pirineus 7

68
El tren groc · Camins d’aigua · Museu dels Sants d’Olot REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA EXEMPLAR GRATUÏT EXEMPLAR GRATUÏT 7 estiu/tardor de juliol a octubre de 2007 7 El tren groc Fent via per la muntanya pirinenca Camins d’aigua La seducció dels bells camins tradicionals Museu dels Sants d’Olot Més d’un segle fent sants El tren groc Fent via per la muntanya pirinenca Camins d’aigua La seducció dels bells camins tradicionals Museu dels Sants d’Olot Més d’un segle fent sants estiu/tardor 2007

Upload: javi

Post on 10-Apr-2015

1.600 views

Category:

Documents


37 download

DESCRIPTION

Revista Pànxing Pirineus

TRANSCRIPT

Page 1: pirineus 7

El tr

en g

roc

· C

am

ins d

’aig

ua

· M

useu d

els

Sants

d’O

lot

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA

EXEMPLAR

GRATUÏT

EXEM

PLA

RG

RA

TU

ÏT7 estiu/tardor de juliol a octubre de 20077

El tren grocFent via per la muntanya pirinenca

Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals

Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants

El tren grocFent via per la muntanya pirinenca

Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals

Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants

esti

u/ta

rdor

200

7

Page 2: pirineus 7

PORTADA set OKOK.qxp 6/7/07 11:52 Página 2

Page 3: pirineus 7

3Pànxing Pirineus

8

72

96

FrançaEl tren groc

CerdanyaRomànic a la Batllia de Bellverde Cerdanya

Alta RibagorçaCamins d’aigua

Alt UrgellLa Seu d’Urgell i Sant Ermengol

Val d’AranVIII Mostra Gastronòmica deraCodina Aranesa de Tardor

BerguedàFent turisme Industrial al Berguedà

RipollèsActivitats d’estiu a Vall de Núria

8

72

28

90

48

54

60

Pallars SobiràEls gegants de fusta delPallars Sobirà

70

Alt EmpordàXV Schubertíada a Vilabertran

GarrotxaMuseu dels Sants d’Olot

AndorraNatura a l’estiu

96

94

108

Pla de l’EstanyA la tardor, fira de la carbassai l’all

118

Pallars JussàParc Territorial Collegats-Terradets

120

SolsonèsOdèn no et deixarà indiferent

124

Guia d’establiments126

Guanyadors del Sorteigd’11 estades

130

Sumari

Page 4: pirineus 7

4 Pànxing Pirineus

a som al carrer amb el nou exemplar nº7 i amb les piles ben carre-

gades gràcies a tu. Moltes gràcies a tots els qui heu participat en

l’enquesta que publicavem en el darrer número. Us prometem

prendre nota dels vostres suggeriments i dur a terme tots aquells

que ens sigui possible. Saber que tenim tants lectors que valoren

la nostra feina, ens dóna forces per no defallir. Per cert, trobareu la

llista dels guanyadors a la darrera pàgina de la revista, l’enhorabona als

guanyadors, esperem que gaudiu d’una bona estada.

Estem millorant la nostra web per a fer-la més util i dinàmica. Com ja

sabeu, podeu descarregar el vostre Pànxing Pirineus des de la web. I si

preferiu fer-ho més senzill, us hi podeu subscriure per rebre-la en format

digital o en paper. També hi estem incorporant nous serveis, entre ells, a

partir d’ara teniu la possibilitat d’accedir a les webs dels nostres anun-

ciants només fent un click.

En aquesta edició que teniu a les vostres mans, hem ampliat tres dels

reportatges de la revista. El primer d’ells és el Tren Groc, famosíssim

transport de les terres franceses que recorre pintorescos prats i boscos

conectant les poblacions de La Tour de Querol i Vilafranca de Conflent.

El Camí de l’Aigua és el segon reportatge, una ambiciosa obra de recu-

peració dels vells camins tradicionals de la comarca de l’Alta Ribagorça,

un autèntic recorregut de 26 km entre pins, roures i ambients fluvials en

una terra d’importantíssima riquesa romànica.

Per últim, ens endinsem en el recent estrenat Museu dels Sants d’Olot,

l’únic museu d’Espanya dedicat a la imagineria religiosa. Un museu on

veure i viure en directe l’elaborat procés de fabricació d’aquestes figures

artesanals.

El proper mes de novembre sortirà al carrer el nou exemplar del Pànxing

Pirineus amb noves i suggerents propostes per gaudir dels Pirineus.

Entra a www.panxing.net, restem a l’espera dels teus suggeriments.

Necessitem seguir comptant amb tu.

• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i tel. contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu (C/ Alfons I, 44A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària i per 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs) a la següent adreça indicant el teu nom complet:PÀNXING CERDANYA. C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

JGràcies a tothom

Direcció EditorialGemma Pàmies i Jordi Pàmies.

Coordinació EditorialGemma Pàmies, Cristina Saball i Gonzalo Sanguinetti.

RedaccióSílvia Culell, Cristina Saball, Gonzalo Sanguinetti,Salut Marquina, Llorenç Pubill, Gemma Pujalte, ManelFiguera, Josep Maria Rispa Pifarré, Lluís Florit Molina, Pilar Ferrés i Manel Martinez.

Correcció en català dels textosSCC de la Cerdanya, Consorci per a la NormalitzacióLingüística.

Col.laboradorsDiputació de Lleida, Patronat de Turisme Costa BravaGirona, Consell Comarcal del Pla de l’Estany, ConsellComarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’AltBerguedà, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, ConsellComarcal de la Cerdanya, Consell Comarcal del Solsonès,Consell Comarcal del Pallars Jussà, Patronat Comarcal deTurisme de l’Alta Ribagorça. Departament de Turisme delGovern d’Andorra, Oficina Comarcal de Turisme del PallarsSobirà, Torisme Val d’Aran, Turisme de la Seu, Ajuntamentde Bellver de Cerdanya, Dominique Pilato (Museu deCerdagne), Vall de Núria, Museu dels Sants d’Olot,Joventuts Musicals de Figueres, Centre de Natura d’Odèn iCasa del Batlle.

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, XavierEscandell, Aleix Muñío, Llorenç Pubill i Irma Casas.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Parc Naturel Régionel des PyrénnéésCatalanes, Lluís Florit i Fotografia Carné.

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀGemma Pàmies, Cristina Saball, Sofia Viguera, EstelCarreras, Àlex Portas, Óscar Palomino i Salut Marquina.Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

LA SELVACarme Domínguez, Marta Sala, Yolanda Sànchez i Marta Miquel.Tel. 972 87 72 57 - [email protected] - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)

BERGAMonserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - www.sinopsis.cat - [email protected] Morera, 25 - Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)

Dipòsit legal B-49063-2004

Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer.Pànxing Pirineus en cap cas estableix una selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.

Foto portada:Les Gorges de Carançà.

20.500 EXEMPLARSSOL·LICITAT CONTROL

DE TIRADA

I DISTRIBUCIÓ PGD.

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus

Editorial

Page 5: pirineus 7

6 Pànxing Pirineus

ituat a Santa Coloma de Farners, capital de la

Selva a 20 km de Girona. Gràcies a l’Eix

Transversal, és un punt estratègic per anar tant

a la Costa Brava com al Pirineu.

L’hotelTenim les nostres portes obertes des del 1927, quan el

besavi, conegut per tothom com en Pinxo de la Sardana,

va inaugurar els fogons de la nostra cuina. En l’actualitat

s’incorpora al negoci familiar la cinquena generació.

En aquests moments oferim 8 habitacions tipus suite i 22

habitacions dobles, amb totes les comoditats i avenços

tecnològics, situades a la nostra casa rústica al costat de

l’església de Santa Coloma de Farners.

Tenim tarifes especials per a empreses, grups i col·lectivi-

tats que cal consultar en funció de la disponibilitat i de

l’època de l’any.

El restaurantElaborem una cuina casolana, amb el més acurat estil tra-

dicional. Veniu a tastar algunes de les nostres especiali-

tats: pastís de pebrot amb caviar d’arengada, albergínies

a la crema, fideuà, galtes de porc confitades, filet de lluç

al forn, pollastre amb escamarlans... Durant la Festa de la

Ratafia, al novembre, o per encàrrec, proposem la Cuina

de la Ratafia

SHotel Pinxo

HOTEL PINXOCarrer Hospital, 117430 Santa Coloma de Farners (Girona)Tel. 972 84 01 24

Cinc generacions innovant...

Al bell mig del nucli antic de Santa Coloma deFarners. Hotel de 3 estrelles amb botigues demoda, roba i complements. Ara, amb la incorpo-ració de 8 habitacions suite amb totes lescomoditats i un nou menjador que s’afegeix alja existent.

Page 6: pirineus 7

9Pànxing Pirineus8 Pànxing Pirineus

Text: Dominique Pilato

Adaptació: Salut Marquina i Silvia Culell

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

El tren grocEl tren grocfent via per la muntanya pirinencafent via per la muntanya pirinenca

FO

TO

: P

arc

Natu

rel R

ég

ional d

es P

yré

nnéés C

ata

lanes

[ FRANÇA TREN GROC >

Page 7: pirineus 7

10 Pànxing Pirineus

UN MITJÀ DE TRANSPORT QUE COHESIONA

na vall encaixada entre parets escarpades, pro-

fundes gorges treballades per aigües torren-

cials i pobles disseminats a les faldes de la

muntanya. Aquest és el paisatge que des de

principis de segle XX travessa el Tren Groc. Tot

i les dificultats orogràfiques d’aquesta postal,

l’esperit aventurer dels homes de finals del

segle XIX van permetre l’impensable: que un mitjà de trans-

port permetés la connexió des de la Tor de Querol fins a

Vilafranca del Conflent, unint la Catalunya Nord a través de

poc més de 62 quilòmetres de via estreta que salven un

desnivell de 1.100 metres. Les xifres són espectaculars: 22

estacions, 386 corbes, 15 túnels, 18 ponts o viaductes d’o-

bra, 18 ponts metàl·lics i 65 passos a nivell.

Per entendre aquesta aventura, cal situar la gènesi del Tren

Groc en el seu context històric. Des de la primera meitat del

segle XIX i fins a finals de segle, el ferrocarril francès va

tenir un desenvolupament sense precedents. Preocupats

per assegurar un servei públic en el domini dels transports,

l’Estat tenia per ambició crear una xarxa ferroviària per

donar servei a les regions més aïllades, una d’elles era el

departament dels Pirineus Orientals i, concretament, la vall

de la Tet.

El Tren Groc va ser puntal per al desenvolupament turístic i

econòmic, a més d’afavorir també els intercanvis comer-

cials. Així, i a tall d’exemple, cal dir que a partir del 1920 el

transport de la fusta, després de les campanyes de repo-

blació forestal de la fi del segle XIX, esdevé essencial. Ben

aviat el tren es vincula a dues poblacions importants:

Joncet i Serdinyà, amb la finalitat de recollir el mineral de

ferro i de manganès de les mines de Torenc, d’Escaró i

d’Aitua, i de transportar-lo a Vilafranca per tal de ser distri-

buït a la resta de França. El tren va ser cabdal també en el

sector de la sanitat i va viatjar paral·lelament al desenvolu-

pament del termalisme en aquesta zona, on ja s’exploten

les fonts d’aigües calentes als banys de Canavelles, de

Toès, de Sant Tomàs de Balaguer i de les Escaldes.

Ja cap a la meitat dels anys 30 del segle XX, seguint l’es-

tela del tren es creen fins a prop de 150 centres de vacan-

ces i se n’arriba al seu màxim esplendor cap als anys 50,

quan s’aconsegueix ja la transformació de l’economia cer-

dana, que passarà progressivament del domini de l’agricul-

tura a una economia turística.

U

Se l’ha definit de diverses maneres: com a columna vertebral delsPirineus, com un dels trens més emblemàtics de la CatalunyaNord... Fins i tot se’l veu com un homenatge a la muntanya piri-nenca per la seva capacitat d’adaptació al terreny. Però ha estat elseu característic color el que l’ha batejat com el que és: el TrenGroc.

A LA PÀGINA ANTERIOR: Els artesans de Vilafranca. A DALT: Vilafranca de Conflent.

FRANÇA TREN GROC >FRANÇA TREN GROC >

Page 8: pirineus 7

Vilafranca de Conflent fou fundada el 1092 per Guillem Ramon,comte de Cerdanya. La seva història està vinculada durant moltssegles a la casa comtal catalana. En l’actualitat està considerat comun dels pobles més bonics de tot França.

FRANÇA TREN GROC >

Page 9: pirineus 7

15Pànxing Pirineus14 Pànxing Pirineus

UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIA PIRINENCA

És tradició descobrir la línia del Tren Groc sortint de

l’estació de Vilafranca de Conflent - Vernet - Fulla, seguint

d’aquesta manera l’ordre cronològic dels treballs de

construcció de la via. El seu característic xiulet fa girar el

cap no només dels qui esperen a l’estació, sinó també dels

qui, al seu pas prop de la carretera, han optat per anar amb

cotxe. Sortint de l’estació, el tren deixa enrere el famós

dépôt, un mític edifici que emmagatzema tot allò necessa-

ri per al manteniment del material rodant. El tren circula

entre la muralla de la vila i el seu bastió nord, una de les

imatges més característiques d’aquesta població.

La pròxima visió ja serà la de les estacions de Joncet i de

Serdinyà, testimoni de l’activitat minera al massís del

Canigó, ara ja desapareguda. Mentre recordem aquest

passat històric, les cases d’Oleta, penjades al pendent

de la muntanya, es perfilen a l’horitzó. A partir d’aquí s’ac-

centua l’ascens. El tren s’enganxa a les parets rocoses,

dominant els barrancs. A l’estiu, els vagons panoràmics

descoberts, anomenats “jardineres” o “barques”, s’enca-

rreguen d’airejar els viatgers mentre a l’altre costat de les

baranes descobreixen, als Graus de Canavelles, les runes

d’un antic establiment termal que va esdevenir un hotel de

reputació abans de desaparèixer en un incendi. Els excur-

sionistes tenen parada i fonda obligada a Toès-Carançà per

recórrer les espectaculars gorges de Carançà.

Després d’aquesta pausa i continuant el recorregut, trobem

la primera obra digna de destacar per la seva espectacula-

ritat, el pont Séjourné, classificat com a monument històric

el 1995. Aquest viaducte de dues plantes domina el riu a

65 m. d’alçada.

A l’estació de Fontpedrosa – els Banys de Sant Tomàs, són

els amants de les aigües termals els qui decidiran baixar

del tren. A LA PÀGINA ESQUERRA: El tren groc al seu pas per Vilafranca i Les Gorges de Carançà.A DALT: Forn Solar de Font Romeu.

El segon pont destacable és el pont Gisclard. Construït

entre el 1907 i el 1909, és testimoni d’una tecnologia inno-

vadora per a l’època i amb una envergadura total de 234 m.

El trajecte del tren arriba ara al punt d’unió de l’alta vall de

la Tet i de la plana cerdana: Montlluís – la Cabanassa.

Després d’haver passat el coll de la Perxa, línia de partició

de les aigües entre les conques hidrogràfiques de la Tet i

del Segre, el tren es dirigeix a l’estació de Bolquera, la més

alta de França (1.592 m.) i porta d’entrada a la població

turística de Font-Romeu. És aquí on tenim un bon exemple

de l’estratègia de desenvolupament turístic duta a terme

per l’empresa ferroviària de l’Estat, que hi va construir el

Gran Hotel el 1913.

El tren reprèn el recorregut serpentejant entre les dolces

corbes del relleu cerdà per aturar-se a diverses poblacions,

entre les quals Santa Llocaia, seu del Museu de Cerdanya,

situat en una granja del segle XVIII. El recorregut acaba a

l’estació internacional de la Tor de Querol – Enveig, l’única

d’Europa amb tres amplàries de via diferents: la del Tren

Groc, la de l’SNCF (1,435 m.) i la de la Renfe (1,676 m.)

FRANÇA TREN GROC >FRANÇA TREN GROC >

Page 10: pirineus 7

FRANÇA TREN GROC >

Pont penjant a les Gorges de Carançà

Page 11: pirineus 7

19Pànxing Pirineus18 Pànxing Pirineus

La granja-museu Cal Mateu, la relació home-muntanya

Aquesta casa senyorial, que va esdeve-

nir centre de poder al segle XVII, s’ha

convertit avui en la seu d’un museu

encarregat d’explicar la història de la

frontera i la relació establerta en aques-

ta zona entre l’home i la muntanya.

Nascuda amb la frontera, la història de

Cal Mateu debuta amb el Tractat dels

Pirineus, al segle XVII. Per delegació del

poder reial, es converteix en la seu del

poder administratiu local de la vegueria

de la Cerdanya francesa fins a la vigília

de la Revolució, uns trets històrics que

Cal Mateu sap combinar amb l’explica-

ció de l’etnologia i de les explotacions

agrícoles de la Cerdanya.

La granja museu és oberta al públic des

dels anys 90. Des de llavors el seu

emplaçament i el seu hort honoren els

pagesos cerdans d’abans, i també la

seva vinya, la més alta d’Europa. Des

del 2006, Cal Mateu acull un nou espai

etnoecopedagògic. El Museu de

Cerdanya, la Granja Ecopedagògica i

Les Enfants de la Planète s’han asso-

ciat per proposar activitats i esdeveni-

ments a la seu d’aquest monument his-

tòric amb exposicions i visites guiades,

l’hort amb espècies tradicionals, el

pavelló ecològic, animals i vida a la

granja i tallers i activitats lúdiques i cul-

turals proposades per a petits i grans.

Museu de Cerdanya – Granja Museu

66800 Santa-Llocaia

Tel: 00 33 468 040 805

00 33 468 048 682

www.fermecalmateu.com

FRANÇA TREN GROC > FRANÇA GUIA PRÀCTICA >

Com arribar-hiPodeu accedir al Tren Groc des de

les estacions de La Tour de Carol i

des de Vilafranca de Conflent.

En cotxe:

Des de Barcelona direcció Manresa

per la C-58 i enllaçar amb la C-16

fins al Túnel del Cadí. Un cop arribem

a Puigcerdà, des d’allà mateix surt

una carretera que en pocs quilòme-

tres ens durà a La Tour de Carol. Si

opteu per anar a Vilafranca, des de

Puigcerdà mateix aneu fins a Bourg-

Madame, just a l’altra banda de l’anti-

ga duana. A la carretera que uneix

Bourg-Madame amb Perpinyà trobem

la localitat de Vilafranca de Conflent.

En autobús:

La línia Barcelona – Llívia de l’Alsina

Graells ens pot deixar a Puigcerdà i

des d’allà enllaçar per carretera fins

a Vilafranca o La Tour de Carol.

www.alsinagraells.net

Amb tren:

La línia Barcelona - La Tour de Carol

us porta directament a La Tour i des

d’allà ja podreu enllaçar amb el Tren

Groc.

www.renfe.es

CAFÉ DE LA FRANCE

Al centre del poble trobareu el Café de la France, on la cuina no tanca al migdia.Concerts tots els mesos.

1, Place Saint PierreOSSEJA (França)Tel. 0033 468 042 059

BAR RESTAURANT MICABRI Situat darrera l’església, amb una terrassa moltacollidora, el bar restaurant Micabri us proposauna cuina tradicional elaborada per un xef experimentat. Menú 14 euros.Happy-hour els divendres de 19h a 20h.Servim fins les 23h.

7 Place Ste. Lucie (darrera de l’església) OSSEJA (França)Tel. 0033 468 045 489

AUBERGE CATALAN H. REST. **

Alberg amb molt d'encant, just al final del recorregut del tren groc. Cuina tradicional.

10 Avenue du PuymorensLA TOUR DE CAROL (França)Tel. 0033 468 048 066Fax. 0033 468 049 525www.auberge-catalane.fr

SALAISONS DE CERDAGNE

XARCUTERIA - CARNISSERIAXarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271Fax 0033 468 045 373

Page 12: pirineus 7

20 Pànxing Pirineus 21Pànxing Pirineus

FRANÇA GUIA PRÀCTICA > FRANÇA GUIA PRÀCTICA >FRANÇA GUIA PRÀCTICA >

AILIPSE SARL

Centre de vol lliure, estades, vol tàndem,

botiga i taller de reparació.

94, Rue creu de FéTARGASONE (França)Tel. 0033 468 046 415 / 0033 612 189 [email protected]

PARC RESID. "LE VEDRIGNANS"

Xalets de 4 ,6 i 8 persones, obert tot l'any,

per setmanes i caps de setmana.

A 10 km. de Puigcerdà i 5 km. de Llívia.

Route de Vedrignans SALLAGOSA (França)Tel. 0033 468 040 479 - Fax 0033 468 040 [email protected]

24, avenue des GuinguettesBOURG MADAME (França)Tel.0033 468 045 580www.luvintia.com

RESTAURANT LE LUVINTIA

El restaurant “Le Luvintia” es troba al cor

de la Cerdanya, al límit entre França i Espanya.

ALBERG LA MARMITE DE BALOU

Productes regionals i especialitats catalanes.

Habitacions equipades amb televisor,

telèfon i dutxa d’hidromassatge.

4, parking del rentadoFORMIGUERES (França)Tel. 0033 674 430 214www.lamarmitedebalou.com

ORIGINE PYRÉNÉESAl cor de MontLluís, poble emmurallat per l’arquitecteVauban, i que formarà part del patrimoni de la Unesco, descobriu la riquesa dels Pirineus a traves d'una selecció deproductes regionals i artesanals. Productes agrícoles, vins,formatges, plats preparats, foie–gras, xarcuteria, mels i confitures… Llibreria de muntanya i mapes. Artesania: tèxtil,fusta, cotó, llana dels Pirineus, vidre, kukuxumusu…

6 Bd Vauban - MONTLLUÍS (França) Tel. 0033 468 040 573www.originepyrenees.com

PRATS DE MOLLO – LA PRESTE

FESTIVAL TROBADORS

10 de juliol

BOLQUERA / PYRENEES 2000

TROBADA DE PASTORS

Artesania, intercanvis amb els pastors, fotografies,

pel·lícula, contes i llegendes, música, i postres per tothom.

18 de juliol

VILAFRANCA DEL CONFLENT

FESTA PATRONAL DE SANT JAUME

Entre altres activitats es fa un gran castell de foc a les m

uralles de Vilafranca. Actes gratuïts.

21 de juliol

OCEJA

CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D’ATURA

22 de juliol

MONTLLUIS

RONDA DE MONTLLUÍS

Cursa a peu i passejada per un traçat de camins a través

del bosc (desnivell 150 m)

22 de juliol

PRADES

56è FESTIVAL PAU CASALS

Dedicat a la música de cambra.

Del 26 juliol al 13 d’agost

CÉRET

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA A CATALUNYA

Del 27 de juliol al 5 d’agost

BOURG–MADAME

HIX…TORIQUES

Reconstitució històrica

Juliol

ELS ANGLES

FESTICATALANGLES

Festival Cultural i tradicional dels Països Catalans, amb

animació, concerts, espectacles de carrer, sardanes,

exposicions, focs artificials, correfoc...

Del 10 al 15 d’agost

MONTLLUIS

RECONSTITUCIÓ HISTÒRICA MONTLLUÍS

Soldats vestits a l’estil Lluís XIV faran una demostració

d’un bivac, faran maniobres, relleus de la guàrdia i trets.

Els habitants i comerciants, vestit a l’estil segle XVII, us

acolliran en una ciutat guarnida amb banderes i estendards.

18 i 19 d’agost

FONT-ROMEU

CURSA DE CÔTE

Cursa automobilística per la carretera Egat a Odeillo.

Agost

PERPINYÀ

MERCAT MEDIEVAL

15 de setembre

SALLAGOSA

ART I TRADICIONS DELS PAÏSOS CATALANS

Exposició i venda d’artesans de Cerdanya.

Fins a mitjans de setembre

VILAFRANCA DEL CONFLENT

“VIDE GRENIER” DE TARDOR

Festa molt típica de França on es fa una mena de mercat

on la gent ven el que li sobra.

Finals de setembre

FORMIGUERES

PESCA AL LLAC DE L’OLIVE

Permís de pesca obligatori.

Fins a finals de setembre

COLLIURE

DANSES I CANÇÓ TRADICIONALS CATALANES

Setembre

MONTLLUIS

FIRA D’OCTUBRE

Tot el dia. Fira tradicional de Montlluís, dedicada al tir al plat

i als productes de la terra

7 d’octubre

PERPINYÀ

NIT I FESTA DEL VI PRIMERENC

Del 18 al 20 d’octubre

PERPINYÀ

EXPOSICIÓ CANINA INTERNACIONAL

20 i 21 d’octubre

UR

6a FIRA INTERNACIONAL DEL CAVALL

Concurs de criadors, salts d’obstacles, venda de cavalls

i accessoris, demostració d’ensinistrament, passejades

en calessa, mercat d’artesania i de productes de la terra.

20 i 21 d’octubre

BOURG–MADAME

FIRA DEL FOIE GRAS

26 i 27 d’octubre

EYNE

FESTA DE LES BRUIXES I DELS BRUIXOTS

31 d’octubre

Agenda

Oficina turisme Vilafranca de Conflentwww.villefranchedeconflent.fr

Oficina turisme Oletawww.haut-conflent.com/html/v_olette_evol.php4

Oficina turisme Fontpedrosawww.chez.com/fontpedrouse

Oficina turisme MontlluísTel. 0033 468 04 21 97www.mont-louis.net

Oficina turisme Font Romeu38, Av. Emmanuel BrousseTel. 0033 468 30 68 30www.fontromeu.com

Oficina turisme SallagosaPl. del Roser, 1Tel. 0033 468 041 547 / 0033 468 047 [email protected]/saillagouse

Oficina turisme La Guingueta d’Ix – BourgMadameTel. 0033 468 04 55 35 / 04 52 41www.monclocher.com/nversion/monclocher.asp

Oficina turisme La Tour de Carol – EnveigPlace de CarolaneTel. 0033 468 04 81 82

Més informació del Tren Groc:www.trenscat.com/catnord/trengroc_ct.htmlwww.pyrenees-cerdagne.com/index2.html

Dades d’interès

SNACK–BAR "EL CANIGÓ"

Plats combinats - informació turística del Fort LiberalVILAFRANCA DE CONFLENT (França)Tel. 0033 468 052 587

CÀMPING LES JARDINS D'ESTAVAR

Lloguer de xalets de fusta i mobil–home. Bar, restaurant, terrassa, piscina, animació, festes.Tel. 0033 468 048 535 ESTAVAR (França)www.lesjardins-destavar.com

EL BALCÓ DE DORRES.

Turisme rural. Ctra. Escaldes, 2. DORRES Tel. 0033 468 044 742 / 649 311 [email protected] www.elbalcodedorres.com

HOTEL LE YAKA**

32, Av. de Mont-Louis. LES ANGLES (França)A peu de pistes i davant del llac.Tel. 0033 468 044 [email protected]

HOTEL LE CHRISTIANIA

Av. principal de SallagosaSALLAGOSSA (França)Tel. 0033 468 047 207www.hotel-le-christiania.com

CAMPING LA GRIOLE

39, Route d’Andorre. TARGASONNE (França)Tel. 0033 468 30 03 84Fax 0033 468 30 17 [email protected]

HOTEL L'ANCIENE AUBERGE**Pensió completa i mitja pensió.A 4 km de Font Romeu, Logis de franceBOLQUERE PYRENEES 2000 (França)Tel. 0033 468 300 951www.hotel-pyrenees2000.com

S.A.R.L BERGES ET FILS

13, rue Lt Pruneta. MONT LOUIS (França)Tel. 0033 468 042 116Carnisseria, xarcuteria d’elaboració pròpia,especialitzats en xarcuteria catalana.

AJUNTAMENT DE DORRESCarrer Major - 66760 DORRES Tel. 0033 468 04 60 69 - Fax 0033 468 04 67 [email protected]

dificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb

una vista impressionant dels cims del

Puigmal, els banys romans de Dorres oferei-

xen als enamorats de la natura i de l’aigua,

moments de pau, tranquil·litat i relaxació.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la

prehistòria (1500 ac) però la seva utilització es torna

habitual i organitzada a partir del segle XVII. Molt utilit-

zades a partir del segle XIX, les qualitats d’aquestes

aigües calentes sulfuroses són citades al 1926 a la Guia

de la Cerdanya d’E. Brousse. La temperatura que surt,

la més elevada del país, arriba fins els 41ºC

El poble de Dorres

Descobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas a pas,

carrer rere carrer, on l’agricultura ha conservat la

memòria de l’ofici de picapedrer… Voltar per la plaça

fins a l’església romànica, cor del poble amb les seves

campanes que marquen el pas del temps. Seguint la

nostra passejada, visitem el museu del granit i els

tallers de pedra, seguint per la capella del Belloc i aca-

barem en els banys de Dorres, d’aigües calentes i molt

relaxants

Amb el tiquet d’entrada als banys s’inclou visita gratuïta al museu.

EEls banys de Dorres

Hix...toriques

CAMPING L’ORATOIRE**

Lloguer de mòbil – homes.LA TOUR DE CAROL (França)Tel. 0033 616 345 [email protected]

RESID. HOTELERA LA PRADELLA***

Avenue de CerdagneBolquère-Pyrénées 2000 - FONT ROMEUTel. 0033 468 300 331 - Fax 0033 468 302 [email protected] - www.lapradella.eu

Page 13: pirineus 7

23Pànxing Pirineus22 Pànxing Pirineus

mb l’objectiu de protegir la població de

Vilafranca de Conflent i de controlar les tres

valls que la rodegen, es va construir al segle

XVII el castell anomenat Fort Libèria. Ara, 400

anys després, esdevé per als visitants un perfecte mirador

del Canigó i de les valls que l’envolten.

Una construcció estratègicaEl Tractat els Pirineus del 1659 i la creació d’una nova fron-

tera entre Espanya i França va ser la que va convertir

Vilafranca de Conflent, fundada el 1092 pel comte Guillem

Ramon de Cerdanya, en un lloc estratègic per a la defensa

del Conflent i la vigilància del pas cap a la Cerdanya. A

causa dels continus problemes per a la protecció d’aques-

ta regió i amb el retorn de la pau, el rei Lluís XIV decideix

portar a terme un vell projecte: la creació d’un gran fort al

Conflent. Ben aviat, enginyers vinguts d’arreu del país arri-

baran a aquesta població del sud de França per presentar

els seus projectes, tots ells de costos exorbitants. Però

finalment s’accepta el projecte de Vauban, el que compleix

el desig de Lluís XIV de veure el Rosselló amb un sistema

de defensa invulnerable.

Les obres del castell comencen amb la construcció d’una

fosa profunda, a més dels allotjaments destinats al regi-

ment de militars. El castell es construeix segons els desigs

del rei, en un lloc elevat que domina els diversos punts

estratègics de la ciutat i que esdevé un fort clau per a la

defensa del Rosselló. El 15 de novembre de 1681 el castell

queda operatiu.

Napoleó acaba el projecte: la connexió amb VilafrancaJa en el projecte de Vauban es contemplava una connexió

del castell amb Vilafranca, passant per sota del riu Tet, però

el castell haurà d’esperar uns 200 anys per veure aquesta

connexió. Serà el coronel Napoleó qui, conscient de la

importància de la ciutadella, encarregarà les obres per fer-

la realitat. Esteve dirigirà el projecte i per realitzar-lo, el

1850, comptarà amb 250 obrers. El que canviarà del pro-

jecte original és el pas per sota el riu Tet, massa costós.

Finalment la comunicació s’establirà per l’interior de la

muntanya de Bell-lloc i es crearà una galeria subterrània

per sota del pont.

Actualment el fort està enllaçat amb Vilafranca per mitjà

d’una escala subterrània de 734 esglaons.

El pas del temps i el canvi d’usos del Fort El Fort serà definitivament abandonat el 1890; tot i així,

durant la Primera Guerra Mundial va servir de presó per a

12 oficials alemanys. Més tard, i durant la Segona Guerra

Mundial, del 1940 al 1944 es va reutilitzar el Fort com base

de vigilància aèria.

Finalment, el 1917, Vilafranca de Conflent, propietària del

Fort, decideix posar el castell a la venda. El compra el sen-

yor Juliens Laurans, un industrial d’Alger, que bateja el lloc

amb el nom de Fort Libèria, en homenatge al nom original

de la ciutat, Villa Libera. Més tard, el castell canviarà de nou

de mans i serà comprat per diferents personalitats, fins que

va ser obert al públic el 9 de juny de 1987.

El 1988 el Fort Libèria va ser mereixedor del Premi Nacional

de Restauració del Patrimoni Històric, atorgat pel Govern

de França.

