REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

gener-febrer-març-abril 2008

Concert de Santa Cecília2-12-07

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Nicolas bay,Moisés Boïls, Ferran Barberà, Rafa Polanco,FOTOS: Salvador Colomer, Susi Niclòs, MiquelLlàtzer, Reyes Gimeno, Anna Garcia, Marta Roig,arxiu Societat Musical.

Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga

600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARILa banda de Guadassuar torna al Certàmen ....... 2Activitats ....................................................................... 3A propòsit del concert de l’orquestra ................... 4Notícies ......................................................................... 5Santa Cecília ............................................................... 7Paella amb Antonio Galbis ....................................... 9Paella de la Banda Jove ......................................... 10Sopar de clarinets ..................................................... 10El certamen de València en 1940 ......................... 11Fitxer 2007 ................................................................... 13Faristol ........................................................................... 14La repartició de la carn .......................................... 15Curs de Música Antiga ............................................ 16Entrevista a Joan B. Boïls ...................................... 17Cine de música- Música de cine .......................... 19Músics amb músculs desafinats ......................... 20Discografia ................................................................... 21El Fosquibrut Desafinat ............................................ 22

LA BANDA DE GUADASSUAR TORNA AL CERTAMENINTERNACIONAL «CIUTAT DE VALÈNCIA»

Després de 14 anys, el proper 11 de juliol la nostrabanda tornarà a participar en el Certamen Internacionalde bandes de Música «Ciutat de València». Actuarem enla Plaça de Bous dins de la Primera Secció (entre 81 i110 músics, incloent-hi la col·laboració de 5 intèrpretsaliens i amb 12 instrumentistes de corda-arc com amàxim).

El dia 31 de gener va tindre lloc a l’Ajuntament deValència el sorteig de l’ordre d’actuació de les diferentsbandes de les diferents seccions. En la nostra secciól’ordre d’actuació que ha donat el sorteig és el següent:1. Muziekvereniging Sint Gregorius de Haaren, Holanda2. Szte Concert Band of Mako, Hungria3. Unión Musical de Meaño, Pontevedra4. Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar5. Sociedad Musical Armónica de San Antonio de Requena

La banda invitada que actuarà mentres el jurat deliberaserà la Gelders Fanfare Orkest de Vlaardingen d’Holanda.

L’obra obligada en la nostra secció és Coriolanus, delcompositor hongarés Hidas Frigyes i l’obra lliure que estempreparant és la Suite Escita de Prokófiev.

Al dia següent, dissabte 12 de juliol, actuaran al mateixlloc les bandes participants en la secció d’Honor (entre111 i 150 músics) entre les que s’han inscrit la Unió Musicalde Torrent, Centro Instructivo Musical La Armónica de Buñoli la Banda Sinfónica Ateneo Musical de Cullera entred’altres. Prèviament hauran actuat el cap de setmanaanterior al Palau de la Música les bandes de les seccionssegona (de 51 fins a 80 músics) i tercera (des de 40 finsa 50 músics). Dins de la segona secció actuarà d’entred’altres la banda de la Societat Unió Musical de Benimodo.

Des del mes de gener els nostres músics estantreballant en la preparació de les obres amb assajosparcials i generals. Esta preparació es veurà incrementadapaulatinament en intensitat fins a arribar al propi dia del’actuació en el que esperem obtindre un gran èxit dignede l’historial que la nostra banda té en este certamen.

Sabem que el poble de Guadassuar, estarà com semprea l’altura de les circumstàncies i recolzarà a la seua bandatant com ho va fer en aquells certàmens dels anys 80 i 90en els que la nostra banda va aconseguir els seus millorsguardons.

Número 37gener-febrer-març-abril de 2008

REVISTA DE LA

societat musical

3

NOVEMBRE-DESEMBRE 2007-GENER-FEBRER 2008

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

••••• CONCERT DE SANTA CECÍLIA.Diumenge 2 de desembre, Auditori 12 h.

Escoltàrem una molt difícil simfonia de A. Reed, i a lasegona part Ateneo Musical i Cançons de Mare.

••••• CONCERT DE NADAL. Dissabte 22 dedesembre, Auditori 19.30 h.

A la primera part va actuar la Banda Jove, on triomfarencom a solistes Paula Oliver i Ferran Barberà, i a la segonala Banda gran i la Coral Infantil de la Societat Musical queva debutar davant un auditori ple de gom a gom.

••••• FELICITACIÓ NADALENCA. Dimarts 25de desembre, Plaça Major 12.45 h.

El pasdoble Luisa Martín, la Marxa Radetzki i com anovetat unes nadales cantades també per la Coral Infantil,serviren per felicitar el Nadal al com sempre nombrós públicque va voler assistir.

••••• CONCERT DE L’ORQUESTRA.Diumenge 10 de febrer, Casa de Pedra12 h.

A la primera part actuaren dos joves solistes al violí, AnnaRoig i Manel Barrios, i a la segona altres dos ja consagratsque ens regalaren dos vertaderes exhibicions, VíctorEstarelles i Julio Roig. A més, joves instrumentistestocaren al costat d’altres professionals, per anar aprenent.Però el més insòlit, increïble i sense paraules, és que nodeixaren fer el concert a l’orquestra a l’auditori quan estavareservat (!!!!!). [vore escrit pàgina 4]

Dos moments del concet de Nadal, amb labrillant interpretació de paula Oliver i FerranBarberà i la presentació de la Coral Infantil,dirigida per Juan Carlos Civera.

REVISTA DE LA

societat musical

4

A PROPÒSIT DEL CONCERT DE L’ORQUESTRA(especialment per al nostre públic habitual)

Sabem que tots no ho tenencompte però alguns sí (que ja ensho han dit). I és que l’Orquestrade Cambra de la nostra SocietatMusical compleix al mes desetembre 20 anys defuncionament. Ja en fa 10 quecelebràrem els 10 amb l’exposicióde fotografies baix el Musical,l’adhesiu-enigma, les samarretesgrises i blanques, i l’inoblidableviatge a Eivissa. (En les properesrevistes ja ho comentarem mésextensament).

El cas que ens ocupa és que elpassat diumenge 10 de febrer elsseus membres es trobaren ambuna situació insòlita (per noqualificar-la de desagradable).Auditori reservat a la personaencarregada per a eixe dia,anunciat al diari Levante dedivendres, confirmat pel consergede l’Auditori, i bàndol dissabte pel matí. I ací sorgeix lahistòria. Minuts després d’iniciat el bàndol, una persona queno té res a vore amb l’Ajuntament, toca el timbre del directorde l’Orquestra per dir-li que a l’hora del concert hi ha unapresentació fallera a l’Auditori. Se li diu que ho tenim reservata la persona encarregada de ‘Auditori (a la qual diu que noconeix), i torna minuts després, dient que té permís per a ferla presentació fallera (d’una falla d’Alzira per a més detalls).

No podent-se fer res al respecte, músics i públic espresenten diumenge a l’hora prevista a l’Auditori. Allí arribala policia dient que allí no es podia fer el concert, ajudantels mateixos policies als músics a buscar un ràpidemplaçament. (Demostració de músics i públic del seucivisme). Tots es traslladen a la Biblioteca on es porta acap el concert. Alguns no poden entrar perquè no caben.I agrair per una part la col·laboració de diversos voluntarisen «acondicionar» ràpidament el local, i la comprensió del’encarregada de la biblioteca que el dia següent es vatrobar en que allí havia estat algú i algunes coses noestaven exactament al seu lloc.

