pirineus 11

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA

EXEMPLARGRATUÏT

hivern de novembre a febrer de 200911

El PedraforcaUna muntanya singular

Castells de fronteraJoies del Pallars Jussà

La Cerdanyaa vista d’ocellEl plaer de volar

3Pànxing Pirineus

Sumari8 Especial neu

L'esquí nòrdic Centenari de l'esquí a Catalunya

26 Pallars SobiràLa neu al Pallars Sobirà

34 AndorraLa parròquia de Canillo

42 FrançaEls Angles

49 Vall d'AranFira Antic Vielha

52 Alta RibagorçaFestival hivernal i Icertic

58 BerguedàEl Pedraforca

72 CerdanyaCerdanya a vista d'ocell

86 Alt UrgellCretaci al Coll de Nargó

94 GarrotxaEls museus d'Olot

98 Alt EmpordàRaids al Vent

104 Pallars JussàCastells de frontera

118 El RipollèsLa cuina del Ripollès

124 SolsonèsRuta del Comte Guifré el Pelós

72

58

104

maqueta 11 pag1-71.qxp 29/10/08 23:04 Página 3

• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i

telèfon de contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu postal

(C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària i per 5,00 €

l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 € l’exemplar (IVA inclòs)

a la següent adreça indicant el teu nom complet:

PÀNXING PIRINEUS C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus

a inesperada arribada de la neu a l'octubre ens recorda quel'hivern ja és aquí. Els Pirineus compten amb nombroses esta-cions d'esquí amb instal·lacions i serveis complementaris deprimer nivell, que any rere any milloren. Una bona temporada

de neu farà que puguem gaudir de totes les possibilitats que el Pirineublanc ens ofereix: esquí alpí, esquí de fons, snowboard, raquetes de neu,telemarc, salts, passejades en trineu, etc.

Aquesta edició d'hivern del Pànxing Pirineus, que presentem a la Fira deMuntanya de Vic, ve encapçalada pel Centenari de l'esquí a Catalunya,les set copes del Món, la “Jornada de Portes Obertes a la Neu”, les expo-sicions, les conferències, la mostra gastronòmica i molts altres actes quese celebren.

Animem a tots els catalans a experimentar i a sentir els Pirineus a la vos-tra manera. Molt a prop de casa trobareu un ampli ventall de possibilitats.Llegiu el Pànxing Pirineus i descobrireu muntanyes espectaculars, rius,llacs i boscos que us esperen per gaudir, sols o amb companyia, delsmillors espectacles. Camineu pels pobles, pels camins i senders, deixeu-vos envair pel silenci, per la bellesa dels paisatges, tan diferents i únicsen totes les èpoques de l'any, enriquiu-vos amb la història, els costums ila cultura. Una gran oferta d'allotjament, gastronomia, patrimoni natural,històric i monumental, completaran la vostra estada.

Des de Pànxing Pirineus, assaborint encara el Premi de PromocióTurística 2007 que ens va atorgar Turisme de Catalunya aquest estiu,agraïm a les diferents institucions i empreses particulars que ens ajudeua fer possible acostar-vos els Pirineus arreu de Catalunya, França iBalears.

L

Foto portada:El PedraforcaFoto Luigi - Berga

22.000 EXEMPLARSA CATALUNYA, ANDORRA,SUD DE FRANÇA I PALMA DEMALLORCA.

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

Direcció EditorialGemma Pàmies [email protected]

i Jordi Pàmies [email protected]

Coordinació EditorialGemma Pàmies, Cristina Saball [email protected]

i Gonzalo Sanguinetti [email protected]

RedaccióJordi Melendez, Sílvia Culell, Gonzalo Sanguinetti, Sascha Burkhardt, Llobregat Lúdics, Ramon Felipó, Manel Figuera, Jordi Solergibert,Aeroclub Barcelona-Sabadell i Conxi Rodriguez.

Cap de distribucióÀlex Portas.

Correcció en català dels textosSCC de la Cerdanya, Consorci per a la NormalitzacióLingüística.

Col.laboradorsTurisme de Catalunya, Diputació de Lleida, Patronat de Turisme CostaBrava Girona, Consell Comarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, Consell Comarcalde la Cerdanya, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Consell Comarcal del’Alt Urgell, Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça, Patronat deTurisme del Pallars Sobirà, Torisme Val d’Aran, Oficina de turisme delSolsonès, Ajuntament d’Alp, Ajuntament de Sort, Consorci de PromocióComercial i Turística del Pont de Suert, Ajuntament de la Vall de Ribes,Parròquia de Canillo, Ajuntament dels Angles, Oficina de Turisme de la Vallde Boí, Oficina de Turisme de la Vall de Ribes, Tot Nòrdic, FederacióCatalana d'Esports d'Hivern, Gran Pallars, Roger López, Consorci dePaleontologia i Entorn, Montserrat Mallol, Easy Bikes, Fogons de la Vall deRibes, Cuines de la Vall de Camprodon.

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Irma Casas, Aleix Muñío,Mercè Marsal, Xavier Escandell i Llorenç Pubill.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Gran Pallars, Tot Nòrdic, Parròquia de Canillo,Sascha Burkhardt, E. Destobbeleire, Llobregat Lúdics, Oficina de Turismede la Vall de Boí, Marc Hors, Manel Escobet, Emili Gimenez, JoaquimVinyet, Jordi Solergibert, Aeroclub Barcelona-Sabadell, Daltónico Studio,Museu Comarcal de Garrotxa, Quim Roca, Easybikes, Fogons de la Vallde Ribes, Cuines de la Vall de Camprodon.

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀAna Salas, Salut Marquina, Sofia Viguera, Estel Carreras iÓscar Palomino. Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

LA SELVALaia Muntaner, Maria Río, Sílvia Mompart i Jordi Alonso. Tel. 972 87 72 57 - [email protected] - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)

BERGAMontserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

BARCELONAMarta Comas

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - www.sinopsis.cat - [email protected] Morera, 25 - 08339 Vilassar de Dalt (Barcelona)

Dipòsit legal B-49063-2004

Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer. Pànxing Pirineus en cap cas estableixuna selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.

Pànxing Pirineus dóna suport al projectePirineus de Turisme de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Control difusió i distribució

Mitja última acta publicada: 20.572 exemplars.Butlletí nº 39 PGD - febrer de 2008

Publicació associada

4 Pànxing Pirineus

Editorial

La neu als PirineusFOTO: Gran Pallars.


VAL D’ARANRuta dels 7 llacs de ColomèrsA peu: dificultat mitjana-alta / distància: 5,7 km / durada: 3 h

El circ de Colomèrs és un massís

muntanyós disposat en cercle, entre

el qual destaquen la Creu de

Colomèrs, el tuc de Ratera, el Gran

Tuc de Colomèrs, el tuc de Sendrosa,

etc., que, amb les seves parets verti-

cals i les seves canals de fort pen-

dent, li donen un aspecte espectacu-

lar. Des de qualsevol dels seus cims

es pot gaudir d’un panorama esplèn-

did, on la nostra vista es perdrà entre

la infinitat de llacs que queden als

nostres peus.

L’excursió s’inicia al poble de

Salardú, on agafarem la pista asfalta-

da que s’enfila cap a la vall

d’Aiguamòg fins als Banhs de Tredòs

(9,5 km) i, a continuació, agafarem

una pista sense asfaltar durant

3,5 km (exclusiva per a vehicles

4x4), fins a arribar al punt d’inici del

sender, que ens portarà al refugi de

Colomèrs, i a partir d’aquí ja podrem

seguir les indicacions per poder rea-

litzar l’excursió. En aquest segon

tram, entre juliol i setembre està res-

tringida la circulació de vehicles (hi

ha servei de taxis).

Des del refugi de Colomèrs ja

començarem a gaudir del llac Major

de Colomèrs i seguint les indicacions

de color groc podrem realitzar la nos-

tra ruta.

Observació: també es pot fer una

ruta més llarga (de 6 hores aprox.),

que ens portarà a visitar tot el circ de

Colomèrs i per on es podria accedir

al Parc Nacional d’Aigüestortes, però

per a això ja hauríem de seguir les

indicacions vermelles.

ALTA RIBAGORÇARuta del romànic de la Vall de BoíEn cotxe / distància: 75 km / durada: 3 h

A l’Alta Ribagorça hi ha un dels con-junts d’esglésies romàniques mésimportants d’arreu del món. El con-junt romànic de la Vall de Boí va serreconegut Patrimoni Mundial de laHumanitat per la Unesco l’any 2000 iestà format per vuit esglésies i unaermita: l’Assumpció de Cóll, SantaMaria de Cardet, Sant Feliu deBarruera, la Nativitat de Durro, l’ermi-ta de Sant Quirc de Durro i les esglé-sies de Santa Eulàlia d’Erill la Vall,Sant Joan de Boí, Santa Maria deTaüll i Sant Climent de Taüll.

La ruta s’inicia al Pont de Suert(direcció nord per la carretera N-230)i, al cap de 2 km, cal agafar l’L-500cap a la Vall de Boí.

El Centre del Romànic de la Vall deBoí és l’entitat encarregada de lagestió de tot aquest conjunt romànic.L’obertura al públic de les esglésies,durant tot l’any, el servei de visitesguiades, la promoció del conjunt i l’a-tenció als visitants són les principalsfuncions del Centre.

Us recomanem el nostre servei devisites guiades amb guies especialis-tes en la interpretació del patrimoni.També podeu visitar les esglésies pelvostre compte.

PALLARS JUSSÀRuta cap al pantà deTerradetsA peu: dificultat baixa / distància: 9 km

El pantà de Terradets és un paratge

ideal per practicar esports nàutics i

recórrer gran quantitat de rutes (a

peu o en bicicleta) envoltats de pai-

satges impressionants.

Damunt de Cellers es pot observar el

castell de Mur. Prop de l’embassa-

ment hi ha un dels indrets més inte-

ressants de Catalunya per fer esport

d’escalada, les parets de la muntan-

ya de Terradets, amb l’espectacular

roca Regina. Més endavant, a mà

dreta, travessem un pont que ens

porta fins a Llimiana, el mirador més

espectacular de la conca de Tremp,

que compta amb la joia més autènti-

ca del romànic català, l’església de la

Mare de Déu de la Cinta.

En direcció a la vall de Barcedana,

passant per Sant Miquel de la Vall,

trobem el complex de Sant Gervàs,

que consta d’una ermita, un castell i

un poblat del segle XII anomenat els

Vilots i les restes d’una capella cas-

tral del segle IX.

Tornant cap enrere, i envoltats de

camps de cereals, vinyes, oliveres i

ametllers, passem pels Masos de

Llimiana, en direcció a Gavet de la

Conca i Tremp.

Viu les millors rutes pels Pirineus de Catalunya

Informa-te’n a: Centre del Romànic de la Vall de Boí. Camí del Batalló, 5. Erill la Vall.Tel. 973 696 715. www.centreromanic.com

Gaudeix de les rutes que et proposem per la Val d’Aran,l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà. Itineraris per a totsels gustos perquè coneguis els Pirineus de Catalunya.

Si vols tenir informació més detalladade les rutes, cal que te’n informis a lesoficines d’informació turística. Bon viatge!

www.visitpirineus.com

RUTES D’INTERÈS

Informa-te’n a: Oficina de Torisme dera Val d’Aran (Vielha). Tel. 00 34 973 640 110.www.torismearan.org

Informa-te’n a: Consell Comarcal del PallarsJussà. Av. de Pau Casals, 14, Edifici SantJordi, Tremp. Tel. 973 65 01 87.www.pallarsjussa.net

7Pànxing Pirineus6 Pànxing Pirineus


a tradició de l'esquí nòrdic al'Estat espanyol és antiga.Sembla que a finals del segleXIX, l'esquí i altres esports

d'hivern en general eren practicatsper noruecs que vivien a Madrid, peròla seva expansió va començar a laprimera dècada del segle XX aBarcelona i a Tolosa. També va serintroduït pels francesos que hi havia ala zona del Pirineu nord-aragonès. Enaquells temps l'esquí no era tan solsuna modalitat esportiva, sinó tambéun mitjà de desplaçament que perme-tia als habitants de la muntanya tren-car l'aïllament dels mesos d'hivern.

Després de caure uns anys en l'oblit,a partir de 1968 es comença a practi-

car a l'estació d'es-quí de Sant Joan deL'Erm i també a Llesde Cerdanya. Es comencen a orga-nitzar cursets per ajoves de la Vall deCastellbò i de la Seud'Urgell, i l'any 1975es funda el CEFUC(Club Esqui de Fons UrgelletCerdanya), clar exponent per a la pro-moció de l'esquí nòrdic a les comar-ques de l'Alt Urgell i de la Cerdanya.

A la dècada dels 80 es funden lesprincipals estacions d’esquí nòrdicque es configuren en una Manco-munitat per a la promoció de les pis-

tes d’esquí nòrdic i que inclou lesestacions de Lles, Aransa, Sant Joani Tuixent i és a l’any 2.008 on s’estruc-turen totes les estacions d’esquí nòr-dic de Catalunya en un únic ens quevetlla per la consolidació, promoció idiversificació de les estacions d’esquínòrdic de Catalunya.

L

[ ESPECIAL NEU ESQUÍ NÒRDIC >

L'esquí nòrdic està considerat

com un dels esports més com-

plets. El cos treballa harmònica-

ment sense tensions i al ritme de-

sitjat, la qual cosa el posiciona

com un esport poc agressiu, aerò-

bic -ja que hi intervenen diferents

grups musculars- i adequat per a

totes les edats. La finalitat de l'es-

quí nòrdic és lliscar el màxim sobre

la neu realitzant el mínim esforç. És

per això que es practica en

terrenys amb relleus suaus i pen-

dents pocs pronunciats. Si a tot

això s'hi afegeix que les estacions

d'esquí nòrdic català es troben

situades en parcs naturals o en

espais de gran interès natural, es

produeix una unió perfecta on con-

flueixen la pràctica esportiva en

entorns privilegiats. I és que les set

estacions d'esquí nòrdic catalanes

són Aransa, Lles i Guils-Fontanera

(situades a la Cerdanya); Sant Joan

de L'Erm i Tuixent-La Vansa (situa-

des a l'Alt Urgell), i Tavascan i Bosc-

Viròs (situades al Pallars Sobirà).

L'esquí nòrdicDescobreix una altraforma de gaudir de la neu

"Si es vol gaudir d'un dia a la neu amb la família practicant esport sense patir estrès, ni cues, ni massificacions... cal visitar una de les estacions d'esquí nòrdic de Catalunya i gaudir de l'entorn rural pirinenc."

8 Pànxing Pirineus 9Pànxing Pirineus


Modalitats:

Clàssic: és la més senzilla d'apren-dre, ja que els gestos bàsics proce-deixen del moviment de caminar, peròcal afegir-hi un lliscament i una forçade braços a través dels bastons. Lesmàquines que preparen les pistesmarquen una traça a la neu i elsesquís s'encarrilen dins la traça i aixíno s'entrecreuen i es manté l'equilibriamb més facilitat.

Patinador: a diferència de l'estil clàs-sic, hi ha un impuls divergent respec-te a la direcció del desplaçament, ques'efectua des del cantell interior del'esquí. La successió d'impulsos adreta i esquerra permet l'avanç del'esquiador sense necessitat de capsistema de retenció. En aquestamodalitat s'aconsegueix major veloci-

tat, però és més exigent amb la formafísica de l’esquiador, ja que sense unnivell mínim és difícil mantenir la velo-citat necessària per aconseguir la llis-cada.

Les infraestructures que envoltenaquest esport són molt respectuosesamb l'entorn, ambientalment moltintegrades i que permeten gaudird'uns entorns naturals molt privile-giats. Cal destacar la poca massifica-ció d'aquesta modalitat d'esquí, tot ique comporta grans beneficis físics.Les estacions catalanes ofereixen, abanda dels circuits per realitzar esquínòrdic, itineraris senyalitzats i prepa-rats per passejar amb raquetes i gau-dir de la bellesa que envolta les esta-cions. A més, hi ha botigues de llo-guer de material, cafeteries, restau-rants i refugis a peu de pistes.

En definitiva, si es vol gaudir d'un diaa la neu amb la família practicantesport sense patir estrès, ni cues, nimassificacions... cal visitar una de lesestacions d'esquí nòrdic de Cata-lunya i gaudir de l'entorn rural piri-nenc d'aquestes estacions

> ESPECIAL NEU ESQUÍ NÒRDIC ]

"Totes les estacions d'esquí nòrdic catalaness'han estructurat com aMancomunitat d'Estacionsd'Esquí Nòrdic a Catalunya amb l'objectiu de treballar conjuntament per a laconsolidació i promoció d'aquesta pràctica aCatalunya."

Hostal Pas dela

Pe

ra

Fonda Cal Fuxet

Restaurant El Forn

ell

Cal Sandic

Ca l’Escolà

Cal Mariano

Estació d’esquí nò

rdic

973 51 5001

973 51 51 91

973 51 51 22

973 51 51 93

www.aransaski.com

973 51 51 44

973 29 30 51

973 29 30 51

10 Pànxing Pirineus


erò cent anys donen per molt,des dels primers escamotsd'escurçons (així anomenavenels vilatans als esquiadors de

principis de segle), fins el munt depàgines escrites del somni blanc.Amb la voluntat de fer un repàs a totel que ha succeït durant aquests 100anys s'ha creat una comissió organit-zadora dels actes del Centenari del'Esquí a la Vall de Ribes, integradaper totes aquelles persones i institu-cions que han fomentat l'esport blanca la Vall al llarg d'aquest període.

Les activitats del centenari es farandel 13 al 21 de desembre i, entretotes elles, destaquen la Copa delMón Femenina a “La Molina”, “jorna-

des de portes obertes a laneu” a Núria els dies 21 i22 de desembre, exposi-cions, passis de cinema,activitats a la neu, confe-rències, trobada de clubsd'esquí, una mostra gas-tronòmica i actuacionsmusicals.

Per a més informació:

Comissió delsCents Anys d'Esquí a laVall de Ribes

OT Vall de RibesTel./Fax: 972 72 77 [email protected]

P

a Federació Catalana d'Es-ports d'Hivern (FCEH), jun-tament amb la SecretariaGeneral de l'Esport, la Fe-

deració d'Entitats Excursionistes, elCentre Excursionista de Catalunya iTelevisió de Catalunya, organitzen lacelebració del Centenari de l'Esquí aCatalunya. En aquest sentit, s'hacreat una taula de treball que ha pre-

vist incloure al programa delCentenari una sèrie d'esdevenimentsde gran rellevància. Un serà la prime-ra Copa del Món d'Esquí Alpí Femení,que se celebrarà a l'estació de laMolina els propers 13 i 14 de desem-bre.

L'expresident del Comitè OlímpicInternacional, Joan Antoni Samaranch,

rebrà el Guardó honorífic del Cente-nari per la seva dedicació vers elsesports, en una cerimònia que signifi-carà l'acte inaugural del Centenari del'Esquí a Catalunya. L'entrega delguardó serà el proper 21 de novem-bre al Centre Excursionista deCatalunya.

Samaranch ha accedit a rebre elpremi després de la proposta duta aterme pel president de la FederacióCatalana d'Esports d'Hivern, RamonCarreras, i Pitu Figueres, sota la pro-posta del Comitè Organitzador.

El Centenari també inclourà elsCampionats d'Espanya d'Esquí ialtres activitats com una exposició

fotogràfica amb una història vincula-da a la neu de la qual es podrà veureuna mostra a la Presentació de la Firade Vic, o una exposició de materialantic al Museu Melcior Colet deBarcelona, entre d'altres.

A més, l'FCEH, amb el suport del'Ajuntament d'Alp, 'Cuina Pirinenca' i'Alp al Plat', convida a participar al

Sopar Commemoratiu del Centenari,que es durà a terme el dia 12 de de-sembre, a les 20.30 hores, al Palau deCongressos i Esports d'Alp.

Federació Catalanad'Esports d'HivernTel. 93 415 55 44 www.fceh.cat

L

[ ESPECIAL NEU CENTENARI DE L’ESQUÍ >

El tret de sortida de la celebració

del centenari de l'esquí a Cata-

lunya serà la Presentació dels

actes, el proper 7 de novembre a

Vic a les 20 hores a l'Auditori

Marià Vila d´Abadal, Edifici el

Sucre, de Vic. Durant aquest acte

es farà entrega de les medalles als

nostres particulars "herois" de

l'esquí seguit d'un pica-pica per

gentilesa de l'Ajuntament de Vic.

Però diferents cites i esdeveni-

ments se succeiran en el que,

sens dubte, serà una temporada

històrica.

L'efemèride es remunta al 1907,

quan el dia de Sant Joan, en una

congesta que quedava sota el

Puigmal, l'Albert Santamaria i en

Josep Amat van fer una petita

demostració anecdòtica de com

dominar uns esquís. Uns anys més

tard, la celebració dels concursos

de 1911 va impulsar un aire nou

sense precedents. Enguany, es

recordaran els actes d'aquella

"Setmana d'Esports d'Hivern de

1911" a Ribes de Freser, marcats

d'una banda per ballades, festes

nocturnes, vins d'honor, funcions

de teatre, serenates, cotilló de final

de festa, i d'una altra banda, pels

esdeveniments esportius.

Centenaride l'esquí a Catalunya

100 anys d'esquí a la Vall de Ribes

> ESPECIAL NEU CENTENARI DE L’ESQUÍ ]



NOTÍCIES PIRINEUS NEUS CATALANES >

l passat 21 d’octubre, al restaurant Brown de

Barcelona, l’associació Neus Catalanes, que

engloba 9 estacions dels Pirineus Orientals fran-

cesos, va presentar les novetats per a la prope-

ra temporada 08-09. Les estacions que com-

prenen les Neus Catalanes són: Cerdanya-Puigmal 2900,

Espai Cambre d’Ase, Font-Romeu, Pyrénées 2000,

Formigueres, la Quillana, els Angles, Porté-Puymorens,

Puibaladó i l’Espai Nòrdic del Capcir.

El Sr. Christian Blanc, president de l’associació, va destacar

la gran presència del turisme català a les Neus Catalanes (un

30%). Tanmateix va anunciar que el forfet conjunt seria

menys car que la temporada passada (-15% fins el 23 de

novembre) i es podrà comprar a www.neuscatalanes.cat

E

Les novetats de les neus catalanes

> ESPECIAL NEU PUBLIREPORTATGE ]

Regularitzar el sectorA partir de l’1 de gener de 2009 totes aquelles personesque es dediquin professionalment al món de l’esport haurand’estar titulades, o en tràmits d’homologació dels seusestudis, segons ens marca la normativa actual.

L’ECE Escola Catalana d’Esquí, juntament amb el Centre deFormació de Tècnics Esportius LLEÓ XIII a Barcelona,impartiran els Estudis de Tècnic i Tècnic Superior en Esportsd’Hivern, que inclou l’esquí alpí, l’esquí de fons i el surf deneu.

La millor opció a CatalunyaEl Centre de Formació de Tècnics Esportius LLEÓ XIIIEl Centre de Formació de Tècnics Esportius LLEÓ XIII pertanyal Col·legi LLEÓ XIII, un centre d’ensenyament homologat iconcertat per la Generalitat de Catalunya, fundat l’any 1961.El LLEÓ XIII ofereix plenes garanties ja que, “des de sempreha dedicat el seu esforç a la formació de professionals del’esport al més alt nivell per tal de poder ser un punt referencialal nostre país”, afirma Esther Balmaña, adjunta a direcció. Iafegeix que “la unió entre el Centre de Formació de TècnicsEsportius LLEÓ XIII i l’ECE Escola Catalana d’Esquí és lamillor opció per dur a terme l’homologació dels estudis detècnic en esports d’hivern, ja que, a més, disposa d’una Borsade Treball amb sortides garantides en el món de l’esquí.”

Els tècnics en esports han de tenir més coneixements, a part de disposar d’una bona tècnica en l’esquí.Professionals molt ben preparats

Aquest mes d’octubre s’ha iniciat el curs al LLEÓ XIII. El BlocEspecífic es fa a les pistes de la Molina amb els professionals del’ECE Escola Catalana d’Esquí, que també proporcionarà lesempreses per fer les pràctiques corresponents. Els horaris sónperfectament compatibles amb la jornada laboral. Però s’estàja preparant un nou curs, que s’impartirà els propers mesosd’estiu, per a tots aquells que no han pogut adherir-se a la iniciativadel mes d’octubre. Aquest curs es farà als Alps francesos.

Les proves d’accés seran el 17 i 18 de desembre a La Molina.La inscripció ja està oberta al Centre de Formació de TècnicsLLEÓ XIII.

Totes les titulacions emeses per l’ECE Escola Catalanad’Esquí i el Centre de Formació de Tècnics EsportiusLLEÓ XI I I són homologades pel Departamentd’Ensenyament de Catalunya.

En què consisteixen els estudis de Tècnic en Esports?La titulació de Tècnic d’Esport i Tècnic Superior d’Esport donaa l’alumnat la formació necessària que el capacita per exercirprofessionalment la matèria esportiva en l’especialitat cursada.Ordenats en tres nivells i amb una durada variable, s’hi preveula formació de caràcter científic, tècnic i pràctic de l’especialitati s’hi garanteix la formació completa dels professionals del’esport. Els ensenyaments s’estructuren en quatre blocsformatius: un bloc comú, un bloc complementari, un blocespecífic i un bloc de formació pràctica.

Quins requisits són necessaris?Tenir e l t í to l de Graduat enSecundària i superar una provad’accés específica, que es convocaun cop a l’any i consta de duesavaluacions, una qualitativa i unaaltra en què s’avalua el temps derapidesa. Si no es disposa del títolde Secundària, s’hi pot accedir através d’una prova d’accés general,que convoca un cop a l’any elDepartament d’Ensenyament.

CURS DE TÈCNIC EN ESPORTS D’HIVERN A BARCELONAIniciat pel Centre de Formació de Tècnics Esportius LLEÓ XIII i l’ECE Escola Catalana d’Esquí

Centre de Formació de TècnicsEsportius LLEÓ XIIIEsther Balmaña - adjunta a DireccióOscar Martínez - responsable Esports d’HivernC/ Lleó XIII, 16-18. 08022- BarcelonaTel. 93.417.50.02 Fax [email protected] www.lleoxiii.com

ECE ESCOLA D’ESQUÍ CATALANATel. 93 330 30 [email protected]

Per a més informació: www.escolacatalanadesqui.com

Vols fer de la teva passió,la teva professió?

Viure de la neu i transmetre els teus coneixements?

“Un aire fresc a la professió”

Si és així llegeix ambatenció les paraulesque segueixen...



Aquest hivern l'estació catalana degana dels esports de neu aEspanya té el privilegi d'acollir per primera vegada als Pirineusdues proves de la Copa del Món Femenina d'Esquí Alpí, duesde Copa del Món Discapacitats IPC i tres curses de la Copadel Món Snowboard FIS.

Copa del Món d'Esquí Alpí Femenina FIS: GS, SL13-14 desembre 2008• La Molina, primera estació dels Pirineus a acollir la Copa delMón d’esquí alpí. Seguim fent història!• Participació de les 80 millors esquiadores del món en lesdisciplines d'eslàlom i de gegant.• Ambient al poble amb la presència de les principals marquesi animacions i festa amb concert al poliesportiu d'Alp.• L’estadi Supermolina, zona central de l'estació i fàcilmentaccessible, és la pista on es disputaran les proves.

Copa del Món per a Discapacitats IPC: GS, SL12-15 gener 2009• El més gran esdeveniment per a esquiadors amb discapaci-tats que s’ha fet mai a la Molina.• Les proves es disputaran a l’estadi Supermolina, on les ins-tal·lacions estan adaptades i són accessibles a les personesamb discapacitats.• Participació d'esquiadors de les tres categories: Sitting,Standing i Visual Impaired.

Copa del Món Snowboard FIS: HP, SBX, PGS12-15 març 2009• Primer cop que es celebraran als Pirineus proves de Copadel Món de boardercross i halfpipe.• Proves inaugurals del nou Superpipe Alabaus en la màximacompetició internacional. El boardercross també inauguraràun nou traçat a la zona Alabaus. Aquestes proves s’emmar-quen en el camí d’acollir els Campionats del Món Snowboard2011.• Participació de les millors corredores del món i molt d’am-bient al poble amb concerts i la presència de les marquesprincipals.

ESPECIAL NEU PUBLIREPORTATGE >

La Molina Set Copes del Món al llarg d’aquest hivern 2008-2009

Edifici Telecabina, 17537 La Molina.Pirineus (Girona)Telèfon: + 34 972 892 031 (informació i reserves)Infoblanc: + 34 972 892 164Fax: + 34 972 145 048A/e: [email protected] Web: www.lamolina.cat




l estacio enmig del bosc

Fax 972 890 078 / Infoneu 972 890 053

[email protected]

972 144 000

680 144 000

www.masella.com

dedica tnomes a gaudir!

• La més propera a casa vostra• Tots els serveis a peu de pistes• Remuntadors moderns, ràpids i còmodes

esquiaentre el cel i el bosc!

• En contacte directe amb la natura• Magnífiques vistes sobre la vall de la Cerdanya• Pistes enmig del bosc

viuuna gran experiencia!

• El 80% de les pistes enmig del bosc i el 90% de les pistes orientades al nord garanteixen una millor conservació i qualitat de la neu

• 418 canons de neu artificial inniven 33 km de pistes• L’estació amb més hores de sol

descobreix un gran domini!

• 935 m de desnivell esquiable i pistes fins a 7 km de longitud

• Domini Alp 2500 amb 128 km esquiables, 109 pistes i 32 remuntadors

• La temporada d’esquí i surf de neu més llarga del Pirineu Oriental

www.masella.com

L’estació de muntanya de Vall de Núria, situada a quasi 2.000

metres d’altitud, és una de les destinacions turístiques més

emblemàtiques de Catalunya. L’única via d’accés per arribar-

hi és mitjançant el tren cremallera, amb un espectacular

recorregut d’alta muntanya, o a peu pel camí vell de Queralbs.

El fet que no hi puguin arribar els cotxes ha convertit Núria en

un centre de qualitat, sostenible amb el medi ambient i amb

un gran respecte amb totes i cada una de les activitats que

s’hi realitzen durant tot l’any.

Amb l’arribada de les primeres neus, Núria ofereix a tots els

seus visitants la possibilitat de poder practicar l’esquí de

pista, l’esquí de muntanya i activitats pròpies relacionades

amb la neu, com: raquetes de neu, trineus, tir amb arc o cons-

trucció d’iglús. L’estació d’esquí, amb 11 pistes i una àmplia

zona de debutants amb cinta transportadora i un nou snow-

park, és ideal per iniciar-se en l’esport blanc. Amb tots els ser-

veis a peu de pistes, la converteixen en una estació familiar i

còmoda. I és que els caps de setmana d’hivern també s’hi fan

activitats puntuals que es complementen amb l’oferta habi-

tual, com festes infantils, esquiades nocturnes, Carnestoltes,

concursos de tir amb arc, competicions infantils i un extens

programa de dinamització per les festes de Nadal.

El preu del cremallera + forfet és de només 27,50 €.

Vall de Núria

ESTACIÓ DE MUNTANYA VALL DE NÚRIA

Tel. 972 732 020

[email protected]

www.valldenuria.cat




foques. Aquest espai lúdic i iniciàtic es completa amb un

border cross amb la finalitat que els nens es sentin segurs

i facin un recorregut igual que els grans. Així estan ocupats

durant unes hores, sota la vigilància de monitors infantils,

mentre els pares aprofiten per lliscar pels pendents més

vertiginosos!

Font-Romeu i Bolquera associen amb empenta els atrac-

tius d'un ambient muntanyenc excepcional i el domini

esquiable gestionat per Altiservice, i reuneix així els amants

del lliscament esportiu i els enamorats de les pràctiques

nòrdiques. La seva associació proposa un pol de lleure poc

freqüent i complet.

Entre el 30 de novembre i el 19 d'abril, des de la vetlla de

la Puríssima fins a l'últim dia de les vacances de primave-

ra, aquesta serà la destinació de muntanya privilegiada per

a aquell que vol aprofitar el clima, el bosc i la màgia de la

muntanya cerdana.

A l'estació de Font-Romeu Pyrénées 2000, l'esquiador alpí

o nòrdic hi troba sempre la seva felicitat. Sota la protecció

d'Altiservice, Font-Romeu i Bolquera s'associen per defen-

sar una identitat, un destí i una imatge. Cal sentir la força

del paisatge obert sobre la serralada dels Pirineus, respirar

l'aire perfumat pels boscos de pins i vibrar amb els con-

trastos dels colors sota aquest sol únic per poder com-

prendre la sort d'aquesta estació a cavall entre dos indrets

i dos pols de vida.

