viure als pirineus-maig 2016

17
1 revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran núm: 171 · maig 2016 www.viurealspirineus.cat Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament Pressupostos sense compromís. el seu tractament Dos joves creen una cooperativa de serveis energètics a Lles Foto: Jordi Pardinilla

Upload: plandora-continguts

Post on 30-Jul-2016

228 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Edició en PDF de la revista Viure als Pirineus-Maig 2016

TRANSCRIPT

Page 1: Viure als Pirineus-Maig 2016

1

revi

sta

gra

tuït

a d

e l’A

lt P

irin

eu i

Ara

nn

úm

: 17

1 · m

aig

20

16

www.viurealspirineus.cat

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís.

el seu tractament

Dos joves creen una cooperativa de serveis energètics a Lles

Foto

: Jor

di P

ardi

nilla

Page 2: Viure als Pirineus-Maig 2016

32

núm: 171 · maig 2016

www.viurealspirineus.cat

Distribucíó gratuïtaEDITAEdicions Salòria SLPasseig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

ALT URGELL I CERDANYAMarcel·lí PascualPALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀAmèlia CampoyLA CERDANYA

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.catDL L 701-2002Tel. 699 24 18 [email protected]

L’empresa no es fa responsable de

les opinions dels col·laboradors de la revista.

tema de portada

6salut i benestar

9-15

aliments i cuina

16-19belluga’t per la Cerdanya

23-32

7 i 8 de maig

Fira de Primavera a Tremp

agenda

portada

núm

171

viurealspirineus

SaloriaEdicions

@AmicsPirineu Són molts els joves del Pirineu que posen en marxa projectes de futur

Fo

to: E

mili

Gim

énez

Page 3: Viure als Pirineus-Maig 2016

54

Apunts d’història...

A l número 21 de la revista Àrnica (que tenia un preu de 200 pessetes) hi trobem un article sobre l’obertura de Casa Gassia, ara fa més de 20 anys. L’article deia així:

L’Obertura de Casa Gassia. L’ecomuseu ja és en marxa

El dia 11 de juny de 1994 es va obrir definitivament al públic Casa Gassia, cap de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Aquesta és una fita històrica dins el projecte museístic. Són molts els esforços i les il·lusions que, ja des de bon començament, als anys 80, han abo-cat en el seu projecte institucions i persones, sense l’ajut i el su-port de les quals no hauriem pogut obrir-la i posar així en marxa l’Ecomuseu. Ara per ara, l’Ecomuseu de les valls d’Àneu ja és una realitat palpable i viva. Ha deixat de ser solament una idea, un projecte en constant perill de desaparició, i s’ha convertit en una nova insfraestructura cultural per a la comarca.Durant aquests mesos d’estiu, l’Ecomuseu ha obert les seues por-tes als visitants amb l’exposició “Casa endins. Espai domèstic i vida familiar a les valls d’Àneu”.

Les publicacions de la secció estan cedides per Joan Obiols

Page 4: Viure als Pirineus-Maig 2016

76

tema de portada

Dos joves emprenedors cerdans, Xavier Duran (Travesseres) i Eva Campi (Aransa), han

constituït la cooperativa Pinergia

SCCL de serveis energètics, ambi-

entals i telecomunicacions en un projecte que han ubicat a la finca de Mig Vi, a Lles de Cerdanya. La iniciati-va, sorgida ara fa cosa d’un any, comp-ta amb el suport d’una tercera persona, Àngel Illa, i dos socis més que s’han incorporat recentment al projecte.

“La cooperativa està oberta a la in-corporació de nous socis, és clar. De fet, és molt senzill. Només cal con-tactar amb nosaltres i fer una apor-tació mínima única de 100 euros. Les avantatges? A banda dels descomptes, t’incorpores a un projecte local que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels habitants d’aquesta banda del Piri-neu”, expliquen Duran i Campi.

Pinergia treballa i ofereix serveis en tres grans àrees: telecomunicaci-ons, energies renovables (biomassa, solar o eòlica, entre altres models) i gestió ambiental, amb la redacció d’es-tudis i plans en aquest àmbit. Duran, enginyer industrial, i Campi, ambi-entòloga, estan instal·lats a Lles. Des d’aquest indret, amb els altres socis col-

laboradors de la cooperativa, dis-senyen i desenvo-lupen els diferents projectes que se’ls encarrega.