Després d’esta història, cadascú que es pregunte elque vulga: per què passa açò (el millor no és buscarculpables, pensem), què es potència, qui ix guanyant...(sabem que cors, rondalla o La Dispersione, agrupacionsde Guadassuar que donen vida cultural al pobledesinteressadament, s’han vist afectats per «l’ocupació»de l’Auditori durant més d’un mes).

Tornant a recordar els 20 anys que es van a complir, lasituació ens recordava a altres tantes situacions que esdonaren diverses vegades al llarg d’eixos 20 anys, i ja

«superades» (pensàvem que sí) on l’Orquestra no teniaben bé «on caure», on anar a fer els seus concerts teninten compte les característiques de l’agrupació que no potactuar a l’aire lliure, perd molt a alguns locals, etc. S’hanfer actuacions a la sala Rex, al llar de jubilats, a lacooperativa elèctrica, a la sala d’assajos del Musical, o ala cambra agrària, on per cert, s’interpretà el 1990 l’obrade Rossini que s’escoltà en el present concert.

Però anem al concert en sí. Hi hagué una primera parten la que joves violinistes tingueren ocasió de tocar juntaltres ja professionals, que no és poc. A més, dos d’eixosjoves, Anna Roig i Manel Barrios actuaren com a solistesinterpretant respectivament el primer moviment d’unconcert per a violí de Vivaldi i un de Bach. I ho tocaren, amés de molt bé, de memòria! A la segona part, unplantejament diferent. Dos músics professionals, VíctorEstarelles al clarinet i Julio Roig al saxo, forenprotagonistes de dos vertaderes exhibicions als respectiusinstruments. Dos composicions molt virtuoses, el Tema ivariacions de Rossini i el difícil (també per a l’orquestra)concert de Glazounov.

I en acabar algú comentava allò que ja s’ha escoltatmoltes vegades, que alguns pobles voldrien tindre concertsi músics com estos (al que afegim, gratuïtament per partdels intérprets i també gratuïtament per al públic queassisteix). Al concert, per cert, va assistir un importantnúmero de persones de fora de Guadassuar que venien aescoltar sobre tot a Víctor i a Julio, i que presenciaren totel fet i que suposem que s’emportaren la seua opinió detot el que va ocórrer.

Els músics de l’Orquestra

REVISTA DE LA

societat musical

5

NOTÍCIESLA NOSTRA REVISTA TAMBÉ ÉS NOTÍCIA.Richard Scott Cohen, professor adjunt i director deconjunts instrumentals en la Universitat Ferris enMichigan i autor del pasdoble Azcàrraga, de qui japarlàrem en la revista 35 ens ha comunicat recentmentque va presentar diversos exemplars de la nostra revistaen una exposició sobre idiomes internacionals que esva celebrar el passat octubre a la Universitat de la queés professor. Ens comenta que va resultar moltinteressant per als visitants, que no coneixenl’existència de la nostra llengua ni evidentment de lanostra revista

AL CARRER. En la línia de les bones notícies quedonem últimament sobre actuacions de la Banda alcarrer, assenyalar que a la Repartició de la Carn, a mésde l’ordre mostrat pels músics, s’interpretaren pasdobles«de paper» com fa anys, i a més se’n va repetir cap. Inclúsels de l’acompanyament foren diferents.

ROSARI DE L’AURORA. Mai hem parlat en la nostrarevista d’un acte molt tradicional que es celebra el dia del’Aurora (en Guadassuar el 23 de gener) i en el quehabitualment participen grup d’esforçats músics i anticsmúsics de la nostra banda. De moment ahí va una foto del’acte d’enguany. (foto Salvador Colomer)

LECTURA. Recomanem seriosament a músics i nomúsics la lectura de l’escrit de Rafa Polanco al programade Sant Vicent. En ell llegim, per exemple: «He crescutcom a persona intentant seguir el pas d’uns músics majorsque m’ensenyaren a interpretar molt més que una partitura.La banda ha sigut per a mi, en eixe sentit, una autènticaescola de vida.» O «Hi ha alguna satisfacció millor quesentir-te capaç de transmetre alegria i felicitat a la gent,encara que siga per un breu instant? Això sentia aleshoresi això continue sentint cada vegada que participe com amúsic en este o en altres actes semblants.» Podeu llegir-lo complet a les pàgines 15 i 16.

ENTREVISTA. Només tancar el número de la Revistaanterior ens arribà una sorpresa. La revista Variaciones,la qual distribueix 40.000 exemplars cada mes, inclou dospàgines dedicades a un músic de la nostra SocietatMusical. Es tracta d’una entrevista a Juanba com a directorde La Dispersione. És un qüestionari estàndard –elqüestionari Proust– amb preguntes fixes. En posar-nosen contacte amb ell ens ha dit que açò ho va originarsegurament el concert oferit el passat estiu al Festival deMúsica Antiga de Gijón. Diu que li enviaren l’entrevista en

agost, dimecres de danses. També ens ha dit que no hiha que fer massa cas a les preguntes i que, per si algú hopensa, no ha pagat cap cèntim per l’entrevista, que l’hanbuscat a ell. Podeu llegir l’entrevista completa a les pàgines17 i 18. Per cert, la frase que «Me gusta pasardesapercibido» va ser frase de portada en la revista.

MÚSICS. La presència de músics de Guadassuarsobrepassa tots el límits: revistes, pel·lícules, periòdics,programes de TV... i fins i tot als llibres de text!!.Concretament al llibre de 2n d’ESO de l’editorial McGrawHill trobem a Paquito en una foto. Ell mateix, quedesconeixia el fet, ens ha dit que és una fotografia feta aSant Sebastià en una actuació de la JONDE.

ENHORABONA. Ens informen que Tomi Colomina,ha aprovat fa poc de temps les oposicions a la Banda dePalma de Mallorca. Com que este estiu vindrà al certamen,podeu felicitar-lo personalment, a veure si ens convida.

AULA SUZUKI. Cap a uns 60 violinistes d’entre 3 i 12anys d’edat participaren al Concert de Nadal que oferirenles Aules Suzuki de Guadassuar i d’UTEM Escola deMúsica (aules que coordina el nostre company Nico) alTeatre Municipal d’Alboraia el pasat desembre. Assistènciamasiva de públic entre el qui es pogué veure fins i tot alPatge Reial, encarregat de recollir les cartes per als ReisMags que els petits violinistes escrigueren i que, a mes,va de portar els violins per a ells. Els actes de Nadal del’Aula Suzuki «culminaren» amb el ja tradicional «dinarde Nadal» de l’Aula Suzuki on pares i xiquets gaudirenfins i tot de l’actuació de German, el mag violinista.Entre el programa d’activitats de les que els nanos Suzukivan a poder gaudir en el que ens queda de curs (concertamb el Grup de Teatre Yliana i el violinista Aran Malikian)

REVISTA DE LA

societat musical

6

destaquen, entre la participació a l’estatge formatiu quel’Associació del Mètode Suzuki de Nafarroa ha organitzati on els alumnes van a gaudir de les classes impartidesper reconeguts professors de violí del London Suzuki Group.A més, també tindrem els concerts de cloenda de cursamb la novetat dels recitals individuals i del gran concertque oferiran als Auditoris de Guadassuar, Algemesí, i inclúsal Palau de la Música de València en setembre.

