REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

número 18 gener-febrer-març 2002 www.musicaguadassuar 0 euros

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10CP 46610 Telèfon 962570719

SUMARIMúsics de Guadassuar, pel món ............... 2Activitats de la Societat Musical ............... 3Notícies Musicals ....................................... 5Discografia ................................................ 5Santa Cecília 2001 .................................... 6Carrers musicals: Carrer Virgílio Beltrán .......................... 8Faristol València, de Padilla ............................ 9Tirant lo Blanch ........................................ 10Recull de premsa ..................................... 12Fitxer 2001 ................................................ 13El fosquibrut desafinat .............................. 14

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Javi Boïls,Agustín RoigFOTOS: Salvador Colomer, Adelina Boïls, M. ÀngelesGimeno, Enric García, Foto Estudi CRISTINACÒMIC: Avi

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

músics de Guadassuar pel mónmúsics de Guadassuar pel mónmúsics de Guadassuar pel mónmúsics de Guadassuar pel mónmúsics de Guadassuar pel mónL’Orquestra de València a Guadassuar.Baix la direcció de José Miguel Rodilla ens oferí un memora-ble concert en la seua primera visita al nostre Auditori. En ellpoguérem gaudir de les magnífiques interpretacions delsnostres amics Luisa Domingo a l’arpa (Introducció i Allegroper a arpa i orquestra, de Ravel) i a Rubén Marqués a latrompeta (Concert per a trompeta i orquestra de corda, deJ.B. Neruda). Davant un públic entregat els dosinstrumentistes es lluïren més encara, si cap, interpretant aduo, i fora de programa, l’obra Misty del compositor .En la segona part i ja amb l’Orquestra al complet ens oferirenla Simfinia n. 8 en sol major de Dvorák i com a bis ensoferiren la Dansa hongaresa n, 5 de Brahms. Entre elsintèrprets també es trobaven Luis Osca, violinista de la nostraorquestra, i Esther Vidal, filla de l’anterior director de la nostrabanda i component de la mateixa durant molts anys. Esperemque no tarde en repetir-se l’experiència de veure de noul’Orquestra de València al nostre poble.

El passat 12 de novembre elvioloncelista de la nostra Societat Musical GustavoCanet va aconseguir el premi final de carrera al conservatorion ha estudiat els últims anys de la mateixa (que constade 10), a Còrdova.

Tomás Colomina també està a Mallorcaimpartint classes de música. En l’anterior revista, per unoblit involuntari no ens férem ressò de que el clarinetistade la nostra Societat també ha navegat cap a les illes pera exercir la seua vocació musical. Amb ell ja son mitjadotzena els músics que tenim allí.

A la catedral d’Oriola es va portar a capel passat 2 de novembre un concert amb composicionsdel disc de Ginés Pérez que es feia referència a la revistanúm 17. En eixe concert participaren Xavi Boïls al cornettoi Ximo Osca (Ximo fagot) amb el baixó, que aprofità per apassar uns dies pel poble.

Al Taller d’Òpera que s’ha organitzat alPalau de València en desembre i gener han format part del’orquestra diversos músics de la nostra Societat Musical,Paula i Luis al violí, Paco al trombó, Rubén a la trompeta iLuis a la percussió. Com a anècdota, un assaig que haguerende començar tard “perquè no havien arribat els deGuadassuar” a causa del trànsit; un grup “nombrós” dins lano massa ampla orquestra. Interpretaren La somnàmbulade Bellini en el 2n centenari del seu naixement.

Diversos membres de l’Orquestra deCambra de la nostra Societat Musical han format partde La Dispersione, una agrupació de nova creació que in-tenta apropar-se a la interpretació de la música antiga ambprocediments, criteris... de l’època corresponent (tinguerenque posar cordes de budell, baixar, l’afinació, etc.).L’actuació fou a Meliana el passat 28 d’octubre.

Un cas verídic (i quin cas!!) que ens han contatés que Paco Gimeno fill, amb el seu trombó, ha estat tocantla segon quinzena de gener a la Banda Municipal de Madrid.La primera cosa que va fer Paquito només arribar al primerassaig fou anar a saludar a Jesús Osca, músic de la nostrasocietat que te la plaça a eixa agrupació des de fa anys. Isucceí que Xuso no el va reconéixer. Despiste o falta devindre més pel poble? Salutacions Xuso i família.

525 exemplars

REVISTA DE LA

societat musical

3

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

NOVEMBRE-DESEMBRE 2001

• CONCERT DE LA BANDAAL PALAU. Diumenge 4 denovembre, Palau de la Mú-sica de València, 11.30 h.

Per quarta vegada la Banda actuava al Palauamb un programa de molta dificultat. L’ocasióho requeria. El concert formava part del tercercicle de concerts de Radio Nacional de Espa-ña. Pròximament serà emés íntegrament perRNE Radio Clásica (Ràdio 2), i alguna de lesobres interpretades formarà part del tercer CDque el segell RTVE Música ve editant sobreles bandes de música valencianes. (foto enportada)

• CONCERT DE LA BANDA JOVE.Dissabte 10 de novembre,Auditori 19.30 h.

Un programa format només per passos dobles, cosa ques’havia parlat moltes voltes de fer i que mai s’havia portat acap. Debutaren com a directors Paco Gimeno (fill) i Salva-dor Oriola (fill). Molt de públic com és habitual en elsconcerts de la Banda Jove. A destacar el final del concertamb un pas doble dirigit a sis mans.

• CONCERT DE L’ORQUESTRA.Dijous 22 de novembre, Auditori20 h.

