REVISTA DE LAsocietat musical GUADASSUAR

setembre-octubre-novembre-desembre 2008

11 de juliol de 2008Certamen Internacional

de Bandes de Música«Ciutat de València»

1r Premi de la Primera SeccióMillor Banda de la Comunitat ValencianaMàxima puntuació de totes les seccions

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, JUan Car-los Cibera, BIM, Ferran Barberà, Paula Oliver, Josep Ribes,Ino Signes, Levante-EMV, Las ProvinciasFOTOS: Salvador Colomer, Ernesto Colomer, Susi Niclòs,Miguel Martínez, Salvador Ribes, Miquel Llàtzer, ReyesGimeno, Josep Ribes, Ino Signes, Marcelo Ullua, Levan-te-EMV, Juan Bta. Boïls, Isabel Pérez, Enric García, Joa-quín Sais, M. Ángeles Navarro, Zaida Ginestar, FotosCarrillo

Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga

SUMARIGràcies .......................................................................... 2Festa de Santa Cecília .............................................. 3Certamen Ciutat de València .................................. 4Civera i el Certamen .................................................. 6L’emoció de la primera vegada .............................. 8Discografia ................................................................... 9Notícies ..................................................................... 10Llibres ............................................................................ 1125 anys de músics ................................................... 12Premsa .......................................................................... 13Músics participants en el Certamen..................... 16Activitats ........................... .......................................... 18Curs de Música Antiga ............................................ 19Tesi doctoral de rafa Polanco ............................... 19Festes d’estiu .............................................................. 20Escola de Música ...................................................... 21CDs per a xiquets ..................................................... 21Faristol ........................................................................... 23Fitxer 1988 ................................................................... 25Fitxer 1998 .................................................................. 27Cine de Música - Música de Cine .......................... 29El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30

Número 39setembre-octubre-novembre-desembre de 2008

GRÀCIESDesprés de catorze anys la nostra banda ha tornat a

participar en el Certamen de Bandes de València i, a més,amb un èxit artístic sense discussió possible. Però d’esteèxit en són partícips molta gent de manera directa oindirecta i cal ser agraïts. Per això, m’agradaria donar lesgràcies a tots i a totes.

Gràcies als xavals i xavales que en el seu primercertamen ha treballat i s’han emocionat com calia.

Gràcies als nostres músics que viuen i treballenfora de Guadassuar i que feren un esforç per estar presentsen esta nit màgica.

Gràcies als músics que aguantaren el tipo (no totesles nits foren agradables, amb assajos d’escassaassistència i nits de desànim).

Gràcies a la nostra Junta Directiva que va fer queles últimes nits, entre assaig i assaig sempre tinguéremles taules preparades.

Gràcies als músics majors que encara que ja nopoden tocar, estigueren donant-nos el seu suport.

Gràcies als músics forasters, que s’integraren en lanostra banda com un més dels nostres i ja són part de lanostra banda.

Gràcies a tots els que no pogueren vindre permotius de salut o treball, perquè eixa nit també notaremla seua presència.

Gràcies als familiars, socis i simpatitzants, a tot elpoble de Guadassuar que eixa nit ens acompanyarencom en les grans ocasions.

Gràcies als de la pancarta «Guadassuar, això sí queés bufar», que en cada gran ocasió estan al nostre costat.

Gràcies als representants municipals, alcalde iregidors, que també estigueren al nostre costat.

Gràcies a Joaquín Vidal, que va voler acompanyar-nos una vegada més al mateix recinte on va triomfar tantesvegades amb la nostra banda.

Gràcies a Francesc Zacarés, tants anys directornostre i que va formar a una bona colla dels que eixa nitestaven dalt de l’escenari.

Gràcies a José Rosell i Àngel Martínez, exdirectorsde la nostra banda, que no es vullgueren perdre esta nit.

Gràcies a les nostres famílies, dones, marits, paresi mares, fills i filles, nóvios i nóvies, que suportaren quemoltes nits no estiguérem a casa amb ells perquè haviend’assajar.

I sobretot gràcies a Juan Carlos Civera, el nostredirector, que va saber transmetre’ns el seu entusiasme.

Us puc assegurar que des de l’arena primer i des del’escenari després es va notar el suport de tots i totes, iaconseguirem sentir-nos orgullosos de formar part d’estabanda i d’este poble.

I ara cal tornar a la realitat del dia a dia per continuarsentint-nos orgullosos en cada assaig i en cada concert,en cada passacarrer i en cada processó, que els primerpremis s’aconseguixen des del treball del dia a dia.

Salva Colomer

600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

REVISTA DE LA

societat musical

3

FESTES DE LA MÚSICA 2008FESTES DE LA MÚSICA 2008FESTES DE LA MÚSICA 2008FESTES DE LA MÚSICA 2008FESTES DE LA MÚSICA 2008FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

FESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADAL

PROGRAMA D’ACTES

DISSABTE 22 DE NOVEMBREDIA DE SANTA CECÍLIA

18 HORES: Cercavila irecollida de nous músics

18’45 HORES: Trasllat de laimatge de la nostra patrona al’Ermita.

