pirineus 5

La V

all

de B

oí ·

FG

C d

e B

ala

guer

a la P

ob

la d

e S

eg

ur

· La V

all

de L

ord

· L

a V

all

de C

am

pcard

ós

i els

Pic

s d

’Enva

lira

5 hivern 2006

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA

DISTRIBUCIÓGRATUÏTA

DIST

RIBU

CIÓ

GR

AT

UÏT

A5

hive

rn 2

006

La Vall de BoíNatura protegida i romanic universal

FGC de Balaguer a la Pobla de SegurEl bell plaer de viatjar en tren

La Vall de LordEl Solsonès més singular

La Vall de Campcardós i els Pics d’EnvaliraRaquetes de neu: la muntanya sense barreres

Av. Catalunya, 18 - PUIGCERDÀ - Tel. 972 88 18 19 - Fax 972 88 43 17

Cortines - Tapisseria - Mobles - DecoracióTreballant amb els sistemes d’accionament més sol·licitats pel mercat: cortines tradicionals, verticals, enrotllables, estores (plegables, romanes, pacchetos), panells lliscants, prisades, venecianes d’alumini i fusta, cortines solars, llucanes, mosquiteres i tendals.

Comptem amb una gamma composta per múltiples aplicacions decoratives i tècniques:

Direcció EditorialGemma Pàmies i Jordi Pàmies.

Coordinació EditorialSalut Marquina, Carme Domínguez i Gonzalo Sanguinetti.

RedaccióGonzalo Sanguinetti, Salut Marquina, Carme Domínguez,Sílvia Culell, Ramon Felipó, Marisa Roig Simón, IsidreDomenjó, Carles Gascón, Joan Frigolé, Manel PujolBertran i Joan Vila

Col.laboradorsTurisme de La Seu, Oficina de Turisme Pobla de Lillet,Museu del Ciment, Ferrocarrils Generalitat de Catalunya,Ajuntament i Oficina de Turisme Castelló d’Empúries,Portal de la Gallarda, Ajuntament Santa Pau, RipollèsDesenvolupament, Oficina de Turisme Vall de Camprodon,Ajuntament de Setcases, Font del Genil, Grup Peralada iRoger Alier

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, XavierEscandell i Aleix Muñío.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Ajuntament de Santa Pau, Vol deColoms, Luigi i Ignacio Martí

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀGemma Pàmies, Eva Garrido, Estel Carreras, OscarPalomino, Salut Marquina i Cristina SaballTel. 972 88 07 63 - Fax 972 88 14 [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

LA SELVACarme Domínguez i Marta Sala.Tel. 972 87 72 57 - [email protected] - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)

BERGAMonserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - Fax 93 750 87 71www.sinopsis.es - [email protected] Morera, 23Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)

Dipòsit legal B-49063-2004

Plaça Pista llarga - LA MOLINA - Tel. 972 89 27 27 - [email protected]

Ante ustedes tienen el número cinco de Panxing Pirineus, una revista joven,

como joven es todo el equipo que conforma la redacción. Por eso créannos

cuando les decimos que esta es una revista hecha con la máxima ilusión y

toda la energía posible y eso se nota en cada página de este número de

Panxing Pirineus.

Nos gusta nuestro trabajo y nos gusta introducir en sus vidas este país en

el que vivimos: sus paisajes, sus gentes y sus tradiciones. Para ello dispo-

nemos de los profesionales más cualificados que compartirán con ustedes,

nuestros lectores, todos sus conocimientos y experiencias. Tenemos que

agradecer así mismo, la implica-

ción de las distintas instituciones y

administraciones locales que nos

animan y respaldan en la conse-

cución de nuestros objetivos: la

edición y distribución de un pro-

ducto de gran calidad, pero exi-

gente en lo que a esfuerzos se

refiere. Gracias a esta ilusión, al

trabajo duro, a la profesionalidad

de nuestro equipo, y al respaldo

institucional, la revista Panxing

Pirineus se está consolidando

como una de las mejores revistas de viajes que actualmente se publican en

Catalunya. La única que de forma gratuita ofrece una calidad de impresión

excelente, rigor en la información y una variedad de contenidos capaz de

satisfacer los intereses más diversos.

Para este número les hemos preparado cinco grandes reportajes. El prime-

ro de ellos les acercara el fascinante valle de Boí, una tierra conocida por

ser uno de los lugares más bellos y mejor preservados de todo el Pirineo.

Las iglesias de la Vall de Boí son un ejemplo particularmente puro y homo-

géneo de arte románico en el contexto de un paisaje rural que permanece

prácticamente intacto, por ello están consideradas como Patrimonio

Mundial por la UNESCO.

Nuestro siguiente destino es la Vall de Lord. Esta subcomarca natural e his-

tórica situada en el extremo norte del Solsones esconde en su interior esos

parajes de montanaya que nos estimulan y relajan. Para los boletaires esta

tierra es un tesoro inapreciable

En un tiempo de frenéticos desplazamientos y colapsos circulatorios aun

hay un medio de transporte que nos relaja y que guarda un no sé qué de

romántica áurea: nos referimos al tren. El tren que une Balaguer a la Pobla

de Segur nos permite disfrutar con calma de un paisaje agreste y hermoso

que no podríamos contemplar de ninguna otra manera.

Editorial

Sumari Sumari

el Solsonès més singular

Natura protegida10ALTA RIBAGORÇA La Vall de Boí

44SOLSONÈS La vall de Lord

VALL D’ARAN 26 Unha

LA CERDANYA 62 La Vall de Campcardós i els Pics d’EnvaliraLA CERDANYA 86 Camí de Sant Jaume

EL RIPOLLÈS 92 El cremallera de NúriaEL RIPOLLÈS 97 La Serra de Cavallera

LA GARROTXA 100 22a Mostra GastronòmicaLA GARROTXA 101 Pessebre vivent de Joanetes

PLA DE L’ESTANY 104 Jaciment neolític de Draga

ALT EMPORDÀ 110 Museu del Joguet de Figueres

BERGUEDÀ 60 Camins per explorar

ANDORRA 62 Itinerari del Ferro

PALLARS JUSSÀ 28 El castell de Mur

PALLARS SOBIRÀ 30 Ecomuseu del pastor

FGC 32 De Balaguer a la Pobla de Segur

ALT URGELL 38 Ruta de de la Mitologia Pirinenca

FES-TE SUBSCRIPTOR DE PÀNXING PIRINEUSEnvia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça,

població, codi postal i tel. contacte) per mail

([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu

(c/ Alfons I, 44 A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de

quin número (inclòs) vols rebre la revista.

Si desitges fer el pagament pel banc, dona’ns

la teva domiciliació bancària i per 5,00 €

l’exemplar (IVA inclòs), la rebràs a casa teva.

O bé, si ho prefereixes, te l’enviarem a casa mitjançant

contrareembossament per 6,00 € l’exemplar (IVA inclòs).

Fa cinquanta anys, entre els habitants dels diferents pobles

de la vall de Boí, pocs podien imaginar que una comarqueta

d’alta muntanya com aquesta acabaria convertint-se en

un dels indrets més coneguts, més visitats i sobretot

millor conservats dels Pirineus.

La Vall de BoíNatura protegida

Text: Josep Maria Rispa Pifarré

Cristina Castellà

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

a seva llunyania dels grans centres urbans

més propers com Barcelona, Saragossa o

Toulouse, que ha provocat històricament

la manca d’unes bones comunicacions

fins fa molt poques dècades, i la perseverança entre

els boïnesos, durant centúries, d’un model d’explo-

tació i de convivència amb el medi natural extraor-

dinàriament equilibrat, han estat algunes de les cau-

ses que, per aquelles coses dels determinisme geo-

gràfic, han possibilitat a les generacions actuals,

haver rebut i sobretot poder gestionar un patrimoni

natural i cultural excepcional!

Pobles tan renombrats avui dia com Taüll, Durro,

Boí, Erill la Vall, Barruera... i d’altres menys coneguts

com Cardet, Cóll, o Saraís, vivien, fins a finals dels

anys quaranta del segle passat, immersos en una

economia de subsistència difícil d’imaginar ara. Les

noves generacions empenyen endavant, amb força

i il·lusió, una nova societat de muntanya basada en

uns principis socials, econòmics i culturals més

diversificats que mai.

Una vall de geografia pura

Situada a la part més occidental de Catalunya, al

vessant sud dels Pirineus, la vall de Boí o vall de les

vacades, es troba inclosa, malgrat les seves particu-

laritats paisatgístiques, culturals i lingüístiques prò-

pies, dins d’una de les comarques més petites i

menys poblades del Principat: l’Alta Ribagorça.

Els quasi mil habitants que hi viuen es reparteixen

entre nou nuclis de població: el més baix, Cóll,

situat a 1.180 metres, i el més alt, el Pla de l’Ermita,

a la ratlla dels 1.600 metres. A la majoria dels pobles

hi viu entre un i dos centenars de persones, que es

dediquen a activitats relacionades amb la ramaderia

ecològica de muntanya, la construcció i, com no, el

turisme.

Nombroses residències cases de pagès, de la que

aquesta vall i aquesta comarca en són pioneres a

Catalunya, es troben repartides per quasi tots els

pobles. Hostals, fondes, hotels de tracte directe i

familiar són presents vora de les places o dels

carrers més concorreguts. També podem trobar una

munió d’establiments de restauració, que fan des

de creps del país fins a carns de vedella o de corder

a la llosa, i on es compagina una cuina senzilla i tra-

dicional amb productes de qualitat. A més a més, hi

ha petites empreses d’esports a la natura que ofe-

reixen activitats com el senderisme, el vol en para-

pent, el descens de barrancs, l’escalada, excur-

sions en cavall i, com no, la pràctica de la caça i la

pesca de forma controlada.

Tots plegats configuren un teixit econòmic cada

vegada més sòlid i que s’ha transformat radicalment

durant els darrers anys.

Aquesta oferta turística es fonamenta en tres pols

d’atracció excepcionals: el Parc Nacional

d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels

tretze existents a l’Estat espanyol i l’únic de

Catalunya que rep uns 150.000 visitants cada any;

l’estació d’esquí de Boí-Taüll, que amb més de 40

pistes, rep prop de 145.000 esquiadors durant la

temporada hivernal i que complementa la seva ofer-

ta la resta de l’any amb el complex turístic del Pla de

l’Ermita; i el balneari de Caldes de Boí, que amb

prop de 40 fonts minero-medicinals de propietats

curatives i relaxants, té una llarga tradició que,

segons alguns, es remunta ja als temps dels

romans!

El patrimoni cultural i artístic és l’altre gran atractiu

de la vall. Les festes majors dels seus pobles, amb

les tradicionals i ancestrals baixades de falles, el

conjunt de les esglésies romàniques declarades des

de l’any 2000 com a Patrimoni de la Humanitat per

la UNESCO, i la possibilitat de descobrir encara la

arquitectura tradicional d’aquests pobles de mun-

tanya –com la presència de txoals, penaus, palan-

cons, balcons de fusta o forjats, colomars, murs de

paret seca, carrers empedrats o antics farradals-

són alguns dels elements que, sense cap mena de

dubte, arrosseguen a qualsevol visitant, a fruir-ne

amb una sorprenent admiració.

Finalment, escoltar enraonar a aquells grupets de

gent, dos, tres, quatre persones... al voltant de la

plaça, sota l’ombra d’un freix centenari, al costat de

la paret del cementiri, és una altra de les sorpreses

que et pots trobar en qualsevol dels pobles de la

vall. Aquella vella i també bella tradició d’explicar-se

el què ha passat, encara es manté entre molts dels

genuïns habitants d’aquests indrets.

L

La bellesa d’aquest deliciós racó de

muntanya, amb els seus verds purs,

la remor constant de les aigües i uns

paisatges de postal, ha fet que el

turisme esdevingui el veritable sector

preeminent de l’economia comarcal.

L’estany Llong a

Aigüestortes

ALTA RIBAGORÇA Pirineus

12 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 13

Els valors naturals i paisatgístics de la vall han esde-

vingut, com per art de màgia, en el gran motor de

desenvolupament del país. Muntanyes altives que

arriben a superar els tres mil metres d’alçada, com

les situades al massís de Besiberri, a la vall de

Comalesbienes o per sobre de la clotada de

Comaloforno; estanys de formes i colors diferents

com Llebreta, Llong, Redó, Negre, Travessani o

Gémena; salts d’aigua o cascades atrevits, juganers,

escumosos, verticals com el de la Sallent, Sant

Esperit o Riumalo, que s’amaguen amb picardia a

l’espera de ser trobats; boscos frondosos d’arbres

centenaris que s’enfilen descaradament pels ves-

sants més abruptes d’Aigüestortes, per les obagues

de Caldes, per la muntanya de Durro... han vist amb

sorpresa com els seus usos tradicionals es transfor-

maven en uns altres de nous, diferents i per alguns

fins i tot desconcertants!

Aquelles muntanyes, tucs, pics o bonys de rocs gra-

nítics, de rocs calcaris, de rocs pissarrencs, on no hi

pujava cap pastor ni cap ramat perquè... què carall

hi hai de fotre jo allà damont si no hi ha moia d’her-

ba, ara esdevenen en muntanyes de culte pels

amants de les alçades. Laberints d’estanys, rius,

barrancs, cascades... on la pesca de la truita era

pràcticament la única prioritat, ara esdevenen en

estanys d’obligada visita pels amants de la

tranquil·litat. I aquells boscos d’arbres envellits,

gegants, monumentals, potser precolombins, on els

metres cúbics de fusta era la moneda de canvi més

freqüent, ara esdevenen paisatges forestals per on

camins ben senyalitzats ajuden a perdre la por a la

solitud! Paisatges productors que s’han convertit en

paisatges protectors!

I en aquestes muntanyes, prop dels estanys, sub-

mergits en els rius, enmig les cascades o amagats

dins el bosc, tímidament, com aquell que no vol ser

vist, hi viu també un exèrcit d’espècies animals i

vegetals que s’ha convertit en un altre atractiu natu-

ral indiscutible que molta gent desitja conèixer i, si

pot ser, veure. Animals i plantes que lluiten desespe-

radament durant les quatre estacions de l’any, sota

la neu o damunt el verd intens, per néixer, créixer,

reproduir-se i, perquè no, morir amb la mateixa natu-

ralitat que a molts de nosaltres ens agradaria desco-

brir!

Animals herbívors com l’isard, carnívors com la llú-

driga, diürns com la marmota, nocturns com el mus-

sol pirinenc, insectívors com els picots, frugívors

com el gall fer, canviants com la perdiu blanca, mor-

tals com l’escurçó, discrets com l’ós bru... Plantes

carnívores com les violes d’aigua o les droseres,

plantes tòxiques com la tora o la digital, flors de

bellesa efímera com les gencianes, les orquídies o

els ranuncles, arbustos valents com el ginebró o el

neret, arbres patidors com el pi negre o el bedoll! Un

univers natural de vida animal i vegetal que, durant

els darrers anys, s’ha convertit en un nou motor eco-

nòmic de la vall i que, poquet a poquet, es va fent

present a la pròpia societat boïnesa, en els noms

dels restaurants, dels hotels, de les botigues...

Natura protegida i desenvolupament

Cascada

del Sant

Esperit a

Aigüestortes



A la Vall de

Boí encara

subsisteixen

oficis

tradicionals

com el de

xarcuter,

ceramista,

pelleter…

Balneari

de Caldes

de Boí.

Pànxing Pirineus 15


Fa vint mil anys els glaciars van erosionar

aquests immensos massissos de pissarra i granit,

dibuixant uns paisatges de gran bellesa. L’home

es va encarregar d’ornar aquestes valls amb el

millor de l’arquitectura romànica mundial.

Santa Eulàlia

d’Erill la Vall

urant els segles XI i XII, a la Vall de Boí

es va viure una intensa activitat cons-

tructora i artística. Colles de picape-

drers, mestres pintors i tallers d’arte-

sans van aixecar, decorar i moblar un conjunt romà-

nic excepcional: Sant Climent i Santa Maria de Taüll,

Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant

Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro,

Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll. Vuit

esglésies i una ermita declarades Patrimoni Mundial

de la Humanitat per la Unesco.

Per entendre aquesta important concentració d’es-

glésies de gran valor artístic construïdes simultà-

niament en un territori tan petit, cal parlar dels Erill,

els senyors de la vall. La seva participació en les

campanyes de reconquesta i repoblament al costat

d’Alfons el Bataller, el rei d’Aragó, els permet obte-

nir els recursos necessaris per promocionar la cons-

trucció o la reconstrucció de la major part d’aques-

tes esglésies. Les estretes relacions que la família

dels Erill mantenien amb el bisbe Ramon Guillem de

Roda d’Isàbena, afavoriren l'arribada a la vall dels

millors mestres del moment.

Construïdes sota la influència del romànic llombard,

les esglésies de la Vall de Boí són edificis funcionals

d’una o tres naus que s’aixequen amb petits carreus

de granit i es cobreixen amb embigats de fusta o vol-

tes de canó. Encara avui impressionen els seus

esvelts campanars; harmòniques torres de planta

quadrada, que a Sant Climent de Taüll i Santa Eulàlia

d’Erill la Vall arriben fins als sis pisos d’alçada. Els

interessa construir les torres ben altes doncs seran

els elements de comunicació i vigilància del territori.

Els arquets cecs, les bandes llombardes i els frisos

de dent de serra, creen els ritmes decoratius dels

absis i els campanars. Només a l’Assumpció de Cóll

i a la Nativitat de Durro, la decoració escultòrica

s’estén per les façanes i les portades. A Sant

Climent i Santa Maria de Taüll, a Sant Joan de Boí i

a Santa Eulàlia d’Erill la Vall, les restes de pintura

mural exterior, ens permeten imaginar el color que

originalment deuria enriquir l’ornamentació dels

absis, les portades i els campanars.

A l’interior de les esglésies, els conjunts de pintures

murals -com el de Sant Climent i Santa Maria de

Taüll i el de Sant Joan de Boí -, els Davallaments de

la Creu -com el de Santa Eulàlia d’Erill la Vall-, les

talles i els frontals d’altar, omplien els espais d’imat-

ges destinades a difondre els missatges d’una

societat estructurada en torn de les jerarquies ecle-

siàstiques i senyorials.

Avui, gran part d’aquests béns mobles es conser-

ven a Barcelona, al Museu Nacional d’Art de

Catalunya, però és a la Vall de Boí, a través de les

seves còpies i en l’espai pel qual van ser creades,

on aquestes imatges ens transmeten tot el seu sen-

tit i ens permeten entendre la seva funció original.

Actualment aquest conjunt es gestiona des del

Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí.

L’obertura al públic de les esglésies, l’edició de mate-

rial informatiu i les visites guiades que s’ofereixen,

són el mitjà ideal per conèixer aquest ric patrimoni.

El conjunt romànic de la Vall de BoíPantocrator

de Sant

Climent de

Taüll

Sant Joan

de Boí

Descens de la Creu. Santa

Eulàlia d’Erill la Vall

Santa Maria de Taüll.

Cristina CastellàTècnic del Centre d’Interpretació

del Romànic de La Vall de Boí


Els senyors d’Erill sota les ordres d’Alfons el Batallador, rei d’Aragó,

obtenen importants botins de guerra que utilitzaran per a la construcció

de les esglésies de la Vall de Boí, unamanera de mostrar el seu poder i

adquirir prestigi social.


D

Les contradiccions de la natura protegida

La declaració com a parc nacional, sigui de muntan-

ya o marítim, estigui a la vora d’una zona de volcans

o per l’entorn d’unes maresmes és un valor afegit

d’atracció infinita respecte a qualsevol altre indret

protegit. Tenir un parc nacional és la figura de pro-

tecció més prestigiosa que pot aconseguir una vall,

una comarca, un país, un estat... I és que al nostre

estimat planeta blau, els parcs nacionals són autèn-

tics termòmetres sobre el seu estat de protecció i

conservació! Ni més ni menys!

Ara bé, precisament, quan una muntanya, una vall,

la vall d’un país... es troba sota els efectes d’aquest

èxtasi turístic és, com acostuma a passar sempre,

quan comencen a aparèixer alguns problemes o

senzillament algunes contradiccions! Natura prote-

gida, natura visitada! Natura visitada, natura amena-

çada! El gran repte de qualsevol espai natural, que

es declara protegit, sigui un parc nacional o un parc

natural, però sobretot si és declarat com a parc

nacional, és la pressió que es crea automàticament

perquè tothom que vulgui el pugui visitar. I la vall de

Boí, declarada Patrimoni de la Humanitat l’any

2000, i Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici, parc

nacional, fa cinquanta anys, no en són una excep-

ció!

Aquesta és la gran paradoxa amb la que els habi-

tants de la vall de Boí hauran de trobar i establir

aquell punt d’equilibri necessari que, per una

banda, permeti continuar generant riquesa i benes-

tar entre els seus genuïns pobladors i, per una altra

banda, tenir present que la protecció i conservació

d’aquests valors naturals és la pedra angular sobre

la que es fonamenta aquesta riquesa i aquest

benestar desitjats.

És per això, que la participació en la gestió d’aquest

patrimoni, de la gent del propi territori, és una de les

claus fonamentals de present i també de futur. Si els

nostres avantpassats ens van transmetre a nosal-

tres aquest medi natural i cultural excepcional, ara

nosaltres hem de ser capaços de fer el mateix amb

les generacions futures. Continuem sent nosaltres,

per tant, els primers responsables de la transmissió

efectiva d’aquest heretatge immens.

La vall de Boí no ha de ser patrimoni de ningú ni de

ninguna generació, ni de ninguna activitat econòmica

per sobre d’una altra. La vall de Boí ha de ser, des

d’una gestió ferma i racional, una vall pirinenca harmò-

nica, amb una natura que l’ha arrencat de l’oblit geo-

gràfic i que ara comença a ser patrimoni de tots!!

Josep Maria Rispa PifarréGeògraf

ALTA RIBAGORÇA Pirineus ALTA RIBAGORÇA PirineusEstany Llong


VALL DE BOÍla guia pràctica Alt Ribagorça - Lleida

COM ARRIBAR-HI

CENTRE D’INTERPRETACIÓDEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍC/ del Batalló, 525528 ERILL-LA-VALLTel. 973 69 67 [email protected]

OFICINA DE TURISME-TAÜLLPlaça de Santa Maria, 1

25528 TAÜLLTel. 973 69 40 00 Fax 973 69 41 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍPasseig Sant Feliu, 4325527 BARRUERATel. 973 69 40 00

Fax 973 69 41 [email protected]

CONSELL COMARCAL DE L’ALTA RIBAGORÇAVictoriano Muñoz, 4825520 EL PONT DE SUERTTel. 973 69 03 53 / 973 69 04 02Fax 973 69 05 75

[email protected]ça.com

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL PONT DE SUERTAv. Victoriano Muñoz, 2325520 EL PONT DE SUERTTel. 973 690 640 / 973 690 [email protected]

ESPORTS D’HIVERN

L'estació d'Esquí de Boi-Taüll, amb unes instal.lacionsmodernes i amb 41 pistes de diversa dificultat, té 550hectàrees de terreny esquiable per practicar l’esquí alpí,l’esquí de muntanya, el monoesquí, el " Snowboard",l’esquí-parapent i l’esquí de fons.

ESTACIÓ TERMAL

L'Estació Termal i de Muntanya de Caldes de Boí té 24hectàrees de superfície situada a la capçalera de la Vallde Boí, que ofereix, a més de les virtuts curatives i rela-xants de les seves aigües, un paisatge de bellesa espec-tacular. El Balneari aprofita les aigües minero-medicinalsque brollen de trenta-set fonts entre els 4 i els 56 graus,declarades d'utilitat pública el 20 de desembre de 1887.El complex del Balneari aplega un edifici de serveis ter-mals, 2 establiments hotelers i una àmplia zona ajardina-da amb piscines exteriors i interior d'aigua freda i termal imolts serveis d'entreteniment i de lleure.

ESPORTS AVENTURA

Les característiques geogràfiques de la comarca proporcionen un entorn immillorable per a la pràcticadels esports d’aventura. Des d'excursions a peu per lesrutes que travessen cadascuna de les valls, l'equitació oles excursions amb bicicleta de muntanya, fins alsesports més arriscats, com el parapent, el barranquisme,l’escalada lliure, tothom pot practicar la seva activitat.

Els excursionistes més preparats poden gaudir de lesascencions a qualsevol dels magnífics cims de la Vall. Amés es poden fer rutes als estanys i anar des deCavallers, el Negre a Travesany, Tumeneja, Monges,Mangades o Gelats.

ROMÀNIC

El Centre de Romànic de la Vall de Boí va obrir al públicel mes dábril de 2003 amb la finalitat de gestionar, pro-mocionar i difondre el conjunt d’esglésies romàniques dela vall. El centre consta de cinc espais ben diferenciats:La recepció i informació als visitants, la sala d’exposi-cions temporals, una sala de conferències, léspai desti-nat a la futura biblioteca i les oficines de gestió i promo-ció. Ofereixen atenció i informació als visitants interes-sats en el patrimoni cultural de la vall, la gestió de l’ober-tura al públic de les esglésies romàniques, el servei devisites guiades, la programació déxposicions temporals,la creació del centre de documentació i láudiovisual il’inventari de béns mobles dels temples. El Centre seràtambé la seu del futur Consorci de la Vall de Boí.

BAR RESTAURANT PLATÓPassatge Sant Feliu s/nBARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 55

CÀMPING ALTA RIBAGORÇACtra. N-230, LES BORDES DEL PONT DE SUERT (Lleida)Tel. 973 96 05 21 / 605 330 049www.campingpirineos.com

REST. - CASA DE PAGÈS CASA JOANOTÚnic, s/nIRAN (Lleida)Tel. 973 69 05 67 / 649 821 363www.geo.ya.com/casajoanot

TURISME RURAL CASA MONENYTaxi, apartaments, habitacions. Productes artesanals i queviures TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 60 15

HOSTAL REST. LA PLAÇA Habitacions amb bany. Cuina casolana actualitzada. Activitats de muntanya.ERILL LA VALL (Lleida)Tel. 973 69 60 26www.hotel-laplaza.com

HOSTAL RURAL BAR-REST. AUDEC. Saraís, 22 - DURRO (Lleida)Tel. 973 69 41 [email protected]

HOTEL PEY (BAR - REST)Pl. del Treio, 3 - BOÍ (Lleida)Tel. 973 69 60 [email protected]

RESTAURANT LA LLEBRETACtra. de la Vall, s/n - BARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 42

RESTAURANT EL CALIUCtra. De Pistes, s/n - TAÜLL (Lleida) Tel. 973 696 212

REST. LA COMA "EL RACÓ DE TAÜLL"Gran bodega de vins. Menú i CartaAv. De les Freixes s/n - TAÜLL (Lleida)Tel. /Fax 973 69 63 33

Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pàg.116

ON MENJAR, ON DORMIR

AGENDA

QUÈ FER

INFORMACIÓ D’INTERÈS

En cotxe:Es pot accedir a la Vall de Boí desde Barcelona per la N–II direccióLleida, fins a la sortida 461(Lleida–Vielha). Seguir aquestacarretera fins a Pont de Suert i a1,5 Km agafar el desviament a ladreta (Vall de Boí) per la C-500(direcció Barruera).

En transport públic: Amb la Línia d’autobusos d’Alsina Graells, Barcelona-Lleida-Pont de Rei. Els autobusos surten de l’estació delNord i també tenen parada a Palau Reial (Diagonal).Surten dos autobusos diaris, un al matí i l’altre a la tarda.Un cop a Pont de Suert existeix una altra línia (tambéexplotada per Alsina Graells) entre Pont de Suert i Caldesde Boí, amb un únic servei a les 11.15 del matí. Consulteu

horaris i preus a: www.alsinagraells.es

2 DE NOVEMBREFIRA DE TOTS SANTS VILALLER

Antiga fira ramadera en la quales duu a terme el concurs devaca bruna del Pirineu i unaexposició de maquinària agrícola i bestiar i demostració d’esports rurals.

Concurs de boletaires amb lliu-rament de premis, degustacióde plats elaborats amb ceps ibolets i actuació musical. Duranttot el dia mercat d’artesania iexposició.

Matí. Jornada de portes obertesa tot el conjunt romànic de laVall de Boí.

Excursió amb raquetes de neupel Parc Nacional d’Aigüestortes.

Es pretén aprendre com hem

d’utilitzar el material de muntan-

ya imprescindible.

Benvinguda a l’any nou

Més de 400 confrares i invitatses reuneixen en els àpats i actesreligiosos. Totes les menjades,seguint la tradició des del 1586,són fetes amb productes de laterra, com el corder.

5 DE NOVEMBRE2a FESTA DEL CEPVILALLER

30 DE NOVEMBRE6È ANIVERSARI FESTA DEL PATRIMONI DE LA HUMANITATVALL DE BOÍ

9 DE DESEMBREITINERARI DE NATURA: “NEUS D’HIVERN”BOÍ

31 DE DESEMBREFOCS ARTIFICIALSBOÍ

MITJANS DE FEBRERTROBADA HIVERNAL D’ESCALADA EN GELBOÍ (zona presa cavallers)

DEL 19 AL 21 DE GENERFESTES DE LA CONFRARIADE SANT SEBASTIÀEL PONT DE SUERT

16-17 DE DESEMBRE

PRÀCTIQUES DE MATERIALHIVERNAL DE MUNTANYABOÍ

RESTAURANT VILLA MARÍARestaurant familiar des de 1980 situat a les portes de laVall de Boí. Tasta la nostra cuina catalana d’elaboracióactual, sentint el caliu del menjador de fusta i pedra, obé, gaudint del sol en el jardí. Pàrquing particular.

Ctra. de Boí, km 4.3LLESP (Lleida)Tel. 973 69 10 29

HOSTAL L’AÜTEmpresa familiar on trobareu una atenció amable i perso-nalitzada, ambient càlid i acollidor. 48 places en hab.quàdruples, triples, dobles i indiv., amb bany complet iTV. 2 terrasses i 2 sales de TV. Rest. per a 60 comensalsi cafeteria. Cuina de muntanya amb carns ecològiquesestofades i a la brasa amb el seu segell de qualitat. A 10min. de l’estació de Boí Taüll.

Sta. Eulàlia, 7 - ERILL LA VALL (Lleida)Tel. 973 696 [email protected]


Casa rural Les CabanassesAquest allotjament sorprèn des d’abans d’arribar-hi, doncs el camí que ens con-

dueix a les Cabanasses circula paral·lel al riu la Noguera de Tor, el riu que vertebra

la majestuosa Vall de Boí. Impressionats muntanyes de granit i pissarra encerclen

la Vall als dos costats del nostre camí i un inalterable i profund bosc de pins silves-

tres, avets, bedolls i faigs entapissen aquesta geologia típica del Pirineu.


ns 2 km. abans d’arribar al poble de

Barruera trobem Les Cabanasses, el

nostre destí; una casa aïllada de tres

plantes amb origen, segons tots els

indicis, mil·lenari.