Dins un dia molt indicat (el dia Santa Cecília), l’Orquestrainterpretà un programa de música del segle XX (sense capobra barroca, que ja és estrany). Es pogué escoltar alpoble el difícil concert per a timbals de Thärichen (Luistriomfà), encara que per a no massa públic. Torna a sernotícia un solo de paper de caramel. Fou al concert del’orquestra el passat 22 de novembre, i la solista esperà

estratègicament a la cadència delstimbals. (foto en portada)

• CONCERT DEPERCUSSIÓ. CICLE DECAMBRA, XXVICONCERT. Dissabte 1de desembre, Auditori19.30 h.

Els percussionistes de la SocietatMusical, 11 en total, baix el nom de“Totstrop percussió” i molts assajos,

REVISTA DE LA

societat musical

4

oferiren un dels concerts amb més èxit dels últims temps.Era un muntatge d’aquells que es feren fa uns anys: joc dellums, efectes, sorolls... El públic ja està esperant-ne unaltre al aire lliure per a l’estiu.

• CONCERT DE LA BANDAHOMENATGE AL SOCI. Dissabte15 de desembre, Auditori 19.30 h.

Enguany, encara que no era sarsuela, el concert dedicatals socis tenia altres alicients: escoltar a Paco Gimeno unconcert de trombó (premis final de carrera de bombardí1999 i de trombó 2000), l’estrena d’una marxa moracomposta per Salvador Oriola (el pare, el metge), o cele-brar els 25 anys de la mort de Britten (el 4 de desembre).Ara, el que més èxit va tindre fou escoltar cantar a unmuntó de xiquets de l’Escola de Música una selecció decançons i de nadales.

• FELICITACIÓ NADALENCA.Dimarts 25 de desembre, PlaçaMajor 13 h.

Enguany en la felicitació de la banda deldia Nadal a la plaça Major es va poderescoltar un pas doble “clàssic”, Caminode rosas, una selecció de nadalestradicionals, i la Marxa Radetzki. Per aaltres anys, almenys si fa el mateix fredque enguany, els músics sol·liciten to-car uns metres més avant, al sol, onestava tot el públic. Espectadorsd’excepció foren Ximo Osca, fagot a dela nostra societat i habitualment en Gra-nada, i els seus tres fills, molt atents ala música.

• CONCERT DE CAMBRA. Dimecres26 de desembre, Catòlic 20 h.

Ja quasi tan tradicional com el concert d’any nou a Viena,el concert de Nadal del Catòlic comptà enguany amb gui-tarra i flauta, clarinets, percussió, altres clarinets i metall.Un dubte es quedà en l’aire: estava preparada la interrupciódel grup de metalls? La resposta està en el vent, com diriaaquell...

REVISTA DE LA

societat musical

5

notícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicals

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaIOCUNDUMMúsica Militar del Gran Ducat deLuxemburgDirector: Major André ReichlingBronsheim Muziekuitgeverij, Brunssum, 1999

Al igual que el disc que la nostra banda va a gravar per aservir com a catàleg de les últimes publicacions d’unaeditorial valenciana de música, l’editorial que publica enHolanda les obres del nostre director Francesc Zacarésha editat diversos discs. En el que presentem en trobemdos obres molt conegudes per nosaltres: el pasdoble “Enel albero” (Juan Reus entre nosaltres) i l’obra que donatítol al disc “Iocundum”. L’acompanyen tres obres més:“Composition VIII”, de Leon Vliex i “Symphonieta for band”i “Prae monitio” de Marco Plitz.

GRAVACIONSLa Banda ha sigut requerida per a gra-var un nou CD. Es tracta d’un disc per a l’editorialde música “Piles”, amb el qual presenta les novetatseditorials d’enguany. La gravació es portarà a cappròximament, abans de l’estiu. El disc estarà present a laFira de Frankfurt on l’editorial presentarà totes les seuesnovetats. (Després de tants anys, la Banda anirà aAlemanya encara que siga en CD).

El programa de Ràdio 9 “Matí debandes” ens va dedicar una hora en la seua edició delpassat diumenge 27 de gener. En ella entrevistaren al di-rector i al president i ens oferiren el pasdoble “SocietatUnió Musical” de Francesc Zacarés, en una gravació delfestival de Xàtiva d’agost de 1999 i Abstraccions Eufòniques,del disc del Musicat d’Algemesí.

Alguns membres de l’Orquestra deCambra (Perfecto al cap) han dedicat algunes horesdels últims mesos a passar a CD tots els concerts del’Orquestra que han localitzat gravats (17 en total). Algunsd’ells són de baixa qualitat en estar gravats en cassette faprou anys. Són tot actuacions en directe amb totes les

deficiències que això comporta però no deixen de sercurioses. Altres, per exemple les actuacions al Palau dela Música, són de molt millor qualitat. Concretament lesgravacions pertànyen als concerts dels dies: 4-1-89 + 28-12-90, 23-12-91, 4-1-94, 6-7-95, 9-12-95, 28-12-95, 19-10-96, 27-4-97, 29-11-98, 31-1-99 + 28-3-99, 25-3-00, 12-7-00, 6-12-00, 24-12-00 i 8-4-01 (Podeu trobar les obres ques’interpretaren a la revista extra dels 10 anys o a altresrevistes). Qui tinga interés per copiar-se’n algun que espose en contacte amb algun membre de l’Orquestra, jaque hi haurà una còpia disponible (per a tornar-la després)al Musical.

S’ha confeccionat un CD Rom amb mésde 500 fotos del viatge a Itàlia del passat estiu. Hiha possibilitat de fer-se còpies per a vore-ho a l’ordinador iguardar-ho després com a record.

ALTRES ACTUACIONSMUSICALS A GUADASSUARCoral Mestre Llorenç Ruiz: Concert de Nadal,23 de desembre, 13 hores, Esglèsia Parroquial

Rondalla Vicente Perales: Concert de Nadal2001. 23 de desembre, 19 hores, Auditori Municipal.