“Hem comen-çat a tenir projec-tes interessants, com el que vam fer fa uns mesos al Pallars amb una instal·lació d’ener-gia solar. L’àmbit territorial en el qual volem treba-llar, en principi, és la Cerdanya i a l’Alt Urgell, i per extensió també tot el Pirineu. Creiem que tenim camp per córrer”, explica Duran. “A més, els donem, als nostres clients, la proximitat del servei. Ells, els clients, saben qui són els seus inter-locutors. I saben on trobar-nos. Això també ens va a favor”, detalla Campi.

I és que els dos emprenedors sa-ben de què parlen. Actualment estan treballant en el producte d’internet i telefonia de banda rural, Xartic, i es troben que molts usuaris els trien per-què en cas de consultes o reclamacions

o necessitat de servei, saben qui són els seus proveïdors.

Xartic és un “producte local, de qualitat i fiabilitat”, destaca Duran. “Quantes vegades no ens queixem que el servei de telefonia o internet no ens funciona. Bé, doncs nosaltres podem garantir un servei de qualitat”, afirmen els dos socis i afegeixen que “per oferir un bon servei la clau és reinvertir en la infraestructura abans no es quedi peti-ta”. “Donem servei, en internet i tele-fonia a tota l’àrea que hi ha entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà”, assenyalen.

Dos emprenedors creen una cooperativa de serveis energètics i de telecomunicacions a Lles de Cerdanya///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JORDI PARDINILLA, director de NacióCerdanya · Lles

Hi ha una història curiosa relacio-nada amb els espinacs: el supo-sat contingut en ferro que con-

tenen i la figura del còmic de Popeye, que trobo particularment deliciosa.

Quan les nostres mares volien que mengéssim espinacs, de petits, ens deien que n’havíem de consumir si volíem ser forts com el Popeye, que extreia la força d’aquest vegetal. “I porten molt de fer-ro”, afegien.

El cert és que els desmitificadors de la ciència van descobrir fa temps i ens ho van repetir a tort i a dret que els espinacs no contenien una quantitat especial-

ment elevada de ferro i que tot es devia a un error de tabulació decimal que atri-buïa deu vegades més quantitat de ferro que la que realment teníen.

Però desmitificant els desmitifica-dors, sembla ser que això tampoc no és cert. Els espinacs contenen ferro, és cert, però no hi va haver cap error de tabulació. Això va ser una interpretació

sense cap fona-ment.

Altrament, l’inventor de Popeye el ma-riner mai no

va dir que els espinacs donessin la seva energia a Popeye degut al ferro, sinó al fet que contenien vitamina A. I això tampoc és ben bé així, ja que contenen betacarotè, una substància que un cop assimilada pel nostre cos es converteix en vitamina A.

Curiosament, els espinacs contenen quantitats significatives d’àcid oxàlic, que impedeix una bona assimilació del ferro. De fet, Popeye devia treure el seu ferro de la ingesta de marisc, com a bon mariner que era, que conté molt més ferro i del tipus que s’absorbeix millor (l’hèmic).

Desmitificant els desmitificadors/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

formació

Totes les estadístiques situen Espanya a la cua de la UE en el coneixement de llengües estrangeres. Se-gons l’Eurostat, dues terceres parts dels europeus en

edat de treballar coneixen almenys una llengua estrangera. A Espanya, només la meitat de la població en edat de treba-llar parla una llengua estrangera.

A què es deu això? D’una banda, a Espanya es va començar a ensenyar l’anglès més tard que en altres països. Molts dels qui ara estem en edat de treballar vam començar a estudiar-lo, si es va donar el cas, als 11 o 12 anys (al voltant de 6è d’EGB), en una època en què el grau d’exposició a les llengües estrangeres era miním: dues o tres hores a la setmana a l’escola i pràcticament res a fora.  I, d’altra banda, és difícil aprendre un idioma en classes de 30 persones. 

Una altra circumstància adversa és el doblatge. Tot i que les noves tecnologies són una ajuda, ja que permeten veure pel·lícules i sèries en sistema dual, encara ara no és una pràctica habitual. I també hi ha factors relacionats amb l’actitud de les persones. Molts tenim complexos a l’hora de parlar l’anglès i tenim por de fer el ridícul.