La ubicació de Les Cabanasses és, en un primer

moment, bastant insòlita si ho comparem amb la

resta de poblacions de la Vall de Boí, ja que la casa

es troba situada al fons de la vall, pràcticament al

costat del riu la Noguera de Tor, mentre que els

pobles de la vall es troben situats més o menys ele-

vats sobre la vall, buscant un major nombre d’hores

de sol. Ens preguntem doncs, quin podia ser el

motiu per situar una casa com Les Cabanasses en

un lloc tan peculiar. I hem de concloure que la seva

situació responia a raons pràctiques. Primer perquè

en aquest indret es venerava des de feia segles la

imatge de “Nostra Senyora de les Cabanasses” i en

segon lloc, aquesta capella i les construccions del

voltant es trobaven situades al punt més estret de la

Vall, “l’estret de les Cabanasses”, fet que convertia

el lloc en l’emplaçament ideal per al control de les

persones i mercaderies que entraven i sortien de la

Vall de Boí, esdevenint al mateix temps una hostat-

geria per al descans de les persones que hi estaven

de pas.

Això vol dir que, l’hoste que s’allotgi actualment en

aquest màgic indret a la vora del riu, està seguint

una tradició que es remunta a l’any 1157, tal i com

reflecteixen els textos més antics conservats.

Annexa a l’edifici central, encara es pot veure la

capella, en l’actualitat totalment restaurada per al

turisme rural. També trobem en forma de tanca, un

abeurador de més de 15 m., que fa de separador

entre el jardí i el marge del riu. Aquest abeurador

s’havia utilitzat en el passat per al descans de les

cavallerisses que sovint, arribades des de Pont de

Suert, feien una necessària parada per a descansar

i posteriorment prosseguir ruta fins l’important

monestir situat a Caldes de Boí. Així doncs, aquest

ha estat des de sempre, un lloc de parada i fonda.

La música del bosc i la remor del riuL’establiment actual es troba, evidentment, total-

ment restaurat. Conserva, de l’antic hostal, tant els

elements arquitectònics exteriors com l’estructura

interior. La primera planta de la casa acull una sala

d’estar amb xemeneia, el bar i dues cuines inde-

pendents, totalment equipades. La segona, d’ús

majoritàriament particular, disposa d’un rebedor

per a ús públic. Les habitacions destinades als

hostes estan a la tercera planta. Trobem una habi-

tació triple i tres dobles, totes amb bany, i una

doble més amb bany exterior.

La decoració és senzilla i harmoniosa, conjugant al

mateix temps la calidesa dels tons amb la negritud

de la fusta envellida amb el pas dels segles. Ens

trobem en un allotjament amb tots els elements

necessaris per fer de la nostra estada uns moments

agradables i únics. Tant la Marta Ramón com l’Àn-

gel Montsó, els actuals propietaris de Les

Cabanasses, són un matrimoni jove i especialment

amable que no dubtarà en ajudar als hostes a sen-

tir-se còmodes, així com respondre qualsevol

curiositat sobre la Vall de Boí i el proper Parc

Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici

U

Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti

FITXA PRÀCTICA

LES CABANASSES

Marta Ramón i García. Barruera, 25526 Lleida

Telèfon: 973 694 151 - [email protected]

INSTAL·LACIONS: disposa de jardí, saló amb xemeneia, calefacció,

televisió, rentadora, piscina infantil, venda de productes casolans, dret

a cuina. Activitats esportives i lloguer de bicicletes a 2 km.

No adaptat per a minusvàlids.

RÈGIM D’ALLOTJAMENT: per habitacions

HABITACIONS: 1 habitació triple i 3 dobles amb bany, més una

doble amb bany exterior.

OBERT: tot l’any.

PREUS:

- L’habitació doble en temporada alta 40 euros i en temporada

baixa 37 euros.

- Habitació triple amb bany 49 euros i 46 en temporada baixa.

- Habitació doble sense bany en temporada alta 35 euros i 34 en

temporada baixa.

- Esmorzar 4 euros.

- Dret a cuina 3 euros

ACTIVITATS: visitar el conjunt romànic de la Vall de Boí, patrimoni

mundial de la humanitat. Excursions al Parc Nacional d’Aigüestortes

i Llac de Sant Maurici.

26 Pànxing Pirineus

anta Eulària d'Unha

és una església d'ori-

gen romànic, fidel a la

configuració arqui-

tectònica d'aquella època, amb

planta basilical de tres naus, la

central amb volta de mig punt i

les laterals, de quart d'esfera. A

llevant s'erigeixen tres absis

decorats al gust llombard.

Finalment, a l'angle nord-oest, hi

ha l'afegiment d'una torre cam-

panar del segle XVIII.

Per començar, l'esglé-

sia d'Unha és l'única

de la Val d'Aran que

conserva les seves

pintures murals romà-

niques, localitzades a

la semiesfera de l'ab-

sis central. Aquestes

pintures mostren frag-

mentàriament allò que

devia haver estat el

pantocràtor (del qual

es conserva la cara),

situat dins de la màn-

dorla i envoltat pel

Tetramorf.

La presència de pintu-

ra mural no s'acaba

aquí; fa poc s'han descobert i

restaurat unes pintures del segle

XVI en les quals, a partir de la

seqüència d'enquadraments

escènics, es desenvolupen els

episodis bíblics de l'oració de

Jesús a l'hort de Getsemaní, el

petó de Judes, la flagel·lació,

Ponç Pilat rentant-se les mans, el

camí del Calvari, la Crucifixió i el

Judici Final amb Crist glorificat.

El llegat romànic de l'església de

Santa Eulària també es posa de

manifest per mitjà de la presència

de les piques baptismals. Una de

les dues que es conserva, repre-

senta una pica baptismal per

immersió i hi ha la possibilitat

que fos un sarcòfag reaprofitat.

L'altra pica baptismal, amb vas i

peu de suport, reprodueix el

mateix arcaisme i motius de

decoració

UnhaFont: Torisme dera Val d’Aran Fotos: Consell General d’Aran i Gonzalo Sanguinetti

S

Població agregada el 1968 al nou municipidel Naut Aran. Situada en un turonet sobrela població de Salardú, al peu de l'escarpatTuc deth Pui d'Unha, amb una esplèndidavista de la Val així com de les glaceres i picsde la Maladeta. Al petit nucli hi ha una cons-trucció civil realment important, un delsmés interessants de la Val, es tracta de Çòde Brastèr, antiga casa senyorial bastida al1580. Edifici exempt, fortificat, amb duesgarites als angles de la façana, amb fines-tres i portal renaixentistes. A l'altre extremdel nucli urbà hi ha l'església parroquial, alcim d'un turonet, dedicada a Santa Eulàlia,romànica del segle XII i que constitueix unamagnífica mostra del romànic aranès.

VAL D’ARAN PirineusVAL D’ARAN


Agenda

LESHEIRA DERA PURISSIMAMercat de productes nadalencs8 de desembre

VIELHACONCERT DE CANT I ORGUE

Concert gratuït a l’església de Sant Miquèu.28 de desembre

VIELHAFIRA D’ANTIGUITATS I COL·LECCIONISME DE VIELHA–MIJARANLa sala polivalent de Vielha acullaquesta mostra en horari d'11.00a 21.00 hores.Del 28 al 4 de gener

BAQUEIRA–BERETXXX MARXA BERET D’ESQUÍ NÒRDIC

Una de les proves més impor-tants del calendari d’esquí nòrdicd’Espanya, amb distàncies de10, 20 i 30 km.4 de febrer


OFICINA DE TURISME DE LESPl. de l’Ajuntament, 1 - 25540 LesTel. 973 647 303 Fax 973 648 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE VIELHASarriuela, 6 - 25530 VielhaTel. 973 640 110

TURISME VALL D’ARANCtra. de Gausac, 1 - 25530 VielhaTel. 973 640 688 - Fax 973 643 060

OFICINA DE TURISME DE SALARDÚTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 SalardúTel. 973 645 197 - [email protected]


l castell de Mur, per

les seves caracte-

rístiques arquitectò-

niques, es configura

com l’emblema dels castells de

frontera dels comtats catalans

donada la seva maduresa cons-

tructiva i el domini dels elements

tecnològics del romànic, i el qual

es pot datar en ple segle XI,

temps en el que s’ensenyorí de la

fortalesa Arnau Mir de Tost.

El conjunt arquitectònic s’assen-

ta sobre un penyal rocós, la plan-

ta del qual adopta una esvelta

silueta triangular que en cap cas

presenta angles rectes, sinó que

tot el clos murat té angles arro-

donits de manera que la seva

silueta evoca a la d’un vaixell

navegant a ponent.

L’element central del conjunt

castral és una torre rodona que

posseeix dos accessos i que

donat el reduït espai interior, fa

pensar que únicament s’usava

com a element militar. El mur del

recinte exterior s’adossa clara-

ment a la torre i al sector nord de

la fortalesa. La muralla pren

forma de bestorre, que sustenta-

da per una gran arcada, obre a

l’exterior cinc grans finestrals,

que amb molta probabilitat van

ser usats com a cadafals defen-

sius.

De tot plegat es conclou que des

de la seva construcció, el castell

fou dividit en dos àmbits perfec-

tament distingibles, al sud un

espai al voltant de la torre i al

nord una zona més residencial i

entremig, actuant com a galeria

de distribució, un petit pati d’ar-

mes amb una cisterna

Visites guiades del castell

(sense reserva prèvia):

Dissabtes

a les 17, 18 i 19 hores

Diumenges

a les 11, 12 i 13 hores

A l’estiu, a més a més,

dies entre setmana.

Per a més informació

i per concertar visites fora

d’horaris es pot trucar

al telèfon: 973 40 20 45.

El castell de MurText i fotos: Consell Comarcal del Pallars Jussà

E

Un dels principals tresorsque ofereix la comarca delPallars Jussà és el seu patri-moni. En la seva qualitat deterra fronterera, la comarcaconserva un nombrós patri-moni d’arquitectura militar.Un gran nombre de torres dedefensa franquegen tota laserra del Montsec, antiga-ment utilitzades com atorres de comunicació entreles tropes i els cavallerssituats a segona línia enimportants castells comLlordà, Sant Gervàs o Mur.

PALLARS JUSSÀ PirineusPALLARS JUSSÀAgendaLA POBLA DE SEGUREN BICICLETA PEL PALLARS JUSSÀ

Sortides amb bicicleta tot terrenyorganitzades pel Centre BTTPallars JussàNovembre

TALARNFIRACOL·LEC-CIONISMENovembre

SALÀS DE PALLARSFIRA DE L’ARBRE I EL PESSEBRE

Mostra i mercat d’arbres deNadal, figures i ornamentació depessebres.6 de desembre

CONQUESFIRA DE CONQUESFesta popular de la matança delporc en la qual la gent de lapoblació prepara el mandongo iconvida tothom.6 de desembre

LA POBLA DE SEGURX FIRASKI

Fira de compravenda de materiald’esquí de segona mà.Del 9 a l’11 de desembre

VILAMITJANAFIRA DE SANTA LLÚCIA10 de desembre

TREMPCUCALIUParc de Nadal amb activitats,tallers, esports, racons diversos...Del 26 de desembre al 2 de gener

TREMPAIXECADA DEL NINOTInnocentada que es fa a la ciutat de Tremp penjant una llufa al campanar de l'església parroquial.28 de desembre

ISONAAPLEC DE SANT SEBASTIÀAplec en honor del patró delpoble a l’ermita de la Posa, ons’oficia una missa, es cantengoigs, es reparteixen panetsbeneïts i es fa un dinar.21 de gener


CONSELL COMARCAL PALLARS JUSSÀPau Casals, 14 - 25620 TrempTel. 973 650 187 - Fax 973 652 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGURAv. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de SegurTel. 973 681 107

OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTel. 973 650 005 / 973 650 009 - Fax 973 652 [email protected]

El castell i

la col·legiata

de Mur

El castell i

de Guàrdia


Ecomuseu els pastorsde la Vall d’ÀssuaFont: Consell Comarcal del Pallars Sobirà Fotos: Nom Comunicació

Situades a la zona més septentrional del Pallars Sobirà, lesValls d’Àneu conformen una subcomarca ben delimitada,amb personalitat històrica pròpia i que ofereixen al visitant,des d’un punt de vista turístic, un ventall de possibilitatsenorme, entre elles l’Ecomuseu.

PALLARS SOBIRÀ PirineusPALLARS SOBIRÀ


en taules per a la construcció. El

seu funcionament i suport foto-

gràfic i visual, faciliten la compren-

sió de tot el procés i, alhora, ens

submergeix en el pintoresc món

de l’explotació forestal i de l’apro-

fitament del bosc, un dels com-

plements econòmics més relle-

vants d’aquestes valls pallareses i

una de les formes de vida més

característiques dels Pirineus.

La nostra següent destinació és

Son, un dels pobles més alts de les

valls d’Àneu. A 1.393 m. d’altitud i

a 7 km d'Esterri d’Àneu, compta

amb el Conjunt Monumental de

Son, encapçalat pel campanar

llombard de l’església dels sants

Just i Pastor. El cloquer, el cemen-

tiri, la torre del rellotge, el presti-

giós retaule, una joia del gòtic llei-

datà del segle XV i les excel·lents

mostres romàniques del patrimo-

ni moble constitueix un tot har-

mònic d’enorme valor arquitectò-

nic i artístic.

Seguint pel sud trobarem el poble

d’Escaló, que encara manté tota

l’estructura medieval original, i

l’antic monestir benedictí de Sant

Pere del Burgal, i que ens permet

la interpretació i comprensió de

les formes de vida que envoltaven

un monestir de muntanya durant

l’època medieval.

Per acabar la nostra visita, la cen-

tral hidroelèctrica de Sant Maurici

permet al visitant introduir-se en

el coneixement del funcionament

d’una central hidroelèctrica i alho-

ra comprendre l’impacte històric,

sociològic i econòmic que van

suposar les instal·lacions. Situada

a Espot, a la Vall del riu Escrita, la

central és originària de la dècada

dels anys 50 i encara disposa de

la maquinaria original.

Més enllà d’una simple visita entre

vitrines i panells, l’Ecomuseu dels

Pastors de la Vall d’Àssua, ens

brinda l’oportunitat d’aprendre tot

passejant l’essència d’aquesta

vall ramadera

AgendaSORTFIRA DE LA TARDOR

Degustació gastronòmica “Artstast Pallars” i concurs de talla defusta amb xurrac. S’inclou unafira amb tota classe de productesde la zona.5 i 6 de novembre

ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE SANTA CATERINAFira ramadera organitzada perl’Ajuntament.20 de novembre

ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE NEUMostra de productes per a la neuper a la pràctica de qualsevolesport hivernal.6 de desembre

ESPOTITINERARI DE NATURA “NEUS D’HIVERN”Excursió amb raquetes de neupel Parc Nacional d’Aigüestortes.9 de desembre

ESTERRI D’ÀNEU, SORT, VALÈNCIA D’ÀNEU I RIBERA DE CARDÓSFESTA DE SANTA ÀGUEDAFesta on les dones són les prota-gonistes, amb missa, aperitiu,dinar per dones i ball per tothom.5 de febrer

ESPOTFESTA DE LA NEUFesta amb música en directe a lacota 2000 d’Espot Esquí. S’amenitza la festa amb diversosespectacles, focs d’artifici noc-turns i una baixada de torxes.Febrer

DIVERSES POBLACIONS DE LA COMARCAIV RAL·LI GASTRONÒMIC “LA XICOIA”

Un ral·li per adegustar tots elsplats típics de lacomarca, amb unsopar de cloendaorganitzat per

l’Associació de Gastronomia de laXicoia. També es celebra una festade la matança del tocino i el corder.Febrer

ESTERRI D’ÀNEU, LLAVORSÍ, RIALP, RIBERA DE CARDÓS I SORTCARNESTOLTES I BALL DE LA PASSABall de disfresses i dinar gratuïtper a tothom, en què es menja elfarcit típic de carnestoltes: laviandaDel 15 al 21 de febrer

SORTIV CONCURS DE FARCIT DECARNESTOLTES – II CONCURSDE CONFITAT DE PORCConcurs que es fa al Parc delRiuet, organitzat per l’Associacióde Gastronomia la Xicoia.21 de febrer

ESPOTXIII CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL PARC NACIONAL

Exposició de totes les obres presentades.Març i abril


PATRONAT DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀAv. Comtes del Pallars, 21. SortTel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 [email protected]

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀc/ del Mig, 9. Sort - Tel. 973 62 01 [email protected]

OFICINA TURISME DE LA VALL D’ÀNEU Av. Port de la Bonaigua, 2 . Vall d´Aneu Tel. 973 62 60 41 - www.altaneu.ddl.net

OFICINA TURISME D’ESTERRI D’ÀNEUc/ Major, 40 bis - Tel. 973 62 63 45 - Fax 973 62 67 [email protected]

OFICINA DE TURISME D´ESPOT Parc Nacional–Prat de la Guarda, 2. Espot. Tel. 973 62 40 36

OFICINA DE TURISME DE LLAVORSÍCtra. s/n. - Tel. 973 62 22 17 - www.llavorsi.ddl.net

OFICINA DE TURISME DE TAVASCANCtra. de Tavascan, s/n. - Tel. 973 62 30 [email protected] - www.tavascan.net

OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE CARDÓSCasa de la Vila, s/n. Ribera de CardósTel. 973 62 32 39 / 973 62 31 [email protected]

Casa Gassia d’Esterri d’Àneu.

Horari: 10 a 14 i 17 a 20 h.

Serradora hidràulica d’Alòs d’Isil. Hores convingudes.

Sant Pere del Burgal d’Escaló. Hores convingudes.

Conjunt monumental de Son. Hores convingudes.

Central hidroelèctrica de Sant Maurici d’Espot.

Hores convingudes.

Tel. 973 62 64 36 - www.ecomuseu.com

Ecomuseu de les

Valls d’Àneu és

una iniciativa del

Consell Cultural i

d’uns quants ajuntaments de les

Valls d’Àneu sorgida als anys 80

amb l’objectiu de restituir, conser-

var i difondre el patrimoni cultural

i històric de la zona. El seu ideari

es fonamenta en el tractament

global d’una societat agrorama-

dera i es projecta com un element

dinamitzador de la cultura i de l’e-

conomia de la societat aneuenca.

A partir de la recuperació del

patrimoni històric, proposa uns

itineraris perquè el visitant pugui

comprendre unes formes de vida

que en poques dècades han

sofert unes transformacions

importants.

A diferència dels museus tradicio-

nals, l’Ecomuseu no es reclou en

un edifici, sinó que s’escampa

territori enllà per tal d’explicar la

vida de les valls que el formen.

Bàsicament conté tres unitats

essencials: la Casa Gassia, els

edificis radials i un seguit d’itine-

raris, entesos aquests últims com

a lligams indispensables per tal

de transmetre al viatger un criteri

global d’interpretació dels altres

elements dins l’espai aneuenc.

Des de la seva obertura,

l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

ha estat nomenat i ha obtingut

diferents premis i guardons. El

més recent va ser el Premi del

Ministerio de Medio Ambiente per

la contribució a la conservació

dels Espais Naturals Protegits a

Espanya, obtingut al 1999.

Anteriors a aquest premi desta-

quem el Premi Nacional de

Cultura Popular, atorgat pel

Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya i la

nominació al Premi Museu

Europeu de l’any al 1998.

Comencem la nostra visita per la

Casa Gassia, seu central de

l’Ecomuseu des del 1994, una

casa aneuenca construïda al

segle XVIII que es troba situada al

bell mig del barri vell d’Esterri

d’Àneu. La casa encara conserva

la seva estructura original: l’habi-

tatge familiar i els cossos anne-

xos destinats a les tasques prò-

pies d’una societat agrícola i

ramadera, representativa d’una

època en què la base de l’econo-

mia local era, quasi exclusiva-

ment, la pagesia i la cria de bes-

tiar.

Els edificis radials són els

espais testimoni, que vertebren

l’Ecomuseu a partir de centres

patrimonials repartits pels pobles

d’Àneu. A un dels punts més sep-

tentrionals de la comarca tenim la

Serradora hidràulica d’Alòs d’Isil

que ens introdueix en el món de

la fusta i il·lustra el procés que

seguia des de que es talava al

bosc fins que era transformada

L’

a relativament poc que el tren que uneix

Lleida i la Pobla de Segur xiula amb

accent català. Ferrocarrils de la Genera-

litat de Catalunya és qui té l’actual ges-

tió d’aquesta històrica línia que té el seu origen en

les transpirinenques que pretenien unir Lleida amb

Saint Girons, a França, a través de port de Salau. El

primer tram, de Lleida a Balaguer es va inaugurar

l’any 1924, un cop passada la Guerra Civil es va

seguir la construcció de la línia arribant el tren a

Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a la Pobla de

Segur el 1951.

Amb una longitud de 88,29 km, el seu recorregut

s’estén des de Ponent fins a l’Alt Pirineu i Aran,

passant per les comarques del Segrià, la Noguera i

el Pallars Jussà i, amb la possibilitat d’allargar-la a

través del servei de bus fins a Sort, capital comar-

cal del Pallars Sobirà. És precisament aquest reco-

rregut el que converteix la línia en un atractiu visual

pel passatger, que a través de les 17 parades d’a-

quest tren pot gaudir de paisatges interessants i

variats en un trajecte que, des de Lleida fins a la

Pobla de Segur dura 1 hora 50 minuts.

El plaer de viatjar en tren es gaudeix al cent per

cent en aquesta línia que des del primer moment

atrau als ulls del viatger amb paisatges canviants

durant tot el seu recorregut, des dels terrenys plans

del Segrià i la Noguera Baixa, continuant pels

terrenys escarpats del Montroig i el Montsec per

acabar a la Conca de Tremp i la Conca de Dalt.

L’observació de congostos i embassaments no dei-

xen reposar la vista al seu pas per un territori que

en molts casos es converteix en feréstec i inacces-

sible per carretera i fins i tot a peu.

Pròxima parada... Balaguer

Baixar del tren és un exercici que haurem de prac-

ticar en aquest viatge si ens ve de gust conèixer de

més a prop el territori. Una de les parades obliga-

tòries és Balaguer. L’antiga capital del comtat

d’Urgell amaga entre els seus carrers un gran

encant medieval. Les antigues muralles, l’església

de Santa Maria, l’església de Sant Domènec, els

carrers sinuosos del casc antic… Tot plegat ens

transporta indefectiblement cap aquest passat

medieval. El que més ràpid aconsegueix infondre-

’ns aquesta sensació és el Mercadal de Balaguer, la

plaça medieval porticada més gran de Catalunya

amb una superfície d’uns 7.000 m2. Des de la plaça

s’enllaça amb l’antic barri àrab i més tard cristià

que estava emmurallat.

Un altre dels indrets interessants és el barri jueu

creat l’any 1333, en què els jueus foren obligats a

sortir de la ciutat i a viure tots junts als afores.

Dintre d’aquest antic barri es concentra actualment

un conjunt d’edificis interessants com l’església de

la Mare de Déu del Miracle (patrona de Balaguer),

antiga sinagoga jueva. Prop d’aquí ens saluda un

Visitar el Prepirineulleidetà a ritme de trenLa històrica línia fèrria entre Lleida i la Pobla de Segur ens convida a des-cobrir un dels indrets més espectaculars del Prepirineu enfilats dalt deltren. El romanticisme i les comoditats d’un viatge que ens permet gaudirdel paisatge, la història i la cultura, entretenint-nos amb un munt d’activi-tats de natura que ens esperen a cada estació. Triar la parada on baixar jaés cosa vostra...

Text: Sílvia Culell Fotos: Gonzalo Sanguinetti

FGC

F

Pont de la via

ferroviària al seu pas

pel Montsec d’Ares

Estació de

Sant Llorenç

de Montgai


dues zones, integrant productes típicament piri-

nencs amb d’altres propis de la Mediterrània. Això

sense oblidar els embotits de porc, el xolís, la seca-

llona, el bull i la llonganissa; i també els de corder,

amb la típica girella.

S’acosta el final del nostre recorregut però tenim

temps encara de fer una penúltima parada. El tra-

jecte del nostre mitjà de transport ens mostra el

rètol de Salàs de Pallars. A cavall entre Tremp i la

Pobla de Segur es pot considerar com un dels

poblets amb més encant de la comarca del Pallars

Jussà. Amb poc més de 350 habitants, els seus

carrers encara conserven el regust medieval de la

glòria passada, quan la població era una de les

més importants del desaparegut comtat de Pallars.

Al llarg del seu terme municipal, ermites i esglésies

romàniques i un gran bosc proveïdor de senglars i

bolets. És aquí on tornem a trobar un pantà, el de

Sant Antoni, on també podrem banyar-nos i practi-

car esports nàutics. La museïtzació d’espais vincu-

lats amb la vida quotidiana dels anys 50, com és el

cas de la barberia, botiga, farmàcia i bar que ens

conviden a fer un viatge a través del túnel del

temps, juntament amb les manifestacions urbanís-

tiques relacionades amb l’antiga fira de bestiar de

peu rodó (les eres de fira, els cafès–cantants, les

fonts i abeuradors), completen l’oferta cultural i

lúdica del municipi.

La Pobla de Segur, parada i fonda a la Porta dels Pirineus

Les vies del nostre tren s’acaben. Final de trajecte

pels viatgers. Això no vol dir però que no se’ns obri

un ventall de possibilitats… A més de visitar el

municipi on ens trobem, el de la segona població

més important de la comarca del Pallars Jussà, La

Pobla de Segur, podem també continuar la nostra

exploració per terres lleidatanes enfilant-nos dalt

d’un bus. Però primer val la pena visitar el municipi

altre dels atractius de la ciutat, el carrer d’Àngel

Guimerà, de principi de segle, on hi ha algunes edi-

ficacions d’arquitectura modernista com el xalet

Montiu i el convent de Sant Francesc, del qual

actualment només en queda part del claustre i res-

tes de l’església.

L’església de Santa Maria, el convent de Sant

Domènec, el santuari del Sant Crist o el Castell

Formós són només alguns dels elements que aca-

ben de conformar el ric patrimoni de la nostra prime-

ra parada, que es completa amb les restes de l’antic

monestir romànic de Santa Maria de les Franqueses,

a uns tres quilòmetres del nucli urbà, en procés de

restauració i que ha de donar peu al futur Parc

Cultural de les Franqueses. Aquest itinerari urbà es

completa amb la visita al Museu Comarcal de la

Noguera i el Centre de l’Or de Balaguer –encara en

construcció- que pretén recuperar una activitat

ancestral del riu Segre, la dels buscadors d’or.

El primer contacte amb la natura

A peu de l’embassament que porta el mateix nom

trobem Sant Llorenç de Montgai, punt de partida

d’excursions, passejades i rutes en BTT al voltant de

l’embassament i també per l’àmplia xarxa de camins

rurals que l’envolten. Aquí és on podrem saber més

sobre la Transsegre, la popular celebració de dos

dies que reivindica la recuperació de l’espai natural

del riu mitjançant un descens no competitiu però sí

“esbojarrat” sobre originals construccions artesanals

amb arribada a la ciutat de Balaguer.

És en aquest indret on trobem també la reserva

natural de fauna salvatge i el parc arqueològic de

Sant Llorenç de Montgai, un espai a l’aire lliure que

vol apropar la comprensió de tot un territori.

Els jaciments paleolítics de la Roca dels Bous (St.

Llorenç) i la Cova Gran (Sta. Linya), la necròpolis de l’e-

dat del bronze de la Colomina (Gerb) i el castell medie-

val d’origen andalusí de Llorenç amb l’ermita romànica

de Santa Maria del Castell (St. Llorenç) completen el

patrimoni natural i històric d’aquesta zona.

Havent passat de nou uns minuts dalt del tren, ens

arriba ara l’oportunitat de visitar un dels indrets de

més bell paisatge, la descoberta del petit recinte urbà

de la Baronia de Sant Oïsme al que s’accedeix a peu

des de l’estació d’Àger. Del conjunt destaca el castell

de Sant Oïsme, amb una magnífica torre cilíndrica de

14 metres d’alçada. Aquest castell fou conquerit per

Arnau Mir de Tost el 1034 i reconquerit definitivament

als sarraïns el 1048. L’església romànica de Sant

Bartomeu i un petit nucli urbà en plena harmonia amb

l’entorn, completen l’atractiu d’aquest indret.

Si ens trobem passant uns dies per aquest indret

del Prepirineu lleidatà, no podem marxar sense visi-

tar també una de les viles i valls més singulars de la

Noguera: la vila d’Àger i la vall que porta el mateix

nom. Coneguda també com la vall de l’aventura és

un dels bressols del vol lliure a Catalunya. Malgrat

la distància des de l’estació de tren val la pena arri-

bar-s’hi. A les oficines de informació turística de la

comarca es faciliten els contactes de serveis de

transport per arribar-hi.

Els amants dels esports de natura no poden oblidar-

se de la propera estació, Cellers-Llimiana, a peu de

l’embassament de Terradets, un lloc ideal per relaxar-

se o per practicar activitats nàutiques, tir amb arc o

hípica. És també el punt de sortida de nombroses

excursions, zones d’escalada i visites a coves d’un

gran interès paleontològic i millor deixar-se acompan-

yar d’un guia de la zona per no perdre’s cap detall.

… I arribem a la terreta

Terreta, aquest és el topònim amb el que es coneix

Tremp, una ciutat, fins al segle XIX tancada per

muralles. Els habitants de la població atribueixen

aquesta denominació al fet que el territori està for-

mat per moltes terres petites, però segons l’escrip-

tor Joan Bellmunt i Figueras, la Terreta es denomi-

na així perquè diu que la terra és tan fluixa que no

arriba a bona.

La Conca de Tremp és la darrera plana agrícola de

camí cap a les muntanyes dels Pirineus occiden-

tals. Es caracteritza per un paisatge més mediterra-

ni on el conreu del cereal, la vinya, l'olivera i l’amet-

ller fan que aquesta zona es transformi durant les

diferents estacions de l’any en un veritable espec-

tacle de colors i tonalitats d’un paisatge contínua-

ment canviant. A part d’un recomanable itinerari

urbà per conèixer més de prop la història d’aques-

ta població, la nostra parada ens convida a fer un

tast de la gastronomia trempolina, a mig camí de la

plana i de la muntanya. Aquesta situació geogràfi-

ca es tradueix en plats que reben influència d’amb-

El tren a

l’estació de

La Pobla de Segur

Tram

paral·lel a

la Noguera

Pallaresa

Pantà

d’Escales

La

Baronia de

Sant Oïsme

34Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 35

que ha esdevingut punt de contacte entre la cultura

del Pirineu i de la Conca, la que s’ha anomenat la

Porta dels Pirineus.

El romànic té un pes important en aquesta part del

viatge. Fins i tot l’edifici del Molí de l’Oli de Sant

Josep ens recorda l’estructura d’una església romà-

nica. Un vell edifici, remodelat als anys 90 utilitzant

materials nobles i mantenint la bellesa del passat.

El seu principal atractiu turístic és però el Congost

de Collegats, punt d’arribada dels apassionats del

ràfting, que inicien el recorregut des de Llavorsí, a

través del riu Noguera Pallaresa. La importància del

riu és també present al Museu dels Raiers, de visita

obligada. Durant tot l’any una exposició permanent

explica el transport fluvial de la fusta arreu del món.

I no us expliquem res més, perquè en aquest viat-

ge, com en tots, el més important és sentir i viure de

tan a prop com es pugui l’experiència del trajecte.