Actualment el Fort s’ha convertit en una visita ineludible per

a tots aquells turistes que s’acosten al Conflent. L’accés al

castell es pot fer per diferents vies, la més senzilla de les

quals ens permet agafar un telefèric que ens hi acosta. Per

a l’opció dels més caminadors, dues possibilitats: l’exterior,

que segueix un caminet que puja fins al cim de Bell-lloc i

que ens requerirà uns vint minuts de passeig, i el pas sub-

terrani, més ràpid i excavat sota la muntanya, i que ens per-

metrà accedir al castell després d’haver pujat els 734 inter-

minables esglaons col·locats en línia recta. Això sí, un petit

replà, cada 25 esgraons, ens permet fer un petit descans.

La meravellosa vista, un cop a dalt, compensa tot l’esforç

Una defensa històrica convertida en un mirador de luxe

A

Horaris: d’abril a maig: de 10 h a 19 hDe juny a setembre: de 9 h a 20 hVisites guiades a l’estiu cada 20 min. i només per a grups que avisin amb antelació.

17, Rue St jacques66500 Villefranche de ConflentTel. 0033 608 479 975 - 0033 468 963 401 - 0033 468 057 429

El Fort Libèria

FRANÇA PUBLIREPORTATGE >

Page 14: pirineus 7

l fons d’un estret i rocós congost que el riu Tet

ha anat llaurant al llarg dels segles, trobem el

preciós poble de Vilafranca de Conflent. La

seva situació privilegiada, controlant el pas que

uneix el Rosselló i la Cerdanya, li atorga un valor estratègic

que van saber valorar les diferents corones que van dispu-

tar-se’n el control; però avui, més enllà d’aquestes consi-

deracions, Vilafranca és un enclavament màgic per ser un

dels pobles emmurallats més bonics de tot França.

A més de la bellesa del poble: la seva muralla, els seus

carrers estrets decorats amb flors i altres detalls urbanístics

d’indubtable bon gust, així com la seva arquitectura tradi-

cional, cal destacar, com un dels principals atractius del

poble, la pervivència d’un treball artesanal ric i variat que té

els orígens en el mateix moment de la seva fundació.

Des del segle XI, Vilafranca de Conflent ha estat tal i com

el seu nom indica, una vila lliure de taxes, una vila franca, i

això va afavorir el comerç i el desenvolupament d’una acti-

vitat artesanal pròspera i florescent. Avui dia, malgrat que

certes condicions han canviat, com perdre el privilegi de

l’exempció de taxes amb què es beneficiava l’intercanvi

comercial, conserva encara viva la tradició del treball ben

fet i de la creativitat. A Vilafranca, en el marc d’aquest

municipi tan bonic i hospitalari, els visitants hi podran tro-

bar les més diverses mostres d’artesania i d’oficis artístics:

des de la pastisseria tradicional al forn de llenya, passant

per l’orfebreria, fins a la galeria d’art adossada a una sec-

ció de la vella muralla. La varietat és molt gran

A

> FRANÇA PUBLIREPORTATGE ]

Aquests són alguns dels representants més destacats d’aquestgremi d’artesans

FORN DE PAViennoserie

Carrer de Saint Jaques, 13 - Tel. 0033 468 963 706

Especialitats: Coques salades i sucades, de

verdures i de fruites de temporada, bunyols,

pastisseria tradicional, pa cuit a forn de llenya,

tortell d’anís de Vilafranca, data de 1935

GALERIA D’ARTFrançois, artista pintor. - Tel. 0033 468 052 972

Taller i galeria de pintures a l’oli, marcs de fusta

molt originals, una gran creació personal i per

a tots els gustos, un plaer per a la vista.

ARTESÀ JOIERMaurice Sevestre

Carrer de Saint Jaques, 29 - Tel. 0033 468 963 833

Creació i reparació de joies o pedres precioses.

ARLEQUÍ, PINTURA AMB CERESMichèle Pastor

Carrer de Saint Jaques, 42 - Tel. 0033 681 609 281

Creació única davant el públic amb una planxa.

Punts de llibres, cartes de visita, treballs per

comanda...

TALLER ARTESÀ EN PEDRES I MINERALSCarrer de Saint Jean, 51 - Tel. 0033 468 960 900

[email protected]

Treballen amb marbre de Vilafranca, minerals

de la regió, fonts per a interiors, pedres

semiprecioses, minerals i fòssils.

ALBERG SAINT PAULRestaurant gastronòmic

Plaça de l’Eglise

Tel. 0033 468 963 095

Productes de temporada.

RESTAURANT BRASERIA LA SENYERA AU GRILL81, Rue Saint-Jean - Tel. 0033 468 961 765

Especialitats catalanes.

CAVA DE VINSVins d’aquí i d’arreu. Soni Gomez

Carrer de Saint Jean, 69 - Tel. 0033 468 057 847

www.vinotech.fr

Més de 200 referències disponibles, vins del

Rosselló, també algunes altres referències

disponibles com els vins de Borgonya,

de Bordeus o d’Alsàcia.

Artesansde Vilafranca de Conflent

25Pànxing Pirineus24 Pànxing Pirineus

Page 15: pirineus 7
Page 16: pirineus 7

Romànic a la Batllia de Bellver de Cerdanya

[ CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER > Ajuntament de

Bellver de Cerdanya

Text: Manel Figuera

Fotos: Manel Figuera i Gonzalo Sanguinetti

REFLEX VISIBLE DEL

ROMÀNIC CERDÀ

n conjunt hi ha a la Cerdanya

més de trenta esglésies romàni-

ques que es defineixen per la

senzillesa constructiva que s’a-

dapta al paisatge, els absis semicircu-

lars, la decoració sòbria de les corni-

ses, la fortalesa de les espadanyes —

campanars sense torre— i una certa

ingenuïtat en les portalades. Són tem-

ples nascuts de la terra, primitius, en

què s’utilitzen els materials de l’entorn:

granit, esquist o calcària, en funció del

lloc. Els de la Batllia de Bellver, que

abasta actualment el terme municipal

de Bellver de Cerdanya, no en són cap

excepció.

Tot i l’habitual planta de creu llatina,

els estils solen ser diversos, amb

influències romanes, germàniques i en

algunes ocasions islàmiques. No en

va, les voltes que adopten els arqui-

tectes romànics procedeixen de Síria i

de l’Islam. A la Batllia, els models són

semblants als de la resta de comarca:

varietat d’estils, senzillesa, dimensions

sovint reduïdes, estructures fortes,

rigidesa de línies i riquesa decorativa.

La Guerra Civil espanyola, per desgrà-

cia, ha fet estralls en els elements

escultòrics i pictòrics, els quals es

conserven intactes a les esglésies de

la Cerdanya francesa.

SANTA MARIA DE TALLÓ,

LA CATEDRAL DE LA CERDANYA

S’arriba a Talló, des de Bellver, per una

carretera local. Es tracta d’una pobla-

ció molt antiga. La seva església és la

primera que se cita a l’acta de consa-

gració de la catedral d’Urgell (segle X).

Durant els conflictes que tingué la

mitra d’Urgell amb el comtat de Foix i

el vescomtat de Castellbò al segle XII,

el bisbe s’hi refugià i per això se l’ano-

mena “la catedral de la Cerdanya”.

Criden l’atenció, d’aquesta basílica,

les grans dimensions, malgrat que van

unides a una perceptible esveltesa

arquitectònica. L’espadanya, damunt

de l’ull de bou flanquejat per dos fines-

trals allargats, és petita si se la compa-

ra amb la resta de l’edifici. El porxo

que oculta l’entrada principal és

modern, del segle XVII, però la porta

conserva la ferramenta original. A la

dreta del porxo, entre l’edifici i la casa

del costat —Ca la Renda—, hi ha un

passadís on es pot observar l’entrada

primitiva i, al fons, el braç dret de la

creu llatina, seu de la sagristia.

E

28 Pànxing Pirineus

A DALT:Esglésies romàniques repartides per la comarca de la Cerdanya.

A LA DRETA:La portalada de Santa Cecília de Bolvir està decorada

amb caps humans, ocells i lleons.

Page 17: pirineus 7

La torre campanar romànica de Santa Eugènia de Nerellà ésuna de les més singulars de la comarca. Té la particularitat quepresenta una inclinació d’1,25 m, per la qual cosa se la coneixcom “la torre de Pisa de la Cerdanya”.

CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >

Page 18: pirineus 7

32 Pànxing Pirineus

A l’esquerra, tocant al cementiri, s’ele-

va la torre campanar, també del segle

XVII, que ocupa l’espai del braç

esquerre. Tant el porxo com la torre

són de construcció més matussera;

els carreus, disposats anàrquicament

els uns damunt dels altres, contrasten

amb les línies definides i el paral·lelis-

me de la part romànica.

Abans d’entrar a l’interior cal fixar-se

en els contraforts semicirculars que

divideixen la nau en quatre trams i que

reforcen uns arcs torals o de suport de

l’edifici. A continuació val la pena diri-

gir-se al sector de ponent, passejant

pels carrers, per veure l’absis, del

segle XI, caracteritzat per tres finestres

i decorat amb un fris d’arquets cecs

sostinguts per mènsules —peces sor-

tints— triangulars.

Dins del temple, més estret al fons que

a l’entrada, l’ambient és fosc i sobri.

Les reformes del sostre, que oculten la

volta de canó llevat de l’absis, no tren-

quen aquest aire auster. Al creuer o

transsepte hi ha l’únic element deco-

ratiu que ha sobreviscut la Guerra

Civil: la imatge romànica de la Mare de

Déu de Talló, del segle XIII. La Mare,

vestida amb túnica i mantell, apareix

asseguda en un tron episcopal. El Nen

s’asseu sobre la túnica, cosa que

n’accentua l’espiritualitat. La mirada

dels dos és hieràtica, tot i que els ulls

de la Mare no dissimulen una manifes-

ta preocupació pel Fill. Les dues figu-

res porten corona. La Mare de Déu va

ser coronada solemnement el 1956 i el

2006 se’n celebrà el cinquantenari.

Val a dir que el 1983 el temple fou

declarat bé d’interès cultural, que s’hi

fan concerts a l’estiu i que des del

2000 s’hi fa la concorreguda Trobada

de Corals de Cerdanya.

EL PLA DE LA BATLLIA: DE SANT

SERNI DE COBORRIU A SANTA

EUGÈNIA DE NERELLÀ

Sortint de Talló en direcció a l’Ingla es

troba l’església de Sant Serni de

Coborriu. Situada en un racó envoltat

d’arbres de ribera, sorprèn per la seva

senzillesa, on radiquen la bellesa i l’a-

tracció especial que desprèn. Molta

gent coincideix a dir que no és sols

romànica, sinó també “romàntica”. És

un edifici del segle XII, allargat i baix,

de formes delicades, amb nau i absis

coberts per una volta de pedra plana.

L’absis presenta dues finestres de

doble esqueixada i està decorat amb

una corona de cartel·les —peces trian-

gulars que serveixen de reforç estruc-

tural— amb motllures o ornaments. La

porta s’obre al sud i té al muntant dret

el bust d’un orant. La capella de mig-

dia és un afegit del segle XVII.

A DALT: Santa María de Talló. A BAIX: Sant Serni de Coborriu.

CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >

Page 19: pirineus 7

Al costat hi ha un petit cementiri. En

aquesta església hi té lloc una cele-

bració pels volts de Sant Joan: la

Poesia per a una Nit d’Estiu, comme-

moració de l’arribada d’aquesta esta-

ció a la Cerdanya, que combina la

poesia amb la música.

Tornant enrere en direcció a Talló, s’a-

gafa una desviació per anar a

Coborriu de Bellver. Després del mas

de Cal Pons la carretera esdevé de

terra, però apta per a automòbils. Es

passa pel costat del Molí del Pons i

s’arriba a la carretera de Bor, que se

segueix a la dreta fins a la plaça prin-

cipal del poble. Aquí es pot deixar el

cotxe i es pren a peu un camí senyalit-

zat que duu, en uns 5 min, a l’església

de Sant Marcel —o Marcell— de

Bor, del segle X. La seva estructura

original és una nau, engrandida poste-

riorment amb capelles laterals i un

porxo. A l’exterior de l’absis es veuen

quatre faixes verticals de pedra tosca

—calcària molt porosa i, per tant, fàcil

de treballar— que el divideixen en cinc

panys. A l’estiu, com a Santa Maria

de Talló, s’hi fan concerts.

Sortint de Bor cap a Riu de Cerdanya,

s’aprecia a l’esquerra, enturonada,

l’església de Sant Julià de Pedra. Cal

deixar l’automòbil a la plaça d’aquest

petit nucli i enfilar-se al cim de la

penya on s’alça el temple. És un edifi-

ci de planta trapezial i d’una nau amb

l’absis precedit de l’espai presbiterial.

El seu origen podria ser preromànic,

del segle X. Al segle XII es va cobrir

amb una volta de canó —avui desapa-

reguda— i els murs foren reforçats

amb arcs. L’absis té una finestra de

doble esqueixada i dues absidioles

laterals en forma de creu. La porta

actual és al frontispici —cara princi-

pal— i data dels segles XVII i XVIII per

substituir la de migdia. Al capdamunt

hi ha una espadanya amb dos llargs

finestrals. A l’interior s’exposa una part

de patrimoni eclesiàstic de la Batllia i a

l’estiu també s’hi fan concerts.

De Bor surt a la dreta una carretera

que es dirigeix al nucli de Beders, on

es troba l’església de Santa Cecília.

És del segle XII, d’una sola nau que

encapçala un absis amb una finestra

de doble esqueixada. La coberta, des-

apareguda també, era de volta de

canó. El frontispici és coronat per unaA LA DRETA:Sant Julià de Pedra.

A DALT: Sant Marcel de Bor.

CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >

CC

ASSOCIACIÓ D’HOTELS I CÀMPINGS DE LA CERDANYA

www.hotelscerdanya.com

Cerdanya, la gran vall del Pirineu t’ofereix totsels seus encants perquè en gaudeixis plenament.

34 Pànxing Pirineus

CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >

Page 20: pirineus 7

A DALT: L’antiga fortificació de Sant Martí dels Castells que data del s. XIII

CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >

La gran vall del Pirineu

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ

Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected]

www.cerdanya.org

Horari d’atenció al públic:

De dilluns a dissabte de 9 a 13h. i de 16 a 19h. Diumenges de 10 a 13h.

PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA

c/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ CONSELL COMARCAL

DE LA CERDANYA

sino

psis

.es

37Pànxing Pirineus

Page 21: pirineus 7

petita espadanya d’un sol ull. Les

reconstruccions n’han respectat l’es-

tructura original romànica, amb l’ex-

cepció de l’obertura de la porta actual,

al mur nord.

Seguint la mateixa carretera es va a

Baltarga, poble bastit al peu d’un turó.

La part antiga, atesa la coloració

rogenca dels carreus —calcàries

devonianes—, es caracteritza per la

seva vermellor. L’església de Sant

Andreu és situada en aquesta part

antiga. Es tracta d’un notable edifici

romànic del segle XI, d’una sola nau

amb volta de canó, encapçalada per

un absis amb una finestra de doble

esqueixada al centre i decorat amb

arcuacions —arcs iguals i contigus al

mateix pla d’una construcció—

cegues. La porta, a migjorn, té un arc

peraltat i un altre d’estret de dents

d’engranatge. Les dues capelles

adossades són posteriors, del segle

XVII, així com un contrafort a ponent i

la torre campanar.

Aquest temple és carismàtic per les

pintures romàniques de la volta i dels

dos arcs preabsidials, conegudes com

la Volta de Baltarga. Són del segle XII i

es conserven al Museu Diocesà de la

Seu d’Urgell, encara que existeix un

projecte de reproducció a la mateixa

església. S’hi troba una rica temàtica,

amb la Mare de Déu en majestat que

comparteix dignitat amb la mà de Déu,

així com representacions de Caïm i

d’Abel, l’Agnus Dei, Sant Andreu, el

Sant Sopar i la Crucifixió. Cal recordar

que un frontal d’altar romànic d’a-

questa església és al Museu Nacional

d’Art de Catalunya (MNAC).

Per visitar la resta d’esglésies romàni-

ques del pla de la Batllia, es torna a

Bellver i es pren la carretera de Pi,

poble on es troba l’església de Santa

Eulàlia. Molt reformada el 1775,

manté elements constructius dels

segles XI-XII a les façanes nord i oest,

aquesta amb una porta romànica apa-

redada.

Continuant per la mateixa carretera

s’arriba a Santa Eugènia de Nerellà.

L’únic element romànic del temple és

la torre campanar, però es tracta d’una

de les més singulars de la comarca.

Té la particularitat que presenta

una inclinació d’1,25 m, per la qual

cosa se la coneix com “la torre de Pisa

de la Cerdanya”. Consta de quatre

cossos separats per dos frisos amb

arcuacions cegues d’estil llombard,

amb un tercer cos que presenta grans

finestrals en arc de mig punt a cada

cara. La coberta, de llosa, és de dos

vessants. Una escala de gat permet

l’accés a dalt, amb un panorama

extens de la Batllia.

La carretera que va a Montellà passa

per Cal Manxot, on una pista a la dreta

duu a l’antiga fortificació de Sant

Martí dels Castells. (També s’hi pot

arribar per la carretera N-260 en direc-

ció a Martinet.) Data del segle XIII.

L’ala sud, la més ben conservada, és

constituïda per dos cossos units per

una torre quadrada i una sala rectan-

gular. L’església, amb volta de canó,

ocupa la meitat est de l’edifici.

LA SOLANA DE BELLVER: DE SANT

POLICARP DE CORTÀS A SANT

MAMET D’ANES

Un altre cop a Bellver, es pren la carre-

tera N-260 en direcció a Puigcerdà.

No es triga a trobar, a l’esquerra, la

carretera local que s’enfila a Cortàs.

Aquí s’alça l’església de Sant

Policarp, del segle XII, d’una sola nau

amb volta apuntada i planta trapezoï-

dal. A l’absis hi ha una finestra de

doble esqueixada. L’antiga porta, apa-

redada, és a migdia, tot i que l’actual

manté el forrellat de ferro forjat de la

primera.

Més amunt s’arriba a Éller, amb l’es-

glésia de Santa Eulària —pronuncia-

da Santa Eulari o Santulari en parlar

cerdà—, molt modificada, de nau

coberta per una volta de canó. Data

del segle XII. La torre campanar, amb

merlets, és posterior. Al MNAC se’n

conserva el Crist en majestat, romànic,

i a l’estiu també s’hi fan concerts.

A LA DRETA:Detall de la Volta de Baltarga al MuseuDiocesà de la Seu d’Urgell.

CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >

RESTAURANT EL BOSCAparcament Muntanya Sagrada, s/nLa Molina 17538 - Alp972 89 21 69 - 972 89 29 12

Esmorzars i dinars· Acollidor establiment, de pedra i fusta,

tranquil, càlid i perfectament situat.

· Cuina casolana.

· Self Service.

· Espai reservat per a grups i una

sala privada per a reunions.

El Bosc RESTAURANT - GRILL - BAR

38 Pànxing Pirineus

Page 22: pirineus 7

41Pànxing Pirineus40 Pànxing Pirineus

A BAIX: Sant Policarp de Cortàs.

Cal tornar a Bellver i agafar la carretera que

per la solana puja a Ordèn, amb l’esglesiola de

Santa Maria. Presenta una nau amb absis i

una porta al sud. El frontispici té un ull de bou

i acaba en una petita espadanya d’una fines-

tra.

Més amunt hi ha Talltendre. Hi destaca l’esglé-

sia de Sant Iscle i Santa Victòria, del segle

XII, de planta rectangular i d’una sola nau. En

decoren la porta tres arcades de calcària ver-

mella —pedra griotte, nodular, coneguda a la

comarca com a “marbre d’Isòvol”— l’última de

les quals simula una llinda i un timpà refosos.

La volta de la nau, les restes d’una capella i la

sagristia són posteriors. El frontispici té una

petita finestra d’arc de mig punt de doble

esqueixada, sobre la qual es recolza la torre

campanar, d’antiguitat incerta.

Per conèixer Sant Mamet d’Anes, en una

propietat privada, la millor opció és arribar-s’hi

a peu des d’Ordèn per un interessant sender

local senyalitzat amb franges blanques i ver-

des (45 min de baixada). El temple és del segle

XII, d’una sola nau, amb el frontó transformat

en una robusta espadanya de dues finestres.

La nau és coberta amb una volta de perfil

semicircular. Hi destaquen les dovelles —

peces amb què es construeixen els arcs i les

voltes—, de pedra tosca

Manel Figuera

Escriptor, excursionista i tècnic en

normalització lingüística

CERDANYA ROMÀNIC A BELLVER >

la Cerdanya, en plena natura i envoltat d’un

paisatge idíl·lic, trobareu un bon lloc per des-

cansar: l’Hotel de Pi.

LA PERFECTA COMBINACIÓ DE TRADICIÓ I CONFORTUna casa autènticament cerdana, recentment remodelada

com a hotel de vacances a la muntanya, on podreu des-

cansar, passejar, fer esport… i gaudir d’uns dies inoblida-

bles en plena natura. Un tracte familiar i un servei persona-

litzat per dissenyar-vos una estada a mida.

El confort del segle XXI s’ha adaptat a les formes de l’anti-

ga casa Bonet. El resultat és un espai acollidor i agradable

que conserva la seva estructura original, amb la incorpora-

ció dels millors acabats i equipaments perquè us sentiu,

senzillament, com a casa.

Les habitacions, el restaurant, el bar, la cuina, les terrasses,

els porxos, l’era… Tot ha estat preparat perquè descobriu

l’autèntic estil de vida cerdà.

HABITACIONS FETES A LA TEVA MIDAPerquè cada persona és un món, a l’Hotel de Pi trobareu

sis habitacions amb ambients diferents i que s’adapten als

vostres desitjos. Això sí, totes compten amb vistes exte-

riors immillorables, finestra i terrassa. L’Hotel del Pi també

ha pensat en els més petits, és per això que totes les habi-

tacions són de tipus suite.

CUINA DE CASAEl restaurant instal·lat a l’antiga cort de la casa... Totalment

reformada, es converteix ara en un espai ideal per oferir

una cuina artesana i de base totalment tradicional. El

secret, els ingredients: naturals i de la terra, amb una ela-

boració molt acurada.

TOT PLEGAT, EN UN ENTORN DE SOMNI...A la Cerdanya, cada dia pot ser diferent! Excel·lentment

comunicada, la comarca ofereix un ampli ventall de possi-

bilitats per aprofitar cada minut del nostre temps lliure.

Un petit tast: per als entusiastes de l’esquí, tres de les

millors estacions de Catalunya a un pas. I si voleu encara

més esport: hípica, senderisme, tir a l’arc, aeròdroms i molt

més!

AHotel de Pi

HOTEL DE PIC/ Major, 22 - 25721 Pi (Bellver de Cerdanya)Tel. 973 510 906 - Fax 973 510 [email protected] - www.hoteldepi.cat

El descans natural

CERDANYA PUBLIREPORTATGE >

Page 23: pirineus 7

LLÍVIA

FESCAT

Com ja és habitual de cada estiu, Llívia acull el Campus de

Cultura Popular on s’ofereixen diversos cursos i tallers

agrupats en diferents àmbits temàtics.

Del 8 al 15 de juliol

PUIGCERDÀ

UNIVERSITAT D’ESTIU RAMON LLULL

La IX edició de la Universitat d’Estiu Ramon Llull compta

aquest any amb una vintena de cursos i activitats, oferint

la possibilitat de poder combinar la formació amb el lleure

en un espai natural incomparable com és la Cerdanya.

Del 8 al 14 de juliol

BELLVER DE CERDANYA

XI JORNADES DE REFUGIS CÀTARS AL PIRINEU CATALÀ

Jornades repartides entre les poblacions per on van passar

els Bons Homes fugint de Montsegur. Consten de xerrades,

conferències, mercats, etc.

Del 9 al 19 d’agost

BELLVER DE CERDANYA

FIRA PRODUCTES ALIMENTARIS ARTESANS

DEL PIRINEU

Hi podem trobar tota mena de productes elaborats d’una

manera natural i així conèixer la gran varietat de format-

ges, embotits, iogurts, melmelades, coques, etc. També

compta amb grups d’animació i música tradicional.

10 d’agost

BELLVER DE CERDANYA

VIII CONCURS DE GOSSOS D’ATURA

El camp de futbol acull el Concurs de Gossos d’Atura amb

participants catalans i francesos. Durant el descans s’hi

poden veure exhibicions.

15 d’agost

PUIGCERDÀ

FESTA DE L’ESTANY

Aquesta festa commemora una estranya llegenda, amb

més de 110 anys d’antiguitat, que sempre ha despertat

força expectació.

26 d’agost

GUILS

XX TROBADA D’ACORDIONISTES

Aquesta trobada aplega anualment un bon nombre de ciu-

tadans que es retroben per passar una bona estona, tot

escoltant les diferents peces i estils que els intèrprets

saben treure d’aquest popular instrument, l’acordió.

Agost

BELLVER DE CERDANYA

BELLVERÍADA 2007

Excursions guiades, tertúlies de capvespre, audiovisuals

sota els porxos, recitals de poesia, havaneres, concerts,

passejades naturalistes, sardanes, recorreguts literaris...

Agost

LLÍVIA

FESTIVAL DE MÚSICA CLÀSSICA

Festival que des del 1981 agrupa conjunts d’alt nivell de

música clàssica i que actuen a l’església de Nostra Senyora

dels Àngels, transformada gràcies a les aportacions que

l’organització del Festival, depenent de l’Ajuntament, hi ha

fet.

Agost

ALP

CONCURS D’ARROSSAIRES I PAELLA POPULAR

11 de setembre

PUIGCERDÀ

XIII TROBADA MICOLÒGICA DE CERDANYA DE TARDOR

29 i 30 de setembre

BELLVER DE CERDANYA

VIII TROBADA DE CORALS DE CERDANYA

30 de setembre

ALP

MOSTRA GASTRONÒMICA

L’àmplia i diversificada oferta en establiments gastronò-

mics ha portat a Alp a ser la Mostra on estan representats

la majoria dels restauradors, no tant sols del municipi, sinó

de tota la comarca.

Setembre

BELLVER DE CERDANYA

FIRA RAMADERA

S’hi programen activitats relacionades amb la pagesia que

cada any atreuen a més participants, encara que el prota-

gonisme se l’enduu el sector boví. Amb un esperit de supe-

ració que es renova any rere any, a cada edició s’hi afegei-

xen noves activitats que fan que aquesta fira sigui molt

activa.

11 i 12 d’octubre

GER

MOSTRA DE CUINA POPULAR AMB

NAPS DE CERDANYA

Jornada gastronòmica que promou l'Ajuntament de Ger i

que dóna el tret oficial de sortida a la temporada del nap a

la comarca. Congrega a restaurants de la Cerdanya, les

mestresses de casa del Municipi i la Societat Gastronòmica

del Pirineu.

28 d’octubre

Agenda

Fira ramadera

Dades d’interès

Patronat Turisme Bellver de Cerdanya

Pl. Sant Roc

25720 Bellver de Cerdanya

Tel. 973 510 229

www.bellver.org

Patronat de Turisme del Consell Comarcal

Plaça del Rec

17520 Puigcerdà

Tel. 972 884 884

www.cerdanyaonline.com

Oficina Comarcal de Turisme de la Cerdanya

Cruïlla N-152 amb N-260

17520 Puigcerdà

Tel. 972 140 665

www.cerdanyaonline.com

Oficina de Turisme de Llívia

C/ Forns, 11

17727 Llívia

Tel. 972 896 313

www.llivia.org

Patronat de Turisme d'Alp

C/ Nord, s/n

17538 Alp

Tel. 972 890 385

www.ddgi.cat/alp

Visites guiades per a grups a les diferents

esglésies. Guies Locals de Bellver de

Cerdanya. Més informació a www.bellver.org, Oficina

de Turisme i Ajuntament de Bellver.

CERDANYA AGENDA >

HOTEL *** REST. FONDA MERCÈFonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el con-fort en un entorn molt agradable i familiar. Reformadacompletament. Compta amb 9 habitacions dobles (2dúplex), amb telèfon, TV, bany complet. Ascensor,calefacció central i restaurant amb cuina de mercat.

Estavar, 29 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 [email protected]

HOTEL ESQUIROLHotel d’estil rústic i confortable, amb totes lescomoditats que pots desitjar. El vostre descansés la nostra prioritat. Gaudiu del restaurant ambla millor cuina casolana.

Av. Catalunya, s/n - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03 - 972 14 63 63www.hotelesquirol.net

REST. MARISQUERIA EL MESON D’ALP

Restaurant d’ambient rústic i acollidor. Amb menú i cartadiària. Peix fresc i marisc viu els caps de setmana, rebutsdirectament de la Costa Brava. "El Mesón d'Alp" valora elseu èxit per la seva cuina de tradició, adequada al gust i preferències actuals, amb la correcta relació qualitat–preu. És referència obligada quan es tracta de parlar de la gastronomia d'Alp i, conseqüentment, de la Cerdanya. Obert de dimarts a diumenge migdia.

Sant Pere, 8 - ALP (Girona)Tel. 972 14 41 20 - Fax 972 89 03 51

HOTEL CAL REI DE TALLÓSituat al Pla de Talló, l’Hotel Cal Rei de Talló ésl’adaptació del paller d’una antiga masia catalanaamb 12 habitacions amb bany, telèfon, minibar, TV.Ambient tranquil i familiar. Al seu restaurant hi trobarem una bona cuina i un espai acollidor.

Camí de Talló, s/nTALLÓ - BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 10 [email protected] - www.hotelcalrei.cat

TURISME RURAL CAL MATEU

Residència-Casa pagèsDiploma Turístic de Catalunya.Plaça Major,1Tel. 972 89 04 95

RESTAURANT BOIX

Ctra. N-260 km. 204,5MARTINET (Lleida)Tel. 973 515 050

FONDA BIAYNACasa senyorial que conserva l’essència de les anti-gues fondes de poble. Amb 16 habitacions reforma-des i decorades amb molt de gust i un menjador ones serveix cuina senzilla i tradicional de muntanyaamb un toc de creació. La seva història es remuntaal 1846, essent un dels establiments més antics deles comarques dels Pirineus.

Sant Roc, 11BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 04 75 - www.fondabiayna.com

REST. ESTACIÓ DE QUEIXANSPels vostres dinars i sopars d’aquest estiu i

tardor. Menú al migdia de dilluns a divendres.

Parada i Fonda. Dimecres tancat.

Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00

PASTISSERIA CERDANYA

Tercera i quarta generació de pastissers, amb lacarta de MestreArtesà Alimentari ivaris guardons,on podrà assaborir latradició i modernitatdels nostres pastissosi xocolates.

C. Espanya, 11 Av. Catalunya, 49PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 880 348

RESTAURANT L’OLLAAquest magnífic restaurant està situat al centrede la bonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!

Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41

RESTAURANT TAPANYAMBonic restaurant situat al centre de Puigcerdà. Un dels balcons de la Cerdanya. Les sevesespecialitats són: cargols a la llauna, carn a labrasa, paella, peix i marisc fresc, gran assorti-ment de tapes, trinxat de Cerdanya i bolets detemporada.

Plaça l’Alguer, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 23 60

RESTAURANT EL PORTAL

Restaurant tradicional amb cuina de mercat.Espai rústic i acollidor. Vine a tastar els seus plats!! Són per llepar-se els dits!!

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. i Fax 972 89 42 75

RESTAURANT REBOST DE GERCuina actual elaborada amb la millor qualitat de pro-ductes de mercat. Compta amb un espai “CHILL”per trobades i reunions, on ens podrem delectaramb els millors vins, “tastets”, whiskys i cigars. ElRebost dels paladars més exigents. Arròs cremós demuntanya, productes de l’ànec, caça...

Pl. Major, 2GER (Girona)Tel. 972 14 70 55

HOTEL JAUME ***Hotel familiar i molt acollidor. Situat al centre del poble d’Alp, a pocs km de les estacions d’esquí de la Molina i Masella i a 1 km del Golf Fontanals. Disposa de 14 habitacions decorades totes elles d’estil provençal. Equipades amb banycomplet, assecador de cabell i algunes amb columna d’hi-dromassatge. Una Junior Suite. Sala d’estar i de jocs ambxemeneia i bar. Servei d’allotjament i esmorzar.

Central, 30 - ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 14 42 42www.hoteljaume.com

HOSTAL CADÍHostal d’ambient familiar on podreu gaudir d’un bon menjar casolà. Totes les habitacionsdisposen de bany.

