per aquest estiu l’allotja-ment acompanyat d’activi-tats com el Ràfting, Caiac, Hidrospeed, excursions a

cavall, excursions BTT, descens de Barrancs i tot ti-pus d’activitats per conèixer racons encantadors i plens d’emocions al Pallars So-bira. I pels que no vulgueu tanta activitat, aventura i adrenalina podeu disfrutar

de les excursions guiades, tenim variar opcions, des-de les que estan pensades per fer un planer paseig acompanyats d’un guia que ens fara conèixer l’entorn, interpretar la flora, fauna i romànic que ens envolta o

les ja més dures i pensades per la gent que vol disfrutar l’alta muntanya, ens acom-panya un guia que ens fara conèixer llacs i pics d’al-ta muntanya així com tot el seu entorn i la història (Camí de la Llibertat, etc).

LA BATLLIA DE BELLVER.30 indrets llegendarisde MANEL FIGUERA

ALTRES LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ GUIES XAFATOLLS:1. El Baridà. 39 indrets llegendaris2. L’Urgellet i la Seu d’Urgell. El patrimoni i 40 rutes a peu.3. Pels estanys de Cerdanya.

Demana’l a la teva llibreria.

E l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerència. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb

amics i família. Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques

i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars.

Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros.

El local està completament climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure.

Per a fer reserves tant per a particulars com per a grups grans es pot telefonar al 973 045 220.

El lloc de referència és just al davant de la plaça d’Europa i al costat de l’estació d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat.

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

2120

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU CONSERVESEntrevista als impulsors del Tupí de Cerdanya

SECTOR EQUÍLa carn de poltre:saludable i sostenible

OVELLA XISQUETAL’amor a la ramaderia de Carnisseria Riu d’Esterri

www.tupidelacerdanya.cat

2322 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Joan Sangenís: “Seguim amb la filosofia de sempre, posant en valor els fruits silvestres” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Bor

Han passat més de 30 anys des de que el Joan Sangenís i la Caterina Solé van començar a vendre

fruits del bosc. Primer els collien i venien en fresc però les circumstàncies, com aquell qui diu, els van obligar a elaborar la producció i vener-la envasada. “Un dia, l’any 1982, vam collir 25 quilos de gerds a Prats d’Aguiló. Com que no els podíem vendre en fresc vam anar a comprar pots i vam fer mermelades, les vam portar al Josep Maria Boix i li vam dir si volia conserves? Va dir “i tant!” i així va néixer el Tupí de Cerdanya”, explica el Joan.

A partir d’aquest fet van començar a fer conserves en un obrador a l’Hotel Boix de Martinet, conjuntament amb el Josep Maria i la Dolors, fins que la riuada del 1982 es va emportar tots els pots de conserva acumulats durant els mesos de bon temps. Allò, però, no els va fer abandonar. L’any següent, el Joan i la Caterina obrien la botiga a la Plaça de Bor, a l’antic edifici de les escoles del poble, lloc on encara són avui.

La base del treball del Tupí són els fruits silvestres i les herbes aromàtiques que es troben per la Cerdanya: gerds, aranyons, roselles, cireres, pomes reinetes, mores, codonys, avellanes, etc. “Són productes excel·lents però poc valorats, no s’aprofiten prou”, diu el Joan. En definitiva, són els mateixos productes que avui conformen la base del treball del Tupí, encara que actualment han ampliat la producció amb l’elaboració de salses, patés, condiments, infusions, melmelades, aiguardents, olis, etc. Al Joan li agrada experimentar i descobrir nous sabors. “Ara estic especialment content d’una compota de poma reineta

amb formatge del tupí”, assegura cofoi. “Invento coses, per exemple, ara estic treballant en una gama de productes que en dic Salsum, feta amb tomates”, afegeix.

Els hi pregunto a la Caterina i al Joan quin és el secret de treballar tants anys junts en un projecte artesanal com aquest i amb tanta constància? I la resposta és clara: “Són projectes personals molt durs però has de ser tossut, creure molt en tu mateix i no dimitir mai per res…”

Amb el pas del temps, aquesta parella han sabut mantenir intacta la seva filosofia vital i professional al voltant d’un plantejament iniciàtic: aprofitar el que el bosc ens dóna, que és molt, i treballar partint de criteris molt estrictes de qualitat. Això no ha canviat ni un milímetre des d’aquell dia que van collir 25 quilos de gerds a Prats d’Aguiló.