I què podem fer per capgirar aquesta tendència? Si bé és cert que en els darrers anys s’ha avançat l’edat d’inici escolar, diversos estudis indiquen que no ha tingut un efecte suficientment positiu, perquè l’exposició a l’anglès fora de l’aula segueix sent molt baixa. El fet de veure pel·lícules en versió original té molts beneficis per a l’aprenentatge, a més d’acostumar l’oïda a l’anglès i millorar-ne la pronunciació.

A Kids&Us apostem perquè els nens aprenguin anglès des del primer any de vida, tractant-los com a nadius potencials i sense introduir la lectoescriptura fins als 9 anys, ja que la manera natural d’aprendre una llengua és escoltant, escoltant-la molt. I volem crear estímuls de qualitat en

anglès fora de l’aula, que l’anglès esdevingui una eina

d’ús habitual. O no creieu que serà així en el futur dels

nostres fills?

Kids&Us La Seu d’Urgell

C. Comtat d’Urgell, 28. Telf. 973 04 64 45

[email protected]

http://laseudurgell.kidsandus.es

Dani y Vero os deseamos toda la suerte que os mereceis y que sea el día mas feliz de vuestra vida.

4 de junio de 2016

Per què, en general, hi ha un nivell tan baix de coneixement d’idiomes?//////////////////////////////////////////////////////////////////////LAURA MOLINÉ · Directora de Kids&Us La Seu d’Urgell

Obrim

les matrícules

per al curs 2016-17

el dia 2 de maig

Kids&Us La Seu d’Urgell

JOAN CASANOVES

647 20 21 73

650 65 51 96973 36 00 04

JUAN

En venda

A prop de la Seu d’Urgell es

ven terreny de 2.300m2 amb

caseta, piscina i arbres fruiters.

Telf. 645 895 542

Page 5: Viure als Pirineus-Maig 2016

98

Page 6: Viure als Pirineus-Maig 2016

1110

salut i benestar

Existeixen diferents tipus de càncers de pell. Afortunada-ment, els més freqüents són

els que tenen millor pronòstic (carcinoma basocel.lular i car-cinoma escatós). El factor de risc principal per a aquests tipus de tumors cutanis és l’exposició so-

lar crònica passiva, molt freqüent a la localització geogràfica on ens situem. És també aquest tipus d’exposició la que provoca l’apa-rició de lesions premalignes a la pell, les denominades queratosis

actíniques. Les queratosis actíni-ques afecten fins el 90% de la po-blació, i es manifesten com petites crostes rugoses (que es poden des-prendre i reaparèixer cíclicament) en àrees exposades com la cara, el cuir pilós, l’escot o el dors de les mans. Malgrat la gran majoria de queratosis actíniques no es trans-formaran en un càncer de pell, és habitual tenir-ne en un gran nombre, pel que finalment la pro-babilitat de patir un càncer de pell acaba sent relativament elevada. Per aquest motiu és convenient diagnosticar i eliminar les quera-tosis actíniques. Curiosament, les cèl·lules que tenen risc de dege-nerar en càncer no només estan a la pròpia crosta, sinó que poden situar-se al voltant de la mateixa, sense que siguin prou notables com per què les percebem.

Tradicionalment, el tracta-ment estàndard de les queratosis actíniques, del carcinoma basocel-lular i del carcinoma escatós ha estat la seva destrucció (freqüent-ment amb cirurgia sota anestèsia local). No obstant, és sabut que en molts casos, la cirurgia és inneces-sàriament agressiva per aconse-guir la curació d’aquestes lesions. Així, les variants superficials dels

carcinomes esmentats i les quera-tosis actíniques poden ser elimi-nades completament mitjançant una tècnica anomenada teràpia

fotodinàmica. En aquesta, s’apli-ca sobre la pell afectada una cre-ma específica durant tres hores. El fàrmac que conté aquesta crema té dues propietats bàsiques: no-més penetra en aquelles cèl·lules que es divideixen més ràpid (les dels tumors o de les lesions que poden esdevenir tumors) respec-tant les cèl·lules veïnes normals; i fa que aquelles on ha penetrat es facin especialment sensibles a una determinada radiació lumíni-ca. Així doncs, un cop les cèl·lules malignes i pre-malignes tenen el fàrmac “cavall de Troia” dins, són il·luminades amb una làmpada mèdica específica per tal d’ésser destruïdes totalment.