AUDICIÓ DELS ALUMNES DE TROMPETA ACULLERA. Elpassat 6 març vatindre lloc al’Auditori de laSocietat MusicalSanta Cecília deCullera una audicióconjunta delsalumnes detrompeta de lanostra Escola deMúsica i de l’Escolade la societatamfitriona. L’audicióva ser un èxit, tantde participants comde públic. Delst r e n t a - s e tparticipants, vint eren de Guadassuar, la qual cosademostra el magnífic treball que desenvolupen Moisès iXavi, els dos professors que organitzaren la vetllada perpart de la nostra Escola i el gran nivell dels alumnes queparticiparen. A vore si prompte els vegem per la bandagran i participen en algun certamen. (foto Miquel Llàtzer)

LA DISPERSIONE ha sigut seleccionada junt altres14 grups espanyols per portar a cap la primera edició dels«Circuitos Nacionales de Música». Això comporta lagravació d’un CD que ha fet a finals de març, i una gira deconcerts la primavera de 2009. Este CD inclou trestonadilles escèniques de Blas de la Serna i dos oberturesde Martín i Soler, en versió de quartet de corda i guitarra.(A la pàgina 21 podeu vore també la crítica del diari Levanteque els feren arrel de la interpretació de El Messies estepassat Nadal).

ALTRES CONCERTS. Sobretot en datesnadalenques l’activitat musical a Guadassuar és d’allò méscompleta. A més dels concerts de la Societat Musical,actuà la Coral Llorenç Ruiz el diumenge 23 a l’Església, i

el mateix dia per la vespradala Rondalla Vicentico el cegueta l’Auditori junt un cor dexiquets del col·legi Balmes. Eneste concert s’estrenà unacuriosa composició dedicadaal Pi Redó. Ja en dies de fira,el dissabte 19, escoltarem aLuur Metalls en una més de lesseues espectacularsactuacions.

25-12-2008Felicitació del dia deNadal.Banda de Música i CorInfantil.Foto Susi Niclòs.

REVISTA DE LA

societat musical

7

SANTA CECÍLIA 2007

Com tots els anys el 21 de novembre, 29persones (més dos que arribaren tard)celebràrem el tradicional sopar de la vesprade Santa Cecília. En acabar el sopar,tinguérem l’habitual assaig en el bar (dirigitscom sempre per Ino), la processó des delMusical al carrer Societat Musical SantaCecília on tingué lloc el també habitual cantdels gojos i himne a Santa Cecíla i per fi,passacarrer a l’MV.

Dissabte, la celebració amb passacarrer,missa a l’Ermita (amb gojos i himne dirigitpel nou director) i processó. Al sopar, moltamenys gent que del que és habitual (menysmal, no només es falla als assajos!!).Corroborar que el Fondo Fairy ja no és elque era. Sí que hi hagué mini-xaranga,Nuestra Bandera, amb micro, i els premis,entregats enguany per Maria. I com no,«licor de Colo», com des de 1994, enguanyde bellota (que ningú pense que hodestinava als porcs). La novetat de lapresent edició fou un Karaoke final, d’allòmés entretingut.

Els premis Ceci’s 2007 foren els següents:

-Premi «Quin pastís de xocolate!» a Tere(i Mario que el va dur), pel que portàren aun assaig de la fusta.-Premi «Encara estem estem esperant labeguda» a Ferran, perque casi se’ns paraelmos.-Premi «10 anys de Revista» a tots els quela lligen i no opinen, ni diuen mai res ni debo ni de mal, gràcies per l’ànim.-Premi «Me gusta pasar desapercibido»a Juanba, per l’entrevista i el titular a laportada de la revista Variaciones.

REVISTA DE LA

societat musical

8

-Premi «Richard Gere» a Rafa Polanco, el RichardGere de la banda.-Premi «Richard Alòs» a Riki, perque també se’lmereix (oblidarem lliurar-li-lo).-Premi «John Wayne» al tio Antonio i el tio Fernando,especialiestes en pel·lícules de vaquers que visionentotes les vesprades al Musical.-Premi «Nuestra bandera» al tio Agustí i les bodesd’or que acaba de celebrar.-Premi «Tots els d’ací no compleixen tant» a RaquelSànchez (no es va presentar a recollir-lo).-Premi «Acadèmic de la llengua», per tant que lagasta i com la gasta, a Juan Carlos Civera.-Premi «Els que més gana de certàmen tenen» aXimo Alonso i Ferran.-Premi «Ansar» a Ino, animador de tots els cotarros.

El 2 de desembre, en acabar elconcert, també tinguérem paellaelaborada pels nostres cuinershabituals Vicent Fuertes, PacoGimeno i Leopoldo Vidal,acompanyats en aquesta ocasió pelpropi Antonio Galbis.

Fotos Salva Colomer i ReyesGimeno.

REVISTA DE LA

societat musical

9

PAELLA DE SANTA CECÍLIA AMBANTONIO GALBIS

2 de desembre de 2008

FotosSalvador Colomer

El passat 2 de desembre de 2008, dins la celebracióde Santa Cecília tinguérem el plaer de comptar amb lapresència d’Antonio Galbis, Soci d’Honor de la nostraSocietat Musical, i de la seua dona Atalía. La magníficapaella amb la que dinàrem eixe dia va ser elaborada pelsnostres cuiners habituals Vicent Fuertes, Paco Gimeno iLeopoldo Vidal, acompanyats en aquesta ocasió pel propiGalbis, qui va voler col·laborar amb els seus consells ifins i tots va escudellar un bon grapat de plats.

Cal recordar que el caldero amb el que cuinemhabitualment els dinars de les diferents celebracions dela nostra societat va ser regalat pel propi Antonio Galbisl’any 2002 i estrenat per al dinar de Santa Cecília delmateix any.

Des de les pàgines de la nostra revista volem deixarconstància del nostre agraïment a una persona que, apesar de que no és del nostre poble i ni tan sols viu en ell,sempre ha mostrat un gran apreci per la nostra banda.

REVISTA DE LA

societat musical

10

BANDA JOVEPARTIT DE FUTBET I PAELLA

No ens va tocar la grossa del sorteig de Nadal peròteniem ganes de festa. Per això, i per a celebrar l’èxit delconcert realitzat el 22 de desembre per la Banda Jovejunt a la Banda Gran, el dia 4 de gener, la Banda Jove varealitzar una jornada d’eixes a les que ens té acostumats,amb un torneig de futbet, i una magnífica paella, realitzadamagistralment per Ferran Barberà i Paco Gimeno.

Com no, el matí va començar amb la formació delsequips, amb els retards típics d’aquestos diesnadalencs i amb moltes ganes de passar-ho d’allò mésbé. El torneig, com és habitual, va finalitzar amb unaemocionantíssima tanda de penals. Finalment, l’equipcapitanejat per les xiques més valentes va ser elguanyador.

Finalitzada la competició esportiva, va ser hora d’anara la compra, per comprar (perdoneu la redundància) elque era menester per fer el dinar. Amb tot preparat, ientre rialles i clavades de pota posant l’arròs i decidintel punt de sal de la paella (eh Xaua?), va tocar menjar-se la paella, que cal dir que estava molt bona com vaquedar demostrat. A la fi, tots col·laboraren en la netejaper deixar el local com calia.

Tan sols em queda recordar que cal recuperar la grantradició dels premis de la Banda Jove. Ah! I emplaçar-vosa tots al proper concert de la nostra agrupació i als xiquetsdir-los que vinguen a assajar, que estem preparantsorpreses per a l’estiu.