REVISTA DE LA

societat musical

6

SANTA CECÍLIA 2001Com tots els anys, la celebració de la patrona de la

música consta, a més dels concerts corresponents, jacomentats en altres pàgines de la revista, d’altre tipusd’activitats prou més lúdiques.

Començàvem ja el pont de principi de novembre amb elconcert al Palau de la Musica de València i totes lesactivitats pre i post concert. Teníem una assignaturapendent. Després de la “tortura” mentre fèiem este estiu elconcert a Corciano amb el continu olor a xulles torrades,el divendres 2 de novembre, entre l’assaig de la vesprada ide la nit, els músics de la banda soparen xulles torrades.No en va quedar ni una.

El diumenge 4 de novembre, després del concert hihagué una tranquil·la paella per als músics al carrer JoanXXIII. Una paella “semi-gegant” de Galbis per a reposarforces i recompensar als músics el gran esforç en lapreparació del concert. Havia sigut un cap de setmana-pont amb molts assajos, inclòs primer divendres vespradai nit (amb un soparet curt enmig).

Per segon any consecutiu, el 21 de novembre celebràremla vespra de santa Cecília amb un sopar alternatiu a l’oficialal Catòlic: 27 assistents (6 xiques, un 50% més que l’anypassat). En acabar de sopar, enguany s’optà per la modalitatde processó (en lloc de passacarrer) amb ciris encesosfins el carrer de la Societat Musical on es cantà l’himne iels gojos.

El divendres 23, en acabar l’assaig de la banda, es vaprojectar amb gran èxit de públic el muntatge de les fotosdel viatge a Itàlia de l’estiu passat (“currada” de Colo). Esva entregar també el número especial de la revista referidaexclusivament a Itàlia (per això no es va repartir als socis).En la projecció hi havia qui eixia molt (Reyes, GemmaPérez, Mª José Vidal...) i en canvi a altres no els se vavore per quasi cap racó (per exemple Paco el president,Perfecto, Judith... ni tampoc a Andrés). A destacarl’originalitat de les fotos de Julio, a més de la de Quiqueamb les ensaimades o la de Ximo al llit. Frases cèlebresdurant la projecció: “des d’on passa Colo les diapositives?”(autor: Oriola; la projecció era per ordinador), o “taxi xan?”(també Oriola, quan a la projecció posava “taxan taxan!!”);“Justament és la número 69” (Boils, que es fixa en tot).

El dissabte 24, celebràrem oficialment el dia de SantaCecília amb passacarrer, processó i missa en honor a lapatrona. Cal destacar el debut d’Ino dirigint l’himne i gojos

Pàgina 6: Paella de Galbis després del concert al Palau (4 denovembre). Celebració alternativa de la vespra de SantaCecília (21 de novembre), a punt d’eixir la processó del Musicali cantant al carrer de la música.

Pàgina 7: Sopar de Santa Cecília (24 de novembre), animaciódels xics, animació de les xiques (les muses romanes) ikaraoke tots junts. Assistents a la paella de la banda jove (4de gener)

REVISTA DE LA

societat musical

7

de manera “legal” després la missa davant la impossibilitatde fer-ho el tio Domingo, com venia sent tradicional des defa molts anys. Aquest debut d’Ino dirigint l’himne i gojosha sigut fruit de tanta pràctica i insistència en sopars,despedides..., una premonició en eixir de portada a l’anteriorrevista?.

Després sopar “de cova” amb karaoke fins a avançadeshores i final de festa a casa Paco, llar oficial de lescelebracions musicals guadassuarenques.

Al sopar va assistir Irene, violinista de València icomplidora número 1 a assajos, i també ara a combois;creguem que sí que li va agradar prou això del sopar. Granincògnita: molts preguntaven qui era eixa xica nova que veals assajos de la banda a tocar el clarinet i també al soparde Sta. Cecília i... Continuant amb el sopar, no es tardaràmolt en declarar-lo “espectacle d’interés turístic”; enguanyhi hagué molt de “diàleg” entre els diferents fondos, elsclàssics, els nous, els espontanis, etc (“fondo petardo”,“fondo piú mosso”, “fondo cocoliso” (o algo així)...). I lapart més destacable de la nit fou l’aparició, amb la sala aobscures, d’una colla de muses romanes vestides de blanc(les portarem d’Itàlia en els maleters de l’autobús), al mateixtemps que un efusiu i emocionat narrador, des de dalt laxemeneia, quasi rebentava el sistema de megafonia iposava la pell de gallina a tots els presents.

Per als que esperen saber quin era el licor d’enguany,Colo ens ha informat que es tractava d’un aiguardent d’orujode Albariño (Galícia), collita del 95. Per primera vegada noes va acabar.

També tinguérem el ja tradicional sopar “Homenatgeals socis” a la Sala Rex el dia 15 de desembre on esrepetiren els habituals tornejos entre fondos i el ja habitual“volem güisqui”, que no sabem que significa perquè no soltindre resposta satisfactòria. Això si, com sempre hi haviaball, on alguns i algunes pogueren demostrar les seuesdots com a ballarins.

Per últim, felicitar Paco el presi, Leo i Colo, que nose’n perden ni una: ni el sopar del dia 21 de novembre(això és ser músic amb totes les conseqüències).

Ah, se’ns oblidava! El passat 4 de gener tingué lloc el”I Torneig de Futbet de la Banda Jove”. Aquesta sorprenentcompetició en la que participaren deu equips sorgits nomésde la Banda Jove. Cal ressaltar que els equips eren mixtes(xics i xiques) i que el torneig comptà amb una organitzacióperfecta (àrbitre, marcadors...) i moltissima emoció. L’equipguanyador fou “Matagols” en una emocionantíssima finalque esva resoldre a penaltis. Després, clar, tots junts depaella, com no podia ser menys a casa Paco.