Això sí, aquesta vegada, hi ha una condició: fer-ho

dalt d’un tren

INFORMACIÓ D’INTERÈSOFICINA DE TURISME DE BALAGUERTel. 973 44 52 00 www.balaguer.netImPIC - Tel. 973 44 66 06

MUSEU COMARCAL DE LA NOGUERABalaguer - Tel. 973 44 51 94www.museucn.com

AJUNTAMENT D’ÀGERTel. 973 45 50 04 [email protected]

OF. DE TURISME DE TREMPTel. 973 65 00 [email protected]

MUSEU COMARCAL DE CIÈNCIES NATURALSTel. 973 65 34 70www.pallarjussa.net

AJ. DE SALÀS DE PALLARSUltramarinos y Coloniales de F.

Farras. Botiga – Museu

Tel. 973 67 60 03www.salas.ddl.net

OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGURTel. 973 68 02 57www.pobladesegur.org

MUSEU DELS RAIERS DEL PONT DE CLAVEROLTel. 973 68 14 93www.catalunya.net/raiers

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERATel. 973 44 89 33www.nogueraturisme.cat

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀTel. 973 65 01 87 www.pallarsjussa.net

PATRONAT DE TURISME DE LLEIDAwww.lleidatur.com

El riu Segre

Hostal de la Plaça, al costat de l’es-

glésia de Cabrils, és una fonda d’a-

quelles amb història, amb caràcter de

fonda tradicional però que ha sabut

evolucionar amb el temps i mantenir-se entre les

millors cases fonda de Catalunya.

La casa, on vivien en Pepet i la Doloretes, era una

antiga masia, que els anys quaranta va ser refor-

mada per l’arquitecte Duran i Reynals, juntament

amb la construcció del grup de cases de

Montcabrer. En la reforma, gràcies a les recomana-

cions de la família Badia, es va respectar encerta-

dament l’estructura i el caràcter de la casa, con-

vertint aquella masia en l’actual Hostal de la Plaça;

un moment en que Cabrils era un poble d’estiueig

i de caps de setmana de famílies barcelonines.

L’any 92 es tornen a reformar les habitacions de

l’antiga fonda gràcies a l’empenta de l’Andreu i

l’Aurora, pares de la Montse, disposant actualment

de 14 confortables habitacions. Enfilat a Cabrils,

l’Hostal s’alça sobre les cases del poble. A través

dels seus grans finestrals o des de la mateixa

terrassa, veurem de fons, el poble de Vilassar i el

seu mar.

De cuina tradicional però innovadora, treballant

amb productes de temporada i de primera qualitat,

l’escudella i carn d’olla és el plat estrella. Però no

podem deixar de provar els canelons, el bacallà,

l’arròs amb llamàntol, els pèsols, la carn de caça,

el peix de la costa del Maresme,…

Després de tres generacions, l’Hostal de la Plaça

segueix mantenint la calidesa, l’esperit i la saviesa

de la Doloretes, però amb la joventut i l’empenta

de la Montse

L’Hostal de la PlaçaFotos: Gonzalo Sanguinetti

Hostal de la Plaça: Plaça de l’Església, 3208348 CABRILS (Barcelona) Tel.: 93 753 19 02 Tel. Botiga: 93 753 37 36Fax: 93 753 18 [email protected]

Agraim la col·laboració de les

oficines de turisme i ajuntaments

que han facilitat la informació.



a comarca de l’Alt

Urgell acaba d’estre-

nar una ruta plena de

màgia. L’ha anomena-

da “Viatge al País dels

Manairons”, un itinerari de la

mitologia pirinenca que transco-

rre pel municipi de les Valls

d’Aguilar. L’actuació ha consistit,

d’una banda, en el disseny, la

fabricació i la col·locació de sis

murals de ceràmica, obra de l’ar-

tista Carme Invernon, que il·lus-

tren algunes de les llegendes

més significatives de la vall i del

Pirineu: els manairons, les encan-

tades, l’últim moro del país, el

tresor del rei d’Anglaterra, la for-

mació dels Pirineus i la mitologia

pirinenca en el seu conjunt.

Sobre el terreny s’ha instal·lat

també una senyalització direccio-

nal per tal d’orientar els visitants

cap als diversos punts d’interès

de la ruta.

La tercera de les actuacions del

projecte ha consistit en l’edició

d’una guia explicativa. Aquesta

publicació, de 12 pàgines, conté

una introducció a la ruta, la narra-

ció de les sis llegendes, els ser-

veis que ofereix el municipi, un

mapa de situació i la bibliografia

en què s’ha inspirat l’itinerari: els

llibres dels escriptors pirinencs

Pep Coll i Joan Obiols. A aques-

ta guia se li ha volgut donar una

sèrie de trets diferencials, d’a-

cord amb les especials caracte-

rístiques de la ruta. Així per

exemple, els mil exemplars que

s’han editat han estat enquader-

nats a mà, amb fil d’espart, pel

Taller Claror, centre de discapaci-

tats psíquics de l’Alt Urgell.

Els punts de màxim interès de l’i-

tinerari són els Tarters dels

Manairons de la Guàrdia d’Ares.

Es tracta de dues grans acumu-

lacions de rocs situades al mig

del bosc. La llegenda atribueix

els tarters als manairons de Cal

Feu de la Guàrdia, que un dia es

van escapar del canut on els

tenia guardats l’amo de la casa.

Des del punt de vista científic, els

tarters encara no han estat prou

estudiats per poder-ne determi-

nar l’origen. Alguns experts

apunten a una formació glacial,

mentre que altres s’inclinen per la

mà de l’home i tindrien a veure

amb la cultura megalítica. Ara per

ara, però, els tarters de la

Guàrdia continuen essent un

misteri.

La ruta ha estat creada pel

Consell Comarcal de l’Alt Urgell i

ha comptat amb el suport de

l’Ajuntament de les Valls

d’Aguilar i el Programa

d’Actuacions Específiques de

Muntanya de la Generalitat.

Actualment s’està treballant en la

segona fase del projecte, que

consistirà en la creació d’un camí

de circumval·lació a cadascun

dels dos tarters dels manairons.

Aquests itineraris es plantegen

com petits recorreguts per la

mitologia pirinenca, amb la

col·locació de diversos elements

simbòlics que el visitant anirà

descobrint a poc a poc. També

es preveu la construcció de la

font de les Encantades, a

Castellàs del Cantó, i la col·loca-

ció, al Port del Cantó, d’una

reproducció del menhir que hi

havia existit.

Els Manairons de les Valls d’Aguilar mostren la màgia de lesmuntanyes

Els manairons i la cultura popular del PirineuRuta de la mitologia

pirinenca a l’Alt UrgellText: Isidre Domenjó Fotos: Turisme de la Seu

L

ALT URGELL PirineusALT URGELL


La cultura popular ha fet arribar

fins als nostres dies moltes de les

llegendes que, al llarg dels

temps, s’havien anat transmeten

de generació en generació, de

padrins a néts en els vespres

d’hivern vora el foc de la cuina o

de la sala de les velles cases dels

pobles del Pirineu. Es tracta

d’explicacions humanes a fenò-

mens que no tenien interpretació

raonable. És en aquest context i

sota aquestes circumstàncies

que apareixen tota una sèrie de

sers fantàstics als quals s’atri-

bueix els poders sobrenaturals

que permeten atarterar grans

munteres de rocs, evitar pedre-

gades, guarir malalties o enten-

dre segons quines fortunes. Així,

apareixen manairons, encanta-

des, gegants, bruixes, diables,

dones-pantigana...

Aquesta memòria oral dels piri-

nencs i les pirinenques de temps

enrere s’ha pogut fixar gràcies a

la feina realitzada per estudiosos

de l’etnografia que no s’han can-

sat d’entrevistar padrins i padri-

nes pels pobles de muntanya.

Fruit del seu treball de recerca,

han publicat diversos llibres en

els quals es recullen i s’interpre-

ten literàriament moltes de les

llegendes que

han escoltat en

converses sen-

se fi.

Uns dels sers

mitològics més

i n t e re s s a n t s

del Pirineu els

trobem, entre

d’altres indrets

de la serralada,

a les valls

d’Aguilar. Es tracta dels manai-

rons (o minairons o menairons,

segons el lloc) de la Guàrdia

d’Ares. El tarter de rocs que hi ha

prop del poble representa, enca-

ra avui, el testimoni i la prova de

la seva increïble força. És per

aquest motiu que els promotors

de la iniciativa han triat els

manairons de la Guàrdia com a

“guies” d’aquest itinerari, atès

que, a més a més, són els pri-

mers mites que es “visiten” en

aquest recorregut. També per

això, a la ruta li han posat de nom

“Viatge al país dels manairons”,

una denominació que duu implí-

cita una invitació a endinsar-nos

en un conte, amb tot el que d’a-

ventura i misteri comporta.

La llegenda dels manairons de la Guàrdia d’Ares

Conta la veu popular que un dia

l’amo d’una de les set cases més

fortes de la Guàrdia anava cap a

Organyà amb el seu mosso per la

collada del Pillat. Quan van arri-

bar a l’Arreposador, l’amo no es

trobava massa catòlic i de segui-

da es va adonar que s’havia dei-

xat a casa la capseta dels menai-

rons, aquells sers petits i valents

que es cullen d’una planta la nit

de Sant Joan. Els menairons l’ha-

vien fet ric, li donaven força i l’a-

companyaven sempre a tot arreu.

-Ton, has de tornar a casa i dir-li

a la meva dona que et doni una

capseta que tinc a la tauleta de

nit, però sobretot no l’obris per

res del món. Per res del món.

Entesos? Jo t’espero aquí -li va

dir al mosso.

-No passeu ànsia, amo, que no

l’obriré -li va contestar el Ton.

El mosso va complir l’encàrrec,

però no se’n va poder estar, de

tafanejar què hi havia a la capse-

ta, i quan va arribar a l’Obaga la

va obrir. A l’instant, una rècula de

menairons van sortir de la capse-

ta afal·lerats, demanant-li feina i

més feina.

-Atartereu rocs, tants com pugueu

-els va manar el Ton, sorprès i

esverat.

Quan li va semblar que els

menairons en començaven a fer

un gra massa, el Ton els va donar

entenent -encara pu!- de tornar-

se’n a la capseta, que si no...

Bé li va prou dir l’amo, en saber la

seva imprudència, que l’haurien

pogut fer malbé a ell i bona part

de la muntanya.

El tarter de rocs, sorprenent i fins

inexplicable, que hi ha al bosc de

l’Obaga de la Guàrdia en dóna

testimoni.

Tarter

Manairons

Castellàs

AgendaOLIANAFIRA DE TOTS SANTSFira multisectorial en què partici-pen comerciants i industrials ique ha recuperat també el seuvessant ramader.1 de novembre

ORGANYÀFIRA DE SANT ANDREU

Una de les fires de muntanya demés tradició i anomenada quededica espais als productes arte-sanals i ramaders.25 i 26 de novembre

TUIXENTFIRA DE LA VALLLa fira ofereix productes delsartesans de la comarca: format-gers, herbolaris, escultors, confi-ters i sastres.7 de des. (Pont de la Puríssima)

LA SEU D’URGELLCALDERADA DE SANT ANTONI

La Germandat de Sant Sebastiàcelebra el vot de poble amb elpregó de festes, una torrada depa amb allioli i sortida del’Estudiantina.20 de desembre

COLL DE NARGÓ, OLIANA, ORGANYÀ i PERAMOLA. RANXO Àpat comunitari.20 de febrer (a Organyà és el dilluns 19)

On menjar, on dormir

RESTAURANT ALÀSc/ Zulueta, 10ALÀS (Lleida)Tel./Fax 973 35 41 92

RESTAURANT GRAN SOLCtra. N-260 km. 230Montferrer (Lleida)Tel. 973 35 36 66

FONT DEL GENILDoctor Llangort, 5Arsèguel (Lleida)Tel. 973 38 40 [email protected]

Les altres llegendes de la ruta

L’últim moro del país.Vivia en una torre tot sol. S’havia

tornat tan agressiu i desconfiat

que, si algú del país s’hi atansa-

va, li feia la pell sense cap con-

templació. Només s’amansia

quan veia una dona. I temps a

venir aquesta debilitat li havia de

costar la vida. Un dia, els veïns

de Taús van decidir que un hereu

jove del poble es disfressaria de

dona i aniria a veure’l a la torre. I

així ho va fer. El moro, quan va

veure que s’apropava aquella

dona tan bella i tan ben vestida,

va córrer al seu encontre i la va

abraçar amb passió. A l’instant

va notar una fredor estranya i tot

seguit va caure rodó, amb un

ganivet clavat al mig del ventre,

ferit de mort.

Els secret de les encantades.Les encantades eren unes dones

molt i molt petitones que vivien

amagades al fons d’un toll d’ai-

gua. Tan sols una vegada a l’any,

la nit de Sant Joan, gosaven sor-

tir del seu amagatall. Així que es

feia fosc, apareixien fora de l’ai-

gua i començaven a rentar roba,

que estenien en una espluga pro-

pera. Qui podia pispar una peça

de la bugada de les encantades

s’assegurava que, en el futur, a

casa seva no passarien misèria;

encara que, de rics, tampoc no

se’n farien. Conten que alguns

espavilats ho havien pogut acon-

seguir.

El tresor del rei d’Anglaterra.A l’Obac hi ha un dolmen. La

llosa del Corralet, en diuen la

gent del poble. Els més vells de

Biscarbó explicaven que per

temps antic hi va haver una gran

guerra i que allà, a la llosa, hi

havia enterrat un rei d’Anglaterra

que havia mort en combat.

La formació del Pirineu.El món era pla com una post de

planxar. Déu va decidir posar-hi

les muntanyes. Va agafar un sac

ple de rocs i, allà on li semblava,

deixava anar un roc i, a l’instant,

es feia una muntanya. Els rocs

d’aquell sac pesaven tant i eren

tan punxeguts que el sac es va

trencar i tots els rocs que hi que-

daven van anar a parar tots de

cop a terra, entre l’Atlàntic i la

Mediterrània. Quan Déu va arri-

bar al cel va contemplar aquelles

muntanyes i es va sentir tant cap-

tivat per la seva bellesa que es va

posar a plorar d’emoció. Conten

que aquells rocs són les muntan-

yes dels Pirineus; i les llàgrimes

de Déu, els llacs que hi ha escam-

pats arreu de la serralada

ALT URGELL PirineusALT URGELL Pirineus

Carme

Invernón

La Guàrdia

(Llegenda

dels

Manairons)

Dolmen

Biscarbó

Les muntanyes de tot el món són plenes de

misteris, de llegendes. Els nostres Pirineus no

són pas una excepció a aquesta regla univer-

sal. Els primers pobladors d’aquestes muntan-

yes van saber trobar els boscos, en les roques

i en els rius una explicació mítica de la natura.

Les llegendes que ens han arribat fins avui a

través de la transmissió oral són el rastre d’a-

questa lectura del mon. Un món ple de prodi-

gis, de forces misterioses, d’éssers fantàstics

que ajuden (o perjudiquen) l’home en un medi

advers.

Què és el Món Màgic de les Muntanyes? Un

homenatge a aquest bagatge mític pirinenc,

massa poc conegut, i que ha estat a punt d’es-

colar-se pels racons de la història. Una aposta

de futur, també. Durant les festes de Nadal,

diversos punts de la Seu es transformen en

escenaris irreals que evoquen alguns dels ele-

ments fantàstics de la nostra cultura pirinenca.

Dins del marc del Món Màgic de les Muntanyes

podreu gaudir de:

Teatre, Cinema, Parc de Nadal, espectacles,

Caga Tió, Cavalcada de Reis, contacontes,

tallers, Concerts, trenets, inflables...

El món màgic de les muntanyes


OFICINA COMARCAL DE TURISME ALT URGELLPg. Joan Brudieu, 15 - Tel. 902 154 715 - 973 35 31 [email protected]

OFICINA TURISME DE LA SEU D’URGELLAvda. de les Valls d’Andorra, 33Tel. 973 351511 - www.laseu.org - [email protected]

CONSORCI TURISME DE LA SEUPlaça dels Oms, 1 - La Seu d’UrgellTel. 973 35 15 11 - 973 35 37 92

FONDA DEL LLACRestaurant-Terrassa. Piscina-TennisColl de Nargó (Lleida) - Tel. 973 38 30 22


HOTEL ANDRIA***Fundat a finals del s.XIX, un preciós edifici modernistaacull l’hotel on es combinen la tradició i la història amb laprofessionalitat i el confort. Les seves acollidores cam-bres, un sopar al jardí, els esmorzars a la terrassa i elsnombrosos racons plens d’antiguitat i petits detalls, fanque una estada a l’Andria esdevingui quelcom especial.

Pg. Joan Brudieu, 2425700 La Seu d’Urgell - LleidaTel. 973 35 03 00 - Fax 973 35 14 [email protected] - www.hotelandria.com

El passat divendres 6 d'octubre de 2006, el parador

de Vielha va acollir el Workshop Pirineus, una de les

accions més importants que aquest any contem-

plava el Pla de Promoció dels Pirineus, acordat per

la Generalitat de Catalunya, el Patronat de Turisme

de la Diputació de Lleida, el Patronat de Turisme

Costa Brava Girona i el Conselh Generau d'Aran.

Prop de 70 empresaris catalans del sector turístic

dels Pirineus es van entrevistar al llarg del dia amb

una cinquantena de turoperadors procedents dels

mercats belga, francès i espanyol. L'objectiu prin-

cipal d'aquestes trobades professionals és motivar

la programació de la zona pirinenca als catàlegs

d'operadors i agents de viatges i que aquells que ja

la programen ampliïn l'oferta.

Prèvia a la jornada de treball, Turisme de Catalunya

va organitzar una sessió de formació dirigida als

empresaris catalans sobre com fer rendible la seva

presència en una jornada de comercialització.

Pel que fa als operadors, també durant la jornada

prèvia, van participar en uns viatges de familiaritza-

ció per tal que coneguessin de primera mà, part de

l'oferta diversa del territori. En aquesta ocasió, els

productes que van centrar els viatges de prospec-

ció van ser la cultura, el wellness, el turisme actiu i

l'esportiu.

Pla PirineusLa marca Pirineus, creada el 2003, està formada

per les següents comarques: l'Alt Empordà, l'Alta

Ribagorça, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la

Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el

Ripollès, el Solsonès i la Vall d'Aran.

El conveni Pirineus pretén consolidar aquesta

marca i el model turístic que representa, posant en

valor els recursos turístics de les comarques que en

formen part i destacant la diversitat de l'oferta i la

seva capacitat per desestacionalitzar la demanda.

Els principals reptes de la marca són aconseguir

que s'identifiqui amb un producte de qualitat i amb

un desenvolupament turístic sostenible, i reforçar

els Pirineus davant d'altres destins competidors,

oferint una imatge de marca amb personalitat, d'un

territori ric i de paisatge únic, i d'una oferta variada.

A més de workshops i viatges de familiarització

com aquests que s'han dut a terme a la Val d'Aran,

dintre del conveni també es desenvolupen d'altres

accions promocionals de la marca Pirineus com ara

presentacions, participació a fires, campanyes de

publicitat en premsa especialitzada i divulgació de

la web Pirineus.

El turisme dels Pirineus en xifresSegons dades de la Direcció General de Turisme i

l'Institut d'Estadística de Catalunya, durant l'any

2005, més d'1,7 milions de turistes van visitar els

Pirineus. Els catalans conformen el 64% del total,

amb poc més d'un milió de turistes. Pel que fa al

mercat estranger, els Pirineus van rebre 413.000

turistes, xifra que suposa el 24% del total. En ter-

cer lloc se situa el mercat emissor de la resta de

l'Estat espanyol, que, amb poc més de 200.000

turistes suposa una quota del 12% del turisme total

que reben els Pirineus catalans

Aquesta trobada a la Val d'Aran va comptar amb la participaciód'una setantena d'empresaris catalans que van tenir l'oportunitatd'establir contactes amb operadors turístics de Bèlgica, França iEspanya en un sol dia.

Turisme de Catalunya organitza unamacro-jornada de comercialització amb una cinquantena de turoperadorsper vendre els Pirineus


La Vall de Lord, al nord de

la comarca del Solsonès,

és un espai privilegiat. En

ple Pre-Pirineu i envolta-

da d’altes muntanyes,

forma una espècie d’olla

natural on la policromia

de colors grisencs de les

seves muntanyes, combi-

nat amb el verd fosc dels

seus boscos de pins i

roures, li confereixen una

agradable sensació de

pau i tranquil·litat.

La Vallde Lord

Text: Jaume Fruitós i Sayol

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

uan s’arriba per primer cop a aquesta

amagada vall, es té una inesperada

sorpresa. Es vingui per on es vingui el

paisatge que s’obre davant els nostres

ulls canvia radicalment en pocs instants. De les pla-

nes de la Catalunya central, poc a poc el paisatge

va canviant, els boscos van guanyant terreny als

camps de conreu i la sensació de frescor es va

accentuant progressivament a mida que ens anem

endinsant per un terreny cada cop més abrupte.

Petits torrents i rierols ens porten fins a la vora de

joves rius com el Cardener i l’Aigua de Valls que

s’aiguabarregen en unes raconades plenes d’histò-

ria que, des de no fa massa anys, descansen sota

les aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall.

En aquesta vall encara es té el privilegi de poder

escoltar el silenci. Un silenci només trencat pels

cants de petits ocells boscans, com pinçants i

caderneres, o bé per l’oreig del vent fent gronxar les

branques de les extenses bagues de pi roig i roures

o pi negre, a les zones més altes de les serres del

Port del Comte o del Verd. Entre els boscos, de tant

en tant, una clariana en la que s’endevina un petit

mas envoltat de petits i esglaonats camps de con-

reu. Aquest és el paisatge de la Vall de Lord.

Muntanyes, boscos i, de tant en tant, en una claria-

na del bosc, la petjada humana aprofitant les zones

més planeres i protegides del fred.

Enmig de la vall, Sant Llorenç de Morunys capitale-

ja aquesta vall prepirinenca, arrecerada dels vents

del nord per les altívoles serres del Port del Comte i

del Verd. El poblet de La Coma i els diferents veïnats

de Guixers acaben de configurar administrativa-

ment aquesta vall.

El paisatge, sortosament, no ha estat massa alterat,

almenys si es mira en conjunt. Segurament si els

nostres avantpassats poguessin observar-lo des de

qualsevol de les nombroses talaies, no hi trobarien

massa diferència. Només a l’entorn de la vila de

Sant Llorenç de Morunys i també del nucli de La

Coma, el creixement urbanístic ha estat notori.

També a la Serra del Port del Comte, el desenvolu-

pament de l’estació d’esquí ha portat implícita la

construcció d’una urbanització força harmònica

amb el paisatge. Però a part d’aquestes concentra-

cions urbanes, a la resta de la vall el poblament és

més aviat escàs i fins hi tot té un aspecte pessebril.

Aquest paisatge fresc i tranquil ha estat des de fa

força anys un reclam turístic important. Sant Llorenç

de Morunys, principalment, i també La Coma, han

estat centres d’acolliment de famílies que busquen

la tranquil·litat i la frescor dels seus boscos. Les

seves aigües, fresquíssimes i cristal·lines, neixen de

deus més o menys abundants i tenen en les Fonts

del riu Cardener, procedent de les entranyes de la

Serra del Port del Comte, el seu màxim exponent.

Un altre atractiu pels estiuejants de dècades passa-

des fou la font sulfurosa de La Puda, en la qual mol-

tes persones hi feien novenes per guarir-se sobretot

de malúries a la pell. A part d’aquesta coneguda

font, se’n troben moltes d’altres, que amb les seves

aportacions donen vida a petits rierols, que formen

les amagades valls secundàries, acabant de donar

forma a aquest paisatge muntanyenc. Un paisatge

que amaga una història plena de vitalitat i en la que

si poguéssim retrocedir en un temps no massa llu-

nyà, hi trobaríem una estructura social força diferent

de l’actual. En són testimoni les nombroses cases

disperses per la muntanya, agrupades en forma de

petites parròquies, un bon nombre de les quals

malauradament resten abandonades i mig enruna-

des. Aquestes edificacions ens recorden com l’hà-

bitat humà ocupava qualsevol indret d’aquestes

valls per molt amagat i inhòspit que fos.

SOLSONÈS Pirineus

Fonts del

Cardener

Naixement

del riu

Cardener


Q

En aquesta vall encara es té el privilegi

de poder escoltar el silenci. Un silenci

només trencat pels petits ocells boscans,

o per l’oreig del vent fent gronxar les

branques dels arbres.

És en aquest aspecte on més ha canviat l’assenta-

ment humà. En l’expansió a l’entorn de les zones

més poblades i amb més serveis com Sant Llorenç

de Morunys, La Coma i La Pedra i en l’abandó dels

masos més llunyans i mal comunicats. Són parrò-

quies rurals com La Corriu, Montcalb, Vilamantells,

les Valls de La Pedra i Pratformiu, la majoria a l’en-

torn de petites ermites romàniques d’un notable

valor històric. A l’entorn d’aquestes construccions

religioses s’hi distribuïen petits masos, la majoria

força humils i autosuficients, aprofitant els fruits del

bosc, de la terra i de petits ramats ovins, cabrums

o vacums. El seu únic mitjà de desplaçament eren

les seves cames o a cavall de matxos o rucs que

seguien els estrets i costeruts camins de ferradura,

úniques vies de comunicació per l’interior de la vall

fins ben entrat el segle passat. Malauradament,

molts d’aquests camins, que tantes generacions

d’avantpassats havien trepitjat avui, han estat arra-

conats i fins i tot esborrats per modernes pistes

forestals que fan molt més còmode la comunicació.

Sort, entre d’altres, de les entitats excursionistes,

que amb el seu afany per recuperar la història local,

es cuiden de recuperar-los i donar-los a conèixer

senyalitzant itineraris com senders de gran recorre-

gut o caminades populars. Però vet aquí que mal-

grat aquesta notable millora en les comunicacions i

altres serveis com l’electrificació, la vida en aquests

masos dispersos ha pràcticament desaparegut, lle-

vat d’algunes excepcions, en que la reconversió en

habitatges de turisme rural o en segones residèn-

cies, hi torna la vitalitat, si més no durant períodes

curts de temps.

Així doncs, aquest paisatge tan variat, permet pas-

sar des de profunds i frondosos engorjats de rius

cabalosos, com el del riu Aigua de Valls, fins a cims

amb característiques alpines i pirinenques com el

Pedró dels Quatre Batlles, a la Serra del Port del

Comte, que amb gairebé 2.400 metres, és el sostre

de la vall i també del Solsonès. Cal destacar dos

tipus de morfologies en la distribució muntanyenca

de la vall. Al sud de Sant Llorenç de Morunys els

conglomerats configuren unes serres esquerpes, de

formes caòtiques, amb verticals parets que ama-

guen racons encisadors i salvatges, en els que la

petjada humana s’hi fa difícil. Són les serres de

Busa, dels Bastets i de Lord, aquesta última amb la

mola encimbellada pel santuari que dóna nom a la

vall. Aquestes són terres de tofonaires i carboners.

Fondalades de llegenda com els Llengots o

Vilamala, de les que se n’extreia el carbó d’alzina en

petites càrregues, tot seguint difícils carreranys, que

resseguien laberíntiques i profundes torrenteres,

algunes de les quals no els acaba d’arribar l’escalf

dels raigs de sol. Al nord, i arrecerant la vall d’a-

quests freds vents, les dues serres més altívoles, la

del Port del Comte i la del Verd, que es donen la mà

a Coll de Port.

Aquestes són serres calcàries, amb vessants atarte-

rats i amb cimals de formes suaus més aviat arro-

donits, formant prades extenses com el Pla de

Bacies al Port del Comte, o el Coll dels Belitres a la

del Verd. Aquestes prades són aprofitades, en èpo-

ques estiuenques, per nombrosos ramats comunals

ovins i bovins que busquen, en les herbes fresques

i tendres, l’aliment necessari per passar l’estiu

abans de tornar a baixar per Sant Miquel i disper-

sar-se en ramats unitaris al fons de la vall, durant la

resta de l’any.

Aquesta és també una vall plena d’història, que s’i-

nicia en l’establiment del monestir de benedictins

de Sant Llorenç de Morunys als voltants del segle X,

una joia del romànic català. A l’entorn del mateix

començà a desenvolupar-se la vila de Sant Llorenç,

que segles després s’especialitzarà en la fabricació

d’un teixit de llana rústec i gruixut anomenat drap

piteu. Aquesta indústria va donar, durant força

temps, prosperitat i riquesa a la vila. La confraria de

la Mare de Déu dels Colls, n’és el seu exponent

màxim; i com empremta ens ha deixat la magnífica

capella xorigueresca de la Mare de Déu dels Colls,

situada a la dreta de l’altar major de l’església.

Aquesta indústria tan especialitzada va iniciar la

seva decadència durant el segle XIX, fins que a la

seva segona meitat, desaparegué definitivament

degut a la competència del cotó.

La Vall de Lord d’avui és una vall plena de vitalitat,

ben comunicada i amb molts serveis. És una vall,

que com la majoria de valls pirinenques, basa la

seva economia al voltant del sector turístic gràcies

al seu magnífic entorn. A l’hivern, la neu a les exten-

ses pistes d’esquí de Port del Comte i els variats

paisatges, que ofereixen una policromia de colors

des de la primavera a la tardor, possibiliten la realit-

zació de la pràctica de nombroses activitats en con-

tacte amb la natura. El senderisme, amb dos sen-

ders de gran recorregut (GR-1 i GR-7 que combinen

a més un tram del Camí dels Bons Homes), un cen-

tre homologat de Bicicleta de Muntanya amb nom-

brosos circuits marcats, vies d’escalada, barran-

quisme i esports aquàtics a les aigües de l’embas-

sament de la Llosa del Cavall són algunes d’aques-

tes activitats. I també a la tardor els seus boscos

s’omplen dels preuats bolets en que els rovellons i

les llenegues en són possiblement les espècies més

rellevants.

Sant

Llorenç de

Morunys

Sant Llorenç de Morunys ha estat

des de sempre un centre d’acollida

de famílies que busquen un indret

fresc i tranquil on estiuejar.

SOLSONÈS Pirineus



Entre els gruixuts murs de pedra

del monestir de Sant Llorenç de

Morunys s’atresoren valuosos

testimonis de l’art religiós al llarg

dels segles: obres úniques com el

retaule gòtic de l’Esperit Sant, la

magnífica capella barroca de la Mare

de Déu dels Colls, o un magnífic

orgue restaurat recentment gràcies

als donatius dels veïns.

SOLSONÈS Pirineus

Al monestir de Sant Llorenç s’hi respira una sensa-

ció monacal, un silenci que ressona per les seves

gruixudes parets de pedra ajuntades en volta de

canó. Al seu interior, pels amants de l’art i en gene-

ral per hom que tingui la sensibilitat prou fina, és per

passar-hi una bona estona contemplant les dife-

rents joies que atresora. En primer lloc la magnífica

capella de la Mare de Déu dels Colls, que fou escul-

pida al segle XVIII amb fusta de pi negre del Port del

Comte. L’artista fou en Josep Pujol de Folgueroles.

El contracte fou signat l’any 1773 i es va tardar deu

anys en construir-lo i el 1784 es començava el seu

daurat, que va durar cinc anys més.