Els avantatges de la teràpia

fotodinàmica són diversos. En primer lloc, és un tractament es-pecífic, que només destrueix les cèl·lules que han de ser elimina-des, respectant completament aquelles que estan sanes. Permet, a més, tractar les lesions visibles i aquelles que encara no ho són per-què estan en estadis microscòpics: fa prevenció del càncer de pell. El pacient no s’ha de sotmetre a cap cirurgia i per tant evitem les cica-trius i l’estrès que suposa una in-tervenció a quiròfan. I, finalment, permet tractar àrees àmplies (com el cuir pilós o l’escot) en una sola sessió de forma simultània.

La teràpia fotodinàmica és útil per al tractament de les que-ratosis actíniques, el carcinoma basocel·lular i el carcinoma es-catós superficials, i presenta els mateixos índexs de curació que la cirurgia, essent més efectiva en quant a la comoditat, les seqüeles estètiques de la cicatriu i per la prevenció sobre futurs tumors, ja que elimina les cèl·lules que estan iniciant el seu camí cap a la ma-lignitat.

Dr. Didac Barco

DermatòlegDermatòleg Clínica DermAndTek

Tel: +376 886100

www.dermatologiaandorra.com

Tractament del càncer de pell sense cirurgia ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////DR. DIDAC BARCO · Andorra

Page 7: Viure als Pirineus-Maig 2016

1312

salut i benestar

Un entrenador personal és un professional del fitness que s’ocupa de l’ensenyament i la

prescripció d’exercicis físics. Abans de començar, l’entrenador personal analitza la condició física del client a partir d’un test d’aptitud física i d’un qüestionari, pacta els objectius que vol assolir i dissenya un programa d’entrenament personalitzat.

De vegades pensem que no és ne-cessari un entrenador personal però sempre que busquem salut i millora física, és molt important que ens dei-xem assessorar per personal qualifi-cat. No només perquè ens digui què hem de fer, sinó també per estudiar personalment el nostre cas i fer una planificació en el temps.

Un cop sabem que és important posar-nos en mans d’un professional, expliquem com és el procés:

1r. Entrevista amb l’entrenador per saber el màxim possible sobre tu,

estil de vida, família, nens... i poder adaptar les pautes d’entrenament.

2n. Un cop acabada l’entrevista inicial, passarem a realitzar una va-loració de les capacitats físiques per veure el nivell inicial de treball.

3r. Aquestes probes ens ajudaran a saber el punt de partida i seran el primer entrenament que farem. Per acabar la 1a sessió farem uns estira-ments dirigits que ens seran molt be-neficiosos per la nostra millora física.

A l’Esquitx t’oferim aquest servei. Hi trobaràs personal altament qua-lificat, amb experiència, un horari

molt ampli que s’adaptarà a les teves necessitats, espais exclusius per poder entrenar amb total intimitat i maqui-nària per fer tot tipus d’entrenaments (Power Plate, Reformer, etc).

Tan és l’objectiu que busquis: perdre pes, modelar el cos, reforçar musculatura, preparar alguna prova específica, recuperar-se de lesions, corregir postura corporal i combatre problemes d’esquena, o simplement mantenir un bon estat de salut en ge-neral... Posar-te en mans d’un entre-nador personal t’ajudarà a assolir-ho. No esperis més i canvia de rutina.

Per què és important l’entrenador personal? ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

Page 8: Viure als Pirineus-Maig 2016

1514

salut i benestar

L’any 2011 la societat espanyola de metges d’atenció primària va acceptar els tractaments d’homeopatia per a resoldre problemes al·lèrgics, respiratoris, der-

matològics i vírics, destacant l’absència d’efectes secun-daris d’aquests tractaments. Tot i així, segueixen acusant l’homeopatia de vendre aigua i sucre, dient que per això no té efectes secundaris. Mai ningú ha negat que sigui això, aigua i sucre o lactosa. Analitzant químicament els remeis homeopàtics no es troba cap matèria tangible més, però això no vol dir que no hi sigui. La matèria o el princi-pi actiu està dissolt de tal manera que si és el que el nostre cos necessita, el farà reaccionar. I precisament aquesta di-lució és la que fa que no contamini cap òrgan. No es trac-ta ni de magia ni de fe, només d’equilibris, de donar-li al nostre cos el que li manca. Si s’analitzen les flors de bach, per exemple, només es troba aigua i alcohol, i cada vegada hi ha més gent que les ha provat i ha tingut beneficis.