Ferran Barberà CabreraFoto Marta Roig

SOPAR D’HIVERNDE L’ASSOCIACIÓ DE CLARINETS

Com és tradició el 23 de desembre es va celebrar elsopar de Nadal de l’Associació de Clarinets deGuadassuar. Es va celebrar en certa caseta de la queno saben si és salvarà, cosa que també comença a serja una tradició. La festa va ser tot un èxit i s’ho passarend’allò més bé, sobretot les persones que mai no havienassistit i que a partir d’ara seran considerades membresde ple dret de l’associació. Tal com manen els estatutshi hagué cacau amb corfa i la presidenta va portar unpastís espectacular que va agradar molt als membresde l’associació assistents. En la foto podeu vore alsassistents i el pastís que mostra orgullosa la presidenta.

No va ser nit de cançons, però sí de frases cèlebresentre les que podem destacar «la crema ja estàposada», «ací cada ú fa el que pot», «fes-me una còpiade la clau» i «pega-li un beset al tio». També tinguéremun record per als dinosaures, emblema de l’associació.

A més volen comunicar als membres que noassistiren que, o venen a l’estiu a la paella (amb lloc idata encara per determinar) o seran donats de baixa del’associació per no pagar la quota.

Foto Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

11

LA BANDA DE GUADASSUARI EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (II)

EL CERTAMEN DE 1940El certamen de València es celebra amb diferents

denominacions des de l’any 1886, durant molts anysformant part de la programació d’actes que s’organitzavenen la Fira de Juliol i després ja com a certamenindependent. No es va celebrar entre els anys 1936 i 1939per motiu de la Guerra Civil. Des de la seua creació hanparticipat 1961 bandes amb prop de 126.500 músics.

No tenim notícies certes de que cap banda de les queexistiren en Guadassuar participaren en el certamen abansde 1936, però quan es torna a convocar en 1940, larecentment fundada Banda Municipal, baix la direcció deVirgilio Beltrán Cleries (director de la nostra banda entre1939 i 1977), ja es va atrevir a inscriure’s.

Solament feia una any que havia acabat la Guerra Civili en molts pobles les bandes de música encara estavenreconstituint-se o fundant-se de nou. En concret aGuadassuar el plenari de l’Ajuntament va acordar el dia15 d’abril de 1939, crear la Banda Municipal reunint alsmúsics que havien format part de les diferents bandespreexistents i posar al seu front a Virgilio Beltrán. El primerconcert l’oferiren el dia 8 de juny del mateix any, dia deCorpus Cristi1.

Al convocar-se el certamen en 1940, després delparèntesi de la guerra, les bases foren redactades demanera que facilitaren la participació. Cada banda haviad’interpretar un pasdoble i una obra lliure, sense capobligada, donant premis tant a la millor interpretació delpasdoble com a la millor interpretació de l’obra lliure encada secció. Es convocaren tres seccions: la primera pera bandes de més de 40 músics (a la que es presentarenla Banda Municipal de Torrent, que va guanyar el primerpremi, i la Primitiva de Llíria), la segona per a bandes ambun màxim de 54 places (en la que es va inscriure la bandade Guadassuar), i la tercera per a les bandes amb unmàxim de 40 músics (es presentà solament la bandad’Alginet que evidentment guanyà el primer premi). Actuàcom a banda invitada sense opció a cap premi la BandaMunicipal de València.

Abans de fer la tradicional entrada a la plaça de bousinterpretant el pasdoble, les bandes desfilaven pels carrersde la ciutat per quatre itineraris diferents, eixint de la Plaçade la Verge, de la Glorieta, del Parterre o de la Plaça delMercat. La banda de Guadassuar va desfilar a continuacióde la Primitiva de Llíria, eixint des de la Plaça de la Verge,carrer Micalet, plaça de Saragossa (una placeta queexistia junt a la porta barroca de la catedral abans de quees creara l’actual plaça de la catedral enderrocant un bongrapat de cases), carrer de Sant Vicent, Plaça del Caudillo(tal com s’anomenava l’actual plaça de l’Ajuntament), carrerMarqués de Sotelo fins a la Plaça de Bous.

El certamen va ser en únic dia, el dia 20 de juliol i laBanda Municipal de Guadassuar (que és com s’anomenavaen aquells anys) va ser inscrita pel director Virgilio Beltranamb 54 músics. Donades les dificultats per a configurarles plantilles (no hem d’oblidar que només feia una anyque havia acabat la Guerra Civil com ja hem dit abans) noes va demanar cap llista dels músics participants, motiupel qual no tenim constància documental dels seus noms.

Va actuar en segon lloc de les participants de la 2asecció, obtenint un accèssit recompensat amb 1250pessetes de l’època. Desfilà amb el pasdoble Lo Cant delValencià de Pedro Sosa López i l’obra de lliure elecció vaser Rosamunda, obertura de Schubert.

Respecte al premi obtingut cal fer un aclariment.Segons l’escrit publicat per Agustin Roig en la revistanúmero 272, la nostra banda va aconseguir el primer premi,però al diploma que es conserva en el Musical no apareixcap número davant de la paraula premi.

REVISTA DE LA

societat musical

12

Consultades les actes delcertamen que es conserven al’Ajuntament de València, eixe anyno es donaren puntuacions, quedantel palmarés de la Segona Secció dela següent manera: 1r premi a laBanda de la FET i de las JONS3 deMoncada (2000 pessetes de premi),Accèssit de 1250 pessetes a lesbandes Municipal de Guadassuar iBanda Santa Cecília d’Alcàsser,Diploma d’honor amb una subvencióde 1000 pessetes a la Banda de laFET i de las JONS3 d’Ontinyent i ala Banda Sociedad Musical del’Alcúdia. El premi de 500 pessetesa la millor interpretació del pasdobleva recaure en la banda de l’Alcúdia.

Els membres del jurat foren: MartínLuis Domínguez Barberá (president deljurat, tinent d’alcalde de l’Ajuntamentde València), Leopoldo Querol Rosso(pianista i professor del Conservatoride València), Manuel Palau Boix (compositor), José MorenoGans (compositor), Enrique González Gomá (compositor iprofessor del Conservatori de València) i José Just Mas(Secretari del jurat, funcionari municipal).

Segons consta en l’Arxiu Municipal de València esveneren 2.871 entrades per a presenciar les actuacionsde les diferents bandes, oscil·lant els preus entre les 4 iles 25 pessetes.

Posteriorment, i sempre amb el mateix director, laBanda de Guadassuar va participar en 1948 i 1950 ambresultats decepcionants: desqualificació en 1948 i cinquélloc en 1950. Per eixe motiu es va prendre la decisió deno assistir a cap certamen més, acord que va prevaldrefins a 1969 en que es va participar en el Certamen delPasdoble de Dénia en quant a certàmens en general i finsa 1983 en quant al Certamen de València4. Però d’ells jaen parlarem en altra ocasió.

ALTRES PARTICIPACIONS DE VIRGILIO BELTRANRespecte a Virgilio Beltrán, cal dir que a més de les

tres ocasions en les que es presentà amb la banda deGuadassuar, encara va participar amb la banda AteneoMusical Giner de Llaurí en el Certamen de València enels anys 1952, 1953 i 1954, les tres vegades en SegonaSecció i sense obtindre cap premi. També va formar partdel jurat en l’any 1953, designat pels directors de lesbandes participants. Com era costum en l’època, entreels directors es designava un membre del jurat que jutjavaen una secció diferent a la que participava. D’eixa manera,Virgilio Beltrán, que participava en el certamen amb labanda de Llaurí en Segona Secció, va ser elegit per aformar part del jurat de la Secció Especial.