Altres peces dignes de destacar són els

retaules gòtics de l’Esperit Sant, obra d’en

Lluís Borrassà i el dedicat als arcàngels Sant

Miquel i Sant Joan, recuperat anònimament

fa pocs anys i que va ser pintat per en Lluís

Cirera. També cal fer esment del magnífic

orgue restaurat recentment, gràcies en bona

part a les donacions anònimes dels veïns de

la vall. Finalment, es pot accedir als claustres

que, com la majoria d’aquests espais, s’hi

respira una tranquil·litat difícil de sentir en

altres indrets i en que amb una mica d’imagi-

nació et pot semblar veure i sentir els monjos

benedictins fent oració.

Aquesta és la Vall de Lord, una vall plena d’història

que vol viure el futur sense perdre les seves arrels i

les seves tradicions en un entorn encisador que

malgrat el brogit de la vida actual vol conservar el

seu estat més autèntic i genuí. Tant de bo en aques-

ta Vall de Lord puguem, sense perdre el tren del pro-

grés, continuar escoltant el silenci només trencat

pels cants de petits ocells boscans, com pinçants i

caderneres, o bé per l’oreig del vent fent gronxar les

branques de les extenses bagues de pi roig i roures

o pi negre, a les zones més altes de les serres del

Port del Comte o del Verd.

Un altre indret que no es pot deixar de visitar és el

Santuari de la Mare de Déu de Lord. Encimbellat

dalt de la mola del mateix nom, trobem aquest san-

tuari que dóna nom a la vall.

Només s’hi pot accedir a peu, tot pujant un ben

arranjat camí de grau, ombrívol i empedrat. Us reco-

mano que la pujada a Lord la feu a poc a poc, pro-

curant gaudir de tots els detalls: les plantes, els

ocells i el dilatat paisatge. Respireu profund i dei-

xeu-vos amarar de la pau que us envolta. Quan arri-

beu a dalt, de ben segur que us sorprendrà la

majestuositat de l’edificació i sobretot de la seva

església. Fixeu-vos en la Mare de Déu bruna. És una

peça magnífica.

Finalment, els amants de l’art romànic, a la vall hi

trobaran nombroses mostres com les ermites de

Sant Serni de Vilamantells, Santa Creu dels Ollers,

Sant Martí de la Corriu i Sant Pere de Montcalb a

Guixers i Sant Lleí de Casa Bella, Santa Magdalena

de les Tragines o Sant Sadurní de la Pedra al muni-

cipi de La Coma i la Pedra

Jaume Fruitós i Sayol


SOLSONÈS Pirineus SOLSONÈS Pirineus

De visita al Monestir de Sant Llorenç de Morunysi el Santuari de la Mare de Déu de Lord

Sant Serni de

Vilamantells

Clot de Vilamala

des del Tossal

del Codó

a restauració d’un antic mas, a tocar del

poble de Sant Llorenç de Morunys, ha

donat peu a aquest petit hotel-restau-

rant que combina les formes arquitectò-

niques sòbries dels segles ja àmpliament vençuts,

amb formes, colors i guarniments propis dels

corrents interioristes de més rabiosa actualitat. En

el procés de rehabilitació però, s’ha tingut cura

d’emprar només els materials nobles, aquells que

n’han format part de tota la seva memòria; és a dir,

pedra, fusta, roba, calç, ferro ... La Serra de Busa al

sud i el conjunt Serra del Verd-Port del Comte al

nord, decoren un paisatge fresc i amable. Mentre

que l’hotel, és a quatre passes de les aigües del riu

Cardener, voltat de rouredes, pinedes de pi roig i

herbes de pastura.

L’oferta turística del l’Hotel-restaurant Monegal

s’assenta sobre dos pilars: Gastronomia i Cultura

Gastronòmicament, el restaurant es caracteritza

per una oferta sense grans redactats literaris ni ela-

boracions de gran complexitat. La condició neces-

sària en tots els factors que intervenen fins a situar

el plat damunt la taula és la QUALITAT. Qualitat

innegociable en les matèries primeres utilitzades,

en el servei, amb copa gran de cristall pels beurat-

ges, en l’acomodació amb cadires de pell i taules

àmplies de disseny propi, en la decoració i en l’am-

bientació, on la propietat fa de la música un signe

d’identitat rellevant, i finalment, amb cura de que la

presentació del producte satisfaci plenament els

sentits gustatiu, olfactiu i visual.

El segon pilar és potser el que confereix un signe

distintiu definitiu: la seva oferta cultural. Sorgida

d’una passió per la música per part de la propietat,

l’hotel ha creat la divisió Monegal Cultural, a partir

de la qual venen oferint concerts, recitacions de

poesia, conferències i exposicions de pintura,

escultura, fotografia... El tractament bàsic d’aques-

ta especialització, igual que amb la gastronomia, és

l’exigència qualitativa de tots els inputs, per tal d’a-

torgar a la manifestació artística, la preponderància

que es mereix i satisfer emocionalment per igual a

l’elenc artístic i al públic en general. En aquest

establiment s’hi ha escoltat el violoncel de Lluís

Claret o la veu de Carme Sansa entre molts d’altres

i a l’hora de publicar aquest article s’estan realit-

zant els dos últims recitals lírics del seu cicle de tar-

dor i s’està ultimant el cicle de primavera 2007 amb

una suculent programació

Gastronomia i cultura en perfecte fusióFotos: Gonzalo Sanguinetti

HOTEL-RESTAURANT-CENTRE HÍPICMONEGALAdaptat per a minusvàlidsGUIXERS (Lleida)Telèfons 973 49 23 69 - 609 77 32 [email protected]

L

Hotel/ Restaurant Hotel Monegal


VALL DE LORDla guia pràctica Solsonès - Lleida

La Vall de Lord ofereix una àmpliaoferta lúdica i esportiva. Lamoderna estació d’esquí alpí delPort del Comte, al terme munici-pal de la Coma i la Pedra, és undels principals atractius pelsamants de l’esport blanc; els ser-veis de lloguer de material, l’es-cola d’esquí, la guarderia, l’hos-talatge o la restauració, ajuden agaudir d’una estada plaent. Apocs quilòmetres també es potpracticar el esquí de fons a lespistes de Tuixent-la Vansa.

Els amants de la bicicleta demuntanya trobaran a SantLlorenç de Morunys un Centre deBTT amb tots els serveis i lesrutes, convenientment marcades,que els duran per llocs immillora-bles. Per als que els agrada lacalma, una manera de descobrirel territori, fins als racons mésamagats, és servir-se de la granvarietat de rutes com el GR 7, elGR1 o bé el Camí dels BonsHomes que prové del sud deFrança seguint els vestiguis delscàtars.

A més, gràcies a les característi-ques muntanyenques, la Vall ofe-reix la possibilitat de practicar

altres esports com l’escalada, eldescens de barrancs, el vol enparapent, la caça, la pesca, etc.

L’embassament de la Llosa delCavall obre també noves possibi-litats.

Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pg.122

AGENDA

ON MENJAR, ON DORMIR

En cotxe:En general les comunicacions amb LaVall de Lord, comparades amb les quehi havia fa uns anys, són prou correctes,(autopista des de Barcelona), hi ha pen-dent el traspàs de competències de lacarretera de La Llosa, la promesa carre-tera a Berga. Si es ve de Lleida, l’accés

és millor, gràcies al recent tram en fun-cionament Guissona-Solsona. La carre-tera més emprada si venim de Solsonaés la ruta de la Llosa del Cavall.

En transport públic:Amb autobús d’Alsina Graells, (la líniaBCN-Andorra) arribarem a Solsona. Hiha dos serveis diaris de dll. a dge. (matí

i tarda). Un cop a Solsona mitjançant lalínia d’Alsina Graells Berga-La Coma-Solsona podrem arribar a Sant Llorençde Morunys, (consultar horaris per lacombinació). També podem arribar aBerga amb la Línia Barcelona-Berga-Llívia, i aquí combinar amb la líniaBerga-La Coma-Solsona. Horaris i preus a: www.alsinagraells.es

QUÈ FER

ASSOCIACIÓ CULTURALPATRONAT MUSEU DE LA VALL DE LORD És un petit museu on es trobendiferents estris que utilitzava lapagesia, fòssils, eines de l'edatde pedra, els plànols de l'altardels Colls, fets a escala de canacatalana, i altres objectes d'inte-rès com una maqueta d'un telerde drap piteu. Consta de més de

2.000 peces d'alt interès antropo-lògic i de costumari. S'hi troben,també "pellofes", moneda decanvi a La Vall durant una època. L'actual edifici on es troba elmuseu havia estat la casa de laMare de Déu i era de la confrariadels Colls. Les visites cal concre-tar-les amb el Patronat del Museu-Sr. Canal- (973 49 20 25).L'edifici que acull les actuals ales

del museu era l'edifici que fou laseu de la confraria del Colls. Enrelatiu estat conserva els esgra-fiats i pintures original, així comels bancs on seien els confrares.Tot el conjunt està en fase de rea-condicionament i restauració enuna nova ubicació, amb l'impulsdel patronat del museu de La Vallde Lord.

QUÈ VISITAR

TOTS CAPS DE SET. DE NOV.II JORNADESGASTRONÒMIQUES DE TARDOR DEL SOLSONÈSDIVERSES POBLACIONSTOTA LA COMARCAOrganitzades des del Gremid’Hostaleria del Solsonès. 23restaurants de la comarca oferi-ran diferents menús de degusta-ció de cuina de temporada i decreativitat del Solsonès.

Durant les festes de Nadal, alpetit poble de Vilandeny, elsveïns surten al carrer per esceni-ficar diferents passatges del pes-sebre.

Festa dels tradicionals TresTombs i celebració de curses decavalls.

Els gegants ballen al so del Bufi,l’himne del Carnaval. Són els pro-tagonistes de la festa juntamentamb el ruc, el Carnestoltes, etc...

Exposició, mostra, degustació ivenda de trumfos, eines i maqui-nària antiga i moderna. Concursde pelar trumfos, premi al trumfode més pes, receptes de cuinaamb trumfos, etc.

CASANOVA DE LES FONTS Allotjament Rural Indep.Pupil·latge de cavallsCtra. de Berga a SantLlorenç de Morunys, Km. 19,2

LLINARS-CASTELLAR DEL RIU(Barcelona)Albert Cabra TubauTel. 937 441 011/ 696 166 454

[email protected]

CAL JAN RESTAURANT Especialitzats en peix.Obert divendres, dissabtes,diumenges i festius. Ctra. Tuixent, s/n LA COMA (Lleida) Tel. Rest. 973 29 92 70Tel. Part. 678 751 080

24, 26 I 31 DE DESEMBRE1, 6, 7 I 14 DE GENERPESSEBRE VIVENTARDÈVOL (PINÓS)

25 I 26 DE DESEMBRE1 I 7 DE GENERPESSEBRE VIVENTVILANDENY (NAVÈS)

20 I 21 DE GENERFESTA DE SANT ANTONISOLSONA I SANT LLORENÇ DE MORUNYS

3 I 4 DE MARÇFIRA DEL TRUMFOSOLSONA

DEL 15 AL 21 DE FEBRERCARNAVAL DE SOLSONASOLSONA

10 DE DESEMBREFIRA DE SANTA LLÚCIANAVÈS

COLL DE PORT REFUGI / RESTAURANTCuina de muntanya

Urbanització Bosc Berlà, 38LA COMA I LA PEDRA (Lleida)Tel. 608 130 184Fax 972 54 92 36www.canllobet.com - [email protected]

CASA VILASALÓ APTS.RURALS/ REST.

Casa de l’any 1069, restaurada, amb restes d’una torremedieval i rodejada per l’embassament de la Llosa delCavall. Dividida en 2 apartaments de 6 i 4 places (completament equipats). El restaurant ofereix una cuina caso-lana amb un toc personal i modern.

Ctra. de la Llosa de Cavall, s/nGUIXERS (Lleida)Tel. 973 49 23 [email protected]

LA CABANA D’EN GELIRESTAURANTCuina casolana amb tocs innovadors i ambientfamiliar. Obert de dimarts a diumenge, soparsdijous, divendres i dissabtes.

Ctra. de Sant Llorenç, s/nSOLSONA (Lleida)Tel. 973 48 35 82

VILLARÓ DE LA LLENA APTS.RURALS

Hem convertit les antigues quadres en acollidors allotja-ments per a sis, quatre o dues persones. Us obrim lesportes perquè hi feu estada i per uns dies pugueu des-connectar del batibull ciutadà, contemplant una posta desol o escoltant el silenci de la nit.

Casa Villaró de la LlenaLLADURS (Lleida)Tel. 606 509 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYSCtra. de Berga, s/n25282 Sant Llorenç de MorunysTel. 973 49 21 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SOLSONACtra. de Bassella, 1Tel. 973 482 [email protected]


ORÍGENS, M.C.Visites guiades. Rutes per la comarcaActivitats. Botiga de recordsc/ Castell, 7 SOLSONATel. 973 483 872 / 607 168 [email protected]

DEIXA’T PORTAR


COM ARRIBAR-HI

Casa rural Cal Marti (Vall de Lord)

A les rodalies de Port del Comte ens trobem amb el nucli rural de Vilamantells, for-

mat per masies antigues i aïllades. Situada a 1.075 metres d’altitud, en el paratge

d’interès natural conegut amb el nom de Busa-Els Bastets-Lord, i envoltada de

boscos de pins i roures centenaris, Cal Marti domina des de la seva privilegiada

alçada, les imponents serres de les Roques i el Tossal del Codó, i encara més lluny,

la serralada dels Bastets i de Busa.


l Solsonès amaga, entre les seves mun-

tanyes, un paisatge sorprenent: la Vall de

Lord, també coneguda gràcies a la seva

popular estació d’esquí alpí de Port del

Comte. En aquest entorn de cims agrestes, aigües

tranquil·les i un paisatge de natura inalterable tro-

bem la masia de Cal Marti. Aquesta és una de les

masies aïllades que formen el nucli rural de

Vilamantells, pertanyent al municipi de Guixers.

A la Vall de Lord, com a la resta del Solsonès, hi ha

molt poques concentracions de població. La major

part del territori està format per aquestes masies

disseminades al llarg de la comarca prepirinenca,

fet que ha donat lloc a que el Solsonès sigui cone-

gut com la comarca de “les mil masies”. Cal Marti,

però, es troba situat en un lloc privilegiat. Es tracta

d’una àmplia terrassa en el bosc, molt a prop del

Santuari de Lord, que permet a l’hoste d’aquest bell

allotjament rural una panoràmica increïblement

bonica de la Vall de Lord, en un entorn de pau i

silenci veritablement únic.

La masia de Cal Marti recull tres confortables allot-

jaments de turisme rural, tots ells amb tot tipus de

moderns serveis, i quan diem que té tota mena de

comoditats, és que volem dir de tota mena, DVD,

accés a internet, televisió de plasma, microones,

rentaplats, llar de foc, biblioteca, col·lecció de jocs,

etc., parlem de bon gust i amabilitat.

Tantes atencions...Perquè si hi ha alguna cosa que caracteritza a Cal

Marti i als seus propietaris, el matrimoni format per la

Montse i en Jaume, és la hospitalitat i la confiança.

Es pot dir que el tracte familiar i un servei personalit-

zat d’alta qualitat formen part de la idiosincràsia d’a-

quest allotjament. Tots dos són unes persones

extraordinàriament cordials i tot i que en Jaume no

sigui, com sí ho és la Montse, natural de la Vall de

Lord, els seus coneixements sobre la Vall són

amplíssims, avalant-se amb tres llibres sobre la

comarca i nombrosos escrits. Si el viatger té algun

dubte sobre els orígens de Sant Llorenç de Morunys,

sobre com arribar a les fonts del Cardener o simple-

ment on anar a fer un bon àpat, no ha de dubtar en

recórrer als seus experts consells.

Cal Marti i els seus tres allotjaments queden distri-

buïts en dues plantes. A la planta baixa trobem

dues habitacions dobles, una cuina menjador i la

sala d’estar amb llar de foc, així com una cambra

de bany adaptada per a l’accés de minusvàlids

físics. A l’ampli altell trobem una biblioteca, una

habitació doble i una altra cambra de bany equipa-

da amb columna d’hidromassatge. La totalitat de

l’allotjament disposa d’uns amplis finestrals per

gaudir d’unes panoràmiques precioses de la Vall.

I al jardí ens trobem taules i barbacoes per tal d’a-

profitar els moments de bon temps a l’aire lliure. Els

antics corrals han estat rehabilitats com a àmplies

sales per a poder portar a terme reunions o cele-

bracions de festes.

L’òptima situació de Cal Marti ens permet accedir

fàcilment a les pistes d’esquí de Port del Comte i

de Tuixén-La-Vansa. Però també podem visitar el

veí municipi de Sant Llorenç de Morunys, les fonts

del riu Cardener, l’embasament de la Llosa del

Cavall o un ric patrimoni romànic cèlebre per la

diversitat i la vàlua del mateix.

En definitiva, en aquest allotjament regentat per la

Montse i en Jaume, tot és harmonia, bon gust i

tranquil·litat, transmetent la pau que un busca en

una estada de turisme rural

E


FITXA PRÀCTICA

CAL MARTI

Camí del Santuari de Lord, s/n – 25285 Guixers. Lleida

Telèfon: 973 492 276 – 630 976 850 www.calmartircp.com

Per arribar s’ha de sortir des de Sant Llorenç de Morunys agafant la

carretera de Coll de Jou. A 1,5 km., a l’esquerra, trobarem el rètol indica-

tiu de Santuari de Lord i església romànica de Sant Serni del Grau. La

masia de Cal Marti es troba pràcticament davant de l’anomenada esglé-

sia de Sant Serni de la Grau.

CARACTERÍSTIQUES

Exterior: barbacoa, jardí, mobles de jardí, terrassa, zona d’aparcament.

Interior: bany compartit, bany a l’habitació, biblioteca, calefacció, xeme-

neia, cuina, col·lecció de jocs, menjador, DVD o vídeo, rentadora, renta-

vaixelles, llenya, microones, sala d’estar i televisió.

Idiomes: català, castellà, francès i anglès.

Per a minusvàlids: habitació adaptada per a minusvàlids.

Serveis: accés a Internet, disponibilitat de bicicleta, documentació sobre

la zona, sales per reunions o trobades.

Situació: accés asfaltat, casa aïllada, zona d’alta muntanya, accés senyalitzat.

HABITACIONS

3 allotjaments de 6 places cadascun amb:

· Cuina i menjador amb llar de foc.

· Dues habitacions dobles a la planta baixa.

· Un ampli altell amb 1 habitació doble.

· Dos banys complets, 1 adaptat per a minusvàlids i 1 altre amb

columna d’hidromassatge

· Servei d’Internet amb wi-fi.

· Televisió.

· Calefacció.

· Un ampli porxo amb panoràmiques.

. Antics corrals reconvertits en sales de reunions o trobades

PREUS:

Vivenda cap de setmana: 280 euros. (excepte dates especials)

Vivenda setmana completa: 660 euros.

Dies individuals: 150 euros per allotjament.

LLOCS D’INTERÈS

· Vall de Lord.

· Espai d’Interès Natural (PEIN) de les Serres de Busa-Els Bastets-Lord.

· Santuari de Lord.

· Serralada de Port del Comte.

· Estacions d’esquí de Port del Comte i Tuixén-La-Vansa.

· Sant Llorenç de Morunys.

· La Coma i la Pedra.

· Fonts del Cardener.

· Embassament de la Llosa del Cavall.


l Berguedà fa temps

que es coneix la

importància dels

camins... No només

pel seu ús turístic sinó pel bé que

han suposat durant anys per l’e-

conomia i la cultura d’aquesta

comarca. És per això que des de

les diferents administracions del

territori es treballa en la millora

d’alguns d’aquests camins, per

donar-los un ús turístic però

també social. És a dir, que servei-

xin pels turistes que visiten la

comarca per conèixer diferents

racons però també per fer-ne un

ús lúdic o de salut pels propis

habitants del territori.

Tots els camins objecte d’aques-

ta rehabilitació formen part d’al-

gun dels grans eixos vertebra-

dors de la mobilitat lenta de la

comarca inclosos en el que s’a-

nomena el mapa de mobilitat, un

document que defineix quina ha

de ser la xarxa de camins aptes

per al trànsit lent a la comarca del

Berguedà. Tot i estar en procés

d’el·laboració, ja se’n desprenen

alguns camins imprescindibles

per desenvolupar aquest tipus de

circulació.

El camí del coll de Jou.Aquest camí, originàriament, unia

la Cerdanya i el Berguedà, des de

Bagà cap a Urús passant pel coll

d’aquest nom. El topònim collet

de Deugràcies, just abans d’arri-

bar al coll venint de la banda ber-

guedana, mostra la duresa que

devia representar per a les perso-

nes –i animals- que havien de fer

aquest trajecte. La Roca-sança

és un altre dels punts emblemà-

tics d’aquest camí. Les tasques

de condicionament que s’han fet

d’aquest camí són la recuperació

del traçat original, desbranca-

ments i consolidació del ferm i

dels murets, elements que el fan

totalment recomanable de recó-

rrer. Els més caminadors poden

culminar l’excursió al cim de la

Tosa, mirador excepcional dels

dos costats de la serra del

Moixeró, en ple parc natural del

Cadí Moixeró.

El camí vell de Peguera. Tradicionalment, des de Cercs a

Peguera s’hi arribava pel camí

del coll de l’Erola i del coll

d’Hortons. Amb la industrialitza-

ció i l’explotació de les mines de

Peguera es va construir tot un

seguit de plans inclinats que per-

metien baixar i pujar les vagone-

tes que transportaven el carbó, a

més d’una via de servei que per-

metia el trànsit de persones.

Actualment, ambdós camins es

poden seguir perfectament i

constitueixen un itinerari esplèn-

did per conèixer una de les oba-

gues més interessants del

Berguedà i apropar-se fins al

poble, ara abandonat, de

Peguera.

El Berguedà, un paísde camins per explorarFont: Consorci de Turisme del Berguedà Fotos: Rafael López-Monné

A

La comarca del Berguedà ésuna comarca de muntanyaque queda lluny dels gransfluxos turístics de la costa,de les grans estacions d’es-quí i dels circuits monumen-tals. No obstant això, derecursos i d’oferta turísticano en falta. Poc a poc, elBerguedà va avançant en lalínia de l’especialització del’oferta turística, especial-ment de la millora delscamins històrics per donaruna oferta senderística dequalitat.

BERGUEDÀ PirineusBERGUEDÀ


El camí del castell de la Pobla de Lillet.Es tracta d’un tram molt curt de

camí que va des de la Pobla de

Lillet fins a les restes del castell

de la Vila. Per acabar de comple-

tar la ruta i fer-la encara més inte-

ressant es pot arribar fins a la

rotonda de Sant Miquel i l’esglé-

sia de Santa Maria de Lillet i

retornar a la Pobla pel camí ral

que portava fins a Ripoll.

El camí de l’aigua de Queralt.L’aigua corrent no va arribar a

Queralt fins que es va construir

una canalització que la transpor-

tava des de la mina on sorgia fins

al santuari. A l’hora de fer aques-

ta canalització va caldre fer un

camí que permetés fer les obres.

Actualment, aquest camí és una

joia: murs de pedra que susten-

ten el camí, ponts per travessar

petits torrents... I com a culmina-

ció, diverses escales per superar

un parell de graus abans d’arribar

a la capella de Sant Joan, ja prop

del santuari.

Els graus de Vallcebre.Quan la gent havia de baixar cap

a Fígols o Guardiola per motius

de feina, de devoció o d’esbarjo,

havien de fer-ho pel camí més

ràpid. Per això, per baixar des

dels cingles de Vallcebre cap als

pobles veïns, van excavar o

construir diversos passos a la

roca. Actualment, el grau de Sant

Climents, el grau del Jou, el grau

dels Boigs i el grau de la Mola

són passos encara perfectament

transitables i ben interessants de

recórrer. Diversos itineraris sen-

yalitzats ofereixen altres opcions

de descoberta.

El camí de Rotgers.A Borredà hi ha un antic camí que

mena fins a l’església romànica

de Sant Sadurní de Rotgers.

Recórrer aquest camí té com a

element motivador afegit el fet que

l’església està perfectament res-

taurada i es pot visitar (consulteu

horaris). El camí es troba senyalit-

zat com a GR 4. La tornada es pot

fer pel mateix camí o bé per un

sender local que, a partir del

Pontarró, retorna a Borredà pels

masos de Capdevila i el Pati

Per a més informació:

www.altbergueda.com

Recórrer aquests camins ens fa pensar enla duresa dels temps passats i rememorarla gran tasca feta pels nostres avantpas-sats de la qual ara podem gaudir. Totaaquesta feina es veurà reflectida propera-ment en una guia per a caminants curiososque tot recorrent aquests camins ensexplicarà les històries que els envolten.

AgendaDIVERSES POBLACIONSCUINA DEL BOLET

Menú del bolet. Organitzat pelGremi Comarcal d’Hostaleria iTurisme del Berguedà.Fins el 12 de novembre

SALDESFESTA MAJOR D’HIVERN4 de desembre

GIRONELLAFIRA DE LA PURISSIMAUn dels actes més destacats dela Fira és el tast del Blat de MoroEscairat, típic de la comarca delBerguedà. És una fira d’artesania,productes del poble, embotits... 8 de desembre

GUARDIOLA DE BERGUEDÀMERCAT DEL TIÓAbans de Nadal

BAGÀ I SANT JULIÀ DE CERDANYOLAFIA-FAIA

La festa consisteix en la cremad’unes torxes, anomenades FAIES,el capvespre de la vigília de Nadala partir del tradicional "Tocd'Oració" i d’un fons musical en elque destaquen les campanes deles esglésies. Quan les torxes que-den ben curtes, es fa una fogueraamb les restes, sobre la qual solensaltar els joves i al seu voltant esforma una rotllana de ball i de joc.24 de desembre

AVIÀCONCURS DE PESSEBRES ENMINIATURA Nadal

VILADAEXPOSICIÓ DE PESSEBRESARTESANALSDel 13 de des. al 10 de gener

PUIG-REIGMOSTRA D’EMBOTITS Gener

PUIG-REIGLA CORRIDALa Corrida és el nom amb què esconeix la festa de Sant AntoniAbat, una de les celebracionspopulars més tradicionals i arre-lades de la població.Gener

BAGÀFESTA DE L’ARRÒSFesta gastronòmica amb més deset-cents anys d’antiguitat cone-guda també com Apat pels pobres. 2n diumenge de febrer

BORREDÀMATANÇA DEL PORC3r diumenge de febrer

BAGÀBAIXADA DE TORXES27 de febrer

GIRONELLACERTAMEN COMARCAL UNIÓ OCELLAIREMarç


OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BERGUEDÀCtra. C-16 km. 96 - 08600 Berga - Tel. 93 822 15 00www.elbergueda.org - [email protected]

OFICINA TURISME DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀc/ Estació, 2 - Tel. 93 822 70 59 - [email protected]

SALDES. CENTRE D’INFORMACIÓ MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pl. Pedraforca, s/n. Tel. 93 825 80 05 - [email protected]

OFICINA D’INFORMACIÓ DEL PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ c/ La vinya, 1 - 08695 Bagà Tel. 93 824 41 51 - Fax 93 824 43 12

OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE LILLETParc Xesco Boix, s/n - 08696 La Pobla de LilletTel. 93 823 61 46 i 687 998 541 - [email protected]

CENTRE ORDENADOR D'ACTIVITATS DEMUNTANYA DE GÒSOL.Tel. 973 37 00 16 - [email protected]


a ruta té com a objec-

tiu principal divulgar,

pas a pas, les fases

de producció del

ferro, des de la seva

extracció a les mines fins a la

seva destinació final. Podrem

conèixer la història i l’ús tradicio-

nal de les mines a la indústria

siderúrgica andorrana, especial-

ment des del s. XVII al XIX, iden-

tificar el ferro en espais abans

imperceptibles, gràcies, per

exemple, al color de les roques o

a la composició de l’aigua i a la

vegada descobrir un paisatge

sorprenent, endinsant-nos a les

entranyes de la geografia andorra-

na.

Iniciem la nostra ruta a la Farga

de Rossell, entre les parròquies

d’Ordino i la Massana, propietat

de Joaquim de Riba i convertida,

actualment, en un centre d’inter-

pretació.

Aquesta farga va estar en funcio-

nament des de l’any 1846 i, jun-

tament amb la Farga Areny, va

ser la darrera en aturar l’activitat,

el 1876. Les seves dependències

són el testimoni del procés de

fabricació del ferro i permeten

conèixer al visitant l’evolució de

les tècniques d’obtenció del

mineral, a més de la història par-

ticular d’aquesta farga.

L’itinerari del ferro continua a la

vall d’Ordino, concretament a la

Mina de Llorts. Es tracta d’una

mina de dimensions reduïdes,

que va ser oberta pels especialis-

tes de l’Arieja a finals del s. XIX

per tractar de localitzar-hi noves

reserves minerals. Tot i així, mai

no va tenir una explotació comer-

cial. Té 30 metres de galeria i la

visita dura prop de 20 minuts.

Un cop a l’església de Sant Martí

de la Cortinada (Ordino) es

poden constatar algunes de les

aplicacions pràctiques del ferro

procedents de les fargues. El visi-

tant s’ha de fixar en els motius de

ferro forjat que hi ha a la porta

d’entrada o en les reixes de forja.

Finalment, entre els pobles

d’Arans i Llorts (Ordino) hi ha un

grup d’escultures de ferro con-

temporànies que formen part de

l’itinerari. El conjunt, inspirat en

els processos siderúrgics, és

obra dels autors Albert Carneiro,

Guy de Rougemont, Satoru Satu

i Mark Brusse

Farga Rossell. Carretera

general, la Massana - Ordino.

Tel. 00 376 835 852

Mines de Llorts. Obaga de

Llorts - Ordino.

Tel. 00 376 737 080

AgendaLA MASSANASANT ANDREU FESTA A ARINSALNovembre

SANT JULIÀ DE LÒRIA

CURSA DE SANT SILVESTRE30 de desembre

ANDORRA LA VELLA, LA MAS-SANA I SANT JULIÀ DE LÒRIAFIRA DE SANTA LLÚCIADesembre

SANT JULIÀ DE LÒRIAFESTA DE SANT JULIÀ7 de gener

CANILLO, ENCAMP I PAS DE LA CASAVIANDA DE SANT ANTONI17 de gener

SANT JULIÀ DE LÒRIAESCUDELLADE SANTANTONI20 de gener

A TOTES LES PARRÒQUIESCARNESTOLTESDegustació de brou a Ordino i ball a l’Óssa a EncampFebrer

DIFERENTS MUNICIPISDIADA DE LA CONSTITUCIÓ14 de març

LA MASSANASALÓ DEL CÒMICDel 19 al 31 de març


MINISTERI DE TURISME I MEDI AMBIENTC/ Prat de la Creu, 62 - AD500 Andorra la VellaTel: +376 87 57 02 - Fax +376 86 01 84www.andorra.ad - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIAAvda. Francesc Cairat Sant Julià de LòriaAD600 Sant Julià de Lòria - Tel. +376 84 13 52

OFICINA DE TURISME D’ANDORRA LA VELLAPl. de la Ronda - AD500 Andorra - Tel. +376 82 71 17

SINDICAT D’INICIATIVA - OFICINA DE TURISMEc/ Doctor Vilanova, s/n - AD500 Andorra la VellaTel. +376 82 02 14 - Fax +376 82 58 [email protected]

Itinerari del ferro a AndorraFont: Servei de premsa de Turisme d’Andorra

Fotos: Departament de Turisme del Govern d’Andorra

L

Familiaritzar-se amb la caixa dels vents o la trompa hidràulica, descobrir el ferro a les roques o a l’aiguai visitar una mina a la vall d’Ordino, són algunes de les moltes possibilitats que hi ha al Principatd’Andorra. La ruta del ferro posa de manifest la que per al país dels Pirineus va ser la principal indústriadurant segles: l’explotació minera.