C/ Segre, 50MARTINET (Lleida)Tel. 973 515 [email protected]

42 Pànxing Pirineus 43Pànxing Pirineus

CERDANYA AGENDA >

HOSTAL ESCADARCS

C/ Rufaca, 6 - ESCADARCS (Girona)Tel. 972 144 088 - 616 935 [email protected]

Page 24: pirineus 7

quests són els pilars sobre els quals la família

Isern-Casanovas ha bastit possiblement la

més àmplia oferta hotelera del Pirineu. Situats

estratègicament al poble de Prullans, anome-

nat popularment “el Mirador de la Cerdanya” per les seves

imponents vistes sobre la serra de Cadí, hi trobem l’Hotel

Muntanya, l’Aparthotel Ca l’Aurèn i el Càmping-Bungalows

La Cerdanya.

L’Hotel Muntanya els ofereix tots els serveis d’un gran hotel

amb l’encant d’un establiment familiar i el plus de la tran-

quil·litat. Les impressionants vistes sobre el Parc Natural

del Cadí-Moixeró i els seus majestuosos voltants són la

delícia dels amants de la natura, així com dels senderistes

(membre de Senderhotels). Tindran l’oportunitat de poder

gaudir tant de les seves instal·lacions com de les piscines

exteriors o interior climatitzades, el seu Spa, el fitness, l’es-

calfor de la seva llar de foc o el plaer de llegir un llibre als

jardins o a les sales panoràmiques. I podran degustar la

cuina pirinenca i internacional al seu bufet de muntanya

(forma part de l’associació Gourmet Hotels).

En aquests establiments tindran assegurat el benestar de tots

els membres de la família des dels 0 anys fins als 100 anys! I

és que els més petits reben un tracte especial des de l’arriba-

da, i on troben el seu paradís és al Mini-Club El Follet Cerdà,

amb més de 500 m2 d’instal·lacions (xiqui-parc, rocòdrom,

castells de fusta, joguines gegants...) i servei de guarderia.

Les sales panoràmiques Valls del Cadí, equipades amb

tota la tecnologia necessària, són el lloc ideal per a semi-

naris i reunions d’empresa. Disposen de servei Wifi d’accés

a Internet gratuït.

Els jardins i la terrassa de la piscina són el marc ideal per a

casaments civils i per a aperitius. Més de 60 anys els ava-

len en l’organització de banquets amb capacitat fins a 300

persones.

És gairebé impossible que no trobin un allotjament que no

s’adigui a les seves necessitats, ja que es poden allotjar en

habitacions estàndard, habitacions confort, suites dúplex,

apartaments de 2-4 persones i apartaments de 4-6 perso-

nes o al Càmping-Bungalows La Cerdanya, amb 4 tipus

diferents de bungalows amb el seu jardinet i la barbacoa, i

alguns fins i tot amb llar de foc

APrullans... Un balcó sobre la Cerdanya

HOTEL MUNTANYA25727 Prullans de CerdanyaTel. 973 51 02 60 - [email protected] - www.prullans.net

Benestar & Família & Natura

45Pànxing Pirineus

CERDANYA PUBLIREPORTATGE >

Page 25: pirineus 7

finals d’estiu obrirà les seves portes el Campus

Cerdanya, us resort especialment concebut

per a persones actives i amants de l’esport ubi-

cat al municipi fronterer de Puigcerdà, en ple

cor del Pirineu català. Situat en un marc de bellesa incom-

parable, oferirà unes modernes instal·lacions residencials i

esportives que permetran practicar, en un ambient cordial i

distès, un ampli ventall d’esports i d’activitats de tots els

nivells.

La seva estratègica ubicació en una de les valls més

àmplies, assolellades i exclusives d’Europa, a una hora i

mitja de ciutats com Barcelona, Girona, Tolosa o Perpinyà,

permetran gaudir, en un rang d’altitud que va des dels

900 m. al fons de la vall fins als gairebé 3.000 m. dels seus

pics més alts, d’un excel·lent clima i d’una natura rica i

diversa durant totes les estacions de l’any.

El Campus Cerdanya oferirà 53 modernes habitacions

dobles, quàdruples i sèxtuples, dotades de televisió amb

canal satèl·lit, telefonia IP, accés wi-fi i espectaculars vistes

de la vall. Les instal·lacions residencials disposaran també

de: menjador, sports bar, sala multimèdia (e-space), audito-

ri, sala d’audiovisuals, sala de reunions, zona de spa, sala

wellness, zona de barbacoa, jardí i camp fire.

El resort comptarà amb accés a unes instal·lacions espor-

tives punteres, amb piscina coberta, piscina descoberta,

pavelló poliesportiu, pavelló de gel, camp de futbol, gimnàs

i circuits de senderisme i BTT. A més, el centre es trobarà

a escassa distància de 16 estacions d’esquí, 3 camps de

golf, un aeròdrom esportiu, uns banys termals i diversos

clubs d’hípica

ACampus Cerdanya

CAMPUS CERDANYAAv. del Poliesportiu. 17520 Puigcerdà, Girona. Tel. 972 88 08 10www.campus-cerdanya.com [email protected]

BendicoGRUP IMMOBILIARI

GRUP IMMOBILIARI BENDICO S.L.PASSATGE MARIMÓN, 6, 4-1A / 08021 BARCELONA / TEL. 610 211 415 – 610 424 247

Al cor de la poblaciód’Alp. 4 exclusivesvivendes d’alt standing en vendadins un conjunt residencial de 6 cases. 165 m2.4 Habitacions. Piscina

comunitària en àmplia zona enjardinada. Acabats ceretans. Amplis pàrkings tipus boxes de fàcil accés. Orientació sud i molt solellades.

En el paratge idíl·lic de Meranges 8 cases d’alt standing en venda. 130 m2. 3 Habitacions. Solejades. Magnífiques vistes panoràmiques. Gran zona enjardinada comunitària.Acabats ceretans. Amplis pàrkings de fàcil accés.

Alp

Meranges

DIRECTE PROMOTOR

> CERDANYA PUBLIREPORTATGE ]

Page 26: pirineus 7

49Pànxing Pirineus48 Pànxing Pirineus

La Seu d’Urgell i SantErmengol

Font: Turisme de La Seu Fotos: Turisme de La Seu i Fotografia Carné

El claustre de la catedral de Santa Maria d’Urgell es converteixcada any en escenari de la representació d’El Retaule de SantErmengol. Llum, música i interpretació s’encarreguen de trans-portar urgellencs i visitants fins al passat més esplendorós de lacapital de l’Alt Urgell.

[ ALT URGELL SANT ERMENGOL >

l temple basilical de la capital

de l’Urgellet fou construït al

segle XII. És aquesta data la

que ens corrobora que, entre

les catedrals existents en els nostres

dies a Catalunya, aquesta és la més

antiga. L’estil romànic de la catedral, la

seva majestuositat i els seus aires, ja

un pèl renaixentistes en la decoració, la

converteixen en escenari natural i ideal

per al retaule, que es representa inin-

terrompudament en aquest indret des

del 4 fins al 15 d’agost. La vocació i

l’esforç de centenars d’urgellencs el

fan possible, i els efectes tècnics, l’es-

merat vestuari i el text creat per Esteve

Albert i Corp aconsegueixen que l’en-

cert, tant en el lloc com en la forma,

sigui total.

Una exhibició medieval que forma part

del patrimoni cultural i històric de la

ciutat, que evoca de manera plàstica la

vida de Sant Ermengol. Un espectacle

de música, llum i color que omple de

màgia les nits d’estiu a la Seu i no

deixa a ningú indiferent...

I és que els urgellencs tenen molt a

agrair a Sant Ermengol. Tant que no

només li dediquen aquest retaule, sinó

una fira que en porta el nom. La seva

història de final tràgic —va morir en un

accident en la construcció del Pont de

Bar— va marcar un dels períodes més

brillants de la ciutat. Fill dels vescom-

tes Bernat i Guisla del Conflent i nebot

del bisbe Sal·la, del qual fou successor,

Ermengol va destacar per haver des-

plegat una gran activitat de caràcter

social que pretenia millorar les condi-

cions de vida dels pobles, sobretot a

través de la construcció de noves vies

de comunicació. La seva vida i obres li

van valer la canonització només nou

anys després de la seva mort, el 1035.

Després de centenars d’anys, els urge-

llencs continuen homenatjant la seva

figura a través d’aquest magnífic retau-

le i de la fira, que cada tardor duu el

seu nom arreu de les terres catalanes.

E

El retaule de Sant Ermengol s’inicià

el 3 d’agost de 1957. Enguany,

doncs, es compleixen cinquanta

anys de la primera representació. La

idea fou obra del Sr. Esteve Albert

Corb, autor del text literari i director

els primers temps.

Tal com es dedueix del seu nom, es

tracta d’un retaule, o sigui, d’una

evocació, d’una visió esquemàtica

de la vida de Sant Ermengol (979-

1035) a través d’una sèrie de qua-

dres que, amb l’aportació decisiva

d’un marc esplèndid, el claustre de

la catedral de la Seu d’Urgell, ens

porten dels albors de l’any 1000 a

l’apoteosi d’un quadre final que

resumeix tots els que el precedei-

xen.

El retaule és fruit de la seva època,

les darreries dels anys 50, quan es

posen de moda els espectacles de

música i llum (“son et lumière”), prin-

cipalment al sud de França. En

aquesta mena de representacions,

aprofitant la bellesa de monuments

com castells i catedrals, es relaten

fets històrics, barrejats a vegades

amb llegendes i tradicions. El nostre

retaule, però, hi afegeix elements

diferenciats, ja que hi tenen lloc la

paraula, la llum i la música, en un

entorn certament màgic.

Fem-ne una síntesi:

• El primer quadre evoca les darre-

ries del primer mil·lenni i ens duu el

record del mil·lenarisme. Ermengol,

diaca d’Urgell, infon confiança al

poble, que tem la fi dels temps.

Toquen les dotze i res no ha passat!

Ja som en un altre mil·lenni!

• Ermengol és consagrat bisbe

d’Urgell, amb l’assistència de bis-

bes, nobles i del poble que l’aclama.

Esplèndid!

• Ermengol estableix que els canon-

ges visquin en comunitat i, amb

aquest fi, funda La Canònica, institu-

ció regida per la regla establerta al

Concili d’Aquisgrà.

• Judici de Ponts. Es discuteixen els

drets sobre Cortiuda. Ermengol no hi

és present. El representa el seu

assessor Sunifred. El litigi es resol a

favor de l’Església d’Urgell.

• El nostre sant fa un doble miracle

en el cas d’un pagès cec, que s’en-

testa a oferir-li una vedella si li torna

la vista, però que li nega, després,

quan els seus ulls han recuperat la

llum.

• Llumeneres, llogaret de les mun-

tanyes d’Andorra, es constitueix en

protagonista d’aquest sisè quadre,

en rebre la visita de Sant Ermengol

en els darrers anys de la seva vida.

• Arriba ara el millor moment del

retaule. Després del relat fet des de

la torre de la catedral pel cantor, que

ens assabenta de la mort accidental

del sant al Pont de Bar, amb el so de

les campanes que l’acompanyen, es

posa en marxa el seguici que, en

una impressionant manifestació de

dol, trasllada a la catedral el cos,

que les aigües del riu Segre han dut

als voltants de la nostra ciutat. La

música remarca profundament la

seva marxa cadenciosa i solemne.

• No plou. Es fan rogatives. Sant

Ermengol intercedeix i del cel cau la

pluja joiosa i abundant!

• El retaule s’ha acabat. Cal arrodo-

nir-lo. Tots els actors, en actitud

estàtica, ens recorden cadascun

dels quadres precedents. La música

(un Glòria vibrant) i la llum, com si

fos un vitrall, rubriquen un especta-

cle que s’acomiada amb la satisfac-

ció de la cosa ben feta.

El retaule ha estat, des del primer

dia, un espectacle popular, en tant

que els seus promotors, actors i

altres col·laboradors, constitueixen

un entramat de persones de tota

mena, en professions, edats i activi-

tats, perfectament engalzats i pos-

seïts tots ells d’un interès comú: tirar

endavant el retaule.

Sota la direcció de Josep Ingla ens

disposem, un any més, a guarnir de

bellesa i d’emoció les nits dels dies

4 al 15 del proper mes d’agost.

Com es sol dir, us hi esperem! En

sortireu gratificats!

F.J.G.Ll.

EL RETAULE DE SANT ERMENGOL

ALT URGELL SANT ERMENGOL >

Page 27: pirineus 7

50 Pànxing Pirineus

I A LA TARDOR... UNA FIRA

DEDICADA AL SANT

Sense deixar el centre urbà i el nucli

històric de la Seu, els visitants tenen

una altra cita a la tardor: la Fira de Sant

Ermengol, que es celebra el 20 i 21

d’octubre. Sota la qualificació de Fira

de Productes Turístics i Artesans del

Pirineu, la ciutat s’omple d’activitat per

rebre els diferents monogràfics d’a-

questa mostra que dediquen diversos

espais als formatges artesans del

Pirineu, l’artesania de la zona, els pro-

ductes turístics i una mostra d’entitats.

Formatges representants de cada

racó dels Pirineus: Els formatgers

artesans de tot el Pirineu s’apleguen

des del 1995 en aquesta mostra, que

se celebra en una carpa situada a la

plaça de l'Ajuntament amb capacitat

per a una trentena d'expositors. El visi-

tant, adquirint un tiquet de degustació,

pot fer un tast d’algunes de les més de

100 varietats de formatges que s’hi

apleguen. La mostra de formatges

artesans, llet crua i de gran qualitat

més gran que es realitza. En el marc de

la fira se celebra també un concurs de

formatges artesans i cursos de tast.

Unes quantes dades: En aquests

moments treballen al Pirineu uns 250

artesans formatgers. Repartits territo-

rialment, en trobem 22 al Pirineu cata-

là, 8 al Pirineu aragonès, 100 al Pirineu

basc i navarrès i 100 al Pirineu francès.

Quant a denominacions d'origen, n'hi

ha quatre de reconegudes: Idiazábal,

Roncal, Alt Urgell – Cerdanya i Ossoa

Irati.

Fet i pastat a la Seu i artesania del

Pirineu al carrer: Aquesta és la fira

dedicada als productes alimentaris tra-

dicionals de la Seu. Embotits, confitu-

res, pa i coques, entre d’altres, s’en-

carreguen de delectar els visitants

demostrant una vegada més l’alta qua-

litat d’aquesta artesania alimentària...

Però no tan sols aquesta: des de l’any

2002 el carrer dels Canonges s’omple

de joguines de fusta, decoració amb

flor seca, ceràmica... Tot plegat acom-

panyat de demostracions d’oficis arte-

sans i de tallers en què el visitant pot

elaborar el seu propi objecte

A DALT: Retaule de Sant ErmengolA BAIX: Fira de Sant Ermengol

ALT URGELL SANT ERMENGOL >

Page 28: pirineus 7

52 Pànxing Pirineus52 Pànxing Pirineus

Dades d’interèsOFICINA COMARCAL DE

TURISME ALT URGELL

Pg. Joan Brudieu, 15

Tel. 902 154 715 / 973 35 31 12

[email protected]

OFICINA TURISME DE LA SEU D’URGELL

Avda. de les Valls d’Andorra, 33

tel. 973 351511

www.turismeseu.com

[email protected]

RESTAURANT CAL TITARRÓ Envoltat d’una excel·lent vista panoràmica, a Cal Titarró podràs gaudir de carns a la brasa, cuina casolana i menú diari. També tenim carta naturista i vegetariana. Alhora podràs veure lanostra exposició d’eines antigues. Disposem declimatització ecològica amb energia geotèrmica(renovable) i d’espai apropiat per a nens.Cal Titarró, s/nSANT ANDREU DE CASTELLBÒ (Lleida)Tel. 973 298 104 - 659 724 598www.caltitarro.com

RESTAURANT ALÀSRestaurant regentat per mare i fill, on gaudiràsdes del plat més tradicional, a la cuina més avantguardista. No deixis de tastar el menúdegustació i les postres més casolanes.

C/ Zulueta, 10 (1r restaurant a l'esquerra)ALÀS (Lleida)Tel. 973 354 192

HOTEL ANDRIA***

Des de 1875.

LA SEU D’URGELLTel. 973 35 03 00 [email protected]

ARSÈGUEL

TROBADA AMB ELS ACORDEONISTES DEL PIRINEU

Festival de música popular i tradicional que aplega intèrprets

d’acordió diatònic del Pirineu i de diversos països d’Europa i

d’Amèrica.

28 i 29 de juliol

LA SEU D’URGELL

FESTIVAL SONS DE MUNTANYA

Aquest festival donar a conèixer i potenciar la feina dels grups

joves de música tradicional dels Pirineus.

6, 7 i 8 de juliol

LA SEU D’URGELL

“DIJOUS A LA FRESCA” A ST. AGUSTÍ

Actuacions diverses de música i teatre entre altres.

12, 19 i 26 de juliol i 2, 9, 16 i 23 d’agost

LA SEU D’URGELL

32è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA

JOAN BRUDIEU. JULIOL-AGOST 07

Cicle de concerts en el marc del patrimoni monumental

de la ciutat.

11 de juliol, Església de Sant Miquel

Recital amb violins de diferents èpoques de la Historia de

la Música.

18 de juliol, Església de Sant Miquel

“Joves promeses del Brudieu”. Quartets de corda de J.

Haydn, W.A., Mozart i D. Shostakovich.

25 de juliol, Claustre de la Catedral

Concert de Jazz.

1 d’agost, Sala Sant Domènec

“Joves promeses del Brudieu”. Guanyadors del Concurs

“El Primer Palau” del Palau de la Música Catalana.

8 d’agost, Sala Sant Domènec

Concert per a flauta de W.A. Mozart, Simfonia 43 “Mercuri” de

J. Haydn.

17 d’agost, Sala Sant Domènec

Producció del Festival Carmina Burana de C. Orff.

22 d’agost, Sala Sant Domènec

Guanyadors del Concurs “Paper de Música” de Capellades.

OLIANA

FESTA MAJOR

Durant aquest dies es realitzen tot tipus d’activitats, combinant

les que es realitzen a l’aire lliure (trobada de gegants, trobada

de puntaires, activitats esportives diverses, cantada d’havane-

res....) amb les que es realitzen en recintes tancats (teatre,

ball...)

Cap de setmana més proper al 2 d’agost

COLL DE NARGÓ

BAIXADA DELS RAIERS

Descens de dos rais des dels Clops de Fígols fins al Pont

d’Espia. Al riu Segre la festa serveix per recordar un ofici mític,

desaparegut en aquesta ribera fa gairebé setanta anys.

11 i 12 d’agost

LA SEU D’URGELL

RETAULE DE SANT ERMENGOL

Celebració del 50è aniversari amb un espectacle medieval de

llum i so. Del 4 al 15 d’agost

LA SEU D’URGELL

FESTA MAJOR Del 22 al 28 d’agost

23 d’agost. Teatre de Guerrilla. Pavelló de festes

24 d’agost. Seu Rock. Casetes

25 d’agost. Ball de Festa Major “Tony Brams’s”.

Pl. Catalunya.

25 d’agost. Concert Sr. Trepador + Skalariak .

Pavelló de festes.

25 d’agost. Ball Cerdà infantil. Pl. Patalín.

25 d’agost. Seu Tronic. Pavelló de festes.

27 d’agost.. Concert Lexus. Casetes.

27 d’agost.. Correfoc “Diables de l’Alt Urgell”. Pl. Oms.

27 d’agost.. Concert Antònia Font + Pastorets Rock + Dj.

Pavelló de festes.

27 d’agost.. Ball de Festa Major “Costa Brava”. Pl.

Catalunya.

28 d’agost. Sardanes “Principal de La Bisbal”.

Pl. Catalunya.

28 d’agost.. Concert de Festa Major “Principal de La

Bisbal”. Pl. Catalunya.

28 d’agost.. Gran Ball de Fi festa “Principal de La Bisbal”.

Pl. Catalunya.

Cada dia hi ha espectacles infantils, sardanes, ball, concerts i

activitats i demostracions esportives.

CASTELLBÓ, JOSA DE CADÍ,

VILAMITJANA

JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS AL PIRINEU CATALÀ

Conferències, taules rodones, excursions, gastronomia, anima-

ció, teatre... Activitats per a recordar el passat.

Agost

VILAMITJANA

ESPECTACLE MEDIEVAL CERCAMÓN

Vuitanta persones posen en escena la celebrada novel·la de

Lluís Racionero.

Agost

ORGANYÀ

HOMILIA. FESTA DEL LLIBRE PIRINENC

El bressol de la llengua catalana acull la trobada

d’escriptors i lectors.

1er cap de setmana de setembre

LA SEU D’URGELL

RAL·LI 1000 MILLES DELS PIRINEUS

28 de setembre

FIRA DE SANT ERMENGOL

20 i 21 d’octubre

Agenda

HOTEL RESTAURANT “CAL PETIT”

Ctra. Tarragona a La Seu, km 140 – 500OLIANA (Lleida)Tel. 973 470 449 - www.hotelcalpetit.es

CASA RURAL MESTRE GROS Ctra. General La Seu d' Urgell Ortedo, s/n CERC (Lleida)Tel. 0034973 360 230 / 00376 327 085www.casamestregros.com [email protected]

ELS BANYS DE SANT VICENÇTardes de balneari. Tots els dilluns, dimarts, dimecres i dijous. Infusió d'herbes relaxants a laterrassa. Banyera d'aigua termal sulfurosa amb olisessencials. Massatge corporal antiestrès (50 min).Parafang d'una regió. Inhalador termal. 65 €. Incloutovallola, barnús i sabatilles.

Ctra. De la Seu-Puigcerdà N-260, km. 214EL PONT DE BAR (Lleida)Tel. 973 38 40 10 - Fax 973 38 40 [email protected]

> ALT URGELL AGENDA ]

Page 29: pirineus 7

54 Pànxing Pirineus

VIII Mòstra Gastronòmicadera Codina Aranesa

de TardorText i fotos: Torisme Val d’Aran

Els amants de la bona cuina,i en concret de les especiali-tats de la Vall d’Aran, tenenuna cita obligada per aaquesta tardor. La MostraGastronòmica dera CodinaAranesa prepara la seva vui-tena edició. Una mostra aptaper a totes les butxaques,però només per als paladarsmés exigents.

[ VAL D’ARAN MOSTRA GASTRONÒMICA >

a caiguda de les fulles, els

colors torrats de la tardor i la

necessitat d’estalviar energies

per entrar a l’hivern conviden a

fer un bon àpat. Si aquest pot fer-se

envoltat d’un paratge idíl·lic, millor que

millor. Això és, en bona part, el que

proposa la Mostra Gastronòmica dera

Codina Aranesa de Tardor, que aquest

any ja va per la vuitena edició. Des del

14 de setembre fins al 21 d’octubre, i

durant sis caps de setmana, un total

de 23 restaurants oferiran des de

divendres al migdia fins a la nit de diu-

menge un menú gastronòmic amb l’à-

nec com a protagonista.

Els amants de la bona cuina podran

gaudir d’un menú de degustació con-

sistent en cinc plats en què, com a

mínim, dos d’aquests plats tindran

com a element protagonista l’ànec. A

més de descobrir les excel·lències

d’aquest producte i les seves diferents

combinacions, aquesta exhibició gas-

tronòmica és també una bona manera

de descobrir les habilitats d’alguns

dels cuiners més prestigiosos de

l’Aran.

L’ÀNEC, EL FIL CONDUCTOR

DE LA MOSTRA

La implicació dels cuiners aranesos i la

voluntat de promocionar la cuina

autòctona de la vall va portar, ara fa

vuit anys, a la creació d’aquesta mos-

tra. En un inici la proposta girava a

l’entorn de la cuina aranesa, amb els

seus productes típics i el seu caràcter

i manera de fer. Però l’organització de

seguida va adonar-se que calia buscar

un fil conductor de la mostra, un pro-

ducte que li donés sentit i cohesió.

Entre les elaboracions i els productes

propis, a més dels fruits del bosc, els

bolets i les truites, també sobresurten

els embotits. Els plats més tradicionals

són l'olla aranesa, la truhada —pata-

tes farcides de carn—, i la sanganhe-

ta, a base de sang de porc però també

els formatges; caulets (col farcida), el

civet de senglar, el conill, les truites de

riu i l’ànec i els seus derivats. Va ser

aquest últim producte, l’ànec, l’aposta

de la mostra, un ingredient que durant

els darrers anys ja ha atret milers de

L

persones fins a la Vall d’Aran.

L’ànec és l’encarregat, des de llavors,

d’apel·lar la imaginació dels cuiners de

la zona, que el fan amb receptes tan

agosarades, originals i bones com un

magret d’ànec amb làmines d’Idiazábal

i trompetes confitades amb crema de

foie o bé el sashimi de pop amb pit

d’ànec confitat, i les làmines de baca-

llà amb escames vives de tonyina

sobre Strogronoff d’ànec...

UNA MOSTRA PER A TOTS ELS

GUSTOS I LES BUTXAQUES

Un dels propòsits dels organitzadors

de la mostra, Torisme Val d’Aran, i del

Gremi d’Ostalaria dera Val d’Aran, és

apropar la mostra a tothom i fer-la

apta a totes les butxaques. Amb

aquest objectiu s’ha instaurat un preu

únic per menú de 36 euros (no inclou

el vi). Per acabar d’arrodonir la pro-

posta, durant els caps de setmana

que dura, un total de 24 hotels oferei-

xen al costat del menú uns paquets

gastronòmics que inclouen l’estada a

l’hotel del cap de setmana i dos àpats

a triar entre els restaurants que hi par-

ticipen. Els paquets gastronòmics són

un complement ideal per aquells gur-

mets que, a més de gaudir menjant,

volen fer visites turístiques a la Vall

d’Aran: uns paquets turístics disponi-

bles a partir de 110 € i que inclouen

l’estada a l’hotel, l’esmorzar i un parell

d’àpats als restaurants, a més d’una

excursió de senderisme amb un guia

per alguna zona emblemàtica de la

comarca.

L’èxit de la mostra, que va començar

amb uns mil comensals i l’any passat

ja en va tenir més de dos mil, fa que

any rere any s’hi vagin afegint nous

atractius

Patés de la Vall d’Aran.

VAL D’ARAN MOSTRA GASTRONÒMICA >

Page 30: pirineus 7

DIVERSES POBLACIONS

X JORNADES UNIVERSITÀRIES OCCITANOCATALANES

Cursos, conferències i actes culturals al voltant de les cultu-

res catalana i occitana. A més, es portaran a terme la Fira

d’Artesania Alimentària i la Setmana de la Cuina Occitana.

Durant una setmana es realitzen activitats d’unió de les cul-

tures catalana i occitana.

Del 16 al 22 de juliol

DIVERSES POBLACIONS

SETMANA DE LA CUINA OCCITANA DE MONTANHA

Dins del marc de les Jornades Universitàries Occitanocatalanes

diversos restaurants aranesos ofereixen menús de cuina

occitana.

Del 16 al 22 de juliol

ARTIES

MERCAT NOCTURN

25 juliol

DIVERSES POBLACIONS

CURSA D’ARAN PER LA LLENGUA

Senderisme des de tres punts de la vall: Port de Vielha, Les

i Montgarri, amb trobada final a Vielha i festa en honor de la

llengua aranesa.

29 de juliol

VIELHA, LES I MONTGARRI

III FESTIVAL D’ESTIU DE LA VALL D’ARAN

Actuacions de teatre, música i dansa.

Juliol, agost i setembre

DIVERSES POBLACIONS

ROMANIC MUSICAU

Un cop per setmana es portaran a terme concerts de músi-

ca clàssica a diferents esglésies de la Vall d’Aran,

acompanyats d’una visita guiada pel temple.

Juliol, agost i setembre

LES

TROBADA D’ACORDIONISTES DELS PIRINEUS

Acordionistes de Navarra, Aragó, País Basc, Sud de França,

Catalunya i de la Vall d’Aran.

Agost

LES

MERCAT NOCTURN

4 d’agost

BAQUÈIRA

MERCAT NOCTURN

5 d’agost

VIELHA

MERCAT NOCTURN

11 d’agost

BOSSÒST

MERCAT NOCTURN

16 d’agost

SALARDÚ

MERCAT NOCTURN

18 d’agost

DIVERSES POBLACIONS

CURSA DELS QUINZE POBLES

2 de setembre

VIII MOSTRA GASTRONÒMICA DE TARDOR DE

LA CUINA ARANESA

Durant diferents caps de setmana de tardor, restaurants de

la Vall d’Aran ofereixen uns menús gastronòmics amb l’ànec

com a producte estrella.

Del 14 de setembre al 21 d’octubre (caps de setmana)

NAUT-ARAN

JEEP CAMP NACIONAL ESPANYA 2007

Esdeveniment esportiu

Del 28 al 30 de setembre

BOSSÒST, LES, SALARDÚ I VIELHA

FIRA RAMADERA

Fira ramadera comercial que se celebra al Passeig Principal.

Del 5 al 8 d’octubre

Agenda

Mostra gastronòmica

> VAL D’ARAN AGENDA ]

56 Pànxing Pirineus

Dades d’interès

INFORMACION TORISTICA

DERA VAL D’ARAN

VIELHA

Sarriulèra, 10

Tel. 973 640 110

Fax 973 640 372

[email protected]

www.torismearan.org

SALARDÚ

Trauèssa de balmes, 2

Tel. 973 645 197

[email protected]

www.torismearan.org

ARTIES

Molino, s/n

Tel. 699 969 044

www.torismearan.org

(oberta del15 de juliol al 15 de setembre)

BOSSÒST

Eduard Aunòs, s/n

Tel. 973 647 279

LES

Sant Jaime, 39

Tel. 973 647 303 Fax 973 648 382

[email protected]

www.turismoles.com

VAL D’ARAN MOSTRA GASTRONÒMICA>

A DALT: Magret d’ànec.

A BAIX : Truita de riu.

Page 31: pirineus 7
Page 32: pirineus 7

Fent Turisme Industrialal Berguedà

Text i fotos: Consell Comarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà i Consorci del Parc Fluvial

ada vegada trobem més turistes

que viatgen buscant activitats,

motivacions i propostes que vagin

més enllà de l’anomenat turisme

de sol i platja. Són visitants –d’un

sol dia, de cap de setmana o d’estada

més llarga- que pretenen aprofitar el

seus moments d’oci per conèixer nous

territoris i el seu patrimoni històric, cul-

tural o natural. Un nombre creixent de

persones que contribueixen a consoli-

dar un sector en expansió: el turisme

cultural. Un sector en el qual el

Berguedà –una comarca que gaudeix

d’un ric i variat patrimoni cultural- té

moltes propostes per oferir.

El què avui anomenem turisme cultural

no és una novetat de fa quatre dies.

Sempre hi ha hagut gent que ha viatjat

per descobrir el patrimoni cultural o

natural de terres més o menys llunya-

nes, però durant els últims anys

aquest sector ha viscut un creixement

continuat, tant pel que fa a l’aparició

de noves propostes com pel nombre

d’usuaris.

Al Berguedà el turisme cultural també

està creixent. I ho està a fent, en part,

a partir de l’aprofitament i reconversió

del patrimoni industrial que es conser-

va dels últims dos segles. Dos segles

d’industrialització que al Berguedà

s’han viscut, fonamentalment, entorn

de dues activitats diferents: la mineria

i el tèxtil.

LA RUTA DE LES MINES:

PASSAT I PRESENT

Carbó, margues bituminoses, ciment...

Riqueses de la profunditat de la terra

que han fet del Berguedà una gran font

de matèries primeres. De fet, aquestes

han provocat l’obertura de més de

cent mines al Berguedà.

Un passat miner i industrial que ha

marcat la vida de milers d’homes. Una

història que reviu avui amb diferents

espais visitables.

Museu del Ciment Asland, situat a

l’antiga fàbrica del ciment del Clot del

Moro, a Castellar de n’Hug i que fa

trenta anys que deixà de funcionar.

Les restes visibles actualment, situa-

des en un paratge singular, permeten

gaudir d’un dels conjunts fabrils més

espectaculars de la industrialització

catalana. A més, en aquest espai s’ha

habilitat un museu que explica el pro-

cés industrial que s’elaborava en

aquesta fàbrica.

Els Jardins Artigas, dissenyats per

Antoni Gaudí, ens mostren com la

intervenció humana pot fer-se en per-

fecta harmonia amb els elements de la

natura. Les fonts, els bancs, les ram-

pes i els ponts que travessen el riu ens

acompanyaran durant tota la passeja-

da.

Tren del ciment- Ferrocarril turístic

de l’alt Llobregat. Uneix la Pobla de

Lillet amb el paratge del Clot del Moro,

situat dins del municipi de Castellar de

n’Hug. Durant el seu recorregut, d’uns

vint minuts, es pot gaudir de la vista

dels Jardins Artigas, dissenyats per

Antoni Gaudí, del Museu del Ciment

Asland i d’un entorn natural privilegiat.