Estació familiar per excel·lència

A peu de pistes i repartit sobre una petita vila, hi trobem un

allotjament important i de qualitat al cor d'un autèntic poble

cerdà. Aquí es respecten els desitjos dels esquiadors, n'hi

ha per a tots els gustos i els esportistes s'hi ben esbargei-

xen. Els que fan vacances es senten completament satis-

fets amb la cobdiciosa etiqueta de "família plus" obtinguda

gràcies a les infraestructures com el centre lúdic de les

Airelles, amb les activitats conjugades de les escoles d'es-

quí i les seves guarderies de neu, o fins i tot amb anima-

cions per a després de l'esquí com les bitlles, el patinatge

sobre gel, la natació o les passejades amb trineus tirats per

gossos. Les disciplines nòrdiques tampoc hi són oblida-

des: els 100 km de pistes de fons són l'objecte d'atencions

constants per part dels equips d'Altiservice, respectant les

normes mediambientals. Altiservice treballa sempre sota

un permanent afany de seguretat i qualitat, segons les nor-

mes de l'ISO 14000, a fi de reduir les deixalles i utilitzar l'ai-

gua necessària per a la producció de neu de forma cada

vegada més racional. El parc de 500 canons, dels quals

200 són de nova generació, permet, entre altres funcions,

economitzar l'energia en un 30% i les instal·lacions de pro-

ducció seran oficialitzades com a ICPE (Installation Classée

pour la Protection de l'Environnement 'Instal·lació

Classificada per a la Protecció del Medi Ambient') abans

del proper hivern.

Ecologia i societat

Aquesta temporada es produirà, a més de la reforestació

dels vessants amb diversos centenars d'arbres, la repobla-

ció d'espècies vegetals endèmiques cerdanes. En termes

de nombre de visitants i de quantitat de neu, Font-Romeu

Pyrénées 2000 és el domini de la Cerdanya que ofereix el

millor percentatge des de l'any 2003 (dades de l'estació

preses per Altiservice), amb la gran satisfacció per part dels

turistes. Tant a l'estiu com a l'hivern, tota la zona i els seus

remuntadors mecànics es mantenen i es condicionen per

augmentar el benestar sobre les pistes. Aquestes obres

són possibles gràcies a la inversió humana.

Altiservice assoleix una bona fidelització dels seus assala-

riats i compleix les seves promeses socials: es respecten

les contractacions i la durada dels contractes. Com a con-

trapartida, el personal de l'estació ha sabut bolcar-s'hi per

satisfer cada vegada més els esquiadors. És un gran èxit

saber que la meitat dels visitants de temporada són turis-

tes que vénen per primera vegada a la comarca. Cal inte-

grar-los! Aquest hivern Altiservice complirà la seva missió

de modernització dels equipaments de lliscament amb

vista a permetre descensos més rítmics i amb més nervi i,

per tant, més atractius. El Surf Park, al vessant sud del roc

de la Calma (1.000 metres de pistes), serà completat amb

noves infraestructures o mòduls d'exercicis indispensables

per a la pràctica esportiva d'aquesta modalitat. A la ves-

sant nord s'implantarà material per a l'optimització de la

producció de neu.

Prestacions i plaer

El parc infantil temàtic, animat i finançat per Altiservice per-

met que els joves debutants s'iniciïn en els plaers del llis-

cament amb tota seguretat. Dues noves pistes, especial-

ment concebudes per a la seva atenció en un ambient

sonor adaptat, proposen animacions didàctiques basades

en el tema de la muntanya: els animals pirinencs i l'univers

esquimal amb trineus tirats per gossos, iglús i caçadors de

Què bonica és la muntanya!

DOMAINE SKIABLE ALTISERVICE

FONT-ROMEU - PYRENEES 2000

LES AIRELLES - BP 60 - 66121 FONT-ROMEU CEDEX

Tel. 0033 468 306 061 - www.altiservice.com

[email protected]




> ESPECIAL NEU PUBLIREPORTATGE ]

A la part alta de l’altiplà de la Cerdanya, al cor del parcNatural Regional del Pirineu Català, es situa l’EspaiCambre d’Aze. És una estació d’esquí alpí que es troba auna hora i mitja de Barcelona i a només 20 min dePuigcerdà.

BENVINGUTS A L'ESPAI CAMBRE D'AZEEs localitza al bell mig del bosc entre 1.640 i 2.400 metresd’altitud, al peu d’un magnífic antic circ glacial. Lluny del tumult urbà, descobreix pobles tradicionals i encan-tadors, Eina i Sant Pere dels Forcats, al peu del massís del’Espai Cambre d’Aze, al territori preservat dels altiplans deCerdanya i del Capcir .Ets a l’Espai Cambre d’Aze, una terraamb paisatges encisadors i un temps assolellat ideal .

UN ESPAI ESPORTIU L’Espai Cambre d’Aze t’ofereix tots els plaers de l’esquí tantpels qui ja en saben, com pels debutants o aficionats. Aquí totes pot practicar: esquí alpí, de fons, surf de neu, raquetes, ifins i tot, trineu.

L’Espai Cambre d’Aze és una estació situada entre dospobles, Eina i Sant Pere dels Forcats, amb 22 pistes balisa-des, és a dir, 35 km de balisatge. L’estació ofereix una cober-tura de neu natural reforçada per una àmplia xarxa de neu decanó. L’èxit de Cambre d’Aze rau a conciliar l’autenticitat i lamodernitat, tot oferint prestacions adaptades a tot tipus devisitant. Una gran àrea de lleure pels nens per a gaudir de l’es-quí, sol, amb els amics o la família. A l’estació d’esquí, per talde variar els plaers, es proposen moltes altres activitats comexcursions amb raquetes de neu, a cavall i d’esquí de fons.

DESCOBRIR I COMPARTIR LA NATURA EXCURSIONS LLIURESMolts camins, senders i pistes balisades recorren el massísdel Cambre d’Aze, travessen gran quantitat de paisatges id’ambients de gran bellesa i varietat. A cada pas, els sentitses desvetllen.

TAMBÉ A L’ESTIUA l’estiu, els palers no hi disminueixen, simplement canvien.En aquesta estació de l’any continua sent un marc meravellóspels lleures en plena natura. A peu, amb bicicleta, a cavall osobre les espatlles d’un ase, constitueix una opció immillora-ble per aprofitar la muntanya. Cal que no us perdeu la reservanatural de la Vall de les flors, coneguda d’ençà del segle XVIIper la seva remarcable diversitat ecològica, sobretot per laseva flora, amb 500 espècies, entre les quals se’n troben mol-tes d’endèmiques, estranyes i protegides.

Oficina de Turisme Mancomunal de Cambre d'Aze

T. 0033 468 046 160Oficina a Eina, Plaça de l'EuropeOficina a Sant Pere dels Forcats, Carrer de la Jassette, [email protected]

Espai Cambre d'Aze



a ser cap a la meitat dels anys60 quan els esports d’hivernvan arribar al Pallars Sobirà,una zona excel·lent per a lapràctica de l’esquí, però que, a

conseqüència d’unes comunicacionsmolt dolentes, havia quedat fora dequalsevol iniciativa. L’any 1966 s’obriala primera estació d’esquí del PallarsSobirà: l’estació de Llessui. Un any des-prés es va inaugurar Súper Espot,actualment coneguda per Espot Esquí,i situada a la vall d’Estanyets, a laporta d’entrada del Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

En un principi, el pallaresos no hoacceptaven, no podien entendre com hihavia persones que estaven disposadesa traslladar-se a la muntanya per gaudir

de la neu. En aquell moment, la pràcticade l’esquí estava reduïda a un petitnombre de persones amb un alt nivelladquisitiu, que portaven un equipamentrudimentari, que no protegia de les bai-xes temperatures. Al telecadira de pis-tes, els esquiadors rebien una mantaper protegir-se del vent durant el reco-rregut.

Amb el temps, l’arribada del turisme deneu va ajudar al desenvolupamentd’una comarca deprimida que es basa-va en l’agricultura i la ramaderia.L’aparició de les estacions va compor-tar que sorgissin molts negocis derivatsde la pràctica de l’esquí, com tendes delloguer d’esquís, bars, restaurants ohotels, entre d’altres, i la millora de lestelecomunicacions i les infraestructures

a la comarca, com el telèfon o les carre-teres.

Ja a mitjan anys 80, concretament l’any1986, Josep Messegué va posar enmarxa l’estació de Port-Ainé, situada al’àrea d’influència del municipi de Rialp,any en què Llessui va haver de tancardavant la impossibilitat de fer front a unasèrie de problemes, sobretot econò-mics. Al llarg de les dècades dels 80 i90, el complex hivernal va anar creixent,però malhauradament, els problemeseconòmics dels darrers anys, van ferque passés a titularitat pública.Finalment, a la temporada 2005-06,se’n va fer càrrec l’Institut Català deFinances per evitar-ne el tancament.

V

[ PALLARS SOBIRÀ LA NEU >

Font i Fotos: Gran Pallars.

PALLARS SOBIRÀ LA NEU >

La comarca del Pallars Sobirà està

situada al bell mig dels Pirineus, al

límit amb França, i esta constituïda

per un total de 15 municipis. És la

quarta comarca més gran de

Catalunya, però té poc més de

7.000 habitants. Està envoltada per

cims que superen els 2.500 metres

i la major part del territori està pro-

tegit. El Pallars Sobirà té el llac més

gran dels Pirineus, el Certascan,

així com el pic més alt de

Catalunya, la Pica d’Estats. La

seva riquesa paisatgística obliga a

enfocar qualsevol actuació en el

terreny amb molt respecte i essent

conscients que és un dels espais

privilegiats de Catalunya.

L’arribada dels esports d’esquí va

transformar la comarca. Després

d’anys d’incertesa, ha nascut una

nova societat que des de ja fa dues

temporades gestiona l’explotació

de l’or blanc del territori: la neu.

Volem repassar el passat, el pre-

sent i el futur de l’explotació d’a-

quest tresor. Ens acompanyen?

“Va ser a mitjan

anys 60 quan els

esports d’hivern

van arribar al

Pallars Sobirà, una

zona excel·lent per

a la pràctica de

l’esquí, però que,

a conseqüència

d’unes comunica-

cions molt dolentes,

havia quedat fora

de qualsevol

iniciativa.

L’arribada de les

estacions d’esquí

va suposar una

millora general de

la comarca.”

La neu al Pallars Sobirà,passat, present i futur

A SOTA: Hotel Port-Ainé 2000, al bell mig de les pistes d’esquí.



PALLARS SOBIRÀ LA NEU >

En aquest context, es va crearl’Empresa Suport Grup Consultor(SGC), que, durant dues temporades,va explotar Espot Esquí. Després des-apareix i s’integra com a soci fundacio-nal de Gran Pallars. Aquesta societatneix de la unió d’SGC i d’un grup ampli

d’empresaris del Pallars amb l’objectiude redreçar els centres de Port-Ainé iEspot Esquí amb criteris d’eficiència,sostenibilitat i rendibilitat.

L’estació de Port-Ainé disposa de 43quilòmetres de pistes ben senyalitzades

i que poden satisfer qualsevol tipusd’esquiador. És una estació orientada,també, cap a les noves tendències,com el free-style, i es vol que, en unfutur, sigui una referència. D’altra banda,Espot Esquí és una estació especial-ment valorada per aquells esquiadors

A SOTA: Telecadira de 6 places, mostra de les modernes instal·lacions de Gran Pallars.


PALLARS SOBIRÀ LA NEU > PALLARS SOBIRÀ LA NEU >

“Un dels objectius principals és consolidar-la com a destinació turística, però no

només en activitats d’hivern, sinó també en activitats d’estiu amb esports d’aventura al

riu i a la muntanya. La comarca és un territori que tot l’any té molta activitat i que

pot oferir recursos turístics, hotelers, gastronòmics i naturals.”

que fugen de la massificació, peròtambé per les famílies, que amb elsseus fills troben en aquesta estacióun lloc familiar i acollidor on poderpracticar l’esquí. A més, pot oferir trespistes homologades per la FederacióInternacional d’Esquí per acollir compe-ticions tant nacionals com internacio-nals.

Les dues estacions són ben diferents,però comparteixen molts aspectes. Elmés important, i el primer que van notarels esquiadors, va ser l’aposta de GranPallars per unir comercialment Port-Ainé i Espot. D’aquesta manera, aparei-

xia un forfet únic a preu unificat vàlid perals dos dominis esquiables. Ambaquesta novedosa mesura, els clientspodien alternar els dos centres d’esquíen funció del seu interès.

Aquest any també s’inclou en aquestforfet l’estació de Tavascan —inaugura-da l’any 1991—, perquè es pretén fer dela comarca una destinació única de neui poder esquiar a totes les estacions. Endefinitiva, vendre la marca Pallars, indis-tintament d’on es vagi a esquiar. ACatalunya és la primera vegada ques’engega una política comercial d’a-quest tipus.

I és en aquest sentit que miren cap alfutur. Un dels objectius principals ésconsolidar-la com a destinació turística,però no només en activitats d’hivern,sinó també en activitats d’estiu ambesports d’aventura al riu i a la muntanya.El Pallars Sobirà és un territori que totl’any té molta activitat i que pot oferirrecursos turístics, hotelers, gastronò-mics i naturals. És per això que s’apos-ta per un producte de qualitat, agrada-ble per al client

PÀGINA DRETA A DALT: Espot, típic poblet pirinenc.PÀGINA DRETA A BAIX: Els més menuts gaudint de la neu.


Petit hotel familiar de 20 habitacions on podreu gaudir d’unacuina molt acurada, típica de muntanya. Oferim serveis anivell d’hotel i exteriors: pesca, ràfting, rutes guiades... La pis-cina i el parc infantil a la vora del llac permeten treure tot elprofit als moments de lleure. És un lloc ideal per descansar irelaxar-se.

HOTEL REST.POLDO

Ctra. , s/n - GUINGUETA D’ÀNEU (Lleida)Tel. 973 62 60 [email protected] · www.hotelpoldo.com

Rústic, acollidor i molt confortable. Situat al bonic i tranquilTavascan. Rodejat d’estanys, rius, boscos alpins, etc.Habitacions amb bany totalment equipades. Suites. Zona spaamb piscina-jacuzzi, sauna i gimnàs. Sala de reunions.Sala dejocs i música. Ampli jardí amb zona infantil.Restaurant “Llacsdel Cardós”, de cuina catalana actual.

HOTELESTANYS BLAUS***

Crta. Tavascan, s/n - TAVASCAN (Lleida) Tel. 973 62 31 78 - 973 62 31 [email protected] - www.llacscardos.com

Petit hotel de muntanya de 19 habitacions totalment reformades. Restaurant menú diari i cartaamb productes del Pallars Sobirà. Servei de Bar.

FONDAFARRÉ

Ctra. de Sort, s/n - BARO (Lleida)Tel. 973 66 20 35 - Fax 973 66 20 [email protected] · www.fondafarre.com

Habitacions dobles amb bany, cuina casolana.Apartaments de lloguer.Vine a gaudir de la Vall Ferrera i del seu atractiu!

HOTELSALÒRIA**

Únic, s/n · ALINS (Lleida)Tel. 973 62 43 [email protected]

Petit hotel de muntanya situat a 5 min. del Parc Nacionald’Aigüestortes i els Estanys de Sant Maurici, a 5 min. deLlessuí i a 25 min. d’Espot. Disposem de 10 habitacions ambTV, bany complet i assecador. Realitzem una cuina elaborada icasolana. Al nostre entorn podreu gaudir, també, d’esportsd’aventura..

HOTEL REST.ROCH

La Font, 4 · ALTRON (Lleida)Tel. 973 62 17 [email protected] - www.rochhotel.com

Hostal familiar. Acollidor.Cuina casolana típica de la zona.

HOSTALVALL D’ÀNEU

Major, 46 - ESTERRI D’ÀNEU (Lleida) 973 626 097 – 973 626 292www.hostalvalldaneu.com - [email protected]


Hotel rústic de muntanya totalment reformat, situat al centre

del poble d’Espot, a 2 km de l’estació d’esquí d’Espot Esquí

i a 3 km del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant

Maurici.

Disposa de 40 habitacions totes exteriors, completes, amb

TV, calefacció, caixa forta i bany complet amb assecador i

tovalloler calent. L’hotel completa les seves instal·lacions amb

el restaurant l’Avet de St. Maurici, bar-cafeteria, saló, sala de

reunions, guardaesquís, jardí, pàrking i Internet. S’admeten

animals domèstics.

Hotel Saurat ***

HOTEL SAURAT***

Plaça Sant Martí, s/n · 25597 Espot (Lleida)

Tel. 973 624 162 · Fax 973 624 037

[email protected] · www.hotelsaurat.com

PALLARS SOBIRÀ PUBLIREPORTATGE >

PALLARS SOBIRÀ AGENDA >

TURISME PALLARS SOBIRÀ- OFICINA DE TURISME I ENS DEPROMOCIÓ – Camí de la Cabanera, s/n - 25560 SortTel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 [email protected]

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I SANT MAURICIPrat de la Guarda, 4 - 25597 EspotTel. i Fax 973 624 [email protected]

AJUNTAMENT DE SORTCarrer del Doctor Carles Pol i Aleu, 1325560 Sort (Lleida)Tel. i Fax 973 620 010 / 973 620 [email protected] - http://sort.ddl.net

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU(el Paller de Ca l’Antonet)Ctra. N-260, km. 231,3. - 25595 LLAVORSITel. 973 622 335 - Fax 973 622 [email protected]

CONSELL COMARCAL DEL PALLARSSOBIRÀ – ÀREA DE MEDI AMBIENTc/ del Mig, 9 - 25560 Sort - Tel. 973 62 01 [email protected]

GRAN PALLARSTel. 902 190 192www.granpallars.com

TAVASCANTel. 973 62 30 79www.tavascan.net

Dades d’interès Pallars Sobirà

SORTFIRA DE LA TARDOR

S’inclou una fira multisectorial amb tota classe de produc-tes de la zona i Mostra d’Ovella “xisqueta”.8 i 9 de novembre

ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE SANTA CATERINA

Fira on es pot trobar una gran varietat de productes, desde roba fins a tota classe de productes alimentaris.15 de novembre

FIRA DE NEU

Productes per la neu, i tots els seus esports. Les activitasque fan principalment són: mercat de segona mà de pro-ductes relacionats, exposició de les empreses del sector,sorteig de material.6 de desembre

SORT, ESTERRI D’ÀNEU, RIALP, LLAVORSÍ I RIBERA DE CARDÓS.MISSA DEL GALL. CONCERT DE NADAL. ELS PASTO-

RETS. PESSEBRE VIVENT.

Del 24 al 31 de desembre

SORT. RIALP. ESTERRI D’ÀNEU,ESPOT, LLAVORSÍI RIBERA DE CARDÓS.CAVALCADA DE REIS

5 de gener

ESTERRI D’ÀNEU, SORT I VALÈNCIAD’ÀNEU, I RIBERA DE CARDÓS.FESTA DE SANTA ÀGUEDA

Festa on les dones són les protagonistes. Es celebra una

missa, i al sortir, aperitiu. Dinar de dones i ball per atothom.Febrer

ESPOTFESTA DE LA NEU

Festa amb música en directe a la cota 2.000 d’EspotEsquí. S’amenitza la festa amb diversos espectacles,focs d’artifici nocturns i una baixada de torxes.Principis de febrer

SORT, RIALP, ESTERRI D’ÀNEU, ESPOT, RIBERA DE CARDÓSI LLAVORSÍ.

CARNESTOLTES

Es recomana la degustació del farcit de carnaval, plattípic d’aquest dia, i gaudir del ball de nit.Febrer

SORTFESTA DEL PORC I EL CORDER

Taller d’elaboració d’embotits de corder i porc. Explicacióde les parts dels animals i la utilització de les carns perelaborar embotits.19 de febrer

Agenda Pallars Sobirà


Canillo és la parròquia andorrana

amb major extensió del Principat:

uns 120 quilòmetres quadrats. Es

pot definir com una destinació

turística contemporània de mun-

tanya, de qualitat i tranquil·litat. I

és que les Valls de Canillo són un

entorn preservat i uns paratges de

gran bellesa que conviden a gau-

dir de les millors experiències acti-

ves en la natura. Soldeu, el Tarter i

Canillo (és la capital amb uns

1.200 habitants i rep el mateix

nom que la parròquia) són portes

d’entrada de Grandvalira, el domi-

ni esquiable més gran dels

Pirineus i la major oferta d’activi-

tats de neu del país. També cal

destacar el santuari de Nostra

Senyora de Meritxell, patrona

d’Andorra i símbol religiós del

país, com un santuari per conèixer

la història i la cultura andorranes.

Tot sense deixar de banda els

pobles i els nuclis tranquils, tradi-

cionals i actius alhora, que oferei-

xen la qualitat dels seus equipa-

ments i infraestructures. I sempre

amb els atractius i la seguretat

d’Andorra, el país dels Pirineus.

ANDORRA CANILLO >

Text i fotos: Parròquia de Canillo

o hi ha dubte que un dels atrac-tius més importants de Canillosón les seves extraordinàriesàrees de bosc i prats semiver-

ges, en les quals és possible realitzarexcursions i esports d'aventura. Però sies vol molta més activitat, cal destacar

una de les pistes de gel més impressio-nants d’Europa: el Palau de Geld’Andorra. Aquesta pista de patinatgeté dimensions olímpiques: 1.800m2 desuperfície, i, a més d'oferir una infinitatd'activitats, com competicions de kartsde gel, es pot gaudir de piscina, pistes

d'esquaix i de tennis, gimnàs, sauna,sala de massatges i raigs UVA, patinat-ge artístic i patinatge sobre gel, entred’altres.

A Canillo també es poden fer lespopulars vies ferrades. Es tracta (...)

N

[ ANDORRA CANILLO >

Parròquia de CanilloDestinació turística de qualitat i tranquil·litat

ANDORRA CANILLO >

‘’Els contrastos entre el sensacionalpanorama natural i esportiu i l’estructura patrimonial de les sevesesglésies, fan de Canillo una destinació turística imprescindible,moderna i de qualitat.”

PÀGINA ANTERIOR: Sant Joan de CasellesA LA DRETA: Porticó Església de Sant Miquel de PratsA BAIX: Santuari Vell de Meritxell

A DALT: Església Sant Joan de Caselles



(...)d’itineraris en els quals els practi-cants podran tenir la sensació d'unaescalada a gran alçada sense necessi-tat de tenir la tècnica que l'ascensdemana. Tampoc no ens podem obli-dar de Grandvalira, on es concentrauna àmplia oferta d’activitats familiars iinfantils per transmetre i compartir lapassió per la neu. 4 guarderies, 6 jar-dins de neu, 2 circuits infantils amb pis-tes temàtiques, activitats de mountainbike, zones d’aprenentatge, música,animacions... converteixen Grandvalira

en un paradís per als més petits on elsmonitors i monitores els guiaran i aju-daran en les seves primeres experièn-cies amb els esquís.

D’altra banda, i per als més tranquils,contrastant amb l'extensa gammad'activitats esportives i a l'aire lliure,Canillo també disposa de patrimoni iestà preparat per oferir al visitant unincreïble itinerari de capelles romàni-ques, com per exemple la ruta del san-tuari de Nostra Senyora de Meritxell

(patrona d’Andorra) o l'església de SantJoan de Caselles. La part més antigadel santuari de Nostra Senyora deMeritxell és de 1658 i s’alça damuntd’un edifici romànic. L’any 1972 unincendi va destruir la capella. Arrand’aquest fet, el Consell General vaencarregar a l’arquitecte Ricard Bofill elprojecte del nou santuari, que va serinaugurat el 1976. Pel que fa a l’esglé-sia de Sant Joan Caselles, és un edificiromànic de finals del segle XI. El cam-panar és d’estil llombard. A l’interior del

ANDORRA CANILLO >

“Canillo es pot definir com una destinació turísticacontemporània de muntanya, de qualitat i tranquil·litat,envoltada d’un entorn preservati uns paratges de gran bellesaque conviden a gaudir de lesmillors experiències actives a lanatura.”

PÀGINA ANTERIOR: Via ferrada Canal GrauA BAIX A L’ESQUERRA: Vall d'InclesA BAIX A LA DRETA: Via Ferrada Canal de Mora


39Pànxing Pirineus

temple es conserva una majestat romà-nica d’estuc (s. XII) i a l’exterior espoden trobar restes d’un cementirimedieval.

També es poden trobar altres mostresde patrimoni a Canillo, com el MolíFariner, l’església de Sant Serni (que téel campanar més alt de les Vallsd’Andorra, amb 27 metres), la Creu

dels 7 Braços i el Colomar de Mora,entre d’altres.

En definitiva, els contrastos entre elsensacional panorama natural i espor-tiu i l’estructura patrimonial fan deCanillo una destinació turística impres-cindible, moderna i de qualitat.

Per a més informació: Tel. 00376 753 600 · [email protected]

ANDORRA CANILLO >A BAIX: Panoràmica Canillo nit



SANT JULIÀ DE LÒRIACASTANYADA POPULAR I MOSTRA DE BESTIARNovembre

CANILLOCASTANYADANovembre

CONCERT I TEATREAl Palau de Gel.7 i 21 de novembre i 20 de desembre

ESCALDES-ENGORDANYCONCURS INTERNACIONAL DE PIANONovembre

LA MASSANAFESTA DE SANT ANDREUNovembre

SANT JULIÀ DE LÒRIAFESTA DEL CARGOLNovembre

LA MASSANASANT ISCLE I SANTA VICTÒRIABotifarrada popular.Novembre

CANILLOPRESENTACIÓ LLIBRE DE CARLES CORTÉS1 de desembre

CONCURS DE PESSEBRESDesembre

SANT JULIÀ DE LÒRIACURSA DE SANT SILVESTREDesembre

TOTES LES PARRÒQUIESDESFILADA DEL PARE NOELDesembre

CANILLOESPECTACLE INFANTIL I TEATRE PER A ADULTSAl Palau de Gel.Desembre

ENCAMPFIRA DE NADALDesembre

ANDORRA LA VELLAFIRA DE SANTA LLÚCIA I MERCAT D'ARTESANIADesembre

SANT JULIÀ DE LÒRIAREPRESENTACIÓ DELS PASTORETSDesembre

CANILLOVIANDA I ENCANTS DE SANT ANTONI18 de gener

TOTES LES PARRÒQUIESCAVALCADA DELS REIS MAGSGener

ORDINOCONCERT DE CAP D'ANYGener

CANILLOCREMA DEL MAI31 de gener

DIVERSES PARRÒQUIESESCUDELLADA DE SANT ANTONIGener

SANT JULIÀ DE LÒRIAFESTA DE SANT JULIÀPatró de la parròquia.Gener

TOTES LES PARRÒQUIESCARNESTOLTESFebrer

CANILLOFESTA DE LA CANDELERAFebrer

Agenda Andorra

> ANDORRA CANILLO

OFICINA DE TURISME DE CANILLOAvda. Sant Joan de Caselles, s/nAD100 CanilloTel. 00376 753 [email protected]

GRANDVALIRATel. 00376 801 074www.grandvalira.com

OFICINA DE TURISME D’ANDORRA LA VELLAPlaça de la Rotonda, s/nAD 500 Andorra la VellaTel: (00376) 827 117 / ( 00376) 873 103turisme@comuandorra.adwww.roquesalcarrer.adwww.andorralavella.ad/anellaverdawww.andorralavella.ad

MINISTERI DE TURISME I MEDI AMBIENTPrat de la Creu, 62 AD500 Andorra la VellaTel. 00376 87 57 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIAAv. Francesc CairatAD600 Sant Julià de LòriaTel. 00 376 84 13 52

SINDICAT D’INICIATIVAOFICINA DE TURISMEDoctor Vilanova, s/nAD500 Andorra la VellaTel. 00 376 82 02 [email protected]

Dades d’interès

L’Hotel Restaurant Camp del Serrat es troba a la Parròquia

d’Escaldes-Engordany, al costat de l’estany d’Engolasters. A

tan sols 10 min del centre de la ciutat. Situat en un paratge únic

a Andorra per la seva tranquil·litat.

L’hotel disposa de 16 habitacions amb tot el confort i amb

vistes al bosc i a la muntanya.

Per gaudir d’aquest entorn natural, proposem un ampli ventall

d’activitats: raquetes de neu, esquí de muntanya, motos de neu,

trineu amb gossos...

Els nostres hostes podran fer una pausa gastronòmica

gaudint d’una saborosa cuina de muntanya i provar les nostres

especialitats: carn a la brasa, arròs de muntanya, cargols...

Hotel RestaurantCamp del Serrat

HOTEL RESTAURANT CAMP DEL SERRATCarretera d’Engolasters. Escaldes-Engordany.Tel. 00376 809 590. [email protected]

ANDORRA PUBLIREPORTATGE >

Situat en un paratge únic a Andorra

> ANDORRA PUBLIREPORTATGE ]

TRENCA EL GEL!

IGLÚ - HOTEL DE GEL

Viu una experiència única: dormir a un iglú a l'Hotel de Gel

Iglu-Dorf de Grandvalira-Grau Roig, a 2.300 m d'altitud,

amb restaurant i jacuzzi.

BARS DE GEL

Fes amics al lloc més original, als dos nous exclusius Bars

de Gel de Grandvalira. Els trobaràs al peu del remuntador

Pla de les Pedres (Grandvalira-Grau Roig) i a peu de pis-

tes de Grandvalira-Pas de la Casa.

DIVERSIÓ: PREPARATS, LLESTOS, JA!CONTRARELLOTGE. Cronometra la teva velocitat esquiant ala nova pista Crono de Grandvalira-El Tarter. I per només 1euro! L'accés a la pista és lliure.TUBBING. Sent la muntanya a tota velocitat amb el Tubbing,relliscant sobre un flotador per una de les nostres pistes.Prova-ho a Grandvalira-Grau Roig i Canillo.PATINATGE. Vola sobre els teus patins a les dues noves pis-tes de patinatge a l'aire lliure de Grandvalira-Grau Roig iGrandvalira-Pas de la Casa.MOTOS DE NEU. Deixa que et pugi l'adrenalina fent un voltal nou circuit de motos de neu Grandvalira-Soldeu.RATRAC. Gaudeix de viatges panoràmics en ratrac-cabina aGrandvalira-El Tarter, i a Grandvalira-Porte des Neiges.NOVES ZONES PER ESQUIAR. Ja tens noves zones peresquiar, amb les ampliacions a les pistes Cortals i Cortalets deGrandvalira-Encamp. A més, els debutants tenen dues noveszones exclusives a Grandvalira-Encamp i a Grandvalira-GrauRoig.SERVEI DE FOTOGRAFIA. Emporta't un record del teu pri-mer dia a la neu amb l'autoservei de fotografia de la zona dedebutants de Grandvalira-Grau Roig i de Grandvalira-Pas dela Casa (la Solana).PISTA DE CAMPIONAT. Sent el mateix que els millorsesquiadors europeus! Atreveix-te a baixar per la mítica pistaAvet, ara reformada, on es celebra la Copa d'Europa.

NOU FORFET FREESTYLE. Si t'agrada l'acció, gaudeix-la afons amb el nou Forfet Freestyle, amb accés a tots els snow-parks de Grandvalira i a una zona limitada de pistes. I pernomés 32 € el forfet de dia o 370 €, més 4 gratuïtats, el forfetde temporada de Grandvalira.

Grandvalira Novetats 08|09

GRANDVALIRACentral de Reserves 902 550 435www.grandvalira.com

MÉS NOVETATS

GASTRONOMIA. Sopar a 2.000 m d'altitud, a prop de les estre-

lles, als restaurants gastronòmics de Grandvalira. A més, el res-

taurant Riba Escorxada ha estat remodelat amb una nova tratto-

ria-pizzeria i a pistes podràs gaudir de més espais Xirixuca.

NEU. Millor neu gràcies als nous 14 canons de la pista Cortals

(Grandvalira-Encamp). A més, la Solana del Forn ja compta amb

un nou llac per garantir una major capacitat d'estocatge d'aigua

i d'innivació.

SERVEIS. Nous espais de l'Escola d'Esquí, de la nova Guarderia

i de l'ampliació del Jardí de Neu a Grandvalira-Grau Roig. A més,

també trobaràs un nou Jardí de Neu a Grandvalira-Encamp.

I descobriràs noves botigues i espais de lloguer de material a

Grandvalira-Encamp i a Grandvalira-Grau Roig. Com també una

botiga especialitzada en lloguer de material per a grups a

Grandvalira-Grau Roig, i una altra per a nens al nou edifici de

Solanelles. A més, per a la teva comoditat, el pàrquing principal

de Grandvalira-El Tarter (Prat de l'Obac) ha estat asfaltat. I la

pista Colibri de Grandvalira-Encamp i les noves zones de debu-

tants de Grandvalira-Encamp i de Grandvalira-Grau Roig comp-

ten amb nous remuntadors.