ANDORRA PirineusANDORRA

“Carro de foc” de

Jordi Casamajor

FO

TO

: À

LE

X T

EN

A

l seu suau recorregut de forats par 3 i

par 4 permet a tots els jugadors, sigui

quin sigui el seu nivell de joc, una jorna-

da inoblidable. Fent honor al seu nom

de camp de muntanya, els forats s’adapten perfec-

tament a l’orografia de l’entorn i s’integren a la

vegetació autòctona de la Cerdanya.

El camp compta amb camp de pràctiques cobert,

putting green, zona d’approach i una casa club

amb lloguer de material i pro-shop. Es tracta d’una

primera fase d’un projecte que inclourà pistes de

paddle, cafeteria, activitats infantils, etc... creant un

complex per a tota la família.

Un concepte innovador globalEl concepte innovador de Golf Sant Marc no només

s’aplica al disseny del seu recorregut, sinó també a

la concepció dels Drets de joc: Ja estan comercialit-

zant els exclusius 100 primers “Drets D’ús” per un

valor de 3.000 euros (Iva no inclòs).

Amb l’adquisició d’aquest Dret D’ús, i mitjançant

una quota mensual, poden gaudir de la instal·lació

un adult i un menor de 22 anys.

Com a regal de benvinguda s’obsequia a aquests

100 primers socis amb un pack valorat en més de

3.500 Euros, que inclou green-fees gratuïts i des-

comptes per a jugar a altres camps, avantatges en

Pro-shop, classes de golf i/o cursos d’iniciació,

obtenció de handicap, entre d’altres.

El Golf Sant Marc disposa també de condicions

especials per a residents així com una extensa i

molt beneficiosa taula de correspondències amb

els altres camps gestionats per INGREEN GOLF

MANAGEMENT (Vilalba Golf, Golf Campo de

Layos, Cabanillas Golf Club, La Garriga Golf Best

18, Golf Taradell, Vall d’Ordino Golf Club i

Vallromanes Pitch&Putt)

En qualsevol cas, els jugadors que vulguin fer ús

del camp de manera puntual, poden adquirir un

green fee de 18 forats a partir de 25 EUROS


Una instal·lació per a tota la famíliaGolf Sant Marc

E

El passat mes d’agost va obrir les seves portes el GOLF SANT MARC – CLUB DE

GOLF PUIGCERDÀ. Es tracta d’un camp de golf de 18 forats executive, ubicat a la

finca Sant Marc, a poc més d’un kilòmetre del casc urbà de Puigcerdà.

GOLF SANT MARCFINCA SANT MARC - Camí de les Pereres, s/nPUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 11 40 00 [email protected]

El disseny del recorregut i la

concepció dels Drets de joc

són l’exemple palpable del

seu marcat caràcter innovador


l fet que estigui orien-

tada a llevant garan-

teix que els raigs de

sol, al vessant de la

solana, acariciïn la vall de bon

matí, cosa que hi atenua la sen-

sació de fred. La serra de l’Orri de

la Vinyola, per la seva posició, fa

de pantalla als vents freds de tra-

muntana i les nevades que com-

porta: les conegudes rufacades a

la Cerdanya. L’amplitud relativa

de la vall i la moderació dels seus

pendents resulten una garantia

de seguretat amb vista a les pos-

sibles i perilloses allaus, tot i que

amb una previsió alta —de grau 3

o superior— és millor no aventu-

rar-s’hi. D’altra banda, la suavitat

de la inclinació la fa assequible a

molts debutants que s’inicien en

l’ús de les raquetes de neu.

Normalment l’excursió més fre-

qüentada és travessar la vall de

cap a cap, és a dir, des del riu

Querol fins a la portella Blanca

d’Andorra, des d’on assolir per la

carena el cim de l’assequible pic

de la Portella (2.603 m) esdevé

fàcil. Però l’opció més atractiva,

tot i que ja demana un cert nivell

tècnic i de resistència, és l’ascen-

sió als pics d’Envalira. El més

septentrional, el pic Negre

d’Envalira (2.821 m), es troba

damunt del Pas de la Casa i la

capçalera de l’Arièja. El més alt, el

pic d’Envalira (2.825 m), té una

perspectiva excel.lent dels circs

glacials andorrans dels Colells i

dels Pessons, amb un panorama

que s’allarga des del Canigó fins

a la pica d’Estats, la Maladeta i

l’Aneto. Per la seva banda, el pic

sud d’Envalira (2.785 m) domina

completament la vall de la Llosa,

amb el Cadí com a teló de fons.

Solitud i silenci, en contrast amb

el brogit de les properes esta-

cions d’esquí del Pas de la Casa i

de Grau Roig, són dues compan-

yes que segurament ens acom-

panyaran al llarg del recorregut, el

qual és també realitzable amb

esquís de muntanya —amb el

consegüent descens més ràpid,

però completant el material amb

piolet i grampons perquè entre

l’estany Negre o de les

Passaderes o l’altiplà superior hi

ha una pala que ateny els 30º

d’inclinació i que amb neu dura

pot ser complicada.

Excursió amb raquetes de neuper La Vall de Campcardós i els Pics d’EnvaliraText i fotos: Manel Figuera

L

LA CERDANYA PirineusLA CERDANYA


La vall de Campcardós es troba al nord de la Cerdanya. Es tracta d’una depressió profunda, orientadad’oest a est, que des de la portella Blanca d’Andorra -on enllaça amb la vall de la Llosa- baixa fins a lavall de Querol a les rodalies de Porta. Al nord, la llarga serra de l’Orri de la Vinyola, amb els rocosos picsde Fontnegra (2.878 m), separa aquesta vall de la capçalera del riu Arièja, atlàntic, on hi ha les estacionsd’esquí de Porté-Pimorent i del Pas de la Casa. A migdia s’alça el massís del Puigpedrós, que amb els seus2.914 m és el tercer més elevat de la comarca.

Fitxa tècnica

Situació:Vall de Campcardós, una branca

de la vall de Querol (Cerdanya).

Accés:Per l’N-20 anem de Puigcerdà

a Porta, on agafem una pista

asfaltada a l’esquerra que passa

per sota de la via del tren i que

duu a un aparcament a l’altre

costat del riu Querol.

Desnivell acumulat: 1.348 m.

Altitud màxima: 2.825 m.

Horari total: 7.30 h.

Època aconsellada:desembre-març.

Risc d’allaus:Notable si ha nevat fa poc o si

les prediccions arriben al grau 3

(escala de l’1 al 5), sobretot a

partir de la pleta de Barrera.

Consells:L’excursió és llarga, però en

conjunt fàcil, només amb un

pendent de 30º entre l’estany

Negre i l’altiplà superior.

Material complementari:Piolet i grampons

Bibliografia:FIGUERA, M. La Cerdanya,

excursions amb raquetes de neu.

Vilassar de Dalt: Sinopsis, 1999.

Cartografia:Tossa Plana - Puigpedrós. Mapa

d’hivern amb guia annexa.

Granollers: Alpina, 2001.

Amb les

actuals

raquetes

de neu, molt

polivalents,

es pot

assolir un

bon nombre

de cims

pirinencs.

Les raquetes

de neu són

segures fins

a pendents

d’uns 30-35º,

sempre que

la neu sigui

estable.

Amb les

actuals

raquetes

de neu, molt

polivalents,

es pot

assolir un

bon nombre

de cims

pirinencs.

Les raquetes

de neu són

segures fins

a pendents

d’uns 30-35º,

sempre que

la neu sigui

estable.

Al principi,

com a

primer

contacte

amb les

raquetes, és

convenient

fer sortides

organitzades

amb guies

acompa-

nyants.

Els primers

raigs de sol

acaricien els

avellaners

del principi

de la vall de

Campcardós

LA CERDANYA PirineusLA CERDANYA Pirineus

Itinerari

1.500 m - 0.00 hSeguim la pista que s’acosta a un

repetidor. A continuació agafem

un camí senyalitzat —marques

blanques i vermelles del GR-107

o camí dels Bons Homes— entre

un bosc d’avellaners, bedolls,

freixes, pins negres i moixeres de

guilla. La inclinació augmenta.

Més amunt s’atenua i descobrim

la vall fins a la seva capçalera:

la portella Blanca d’Andorra. A l’es-

querra, despresos del Puigpedrós,

destaca la piràmide rocosa del

Peiraforca i l’agulla granítica del

roc Colom.

Quan sortim del bosc, travessem

uns matollars de bàlec —arbust

de la mateixa família que la

ginesta— que la neu pot cobrir,

per la qual cosa cal parar atenció

a no perdre el traçat del camí, ja

que avançar per damunt dels

bàlecs, sobretot quan la neu és

poc consistent, es fa pesat.

2.065 m - 1.30 h Deixem la cabana de Campcardós

a l’esquerra i creuem després el riu

d’igual nom per un gual. Els dos

estanys de Campcardós queda-

ran a la dreta, a menys altitud,

mentre ens acostem a la base del

Peiraforca, ratllat per canals.

Voregem en sentit ascendent

aquesta base, atenyem un petit

altiplà, travessem de nou el riu

per un nou gual en un gran pla i

guanyem altitud per l’altre costat.

La inclinació continua sent

moderada.

2.250 m - 2.15 h Arribem a la dilatada pleta de

Barrera. No gaire lluny ja de la

portella Blanca d’Andorra, que

tenim al davant, a l’alçada dels

últims pins negres ens desviem a

la dreta per cercar una poc mar-

cada canal que baixa de l’estany

Negre. El pendent torna a aug-

mentar, però és assequible amb

les raquetes posades. Al capda-

munt de la canal es troba l’estany

Negre o de les Passaderes, que

segurament ens costarà d’identi-

ficar perquè deurà estar total-

ment cobert de neu.

Creuem l’estany pel damunt i ens

dirigim a una altra canal més

ampla, a l’esquerra, que baixa de

l’altiplà superior. Fent ziga-

zagues, hi pugem sense proble-

mes si la neu és prou consistent

—30º d’inclinació—, però si no

ho és o, al contrari, s’ha endurit o

està glaçada, és molt possible

que aquí hàgim d’utilitzar el piolet

i els grampons. Un cop supera-

da, travessem l’altiplà en direcció

al pic de més a la dreta, assequi-

ble amb raquetes fins al capda-

munt.

2.821 m - 3.30 hSom al cim del pic Negre

d’Envalira. Baixem al coll entre

els dos primers cims, remuntem

un pendent curt d’uns 30º —de

vegades s’ha de fer amb piolet i

grampons— i per una carena

rocosa atenyem el cim del pic

d’Envalira (2.825 m, 3.45 h). El

descens i la posterior ascensió al

pic sud d’Envalira (2.785 m - 4.00

h) no té dificultats. Baixem d’a-

quest cim cap a l’altiplà i enlla-

cem amb l’itinerari de pujada

El Peiraforca

presideix la

vall des de la

cabana de

Campcardós.

Pujant a la

pleta de

Barrera

després de

travessar

el riu.

La portella

Blanca

d’Andorra i

la tosseta de

l’Esquella

contrasten

per la claror

i la foscor

durant

l’ascensió a

l’estany

Negre.

Els tres pics

de Fontnegra

destaquen

des del cim

del pic Negre

d’Envalira.

El cim del pic

Negre

d’Envalira es

veu així des

del pic

d’Envalira.

40 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 6968 Pànxing Pirineus

LA CERDANYA Pirineus

es raquetes de neu

són el producte d’una

necessitat imposada

pel mateix medi. En

indrets poc muntanyosos, les

que es fabricaven eren llargues i

amples, a fi d’ocupar el màxim

possible de superfície nevada. En

canvi, als Alps, als Pirineus i en

altres serralades tenien formes

estretes i curtes a fi d’adaptar-se

a les característiques del relleu:

accidentat, irregular i amb pen-

dents força pronunciats.

Aquestes són les que han evolu-

cionat per esdevenir avui esporti-

ves, abans de fusta i ara de plàs-

tic o d’alumini, reforçades amb

grampons inferiors, puntes

davanteres, fixacions a les botes

i alçadors de taló.

Sovint s’acostuma a fer la com-

paració entre els avantatges i els

inconvenients dels esquís sobre

les raquetes o a l’inrevés. Crec

que és millor no entrar-hi amb

detall perquè cadascú els valora

a la seva manera. Algunes perso-

nes que practiquen l’esquí de

muntanya veuen les que duen

raquetes amb una certa superio-

ritat, com si no estiguessin prou

capacitades per esquiar o els fes

por. És possible que en alguns

casos aïllats tinguin raó, però

aquesta visió és errònia.

Els esquís tenen dos grans avan-

tatges sobre les raquetes: els

descensos resulten més ràpids i

els flanqueigs, més segurs. Amb

els anys, però, he anat compro-

vant que les raquetes, en un

medi com el pirinenc, tenen

també els seus avantatges sobre

els esquís: no requereixen apre-

nentatge, són més lleugeres, s’a-

dapten a qualsevol bota, són

polivalents en molts terrenys, no

molesten quan es pengen a la

motxilla, són segures fins a pen-

dents de 30-35º i són molt més

econòmiques. Que amb pen-

dents superiors es tornen insegu-

res: doncs per això cal comple-

mentar-les amb l’ús del piolet i

dels grampons.

La conclusió a què he arribat és

aquesta: els esquiadors, normal-

ment —hi ha excepcions—,

acostumen a anar a esquiar, a

cercar pales, pendents i descen-

sos per gaudir del seu esport. Per

contra, no existeixen els raque-

tistes; és a dir, ningú no va a la

muntanya “a fer raquetes”. Les

raquetes, com els bastons, el

piolet o els grampons, formen

part del material que tot excur-

sionista s’emporta —o s’hauria

d’emportar— a la muntanya

durant la temporada d’hivern,

que pot durar, als Pirineus, des

de mitjan novembre fins ben bé

al maig.

Les raquetes són una estructura

plana, de formes diverses, amb

un tamís i una superfície perfora-

da, que es col·loquen sota la sola

d’una bota i que serveixen per

evitar que ens enfonsem a la neu

o que hi rellisquem si és dura o

glaçada. Gràcies a aquesta fun-

ció que tenen resulten avui un

complement necessari per a la

pràctica de l’excursionisme

hivernal. La Cerdanya, gràcies al

seu relleu més aviat suau, és un

marc incomparable, el millor de

la serralada pirinenca, per fer

excursions amb raquetes de neu.

Gràcies a les raquetes podrem

observar diversos aspectes de la

natura durant els mesos hiver-

nals a les nostres muntanyes,

des de la meteorologia i les allaus

fins a la vida vegetal i animal —

identificant petjades—, amb una

clara pretensió de preservar

aquesta natura, sens dubte el

nostre patrimoni més valuós

Hi ha qui assegura que les primeres raquetes de neu van aparèixer al Canadà i que arribarena Europa a mitjan segle XVIII. Aquesta hipòtesi, però, és refusada per altres fonts —que jocomparteixo—, les quals consideren que tant les raquetes com els esquís eren utilitzats percaçadors escandinaus a l’edat mitjana i per pobles siberians en èpoques encara més recula-des que es remunten al neolític (5.000 aC).

L

Què són les raquetes de neu

Les raquetes

permeten

alçar el taló i

s’adapten a

qualsevol

bota.


La gran vall del Pirineu

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ

Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected]

www.cerdanya.org - www.CadiMoixero.com

PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA

c/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ

Tel. 972 884 884 - Fax 972 882 283 CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA

sino

psis

.es

6 Km. de Lles de Cerdanya, la seva

orientació sud - sudest ofereix d’una

banda unes panoràmiques excepcio-

nals sobre la sempre majestuosa Serra

del Cadí i de l’altra, unes pistes ideals per gaudir de

la neu i del sol. Amb una bona varietat de circuits

per tot tipus de nivells, us trobareu a la zona d’es-

quí nòrdic més gran de l’estat, ja que juntament

amb l’estació veïna d’Aransa, s’ofereix un domini

esquiable de 68 Km.

A peu de pistes, hi ha l’edifici del lloguer de mate-

rial, on hi trobarem material tant de tècnica clàssi-

ca com de patinador així com raquetes de neu i tri-

neus. També s’hi troba una petita botiga amb els

accessoris imprescindibles per esquiar.

Gràcies a l’escola d’esquí podrem millorar les dife-

rents tècniques tant amb classes particulars com

amb els cursos de cap de setmana que s’organit-

zen juntament amb l’Hotel Mirador. Aquests cursos

ofereixen tot el necessari per iniciar-se en aquest

esport amb els avantatges d’un molt bon preu i la

facilitat de coordinar-ho tot en una sola trucada.

També l’escola organitza el parc de neu perquè els

més petits estiguin entretinguts mentre els grans

esquien tranquil·lament.

Al costat del lloguer hi trobarem el Restaurant, on

podrem gaudir dels àpats típics de la Cerdanya en

un entorn incomparable i una mica més enllà hi ha

el Refugi Cap del Rec, un dels pocs llocs on

podrem dormir ben bé a peu de pistes.

Pels que vulguin alternar altres activitats a Lles

també hi ha dos circuits senyalitzats per raquetes,

un que ens porta fins el Refugi del Pradell (i que con-

tinua fins la Tossa Plana de 2.916 metres) i l’altre que

va fins l’Estany de l’Orri. Ambdós circuits ens con-

dueixen entre els boscos de pi negre de Lles.

Més informació: www.lles.net

Estació d'esquí i muntanya

A

Lles


olt a prop de les principals ciutats

catalanes trobem l’estació d’esquí de

Masella, situada enmig d’un paisatge

totalment alpí i mirador privilegiat

sobre la vall de la Cerdanya, una de les que té més

hores de sol de tot el Pirineu.

Amb 65 km esquiables (54 pistes i 19 variants)

gaudireu del desnivell esquiable més gran de tot el

Pirineu oriental: 935 metres des del cim de la Tosa

d’Alp (2.535 m) fins al Pla de Masella (1.600 m).

La temporada d’esquí i de surf de neu de Masella

és de les més llargues del Pirineu, ja que la privile-

giada situació de la muntanya assegura gran quan-

titat de neu d’excel·lent qualitat durant mesos.

Gràcies als remuntadors moderns, còmodes i

ràpids que teniu a la vostra disposició salvareu els

935 metres de desnivell en només 13 minuts. Dels

13 remuntadors de l’estació, 4 són telecadires (3

de desembragables), 7 telesquís, 1 telecorda i 1

cinta transportadora, que és ideal per fer els pri-

mers progressos sobre la neu.

La completa xarxa de neu artificial, que ha estat

millorada temporada rere temporada, ja compta

amb 380 canons, que cobreixen tot el desnivell

esquiable de l’estació i 30 km de pistes. Aquesta

temporada s’ha ampliat novament tot el sistema de

neu artificial i s’han fet noves inversions a tota la

zona de la Pleta per garantir la presència de bona

neu durant tota la temporada al parc de neu de la

Pleta.

A l’snowpark hi ha big jumps, baranes, calaixos,

rainbows, una “S” de 12 metres i fins i tot dos nous

telesquís per remuntar el desnivell sense haver de

fer cap esforç. També podeu gaudir de l’espectacle

des de la nova grada que s’ha construït o des de

la nova àrea de pícnic mentre recupereu forces.

Per garantir la màxima comoditat dels esquiadors i

surfistes, tots els serveis estan concentrats a peu

de pistes, al Pla de Masella (cota 1.600 m): taqui-

lles, lloguer de material, espai d’snowboard, arma-

ris guardaesquís, escola d’esquí i snowboard, Jardí

de Neu, Caseta dels Nens, botiga d’esports, servei

mèdic, bars i restaurants, aparcaments, allotja-

ment... A més a més, també hi ha bars i restaurants

amb terrasses solàrium i vistes indescriptibles

situats en punts estratègics de les cotes intermè-

dies de l’estació.

I per si tot això fos poc, amb el forfet Alp 2500, que

permet esquiar i surfejar a Masella i a la Molina, es

pot accedir a un domini esquiable de 118 km, 29

remuntadors i 770 canons de neu artificial

L’estació alpina més properaMasella

M

MASELLATelèfon 972 144 000Fax 972 890 078 - infoneu 972 890 [email protected] - www.masella.com

estació d’esquí de fons de Guils

Fontanera es troba dins del terme de

Guils, a la comarca de la Cerdanya, a

tan sols 12 km de Puigcerdà. Es trac-

ta d’una estació envoltada d’una gran extensió de

bosc de pi negre, la situació de la qual permet als

esquiadors i visitants gaudir d’una extraordinària

panoràmica de la comarca, des del massís del

Carlit fins a la serralada del Cadí.

La seva situació geogràfica a 1905 m d’altitud i en

una vessant d’influència atlàntica, proporciona a

l’estació un llarg període d’innivació.

Tothom que desitgi introduir-se en aquest esport, o

simplement gaudir d’una tranquil·la passejada, té a

la seva disposició tota una sèrie de recorreguts a

la seva mida, amb traçats que combinen boscos i

clarianes. Quan l’estació es troba en ple rendiment

ofereix a l’esquiador fins a 45 Km de pistes, amb

una xarxa de 25 circuits independents i interco-

nectables de nivells i dificultats molt diversos. Una

altra alternativa que ofereix és el circuit de natura

de 10 km de distància per passejar amb raquetes

de neu.

Aquesta estació, inaugurada l’any 1992, pertany al

pintoresc poble de Guils de Cerdanya, típic muni-

cipi cerdà, dedicat principalment al sector agrícola

i ramader. La bellesa que ofereix el seu entorn ha

fet de Guils un lloc de visita turística per excel·lèn-

cia. Prova d’això és el fet de que sigui un dels

punts pels quals discorre el sender transpirinenc

GR 11 (amb punt de partida a Llançà i arribada a

Donòstia).

Per accedir a les pistes cal arribar fins a l’entrada

del poble. Un cop allà trobarem la cruïlla amb la

pista que arriba al Pla de Fontanera, a 1900m d’al-

çada, de 7 km de distància.

Les pistes estan equipades amb

tot tipus de serveis: lloguer de material, monitors

titulats, bar-restaurant, punt d’informació, etc., a

més d’un equip humà que treballa per tal de que

les vostres estades a Guils Fontanera siguin més

que agradables

NovetatsArranjament de pistes

Ampliació del lloguer

Ampliació de cuina

Activitats28 de desembre RONDES NOCTURNES

14 de gener MARXA FONTANERA (25 km i 10 km)

20 de gener XIa ESQUIADA NOCTURNA (12 km)

Turisme i esport per excel·lènciaGuils Fontanera

L’

GUILS FONTANERATel. 972 19 70 [email protected]

Pànxing Pirineus 7574 Pànxing Pirineus

mb el repte del Campionat del Món

d’Snowboard La Molina 2011 i la Copa

del Món d’Esquí Alpí femení el 2008,

l’estació de muntanya de La Molina ha

aprofitat els mesos d’estiu perquè les instal·lacions

i els equipaments estiguin a punt a l’inici de la tem-

porada d’hivern. Enguany, s’estan enllestint els tre-

balls de construcció del nou edifici de serveis, que

acollirà la clínica, el nou telecadira Alabaus, la

remodelació de les pistes del sector Pla d’Anyella i

l’ampliació de la xarxa de producció de neu en

algunes pistes.

Nou telecadira Alabaus(5.000.000 €)El nou telecadira desembragable de 6 places,

substitueix a dos telesquís en paral·lel. La capaci-

tat de transport de viatgers s’augmenta considera-

blement, passant de 1.400 a 3.000 esquiadors per

hora. S’han col·locat totes les pilones i s’estan fina-

litzant les estacions superior i inferior.

Producció de neu i remodelació de pistes al sector Pla d’Anyella (1.650.000 €)S’ha remodelat les pistes del sector Pla d’Anyella i

muntat una extensió de la xarxa de canons de neu

a les pistes Alabau, Pedró i Corriol. S’està treballant

en la construcció del nou llac i la nova sala de bom-

bes. Actualment, es procedeix a la revegetació de

les pistes remodelades.

Nou edifici de serveis Font Canaleta (1.200.000 €)A la zona de Muntanya Sagrada s’està treballant en

l’edifici de serveis que està previst que s’inauguri

aquesta propera temporada. Aquest edifici ubicarà

la nova clínica, una zona de picnic, taquilles, lava-

bos, les consignes i el lloguer de material.

Cal destacar que tots els serveis que ofereix aquest

nou edifici estan adaptats a les persones amb

mobilitat reduïda i que aquesta obra s’emmarca

dins del projecte d’adequació de totes les

instal·lacions de l’estació a les persones amb algun

tipus de discapacitat.

Ja s’ha finalitzat l’estructura externa i es treballa a

bon ritme en els interiors de l’edifici

Prepara la temporada d’hivernLa Molina

A

LA MOLINATel. 972 89 20 31 Fax 972 14 50 48 [email protected]


El complex turístic Resort Alp 2500,

empresa presidida per Salvador Batlle,

situat a la bonica comarca de la

Cerdanya, és un projecte complet i

divers per a tota la família.

Per aquesta temporada d’hivern, el

Resort amplia la seva oferta inaugurant

aquest mes de desembre l’Aparthotel i

els Apartaments turístics. Per a la seva

explotació, s’ha arribat a un acord d’as-

sociació amb la Cadena Guitart.

La Cadena Guitart, amb seu a Lloret de

Mar, compta amb l’experiència d’una

cadena d’hotels a Catalunya. En forma

part l’Spa&Wellness Institut Gem, un

dels centres més avançats en wellness i

salut. El seu president, en Climent

Guitart té arrels a la Cerdanya i ha sentit

un especial impuls per compartir aquest

projecte amb el Resort.

Guitart Hotels també està implicada en

un dels projectes actuals més impor-

tants de la Costa Brava, el nou casino de

Catalunya, que s’ubicarà a l’hotel Guitart

Monterrey. Un projecte que compren un

casino, una sala de convencions i

congressos, uns jardins per a expo-

sicions i altres esdeveniments, etc.

Els apartaments de l’Aparthotel,

amb espectaculars vistes de la vall i

de d’estació d’esquí de La Molina,

estan totalment equipats amb capa-

citat entre dues i vuit persones.

Disposen de parquet, vitroceràmica,

microones, calefacció, TV amb

canals internacionals, servei de

neteja, pàrquing i traster entre d’al-

tres.

Durant la vostra estada, disposareu

de tota mena de possibilitats de

lleure, no només perquè està situat

a peu de pistes de la Molina, sinó

perquè un cop acabada la jornada

d’esquí, sense necessitat de des-

plaçar-se, podreu gaudir d’una

variada oferta d’APRÈS-ESQUÍ.

En el mateix complex, trobareu un

important centre comercial amb

Burger King, la Salomon Station,

l’Indoor- Disco-Pub, el restaurant

Tapas-Bar i una bolera. I abans de

finals del 2006 es complementarà

l’oferta amb el wellness-center amb

piscina coberta climatitzada, solà-

rium, jacuzzis, banys de vapor,

sauna, gimnàs, etc.

Un autèntic complex des d’on

podreu gaudir de multitud de ser-

veis en un mateix espai..

Situat a peu de pistes de La Molina, a pista llarga,

ofereix multitud de possibilitats per aquest hivern

Plaça Pista llarga - LA MOLINA

Tel. 972 89 27 27 - [email protected]

972 89 27 21 972 89 27 29 972 89 27 17 972 89 27 19 972 89 27 29 902 34 70 34

Resort ALP2500

us ofereix multitud

de serveis en un

mateix espai

ResortALP2500

Salomon Station

La Salomon Station és el primer i únic centre d’activitats “outdoor” delpaís i ofereix un gran nombre d’activitats i de lleure per a tothom.

ACTIVITATS D’HIVERN• Escola d’esquí i snow• Lloguer, venda i reparació de material• Club infantil d’esquí i snow• ‘’Perfect Day’’: Activitats a mida de freeride, freestyle (esquí i snow)

a tot el Pirineu.

+INFO: www.grupoelements.com

www.guitarthotels .com902 34 70 34

L’estació per a tothom:pels més experts i perals debutants

PortePuymorens

aradís del

freeride i el

f reesty le ;

privilegiada

per la seva orientació

nord-oest i pel seu clima

assolellat, Porté rep la

majoria de tempestes de

neu, oferint als seus visi-

tants un magnífic man-

tell nival que perdura fins

els darrers dies de la

temporada.

Les mítiques canals de

Porté i els seus itineraris

salvatges enmig del

bosc conviuen amb

unes pistes pensades i

dissenyades per oferir al

debutant un aprenentat-

ge còmode i segur.

L’Snowpark de Porté,

acull el perfeccionament

i la progressió de tota

una generació de frees-

tylers.

P

El gran viatge nòrdicAransa

uan arriba

l ' h i v e r n ,

a q u e s t

m e r a v e -

llós paratge pirinenc que

és la muntanya d'Aransa

queda cobert d'un man-

tell blanc: la neu.

L'estació d'esquí es

converteix en un dels

indrets més atractius per

a la pràctica d'activitats

a la neu. L'esquí nòrdic

és l'activitat principal de

l'estació, però també

podeu fer excursions

amb raquetes, passar un

dia a la neu amb la famí-

lia o senzillament disfru-

tar d'un bon àpat, típic

de muntanya, al restau-

rant de l'estació.

Aransa compleix aques-

ta temporada el seu dis-

setè aniversari. Durant

aquests disset anys l'es-

tació ha anat millorant la

seva oferta de serveis.

Actualment, trobareu 32

quilòmetres de circuits

acuradament traçats,

variats i aptes per a tots

nivells, entre boscos i

amb magnífiques pano-

ràmiques de la Serra del

Cadí; trobareu la presti-

giosa escola d'esquí

"Snow Station"; amb un

bon servei de lloguer de

material; i un reconegut

restaurant: el Fornell.

La distància que separa

Aransa dels grans nuclis

de població de Cata-

lunya fa que sigui possi-

ble desplaçar-se en un

sol dia a gaudir de l'es-

port i de l'entorn. Per als

qui volgueu allargar la

vostra estada, el poble

d'Aransa i els del seu

voltant us ofereixen una

variada oferta d'allotja-

ments rurals de gran

qualitat.

Q

REGIE MUNICIPALE des Sports et des loisirsChalet d'Accueil 66760Tel. 0033 468 04 82 41 Fax 0033 468 04 86 [email protected]

ESTACIÓ D’ESQUÍ NÒRDIC25726 ARANSA (Lleida)Tel. 973 29 30 [email protected]

arà cinc anys aquest hivern, que s’orga-

nitzen a l’Alta Cerdanya, al poble

d‘Osseja, amb un èxit cada any més

evident, les diades de l’excursionisme

català. La reeixida d’aquesta actuació prové d’una

sensibilitat molt cerdana, la de viure unes estones

de convivència sense cap traça d’escollisme, però

amb la voluntat de produir una obra sòlida i profi-

tosa per a tothom.