La mina de petroli de Riutort, situada

a Guardiola de Berguedà, té com a tret

diferencial de la resta de la mineria del

Berguedà el fet que se n’extreia petroli

(margues bituminosos). Avui, després

de cent anys d’inactivitat, es pot obser-

var encara com el petroli regalima per la

roca.

L’edifici centenari de l’Estació, a

Guardiola de Berguedà, mostra la his-

tòria del ferrocarril a Catalunya: la

construcció de la xarxa ferroviària, les

empreses, el món a l’entorn del tren i,

molt especialment, la vinculació del

tren amb aquest municipi de l’Alt

Berguedà.

Museu de les Mines de Cercs.

Aquest museu, situat a la colònia

minera de Sant Corneli, mostra la his-

tòria de la mineria del carbó a la

comarca i permet visitar, amb un ferro-

carril miner, l’interior de la mina.

Milions d’Anys. Vallcebre acull aques-

ta exposició que mostra el món sor-

prenent de la paleontologia a partir de

la informació que transmeten les res-

tes fòssils (ossos, ous, petjades, espè-

cies vegetals) que s’han trobat en els

principals jaciments de Catalunya i el

Berguedà.

Les mines de carbó a cel obert de

Fumanya s’han convertit en un jaci-

ment geològic i paleontològic de gran

valor. Les extraccions mineres del

passat han deixat al descobert una

paret amb un conjunt impressionant

de petjades de dinosaures que trepit-

jaren aquestes terres fa 65 milions

d’anys. A més del seu passat miner, el

Berguedà també té una remarcable

tradició tèxtil. Des de l’època romana,

trobem a la capital de l’imperi teixits

originaris d’aquestes terres prepirinen-

ques. Al segle XVIII, el sector tèxtil

pren una importància determinant i

transforma la vida dels habitants d’a-

questa comarca. Des de llavors, la

indústria tèxtil sempre ha estat pre-

sent, especialment entre la segona

meitat del segle XIX i les dècades

finals del segle XX, quan les colònies

tèxtils del Llobregat acolliren a milers

de treballadors que feren de la colònia

la seva vida.

LA RUTA DEL TÈXTIL:

ENTRE BETES I FILS

A més del seu passat miner, el

Berguedà té també una important tra-

dició tèxtil. Des de l’època romana,

trobem a la capital de l’imperi teixits

originaris d’aquestes terres dels

Pirineus. Al segle XVIII, el sector tèxtil

pren una importància determinant i

transforma la vida dels habitants d’a-

questa comarca. Des de llavors, la

indústria tèxtil sempre ha estat pre-

sent, transformant-se poc a poc per

arribar al que és avui.

Tot i que la crisi del tèxtil que afectà el

conjunt de Catalunya els anys vuitanta

ha deixat poques indústries actives

d’aquest sector al Berguedà, sí que hi

persisteix un ric patrimoni industrial

que palesa i testimonia la intensa acti-

vitat tèxtil d’aquesta comarca durant

els últims dos segles.

Espai d’interpretació de Berga.

Durant el segle XVIII la ciutat de Berga

treballa i s’especialitza en el filat i el

teixit de cotó; apareix llavors la màqui-

na de filar coneguda com la bergueda-

na o maixerina. En aquest espai

podreu fer un recorregut per la història

de la ciutat.

Ruta dels Molins. Fou amb l’aigua de

la riera de Metge que Berga donà

impuls a la seva industrialització. Avui

encara podem passejar, enmig d’un

paisatge urbà que combina tradició i

modernitat, per les restes d’aquest

passat.CA L’ESQUERRA: Vista de la colòniade l’Ametlla de Merola.

A LA DRETA: Museu del cimentAsland de Castellar de n’Hug.

[ BERGUEDÀ TURISME INDUSTRIAL >

61Pànxing Pirineus60 Pànxing Pirineus

Page 33: pirineus 7

Casa Pairal Teixidor Bassacs.

Situada a l’antiga casa senyorial d’un

dels primers industrials tèxtils de la

comarca, conté una exposició d’ob-

jectes antics i restaurats que recreen la

vida laboral i quotidiana dels bergue-

dans del segle XIX i de la primera mei-

tat del segle XX. La joia de la col·lecció

és un obrador que permet veure com

es teixia manualment.

Itinerari del riu de Viladomiu Vell.

Itinerari de natura de 3 quilòmetres

que permet gaudir de l’entorn natural

del riu Llobregat i conèixer els espais

d’una colònia tèxtil des d’un punt de

vista singular. És un recorregut per a

tots els públics, especialment per als

més petits. L’itinerari està integrat per

un conjunt de panells on apareixen

uns personatges que expliquen els

elements que van donar vida a les

colònies: els horts, la palanca, el riu, la

pesca, el bosc...

La Torre de l’Amo de Viladomiu Nou.

Casa senyorial de 1902 restaurada.

Entrant en aquest edifici n’observarem

tots els racons i descobrirem com

vivien els industrials de les colònies

tèxtils. També és la seu del Parc Fluvial

del Llobregat, on trobarem informació

turística i històrica de les colònies tèx-

tils i de la comarca.

Ruta Cultural de l’Ametlla de

Merola. Itinerari per descobrir la histò-

ria i el patrimoni de la colònia tèxtil

amb la vitalitat cultural i tradicional

més forta. Els plafons i les escenogra-

fies són finestres obertes per tafanejar

el passat històric mentre passegem

pels carrers de la colònia.

Museu de la Colònia Vidal. La visita a

aquest espai ens permet copsar com

es treballava i es vivia en una colònia

industrial de principis del s. XX. A tra-

vés d’un recorregut guiat pels antics

espais de la colònia, podrem fer un

viatge apassionant al passat més

recent.

PER AMPLIAR LA RUTA:

UNA VISITA ENTRE L’ARIEJA I EL

BERGUEDÀ

Si les vostres vacances us ho perme-

ten, la visita a aquesta història tèxtil i

minera del Berguedà es pot comple-

mentar amb la d’un altre territori pro-

per, però ja al país veí: la regió pirinen-

ca de l’Arieja, a França. Un projecte de

cooperació entre aquestes dues

regions pirinenques per tal de donar

valor als seus territoris, els lliga pel

que fa els seus passats tèxtil i miner. Al

cor del projecte: aquest passat miner i

tèxtil, però també els seus sabors, el

seu saber fer, les seves tradicions i les

seves festes. La creació d’aquestes

rutes tèxtils i mineres per valoritzar i

dinamitzar els territoris tenen com a

punt important i distintiu una bona

gestió ambiental, una qüestió de con-

vicció però també d’estalvi econòmic i

de competitivitat de les empreses

www.altbergueda.com www.elbergueda.cat www.parcfluvial.cat

A DALT: Fàbrica amb una roda/turbina. Parc Fluvial del Llobregat. A LA DRETA: Viladomiu Vell.

62 Pànxing Pirineus

BERGUEDÀ TURISME INDUSTRIAL >

Page 34: pirineus 7

HOTEL BERGA PARK ***En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel disposa de 58 habitacions totalment equipades (connexió a internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar,despertador, etc). També posem a la seva disposicióel Restaurant “La Terrassa”, amb plats fruit de fusióentre la cuina tradicional i l’alta cuina catalana.

Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona)T. 93 821 66 66 - [email protected]

HOTEL QUERALT

Habitacions amb bany, calefacció i televisor. Snack-bar. Menú diari i servei a la carta. Sala de convencions.

Plaça de la Creu, 4BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 06 11

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

V PEDALADA LA CATLLARÀS

A partir d’aquesta 5a edició la pedalada, popular i no

competitiva, formarà part del calendari de pedalades de la

Federació Catalana de Ciclisme.

1 de juliol

AMETLLA DE MEROLA

RUTA CULTURAL I VISITES GUIADES

Itinerari de turisme cultural que permet passejar per tots els

racons d’una de les colònies més emblemàtiques del

Berguedà.

1r i 3r cap de setmana de juliol, agost,

setembre i octubre

BAGÀ

SETMANA MEDIEVAL

Dos de les activitats són el Sopar Medieval, on la condició

indispensable per assistir-hi és anar vestit a la usança del

temps i el Mercat Medieval.

2a setmana de juliol

MAÇANERS (SALDES)

TROBADA D’ACORDIONISTES

Any rere any els bons manxaires, bufadors i sacaires, fan

durar la festa fins a la sortida del sol.

14 de juliol

AVIÀ

FESTA DEL SEGAR I EL BATRE

Festa grossa on es reviu el Segar i el Batre, amb tots els

seus elements, que ja fa una bona colla d’anys es van dei-

xar de fer servir en els camps, en les eres i en les cases de

pagesia catalana.

15 de juliol

BERGA

FESTA DELS ELOIS

Festa dedicada al patró de l’antic gremi dels treballadors del

ferro on Berga s’omple de genets i cavalcadures disposades

a rebre una benedicció popular, que consisteix en el llança-

ment de galledes d’aigua des de balcons i finestres dels

carrers per on passen.

21 i 22 de juliol

LA BAELLS

VI FESTIVAL DEL RIU

El Festival del Riu va néixer amb la voluntat de ser el punt

de trobada i referència obligada de tots aquells que valoren

els rius com a font de riquesa i cultura. El Festival vol reco-

llir cada any l’índex de preocupació mundial per la vitalitat

d’aquesta aigua dolça.

21 i 22 de juliol

GÓSOL

DANSES TRADICIONALS DEL PIRINEU I D’ARREU

25 de juliol i 1 d’agost

FUIVES

VISITES GUIADES AL NUCLI ZOOLÒGIC

Centre mundial de l’autèntic ruc català, on es poden veure

més de 100 exemplars de pura raça autòctona (el guarà

català). L’objectiu és donar a conèixer i poder veure de prop

aquesta cèlebre espècie i garantir-ne la preservació.

De juliol a octubre i també la resta de l’any

GÓSOL

JORNADES CÀTARES

Cicle de conferències sobre cuina medieval.

4 i 11 d’agost

GÓSOL

A PRENDRE LA FRESCA!

Tallers de tatuatges i malabars entre altres.

8, 9 i 10 d’agost

LA POBLA DE LILLET

PASSEJADES MUSICALS ALS JARDINS ARTIGUES

14 d’agost

GÓSOL

FESTA DEL SEGAR

Aquesta festa es tota una tradició al poble i es repeteix cada

any, un cop s’ha segat el prat, amb el blat es fa farina usant

les eines de l’època.

19 d’agost

CASTELLAR DE N’HUG

CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D’ATURA

El concurs va néixer el 1962 de les trobades que feien una

colla de pastors de la comarca on competien per a demos-

trar qui tenia el millor gos d’atura.

26 d’agost

BERGA

26è APLEC DE LA SARDANA

2 de setembre

BERGA

FIRA DE SANTA TECLA

Reflex de la “tossuderia” dels pagesos per fer front a les

adversitats i mantenir una producció amb aquella qualitat

que la distingeix.

22 i 23 de setembre

BERGA

MERCAT DE VEHICLES D’OCASIÓ

23 de setembre

BERGA

FESTA DEL BOLET

La festa, que va començar mig en broma, va néixer l’any

1956 de la mà d’un col·lectiu de boletaires aficionats de

Berga. Aquell grup de persones inicial va posar la llavor d’un

esdeveniment festiu que atrau cada any milers de visitants.

6 i 7 d’octubre

Agenda

Dades d’interèsConsell Comarcal del Berguedà

Oficina de Turisme

Tel. 93 822 15 00

www.elbergueda.cat

Consorci del Parc Fluvial del Llobregat

Tel. 93 825 06 89

www.parcfluvial.cat

Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà

Tel. 93 822 21 12

www.altbergueda.com

Museu del Ciment Asland

Tel. 93 825 70 37 / 93 825 70 77

Jardins Artigas

Tel. 93 823 61 46

Ferrocarril Turístic de l’alt Llobregat

Tel. 93 205 15 15

Mina de petroli de Riutort

Tel. 93 822 70 59 / 608 222 525

Estació de Guardiola

Tel. 93 822 60 05 / 93 824 90 25

Museu de les Mines de Cercs

Tel. 93 824 81 87 / 93 824 90 25

MA Milions d’Anys

Tel. 626 696 976 / 93 822 70 31

Fumanya

Tel. 626 696 976 / 93 822 70 31

Centre d’Interpretació de Berga

Tel. 93 821 13 84

Ruta dels molins

Tel. 93 821 13 84

Casa Pairal Teixidor-Bassacs

Tel. 93 822 80 32

Itinerari del riu de Viladomiu Vell

Tel. 93 825 06 89

La Torre de l’Amo

Tel. 93 825 06 89 / 93 838 00 93

Ruta Cultural de l’Ametlla de Merola

Tel. 93 825 06 89 / 93 838 00 93

Museu de la Colònia Vidal

Tel. 93 829 04 58

> BERGUEDÀ AGENDA ]

64 Pànxing Pirineus

Page 37: pirineus 7

Els gegants de fustadel Pallars Sobirà

Text i fotos: Turisme Pallars Sobirà

mb aquesta suggeridora introduc-

ció se’ns presenta la guia titulada

Els gegants de fusta del PallarsSobirà, 13 itineraris per conèixer

els arbres més singulars de la

comarca. És una guia que arriba al

mercat editorial amb la intenció de

reunir la bella sensació d’observar un

gran arbre mentre coneixem el petit

món que l’envolta. Al voltant d’un

arbre hi ha històries que l’arrelen, hi ha

persones que el coneixen, hi ha bos-

cos que el rodegen i també hi ha ani-

mals que hi viuen; sota la seva capça-

da tenim la possibilitat de sentir mol-

tes sensacions...

UN LLIBRE PER CONÈIXER

MILLOR UN GRAN TRESOR: ELS

ARBRES

El Pallars Sobirà ha presentat, des de

sempre, un marcat caràcter forestal.

Les extenses masses de bosc han

estat font de vida i de treball per a

molts. I el record no tan llunyà dels

tiradors arrossegant mules i dels raiers

baixant troncs per la Noguera

Pallaresa ha servit per poder explicar,

encara, el lligam de l’activitat humana

amb la vegetació actual. Els boscos i

la seva conservació ens poden servir

per a conèixer aquesta cultura, tan lle-

gendària i màgica, a través d’una pro-

posta d’itineraris que ens acosten a un

bosc que avui no s’escapa tampoc del

món globalitzat.

La guia, editada pel Consell Comarcal

del Pallars Sobirà, s’estructura en

dues parts principals. La primera

exposa una introducció sobre els

arbres, els boscos i els grans trets

naturals de la comarca, i la segona hi

descriu 13 itineraris per la que ens

duran al peu de 36 arbres singulars.

Això sense oblidar, tampoc, que els

boscos, durant segles, van ser consi-

derats llocs insegurs tant pel bandole-

risme com per les històries terrorífi-

ques que omplien la cultura popular

de por. Fades, follets, bruixes, bando-

lers i animals fantàstics ajuden a com-

pletar aquesta guia, el quart volum

que recull propostes d’itineraris per

conèixer el Pallars Sobirà. En aquesta

nova guia s’han pogut coordinar dues

feines, la feta a través de la xarxa

comarcal de senders i la realitzada

durant temps pels agents rurals de la

comarca a l’hora de recollir informació

sobre els arbres més singulars. Durant

els 13 itineraris desenvolupats es des-

criuen aquests arbres singulars i cone-

guts pels pallaresos, a més de prop

d’una trentena de boscos d’interès.

Aprofitant la seva singularitat s’ha

explicat la relació dels arbres amb la

cultura i la història dels habitants que

l’envolten.

Una nova oportunitat de descobrir de

ben a prop aquest racó del Pirineus

i les històries que envolten un dels

tresors que millor ha de saber preser-

var l’home: els gegants de fusta, els

arbres.

IDENTIFICAR UN GEGANT

DE FUSTA

No només perquè un arbre sigui molt

vell o perquè estigui en perill d’extinció

mereix un tractament especial. Hi ha

molts indicadors que ens faran saber

si un arbre es mereix la identificació de

monumental: com ha arrelat la cultura

al seu entorn, les històries viscudes al

seu costat, les llegendes creades, els

sentiments comuns de tot un poble...

És només el conjunt d’aquests raona-

ments i sentiments el que pot portar

l’administració competent a elaborar

una protecció especial cap a aquests

companys de viatge de la vida d’un

poble, d’una cultura, d’una tradició.

En Marc Sans, en aquesta nova guia,

ens introdueix en aquest món merave-

llós i ens ajuda a conèixer els secrets

que s’amaguen dins l’escorça d’a-

quests gegants pallaresos. Per a

cadascun dels arbres descrits a la guia

s’ha elaborat una fitxa tècnica amb les

seves característiques morfològiques:

alçada, perímetre del tronc, estat vital,

a més del municipi on es troba i l’alti-

tud. Cada ruta disposa també d’una

fitxa amb la descripció del seu recorre-

gut: punt d’inici, punt final, indrets per

on passa, distància en quilòmetres,

durada i un apartat d’observacions. La

guia també disposa d’uns apartats on

s’expliquen curiositats dels arbres,

receptes casolanes i remeis medici-

nals entre d’altres.

... I TAMBÉ

DOS MAPES PER RECÓRRER ELS

SENDERS DEL PALLARS SOBIRÀ

I un altre document ens ajuda també a

conèixer millor el Pallars Sobirà. En

aquest cas no cal llegir gaire... Es trac-

ta dels dos mapes excursionistes que

ha editat el Consell Comarcal en el

marc del projecte de recuperació de

senders transfronterers que du a

terme conjuntament amb el programa

Interreg III Espanya-França. Els mapes

ocupen el Pallars Sobirà nord i el

Pallars Sobirà sud respectivament, i

s’hi troben cartografiades totes les

rutes de senderisme que es poden fer

actualment a la comarca.

Els mapes, fets a escala 1:50.000,

recullen itineraris dins del Parc

Nacional d’Aigüestortes i Estany de

Sant Maurici, rutes pel Parc Natural de

l’Alt Pirineu i tots els recorreguts que

formen part de la xarxa comarcal de

senders. En els dos mapes hi figuren

també les rutes temàtiques de Carros

de Foc, La Porta del Cel i el Camí

Natural de Sort i la Vall d’Àssua.

Els mapes han estat confeccionats per

l’Editorial Piolet, que disposa d’una

magnífica i extensa col·lecció de

mapes d’excursions al mercat. En la

seva revisió han col·laborat els serveis

tècnics del Parc Nacional i del Parc

Natural

A

Aturar-se un temps per observar un arbre vell és un acte gairebéinstintiu i reflexiu a la vegada. Quants anys deu tenir? Quinamida deu fer? El puc abraçar? Són tot de preguntes que fàcilmentens vénen al cap i que ens l’omplen de curiositat...

SORT

III Open Internacional d'Escacs “Vila de Sort”

Fins el 4 juliol

SORT

44è RAL·LI INTERNACIONAL DE LA

NOGUERA PALLARESA

Proves de totes les modalitats de Kayak. Enguany es rea-

litzarà la copa catalana d’eslàlom. Espectacles nocturns a

l’aigua amb sopar popular. Copa catalana Eslàlom, Copa

catalana infantil Eslàlom i Campionat de Catalunya d’estil

lliure.

Del 20 al 25 de juliol

PERAMEA

III FIRA D’ARTESANIA DE PERAMEA

Aquesta fira pretén convertir-se en un espai de promoció

del nucli de Peramea, declarat Bé Cultural d’Interès

Nacional, a partir de la presentació de productes artesans

que recuperen les antigues formes i materials però també

aporten nous productes.

28 i 29 de juliol

ESTERRI D’ÀNEU

DANSÀNEU

Conjunt d’activitats i tradicions a l’abast de tothom. Una

forma d’aprendre i conservar els costums del Pirineu.

Darrera setmana de juliol

SORT

FESTA MAJOR

Concert de rock, balls populars, concurs de “botifarra”,

concurs infantil de pesca...

Del 28 de juliol a l’1 d’agost

RIALP

FESTIVAL DE LA MÚSICA DE RIALP

Concerts de música clàssica a l’església de Rialp.

Enguany, com a novetat, el 1r concert es celebrarà en

plena natura a les Planes de Son, a Son del Pi (Valls d’À-

neu).

Agost

SORT

DIMARTS MÀGICS

Espectacles durant tots els dimarts del mes d’agost per a

joves i grans. Tots seran a la llum de la lluna i gratuïts.

Agost

ISIL

XVIII PUJADA AL PORT DE SALAU

Pujada popular al Port de Salau que es realitza cada any el

primer diumenge d’agost.

5 d’agost

GERRI DE LA SAL

BALL DE LA MORISCA

Ball típic de la comarca del Pallars Sobirà.

19 d’agost

ESTERRI D’ÀNEU

VIII FIRA D’ARTISTES I ARTESANS DE LES

VALLS D’ÀNEU

23 d’agost

LLAVORSÍ

CONCURS DE GOSSOS D’ATURA DEL PALLARS

Concurs en que gossos, acompanyats dels seus amos, han

de demostrar al jurat les seves habilitats i obediència per

guiar el ramat d’ovelles.

19 d’agost

SORT

IV TROBADA DE VEHICLES CLÀSSICS

Trobada de vehicles clàssics que faran parada a la pobla-

ció de Sort.

6 i 7 d’octubre

ESTERRI D’ÀNEU

Fira de Santa Teresa

Fira tradicional de vaques i cavalls, amb concurs de la

Vaca Bruna i Cavall Hispà-Breto. Tast de pinxos i mercat

popular.

16 i 17 d’octubre

Agenda

Dades d’interèsTURISME PALLARS SOBIRÀ

- OFICINA DE TURISME I ENS DE

PROMOCIÓ –

Camí de la Cabanera, s/n – 25560 Sort

Tel. 973 62 10 02

Fax 973 62 10 03

[email protected]

www.pallarssobira.info

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS

SOBIRÀ – ÀREA DE MEDI AMBIENT

C/ del Mig, 9 - 25560 Sort

Tel. 973 62 01 07

[email protected]

www.senderspallarssobira.com

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I

SANT MAURICI

Prat de la Guarda, 4 - 25597 Espot

Tel. i Fax 973 62 40 36

[email protected]

www.parcsdecatalunya.net

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Ctra. Val d’Aran, 31 - 2n - 25595 Llavorsí

Tel. 973 62 21 62

Fax 973 62 21 21

[email protected]

www.parcsdecatalunya.net

[ PALLARS SOBIRÀ GEGANTS DE FUSTA > > PALLARS SOBIRÀ GEGANTS DE FUSTA ]

Fulles d’om (Ulmus glabra). Alzina de Montardit de Dalt.

71Pànxing Pirineus70 Pànxing Pirineus

Page 38: pirineus 7

Text: Josep Maria Rispa Pifarré

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Camins d’aigua

[ ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >

Page 39: pirineus 7

nes aigües que s’han convertit, durant les

darreres centúries, en un dels tresors naturals

més preuats i alhora en un recurs econòmic

sorprenent de molts pobles de muntanya.

Foren els rius els que esdevingueren extraor-

dinàries vies de transport dels arbres que

eren tallats en els intensos aprofitaments forestals que es

produïren a finals del segle XIX i a la primera meitat del

segle XX; i després foren, novament, els rius amb els

estanys d’alta muntanya, els que es van convertir en

extraordinaris motors naturals de producció elèctrica.

Però la forma d’entendre la natura, les aigües i els rius del

nostre país va canviar. Una nova cultura de l’aigua naixia:

més enllà d’un mitjà de transport, més enllà de ser un

generador d’energia, més enllà de tot el conegut fins lla-

vors... l’aigua aspirava, ni menys ni més, a seduir-nos cre-

ant entreteniment i gaudi. Tota una novetat!

Una autèntica revolució econòmica i d’usos del medi fluvial

s’obrí a partir d’aquest moment. Per a aquells rius per on

de bell antuvi baixaven rais i raiers, ara hi baixen barques

de goma plenes d’entusiastes navegants practicant un nou

esport d’aventura conegut com a ràfting; les vetustes cen-

trals hidroelèctriques passaren a ser petits museus de l’e-

nergia o de l’aigua, i els embassaments més petits es varen

transformar progressivament en magnífics aiguamolls d’in-

terès naturalístic amb una gran varietat d’espècies animals

i vegetals. Per això i moltes coses més, tots aquells antics

camins tradicionals, que unien uns pobles amb uns altres,

vorejant o creuant rius i barrancs, passaren a ser, per art de

la màgia quotidiana, senzillament... camins d’aigua!

UN CAMÍ ENTRE DUES NOGUERES!

El camí de l’Aigua de l’Alta Ribagorça n’és un exemple!

Durant els seus quasi trenta quilòmetres de longitud, ens

ofereix un viatge a trenc d’aigua, que arrencant des del

bressol de la comarca, el vilipendiat i desconegut monestir

de Lavaix, acaba força aixafat o fatigat a l’anomenat i con-

corregut balneari de Caldes de Boí.

La ruta travessa prats, boscos, tossals, serretes, ponts,

ermites, palanques, miradors, pobles i poblets... sense per-

dre mai la companyia fidel del riu, dels rius, de la Noguera

Ribagorçana primer i de la Noguera de Tor després!

Nogueres d’aigua que ens ofereixen el primer i principal

al·licient de la ruta: fruir dels seus encants i rumors, gaudir

de la vida que es genera per sobre, per sota i pels voltants

de les seues aigües, i trescar o navegar, això si, a peu, vora

el brogit dels seus tremolins. Un autèntic tresor!

El camí de l’Aigua és, en si mateix, com tot en aquesta

vida: un camí diferent a d’altres, un camí especial, un camí

que evoca la història i la geografia de la Ribagorça. Però,

on comença? El nostre punt de sortida se situa molt a prop

de les restes de l’antic monestir de Lavaix, que després

de quasi deu segles d’esplendor econòmic, cultural i espi-

ritual, els capricis de la història el van condemnar, a partir

de mitjan del segle XIX, a una progressiva i dolorosa des-

trucció que l’oblit i l’espoli popular acabaren per refermar

del tot.

Arrencarem a peu des de l’aparcament de la font de la

Mena, situat al quilòmetre 345 de la carretera nacional 260,

U

Temps era temps que extenses glaceres cobrien els Pirineus.L’evolució geològica i els canvis climàtics successius varen provo-car, però, que d’un país de gels permanents es passés, en pocsmil·lennis, a un paradís d’aigües divers, on els rius, els barrancs,els estanys, els salts d’aigua o els txancullers fossin i siguin, enca-ra avui, l’empremta paisatgística més ferma i singular de la nos-tra geografia quotidiana.

A LA PÀGINA ANTERIOR: Gaudint de la fauna alSalencar de Barruera.

A DALT: Pel Camí de l’aigua.

A LA DRETA: Restes del Monestir de Lavaix.

FO

TO

: Llu

ís F

lorit

Empassat per les aigües de

l’embassament d’Escales, les

restes de Santa Maria de

Lavaix són els pobres testimo-

nis del que fou el monestir

més important de l’Alta

Ribargorça, autèntic aglutina-

dor de la vida social i econòmi-

ca durant gairebé 1.000 anys.

ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >

74 Pànxing Pirineus

Page 40: pirineus 7

El pont medieval de Castilló deTor fou construït fa segles persalvar les aigües braves de laNoguera de Tor.

ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >

Page 41: pirineus 7

també coneguda com a Eix Pirinenc. Un dels nombrosos

mapes de presentació i seguiment de la ruta, ens ofereix

tota la informació necessària per a començar. El camí va

pujant i baixant tossals mentre segueix trams d’una antiga

cabanera fins que arriba a les portes del Pont de Suert, la

capital de la comarca. Travessant el poble, val la pena fer

una visita al barri històric, que data de finals del segle XIII,

on destaquen edificis de gran valor arquitectònic com l’es-

glésia de l’Assumpció, on es pot visitar una magnífica i

acurada col·lecció d’art sacre ribagorçà; el Palau Abacial,

edifici gòtic seu dels successius abats de Lavaix, recon-

vertit en casal de cultura de la major part de les associa-

cions culturals i esportives del municipi, o la palanca

d’Aragó, pont ancestral, tant ramader com humà, entre

una riba i altra de la Noguera Ribagorçana.

Avançant per les vores del riu i deixant el Pont enrere, s’ar-

riba a l’aiguabarreig d’aigües de les dues nogueres.

Orientats cap al nord, comencem a pujar a contracorrent

per les aigües més braves de la Noguera de Tor fins a arri-

bar a les envistes de Castilló de Tor, el primer poble d’a-

questa ribera que, sotmès a un discutible procés de reno-

vació urbanística, destaca sobretot pel seu vetust pont

medieval i per les velles tradicions que envolten l’ermita

del Remei, on els romers i romeres es reuneixen cada any,

a finals del mes de maig, per agrair a la marededéu la pro-

tecció i cura que ens oferí segles enrere davant una pesta

terrible.

Entre tremoleres de trèmols i rouredes de roures, el camí

ens porta fins a les primeres terres i els primers prats de

Llesp, on apareix de sobte un indret de descans i d’obser-

vació, en arribar a un petit embassament transformat pels

processos de sedimentació en un paradís de tastets de

natura. Multitud d’espècies d’ànecs i polles d’aigua, moi-

xons de ribera i serps d’aigua, bernats pescaires i corbs

marins i, fins i tot, alguna llúdriga, conviuen en un hàbitat

aquàtic molt ben conservat per la seva vegetació exube-

rant i per una accessibilitat limitada.

Riu amunt, noguera amunt, sempre acompanyats per les

músiques fluvials dels corrents i les poesies plàcides de

les tolles o aigües encalmades, el camí travessa els límits

administratius del municipi del Pont de Suert per continuar

el seu viatge pel municipi de la Vall de Boí, un dels més

coneguts i visitats dels Pirineus.

LES PORTES DE LA VALL

Les antigues bordes del poble de Saraís, situades a tres

quarts d’hora per sota de l’únic poble sense carretera de

la vall, així com l’antic Hostal de les Cabanasses, avui

reconvertit en casa de turisme rural, ens apropen a un

espectacular pont que, sembla ser, travessa la Noguera de

Tor molt a prop d’on la tradició situava l’existència de les

antigues portes que donaven accés a la Vall de Boí.

Fossin ací o astí, aquí o allí... les portes llegendàries de la

vall, un canvi paisatgístic important es produeix en arribar

al salencar de Barruera. D’una vall més o menys estreta

i primmirada es passa a una extensa i ambiciosa cubeta

d’origen glacial que fa milers d’anys fou ocupada per un

gran estany i que, de nou, els intensos processos de sedi-

mentació, posteriors a la desaparició de les glaceres qua-

ternàries, van anar omplint fins a fer-lo desaparèixer o,

millor dit, transformant-lo en un extens patamoll o zona

humida on, com el de Llesp, nombroses espècies d’ani-

mals i plantes d’hàbits aquàtics neixen i moren amb abso-

luta normalitat biològica.

La plana de Barruera, més enllà del ric salencar, ens ofe-

reix l’oportunitat de visitar la primera de les vuit esglésies

romàniques de la vall, declarades no fa pas gaire patrimo-

ni de la humanitat. Sant Feliu de Barruera, de pedres

nobles i ancianes, es troba molt a prop del riu i destaca

sobretot per la seua senzillesa i pels aires d’independèn-

cia respecte del poble, situat un centenar de metres més

amunt! Per sota de l’església romànica, diverses palan-

ques o pont penjants travessen el riu, la qual cosa ens per-

met, si volem, creuar d’una riba a l’altra durant el nostre

recorregut pel poble dels granotaires (sobrenom que reben

els habitants de Barruera).

Des d’aquesta plana o antic estany, el camí s’enfila, capri-

ciós, cap a Boí, el poble que dóna nom a tota la vall. És un

dels moments en què ens allunyarem més del riu, però l’o-

casió s’ho val. Les vistes des del vessant obac de la vall

milloren a mesura que guanyem alçada i assoleixen el seu

zenit en arribar a un mirador, el mirador de la vall, que

penjant del buit i ventilat pels vents de port, ens permet

A LA PÀGINA ANTERIOR: El Noguera Ribagorçanapel Pont de Suert.

A DALT: Observatori de fauna al Salencar de Llesp.

A LA DRETA: Sant Feliu de Barruera.

FO

TO

: Llu

ís F

lorit

ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >

79Pànxing Pirineus78 Pànxing Pirineus

Page 42: pirineus 7

contemplar les valls i les muntanyes que ens envolten pels

quatre punts cardinals: cap al nord, les capçaleres i els

cims de la ribera de Caldes; cap al sud, la plana de

Barruera i els boscos de Durro; cap a l’oest, el poble i la

muntanya d’Erill la vall, i cap a l’est, l’entorn natural de

Taüll, el poble més alt de la vall.