El paper de l’alimentació en la prevenció del càncer /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CECÍLIA TORRES · Sort

Algunes de les causes per les quals l’enfermetat apareix al nostre organisme són:

1. Traumes emocionals i/o espi-rituals (de conciència) que acaben transformant-se en dolors físics.

2. Disfuncions a nivell energètic. Els éssers vius som organismes elec-tromagnètics i, cada cop més, les noves tecnologies ens inunden amb multitud d’ones i freqüències que aconsegueixen desequilibrar-nos.

3. La intoxicació (interna i externa) que converteix el nostre organisme alcalí en àcid.

4. La desnutrició, no per la quanti-tat de menjar, sinó per la qualitat, ja que no obtenim els nutrients essenci-

als necessaris per la vida. Per això és tan important una ali-

mentació sana i lliure de substàncies tòxiques. Una dieta sana i una cor-recta combinació dels alimentes pro-dueix una correcta digestió, una fàcil eliminació i permet fer una desinto-xicació total. Permetre el descans fisi-ològic de l’aparell digestiu, i realitzar una alimentació pautada, causa un augment de l’energia vital.

Cecilia Torres Cruzado Nutricionista · col. N 3063REBOST DEL PIRINEU

C/ Mayor nº 35 - 37

Sort

Telf: 973 621 103

Reserves i més informació: 690 036 434 - 973 650 737 Carretera Talarn/Trempwww.campinggaset.com

Al costat del llac de Sant Antoni, per desconectar i gaudir de l’aigua.Bungalows, zona d’acampada, wi-fi, estació de desinfecció de barques, bar, barbacoa, restaurant, piscina, parc infantil, sala de jocs, pista de tenis, pista poliesportiva, etc...

Obert de l’1 d’abril al 15 d’octubre.

CàmpingGaset

Càmping La Mola, per passar uns dies a la natura/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Espot

Obert fa uns 30 anys, c àmping La Mola és un lloc idoni per gauidr d’un ambient molt tranquil i fa-

miliar. Situat al costat d’Espot, i del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici és un lloc ideal per poder gaudir de la natura i dels Pirineus.

Al càmping La Mola, podrem desco-brir l’entorn, practicar esports a l’aire lliure, fer senderisme, excursions... Un indret on es pot fer una multitud d’acti-vitats per les muntanyes, pels llacs i per les rutes romàniques de la zona. Entre d’altres llocs magnífics, també podem visitar el pont romànic d’Espot, museus, ermites i santuaris, a més de conèixer els diferents pobles de la zona.

Obert des de juliol fins a finals de se-tembre, amb tota classe de serveis com bungalows, parcel·les de fins a 120 m2, Bar-Cafeteria, camp de futbol, piscina, pistes de tenis, rentadores, barbacoes,

sales de jocs, supermercat i lavabos ade-quats a minusvàlits.

Crta. d’Espot LV-5004, Km 525597 Espot, Pallars SobiràTelf. 973 624 024

[email protected]

www. campinglamola.com

CasaFeliu

Telf: 973 623 092Mòb: 607 999 730

[email protected]

Allotjament, bar, restaurant, al voltant d’un entorn natural ideal per fer rutes de muntanya.Lloc familiar.

TAVASCAN

A la teva llibreria, El poltre de la Lluna

Col·lecció Petit Pirineu Edicions Salòria


Dedicació i vocació. Joan Riu és el pare de la família ramadera que explota Casa Farré situa-

da a Borén i fundada el segle XVIII. Una llarga tradició ramadera d’avis, vesavis..., de tota la vida. Una casa arrelada a les costums de les terres pallareses de sempre i de les Valls d’Àneu. Una família que ha sabut transmetre al llarg de generacions l’amor per la ramaderia, la xisqueta i la vida de muntanya.

L’ovella xisqueta és una raça au-tòctona originària del Pallars. Una ovella que s’ha adaptat a la climato-logia del Pirineu i a les condicions de la vegetació d’alta muntanya. La seva carn s’ha convertit en un producte molt apreciat.