JBB

REVISTA DE LA

societat musical

8

El carrer del Músic Virgilio Beltran enlaça, en línearecta, amb el carrer Nou, i s’estén des del carrer del MestreCuevas fins al carrer del Venerable. Les primeres caseses construïren en la dècada dels anys 1920 i en eltranscurs del temps ha tingut distintes denominacions,com s’exposa tot seguit:

Calle del Padre Montalban.El 5 de juny de 1920, l’Ajuntament acordà retolar amb

el títol de Calle del Padre Montalban la via públicaprojectada a l’esquena del carrer Major.

Per donar obertura a aquest carrer, calgué demolir,segons acord municipal del 18 d’agost de 1926, la casanúm. 10 del carrer del Mestre Cuevas, frontal al carrer Noui que tamponava la nova via. En la façana d’aquesta casahi havia un retaule dedicat a la Mare de Déu DelsDesemparats, Sant Josep i Sant Roc, on es celebravauna festa anual a Nª Sª dels Desemparats, a la que seguiendanses i vaquetes, organitzat per la Concòrdia de Veïnsdels carrers Nou i Mestres Cuevas. Després de la demolicióquedà en el cantó de la dreta la fàbrica de gasoses i sifons“La Paloma“ de Francisco Peris Dolz.

Fra Vicent Montalban de Guadassuar. (1554-1626)Fou un religiós jeroni. nascut a Guadassuar. L’historiadorGaspar Escolano (segle XVII) l’enalteix com “hombre deeminente cultura y prendas, dexando renombre de san-to“. Va ser prior dels monestirs de la Murta d’Alzira i SantMiquel dels Reis de València, on emprengué importantsobres de reforma i ampliació, com la construcció de lacapella dels Reis, la porxada principal, l’esplèndida esca-la principal, i el claustre, també principal..

Elegit dues vegades general de l’orde, en un temps degran influència i esplendor dels frares jeronis A L’Escorialhi ha documentació firmada pel Pare Montalban. Morí l’any1626 en el convent de Sant Bartomeu de Lupiana.(Guadalajara). En la sagristia de l’església de Guadassuares guardava el seu retrat

Calle de García HernándezL’11 de juny de 1931, poc després de la proclamació

de la II República, l’Ajuntament acordà canviar noms deplaces i vies públiques i el carrer del Pare Montalbans’intitulà Calle de Garcia Hernández. Es descobrí el nourètol el 14 d’abril de 1932, primer aniversari de laproclamació de la República.

Àngel Garcia Hernández junt a Fermín i Galán,capitans de l’exercit espanyol, van estar compromesosen l’alçament de Jaca contra la Monarquia, el 12 dedesembre de 1930, sublevant el Regiment de Galícia i elBatalló de la Victòria. Jutjats sumariamente van sercondemnats a l’última pena.

Calle de Calvo Sotelo.En la sessió municipal de 3 de juny de 1939 el títol de Calle

de Garcia Hernández es canvià pel de Calle de Calvo Sotelo.José Calvo Sotelo (1803-1936) va ser polític i jurista,

ministre d’Hisenda de la Dictadura de Primo de Rivera icap del partit monàrquic Renovació Espanyola durant laRepública. El seu assassinat, al juliol de 1936, fou preludide la guerra civil.

Carrer del Músic Virgilio Beltran.Títol vigent.en l’actualitat. La Corporació Municipal, en

sessió de 28 de setembre de 1991, presidida per l’alcaldeEn Vicent Roig Llobell, acordà, per unanimitat, dedicar lavia pública on havia residit el mestre Beltran amb el títol deCarrer del Músic Virgilio Beltran.

El 9 d’octubre següent, amb motiu de la celebració deldia de la Comunitat Valenciana, es procedí al descobrimentde la làpida, acte a què assistí la Societat Unió MusicalSanta Cecília, la qual interpretà el pasdobleGuadasuarense, compost pel mestre Beltran.

A Don Virgilio(1904-1983) se li deu molt del que ésactualment la Societat Musical (fou director de la Bandadurant 38 anys, de 1939 a 1977, quan la situació era moltdiferent a l’actual i passejà ben passejat el nom del nostrepoble (per exemple, estrenà com a trompetista El amor bru-jo dirigida per l’autor Manuel de Falla), i a més, ens deixà unlegat d’obres que diuen molt per als habitants de Guadassuar.

Només cal recordar Guadasuarense (en l’actualitat himneoficial del nostre poble), l’Himne i Gojos a Sta. Cecília, St.Vicent Màrtir, Nuestra bandera... o la commovedora marxafúnebre Pasión. Va deixar escrit al testament que totesaquestes composicions només foren interpretades per laBanda de Guadassuar. Tots recordareu el disc que gravà lanostra banda i en el que podeu llegir la seua biografia i, amés dels articles que li dedicàrem en sengles revistes.

Agustín Roig Barrios

CARRERSMUSICALS

CARRER DEL MÚSIC VIRGILI0 BELTRAN.

REVISTA DE LA

societat musical

9

FaristolValència, de PadillaJosé Padilla (Almeria, 1889 - Madrid, 1960) començà

els seus estudis musicals a la seua ciutat natal de la màdel director de la Banda Municipal. Amb catorze anys java dirigir la seua primera composició. Continuà a Madridels seus estudis on coneix a compositors com TomásBretón, Jerónimo Jiménez i Amadeo Vives i composa laseua primera sarsuela.