La plaça del Treio, al bell mig del poble de Boí, ens dóna

la benvinguda. És el punt on antigament els viatgers a peu,

a bast o els transhumants tenien l’oportunitat d’escollir

entre els camins de Durro i Barruera, Erill, Taüll o Caldes.

La nostra elecció contemporània, però, serà per l’antiquís-

sim camí de les Roquetes o de Sant Pere, dit així en honor

a una antiga capelleta avui desapareguda, i que ens por-

tarà cap a la darrera part del nostre recorregut. Després de

travessar la Noguera de Tor, al pont de la Donsa, el camí

s’enfila pel marge dret del riu de Caldes, i després de tra-

vessar dos dels barrancs més fers de la vall, el de

Pedregana i el de la Montanyeta, fers d’allaus i fers de tro-

nades, ens deixarà a les portes del banys de Caldes, avui

més coneguts com a balneari de Caldes de Boí, on com

cada any milers de persones, durant els mesos que és

obert, gaudeixen de les propietats curatives i relaxants de

les aigües minerals i medicinals de les quasi quaranta

fonts termals, fredes o calentes, de gustos i olors dife-

rents, on les aromes sulfuroses es barregen amb les fèrri-

ques, sòdiques o fluorades.

El nostre viatge arriba al seu destí! Quasi trenta quilòme-

tres de marxa; entre sis i vuit hores de caminar; pujant,

baixant o planejant. Sigui primavera, tardor, estiu o hivern,

el camí de l’Aigua ens ha ofert les seues sensacions, emo-

cions, misteris i satisfaccions!

Però l’eco de les veus dels pastors, caminants per

excel·lència, repeteix amb vehemència que qui camina...

sobreviu! “Sólo se hace camino al andar”, diu també el

poeta. Potser aquest és el missatge més important del

camí de l’Aigua. Qui camina avança. Qui avança triomfa.

Qui triomfa és viu. Si estàs viu ets feliç! Caminar és avan-

çar, triomfar, viure! Qui camina és feliç!! El camí de l’Aigua

genera, sobretot, felicitat!

Josep Maria Rispa Pifarré

Geògraf

Santa Eulàlia d’Erill laVall és una de lesvuit esglésies romà-niques de la Vall deBoí, declarades no fapas gaire Patrimonide la Humanitat.

A DALT: Balneari de Caldes de Boí.

ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >

81Pànxing Pirineus

Page 43: pirineus 7

PROJECTE DERECUPERACIÓDEL PATRIMONIMINER A L’ALTARIBAGORÇATradicionalment l’economia de l’Alta

Ribagorça s’ha basat en la ramaderia

extensiva i en l’aprofitament dels recur-

sos forestals i miners. L’explotació

minera s’intensificà des de principis del

segle XX i es va complementar amb l’a-

profitament hidroelèctric dels recursos

fluvials.

Aquestes indústries (minera i hidroe-

lèctrica) van ser els motors econò-

mics de la comarca fins a finals del

segle XX, quan es va produir el tanca-

ment de les darreres mines, concreta-

ment l’any 1983, i van finalitzar les

obres de construcció dels embassa-

ments.

A partir d’aquest moment s’inicià una

forta irrupció del turisme, amb la

implantació de la pràctica d’esports

d’hivern i del turisme vinculat a la

descoberta del patrimoni natural i cul-

tural de la comarca, com ara el con-

junt romànic de la Vall de Boí, visites

al Parc Nacional d’Aigüestortes i

Estany de Sant Maurici...

Les excel·lents condicions geològi-

ques de l’Alta Ribagorça van afavorir

el desenvolupament d’una intensa

activitat minera associada principal-

ment a l’extracció de carbó i de mine-

rals metàl·lics com el plom i el zinc.

Aquesta activitat es localitzà a les

zones de Cierco i de Malpàs.

D’una banda, les mines de carbó de

Malpàs constitueixen un exemple

excepcional dels primers treballs en

la mineria del carbó a Catalunya en

condicions d’alta muntanya. D’altra

banda, les mines de Cierco han estat

catalogades com a geòtop, és a dir,

com a punt d’interès geològic dins de

l’inventari de punts d’interès geològic

de Catalunya realitzat pel Departament

de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya.

Aquestes dues zones mineres han

deixat un nombre important de gale-

ries, vies, casetes de miners o aflora-

ments geològics.

Amb aquest projecte es pretén garan-

tir la conservació i la recuperació d’a-

quest patrimoni geològic i miner per

tal de promoure’n la descoberta, amb

un conjunt d’accions de recerca, res-

tauració i divulgació.

De moment s’ha redactat un pla

director que estableix les actuacions

prioritàries que s’han de dur a terme,

entre les quals destaquen fer visita-

bles algunes galeries i condicionar i

senyalitzar diferents itineraris, així

com la creació d’un centre d’interpre-

tació, amb un espai didàctic sobre el

patrimoni miner de la comarca, amb

elements recuperats i restes mineres

museístiques

Lluís Florit Molina

Enginyer de Monts, tècnic de l’Àrea de Medi

Ambient del Consell Comarcal de l’Alta

Ribagorça.

A L’ESQUERRA: Restes de les antiguesmines de plom de Cierco.

ALTA RIBAGORÇA CAMINS D’AIGUA >

Page 44: pirineus 7

85Pànxing Pirineus84 Pànxing Pirineus

ALTA RIBAGORÇA GUIA PRÀCTICA >ALTA RIBAGORÇA GUIA PRÀCTICA >

NaturaLa comarca de l’Alta Ribagorça és

terra d’alta muntanya on les activitats

agropecuàries i l’aprofitament del

bosc s’han complementat moderna-

ment per l’aprofitament dels recursos

hidràulics (centrals elèctriques). Els

darrers decennis hi ha arribat el turis-

me, atret per la bellesa del paisatge,

per la pràctica de l’excursionisme i de

l’esquí, per les aigües termals i, molt

especialment, pel conjunt romànic de

les esglésies de la vall de Boí, conegu-

des internacionalment.

Parc Nacional d’Aigüestortes

i Estany de Sant Maurici

Situat al cor del Pirineu de Lleida,

constitueix la representació més

genuïna de l’alta muntanya i és únic

per la majestuositat dels seus paisat-

ges i per la riquesa de la flora i de la

fauna que acull. El parc està sembrat

d’avets i boscos de pi negre centena-

ris, i el reguen gairebé 200 llacs de

muntanya. Hi troben refugi l’isard, el

gall fer, la marmota i el mític trencalòs.

Embassament d’Escales

Construït l’any 1955 per

produir energia hidroe-

lèctrica i situat al

peu de la carre-

tera N–230 a

l’entrada del

Pont de Suert,

l’embassament

d’Escales, el

més gran i

emblemàtic de

la comarca, ofe-

reix una aigua cris-

tal·lina i raconades de

roca i aigua ideals per

practicar-hi tot tipus

d’esports nàutics i activi-

tats ludicoesportives com la

pesca, l’esquí aquàtic i el pira-

güisme, entre d’altres.

Centre de Fauna

El Centre de Fauna del Pont de Suert

va néixer l’any 1995. Inicialment va ser

destinat a la conservació, la sensibilit-

zació i l’educació ambiental de la llú-

driga. Actualment es dedica als mamí-

fers semiaquàtics (llúdriga i visó euro-

peu, entre d’altres). Està ubicat en una

part de la piscifactoria. S’hi realitza

recerca, reproducció i recuperació

d’individus ferits o malalts del Pont

de Suert i inclou un edifici típic de les

instal·lacions hidroelèctriques dels

anys 50 i 60.

Atractius culturalsRomànic

Una de les característiques principals

del romànic de l’Alta Ribagorça és la

unitat d’estil arquitectònic. Són cons-

truccions dutes a terme durant els

segles XI, XII i XIII, seguint el model

provinent del nord d'Itàlia (romànic

llombard), que es caracteritza per l’a-

curat treball de la pedra, els esvelts

campanars de torre i la decoració

exterior d’arquets cecs i bandes llom-

bardes. Cal destacar els conjunts de

pintura mural que albergaven les

esglésies de Sant Climent i de Santa

Maria de Taüll i de Sant Joan de Boí,

així com totes les talles produïdes pel

taller d'Erill.

El 30 de novembre de 2000 la Unesco

va reconèixer l’excepcionalitat d’a-

quest romànic i va concedir la distinció

de Patrimoni Mundial al conjunt d’es-

glésies romàniques de la Vall de Boí.

Cicle de concerts “Solistes a

l’Alta Ribagorça”

Seguint la trajectòria iniciada l’any

1992 i fidels a les persones que any

rere any es reuneixen en el marc arqui-

tectònic de les nostres esglésies per

escoltar els diferents repertoris musi-

cals marcats per la pluralitat d’estèti-

ques i sensibilitats, tots els dissabtes

del mes d’agost, a les 23h, amb caràc-

ter gratuït i a l’entorn de les esglésies

ribagorçanes, es du a terme el cicle de

concerts “Solistes a l’Alta Ribagorça”,

amb intèrprets reconeguts.

Falles

Cada any, coincidint amb el solstici

d’estiu, els pobles de l’Alta Ribagorça

corren les falles, una festa d’arrelada

tradició en aquesta comarca. Aquesta

cerimònia, relacionada amb el culte

solar, es realitza per donar gràcies per

l’èxit de les collites i l’arribada del bon

temps.

Les falles són troncs resinosos d’uns

dos metres de llargària que preparen

els joves de cada poble. Es fan amb el

trossos de teia de pi que es lliguen a

un mànec de freixe. També hi ha una

varietat de falles d’una sola peça que

s’anomenen rentines.

La baixada s’inicia des d’un lloc elevat

de la muntanya, visible des del poble.

Allí hi ha plantat un pi anomenat faro

que és on s’encenen les falles abans

de començar el descens, guiats pel

fadrí major o cap de colla.

El camí de foc transcorre muntanya

avall fins a la plaça del poble, on és

rebut amb el so de la música i de les

campanes. Enmig de la plaça s’amun-

teguen les falles mig consumides i es

fa una gran foguera al voltant de la

qual es balla tota la nit.

Gastronomia

La gastronomia de l'Alta Ribagorça es

caracteritza per tenir una cuina d’alta

muntanya basada en els recursos

naturals i elaborada seguint les tradi-

cions més antigues. Una altra de les

peculiaritats principals de la gastrono-

mia local es troba en l'antiquíssima

tradició de les confraries gastronòmi-

ques. La confraria de Sant Sebastià, al

Pont de Suert, creada el 1503, és la

més antiga i popular.

Jornades Gastronòmiques del Bolet

Cada any, durant tots els caps de set-

mana del mes d’octubre, els restaura-

dors de la comarca organitzen aques-

tes jornades, en què el bo i millor de la

cuina ribagorçana, tant en la seva

forma tradicional com en l’elaboració

de les diferents espècies de bolets

més saboroses, protagonitzen els

menús, capaços de satisfer els pala-

dars més exigents.

AgendaMALPÀSBALL DE BASTONSTípica i bella dansa ballada només per homes amb dosbastons a les mans. Malpàs és l’únic poble que ha conser-vat sempre aquesta tradició.1 de juliol

ERILL LA VALLBAIXADA DE FALLESLa filera de foc discorre muntanya avall fins arribar a laplaça del poble on és rebuda amb el so de la música i lescampanes. Enmig de la plaça s’amunteguen les falles migconsumides i es fa una gran fogata.6 de juliol

ERILL LA VALLFESTA MAJOR6, 7 i 10 de juliol

TAÜLLBAIXADA DE FALLESAquest poble tanca la temporada de falles de la comarca,cerimònia relacionada amb el culte solar i festa d’arreladatradició a la nostra terra.13 de juliol

TAÜLLFESTA MAJORDel 13 al 15 de juliol

TAÜLLBALL PLA DE TAÜLLEs balla juntament amb el Ball de Sant Isidre. A continua-ció, es fa la Pila, torre humana coronada per un sol home decap per avall.15 de juliol

BARRUERA FESTA MAJOR27 i 28 de juliol i 1 d’agost

BARRUERA, BOÍ, DURRO, ERILL I TAÜLLDIJOUS A LA FRESCACicle de concerts de musica tradicional i popular2, 9, 16, 23 i 30 d’agost

BOÍ, EL PONT DE SUERT, CALDES DE BOÍ I VILALLERSOLISTES A L`ALTA RIBAGORÇAXVI edició cicle de concerts en l’entorn de les esglésiesamb actuacions de diferents estils musicals com jazz,blues, música celta, fado, gospel...amb reconeguts intèr-prets de prestigi internacional.4, 11, 18 i 25 d’agost

VILALLERBALL TATEROBall constituït per 4 parelles de casats i solters amb indu-mentària típica que ballen a les 4 cantonades de la plaça.Aquest ball es repeteix el darrer dia de la festa major.15 d’agost

DURROBALL PLA DE DURROEs balla una vegada a l’any per la festa xica amb la partici-pació de dos majordoms solters i dos casats.9 de setembre

BARRUERA8a FIRA DE BESTIARFira ramadera amb concurs de dalladors a ma i degustacióde plats típics.30 de setembre

EL PONT DE SUERTFIRA DE LA GIRELLA8a edició de la fira d’exposició d’oficis i tradicions ances-trals de l'Alta Ribagorça. Mostra i mercat ramader.Elaboració i degustació de girella.21 d’octubre

POBLES DE LA VALL DE BOÍ, EL PONT DE SUERT IVILALLERJORNADES GASTRONÒMIQUES DEL BOLET A L`ALTA RIBAGORÇA13a edició de les Jornades Gastronòmiques del Bolet ondiferents restaurants de la comarca ofereixen el menú delsbolets. També es duen a terme d’altres activitats com sorti-des de camp, exposició de bolets, etc...Tots els caps de setmana d’octubre

HOTEL EL RANTINER

Un bon descans no té preu... El nostre hotel, amb 28 habitacions (3 amb hidromassatge), estroba a 10 Km. de l'estació d'esquí de Boí-Taüll. Molt a prop, podràs gaudir dels magnífics raconsde la comarca.

Casa Baró - TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 61 84 - Fax 973 69 60 [email protected]

REST. LA COMA “EL RACÓ DE TAÜLL”

Gran bodega de vins. Menú i carta.Av. de les Freixes, s/n. TAÜLL (Lleida)Tel./Fax 973 69 63 33

RESTAURANT LA LLEBRETA

Carta elaborada i rebosteria pròpia.Ctra. de la Vall, s/n. BARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 42

R.C.P. DE L'ALTA RIBAGORÇA

Enrique Llovet i Pepita FondevilaPlanominguero, 9. TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 61 17 - 628 047 191

HOSTAL COTORI

Pl. Mercadal, 8EL PONT DE SUERT (Lleida)Tel. 973 69 00 96

HOSTAL RURAL BAR-REST. AUDE

C/ Saraís, 22DURRO (Lleida) Tel. 973 69 41 [email protected]

Patronat Comarcall de Turisme de l’AltaRibagorçaAv. Victoriano Muñoz, 4825520 El Pont de SuertTels. 973 690 402 / 902 101 516Fax. 973 690 [email protected]

Oficina Municipal de Turisme El Pont de SuertAv. Victoriano Muñoz, 2225520 El Pont de SuertTel. 973 690 640 / 973 690 [email protected]

Punt d’Informació de VilallerC/ Sant Climent, 1Tel. 973 69 81 [email protected]

Patronat Vall de BoíPasseig Sant Feliu, 4325527 BarrueraTel. 973 694 000Fax 973 694 [email protected]

Centre del Romanic de la Vall de BoíC/ del Batalló, 525528 Erill La VallTel. 973 69 67 [email protected]

Oficina de Turisme de TaüllPl. de Santa Maria, 125528 TaüllTel. 973 696 [email protected]íode d’obertura: Setmana Santa i estiu

Casa del Parc Nacional d’AigüestortesC/ de les Greieres, 2. BoíTel. 973 69 61 89www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm

Dades d’interès

Com arribar-hiLes diverses opcions i ramals del Camí

de l’Aigua aconsellen informar-se prèvia-

ment de quines són les possibilitats a

Turisme del Pont de Suert.

Per arribar al Pont de Suert des de

Barcelona, es pot passar per l’autovia

N-II o bé per l’autopista A-2 i després

seguir l’N-230 (Lleida - el Pont de Suert -

Vielha). Des de la veïna

comarca del Pallars Sobirà s’hi

accedeix seguint l’N-260 (la Pobla de

Segur - el Pont de Suert). Si es ve de les

comarques orientals de Girona s’ha

d’agafar l'A-7 fins a Barcelona i després

continuar per l'A-2 o l’N-II fins a Lleida.

Per la banda occidental s’hi pot accedir

des d’Osca per l’N-240.

9

8

6 7

5

4

3

2

1

11

10

Jornades Gastronòmiques del Bolet

Page 45: pirineus 7

ols gaudir d’unes vacances sense estrès i en un

entorn natural de bellesa incomparable? Sí és

així tenim la resposta perfecta per al teu temps

lliure: Boí Taüll Resort.

Situat al Pirineu de Lleida, a la comarca de l'Alta Ribagorça,

Boí Taüll Resort ofereix al visitant un gran complex turístic

dedicat a l’oci i a l’esport de muntanya.

Els seus 1.600 m d’altitud, la seva situació a 2 km del poble

de Taüll i la seva bellesa i singularitat el converteixen en un

espai privilegiat per a unes vacances sense estrès, en un

entorn autèntic.

I què hi podem fer?Aquesta pregunta és més difícil de respondre per la multi-

plicitat d’opcions. A Boí Taüll Resort es poden fer infinitats

de coses: senderisme, rutes culturals entorn de l’art

Romànic, excursions pel Parc Nacional d’Aigüestortes...

Això sense parlar de les activitats organitzades per l’equip

d’animació, sempre disposat i a punt per acompanyar i

divertir grans i petits.

I és que Boí Taüll Resort és el lloc somiat per passar unes

vacances envoltats de natura. Descobrir els racons més

inhòspits de la vall, assaborir les rutes culturals, atrevir-se

amb els esports de risc o simplement descansar i deixar-se

captivar per la naturalesa són només algunes de les

opcions per convertir les teves vacances en inoblidables.

El senderisme, l’estrella del ResortLa bellesa dels paisatges a més de 1.600 m d’altitud i de la

natura que envolta Boí Taüll Resort ens regala els seus

colors i olors juntament amb la companyia del murmuri de

l’aigua i de les sorpreses d’un univers natural de vida ani-

mal i vegetal: isards, llúdrigues, marmotes, mussols piri-

nencs, perdius blanques, violes d’aigua, orquídies, gencia-

nes, pins negres... Tenir com a part integrant del paisatge

el Parc Nacional d’Aigüestortes converteix el Resort en un

paradís per als amants del senderisme. Rutes com el

Circuit dels Llacs del Circ de Colomers, de 3 hores i 600 m

de desnivell, o la ruta de la Presa de Cavallers, la de

l’Estany de Sant Maurici i la dels Llacs de Lladregota i

d’Amitges, per citar-ne algunes.

Cultura i aventura, una combinació perfectaPer als amants de la cultura, un passeig entorn de les 9

esglésies romàniques, un dels patrimonis culturals més

importants de Catalunya i declarades Patrimoni de la

Humanitat per la UNESCO l’any 2000.

I per als amants de l’aventura, un meravellós regal: les

característiques geogràfiques d’aquesta regió... Gràcies en

bona part a elles es pot gaudir d’un entorn immillorable per

al descens de barrancs, la pràctica de ràfting per la

Noguera Ribagorçana, rutes a cavall, escalada i la pesca de

la truita, entre d’altres.

I amb tanta activitat, la millor recompensa:bona gastronomia i benestarRESTAURANT GASTRONÒMIC LA PERDIUUn món de sensacions en un espai dissenyat per a la cre-

ació on la cuina es converteix en poesia i el plaer és un

equilibri entre tradició i sofisticació. Noves aromes, noves

textures i formes inspirades en els gustos de sempre al nou

restaurant gastronòmic La Perdiu.

SPA AUGUSTADespertar els cinc sentits

Un univers d’aigua per als sentits, així es presenta l’Spa

Augusta, una de les novetats de Boí Taüll Resort. Materials

naturals, olis essencials i productes de les més prestigioses

marques que es combinen per crear tractaments exclusius.

Tot plegat en més de 1.200 m2 d’exclusives instal·lacions

dissenyades amb un únic objectiu: proporcionar benestar

als sentits.

A més de les seves meravelloses instal·lacions, l’SPA

AUGUSTA pot presumir de tenir unes vistes incomparables

a la Vall de Boí, que es poden veure des de la piscina inte-

rior. Deixa’t seduir despertant els cinc sentits, embolcallat

per l’aroma de l’oli o del cacau, pel murmuri de l’aigua, per

l’emotiva bellesa del paisatge

Una muntanya de sensacions

V

BOÍ-TAÜLL RESORTPla de l'Ermita s/n25528 TaüllTel. 902 40 66 [email protected]

Boí Taüll RESORT

ALTA RIBAGORÇA PUBLIREPORTATGE >ALTA RIBAGORÇA PUBLIREPORTATGE >

87Pànxing Pirineus86 Pànxing Pirineus

Page 46: pirineus 7

a Casa del Batlle es troba situada al petit poble de

Sarroqueta, a 1.140 m d’altitud, a l’Alta Ribagorça

i a 7 minuts del Pont de Suert.

Sorgida de la reconstrucció d’un antic paller, s’enclava en

una zona d’alta muntanya, enmig d’un gran prat i envoltada

d’extensos boscos que el dia d’avui encara mantenen tota

la diversitat de flora i fauna dels Pirineus. Es tracta d’un lloc

realment magnífic que els amants de la natura i dels esports

a l’aire lliure sabran apreciar i gaudir-ne al màxim.

Els apartaments

La reconstrucció de l’antic paller de la Casa del Batlle i de

la seva era i tríbol han donat lloc a 5 apartaments rurals

totalment independents i equipats, així com a una sala

comuna amb biblioteca, jocs de taula i una gran xemeneia.

La casa i el paller van ser construïts el 1913 i han estat reha-

bilitats el 2004-2005. Els apartaments s’han construït a l’an-

tic paller i n’han mantingut el tríbol i l’era. Respectant l’anti-

ga fisonomia pròpia de l’arquitectura rural catalana, s’acon-

seguí crear un tranquil i captivador allotjament en un parat-

ge incomparable si us agrada gaudir de la natura en tota la

seva grandesa.

Realment la Casa del Batlle és un allotjament preciós encla-

vat en un paratge d’una bellesa privilegiada. No és estrany

trobar-se amb la presència d’alguna guineu a primera hora

del matí o amb el vol majestuós de les rapaces més grans

dels nostres boscos. No obstant això, si encara busquem

més pel que fa a bellesa natural, a tan sols 20 km trobem el

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La

seva condició el converteix en un paradís per a senderistes.

Indubtablement, el marc natural és tan magnífic que és el

primer atractiu que en destaquem, però convé recordar que

a tan sols 8 km hi ha el conjunt d’esglésies romàniques de

la Vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat per la

UNESCO, on s’ofereixen des del Centre d’Interpretació del

Romànic (Erill la Vall) diverses visites guiades que ens faran

més comprensible el tresor cultural que tenim enfront.

L Els amants de l’esquí no deixaran de valorar la proximitat

de tres importants estacions d’esquí com la de Boí-Taüll, a

tan sols 25 min; la de Baqueira-Beret, a 45 min, i finalment,

a una distància similar, la de Cerler.

Després de tota aquesta varietat d’activitats, tan sols volia

recomanar quelcom sobre la gastronomia local amb què

recuperar forces per tal de continuar gaudint de noves pro-

postes. En general, la gastronomia pròpia d’alta muntanya

està basada en els recursos naturals i elaborada seguint

receptes tradicionals. A la Casa del Batlle us podran reco-

manar els llocs més populars de la zona

FITXA TÈCNICA

LA CASA DEL BATLLE

Únic de Sarroqueta - 25520 El Pont de Suert (Lleida)

Tel. 670 24 58 53 - 660 73 19 57

[email protected] - www.casadelbatlle.com

SITUACIÓ

Per l’N-230 des de Lleida direcció Viella. Una vegada passat el Pont de

Suert i desprès del desviament a la Vall de Boí aproximadament un qui-

lòmetre més endavant, hi ha el desviament a la dreta de Sarroqueta, on

es troba Casa Batlle, aïllada, amb l’accés asfaltat als afores del nucli urbà

i entre muntanyes. Senyalització d’accés.

CARACTERÍSTIQUES:

Exterior: barbacoa, jardí, mobles de jardí, piscina, terrassa, zona d’aparca-

ment.

Interior: sala de convencions, sala d’estar, TV, menjador, llar de foc, cale-

facció, cuina, microones, rentadora, rentavaixelles, biblioteca, col·lecció de

jocs, DVD o vídeo, equip de música, habitacions amb bany...

Serveis: accés a Internet, activitats per a nens i nenes, disponibilitat de bici-

cleta, bressol disponible, bugada, documentació sobre la zona, s’admeten

animals, servei de mainadera, sortides guiades, venda de productes locals.

Idiomes: anglès, català, castellà

RESERVES I PREUS

Podeu fer la reserva per mail: [email protected] o si ho

desitgeu també per telèfon al 670 245 853 (Àlex) i 680 422 438 (Maria).

Per vacances, ponts i Setmana Santa sencera, caldrà consultar els preus.

Per formalitzar la reserva caldrà abonar-ne el 25%.

Apart. El Campo 4-6 places, cap de setmana, 250€

Apart. El Torno 4-6 places, cap de setmana, 250€

Apart. La Chenill 4-6 places cap de setmana, 250€

Apart. La Salada 4-8 places, cap de setmana, 300€

Apart. El Llumà 4-8 places, cap de setmana, 300€

IVA inclòs.

ACTIVITATS

Al nostre complex podreu gaudir de multitud d’activitats: senderisme pels

voltants de la casa, ping-pong, rutes de BTT, rutes de moto de muntanya,

excursions nocturnes, excursions amb quads de 2 places, petanca, parc

infantil, bàdminton, barbacoa, golf (rústic) de 9 forats i dards, entre altres.

Text: Casa del Batlle Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Casa rural Casa del Batlle

> ALTA RIBAGORÇA TURISME RURAL ]

89Pànxing Pirineus88 Pànxing Pirineus

Page 47: pirineus 7

Activitats d’estiu a Vall de Núria

Text i fotos: Vall de Núria

a vall de Núria, situada al vessant

meridional del Pirineu oriental,

dins el terme municipal de

Queralbs, constitueix l’extrem

més elevat i muntanyós de la vall de

Ribes. A 2.000 metres d’altitud, està

envoltada de cims que freguen els

3.000 metres, en un ampli amfiteatre

de suaus vessants en què el silenci i la

pau són els protagonistes.

Entre les altes muntanyes, només s’hi

enfila, silenciós, un transport singular:

el tren cremallera, un oasi ple de pau i

de natura, carregat d’història i de tra-

dició. El tren cremallera surt de l’esta-

ció de Ribes-Enllaç i fa parades a

Ribes-Vila i a Queralbs. La bellesa i

l’espectacularitat del paisatge que tra-

vessa el cremallera de Núria són pot-

ser les característiques més remarca-

bles d’aquest tren.

Assolits els 12,5 km de recorregut i els

més de 1.000 metres de desnivell...,

arribar a la vall de Núria és retrobar el

paisatge i la natura amb tota la seva

esplendor i magnificència, on es pot

gaudir de totes les activitats relaciona-

des amb la natura, la neu i l’alta mun-

tanya, en equilibri amb el seu entorn i

amb uns serveis renovats que oferei-

xen totes les comoditats.

Vall de Núria posa al vostre abast tot

un món de possibilitats per gaudir ple-

nament de la puresa del lleure, acom-

panyats i assessorats per experts

guies de muntanya i amb activitats

que us ajudaran a descobrir totes les

possibilitats del lleure dins el marc de

la vall. Excursions, sortides a cavall,

ascensions a cims, circuits de tir amb

arc, esquí de muntanya, sortides amb

raquetes, trineus, visites guiades i per

als més menuts un parc infantil on fer

activitats que us ajudaran descobrir la

vall de Núria.

Com a gran novetat per a aquest estiu,

Vall de Núria estrena el Tubby, el pri-

mer tobogan gegant de muntanya de

Catalunya. El Tubby és una instal·lació

respectuosa amb la natura que s’a-

dapta al perfil del terreny i que ens

permet baixar lliscant amb pneumàtics

amb total seguretat pel pendent natu-

ral.

Per als més menuts, entre 4 i 10 anys,

el nucli disposa del Parc Lúdic, un

espai on podran gaudir amb gran

diversitat d’activitats guiades per edu-

cadors amb els quals podran conèixer

la vall de Núria. També tindran l’opor-

tunitat de fer una passejada amb poni

o de conèixer el comportament dels

animals domèstics a La Granja.

Puntualment, durant l’estiu, se cele-

bren festes infantils, el VII Cicle de

Concerts, sortides naturalístiques, el

Trofeu d’Estiu Circuit de Bosc – Bosc

de la Verge, les Jornades d’Esports

Rurals, així com molts altres esdeveni-

ments.

En el nucli de serveis es poden realit-

zar les visites a les exposicions i al

Centre d’Interpretació Mediambiental,

a les projeccions de l’Auditori i a les

diferents àrees temàtiques de Vall de

Núria.

I per als més nostàlgics, Vall de Núria

us proposa un viatge d’època amb el

cotxe saló: circulacions puntuals (amb

calendari programat) d’un cremallera

històric amenitzades amb comentaris

sobre els diferents punts del recorre-

gut i acompanyades amb cava i pas-

tes

L

[ RIPOLLÈS VALL DE NÚRIA > > RIPOLLÈS VALL DE NÚRIA

Dades d’interèsVall de Núria

Tel. 972 73 20 20

www.valldenuria.cat

Oficina de Turisme de Ribes de Freser

Pl. Ajuntament, 3

17534 Ribes de Freser

Tel. 972 727 728

91Pànxing Pirineus90 Pànxing Pirineus

Page 48: pirineus 7

MOLLÓ

FESTA DEL ROSER

De la Festa del Roser destaca la benedicció de vehicles i el

Ball del Roser, un ball vuitcentista, on tradicionalment el noi

regala una rosa amb confits a la seva parella, mentre que

aquesta el convida a berenar a casa seva.

Del 7 al 9 de juliol

CAMPRODON

FESTIVAL DE MÚSICA ISAAC ALBÉNIZ

Del 7 de juliol al 14 d’agost

VALLFOGONA

APLEC DE MILANY

Recuperat l’any 1988 pels Ajuntaments de Vallfogona de

Ripollès i Vidrà. El dia de l’aplec es puja fins al peu de les

restes del Castell de Milany pel GR-3. Al migdia s’hi cele-

bra una missa i un dinar popular.

8 de juliol

SANT JOAN DE LES ABADESES

XII CICLE DE REPRESENTACIONS DEL MITE DEL COMTE

ARNAU

21 i 28 de juliol i 4 d’agost

VILALLONGA DE TER

5ena EDICIÓ FIRALLONGA

Fira artesana i tradicional del món rural. Trobarem un

seguit d’activitats al voltant de les costums i tradicions dels

nostres avantpassats, com la demostració de batre, tot

adaptant-nos a la modernitat dels nostres dies. També

podrem trobar productes típics del municipi a la fira arte-

sana, una exposició de pintors i demostració d’oficis antics.

22 de juliol

RIPOLL

28è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA

Juliol i Agost

ESPINAVELL

FESTA MAJOR

Es tracta de dos dies de festa amb actes ben diversos, des

de la tradicional Missa Solemne a Jocs de Cucanya per a

la mainada.

5 i 6 d’agost

RIPOLL

MERCADAL DEL COMTE GUIFRÉ. MERCAT MEDIEVAL

El mercadal va néixer l’any 1997 i està inspirat en els mer-

cats medievals. Compta amb actuacions que recorren els

carrers de la població. La festa ens retorna a èpoques pas-

sades i els comerciants del centre de Ripoll es disfressen i

ofereixen activitats lúdiques als visitants.

11 i 12 d’agost

CAMPRODON

DESCARREGADA D’ANTIGUITATS

15 d’agost

SETCASES

X JORNADES DE PLANTES MEDICINALS I

AROMÀTIQUES

Exposició de rams de flors silvestres

1a quinzena d’agost

SETCASES

VIII FESTIVAL DE MÚSICA DE LA VALL DE CAMPRODON

1a quinzena d’agost

VALLFOGONA

FESTA MAJOR

Trobareu actes com ball, gimcana de bicicletes, escuma

per a la mainada, correfoc, sardanes, entre altres.

Del 24 al 26 d’agost

RIBES DE FRESER

FESTA DE LA MEL

Del 6 al 9 de setembre

SANT JOAN DE LES ABADESES

FESTA MAJOR

Hi trobareu l’Entrevoltes, gegants, sardanes, ball i moltes

altres coses.