Per sort, les anàlisis han anat un pas endavant i han profunditzat que quan subministrem remeis homeopàtics hi ha un moviment al cos. El principi de similitut en què es basa l’homeopatia està corroborat per la investigació científica actual. Ara ja estem segurs que les dilucions ho-meopàtiques tenen efectes biològics comprovats tant in vitro com en viu, i que els medicaments homeopàtics són capaços de induïr efectes que poden ser constatats mitjan-çant electroencefalograma.

Al Libro blanco de la homeopatía es detallen els resultats positius que l’homeopatia ha aconseguit en el tractament d’un seguit de malalties però d’aquests estudis positius quasi no se n’ha sentit parlar, mentre que dels estudis que comparen, sense cap fonament cientific, l’homeo-patia amb placebo, d’aquests en trobem pàgines plenes.

També s’han fet estudis comparatius entre l’efecte placebo dels medicaments homeopàtics i la medicina tradicional, i no s’obtenen diferències, és a dir, l’efecte placebo que pot provocar un medicament tradicional és igual al que pot provocar un medicament homeopàtic.

Precisament l’efecte placebo i l’autosuggestió són els punts més utilitzats pels detractors de l’homeopatia, però no ens podem oblidar dels resultats favorables que s’obtenen amb nadons i amb animals, on la suggestió no té cap pes.

De vegades, com a psicopedagogues utilitzem lèxic que donem per fet que tothom ha de comprendre i no sempre és iaxí. L’altre dia en una reunió amb

pares els proposàvem treballar amb els seus fills les habi-litats socials per tal de millorar la seva intel·ligència emo-cional i els pares no acabaven de saber que era el que els estàvem demanant.

Aquest fet ens va obrir un ventall de idees: calia expli-car que era la intel·ligència emocional i les habilitats so-cials, i per això vam decidir impulsar un taller d’estiu que pogués beneficiar als nens que ho necessitin.

La intel·ligència emocional és la capacitat que té una persona de treballar, entendre, seleccionar i controlar les seves emocions i les dels altres amb eficiència, generant resultats positius en les seves relacions. Quan treballem aquest aspecte en un nen, els resultats són molt positius i pares, companys i mestres comencen a observar uns can-vis que semblaven impossibles d’aconseguir.

No totes les persones tenen la necessitat de treballar específicament aquest aspecte de la seva intel·ligència. Hi ha individus que de forma innata tenen desenvolupada aquesta habilitat. Només cal fer una ullada al nostre vol-tant per adonar-nos que hi ha criatures que són líders de forma natural i altres, en canvi, que tenen dificultats per adaptar-se als nous grups. Els pares els defineixen com tímids i més introvertits o a l’altre extrem com esverats i impulsius. Es trobin a l’extrem que es trobin són aquests nen@s els que haurien de treballar la seva autoconscièn-cia, autocontrol, empatia i habilitats socials.

Quan les persones no es relacionen de forma correc-ta les conseqüències poden anar des de partir problemes d’autoestima a partir rebuig per part dels altres i, en les situacions més extremes, patir bulling.

Les habilitats socials, igual que totes les altres, es po-den ensenyar i per tant les poden aprendre. Encara que es té coneixement d’elles des de fa moltíssim temps, es continua donant molta més importància als resultats aca-dèmics. Totes les escoles estan introduïnt dins els seus programes el treball de les emocions, i els resultats són positius en els seus alumnes i mestres a l’hora de conèixer i identificar sentiments.

Stimulus Vitae s’ha proposat aquest estiu portar a terme un curs específic per tal de fer dels nostres petits persones amb més capacitat de relació i segures d’elles mateixes. Saber identificar i autocontrolar les actituds quan estan en grup de forma que no pateixin situacions de rebuig i saber potenciar el que cadascú té de bo a l’hora de relacionar-se amb els altres.

La intel·ligència emocional no està de moda, ha acom-panyat a la humanitat des de temps remots i són aquelles persones més hàbils en aquests aspectes les que tenen més probabilitat d’èxit dins de la societat. Li podem dir caris-ma, simpatia, psicologia, lideratge o èxit, però li diem com li diem tots ens podem beneficiar de tenir-ne. Regaleu als vostres fills la oportunitat de beneficiar-se de una de les qualitats més apreciades.