Resideix també a Barcelona on esrelaciona amb Picasso. Als 23 anyses treballa com a director a BuenosAires. De nou a Barcelona composa“La Violetera”, inclosa més tard en lapel·lícula de Charles Chaplin “Llums ala ciutat”, la seua primera pel·lículasonora, i “El Relicario”, interpretada porSara Montiel. En Paris es relacionaamb Carlos Gardel y Maurice Chevalier.Les seues obres s’interpretaven al Ca-sino, el Folies Bergere y el MoulinRouge. La seua obra està present entrenta-cinc pel·lícules i tracta génerescom el religiós, la revista, la sarsuelao l’opereta.

El curiós naixement de “València.”La veritat és que este home, que va llançar cents i

centenars de cançons, va compondre cuplés, música pera desenes d’òperes, altres peces teatrals i pel·lícules, haaconseguit la major popularitat amb la seua marxa dedi-cada a València, que amb ritme de pasdoble tanca elsballs de qualsevol vetllada i que ha fet que en nombrosospaïsos taral·legen eixos compassos quan senten el nomde la nostra terra, convertint-se d’eixa manera en una deles cançons espanyoles més universals.

Però recordarem com va nàixer esta música i esta lletra,doncs es va tractar d’una rara curiositat. Corria l’any 1924,i el mestre José Padilla alternava la seua vida professionalentre Barcelona i París, amb freqüents incursions a Ma-drid, on tenia als seus pares. Va estrenar en Barcelonauna sarsuela titulada “La bien amada”, amb lletra de JoséAndrés de Prada; però no va tindre èxit, i a penes si vasuperar les quaranta representacions. Passats uns mesos,un escriptor que havia sigut espòs de la famosa Raquel

Meller, que havia divulgat la música de Padilla, representavauna cupletista, Mercedes Seràs, que anava a presentar-se en l’Olympia de París estrenant en el seu debut untrage de valenciana, per la qual cosa volia una peça al·lusivaa la terra del vestit. Padilla va acceptar l’encàrrec, i, comhi havia en el començament de l’obra estrenada en el teatrebarceloní un cor de mariners que podia aplicar-se, vademanar al seu company José Andrés de Prada que “a

monstruo”, que així s’anomenen elsversos fets a peu obligat d’una músi-ca ja existent, escriguera una lletraapropiada. I l’autor de la lletra va re-dactar allò que ja quedaria per asempre, i que comença: “Valencia, esla tierra de las flores, de la luz y delamor...”

L’èxit de la Serós en l’Olympia deParís va ser enorme. però més enca-ra quan la mundialment famosaMistinguette la va presentar en elMoulin Rouge. Encara que paregaestrany, el triomf va acréixer encaramés el renom de Padilla, que ja erafigura per haver interpretat els seuscompassos gents com Maurice

Chevalier, Marcos Redondo, Celia Gámez, JosephineBaker i tantes i tantes estrelles mundials del passat segle.

El curiós és que la cèlebre marxa, o pasdoble, ha tingutja sis lletres en la seua llarga història: la primera, de lasarsuela estrenada a Barcelona; la segona, la dedicada aValència en castellà, que és la més coneguda; dos enfrancés “Valencia, je suis fille étrange, je viens du pays del’oranger...” i “Valencia, terre exquise, où la brise effeuilleles fleurs d’oranger...”; una quinta en anglés, que va difondreConcha Piquer a Amèrica del Nord; i la sexta, en valencià,que va compondre allà per 1955 el poeta de Russafa GermàRoig, que es va estrenar quan a José Padilla se li vanconcedir tots els honors en la ciutat que tant cantà, perquèse li va concedir el “bunyol d’or”, se’l va anomenar fill adoptiui es va retolar un carrer amb el seu nom en el barri deRussafa de València.

Extret de: Rafael Brines, LEVANTE, 5-11-2001www.ideal.es/almerienses/jose_padilla.html

www.geocities.com/zarzuela_2000/padilla1.htm

REVISTA DE LA

societat musical

10

autor del Tirant lo Blanch, JoanotMartorell, naix el 1405-1410 a laCiutat de València, la ciutat més po-blada de la península ibèrica al segleXV. Al 1433 ja era cavaller. L’any 1435per la mort del seu pare passa a serel cap de família i a ocupar-se dels

seus germans. Els Martorell pertanyien a la mitjana noblesavalenciana, molt afeccionada a les bregues i a lesbandositats personals al llarg del s. XV, afecció que jadevia configurar el caràcter de Joanot Martorell des de laseva joventut, ja que molts membres de la seua famílias’havien vist embolicats en més d’una baralla cavalleresca.Així, per exemple, va tenir un conflicte amb Ausiàs March,a propòsit del dot que havia aportat al matrimoni la primeraesposa del poeta, Isabel Martorell, germana de Joanot.

Al llarg de la seua vida va tindre nombrosos litigis,desafiaments i reptes, desafiant-lo a mort molts cavallers.De fet, però, cap d’aquests afers cavallerescos no es vaconcretar en una batalla real sinó que tots es van solucionarmitjançant altres fórmules. De tots aquests duels amb altrescavallers ens deixà una interessant col·lecció de «lletres debatalla», cartes on s’exposaven els motius del desafiamenti s’especificaven les seves condicions. Aquestes cartesdesprés les va incorporar a la seva novel·la Tirant lo Blanc.

Va residir a Londres, Portugal í Nàpols. El 2 de generde 1460 va començar a escriure el Tirant. Va morir entre elmarç i l’abril de 1465, solter i sense descendència.

Durant molt de temps es va creure que Martorell haviamort abans de completar l’obra i que aquesta havia estatacabada per Martí Joan de Galba, del qual sabem que eravalencià i que va morir el 1490, tot just uns mesos abansque el Tirant s’acabara d’imprimir. Actualment, segonsMartí de Riquer i Lola Badia es creu que Martorell no vamorir abans d’acabar el seu llibre i que la intervenció deMartí de Galba va consistir només en dur el manuscrit a laimpremta i, en tot cas, a fer-hi alguna xicoteta rectificació.Per tant, Martorell és l’únic autor del Tirant lo Blanc.