Del 7 al 11 de setembre

MOLLÓ

II FIRA DE LA PATATA

La Patata de Molló gaudeix d’un gran reconeixement entre

el sector gastronòmic pel seu gust, qualitat, conservació i

varietats de cocció. La fira es combina amb diversos actes

entorn la Patata de Molló, com són xerrades, conferències

o petites mostres o degustacions gastronòmiques.

9 de setembre

SANT JOAN DE LES ABADESES

XVIII CURSA D’ALTA MUNTANYA TAGA 2040

16 de setembre

SETCASES

XV FESTA DEL BOLET CUINA DEL PLATILLO

2a quinzena de setembre

ESPINAVELL

TRIA DE MULATS

La festa comença amb la baixada dels caps de bestiar fins

a Les Planes d'Espinavell, on té lloc la fira, després d’haver

passat l’estiu a la muntanya. Al final de la Fira, es proce-

deix amb la separació o tria de les eugues i dels mulats.

D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al·ludeix a la separa-

ció de les cries de les seves mares.

13 d’octubre

RIPOLL

FIRA DE SANTA TERESA I FIRA CATALANA DE L’OVELLA

Compta amb exposició i concurs de bestiar, esmorzar

popular, fira de productes tradicionals i d’artesania i altres

activitats.

15 d’octubre

Agenda

Av. del Mariner, 6SANT PAU DE SEGURIES (Girona)Tel. 972 747 160

RESTAURANT CAN PINÓSCuina tradicional i casolana de la comarca. Especialitats: graellades de verdures, carn i peixamb marisc, ànec amb peres, peus de porc, espatlla de xai, carns a la brasa i els postres dela casa. Tancat dijous. Menú diari i dissabtesmigdia. Carta festius. Facilitat d’aparcament.

C/ Sant Quintí, 30 - RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 001 - Fax. 972 729 186www.hotel-prats.cat - [email protected]

HOTEL RESTAURANT PRATSDe caràcter familiar i amb prop d’un segle de trajectòria, compta amb servei de restaurant basat encuina tradicional catalana, amb salons per a banquets,26 hab. totes amb bany, calefacció geotèrmica i TV,saló de TV, bar, sala de jocs i terrassa amb jardí.Disposa també de pàrquing i connexió Wi-Fi.

RESTAURANT ANNAFusta d’embotits del país. Carns guisades i a la brasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.

VENTOLÀRIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 72 60

ELS ARENYS – TURISME RURALMasia catalana tranquil·la i acollidora, totalment res-taurada i rehabilitada per a turisme amb menjador,bar i sala d’estar. Disposa de diferents mòduls: casa,paller i galliner; amb diferents habitacions, totes ellesamb bany complet i Internet. A l’exterior, amplis prats,parc infantil i petita zona esportiva.

SANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)(veure mapa a la web)Tel. 629 553 565 - [email protected]

CAN JORDIBAR - RESTAURANT - VINS I QUEVIURESPetit establiment de muntanya que fa les funcions de bar,

botiga i restaurant. La cuina és d'arrel tradicional, amb

productes de la terra i de temporada. La carta, força

reduïda, canvia cada setmana en funció del calendari

gastronòmic, els productes disponibles i la inspiració de

la cuinera. Un racó per anar a descobrir els orígens de la

nostra cuina. Obert de divendres nit a diumenge vespre,

més festius i períodes de vacances. També fem àpats per

encàrrec. Horari de 10 a 22 h.

VEÏNAT D'ESPINAVELL (al costat de l'església)

MOLLÓ (Girona)

Tel./fax: 972 741 370 - [email protected]

CAN COSTAS

FONDA I RESTAURANTAvda. de les Mines, 20 - OGASSA (GIRONA)Tel. 972 720 293

CÀMPING MASIA CAN FOSSES

Servei de bungalows. Obert tot l’any.Can Fosses s/n - PLANOLES (Girona)Tel. 972 736 065 - 696 152 830www.canfosses.com

> RIPOLLÈS AGENDA ]

92 Pànxing Pirineus

Page 49: pirineus 7

Andorra: natura a l’estiuText i fotos: Ministeri de Turisme i Medi Ambient d’Andorra

ls ginys mecànics de les esta-

cions de neu d’Andorra fan més

assequible la muntanya a les

estacions de neu d’Andorra,

transformades de juny a setembre en

els centres d’activitats a la natura més

importants dels Pirineus. BTT, sende-

risme, karts de muntanya, circuits d’a-

ventura, rutes en poni, en quads i en

4x4 són algunes de les propostes de

les estacions de Vallnord, Naturlàndia-

La Rabassa i Grandvalira a l’estiu.

A Vallnord, per exemple, els ginys

mecànics ens porten a les cotes més

altes de la muntanya, ens condueixen

a la sortida de diverses rutes en bici-

cleta i de senderisme, al nou Wood

Park i als circuits de Cross Country i

descens que aprofiten el pendent de

les pistes a l’estiu.

Els karts de muntanya, la tirolina, el tir

amb arc, el Peke Park amb piscina de

boles i inflables o les rutes en quads,

vehicles 4x4 o l’amfibi 8x8 són altres

de les ofertes més atractives de l’esta-

ció. A Ordino, el telecadira de

Creussans ens du a la ruta dels

estanys de Tristaina, on podem trobar

més de 700 espècies vegetals autòc-

tones dels Pirineus.

ELS BOSCOS DE NATURLÀNDIA

Els boscos de l'estació de Naturlàndia-

La Rabassa (Sant Julià de Lòria),

situats entre els 2.160 i els 1.960

metres d'altitud, són l'escenari perfec-

te per realitzar activitats a la natura

com descens en BTT, excursions a

cavall, vols amb globus, tir amb arc o

rutes en vehicles 4x4, entre d’altres.

També permet als més menuts familia-

ritzar-se amb la vida del trencalòs, una

espècie protegida pel Govern

d'Andorra; conèixer l’estil de vida dels

esquimals a l’estiu al Centre Temàtic

Inuït, i iniciar-se en l’orientació a la

muntanya per descobrir un tresor mit-

jançant la ruta de la Natura i el Tresor.

CAMPBASE A GRANDVALIRA

A Grandvalira (Encamp, Canillo i

Soldeu), l’activitat a la natura es con-

centra al Campbase (Soldeu), un cen-

tre de la bicicleta tot terreny (BTT) que

ofereix recorreguts de descens lliure o

freeride, cross-country i un circuit de

mòduls per a bicicletes creat pel cam-

pió Óscar Sáiz.

El Sector Canillo està destinat als

esports d’aventura i al senderisme,

des del qual comencen fins a 16 recor-

reguts de muntanya que ens poden

dur a les cotes més altes. Altres pro-

postes són el Devalkart, que permet

gaudir de descensos en karts sense

motor; o l’Arapahoe, els trineus de

muntanya tirats per gossos que es tro-

ben en el pla d’Espiolets. Els passejos

en ruc, navegar pel llac del Forn en

piragua i/o patinet o el forfet + barba-

coa són algunes de les altres propos-

tes de l'estació a l’estiu.

LA VALL DEL MADRIU

La vall del Madriu és un dels indrets

més espectaculars i desconeguts

d’Andorra que es pot visitar de juny a

octubre. Es tracta d’un entorn natural

declarat Patrimoni Mundial de la

UNESCO l’any 2004. La mare riu és

l'apel·latiu llatí de Madriu, la vall que

deu la seva forma de “U” al seu origen

glacial. Es troba al vessant sud-est del

Principat, representa prop del 10% de

la superfície del país i forma part de les

parròquies d’Encamp, Andorra la

Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-

Engordany.

L'interès de la vall del Madriu, que ha

mantingut intactes les seves estructu-

res d'organització i gestió des de l'è-

poca medieval, es basa en l'elevada

concentració d'elements de valor

patrimonial —naturals i culturals—,

perfectament conservats en una

superfície relativament petita. En

aquest esplèndid espai natural, amb

un sistema hidrogràfic i lacustre de

gran interès, hi ha diferents itineraris

que van de les 3 a les 8 hores. A qui li

agradi la natura, li recomanem passar

una nit en un dels refugis de la vall

EA LA PÀG. ANTERIOR, D’ESQUERRA ADRETA I DE DALT A BAIX:

Pic de Comapedrosa.

Treking per la Coma de Ransol.

Santa Coloma.

Sant Martí de la Cortinada.

Treking per la Vall del Ransol.

Cotonera.

Des de fa uns anys, les estacions de neu i muntanya d'Andorra estransformen a l'estiu en un dels centres d’aventura més impor-tants dels Pirineus. Vallnord, Naturlàndia - La Rabassa iGrandvalira obren les seves portes a l’estiu amb un munt d’acti-vitats per fer amb un grup d’amics o la família. L’estiu també ésla gran ocasió per conèixer la vall del Madriu, espai natural decla-rat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

LA MASSANA-ORDINO

ITINERARIS TRENET TURÍSTIC

Juliol, agost i fins el 15 de setembre

ORDINO

CONCURS GUARNIMENT FLORAL

Juliol, agost i fins el 15 de setembre

ESCALDES ENGORDANY

COLORS DE MÚSICA

De l’1 al 15 de juliol: 9a Escola d’Estiu de Música i Dansa

Del 16 al 20 de juliol: setmana del Jazz

8 i 9, 22 i 23 i 29 i 30 d’agost: música al carrer

Octubre: concert sorpresa

SANT JULIÀ DE LÒRIA

VESPRES D’ESTIU

Espectacles de música, dansa i teatre

Juliol i agost

ORDINO

NITS OBERTES

Cicle de música amb diferents actuacions

11, 18 i 25 de juliol i 1 i 22 d’agost

ANDORRA LA VELLA

MERCAT MEDIEVAL

Del 3 al 6 d’agost

SANT JULIÀ DE LÒRIA

CAMPIONAT DEL MÓN DE TRIAL

1 i 2 de setembre

DIVERSES POBLACIONS

DIADA DE MERITXELL

Festa Nacional

8 de setembre

SANT JULIÀ DE LÒRIA

TROBADA DE PUNTAIRES

21 i 22 de setembre

ENCAMP

FESTIVAL TITELLES

Del 21 al 23 de setembre

ORDINO

16a MOSTRA GASTRONÒMICA D’ANDORRA

23 de setembre

SANT JULIÀ DE LÒRIA

VILA MEDIEVAL. COMPETICIÓ DE TIR. TIRADA NOCTURNA

A CÀRREC DEL CLUB DE TIR LAURÈDIA. CONCENTRACIÓ

DE VEHICLES TUNING ANDORRA.

28, 29 i 30 de setembre

SANT JULIÀ DE LÒRIA

FIRA DEL ROSER I DE LA GANGA

7 i 8 d’octubre

Agenda

Mostra Gastronòmica

Dades d’interès

Ministeri de Turisme i Medi Ambient

C/ Prat de la Creu, 62

AD500 Andorra la Vella

Tel. 00376 87 57 02

www.andorra.ad

[email protected]

Centre d’Interpretació Andorra Romànica

C/ Sant Climent. Era i Ereta Torres Pal.

AD400 La Massana.

Tel. 00376 839 555.

La Rabassa-Naturlàndia

Tel: 00376 759 798

www.larabassa.ad

Grandvalira

Tel: 00376 801 074

www.grandvalira.com

Vallnord

Tel 00376 878 000

www.vallnord.com

[ ANDORRA NATURA A L’ESTIU > > ANDORRA NATURA A L’ESTIU ]

95Pànxing Pirineus94 Pànxing Pirineus

Page 50: pirineus 7

Text: Pilar Ferrés

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Museudels

Santsd’Olot

[ GARROTXA MUSEU DELS SANTS >

Page 51: pirineus 7

MÉS D’UN SEGLE FENT SANTS

ens dubte, l’atractiu més espectacular de la

Garrotxa és el gran nombre de volcans estrombo-

lians que alberga i que, d’altra banda, en configu-

ren l’aspecte singular: una geologia tan única —

es diu que el nom Pirineus, del grec Pyrene,

podria venir d’aquestes potents muntanyes de

foc— i una vegetació sorprenentment generosa,

d’un verd que atrau i emociona.

Envoltada d’aquest magnífic marc energètic, la capital,

Olot, manté des fa molts anys una estreta vinculació amb

l’art i més concretament amb la pintura de paisatge de

finals del segle XIX, en la qual s’inscriu com a centre d’im-

portància rellevant.

De la mateixa manera, la gastronomia de la Garrotxa, els

seus productes, les seves tradicions i, tanmateix, la seva

gent, presenten també aspectes particulars i afins amb

l’entorn. El caràcter d’Olot es referma i complementa amb

un dens ventall d’activitats econòmiques derivades dels

diversos sectors, unes basades en les característiques prò-

pies del territori i altres fruit de l’enginy i de la creativitat que

en distingeixen els habitants.

Una d’aquestes activitats, curiosa i singular, és la de la

imatgeria religiosa, els tallers de sants, una artesania molt

arrelada a la comarca, que compta amb més de cent anys

de vida, al llarg dels quals s’han fundat més de quaranta

tallers que s’hi han dedicat.

Per testimoniar, dignificar i donar a conèixer la manufactu-

ra d’imatges religioses a Olot, el passat mes de març es va

inaugurar el Museu dels Sants, un centre que té com a

objectius la conservació i difusió d’aquest patrimoni cultu-

ral únic i el foment d’una artesania avui encara plenament

activa. L’obertura del Museu dels Sants ha significat la con-

solidació d’un desitjat projecte per a Olot en els aspectes

cultural, turístic, econòmic, històric i social que va més

enllà del significat religiós i iconogràfic que pugui suggerir

el nom.

El Museu dels Sants vol mostrar un procés de manufactu-

ra —des dels vessants tècnic i didàctic— que ha consoli-

dat Olot com a centre artesà d’importància mundial i pre-

tén donar-ne a conèixer els productes, els sants, avui con-

vertits en elements representatius i identificatius de la ciu-

tat.

La visita al Museu dels Sants està pensada de tal manera

que permet trobar-se ”dins” d’un taller de sants en plena

activitat i seguir, en directe i de ben a prop, amb total rea-

lisme, com els artesans modelen, retoquen i pinten les

imatges.

El recentment inaugurat museu està situat a l’antiga seu del

taller El Arte Cristiano, el primer taller d’imatgeria que es va

fundar a la ciutat el 1880. A partir d’un projecte museístic

respectuós i atractiu, s’han aconseguit integrar les sales de

treball de l’empresa —actualment situada en un edifici nou

annex— al recorregut del museu, per tal de poder veure les

diferents etapes del procés de manufactura de les imatges

i seguir en el seu dia a dia els operaris.

En uns moments en què la majoria de processos de pro-

ducció estan automatitzats i mecanitzats, la indústria de la

imatgeria religiosa a Olot continua treballant igual que quan

va néixer, ara fa 125 anys.

Les imatges realitzades als tallers d’imatgeria religiosa es

construeixen per emmotllament amb pasta de fusta a par-

tir de models originals d’escultors reconeguts. Llueixen els

característics ulls de vidre i es decoren artesanalment amb

pintura a l’oli, sanefes i daurats, seguint les pautes del

conegut art de Sant Sulpice, originari de París.

El contingut d’aquest centre patrimonial s’estructura en

tres àmbits ben diferenciats. La planta baixa del museu i el

soterrani estan dedicats al procés de construcció de les

imatges i és, en aquestes sales, on ens trobarem al costat

dels operaris per observar de ben a prop les tasques que

realitzen. Concretament al soterrani, s’hi pot veure el pro-

cés d’emmotllament i retoc, mentre que a la planta baixa es

poden contemplar les seccions de pintura i daurat de les

imatges.

A baix, el procés d’emmotllat de les peces comença amb

l’obtenció del motlle de gelatina, que es construeix amb l’a-

juda d’unes carcasses rígides anomenades xarpes.

Les figures emmotllades són sempre buides. Es fan en

dues parts, cara i esquena, i posteriorment s’uneixen. El

material que es fa servir per a donar consistència als sants

és la famosa “pasta de fusta” o “pasta de taller”, feta amb

una fórmula que li dóna una gran duresa amb un mínim

increment de pes. L’interior buit de les imatges es reforça

amb arpillera i també s’utilitzen petites peces de fusta o de

metall, a manera d’armadura, per consolidar parts com ara

braços o dits. No totes les figures es poden emmotllar amb

dues meitats. Hi ha moltes imatges complicades que, pels

seus gestos i positures o pels elements que inclouen,

requereixen emmotllar algunes peces per separat que des-

prés s’uneixen a la sala de retoc. En aquesta mateixa sala

es poleixen perfectament els sants i es posen sobre les

peanyes de fusta.

S

A DALT: Edifici del Museu dels Sants.

A LA DRETA A DALT: Sales d’exposició permanent.

A LA DRETA A BAIX: El museu es troba ubicat a la quehavia estat la residència particular de Marian Vayreda.

GARROTXA MUSEU DELS SANTS >

99Pànxing Pirineus98 Pànxing Pirineus

Page 52: pirineus 7

La indústria de la imat-

geria religiosa a Olot

continua treballant igual

que quan va néixer, ara

fa 125 anys: llueixen els

característics ulls de

vidre i es decoren arte-

sanalment amb pintura

a l’oli, sanefes i daurats,

seguint les pautes del

conegut art de Sant

Sulpici, originari de

París.

GARROTXA MUSEU DELS SANTSS >

Page 53: pirineus 7

En altres ocasions els models s’encarregaven a escultors

reconeguts, com va ser el cas, per exemple, de Llimona,

Alentorn o Vallmitjana.

Un darrer apartat de l’exposició permanent està dedicat a

les figures de pessebre, temàtica estretament lligada a la

producció de sants i també molt associada a Olot. En

aquesta secció, el museu exhibeix una mostra de figures

realitzades pels tallers de la ciutat, la magnífica col·lecció

de figures de reis i patges de Ramon Amadeu i una selec-

ció de l’extensa col·lecció de figures de pessebre de

Joaquim Renart, formada per més de mil peces.

La visita al primer pis del museu i planta noble de l’edifici

permet passejar per la que havia estat la residència parti-

cular de Marian Vayreda, artista polifacètic, membre de l’a-

nomenada Escola d’Olot dedicada a la pintura de paisatge

i reconegut escriptor d’obres tan conegudes com Records

de la darrera carlinada, Sang nova o La punyalada, la seva

última novel·la, que foren escrites a les dependències d’a-

questa espectacular casa d’estil neogòtic.

La planta superior del Museu dels Sants, l’àmbit dinàmic

del conjunt, es destina a la realització d’exposicions tem-

porals i alberga les sales destinades a aula pedagògica on

es realitzen tallers didàctics i seminaris. Entre altres serveis,

el Museu dels Sants disposa d’una botiga especialitzada i,

a dins, set expositors diferenciats o corners —un per

cadascun dels tallers actuals— conformen el projecte

comercial conjunt d’imatgeria religiosa.

Aquest nou Museu dels Sants d’Olot —regit per una funda-

ció privada— pertany, juntament amb el Museu dels

Volcans i la Casa Museu Can Trincheria, a l’estructura

general del Museu Comarcal de la Garrotxa. D’altra banda,

és un centre patrimonial molt particular que té, entre els

seus objectius, fomentar i reactivar una activitat productiva

característica d’aquest territori que, com dèiem al comen-

çament, resulta ben singular, com us assegurem que ho

serà la seva visita

Abans de polir, però, hi ha encara un altre pas també curiós:

la col·locació dels ulls de vidre. Quan la pasta està encara

tova es talla la part del darrere del cap de les imatges i es

col·loquen els característics ulls de vidre dels sants d’Olot.

Un cop finalitzat el procés de retoc, les imatges arriben a les

mans dels pintors, que són els encarregats de donar-hi el

color i l’acabat desitjat. La decoració determina la catego-

ria de les imatges: els vestits daurats, les sanefes més ela-

borades, la quantitat de pintura, el full d’or i els comple-

ments es realitzaran segons el valor o la classe que es vul-

gui donar a la figura. Tot aquest procés es fa també a mà,

fins i tot el dibuix de les sanefes, per al qual mai no s’utilit-

zen plantilles.

Al primer pis de l’edifici, en el segon àmbit de col·lecció

permanent del museu i seguint un discurs expositiu més

clàssic, hi veurem una mostra d’imatges representatives

dels tallers d’Olot, com també una selecció de passos de

Setmana Santa, gegants i altres elements de faràndula

igualment realitzats pels tallers de sants, així com una com-

pleta col·lecció de figures de pessebre. Hi podem veure

peces representatives dels diferents tallers de sants que

han existit a la ciutat al llarg de la història, de tallers emble-

màtics com El Renacimiento, El Sagrado Corazón o Las

Artes Religiosas, entre altres, fins a arribar als actuals, dels

quals també s’exposen catàlegs i documentació diversa.

Una petita unitat d’aquest àmbit ens permetrà copsar la

categoria dels escultors que feien els models originals dels

sants i podrem contemplar originals de Blay, Claret, Devesa

o Martí Casadevall, artistes de prestigi que van col·laborar

amb els tallers o que formaven part de la seva plantilla.

Museu dels Sants d’Olot

C/ Joaquim Vayreda, 9

17800 Olot

Tel. 972 26 67 91

www.olot.cat/museusants

[email protected]

Horaris Museu:

Feiners: 10 a 13 h. i 15 a 18 h.

Dissabtes: 10 a 13 h. i 16 a 19 h.

Diumenges i festius: 11 a 14 h.

Serveis: visites guiades, activitats pedagògiques

i botiga.

“Per testimoniar, dignificar idonar a conèixer la manufacturad’imatges religioses a Olot, elpassat mes de març es va inau-gurar el Museu dels Sants, uncentre que té com a objectius laconservació i difusió d’aquestpatrimoni cultural únic i elfoment d’una artesania avuiencara plenament activa.”

Pilar Ferrés

Directora del Museu dels Sants d’Olot

GARROTXA MUSEU DELS SANTS >

103Pànxing Pirineus102 Pànxing Pirineus

Page 54: pirineus 7

HOTEL BORRELL***Situat en una zona tranquil·la, a prop del centre comercial de la ciutat i emmarcat dins el ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.L’Hotel Borrell és un bon lloc per gaudir tant de lacomarca, com de la seva capital, Olot.

Nònit Escubós, 8OLOT (Girona)Tel. 972 276 161 - Fax 972 270 408www.hotelborrell.com - [email protected]

CAN MESTRE HUMÀCasa rural independent, totalment reformada i envoltada de natura i vegetació capacitada per a10-12 persones. Es lloga la casa sencera. Lloc idealper famílies o amics, situat a pocs km. del ParcNatural de la zona Volcànica de la Garrotxa.

APARTAMENTS PLAÇA MAJOR

Apartaments Turístics.Lloguer d’apartamentstotalment equipats, per a dues, quatre o sis persones, per caps de setmana, vacances...Es troben a la plaça porticada de Santa Pau.

Pl. Major, 7SANTA PAU (Girona)Tels. 972 68 00 09972 68 03 [email protected]

LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipa-ments, el descans i el confort d’una estada a la sevamida. Un equip de persones al seu servei, amb unaatenció personalitzada, li garanteix una visita immi-llorable.

Ctra. de la Deu, 9 - OLOT (Girona)Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com

CAL SORDETEn un indret envoltat de natura trobem un petit

restaurant de caire familiar amb una cuina acura-

da, imaginativa i natural. Ampli pàrquing al cos-

tat de la carretera.

Ctra. Castellfollit a St. Joan les FontsSANT JOAN LES FONTS (Girona)Tel. 972 29 02 21 - [email protected]

COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.

REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123

Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) - Tel. 972 690 606 [email protected]

LA FRANCESA RESTAURANT-APARTAMENTS

Quatre apartaments completament equipats, amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Idealfamílies o amics i poder gaudir de la tranquil·litatde la zona. Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb productes de temporada.Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 3SANTA PAU (Girona)Tel. 972 262 241 - [email protected]

RUTES TURÍSTIQUES 4X4Les rutes 4x4 de Santa Pau et permeten descobrir lanatura garrotxina, panoràmiques volcàniques, salts d’aigua, el romànic de les nostres esglésies, santuaris onel temps sembla no haver-hi passat; els cims més alts dela comarca, etc... I tot això acompanyat d’un pic-nic ambpa amb tomàquet i embotits de la zona. T’ho perdràs?

Francesc Garcia / Rutes 4x4 SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 078 - 686 061 [email protected] / www.garrotxa4x4.com

105Pànxing Pirineus104 Pànxing Pirineus

Com ArribarEn cotxe:

Des de Barcelona agafar la C-17 direc-

ció Vic. Després anar direcció Manlleu i

Torelló per la C-37 fins arribar a la carre-

tera comarcal GIV5273 que us portarà

fins o Olot.

Des de Girona agafar la N-II fins enllaçar

amb la C-66 i a la N-260.

En transport públic:

Amb autobús hi arriba la companyia

Teisa, des de Barcelona i Girona.

Tel. 972 20 48 68 / 972 20 02 75

www.teisa-bus.com

També podeu agafar el tren fins a Girona

o Figueres i des d’allà enllaçar fins Olot

amb els autobusos de la companyia

Teisa.

www.renfe.es

Què fer?OLOT I LA TRADICIÓ CULTURAL

La ciutat d'Olot té un ric patrimoni cultu-

ral. Arquitectònicament, es poden des-

tacar els monuments d’estil modernista,

així com els Claustres del Carme, que

són del Renaixement. Pintura, escultura

i ceràmica són elements claus de l’am-

bient artístic olotí, sense oblidar la gran

tradició pessebrística i els tallers de

sants, de renom mundial.

OLOT I EL PARC NATURAL

El Parc Natural té una superfície de

11.908ha, de les quals 887,6ha corres-

ponen a 25 reserves naturals que prote-

geixen els cons volcànics més ben con-

servats i la famosa Fageda d’en Jordà.

El clima especial de les valls olotines

afavoreix una gran riquesa i diversitat

d’espècies vegetals. Hi trobem alzinars

propis de la vegetació mediterrània al

costat de fagedes i rouredes de roure

pènol, pròpies de la vegetació atlàntica i

centreeuropea.

LA CUINA VOLCÀNICA

Els restauradors de la Garrotxa varen

crear, a partir del segon Congrés Català

de Cuina, la denominació de cuina vol-

cànica per divulgar una sèrie de plats

elaborats amb productes autòctons de

la comarca, que tenen com a denomina-

dor comú el fet de ser cultivats en

terrenys d’origen volcànic. Aquesta par-

ticularitat els dóna un sabor i unes textu-

res diferenciades que marquen una per-

sonalitat gastronòmica pròpia.

Els ingredients més representatius que

formen part del catàleg volcànic són: els

fesols, el fajol (per elaborar les farinetes),

el blat de moro (amb el qual s’aconse-

gueix el farro), les patates, els naps, el

senglar, els cargols, les castanyes, els

escarlots (escarlets), les tòfones i el porc

(embotit).

GARROTXA GUIA PRÀCTICA > > GARROTXA GUIA PRÀCTICA ]

Dades d’interèsMUSEU COMARCAL DE LA GARROTXAC/ Hospici, 8 17800 OlotTel. 972 27 91 30 - Fax 972 27 30 [email protected]/cultura

OFICINA DE TURISME OLOTC/ Hospici, 8 17800 OlotTel. 972 26 01 41 - Fax 972 27 00 [email protected]

CONSELL COMARCAL GARROTXAAv. Onze de Setembre, 2217800 OlotTel. 972 27 49 00 - Fax 972 27 15 94 www.infogarrotxa.cat

OLOT

FESTIVAL INTERNACIONAL DE LA CORNAMUSA

Concerts i cercaviles amb els sacs de gemecs com a

protagonistes.

Juliol

OLOT

FESTA MARE DE DÉU DEL CARME, BALL DEL DRAC I DEL

CONILL

Ball de la faràndula més tradicional de la ciutat.

Juliol

OLOT

APLEC DE LA SARDANA

Tradicional congregació de colles sardanistes.

Juliol

LA VALL D’EN BAS

FESTA MAJOR DE JOANETES

Juliol

LES PLANES D’HOSTOLES

FESTA MAJOR DE SANT JAUME

Juliol

BESALÚ

“AQUESTA NIT, BESALÚ”

Visites nocturnes novel·lades pel recinte medieval.

Tots els dimecres de juliol i agost

OLOT

OLOT AMB UN LOT, JUGUEM DALT DEL VOLCÀ, EL PAISATGE

EN EL TEMPS i MIRANT AL CEL

Visites teatralitzades, jocs d’exploració en família,

passejades per l’entorn i observacions astronòmi-

ques.

Juliol i agost

LES PRESES

VISITES GUIADES AL PARC DE PEDRA TOSCA

Juliol i agost

SANTA PAU

FESTA MAJOR

De l’11 al 16 d’agost

LES PRESES

ÉS DANSA

Festival Internacional de Música i Dansa.

Agost

SANT FELIU DE PALLEROLS

FESTA PETITA

Homenatge a la vellesa, Ball dels cavallets, gegants i

Mulassa (petits).

Agost

OLOT

BOTIGA AL CARRER I MERCAT D’ARTESANIA

Agost

OLOT

FESTES DEL TURA I BALL DE

L’ÀLIGA DE SANT FERRIOL

Festa d’Interès Nacional i una de les festes majors

més importants de les comarques gironines i de tot

Catalunya.

Setembre

LA VALL D’EN BAS

FESTA MAJOR

Setembre

BESALÚ

BESALÚ MEDIEVAL

Besalú torna mil anys enrere i es transforma en l’antic comtat de

Besalú oferint espectacles i record històric. Els carrers s’omplen

de personatges que fan gaudir als visitants amb les seves histò-

ries i actuacions: trobadors, músics, malabars, personatges de la

cort, artesans, etc.

31 d’agost, 1 i 2 de setembre

LES PLANES D’HOSTOLES

FESTA DE LA SANTA ESPINA

Setembre

FIRA DEL BASTÓ I LA FUSTA

Mostra i venda d’articles artesanals fets de fusta.

Setembre

OLOT

MIRANT AL CEL I NITS DE CLAR DE LLUNA

Activitats a l’aire lliure

Setembre

LES PRESES

FESTA MAJOR GALA DE LES PRESES

Octubre

OLOT

FIRA DE SANT LLUC

Fira d’origen ramader que ha anat evolucionant cap a

la sostenibilitat, el medi ambient i el turisme ecològic.

Mercat extraordinari de roba, Fira Ramadera i Fira del

Dibuix.

Octubre

SANT JOAN LES FONTS

FIRA INTERNACIONAL DE BRUIXERIA

Per descobrir un món de màgia i misteri mitjançant

diferents activitats per a tots els públics.

Octubre

VALL DE BIANYA

CAMINADA PER LA VIA ROMANA

Recorregut per l’antiga calçada romana que unia la

Garrotxa i el Ripollès

Octubre

LES PLANES D’HOSTOLES

CICLE REMENÇA

Octubre

RESTAURANT "CAL PARENT"

Avda. President Lluis Companys, 6-8BESALÚ (Girona) - Tel. 972 590 110 Fax 972 591 243 - [email protected]

HOTEL COMTE TALLAFERRO***

Ganganell, 2 - BESALÚ (Girona)Tel. 972 591 609 - Fax 972 591 [email protected]

Agenda

MUSEU DE LA LAVA

Museu temàtic de la Garrotxa. Adequat a tots els gustos i a totes les edats. Vine i descobreix-lo.Av. de l’Estany, 8 - SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 154 / 678 874 [email protected] - www.museudelava.org

Ctra. Sant Esteve d'en Bas a St. Feliu de Pallerols - LA VALL D'EN BAS (Girona)Tel. 649 206 [email protected] / www.fina.cat/canmestrehuma

Page 55: pirineus 7

a Garrotxa és una terra rica i variada, de clima

suau i d’una diversitat d’atractius que la conver-

teixen en un dels destins turístics més importants

del país. Entre volcans adormits, boscos profunds

i ciutats medievals, un pot sentir-se com a casa gràcies a

l’àmplia oferta d’allotjaments rurals que la comarca ofereix.

Cal Tort, a tan sols 5 km de Besalú i a 22 km de Figueres,

és una acollidora masia del 1850 situada al poble de

Dosquers, a 2 km de Maià de Montcal.

Cal Tort va ser restaurada entre els anys 2000 i 2001, pro-

curant preservar la fisonomia pròpia de l’arquitectura tradi-

cional que representava, però dotant-la de les comoditats

actuals que qualsevol allotjament rural necessita: tot englo-

bat en el marc d’un tracte familiar i agradable.

Cal Tort és una casa aïllada amb capacitat per a 7 perso-

nes. Disposa d’un ampli menjador i sala d’estar a la planta

baixa, amb xemeneia i televisió, cuina, bany complet i ren-

tadora. Hi ha la possibilitat de gaudir d’una magnífica pis-

cina municipal a Maià de Montcal.