Homeopatia, veritats a mitjes o mentides senceres (II)////////////////////////////////////////////CARMEN PALMA · Especialista en terà-pies manuals

Intel·ligència emocional///////////////////////////////////////////////////////////////////////NATALIA JIMENEZ i ANNA GARCIA · Stimulus Vitae

Carmen PalmaLlicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

Page 9: Viure als Pirineus-Maig 2016

17ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

16

La vaca bruna del Sobirà rep distincions arreu del país ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sort

La raça Bruna dels Pirineus és una vaca molt rústica, que s’adapta perfectament

a la climatologia i al terreny de muntanya. És molt bona mare, té una cura extraordinària dels seus fills, i antigament la utilitzaven tant per fer carn com per treba-llar a la terra i per produir llet. També en deien col·loquialment la “vaca suïssa” ja que prové del creuament d’una raça de vaca autòctona catalana i de bovins de

raça parda alpina suïssa. En l’actualitat la vaca bruna

dels Pirineus ja no es fa servir per treballar ni tampoc per pro-duir llet; únicament se n’aprofita la carn ja que aquesta té una qua-litat i un sabor extraordinari, de primer nivell, molt elogiat pels restaurants de més prestigi del Pirineu.

Aquesta raça de vaca bruna comença a produir als 3 anys, quan té la primera cria. La cria

del vedell s’està de 6 a 7 mesos mamant de la mare, sempre viuen d’una manera sosteni-ble, pasturant des del bon temps fins a la tar-dor a l’alta muntanya. Viuen de 12 a 15 anys i diversos exemplars d’aquestes vaques del Pallars Sobirà han rebut importants distincions per la seva qualitat.

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

MenúPlats combinatsServeis a la cartaAv. Salòria, 40 · Tel. 973 35 30 94La Seu d’Urgell

Page 10: Viure als Pirineus-Maig 2016

1918 ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquilPERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions Telf: 973 624 068 · [email protected] · www.camping-solau.com

Festes MajorsComunionsCasamentsAniversarisFestes de barri

Empresa especialitzada en tot tipus de celebracions i events infantils, tant per a empreses com per a particulars. lloguer d’inflables, bicicletes bales bake, canyons d’escuma, jocs, etc.Desplaçaments a tot el Pirineu. Tel: 647 840 358 / Facebook: Jumpy Park

La cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a 2

km de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hor-tet, un restaurant rústic amb llar de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits de la família. Un establi-ment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin.

Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de Baix per iniciar un projecte gastronòmic

Restaurant l’Hortet de Montardit de Baix////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////A. CAMPOY · Montardit de Baix

inspirat en l’entorn i en els productes de la terra. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa. Com a promoció d’obertura fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa o amanida. Postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt...

Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792

Correu: [email protected]

Page 11: Viure als Pirineus-Maig 2016

2120

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com

territori

FisioteràpiaQuiromassatgeDrenatge linfàtic Medicina Xina

AcupunturaPsicologia i PsiquiatriaLogopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làserCardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

Antigament les nostres mares o padrines tenien al rebost un raconet reservat a les plantes medicinals que podien ajudar a curar o aliviar la símptomatologia

de les malalties habituals a les cases del Pirineu. Actualment, ens podem fer el nostre botiquí natural, per tractar els símptomes de la grip, costipats, sinusitis, bronquitis, herpes, digestions pesades i mals de panxa, gasos i còlics, infeccions d’orina, ferides, cicatrius i cops, retenció de líquids, picades d’insectes o paràsits, cremades, etc.

Avui parlem de les digestions pesades. Una infusió de camamilla dolça, mil en rama, te de roca, fenoll o anís després dels àpats, pot facilitar i activar la digestió. En casos

de còlics i gasos, el comí, fenoll, maria lluisa i anís verd són molt bones opcions.

Hi ha persones, que com a conseqüència d’una alimentació rica en greixos saturats d’origen animal, o bé per una vesícula biliar que no treballa correctament, les digestions d’aliments més calòrics o grassos es fan molt pesades, amb amargor de boca i llengua bruta. Les plantes més adequades en forma d’infusions que s’utilitzaran sense que hi hagi obstrucció de la vesícula biliar són el card marià, la carxofera, boldo i mil en rama.

Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

Estratègies alimentàries en la nutrició esportiva /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort

Senterada627 606 919

[email protected] [email protected]

· COMPRA · JOGUINES· CARTELLS ANTICS PUBLICITARIS,· COL·LECCIONS, · EINES DE CAMP...

COMPRA ANTIGUETATSRAMON SORT

Telf. 677 42 41 43

Qui no ha somiat mai a volar com els ocells... El parapent és l’aeronau més senzilla amb

la qual podrem gaudir d’un vol. Un vol com el dels ocells, que aprofiten els corrents d’aire per desplaçar-se pel cel.

Ja s’ha escrit molt sobre la histò-ria del parapent i les especificacions tècniques, per això hem cregut que us podem explicar les sensacions que es tenen en volar amb parapent. Con-tràriament al que molta gent pensa, per enlairar el vol amb parapent no t’has de precipitar per cap muntanya. Has de baixar corrent uns quants me-tres per un suau pendent, comprovar que la vela puja correctament i sor-

tir volant gràcies a l’acció de la brisa que ens vindrà de cara. En el moment de pujar la vela si hi ha quelcom que no ens agrada o si el moment esco-llit no ens sembla bé, deixarem caure la vela a terra, pararem i tornarem a fer l’intent. S’ha de saber que amb el parapent podem fer tants intents com vulguem abans de començar a volar.

Quan deixarem de tocar a terra sentirem la brisa a la cara, ens aco-modarem bé a l’arnès (es vola còmo-dament assegut) i començarem a gau-dir de les meravelloses vistes del món des de dalt. Durant el vol resseguirem la sinuosa carena del Montsec i ens trobarem amb viatgers més experts

com voltors, àguiles, trencalòs... que intentarem seguir imitant el seu vol i aprofitant la seva saviesa.

Sentirem una llibertat total. El fet de no sentir-se lligat a les normes terrenals fa que notem una estranya sensació d’enormitat envers el món o que ens sentim com petites fulles portades pel vent. En tot cas, gau-direm d’un silenci colpidor, només interromput pel suau xiuxiueig del fregament del vent amb les cordes que ens subjecten a la vela.

Les vistes que tindrem són sen-zillament espectaculars: ens troba-rem cara a cara amb la grandesa del Pirineu, des del Cadí fins el Mont Perdut, passant per la Pica d’Estats o l’Aneto. Cap al sud veurem tota la Plana de Lleida, des del Moncayo (a l’Oest) passant pel Coll de l’Illa i fins Montserrat (a l’Est). Si seguim do-nant la volta, podrem veure el Port del Compte i fins i tot el Pedraforca. Només té un perill, enganxa!

La sensació de volar amb parapent...///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ENTRENÚVOLS ESCOLA DE PARAPENT

Vall d’Àger

Page 12: Viure als Pirineus-Maig 2016

2322

Foto

: Jos

ep M

aria

Cos

ta

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 [email protected]

També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

PEUSA necessita ampliar el seu equip i ofereix un lloc de treball destinat a un profes-sional que disposi de titulació universitària de grau mitjà en informàtica.Indispensable coneixements de programa-

ció.NET, Web, SQLServer, taules dinàmi-

ques i eines de BI. Es valoraran coneixements

d’administració de sistemes i seguretat.

Els interessats poden presentar el seu cur-rículum a les oficines de PEUSA situades al Passeig Joan Brudieu 17 de La Seu d’Urgell o bé enviar-lo per correu electrònic [email protected].

Peusa Distribució S.L.U. ofereix un lloc de treball destinat a un professional amb la ti-tulació d’enginyeria industrial o d’enginyeria tècnica industrial, especialitat elèctrica o elec-trònica. Els interessats hauran d’acreditar ex-periència laboral en el sector elèctric, i demos-trar coneixements avançats dels llenguatges de programació d’automatismes industrials.Els interessats poden presentar el seu currícu-lum a les oficines de PEUSA situades alPasseig Joan Brudieu 17 de La Seu d’Urgell o bé enviar-lo per correu electrònic [email protected].

Antiguitats a TrempTROBAREU PREUS MOLT INTERESSANTS.I grans oportunitats, per canvi d’orientació.MOBLES ANTICS, jocs de taula, rellotges, calaixeres, cadires colonials de caoba i moltes coses més...