Els Angles, entre aigües ineus, tradició i modernitat

Text: Sascha Burkhardt. Fotos: Sascha Burkhardt i E. Destobbeleire

ls Angles és un poble envol-tat de muntanyes i llacs, amés de 2.000 metres d’alti-tud. El llac de la Bollosa (lac

de Bouillouse) forma part integrant delseu paisatge natural. En veritat, haestat creat de la mà de l’home en unespai de multitud de petits llacs iaiguamolls, però la seva creació, quedata exactament de fa 100 anys, s’in-tegra perfectament dins el paisatgecom si sempre hagués estat allà. Nogaire lluny, i també a més de 2.000metres d’altitud, l’estany de l’Aude ali-menta el petit rierol que porta el mateixnom. L’aigua del llac de la Bollosa s’o-bre camí entre pins i roques, prats iaiguamolls, per acabar escampant-sepel llac de Matamala, un gran llac ques’estén al peu del poble dels Angles.La seva presa va ser construïda fa 50anys amb la finalitat, entre d’altres, deregular el cabal del riu Aude.

Així doncs, l’aigua ha estat semprepresent als Angles. Sense aigua, elpoble no seria el que és. Naturalment,quan es glaça, l’aigua es converteix enl’or blanc de l’estació d’esquí, una deles més grans del sud de França. Moltde temps abans, a l’edat mitjana, larelativa abundància d’aigua en aquestsector dels Pirineus va permetre ques’hi instal·lessin pagesos i que hi cons-truïssin les primeres llars al lloc on estroba actualment els Angles. Mil anysmés tard, però, i malgrat la seva eco-nomia moderna com a estació d’es-ports d’hivern, els Angles continuaessent un poble on l’agricultura té unpaper important. Per tot el seu voltant,els camps extensos proveeixen herbaper a les vaques, els cavalls i lescabres. A l’altre costat del llac, dins el

poble de Matamala, hi ha una granjaque produeix un excel·lent formatge decabra. A la terra del Capcir també s’hicultiven les famoses patates de laregió. I a la tardor, el bestiar pastura ala vora del llac abans que l’herba nodesaparegui sota el gel i la neu. Elsespessos boscos d’aquesta zona delCapcir, de vegades anomenada “elpetit Canadà”, proveeixen fusta per ala fabricació de mobles i per escalfarles cases velles de pedra que s’apilencontra l’església i el castell del pobledels Angles.

A l’hivern, tot passejant pels carreronsdel poble vell, passem d’un món a unaltre. De la moderna estació d’esquí ala calma i la serenitat d’un petit poblemuntanyenc. Les parets dels estretscarrerons fan repicar els cruixits de laneu sota les botes. Darrere les fines-tres, el passejant entreveu les habita-cions tradicionals fetes de fusta ipedra, escalfades per les llars de focque escampen la seva bona olor pelscarrers nevats.

E

[ FRANÇA ELS ANGLES > FRANÇA ELS ANGLES >

El poble dels Angles, situat al costat francès dels

Pirineus, és conegut principalment per la seva esta-

ció d’esquí, una de les més grans d’aquesta serrala-

da. Però vist de prop, descobrim una altra cara dife-

rent: un poble antic, mediambientalment espectacu-

lar i on s’hi cultiva tant la terra com... la cultura! I és

que el poble no tan sols ha mantingut el seu estil

autèntic, sinó que els seus habitants també conser-

ven les tradicions muntanyenques i catalanes.

D’entre els pobles de la Catalunya del Nord, sens

dubte són els anglesencs els que defensen més la

nostra cultura pròpia.

“L’aigua ha estat semprepresent als Angles. Senseaigua, el poble no seriael que és. Quan es glaça,l’aigua es converteix enl’or blanc de l’estaciód’esquí, una de les mésgrans del sud deFrança.”

Llac de Matamala

Vista aèrea dels Angles i el llac de Matamala.



El poble no tan sols ha mantingut elseu estil autèntic, sinó que els seushabitants també conserven les tradi-cions muntanyenques i catalanes.D’entre els pobles de la Catalunya delNord, sens dubte són els anglesencsels que defensen més la nostra culturapròpia. El pessebre de Nadal amb elcaganer, la celebració del dia de Reis iles sortides de gegants, en són algunsexemples.

Així, durant l’ hivern, els visitants delsAngles assaboreixen una subtil barrejade tradició i activitats esportives sobreun gran terreny molt modern fins que elsol de finals de primavera fon la neu ialimenta així els aiguamolls i el llac deMata-mala. Al voltant d’aquesta exten-sió blava, els prats es tornen verds iacullen les vaques que surten delsestables. D’aquesta manera es tancael cicle: l’or blanc es transforma en ali-

ment per a aquesta agricultura tradi-cional implantada als Angles des de famés d’un mil·lenni...

“Durant l’hivern, els visitants dels Angles assaboreixen una subtil barreja de tradiciói d’activitats esportives sobre un gran terreny molt modern fins que el sol de finals deprimavera fon la neu i alimenta així els aiguamolls i el llac de Matamala.”

Les Angles.

FRANÇA ELS ANGLES >

Els animals salvatges dels Pirineus en el seu espainatural de muntanya, una de les visites preferidesper als petits i els grans.

L'ÓS BRU. Animal mític dels Pirineus, objecte de llegendes itradicions, que ha donat nom a molts llocs de les nostresmuntanyes.

EL LLOP. Tan mític com l'ós, malauradament perseguit perfalses llegendes de crueltat i terror, la qual cosa l’ha dut a serexterminat.

EL PORC SENGLAR. "La bèstia negra", animal sedentaridels nostres boscos. Viu en "companyia", molt actiu a la nit.Li agrada l’aigua i rebolcar-se al fang. Furga la terra amb elseu musell per buscar els seus aliments.

EL CÉRVOL. Es tracta del mamífer més gran i bell de la famí-lia dels cérvols. Noble i majestuós, amb el seu pode-rós banyam, és el "senyor" dels nostres boscos.

EL CABIROL. Molt més petit que el cérvol, amb unes banyesmodestes però molt més present en els nostres boscos, és unhoste àgil i elegant de la muntanya mitjana.

L'ISARD. És l’animal noble i simbòlic dels Pirineus que, ambla seva elegant silueta de fines banyes sobresortint dalt de lamuntanya, ens fa somiar.

LA MARMOTA. Desapareguda fa 10.000 anys i reintroduïdael 1960, en llibertat al parc, és visible a la primavera i a l’estiu,ja que hiverna del novembre a l’abril. Viu en colònies. És elsentinella de les nostres muntanyes perquè xiula davant elmes mínim perill.

LA CABRA SALVATGE. Magnífic animal de grans banyes enforma de sabre, va desaparèixer dels Pirineus al principi delsegle XX. Espècie molt protegida a França. Viu als vessantsmés escarpats gràcies a la seva extraordinària flexibilitat.

EL BISÓ. És l’animal més gros del parc i probablement tambédels Pirineus, quan hi vivia ara fa 11 segles. Molt lligat a lavida dels nostres avantpassats de la prehistòria, en trobem lasilueta, gravada o pintada a les coves dels Pirineus.

EL REN. Desaparegut des de fa milers d’anys de la nostraregió, el ren també va ser present en la vida dels nostres pre-decessors prehistòrics.

LA DAINA. Cèrvid intermedi entre el cérvol i el cabirol, ladaina és un animal rústic. Els romans la van reintroduir quanvan conquerir la Gàl·lia.

Parc Animalier de les Angles

PARC ANIMALIER DE LES ANGLESPla de Mir, 66210 Les Angles. Tel. 0033 468 041 [email protected]

FRANÇA PUBLIREPORTATGE >


Descobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas a pas, carrer

rere carrer, on l’agricultura ha conservat la memòria de l’ofici

de picapedrer... Voltar per la plaça fins a l’església romànica,

el cor del poble amb les seves campanes que marquen el pas

del temps, visitar el Museu del Granit i els tallers de pedra,

l’església del Bell-lloc..., per acabar al bany d’aigües calentes

i relaxants: als Banys de Dorres.

AIGÜES CALENTES I SULFUROSESEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una visita

impressionant dels cims del Puigmal, els Banys de Dorres ofe-

reixen als enamorats de la natura i de l’aigua moments de pau,

tranquil·litat i relaxament.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehis-

tòria (1500 aC) i el seu ús es torna habitual i organitzat a partir

del segle XVII. Molt utilitzades a partir del segle XIX, les quali-

tats d’aquests aigües calentes i sulfuroses són citades al 1926

a la Guia de la Cerdanya d’Emmanuel Brousse. La tempera-

tura que surt, la més elevada del país, arriba fins els 41ºC.

Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys estan

oberts els caps de setmana. La resta de mesos d’hivern l’ho-

rari s’amplia de 8.30 a 19.30 hores tots els dies. El tiquet d’en-

trada als banys inclou visita gratuïta al museu.

L’OFICI DE PICAPEDRER I LA MENTALITAT RELIGIOSASi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era l’agricul-

tura, a Dorres començà a prendre més força l’ofici artesà de

picapedrer. Creat el 1999, el Museu del Granit mostra la his-

tòria d’aquesta activitat i permet conèixer la vida diària del

poble a través d’aquest ofici avui desaparegut.

D’altra banda, l’església de St. Joan és un exemple de l’evo-

lució de la mentalitat religiosa al territori amb el pas dels

segles. Ha anat evolucionant amb el temps sense alterar-ne

l’estructura primitiva. La construcció original data del segle

XII, però l’interior va ser modificat als segles XVII i XVIII en afe-

gir-hi retaules barrocs i la Mare de Déu negra de Bell-lloc

Els banys de DorresTranquil·litat i relax enmig de granit i aigua

AJUNTAMENT DE DORRES :

Carrer Major - 66760 DORRES

Tel. 0033 468 04 66 87 / 0033 468 04 60 69

Fax 0033 468 04 67 30 · [email protected]



Al centre de la Cerdanya francesa, al Parc Natural Regionaldels Pirineus Catalans, es situa el parc residencial LeVedrignans. A prop de Puigcerdà, Llívia i Font-Romeu i tambéa poca distància de la Molina i de Masella, constitueix un refu-gi privilegiat per passar-hi les vacances de tot l’any. La tran-quil.litat i el seu panorama autèntic encomanen el respecte perl’entorn, un dels principis de Le Vedrignans.

A l’estiu es poden fer magnífiques passejades per la vall delSegre, a 800 metres dels banys d’aigua calenta de Llo i molt aprop del Parc Aquàtic d’Er. També constitueix el centre denombroses activitats esportives i culturals per als més actius.

S’hi poden llogar xalets confortables i equipats per a 4, 6 i 8persones, ja sigui per una estada de cap de setmana o per asetmanes senceres. Hi ha parcel.les individuals de 250 m≈, enuns 300 m≈, amb pàrquing individual per a 2 cotxes, sala dejocs i jocs per a nens.

La qualitat en el servei, la seguretat, la responsabilitat i el res-pecte per l’entorn són els principis bàsics del parc residencialLe Vedrignans. El senyor i la senyora Pouget, juntament ambtot el seu personal, us hi garanteixen una estada excel.lent.


VedrignansUn lloc privilegiat per a les vacances de tot l’any

PARC RESIDENCIAL “LE VEDRIGNANS”Tel. 00 334 68 04 04 79 · Fax 00 334 68 04 06 89Route de Vedrignans · 66800 SaillagouseA 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de LlíviaCerdanya Francesa a 1.300 m. alçadawww.levedrignans.com · [email protected]

Preus de lloguer xalet equipats (sense consum elèctric)

330€200€390€245€570€345€630€375€

(+1 nit 43€)

(+1 nit 48€)

(+1 nit 75€)

(+1 nit 85€)

(+1 nit 90€)

(+1 nit 105€)

(+1 nit 151€)

(+1 nit 158€)

480€230€570€275€835€400€900€445€

Genet: 4 pers. 7nitsGenet: 4 pers. 2nitsLupin: 4+2 pers. 7 nitsLupin: 4+2 pers. 2 nitsGentiane: 6+2 pers. 7 nitsGentiane: 6+2 pers. 2 nitsEdelweiss: 8 pers. 7 nitsEdelweiss: 8 pers. 2 nits

Tarifes vàlides del 05/12/08

al 05/12/09ALTA

5/12/08 - 9/05/09

4/07/09 - 29/08/09

BAIXA

09/05/09 - 4/07/09

29/08/09 - 5/12/09

Setmanes i caps de setmana

Inclòs: 2 vehicles i aigua. No inclòs: Roba de llit i fundes decoixí quadrades / Roba de bany /Consum elèctric del comptador.Equipaments: Connexió WIFI

gratuïta / Cuina equipada / Vaixellacompleta / Mantes / Sanitaris / TV /Terrassa / Jardí.Obert i vigilat tot l’any.

Electricitat: 0,25 € el Kw.Animal domèstic: 3 € / nitDespeses de neteja: 25 - 36 €TAXA TURISME (+13 anys) : 0,25 € /dia.

• 2 RESTAURANTS (a 250 i 500m.)

Informació vàlida excepte errors d’impremta.

OFERTA TEMPORADA BAIXA:2 Setmanes - 10% / 3 Setmanes - 15 %


Bernard Bonzom és un home de passió. El seu nom està lli-gat a la gran tradició en xarcuteria de la Cerdanya, un ofici queva aprendre de molt jove: als tretze anys. Els seus mestres livan ensenyar la importància de l'autenticitat, la qualitat i elbon treball. No és d'estranyar, doncs, que només venguin elque fabriquen.

Gràcies a la col·laboració de Josy -la seva dona- i dels seusfills i filles -Carole, Claire, Brice i Bastien-, Bernard Bonzom hapogut desenvolupar la seva empresa i obtenir un gran nombrede distincions. Han destacat especialment les vuit medallesd'or aconseguides en alguns dels concursos internacionalsmés prestigiosos.

Bernard Bonzom va crear la xarcuteria-carnisseria l'any 1981.Només quatre anys més tard, el Ministeri de Comerç iArtesania li entregava el prestigiós premi del Mercure d'Or,però no ha estat la única vegada.

L'any 1996 va crear el Museu de la Xarcuteria Cerdana i dosanys més tard Bernard Bonzom va assolir un record Guinessper la "rosette" més llarga del món. L'any 2001 va crear unacava de vins; l'any 2005 va aconseguir un màster en creaciód'empresa -aquell mateix any va rebre la visita del primerministre francès, J. P. Raffarin-, i aquest 2008 ha construït unanova xarcuteria-carnisseria artesana en una granja de l'any1008.

La xarcuteria Bonzom només treballa amb carns de laCerdanya. Tots els seus productes en xarcuteria i plats cuinatssón fets a casa. Per celebrar les festes de Nadal, hi trobareugrans especialitats, com el foie gras, el salmó fumat, les ausde granja, els vins o el champagne.

La xarcuteria Bonzom també disposa d'una sala de degusta-ció, on s'hi poden tastar els millors productes en xarcuteria dela Cerdanya, amb pa, formatges i vi. Tot per 6,50 €.

Xarcuteria Bonzom et Fils Qualitat i tradició en embotits i carn

Carretera Principal de Sallagosa - 66800 SALLAGOSATel. 0033 468 301 427

www.bernard-bonzom.com


Xarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2 · BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271 · Fax 0033 468 045 373

XARCUTERIA - CARNISSERIASALAISONS DE CERDAGNE

Concerts, gran televisor de plasma per veure tot l’esport.

BAR/ BRASERIACAFE DE LA FRANCE

1, Place St Pierre - OSSEJA (França)Tel. 0033 468 042 [email protected]

(Logis de France 3 cheminées) En un poble benpintoresc, situat a 10km de Font Romeu, 9km de les Angles i8km del llac de les Bouillouses, l’hotel Corrieu us brinda unarebuda familiar, habitacions molt confortables, vistes a lesmuntanyes i cuina natural servida en un restaurant amb vistes panoràmiques.

HOTELCORRIEU**

Tel. 0033 468 042 [email protected]

Balcó de Dorres és una casa acollidora situada en plenanatura, des d’on podreu fer una gran quantitat d’excursions,així com practicar nombrosos esports d'hivern. Al final del dia gaudireu d'un bon sopar casolà al caliu de la llar de foc.

EL BALCÓ DE DORRES

Ctra. de les Escaldes 2 - DORRES (França)Tel. 0033 468 04 47 42 / 649 311 [email protected] / www.elbalcodedorres.com


Antic Vielha, objectes del record peral col·leccionista d’avui

l certamen, organitzat perl’Ajuntament de Vielha il’empresa especialitzadaLlobregat Serveis Firals, ésuna aposta que cerca oferir

tant al públic local com al visitant unaproposta de lleure cultural a l’hora queportar fins a l’Aran l’ocasió d’adquiriraquell moble, aquella peça d’art, aquellatuell interessant per a la col·lecció par-ticular o per a la decoració de la llar o dela segona residència.

El ventall de possibilitats on triar en l’o-ferta que presenten els professionals del’antiguitat és ampli. Així, l’interessat enel col·leccionisme o en la decoració hipodrà trobar des de mobiliari fins a lli-bres, des d’estris de camp fins a pecesesportives, des d’atuells de les vellescuines i focs a terra fins a porcellanes,des de joiells fins a bastons, de làmpa-des a quadres..., una àmplia varietat depossibilitats i de preus, és clar!

L’antiguitat ha guanyat en els darrersvint anys una gran notorietat a casanostra; ha passat a formar part de nopoques possibilitats decoratives al cos-tat de la darrera proposta i de la darrerainnovació en aquest camp. D’una activi-tat elitista i escadussera, l’antiguitat hapassat a ser un element quotidià, reva-loritzat per àmplies capes de la nostrasocietat.

E

[ VALL D’ARAN FIRA ANTIC VIELHA >

A DALT: Diferents fotos de l’Antic Vielha.

Font i Fotos: Llobregat Lúdics

Enguany, del 28 de desembre al4 de gener, Vielha serà per cator-zè any consecutiu el centre d’an-tiquaris del Pirineu. Una quaran-

tena d’expositors de Catalunya,d’Espanya i de França portaranfins a la capital d’Era Val d’Aranuna variada mostra del món de

l’antiguitat participant en la Firad’Antiquaris i Brocanters deVielha Mijaran, que té com amarc la Sala Polivalent.

PRATS-DE-MOLLO / LA PRESTE31è APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS

CATALANS

De l’1 al 4 de novembre

CÀLDEGUESFESTA PATRONAL DE SANT ROMÀ

16 de novembre

COTLLIURE MERCAT DE NADAL

Castell reial.Del 4 al 7 de desembre

SALLAGOSAMERCAT DE NADAL

Música en viu, passejades en poni, rifa, visita delPare Noel i cercavila de St. Nicolau.Del 5 al 7 de desembre

PALAU-DE-CERDAGNE MERCAT DE NADAL

Mitjans desembre

SUREDAPARADE DES LUMIÈRES

Desfilada de fanalets pel poble.20 de desembre

CERETFIRA DEL FOIE GRAS

21 de desembre

LA LLAGONNEFESTA NÒRDICA

Esquí de fons, freestyle, trineus de gossos,biathló... Domini La Quillana21 de desembre

EYNEEL PARE NOEL A PEU DE PISTES

Xocolatada i llaminadures pels petits.24 de desembre

FORMIGUERESEL PARE NOEL A PISTES

24 de desembre

DIVERSES POBLACIONSFESTES DE NADAL TRADICIONALS

DELS PAÏSOS CATALANS

Mercats de Nadal, pessebres, concerts,quintos i quines, Tió… Desembre

COTLLIURE FESTA DE ST. SILVESTRE

Revetlla animada per un DJ i fanfàrries.Reserveu la vostra taula i porteu el vostre sopar.Gran castell de focs.31 de desembre

LES ANGLESBAIXADA DE TORXES I FOCS ARTIFICIALS

31 de desembre

LA LLAGONNE CURSA D’ESQUÍ DE FONS MARXA FONTANERA

11 de gener

LA TRAVESSA DEL CAPCIR

Dels Angles a La Quillana: 30 km, 15 km, 5 kmi cursa familiar 8 de febrer

EINACARNESTOLTES

Festa hivernal de l’estació d’esquí: disfresses,música, pallassos, vi i xocolata calenta.18 de febrer

DIVERSES POBLACIONSCELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES

Febrer

Agenda França

> FRANÇA AGENDA ]

Dades d’interèsOFICINA DE TURISME DELS ANGLES2, Avenue de l’Aude.BP 18. 66210 Les AnglesTel. 0033 468 04 32 760033 468 30 93 09

COMITÈ DEPARTAMENTAL DE TURISME DELS PIRINEUSORIENTALS16, avenue des PalmiersBP 80540.66005 PerpignanTel. 0033 468 51 52 [email protected]. www.cdt-66.com



VALL D’ARAN FIRA ANTIC VIELHA >

La visita a Antic Vielha pot comportar una

transacció econòmica, un vendre i comprar, però

també és, sense cap mena de dubte, un acte cultural,

un acte que permet aprendre fins i tot només per

osmosi, per contacte.

A SOTA: Antic Vielha.

> VALL D’ARAN AGENDA ]

L’antiguitat i les peces de brocanter sónvistes com un nexe amb el passat, unnexe familiar, però també un nexe cultu-ral que incorpora a la quotidianitat delpresent una aturada per veure d’onvenim, un repòs que convida a interro-gar-nos sobre com vivien els nostresavis o els nostres pares, què utilitzavena diari, quins avenços ha experimentatla societat en aquell o en aquell altrecamp, quin camí s’ha recorregut...

La visita a Antic Vielha pot comportaruna transacció econòmica, un vendre icomprar, però també és, sense capmena de dubte, un acte cultural, un acteque permet aprendre fins i tot nomésper osmosi, per contacte. Per a qui noestigui familiaritzat amb el món de les

antiguitats, la visita a Antic Vielha potsuposar la descoberta de tot un món, iserà sense cap mena de dubte unabona ocasió per començar a conèixer-lo i qui sap si per aficionar-s’hi. Éstambé una magnífica possibilitat delleure per completar una jornada d’es-quí durant aquestes dates entranyablesi de vacances familiars.

L’oferta d’Antic Vielha compta amb lagarantia de qualitat de l’organització isobretot dels professionals que hi parti-cipen. Una garantia avalada documen-talment i a la qual s’aplica tota la legis-lació de comerç que protegeix l’adquisi-ció. No podria ser d’una altra manera,atès el segell de qualitat que imprimei-xen els seus organitzadors en la cele-

bració del certamen, i no només d’a-quest, sinó de tots els que se celebrensota els seus respectius segells a la Vald’Aran

ARRÓFESTA SANT MARTIN

Festa Popular.11 de novembre

BETRENFESTA SANT SERNILH


SALARDÚFESTA SANT ANDRÈU


GAUSACFESTA SANT MARTIN


VIELHAFIRA VIELHA ACTIVA

Saló d’oci, moda i turisme de la Vall d’Aran.Del 5 al 8 de desembre

LESFIRA DE LA PURÍSSIMA

El visitant podrà gaudir de prop d’un centenar de paradesamb objectes nadalencs i productes artesanals amb exposi-tors hispano-francesos.8 de desembre

UNHAFESTA DE SANTA EULÀLIA

Festa Popular.10 de desembre

LESERA SOCA DE NADAU

Des de l’any 1999 la festa s’ha fet sortir al carrer i una gransoca d’uns dos mestres cúbics presideix la plaça. Després dela Missa del Gall l’Ajuntament convida a tots els assistents axocolata calenta, coca i moscatell i es canten cançons de laterra.24 de desembre

VIELHACICLE D’ORGUES DE PONENT

28 de desembre

FIRA ANTIC VIELHA

Del 28 de desembre al 4 de gener

CASARILHFESTA DE SANT TOMÀS

Festa Popular.29 de desembre

LESFESTA DE CARNESTOLTES

Desfilada de carrosses, sopar popular i berbena amb l’or-questra Golden.22 de febrer

Agenda Vall d’Aran

Dades d’interès Vall d’Aran

INFORMACIÓ TURÍSTICA VIELHASarriuela, 10 - 25530 Vielha

Tel. 973 640 110 - Fax 973 640 372

[email protected] - www.torismearan.org

SALARDÚTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 Salardú

Tel. 973 645 197

[email protected] - www.torismearan.org

BOSSÒSTEduard Aunàs, s/n - 25550 Bossòst - Tel. 973 647 279

LESSant Jaime, 39 - 25540 Les

Tel. 973 647 303 - Fax 973 648 382

[email protected] - www.turismoles.com

A DALT: Antic Vielha.



Festival Hivernal iIcertic, a la Vall de Boí.Un referent arreu delPirineu

a primera jornada s’inicia ambla competició de FREERIDE,localitzada als dominis esqui-ables de l’estació d’esqui deBoí-Taüll. Un primer dia orien-

tat cap a tota aquella gent que gaudeixde les baixades més salvatges i verti-ginoses.

L’endemà, una CRONOESCALADAque concentrarà tant els practicants del’esquí de muntanya més novells comels més experimentats, en una cursacontra el cronòmetre que els conduirà através de 1.200 metres de desnivell peruna de les valls més boniques de l’en-torn de Boí-Taüll.

I el darrer dia, la competició de DRY-TOOLING (escalada amb piolets igrampons per la roca que neix de l’es-

calada en gel). Serà una trobada on elsapassionats de l’escalada en gel i laseva evolució més tècnica gaudirand’uns itineraris naturals prou espectacu-lars —localitzats a la zona deCavallers— i d’uns altres d’artificials,situats al poble de Boí, on es munta unaestructura espectacular al campanar del’església de Boí, Sant Joan, des de laqual es pengen grans glaçons per on elsparticipants classificats al matí s’hi enfi-len fins a tocar amb el cap un esquellot.Per fer aquests glaçons gegants, l’orga-nització del Festival utilitza 5 o 6 bidonsindustrials de 200 litres que es troben ales deixalleries. Els omplen d’aigua neuben premsada i els deixen gelar a labase de l’estació durant un mes. Elmateix dia de la competició serren elbidó metàl·lic, se l’emporten al campa-nar i comencen la instal·lació del que

serà la ruta de gel mòbil.

D’altra banda, durant aquests tres dies,tant esportistes com espectadorspodran gaudir també d’una sèrie deprojeccions d’audiovisuals, de xerra-des, i de festa cada nit a l’Espai L’Era aBarruera, on es concentren els partici-pants i els espectadors del Festival.

Una de les anècdotes més divertidesque va succeir l’any passat i que elsmembres de l’organització encararecorden amb un somriure als llavis vaser la següent. Després de la competi-ció de Freeride, quan tothom es varetrobar a l’estació per prendre la xoco-lata calenta i gaudir de les demostra-cions de salts i d’acrobàcies, un delsparticipants va caure després d’un saltmortal bastant agosarat i va perdre el

L

[ ALTA RIBAGORÇA FESTIVAL HIVERNAL >

Font: Oficina de Turisme de la Vall de Boí i Roger López (organitzador Festival Hivernal)Fotos: Oficina de Turisme de la Vall de Boí i Marc Hors (fotògraf Festival Hivernal)

ALTA RIBAGORÇA FESTIVAL HIVERNAL >

Les dues grans trobades que es

fan durant el mes de febrer a la Vall

de Boí són el Festival Hivernal i

Icertic. Pel que fa al Festival

Hivernal, és a principis de febrer

quan tindrà lloc la tercera edició

d’aquesta festa de muntanya que

en edicions anteriors ha tingut gran

èxit de participació i de públic. Es

tracta d’una trobada més popular,

destinada als amants i practicants

dels esports de muntanya. Una tro-

bada on el component lúdic i festiu

gira al voltant d’una competició, de

tipus “Open”, on l’únic requisit és

estar federat en algun esport de

muntanya i portar el material ade-

quat. Les inscripcions són gratuï-

tes. Es resumiria bàsicament en

tres intenses jornades -cadascuna

orientada cap a un esport diferent-

dins de l’àmbit de la muntanya a

l’hivern, però també amb activitats

ludicofestives. D’altra banda, l’Icer-

tic és una trobada de "cascadis-

tes", que organitza des de fa set

anys la botiga d’esports Vèrtic. Es

fan tests de materials tècnics, però

també es practiquen altres activi-

tats.

FOTO: Oficina de Turisme

Freeride. FOTO: Marc Hors. www.marchors.es

“Durant els tres dies del Festival Hivernal, també es porten a terme activitats

ludicofestives, com projeccions d’audiovisuals, xerrades i festa cada nit a

l’Espai L’Era a Barruera, on es concentren els participants i els espectadors.”

FESTIVAL HIVERNAL



ALTA RIBAGORÇA PUBLIREPORTATGE >

Estació d’esquí ubicada al Pirineu de Lleida, a la Vall de Boí.Pionera en el concepte de resort, amb 1.200 places en unaàmplia oferta d’allotjament. Disposa de les cotes més altesdels Pirineus (cota base 2.020 m i cota màxima 2.751 m), onl’esquiador gaudirà d’una alta qualitat de neu durant tot eldia, sense patir cues ni aglomeracions, al llarg de les 52 pis-tes (45,300 km), en un entorn natural privilegiat. També elsamants de l’snowboard podran gaudir de l’snowpark ampliati millorat. Estadi de competició homologat per la FIS.

SERVEIS DE L’ESTACIÓ (a pistes i peu de pistes)

Àrea de pàrquing a peu de pistes amb 1.500 places. Centred’atenció mèdica. Parc infantil de neu per a nens de 1 a 6anys. Servei de lloguer de material d’esquí i d’snowboard.Dues escoles d’esquí i d’snowboard amb més de 125 moni-tors. Q de Qualitat d’Estacions d’Esquí i Muntanya.Perfeccionament de l’esquí d’alta competició a l’estadi per-manent de Vaques (homologat per la FIS).

ACTIVITATS APRÈSKIAmpli programa d’activitats a les nits i animació nocturna pera nens i adults. Club Infantil per a tots els nens de 2 a 6 anys;tot això gratuït per als clients allotjats a Boí Taüll Resort.

Ruta del Romànic, amb visita guiada pel Centred’Interpretació d’Erill la Vall de les 9 esglésies declaradesPatrimoni de la Humanitat por la UNESCO l’any 2000.

Excursions a peu i amb raquetes de neu al Parc Nacionald’Aigüestortes. Spa Augusta, 1.200 m2 amb circuit d’aigües i13 sales de tractament integral.

NOVETATS TEMPORADA 2008-2009Al Resort:·Noves animacions al Resort, segmentades per a cada tipusd’edat: infantil, nen i adult.

·Especialització culinària en la restauració del Resort.·Nou producte d’SPA Augusta Familiar.A l’Estació:·Ampliació i millora de l’Snowpark.·Incorporació de tres noves pistes.·Millora de la restauració a peu de pistes.

·Renovació del material d’esquí i d’snowboard a les botiguesde lloguer de Boí Taüll Resort.

·Material d’esquí Gamma Extra.·Nova temporada Esquí Primavera del 26 d’abril al 10 de maigde 2009, de 08:30 a 13:30 hores.

·Nous productes Freestyle.·Incorporació de nous esdeveniments per a tots els públics.·Circuit de conducció sobre neu del 20/12 al 20/02.

TOTS ELS DIMECRES* :

CURSA SETMANAL BOÍ TAÜLL*(excepte festius)DESEMBRE

Dia 24 :

VISITA DE PARE NOEL A PISTESDia 28 : BAIXADA DE TORXES GENER

ESQUIADA 40 PRINCIPALESDia 5 : PATGE REIAL al Resort i CAVALCADA DELS REIS MAGS alspobles de la Vall de Boí.Dies 10 i 11: SNOWPARK - ARTDia 31 : RIDE 4x4 SLALOMFEBRER

Dies 7 i 8 :

CAP DE SETMANA INFANTIL

Dies 21 i 22 :

EL DORADO FREERIDE 09MARÇ

Dies 7 i 8 : Circuit FREESTYLE SEATDia 14 : Circuit SPK UNGRAVITY FREESKIDies 28 i 29 : CAP DE SETMANA DE LA DONAABRIL

6 HORES NOCTURNES DE DESNIVELLMAIG

Dia 2 :FESTA COMIAT TEMPORADA a càrrec 40 PRINCIPALES

NOTA: Alguna activitat o esdeveniment poden ser modificatsper causes alienes.