El seu establiment és la Carnisse-ria Riu d’Esterri d’Àneu, gestionada també per la família, per la Maria

Teresa i per la seva filla Sílvia. Qua-litat i productes de proximitat: bon formatge artesà, embotits elaborats com abans, carn de vedella bruna dels Pirineus, pollastre ecològic i una àmplia varietat de vins i aiguar-dents.

La carn de corder xisquet de la seva explotació la podem trobar a la Carnisseria Riu, o bé comprar-la per internet a www.nivaira.com. L’establiment està situat dins el su-permercat Plusfresc, a l’entrada del poble a mà esquerra.

Carnisseria Riu

Venda a la botiga, al detall i on-

line

www.nivaira.com

C. Major, 72 · Esterri d’Àneu Telf. 973 62 61 17

Carnisseria Riu d’Esterri: productors de carn d’ovella xisqueta/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

Refugi Gall [email protected] de Virós · Alins

Telf. 672 432 543

www.refugigallfer.comwww.essenciadelaterra.com

BAR ESTACIÓ DE TREMP

www.barestacio.com

Telf. 973 651 307

c/Montllobar, 5 · Tremp

Un lloc excepcional per gaudir de la primavera, d’un bon esmorzar, menús diaris, tapes, pollastres a l’ast per emportar, entrepans, i de la seva terrassa a l’aire lliure. Bon pàrquing.

Bar Restaurant Els Traginers de la Pobla de Segur Plats convinats, pizzes, entrepans freds i calents, ‘pica pollo’, etc... Begudes i tot el que vingui de gust del nostre bar.També podeu fer unapartideta al nostre billar.Obert tots els dies.C. Estació, 34. La Pobla de Segur. Telf. 973 68 06 17

Per a més informació i reserves:

973 623 180 o 973 623 156

Ctra 403 (a 13 km de Tavascan) · Ainet de Cardós

Gaudeix de la Vall de Cardós

al càmping Contioles.

En plena natura, passejades, visites culturals,

excursions, senderisme i molt més…

Càmping Contioles


Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Agulló és un indret encara força des-conegut de la vall

del Montsec i que us re-comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, ar-relada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa.

Aquest tarannà autèn-tic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avant-passats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que com-plementen amb dos allot-

jaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser-veis i oberts tot l’any.

Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso-nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an-tiguitat, 4 places de capaci-tat i adherida a casa Ros.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertu-sa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger

i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan-tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

En definitiva, estem en un espai ideal per al sende-risme, btt, esports d’aven-tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia.

Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesa-na: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-nyades.

Casa Ros i Cal Selmo

Josep MiradaTel. 659 287 063

973 455 138 [email protected]

Camí de l’Observatori · Àger

Tel. 973 45 50 47 · www.calmaciarol.com

A l’estiu,concerts

a la fresca

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions

Telf: 973 624 068 · [email protected] · www.camping-solau.com


La carn de poltre: saludable i sostenible/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

Les dietes sostenibles són aquelles de baix impacte ambiental que contribueixen a la seguretat ali-

mentària i nutricional de la població en el present, però també en el futur. Per tant, tenen un efecte protector i respec-tuós amb la biodiversitat i alhora són econòmicament justes i assequibles, i sobretot nutricionalment adequades, innòcues i saludables.

I què hi té a veure això amb la carn de poltre? Doncs tan senzill com dir que la carn de poltre és un clar exemple d’allò del que ha de composar aquest tipus de dietes, ja que és un aliment saludable i alhora sostenible.

Començant pel terme saludable, la carn de poltre és una de les més nutri-tives que hi ha. Aporta, com la majoria de la carn, peix i ous, les proteïnes de qualitat imprescindibles per al desen-volupament i manteniment del nostre cos; però es diferencia pel seu baix con-

tingut en greixos i el seu contingut en ferro força superior. A més a més, és una font d’àcids grassos omega-3 que, com passa amb el peix blau, li confe-reixen propietats cardiosaludables. És rica en vitamines i minerals, de fàcil digestió, apta per a tots els públics i es-pecialment recomanable per a nens, jo-ves, esportistes, persones amb anèmia

i gent gran.Pel que fa a la sostenibilitat, a dife-

rència d’altres animals destinats al con-sum humà, els cavalls del Pirineu viuen lliurement durant tot l’any als prats i muntanyes, on s’alimenten de l’herba fresca, on pasturen i s’hidraten bevent una aigua totalment natural.