Salvador Colomer

Fonts:

Agraïsc especialment a Alfredo Ruiz, de la BandaSanta Cecília de Cullera, la cessió de la major partde la informació utilitzada per a la redacció d’estearticle del seu llibre pendent de publicació sobre elCertamen de Bandes de Música de València.

Arxiu Municipal de València.

Roig Barrios, Agustín. Virgilio Beltran Cleries, en Revistade la Societat Musical de Guadassuar núm. 8, juliol-setembre1999, pàg. 11-13.

NOTES

1. Roig Barrios, Agustín. 60 anys de la fundació de la bandaMunicipal de Guadassuar, en Revista de la Societat Musicalde Guadassuar 9, octubre-desembre 1999, pàg. 11

2. Roig Barrios, Agustín. La Banda de Música deGuadassuar en els anys 40, en Revista de la Societat Musicalde Guadassuar 27, setembre-desembre 2004, pàg. 12-15.

3. Falange Española Tradicionalista y de las Juntas deOfensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS):Partit únic en Espanya després de la Guerra Civil. En elsanys immediatament posteriors a la Guerra Civil les bandesde músics d’algunes localitats s’empararen baix el seuparaigua.

4. Roig Barrios, Agustín. La Banda de Música deGuadassuar en els anys 1950, en Revista de la SocietatMusical de Guadassuar 30, setembre-desembre 2005, pàg.17-18.

REVISTA DE LA societat musical

··· FITXER 2007···

Diumenge 11 de març / Auditori, 12 h. / Concert d’hivern La boda de Luis Alonso La Torre del oro La venta de los gatos

Avalon L’espasa i la corona

Diumenge 10 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Una nit d’albaes Mare Nostrum

Es xopà… hasta la Moma Diumenge 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist

David Esteve Banja Luka La leyenda de la Malinche

Dolores Pedro Alpina Saga Alternances bis: Mambo Bando núm. 1

Dissabte 18 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc Pirates del Carib El fantasma de l’òpera

Nerva Sinatra in concert Bésame mucho Festa de les trompetes Joaquín Alonso Sisco Come back to Sorrento bis: En er Mundo

Dissabte 6 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Recuerdo Feliz Anem

Mare Nostrum Himne de la C. Valenciana

Diumenge 2 de desembre / Auditori, 12 h. / Concert de Sta. Cecília Simfonia núm. 2 (A. Reed) Ateneo Musical

Cançons de mare Gojos a Santa Cecília Himne a Santa Cecília

Dissabte 22 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Nadal (BANDA JOVE) Luisa Martín

Gayaneh Selecció de temes nadalencs

Concert de Santa

Cecília. 2-12-07.

Foto Salvador Colomer

13

REVISTA DE LA

societat musical

14

Faristol

Miquel Asins ArbóA la lluna de València

Jose Luís CiveraNaix a València en 1966. Comença els seus estudis

musicals en el Centre Instructiu Unió Musical deBenaguasil, continuant en el Conservatori Superior deValència en l’especialitat de clarinet. Amplia els seusestudis amb Rafael Talens, Andrés Zarzo i realitza cursosde direcció de cor i direcció de banda.

Destaca la seu obra com a compositor per a cor mixt.També ha sigut component i arranjador dels grups«Percussions del Túria», «Impacte Percussió» i«Trompetes de València». Ha dirigit les bandes d’Almoradí,Sollana, Vilamarxant, Chulilla, la Vall d´Uixó i Mislata.

Ha aconseguit el 1r Premi en el Certamen Provincialde Bandes de Castelló; 2n Premi en el Certamen de laComunitat Valenciana; i 2n Premi en el de Cullera.

Actualment és Professor en el Conservatori Municipalde Meliana, director de les Bandes Centre Instructiu d’Arti Cultura de la Vall d´Uixó (Castelló) i de la Unió Musicalde Mislata (València) i director de l’orquestra d’esta última.

PankratorL’obra naix amb la intenció d’unir l’esport i l’art basant-

se en els antics jocs grecs, on no sols es competia endisciplines físiques, sinó també musicals, poètiques,teatrals, etc. Va ser composta per encàrrec per a la Galade l’Esport celebrada a Mislata en 2006. Encara que laversió original va ser composta per a grup de metalls,percussió i cor; ha sigut adaptada per a banda i tambéper a orquestra.

En els antics Jocs Olímpics una de les disciplinesmes violentes era el Pancraci (pankrator), una lluita a mortentre dos homes nus que combinava la boxa i la lluitalliure, en la qual estava quasi tot permés, excepte trencardits, traure ulls i mossegar.

Comença amb les primeres ofrenes a l’alba que feienels esportistes, on es representa Niké, deessa de lavictòria, a través d’un senzill cor. Seguix la desfilada inicialdels jocs on els esportistes eren rebuts com a vertaderssemidéus. L’ideal grec, de culte a la perfecció física, «el

més alt, el més fort, el més ràpid» és una constant enl’obra. Encara que el vertader centre és la lluita a mort,amb els colps dels contendents i els crits del públic,acabant amb la petició de clemència del vençut i la negacióper part del vencedor. La música retorna sobre el suaucant a la deessa Niké per a finalitzar en un grandiós final,simbolitzant la importància d’estos jocs per a l’ideal grec

Amb esta suite simfònica Miquel Asins Arbó, compositorde qui ja parlàrem en la revista anterior va guanyar el PremiValència de la Excel·lentíssima Diputació l’any 1979.Consta de quatre parts:

Obertura. Es basa en tres temes provinents de lestres províncies valencianes foses en uns estreta abraçada.S’inicia amb el tema de València amb reminiscències delvell fandango espanyol. El tema d’Alacant és com unacançó tendra i enamorada, el final de la qual dóna entradaal tema de Castelló, amb un ritme de dansa vivaç ientremaliats arabescos de dolçaina.

Nana. Una melodia apacible, que es repetix amb unmatis més fort. Un diminuendo absolut posa final al temps.

Dansa. Tema de dansa moderada al qual sónaplicables les paraules que Ruiz de Lihory dedicà a laxàquera vella: «Orgullosa esta dansa de tindre méscategoria que el ball, en la seua vertadera accepció, semblaque es complau en exterioritzar-ho en els seus movimentsgreus, mesurats».

Serenata a la falla de la placeta. És un poemamusical pensat com a un ballet per als ninots d’una fallaque prenen vida momentàniament. S’alternen dos temesde caràcter oposat: d’una banda, la melodia inicial, uncant apassionat d’amor i de vida, d’altra, la burlesca isecular cançó de l’estoreta, que sembla que anuncia elfinal de la falla.

Festiva. Serveix d’introducció un alegre disseny rítmic.La música es fa més calma i cadenciosa i arriba a lacançó de la mà del trompa solista. La cançó es repetixper a desembocar en el tutti ampli.

REVISTA DE LA

societat musical

15

LA REPARTICIÓ DE LA CARN

Si haguera de triar entre els actes de la festa de SantVicent Màrtir, no tindria cap dubte: la Repartició de lacarn. Cap altre representa millor el sentit obert i popularque caracteritza les festes de Guadassuar.