TAMBÉ RESTAURACIÓ DE MOBLES ANTICS

Telf. 659 499 629

Page 13: Viure als Pirineus-Maig 2016

2524

Puigcerdà estrena una moderna estació meteorològica/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// FOTOGRAFIES DE JOSEP MARIA COSTA · Puigcerdà

Puigcerdà ha estrenat una estació meteorològica amb l’objectiu de poder facilitar les prediccions meterològiques a la comarca. La nova central es

complementarà amb la de Das que, per la seva situació geogràfica al fons de la vall, és una de les més gèlides del país.

L’Ajuntament i el Servei Meteorològic de Catalunya van inaugurar un equipament, que ha costat 10.000 euros, que enviarà dades cada mitja hora a les webs del mateix Servei Meteorològic i al de l’Ajuntament de Puigcerdà, que hi estarà connectat. La nova estació s’integra a la xarxa de 170 estacions de la Generalitat i és la primera de caràcter urbà de la Cerdanya, ja que les altres són en zones de muntanya com ara el refugi de Malniu, el de Prat d’Aguiló, la Tosa o la de l’aeròdrom de Das, segons va informar el diari Regió7.

L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, va destacar que “cal compaginar la informació i la prevenció amb la necessitat de no caure en l’alarmisme. És evident que la predicció no es pot fer poble per poble, però ara la gent podrà consultar la meteorologia en temps real amb la càmera de TV3 que tenim al campanar i també amb aquesta nova estació que està preparada per captar totes les condicions climatològiques de la vall”.

Page 14: Viure als Pirineus-Maig 2016

2726

Presenten tres nous projectes turístics per a la Cerdanya ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

L’associació L’Àliga cedeix a la Fundació Hospital de Puigcerdà un nou aparell pel tractament del linfedema ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////REDACCIÓ · Puigcerdà

Aquest mes d’abril es van presentar, en un acte al Museu Cerdà, tres nous projectes turístics impulsats conjuntament per Turisme Cerdanya i

pel sector privat de la comarca. Es tracta de Camins de

Cerdanya, Cerdanya Happy Walking i Cerdanya19, els dos primers vinculats a l’oferta de senderisme, bicicleta tot terreny i rutes a cavall, aprofitant la xarxa de camins de la comarca; i un tercer, el Cerdanya19, amb el qual es vol promocionar la comarca en un cap de setmana ple de promocions.

L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, va posar en valor el potencial de la Cerdanya, així com la importància de la feina de tots els sectors implicats per a millorar la promoció turística. Ramon Moliner, president del Consell Comarcal, també va destacar la feina feta en matèria de promoció turística i va refermar la intenció del Consell de seguir treballant al màxim amb els projectes presentats i amb tots els que vindran en un futur.

Montse Coronas, directora de Turisme de Cerdanya, va dir que “el projecte Camins de Cerdanya neix amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni de la vall a través dels més de 500km de camins i senders senyalitzats i que en un futur podrien arribar als 1.000km”. La primera acció

L’associació L’Àliga (Associaciació Ceretana d’Ajut i Suport Contra el Càncer) ha cedit a la Fundació Hospital de Puigcerdà una màquina pel tractament

del linfedema. L’acte de cessió va tenir lloc a la Residència Sociosanitària de Puigcerdà, i va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Puigcerdà i president de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Albert Piñeira, el president de l’Àliga, Joan Ramon Peitx, el director de la Fundació, Xavier Albalat, i el personal sanitari que utilitzarà l’aparell.

L’Àliga ha assumit la compra de la màquina, que ha tingut un cost de 9.240 euros i que serà utilitzada per la unitat de rehabilitació de la Fundació Hospital de Puigcerdà.

promocional d’aquesta taula de Camins de Cerdanya, és el Cerdanya Happy Walking que es durà a terme del 8 al 12 de juny.

Finalment, el portaveu de Camins de Cerdanya i director de Discover Pyrenees, David Isern, va presentar el Cerdanya19 que es portarà a terme els dies 3, 4 i 5 de juny i que durant aquest cap de setmana oferirà diferents serveis turístics, allotjaments, activitats, restauració i comerç al preu especial de 19 euros.

Page 15: Viure als Pirineus-Maig 2016

2928

Page 16: Viure als Pirineus-Maig 2016

3130

www.edicionssaloria.com

Page 17: Viure als Pirineus-Maig 2016