COMPETICIONS I ESDEVENIMENTS 08/09

Boí Taüll Resort Experimenta Boí Taüll Resort

ESTACIÓ BOí TAÜLL RESORTAmigó, 14-16 - 08021 BarcelonaTel. Reserves i info: 902 406 640Tel. Info Neu 902 304 430Fax 932 094 610www.boitaullresort.comFreestyle: [email protected]

ALTA RIBAGORÇA FESTIVAL HIVERNAL >

“L’any passat, un dels

participants del Festival

Hivernal va caure després d’un

salt mortal bastant agosarat.

L’organització es va inventar el

premi a la millor caiguda, però

el participant no la recorda a

causa del traumatisme. Això sí,

conserva el premi.”

coneixement. A la nit, durant l’entrega de pre-mis, l’organització del Festival va inventar-se elpremi a la millor caiguda i, evidentment, aquestparticipant va ser el vencedor. L’endemà no esrecordava de res pel traumatisme —encara nose’n recorda, de la caiguda—, però conserva elpremi.

ICERTIC

Es tracta d’una trobada hivernal que tambéconverteix la vall en un punt de trobada obligatper a tots els amants de l’escalada en gel ialtres esports de neu. Les activitats més desta-cades són el descens xinès o la cronoescala-da, però també s’hi fan tests de novetats dematerial tècnic, així com sortejos de materialesportiu. La trobada es porta a terme al ParcNacional i a l’estació de Boí Taüll Resort

Dry Tooling. FOTO: Marc Hors. www.marchors.es

Icertic - Festival Hivernal 07. FOTO: Oficina de Turisme



VILALLERFIRA DE TOTS SANTS

Antiga fira ramadera en la qual es duu a terme el concursde vaca bruna del Pirineu i una exposició de maquinàriaagrícola i bestiar i demostració d’esports rurals.2 novembre

IV FESTA DEL CEP

Mercat artesanal, concurs de bolets, degustació, actuaciómusical, etc.2 novembre

LA VALL DE BOÍVIII ANIVERSARI FESTA DEL PATRIMONI DE LA

HUMANITAT

Al matí, jornada de portes obertes a tot el conjunt romànicde la Vall de Boí.30 novembre

BOÍ I SENETITINERARI DE NATURA “BLANCS DE NEU!”

Excursió amb raquetes de neu pel Parc Nacionald’Aigüestortes. Sortida des de la casa del parc de Boí i elCentre d'Informació de Senet.6 desembre

EL PONT DE SUERTFESTES DE LA CONFRARIA DE SANT SEBASTIÀ

Més de 400 confrares i invitats es reuneixen en els àpatsi actes religiosos. Totes les menjades, seguint la tradiciódes del 1586, són fetes amb productes de la terra, com elcorder.Del 19 al 21 de gener

VALL DE BOÍFESTIVAL HIVERNAL

Free raid, cronoescalada i dry tooling.Del 5 al 7 de febrer

Agenda Alta Ribagorça

Amb el patrocini de:

EL PONT DE SUERT

III MITJA MARATÓ DEL PONT DE SUERT

2 de novembre

Organitza: Ajuntament del Pont de Suert i Federació Catalanad’Atletisme

PARC DE NADAL “LES 2 ROQUES”

Desembre

Organitza: Consorci de Promoció Comercial i Turística del Pontde Suert

EXPOSICIONS SALA CASA COTORI

“Immigració 50 VS.2000”. Del 8 al 21 de novembre

Exposició fotogràfica sobre immigració.Organitza: Departament d’Acció Social i Ciutadana del ConsellComarcal de l’Alta Ribagorça.

Exposició de pintura a l’oli d’Amadeo Pérez.

Del 20 al 31 de desembre

Consorci de Promoció Comercial i Turística

del Pont de Suert

www.elpontdesuert.com

[email protected]

Promoció i dinamitzaciówww.elpontdesuert.com

> ALTA RIBAGORÇA AGENDA ]

Dades d’interès Alta Ribagorça

PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇAAv. Victoriano Muñoz, 48 - 25520 El Pont de Suert

Tel. 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax 973 69 05 75

[email protected] - www.ribagorca.com

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DEL PONT DE SUERTAv. Victoriano Muñoz, 22 - 25520 El Pont de Suert

Tel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05 - Fax 973 69 02 93

[email protected] - www.elpontdesuert.com

OFICINA DEL PATRONAT DE LA VALL DE BOÍPg. Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera

Tel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 21

[email protected] - www.vallboi.com

CENTRE DEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ C/ del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-Vall

Tel. 973 69 67 15 - Fax 973 69 67 14

[email protected] - www.centreromanic.com

PUNT D’INFORMACIÓ DE VILALLERC/ Sant Climent, 1 - 25552 Vilaller - Tel. 973 69 81 59

[email protected] - vilaller.ddl.net

CASA DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTESC/ de les Greieres, 2 - 25528 Boí - Tel. 973 69 61 89

www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm

CENTRE D’INFORMACIÓ DEL PARC LASERRADORAC/ del Port, 10 - 25553 Senet - Tel. 973 69 82 32

RESTAURANT LA LLEBRETACarta elaborada i rebosteria pròpia.Ctra. de la Vall, s/n · BARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 42


[ BERGUEDÀ EL PEDRAFORCA >

Text: Ramon FelipóFotos: Manel Escobet (Foto Luigi - Berga)

ElPedraforcaLa muntanya dels berguedans



LA “CONQUESTA” DEL PEDRAFORCA

ls butlletins del Centre Excursionista deCatalunya, de Barcelona, CEC, del número 116al 118, Pere Pagès i Rueda explica la sevaexcursió del 22 a 26 de juliol de 1903 pelBerguedà, acompanyat pels socis del CEC: JuliVintró i Cèsar August Torras amb els seus fills,Bartomeu Mitjans, Joaquim Casas-Carbó,

Josep Armengué, i Pere Pagès i Bombach.

L’excursió per la comarca berguedana va començar a laPobla de Lillet, on van arribar procedents del Ripollès. A laPobla, un soci del CEC ja els tenia a punt els matxos permarxar cap a Bagà, on van hostatjar-se a l'Hotel Amills.Descriu Bagà com "...el poble conserva també tot l'aspec-te medieval… la plaça voltada de porxos d'arc de mig punta un costat i carrats a l'altre…té tot un encisador aspectearqueològic.. l'església és força notable una portalada ésgòtica i l'altra romànica .. la gent de Bagà és força amable i amiga dels forasters. Són moltes les cases que crien

A

La seva peculiar forma l'ha convertit en una de les muntanyesmés boniques i conegudes de tot el Pirineu. Les seves nombrosesrutes per ascendir-hi el converteixen en apte per a tots els públics,des dels més agosarats que opten per vies d'autèntics experts finsa les marxes més populars i familiars. Són centenars les personesque cada any el trien com a destí de muntanya. Qui no ha pensatalguna vegada a pujar al Pedraforca? Els primers ho feren ja fauns quants anys, però no va ser fins ara fa 80 anys, quan LluísEstasèn aconseguia fer la primera escalada a la paret nord delPedraforca. En el següent article, inèdit i a punt de ser publicat, usparlem d'una d'aquestes primeres ascensions documentada, lafeta per un grup del Centre Excursionista de Catalunya.

BERGUEDÀ EL PEDRAFORCA >

PÀGINA ANTERIOR: Vista del Pedraforca des de Cal Cerni.A SOTA: El prat de Reu. El Pedraforca.

A LA DRETA: Pastures amb el Pedraforca al fons.

60 Pànxing Pirineus 61Pànxing Pirineus 61Pànxing Pirineus


cabres, que durant el dia envien a pasturar al cuidado d'unhome que de bon matí passa pels carrers tocant un corn.Les cabres al sentir-lo, surten espontàniament de llurs casesi s'ajunten al ramat. Al vespre quan tornen, el ramat va vol-tant pels carrers i les cabres totes soles van entrant cadauna a casa llur. El pastor de torn fa un menjar a casa de cadacabra i cobra un ral per cap cada mes." De Bagà anaren capa Gisclareny i explica que"… hi viu un senyor rector,com bon munta-nyès, molt simpàtic ientusiasta catalanis-ta… va rebre afec-tuosament, pregun-tant-nos moltescoses de les qualsllegia en els diariscatalanistes i que lla-vors se li presentavaocasió d'ampliar isaber més íntima-ment… Seguim capal Santuar i deGresolet… Quinespectacle més bell,més grandiós i mésnou el que teníem ala vista tot fent via idavallant! Els pins hisón a centenars, amilers, enlairant llurst roncs l leugers,esbelts, a 10, 15 o20 metres sense unrama, i allí dalt s'es-pandeixen en ufano-sa brancada queentrellacen els unsamb els altres, formant un atapeït sostre de verdor… la terraarreu coberta de boixos exhuberants i tota mena d'herbeiescampant les flors els flaires més embriagadors… a l'obrir-nos pas entre les darreres branques de la fageda apagaréals nostres peus, allà al fons, la petiteta i joliua vall deGresolet , amb son humil Santuari ajaçat com cadellet al peufantàstic del gegant Pedraforca… aquella Mare de Déu ins-pira gran devoció a tots els habitants d'aquella rodalia…vàrem dinar a la cuina de la casa dels ermitans… la marxacap a Gósol començà a les tres de la tarda…"

A continuació explica una monumental tempesta al bosc deGresolet i “... al caure la tarda oviren Gósol... els carrers del

poble estaven deserts els soroll de les petjades feia obrir unfinestró, en sortia un cap de dona i tot seguit s'amagava tan-cant la portell. A la plaça una colla de desenfeinats a quidespertà gran curiositat nostra arribada... Entrem a l'hostalde Can Tamapanada… Els gosolencs són nets i espavilats.Tots ells homes dones i criatures, no són retrets i esquerpscom a muntanyesos, sinó que tenen un caràcter franc iexpansiu. Són treballadors i aprofiten tots els recursos

que e l s dóna l aNaturalesa. Explotenels boscos... cuidende la ramaderia i ambla les de les ovellesfabriquen els tantgustosos com ano-menats formatges deGósol."

L'endemà empren-gueren la “conques-ta” del Pedraforcaacompanyats perl'Esteve Campmajor.Van pujar pel camí deles Set Fonts i lacollada del Verdet."Encara era fosca lamatinada del dia 24,que ja hi havia grangatzara a l'hostal deCan Tempanada entreels excursionistes. Deper tot indrets anavenacudin matxos i asesde totes les mides,acompanyats de llursamos, que els anaven

carregant de cistells de minestra, mantes, cambres fotogrà-fiques, escopetes, etc. Els excursionistes es triaven llurcavalleria, disputant-se-les bromejant; es cridava sorollosa-ment al qui encara no havien sortit de llur cambra; la gent delpoble homes, dones i criatures, havien acudit a contemplaraquella inusitada escena de moviment i d'expansió i per fidesprés de molt cridar tothom s'encavalcà i la colla es vaposar en marxa... Sortirem... en filera índia... érem 21 perso-nes que anàvem tots muntats,… bromejant i cantant alegrescançons catalanes… des de la collada del Tauler… pujaremen direcció S., no trigarem gaire en arribar a la frescal comade Set Fonts... Allí s'acaba la terra i comença el rocam queanem seguint.


62 Pànxing Pirineus 63Pànxing Pirineus 63Pànxing Pirineus

A SOTA: Paret del Pedraforca.A LA DRETA: Molí de Maçaners.

La peculiar muntanya del Pedraforca, amb

les seves dues puntes (pollegons) separades

per un gran coll (l’enforcadura), es transitada

tot l’any per multitud d’excursionistes.


La muntanya s'estreny cal mirar com i on es posen elspeus, per que el pedregam esmicolat de la clapissa, o roso-leta, com diuen allí, al passar-hi s'estimba amb estrèpitmuntanya avall des d'una alçada que comença a ser emo-cionant… així anàrem marxant amb tot cuidado, per últimens enfilem a la collada del Verdet, un petit replà situat enaquella cresta de roques…caminem uns quants metres perdamunt de la cinglera de Gresolet ... el guia, l'Esteve, diuque calia enfilar-se per allí…una altra tanda de la colladeclara que no es veuen en cor d'enfilar-hi …i comencemla pujada… al davant hi anava el guia, seguíem l'Armangué,els dos fills Torras, en Mitjans i el que firma aquest treballseguia en Josep Déu i al darrera per vigilar l'ascensió, coma més pràctic, per haver-la fet una altra vegada en CèsarAugust Torres .. per pujar no queda altre remei, la majorpart de moments que grimpar com diuen els francesos …

feia uns deu minuts que grimpàvem quan esdevingué unmoment de pànic.. els que anaven al davant … posaven elspeus sobre les pedres fluixes, perdien l'apoio… i les pedresesberlades rebotien per damunt de nostres caps amb perillde matar-nos o estimbar-nos. S'ordenà que tothom callés;que no es reprengués cos damunt els peus sense assegu-rar-se que la roca s'aguantava ferma, i s'anés a poc a poc....calia molta serenitat i fortalesa de cos per arribar a dalt. Detant en tant ens aturàvem per tornar l’alè i eixugar-nos lasuor i amunt altra volta, agafant-nos de mans i peus esmun-yint-nos amunt per una esquerda entre dues roques i respi-rant satisfets aixecant el cor quan un ample relleix o unraconet ens deixava seure o estar a peu dret amb totaseguretat. ... així grimparem més de 100 metres ... per fi unrespir a l’escoltar que els de davant donaven un crit deVisca Catalunya! I amunt que ja som a dalt!".



Tant per les seves característiques geològiques com per lariquesa dels seus sistemes naturals, el massís del

Pedraforca constitueix un dels espais protegits més valuosos del patrimoni natural català.

A DALT: La tardor al Pedraforca.A LA DRETA: La muntanya a la llum de la lluna.



Després de davallar de la muntanya tornaren cap Gósol.Van anar a sopar a cal Tempanada amb la companyia del'hostaler i del mateix guia que els havia acompanyat a la“conquesta” del Pedraforca. Durant el sopar van decidirque "Bartomeu Mitjans, en Joaquim Casas-Carbó, enJosep Armangué i els fills de Torras, en Miret i en Bombachatravessarien la Serra del Cadí pel Coll de Tancalaporta,baixarien a Bellver, anirien a Puigcerdà i des d'allí serresenllà cap a Camprodon. En Cèsar August Torres amb JosepDeu, Marian Figueres, l'Elies Barberà que l'havíem trobat aGósol, en Serra, es quedarien a Gòsol a visitar la Font delCristall, les tres Canals i la famosa Canal Baridana. En JuliVintró i jo mateix (en Pere Pagès i Rueda), muntanyes avall,seguiríem les aigües cap a Sant Llorenç dels Piteus (l’actualMorunys), Solsona, Cardona i Barcelona. Passàrem part dela vetllada a la Plaça, fent tertúlia amb els gosolans i abansd'anar a dormir ens despediriem tots mútuament, perquè aldia següent, a punta d'alba cadascú triaria pel seu cantó."

Sempre m’ha encuriosit i entusiasmat llegir els relats de lesprimeres excursions fetes pels barcelonins a les muntanyesdel Berguedà. En els seus textos els excursionistes deltombant de segle XIX al XX descriuen les seves experièn-cies muntanyenques com si ara es pugés als cimals del’Everest o dels Andes. És molt curiós de veure com expli-quen les seves “proeses” al Pedraforca o el que en diuendels costums i la vida dels berguedans.... Però els tempscanvien, mentre el majestuós Pedraforca segueix acollintels excursionistes i els escaladors de tota mena com sem-pre ha fet. Ah!, una dada a tenir present és que no fou finsa l’any 1928 quan Lluís Estasèn va fer la primera escaladaa la paret nord del Pedraforca. D’això, ara en fa només 80anys..., però això ja és tota una altra història...

Ramon FelipóCapítol del llibre “El Pedraforca, la màgica muntanya

mítica de Catalunya”, edició en preparació per El

Mèdol.



Per a més informació:Ajuntament de SaldesPlaça Pedraforca, s/n

08697 SaldesTel. 93 825 80 05 Fax 93 825 80 [email protected]

Oficina d’Informació del Massís del Pedraforca

Plaça Pedraforca, s/n08697 Saldes

Tel. 93 825 80 46 [email protected]

FestesDissabte 23 de junyRevetlla de Sant JoanDissabte 11 de juliolTrobada d’acordionistes a MaçanersDissabte 18 de juliolFesta Major de MaçanersDijous 26 d’agostFesta Major de Saldes

Diumenge 6 de setembre Caminada PopularDimarts 8 de setembreMare de Déu de GresoletDissabte 19 de setembreFesta Major de l’EspàAl voltant de l’1 de novembreMercat Artesanal

SALDESSALDES

67Pànxing Pirineus 67Pànxing Pirineus


BERGUEDÀ GUIA PRÀCTICA > BERGUEDÀ AGENDA >

Com arribar-hiEl massís del Pedraforca es troba acavall de les comarques del Berguedà il’Alt Urgell, al sud de la serralada delCadí i al nord de les serres del Verd id’Ensija.

La carretera B-400 que arrenca de la

C-16, al sud de Guardiola de Berguedà,ens porta fins a les poblacions deSaldes i Gósol, els dos municipis alsquals afecta l’espai natural.

Per pista, s’hi pot accedir des de Bagàpassant per Gisclareny i les Costes ocap al Santuari de Gresolet, o des deTuixén passant per Josa del Cadí iGósol.

La companyia Alsina Graells arriba aSaldes.

Més informació a:www.alsinagraells.es

GÓSOLFIRA DE TOTS SANTS 1 de novembre

LA POBLA DE LILLETFIRA DE TARDOR3 de novembre

PUIG-REIGFESTA I FIRA DE SANT MARTÍ11 de novembre

SALDESFESTA MAJOR D’HIVERN11 de novembre

GUARDIOLA DE BERGUEDÀAPLEC A ST. ANDREU DE GRÉIXER29 de novembre

CAL MARÇAL18a PEDALADA DE BTTNovembre

CAL ROSAL, GUARDIOLA,LA POBLA DE LILLETMERCAT DEL BOLETNovembre

GIRONELLAFIRA D’ARTESANIA8 de desembre

BERGAFESTA DE STA. EULÀLIA11 de desembre

BAGÀ I ST. JULIÀ DE CERDANYOLFIA-FAIALa festa consisteix en la crema d’unes torxes, anomenadesfaies, el capvespre de la vigília de Nadal a partir del tradicio-nal "Toc d'Oració".24 de desembre

DIVERSES POBLACIONSCAVALCADA DE REIS5 de gener

PUIG-REIGLA CORRIDADiumenge després de St. Antoni (17 gener)

XX MOSTRA D’EMBOTITS ARTESANSGener

OLVANFESTA DE L’ARRÓSGener

CASTELLAR DE RIUFESTA DE LA CANDELERA2 de febrer

BAGÀFIRA DE PRODUCTES NATURALS2n diumenge de febrer

FESTA DE L’ARRÒS2n diumenge de febrer

BAIXADA DE TORXES27 de febrer

Agenda Berguedà


CARNISSERIA MARMICriança i elaboració pròpia. Cansaladeria des de 1975. Carnisseria. Pl. Viladomat, 20 · BERGA(Barcelona) · Tel. 93 821 07 94 / 93 822 12 22 (particular)

En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel dis-posa de 58 habitacions totalment equipades (connexióa internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar, despertador,etc). També posem a la seva disposició el Restaurant“La Terrassa”, amb plats fruit de fusió entre la cuinatradicional i l’alta cuina catalana.

HOTELBERGAPARK···

Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona)T. 93 821 66 66 - [email protected]

Alberg obert l'any 2001, sense barreres arquitectóni-ques i amb 190 places.Totes les habitacions tenenbany i calefacció a l'interior. Sala de TV, sala de jocs isales polivalents. Amb cuina pròpia casolana.Especialment indicat per a que famílies i grups passinuna estada ben agradable.

ALBERG DEBERGA

Vila de Casserres, 5BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 40 89

Un indret immillorable per passar unes vacances de turismerural al Berguedà i gaudir de la natura, la gastronomia i lesactivitats culturals i esportives. Disposem de 12 habitacions(1 per a minusvàlids), sala d’estar i jardí privat. Cuina típicacasolana. Especial temporada de bolets.

HOTEL CASA DUANERREST. EL RECÓ DE L’AVI

La Farga, 10 - Tel. 93 822 76 92GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Barcelona)[email protected] · www.elrecodelavi.com

Estades per a grups i famílies. Estades escolars.Colònies d’estiu. Casa Serra de Baix.

CASA DE COLÒNIESPEDRAFORCA

Petit alberg de 24 places al costat del riu. Lloc idealper a fer excursions pel Pedraforca, serra del Cadí,serra del Verd i serra d'Ensija, tot gaudint de la naturadurant tot l’any. Senderisme, BTT, escalada, bolets,raquetes...

ALBERG RURALEL MOLÍ DE GÒSOL

Molí de Gósol, s/n · GÓSOL (Lleida)Tel. 973 37 20 10 - 636 564 [email protected] · www.molidegosol.com

Ctra. de Guardiola a Saldes, km.13 · SALDES (Alt Berguedà)T. 937 441 029 /678 563 649 · [email protected] · www.coloniesestiu.com

Situats en plena natura, a 1200 m d’alçada ia mig camí entre Berga i Rasos de Peguera.Cuina equipada, bany complet, TV, terrassa, jardíamb piscina. Activitats a l’aire lliure, senderisme,btt, raku…

APTS. RURALS / REST.ELS ROURES

Ctra. Rasos de Peguera, Km4 · CASTELLAR DEL RIU (BCN)Tel. 93 821 35 61 - Fax 93 821 25 97www.rouresbergueda.com

Entorn molt agradable. Habitacions amb calefacció. Plats típics. Cuina casolana. Menú i carta. Obert tot l'any.

HOSTALDEL GUIU

Ctra. de Queralt, Km. 1BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 03 15

Habitacions amb bany, calefacció i televisor. Snack-bar. Menú diari i servei a la carta. Sala de convencions.

HOTELQUERALT

Plaça de la Creu, 4BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 06 11

Escapa’t de la feina i vine a la muntanya. Camp base per afer el cim del Pedraforca. Acollidors bungalows de fusta idealsper a famílies i per a grups d’amics. Restaurant amb cuinacasolana, bar, piscina, parc infantil, sala de jocs, pista poliesportiva i pista de pàdel. Visita la web:www.CadiVacances.com on hi trobaràs interessants ofertes.

CÀMPING BUNGALOWSCADÍ VACANCES

GÒSOL - Al peu del Pedraforca (Alt Berguedà)Tel. 636 066 465www.CadiVacances.com

Dades d’interès BerguedàAJUNTAMENT DE SALDESPl. Pedraforca, s/n - 08697 SaldesTel. 93 825 80 05 - Fax 93 825 80 [email protected] - www.saldes.cat

OFICINA D’INFORMACIÓ DEL MASSÍS DELPEDRAFORCAPl. Pedraforca, s/n - 08697 SaldesTel. 93 825 80 46 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE GÓSOLC/ Conseller Agustí Carol i Foix, s/n25716 - GósolTel. 973 37 00 16Fax 973 37 00 [email protected]://gosol.ddl.net

Fia-Faia de Bagà



> BERGUEDÀ PUBLIREPORTATGE ]

Quan arriba el fred al Berguedà, els seus habitants no dei-

xen de sortir al carrer a celebrar algunes de les seves fes-

tes més ancestrals, singulars i carismàtiques.

Una mica abans, quan l'hivern ja comença a treure el nas i

de les finestres de les cases surt la flaire de torrar castanyes

i moniatos, és l’hora de visitar les fires de Tots Sants, con-

cretament les que se celebren a Guardiola de Berguedà i a

Bagà els dies 1 i 2 respectivament.

Amb la celebració de Sant Martí arriben també un reguitzell

de festes majors: La Nou, Saldes, Santa Maria de Merlès i

la de més anomenada, la de Puig-reig.

Al desembre, ara sí, amb el fred a casa! Comencen les fires i

festes que tenen la cuina berguedana més genuïna com a

protagonista. El blat de moro escairat és el convidat d’honor

a la Fira de la Puríssima de Gironella, i també ho és a

Vallcebre a la nit de Nadal. Però també els brous, la botifarra,

l’allioli de codony i els embotits, entre d’altres, poden trobar-

se en les celebracions de la majoria de festes hivernals.

A mesura que s’apropa Nadal comença una altra de les

representacions típiques d’aquestes dates, els pessebres

vivents i els Pastorets. Dels primers destacaríem els de la

Pobla de Lillet i de Cercs, mentre que dels segons desta-

quen els de Berga i els de l’Ametlla de Merola, que van

rebre la Creu de Sant Jordi l’any passat i que compten amb

més de cent anys d’història.

El dia 24 de desembre a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola,

abans de fer cagar el tió i de la missa del gall, s'hi celebra

la Fia-Faia, una festa molt antiga que consisteix en cremar

les faies a la plaça del poble, tot cantant i amb el repic de

campanes. Es tracta d'una festa d'arrels ancestrals que

s'ha preservat només en aquests dos municipis de l'alt

Berguedà.

En el moment d’haver engolit els raïms i el cava que ence-

ten el nou any, arriben també les rebudes als Reis a tots els

pobles. A Montclar ho celebren el mateix dia 6 amb una

multitudinària i secular fira que congrega berguedans i fora-

nis sota l'espectacular bosc del Pla de les Alzines.

I per acabar el cicle hivernal i donar inici al primaverenc tro-

bem les festes de l’Arròs de Bagà i d’Olvan, que rememo-

ren els àpats dels pobres i donen pas a les festes de

Carnestoltes.

Si els pobles i les festes no us vénen de gust i allò que bus-

queu és immergir-vos en la natura i practicar diverses acti-

vitats, el Berguedà també és el vostre destí. A més de les

activitats que es poden practicar tot l’any, us n'aconsellem

algunes que necessiten de la neu, el nostre or blanc, per

poder-ne gaudir.

Si bé és cert que actualment al Berguedà no hi ha cap esta-

ció d’esquí espectacular, llevat de la petita i acollidora de

Coll de Pal, també és cert que el fred i la neu acostumen a

acompanyar-nos i ens

permeten desenvolupar

diverses activitats en

aquest medi.

L’activitat més assequi-

ble per practicar amb

neu són les raquetes de

neu. Un mitjà de transport molt senzill i agraït que ens per-

met apropar-nos d’una forma ben fàcil a la muntanya i a

tots aquells llocs que d’altra manera serien de més difícil

accés. Ens serviran les mateixes rutes i recorreguts

estiuencs de senderisme, amb l'única modificació d’equi-

par-nos amb aquesta senzilla indumentària. I si no hi ha

neu... sense raquetes i endavant!

A la comarca són diverses les empreses que organitzen

sortides amb raquetes de neu. Fins i tot, per fer l’activitat

més atractiva algunes es fan en nits de lluna plena.

A les parts més altes de la comarca també s’hi pot practi-

car l’esquí de muntanya: del coll de Pal al Puigllançada o a

la Tosa són algunes de les sortides més habituals.

Construir un iglú i fer-hi nit pot ser tota una experiència que

podeu viure gràcies a l’esperit innovador d’alguna empresa

d’oci actiu de la comarca.

I per a tots aquells més agosarats, les parets nord del mític

Pedraforca us permetran practicar l’escalada en gel si les

precipitacions i les temperatures acompanyen.

Així doncs, opcions per a tots els gustos i edats, tant si

decidiu gaudir de la singularitat dels nostres pobles i de la

seva gent amb les diverses fires i festes, com si preferiu

perdre-us sols per la muntanya. Al Berguedà hi trobareu el

vostre lloc.

L’hivern al Berguedà

Consell Comarcal del Berguedà

Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà (www.altbergueda.cat)

Consell Comarcal del Berguedà (www.elbergueda.cat)

Consorci del Parc Fluvial del Llobregat (www.parcfluvial.cat)

A DALT, D’ESQUERRA A DRETAFOTO 1: Fia Faia de St.Julià de Cerdanyola. Autor: Rafael López-MonnéFOTO 2: Pujant a la Gallina PeladaFOTO 3: Embotits BerguedàFOTO 4: Escalada en gelA BAIX: Iglús / DRETA: Raquetes de neu al coll de Pal


[ CERDANYA A VISTA D’OCELL >

Text: Manel Figuera, Jordi Solergibert i Aeroclub Barcelona-Sabadell

Fotos: Emili Gimenez, Joaquim Vinyet, Jordi Solergibert i Aeroclub Barcelona-Sabadell.

Cerdanya,a vista d’ocell

“La plana cerdana és una illa que, en comptes de mar, roman envoltada

per muntanyes.”Narcís Oller


FOT

O: E

mili

Gim

enez


ra com passar de mort a vida. Els ullsno es cansaven d’esplaiar-se sobreaquella vall oblonga, partida per lesformoses arbredes del Segre i sosafluents, i enclosa per dues gransserralades del Pirineu, que enlairenfins al cel ses crestes moraden-

ques.” Són paraules de Narcís Oller escrites en la sevanovel·la Pilar Prim, del 1906. Amb voluntat de posar-se aldia elaborant una trama psicològica amb tècniques moder-nistes, l’escriptor treu a la llum un excel·lent relat que situaen un llistó ben alt la literatura catalana. Oller demostra unric coneixement del relleu cerdà i de l’estructura morfològi-ca de les muntanyes que la delimiten i de la seva toponímia.Les “dues grans serralades” són les carenes que uneixenels cims més elevats del Carlit, del Puigpedrós i de la TossaPlana de Lles al nord, i del Puigmal, la Tosa, el Moixeró i elCadí al sud. “

“Tot ensems, entre nuvolades ambarines, s’enclotava perAndorra el sol rogenc, incendiant el bell Cadí, acaramel·lantels celatges del migjorn, tenyint de rosa el rostoll, de negreels apomats verns, i d’aram l’esqueixalada cresta delPuigmal, única de les muntanyes coronada encara per lesresplendors d’aquella aurèola superba, digna de sa superiorjerarquia.” La plana cerdana és una illa que, en comptes demar, roman envoltada per muntanyes.

Oller no devia viatjar en globus o, encara menys, en avione-ta. Als literats com ell no els cal fer-ho, ja que la seva imagi-nació vola més amunt. Però a vista d’ocell la Cerdanya es

veu talment així, traduint les paraules en paisatge i les sen-sacions en realitats. Quan volo en globus o en avioneta —otambé en planador o en parapent—, més que els detallsconcrets de la comarca, més que la situació exacta d’aquello d’aquell altre poble, són aquestes sensacions del paisat-ge les que m’arriben a l’ànima. Per això m’agrada acom-panyar-les d’un bon text literari, d’unes expressions quesovint retinc dins del cervell per haver-les llegides i assabo-rides en força ocasions.

“El panorama que hem albirat d’allà estant era grandiosís-sim. Començant pel Canigó, blavenc i llunyà com un somni,i acabant per la serra del Cadí, un muntanyam immens s’es-tenia davant els nostres ulls. Amb pics superbs —picsd’Eina i de Finestrelles i el Puigmal—, ens els miràvem sensehaver d’aixecar el cap, de tu a tu, com si diguéssim.” RamonBlasi i Rabassa, a Entre el Carlit i el Puigmal, una narraciórica en descripcions publicada el 1971, s’enfila al Calvari deFont-romeu i amaneix l’entorn amb més paraules. Si el nos-tre vol s’acosta a aquestes contrades orientals de laCerdanya, l’altívol Canigó, més a llevant i avançant-se almar, ben visible des d’aquí, serà el punt més destacat dereferència.

“Tot d’una, van començar a lluir els rocs de damunt el puigde Saneja. Semblaven un ramat de xais que pasturessin persota l’ombra que s’anava alçant com el teló de fons d’unteatre per donar pas a l’espectacle. De sobte va esclatar lameravella de colors. Per entre l’espai on emergeix el riuQuerol i per entre els secs esquelets de les nues branquesdels verns, fluïa un raig de llum amb tonalitats que anaven

del lila suau i tendre a un càlid daurat.” La nena Carrerina,del 1997, està escrita per una cerdana, Rosa Aguilar (a)Semproniana, bona coneixedora de la vall de Querol, fredai d’influència atlàntica, d’on provenen bona part de les rufa-ques, torbs del nord que encatifen d’albí les muntanyes. “ElPimorent era cobert de blanc. Semblava un monticle de fari-

na a punt de ser treballat per les mans del gran pastisser.”