És cert que no sempre he tingut la mateixa opinió.Quan era menut no entenia a què venia allò de donar tantesvoltes al poble, entre un riu de gent, darrere de carros icarrosses, només per menjar quatre rosegons i arreplegarunes poques llepolies. Tota eixa parafernàlia no em deiares; al contrari, em posava molt ansiós. Després d’un anysencer esperant la fira, el que a mi realment m’importavaera pujar a quantes més rodes millor.

Eixa visió negativa de la Repartició va anar canviantamb el temps. Possiblement influït pel fet que em feramúsic. Eixa circumstància em mostrà una altra perspectivade la festa al permetre’m viure-la des de dins. I és que lamajoria dels esdeveniments importants de la meuainfantesa i de l’adolescència estan relacionats d’algunamanera amb la Banda de Música Santa Cecília deGuadassuar. He crescut com a persona intentant seguirel pas d’uns músics majors que m’ensenyaren a interpretarmolt més que una partitura. La banda ha sigut per a mi,en eixe sentit, una autèntica escola de vida.

Des dels ulls del xiquet músic, la realitat presentavauna cara diferent: la Repartició de la carn ja no era unespectacle avorrit, ara més bé m’oferia l’escenari perfecte il’ocasió idònia per poder experimentar les emocions que em

reportava la condició de ser membre de la banda. Quinasensació més estimulant desfilar pels carrers, mentre notavesla mirada de la gent! I la presumptuosa idea queimmediatament t’envaïa de creure’t un factor indispensablede la festa! Per no parlar dels moments que seguien al’actuació de la banda: les converses compartides a la vorad’una barra, amb un got en la mà i l’instrument sempre apunt per si calia animar un poc l’ambient. Hi ha algunasatisfacció millor que sentir-te capaç de transmetre alegria ifelicitat a la gent, encara que siga per un breu instant? Aixòexperimentava aleshores i això continue experimentant cadavegada que participe com a músic en la Repartició de lacarn o en altres actes semblants.

Pel que fa a l’aspecte pròpiament musical, l’acte de laRepartició tenia una importància extraordinària. Així al menysho considerava qui en aquells temps era el director de la nostrabanda, el mestre Virgilio Beltrán. Durant les setmanes prèvies al’esdeveniment, assajàvem meticulosament els pasdobles queel director havia programat. Arribat el dia, interpretàvem cadapeça musical segons l’ordre previst i amb una curiosaparticularitat: no repetíem cap pasdoble. El mestre Virgilio eramolt estricte en això i en altres coses, com per exemple en lade prohibir la beguda mentre estiguérem de servei.

Repartició de la Carn21 de gener de 2008

Foto Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

16

Un grapat de gent, seguidors de la banda, soliaacompanyar a la nostra agrupació musical en el seurecorregut pels carrers del poble. Se situaven darrere, i amés de paladejar el puro i alguns gotets de mistela oconyac, assaborien cadascun dels passadobles ambautèntica delectació. Esta colla de diletants assentia ambgestos d’aprovació quan la banda feia sonar algunpassadoble conegut o evidenciava la seua sorpresa quanes tractava d’un de nou.

Com comentava abans, la manera d’entendre esteacte ha canviat amb el pas del temps. No sols en el terrenymusical, que també (ara ha perdut un poc de la rellevànciaque tenia abans i predomina el caràcter festiu i bulliciósde l’esdeveniment), sinó també en l’àmbit social. En elseu sentit original, este acte pretenia que tots elsguadassuarencs pogueren participar de la festa, oblidant,almenys per un dia, les penalitats de la vida. Per eixa raó,els festers feien arribar carn, altres aliments i articles deprimera necessitat als més pobres.

És possible que molts opinen que accions com esta notenen vigència actualment a Guadassuar. La caritat massavisible ens resulta ridícula i fins i tot ostentosa i seguramentens du a la memòria aquella pel·lícula de Berlanga, Plácido,

en la qual es retratava la dualitat moral d’un grup d’altruistesi acabalats ciutadans que intentaven dur endavant unacampanya nadalenca de caritat amb el lema de «sope ambun pobre». Podríem considerar, també, que existeixenprocediments millors per a canalitzar les ajudes o per agarantir les necessitats bàsiques dels nostres veïns i lesnostres veïnes. En qualsevol cas, no ho acabe de vore clar.

De totes maneres, a mi m’agrada pensar que elvertader propòsit de l’acte de la Repartició de la carn és lagenerositat. No vull parèixer ingenu, ni tampoc massasolemne, però m’il·lusiona creure que tot això de repartirrotllets i mistela simbolitza realment el nostre caràctercom a poble, un poble que per damunt de tot és generósi solidari amb els seus i amb els de fora. M’agrada imaginarque eixa utopia és possible. Almenys, per un dia.

Rafa Polanco

Publicat en el programa deFestes de Sant Vicent 2008

VI CURS DE MÚSICA ANTIGAGUADASSUAR

agost-setembre 2008

PERCUSSIÓ HISTÒRICA, 20 i 21 agost:Pedro Estevan

DANSA DEL RENAIXEMENT, 20 i 21 agost:Eva Narejos

LUTHIERIA, 18, 19, 20, 21, 22 i 23 agost:Sergi Martí

MINISTRERS DEL RENAIXEMENT, 22, 23 i 24 agost:Francisco Rubio

CONSORT DE FLAUTES, 22, 23 i 24 agost:David Antich

CANT DE CAMBRA, 22, 23 i 24 agost:José Hernández-Pastor

CLAVICÉMBAL, 22, 23 i 24 agost:Ignasi Jordà

CONFERÈNCIA, 2 setembre:per determinar

MÚSICA DE CAMBRA, 1, 2, 3 i 4 setembre:Leonardo Luckert

REVISTA DE LA

societat musical

17

La revista Variaciones és unarevista de temàtica musical d’àmbitnacional. S’edita en Pamplona itracta temes d’actualitat referentsa la música clàssica, amb notícies,novetats en la publicació de CD iDVD i agenda de concerts. En elseu número corresponent al mesde novembre de 2007 va publicarestes dos pàgines dedicades aJuan B. Boïls.

REVISTA DE LA

societat musical

18

REVISTA DE LA

societat musical

19

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEExcepcionalment esta vegada dediquem la nostra pàgina de cine a una única pel·licula. El motiu és que a més detractar-se de la biografia d’un músic valencià, en ella, de diferents maneres intervenen alguns dels nostres músics.

Tracta la figura del compositor valencià Vicent Martín iSoler, contemporani de Mozart. La seua passió per lamúsica es gesta essent un xiquet en València, de la made Mossèn Pasqual. Animat per ell, als 18 anys se’n va aMadrid per viure de la música, arribant a ser un dels mésafamats músics europeus de l’època del classicisme. Laseua vida va transcórrer per ciutats com Salzburg, Viena,Nàpols i San Petesburg, arribant a eclipsar al mateixMozart, doncs arribà a tindre més èxit en les seuesestrenes. Respecte al tema, cal dir que el libretista de lestres óperes més destacades de Martín i Soler a Viena fouLorenzo di Ponte, el mateix que va escriure els de lesóperes de Mozart ‘Don Giovanni’, ‘Les noces de Fígaro’ i‘Cosi fan tutte’. Però no tot foren bons moments, donatque els seus deutes i el seu gust per les dones liprovocaren molts maldecaps. Un home tremendamentsensible, divertit i vividor, que morí exercint de professorde música en San Petesburg on està enterrat i es conservagran part de la seua obra.