Situada prop de la muntanya i del mar, permet realitzar infi-

nitat d’activitats esportives, culturals, socials, ambientals,

gastronòmiques…

La masia de Cal Tort es troba al poble de Dosquers. Si

veniu de Girona agafeu la carretera C-150, que us portarà

a Besalú. En aquest punt agafeu la C-260 direcció

Figueres. Tant si s’arriba de Figueres com de Besalú, l’en-

creuament de Dosquers està senyalitzat amb cartells de la

xarxa de carreteres de l’Estat

L

Turisme rural

Cal Tort

CAL TORTDosquersMaià de Montcal (Girona)www.jordifelix.com/caltort/[email protected]. 607 289 911

> GARROTXA PUBLIREPORTATGE ]

106 Pànxing Pirineus

Page 56: pirineus 7

XV Schubertíada aVilabertran

Font i fotos: Joventuts Musicals de Figueres

UÈ ÉS UNA SCHUBERTÍADA?

Originàriament eren unes reunions

d’amics de Franz Schubert, inte-

grades per músics, pintors, poetes i

melòmans que es reunien a Viena per

conèixer i gaudir de les obres del seu

amic i de les d’altres compositors del

moment. Organitzaven també excur-

sions pels boscos i compartien llar-

gues sessions de lectura on comenta-

ven les obres de grans poetes com

Goethe, Heine i Schlegel...

Després de la prematura mort del

compositor, els seus amics van con-

servar el costum i van seguir reunint-

se. Amb el pas dels anys, però, les

Schubertíades van quedar pràctica-

ment reduïdes a dues per any, en

motiu del naixement i la mort del com-

positor.

Durant els anys setanta, i coincidint

amb el descobriment mundial de la

rica i variada obra de Schubert, es va

organitzar en un poble vienès,

Hohenehms, una Schubertíada anual.

El seu èxit immediat va obligar a tras-

lladar-la a la ciutat de Feldkirch.

A partir d’aquí, la idea s’ha anat este-

nent per diversos països i arriba a

Espanya de la mà de Joventuts

Musicals de Figueres.

PER QUÈ UNA SCHUBERTÍADA?

El festival que, amb el nom de Festival

Internacional de Música de l’Empordà,

s’havia celebrat durant els últims anys,

tenia una bona acollida i una llarga tra-

dició.

Però la creixent proliferació de festi-

vals al llarg dels estius, i molt especial-

ment la importància adquirida per dos

festivals tan pròxims geogràficament

com són els de Torroella de Montgrí i

de Peralada, van fer aconsellable la

recerca d’una personalitat específica

per al festival.

En el moment de buscar aquesta

especificitat, Joventuts Musicals de

Figueres, entitat que sempre ha estat

pionera a implantar nous projectes, va

decidir organitzar, per primera vegada

a Espanya, l’any 1992, una

Schubertíada. I es va sumar a les

Schubertíades existents de Viena,

Feldkirch, Nova York, etc.

PROGRAMACIÓ D'UNA

SCHUBERTÍADA

La programació d’una Schubertíada

avui dia es concreta en l’organització

de concerts dedicats a la música de

Schubert i altres activitats paral·leles.

Entre els concerts destaquen els reci-

tals de lieder —gènere del qual Franz

Schubert és el rei indiscutible—, els de

música de cambra i els de piano. La

seva música orquestral, les seves mis-

ses i altra música religiosa estan pre-

sent en algunes edicions del festival.

Activitats paral·leles poden ser classes

magistrals impartides per especialis-

tes en la interpretació de la música de

Schubert, conferències i simpòsiums

sobre la seva obra, projeccions de

pel·lícules, exposicions, etc.

En ser el repertori, en alguns casos,

limitat, també es programen obres

d’altres compositors, especialment

dels seus contemporanis, com ja es

feia en les Schubertíades originals. I

en alguna ocasió s’han estrenat obres

compostes per encàrrec del festival.

La programació global del festival

demostra que, rememorant aquella

atmosfera que es va crear al voltant

del compositor vienès, es pot integrar

un conjunt de concerts on conviuen

les obres dels nostres compositors i el

repertori de música tan adequat a la

intimitat d’una Schubertíada.

La Shubertiada d’aquest any, que se

celebra del 17 d’agost al 8 de setem-

bre, comptarà amb artistes com

Quartet Ebène, François Salque, Malin

Christensson, Roger Vignoles,

Angelika Kirchschlager, Helmut

Deutsch, l’Orquestra de Cambra del

Gran Teatre del Liceu, Anoni Ros-

Marbà, Javier Perianes, Juliane Banse,

Martin Helmchen, Matthias Goerne i

Elisabeth Leonskaja.

La Schubertíada a Vilabertran proposa

evocar aquells concerts musicals i

poètics en la intimitat de l’església

romànica del poble de Vilabertran

Q

A L’ESQUERRA: Concert.

A DALT A LA DRETA: Cartell de laSchubertíada.

[ ALT EMPORDÀ SCHUBERTÍADA >[ ALT EMPORDÀ SCHUBERTÍADA >

109Pànxing Pirineus108 Pànxing Pirineus

Page 57: pirineus 7

Dades d’interèsJoventuts Musicals de Figueres

Ap. de correus 94

17600 Figueres Tel. 972 500 117

[email protected]

www.schubertiadavilabertran.cat

www.jmfigueres.cat

Oficina de turisme de Figueres

Pl. del Sol, s/n

17600 Figueres

Tel. 972 503 155

Alt Empordà Turisme

C/ Nou, 48, 2n

17600 Figueres

Tel. 972 514 431

www.empordaturisme.cat

110 Pànxing Pirineus

PORTBOU

VII TROBADA DE PUNTAIRES

Trobada anual de puntaires.

8 de juliol

ROSES

15a EDICIÓ DEL BLUES

El Festival oferirà juntament amb una programació de Blues

prestigiosa, un seguit de concerts de Gospel de gran qualitat.

Del 15 al 21 de juliol

LLANÇÀ

FIRES D’ARTESANIA

20 de juliol i 10 d’agost

PERALADA

CICLE DE CONCERTS CLAUSTRE DE SANT DOMÈNEC

Juliol i agost

PERALADA

XXI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA CASTELL

DE PERALADA

Juliol i agost

L’ESCALA

CANTADA D’HAVANERES

Cantada sobre un vaixell mentre que el públic està assegut

a la platja.

4 d’agost

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

FESTA DE SANT LLORENÇ

La festa de Sant Llorenç, copatró del municipi, es viu inten-

sament en tots els actes festius lúdics i culturals, ja sigui els

més tradicionals com els de més recent incorporació.

Jornada de portes obertes a l’Ecomuseu–Farinera.

10 d’agost

VILABERTRAN

SCHUBERTÍADA

Festival Internacional de Música de l'Empordà.

Del 15 d’agost al 15 de setembre

AGULLANA

FESTIVAL INTERNACIONAL MÚSICA TRADICIONAL

"EL MÓN EN EL POBLE"

Festival que té com a filosofia donar a conèixer les diferents

cultures del món en una zona rural. Conferències, conta

contes, taules rodones...són algunes de les activitats que

proposa el Festival.

Agost

VILABERTRAN

FIRA DE L’HORTA I DE L’ARTESANIA

Fira dedicada exclusivament als productes de l’horta, nas-

cuda al 2002 gràcies a la iniciativa d’un grup de joves del

poble, que veient que es perdien les arrels en el món de

l’horta, van decidir dedicar-li una fira monogràfica.

2 de setembre

FIGUERES

MOSTRA DEL VI DE L'ALT EMPORDÀ

Promoció dels productes vitivinícoles de la comarca, de pro-

ductes de l’ànec i xarcuteria selecta, elaborats a la mateixa

zona. Hi participen gairebé totes les cooperatives de la

comarca.

Del 8 al 11 de setembre

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

XVII FESTIVAL TERRA DE TROBADORS

Espai cultural obert a la participació ciutadana i als visitants,

que té com a eix comú el món medieval i que durant quatre

dies es traslladen a aquella època gloriosa en què Castelló

d’Empúries fou capital del comtat d’Empúries. Es celebra

des del 1991.

Del 8 a l’11 de setembre

LLADÓ

FIRA DEL FORMATGE

Formatges d’ovella, formatges de vaca i formatges de cabra.

Les seves formes es barregen, les seves olors es confonen.

La seva aroma arriba a tot arreu.

3r cap de setmana de setembre

L’ESCALA

FESTA DE LA SAL

En aquesta festa la mateixa gent del poble rememora un

antic ofici: el transport de sal per via marítima. Es tracta de

la recreació d’un dia de la vida quotidiana a l’antic port de

l’Escala, amb una representació dels oficis i les arts de

pesca de fa cent anys.

22 i 23 de setembre

VENTALLÓ

FIRA DE L’OLI

Fira que es celebra des del 1990 i on s’exposa i ofereix oli

verge d’oliva i productes d’artesania.

30 de setembre

L’ESCALA

JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L`ANXOVA

I EL SUQUET

Diversos restaurants de la localitat ofereixen uns menús

especials on el plat principal és el suquet de peix.

De l’1 al 15 d’octubre

L’ESCALA

FESTA DE L’ANXOVA

Degustació popular de pa amb tomata, anxoves i havaneres,

on l’anxova és un producte reconegut arreu del món amb

denominació d’origen.

7 d’octubre

L’ARMENTERA

FIRA DE LA POMA

Festa que inclou venda de productes artesanals, mostra i

degustació de postres cuinats amb poma, sardanes, etc.

14 d’octubre

BOADELLA I LES ESCAULES

FIRA DE L’AMETLLA

Com a complement de l’estand principal d’ametlles, a la fira

també hi ha parades de productes autòctons i d’artesania.

21 d’octubre

Agenda

ALT EMPORDÀ AGENDA >

A DALT: Mostra del Vi de l’Alt Empordà A BAIX: Fira del formatge a Lladó

a Clàudia i en Cliff van Hek van trobar en aquesta

masia de Vilacolum, prop de les millors platges de

la Costa Brava, el lloc perfecte per obrir l’hotel-res-

taurant-spa que sempre havien desitjat. Aquí ha

pogut posar en pràctica tots els coneixements que durant

anys havien anat adquirint.

Sota el nom de Can Cristòfor, la masia fusiona harmònica-

ment les antigues parets de pedra amb el disseny interior

més actual. Les bigues de fusta, el mobiliari de disseny, el joc

d’aixetes... tot està pensat al més mínim detall.

El restaurant, ubicat als antics estables de la masia, sedueix

tots els clients amb una cuina mediterrània i internacional a

còpia de productes frescos de mercat. En Richard, el cap de

cuina, ha passat per diferents hotels de renom de Suïssa,

Califòrnia i dels Països Baixos. Les seves creacions no dei-

xen indiferent cap comensal. Entre altres delícies, serveixen:

amanides d’estiu, filet de bou de l’Argentina, excel·lents cos-

telles de xai a la brasa, peix i marisc fresc, i de postres,

refrescants sorbets de fruites exòtiques. Les vesprades a la

terrassa del restaurant són un autèntic plaer banyat amb vi i

cava.

Can Cristòfor disposa d’àmplies habitacions i suites al pis

superior, lluminoses i confortables. El parquet i els grans

banys donen un toc especial que us fan sentir com a casa.

L’hotel-restaurant compta amb jardí, piscina i una zona de

fitness amb pistes de tennis, però aviat també obrirà el cen-

tre de wellness, unes vacances per als vostres sentits on es

poden recuperar i renovar les forces.

Tot, a Can Cristòfor, està pensat per què les vostres vacan-

ces siguin immillorables, posant a la vostra disposició el per-

sonal més amable i atent als vostres desitjos

L

CAN CRISTÒFORC/ Besalú, s/n17474 VilacolumTel. i fax 972 55 06 [email protected]

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

111Pànxing Pirineus

Page 58: pirineus 7

112 Pànxing Pirineus

BAMBU NATURAVenda de mobles auxiliars, regals i complements per la llar.Exposició de mobles antics.

Carbonar, 1 - Palau MacelliCASTELLÓ D’EMPÚRIES (Girona)Tel. 609 544 [email protected]

TURISME RURAL CAN MASSOT

Ctra. de Maçanet, 17 - Darnius (Girona)

Tel. 972 535 700 - [email protected]

www.canmassot.com

REST. L’OLIVAR D’EN NORATSituat enmig d’un olivar on es gaudeix d’un ambienttranquil. Terrassa a l’estiu i sales alternatives per a banquets, reunions, festes, etc. Especialitzat en CUINABASCA, generalment peix fresc i carns, com el garrí o elxai de llet al forn. També disposem de pica-pica i menúsdegustació. Obert tot l’any (Dilluns descans setmanal).

Ctra. Vilajuïga a Roses, km 1 - 17494 PauAlt Empordà - Girona - Tel. 972 530 300Fax. 972 552 055 - www.olivardennorat.com [email protected]

REST. CA LA MARIA DE MOLLETSituat al centre del poble, en un antic celler quedata del 1736, podreu gaudir dels plats típics dela cuina empordanesa: platillos, rostits, plats i ver-dures de temporada (bolets i cacera) i assortimentde postres casolanes. Local climatitzat.

Unió, 5 - MOLLET DE PERELADA (Girona)Tel. 972 56 33 82 [email protected]

arriguella, situat entre les serres de l’Albera i

de Rodes, al sector nord-oriental de la plana

de l’Alt Empordà, és un poble que conserva

molts vestigis de la seva història, de gran tra-

dició popular i molt turisme.

Entre grans extensions de vinyes, conreu majoritari de la

zona, trobem el Restaurant Turó de la Perdiu, un restau-

rant amb 21 anys de tradició que conserva l’esperit de

la cuina casolana amb un toc d’actualitat.

La Carme, cuinera i propietària del restaurant, és la

segona generació que regenta el Turó de la Perdiu de

Garriguella, ja que el seu pare era qui fins fa uns anys

estava cada dia als fogons i de qui n’ha adquirit molts

dels seus coneixements.

Caldo gallego, canelons, escudella de llegums de l’àvia,

paella, sarsueles de peix per encàrrec, espatlla al forn,

postres... tot al més pur estil casolà.

El Turó de la Perdiu el trobaràs obert tot l’any de dimarts

a diumenge, de les 12 a les 16 h i de les 20 a les 23 h.

Podràs escollir entre el menjador interior i la terrassa,

entre menú o carta, entre un ampli ventall de plats i de

sabors, però el que és segur que obtindràs és bona

qualitat i bon preu.

RESTAURANT TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses(a 2 km. de la ctra. de Figueres a Llançà)GARRIGUELLA (Girona)Tel. 972 53 01 29

G

Restaurant

Turó de laPerdiu aGarriguella

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

l Restaurant Portal de la Gallarda està

ubicat en un lloc privilegiat de l’antiga

muralla de Castelló d’Empúries. Un pati

ajardinat i molt coquetó, fa de balcó a la

muralla que encerclava tot el perímetre urbà. Als

seus peus encara topem amb les fossades o valls

omplertes d’aigua, amb la intenció de protegir millor

la població d’ençà, conegut com el Rec del Molí.

El portal de la Gallarda és l’única porta o torre de

defensa que es manté en peu, construïda el s. XIII.

Mentre els clients es delecten amb una cuina, de

mercat, tradicional i de gran qualitat, poden divisar

tota aquesta increïble bellesa.

És normal que en Carles i en Salvador se sentin tan

orgullosos de trobar-se al front d’aquest restaurant,

un dels més emblemàtics de la ciutat. Un espai que

s’estimen i defenen. En col·laboració amb

l’Ajuntament, fa un parell d’anys que van construir

un petit pont de fusta sobre el rec que permet acce-

dir a l’interior de la muralla pel Portal de la Gallarda.

Després de dinar bé i beure alguns dels extraordina-

ris vins de la comarca que ens ofereix aquest

Restaurant, és recomanable fer un tomb pel cami-

net que va paral·lel al recorregut del rec. Ens perme-

trà contemplar la majestuositat del mur, on s’eleven

les siluetes de l’absis de l’església, del campanar i

de tot un seguit de grans extensions d’horta, i els

darrers contraforts de les Alberes, fins arribar a la

Casa Gran

El Portal de la GallardaCuina de qualitat en el millor entorn paisatgístic i arquitectònic de la zona

Restaurant

RESTAURANT PORTAL DE LA GALLARDA

Pere Estany, 14 - 17486 Castelló d’Empúries

Tel. 972 250 152

DIMARTS DESCANS SETMANAL.TANCAT PER VACANCES DEL 15 DE DESEMBRE AL 31 DE GENER.

CUINA OBERTA

NON-STOP ELS MESOS DE JULIOL i AGOST de les 14.30 a les 0.00 h

DE SETEMBRE A JUNY de 13.00a les 15.00 h i de 19.30a 22.30 h

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

113Pànxing Pirineus

E

Page 59: pirineus 7

n la publicitat d’aquest hotel se’n destaca la

qualitat més important: ens trobem davant d’un

allotjament creat per descansar i relaxar-se. La

seva ubicació al petit i tranquil poble de

Vilabertran, entre els rius Muga i Manol, a l’Alt

Empordà, així com les seves sis habitacions totalment dife-

rents en la seva concepció, ajuden a aquest propòsit. Les

habitacions han estat decorades seguint principis extrets

de les teràpies naturals del Dr. Bach, amb la finalitat d’acon-

seguir el màxim confort dels hostes.

El petit municipi de Vilabertran es troba situat a la fèrtil plana

empordanesa. Diversos canals que provenen de l’embas-

sament de Boadella reguen els camps, que produeixen

gran quantitat de verdures i hortalisses, les quals es venen

als mercats propers de Figueres, a tan sols 2 km de

Vilabertran.

El poble va néixer al voltant del monestir de Santa Maria de

Vilabertran, important abadia agustiniana, que després

seria col·legiata des de l’any 1592 fins a la desamortització

de Mendizábal l’any 1835.

Catalogat com a monument

històric artístic des del 1930,

es tracta d’un dels grans

atractius d’una comarca

plena d’encants.

La història d’aquest petit i

acollidor hotel el resumeix la

filla dels actuals propietaris,

Gal·la Fernández Llaona, en

poques línies, però plenes de

calor i que conviden a conèi-

xer el lloc

E

FITXA TÈCNICA

CASA GAL·LA

C/ Concha, 6

17760 Vilabertran (Girona)

Tel. i fax: 972 505 923

[email protected]

www.casagala.com

CARACTERÍSTIQUES:

Exterior: jardí, mobles de jardí, terrassa, zona d’aparcament.

Idiomes: català, castellà.

Interior: aire condicionat, TV a l’habitació. calefacció, TV.

Serveis: accés a Internet, es serveixen esmorzars, dinars i

sopars, restaurant (públic).

HABITACIONS

- Habitacions personalitzades

- Bany

- TV - satèl·lit

- Aire condicionat i calefacció

- TF - Internet

- Nevera

- Terrassa

- Sortida directa al jardí

- Aparcament privat

Nombre d’habitacions:

Habitacions dobles: 6

Cambres de bany: 6

PREUS

Allotjament: persona/nit, 40€

Preus per persona i dia:

Habitació i esmorzar: 40€

Mitja pensió: 50€

Pensió completa: 60€

Nens fins a 10 anys amb adults: descompte 35%

Una persona sola per habitació: 45€

3a persona en habitació doble: descompte 20%

Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti

La casa fou construïda el 1800. La família Boris es va dedicarmolt temps a la pagesia. Solament fa 20 anys, Jaumina Boris vadecidir reconvertir Can Lons en un restaurant, L’Hostalet d’enLons. El menjador està ubicat al celler, on es feia el vi de la peti-ta vinya que tenia la família, i la cuina al paller, al costat d’unafiguera centenària. Fa dos anys, l’Hostalet d’en Lons va passar aser Casa Gal·la, un hotel rural de tres estrelles on, a més de res-taurant, si hi veniu us ofereix poder passar una estança agrada-ble a les sis habitacions independents amb sortida al jardí,cadascuna d’elles personalitzada i ambientada amb els colorsde diferents essències florals. Casa Gal·la, un espai per a des-cansar.

Hotel rural Casa Gal·la

[Gal·la Fernández Llaona]

ALT EMPORDÀ TURISME RURAL >

115Pànxing Pirineus114 Pànxing Pirineus

Page 60: pirineus 7

na indiscutible qualitat i 20 anys d'història

avalen el Festival Internacional de Música

Castell de Peralada, on durant els mesos de

juliol i d’agost es programen espectacles

d'òpera, ballet, concerts simfònics i de cambra, recitals,

musicals... Tot plegat amb la participació de grans figures

de renom internacional.

Situat a Peralada, població empordanesa de 1.500 habi-

tants, el Festival gaudeix d'un entorn idíl·lic. El conjunt

monumental de l'època medieval està dotat d'un castell del

segle XIV, als jardins del qual s'hi ha instal·lat l'Auditori,

amb una capacitat per a 1.800 localitats, i de l'església del

Carme, on se celebren principalment recitals, amb 400

localitats. Però també es caracteritza per la flexibilitat i

capacitat per adaptar-se a nous escenaris, depenent de les

necessitats de l'espectacle. Precisament, en resposta a

aquesta capacitat d’adaptació, el Festival ha engegat el

projecte Petit Peralada, una aposta de futur amb produc-

cions pensades per a nens i nenes a partir dels 3 anys, que

tindran com a escenari el Pavelló Jardins del Castell.

Conscients de la necessitat de renovar el públic, s’ha ence-

tat aquesta iniciativa que acostarà als reis de la casa músi-

ca clàssica, teatre i jazz.

Un entorn privilegiat, amb activitats per a tots els gustosPeralada, del llatí petra lata, és a dir, ‘la pedra més llunya-

na’, fou el nom encunyat pels romans per delimitar la ciutat

d'Empúries i s’ha convertit, durant tres-cents anys, en una

de les principals viles de l'Empordà. Aquesta petita pobla-

ció se situa a l'Alt Empordà, entre Figueres i la Costa Brava,

a uns 140 km de Barcelona.

El castell de Peralada, on s’instal·la el Festival, data de la

baixa edat mitjana. El complex medieval alberga el Casino

de Peralada, el Museu del Vidre, el Museu del Vi, els cellers

i la gran Biblioteca, amb 80.000 volums de llibres antics.

Comunicats per un pont, es troba l'església del Carme,

d'estil gòtic, on també se celebren espectacles durant el

festival i de la quan depèn el claustre del Carme.

L'oferta lúdica de Peralada es completa amb el Club de

Golf, que envolta l'Hotel Golf Peralada, de cinc estrelles

Música en un entorn de somni

U

XXI Festival Castell de Peralada

PROGRAMACIÓCONCERT INAUGURAL20 de juliolCONCERT SIMFÒNIC amb Txaikovski. AuditoriJardins del Castell

GEORGE BENSON & AL JARREAU21 de juliol"Givin It Up". Auditori Jardins del CastellEstrena a Espanya

KEITH JARRETT, GARY PEACOCK & JACKDeJOHNETTE 22 de juliolAuditori Jardins del Castell

LES CONTES D'HOFFMANN, d'Offenbach27 de juliolÒpera fantàstica en pròleg, tres actes i epíleg.Estrenada a l'Òpera-Comique de París, el 10de febrer de 1881. Coro Lírico de Cantabria.Coproducció Palacio de Festivales deCantabria, Festival Castell de Peralada iQuincena Musical de San Sebastián. AuditoriJardins del CastellNova producció - estrena

XIV GRAN CONCERT DE MÚSICA CATALANA28 de juliolCobla Ciutat de Girona. Cobla Mediterrània.Esbart Marboleny. Auditori Jardins del Castell

LES CONTES D'HOFFMANN, d'Offenbach29 de juliolÒpera fantàstica en pròleg, tres actes i epíleg. Estrenada a l'Òpera-Comique de París,el 10 de febrer de 1881.Coro Lírico deCantabria. Coproducció Palacio de Festivalesde Cantabria, Festival Castell de Peralada iQuincena Musical de San Sebastián.Auditori Jardins del CastellNova Producció

PIRATS: ELS JOGLARS FLOTANTS29 de juliolPETIT PERALADA. Un musical familiar d'ÚNICSPRODUCCIONS. Espectacle en català. Espectacle per a nens i nenes a partir de 5 anys. Pavelló Jardins del CastellEstrena absoluta

CARLOS NÚÑEZ – IO30 de juliolConcert solidari en benefici d'INTERMÓNOXFAM. Auditori Jardins del Castell

LA MÚSICA DEL MISTERI D'ELX31 de juliolVersió Orquestrada per a veus mixtes, de larepresentació declarada patrimoni de laHumanitat per la UNESCO. Grup Vocal deCambra d'Elx. Orquestra Barroca Valenciana.Església del Carme

NIT DE GOSPEL: THE CAMPBELL BROTHERS31 de juliolAuditori Jardins del Castell

MIGUEL BOSÉ1 d'agost"PapiTour'07". Auditori Jardins del Castell

AINHOA ARTETA2 d'agostCançó Iberoamericana.Auditori Jardins del Castell

GALA LÍRICA: RADVANOVSKY & GANASSI3 d'agostAuditori Jardins del Castell

MEMORIAL LUIS POLANCO - MIGUEL POVE-DA "Cante i Orquestra"4 d'agostUna coproducció de Taller de Músics i FestivalCastell de PeraladaNit de flamenc. Auditori Jardins del Castell

NIT DE RUMBA CATALANA5 d'agost"TEMPS DE CALÓ". Auditori Jardins del Castell

MIS PRIMERAS CUATRO ESTACIONES5 d'agostPETIT PERALADA. Musical d'ARA MALIKIAN.Espectacle en castellà. Espectacle per a nens inenes a partir de 7 anys.Pavelló Jardins del Castell

JULIO BOCCA7 d'agost"Adiós hermano cruel". Ballet en dos actesBasat en el Drama Isabelí "TIS PITY SHE IS AWHORE", de John FORD. Auditori.Jardins del Castell. Estrena a Catalunya

JULIO BOCCA8 d'agost"Adiós hermano cruel". Ballet en dos actesBasat en el Drama Isabelí "TIS PITY SHE IS AWHORE", de John FORD. Auditori. Jardins delCastell. Estrena a Catalunya

RECITAL DE FLAUTA I ARPA9 d'agost"De Bach a Guinjoan". Església del Carme

BALLET FLAMENCO DE ANDALUCÍA10 d'agost"Romanero gitano", de Federico García Lorca(1889-1936). Ballet Flamenco de Andalucía.Auditori Jardins del Castell.Estrena a Catalunya

BALLET FLAMENCO DE ANDALUCÍA11 d'agost"Romancero gitano", de Federico García Lorca (1889-1936). Ballet Flamenco de

Andalucía. Auditori Jardins del Castell.Estrena a Catalunya

ROMEO Y JULIETA, PER A NENS I NENES12 d'agostPETIT PERALADA. Basat en l'obra original de W. SHAKESPEARE. Una producció del TEATRO ESPAÑOL. Espectacle en castellà.Espectacle familiar per a nens i nenes a partirde 5 anys. Pavelló Jardins del Castell

BOSTON BALLET14 d'agost"La Sylphide". Auditori Jardins del Castell

BOSTON BALLET15 d'agost"Classic Balanchine".Auditori Jardins del Castell

NORA I EL JAZZ16 d'agostPETIT PERALADA. Amb la BIG BAND DE GRANOLLERS. Una producció del'Associació Cultural de Granollers LA BOTZINA, Audicions Didàctiques Ajuntamentde Granollers i Generalitat de Catalunya. Espectacle en català. Espectacleadreçat al nens i nenes de 3 a 8 anys. PavellóJardins del Castell

IL BARBIERE DI SIVIGLIA, de Rossini16 d'agostÒpera en dos actes de Gioacchino Rossini(1792-1868). Estrenada a Roma el 1816Estrena a Moscou juliol 2007. Presentació a Lisboa agost 2007. Auditori Jardins delCastell. Estrena a Espanya

CALIXTO BIEITO - Los Persas,"Réquiem por un soldado"18 d'agostLos Persas,"Réquiem por un soldado". A partirdel text d'ÈSQUIL. Espectacle en castellà. Unacoproducció de Festival de Teatro Clásico deMérida i Focus, amb la col·laboració especialde Sagunt a Escena Festival d'Estiu. AuditoriJardins del Castell.Estrena a Catalunya

SERRAT I SABINA19 d'agost"Dos pájaros de un tiro".Auditori Jardins del Castell

L’organització del Festival podrà alterar, siles circumstàncies ho reclamen, les dates,la programació, els horaris o els intèrpretsanunciats en aquest programa.

Festival de Peralada

[email protected]

> ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE ]

117Pànxing Pirineus116 Pànxing Pirineus

Page 61: pirineus 7

A la tardor, fira de lacarbassa i l’all

Text i fotos: Consell Comarcal Pla de l’Estany

LA CARBASSA, ACTRIU

CONVIDADA A ESPONELLÀ

e totes les mides, formes i colors.

Amb fantàstiques propietats nutri-

tives i saludables... El taronja de

les carbasses més exuberants és

present cada any a Esponellà durant

aquesta mostra de tardor dedicada a

aquest producte. Tot aquell qui en vul-

gui conèixer els diferents tipus no pot

perdre’s la Fira de la Carbassa, més

que una mostra, una festa per al pala-

dar i per a la mirada.

Després de tenir-ne una cura extrema

durant tota la primavera i l'estiu, cada

hortolà ens mostra les seves millors

peces. La Fira de la Carbassa es con-

verteix en una magnífica oportunitat

per rebre una classe magistral sobre

aquest aliment, tan conegut arreu del

món. L’escenari que l’acull, la plaça de

Maig, manté el caràcter rural i agrícola

de l’antic municipi. Allà mateix, des de

fa segles, es planta l’arbre de Maig i es

balla l’antic ball del Cornut durant la

festa del poble. En aquests dies, l’ani-

men el concurs de carbasses provi-

nents de tots els pobles del voltant,

amb les formes més insospitades i els

volums més desaforats; el concurs de

fanalets per als més petits, on cada

any triomfa la imaginació, i les parades

amb els seus articles artesans, com

ara melmelada i dolços de carbassa.

Quan us sentiu defallir després de

tanta animació, serà hora de visitar

algun dels hostals i restaurants que

durant tota la setmana ofereixen plats

amb la carbassa com a protagonista. I

si havent dinat us ve de gust estirar les

cames, fareu el dia complet visitant la

capella de Sant Antoni de Cornellà, la

petita capella romànica d’un castell

medieval avui desaparegut.

ALLS DELS BONS,

A CORNELLÀ DE TERRI

Per les mateixes dates, Cornellà de

Terri celebra la Fira de l’All, un produc-

te de gran tradició i anomenada a la

comarca. El municipi ha estat des de

sempre vinculat al cultiu i la comercia-

lització d’aquest petit bulb d’origen

asiàtic amb propietats gustatives,

medicinals i antisèptiques tan espe-

cials. A Cornellà el conreen, el conser-

ven, l’enforquen i el cuinen amb espe-

cial destresa. Si ho voleu comprovar,

només us hi heu d’apropar. Podreu

assistir a les demostracions d’enforcar

D

A l’octubre el Pla de l’Estany va de fires, i no unes fires qualsevol...S’hi troba el bo i millor dels productes de la terra, els que més hansabut distingir aquesta zona. Les fires de l’all i la carbassa s’encar-reguen de mostrar al visitant la permanència i tradició de la cultu-ra agrícola del Pla de l’Estany, que reviu i troba resposta en unrenovat interès per la gastronomia i els productes naturals.

[ PLA DE L’ESTANY FIRES DE TARDOR >

118 Pànxing Pirineus

alls, una tradició artesana germana de

la cistelleria i que, si no l’heu vista mai,

no us la podeu deixar perdre. Allà

mateix trobareu els productors i

podreu tastar el botifall, una especial

botifarra d’all.

Igualment, a l’hora de dinar, durant

tota la setmana els restaurants de la

comarca tenen com a convidat espe-

cial l’all, bo per al paladar i excel·lent

digestiu, si és que es té un estómac

delicat. En acabat, us recomanem una

visita pel rec que porta les aigües inter-

mitents de l’estany a la platja d’Espolla

i que ha format gorges de particular

bellesa en el seu recorregut cap al riu

Fluvià, on descarrega les seves aigües

a l’arbreda d’en Colomer.

Haureu fet un tast de la comarca i hau-

reu descobert tot el que encara us

queda per veure. Qui més qui menys,

tothom ha vingut amb l’escola a visitar

l’estany i, potser fins i tot, el museu

Darder, però són pocs els que poden

dir que en coneixen els camins i

racons, amb tant de caràcter propi.