C/ Doctor Benavent s/nAl poble mateix d’ espot

Mòb. 605 093 [email protected]

Ainet de CardósTelf. 973 623 [email protected]

Des de fa 23 anys, a Ainet de Cardós trobem l’establiment Samarra, amb un ambient familiar i acollidor.Funciona com a bar restaurant, amb habitacionsi apartaments.

SamarraPensió Restaurant

3332

Tot està en el nostre interior////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOAN RIBÓ GRAU · Sanergista

Després de parlar de la SANER-GIA I L’ACTIVACIÓ DEL SER, us explicaré altres terà-

pies que porto a terme i que són el

Reiki, la Sanació Energètica i els

Registres Akasics. Aquestes tècni-ques són diferents a la Sanergia i a l’Activació del Ser però no per això perden importància. Es podria resu-mir com que tot està dins nostre i que hem de fer un aprenentatge per arri-bar a canviar els nostres pensaments per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, per estar tranquils, per te-nir una vida més satisfactòria, etc. No hem de voler viure la vida que porti

el nostre veí, un familiar o qualsevol persona del carrer, sinó que hem de valorar-nos i respectar-nos amb molt d’amor.

És clar que tots aquests canvis de pensaments requereixen esforç constant, que no és fàcil però tampoc molt difícil, només és qüestió d’intentar-ho posant-hi el millor de cadascú. Personalment, he de dir que m’han ajudat molt les teràpies que m’han anat fent al llarg de la meva vida com la connexió, l’activació del ser, Reiki, la regressió, etc. De mica en mica, amb aquestes tècniques s’aconsegueixen fer aquests canvis

tant importants que ajuden a la persona a treure el seu potencial amagat.

Si consideres que estàs en un procés de canvi i vols millorar en algun aspecte de la teva vida, t’ofereixo l’oportunitat de provar aquestes tècniques i avaluar-les per tu mateix. Sempre hi ha resultats quan es fa la feina ben feta. Recorda que el més

important no és arribar al cim,

sinó que és arribar a un mateix,

així que t’animo a provar aquestes tècniques energètiques.

Moltes gràcies.

Joan Ribó Grau - SanergistaTel. 606 510 949

[email protected]

benestar

Per uns arriben les vacances i per altres s’acaben, però l’estiu sempre ens ve acompanyat de

calor (ha estat especialment així aquest passat mes de juliol que ha estat molt calurós), insectes, i sobretot quan hi ha nens a casa, d’una compra compulsiva de productes “anti” per intentar evitar mals majors.

Abans de sortir de vacances preparem una farmaciola amb tots els “per si de cas” que se’ns passen pel cap, per curar picades d’insectes, de meduses, pels cops, desinfectant, tirites...

En l’article d’aquest mes us vull explicar què és possible preparar una farmaciola homeopàtica, completíssima, pràctica i útil per a solucionar moltes de les molèsties associades a l’estiu.

Per a les picades d’insectes o meduses, pel mareig amb qualsevol mitjà de transport, per a molèsties gàstriques típiques dels canvis d’hàbits, ja sigui per excès o per defecte. Per a molèsties circulatòries agreujades per la calor, per a al·lèrgies dermatològiques que també s’agreujen a causa de les cremes solars i/o clor de les piscines, irritacions oculars, antiinflamatoris, etc.

També existeix una “cortisona” homeopàtica i un antibiòtic homeopàtic per quan és necessari. És bo tenir-lo sempre a mà.

I en el terreny psicològic, fòbies a determinats mitjans de transport, amb adults o amb nens, fòbia a dormir en un lloc desconegut, insomni, etc.

Amb tot això, i amb molt més, ens pot ajudar l’homeopatia, de manera natural, sense efectes secundaris ni contraindicacions.

Conèixer-la és estimar-la!