La pel·lícula narra la història d’amor de Martín i Soleramb Graciela, la seua amant, amb la que mai arribà aviure, per culpa de la mare d’esta, que envejava la bellaveu de la seua filla. La seua música és un protagonistamés de l’acció, escoltant-se fragments d’algunes de lesseues òperes més importants, com ́ Una cosa rara´, ́ LaFesta del Villaggio´ o ́ L´isola del piacere´, junt a algunesnotes de ´Don Giovanni´ de Mozart y la partitura creadapel director musical de la pel·lícula, Josep Vicent.

En la producció, patrocinada per la GeneralitatValenciana, han intervingut al voltant de 2.000 figurantsvestits del segle XVIII amb un repartiment coral encapçalatper l’actor Toni Cantó (Martín i Soler). S’ha rodat en palaus,teatres, esglésies, col·legis i centres històrics de Borriana,Godella, València, Requena o Villena, a més del Palaude la Generalitat, el Teatre Principal, el Palau del Marquésde Dos Aigües o el Palau Cervelló. Així mateix, Viena oSant Petersburg també han estat escenari del rodatge on

s’ha intentat emular els teatres, els carrers, les corts i lescases on va viure el compositor valencià.

Com a anècdotes podem contar que entre els 2.000figurants de la pel·lícula podeu trovar-vos a Nicolás Bay, aGustavo i a Ramon Canet a l’orquestra d’època queapareix a una de les últimes escenes de la pel·lícula,vestits amb perruques estil Mozart i demés«complements».

A més, per a la gravació de la banda sonora els del’Orquestra Mundial intentaren localitzar a Salva Oriolatelefonant a sa casa. Fernando, el germà, els va dir queno estava ixos dies i li preguntaren si ell tocava alguninstrument. Com que estaven buscant fagots elcontractaren al temps que li demanaren per alguntrompista. Casualment, en aquell moment estava XimoFuertes «Casalla» amb ell en sa casa i d’eixa maneraentraren els dos a formar part de l’orquestra.

MARTINI, IL VALENCIANO

Títol original: Martini, il valenciano.Director: Miguel PerellóAny: 2008Nacionalitat: EspanyaIntérprets: Toni Cantó, Paula Garber, Ximo Solano,Jorge Bosch...Durada: 120 minutsMúsica: Martín i Soler, Josep Vicent

REVISTA DE LA

societat musical

20

Tocar un instrument no pareix una activitat de risc. Noobstant, el 75% dels músics patix alguna malaltiarelacionada amb la seua activitat al llarg de la seua vida.Algunes són patològiques pròpies de la seua activitat, quemolts metges no reconeixen. Altres es podrien remeiaramb una postura correcta i exercicis especials. En l’Institutde Fisiologia i Medicina de l’Art de Terrassa (IFMAT),l’hospital dels músics, porten tractats a 1.500 músics.Molts d’ells pensaven que no tornarien a tocar.

MÚSICS AMB MÚSCULS DESAFINATSRonaldinho ha d’entrenar dos hores diàries. Un músic

professional pot passar-se més de quatre assajant. Asimple vista, l’exercici físic dels segons pareix molt méslleuger. No obstant no és així. Per a aconseguir 20 o 30notes fan falta de 400 a 600 actes motors i una sèrieinquantificable de tasques en diferents àrees cerebrals.«Són com esportistes d’alt rendiment, encara que no sónconscients d’això», explica el director de l’IFMAT.

Quasi el 75% dels músics patixen problemes en elsistema músculoesquelètic en algun moment de la seuavida a conseqüència d’una excessiva activitat, de l’estréso de la utilització d’una tècnica inadequada. Perinstruments, el 87% dels percussionistes (sobretot elsbateries) desenvolupen alguna malaltia. Els seguixen elsinstrumentistes de vent metall (85,5%), els de cordafregada (85,1%) i els de canya (84,6%).

El problema és que el 90% no va al metge quanapareixen els primers símptomes, agreujant moltesvegades les conseqüències. Algunes de les malalties sónafectacions musculars o posturals que també afecten ala població general, encara que en el cas dels músics,donada la intensitat dels assajos, requerixen un tractamentespecial. Altres vegades patixen malalties que nomésafecten els instrumentistes i que, donat el desconeixementque d’elles té la medicina general, moltes vegades sónmal diagnosticades o diagnosticades tard. Moltes de lesmalalties que patixen es deuen a mals hàbits adquiritsdurant l’època d’estudiant. «Reivindiquem que en lesescoles de música hi haja més formació sobre elsproblemes que poden derivar-se de l’exercici professional.Es tracta de donar unes nocions suficients que permetenprevindre i protegir la salut dels músics», afirma Rosset.

Per a evitar estes patologies pròpies dels músics, ialtres que compartixen amb la resta de la població, coma molèsties en l’esquena, els professionals de la músicahaurien d’incorporar al seu treball certes rutines.

És tan important el mantindre una postura adequadacom fer exercicis d’escalfament, caminar, nadar o ferqualsevol esport, perquè reforça la musculatura i laresistència davant de l’esforç. «En els programes delsconservatoris no esta prou considerada la salut laborald’estos professionals, però a partir del pròxim curs estaràdisponible el «Manual de manteniment del músic», una

publicació de l’IFMAT que intenta subministrar al músicla informació essencial sobre el funcionament del seu cosen relació a l interpretació musical, tant per a millorar elrendiment com per a evitar possibles lesions.

El músic ha d’aprendre que el seu cos és una extensiódel seu instrument. Adaptar la postura a les exigènciesde l’instrument pot previndre molts problemes. És tambéimportant fer descansos freqüents i evitar entrenamentsexcessivament llargs quan té alguna prova o concert.

EL MAL DEL BATERIASona Xiquilla, una cançó de Seguridad Social que forma

part del repertori de l’orquestra on toca el bateria JoelLliró. És una cançó accelerada, en la que el bateria ha dedonar-ho tot. Joel patix perquè als seus braços se’ls estànacabant les piles i el públic demana més. «Primer vaigpensar que era un malestar que passaria. Em vandiagnosticar una tendinitis i vaig estar anant al fisio durantsis anys, però res canviava. Al revés, empitjorava».

Ell és un dels 1.500 músics que porta tractats l’IFMAT.Allí va descobrir que no tenia tendinitis. El diagnòstic vaser sobreús muscular de l’avantbraç. «No és inusual que,per falta de coneixements, se’ls diagnostique tendinitis,quan no és un problema inflamatori, sinó un malfuncionament del múscul. Els seus músculs consumixenenergia amb més rapidesa del normal, tot i que encara nosabem realment per què ocorre», explica.

Esta malaltia és molt comuna entre els músics, sobretotentre els bateries, però també afecta molts esportistes.Per això el IFMAT està investigant casos com el seu encol·laboració amb el Centre d’Alt Rendiment Esportiu deSant Cugat (Barcelona). «S’ha vist que esportistes d’altrendiment tenen problemes semblants, per exemple, elsescaladors o els motoristes de competició, que fan moltaforça amb la mà i també patixen este cansament queacaba manifestant-se amb tan sols recolzar-se al manillar»,explica Rosset. En els seus estudis realitzats han pogutveure que a causa de la pressió que reben arriba pocasang al múscul i això acaba derivant en esta fatiga crònica.

A més de fer fisioteràpia, a Joel Lliró se li ha reeducatperquè canvie la seua postura al tocar. Un aparell en elsseus polzes l’obliga a corregir un moviment que el danya.Diu que ja comença a notar milloria. Per a no patir mésproblemes, també haurà de cuidar altres moviments.«Bateria i orgue són els que més problemes presenten,ja que mouen els braços i les cames simultàniament; pertant, tenen menys estabilitat postural, i això origina méslesions en l’esquena i els braços».