L’hivern és una estació meravellosa, ideal per passejar avista d’ocell, si pot ser fins i tot de nit i amb lluna plena.“Aquella vall del Segre la vam seguit amunt. Pujàvem alt. [...]Quan ens giràvem cap a casa ja endevinàvem que lluny cap

a mar anava a despertar-se l’al-ba. És una cosa que no es veu,s’endevina. La nit porta els seusmatisos, igual que la diada portaels canvis del passar de leshores.” Jordi Pere Cerdà, nat aSallagosa i autor de la novel·laPassos estrets per terres altes(1998), d’on he extret aquestesfrases, és sens dubte l’escriptorcerdà més rellevant, capaç defer néixer poesia de l’acció méscrua. La Cerdanya es troba a lacapçalera de la vall del Segre, iper aquesta vall s’escola el riucap a l’Urgellet. El Baridà, presi-dit per la llarga muralla del Cadí,n’és el pas natural.

“De totes les serralades que esdesprenen de la dorsal piri-nenca, la del Cadí és la mésespectacular pel seu isolamenti per la valenta verticalitat pen-jada damunt del riberal del

“E

CERDANYA A VISTA D’OCELL > CERDANYA A VISTA D’OCELL >


A SOTA: El Cadí enfarinat. FOTO: Aeroclub Barcelona-Sabadell.

Els globus aerostàtics d’aire calentsón aeronaus que s’eleven gràcies ala força de sustentació obtingudaper la diferència de densitat entrel’aire escalfat de l’interior de l’em-bolcall respecte a l’aire ambient.

Els globus d’aire calent modernssón aeronaus de funcionament moltsenzill però amb una gran sofistica-ció quant a materials emprats en laconstrucció i en el disseny de cre-madors, embolcalls i cistelles.

Un globus no es pot dirigir, sinó quedepèn de les brises i dels vents enels quals està immers. No obstantaixò, el control d’alçada és total i espot volar des de pocs centímetresdel terra fins a grans altures.Aquesta capacitat fa que es puguiaprofitar la direcció de les diferentscapes d’aire per desplaçar-se ambun determinat objectiu i amb unaprecisió sorprenent, així com nonecessitar d’aeroports o d’aerò-droms per enlairar-se o aterrar.

Les ascensions en globus aerostàtices poden realitzar durant tot l’any,sempre que les condicions aerològi-ques siguin bones amb absència devent fort a terra i sense possibilitatde tempesta o règim de vent tèrmici turbulent en les immediates hores.

Cada estació té els seus atractius iels seus colors.

Els llocs d’enlairament no són fixos is’escullen segons la tendència delvent del dia per tal d’aprofitar almàxim la zona de vol. Cal semprellevar-se d’hora, ja que els vols s’e-fectuen a primera hora del matí, ianar calçat i vestit per realitzar unaactivitat a l’aire lliure.

Jordi Solergibert

ELS GLOBUS AEROSTÀTICSFOTO: Jordi Solergibert


Segre. És, potser, a més a més, la muntanya pirinenca delsmajors efectes màgics lluminosos. [...] Les seves esquena-llades, tallades a plom, prenen l’aspecte d’esfinxs encava-llats damunt de lloms de mítics paquiderms. De les sevesmurallades sorgeixen esqueis en forma de trompeteriesd’orgue colossal, amb estries, on la neu es diposita en quan-titats inversemblants sota la pressió del dit d’un colós. Totala seva coloració és una simfonia de blaus, morats, grisos iocres ataronjats i estridents.” Malgrat la seva situació aponent, un xic arraconada, la Cerdanya no seria el que éssense el Cadí. El vigatà Rafael Gay de Montellà, a ElsPirineus màgics (de la vall d’Andorra al Canigó), publicat el1954, vola entre cingles, canals i penyes i en beu part del’essència, que és inacabable. Dansar en l’aire prop de lesparets d’aquesta serra és el millor espectacle de què es potgaudir. Si els versos fossin roques, el Cadí fóra poesiavisual.

Coneguem la Cerdanya a vista d’ocell i fem-ho, alhora,acompanyats d’uns bons textos. Serà una passejada literà-ria que mai no oblidarem. Jacint Verdaguer, que va recórrerels Pirineus i que ho evidencia al seu poema Canigó (1886),fa volar Gentil i Flordeneu en una carrossa imaginàriadamunt de la comarca: “És del Cadí la serralada enorme /ciclòpic mur en forma de muntanya, / que serva el terraplède la Cerdanya / per on lo Segre va enfondint son llit. /Resclosa fóra un temps d’estany amplíssim, / a on, en llurfogosa jovenesa, / aqueixos cims miraven la bellesa / de sonalt front avui esblanqueït. / Avui l’estany no hi és, i l’altamuralla / d’un castell de titans és eixa serra, / per escudar lacatalana terra / fet sobre el dors del Pirineu altiu. / Noufonts,Carlit, Canigó i Meranges / són ses quatre ciclòpiques torre-lles / i són eixos turons ses sentinelles / on encara les àliguesfan niu.” Volem per la Cerdanya i contrastem la literaturaamb la realitat: a veure què arriba més enllà.

Manel Figuera.

Escriptor, excursionista i tècnic en normalització

lingüística.

Textos extrets de “Rufaca de paraules, antologia

literària de la Cerdanya.” Lleida: Pagès Editors (2006)

CERDANYA A VISTA D’OCELL > CERDANYA A VISTA D’OCELL >


Una avioneta és una aeronau d’ala fixa de la qualexisteixen molts tipus i models diferents. Els mésusuals són les avionetes d’un o dos motors a pistóque són propulsats per hèlix. Aquestes avionetesdisposen normalment d'entre 2 i 6 places.

Aquests tipus d’aeronaus volen a unes velocitatscompreses entre 75 km/h i 300 km/h, depenent delmodel.

Les avionetes, en funció de les prestacions, reque-reixen d’un tipus de pista determinat. Com més altaés la velocitat a què han d’aterrar o d’enlairar-se,més llarga és la pista necessària.

La pista de la Cerdanya és ideal per donar cabudaa gairebé tots els tipus d’avioneta existents.

La versatilitat de les avionetes és molt àmplia, desde fer un vol turístic per gaudir de les vistes aèriesd’una zona, com la Cerdanya, a viatjar d’un lloc a unaltre recorrent distàncies llargues en molt poctemps.

Aeroclub Barcelona-Sabadell

VOL EN AVIONETA

PÀGINA ANTERIOR:FOTO: Emili Gimenez.

A LA DRETA:FOTO: Aeroclub Sabadell.

Aquest tipus de vol es realitza enplanadors.

Un planador és una aeronau d’alafixa sense motor. Pot ser tant bipla-ça com monoplaça.

El disseny del planador busca lesmillors prestacions per sustentar-sea l’aire el màxim temps possible, perla qual cosa tant la construcció comels materials són molt importantsper obtenir la millor finesa possible.

És per aquest motiu que les alestenen una envergadura important,entre 15 m i 26 m, i el fusellatge ésmolt prim. Alhora, un planador ésuna aeronau molt lleugera, entre 250kg i 500 kg.

Els planadors requereixen d’un avióremolcador que els ajudarà a enlai-rar-se i un cop a l’aire el planador essepararà de l’avió remolcador i vola-rà pels seus mitjans. Hi ha planadorsque disposen d’un motor per poderenlairar-se de manera autònoma.

El planador buscarà ascendènciesper sustentar-se a l’aire, com lesprovocades per tèrmiques (iniciadesper l’escalfament del terra per laradiació solar), desplaçaments verti-cals de les masses d’aire causadespel vent, que pren aquesta direccióen trobar-se amb una muntanya omitjançant l’ona de muntanya.

Volar a vela es pot realitzar en qual-sevol entorn meteorològic, en diestranquils, així com en dies en quètenim vent. Només la pluja o elsnúvols impediran poder realitzaraquest tipus de vols.

Els planadors sempre operen desd’un aeròdrom perquè necessitenun espai preparat per enlairar-se. Uncop en vol sempre es preveu tornara la pista o si més no tenir un espaiadequat per aterrar, ja sigui un altreaeròdrom o un camp que compleixiels requisits perquè l’aterratge siguisegur. Hem de tenir en compte queun planador acostuma a tenir unesprestacions que li permeten, per

exemple, amb 1.000 m d’alçadarecórrer entre 30 km i 50 km, depe-nent del planador.

Els planadors són aeronaus moltmaniobrables, per la qual cosa lespodem dirigir cap on vulguem ambmolta facilitat.

Aeroclub Barcelona-Sabadell

VOL A VELA

FOTO: Aeroclub Barcelona-Sabadell.

FOTO: Aeroclub Barcelona-Sabadell.


CERDANYA A VISTA D’OCELL >


PILOTAR UN GLOBUS A L’HIVERN (SENSACIONS D’UN PILOT)

Encara ombreja a Cerdanya. Estels brillants titil·len enaquest cel blau fosc de serena. La blancor dels pics nevatsdestaca, nítida i pura.

Prenem cafè mentre decidim on ens enlairem. Tothom éspuntual, anem bé de temps.

El globus està preparat: botelles amb pressió, instrumentscarregats i llestos, mapes, telèfons, càmeres…

Els corbs volen baixos cap al Pla de les Vinyes, moventpesadament les ales. Un bri d’aire quasi imperceptible baixacap al Segre. Tot va bé, tot està correcte.

Decidim sortir del camp de Tallò. En aquest règim d’antici-cló es podria fer des de qualsevol lloc.

Temperatura a 5 sota zero. El sol comença a il·luminar elscims més alts i el cel ens ofereix la seva gamma més com-plerta de blaus.

Provem cremadors, estenem la vela, engeguem el ventila-dor. El globus s’infla ràpidament i en un moment el tenimdret. Breu explicació als futurs aeronautes sobre comporta-ment en vol i en aterratge, comprovació de ràdios i telèfons,cables i mosquetons en ordre, escalfem l’aire de l’embol-call… escalfem... escalfem…

Entrem en sustentació. És aquest moment màgic de l’enlai-rament. Ja no sentim fred. La perspectiva de les coses vacanviant.

Pugem, anem a buscar el sol que mica en mica ja està ba-nyant amb dolçor aquesta vall tan bonica.

No hi ha cap brisa ni cap vent. Pugem més amunt…

Quan estem a punt d’arribar a l’alçada del Penyes Altes tro-bem un ventet cap a la Seu.

Seguim pujant i ja veiem, a l’altra banda, el Pedraforca, alfons de tot el Montseny i Montserrat, que despunta persobre una capa de núvols baixos. Estem de tu a tu amb elscims de Cerdanya.

Cap a llevant distingim bé el Canigó, i a ponent en la llunya-nia l’Alt Pirineu, blanquíssim.

Hem entrat en el que podríem dir la “capa transparent”. Totes veu amb una netedat sorprenent. Ens hi quedem unaestona.

Deixem baixar el globus. Ara ja ens trobem sobre els plansde Santa Eugènia.

Farem un vol de valls de Cadí.

Ens deixem empènyer per aquesta brisa decidida en direc-ció a la Seu. Nas, Ridolaina, Montellà, la vall de Bastanist…El Cadí al costat nostre sembla abraçar-nos suaument, ensmostra les seves canals ombrívoles i gelades i ens dónapermís per passar.

Anem de dret cap a Bar i Toloriu. Ens deixem portar quasiindolentment per aquesta brisa de llevant i acaronar peraquest sol d’hivern que tant s’agraeix.

Sobrevolem les teulades de Bar i anem a buscar la carrete-ra del Quer. L’equip de terra que ens ve a buscar ja ha intuïtel vol i ens està esperant a l’encreuament de Toloriu.Aterrem dolçament al marge de la carretera.

No hi ha paraules. Només la sensació d’haver viscut unmoment extraordinàriament especial. Només?

Jordi Solergibert

CC

ASSOCIACIÓ D’HOTELS I CÀMPINGS DE LA CERDANYA

www.hotelescerdanya.com

Cerdanya, la gran vall del Pirineu t’ofereix totsels seus encants perquè en gaudeixis plenament.

El Centre de Vol a Vela de la Cerdanya, com a secció del'Aeroclub Barcelona-Sabadell desenvolupa principalment ales instal·lacions de l’aeròdrom de la Cerdanya l’activitat delvol sense motor.

Es coneix que l’activitat del vol sense motor, o planador, té lloca l'Aeròdrom de la Cerdanya des de gairebé els inicis de laseva creació, ara fa 35 anys. A finals de l’any 1997 es creà elClub de Vol a Vela de la Cerdanya, que començà a operar aprincipis de l’any 1998 amb un avió remolcador i dos velers.

A partir de l’any 1999, juntament amb l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, es crea un conveni i s’assumeix com a secció elClub de Vol a Vela que esdevé el Centre de Vol a Vela de laCerdanya, el qual continua amb l’operació, inicialment durantels caps de setmana i festius. A partir del 2003 l’activitat s’am-plia de manera continuada durant tot l’any. El Centre de Vol aVela disposa de 6 velers i 2 avions per a l’ús dels seus socis.

El Centre de Vol a Vela de la Cerdanya realitza en aquestsmoments vols d’iniciació en planador, cursos d’iniciació i elcurs per obtenir la llicència de Vol sense Motor.

Tanmateix el Centre de Vol a Vela, com a secció de l'Aeroclubde Barcelona Sabadell, ofereix la possibilitat de realitzar elcurs de Pilot Privat d’avió així com vols d’iniciació en avione-ta i també cursos d’iniciació en la modalitat de vol a motor.

Vol d’iniciació en planadorEl vol d’iniciació consisteix en una experiència que té unadurada d’uns 25 minuts en el que, junt amb un instructor, espot sobrevolar la vall de la Cerdanya només escoltant elsoroll del vent amb el planador i gaudint de les sensacionsque no només els ocells són capaços de gaudir. Alhora s’ex-plica per quins mitjans l’avió es sustenta, dirigeix i es mantéen vol fent ús de les masses d’aire.

Vol d’iniciació en avionetaAquest vol d’iniciació, de durada determinada a definir pervosaltres, ens permetrà inicialment gaudir del paisatge que laCerdanya i el seu entorn ens ofereixen amb les seves magni-fiques vistes. Alhora gaudireu del plaer de volar.

Actualment el centre opera durant tot l’any i a part de la rea-lització dels cursos, una de les activitats que té un pes moltimportant és l’acolliment de grups de pilots de vol sensemotor d’altres indrets d’arreu, als quals s’ofereixen els serveisnecessaris per desenvolupar l’activitat a la Cerdanya. Això ésdegut a les condicions excepcionals, tant meteorològiquescom de l’entorn, de que l’aeròdrom de la Cerdanya gaudeix.

LA CERDANYA PUBLIREPORTATGE >

Centre de vol a vela de la CerdanyaSecció de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell

AERÒDROM DE LA CERDANYATel. 0034 661 232 703 / 0034 93 710 19 52 · Fax 0034 710 12 90

[email protected] · www.vueloavela.es



Situat al nucli antic de Bellver de Cerdanya, a 7 km de la

sortida del túnel del Cadí, a 15 km de Puigcerdà, a 36 km

d’Andorra i a 150 km de l’aeroport de Barcelona.

Disposa de 12 apartaments totalment equipats. De 2 a 6

persones. Sala d'estar amb TV, cuina, bany complet, 1 o 2

habitacions independents, calefacció i llar de foc. Terrassa

amb vistes al Cadí. Disposa de tot el necessari per poder

passar curtes i llargues estades.

TEMPORADA D’HIVERN 2008-2009FORFET CAPS DE SETMANA I DESCOMPTES INTERESSANTS PER A ESTADES DE SETMANA

Zona guardaesquís, zona amb rentadora i assecadora dis-

ponibles per als clients. Pàrquing opcional. Apartament per a

persones de mobilitat reduïda. Cafeteria i sala social amb TV.

Accés WIFI gratuït. S’admeten animals sota petició.

Obert tot l’any.

Aparthotel BellverInaugurat el passat agost de 2008

Batllia, 61-63 · Bellver de Cerdanya

Tel. 973 510 627/ Fax 973 510 804

[email protected]

www.aparthotelbellver.com


Situat a la plaça Major, el restaurant Rebost de Ger s’ha con-vertit en els últims anys, gràcies als bons oficis de la Chusa id’en Pere, en un dels referents gastronòmics d’aquest enclava-ment tan exclusiu que és la comarca de la Cerdanya, situadaen ple Pirineu de Girona.Ofereix una cuina ponderada i visitada pels més exigents pala-dars. Una cuina tradicional basada en productes nobles del’entorn, com el formatge de Vall de Meranges o el de Tou delsTilers de Sort; verdures recollides diàriament a l’hort d’enRamón de Castellnou de Seana o plats molt interessants ambvedella del Pirineus, cols d’hivern, ànec o ous frescos i decorral que proveeixen els pagesos de la zona, als quals s’inte-gren un destrossador “aire de mar” o l’exquisit perfum de trufadel Piemont. Plats de la cuina mediterrània i catalana entre elsquals també destaquen peixos salvatges acabats d’arribar dela llotja de Palamós.

TRES ESPAIS PER A UN MOMENT INOBLIDABLE...Amb la calidesa i el senyoratge que atorguen els anys ben por-tats, l’antiga casa del segle XVIII que alberga El Rebost de Ger,ha estat curosament restaurada, tot diferenciant i exaltant tresespais:•El restaurant. Les formes que han donat la seva història a la vella casona juguen amb els bordeus i la calidesa de la fusta,tot creant una atmosfera relaxant que ve potenciada a l’hivernamb la xemeneia.•La zona Chill. Amb una il·luminació amb tons verds amb pin-

zellades de vermell, fusta i pedra vista, una pantalla gegant pera dies de concerts, esports, celebracions i útil per a conven-cions d’empreses. Tots aquests elements donen a l’espai untoc molt exclusiu que convida a gaudir d’una copa, cafès dematinada i la tertúlia. Especialment per a petits grups on es potdegustar la nostra cuina en miniatura.•El Celler. Espai imprescindible en aquestes antigues mora-des. Ubicat al subsòl del local i amb entrada independent, estàpreparat per citar-se amb una bona copa de vi i també peravançar-se a degustar els platets primorosament preparatsper la Chusa.

•Amb aquesta disposició, alentada amb il·lusió per la Chusa i en Pere,el Rebost de Ger aconsegueix en aquests tres espais el millor ambientper a un bon sopar i per prendre des de la primera fins a l’ultima copa.


El Rebost de Ger

EL REBOST DE GERPl. Major, 2 - GER (Girona) Tel. 972 14 70 [email protected] www.elrebostdeger.com

Villa Paulita és un encantador hotel de 38 habitacions (dossuites) que ofereix una admirable tranquil·litat al visitant i unagran proximitat a les pistes d’esquí. Està ubicat al cor dePuigcerdà, al costat de l’emblemàtic estany, i està rodejatd’un parc ple d’arbres on es poden fer llargues passejades.L’hotel, que té formidables vistes als Pirineus, està formatper dos edificacions: l’antiga villa (que data de 1887, peròque es troba totalment recuperada i renovada, i que es dis-tingeix pel seu intens color vermell) i un annex de nova cons-trucció amb accés directe als jardins.

En el seu restaurant Senzone “L’Estany de Puigcerdà”, espot degustar una selecció dels millors sabors de la regió dela Cerdanya disfrutant d’una esplèndida panoràmica de l’es-tany. Cal destacar també la zona Lounge Bar, un espai onprendre’s una copa o un café al costat d’una acollidoraxemeneia. Són espais on es combina la gastronomia, l’inno-vació i el plaer estètic.

A més, l’Hotel Villa Paulita ofereix l’oportunitat de donar-seun caprici en el Bodyna Spa & Wellness, que està format peruna piscina interior, una zona fitness i una zona destinada agaudir de la relaxació com a disciplina artística a través demassatges i tractaments naturals.En definitiva, un paradís del benestar.


Hotel Villa Paulita

HOTEL VILLA PAULITA

Av. Pons i Gasch, 15

E-17520 Puigcerdà (Girona)

Telf: + 34 972 88 46 22

Fax: +34 972 88 46 32


A l’hotel Roca trobaran un restaurant pels paladars més exi-gents, plats típics de Cerdanya i cuina de mercat. Habitacionsamb confort pel descans merescut, en un entorn fantàsticamb Wifi, telèfon, TV i pàrquing gratuït... Els apartaments,d’alt stànding, a 20 m. de l’hotel, amb altells de fusta pergaudir d’una vista fantàstica, amb Wifi, TV, pàrquing...PREUS MOLT ASSEQUIBLES, OFERTES PER A ESQUIADORS

HOTEL RESTAURANTAPARTAMENTS ROCA

Info i Reserves: 647 33 49 24 / 972 89 00 11Travessia de la Font, 2 - ALP (Girona)[email protected] - www.hotelroca.net


12a Fira del Pessebre id’artesans a PrullansDel 4 al 8 de desembre de 2008


REPRESENTACIÓ DEL PESSEBRE VIVENTDies 6 i 7 de 18h a 20h.

Dijous 4 i Divendres 510h. Visita d’Escoles comarcals ambl’actuació musical de Josep Lisandra.Visita a Prullans i a la Fira delPessebre. Explicació de contes acàrrec de Sol Gasch i Quim Gasch.Acomiadament amb xocolatada.

Dissabte 611h. Inauguració amb presència del’Ajuntament.11h-14h. i 16h-17h. Concurs dedibuix ràpid sobre el Nadal i el poblede Prullans.17h-18h. Concert d’acordió diatònicdel grup AI MARE! Església Parroquialde Sant Esteve. 18h-20h. Representació del “PessebreVivent”

Diumenge 712h. Lliurament de Premis del Concurs

de Dibuix Ràpid.18h-20h. Representació del “PessebreVivent”20h. Ball de Saló amb música deNadal. Edifici Sant Esteve.

Dilluns 814h. Cloenda de la Fira del Pessebre id’Artesans de Prullans.Dinar de germanor.

EXPOSICIÓ DE:

-FIGURES DE PESSEBRE

-ORNAMENTS NADALENCS

-ARTESANIA CERETANA

-MÚSICA I BALL DE NADAL

-CONTES DE LA CERDANYA

Col·labora: ·Ajuntament de Prullans·Pessebres Puig·Hotel Muntanya i Càmping Cerdanya·TV Pirineus·Ràdio Pirineus

ASSOCIACIÓ CULTURAL I CÍVICA DEPRULLANSCarrer del Riu, 2Prullans (Lleida)Tel. 629 401 939

Aquests són els pilars sobre els quals la família Isern-

Casanovas ha bastit possiblement la més àmplia oferta hote-

lera del Pirineu. Situats estratègicament al poble de Prullans,

anomenat popularment “el Mirador de la Cerdanya” per les

seves imponents vistes sobre la serra de Cadí, hi trobem

l’Hotel Muntanya, l’Aparthotel Ca l’Aurèn i el Càmping-

Bungalows La Cerdanya.

L’Hotel Muntanya els ofereix tots els serveis d’un gran hotel

amb l’encant d’un establiment familiar i el plus de la

tranquil·litat. Les impressionants vistes sobre el Parc Natural

del Cadí-Moixeró i els seus majestuosos voltants són la delí-

cia dels amants de la natura, així com dels senderistes (mem-

bre de Senderhotels). Tindran l’oportunitat de poder gaudir

tant de les seves instal·lacions com de les piscines exteriors

o interior climatitzades, el seu Spa, el fitness, l’escalfor de la

seva llar de foc o el plaer de llegir un llibre als jardins o a les

sales panoràmiques. I podran degustar la cuina pirinenca i

internacional al seu bufet de muntanya (forma part de l’asso-

ciació Gourmet Hotels).

En aquests establiments tindran assegurat el benestar de tots

els membres de la família des dels 0 anys fins als 100 anys! I és

que els més petits reben un tracte especial des de l’arribada, i

on troben el seu paradís és al Mini-Club El Follet Cerdà, amb

més de 500 m2 d’instal·lacions (xiqui-parc, rocòdrom, castells

de fusta, joguines gegants...) i servei de guarderia.

Les sales panoràmiques Valls del Cadí, equipades amb tota

la tecnologia necessària, són el lloc ideal per a seminaris i

reunions d’empresa. Disposen de servei Wifi d’accés a

Internet gratuït.

Els jardins i la terrassa de la piscina són el marc ideal per a

casaments civils i per a aperitius. Més de 60 anys els avalen

en l’organització de banquets amb capacitat fins a 300 per-

sones.

És gairebé impossible que no trobin un allotjament que no

s’adigui a les seves necessitats, ja que es poden allotjar en

habitacions estàndard, habitacions confort, suites dúplex,

apartaments de 2-4 persones i apartaments de 4-6 persones

o al Càmping-Bungalows La Cerdanya, amb 4 tipus diferents

de bungalows amb el seu jardinet i la barbacoa, i alguns fins

i tot amb llar de foc


Prullans... Un balcó sobre la CerdanyaBenestar & Família & Natura

HOTEL MUNTANYA25727 Prullans de CerdanyaTel. 973 51 02 60 - [email protected] - www.prullans.net

Antiga casa de pagès reformada en apartaments.Restaurant amb cuina casolana i carns a la brasa. Idealper a gaudir de la tranquil·litat i de qualsevol activitatde muntanya. Situada en el parc natural Cadí-Moixeró.

REST. / APARTAMENTSCAL CATERI

Major de Pi, 22 - BELLVER (Lleida)Tel. 973 510 318 - 666 496 [email protected] - www.calcateri.com

Fonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el conforten un entorn molt agradable i familiar. Reformadacompletament. Compta amb 9 habitacions dobles(2 dúplex), amb telèfon, TV, bany complet. Ascensor,calefacció central i restaurant amb cuina de mercat.

HOTEL/ RESTAURANTFONDA MERCÈ

Estavar, 29 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 54www.fondamerce.com · [email protected]

El descans a la muntanya. Hotel de nova construcció,d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bell mig del poblede Ger.

HOTELEL JAÇ**

Pl. Major, s/n · GER (Girona)Tel. 972 89 42 91www.grupturistic.com · [email protected]

Aquest magnífic restaurant està situat al centre de labonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpatsentre amics. Us hi esperem!!

RESTAURANTL’OLLA

Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41

Situat en un espai idíl·lic de la Cerdanya, l’Hotel de Pi us ofe-reix el confort del segle XXI adaptat a l’antiga casa Bonet,d’estil autènticament ceretà. Tracte familiar i servei persona-litzat. Sis habitacions suite amb ambients diferents, amb vistes i terrassa. Cuina tradicional amb productes de la terra iuna acurada elaboració.

HOTEL/RESTAURANTDE PI

Major, 42 - PI, Bellver de Cerdanya (Lleida)Tel. 973 51 09 06 Fax 973 51 05 [email protected] · www.hoteldepi.cat


> CERDANYA AGENDA ]


BELLVER DE CERDANYALA CASTANYADA Espectacle amb titelles1 de novembre

PUIGCERDÀFIRA DE PUIGCERDÀEn el marc de la fira es poden veure els millors exemplars delcavall hispà-bretó, una raça autòctona catalana que té enaquesta mostra el principal aparador.Fira multisectorial pels carrers del poble8 i 9 de novembre

BOLVIRFESTA PETITA Festa de Santa Cecília22 de novembre

VILALLOBENT (PUIGCERDÀ)FESTA PETITA Festa de Sant Andreu30 de novembre

ALPALP AL PLATII Jornades gastronòmiques. www.alpalplat.comNovembre

ÉLLER (BELLVER)FESTA MAJOR 2 de desembre

BELLVER DE CERDANYAFIRA PIRINEU ESPORTMercat d’esquí d’ocasió. Del 6 al 8 de desembre

COBORRIU DE LA LLOSAAPLEC DE SANTA LLÚCIA 13 de desembre

PUIGCERDÀJORNADES GASTRONÒMIQUES DE CUINA PIRINENCA DECERDANYA Els diferents restaurants de la zona ofereixen elsproductes de la temporada amb vedella de Cerdanya i boletsde tardor. Fins el 15 de desembre

RUA DEL “CAGA TIÓ”24 de desembre

PRULLANS11a FIRA DEL PESSEBRE I D’ARTESANS Pessebre vivent, exposició de figures de pessebre i ornamentsde nadal, artesania ceretana, música de Nadal, contes deCerdanya. Del 4 al 8 de desembre

LLÍVIA27è FESTIVAL DE MÚSICA VILA DE LLÍVIA 2008Cicle d’hivern. Església parroquial.6 de desembre – Cobla Ciutat de Girona25 de desembre – Polifònica de Puig-Reig

PUIGCERDÀXIV FESTA DEL TRINXATLa festa proposa com a acte principal un sopar amb el plattípic de la terra (patata i col d’hivern), combinat amb actua-cions diverses.28 de febrer

Agenda de la Cerdanya

Restaurant molt acollidor al mig de Puigcerdà. Ofereix unacuina tradicional amb tocs personalitzats i d’actualitat, fetamb afecte i dedicació, amb productes de qualitat...

RESTAURANTPEGASUS

Major, 54 PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 608 782 107

En un ambient molt agradable i de tracte familiar,podreu gaudir d’una cuina casolana amb tocs innovadors, on donem prioritat a la qualitat dels productes elaborats.Fins aviat!

RESTAURANTLES HEURES D’EN DÍDAC

Camí de Talltorta, s/nTALLTORTA – BOLVIR (Girona)Tel. 972 895 069

Masia de l'any 1850, restaurada. A Olopte, dins la vall deMeranges, només a 3 km de la N-260, però en una zonacompletament aïllada. Disposem de 6 espaioses habitacionsamb bany i calefacció independent, a més d’una còmoda salamenjador amb llar de foc. Amb una capacitat de només 15places és un lloc familiar i tranquil, per gaudir de la natura.Oferim dormir i esmorzar. Servei de guies de muntanya.

RESTAURANTMASIA CAL SAMS

Carrer del Raval, s/n - OLOPTE (Girona) Tel. 639 169 496 / 972 89 42 [email protected] · www.calsams.com

PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀC/ Querol, 1 - 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 542

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PuigcerdàTel. 972 140 665 - [email protected]

PATRONAT DE TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 510 229 - www.bellver.org

OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - 17527 LlíviaTel. 972 896 313 - www.llivia.org

PATRONAT DE TURISME D’ALPC/ Nord, s/n - 17538 AlpTel. 972 890 385 - www.ddgi.cat/alp

AERÒDROM COMARCAL DE LA CERDANYACamp d’aviació, s/n - 17538 AlpTel. 972 144 066

Dades d’interès Cerdanya

REST. FATA MORGANAPlats elaborats i carns a la brasa.Menú migdia. Menú infantil. Mitges racions per a picar.Nord, 29 · ALP (Girona) · Tel. 972 144 225

CASA RURAL CAL FURNÉEnvoltada de natura, per 12 pax. 5 hab. Molt aprop de pistes d’esquí, hípica... i tot tipus de serveis.Barri, 11-PRATS I SAMSOR (Lleida) · T.972890565-609523182

Bonic restaurant situat al centre de Puigcerdà.Un dels balcons de la Cerdanya. Les seves especiali-tats són: cargols a la llauna, carn a la brasa, paella,peix i marisc fresc, gran assortiment de tapes, trinxatde Cerdanya i bolets de temporada.

RESTAURANTTAPANYAM

Plaça l’Alguer, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 23 60

Hotel familiar i molt acollidor. Al centre del poble d’Alp, a pocskm de la Molina i Masella i a 1 km del Golf Fontanals. Disposade 14 habitacions decorades d’estil provençal. Equipades ambbany complet, assecador de cabell i algunes amb columnad’hidromassatge. Una Junior Suite. Sala d'estar i de jocs ambWifi, xemeneia i bar. Servei d’allotjament i esmorzar.

HOTELJAUME***

Central, 30 - ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 14 42 42www.hoteljaume.com

Lloguer d'apartaments i dúplex per dies i setmanes.Vine a gaudir de la Cerdanya i el seu entorn. En família,amb els amics o en parella, amb totes les comoditats d’un apartament.

APARTAMENTSGRAN VALL

INFORMACIÓ I RESERVESTel. 972 88 15 44 - 620 268 673www.apartamentsgranvall.com

Hotel d’estil rústic i confortable, amb totes les comoditats quepots desitjar. El vostre descans és la nostra prioritat. Gaudiudel restaurant amb la millor cuina casolana.

HOTELESQUIROL

Av. Catalunya, s/n - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03 - 972 14 63 63www.hotelesquirol.net

Pels vostres dinars i sopars d’aquest hivern.Menú al migdia de dilluns a divendres.Parada i Fonda. Dimecres tancat.

RESTAURANTL’ESTACIÓ DE QUEIXANS

Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00



Font: Consorci Paleontologia i Entorn / Fotos: Daltonico Studio

a divulgació es planteja des dedues línies ben diferenciades:escoles i públic en general. Elsespais on es desenvolupen les

activitats són:

MUSEU DELS DINOSAURES, LÍMIT K-TAquest espai expositiu neix de lanecessitat de divulgar les darreres des-

cobertes realitzades en el jacimentpaleontològic de dinosaures de Coll deNargó. El Límit K-T és el nom que dónala comunitat científica, al moment enquè es va donar una de les extincionsen massa més importants de la històriade la Terra, que va suposar la fi delregne dels dinosaures i l’inici d’unanova era dominada pels mamífers.