Temps de vacances, farmaciola homeopàtica?///////////////////////////////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia

Alcoholisme i gelosia (II)/////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual

Més enllà dels qüestionaris com el de Johns Hopkins que ens ajuden a descobrir

si una persona té un problema amb l’alcohol, més enllà d’aquesta tècnica hi ha altres opcions que els professionals exploren. Una d’aquestes vies, més contundent, consisteix en preguntar directament al pacient quina beguda alcohòlica és més habitual en ell. Si, per exemple, contesta que “el vi” llavors se li pot posar la següent prova: “Quan surti al carrer, preneu-vos un gotet de vi; a continuació al mateix bar, demani un segon vi. A la mitja hora i en un bar diferent, un altre vinet; a partir d’aquí, ja no begui res d’alcohol en tot el dia. Si ho aconsegueix, sense cap tipus d’esforç, vostè no sembla presentar un problema d’alcoholisme. Si no ho aconsegueix, o ha de fer un autèntic esforç per no seguir bevent, té vostè un problema seriós amb l’alcohol”. A l’alcohòlic, quan comença a beure, li costa parar. Ho aconseguirà potser un dia, o dos, o tres però no més. El perill sempre és començar a consumir, ja que hi ha una incapacitat per poder aturar una vegada que s’ha ingerit una dosi moderada d’alcohol. Gelosia en l’alcohòlic.

Hi ha una sèrie de trastorns induïts per l’alcohol com poden ser trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, trastorns del son, trastorns sexuals etc. Ens volem centrar, però, en el tema de la gelosia alcohòlica, per les repercussions i el sofriment que comporta. En l’alcoholisme crònic, el tema de la gelosia és un tret comú. La gelosia es el resultat de dubtes i de sospites respecte la fidelitat de la parella. Aquests dubtes poden ser, en un principi, lleugers i passatgers i convertir-se amb el pas del temps en ferms, permanents i de vegades, desgraciadament, en violents. Pensem que el consum excessiu d’alcohol pot produir una impotència sexual o, almenys, una disminució de la libido. Pensem també que l’alcohòlic arriba a abandonar-se en el seu aspecte físic i el que és més greu, si més elemental higiene personal. Hi ha una manca de diàleg perquè la major part de les vegades, l’alcohol li impedeix mantenir una conversa coherent. Hi ha un malestar permanent familiar, tant en la parella, com en els fills. Poden aparèixer problemes econòmics i laborals. A vegades, desaparició de la llar fins a altes hores de la matinada. En definitiva, es produeix un deteriorament en la convivència. De tot això, la persona amb un problema d’alcoholisme n’és conscient.

Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.www.edicionssaloria.com

Fruiteria Xefi, refrescat amb una peça de fruita ben dolça/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Adrall

La filosofia de la fruiteria Xefi és qualitat a bon preu.

A la fruiteria podrem tro-bar-hi una gran varietat de fruites i vegetals. És un lloc ideal perquè tots els que donem importància a una dieta saludable puguem gaudir.

Hem de tenir sempre ple el fruiter perquè alegri la nostra casa i, a més, hem de decorar la nostra taula amb pomes, peres, mandaries, carbasses, magranes, síndries, melons, etc.

Les especialitats de la fruiteria són: el meló, la sindira, la fruita amb pi-

nyol, les taronges i les patates.La qualitat del producte està com-

pletament garantida i el seu pas direc-te del camp a taula també, sense cap intermediari. Sempre intenten que la fruita sigui el més natural i saludable possible.

OBERT TOTS EL DIES

Telf. 973 387 419

Ctra de la Seu, 9 Adrall

3534

benestar

Tard o d’hora els nostres horts ofereixen una producció que sobrepassa la nostra capacitat de consum i una manera de fer que aquestes fruites i hortalisses ens

acompanyin durant la resta de l’any és conservar-les. Per tal que els aliments conservin al màxim els seus nutrients, i per tant propietats, i que siguin segurs si decidim fer la conserva a casa, ens cal el següent:

La fruita o verdura ha d’estar en bon estat i s’ha de coure bé per tal que després no fermenti. Els pots de vidre utilitzats s’haurien de rentar amb aigua calenta i sabó (a més de 80oC) o bé al rentaplats. És una molt bona costum eixugar-los al forn durant 15 minuts a uns 140oC. Els pots s’han d’omplir quan són calents i no s’omplen del tot, es deixa lliure un centímetre per sota del coll. S’haurà de barrejar bé per intentar treure tot l’aire possible de dins el pot abans de tancar-lo. Amb les conserves de verdures s’acostuma a afegir una mica d’oli dalt de tot. També actuen com a antisèptics l’alcohol, el vinagre, la sal i el sucre.

Un cop plens i ben tapats els posarem en una olla amb l’aigua

De l’hort al pot. Conserves casolanes///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica.

CENTRE DE RECONEIXEMENTS MÈDICS TREMPDilluns. Tardes de 16h a 20 h. Cita prèvia.