Els bateries també patixen quistos en les monyiques idolors d’esquena. En general «els músics de rock id’orquestres de ball patixen més lesions que els de músicaclàssica perquè són menys regulars, no és un entrenamentcontinu i toquen en funció dels concerts que tenenprogramats, concentrats sobretot en l’estiu».

MÚSICS AMB MÚSCULS DESAFINATS (1a part)EL PAIS, 12 de maig de 2007 . MONICA L. FERRANDO

REVISTA DE LA

societat musical

21

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaVISITATIO SEPULCHRIOrfeó Sant Francesc de Borja

La Visitatio Sepulchri és un drama litúrgic atribuït a St.Francesc de Borja. Es porta a cap tots els anys, des dela seua recuperació en 1998, el Divendres Sant i el dia dePasqua a Gandia per part de l’Orfeó Sant Francesc deBorja d’eixa ciutat. La partitura fou reconstruïda pelmusicòleg José Maria Vives. Els instruments queparticipen són «moderns», però per a la gravació volieninstruments històrics i contactaren amb el Curs de MúsicaAntiga de Guadassuar. Així, acudiren diversos «alumnes»del mateix (que en realitat són músics professionals)cornetes, sacabutxos, xirimies i baixons. Entre ellstrobem alguns guadassuarencs, Javi al corneto, Ximofagot al baixó, o Juanba a una breu i simple intervencióamb la viola de roda.

Levante, 30-12-07

REVISTA DE LA

societat musical

22

la holade la societat musical

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

En la foto de la dreta podeu vore a Ivana, la filla de JaviBoïls (trompeta, fliscorn i corneto) i Maria José Vidal (oboéen excedència), i primera neta de Leopoldo Vidal (oboéen actiu), que va nàixer el passat 4 de desembre.En declaracions als nostres reporters, la nova componentde la banda infantil ha declarat: «A vore si arribe a tempsde tocar este estiu en el certamen».Enhorabona a tots.

Estamoscojos, pero sinos hacemosun nudo

seremoscojonudos.

(Juan CarlosCivera)

FENÒMEN. A quin fenomen paranormal es deurà que unmúsic (B.S.) el dia Sant Vicent porte, vestit de músic,calcetins ratllats en blau i gris, ho diga en veu alta, i altreque estiga sentat al seu costat (X.F.) els porte idèntics?

ES BUSQUEN espies amb coneixements d’holandés,hongarés i/o gallec. Indispensable coneixementsmusicals.

CONFUSIÓ. De tant anar assajar, un músic (no molts vanmolt a assajar), va demanar al bar Ala y Dolly per a lescreïlles (en lloc de All i Oli). Esperem que d’ara a juliol,siguen molts més els que es confundisquen, senyal deque estaran farts d’assajar l’obra lliure.

FRASE «pre correguda»: «algú la te que tindre llarga...»pronunciada per P.G.T. a l’assaig dels bous, encaraesperem indicis de qui és el que la té llarga... Tot indicaque es J.R.V.. Seguirem informant...

ATENCIÓ! Vols deixar de fumar? Et recomanen no entrara l’Auditori. L’olor a tabac que l’impregna últimament etfaran recaure. Ah! I fins i tot podràs vore alguna «colilla»per terra, als lavabos o moltes d’elles a diversos cendrersque trobaràs fàcilment.

ATENCIÓ! Pensaves estrenar les noves i còmodes cadiresde l’Auditori (encara empaquetades) com a músic quecontribueixes setmana a setmana, any a any a mantindrel’activitat cultural a Guadassuar amb el teu continusacrifici? NO. Ja les han estrenades.

A QUI CORRESPONGA: Per què un grupet de músicsvinguts de fora ultimament i que viuen més enllà de l’ermitade Sant Roc, complixen més en els assajos que moltsdels de casa?

ENDEVÍ amb experiència en certamens musicals ofereixels seus serveis a bandes de música. Telefonar al123456789.

REVISTA DE LA

societat musical

23

històriesdel pare vicent 10 avi

CIVERADESRecull de civerades de tema equívoc fet per Ferran Barberà,Reyes Gimeno, Ino Signes, Zaida Ginestar, Salva Colomeri Adrián Martín.- Sexillos... (¿¿??)- Me lo cobro todo por detrás...- Solo quiero las largas...- Metéis demasiada lengua...- Metédmela en el sitio...- Enseñadla, que yo la vea...- Ni corta, ni larga, ni perezosa...- Esta es más cachonda...- Cogédsela...- De un polvito a otro polvito... (?)- Mañana tenemos fiesta de esta...- Se correrá sola... (?)- Pichas ligeritas... (relacionada amb pichas de lagartija)- Comédmela... (?)- Dádmela tan duro por delante como por detrás... (?)- Ponedle un lacito y enseñadla... (?)- Empalmadla unos a otros... (?¿?¿??¿)- Calentádmela que yo la serviré sobre la mesa...- Es difícil estar más caliente que yo... (¿?¿??¿?)- Que enseñéis el pito...!- Solo hace falta moverla tres veces para que salga la

sustancia... (¿?¿???¿????¿¿¿??¿¿eh???)- La clavamos todos a la vez...

- Si el de al lado te la mete más...- Aquí que no la meta nadie...- Y ahora os la meto... (¿¿???)- Esta clavado, de donde la has sacado...- Me meto con esto...- Tú te lo tiras... (¿¿¿???)- Me gusta que esta música os caliente, pero más por

abajo que por arriba (???)- Búscasela y tócasela.

I altres de temes diversos:- Lògica musical: «un cantabile es un cantabile»,

«donde pone diminuendo no bajeis», «por abajo teneisque subir», «para que haya fuerte tiene que haberpiano, como el gordo y el flaco: para que haya gordo,tiene que haber flaco»

- Estètica musical: «se pueden hacer vomiterasbonitas» (???)

- Tema anatomia musical: «la lengua és la parte mássuave que tenemos en el cuerpo».

- Tema direcció: «cuando yo marco ajoaceite...», «tocadmientras hago una kata de karate» (encara que erade tai-txi)

- Tema futbolístic: «Tocad como el estadio de Maracaná,que es muy grande y no se oye na».

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

1983, 15 de juliol, divendres, Primera Secció. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: «Danses alacantines», deBernardo Adam Ferrero. Obra lliure: «Sicània», de Rafael Talens. Des de 1950 la nostra banda no havia participat enel Certamen de València i mai havia guanyat un primer premi. És ja la matinada del dia 16, prop de les 2, comencen adir els premis: 3r, 2n, 1r premi a la banda de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar. L’emoció esdesborda, els músics s’abracen i criden a l’arena, els seguidors, els fans, també ho fan a les grades de la plaça debous, pancartes a l’aire, els músics més majors ploren d’emoció i alguns no tan majors també. A l’arribada a Guadassuar,volteig general de campanes, la gent que ens rep amb vítols i aplaudiments, improvisat passacarrer pel poble a alteshores de la nit... Darrere queden els mesos d’esforç, d’assajos diaris, sopars, preparatius, carpetes noves i partituresapegades en cartó per a que no se les emporte el vent i amb els canvis de pàgina preparats en el millor lloc. Una cosamolt semblant va passar els anys 1987 i 1990, any este últim al que corresponen les fotos. (arxiu Societat Musical)