-TIRANT I L’ERMITÀ-CAPÍTOL XXXVI

Com desagraduen los cavallers

Responen los reis d’armes: “No és pas veritat, que ans ésaquell mal cavaller vilà qui ha poc estimat l’orde de cavalleria.”Dien los capellans: “Posem-li nom!” Dien los trompetes: “¿Comhaurà nom?” Respon lo Rei: “Sia ab gran vituperi llançat ebandejat de tots nostres regnes e terres lo mal cavaller qui havolgut desestimar l’alt orde de cavalleria.”

-LES FESTES D’ANGLATERRA-CAPÍTOL XLII

Com lo Rei isqué de la ciutat ab gran professó, ab tots losestats e ab tot lo clero.

Aprés d’elles venien totes les dones de la terça regla, no menysvestides de drap de seda burella que les monges, e cascunaportava en la mà un estadal1 , cantant totes lo Magnificat. (...).“Aprés venien totes les dones públiques e les qui vivienenamorades, e ab tots los rufians qui anaven ab elles, e cascunaportava en lo cap una garlanda de flors o de murta perquè fossenconegudes; e si n’hi havia neguna casada que se’n fos anadadel marit havia portar en la mà una petita bandera. E anavenballant ab tamborinos.

CAPÍTOL XLIVDe les festes que foren fetes lo dia de les bodes des rei

d’Anglaterra.

En la forma que dit he a la senyoria vostra, anam tots per ordefins a una milla prop de la ciutat. E com fon en mig d’una granpraderia, trobam moltes tendes parades, e molts ministres ealtres iverses maneres d’esturments que contínuamentsonaven.

CAPÍTOL XLVLos capítols de les armes que es podien fer en aquelles

festes.

Primerament lo diumenge, qui és dia de benedicció, fossen fetesdanses tot aquell dia per tots los estats, així per los órdens comper los menestrals; e qualsevulla orde que gràcia a parer delsjutges, que guanyassen vint marcs d’argent e tot lo que costaven

i la música(part II)

`

REVISTA DE LA

societat musical

11

los entramesos; e tot aquell dia no s’hi tenis de fer sinó danseso momos2 , o entramesos o coses semblants que fossend’alegria.

CAPÍTOL LIID’això mateix.

E dites vespres, lo Rei ab tots los estats de continent ab moltsministres anam on estaven los vint-e-sis cavallers elets per ferles armes, que distaven de l’alleujament de l’estat del Rei un tirde ballesta. (...).“Aprés la col·lació feta, lo Rei isqué en la praderia e aquícomençaren de dansar. (...).e portava-les escrites en un paper vermell, e venir acompanyatab tots los del seu estat e no hi anava negú dels altres estats, evenia en mig de dues donzelles d’honor o dones, segons savoluntat era, acompanyat de molts ministres que li anavendavant;

CAPÍTOL LIVDe la suplicació que la Reina féu al déu d’Amor.

...Lo cel era tot cobert de draps de brocat blau, e alt, sobre losdraps de ras, havia entorn naies3 on se mostraven àngels totsvestits de blanc, ab ses diademes d’or al cap, sonant diversesmaneres d’estruments, e altres cantant per art de singularmúsica, que los oints estaven quasi alienats d’oir semblantmelodia.

CAPÍTOL LVLa resposta que lo déu d’Amor féu a la Reina.

“Aquell dia, senyor, tot fon de festes, e o dia següent, que eradivendres, de matí, aprés la missa e l’ofici, anam a la ribera abmoltes barques, totes cobertes de drap de seda, e de brocat, ede draps de ras, cascun estat ab sa divisa; e anam per lo riusolaçant e peixcant e prenent plaer ab moltes trompetes,clarons4 e tamborinos.

CAPÍTOL LVIILa resposta que lo Rei féu al Conestable

Tot això se pot ben fer – dix l’ermità -, mas per ço com en aquestregne és en pràtica que, com se fan imperials armes, si escompleixen de fer aquelles armes e festes, per los reis d’armes,herauts e porsavants ab trompetes e ministres publiquen-lo permillor dels vencedors;

CAPÍTOL LVIIICom Diafebus llegí a l’ermità la carta que lo rei

d’Anglaterra havia feta a Tirant, donant-lo per millorcavaller de tots.

Volem que sia per tots los quatre cantons de les llices publicatper lo millor dels cavallers, per los reis d’armes, herauts eporsavants ab trompetes e ministres, ab consentiment meu edels jutges del camp, representant la mia persona. Encara manamsia pujat sobre un gran cavall tot blanc, e tots los qui seran ací,hòmens com dones, vagen ab mi tots a peu, e sia feta processógeneral e Tirant vaja dins lo pali fins a l’església del glorióscavaller monsenyor Sant Jordi, e allí sia dita missa cantadasolemne sermó de les cavalleries de Tirant lo Blanc que ha fetes....e Tirant vaja dins lo pali fins a l’església del gloriós cavaller

monsenyor Sant Jordi, e allí sia dita missa cantada ab solemnesermó de les cavalleries de Tirant lo Blanc que ha fetes.

CAPÍTOL LIXLo jurament que lo rei d’Anglaterra feia fer als

gentilshòmens aprés que eren examinats, ans que els donàsl’ordre de cavalleria.

“Com les gents foren assossegades e los papallons trets foradel camp, les trompetes sonaren e los herauts digueren ab altaveu no fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir ne fer-sesenyal negú sots pena de la vida.”

CAPÍTOL LXLes paraules que Tirant dix al cavaller que es combatia, com

lo tingué vençut.