La llengua és la que un prefereixi, francès pels uns,

català pels altres. L’important és entendre’s entre

amics, la intenció és que tinguin la paraula tots els

que viuen a la Cerdanya, els que hi treballen…

Cada any es desenvolupa un tema però amb la lli-

bertat d’ultrapassar-lo. És per això que vam viure

moments emocionants amb l’evocació del Canigó

de Mossèn Cintó, amb vídeos i projeccions de dia-

positives per descobrir les muntanyes Pirinenques

a través d’excursions hivernals o primaverenques i

amb xerrades dels adolescents d’Alta Cerdanya.

Sempre ens agrada, mentre sigui possible, passar

més temps parlant sobre el tema escollit.

El febrer del 2007, a la sala de festes d’Osseja, ens

trobarem com cada any, per evocar aquesta línia

artificial que esqueixa la Cerdanya des de més de

tres segles: la frontera, o la ratlla, si voleu. Com la

van viure els cerdans? Com la viuen? Com hauran

de viure-la? Pels cerdans és una fractura que

separa germans o un guionet que van utilitzar eco-

nòmica, política i militarment sense oblidar mai

que som una unitat geogràfica i històrica.

Les xerrades, les intervencions, les projeccions,

els debats es viuen el dissabte des de les 3 de la

tarda fins a la nit, quan ens espera un sopar de

germanor. N’hi ha molts que també gaudeixen de

l’excursió amb raquetes que s’organitza diumenge

al matí. Són moltes desenes d’apassionats per

caminar unes horetes a dalt del massís del

Puigmal. I si el temps ho permet, divisarem

Montserrat des del nostre Pirineu Català

Més informació:

OFFICE DU TURISME ET DU CLIMATISME

11 place Ste Lucie, 66340 OSSEJA (França)

Telèfon: 0033 468 04 53 86

rmtc- [email protected]

Una festa cerdana transfronterera

Les diades de l’excursionisme català

F

ON MENJAR

LE CAFÉ DE LA FRANCE1, Place de Sain Pierre66540 OSSEJA (França)Tel. 0033 468 04 20 59

PREUS FORFET TEMPORADA 06-07(abans 19 novembre)Porte-Puymorens sol:Adults 250€/ Estudiants 200€/Nens 180€Porte-Puymorens + Ax LesTermes + Grand Valira:Adults 275€ / Estudiants 225€/Nens 205 €

XARCUTERIA BONZOM&FILSCarn de Cerdanya/Capcir. Xarcuteria ceretana casolana (visiteu l’assecador de pernils durant les vacances escolars)Especialitats de foie gras d’ànec i salmó fumat (fet acasa). Acompanyaments i grans vins de la nostra cava.Horari: de 8 a 12.30h - de 15 a 19.30h (tancat els dilluns i dimecres)

Ctra.Principal, SALLAGOSA (França)Tel. 04 68 04 71 53 www.bernard-bonzom.com

CAMPING LE PUIGMAL***Rute ForestiereERR (França)Tel. 0033 468 04 71 83Fax 0033 468 04 04 88www.camping-le.puigmal.com

CAMPING LAS CLOSAS***

1, Place Sant GenisERR (França)Tel. 0033 468 04 71 42 www.camping-las-closas.com


SALAISONS DE CERDAGNEXARCUTERIA - CARNISSERIAXarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2BOURGMADAME (França)Tel. 0033 04 68 045 271Fax 0033 04 68 045 373

lticervice treballa en seguretat i qualitat,

modernització dels equipaments, fideli-

tat amb els treballadors i en altres parà-

metres que augmenten la seguretat i

tranquil·litat a les pistes. Ho trobem indispensable

quan sabem que pel nostre domini esquiable pas-

sen cada temporada més de 5 milions de passat-

gers als nostres remuntadors.

Una gestió bona i claraAlticervice escolta constantment els seus clients.

Amb l’ànim de millora continua, oferim un llibre de

reclamacions obert a totes les demandes, així com

un qüestionari que entreguem a peu del telecadira,

per tal d’obtenir informació. És així com hem detec-

tat alguns petits defectes com ara el temps d’espe-

ra als remuntadors, l’atenció a l’arribada del teleca-

dira o la mancança de pistes esportives.

Novetats i activitats per a tota la famíliaMalgrat que la demanda acostuma a ser per les

pistes més difícils, hem de reconèixer l’èxit de les

pistes verdes i blaves. Cada cop més, els nous

equipaments permeten baixades més atractives.

Per aquest hivern els esforços van destinats a la

renovació i modernització dels remuntadors, que

representen un 97% de l’activitat.

Un ascensor per unir Pyrénées 2000 i Font-Romeu!No hem oblidat l’esqui nòrdic, durant l’estiu hem

tingut cura de més de 100 km de pistes de fons,

sempre respectant el medi ambient i l’entorn.

Volem satisfer aquesta clientela, que no per ser

menys nombrosos els hem d’oblidar. A Font-

Romeu Pyrénées 2000, una estació molt familiar,

l’esquiador alpí o el nòrdic es trobarà a gust.

La instal·lació d’un telecadira desembragable que

arriba al restaurant “du Levant” i més enllà del Coll

del Pam, permet doblar la capacitat de transport,

sense deixar de banda el confort. Les cadires són

de 6 persones i la rapidesa de rotació es multiplica

per 2, afavorint la circulació dels esquiadors per

diferents zones.

Canvis a Pyrénées 2000Gràcies al canvi del vell telecadira biplaça, per un

meravellós de quatre places, l’aïllament de les pis-

tes cara nord de Pyrénées 2000 queda enrere,

reprenent tot el valor a les pistes “Bouton d’or” i

“Perce Niege”. Ara els esquiadors poden arribar-hi

fàcilment.

Mirant al nord a Font-RomeuCap a la vessant nord (pistes de campionats, com-

petició...) el telecadira “des Aveillans” passa a ser

de tipus desembragable de 4 places. La seva capa-

citat de transport augmenta de 1.700 a 2.400 pas-

satgers/hora. Des de febrer del 2006, el telecadira

de 4 places “Du Col Rouge”, instal·lat entre l’esta-

ció intermitja i el cim “Du Diable”, canalitza el 50%

del fluix de les pistes cara nord, resultant-ne un cir-

cuït molt més esportiu associat a les pistes més

tranquil·les.

El trajecte d’aquesta vessant està fet per un teleca-

dira de quatre places, entre el coll del “Pam” i la

“Gallinera”, dotat d’una línea baixa per evitar els

efectes de la Tramuntana.

D’aquesta manera s’aconsegueixen reduir les cues

per tornar a Font-Romeu, al mateix temps que

queda doblada la seguretat per un telesquí. El 2003

es preveia una inversió de 22 milions d’euros per

millorar les seves pistes. Actualment ja és de 30

milions.

Els propers projectes que tenim perdur a terme d’aquí a tres anysAmb l’aprovació de les autoritats competents, està

en projecte la creació de 6 noves pistes vermelles i

negres en el sector de “Avellans” i “Farneils”. La

creació d’aquestes pistes es farà sempre amb res-

pecte pel medi ambient, i des de la meravellosa

carretera de les “Bouillouses”, les pistes gairebé no

es veuran. Hem après a respectar les espècies ani-

mals i vegetals autòctones.

A curt termini disposarem de nous recursos d’aigua

que permetran fer una producció de neu de

1.000m3/hora a 3.000m3/hora, amb l’ajuda de

canons d’última generació.

Aquest projecte és de gran importància ja que la

durada de la temporada sabem que està subordi-

nada al fred!

Font-Romeu Pyrénées 2000

A

FONT-ROMEU PYRÉNÉES 2000

Tel. 0033 468 30 68 30

www.font-romeu.fr

Altiservice és una filial de la ‘’Lionnaise des

Eaus’’, que gestiona 5 estacions als Pirineus

entre les quals es troben Font-Romeu i

Pyrénées 2000. Des del 2003 s’ocupa tant a

l’estiu com a l’hivern del domini esquiable i

els remuntadors.


escobriu l’encant d’un poble típic

cerdà, pas a pas, carrer rere carrer, on

l’agricultura ha conservat la memòria

de l’ofici de picapedrer… Voltar per la

plaça fins a l’església romànica, el cor del poble

amb les seves campanes que marquen el pas del

temps, visitar el museu del granit i els tallers de

pedra, la capella del Belloc... per acabar amb un

bany d’aigües calentes i relaxants als Banys de

Dorres.

Els banys romansEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una

vista impressionant dels cims del Puigmal, els

banys de Dorres ofereixen als enamorats de la

natura i de l’aigua, moments de pau, tranquil·litat i

relaxació.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de

la prehistòria (1500 a.C.) i el seu ús es torna habi-

tual i organitzat a partir del segle XVII. Molt utilitza-

des a partir del segle XIX, les qualitats d’aquestes

aigües calentes i sulfuroses són citades al 1926 a la

guia de la Cerdanya de E. Brousse. La temperatura

que surt, la més elevada del país, arriba fins els 41ºC.

Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys

estan oberts els caps de setmana. La resta de

mesos d’hivern l’horari s’amplia de 8.30 a 19.30 h

tots els dies i fins a les 20’30h pel pont de la

Puríssima.

El tiquet d’entrada als banys, inclou visita gratuïta

al museu.

El Museu del GranitSi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era

l’agricultura, a Dorres començà a prendre més

força l’ofici artesanal de picapedrer.

Creat ell 1999, el museu del granit mostra la història

d’aquesta activitat i permet conèixer la vida diària

del poble a través d’aquest ofici avui desaparegut.

Església de St. JeanL’església de St. Jean és un exemple de l’evolució

de la mentalitat religiosa en el territori amb el pas

dels segles. Ha anat evolucionant amb el temps,

sense alterar la seva estructura primitiva. La cons-

trucció original data del segle XII, però l’interior va

ser modificat al XVII i XVIII a l’afegir-hi retaules

barrocs i la Vierge Negre du Belloc

Poble de granit i aiguaDorres

DEls mítics i

famosos banys

de Dorres

L’església

romànica de

Dorres

El poble

de Dorres

ON DORMIR

EL BALCÓ DE DORRESTurisme ruralCtra. de les Escaldes, 2DORRESTel. 0033 468 04 47 42 / 649 311 [email protected]

CÀMPING "LA GRÍOLE"39, Route d'AndorreTARGASONNETel. 0033 468 30 03 84 - Fax 0033 468 30 17 [email protected]

AJUNTAMENT DORRESCarrer Major - 66760 DORRESTel. 0033 468 04 60 69 - Fax 0033 468 04 67 [email protected]

n plena natura, amb vistes sobre el

llac de Puyvalador, les seves pistes es

dibuixen enmig d’un gran bosc de pins.

L’aposta pel freestyle de l’any passat a

càrrec d’snowparkdivision que va dissenyar l’snow-

park va suposar un éxit per a l’estació esdevenint

un punt de referència per al món del freestyle. La

prova més palpable n’és la construcció del mòdul

més gran de neu realitzat en territori europeu a les

acaballes de la temporada passada. Mòdul que

riders de talla internacional van poder gaudir i pro-

var personalment.

Degut a la seva orientació, els gruixos de la neu

estan presents fins ben avançada la temporada,

assegurant infinites jornades d’espectaculars

forapistes.

Aquesta temporada els més menuts podran seguir

gaudint de la pista de trineus. Un centre d’activitats

lúdiques acollirà els nens de dos anys i mig fins els

6 anys i un jardí de neu permetrà els més grans

familiaritzar-se amb la neu

Puyvalador

EApostant pel freestyle

ESTACIÓ D’ESQUÍ

PUYVALADOR - RIUTORT

Tel. 0033 468 04 44 83

www.puyvalador.com




El camí de Sant JaumeFont: Consell Comarcal de Cerdanya Fotos: Gonzalo Sanguinetti

El descobriment de les restes de l’apòstol Sant Jaume a Compostela a principis del segle IX, va encendreun fervor religiós sense precedents arreu del món conegut fins llavors; un món on el cristianisme lluita-va per imposar-se sobre creences paganes encara establertes. D’arreu del vell continent, els devots pere-grinaren en direcció a Santiago de Compostela per purificar-se i adorar les relíquies del sant màrtir.Aquest anar i venir de persones, va crear una gran infrastructura viària, econòmica, cultural i religiosaque engendrà el que actualment anomenem Europa. La importància d’aquest fenomen a l’edat mitjana vaser tan gran, que aviat es va fer popular la frase: “tots els camins porten a Santiago”, i no pas a Roma.

o obstant això, al llarg

de la història el camí

de Sant Jaume, com

camí de fe, ha tingut

els seus alts i baixos. Cap el

segle XIV les peregrinacions van

anar perdent força, tornant a revi-

far-se el fervor religiós a l’època

de Felip II, tot seguint les pautes

tridentines cap a l’apòstol.

Paradoxalment, en el segle XX es

produeix la tercera revifada, afe-

gint-se a l’aspecte religiós de la

ruta altres com el cultural i l’es-

portiu.

Les rutes que portaven i porten a

Compostela convergeixen en dos

camins principals: l’a-

ragonès i el navarrès,

aquest darrer entra

des de França per

Roncesvalles i arriba

fins a Puente de la

Reina, on s’uneix amb

la ruta aragonesa que

ve de Somport pas-

sant per Jaca. En

aquestes vies princi-

pals conflueixen multi-

tud de vies secundà-

ries, una d’elles, i com

a variant d’entrada a la

Península, recollia la gent proce-

dent de l’Europa meridional que

entrant pels colls de la Perxa i

Pimorent, conflueix a Sant Jaume

de Rigolisa (Puigcerdà), creua la

Cerdanya i continua, travessant

els Pirineus, en direcció a Jaca

on enllaça amb una de les vies

principals. La publicació que es

presenta és, justament, la recu-

peració de la part del camí de

Sant Jaume que passa per la

Cerdanya. Passejant per aquest

camí d’orígens prehistòrics, a

peu, bicicleta o cavall, ens endin-

sarem en l’essència d’una

comarca que de forma silenciosa

ha jugat un paper molt important

en el esdevenir històric d’un país

i coneixerem i gaudirem d’una de

les valls més boniques d’Europa.

N

Distància: 7 km 400 m

Durada: 1 h 37 min

Punts d’interès: Esglèsia

de la Mare de Déu dels

Angels (Llívia) / Torre

Bernat de Sò (Llívia) /

Farmàcia Esteve (Llívia) /

Casc Antic (Llívia) /

Castell de Llívia (Llívia) /

Sant Martí d’Ur (Ur).

Tram 1Santa Maria de Llívia (Llívia)Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà)


Durada: 1 h 28 min

Punts d’interès: Campanar de Santa

Maria (Puigcerdà) / Plaça Cabrinetty

(Puigcerdà) / Ajuntament (Puigcerdà) /

Can Deulofeu (Puigcerdà) / Antic

Convent de Sant Domènec (Puigcerdà) /

L’Estany (Puigcerdà) / Pont de Sant

Martí (Guils-Puigcerdà) / Nostra

Senyora del Remei (Bolvir) / Esglèsia de

Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà).

Tram 2Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà)Nostra Senyora del Remei (Bolvir)

Sortida

des de Llívia

Església

de Sant

Martí d’Ur

Llac de

Puigcerdà

C a r r e r d ’ E s p a n y a , 9

T e l . + 3 4 9 7 2 8 8 4 3 0 8

w w w. m a s s o c u i n e r . c o m P u i g c e r d à

Ctra. Soriguerola s /n

Tel. +34 972 14 44 81

Fontanals de Cerdanya

JOSEPMARIAMASSÓCUINER

Cuina tradicional.Menús per a grups

i per empreses.Esdeveniments

familiars: Casaments, Bateigs, Comunions.




Durada: 1 h 40 min

Punts d’interès:Santa Cecília (Bolvir) /

Castell (Bolvir) / Santa

Eugènia (Saga) / Santa

Maria(All) / Sant Pere

(Olopte) / Mare de Déu

de Quadres (Isòvol).

Tram 3Nostra Senyora del Remei (Bolvir)Nostra Senyora de Quadres (Isòvol)

Distància: 9 km

Durada: 1 h 20 min

Punts d’interès:Santa Maria (Mosoll-Das) / Sant

Salvador de Predanies (Prats i Sansor)

/ Sant Andreu (Baltarga, Bellver) /

Cova de la Fou de Bor (Bellver) / Santa

Maria (Talló) / Sant Serni de Coborriu

(Bellver) / Torre de Cadell (Bellver) /

La Vall de l’Ingla i el Camí dels Bons

Homes (Bellver).

Tram 4Nostra Senyora de Quadres (Isòvol)Santa Maria (Talló)

Distància: 9 km

Durada: 1 h 20 min

Punts d’interès:Santa Maria (Mosoll-Das) / Sant

Salvador de Predanies (Prats i

Sansor) / Sant Andreu (Baltarga,

Bellver) / Cova de la Fou de Bor

(Bellver) / Santa Maria (Talló) / Sant

Serni de Coborriu (Bellver) / Torre de

Cadell (Bellver) / La Vall de l’Ingla i el

Camí dels Bons Homes (Bellver).

Tram 5Santa Maria de Talló (Talló) - Martinet

Detall de Nostra

Senyora del Remei

El Segre

des d’Isòvol

Tram del camí

des de Montellà

HOTEL BERNAT DE SOHotel amb encant situat al casc antic de Llívia en una deles cases pairals més antigues de la Vila. Combina l’estilpropi ceretà a l’exterior, amb el disseny actual de l'interior.Totes les habitacions amb terrassa o balcó i vistes a l’eravella o al jardí. La Sala amb la llar de foc és un lloc moltacollidor i tranquil.

Cereja, 5 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 62 [email protected]

CAN MEYACARNISSERIA - XARCUTERIAMés de 50 anys oferint-nos els seus productes de criança ielaboració pròpia. Vedella, xai, cabrit, porc, aviram, i tots elselaborats i “delicatessen” que et puguis imaginar. Pels pala-dars exigents... Tot el sabor de sempre amb l’actualitat mésinnovadora.

Passeig 10 d’abril, 27 i 29PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 03 32Fax 972 14 03 95

HOTEL L’ESQUIROL

Hotel d’estil rústic iconfortable, ambtotes les comoditatsque pots desitjar. Elvostre descans és lanostra prioritat.Gaudiu del restaurantamb la millor cuinacasolana.

Av. Catalunya, s/nLLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03972 14 63 63www.hotelesquirol.net

CASONA D’AGETradicional xalet de muntanya reformat i perfec-tament equipat, seu hivernal d’esquiadors.Hostal Familiar - Alberg - Casa de colònies -Restaurant casolà - Menú de la casa.

Palau, 23AGE-PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 00 40 Fax 972 88 47 [email protected]

HOTEL EL JAÇ**El descans a la muntanya. Hotel de nova cons-trucció, d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bellmig del poble de Ger.

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. 972 89 42 [email protected]

HOTEL *** REST. FONDA MERCÈFonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort enun entorn molt agradable i familiar. Reformada completa-ment. Compta amb 9 habitacions dobles (2 dúplex), ambtelèfon, TV, bany complet. Ascensor, calefacció central irestaurant amb cuina de mercat.

Estavar, 29LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 [email protected]

D e s d e 1 8 7 5

HOTEL SANT VICENÇ

Ctra. de la Seu-Puigcerdà N-260, km 214 - El Pont de Bar - T 973 384 010 / F 973 384 [email protected] / www.hotelsantvicenc.com

Hotel&Restaurant / Banys d’aigües termals / Massatges / Peelings i fangs

Aigües Termals

LA CERDANYA PirineusLA CERDANYA Pirineus



PATRONAT DE TURISME DEL CONSELL COMARCALPlaça del Rec - 17520 PuigcerdàTel. 972 884 884 - [email protected]

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-26017520 Puigcerdà - Tel. 972 140 665

OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAForns, 11 - 17727 Llívia - Tel. 972 896 313

PATRONAT DE TURISME D'ALPc/ Nord, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 890 385

PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 510 229

OFICINA TURISME FONT ROMEU38, Av. Emmanuel BrousseTel. 0033 468 30 68 30

OFICINA TURISME LA TOUR DE CAROLPlace deu CarulaneTel. 0033 468 04 81 82

OFICINA TURISME SAILLAGOUSE1, Pl. del RoserTel. 0033 468 041 547 / 0033 468 047 [email protected]/saillagouse

AgendaDIVERSES POBLACIONSXIII EDICIÓ SAISON CERDANEDiverses activitats culturals: tea-tre, música, cinema, titelles, con-tes, recitals...Des de novembre fins a maig

PUIGCERDÀFIRA DE PUIGCERDÀ

Fira multisectorial i del cavall hispa–bretóPrincipis novembre

GERMOSTRA CULINÀRIA

Mostra gastronòmica dedicada al"Nap de Cerdanya". Aquesttubercle és un producte moltapreciat ja que les condicions cli-màtiques de Cerdanya fan quesigui únic.Novembre

FONT ROMEUARRIBADA DEL PARE NOEL ALES PISTES DE PYRÉNÉES 2000Gran espectacle de llums24 de desembre

BELLVERFIRA PIRINEU ESPORT

Mercat de l’esquí amb venda dematerial nou i d’ocasió.Desembre

PRULLANSFIRA DEL PESSEBREPessebre vivent, productes arte-sanals i activitats culturalsDesembre

LLÍVIACICLE HIVERN FESTIVAL MÚSICA

El festival de Música Vila de Llíviaes un dels festivals més impor-tants al nostre país, ja que comp-ta amb un gran renom internacio-nal. Aquesta fama li ve donadaper la qualitat dels seus partici-pants i per l`encant i la gran sono-ritat de l’església de Llívia.Desembre

FONT ROMEUTRAIL BLACHGran cursa enmig d’un entornnatural (51km, 23km i 11km)21 de gener

FONT ROMEUPRIMER SNOW GOLF. TROPHEÉ LLITTLE FRANCECompetició de golf sobre neu,obert a tothom, amateurs i pro-fessionals27 de gener

FONT ROMEULA TRANSCATALANE

Gran cursa d’esquí nòrdic28 de gener

LA MOLINAPIRENA

Gran travessa pels Pirineus ambgossos de trineu que es fa des defa més de 16 anys. Les sevesimatges han donat la volta al mónmostrant la bellesa d’aquestesport i dels seus paisatges.Del 20 de gener al 3 de febrer

FONT ROMEUCAMPIONAT DEL MÓN DE PERIODISTESMés de 100 periodistes de tot elmón competiran en esquí alpí inòrdic.Del 27 de gener al 3 de febrer

PUIGCERDÀFESTA DEL TRINXAT

Sopar multitudinari en què seserveix aquest menjar típic de laCerdanyaFebrer

RESTAURANT EL RACÓ D’URÚSEl teu racó a la Cerdanya. En Sean i l'Olga, regentenaquest restaurant. Fan menú diari, plats elaborats ambproductes del dia i de la terra, com la caça, els bolets...Suggeriments del dia, cuina internacional, fondues i pas-tissos propis. Pollastres al forn de llenya, per emportar.Vine al racó...

Sant Climent, 7 (darrere l'Ajuntament)URÚS (Girona)Tel. 972 89 08 65 / 972 14 41 72www.elracodurus.com

RESTAURANT EL PORTALRestaurant tradicional amb cuina de mercat.Espai rústic i acollidor. Vine a tastar els seus plats!! Són per llepar-se els dits!!

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. 972 89 42 75Fax 972 89 42 75

RESTAURANT L’OLLAAquest magnífic restaurant està situat al centre de labonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!

Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41

RESTAURANT TAPANYAMBonic restaurant situat al centre de Puigcerdà. Un delsbalcons de la Cerdanya. Les seves especialitats són:cargols a la llauna, carn a la brasa, paella, peix i mariscfresc, gran assortiment de tapes, trinxat de Cerdanya ibolets de temporada.

Plaça l’Alguer, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 23 60

REST. ESTACIÓ DE QUEIXANSPels vostres dinars i sopars d’aquesta temporadad’hivern. (Dimecres tancat).Parada i Fonda.

Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00

HOSTAL REST. CA L’ABELEl restaurant ens ofereix cuina de mercat , tradicional.Menú i a la carta. Està situat en un entorn privilegiat, pre-servant l’encant dels pobles de muntanya. Estances con-fortables i acollidores.

Major, s/nLLES DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 50 48 / 629 761 498www.restaurantcalabel.com

REST. EL TURÓ DE LA PERDIUEl Caliu de la Llar en un autèntic restaurant demuntanya. Enmig del bosc, prop de les pistesd’esquí, degusteu la millor cuina tradicional: car-gols a la llauna.

Turó de la perdiu, s/nLA MOLINA (Girona)Tel. 972 89 21 69

REST. FONDA COBADANAPer gaudir de la bona gastronomia i la tranquil·litatde l’entorn. 5 habitacions. Casa fonda.

Camí de la Rota, 11URÚS (Girona)Tel. 972 89 01 [email protected]

RESTAURANT REBOST DE GERCuina actual elaborada amb la millor qualitat de produc-tes de mercat. Compta amb un espai “CHILL” per troba-des i reunions, on ens podrem delectar amb els millorsvins, “tastets”, whiskys i cigars. El Rebost dels paladarsmés exigents. Arròs cremós de muntanya, productes del’ànec, caça...

Pl. Major, 2GER (Girona)Tel. 972 14 70 55

HOTEL JAUME ***Hotel familiar i molt acollidor. Situat al centre del poble d’Alp,a pocs quilòmetres de les estacions d’esquí de la Molina iMasella i a 1 quilòmetre del Golf Fontanals. Disposa de 14habitacions decorades totes elles d’estil provençal. Equipades amb bany complet, assecador de cabell i algunesamb columna de hidromassatge. Una Junior Suite. Salad’estar i de jocs amb xemeneia i bar. Servei d’allotjament iesmorzar.Central, 30 - ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 14 42 42www.hoteljaume.com

Què fer

CENTRE MUSHING CERDANYA A NÒRDICSPasseig de trineus tirats per gossosTel. 616 893 503

RIPOLLÈS

El cremallera de NúriaFont i fotos: Vall de Núria

Inaugurat l'any 1931, i del qual el 2006 se'n commemora el 75è aniversari, és un dels dosúnics ferrocarrils amb cremallera de la Península, juntament amb el de Montserrat. El crema-llera uneix la població de Ribes de Freser, on té enllaç amb els trens de la xarxa de via ampla,amb Queralbs i el santuari de Núria, on s'hi poden practicar diverses activitats de lleure, amés l'esquí, ja que l'estació es troba a 1.964 metres d'altitud.

l tren és i sempre ha

estat l'únic mitjà de

transport per arribar

a la Vall, a través

dels seus 12,5 km de línia que

passen per paisatges de gran

bellesa. Actualment s'ha iniciat

l'obra més important des que va

començar a funcionar el crema-

llera: la construcció del nou túnel

del Roc del Dui, de 1,5 km de

llarg, per tal d'evitar un tram geo-

lògicament inestable entre

Queralbs i Núria.

El Cremallera de Núria té quatre

estacions, un baixador amb

parada facultativa i un apartador.

La primera estació de totes,

Ribes Enllaç, destaca bàsica-

ment per la seva condició d'en-

llaç amb l'estació de Ribes de

Freser de la línia d'adif de

Barcelona a Puigcerdà. Ribes

Vila és l'estació més important de

la línia, ja que en ella s'hi troben

els dipòsits i tallers. Queralbs té

com a funció primordial assegu-

rar els encreuaments dels trens

ascendents i descendents i final-

ment Núria és l'estació final del

trajecte, l'estació objectiu de la

gran majoria de viatgers que

pugen al Cremallera. A més de

les estacions, hi ha un petit bai-

xador amb parada facultativa a

Rialb i un apartador tècnic a

Fontalba, avui dia poc usat però

que segur que adquirirà gran

importància amb la construcció

del nou túnel del Roc del Dui.

El traçat del cremallera de Núria

és el més espectacular de tots

els de la Península, tant a la part

baixa, quan circula pels indrets

tranquils de la Vall de Ribes, com

quan comença l’ascensió i el tra-

çat es converteix en una contínua

successió de túnels, gorges i

espadats que recorden les més

agrestes línies alpines; el recorre-

gut finalitza a la esplèndida Vall

de Núria.

E


questa temporada de neu, la 2006-

2007, el Canm–Cerdanya celebra el

seu 75è aniversari. Per donar ressò a

l’esdeveniment, s’han programat un

seguit d’activitats i dos actes centrals.

El primer d’ells es va dur a terme a Núria, bressol

del Club, el dia 30 de setembre. Aquest va ser un

acte per socis, amics i simpatitzants, al que van

assistir 150 persones, i en el transcurs del qual es

van homenatjar als socis pioners del club, als tèc-

nics de l’entitat i a tots els esportistes que durant

les diferents etapes han estat als equips nacionals

d’esquí alpí o artístic.

El proper acte serà un sopar de gala a un restau-

rant de Barcelona, amb la presència de les autori-

tats de l’esport i dels municipis corresponents.

Durant l’acte es farà un homenatge als presidents

que ha tingut l’entitat en aquest 75 anys d’història,

en total 12 presidents, alguns ja desapareguts.

El Club Alpí Núria Masella Cerdanya (CANM –

Cerdanya) va ser fundat l’any 1932 lligat a l’estació i

al cremallera Núria. En aquell moment s’anomenava

CLUB ALPÍ NÚRIA. En els anys joves de 1940 a

1950, va ser organitzador de les proves internacio-

nals a Núria, i a les que cada any hi venien els millors

corredors internacional i olímpics de l’època.

Després d’uns anys de peregrinatge va establir la

seva base d’activitats a l’estació de Masella, modi-

ficant la seva denominació social per la de CLUB

ALPÍ NÚRIA MASELLA.

Posteriorment va iniciar activitat a diferents esta-

cions, assentant-se definitivament a l’estació de

Pas de la Casa: reemprenent l’activitat també a

Masella, i tornant a canviar el nom per CLUB ALPÍ

NÚRIA MASELLA CERDANYA.

El CANM-CERDANYA és un club adherit a la

Federació Catalana d’Esports d’Hivern. L’escola

infantil és el punt de trobada a partir de 4 anys. La

competició és i ha estat sempre l’objectiu de l’en-

titat. Una piràmide tan àmplia ha permès que es

nodrissin els equips de competició de l’entitat, que

sempre han estat capdavanters.

Però el Club també treballa per l’esport català i

espanyol. Per una part és l’entitat organitzadora de

les més prestigioses competicions del calendari,

organitzant una cursa per cada categoria d’edat. I,

en diferents mandats de la Federación Española,

ha estat l’entitat escollida pels club per represen-

tar-los davant l’Assemblea i la Comisión Delegada.

La base social actualment està formada per uns

980 socis d’arreu del territori català, que podem

considerar com socis actius, ja que duen a terme

el seu esport dins de les opcions que el club els

ofereix

(Club Alpí Núria Masella Cerdanya)75è aniversari CANM-C

A

Socis pioners de l’entitat a l’acte del 75è aniversari a Núria

CANM

Telèfon 972 140 579

www.canm-cerdanya.com


RIPOLLÈS Pirineus


Un dels fets més destacables

que s’han esdevingut, els últims

anys, a la Vall de Núria ha estat la

consolidació de l’oferta d’activi-

tats i serveis que s’hi desenvolu-

pen. En època hivernal activitats

relacionades en el món de la neu:

esquí de muntanya , raquetes de

neu, trineus, construcció d’iglús i

activitats al parc de neu pels

menuts de la casa. A l’estiu s’hi

poden dur a terme des de practi-

car el tir amb arc, passejar a

cavall, jugar a minigolf, tot pas-

sant per les caminades i les

ascensions a cims.