El Museu Límit K-T està estructurat endues plantes: En la primera planta tro-bem una síntesi de la història de la vidaa la terra i una introducció a les tècni-ques que empren els paleontòlegs peresbrinar-la. A continuació s’explical’hàbitat dels dinosaures a finals delCretaci, mitjançant l’exposició de dife-rents materials fossilitzats d’aquestsgrans rèptils (ous, ossos i dents), junta-

L

[ ALT URGELL CRETACI A COLL DE NARGÓ >

Els últims anys, el món dels dino-

saures ha aconseguit sumar a l’in-

terès dels científics la passió

popular, de tal manera que, avui

en dia, els aficionats a la paleon-

tologia es compten per milions

arreu del món. En tots dos con-

ceptes, el científic i el popular, es

basa el projecte que, des de fa

una dècada, s’està convertint en

realitat a Coll de Nargó (l’Alt

Urgell). En aquest municipi del

Pirineu han estat localitzades gai-

rebé un miler de niuades d’ous de

dinosaure, un actiu patrimonial

que el Consorci Paleontologia i

Entorn, integrat per l’Ajuntament,

el Consell Comarcal i l’Associació

Amics dels Dinosaures de l’Alt

Urgell (ADAU), investiga, restaura,

conserva i difon.

Coll de Nargó,terra de dinosaures

ment amb restes fòssils de la flora ifauna del seu entorn terrestre i marítim.

En la segona planta s’expliquen lesprincipals hipòtesis sobre la crisi biolò-gica que va causar la seva extinció apartir de plafons i restes fòssils. Enaquest espai també hi trobem unareproducció de dimensions reals d’uncrani de Tiranosaure Rex, i la visitafinalitza amb la projecció d’un audiovi-sual sobre les principals actuacionspaleontològiques realitzades en el jaci-ment de la vall del riu Sallent.

MIRADOR DEL CRETACIEl Mirador del Cretaci és un espai obertal públic, situat enmig del jaciment iamb un entorn geològic i natural singu-lar, on es poden observar in situ nius dedinosaure amb més de 30 ous en total,a més de petjades i vegetació de finalsdel període Cretaci. El recorregut estàorganitzat en cinc punts d’interès: eco-sistema, icnites, paleobotànica, nius igeologia.

La magnitud de les troballes i l’interèsque desperta aquest jaciment en lacomunitat científica i el públic en gene-ral, han fet que l’Ajuntament de Coll deNargó tingui previst crear un equipa-ment de nova planta on s’integrarandiversos serveis municipals i l’espai

DINOSFERA. Aquest equipament seràun dels centres d’estudi i divulgaciómés importants del país.

DINOTERRAÉs una jaciment preparat per visitesescolars. Els alumnes poden veure insitu petjades, ous i nius de dinosaures.Els monitors, sobre el terreny, plante-gen qüestions que motiven als alum-nes a plantejar hipòtesis i discutir-les

en grup; això els permet descobrir l’a-passionant món dels dinosaures.

DINOESPAIEl Dinoespai és una sala polivalentdotada d’equipaments audiovisuals itècnics on es desenvolupen activitatsdidàctiques i divulgatives per a esco-les. Aquí es posen a prova els coneixe-ments adquirits durant la visita delsalumnes als jaciments.

ALT URGELL CRETACI A COLL DE NARGÓ >

FOTO: Reconstrucció d’un ou de Titanosaure al Museu Límit K-T.

FOTO: Entorn geològic al Mirador del Cretaci.

FOTO: Excavació d’un niu de dinosaures.



EL JACIMENTL’existència de restes fòssils de dino-saures en el terme municipal de Coll deNargó, era coneguda per la comunitatcientífica des dels anys 50, però el seuestudi sistemàtic no va començar finsl’any 2002 amb la incorporació al pro-jecte d’estudi de dinosaures delsPirineus que dirigeix el Dr. ÀngelGalobart de l’Institut Català dePaleontologia. El coneixement actualdel jaciment és fruit de la coordinació

entre la Universitat de Barcelona,l’Institut Català de Paleontologia il’ADAU.

Les datacions inicials situen aquestesrestes fòssils dins del Cretaci Superior.Aquesta zona va ser un hàbitat prefe-rent dels dinosaures durant un llargperíode de temps -probablement cen-tenes de milers d’anys- i, concreta-ment, un indret ideal per a la nidifica-ció. Es tracta d’un dels jaciments d’ous

de dinosaure més importants del món,juntament amb desert del Gobi(Mongòlia), la Patagònia (Argentina) iMontana (USA).

Les prospeccions i excavacions realit-zades en aquests darrers anys hanpermès descobrir més de nou niusd’ous, una vintena de punts amb ossoso fragments i tres rastres de petjades.La majoria dels nius es troben moltpropers els uns dels altres, la qual cosa

ALT URGELL CRETACI A COLL DE NARGÓ >

FOTO: Simulació digital del futur centre Dinosfera.

FOTO: Ramat de Titanosaures al capvespre.



El terme de Coll de Nargó inclou els

nuclis de les Masies, Valldarques,

Gavarra, Montanissell, Sallent i els

Prats. Amb una població de 650

habitants, està situat a la conca del

riu Segre, en ple Prepirineu català.

La diversitat de recursos naturals i

culturals i el caràcter obert i amable

de la seva gent fan d’aquest encla-

vament un atractiu emplaçament per

poder gaudir d’uns dies d’oci cultu-

ral, bona gastronomia i descans.

Coll de Nargó,territori per descobrir...

> ALT URGELL CRETACI A COLL DE NARGÓ ]

fa pensar en una zona de posta engrup. La disposició dels ous dins delniu pot ser diversa: en cercle, aliniatso a l’atzar, i generalment es troben adiferent nivell, en successius pisos.

Actualment estan descrites 13 famí-lies d’ous de dinosaures. La que pre-domina en aquesta zona és laMegaloothidae que correspon a ous

posats per femelles del grup dels tita-nosaures, dinosaures amb cap petit,coll i cua llarga i potes d’elefant.Aquests ous es caracteritzen per teniruna mida entre 15 i 20 cm, formaarrodonida, gruix de closca als vol-tants dels 3 milímetres i una ornamen-tació externa granulada. Altres dino-saures que van habitar Coll de Nargóvaren ser els hadrosaures, o dinosau-

res bec d’ànec, i els dromeosaures,petits dinosaures carnívors molt àgils iamb plomes

CONSORCIPALEONTOLOGIA I ENTORNTel. 973 38 30 48 - 636 41 76 78

[email protected]

http://collnargo.com

Font: Consorci Paleontologia i Entorn / Fotos: Daltonico Studio / Arxiu Municipal

l recurs patrimonial més emble-màtic és el conjunt paleontològicde dinosaures de la vall del riuSallent, però Coll de Nargó ofe-

reix als seus visitants moltes més pos-sibilitats:

ROMÀNICRepartides pels diferents nuclis delmunicipi, trobem un conjunt d’esglé-sies romàniques úniques per la sevabellesa i el seu entorn. El viatger des-cobrirà un romànic romàntic tot seguintla ruta que casa l’elegància del patri-moni cultural amb un paisatge únic isalvatge.

RAIERSÉsser raier era un dels oficis més anticsi durs de la muntanya. Coll de Nargócompta amb un museu dedicat aaquest ofici i a totes aquelles personesque van viure entre lo bosc i lo riu. Ambl’objectiu de mantenir les tradicions, amitjans d’agost es construeixen unparell de rais i es fa una baixada com-memorativa pel riu Segre.

PREHISTÒRIAEls vestigis prehistòrics que s’han tro-bat a Coll de Nargó són nombrosos. Hi destaquen dòlmens, túmuls, indústria lítica i la cova sepulcral de Sallent, queprotegia la coneguda Senyora de lesMuntanyes, i set individus humans mésde l’edat del bronze, acompanyats perfauna i ornamentació.

POBLENo us perdeu la visita al nucli antic, lafont dels Raiers, l’església de SantCliment i el mirador del Cap del Roc...També podeu participar en diferentsactivitats lúdiques i esportives com arala Fira del Rovelló a mitjans d’octubre,l’astronomia, l’escalada, la bicicleta de

muntanya, el senderisme, l’espeleologia...

La mateixa Mercè Rodoreda va visitarel municipi i d’aquest encontre va sor-gir una novel·la, Del que hom no potfugir. La recent publicació MercèRodoreda i Coll de Nargó, romànic idones d’aigua ens explica tots elsdetalls de la relació entre Coll de Nargói l’autora.

AJUNTAMENT COLL DE NARGÓPl. de l'Ajuntament, 1

25793 Coll de Nargó

Tel. 973 38 30 48

[email protected]

http://collnargo.ddl.net

E

> ALT URGELL COLL DE NARGÓ ]

ALT URGELL PUBLIREPORTATGE >

Situat al costat de la catedral romànica de la Seu d'Urgell, en

un entorn monumental, obert també a la natura que atrau

nombrosos excursionistes amants de la muntanya.

A l'interior destaca l'antic claustre renaixentista i una agrada-

ble piscina climatitzada.

Setanta-nou habitacions, sauna, solàrium, cafeteria, aire

condicionat a totes les habitacions...

Suggeridora proposta d'allotjament per conèixer una de les

zones més representatives i atractives del Pirineu català.

Restaurant Alt Urgell

Podreu degustar els sabors de les terres pirinenques, com la

terrina de foie en escabetx casolà, l'escudella barrejada, els

peus de porc farcits de bolets amb aroma de romaní, el civet

de porc senglar i una selecta varietat de postres a escollir del

nostre bufet.

PARADOR de la Seu d'UrgellEl millor al teu abast

Parador de La Seu d'Urgell

C/ Sant Domènec, 6

La Seu d'Urgell (Lleida) - Tel. 973 352 000

[email protected] - www.parador.es

FOTO: Crani de T-Rex al Museu Límit K-T. FOTO: Eclosió d’una posta de Titanosaures.

A DALT: Dolmen a Montanissell.A BAIX: Església de Sant Maximí.

A DALT: Raiers baixant pel riu Segre.A BAIX: Escalada a Coll Piquer.


93Pànxing Pirineus

OLIANAFIRA DE TOTS SANTSFira multisectorial en què participen comerciants iindustrials i que ha recuperat també el seu vessantramader.1 de novembre

ORGANYÀFIRA DE SANT ANDREUUna de les fires de muntanya de més tradició i anomenadaque dedica espais als productes artesanals i ramaders.29 i 30 de novembreTUIXENTFIRA DE LA VALLLa fira ofereix productes dels artesans de la comarca:formatgers, herbolaris, escultors, confiters i sastres.7 desembre (Pont de la Puríssima)

LA SEU D'URGELLCALDERADA DE SANT ANTONIEls pagesos de la Seu cuinen i reparteixen 5.000 racionsd’escudella.17 de gener

CASTELLCIUTATDIJOUS GRAS

La celebració de l’últim dijous abans de Quaresma.26 de febrer

COLL DE NARGÓ, OLIANA, ORGANYÀ I PERAMOLADIMARTS DE CARNAVAL. RANXOS DE CARNAVALMengen gra fort, abans que no arribi "l’abstinència" deltemps quaresmal.3 de març

Agenda de l’Alt Urgell> ALT URGELL AGENDA ]

TURISME RURAL CAL SEGUProp de les pistes d’esquí de St. Joan de l'ErmPl.de l’Església, sn · ST. ANDREU DE CASTELLBÒ (Lleida)T 973298272-629748024·[email protected]/www.calsegu.com

HOTEL RESTAURANTEL TRUCAv. Alt Urgell, 87 · OLIANA (Lleida) · Tel. 973 470 180

Situat al costat del càmping i amb vistes a la seva pis-cina i zona verda. Servei de bar i restaurant on podreugaudir d’un esmorzar, un bon dinar amb menú del diao de diferents plats combinats. També fem plats peremportar. Obert tot el dia.

BAR RESTAURANTGRAN SOL

Ctra. de la Seu a Montferrer, N-260 km 230MONTFERRER (Lleida)Tel. 973 35 36 66

OF. DE TURISME DE COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 - 25793 Coll de Nargó

Tel. 973 38 30 48 / Fax 973 38 21 77

[email protected]

OF. COMARCAL DE TURISME ALT

URGELL

Pg. Joan Brudieu, 15 · 25700 La Seu d'Urgell

Tel. 902 15 47 15 / 973 35 31 12

Fax 973 35 27 88

[email protected]

OFICINA DE TURISME DE LA SEU

D'URGELL

Avda. de les Valls d'Andorra, 33

25700 La Seu d'Urgell

Tel. 973 35 15 11 / Fax 973 36 01 56

[email protected]

www.turismeseu.com

OFICINA TURISME D’ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n 25794 Organyà

Tel. 973 38 20 02 / Fax 973 38 35 36

OFICINA DE TURISME DE TUIXENT

Pl. Serra del Cadí, 1, baixos · 25717 Tuixent

Tel. 973 37 00 30 / Fax 973 37 02 16

[email protected]

Dades d’interès

Per a gaudir de l’espai i el temps tranquil·lament.Lloguer íntegre. Tot inclòs.

CASA RURALERA DEL POL

Camí d'Aubenç, s/n · LES MASIES DE COLL DE NARGÓ (Lleida)Tel. 676 776 838 · [email protected]



Els Museus d’Olot,seu cultural a la Garrotxa

MUSEU COMARCAL

El Museu Comarcal de la Garrotxa estroba situat al centre d'Olot, a l’edificide l'Hospici, una construcció neoclàs-sica de finals del segle XVIII. Les salesd’exposició presenten l’evolució histò-rica de la comarca entre finals delsegle XVIII i mitjan segle XX. La partmés important, però, és la dedicada al’activitat artística d’aquest període. Elgruix fonamental de la col·lecció el for-men els quadres de l’Escola d'Olot,moviment paisatgístic de referència aCatalunya, amb autors com Joaquim iMarian Vayreda i Josep Berga i Boix. ElMuseu també presenta l’obra de diver-sos artistes forans com Enric Galwey,Joan Llimona, Joan Brull, Joaquim Miro Ramon Casas, amb el quadre. LaCàrrega. També hi són representatsescultors com Ramon Amadeu, JosepClarà, Miquel Blay o Leonci Quera, i hitrobem la magnífica col·lecció de car-tells modernistes Cigarrillos París. LaSala Oberta és una sala d’exposicionstemporals, coordinada pel MuseuComarcal i que es troba al mateix edi-fici de l'Hospici.

C/ Hospici, 8 - 17800 OlotTel. 972 27 11 [email protected]/cultura

Horaris Museu Comarcal:Feiners: 10 h a 13 h - 15 h a 18 h Dissabtes: 11 h a 14 h - 16 h a 19 hDiumenges i festius: 11 h a 14 h Feiners estiu (de l’1 de juliol al 30 de setembre): 11 h a 14 h - 16 h a 19 hDilluns tancat.

Horaris Sala Oberta:Feiners: 10 h a 13 h - 17 h a 20 h Dissabtes, diumenges i festius: 11 h a 14 h - 17 h a 20 h. Feiners estiu (de l’1 de juliol al 30 desetembre): 11 h a 14 h - 17 h a 20 h.Dilluns tancat. Entrada gratuïta.

MUSEU DELS VOLCANS

El Museu dels Volcans es troba situat ala Torre Castanys, dins el Parc Nou.L’exposició presenta el medi físic de laGarrotxa, incidint en els fenòmens sís-mics, vulcanològics i en els principalsecosistemes de la comarca. Per expli-car-ho es disposa de maquetes, grà-fics, vídeos, interactius i un simuladorde terratrèmols que permet reviure elsterratrèmols que van enderrocar la vilad’Olot al segle XV. El magnífic JardíBotànic de Vegetació Natural Olotinade l'interior del Parc Nou es presentacom una sala més del Museu, que ensmostra la roureda de roure pènol(Quercus robur) i un jardí de plantesremeieres.

Av. de Santa Coloma, 4317800 OlotTel. 972 26 67 [email protected]/cultura

Horaris:Feiners: 10 h a 14 h - 15 h a 18 hDissabtes: 10 h a 14 h - 16 h a 19 hDiumenges i festius: 10 h a 14 hFeiners estiu (de l’1 de juliol al 30 desetembre): 10 h a 14 h - 16 h a 19 hDilluns tancat.

[ GARROTXA ELS MUSEUS D’OLOT >

Font: Montserrat Mallol, directora dels Museus d'Olot.Fotos: Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot i Arxiu d’Imatges d’Olot (Quim Roca).

GARROTXA ELS MUSEUS D’OLOT >

Sala del Museu Comarcal

Exterior de la Torre Castanys

Sala del Museu dels Volcans

Pati de l'Hospici

Sala Oberta

MUSEU DELS SANTS

El Museu dels Sants es troba ubicat al’edifici d’estil neogòtic que va acollir ElArte Cristiano, primer taller d’imatgeriareligiosa, creat a Olot l’any 1880. ElMuseu vol donar a conèixer l’activitatindustrial de producció d’imatges reli-gioses a Olot. La visita permet veure elfuncionament d’un taller, seguir el pro-cés de producció i obtenir informacióhistòrica d’aquesta activitat. A més,aplega una col·lecció d’imatges desants, passos de Setmana Santa, figu-res de pessebre, figures decoratives,faràndula i peces emblemàtiquesd’antics tallers.

C/ Joaquim Vayreda, 917800 OlotTel. 972 26 67 [email protected]

Horaris:Feiners: 10 h a 13 h - 15 h a 18 hDissabtes: 10 h a 13 h - 16 h a 19 hDiumenges i festius: 11 h a 14 hDilluns tancat.

Sala del Museu dels Sants

Exterior del Museu dels Sants



GARROTXA ELS MUSEUS D’OLOT >

CASA MUSEU CAN TRINCHERIA

Casa senyorial construïda al segle XVIII ambampliacions posteriors. El nom de la casa vedel llinatge Trincheria, família que destacà his-tòricament en el món militar i polític. La casallueix un pessebre monumental amb figuresde Ramon Amadeu, un mobiliari de l’èpocaamb llits d’Olot i decoració a les parets ambpaisatges i escenes mitològiques.

C/ Sant Esteve, 29 17800 OlotTel. 972 27 27 [email protected]/cultura

Horaris:Feiners: 10 h a 14 h - 17 h a 19 hDissabtes: 11 h a 14 h - 17 h a 19 hDiumenges i festius: 11 h a 14 h Entrada gratuïta.

Alcova del General

Alcova del Bisbe Pessebre Monumental

> GARROTXA AGENDA ]

SALES DE LLIERCAFESTA MAJOR

11 de novembre

BESALÚBESALÚ MÀGICA

Festival de màgia de Besalú que enguany arribarà a laseva segona edició.14, 15 i 16 de novembre

DIVERSES POBLACIONSMOSTRA DE CUINA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

Mostra de plats de l’Associació d'Hostaleria de laGarrotxa.28 de novembre

BESALÚFIRA DE LA RATAFIA

Durant tot el dia mercat de ratafies. Venda i degustacióde les diferents destil·leries.30 de novembre

OLOTMOSTRA DE PESSEBRES

La mostra vol establir un pont entre la tradició del pessebre i els reptes de la modernitat.Del 5 de desembre al 13 de gener

LA VALL D’EN BASFIRA DE SANT NICOLAU

Fira que destaca per les jornades gastronòmiques, l’ex-posició de bestiar, els concerts...6 de desembre

BESALÚFIRA DE NADAL

Venda de productes típics de Nadal, activitats per a nensi nenes, concurs de dibuix...13 i 14 de desembre

DIVERSES POBLACIONSCAVALCADA DE REIS

5 de gener

SANTA PAULA FESOLADA

Fira – Mostra gastronòmica de plats elaborats amb fesolsdels diferents restaurants de la Garrotxa.20 de gener

OLOTFIRA DEL FAJOL

Demostració de l’art de batre el fajol, degustació de lacuina amb aquest ingredient, mostra d’art...10 de febrer

BESALÚBESALÚ, CIUTAT JUEVA

Cap de setmana dedicat a la vida jueva a la vila deBesalú. Festival de Cinema Jueu de Besalú.Del 28 de febrer al 2 de març

Agenda Garrotxa

Dades d’interès GarrotxaOFICINA DE TURISME D'OLOTC/ Hospici, 8 - 17800 Olot

Tel. 972 260 141

[email protected] - www.olot.cat/turisme

TURISME DE LA GARROTXAAv. Onze de setembre, 22 2a planta

17800 Olot

Tel. 972 27 16 00 / Fax 972 27 16 66

[email protected] - www.turismegarrotxa.com

Casa del 1850 situada al poble de Dosquers, comarcade la Garrotxa. Capacitat per a 6-7 persones, restaura-da amb totes les comoditats actuals. Gaudeixi de latranquil.litat que ofereix una masia d'aquestes caracte-rístiques. Tracte familiar i clima molt agradable tant al'estiu com a l'hivern.

CASA RURALCAL TORT

Cal Tort - Dosquers - MAIÀ DE MONTCAL (Girona) Tel. 607 289 911 - Fax. 972 50 04 [email protected] · www.jordifelix.com/caltort

Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipa-ments, el descans i el confort d’una estada a la sevamida. Un equip de persones al seu servei, amb unaatenció personalitzada, li garanteix una visita immillo-rable.

HOTELLA PERLA***

Ctra. de la Deu, 9 - Olot (Girona)Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com

Allotjaments Rurals: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.REST. SANT MIQUEL: Tel. 972 69 01 23

CASA RURAL / REST.COLOMER - CULLELL

Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona)Tel. 972 690 606 · [email protected]

Situat en una zona tranquil·la, a prop del centre comercial de la ciutat i emmarcat dins el Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’Hotel Borrell ésun bon lloc per gaudir tant de la comarca, com de laseva capital, Olot.

HOTELBORRELL***

Nònit Escubós, 8 · OLOT (Girona)Tel. 972 276 161 · Fax 972 270 408www.hotelborrell.com - [email protected]

Casa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV,calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs de taula,llar de foc i terrassa.

HOSTALCAN MENCIO

Plaça Major, 17 - SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 014 / 616 669 680www.garrotxa.com/canmencio · [email protected]

Casa rural independent, totalment reformada i envoltada denatura i vegetació capacitada per a 10-12 persones. Es llogala casa sencera. Lloc ideal per famílies o amics, situat a pocskm. del Parc Natural de la zona Volcànica de la [email protected] - www.fina.cat/canmestrehuma

CASA RURALCAN MESTRE HUMÀ

Es troba al bell mig de la comarca de la Garrotxa. Masiatotalment reformada i condicionada per poder passar unsagradables dies de descans amb família o amics. Amb unambient privat i envoltada de magnifiques vistes i gran vege-tació.:Altres allotjaments: www.fina.cat/cannetus iwww.fina.cat/canmaya -www.fina.cat/canmestrehuma

CASA RURALMAS CAN GUIDIC

LA VALL D'EN BAS (Girona) - Tel. 649 206 953www.fina.cat/canguidic - [email protected]

LA VALL D'EN BAS (Girona) - Tel. 649 206 953www.fina.cat/canguidic - www.fina.cat/canmayawww.fina.cat/cannetus

Quatre apartaments completament equipats,amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Ideal famílieso amics i poder gaudir de la tranquil·litat de la zona.Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb pro-ductes de temporada.

REST. / APARTAMENTSLA FRANCESA

Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 3 · Santa Pau (Girona)Tel. 972 262 241 - [email protected]



L’Alt Empordà és una comarca

molt coneguda a tot el món, prin-

cipalment perquè forma part de la

Costa Brava més salvatge, amb

indrets com Cadaqués, el cap de

Creus, o la cala Monjoi de Roses,

font d’inspiració de genis com

Salvador Dalí o Ferran Adrià. Amb

aquesta ruta, però, vol donar a

conèixer la resta de l’espectacu-

lar comarca, que encara està per

descobrir, fins i tot pels mateixos

autòctons de la zona. I és que

l’Alt Empordà és l’única comarca

de Catalunya amb tres espais

protegits (el Paratge Natural de

l’Albera, el Parc Natural de Cap

de Creus i el Parc Natural dels

Aiguamolls de l’Empordà) i també

és la comarca més important de

Catalunya i de les més importants

d’Europa en monuments megalí-

tics, cosa que li dóna un atractiu

únic que es pot trobar en molt

pocs llocs de la geografia del sud

d’Europa.

ALT EMPORDÀ RAIDS AL VENT >

Etapa 1: 43 Km.Figueres - AlbanyàLa primera etapa surt de Figueres, queés la capital de comarca i que té moltsal·licients per ensenyar, a més delTeatre-museu Dalí, com pot ser el castellde Sant Ferran, el Museu dels Juguets iuna concorreguda zona comercial. Essurt en direcció est, entrant en pocaestona en el que s’anomena el SalinesBassegoda (indret inclòs en el Pla d’es-pais d’interès natural), en un continupuja i baixa fins a arribar, al cap de 45km, al poble d’Albanyà.

Etapa 2: 52 Km.Albanyà-Maçanet de CabrenysLa segona etapa surt d’Albanyà i s’enfi-la cap al puig de Bassegoda, de 1373metres d’altitud, i cap a l’Hostal de laMuga, i entra seguidament a Françadurant uns quilòmetres pel pas utilitzatper maquis i contrabandistes desprésde la Guerra Civil Espanyola, per tornara l’Empordà, en direcció a Maçanet deCabrenys.

Etapa 3: 75 Km.Maçanet de Cabrenys - LlançàLa tercera etapa és la més dura de lavolta, ja que es puja a les Salines(1.350m) i s’arriba a Llançà després de76 km d’un continu pujar i baixar. Durantaquesta etapa s’entra a l’Albera (candi-data a ser Patrimoni de la Humanitat). Almunicipi de Cantallops es troba el mag-nífic castell medieval de Requesens. ALlançà és indispensable assistir a lasubhasta del peix a la llotja.

Etapa 4: 44 Km.Llançà - RosesLa quarta etapa. Un cop a Llançà, s’hadeixat l’Albera i s’entra al Parc Naturalde Cap de Creus. Vorejant el mar espassa per poblacions tan conegudes dela Costa Brava com el Port de la Selva iCadaqués, fins a arribar a Roses (per lacala Montjoi i el Bulli). A Roses s’ha de

caminar vora el mar pel passeig, des-prés es pot fer una sessió de relax a unSPA, abans d’un bon sopar de peix.

Etapa 5: 52 Km.Roses - FigueresLa cinquena i última etapa, no presentagrans dificultats i encara que és relativa-ment llarga, és totalment plana. Aquestaetapa és molt maca, ja que travessa elsAiguamolls de l’Empordà, on és possi-ble que hi hagi algun tram que s’hagi de

fer a peu. Finalment s’anirà cap a l’inte-rior pel Fluvià per acabar arribant aFigueres, punt i final de la jornada i de laruta.

Total Ruta: 270 Km.95% CAMINS5% ASFALT

Desnivell acumulat: 6.100mDies de Ruta: 3-5 (segons condició física)

Text i fotos: Easybikes

mb aquesta ruta es vol mostrar atothom la gran diversitat de pai-satges de l’Alt Empordà, passantper llocs totalment desconeguts

per molta gent, fent unes petites vacan-ces d’esport, salut i natura. El 95% dela volta transcorre per camins i pistes

forestals i el 5% restant és asfalt. Eldesnivell acumulat és de 6.100 m i laruta té un total de 270 km. Es pot fer enqualsevol època de l’any, i tot i que ésaconsellable fer-ho en 5 dies, cadascúpot fer-la i adaptar-la a la seva condiciófísica i és factible fer-la en 3 o 4 dies.

A

[ ALT EMPORDÀ RAIDS AL VENT >

Raids al Vent l’Alt Empordà en BTT

•Descripció de la ruta



OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPl. del Sol, s/n17600 FigueresTel. 972 503 155

AJUNTAMENT D’ALBANYÀCrta. de Figueres. 1317733 AlbanyàTel. 972 569 [email protected]/albanya

OFICINA DE TURISME DE LLANÇÀCamprodon, 16-1817490 LlançàTel. 972 380 [email protected] www.llanca.cat

OFICINA DE TURISME DE MAÇANET DE CABRENYSAparcament del Pont, s/n17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544 297

[email protected]

PARATGE NATURALD’INTERÉS NACIONAL DE L'ALBERARectoria Vella c. Amadeu Sudrià, 317753 EspollaTel. 972 54 50 [email protected]

AJUNTAMENT CANTALLOPSEscoles,1217708 CantallopsTel. 972 55 48 [email protected]

OFICINA DE TURISME PORT DE LA SELVAMar, 1 17489 Port de la SelvaTel. 972 387 [email protected] www.portdelaselva.net

OFICINA DE TURISME DE CADAQUÈSCotxe 2-A · 17488 CadaquèsTel. 972 258 [email protected] www.cadaques.cat

OFICINA DE TURISME DE ROSESAv. de Rhode, 77-7917480 RosesTel. 902 103 [email protected]

PARC NATURAL DE CAP DE CREUSMonestir de St.Pere de Rodes 17489 El Port de la SelvaTel. 972 19 31 [email protected]

PN DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀEl Cortalet, Ctra. de Sant Pere Pescador km 13,6 - 17486 Castelló d'EmpúriesTel. 972 45 42 [email protected] Raids al Vent.

Etapa1

Figu

eres

Figu

eres

Alb

anyà

Maç

anet

de

C.

Llan

çà

Ros

es

Etapa2

Etapa4

Etapa5

Etapa3

Perfil altimètric de Raids al Vent.ALT EMPORDÀ RAIDS AL VENT > ALT EMPORDÀ RAIDS AL VENT >

Raids al Vent és la volta a l’AltEmpordà en bicicleta BTT autoguiadaamb llibre de ruta en què es pot veurede tot en tan sols 3, 4 o 5 dies.Easybikes és l’empresa que organitzala ruta de Raids al Vent i que ens podràguiar per tal de fer-nos la ruta méscòmoda i senzilla.

Organització-L’empresa s’encarregarà que elsallotjaments que recomanen disposinde servei de neteja de bicicletes i delloc per guardar-les.- També que els sopars i picnics con-tractats siguin adequats per a espor-tistes. A les poblacions finals d’etapahi ha la possibilitat d’escollir diferentstipus d’allotjament (càmping, turismerural, hostal, hotel, alberg).- A més, es disposa d’un servei d’as-sistència tècnica en ruta, on en cas

d’avaria es podrà facilitar la reparacióde la bicicleta en trànsit, o en el seucas, la seva substitució per una bici-cleta de lloguer d’altes prestacions.- A la seu de l’empresa hi haurà totaclasse de records relacionats ambaquest esport, personalitzats amb ellogotip de la volta (samarretes, para-vents, gorres, buff, bidons, etc. ).-S’ofereix també el servei de trasllat

d’equipatge i de transport a persones.- Únicament els participants que haginfet totes les etapes i ho acreditin ambla targeta de control de pas segelladapels establiments adherits rebran elmallot exclusiu d’aquesta ruta.

Dades d’interès

Fes la Ruta Raids al Vent amb Easy Bikes...

Contacte:EASYBIKES, SL i RAIDS AL VENT:Catalunya, 16 · Urb. Les Forques

Vilafant (Figueres)Tel. 972 672 624608 471 853 (Toni) / 607 518 032 (Quim)www.raidsalvent.com

Can Mas d’Albanyà un lloc ideal per a tota la família

Despoblat s/n17733 Albanyà - GironaTel. 0034 620 213 372

0034 972 542 [email protected]

“Can Mas" és una masia datada de l'any 1300 completament renovada fa 3 anys.A Can Mas us oferim habitacions i apartaments amb cuina.Totes les habitacions disposen de bany,calefacció i TV.A alguns dels apartaments hi ha llar de foc.A la casa hi trobareu una saleta de reunions, una sala de jocs amb llar de foc i sauna. Al jardí, el joc de petanca, ping pong i piscina per a les bones èpoques d’estiu.Si us falten activitats, a part d’informació de visites de la zona, també hi ha la possibilitat de llogar bicicletes per fer algunes de les rutes que ja estan senyalitzades.“Can Mas” també ofereix grans espais per a les celebracions més especials.