Encara avui podem dir que té el privi-

legi de no haver-se massificat i, tot i

això, tenir una bona oferta de cases

rurals i hostals on allotjar-se i cuidades

infraestructures per a la pràctica d’es-

ports de natura

BANYOLES

APLEC DE LA SARDANA

Ja s’han fet més de 52 edicions d’aquest aplec a la ciutat

de Banyoles, coneguda per la seva implicació en el món

sardanístic. L’aplec té lloc en els paratges de l’estany,

entre els Desmais i la font del Vilar, on les ballades de sar-

danes en sessions de matí i tarda apleguen balladors d’a-

rreu de Catalunya al so de les millors cobles d’orquestres

del Principat.

1r diumenge de juliol

PLA DE L’ESTANY

FESTA DE SANT CRISTÒFOL

2n dissabte de juliol

BANYOLES

FESTA DEL BARRI DE MAS PALAU

Festa que reuneix tots els veïns al voltant dels actes popu-

lars que s’hi fan. Els més petits també tenen els seus pro-

pis jocs i la tradicional xocolatada. Per als grans, a banda

del ball i la típica cantada d’havaneres, s’organitza un

sopar a l’aire lliure que reuneix més de 300 persones.

Cap de setmana més proper al 15 de juliol

CORNELLÀ DEL TERRI

FESTA DEL BARRI DEL CARME

16 de juliol i dissabte següent

CAMÒS

APLEC A L’ERMITA DE SANTA MAGDALENA

Missa, sardanes i un sopar a l’aire lliure i un posterior ball

al pavelló arrodoneix una festa que agrupa veïns i amics.

22 de juliol

FONTCOBERTA

FESTA MAJOR

Del 4 al 7 d’agost

BANYOLES

FESTA MAJOR

Del 10 al 16 d’agost

BORGONYÀ

FESTA MAJOR DE BORGONYÀ

La festa Major o la Festa Grossa, com diu la gent de més

edat, ofereix un ampli ventall d’activitats per engrescar la

participació de tothom. Estirada de corda, campionat de

botifarra, sardanes i un concorregut ball, són alguns dels

actes que es fan.

Setembre

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

APLEC D’ERMITA A FALGONS

10 de setembre

FESTA MAJOR

Del 29 de setembre a l’1 d’octubre

PALOL DE REVARDIT

FESTA MAJOR

Del 29 de setembre a l’1 d’octubre

SERINYÀ

APLEC DE SANT MIQUEL SESVINYES

Acompanya a l’aplec un dinar, que habitualment se sol fer

a l’esplanada de davant l’ermita. Consisteix en una arros-

sada o fideuada per a tothom que hagi comprat el tiquet.

Una ballada de sardanes arrodoneix el dia de festa.

30 de setembre

ESPONELLÀ

FIRA DE LA CARBASSA

Del 30 de setembre a l’1 d’octubre

CORNELLÀ DE TERRI

FIRA DE L’ALL

7 i 8 d’octubre

BANYOLES

FESTES DE SANT MARTIRIÀ

Del 20 al 23 d’octubre

Agenda

Dades d’interès

Consell Comarcal Pla de l’Estany

Pg. Indústria, 78

17820 Banyoles

Tel. 972 583 258

Oficina de Turisme de Banyoles

Pg. de la Indústria, 25

17820 Banyoles

Tel. 972 575 573

[email protected]

www.banyoles.cat/turisme

www.plaestany.cat/turisme

Ajuntament d’Esponellà

Pl. de l’Ajuntament, 1

17832 Esponellà

Tel. 972 597 068

[email protected]

Ajuntament de Cornellà del Terri

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 4

17844 Cornellà del Terri

Tel. 972 594 001

[email protected]

> PLA DE L’ESTANY FIRES DE TARDOR ]

119Pànxing Pirineus

RESTAURANT EL CAPITELL

Cuina de mercat, tradicional.Pl. Major, 14 - BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 31 24

BAR RESTAURANT LA PESQUERA

Passeig Darder, 44 - BANYOLES (Girona)Tel. 972 575 979

HOTEL L’AST

Hotel – ResidènciaPg. Dalmau, 63 - Ap. 74 - BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 04 14www.hotelast.com

BARQUES DE L'ESTANY

Avda. de l’Estany – AquàriumBANYOLES (Girona)Tel. 972 580 923

Vista del Llac de Banyoles

Page 62: pirineus 7

[ PALLARS JUSSÀ COLLEGATS-TERRADETS >

Parc TerritorialCollegats-Terradets

Text: Consell Comarcal Pallars Jussà Fotos: Gonzalo Sanguinetti

l Pallars Jussà, comarca que ens

permet endinsar-nos al Pirineu,

es caracteritza per un relleu, un

clima i un paisatge ple de con-

trastos i variable al llarg de tot el

seu recorregut; i també ens presenta

un sector caracteritzat pels cultius i el

paisatge prepirinenc de la plana, que

es contraposa als vessants boscosos

pròpiament pirinencs que trobem al

nord del territori.

És cert, però, que aquest incompara-

ble paratge es complementa per un

elevat nombre d’atractius turístics i de

lleure que ofereix als visitants múlti-

ples possibilitats de gaudir de l’entorn

que els envolta en el seu recorregut

per la comarca.

Davant d’aquesta varietat de possibili-

tats, es va creure positiu aglutinar-les

sota una mateixa marca, amb l’objec-

tiu de, seguint les vies blaves (princi-

palment el riu Noguera Pallaresa) i les

vies verdes (senders), generar compli-

citats entre els principals valors.

L’objectiu és crear, a partir de la coor-

dinació d’iniciatives públiques i priva-

des, i amb un escrupulós respecte a

l’entorn i el medi natural, un producte

turístic únic, diferent i de qualitat.

Aquest projecte, sota el nom Parc

Territorial Collegats-Terradets, pre-

tén aprofitar l’eix fluvial que inclou

trams de riu i els embassaments de la

comarca i amb el seu entorn, per tal de

generar una xarxa de serveis ludicotu-

rístics i socioculturals que permetin la

difusió dels valors patrimonials, natu-

rals i paisatgístics d’aquest entorn i a

la vegada de tota la comarca.

D’entre els principals recursos del

Pallars Jussà que potencia aquest

projecte, hi podem incloure la natura,

la qual podem conèixer i gaudir-ne a

partir de la pràctica del senderisme,

activitat que ens permet no només

practicar esport, sinó també descobrir

els racons de més bellesa i els ele-

ments culturals i patrimonials més

emblemàtics del territori.

Amb aquesta voluntat, l’any 2004 es

va iniciar, des del Consell Comarcal

del Pallars Jussà, el projecte Camins

E

del Jussà, amb l’objectiu de recuperar

els antics camins de ferradura i altres

camins històrics i tradicionals de la

comarca. Així, s’ha creat una xarxa de

senders per recórrer a peu, en 4x4 i en

BTT; en total, 34 rutes, les quals s’han

reobert, s’han senyalitzat i s’han bali-

sat amb marques grogues per garantir

la seguretat als senderistes.

121Pànxing Pirineus120 Pànxing Pirineus

A DALT: La Capçalera de la Vall Fosca

La via de l’antic trenals voltants del llac Tort

Page 63: pirineus 7

Dades d’interès

Parc Territorial Collegats-Terradets

www.collegats.terradets.info

Consell Comarcal Pallars Jussà

Pau Casals, 14

25620 Tremp

Tel. 973 650 187

Fax 973 652 831

[email protected]

www.pallarsjussa.net

Patronat Municipal de Turisme

de la Vall Fosca

Casa Consistorial. C/ Únic, s/n

25515 La Torre de Capdella

Tel. 973 66 30 01 i 973 25 22 31 Fax 973 66 31 45

[email protected]

www.vallfosca.net

Oficina de Turisme de la Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35

25500 La Pobla de Segur

Tel 973 68 02 57 Fax 973 68 02 57

[email protected]

Oficina de Turisme de Tremp

Plaça de la Creu, 1

25620 Tremp

Tel 973 65 00 05 i 973 65 00 09 Fax 973 65 20 36

[email protected]

Oficina de Turisme d’Isona

Museu, 4

25600 Isona

Tel 973 66 50 62 Fax 973 66 42 28

[email protected]

www.parc-cretaci.com

> PALLARS JUSSÀ AGENDA ]PALLARS JUSSÀ COLLEGATS-TERRADETS >

LA POBLA DE SEGUR

XXIX FESTA DELS RAIERS DE LA NOGUERA PALLARESA

Recuperació d’antics sistemes de transport fluvial de la

fusta. Es completa amb el Centre Cultural dels Raiers, que

aplega un important fons documental, fotogràfic i bibliogrà-

fic.

Del 28 de juny a l'1 de juliol

LA POBLA DE SEGUR

TRAVESSA TRADICIONAL AL LLAC

Prova de natació amateur d’aproximadament 1 quilòmetre,

organitzada pel Club Nàutic.

21 de juliol

CONQUES

FESTA MAJOR

21 i 22 de juliol

LA POBLA DE SEGUR

FESTA MAJOR

4t cap de setmana de juliol

ISONA

SORTIM AL CARRER

Activitats lúdiques i culturals com xerrades, balls

tradicionals, sortides...

Caps de setmana fins a finals d’agost

TREMP

NITS A LA FRESCA

Concerts, teatre, havaneres, cinema, espectacles infantils,

etc.

Dijous de juliol i agost

FIGUEROLA D’ORCAU

FESTA MAJOR

Del 11 al 15 d’agost

BENAVENT DE LA CONCA

FESTA MAJOR

18 i 19 d’agost

ISONA

FESTA MAJOR

Del 23 al 26 d’agost

BASTURS

FESTA MAJOR

1 i 2 de setembre

LA POBLA DE SEGUR

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Tradicional ofrena floral al Monument del General Moragues,

als jardins de l’Ajuntament.

11 de setembre

BISCARRI

FESTA MAJOR

29 i 30 de setembre

DIVERSES POBLACIONS

JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL PALLARS JUSSÀ

Hi participen diferents restaurants de la comarca.

Caps de setmana de setembre i octubre

ISONA I CONCA DELLÀ

FIRA DEL BOLET

Fira dedicada als bolets i els seus derivats. Parades de

bolets frescos, secs, conserves, coques amb bolets, llonga-

nissa amb bolets....

28 d’octubre

TREMP

FIRA DEL CODONY

Mostra de la cuina del Pallars i l’aplicació del codony.

Octubre

Agenda

123Pànxing Pirineus122 Pànxing Pirineus

Un altre aspecte a destacar és la pos-

sibilitat de conèixer el patrimoni histò-

ric i arquitectònic format pels diversos

castells de frontera, que trobem

majoritàriament al sud, a la serra del

Montsec. La realització de diverses

actuacions encaminades a la difusió

d’aquest patrimoni, consistents en la

seva conservació i rehabilitació, la

senyalització mitjançant un gravat

explicatiu o altres projectes —com la

il·luminació del Castell de Mur—, ha

permès establir, en determinades èpo-

ques de l’any, un sistema de guiatge

cultural als castells en base a la Ruta

Arnau Mir de Tost.

L’aigua es constitueix com un dels

principals valors del territori, no única-

ment com a recurs natural, sinó també

turístic. A partir del desenvolupament

d’una xarxa de serveis lúdics i cultu-

rals al seu entorn, amb el mínim

impacte i amb la preservació del medi

ambient, en tots els casos, i amb la

creació de zones de lleure als embas-

saments de Sant Antoni i de Terradets,

s’aconsegueix comptabilitzar-ne els

diversos usos. Això ho aconsegueix

l’aprofitament hidroelèctric o la pesca,

amb la pràctica d’una gran varietat

d’esports nàutics, que permeten gau-

dir-ne tant en família com experimen-

tant noves emocions.

Amb la voluntat de donar una nova

empenta al rellevant valor que confor-

men l’espai fluvial i els dos embassa-

ments, s’han realitzat diverses actua-

cions en aquest àmbit, com ho és, per

exemple, l’arranjament de l’Àrea de

Serveis dels Dos Arbres. S’ha condi-

cionat aquesta zona resolent-ne les

mancances pel que fa a l’aparcament

de vehicles, millorar-ne les condicions

d’estada vora la làmina d’aigua i pro-

veint-la d’un accés regular per a les

embarcacions, tot delimitant, també,

les zones de bany i de navegació.

Un altre aspecte potenciat des del

projecte Parc Territorial Collegats-

Terradets és la geologia i la paleonto-

logia. El Pallars Jussà, i sobretot la

zona de la Conca Dellà, conserva

importants restes paleontològiques

que ens remunten a un passat de fa

milions d’anys, moment en què la terra

era habitada pels dinosaures.

El Centre Museístic de la Conca Dellà,

a Isona, ofereix la possibilitat de des-

cobrir les empremtes de “ratjades” i

les petjades dels dinosaures, les seves

niuades d’ous i nombroses restes

òssies. A més, les diverses excava-

cions dutes a terme als diferents jaci-

ments existents aporten noves dades i

informació sobre les característiques

d’aquests éssers. Alguns dels jaci-

ments més importants del món de

petjades i d’ous de dinosaure els

podem trobar a Basturs, la Posa o els

Nerets.

Els constants processos evolutius de

la capa terrestre han convertit el pai-

satge de la comarca en un autèntic

manual geològic. D’aquesta manera,

indrets com Sant Corneli, Abella de la

Conca, Puigcercós Vell, Fígols o el

Mas de Faro són alguns dels llocs d’o-

bligada visita per part d’estudiosos

i professionals de la geologia d’arreu

del món. Aquests i altres punts estan

essent senyalitzats per donar a conèi-

xer la geologia al gran públic i des del

Museu Comarcal de les Ciències

Naturals de Tremp se’n fa difusió.

S’han senyalitzat punts d’interès geo-

lògic, com són el de Puigcercós

(Tremp), de Comiols (Isona i Conca

Dellà), dels estanys de Basturs (Isona i

Conca Dellà), de Mur (Castell de Mur),

de Santa Helena a Claret (Tremp) i

finalment de Llimiana.

Amb totes aquestes actuacions es

pretén dinamitzar el territori, apropar i

fer conèixer al major nombre de perso-

nes possible la seva història, el seu

paisatge, el seu patrimoni, la geologia,

l’esport, les tradicions, la gastronomia

i la seva gent, mostrant d’aquesta

manera el gran ventall de possibilitats

que ofereix la comarca per gaudir al

màxim d’uns dies de lleure i de tran-

quil·litat

A DALT: Carrilet. A BAIX: Windsurf al Pantà de Sant Antoni.

FOTO: Consell Comarcal del Pallars Jussà

Page 64: pirineus 7

Odèn no et deixaràindiferent

Text i fotos: Manel Martinez. Agent de Desenvolupament Local, Centre de Natura d'Odèn.

ple Prepirineu trobem aquest

espai privilegiat on la policromia

de colors grisencs de les seves

muntanyes, combinat amb el verd

fosc dels seus boscos de pins i

d’alzines, li confereixen una agradable

sensació de pau i tranquil·litat.

Poblets com Canalda, el Montnou,

Odèn, el Racó, Cambrils, Llinars, la

Móra Comtal, el Sàlzer i la Valldan es

caracteritzen per les seves masies his-

tòriques, distribuïdes de forma aleatò-

ria per tot el territori. Conformen el

municipi d’Odèn, amb una extensió

territorial de 114,40 km2 i una densitat

de població de 2,4 h./km2.

NATURA A L’ABAST DE TOTHOM

Des del mirador de Serra Seca obser-

vem a vista d’ocell que el terme

d’Odèn es situa entre dues de les tres

unitats geològiques de Catalunya: els

Pirineus i la depressió de l’Ebre. Als

Pirineus hi dominen les roques calcà-

ries, que formen relleus alts i abruptes,

i a la depressió de l’Ebre, els conglo-

merats, que ofereixen un relleu més

suau i pla on el vent i la pluja han anat

erosionant aquestes roques i han con-

tribuït a la creació de formes ben

curioses com de cargol, l’elefant i

petits monòlits de conglomerats que

recorden la muntanya de Montserrat,

d’aquí el nom de les Montserratines.

Els valors naturals i paisatgístics exis-

tents a Odèn, per la seva raresa i sin-

gularitat, han fet possible que gran

part del municipi es declari espai natu-

ral protegit, amb més de 4.000 ha.

També apareix una gran extensió del

territori inclosa dins la Reserva

Nacional de Caça del Cadí.

Destaquem l’Espai d’Interès Natural

Serres d’Odèn - Port del Comte, on

trobem una de les poblacions més

meridional de gall fer (Tetrao uroga-

llus), de picot negre (Dryocopus mar-

tius) i d’isard (Rupicapra rupicapra)

entre molts altres animals protegits. En

aquest espai es troba el Pedró de

Quatre Batlles, el punt més elevat del

municipi, de 2.383 m. d’altitud.

Conèixer-lo és a l’abast de tothom

perquè la ruta no presenta dificultats.

Durant el trajecte des dels prats de

Besies, trobarem animals i plantes que

lluiten aferrissadament per subsistir

durant les quatre estacions de l’any,

sota la neu o damunt el verd intens.

Caminant, caminant, de seguida tro-

baràs que no estàs sol, notaràs que

algú controla cada passa que fas i no

et costarà gaire identificar-lo. Qui pot

ser? Qualsevol dels nombrosos rapi-

nyaires que habiten per aquestes con-

trades, ja que el terreny escarpat afa-

voreix la nidificació d’aquestes aus. El

voltor (Gyps fulvus) i el majestuós tren-

calòs (Gypaetus barbatus) en són un

bon exemple.

Un altre important espai d’interès

natural és la Ribera Salada, una mos-

tra excel·lent de les característiques

dels rius de muntanya de la conca del

Segre. El seu peculiar interès rau a

conservar valuosos ecosistemes flu-

vials originats en fonts càrstiques (font

del Racó i de Sant Quintí) i les surgèn-

cies d’aigua salada del salí de

Cambrils. Les aigües netes de la

Ribera Salada i dels seus afluents acu-

llen una saludable població de truites

autòctones del país (Salmo trutta

fario).

La gran variabilitat d’estatges vegetals

fa que sigui una zona molt rica en bio-

diversitat. A Odèn es troben espècies

de flora tan interessants com l’orella

d’ós i la genciana groga. El pi de

Nerola és un arbre monumental majes-

tuós; abraçar-lo necessita tres perso-

nes i esbrinar-ne l’alçada és un miste-

ri tan sols conegut per les nimfes del

bosc. Les plantes medicinals són pre-

sents arreu del territori, ben conegu-

des per la gent de la contrada. Una

extensa varietat de plantes omplien el

rebost de les àvies com a veritables

farmàcies, amb el remei a punt per

prevenir i guarir qualsevol malaltia.

A la tardor, la catifa del bosc està

representada pels bolets: des de fre-

dolics fins a rovellons, passant per les

mucoses i els moixernons, i fins i tot

trobem la tan preuada tòfona, molt

estesa per les solanes d’aquestes

muntanyes, només a l’abast dels

darrers tofonaires de la contrada, que

lluiten encoratjadament amb el porc

fer per veure qui arriba primer.

EL CENTRE DE NATURA

El Centre de Natura d’Odèn és una ini-

ciativa de l’Ajuntament d’Odèn de

difusió i d’oci dels elements d’interès

natural i cultural en un entorn singular.

Es tracta d’una iniciativa que integra

en un sol equipament natura i patrimo-

ni per gaudir i per aprendre.

Des del Centre es volen donar a conèi-

xer els indrets idíl·lics d’aquest territo-

ri i divulgar el gran patrimoni natural i

cultural de què disposa el municipi a

través de visites guiades, adreçades

als escolars i obertes a tothom. Per

això hi ha un grup de monitors-guies

que us acompanyaran a descobrir els

rastres dels animals, a ensumar les

olors de les plantes aromàtiques i

remeieres, a tastar l’aigua salada del

salí de Cambrils i a deixar-se portar

per la màgia dels sorprenents paisat-

ges meravellosos

A

El municipi d’Odèn es troba al nord-oest del Solsonès, a la capça-lera de la Ribera Salada. És un territori muntanyenc que té unabellesa especial, conferida per un relleu molt trencat amb colls icingles, a cavall entre el Port del Comte i l’embassament d’Oliana.

Agenda

Dades d’interèsConsell Comarcal Solsonès

Palau Llobera, C/ Dominics, 14

25280 Solsona

Tel. 973 482 003

Oficina de Turisme del Solsonès

Ctra. de Bassella, 1

Tel. 973 482 310

Fax 973 481 933

[email protected]

www.turismesolsones.com

Ajuntament d'Odèn

C/ Major, s/n

25283 Odèn

Tel. 973 481 700

Fax 973 481 933

www.oden.ddl.net

Centre de Natura d’Odèn

C/ Major, s/n

25283 Odèn

Tel. 687 875 624 / 687 875 614

[ SOLSONÈS ODÈN > > SOLSONÈS ODÈN ]

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

DIADA D’ARTS I OFICIS DE LA VALL DE LORD

Mostra de treballs d’artesania i antics oficis, composicions

de flors seques...

1 de juliol

SOLSONA

V TROBADA DE GEGANTS

Concerts, balls, cercaviles i plantades de colles geganteres...

13, 14 i 15 de juliol

LLADURS

FESTA MAJOR

21 i 22 de juliol

LA COMA

FESTA MAJOR

Del 14 al 16 d’agost

CASTELLAR DE LA RIBERA,

GUIXERS, LA MOLSOSA i ODÈN

FESTA MAJOR

15 d’agost

DIVERSES POBLACIONS

FESTIVAL MÚSICA DE L’ACADÈMIA INTERNACIONAL DE

MÚSICA DE SOLSONA

Concerts de música de cambra en algunes de les esglésies

més emblemàtiques de la comarca.

Del 15 al 27 d’agost

SOLSONA

X TROBADA DE GEGANTONS I ALTRES ELEMENTS

FOLKLÒRICS INFANTILS

A la plaça de Sant Roc els infants, amb els seus elements

folklòrics, ballen i fan una cercavila.

16 d’agost

SOLSONA

APLEC D’ACORDIONISTES

Trobada d’acordionistes d’arreu del món.

1 de setembre

SOLSONA

FIRA DEL CAÇADOR

Mostra i venda d’equipament per a caçadors, menjar i com-

plements per a gossos.

2 de setembre

SOLSONA

FESTA MAJOR

Els gegants, els trabucaires i tot el folklore popular recorren

els carrers del nucli antic.

Del 7 a l’11 de setembre

PERACAMPS-LLOBERA

FIRA DE L’EMPELT

Recuperació d’una de les fires que se celebraven durant els

s. XVII i XVIII al Solsonès.

6 i 7 d’octubre

SANT LLORENÇ

DE MORUNYS

FIRA DE LA TARDOR

Exposició i venda de productes com bolets, gossos de caça,

estris per al camp, etc.

7 d’octubre

NAVÈS

FESTA DE SANT GALDERIC

Festa recuperada en honor de Sant Galderic, patró de la

pagesia a Catalunya.

14 d’octubre

ARDÈVOL

FESTA DE LES NOIES

Festa en la qual tot el protagonisme el tenen les noies del

poble, tant en l’organització com en les mateixes activitats.

20 i 21 d’octubre

DIVERSES

POBLACIONS

III JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL SOLSONÈS

Diferents restaurants de la comarca oferiran un menú

degustació, basat en una cuina marcada per les arrels tra-

dicionals de la comarca.

Octubre i novembre

COLL DE PORT Petit restaurant d'alta muntanya, a 1.660 m d'alti-tud amb espectaculars vistes a la Serra del Cadí.Està situat a la frontera que separa l'Alt Urgell delSolsonès i a tant sols 3 km de les pistes d’esquíde fons de Tuixent-La Vansa. Cuina elaboradacombinant plats tradicionals amb noves propos-tes gastronòmiques. Dia de descans, dimarts.

Ctra. de La Coma, s/nTUIXENT (Lleida)Tel. 608 130 184

125Pànxing Pirineus124 Pànxing Pirineus

Posta de sol des de Serra Seca.

Page 65: pirineus 7

Guiad’establiments

TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

•TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA

•MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUSDE FUSTAFusta interior - Fusta exterior

•CONTROL I TRACTAMENTDE PLAGUES

Ús ambiental / Indústria alimentària

Desinfecció DesinsectacióDesratització

•VERNISSOS - LASURES

•COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DEPARQUETS (Naturals o sintètics)

•POLIMENTS I VERNISSATS DEPARQUETS

•MANTENIMENT I RESTAURACIÓDE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS

•Tot tipus de PINTURADECORACIÓ - ESTUCATSPintura Façanes amb elevadorpropi

•SORREJATS I DECAPATS DEMETALL, FUSTA I PEDRA

GI-0028S-SA

Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Coronel Molera,16 - 17520 PUIGCERDÀ

CERDANYA TRACTAMENT

TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA

LLLAR DE MUNTANYA

Av. del Segre, 4 - 17520 PUIGCERDÀ Mòbil: 606 784 560

Autèn

ticambient alpí!

Moble Massís

Decoració

Il·luminació

Cortines

Complements

Regals

Nou!

Plats de Muntanya - Cuina CasolanaLes Millors Carns a la Brasa

Ambient AcollidorRestaurant recomanat per Guies

GastronòmiquesAv. Supermolina, s/n (Antic Hotel Palace)

17537 La Molina - www.eltorb.comTel. 972 89 28 62

Establiment adherit al Circuit de Cuina Pirinenca

Pastisseria

Raval, 38

17527 Llívia

Tel. 972 89 63 24

Gil

RESTAURANT

Ctra. Supermolina, s/n - LA MOLINA - ALPTel. 972 14 50 14

R E S T A U R A N T

La Taverna dels Noguers

C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT

PUIGCERDÀ MARTINET

6 Km

LA TAVERNA DELS NOGUERS

LA SEU

N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T el. 973 38 40 20 - Dijous Tancat -

Alt UrgellHOTEL RESTAURANT ANDRIADes de 1875...Passeig Joan Brudieu, 24Tel. 973 38 03 00 - [email protected] - La Seu d’Urgell

HOSTAL FONT DEL GENILC/ Dr. Llangort, 5 - Tel. 973 38 40 [email protected] - Arsèguel

Alt EmpordàHOTEL CANYELLES PLATJAPlatja de Canyelles Petites, s/nTel. 972 25 65 00 - 04Fax 972 25 66 [email protected]

RESTAURANT TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses a Garriguella - Tel. 972 530 129Especialitat en cuina casolanaGarriguella

Baix EmpordàGOLF PLATJA DE PALSCtra. del Golf s/nTel. 972 66 77 39 www.golfplatjadepals.comPals

GOLF SERRES DE PALSCtra. de Pals a TorroellaTel. 972 63 73 75www.golfserresdepals.comPals

Berguedà

HOTEL BERGA PARK ***Ctra. de Solsona, 1A - Tel. 93 821 66 [email protected]

HOTEL QUERALTPlaça de la Creu, 4 - Tel. 93 821 06 11Berga

127Pànxing Pirineus126 Pànxing Pirineus

GUIA D’ESTABLIMENTS >[ GUIA D’ESTABLIMENTS >

VENDES - LLOGUERS -

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

Av. Victoriano Muñoz, 4 bxs

25520 El Pont de Suert - Boí[email protected] - www.finquesplanes.com

Tels. 973 69 06 59

678 237 800

Fax 973 69 12 13

Page 66: pirineus 7

Plaça Cabrinetty, 15 - PUIGCERDÀ

Tel. 972 140 366

Tel. 972 13 61 02 Setcases �Ripoll s� Tamb ens trobar s a Camprodon!La Carena

Serveis Immobiliaris C/ Doctor Piguillem, 3 baixos • PuigcerdàTel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34

Fax 972 88 22 61www.lacarena.com [email protected]

Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques

Assessorament immobiliari Serveis administratius

HOTEL LA PERLACtra. de la Deu, 9 - Tel. 972 262 326www.laperlahotels.comOlot

HOTEL BORRELLC/ Nònit Escubós, 8 - Tel. 972 276 161www.agtat.es/borrell - [email protected]

Maresme

HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l’Església, 32Tel. 93 753 19 02 - Cabrils

RESTAURANT EL NOU BOTAVARACristòfol Colom, 76

Tel. 93 759 29 45 - Fax 93 754 06 64

[email protected] - www.noubotavara.com

Vilassar de Mar

RESTAURANT XEFLISCuina catalana, carns a la brasa, cargols a la llauna,

cuina de temporada, calçots, peix fresc, bacallà.

Camí de Vilassar de Dalt, 15

Tel./ Fax 93 750 81 95 / 93 750 89 83

www.xeflis.com - Cabrils

RESTAURANT EL RACÓ DE CAN FELIUC/ Àngel Guimerà, 41 - Tel. 937 532 916 www.elracodecanfeliu.com - Vilassar de Dalt

RESTAURANT XARETC/ Xurroia, 3 - Tel. 93 750 75 49www.restaurantxaret.com - Cabrils

RipollèsCAN JORDIBar – Restaurant – Vins i Queviures

Al costat de l’església - Tel. 972 741 370

Espinavell

RESTAURANT ANNATel. 972 727 260 - Ventolà

Cerdanya

RESTAURANT CELLER D’ALLC/ Major, s/n - Tel. 972 894 288 - All

HOSTAL RESTAURANT D’ESCADARCSC/ Rufaca, 4 - Tel. 972 144 088 Escadarcs

GarrotxaRESTAURANT CAN BASTANSCtra. de Santa Pau, km 5 - Sant Miquel Sa CotTel. 972 68 04 76 - Santa Pau

RUTES TURÍSTIQUES 4 X 4Agrobotiga (productes típics)C/ Major, 24 Tel. 972 68 00 78 - 686 61 99 68 - Santa Pau

RESTAURANT SANT MIQUELMas Colomer, s/n Tel. 972 69 01 23 - La Vall d’en Bas

RESTAURANT CAL SORDETCtra. Castellfollit a Sant Joan les FontsTel. 972 29 02 21www.calsordet.comSant Joan les Fonts

129Pànxing Pirineus128 Pànxing Pirineus

> GUIA D’ESTABLIMENTS ]GUIA D’ESTABLIMENTS >

AERO HOTELCERDANYA

RESTAURANT

Passeig Agnès Fabra, 4

17538 ALP Tels. 972 89 00 33

972 89 03 54

Fax 972 89 08 62

HOTEL

HUSA

MOIXERÓ

Completament

reformat,

acollidor,

familiar...

voldràs repetir!

(972 89 02 38)

PIZZERIA

DOLCE VITA

La nostra massa

de pizza

marca la diferència.

Cuinades al forn de

llenya... comprova-ho

tu mateix!

(972 89 04 01)

www.husamoixero.com · www.husalamontana.com · www.husa.es

PENSA EN VENDRE LA SEVA CASAO PIS?C/ Pons i Gasch Nº 4 PUIGCERDÀ / Tel. 972 88 14 45 Fax 972 88 30 35

IMMOBILIÀRIA��������� ����������������������������

TRUQUI NS!

Refugi Cap Del Rec

MENJARS CASOLANS

ESTADES PER A GRUPS

DORMIRS - BAR

Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya

Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093

www.spainmountains.info/ refugicapdelrec

Page 67: pirineus 7

Cal MateuFontanals de

CerdanyaTel. 972 890 495

Can CibatRocabruna

www.elripolles.com/

cancibat

Can Massot

Darniuswww.canmassot.com

Font del Genil

Arsèguelwww.fontdelgenil.comCasa

Gal·laVilabertran

www.casagala.com

La BatlliaSant Joan de les

Abadesseswww.labatllia.com

Hotel de la MonedaCastelló d’Empúries

www.hoteldelamoneda.com

Can BuixatSetcases

Tel. 972 136 139

Cal MartiGuixers

www.calmartircp.com

JA TENIM GUANYADORS DELSORTEIG D’11 ESTADES

LesCabanasses

Les Cabanasseswww.lescabanasses.com

en turismes rurals i hotels amb encant

Judi

th

Rodeja

Ramon Orriols

Nuri Verard

Ivet

teC

ol

omer

Raq

ue

l Torralba

Mar

cos Arias

M

. José Espuny

Núria

Sald

ons

Erika Fernández

Gemma Castro

Jose

Lui

sPed

raza

GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ

Cal ReixacSant Joan de les

Abadesseswww.elreixac.com

Page 68: pirineus 7

El tr

en g

roc

· C

am

ins d

’aig

ua

· M

useu d

els

Sants

d’O

lot

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA

EXEMPLAR

GRATUÏT

EXEM

PLA

RG

RA

TU

ÏT7 estiu/tardor de juliol a octubre de 20077

El tren grocFent via per la muntanya pirinenca

Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals

Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants

El tren grocFent via per la muntanya pirinenca

Camins d’aiguaLa seducció dels bells camins tradicionals

Museu dels Sants d’OlotMés d’un segle fent sants

esti

u/ta

rdor

200

7