El muntanyisme sempre ha tingut

una forta presència a Núria. Des

del santuari es pot accedir a un

bon nombre de cims, alguns dels

quals freguen els tres mil metres:

Puigmal, Segre, Finestrelles,

Eina, Noufonts, Noucreus, Fossa

del Gegant, Torreneules o, ja fora

de la Vall, el pic de l’Infern i

Bastiments. Recórrer el camí vell

que accedeix a Núria des de

Queralbs és un itinerari que fan

centenars de muntanyencs i

caminants durant tot l’any. El

senderisme i l’escalada (espe-

cialment a les roques de

Totlomón) completen l’oferta

muntanyenca.

L’estació d’esquí, acollidora i

familiar, està equipada amb

canons de producció artificial de

neu que asseguren una superfí-

cie innivada de 6,5 Km. Hi ha 10

pistes d’esquí i una pista de tri-

neus. Així mateix, disposa de 4

remuntadors: 1 telecabina, que

funciona tot l’any i puja fins

l’Alberg Pic de l’Àliga; el telecadi-

ra de la Pala; els telesquís de la

Cabana dels Pastors i de

Finestrelles, i un telebab

RIPOLLÈS PirineusRIPOLLÈS Pirineus

AgendaCAMPRODONTROBADA DE PUNTAIRES19 de novembre

RIPOLLFESTA DE LA TARDOR I CARBASSADANovembre

RIPOLLOFICIS ENRAJOLATSExposició temporal de llargadurada: les professions tradicio-nals a través de les rajoles delsoficis.De novembre fins la tardor del2007

RIBES DE FRESERFIRA DE NADAL“Ripijoc”, parc infantil i pujada delpessebre al cim de Sant Amand.Desembre

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

PORTADA DEL PESSEBRE A LA FONT DE LA GRUTADesembre

VALL DE NÚRIALA NIT DEL PAPUEsquiada nocturna20 de gener

VALL DE NÚRIAJAZZ NEU27 de gener

VALL DE NÚRIACOMPETICIÓ INFANTIL D’ESPORTS DE NEUTrineus, raquetes de neu...10 de febrer

SANT JOAN DE LES ABADESESCICLE D’ESPECTACLES INFANTILS

Cicle d’espectacles infantils quecombina pallassos, circ, contes,titelles... Dirigit als més petitsamb un rerafons educatiu.Febrer, març i abril

VALL DE NÚRIACONCERT DE MÚSICA CLÀSSICA3 de març

RIPOLLFIRA DE LES 40 HORESEl nom de 40 hores respon a què,antigament, els dos últims diesde quaresma i el diumenge dePassió, el Santíssim romaniaexposat durant quaranta hores almonestir. Avui la fira serveix coma aparador dels productes ques’elaboren i es negocien a lacomarca i comprèn des delsestands comercials fins a les típi-ques parades. Per donar-hi uncaràcter més festiu també es por-ten a terme actes lúdics.Març

SANT JOAN DE LES ABADESESFESTA DE L’ARBRE

Festa on es tracten temes rela-cionats amb el Medi Ambient. Lajornada finalitza amb la plantadade diferents arbres.Març

On comprarCARNISSERIA CECÍLIAc/ Jesús, s/nSetcasesTel. 972 13 61 13


CONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈSc/ Progrés, 22 - 17500 Ripoll - Tel. 972 703 211Fax 972 702 654 - [email protected]

CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENTC/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors17500 Ripoll - Tel. 972 704 499 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Palau Abadia, 917860 Sant Joan de les Abadesses - Tel. 972 720 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - 17500 RipollTel. 972 702 351 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE RIBES DE FRESERPl. Ajuntament, 3 - 17534 Ribes de FreserTel. 972 727 728

PARC NATURAL DE LA VALL DE NÚRIAEstació de Muntanya Vall de Núria17534 Queralbs - Tel. 972 732 020

es del cim del Taga,

el més elevat de tota

la regió i que domina

sobre les valls del Ter

i del Freser, s’albira una magnifi-

ca panoràmica dels alts cims del

Pirineu oriental, des del Puigmal

fins al Canigó; i al nord, tot el

Moixeró, el Cadí i el Pedraforca.

En dies clars es pot veure fins al

Montseny i Montserrat. És un

dels cims iniciàtics i emblemàtics

de Catalunya.

Guifré el Pelós va emprendre la

repoblació del que és avui

Catalunya començant per aques-

tes valls i muntanyes, estimulat

per l’existència de dos grans

monestirs, el de Ripoll i el de

Sant Joan de les Abadesses,

grans centres espirituals amb un

notable poder polític aleshores.

Aquestes són les terres del mític

comte Arnau, amant irreverent de

la mare abadessa de Sant Joan,

segons conta la llegenda.

L’anomenat comte provocà l’ex-

pulsió de les monges del mones-

tir, fent que s’establissin a la

veïna serra de Sant Amand, on es

veu que van continuar mantenint

aquesta vida dissortada. Ja ho

diu la cançó: “Quan vingué el

cap de l’any, dotze monges

tretze infants, i la priora els dos

més grans”

La Serra de Cavallera inclou la

zona de Surroca i Ogassa on es

començaren a explotar els jaci-

ments de carbó l’any 1837. Però

degut a les dificultats d’extracció

i a d’altres problemes, les mines

es van clausurar l’any 1969. En

motiu d’aquesta explotació mine-

ra es va construir un ferrocarril

que va revifar un altre cop l’eco-

nomia de la comarca amb un

important desenvolupament de la

industria tèxtil.

La Serra de CavalleraFotos: Gonzalo Sanguinetti

D

La Serra de Cavallera és una serra del Ripollès que marca el límit de la Vall de Camprodon amb el Prepirineu.És un paisatge amable i tranquil, de relleus suaus coberts de prats i boscos. Té alguns cims destacats quesón un important reclam pels excursionistes i amants de la muntanya com el Taga de 2.035m, el Puig Estelade 2.007m i el Pic de les Tres Creus de 1.051m, prop de Camprodon. Un contrafort d’aquesta serralada incloula llegendària muntanya de Sant Amand de 1.854m, de la qual està separada pel Coll del Jou.


RESTAURANT ANNAFusta d’embotits del país. Carns guisades i a la brasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.

Ventolà

17534 Ribes de Freser - Ripollès - Girona

Tel. 972 72 72 60

CAN JORDIBAR - RESTAURANT - VINS I QUEVIURESPetit establiment de muntanya que fa les funcions de bar,botiga i restaurant. La cuina és d'arrel tradicional, ambproductes de la terra i de temporada. La carta, forçareduïda, canvia cada setmana en funció del calendari gastronòmic, els productes disponibles i la inspiració de la cuinera. Un racó per anar a descobrir els orígens de lanostra cuina. Obert de divendres nit a diumenge vespre,més festius i períodes de vacances. També fem àpats perencàrrec. Horari de 10 a 22 h.

Veïnat d'Espinavell (al costat de l'església)

Molló - Ripollès - Girona

Tel./fax: 972 741 370 - [email protected]

RESTAURANT CAN PINÓSCuina tradicional i casolana de la comarca. Especialitats: graellades de verdures, carn i peix amb marisc, ànec ambperes, peus de porc, espatlla de xai, carns a la brasa i elspostres de la casa. Tancat dijous. Menú diari i dissabtesmigdia. Carta festius. Facilitat d’aparcament.

Av. del Mariner, 6 - Sant Pau de SeguriesRipollès - Girona - Tel. 972 747 160

RIPOLLÈS PirineusRIPOLLÈS Pirineus

Actualment el Consorci Vies

Verdes de Girona ha recuperat

aquests 12km de via amb el nom

de “La Ruta del Ferro i el Carbó”,

en al·lusió als seus orígens

miners, com un camí ideal per

gaudir d’un passeig a peu o en

bicicleta i per recordar-nos un

passat industrial del qual avui

som hereus.

No obstant, en l’actualitat hi ha

hagut un pro-

gressiu estanca-

ment de totes

las act iv i tats

industrials i fins i

tot en l’agricul-

tura, fet que ha

motivat impor-

tants canvis en

l’economia tra-

dicional. L’únic

segment de l’e-

conomia de la

comarca que ha tingut un creixe-

ment remarcable ha estat la

ramaderia, principalment la bovi-

na. El bestiar aprofita les pastu-

res de la part alta de la serra a

l’estiu i els antics camps de con-

reu al hivern, modificant així el

paisatge. En els darrers anys el

turisme està prenent força i des-

taca com un dels motors econò-

mics més importants de cara a

un futur immediat


C. Molló, 15 17869 Setcases (Girona) Tel. 972 136 139 / 639 65 66 47 Fax 972 13 60 83 [email protected]

es cebes que es culti-

ven al llindar del volcà

de Sant Francesc són

conegudes per la seva

dolçor; les patates, siguin del

bufet o mores, es tornen a recu-

perar, els fesols de la tavella brisa

són d’una textura finíssima; les

tòfones dels boscos del voltant,

sigui al bell mig de l’hivern o a les

voltes de l’estiu, qui en troba, fa

festa major. Però també el fajol,

que es va recuperar ja fa una

colla d’anys i no hi ha hivern que

no se’n facin unes bones farine-

tes; o els embotits més artesa-

nals, elaborats amb carn de bona

qualitat; o el blat de moro blanc

que es fa un farro ben gustós i

suculent.

La 22a edició de la Mostra

Gastronòmica de la Garrotxa de

l’Associació d’Hostalatge de la

Garrotxa i Cuina Volcànica

començarà amb el tret de sortida

del sopar al Restaurant La Deu

d’Olot, el 29 de novembre, on

més de mig miler de persones

entre ells associats, empreses

col·laboradores, autoritats, orga-

nismes i públic en general d’arreu

del nostre país, podran degustar

les novetats dels plats presen-

tats.

Continuant amb l’èxit de les

darreres edicions, els 15 establi-

ments participants oferiran en el

seus restaurants, des del 30 de

novembre fins el 30 de desem-

bre, els Menús Degustació de la

22a Mostra que inclou cadascun

el plat presentat com ara

“Laminat de cargol de mar amb

vinagreta de rovellons i pinetells“,

“Escudella de fajol amb bolets i

botifarra negre “o “Moniato esca-

livat amb fetge gras d’ànec i

arrop”.

Us suggerim consultar la pàgina

web www.cuinavolcanica.com

on hi ha tots els establiments,

amb descripció dels menús amb

preus, fotografies dels plats pre-

sentats i altres informacions de

la nostra associació i de la

comarca

22a edició de la MostraGastronòmica de la GarrotxaFont i fotos: Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i Cuina Volcànica

L

La cuina d’un país és bona si els productes que es fan servir per fer els plats ho són. Cadatemporada té els seus. Cada pagès condiciona els seus horts i els fa partícips de les sevesalegries gastronòmiques, potser sense pensar que el que té entre mans és una gran part delpatrimoni cultural d’aquest indret.

Nadal 2006Pessebre vivent de JoanetesText: Lluís Juvanteny Fotos: Associació del Pessebre Vivent de Joanetes

El petit poble de Joanetes ja fa molts anys que es transforma per representar el PessebreVivent quan arriben les festes de Nadal.

GARROTXA PirineusGARROTXA

nicialment es va comen-

çar amb una petita repre-

sentació de poques esce-

nes a l’hort de la rectoria

de l’església. Un cop vist l’entu-

siasme i la il·lusió que la gent del

poble va demostrar, es va decidir

portar el projecte a més, i un grup

de veïns es va començar a fer

càrrec d’innovar i fer créixer cada

any aquest Pessebre.

Durant tots aquests anys, i enca-

ra que sembli increïble, l’objectiu

s’ha anat aconseguint fins arribar

a la representació d’unes 40

escenes plenes d’encant. Són

escenes màgiques englobades

en el nucli del poble i en tots els

racons d’un meravellós bosc

d’alzines centenàries de la

Codina. Cada pas que fa el visi-

tant en el recorregut, el deixa

més encisat, doncs no es tracta

només de la pròpia representació

del naixement de Jesucrist, sinó

que Joanetes escenifica la il·lusió

que aquest fet hagués passat en

un petit poble com el

seu; un poble de page-

sia senzilla però ferma,

enginyosa i capaç, que

identifica la nostra

gent.

En aquests dies, unes

400 persones es mobi-

litzen, es vesteixen

com molts anys enrere

i es posen en el seu

paper. Sense perdre

de vista el caire religiós de la

representació, el que més asto-

rats deixa els visitants és tornar a

veure aquells oficis antics que

amb el temps s’han anat perdent

(com es feia el carbó, les espel-

mes, batre el blat, la matança del

porc, el ferrer, el fuster….).

El renom del Pessebre de

Joanetes, va arribar quan el nos-

tre poble va ser inscrit al llibre de

rècords Guiness per tenir l’estre-

lla il·luminada més gran del món.

Durant el mes de desembre

aquesta estrella gegant és mun-

tada per la mateixa gent del

poble al vell cim de Santa

Magdalena, al costat del

Puigsacalm. Des d’aquell any,

s’ha convertit en un símbol del

Pessebre i és la llum que des del

cim il·lumina i guia al visitant pel

recorregut del Pessebre. A més a

més, es va fer una còpia reduïda

de l’estrella Guiness per a cada

casa del poble. Així doncs, quan

arriba Nadal el poble queda

il·luminat per aquestes estrelles

que pengen dels balcons de

totes les cases tot obrint pas a la

llum de l’estrella gegant del cim.

I


GARROTXA PirineusGARROTXA Pirineus

AgendaOLOTFIRA DEL FAJOLOferta de productes autòctonselaborats amb fajol i mostra d’ar-tesania. Demostració de l’art debatre i ventar el fajol.Novembre

MIERESFIRA DE L’INTERCANVIIntercanvi de tot tipus d’objectesi àpat popular amb la “sopa depedres”.Novembre

BESALÚFIRA DE LA RATAFIA

Podreudegustar icomprarRatafia, aixícom tambétot unseguit deproductesnaturals iartesanalsde granqualitat.Desembre

OLOTMOSTRA DE PESSEBRESExposicions de pessebres a diversos indrets de la ciutatGener

SANTA PAUFIRA DEL FESOL

Degustacions de plats elaboratsamb fesols de Santa PauGener

OLOT5a FIRA DE L’EMBOTIT

Degustacions gratuïtes d' embo-tit, caminada popular, botifarradapopular, actuacions castelleres iBall del Porc i del XaiFebrer

OLOTCARNAVAL

Març

BESALÚBESALÚ CIUTAT JUEVAMarç

Què visitar

MUSEU DE LA LAVAVulcanisme (i jardí volcànic), pessebrisme, pintura i escultura.Eines i cultiu del Fesol de Santa Pau. Imatgeria religiosa. Productes autòctons.Av. de l’Estany, 8Tel. 972 680 154678 874 598

On menjar

RESTAURANTL’HOSTALETC/ Vich, 18HOSTALET D’EN BAS (Girona)Tel. 972 69 00 06


CONSORCI DE L'ALTA GARROTXARectoria de Sadernes - 17855 SadernesTel. 972 287 [email protected]

TURISME DE LA GARROTXAAv. Onze de setembre, 22 2a planta17800 OlotTel. 972 271 600 / 902 119 337Fax 972 271 [email protected]

OFICINA TURISME OLOTc/ Hospici, 8 - Tel. 972 260 [email protected]

OFICINA TURISME BESALÚPl. de la Llibertat, 1 - Tel. 972 591 [email protected]

OFICINA TURISME SANT JOAN LES FONTSCtra. Olot, 53 - Tel. 072 290 507

OFICINA TURISME SANTA PAUCan Vayreda. Pl. Major, 1Tel. 972 680 349www.garrotxa.com/[email protected]

Els dies 24, 25 i 26 de desembre,

a Montagut, també es celebra

un pessebre vivent. Tot el poble

es volca en cos i ànima, des de

fa 18 anys, perquè tot sigui a

punt. Dins el casc antic, es

representen 30 tipus d’escenes i

des del cim del campanar, baixa

una persona, escenificant l’àn-

gel, fins el teulat d’una casa. Tot

és a punt, durant tres dies, per

veure un autèntic pessebre, i

també està preparat per als dis-

minuïts físics.

Pessebre vivent a Montagut

Aquest 2006, la il·lusió del

poble ha continuat i la repre-

sentació es farà els dies 25, 26

i 30 de desembre a 2/4 de 8

del vespre. El recorregut cons-

tarà d’unes 40 escenes de

vells oficis i costums envoltats

per l’esperit nadalenc. A més a

més, com cada any, es repar-

tirà xocolata calenta amb

galetes per a tothom. I també

es podrà gaudir de la presèn-

cia d’un tió per fer passar una

bona estona a tothom i sobre-

tot als més petits que el

podran picar i fer cagar.

Esperem que un cop més la

representació sigui un èxit i

els visitants marxin encisats

de la màgia i la bellesa del

recorregut. Volem remarcar

que sense la col·laboració

desinteressada de tota la gent

que hi participa, aquest

Pessebre no seria possible.

Així doncs, si any rere any es

pot millorar i seguir endavant,

és gràcies a la unió i esforç

d’un poble petit que sap viure

i fer viure la màgia del Nadal


CAL TORTCasa aïllada amb capacitat per a 7 persones i totalment equipada.

Cal Tort - DosquersMAIÀ DE MONTCAL (Girona)Tel. 607 289 911Fax 972 50 04 40www.jordifelix.com/[email protected]

RESTAURANT CAN BASTANSA les meravelloses portes de la Fageda. Cuina tradicional, típica de pagès.Especilitats: Fesols amb butifarra, galtes de porc i carns a la brasa.

Ctra. de Santa Pau, Km 5

ST. MIQUEL SA COT - SANTA PAU (Girona)

Tel. 972 680 476

ALLOTJAMENTS CAN SALGUEDAAl cor de la Vila Vella de Santa Pau, davant delPortal de Mar, Can Salgueda us ofereix uns allotjaments totalment equipats per gaudir de ple de la tranquil·litat de l’ambient medieval i del paisatge de la Garrotxa.

C/ Vila Vella 23- Santa Pau - La Garrotxa - GironaTel. 626 302 273 - [email protected]

RUTES TURÍSTIQUES 4X4Les rutes 4x4 de Santa Pau et permeten descobrir lanatura garrotxina, panoràmiques volcàniques, salts d’aigua, el romànic de les nostres esglésies, santuaris onel temps sembla no haver-hi passat; els cims més alts dela comarca, etc... I tot això acompanyat d’un pic-nic ambpa amb tomàquet i embotits de la zona. T’ho perdràs?

Francesc Garcia / Rutes 4x4 Santa Pau - Garrotxa - Girona972 680 078 - 686 061 [email protected] / www.garrotxa4x4.com

CAN MENCIÓCasa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV, calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs detaula, llar de foc i terrassa.

Plaça Major, 17 - Santa Pau - Garrotxa - GironaTel. 972 680 014 / 616 669 680www.garrotxa.com/[email protected]

LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipaments,el descans i el confort d’una estada a la seva mida.Un equip de persones al seu servei, amb una atenciópersonalitzada, li garanteix una visita immillorable.

Ctra. de la Deu, 9

17800 Olot - La Garrotxa - GIRONA

Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 774

[email protected]/www.laperlahotels.com

COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel. i servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa i zona de lleure. No animals de companyia.

REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123

Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) - Tel. 972 690 606 [email protected]

LA FRANCESA RESTAURANT-APARTAMENTS

Quatre apartaments completament equipats, amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Idealfamílies o amics i poder gaudir de la tranquil·litatde la zona. Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb productes de temporada.

C/ Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 317811 Santa Pau - La Garrotxa - GironaTel. 972 262 241 - [email protected]


s un assentament

d’època neolítica i

constitueix un dels

jaciments més

importants coneguts en els

darrers anys. Va ser descobert

l’any 1990 com a conseqüència

de les obres realitzades per aco-

llir les proves de rem dels jocs

olímpics de 1992. La seva proxi-

mitat a l’estany ha propiciat una

conservació excepcional de les

restes orgàniques. Les diferents

intervencions arqueològiques

que s’hi ha dut a terme s’han

centrat tant a la zona terrestre

com a l’interior del mateix estany.

Aquest assentament fou cons-

truït a finals del VIè mil·leni, entre

5300 i 5100 aC, pertanyent així

als grups culturals anomenats

neolítics cardials.

Els 15 anys d’excavacions han

posat al descobert un assenta-

ment de més de 8.000 m2 on s’hi

ha pogut distingir dues zones

ben diferenciades. A la part baixa

del jaciment, prop de la platja, hi

trobaríem les grans cabanes rec-

tangulars de 10-12 m de longitud

per 3-4 m d’amplada. Aquestes

cabanes probable-

ment estarien eleva-

des sobre planxes per

evitar les inundacions

que podien provocar

les crescudes ocasio-

nals del llac. En una

zona més elevada del

jaciment hi trobem

construccions que

reposarien directa-

ment sobre la creta

lacustre, en aquest

cas les construccions

són més petites i de

forma ovalada.

La conservació excepcional de

les restes orgàniques ha permès,

a més, tenir una visió exhaustiva

del tipus de vegetals que les

comunitats neolítiques van

explotar en el passat, amb la

constatació del cultiu de llegumi-

noses (faves i pèsols), el conreu

de blats i ordis tradicionals així

com també l’aprofitament dels

fruits silvestres (raïm, prunes,

avellanes, mores…).

La ramaderia es practicava ple-

nament, així ho demostra el més

del 90% de restes d’animals

domèstics (vaques, porcs,

cabres i ovelles). Per contra, les

restes d’animals salvatges

caçats també hi són presents

però en menor quantitat amb el

toro salvatge, el porc senglar, el

cérvol, el cabirol i la cabra salvat-

ge.

El conjunt d’objectes que forma-

rien part de la vida quotidiana és

molt complet. Hi tro-

bem recipients fets en

diferents matèries, la

més representada és

la ceràmica amb la

representació de for-

mes típiques del

moment i amb deco-

racions fetes amb la

vora d’una curculla

(cardium), cordons

aplicats, pentinats...

Com a contenidors

trobem també petites

cassoles de fusta amb

i sense nanses i frag-

ments de cistells fets amb fibres

vegetals.

Un jaciment neolític deDraga: Un assentamentneolític d’ara fa 7.000 anys.Font: Arqueolític Fotos: Arqueolític i Gonzalo Sanguinetti

É

El jaciment de la Draga es troba al terme municipal de Banyoles (Pla de l'Estany), a la voraest de l'Estany, en el paratge conegut amb el nom de La Draga. Fou descobert l’any 1990 ides d’aleshores s’ha anat excavant de forma continuada fins al present, sota la direcció delMuseu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i del Centre d’Arqueologia Subaquàtica deCatalunya (CASC).

PLA DE L’ESTANY PirineusPLA DE L’ESTANY


AgendaBANYOLESFESTA DEL REM MEMORIAL J. QUINTANASActivitat esportiva de rem al ClubNatació BanyolesPrincipis de novembre

BANYOLESFIRA DE SANT MARTIRIÀ

Fira d’artesania, de pintura,comercial i ramadera al Parc de laDraga. Cal remarcar-ne el tradicio-nal concurs morfològic de cavalls.Del 17 al 19 de novembre

PORQUERESFIRA D’HIVERNFira d’artesania i activitats per atota la família.Del 6 al 8 de desembre

BANYOLESELS PASTORETSAmb gran tradició a la poblacióes representen al Teatre Municipalde Banyoles.Finals de desembre i principis de gener

BANYOLESSANT ANTONI ABATCercavila i benedicció dels animals per diversos carrers i places.20 i 21 de gener

BANYOLESFIRESTOCFira comercial de rebaixes iestocs de roba, calçat, paramentde la llar... al Pavelló de la Dragade Banyoles.27 i 28 de gener

OLIVES (VILADEMULS)APLEC DE SANT MERCentenària tradició a l’ermita deSant Mer, amb sardanes.28 de gener

FONTCOBERTAFIRA DE LES 2 i 4 RODESFira de cotxes i motos antics.3 de febrer

CRESPIÀFIRA DE LA MELFira amb venda de mel artesana ialtres actes com sardanes.24 i 25 de febrer

BANYOLESCARNESTOLTESCercavila i animació infantil perdiversos llocs de Banyoles.Febrer

On menjar, on dormirCAFETERIA - BAR TENNIS BANYOLESIsi (el Vasc)Passeig Darder, s/n BANYOLES (Girona)Tel. 647 494 577

HOTEL L'ASTHotel - ResidènciaPg. Dalmau, 63 - Ap. 74BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 04 14www.hotelast.com

RESTAURANT EL CAPITELLCuina de mercat, tradicional.Pl. Major, 14BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 31 24

BAR RESTAURANT LA PESQUERAPasseig Darder, 44BANYOLES (Girona)Tel. 972 575 979


OFICINA DE TURISME DE BANYOLESPg. de la Indústria, 25 - 17820 BanyolesTel. 972 575 573 - [email protected]/turisme

CONSELL COMARCAL PLA DE L’ESTANYPg. Indústria, 78 - 17820 Banyoles - Tel. 972 583 258

PLA DE L’ESTANY PirineusPLA DE L’ESTANY Pirineus

D’entre les eines trobem les ela-

borades amb sílex amb la pre-

sència de làmines, perforadors,

geomètrics (part de projectils),

raspadors i osques. Cal destacar

una única làmina de sílex emma-

negada, formant part d’una falç.

Les eines fetes sobre os i banya

també són presents representa-

des amb els punxons, espàtules,

culleres... Amb el treball de la

pedra polida hi trobem les aixes.

Dins del conjunt d’objectes d’or-

nament hi trobem peces de colla-

ret, anells, braçalets fets de

pedra, os i curculla.

Altres objectes que formarien

part de la quotidianitat d’aquest

grup de pagesos ramaders serien

els pals cavadors, mànecs d’ai-

xa, cullerots, agulles, tascons,

taulons, ganxos, falcs... tots ells

elements espectaculars per trac-

tra-se d’objectes elaborats sobre

matèria orgànica i que s’han con-

servat fins els nostres dies, fet

que convertirà el jaciment de

Draga com un assentament del

neolític únic a la Península

Ibèrica.

Sens dubte que la millor manera

de donar a conèixer aquest jaci-

ment ha estat convertir-lo en un

jaciment visitable. És per això

que s’ha començat a construir un

parc arqueològic per tal de poder

mostrar els aspectes quotidians

de la vida d’aquest poblat lacus-

tre del neolític antic. En aquests

moments hi trobem una cabana

rectangular i un graner ovalat

ambdós amb escenografia que

reprodueix els objectes recupe-

rats en les excavacions. A més,

compta amb dos coberts per

activitats amb escolars i panells

explicatius.

Actualment la gestió de la difusió

del parc la realitza per l’empresa

ARQUEOLÍTIC, la qual organitza

activitats per a escolars i públic

en general

Per a més informació:

972 57 64 99

[email protected]

La proximitat del jaciment neolític de la Draga a l’estanyha servit per mantenir amb un nivell de conservacióexcepcional les restes orgàniques.Avui podem saber que les comunitats neolítiques que fa5.000 anys vivien a Banyoles s’alimentaven de faves ipèsols, conreaven blats i ordis i aprofitaven els fruits sil-vestres: raïms, prunes,...


CAN CARBONERMasia totalment equipada amb una cuidada decoració.Per a 6 persones. Situada a les afores al barri Puigpalterde Dalt. Envoltada de boscos i camps de conreu. Idealper qui cerca la tranquil·litat en un entorn natural. Servei de Pupil·latge de Cavalls tot l’any!!

Veïnat Puigpalter, s/n - BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 16 67 / 650 740 [email protected]

FO

TO

: A

J.D

EB

AN

YO

LE

S

Allotjaments rurals Mas teixidorMas Teixidor és un petit nucli històric situat al nord de la comarca del Pla de l’Estany,

al Veïnat de Pedrinyà, en un encreuament estratègic des d’on podrem gaudir del

millor de tres comarques gironines: el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i la Garrotxa.


uan un arriba a aquesta vella masia

catalana, els orígens de la qual es

remunten al s. XIV, es té l’agradable

sensació que ja ho havia vist abans,

però en una pel·lícula. No sé si vostès recorden la

pel·lícula de Bertolucci “Bellesa robada”, doncs bé,

la casa i el meravellós entorn d’aquesta masia, no

tenen res a envejar al bucòlic entorn de la Toscana

italiana, que amb evident admiració ens mostra el

director. Aquest indret de Mas Teixidor es troba en

un turonet d’una mica més de 200 m. d’altitud, entre

el mar i la muntanya, permetent que la nostra vista

descansi sobre planes fèrtils, boscos frondosos, jar-

dins i terres de cultiu. Evidentment un entorn mera-

vellós.

Al nostre voltant ens trobem amb la masia principal,

una vella ermita romànica, la de Sant Just i Sant

Pastor de Pedrinyà, mig envaïda per l’heura, i final-

ment les dues velles cases adequadament restaura-

des i convertides en Allotjaments Rurals Indepen-

dents (El Laboratori i Els Pelegrins). Per tal de com-

pletar la imatge, ens trobem, dominant l’horitzó, la

bonica estampa de la Mare de Déu del Mont, cim

imponent de la Garrotxa i el mur final dels Pirineus.

Les cases, malgrat ser rurals i aparentment aïllades

de l’entorn, han estat totalment rehabilitades, res-

taurades i inclús adaptades per a persones amb

mobilitat reduïda. Et pots sentir com a casa sinó fos

perquè a casa no tenim l’entorn privilegiat que en

Bernat i la Pepa han restaurat amb tanta cura i

amor. Són 41 places, amb diferents combinacions

d’ocupació, per tal de fer-nos la vida molt més agra-

dable durant la nostra estada en aquesta bonica

terra. Creieu-me si us dic que en aquest indret hi ha

molta pau i una veritable sensació de benestar, tot i

que aquesta sigui una frase molt emprada al referir-

se a un allotjament rural. En aquest entorn hi ha

bellesa i també quelcom de màgia

Q


FITXA PRÀCTICA

MAS TEIXIDORVeïnat de Pedrinyà km. 56. Carretera Besalú–Figueres.

17832 Pedrinyà (Crespià) - Tel. 972 59 09 96 / 670 039 238

[email protected] - www.elmasteixidor.com

S’arriba per l’AP-7/E-15 (Barcelona–La Jonquera) agafant la

sortida 6 direcció Girona Nord–Banyoles–Olot.

Un cop hem sortit de l’autopista, agafem la C-66 direcció

Banyoles– Besalú–Olot. Arribats a Besalú, es creua un pont a

mà dreta, direcció Figueres–Navata, per la N-260 (A-26).

Al km. 56 d’aquesta carretera hi ha una desviació pavimentada que

indica Veïnat de Pedrinyà, Sant Just i Sant Pastor. A la dreta si ve de

Besalú i a l’esquerra si ve de Figueres.

CARACTERÍSTIQUESExterior: barbacoa, hort, jardí, mobles de jardí, piscina, terrassa, zona d’a-

parcament.