IVERSES POBLACIONSLA CASTANYADA

1 de novembre

PONTÓSFESTA DE SANT MARTÍ

11 de novembre

TERRADESFESTA MAJOR

Del 21 al 23 de novembre

L’ESCALAMOSTRA CUINA DE NADAL

Les mestresses i els restaurants de l'Escala ens mos-tren en directe l’elaboració de plats nadalencs. Al finalde la demostració els plats cuinats es sortegen entretots els espectadors.Dues setmanes abans de Nadal

CADAQUÈSFESTA MAJOR D’HIVERN

Cadaqués celebra la seva festa major d’hivern honorantla seva patrona, la Verge de l’Esperança.18 de desembre

ROSESSALÓ INFANTIL DEL LLEURE

23 de desembre

BÀSCARAPESSEBRE VIVENT

Les representacions del pessebre, a mida natural,consten de dues parts clarament diferenciades: laintroducció i les escenes plàstiques.25 de desembre

NAVATAPESSEBRE VIVENT

Prop d’unes 150 persones s’encarreguen de donar vidaa aquest pessebre.25 de desembre

ESPOLLAFIRA DE L’OLI I L’OLIVERA

Fira comercial amb exposició i venda de planter, pro-ductes, eines i maquinària referents a l’oli i l’olivera.18 de gener

AGULLANAFESTA DE LA XUIA

Els infants i jovent del poble recullen tots els ingredientsper fer les tradicionals xuies, botifarra, cansalada i ous.Febrer

CASTELLÓ D’EMPÚRIESFESTA DE LA CANDELERA

Festa Major d’hivern on un dels actes més emblemàticsés la cerimònia religiosa de benedicció de les candeles iel cant dels goigs de la Mare de Déu de la Candelera2 de febrer

VILA-SACRAFIRA DE LA CEBA i EL CALÇOT

La fira inclou una fira de productes d’artesania i alimen-tació, productes derivats de la ceba i el calçot, un con-curs de menjar calçots, una calçotada popular i degus-tació de calçots.17 de febrer

ROSESCUINA DE ROSES A RITME DE CARNESTOLTES

Menús elaborats amb productes del típic ranxo de carnestoltes: bacallà, sopes amb mongetes, cigrons,arròs...19 de febrer

CARNESTOLTES

És la festa més apreciada pels rosincs, irrenunciable iestimada, sentida com la cosa més pròpia, personal iintransferible, carregada de nostàlgia i record.Del 19 al 23 de febrer

CAPMANYFESTA DEL RANXO

El Ranxo és una mena d’escudella barrejada que esdóna a tots els que assisteixen a la festa.24 de febrer

Agenda de l’Alt EmpordàALT EMPORDÀ AGENDA >

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

Ara, a més de les seves habitacions amb

sortida al jardí, personalitzades, amb

nom propi, ambientades en les essèn-

cies florals i amb el seu acollidor

Restaurant de menjar natural; et presen-

ta un nou espai: "GANESHA". Si ho des-

itges, hi podràs fer Ioga Kundalini, Yoga Coach, meditació,

Tai Chi, Chi Kung, musicoteràpia, constel·lacions familiars,

Gestald...

Tallers diversos, teràpies naturals, tractaments i massatges,

reiki, reflexologia, teràpia floral i teràpia metamòrfica.

Packs exclusius i personalitzats per a grups i per a parelles.

Caps de setmana especials, caps de setmana per renovar-

se, per retrobar-se, per alliberar-se...

CASA GAL·LA, espai GANESHA.... Sentint la vida.

Casa Gal·laL'Hotel Rural de Vilabertran, t’acosta al món del descans i l’alliberament de l’estrès.

Concha, 617760 Vilabertran (Girona)Tel. i fax: 972 50 59 [email protected] Rural - Restaurant

Garriguella, situat entre les serres de l’Albera i de Rodes, al

sector nord-oriental de la plana de l’Alt Empordà, és un poble

que conserva molts vestigis de la seva història, de gran tradi-

ció popular i molt turisme.

Entre grans extensions de vinyes, conreu majoritari de la zona,

trobem el Restaurant Turó de la Perdiu, un restaurant amb 22

anys de tradició que conserva l’esperit de la cuina casolana

amb un toc d’actualitat.

La Carme, cuinera i propietària del restaurant, és la segona

generació que regenta el Turó de la Perdiu de Garriguella, ja

que el seu pare era qui fins fa uns anys estava cada dia als

fogons i de qui n’ha adquirit molts dels seus coneixements.

Caldo gallego, canelons, escudella de llegums de l’àvia, pae-

lla, sarsueles de peix per encàrrec, espatlla al forn, postres...

tot al més pur estil casolà.

El Turó de la Perdiu el trobaràs obert tot l’any de dimarts a diu-

menge, de les 12 a les 16 h i de les 20 a les 23 h. Podràs esco-

llir entre el menjador interior i la terrassa, entre menú o carta,

entre un ampli ventall de plats i de sabors, però el que és segur

que obtindràs és bona qualitat i bon preu.

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

Restaurant Turó de la Perdiu Garriguella

RESTAURANT TURÓ DE LA PERDIU

Ctra. de Roses (a 2 km. de la ctra. de Figueres a Llançà)

GARRIGUELLA (Girona)

Tel. 972 53 01 29

Casa pairal catalana situada a la zona antiga del poble deCapmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada i con-vertida en quatre allotjaments rurals independents, que gaudei-xen de totes les comoditats, dins d’un context antic, ambmobles d’època, parets de pedra, bigues de fusta... Lloc moltacollidor, propici per a descansar, relaxar-se i divertir-se.

ALLOTJAMENT RURALCAN LLOBET

Major, 14 - CAPMANY (Girona)Tel. 972 54 92 36 / 629 367 406 - Fax 972 54 92 36www.canllobet.com - [email protected]

"La bona cuina necessita temps". Petit i acollidor espai onpoder gaudir d’una cuina acurada, a partir de productes demàxima qualitat, i elaboracions respectuoses basades essen-cialment en tècniques d’avantguarda. Bodega climatitzada,130 referències escollides entre les 64 D.O. nacionals, el 50%catalanes i de petites bodegues emergents. Festa setmanal,dilluns i dimarts, de setembre a juny.

RESTAURANTANTAVIANA

Llers, 5-7 - FIGUERES (Girona)Tel. 972 51 03 77 - [email protected]/restaurantantaviana

RESTAURANT CA LA TERESACuina i vins de l’Empordà.Ctra de Roses, 26 · SANT PERE PESCADOR (Girona)Tel. 972 520 641


[ PALLARS JUSSÀ CASTELLS DE FRONTERA >

Text: Conxi Rodríguez Fernández, Núria Nolasco Azuaga i Consell Comarcal del Pallars Jussà

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Castells de frontera, joies del

Pallars Jussà



ELS INICIS

arribada dels sarraïns a la península Ibèrical’any 711 i la ràpida conquesta del territori quevan protagonitzar, només va ser aturada perCarles Martell a Poitiers l’any 732. A partir d’a-quest moment els francs organitzen el reialmed’Aquitània i reconquereixen terres vers elsPirineus, tot configurant un territori de frontera

que serà conegut com la Marca Hispànica. Aquesta fronteraes concreta amb l’establiment d’una xarxa de torres de guai-ta i de castells militars que s’inicia al començament del segleX i que es consolida plenament al segle XI.

EL SENYOR DE LA FRONTERA

Així doncs, tenim que en ple segle XI els comtats de laRibagorça, de Pallars i d’Urgell tenen un clar objectiu, que ésl’expansió territorial vers el sud. En aquesta situació de con-flicte permanent sobresurt la figura d’Arnau Mir de Tost,

noble urgellenc que dirigirà i organitzarà l’avançament del comtat d’Urgell.

La venda del castell de Llordà per part del comte ErmengolII a Arnau Mir de Tost, l’any 1033, sembla marcar l’inici d’unasèrie de campanyes en les quals quedarà manifesta la sevaqualitat com a estrateg. El ràpid control de tota una sèrie detorres de guaita i de castells li va permetre fixar un dominipolític, militar i social sobre un territori que ja no tornarà amans sarraïnes. La primera vegada que va controlar Àger vaser l’any 1034, fet que ens indica la rapidesa de les sevesactuacions, encara que la vila no va estar sota el seu poderdefinitiu fins a l’any 1047.

En aquest procés de reconquesta, Arnau Mir de Tost vaconsolidar l’estructuració del territori a partir d’un castelltermenat adjunt a una canònica, model que va aplicar aLlordà i a Àger i que, segurament per la seva influència,també s’imposà a Mur.

L’

Quan un visitant arriba al Pallars Jussà difícilment copsarà en un primermoment la riquesa d’aquest territori. El Pallars és una comarca per descobriramb calma, caminant tranquil·lament i gaudint d’un paisatge viu i marcat perla història. La petja de la Catalunya comtal se’ns revela a través d’una arquitec-tura romànica on castells i esglésies es fusionen amb l’entorn.

Però, per què hi ha castells de frontera? Per què sorgeix en aquesta comarcauna xarxa com aquesta? Qui va ser Arnau Mir de Tost? Us convidem a trobarresposta a aquestes preguntes...

De l’antiga xarxa de castells de frontera i de torres de guaita, avui són fàcilment identificables les restes presents que controlaven els passos de la Noguera

Ribagorçana, de la Noguera Pallaresa, etc. Cal destacar-hi Alsamora, Estorm, el castell de Guàrdia, Mur,

Talarn, Galliner, Orcau, Basturs, l’Abella de la Conca,Llordà, Benavent, etc.

PALLARS JUSSÀ CASTELLS DE FRONTERA >PÀGINA ANTERIOR: Castell de Guàrdia.

A SOTA I A LA DRETA:El Castell de Mur és un exemple clar de castell militar de frontera.



PALLARS JUSSÀ CASTELLS DE FRONTERA > PALLARS JUSSÀ CASTELLS DE FRONTERA >


Al territori que conforma actual-ment la comarca del Pallars Jussà,la xarxa defensiva creada perArnau Mir de Tost transcorre alnord de la serra del Montsec, desde Tolva, a l’Aragò, fins a la ConcaDellà. És important destacar quebona part dels elements arquitec-tònics militars que definien aquestsistema defensiu han perviscutfins als nostres dies. En desta-quen, òbviament, els grans cas-tells de frontera, Mur i Llordà, queconviuen històricament al segle XI.Constructivament pertanyen, comveurem a continuació, a dos reali-tats clarament diferenciades, tantper la seva funció com per la sevaaparença; tenen, no obstant això,elements en comú, com ara la pre-sència d’edificis religiosos que vancontribuir a consolidar la sevatasca feudalitzadora.

Els castells de Mur i de Llordàesdevenen, doncs, veritableseixos vertebradors d’un eficaç sis-tema defensiu del qual participencastells menors, com el deGuàrdia i el d’Orcau, i torres deguaita com les d’Alsamora id’Estorm, entre d’altres; tots sónelements vitals per al controlestratègic i efectiu del territori defrontera.

A SOTA: Aquest edifici es complementa amb una excel·lent canònica, de la quals’ha conservat l’església, el claustre i gran part de les dependències que l’envoltaven.

UNA VERITABLE FORTALESAEl castell de Mur és un exemple clar de castell militar de fron-tera i s’hi exposen magníficament els elements que confor-men aquestes construccions. La torre de planta circular apa-reix protegida per una muralla que s’adapta al terreny, totadoptant una morfologia singular d’angles arrodonits.Aquest edifici es complementa amb una excel·lent canònica,de la qual s’ha conservat l’església, el claustre i gran part deles dependències que l’envoltaven. La consagració de l’es-glésia l’any 1069, va ser promoguda per Ramon V de Pallarsi per la seva esposa Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, i vaanar acompanyada d’una substanciosa donació de béns i

de terres. Aquests fets palesen el gran interès de la parellaper fer d’aquest edifici de culte la seu religiosa del nou com-tat pallarès i alhora, probablement, el seu panteó familiar.

Precisament és la canònica de Santa Maria de Mur la queavui ens permet gaudir d’una de les manifestacions mésreeixides de la pintura romànica lleidatana. La decoració del’absis central, venuda al Museum of Fine Arts de Boston alprincipi del segle XIX, pot contemplar-se actualment in situgràcies a l’aplicació de les tècniques més innovadores dereproducció gràfica, que han permès recuperar notablementl’aspecte original de l’interior de l’església.

Les pintures quedecoren l'absiscentral són consideradescom a una de lesmillors mostres depintura romànica.

Malauradament,per contemplar els originals, caldria anar a l'estranger, ja que es troben a Boston.


PÀGINA ESQUERRA: Barranc de Sant Esteve, des de la Torre d’Alsamora.

DE DALT A BAIX I D’ESQUERRA A DRETA:També conegut com a Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, és una de lesfortaleses més importants de les que s’han conservat. El conjunt, que inclou elcastell i el poble annex, podem datar-lo, des de finals del segle X fins a inicisdel segle XI.

Torre d’Alsamora.

Embassament de Terradets des del castell de Guàrdia.

PALLARS JUSSÀ CASTELLS DE FRONTERA >



UN CASTELL PALAU

El castell de Llordà marca, arquitectònicament parlant, l’inicide la transició d’un castell militar de frontera vers un castellde caire més residencial. La gran reforma constructiva pro-moguda per Arnau Mir de Tost i per Arsenda, laseva muller,al segon terç del segle XI, constata la intenció de fer del cas-tell de Llordà la seva residència, malgrat la inestabilitat polí-tica de la zona. Aquest projecte es va veure, com sabem,estroncat pel ràpid avenç territorial del mateix Arnau vers elsud, que el portà a instal·lar-se definitivament a Àger, on rea-litzarà definitivament la seva obra magna.

Tanmateix, la transformació del conjunt de Llordà va com-portar tot un seguit d’innovacions, de les quals destacaremles més evidents, com el reforçament de la zona sud de lamuralla amb la construcció de tres torres, el nou dimensio-nat de la zona residencial, és a dir, l’ampliació de l’espai des-tinat a viure, i la gran quantitat de finestres obertes a la salanoble, que li proporcionen una excepcional lluminositat. Perúltim, uns dels trets que en l’actualitat millor singularitza l’ar-quitectura del castell de Llordà —i que en el seu tempstambé degué ser excepcional—, és, sens dubte, la utilitzaciód’una doble volta de canó en una de les cobertes del segonpis.

ARA I AQUÍ

En la actualitat s’estan portant a terme diferents actuacionssobre aquests elements patrimonials, que progressivamenthan de permetre que cada cop més el conjunt de la societaten gaudeixi amb la seva visita i que copsi la importància his-tòrica d’aquests conjunts monumentals.

Les diferents excavacions arqueològiques i estudis realitzatsen el conjunt de Mur n’han permès conèixer avui, amb pro-funditat, l’evolució històrica i arquitectònica. Avui s’estanimpulsant noves accions destinades a la divulgació d’aquestimportant element patrimonial que ha d’esdevenir un focusd’atracció turística de qualitat per als visitants de la zona.

Pel que fa al castell de Llordà, les diverses etapes d’excava-ció i de restauració realitzades fins ara han permès recupe-rar la fesomia general de la fortificació i garantir la preserva-ció de l’edifici palau. El monument inicia ara la fase final d’a-dequació, que seguint les directrius del pla director establert,el consolidarà definitivament com un dels principals actiusculturals de la comarca

PALLARS JUSSÀ CASTELLS DE FRONTERA >


Conxi Rodríguez

Fernández,

Historiadora i tècnica

de TEA Difusió

Cultural

Núria Nolasco

Azuaga,

Historiadora i tècnica

de TEA Difusió

Cultural

El conjunt monumental de Llordà destaca per ser una fortalesa

innovadora i revolucionària respecte als castells d'arreu d'Europa de

la mateixa època. Aquest impressionant castell

edificat damunt d'un cingle volia reunir en una mateixa

construcció un punt de vigilància i defensa i un centre

residencial amb tots els elements senyorials i de luxe de l'època.


Pànxing Pirineus

PALLARS JUSSÀ GUIA PRÀCTICA >

Comarribar-hiEls Castells deFrontera, encap-çalats pels cas-tells de Mur i deLlordà, són undels elementsmés destacatsdel patrimonicultural i arqui-tectònic delPallars Jussà.

Arribarem aTremp per lacarretera C-13des de Lleida,seguint per un desviament a l’esquerradesprés de Balaguer.

Per arribar a Llordà des de Tremp, agafar la carretera C-1412 (de Tremp aIsona i Ponts) direcció Artesa de Segre.Pocs quilòmetres després de passarIsona cal prendre, a mà esquerra, lacarretera que duu a Llordà i seguir finsal castell.

Per arribar a Mur des de Tremp, calprendre la carretera C-13 direccióBalaguer, i prop de l’embassament deTerradets, abans d’arribar a Cellersagafar a la dreta la carretera LV-9124cap a Guàrdia i seguir les indicacionsfins a Mur.

També s’hi pot accedir just sortir deTremp per la C-13 si s’agafa el desviament a la dreta per la C-1311direcció a el Pont de Montanyana.Passat Fígols cal agafar el primer desviament a l’esquerra que porta aPuigverd, Vilamolat i finalment Mur.

Transport públic:Fins a Tremp també s’hi pot arribaramb la línia d’autobusos de l’AlsinaGraells Barcelona – La Pobla de Segurfins a Tremp. Més informació a:www.alsinagraells.es

O bé amb els Ferrocarrils (FGC) des deLleida amb la línia Lleida - La Pobla deSegur, que també passa per Tremp.Més informació a www.fgc.es

Orígens del catalàD’entre els llegats històricsvinculats al conjunt fortificatde Mur, cal destacar undels primers documentsescrits en català, datatentre els anys 1092 i 1095.

Es tracta d’una acta de pau i treva, que pren unarellevància molt significativaen poder relacionar-se ambla mort violenta del comteRamon V de Pallars, probablement enterrat a lamateixa canònica. Aquestaassemblea s’hauria fet perevitar les venjances conse-güents entre fills i vassalls.

> PALLARS JUSSÀ AGENDA ]

TREMPFIRA DEL CODONY

La Fira del Codony va néixer amb l’objectiu de promocionar elcomerç de Tremp a partir de la divulgació del codony, un pro-ducte molt típic de les nostres terres i molt desconegut per amolta gent.1 de novembre

LA POBLA DE SEGURXI FIRASKI

Fira de compravenda de material d’esquí de segona mà. Larecollida del material es farà els dies 7 i 8 a l’IES de la Poblade Segur.8 i 9 de desembre

OPEN VALL FOSCA

Aquesta travessa d’esquí alpinisme es celebra des de l’any1998.21 i 22 de desembre

FIRASKI

Mercat de material d’esquí de segona mà, botigues, estacionsd’esquí, empreses d’aventura, jocs i sorteig final amb moltspremis.Mitjans de desembre

VILAMITJANAFIRA DE SANTA LLÚCIA

A la fira trobareu productes artesanals de la comarca, produc-tes nadalencs i moltes activitats que us faran la visita mésagradable.Mitjans desembre

TREMPAIXECADA DEL NINOT

Innocentada que es fa a la ciutat penjant una llufa al campa-nar de l’església parroquial.28 de desembre

PARC DE NADAL CUCALIU

Activitats infantils.Finals desembre i principis gener

DIVERSES POBLACIONSCAVALCADA REIS MAGS DE L’ORIENT

5 de gener

TREMPBALL DEL CONTRAPÀS

Festa en honor a St. Antoni on es beneeixen animals i estris delcamp.Mitjans gener

ISONALA GUIXA

Durant el matí, sobre foc fet a terra es realitza la cocció de LaGuixa dintre de grans calders, una mena d’escudella elabora-da amb porc, fideus, cigrons, carabassa, arròs, mongetes...24 de febrer

LA POBLA DE SEGURCARNESTOLTES

Amb escudellada popular, enterrament de la sardina, sardina-da i altres moltes activitats.Febrer

LA POBLA DE SEGURXI OPEN VALL FOSCA

Itineraris amb diferents rutes lliures per fomentar l’esperit dedescoberta de la Vall.Febrer (per determinar)

Agenda del Pallars Jussà

115Pànxing Pirineus

Dades d’interèsConsell Comarcal Pallars JussàPau Casals, 14 - 25620 Tremp

Tel. 973 650 187 - Fax 973 652 831

[email protected]

www.pallarsjussa.net

Oficina de Turisme de la Pobla de SegurAv. Verdaguer, 35

25500 La Pobla de Segur

Tel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 57

[email protected]

www.pobladesegur.org

Oficina de Turisme de TrempPlaça de la Creu, 1 - 25620 Tremp

Tel. 973 65 00 05 / 973 65 00 09

Fax 973 65 20 36

[email protected]

Oficina de Turisme d’IsonaPl. de l’Assumpció, 2-3 - 25600 Isona

Tel. 973 66 50 62

Fax 973 66 42 28

[email protected]

www.parc-cretaci.com

Patronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. Únic, s/n

25515 La Torre de Capdella

Tel. 973 66 30 01 / 973 25 22 31 Fax 973 66 31 45

[email protected]

www.vallfosca.net

Ajuntament de Castell de Mur C/ del Carme, 46

25632 Guàrdia de Noguera

Tel. 973 651 795 - 973 652 594

[email protected]

A DALT:Claustre de la canòniga del Castell de Mur.

El confort com a objectiu, la bona cuina una delícia i el benestar garantit.

Casa del 1670, que disposa del màxim confort i serveis, ambel caliu dels seus orígens. Excursions organitzades amb l’op-ció de pícnic. Cuina ecològica, de temporada i postres caso-lans. Piscina climatitzada amb hidromassatge. Grans vistes.

CASA RURALCASA CHURCHILL

Església, 8 · CLAVEROL (Lleida)Tel. 0034 973 680 776 - 649 876 [email protected] · www.casachurchill.com

Casa senyorial, en plena natura, restaurada però guardant entot moment l’estructura original. Oferim servei de restauranton podreu assaborir la carn de boví ecològica, assortimentsde carns a la brasa o al forn, la girella, el confitat i excel·lentsembotits casolans. Veniu a gaudir de la tranquil·litat, la pau, elpaisatge i la bona companyia!

CASA RURALCASA BATLLE

Plaça Major, s/n · LES ESGLÉSIES (Lleida)Tel. 973 66 60 [email protected] · www.casabatlle.com

Si busqueu tranquil·litat, molts espais de lleure, unaterrassa amb unes vistes meravelloses, realitzar activi-tats a l’aire lliure, parapent, escalada, hípica, senderis-me, visites culturals, història… Veniu a veure’ns!Trobareu tot això i més, juntament amb una cuina queus sorprendrà. FINS BEN AVIAT!

HOTEL RURAL REST.LA RECTORIA

C. del Forn, s/n · GUÀRDIA DE NOGUERA - TREMP (Lleida)Tel. 973 65 00 42 / 679 219 442 / 616 086 448www.hotel-larectoria.com


a Pobleta de Bellveí és una petita vila situada al’entrada de la Vall Fosca, una vall força verge quees troba a la part més alta del Pallars Jussà, a 800metres d’altitud i enmig dels Pirineus. És una zonaenvoltada de prats, sempre verds, i que ocupa una

zona estratègica des d’on parteixen diferents rutes perarribar a destins tan importants com el Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o l’estany deMontcortès. També s’hi poden practicar esports d’aven-tura com el barranquisme i el ràfting, activitats méssuaus com recollir bolets o fer una visita al museu hidro-elèctric i, per als amants de l’art, visitar l’església romà-nica de Sant Vicenç de Cabdella o el castell de Frontera.Aquests són només alguns suggeriments que trobem alnord del Pallars Jussà.

En aquest marc encisador cal destacar l’Era del Marxant, ongaudirem de la millor gastronomia pallaresa i on podrem fernit en uns preciosos i moderns apartaments rurals, que pos-seeixen totes les comoditats que el visitant demana. L’Eradel Marxant, una antiga era restaurada i reconvertida en res-

taurant i petits apartaments, encara conserva tot l’encantromàntic de les velles tradicions del Pallars i, on a més d’as-saborir la cuina casolana de la mestressa, podrem imaginarels antics costums agrícoles tot veient l’exposició d’ele-ments tradicionals que decoren l’establiment.

Les petites estances, construïdes al paller de l’era, estan dis-senyades en forma de petits apartaments totalment equi-pats, molt acollidors i lluminosos, pensats per a la comodi-tat dels hostes.

Era del Marxant

PALLARS JUSSÀ PUBLIREPORTATGE > > PALLARS JUSSÀ PUBLIREPORTATGE ]

FITXA TÈCNICA

L’ERA DEL MARXANT / L’ESTANÇAPl. del Portal, 2525513 La Pobleta de BellveíPallars Jussà (Lleida)

Restaurant l’Era del MarxantMenú degustació i carta selecta. Cuina tradicional pallaresa i amb brasade llenya. Ofereix servei de restauració tot l’any. De juny a setembre,obert migdia i nit. La resta de l’any només al migdia i divendres i dissabtes també a la nit. Cal reserva prèvia. Disposa de pati i aparcament per als clients.

L’estançaOfereix cinc petits apartaments rurals molt acollidors i totalment equipats amb calefacció, columna d’hidromassatge, rentaplats, etc.Amb capacitat per a 2-4 persones. Obert tot l’any. Disposa d’aparcament per als clients.

Preus:Allotjament i esmorzar dolç, des de 90 € fins a 120 € la nit. IVA inclòs.Preus per setmanes o quinzenes a convenir.

CONTACTE973 66 17 35 www.leradelmarxant.com

L


A la zona de l’era és on trobem ubicat el restau-rant, el lloc ideal per assaborir la bona cuinatípica pallaresa elaborada amb els millors pro-ductes artesans de la comarca. Una cuina quepresenta plats tan suggeridors com el confitatde porc, la girella pallaresa, l’escudella o elbacallà amb samfaina; per fer la boca aigua! Ungran assortit de carns a la brasa de llenya iunes bones postres de la casa en faran gaudir,sens dubte, a tots aquells que presumeixen debon paladar.

Una estada tranquil·la en un entorn únic i al vol-tant d’una bona taula és el millor que podemoferir als nostres visitants.



La Cuina com a promociód’un territori i d’una cultura

Text i fotos: Fogons Vall de Ribes i Cuines de la Vall de Camprodon

Els Fogonsde la Vallde Ribes

any 1999 es va engendrarl’entitat, que aplegava ungrup de cuiners i gastrò-noms molt vinculats en el

seu dia a la Mostra Gastronòmica de laVall de Ribes. L’objectiu des dels seusinicis és cercar i divulgar els fonamentsde la cuina tradicional pirinenca: investi-gar-ne els orígens i les característiquesque la defineixen, recopilar antiguesreceptes i velles tècniques en la prepa-ració dels plats i, fins i tot, tenir presentla recuperació dels estris i productesamb què aquesta cuina sempre ha anatacompanyada.

Des que va sortir la iniciativa, aquestgrup de restauradors constituït com

associació va començar a dissenyarunes primeres accions que van consistiren l’elaboració d’una marca pròpia, l’ex-perimentació d’alguns plats, i la realitza-ció d’alguna campanya culinària, entred’altres coses. Per aquest any, està pla-nificat una interessant campanya d’ac-tuacions de promoció com la mostragastronòmica del centenari de l’esquí ala Vall de Ribes.

I és que el llegat històric i un grapat detradicions han acabat forjant la bonataula de la vall, amb la vida a pagès, elconreu de la terra, la cura del bestiar, laqualitat de l’aigua, la vigència de la

matança del porc, l’abundància de pro-ductes naturals que l’entorn proveeix, eltreball artesà i la conservació i el mante-niment al llarg de tots aquests anys dedeterminats ingredients propis del terri-tori. A més, es vol convertir aquestaoferta gastronòmica en un dels atractiusmés importants que pot oferir la Vall deRibes als seus consumidors, tant pobla-ció local com visitants i turistes, pertrencar l’estacionalitat turística.

Aquesta entitat la conformen 13 restau-rants de la Vall de Ribes, associats alPatronat de Turisme de la Vall de Ribes.Són els següents: Hotel Prats (Ribes deFreser), Rest. Càmping Vall de Ribes(Ribes de Freser), Hotel Els Caçadors(Ribes de Freser), Hostal Porta de Núria(Ribes de Freser), Restaurant Can Sart

(Ribes de Freser), La Perdiu Blanca(Ribes de Freser), Restaurant Anna(Ventolà - Ribes de Freser), RestaurantEl Llac (Campelles), Hotel Terralta - (ElBaell - Campelles), Restaurant CalMarxened (Campelles), Restaurant LaPlaça (Queralbs), Fonda l’Avet(Queralbs) i Can Casanova (Fornells -Toses).

Alguns dels plats que proposa aquestaentitat són: escudella, naps negres deBruguera, cabrit, canemillana, mel i

mató de la Vall de Ribes, bacallà, for-matge de cabra, coca de greixons,iogurt de la Vall de Ribes, ànec, cane-lons amb botifarra amb puré de mon-getes, esqueixada, escalivada, truitade rostillons, pollastre, amanida dexicoies o vedella del Pirineu.

Patronat de Turisme de la vall de RibesPl. Ajuntament, 3 – baixos17534 – Ribes de FreserTel./fax: 972 72 77 [email protected]

L’

[ RIPOLLÈS LA CUINA > RIPOLLÈS LA CUINA >

Cuinar no és només posar-se davant els fogons i crear aliment per nomorir-se de gana. També és un ritual. Un ritual amb molts objectius que,en alguns casos, traspassa fronteres. Un exemple és el d’aquestes duesassociacions, que a través de la cuina, promocionen el seu territori i laseva cultura. Coneguem-les una mica més.

Petit hotel de muntanya de caràcter familiar i amb prop d’unsegle de trajectòria, compta amb servei de restaurant basaten cuina tradicional catalana, casaments, 26 hab. (totes exteriors) amb bany, calefacció geotèrmica i TV, saló de TV,bar, sala de jocs i terrassa amb jardí. Disposa també de pàrquing i connexió WiFi.

HOTEL RESTAURANTPRATS

Sant Quintí, 30 - RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 001 - Fax. 972 729 186www.hotel-prats.cat - [email protected]

Cuina de temporada aprofitant tots els productes que ensofereix la cuina tradicional catalana.Especialitats en carns a la brasa. Menú i carta diària.

BRASERIA RESTAURANTCAN SART

Ctra. de Puigcerdà, 12RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 565

Masia situada als embolcalls de les muntanyes de l´alt Freseri als peus del Puigmal. Casa de construcció antiga, restaura-da l´any 1999, mantenint l’estructura original. Ofereix unaestada confortable, en contacte amb la natura, en unambient cordial i relaxat. Podrà gaudir de la formatgeria her-bacol, ubicada a la mateixa finca, dedicada a la elaboració deformatge tendre de vaca i mató artesà.

RESIDÈNCIA-CASA PAGÈSMAS LA CASANOVA

Ctra. de Ribes de Freser a Queralbs - QUERALBS (Girona)Tel. 972 198 077 / 626 118 605www.maslacasanova.com

CAMPING MASIA CAN FOSSESServei de bungalows · Obert tot l’anyDistintiu Qualitat Ambiental Can Fosses, s/n - PLANOLES(Barcelona) · T972736065 / 696152830 · www.canfosses.com

Fusta d’embotits del país. Carns guisades i a labrasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.

RESTAURANTANNA

VENTOLÀ, RIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 72 60



Les Cuines de la Vall deCamprodon

Arribant a Sant Paude Segúries, s’obredavant nostre la Vallde Camprodon. Di-vidida en dues sub-valls, ens mena a les cotes més altes dela vessant oriental de la comarca a tra-vés de paisatges ben preservats i unaoferta turística àmplia i diversa.

És en aquest marc que neix l’associacióCuines de la Vall de Camprodon, ambl’objectiu de promocionar el territori,tant a través de la seva cuina, com delsseus productes i el conjunt de la sevacultura.

Amb aquesta responsabilitat, les Cuinesde la Vall de Camprodon organitzen trestemporades gastronòmiques l’any:

La Matança i la Quaresma: sis setma-nes al voltant de Carnaval en què s’ofe-reixen menús temàtics. Amb aquestaacció es difon la tradició de la matançadel porc, amb les menges que la solenacompanyar, i el sentit de la Quaresma(més enllà de la religió), període en quèla carn del rebost és massa crua per serconsumida i entren a les cuines altresaliments, com el bacallà.

El Poltre: d’antic, la cria d’eugues haestat una forma de vida a la Vall deCamprodon. Ara, les Cuines de la Vallde Camprodon han volgut recuperaraquest producte que, tot i que no té unatradició gastronòmica associada, repre-senta un recurs vital per a molts page-sos. Cada mes de maig, el poltre demuntanya torna al plat amb la col·labo-ració de l’Associació de Criadors d’Eu-gues de Muntanya del Ripollès.

La Trumfa: al setembre, les Cuinesposen la trumfa en el paper de protago-nista de la cuina de la Vall. Aliment bàsicde la cultura gastronòmica catalana,assoleix altes cotes de gust quan és cul-tivada en climes frescos i a bona alçada.La planta creix lentament i el tubercleacumula nutrients i sabors impossiblesa la plana. Acabada de recolllir, és elmillor moment per consumir-la. Tambées pot adquirir trumfa de la Vall a laCooperativa Ramadera de Molló, entitatque dóna suport a aquesta temporada.