Senyor, aquesta bella Agnés portava aquell dia en los pits unmolt gentil fermall. E en presència del Rei e de la Reina e de totslos cavallers, fetes les danses, Tirant s’acostà a la gentil dama,e donant del genoll en la dura terra féu principi a un tal parlar:

CAPÍTOL LXXIb

De les paraules que contenia l’albarà del quart cavaller.

“Com los escuts foren acabats de pintar, Tirant ajustà totes lesdonzelles e les més galanes e de major dignitat, e donà a cascunaun escut. E ajustà l’estat des cavallers, e ab moltes trompetes eministres passam davant l’estat des Rei. Com lo Rei veu losquatre escuts demanà de qui eren; dix un heraut: (...)E ab tot aquell triümfo anam fins a les tendes dels cavallers.“Com ells sentiren les trompetes e venir tanta gent, estiguerenmolt admirats com tan prest havien trobat lo que cercaven, carno era passat sinó un dia natural del dia que eren arribats. (...).La Bella sens par tenia los cabells molt rossos e molt llargs:donà-li una pinta tota d’or l’altre cavaller, e no de menys estimaque les altres joies. E als reis d’armes, herauts e porsavants, etrompetes e ministres, mil nobles a cascú. (...).“Com Tirant aplegà, trobà un cavaller al cap de la tela, e rebutTirant per los fels, tancaren la porta de la lliça5 , e posaren-lo al’altre cap de la tela. Com la trompeta sonà, los cavallers ferirenlos cavalls dels esperons e feren moltes carreres e de molt bellsencontres.

Javi Boïls

1 Estadal m. Candela prima i molt llarga que se sol tenir enrotllada ambalgunes voltes perquè ocupe poc de lloc.2 Mom m. FOLK. 1. Ball o farsa dansada que sol executar una comparsa,moixiganga, etc., en una festa o celebració. 2. Nom que rep cadascun delsset dansadors que simbolitzen els set pecats capitals i volten la moma enla processó del Corpus a València.3 Naia f. CONSTR. 1. Passadís porticat. 2. Replà llarg que va des del’escaló més alt d’una escala fins al portal.4 Clarí m. MÚS. 1. Instrument de vent, de metall, de perforació cònica,sense claus ni pistons i de tub curt i caragolat una vegada o dues. 2.Trompeta medieval de fusta, aguda, recta o lleugerament corbada, ambset forats. 3. La persona, especialment el soldat, que toca el clarí.5 Lliça f. 1. a. Camp cols on es feien les justes i els tornejos.

REVISTA DE LA

societat musical

12

recull de premsarecull de premsarecull de premsarecull de premsarecull de premsaMÚSICA I POBLE, N. 109, NOVEMBRE-DESEMBRE 2001

REVISTA DE LA societat musical

concerts de la banda de música

Diumenge 1 d’abril / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera 1941 Luisa Fernanda Respighiana

Reminiscencia gitana Mutanza

Dissabte 26 de maig / Auditori, 19.30 h. Adagio (Rodrigo) Concert per a piano (Grieg)

Josefina Romero Danses alacantines Valhalla

Diumenge 17 de juny / Plaça, 20.45 h. / Concert de Corpus Como las propias rosas La patria chica

Danses alacantines Es xopà hasta la Moma

Diumenge 5 d’agost / Plaça, 23.30 h. / Concert del Crist S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar El barberillo de Lavapiés Via della Terra

Respighiana Aida

Dijous 9 d’agost / Piazza Coragino (Corciano, Itàlia), 21.30 h. / Agosto Corcianese Comic ouverture Reminiscencia gitana Via della Terra

Respighiana Aida S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar bis: El gato montés, España cañí

Dijous 16 d’agost / Plaça, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc Reminiscencia gitana Comic ouverture Els 7 magnífics (final) Indiana Jones

Fiesta de las trompetas Moment from Morricone The best of Mancini Ximo, El gato montés, Als berebers, España cañí, En er mundo Sant Roc Guadasuarense (xaranga)

Dimarts 9 d’octubre/ Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Torre del oro (pd) Rapsòdia valenciana La tempranica

Juan Reus Valhalla Guadasuarense Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 4 de novembre / Palau de la Música (València), 11.30 h. / III Cicle de Concerts de RNE

S. U. M. Sta. Cecília Valhalla Glosses II

Respighiana Till Eulenspiegel

Dissabte 15 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Homenatge als socis Colas Breugnon (ob.) Concert per a trombó (Gröndhal) Via della Terra

El surdo Variacions sobre un tema de Purcell Sonrisas y lágrimas (do-re-mi) Pastorets i Pastoretes We wish you a merry christmas Santa Nit The first nowell Fum, fum, fum.

JBB

13

REVISTA DE LA

societat musical

14

Imagina’t un dia d’assaig. Ajuda al músic de l’esquerra que vol anar al musical peròno sap com véncer les dificultats: tinc un examen, hi ha futbol, a la tele fan una pel·libona, tinc gosera, a casa s’està molt calentet i al carrer fa fred, encara plou, ara fa

calor, aniria però to-tal..., no trobel’instrument desprésde tant de temps, onl’hauré deixat? ah!però jo era músic?,quan hi ha sopar? en-cara queda lluny San-ta Cecília... Ajuda’l atravessar el laberintque li impedeix arribara l’assaig.

En l’enquesta realitzada entre tots els músics de la banda il’orquestra sobre quina cosa els faria més il·lusió, el 99%han declarat que aquella cosa que més il·lusió els faria seriaveure a Oriola fent la ola mentres la banda toca “el surdo”.

Luis Indurain, percussionista de profit, s’ofereix a equip ci-clista per a guanyar el Tour, el Giro i el que faça falta. En lloc debicicleta portarà timbals. Però ell pedalejarà molt.

El mateix percussionista podria explicar què significa “unsplash” (assaig 16 novembre). En el llibre de teoria de lamúsica no ve, ni en el color taronja ni en el roig.