Interior: calefacció, xemeneia, cuina, col·lecció de jocs, menjador, renta-

vaixelles, microones, sala d’estar, televisió.

Idiomes: català, castellà, francès, anglès.

Per a minusvàlids: habitació adaptada per a minusvàlids.

Serveis: disponibilitat de bressol, documentació sobre la zona, venda de

productes locals.

Situació: accés asfaltat, aïllada, muntanya, senyalització de l’accés.

HABITACIONS-EL LABORATORI (capacitat total 14 places. Possibilitat de supletòries).

Als seus inicis va ser un paller i després un laboratori mèdic. Actualment

consta de 2 allotjaments rurals independents totalment equipats i adaptats,

d’uns 130 m2 i 2 plantes cadascun:

-EL LLORER: 6 places, més 1 altell amb 4 places per a nens i 2 sofàs–llit

per a 2 places.

-L’ERA: 8 places i 1 sofà per a 2 places.

Aquests 2 allotjaments es comuniquen.

-ELS PELEGRINS (capacitat total 12 places. Possibilitat de supletòries)

Durant segles va ser el lloc de trobada dels pelegrins que passaven per

aquestes terres. Actualment consta de 3 allotjaments rurals independents

totalment equipats i adaptats:

-EL TIL·LER: d’uns 80 m2 i 4+2 places.

-LA BASSA: d’uns 80 m2 i 4+2 places.

-EL PRUNER: d’uns 80 m2, o està adaptat i compta amb 4+2 places,

una terrassa de 70 m2 i una barbacoa.

La Bassa i El Pruner es poden comunicar.

TOTS ELS ALLOTJAMENTS DISPOSEN DE:

· TV, xemeneia, llenya i calefacció.

· Cuina elèctrica equipada amb els estris necessaris, nevera,

rentaplats i forn.

· Bany complet.

· Roba per a la llar completa, amb matalassos i coixins de làtex.

· Jardí independent, excepte el Pruner.

A MÉS, DISPOSEN DE:

· A la masia principal podràs gaudir a la sala–menjador i a la sala de billar.

· Servei centralitzat de rentadores i assecadores. Planxa opcional.

· Hort i granja d’animals.

· Camp de jocs infantils (properament).

· Piscina adaptada.

LLOCS D’INTERÈS:Crespià, Banyoles, Besalú, Figueres, Olot, Costa Brava, Pirineus,

La Jonquera, Ruta Romànica, Girona.

ACTIVITATS:· Tir amb arc (properament).

· Reflexoteràpia i massatges quiro–terapèutics.

· Senderisme.

· Hípica a 2 km.

· Golf a 6 km.

PREUSTEMPORADA ALTA:

Cap de setmana: 320–680 Euros.

Setmana: 900–1.800 Euros.

TEMPORADA BAIXA:

Cap de setmana: 300–640 Euros.

Setmana: 800-1.700 Euros.

IVA inclòs. El preu no inclou servei d’habitacions ni de neteja.


partir de la seva ober-

tura a l'Hotel París, el

Museu ha anat incre-

mentant el seu fons

amb noves adquisicions i també

amb donacions, tant de particu-

lars com d'indústries joguete-

res. El Museu exhibeix

actualment més de 4.000

peces: mecanos, animals

de cartró, avions, cotxes,

trens, nines, titelles, jocs

per a invidents, disfres-

ses, robots, ossets, pati-

nets i un llarguíssim etcètera.

Moltes d'aquestes peces s'a-

companyen de fotografies anti-

gues de nens amb els seus

joguets, fet que ajudarà al visitant

a situar-les cronològicament i a

conèixer com s'hi jugava. Alguns

joguets havien pertangut a per-

sonatges cèlebres com Salvador

Dalí, Federico Garcia Lorca, Joan

Miró, Joan Brossa, Quim Monzó,

Frederic Amat... entre molts

altres.

Durant la primera etapa del

Museu es van organitzar, a la

Sala Oberta d'Exposicions

Temporals, fins a 63 mostres

sobre temes tan diversos com

jocs per a invidents, joguets

populars mexicans, jocs de car-

tes, dibuixos de nens de

Sarajevo entre moltes altres. Les

posteriors obres de remodelació,

van donar lloc a unes

instal·lacions que van triplicar la

superfície de l'edifici inicial, per-

metent ordenar i utilitzar d'una

manera més adient els diferents

espais, tant els destinats al

públic com d'ús intern del

Museu.

De visita pel Museu

La visita pot tenir diverses lectu-

res, des de la nostàlgica a través

dels joguets dels nostres avis i

àvies, a la de l'observació, resse-

guint els diferents avenços cientí-

fics i tècnics de cada moment.

D'aquesta manera el Museu s'ar-

ticula en diferents sales i temàti-

ques.

Les sales d'exposició permanent

es troben ubicades a les plantes

primera i segona. Així mateix,

també a la segona planta s'hi ha

construït un auditori amb el nom

Espai Brossa-Frègoli on, a més a

més de les funcions pròpies, ser-

veix per exhibir la documentació

que durant anys va anar recollint

Joan Brossa sobre el gran trans-

formista italià Leopold Frègoli

(1867-1936) i que, per desig

mateix del poeta, es gestiona des

del Museu del Joguet de

Catalunya de Figueres.

A la planta baixa i a la planta ter-

cera, el visitant hi trobarà la Sala

Oberta d'Exposicions Temporals

i el Centre de Documentació i de

Recerca dels Jocs i dels Joguets,

respectivament. La Sala Oberta

continua sent un dels espais

importants, on s'hi realitzen unes

sis exposicions monogràfiques a

l'any i on l'accés és gratuït. A la

tercera planta, a part del Centre

de Documentació esmentat,

també hi ha un gran espai a l'aire

lliure per a activitats: El Terrat del

Museu.

La disposició de les noves

instal·lacions ha dotat al Museu

de nous espais que han permès

ordenar les col·leccions de

joguets en cinc apartats:

Jugar a l'antiguitat: s'hi poden

veure, molt fidelment reproduï-

des, troballes arqueològiques

que utilitzaven per a jugar els

antics habitants d'Empúries i

Tarragona com nines, fitxes,

sonalls, figuretes o daus de

pedra, de bronze, de marfil, de

fang, d'os o de pasta de vidre.

Històries de jugar a Catalunya: hi trobem els

principals joguets usats

pels nostres avis i àvies,

pares i mares agrupats en

diverses àrees temàtiques

com jugar a l'aire lliure,

viatjar, animals, jocs de

construcció, i l· lusions

òptiques, món de l'espec-

tacle, vida familiar i moltes

altres.

Les col·leccions paral·leles:en aquest espai el visitant desco-

breix màgia i il·lusionisme, jocs

d'habilitat, jugar a disfressar-se,

intergalàctics, trencaclosques,

jocs per a invidents, jocs de car-

tes, còmics, nines d'arreu del

món, jugar amb paper, màgic

moviment...

Homenatge als fabricants:per homenatjar els fabricants de

joguets es passa per una mena

de túnel on parets i terra són vitri-

nes amb els anagrames dels

fabricants. També s'hi exhibeixen

diplomes i reconeixements obtin-

guts per les indústries catalanes

dels anys 20, durant les primeres

exposicions internacionals de

fabricants de joguets.

El museu del joguet deCatalunya de FigueresFont i fotos: Museu del joguet

A

ALT EMPORDÀ PirineusALT EMPORDÀ


La història d'aquest museu és ben curiosa. Tot va començar amb la interminable passió pelsjoguets de Josep Ma Joan i Rosa, actual director del Museu, arquitecte local i col·leccionistade joguets des dels anys 60. Amb els seus viatges per tota Espanya i molts altres indrets delmón en la seva constant recerca de jocs, joguines i documentació, els ha anat recollint finsa formar una col·lecció de gran projecció pública a Catalunya. Amb aquesta col·lecció va rea-litzar nombroses exposicions arreu del país abans de constituir-se pròpiament el Museu; laprimera d'aquestes exposicions va ser al 1972 al Palau Güell de Barcelona.

Visitar la web del museu mjc.cat abansd’anar-hi és molt recomanable per poderjugar amb els joguets que més tard esveuran a les instal·lacions.

ALT EMPORDÀ PirineusALT EMPORDÀ Pirineus


CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀC/ Nou, 48, 2n - 17600 FigueresTel. 972 503 088 - Fax 972 505 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE ROSESAv. Rhode, 101 - 17480 Roses - Tel. 972 257 331

OFICINA DE TURISME DE MAÇANET DE CABRENYS. Aparcament del Pont, s/n17720 Maçanet de Cabrenys - Tel. 972 544 297

OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPl. Sol s/n - 17600 Figueres - Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓ D’EMPÚRIESPl. Jaume I s/n - 17486 Castelló d’EmpúriesTel. 972 156 233 - Fax 972 158 [email protected]

AgendaMAÇANET DE CABRENYSFIRA DE LA CASTANYAVa acompanyada d’una jornadagastronòmica als restaurantslocals al voltant de la castanya.Novembre

ESPOLLAFIRA DE L’OLI I DE L’OLIVERAGener

DIVERSES POBLACIONSCARNESTOLTESFebrer

CASTELLÓ D’EMPÚRIESLA CANDELERATrobada de cuinaFebrer

AGULLANALA XUIAEl dissabte anterior a l’inici oficialdels Carnestoltes una cercavila

amb nens i joves del poble recu-llen tots els ingredients per fer lestradicionals xuies a la tarda (boti-farra, cansalada i ous). Entrealtres activitats hi ha una menjadapopular de truites casolanes.Març

SANT LLORENÇ DE LA MUGAFIRA DE LA MONGETAVenda i degustació de les monge-tes que es cultiven en el poble.Març

VILAMALLAFIRA DE SANT JOSEPMarç

On menjarRESTAURANT ANTAVIANAC/ Llers, 5FIGUERES (Girona)Tel. 972 51 03 [email protected]

Sala d'audiovisuals:es tracta d'una sala anomenada

Papirustòria, a les vitrines de la

qual hi ha contes en moviment.

Els diferents espais de la museo-

grafia de l'exposició permanent,

permeten treballar diversos

aspectes, com ara jugar a l'aire

lliure, materials amb què es fabri-

quen els joguets, sistemes de

funcionament, joguets per als

nens més rics i per als nens més

pobres, processos de fabrica-

ció...

Seu del Museu

L'actual Museu del Joguet de

Catalunya és un edifici barroc

p ro j e c t a t

l'any 1767

per l'engin-

yer Pere M.

Cermeño,

el mateix que va construir el

Castell de Ferran, també empla-

çat a Figueres.

Des del 1767 fins l'any 1900 va

ser al casa pairal de diferents

generacions del Baró de

Terrades, d'entre els quals desta-

ca en Josep Maria d'Albrt

Despujol, que va ser durant sis

anys (1945-1951) alcalde de

Barcelona. Al 1900 es va conver-

tir en el Gran Hotel París i al 1931

degut al seu èxit, l'arquitecte

Pelai Martinez Paricio va fer-hi

una reforma-

a m p l i a c i ó

d'habitacions

i salons. El 18

de juny de

1982, l'hotel va acollir la col·lec-

ció de joguets de Josep Maria

Joan i Rosa: neix el Museu del

Joguet a l'Hotel París de

Figueres.

El 8 de gener de

1995 el Museu

tanca les seves

portes per deixar

pas a una nova

remodelació de l'e-

difici. Tres anys més tard, el nou

Museu obre les portes el 12 de

desembre de 1998, convertit en

l'actual Museu de Joguets de

Catalunya, el qual ha aconseguit

reunir la col·lecció de joguines

més important de Catalunya. El

1999 la Generalitat de Catalunya

li va atorgar el Premi Nacional de

Cultura Popular. Altres premis

destacats que li han estat

concedits són el Premi Pajarita

de l'Asociación Española de

Juguetes al 2003 i al 1983 el

Premi de l'Associació

Catalana de Crítics d'Art.

Com a dada curiosa cal

destacar que fa 23 anys,

amb motiu de la celebra-

ció del Dia Internacional

dels Museus, es va ins-

tal·lar a la façana de l'e-

difici una esplèndida bal-

dufa catalana d'1,60m. d'alçada.

Amb el temps aquesta baldufa ha

esdevingut el símbol del Museu

Al Museu del Joguet de Catalunyatrobareu els records més bonicsde la vostra infantesa.

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYAHotel ParísC/ Sant Pere, 1 - 17600 FigueresTel. 972 504 585 - [email protected]

HORARIS:Juny, juliol, agost i setembre: obert tots els dies sense excepcióDe dilluns a dissabte: de 10 a 19 h.Diumenges i festius: d'11 a 18 h.D'octubre a maig:De dimarts a dissabte: de 10 a 18 h.Diumenges i festius: d'11 a 14 h.Dies de tancament: 1 de gener, 25 de desembre, els dilluns (excepte festius i vigílies).

El MJC de Figueres disposa des del passat29 de juny, d'una rèplica fidel a Taiwan ique reprodueix fidelment les diferentssales que es poden veure a Figueres.


HOTEL REST. BON RETORNEnvoltat de terrasses i jardins. Inspirat en l’arquitecturatradicional de la masia catalana. Instal·lacions modernes,còmodes cambres, magnífica piscina, pàrquing i salonsper a celebracions. Exquisits plats elaborats, de cuinamediterrània i de mercat.

Ctra. Nacional II A, Km.3 - FIGUERES (Girona)Tel. 972 50 46 23 - Fax 972 67 39 [email protected]

BAMBU NATURAVenda de mobles auxiliars, regals i complements per la llar.

Carbonar, 1 – Palau MacelliCASTELLÓ D’EMPÚRIES (Girona)Tel. 609 544 506Fax 937 92 38 [email protected]

HOTEL PIRINEOSHotel elegant i acollidor, situat al centre de Figueres. Totalment reformat, disposa de 56 habitacions, saló, bar i molts altres serveis.

RESTAURANT EL PELEGRÍDe reconegut prestigi, podreu gaudir de la tradicional cuina catalana i la seva millor cuina internacional.

Av. Salvador Dalí, 68 - FIGUERES (Girona)Tel. 972 50 03 12 / 972 50 03 16 Fax 972 50 07 [email protected]

CAN LLOBETCasa pairal catalana situada a la zona antiga del poble deCapmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada iconvertida en quatre allotjaments rurals independents, quegaudeixen de totes les comoditats, dins d’un context antic,amb mobles d’època, parets de pedra, bigues de fusta... Llocmolt acollidor, propici per a descansar, relaxar-se i divertir-se.

Major, 14 - CAPMANY (Girona)Tel. 972 54 92 36 / 629 367 406 - Fax 972 54 92 36www.canllobet.com - [email protected]

CAN BAYRECan Bayre és una casa pairal del s.XVI , acuradament restaurada combinant els estils rústic i modern i amb elements arquitectònics recuperats. El resultat és un establiment acollidor on es pot gaudir d’uns dies de descans envoltat de natura i cultura.

Plaça de l'EsglésiaFORTIÀ (Girona)Tel. 972 53 43 [email protected]

El complex turístic Resort Alp 2500,

empresa presidida per Salvador Batlle,

situat a la bonica comarca de la

Cerdanya, és un projecte complet i

divers per a tota la família.

Per aquesta temporada d’hivern, el

Resort amplia la seva oferta inaugurant

aquest mes de desembre l’Aparthotel i

els Apartaments turístics. Per a la seva

explotació, s’ha arribat a un acord d’as-

sociació amb la Cadena Guitart.

La Cadena Guitart, amb seu a Lloret,

compta amb l’experiència d’una cadena

d’hotels a Catalunya. El seu president,

en Climent Guitart té arrels a la

Cerdanya i ha sentit un especial impuls

per compartir aquest projecte amb el

Resort.

Els apartaments de l’Aparthotel, amb

espectaculars vistes de la vall i de d’es-

tació d’esquí de La Molina, estan total-

ment equipats amb capacitat entre dues

i vuit persones. Disposen de parquet,

vitroceràmica, microones, calefacció, TV

amb canals internacionals, servei de

neteja, pàrquing i traster entre d’altres.

Durant la vostra estada, disposareu de

tota mena de possibilitats de lleure, no

només perquè està situat a peu de pistes

de la Molina, sinó perquè un cop acaba-

da la jornada d’esquí, sense necessitat

de desplaçar-se, podreu gaudir d’una

variada oferta d’après-esquí.

En el mateix complex, trobareu un impor-

tant centre comercial amb Burger King, la

Salomon Station, l’Indoor- Disco-Pub, el

restaurant Tapas-Bar i una bolera. I abans

de finals del 2006 es complementarà l’o-

ferta amb el wellness-center amb piscina

coberta climatitzada, solàrium, jacuzzis,

banys de vapor, sauna, gimnàs, etc.

Un autèntic complex des d’on podreu

gaudir de multitud de serveis en un

mateix espai.

Situat a peu de pistes de La Molina, a pista llarga,

ofereix multitud de possibilitats per aquest hivern

Plaça Pista llarga - LA MOLINA Tel. 972 89 27 [email protected]

Resort ALP2500

us ofereix

multitud de

serveis en un

mateix espai

ResortALP2500

SALOMON STATION

La Salomon Station és el primer i

unic centre d’activitats “outdoor” del

país i ofereix un gran nombre d’acti-

vitats i de lleure per a tothom.

ACTIVITATS D’HIVERNClasses d’esquí i snow

Lloguer de material

Reparació de material

Guia d’establiments

LLOGUER DE BUNGALOWSCÀMPING / PISCINA

BAR-RESTAURANTCtra. N-260, Km 230

Tel. 973 35 13 32 - Fax 973 35 55 4025711 MONTFERRER

La Seu d’Urgell (Lleida)

R E S T A U R A N T

La Taverna dels Noguers

C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT

PUIGCERDÀ MARTINET

6 Km

LA TAVERNA DELS NOGUERS

LA SEU

N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T 973 38 40 20 - Dijous Tancat -

AERO HOTELCERDANYA

RESTAURANT

Passeig Agnés Fabra, 4

17538 ALP Tels. 972 89 00 33

972 89 03 54

Fax 972 89 08 62

Tel. 972 892 080 / 629 729 962 - LA MOLINA (Girona)www.refugiperecarne.com / [email protected]

XALET-REFUGIPERE CARNÉ

Ambient familiar 45 placesActivitats de muntanya (guies titulats)

Habitacions de 2, 4 i 7 placesOBERT TOT L’ANY

Pastisseria

Raval, 38

17527 Llívia

Tel. 972 89 63 24

Gil

20è Aniversari

Ctra. General, s/n Presa de RansolANDORRA

RESERVES: 00376 851 622

R E S T A U R A N T

Bordade l’Horto

RefugiCap Del Rec

MENJARS CASOLANS

ESTADES PER A GRUPS

DORMIRS - BAR

Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya

Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093

www.spainmountains.info/ refugicapdelrec

MUDANCES i TRANSPORTS

casasTransports i serveis urgentsMudancesLloguer de furgoneta amb conductorServei Nacional i InternacionalServei de guardamoblesServei de plataforma

BARCELONA - BAGES - BERGUEDÀ - CERDANYA - ALT URGELL

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍSPRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

902 888 317 637 433 471

BarcelonèsMOBLES

ESCÓ VERDC/ Aribau, 61 - Tel. 93 451 22 [email protected] - Especialitzats en moblesrústics a mida. Decoració ambiental per a cases,pisos i apartaments al camp, platja i muntanya.Barcelona

BerguedàLÀMPARES

CASA MAGÍPl. Viladomat, 11 - Tel. 938 210 388

casamagí@telefonica.net

Berga

MOBLES

MONTSERRAT 2 MOBLESCtra. de Ribes, 23 - Tel. i Fax 938 211 497

Interiorisme – Il·luminació – Descans

Berga

CerdanyaTURISME RURAL

CAL MARTRIC/ Major, 39 - Tel. 636 371 683 / 972 147 019www.calmartri.eresmas.com. El seu atractiu usfarà sentir com en famíliaGer

CAL SANDICAl bell mig del poble amb extraordinàries vistes alCadí. 4 hab. amb bany, sala d’estar amb llar defoc, restaurant de muntanya amb cuina casolanadel Pirineu. Tel. 973 515 193Aransa

RESTAURANTS

CA L’ABELHostal - Restaurant. C. Major, s/n

Tel. 973 515 048 - 629 761 498

www.restaurantcalabel.com

Lles de Cerdanya

EL BODEGÓNCtra. de La Molina, s/n - Tel. 972 145 014La Molina

EL POTALPl. Major, s/nTel. 972 89 42 75 - Fax 972 89 42 75Ger

FATA MORGANAC/ Nord, 29 - Tel. 972 144 225

Alp

Alt EmpordàALLOTJAMENTS

HOTEL DE LA MONEDA ****Plaça de la Moneda, 8-10 - Tel. 972 158 602Castelló d’Empúries

RESTAURANTS

TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses a Garriguella - Tel. 972 530 129Especialitat en cuina casolanaGarriguella

Alt UrgellALLOTJAMENTS

HOTEL RESTAURANT ANDRIADes de 1875. Pg. Joan Bordieu, 24Tel. 973 35 03 00 - [email protected] - La Seu d’Urgell

HOTEL DOM - RESTAURANT LA VALLCtra. C-14, Km 661 - Tel. 973 38 35 13 / 609 053 082www.hoteldom.net - Organyà

Alta RibagorçaTURISME RURAL

LES CABANASSESAntiga masia aïllada a la vora del riu totalment res-

taurada. Conserva elements arquitectònics de l’antic hostal tant a l’exterior com a l'interior.Tel. 973 69 41 51 - [email protected]

Baix EmpordàESPORTS

GOLF PLATJA DE PALSCtra del Golf s/n - Tel. + 34 972 66 77 39 www.golfplatjadepals.com - Pals

GOLF SERRES DE PALSCtra. de Pals a Torroella - Tel. 972 63 73 75www.golfserresdepals.com - Pals


Tel. 00 334 68 04 04 79 - Fax 00 334 68 04 06 89

A 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de Llívia Cerdanya Francesa a 1.300 m alçada

Parc Residencial “LE VEDRIGNANS”R o u t e d e Ve d r i g n a n s . 6 6 8 0 0 S a i l l a g o u s e

LLOGUER DE XALETS 06-07www.levedrignans.com e-mail: [email protected]

PREUS DE LLOGUER XALET (SENSE CONSUM ELÈCTRIC)

SETMANES I CAPS DE SETMANA

ALTA

TARIFES VÀLIDES

DEL 02-12-06AL 01-12-07

BAIXA

460220550265770375830415

330200390245570345630375

(+1nit 43)

(+1nit 48)

(+1nit 75)

(+1nit 85)

(+1nit 80)

(+1nit 95)

(+1nit131)

(+1nit 138)

Genet: 4pers. 7nitsGenet: 4pers. 2nitsLupin: 4+2pers. 7nitsLupin: 4+2pers. 2nitsGentiane: 6+ 2pers. 7nitsGentiane: 6+2pers. 2nitsEdelweiss: 8pers. 7nitsEdelweiss. 8pers. 2nits

2-12-06/5-05-077-07-07/1-09-07

5-05-07/7-07-071-09-07/1-12-07

INCLÒS:Pàrquing per a 2 vehicles i consum d’aiguaNO INCLÒS:Llençols (obligatori), tovalloles i productes de netejaEQUIPAMENT: Cuina equipada, vaixella completa, mantes, sanitaris, TV, terrassa, jardí, barbacoa comunitària en el parc.FORMA DE PAGAMENT:Xecs, efectiu i targetes de crèdit.

SUPLEMENTS A TENIR EN COMPTE:ELECTRICITAT: 0,22 Euros el kW.ANIMALS: 3 Euros / diaTAXA COMUNAL: +13 anys, 0,25 Euros / diaSERVEI DE NETEJA: 25 o 36 EurosSERVEIS OPCIONALS (segons disponibilitat):fitxa rentadora / assecadora: 5,50 Euroslloguer de llençols / setmana: 9,50 Euros

Informació vàlida excepte errors d’impremta

TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA

MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUS DE FUSTAFUSTA INTERIOR - FUSTA EXTERIOR

CONTROL I TRACTAMENT DE PLAGUESÚs ambiental Indústria alimentària

Desinfecció Desinsectació Desratització

COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DE PARQUETS(Naturals o sintètics)

POLIMENTS I VERNISSATS DE PARQUETS

MANTENIMENT I RESTAURACIÓ DE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS

Tot tipus de PINTURA - DECORACIÓ - ESTUCATSPintura FAÇANES amb elevador propi

VERNISSOS - LASURES

SORREJATS I DECAPATS DE METALL, FUSTA I PEDRA

GI-0028S-SA

CERDANYA TRACTAMENT

Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Font d’en Lleres, 8, 4t 1a - 17520 PUIGCERDÀ

TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA

P I Z Z E R I AE S C A D A R C S

P I Z Z E R I A / C R E P E R I A / B E R E N A R S

d i l l u n s i d i m a r t s t a n c a m e n t s e t m a n a l

i n f o r m a c i ó i r e s e r v e s : 9 7 2 8 9 0 6 3 3


RESTAURANT

Ctra. Supermolina, s/n - LA MOLINA - ALPTel. 972 14 50 14

S A L E S D ’ A R TG a l e r i e s P U I G C E R D À

EXPOSICIONS INDIVIDUALS I COL·LECT IVES a l c .Major, 21; a l c .Cosp,3 i a l Cas ino Cere tà

Te lè fons : 972 14 14 30 / 609 37 66 69

Major, 20 / Ramon Cosp, 2 - Tel. 972 88 01 03

PUIGCERDÀ

200 anys fent la vidamés dolça

La CarenaServeis Immobiliaris C/ Doctor Piguillem, 3 baixos • Puigcerdà

Tel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34 Fax 972 88 22 61www.lacarena.com [email protected]

Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques

Assessorament immobiliari Serveis administratiusasa com

SERVEIS IMMOBILIARIS

Carrer Alfons, 13PUIGCERDÀ

Tel. 972 14 14 12Fax 972 14 04 62

Mbl 618 98 55 98/97

[email protected]

www.casapuntcom.netCtra . Gorgu ja , 1 (ed i f i c i A l t Segre ) LL ÍV IA - INFO I RESERVES: 972 14 63 64

PIZZE

R IA BRASE

RIA

L'AVETOBERT TOT L’ANY

OBERT TOT L’ANY

Pizzes per emportar (al forn de llenya) / Pizzes per a celíacsPlats de temporada / Varietats en bacallà

PIZZERIA-RESTAURANT L’AVET

PENSA EN VENDRE LA SEVA CASAO PIS?C/ Pons i Gasch Nº 4 PUIGCERDÀ / Tel. 972 88 14 45 Fax 972 88 30 35

IMMOBILIÀ[email protected]òbil 669 79 77 33

TRUQUI NS!

C/ Notari Ortodó, 2-4 • Puigcerdà • Tel. 972 14 00 14

Gran varietat en carn i marisc gallec

Especialitat en “pulpogallego”, “lacón”,“pimientos del padrón”...

Tot tipus de menjars ivins gallecs.Vine a conèixer

la nova carta

de temporada

BRASERIA GALEGA

O MEIGALLO

Plaça Cabrinetty, 15 - PUIGCERDÀ

Tel. 972 140 366

Contacti amb nosaltres a: C/ Raval 11, Llívia · Mòbil: 696 40 31 81 · Tel. 972 14 61 60 · Fax 972 14 62 82

[email protected] · Visiti’ns a la web: www.verquivall.com

· Serveis immobiliaris,

àmplia selecció a La Cerdanya

· Construcció

· Promoció

· Projectes a mida

· Reformes

T A X I T R I G OT O T T E M P S T O T A H O R A

TOT TIPUS DE SERVEISviatges - excursions - vacances

teatre o cinema - aeroport

TRUCA I INFORMA’T: 630 103 225


Tel. 972 13 61 02 Setcases (Ripollès) També ens trobaràs a Camprodon!

Ctra. Sant Joan, 68972 70 21 06 RIPOLL

MENÚ DIARI

MENÚ ESPECIALCAPS DE SETMANA

GarrotxaALLOTJAMENTS

HOTEL BORRELLC/ Nònit Escubós, 8 - Tel. 972 276 161www.agtat.es/borrell - [email protected] - Olot

LA PERLACtra. de la Deu, 9 - Tel. 972 262 326www.laperlahotels.com - Olot

RESTAURANTS

SANT MIQUELMas Colomer, s/n - Tel. 972 690 123La Vall d’en Bas

TURISME 4X4

RUTES TURÍSTIQUES 4X4Agrobotiga (productes típics) C. Major, 24Tel. 972 680 078 - 686 619 988 - Santa Pau

MaresmeRESTAURANTS

CA L'ESTRANYCami Coll de Port, 19 - Tel. 93 750 70 66Cabrils

EL RACÓ DE CAN FELIUCarrer Àngel Guimerà, 41 - Tel. 937 532 916www.elracodecanfeliu.com - Vilassar de Dalt

HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l’Església, 32 - Tel. 93 753 19 02 - Cabrils

XARETCarrer Xurroia, 3 - Tel. 93 750 75 49www.restaurantxaret.com - Cabrils

RipollèsALLOTJAMENTS

CALITXÓEl Serrat, s/n - Tel. 972 74 03 [email protected] - Molló

PASTISSERIES

SALVATdes de 1910. C. Comella, 9 - Tel. 972 720 038Sant Joan de les Abadeses

RESTAURANTS

ANNATel. 972 727 260 - Ventolà

CAN BARAL·LAPensió - Bar - Restaurant - Pl. Generalitat, 6Tel. 972 747 070 - Sant Pau de Segúries

CAN JORDI Bar - Restaurant - Vins i QueviuresAl costat de l’església - Tel. 972741370Espinavell

CAN TIRANDARestaurant - Hostal Camí d'Ull de Ter, 1 - Tel. i Fax 972 136 052www.cantiranda.com - Setcases

CAN PINÓSAv. del Mariner, 6 - Tel. 972 747 160Sant Pau de Seguries

PIRINEU RESTAURANTCarrer Ull de Ter - Tel. 972 13 60 50www.pirineusetcases.comSetcases

TURISME RURAL

CAN PERICTel. 972 747 199 - [email protected]

EL JANPERETel. 972 720 366 - 654 770 633Sant Joan de les Abadesses

MAS CAN CIBATTel. 608 795 014 - www.elripolles.com/cancibatRocabruna (Camprodon)

MAS CAN BUIXATApartaments rurals - C/ Molló, 15 - Tel. 639 656 [email protected] - Setcases

SolsonèsALLOTJAMENTS

HOTEL FONTS DEL CARDENERCtra. de Tuixent, s/n - Tel. 973 49 23 77www.hotelfontsdelcardener.com - La Coma

RESTAURANTS

LA CABANA D’EN GELIMenú diari i carta.. Menjadors privats per a grups.Dilluns i dimarts descans setmanal. Terrassa d’estiu.Cuina casolana amb tocs innovadors.Ctra. Sant Llorenç, s/n - Solsona

TURISME RURAL

CAL MARTICamí del Santuari de Lord - Tel. 973 492 276www.calmartircp.com. Antiga masia que ha estatrehabilitada per acollir dos allotjaments rurals inde-pendents. - Guixers

Plaça Pista llarga - LA MOLINA - Tel. 972 89 27 27 - [email protected]

pirineus 5

Documents