Les Cuines de la Vall de Camprodonorganitzen també taules rodones,

intercanvis amb d’altres col·lectius i for-mació, interna i externa. L’associa-cióforma part del Club de Gastro-nomia deTurisme de Catalunya i col·labora en lapromoció de les marques “Pirineus” i“Catalunya” a l’estranger, cuinant endiverses accions promocionals (2006:Burdeus; 2007: Frankfurt i Berlín; 2008:Londres, World Travel Market).

Les Cuines de la Vall de Camprodonagrupen 21 restaurants i hotels: CanRosa (Abella); El Forn, Can Felisa,(Beget); Núria, Casa Marquès, El Pont 9,Hostal la Placeta, Núria-plats cuinats(Camprodon); Can Jordi, Les Planes(Espinavell); Can Pei (La Roca); HotelGrèvol Spa, Pizzeria Feliu (Llanars);Hotel Calitxó, L’Enclu-sa, El Costabona(Molló); Can Po (Rocabruna); Can Jepet,Pirineu (Setcases); Fonda Rigà (Tregurà);El Racó de la Vall (Vilallonga de Ter).

Contacte:Cuines de la Vall de CamprodonJordi Solé, president (680 489 407)Eva Martínez-Picó, secretària (666 577 447)

RIPOLLÈS LA CUINA > RIPOLLÈS LA CUINA >

CARNISSERIACECILIAProductes d’elaboració pròpia i de Qualitat.Jesús, s/n · SETCASES (Girona) · Tel. 972 136 113

RESTAURANTDE LA PLAÇACuina de temporada. Especialitat en bacallà.Pl. de la Vila, 2 · QUERALBS (Girona) · Tel. 972 727 037

HOSTAL LA PLACETATracte familiar i confortablePl. del Carme, 9 · CAMPRODON (Girona) · Tel. 972 740 [email protected]

T.RURAL CAN ILLAHab. dret a cuina o mitja pensió. 1 Apart.C-38, km 22, esq. · MOLLÓ (Girona) Tel. 972 740 512 / 699 798 267

Masia catalana tranquil·la i acollidora, totalment restau-rada i rehabilitada per a turisme amb menjador, bar isala d’estar. Disposa de diferents mòduls: casa, paller igalliner; amb diferents habitacions, totes elles amb banycomplet i Internet. A l’exterior, amplis prats, parc infantili petita zona esportiva.

TURISME RURALELS ARENYS

SANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)Tel. 629 553 565 - [email protected] (veure mapa a la web)

Allotjament rural situat a Rocabruna - Camprodon.Disposem d’habitacions amb bany i apartaments. Toteselles amb vistes a la Vall de Rocabruna.Servim esmor-zars i sopars amb productes naturals del nostre hort.Vine i gaudeix de la natura!

ALLOTJAMENT RURALCASA ETXALDE

Can Pujol de Rocabruna, Ctra. a Beget.CAMPRODON (Girona) - Tel. 972 13 03 [email protected] - www.etxalde.net

La nostre botiga ofereix plats cuinats especialment amb pro-ductes de la Vall de Camprodon, sent fidel amb tot el seuentorn i productors. També cuinem per “càtering” i preparemqualsevol esdeveniment per festes o celebracions, cuinant insitu o portant els plats preparats, per ser servits i exposats,perquè vosaltres només gaudiu de la festa i del menjar.

PLATS CUINATSNÚRIA

Catalunya, 13 · CAMPRODON (Girona) Tel. 972 740 850 / 609 060 310 · [email protected] · [email protected]

Cuina tradicional i casolana de la comarca. Especialitats:arròs caldós de llamàntol, de cabra de mar, ànec amb peres,peus de porc, espatlla de xai, cargols amb sal i pebre i lesnostres postres. Menú i carta de dll a dg. Tancat el dj. Dis. nitcarns a la brasa, amanides, torrades. Esmorzars freds, calentsi de cassola. Especial per a ciclistes i motoristes. Aparcament.

RESTAURANTCAN PINÓS

Av. del Mariner, 6 · SANT PAU DE SEGURIES (Girona)Tel. 972 74 71 [email protected]

Petit establiment de muntanya amb bar, botiga i restaurant.La cuina és d'arrel tradicional, amb productes de la terra i detemporada. La carta, canvia cada setmana en funció delcalendari gastronòmic, dels productes disponibles i de la cui-nera. Un racó per anar a descobrir la nostra cuina. Obert dedivendres nit a diumenge vespre, més festius i vacances.També fem àpats per encàrrec. Horari de 10 a 22 h.

BAR RESTAURANT BOTIGACAN JORDI

Veïnat d'Espinavell (al costat de l'església) MOLLÓ (Girona) Tel./fax: 972 741 370 - [email protected]

RESTAURANTCAN JEPETMolló, 11 · SETCASES (Girona)Tel. 972 13 61 04 · www.restaurantcanjepet.com




> NOTÍCIES PIRINEUS WORKSHOP PIRINEUS 2008 ]

De l’1 al 3 d’octubre va tenir lloc la cinque-

na edició del Workshop Pirineus a l’Hotel

Grèvol, a Llanars (Ripollès). Es tracta d’una

trobada anual que té l’objectiu de comercia-

litzar els productes dels Pirineus i donar-los

a conèixer arreu d’Espanya i de l’estranger. Les valoracions

d’aquest any han estat molt positives i s’ha destacat, sobre-

tot, la millora en la professionalitat de les empreses partici-

pants i la bona organització de l’acte. Això fa que la trobada

cada vegada estigui agafant més importància i incidència.

1, 2 octubre - FamtripsDurant aquests dos dies, els tour operadors, les agències i

els organitzadors coneixien els productes del territori. Entre

altres activitats, els participants van poder fer senderisme,

cicloturisme, vol en globus i van visitar pobles i esglésies, a

banda d’assaborir la gastronomia de la zona.

2 octubre - Sessió de formacióPer a les empreses turístiques dels Pirineus i per a les ofici-

nes de turisme es va organitzar una sessió de formació. Es

va compondre d’un primer bloc en el qual es van presentar

les accions de la marca Pirineus al 2008 i propostes per al

2009, i es va fer una ronda de preguntes i de suggeriments

per part dels assistents. I un segon bloc on Marco Trufelli,

chief executive de Visitscotland.com, va realitzar una confe-

rència molt interessant sobre la comercialització turística on-

line, "Eines de comercialització on-line", que va comptar

amb una traducció simultània de l’anglès al català.

Properament es penjarà la presentació de Marco Trufelli tra-

duïda al català al web: www.visitpirineus.com.

3 octubre - Sessió de treball: citesHi van assistir 129 empreses. Per una banda, 53 tour opera-

dors, agències de viatges i organitzadors d’esdeveniments.

Del total, 39 procedien de Barcelona, Madrid, València i

altres poblacions d’arreu d´Espanya, i 14 dels països nòrdics

(Dinamarca, Estònia, Islàndia, Finlàndia, Noruega i Suècia).

Per altra banda, 76 empreses turístiques dels Pirineus de

Catalunya: hotels, cases rurals, empreses d’aventura, ofici-

nes de turisme, entre d’altres.

La jornada de treball va permetre que cada participant con-

certés un màxim de 17 cites en un matí i una tarda. Les cites,

prèviament concertades, van seguir l’horari establert i van

estar rigorosament dinamitzades per l’organització.

A més, com cada any, es va organitzar

una minifira a la mateixa sala del

Workshop per poder donar informació

dels productes de les 11 comarques que

conformen la marca turística Pirineus.

D


Workshop Pirineus 2008RIPOLLEXPOSICIÓ "LA MISSIÓ ARQUEOLÒGICA DEL

1907 ALS PIRINEUS"

Fins el 9 de novembre

XXX CURSA INTERNACIONAL D’ATLETISME

DE FONS

16 de novembre

EXPOSICIÓ PARAIGÜES PER LA PAU

Paraigües pintats amb motiu de la pau.Del 22 al 29 de novembre

MOLLÓFESTA MAJOR

Del 22 al 24 de novembre

RIPOLLACTES DE CLOENDA DE L’ANY OLIBA

Diverses activitats.Novembre

RIBES DE FRESEREXPOSICIÓ CENTENARI DE L’ESQUÍ A CATALUNYA

De l'1 de desembre al 7 de gener

OGASSAFESTA MAJOR

6 i 7 de desembre

ESPINELVESFIRA DE L’AVET

Aquesta fira va començar al 1981 i des del prin-cipi s’ha concebut com a un certamen interdisci-plinari, on s’hi exposen les diferents varietatsd’avets conreats a Espinelves.Del 6 al 14 de desembre

RIBES DE FRESERFIRA DE NADAL

Hi haurà exposicions de pessebristes, elabora-dors de material divers de Nadal, i parades deproductes alimentaris i d’artesania.8 de desembre

SANT JOAN DE LES ABADESESPARC INFANTIL DE NADA JOVENÀLIA

Els infants que hi participin trobaran activitatsvariades, com castells inflables, una gran ludote-ca i tallers, entre altres coses.23 de desembre

PESSEBRE VIVENT

La particularitat d’aquest pessebre és que estàrepresentat per infants de 3 a 12 anys.25 de desembre

RIBES DE FRESERCURSA NOCTURNA SANT SILVESTRE

Es tracta d’un acte esportiu popular, de caire nocompetitiu, i que pretén divulgar la pràcticad’activitat física entre la població en general.31 de desembre

RIPOLL CAVALCADA DE REIS

5 de gener

CAMPRODONJORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA MATANÇA I

LA QUARESMA

La tradició de la Matança del porc, amb les men-ges pròpies de la celebració i del fruit del treballrealitzat n’omplirà els restaurants durant tres

setmanes, fins a Carnestoltes.Del 19 de gener al 24 de febrer

RIBES DE FRESERFESTA MAJOR D'HIVERN

Amb Carnestoltes infantil,sardanes i ball al teatre.14 de febrer

LLIURAMENT DE PREMIS DEL IX CONCURS DE

FOTOGRAFIA DE LA VALL DE RIBES

14 de febrer

PARDINESFESTA DE LES FARINETES

A partir del migdia, àpat col·lectiu i popular ambingredients naturals i d’origen tradicional.23 de febrer

RIPOLL FESTA DE CARNESTOLTES

Febrer

Agenda del Ripollès

Dades d’interèsOFICINA DE TURISME DECAMPRODONCtra. C-38 km. 9.600. 17867 Camprodon.Tel. 972 74 09 [email protected] www.valldecamprodon.org

PATRONAT DE TURISME DE LAVALL DE RIBESPl. Ajuntament, 3 - baixos. 17534 Ribes de Freser. Tel/fax: 972 72 77 28 [email protected] www.vallderibes.cat

> RIPOLLÈS AGENDA ]

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE >

A pocs metres del centre urbà de Camprodon, a l’alta vall delTer, en ple cor del Pirineu i molt a la vora de França, s’esténel Club de Golf Camprodon, inaugurat fa 10 anys i dissenyatper Vidaor, Sardà&Saenger. Un Club de primera categoriasituat en una bucòlica finca a mig vessant de la muntanya,

que s’adapta sorprenentment a l’esplendor, la suavitat i l'har-monia del paisatge natural, tot creant un conjunt de bellesaincomparable.

Jugar en ple Pirineu. S’ho imagina? Un privilegi al seu abast.El Club de Golf Camprodon és el lloc, on a més de practicar elseu esport preferit en un entorn meravellós, podrà gaudir d’unclima social i familiar en el càlid ambient de la Casa Club.

Tot i que inicialment el recorregut consta de 9 forats, està prevista l’ampliació a 18 forats.

SERVEIS:Tancat per vacances del 15 de desembre al 15 de febrer. Laresta de l’any, obert tots els dies de la setmana. Disposem debar-cafeteria, vestidors amb dutxes, botiga de golf, lloguer decarros i carros elèctrics, lloguer de cotxes de golf, zona depràctiques (putting green, chipping i “cancha”). Per sortir alcamp cal tenir llicència, però no hi ha limitació d'handicap.

Club de Golf CamprodonEl millor golf en ple Pirineu

CLUB DE GOLF CAMPRODON

Bac de Sant Antoni s/n. · 17867 CAMPRODON (Girona)

Secretaria i reserves: 972 13 01 25 · Fax 972 13 06 25

[email protected]



Font: Oficina de Turisme del Solsonès fotos: Gonzalo Sanguinetti / Oficina de Turisme del Solsonès

a Vall d’Ora, veïnat del municipide Navès, ha estat escenarid’esdeveniments transcenden-tals de la història de Catalunya.

Els seus habitants, dispersos enmasies, i en altre temps mal comuni-cats, han mantingut intacta la imatgenatural de la vall i l’esperit d’autosufi-ciència. És en aquesta vall on, segonsexplica la llegenda, es va produir undels fets més importants de la històriacatalana. Va ser quan el rei francCarles II el Calb va lliurar a Guifré, ja

moribund en un llit després de la bata-lla en aquelles terres contra elssarraïns, un escut daurat per al seu lli-natge. Diu la llegenda que Guifré vamullar quatre dits de la seva mà en laseva pròpia sang i va dibuixar les qua-tre barres a l’escut. Aquest seria l'ori-gen de la senyera que representaCatalunya.

Aquest fet, que molts historiadorsposen en dubte, omple d’orgull elshabitants de Navès. Per això,

l’Ajuntament li ha dedicat un record. Iés que hi ha un petit monument alcomte Guifré el Pelós que està situat apoca distància del pont medieval de laVall d’Ora i del molí de Ca l’Ambròs,activat per la força de l’aigua del riuAigua d’Ora. El petit pont consta dedues arcades i s’ha de travessar a peu.

També, entre els cingles de Busa i deTaravill, es troba el monestir de SantPere de Graudescales, del segle X, ique l’any 960 es va convertir en abadia benedictina. L’església actual es va ree-

dificar al s. XII. Té planta de creu llatinaamb tres absis que conserven arcua-cions llombardes i un cimbori vuitavat.Un lloc espectacular per visitar i perrecordar l’origen del país.

La importància del personatgeGuifré el Pelós, fill de Sunifred I id’Ermessenda, sembla que va néixer alConflent l’any 840. El rei franc Carles IIel Calb el va nomenar comte d’Urgell iCerdanya a l'assemblea d'Attigny, el

870, i de Barcelona i Girona a la deTroyes, el 878. L’any 872, essent comted’Urgell i Cerdanya, va iniciar la repo-blació de la llavors anomenada Vall de Lord, de la qual formaven part lesdiverses parròquies de Navès.

Els èxits més significatius del seu com-tat van ser la repoblació de laCatalunya central i l'establiment de lafrontera amb els musulmans a la ratllamarcada pels rius Llobregat i Segre. Vaser fundador del monestir de Ripoll (el879), del de Sant Joan de lesAbadesses (el 887) i restaurador delbisbat de Vic. Amb la seva mort, elscomtats van ser repartits entre els seusfills. D'aquesta manera es va iniciar lasuccessió hereditària de la dignitatcomtal com a primer pas cap a la inde-pendència dels comtes catalans res-pecte de la dinastia franca.

La seva figura, però, ha esdevingut lle-gendària. En la Gesta ComitumBarcinonensium, escrita al segle XII almonestir de Ripoll, se'l va considerarcom el pare de la pàtria i com a inicia-dor del procés d'independència delscomtats catalans respecte de la dinas-tia carolíngia. Posteriorment, la histo-riografia romàntica va elevar Guifré a lacategoria d'heroi nacional

L

[ SOLSONÈS GUIFRÉ EL PELÓS >

NAVÈSFIRA DE SANTA LLÚCIA

Fira en què podem trobar tots els productes nadalencs itambé exposicions, recuperació d’oficis antics, teatre,ball...14 de desembre

ARDÈVOLPESSEBRE VIVENT

Tot el poble es converteix en un pessebre vivent. Es convida el visitant a menjar torrades, embotits i a prendrevi a la vora del foc.26 i 28 de desembre i 1, 3, 4, 6 i 11 de gener

VILANDENY (NAVÈS)PESSEBRE VIVENT

Durant les festes de Nadal, els veïns surten al carrer perescenificar diferents passatges del pessebre.25 i 26 de desembre i 1 de gener

SOLSONA FESTA DE SANT ANTONI

Festa dels tradicionals Tres Tombs i celebració de cursesde cavalls.17 de gener

CARNAVAL DE SOLSONA

Els gegants ballen al so del Bufi, l’himne del Carnaval. Sónels protagonistes de la festa juntament amb el ruc, elCarnestoltes, etc.Del 19 al 25 de febrer

Agenda del Solsonès

> SOLSONÈS GUIFRÉ EL PELÓS ]

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Basella, 1Tel. 973 482 310 - Fax: 973 481 [email protected]

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Dominics, 14 25280 Solsona Tel. 973 482 003 - Fax: 973 482 514 [email protected]

AJUNTAMENT DE NAVÈSCtra. de Solsona a Berga C-26, km.1725286 NavèsTel. 973 482 553http://naves.ddl.net

AJUNTAMENT DE SOLSONACastell, 20 - 25280 SolsonaTel. 973 480 [email protected] - www.ajsolsona.net

Conèixer la història és una font

inesgotable de sorpreses, i un bon

exemple n’és aquest indret: Navès,

regat pel riu Aigua d’Ora, on s’es-

devingué un fet transcendental de

la història de Catalunya. I és que

en aquesta localitat va morir-hi

l’històric personatge Guifré el

Pelós l’any 897 dC a mans del lla-

vors governador de Lleida,

Muhammad ibn Llop, quan lluitava

contra els sarraïns de Lleida i de

Balaguer. Precisament, el passat

11 d’agost, aquesta població del

Solsonès va celebrar el 1.111 ani-

versari de la mort d’aquest perso-

natge. Descobrir que el mític

comte -qui va posar les bases de

la nació catalana- va ser ferit de

mort al castell d’Ora, ha motivat

una satisfacció indescriptible als

habitants d’aquest municipi. És

per això que, amb aquesta ruta, es

pretén que tothom tingui coneixe-

ment d’un lloc històric... Un lloc

que, des de feia molts anys, els

historiadors cercaven intrigats.

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Bassella, 1 25280 SolsonaTel. 973 48 23 10

Pont del Molí.

Monument a Guifré el Pelós.

Sant Pere de Graudescales.

Ruta del Comte Guifré El Pelós a Navès

Dades d’interès


Guiad’establiments

[ GUIA D’ESTABLIMENTS > GUIA D’ESTABLIMENTS >

Tel. 973 66 17 21

Fax 973 66 18 28

La Pobleta de Bellveí

www.hotelarturo.com

NOU!Hotel (8 habitacions) RestaurantBotiga d’interiorisme.

Petit Hotelde Riu

Ctra. de Bellver a Riu, s/n RIU DE CERDANYATel. 677 508 838 / 638 843 766A 2 min. del Túnel del Cadí.

ACU-PRAXIAConsulta desde l’Olimpíada de Barcelona 1992

ACUPUNTURA · QUIROPRAXIA MEDICINA ORIENTAL D’HERBA

Gran Via Carles III, 21 - Esc. A, 1er 2a - BCN669 384 963 / 93 490 77 55

Pere Tomic, 12- 1er 2a - BAGÀ - 93 824 41 23

DR. KOH KWANG IL

TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

•TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA

•MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUSDE FUSTAFusta interior - Fusta exterior

•CONTROL I TRACTAMENTDE PLAGUES

Ús ambiental / Indústria alimentària

Desinfecció DesinsectacióDesratització

•VERNISSOS - LASURES•COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DE

PARQUETS (Naturals o sintètics)

•POLIMENTS I VERNISSATS DEPARQUETS

•MANTENIMENT I RESTAURACIÓDE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS

•Tot tipus de PINTURADECORACIÓ - ESTUCATSPintura Façanes amb elevadorpropi

•SORREJATS I DECAPATS DEMETALL, FUSTA I PEDRA

GI-0028S-SA

Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Coronel Molera,16 - 17520 PUIGCERDÀ

CERDANYA TRACTAMENT

TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA

R E S T A U R A N T

La Taverna dels Noguers

C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT

PUIGCERDÀ MARTINET

6 Km

LA TAVERNA DELS NOGUERS

LA SEU

N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T el. 973 38 40 20 - Dijous Tancat -

>ALT URGELLRESTAURANT EL MENJADORMajor, 4 - Tel. 606 922 133 - www.elmenjador.comLa Seu d’Urgell

>ANDORRAHOTEL RESTAURANT CAMP DEL SERRATCarretera d’Engolasters - Tel. 00376 809 590hotelcampdelserrat@andorra.adwww.hotelcampdelserrat.comEscaldes–Engordany

>CERDANYARESTAURANT PEGASUSC/ Major, 54 - Tel. 608 782 107PuigcerdàPETIT HOTEL DE RIUCtra. de Bellver a riu, s/n (costat Ajuntament)Tel. 677 508 838Riu de Cerdanya

>GARROTXACAN MESTRE HUMÀwww.fina.cat/canmestrehuma

MAS CAN GUIDIC www.fina.cat/canguidic - Tel. 649 206 953La Vall d’en Bas

>RIPOLLÈSCAN JORDIBar - Restaurant - Vins i queviuresAl costat de l’església - Tel. 972 741 370Espinavell


Ctra. B-400 Km. 10,5 · SALDES (Barcelona)Tel. 93 825 81 03

www.campingsusenpedraforca.com

Restaurant Càmping Susèn


> GUIA D’ESTABLIMENTS ]

Tel. 972 13 61 02 Setcases �Ripoll s� Tamb ens trobar s a Camprodon!

2ª CATEGORIAVine a viure la natura

CARAVANING BUNGALOWCÀMPING SENTERADA

CÀMPING CARAVANING BUNGALOWTAÜLL

Per a reserves (Laura)Tel. 973 69 61 74www.campingtaull.com

CARAVANING BUNGALOWCÀMPING SENTERADA

VALL FOSCAVALL FOSCA

Per a reserves (Àngela)Tel. 973 66 18 18


On trobaràsel Pànxing Pirineus

A més a més ens podràs trobar a molts dels hotels, restaurants,turismes rurals, botigues d’esports, museus, centres esportius, camps de golf i d’altres oficines de turisme de Catalunya, Andorra, sud de França i Mallorca.

O si ho prefereixes te l’enviem a casa.Per a més informació: Tel. 972 88 24 28 · [email protected]

Oficines de Turisme:ALT CAMP OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VALLSCort, 6 - Valls - 977 612 530

ALT EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE CADAQUÈSCotxe 2 A - Cadaqués - 972 258 315O.T. DE CASTELLÓ D'EMPÚRIESPlaça Jaume I, s/n - Castelló d'Empúries972 156 233OFICINA DE TURISME PORT DE LA SELVAMar, 1 - El Port de la Selva - 972 387 025OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPlaça Sol, s/n - Figueres - 972 503 155OFICINA DE TURISME DE L'ESCALACtra. Orriols a Viladamat - L'Escala972 770 603OFICINA DE TURISME DE PERALADAPl. Peixateria, 6 - Peralada - 972 538 840OFICINA DE TURISME DE ROSESAv. Platja, 39 - Roses - 972 152 043

ALT PENEDÈSO.T. DE VILAFRANCA DEL PENEDÈSCort, 14 - Vilafranca del Penedès 93 892 03 58

ALT URGELLO.T. COMARCAL DE L'ALT URGELLPsg. de Joan Brudieu, 15 - La Seu d'Urgell973 353 112

ALTA RIBAGORÇAOFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍPsg. Sant Feliu, 43 - Barruera - 973 694 000O.T. MUNICIPAL EL PONT DE SUERTAv. Victoriano Muñoz, 23El Pont de Suert - 973 690 640PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇAVictoriano Muñoz, 48 - El Pont de Suert973 690 402

ANDORRAOFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLAPlaça de la Ronda - Andorra la Vella00 376 827 117OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLOCaseta Pro-Turisme Canillo - Canillo00 376 751 090OFICINA DE TURISME DE LA MASSANAAvda. Sant Antoni - La Massana00 376 835 693

ANOIAO.T. DEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIAPl. Sant Miquel, 5 - Igualada - 93 805 15 85

BAGESOFICINA DE TURISME DE CARDONAAv. Del Rastrillo, s/n - Cardona - 93 869 27 98OFICINA DE TURISME DE MANRESAVia Sant Ignasi, 40 - Manresa - 93 878 40 90OFICINA DE TURISME DEL CARDENERC-55 Km. 39 - Sant Martí de Torroella93 836 17 08OFICINA DE TURISME DE SÚRIASant Climent, 21 - Súria - 93 869 56 85

BAIX CAMPOFICINA DE TURISME DE REUSPl. Mercadal,3 (Gaudí Centre) - Reus902 360 200

BAIX EBREOFICINA DE TURISME DE TORTOSAAv. Generalitat, s/n - Tortosa - 977 442 567

BAIX EMPORDÀO.T. DE LA BISBAL D'EMPORDÀEdifici Torre María - Aigüeta,17

La Bisbal d’Empordà - 972 645 500OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELLPl. Església, s/n Can Rosés - Palafrugell972 611 820OFICINA DE TURISME DE PALAMÓSPg. del Mar, 22 - Palamós - 972 600 500/50OFICINA DE TURISME DE PALSPlaça Major, 7 - Pals - 972 637 380O.T. DE SANT FELIU DE GUÍXOLSPl. Monestir, s/n - Sant Feliu de Guíxols 972 820 051

BAIX LLOBREGATO.T. LOCAL I COMARCAL DE CASTELLDEFELSPintor Serrasanta, 4 - Castelldefels 93 635 27 27

BAIX PENEDÈSCENTRE D’INICIATIVES I TURISME DEL VENDRELLDoctor Robert, 33 - El Vendrell977 665 872

BARCELONÈSCENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE CATALUNYA Passeig de Gràcia, 107 Palau Robert - Barcelona - 93 238 40 00CENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE BARCELONA Pl. Catalunya, 17 soterraniBarcelona - 807 117 222

BERGUEDÀOFICINA DE TURISME POBLA DE LILLETPlaça Ajuntament, s/n - Pobla de Lillet687 998 541OFICINA DE TURISME DE BAGÀPujada a Palau, 7 - Bagà 93 824 48 62OFICINA DE TURISME DE BERGAÀngels, 7 - Berga 93 821 13 84O.T. DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCAPl. Pedraforca, s/n - Saldes - 93 825 80 46O.T. COMARCAL DEL BERGUEDÀCtra. C-16 Km. 96,2 - Berga93 822 15 00

CERDANYAPATRONAT DE TURISME D'ALPNord, s/n - Alp - 972 890 385PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀQuerol, 1 - Puigcerdà - 972 880 542PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - Bellver de Cerdanya973 510 229OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAForns, 11 - Llívia 972 896 313OFICINA DE TURISME DE CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - Puigcerdà972 140 665

CONCA DE BARBERÀOFICINA DE TURISME DE MONTBLANCMiguel Alfonso, s/n - Montblanc 977 861 733

GARRAFOFICINA DE TURISME DE SITGESCarrer de la Sínia Morera,1 - Sitges93 894 50 04

O.T. DE VILANOVA I LA GELTRÚPg. del Carme (Parc de Ribes Roges)Vilanova i la Geltrú - 93 815 45 17

GARRIGUESO.T. DE LES BORGUES BLANQUESAv. Francesc Macià, 54 - Les Borges Blanques973 142 658

GARROTXAOFICINA DE TURISME DE BESALÚPl. Llibertat, 1 - Besalú - 972 591 240

OFICINA DE TURISME D'OLOTHospici, 8 - Olot - 972 260 141O.T. DE SANT JOAN LES FONTSCtra. d'Olot, 53 - Sant Joan les Fonts972 290 507

GIRONÈSOFICINA DE TURISME DE GIRONA Rbla. de la Llibertat, 1 - Girona - 972 226 575OFICINA TURISME GIRONA Berenguer Carnisser, 5 - Girona - 972 211 678

LANGUEDOC-ROUSSILLONOFICINA DE TURISME DE LES ANGLES2, Av. de l'Aude 3615 Pyreneige o B.P. 18Les Angles - 33 468 04 32 76OFICINA DE TURISME DE FONT ROMEUFont Romeu - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME D’OSSEJA Pl. Sante Lucie - Osseja - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME SALLAGOSASallagosa - 0033 468 047 289

MARESMEOFICINA DE TURISME DE MATARÓLa Riera, 48 - Mataró - 93 758 26 98

MALLORCAOFICINA DE TURISME DE PALMAPlaça Espanya - Palma de Mallorca Tel. 971 75 43 29OFICINA DE TURISME DE CA'N PICAFORTPlaça Gabriel Roca, 6 - Ca'n PicafortSta. Margalida - Tel. 971 85 03 10

MIDI-PYRÉNÉESOFICINA DE TURISME VALLÉES D’AXAx-les-Thermes - Tel. 0033 561 646 060

MONTSIÀOFICINA DE TURISME D’AMPOSTAAv. Sant Jaume, 1- Amposta - 977 703 453

NOGUERAOFICINA DE TURISME DE BALAGUERPlaça Mercadal, 1 - Balaguer - 973 446 606

OSONAOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VICCiutat, 4 - Vic - 93 886 20 91CENTRE DE TURISME D’OSONAEix Onze de Setembre, 11 - Vic - 93 885 17 15

PALLARS JUSSÀO.T. DE LA POBLA DE SEGURAv. Verdaguer, 35 - La Pobla de Segur973 680 257OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - Tremp - 973 650 005

PALLARS SOBIRÀOFICINA DE TURISME DE SORTCamí de la Cabanera, s/n - Sort 973 621 002

PLA D’URGELLOFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELLPrat de la Riba, 1 - Mollerussa973 711 313

PLA DE L'ESTANYOFICINA DE TURISME DE BANYOLESPl. Major, 38 - Banyoles - 972 575 573

PRIORATOFICINA DE TURISME DEL PRIORATSant Marcel, 2 - Falset - 977 831 023

RIBERA D'EBREOFICINA DE TURISME DE MORA D'EBREPl. Sant Roc, s/n - Mora d'Ebre - 977 401 851

RIPOLLÈSOFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODONCtra. Comarcal 151, Km. 23,5 - Camprodon972 740 936TURISME VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3Ribes de Freser - 972 727 728OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - Ripoll - 972 702 351O.T. DE SANT JOAN DE LES ABADESSESPalau Abadia, 9 - Sant Joan de les Abadesses972 720 599

SEGARRAO.T. COMARCAL DE LA SEGARRAMajor, 115 - Cervera - 973 531 303

SEGRIÀTURISME DE LLEIDAMajor, 31 Bis - Lleida902 250 050O.T. DE LA GENERALITAT DE CATALUNYAPl. Ramón Berenguer IV s/n - Lleida973 248 840

SELVAOFICINA DE TURISME D'ARBÚCIESMajor, 6 - Arbúcies - 972 162 477OFICINA DE TURISME DE LLORET DE MARPl. de la Vila, 1 - Lloret de Mar - 972 364 735OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE FARNERS Pg. Sant Salvador, s/nSanta Coloma de Farners - 972 840 808OFICINA DE TURISME DE TOSSA DE MARAv. Pelegrí, 25 Ed. La Nau - Tossa de Mar972 340 108

SOLSONÈSO.T. DE SANT LLORENÇ DE MORUNYSCtra. de Berga, s/n - Sant Llorenç de Morunys973 492 181OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Bassella, 1 - Solsona - 973 482 310

TARRAGONÈSO.T. DE LA GENERALITAT DE CATALUNYAFortuny, 4 - Tarragona - 977 233 415

TERRA ALTAOFICINA DE TURISME DE GANDESABassa d'en Gaire, s/n - Gandesa - 977 420 018

URGELLO.T. COMARCAL DE L'URGELLAgoders, 16 - Tàrrega - 973 500 707

VALL D'ARANTORISME VAL D'ARANCtra. de Gausac, 1 - Vielha - 973 640 688OFICINA DE TURISME DE BOSSÒSTPasseig Eduard Aunós, 14 - Bossòst973 647 279OFICINA DE TURISME DE VIELHASarriuela, 6 - Vielha - 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTALO.T. MUNICIPAL DE SANT CUGAT DEL VALLÈSPl. Octàvia, s/n Sant Cugat del Vallès93 675 99 52OFICINA DE TURISME DE TERRASSARaval de Montserral, 14 - Terrassa 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTALOFICINA DE TURISME DE GRANOLLERSSant Roc, 1 - Granollers


CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected] - www.cerdanya.orgHorari d’atenció al públic: De dilluns a dissabte de 9 a 13h. i de 16 a 19h. Diumenges de 10 a 13h.

PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ

La Gran Vall del Pirineu

La Cerdanya


pirineus 11

Documents