Ningú s’escapa de la Hola: anunciem que Luis i Olga (violí ipiano) han decidit casar-se a finals del mes d’octubre.

En què estarien pensant els que feren el programa de la Ban-da Jove del 10 de novembre quan apuntaren Churrumbelerías(amb doble rr). O els que feren els de la Banda del 15 dedesembre que s’inventaren un nou autor: Britten de Purcell.

D. Joaquín Vidal ens confirma el cas de la porta i ens comu-nica que ha sigut objecte de nombroses telefonadespreguntant-li com s’aconsegueix això.

Enguany no s’han atorgat els premis que es concedeixenels últims anys per Santa Cecília donat que s’han donat elsdel viatge a Itàlia, molt nombrosos i merescuts. Així i tot enshan arribat dos peticions d’objectes, més que premis, que nodeixarem passar i que encomanem als reis mags per que hoportaren als afortunats corresponents. Es tractava d’un telèfonsense línia per a Antonio (viola), per a que cride quan vullgasense molestar a ningú. I d’un ordinador infantil per a Salva-dor Colomer fill. No sabem si d’ara endavant es publicaràuna revista jove per a la banda i orquestra jove, o junt a sonpare faran exemplars de la revista de 500 pàgines.

Davant la insistència declarada de músics, socis isimpatitzants, Oriola ha declarat que farà la ola a la primeraocasió que se li presente.

Músic meticulós ens ha escrit dient que falten dos premismolt importants a la revista del viatge. “A la xofer suplent: aMari (la dona de Paco), que va traure ella sola conduintl’autobús de l’aparcament de Pisa”. I també “Al millormaquillatge a Gemma i Gemma, maquillades de pasta dedents, clar”.

Secrets. Un grup de joves músics, després de vore la foto dela contraportada de la revista anterior, volen que el tio JoaquínGimeno els done la recepta, el secret o... per a conservar-seigual després de 50 anys.

Emergències “Javi metal”. Servici immediat d’ambulànciaimprovisada. Trasllats urgents a casa. Atenció especial alssopars de Sta. Cecília.

Primer premi i menció d’honor: José Carlos (sempre sel’emporta un debutant).

Xaua, recomana fer-se poleos al MV després dels assajos.

Roba usada: Mari, alies “la dona del presi”, demana per favorsi podrien passar a recollir les seues pertinences tots aquellsque en les celebracions d’estiu i hivern es deixen a sa casasamarretes, jerseis, caçadores, abrics i altres pertinences.

Rubén Marqués voldria aconsellar als seus alumnes queestudien més o no trauran profit de la trompeta.

Un beset de part de Marta Clara, que ens troba molt a faltar.

Volem anar a Holanda a pel beset.

Les mallorquines estan molt bones, ens han contat elsnostres companys mallorquins. Les mallorquines de menjari les que estan per a menjar-se-les.

Busqueu en la foto de la pàgina 4 a Xaua entre els xiquetscantors. A que dona el pego?

La direcció de la revista declara que tindrem la exclusiva dela ola de Oriola publicada en aquestes pàgines.

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Ori-olaOriooooola

Ori-ola fes laooooolaaaaaa

MUSICAL

el laberintde la Societat Musical

REVISTA DE LA

societat musical

15

la holade la societat musical

NATALICIS

LA BODA DEL’ANY!!!

Com podeu comprovar a lesfotos exclusives, Perfectoi Tere es casaren (fotodreta, Perfecto impassibledavant la pluja d’arròs) i esbesaren apassionadament(foto esquerra), acom-panyats d’una nodridaselecció de músics (el Fon-

do Fairy, a la foto de baix). Com sempre, des de lespàgines de la nostra revista volem desitjar-los moltafelicitat en la seua nova vida.

Augmentem plantilla. Ens han arribatnotícies que Colo i Ino ja han sigut pares. Enconcret Colo i Susi debutaren en la paternitatel dia de Sant Vicent a l’hora d’esmorzar ambun xiquet. Ino i Susana per la seua bandatingueren una preciosa xiqueta el dia 28 degener. Per altra banda ens arriben notícies queXuso (de trompa per Madrid) ha sigut pare pertercera vegada fa uns mesos. La redacció dela nostra revista està negociant amb lesfamílies l’exclusiva de la publicació de les fo-tos. Esperem arribar a un acord.

Ningú s’explicava la capacitat deBernat per a aparéixer dalt l’escenarien totes les ocasions en que es trobadavant una orquestra. Però hem trobatles proves que és un click que serveixper a qualsevol qüestió musical. La Jun-ta està plantejant-se la possibilitat deno tornar a contractar ni orquestres nikaraokes. Bernat al poder.

No sabem si tindrà relació o no ambl’anterior notícia però el cantantd’Héroes del silencio s’ha escapat.Es fa passar per Bernat; va ser vist el7 de desembre a la Sala Rex deGuadassuar i portava una llarga espasaa la mà. Tornà a ser vist al mateix llocel dia 15; cantant i repetintconstantment “cuñao, cuñao”.Possiblement anava acompanyatd’altres dos subjectes amb perrucarosa de pel rull i barret mexicà.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbumen

la fi

raen

la fi

raen

la fi

raen

la fi

raen

la fi

ra En esta ocasió no usensenyem fotosantigues. Com podeuapreciar son fotos benactuals. La primeracorrespon al llibre“Calendari de festes dela Comunitat Valencia-na. Hivern”, editat perBANCAIXA, que en lespàgines 195 i 196 fareferència a les festesen honor a Sant Vicent,entre les quals parla deles del nostre poble. Lesaltres dos fotos, cedidesper Foto Estudi Cristina,corresponen al dinar deSant Vicent de l’any2001. A veure sireconegueu a algú enelles.