En el nostre centre ens encarregarem de tot el tràmit de la renovació del seu permís de conduir d’una forma àgil i senzilla.

* Li farem la revisió mèdica del carnet de conduir* Li tramitarem tota la documentació sense cost adicional* Li fem les fotografíes sense cap cost adicional* La DGT li enviarà per correu el seu nou carnet de conduir

A més fem renovació de permis d´arma, gossos perillosos, grues, navegació, etc…

Tel. 620 393 265 · [email protected]é pensem amb la seva salut Dr. Ana Troncoso, cardiòloga i medicina interna de l’HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA.

Av. Pirineus, 2, davant de la benzinera Repsol de Tremp

fins al coll. Hauran de bullir uns 30 minuts (depenent de la mida dels envasos, és preferible utilitzar pots petits). Mentre es refredin comprovarem que no hagi entrat aire, el bany maria és una pràctica que pretén fer el buit dins aquests recipients impedint la proliferació de fongs i microorganismes.

Amb els pots ja freds, si al donar-li la volta surten bombolles voldrà dir que ha entrat aire i per tant s’haurà de consumir aviat. Si la conserva canvia de color o la tapa s’unfla no s’ha de consumir. A l’hora d’escollir el lloc on els emmagatzemarem haurem de pensar que tant la llum com la temperatura faran perdre nutrients a aquests aliments, caldrà un lloc fosc i fresc. Si feu conserves penseu en prendre mesures per tal que aquests aliments siguin el més saludables i segurs possible!

Imat

ge: E

stan

ys d

e la

Per

a. A

nna

Sol

ans

3736

Emporta’t les millors imatges de la Cerdanya a casa////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Puigcerdà

Ara emportar-se a casa les mi-llors imatges de la Cerdanya ja és possible gràcies a un nou

concepte de decoració impulsat per l’empresa cerdana Lafotoencasa.com amb la col·laboració de destacats fo-tògrafs locals membres d’Atelier Fo-togràfic.com i col·laboradors com el Francesc Palau i el Camil Mas.

Les Bulloses, el Cadí, els llacs piri-nencs, els cavalls, els formatges... En definitiva, els millors moments o tots aquells racons excepcionals es poden convertir en quadres personalitzats i pensats per decorar la vostra llar, l’oficina o la segona residència.

Una mostra d’aquesta proposta, feta realitat per l’emprenedor Da-vid Casas, està exposada a la seu que l’empresa Segalia té a Puigcerdà. Allà s’hi pot contemplar algunes de les fotografies d’aquest nou concepte de decoració encara que, com assegura el mateix Casas, les possibilitats són in-finites i en aquest àmbit la decoració i l’art no tenen límits: les imatges po-den tenir qualsevol tamany, es poden adaptar a la paret que es vulgui deco-rar, els colors es poden transformar, i la qualitat tant de les imatges com del material està garantida.

“Volem que la imatge que el client

s’endugui a casa sigui un record per sempre, entranyable i que no perdi qualitat amb el pas dels anys. Sabem que tenim una comarca única i volem reforçar el lligam entre nosaltres i la natura que tenim a l’abast. Tant a casa com a la feina hi hem d’estar a gust i per això res millor que algun dels pai-satges que els millors fotògrafs han captat per a nosaltres”, explica Casas.

Exposició a Segalia:Cra. Nacional 152, km 169PuigcerdàTelèfon: 972881330Telèfon David: [email protected]

4140

L’Ajuntament de Puigcerdà premia el Grup de Recerca de Cerdanya////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////M. PASCUAL · Puigcerdà

Dissabte, dia 11 de juliol, dins del marc dels actes de la Setmana Cultural del Roser de Puigcerdà, l’Ajuntament de Puigcerdà va atorgar el premi

“Roser de Puigcerdà” a l’associació Grup de Recerca de Cerdanya per la seva contribució a la cultura de la Vila.

El premi del Roser és el màxim guardó cultural que concedeix anualment l’Ajuntament de Puigcerdà en reconeixement a un individu o a una associació per la seva tasca cultural al llarg del temps.

4746

www.edicionssaloria.com

Nous tractaments per aguantar l’estructura del cabell amb 3 passos.Vine a provar-ho. I més coses ...

viure als pirineus-agost 2015

Documents