19 HORES: Missa a l’Ermita deSant Roc en honor de SantaCecília, cantada per la CoralMestre Llorenç Ruiz.A continuació processó des del’Ermita al Musical.

22 HORES: Sopar degermanor per a tots els músics.

DISSABTE 29 DE NOVEMBRECONCERT

DE SANTA CECÍLIABANDA DE MÚSICA

19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

Director: Juan Carlos Civera

22 HORES: Sopar degermanor per a tots els músics.

DISSABTE 20 DE DESEMBRECONCERT DE NADAL

BANDA JOVEORQUESTRA JOVE

COR INFANTIL19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

DirectorsJuan Carlos CiveraJuan Bautista Boïls

DIJOUS 25 DE DESEMBREFELICITACIÓ NADALENCA

BANDA DE MÚSICACOR INFANTIL

13 hores PLAÇA MAJOR

Director: Juan Carlos Civera

QUALSEVOL MODIFICACIÓEN DATES I HORARIS

S’ANUNCIARÀ ALS LLOCSDE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

4

LA NOSTRA BANDA TORNA A TRIOMFARAL CERTAMEN DE VALÈNCIA

La nit del passat 11 de juliol quedarà, i no és un tòpic,en la memòria de tots aquells que estaven presents en laPlaça de Bous de València. La nostra Banda de Músicatornava, després de catorze anys, a aquell recinte en elque tants èxits aconseguirem en les dècades del 80 idels primers 90 baix la direcció de Joaquín Vidal. Itriomfàrem sense discussió. I l’emoció va envair als nostresmúsics a tots els que ens acompanyaren.

Des de l’arena primer i des de l’escenari després eratot un gust contemplar la grada, no sols pels nombrososaficionats que acudiren a la plaça, sinó per vore en ella,per exemple a D. Joaquín Vidal i Paco Zacarés, a més deJosé Rosell i Àngel Martínez. També als incondicionalsmajors Carlos, tio Joaquín i Domingo que han assistit aassajos, concerts preparatius i sopars i a nombrososxiquets i xiquetes de la Banda Jove i de l’Escola de Músicaamb els seus pares (esperem que algun dia pugen ellsdalt). I la pancarta recuperada de «Guadassuar això síque és bufar».

Darrere qudaven els mesos d’assajos parcials igenerals, no sempre productius per la falta d’assistència,les vesprades i nits d’assajos de les últimes setmanes,amb sopar pel mig, el gota a gota dels músics que viuenfora del poble i que cada nit anaven incorporant-se, lail·lusió de molts (xavals i majors), el pessimisme d’alguns,la força de Juan Carlos Civera...

I eixa nit va eixir tot bé. Els músics estaven centratsen el que havien de fer, el mestre que se’n eixia, el públicens acompanyava. I la música va sonar i el jurat va puntuar.I com va puntuar! 390 punts sobre 400 possibles: PrimerPremi de la Primera secció (6000 €), Millor Banda de laComunitat Valenciana (3000 €) i màxima puntuació detotes les seccions.

Per a que es puga veure la magnitud exacta de lapuntuació, cal tindre en compte que en la Secció Especial,celebrada el dia següent, va guanyar la Banda de l’Ateneode Cullera que va obtindre 361’5 punts. El jurat puntuava,per eixe ordre els següents apartats: Afinació, Sonoritat,Interpretació i Tècnica. A continuació es desglossa perparts la puntuació:

Obra obligada: 195’5 puntsJoan Enric Canet Todolí: 38 punts(9’5, 9’5, 9’5)Daniel Ferrero Silvage: 40 punts (10, 10, 10, 10)Teo Aparicio Beltrán: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5)Dirk Peppel: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5)Paulo Martins: 39’5 punts (9’5, 10, 10, 10, 10)

Obra lliure: 194’5 puntsJoan Enric Canet Todolí: 38 punts (9’5, 9’5, 9’5, 9’5)Daniel Ferrero Silvage: 39 punts (9’5, 10, 10, 9’5)Teo Aparicio Beltrán: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5)Dirk Peppel: 39 punts (9’5, 10, 10, 10, 9’5)Paulo Martins: 39’5 punts (9’5, 10, 10, 10, 10)

La resta de bandes quedaren de la següent manera: elsegon premi va ser per a la Sociedad Musical la Armónicade San Antonio, amb 317 punts, el tercer per a la bandaUnión Musical de Meaño (Pontevedra) amb 297 punts, enquart lloc la Muziekvereniging Sint Gregorius de Haaren(Holanda), amb 213 punts. La Szte Concert Band de Mako(Hungria) va quedar desqualificada per portar una quantitatde músics no inscrits molt per dalt de la establida en lesbases. Actuà com a banda invitada i fora de concurs laGelders Fanfare Orkest de Vlaardingen (Holanda) que ensva sorprendre amb unes magnifiques interpretacions demúsica espanyola i fins i tot valenciana.

REVISTA DE LA

societat musical

5

A continuació vingueren lescelebracions. La d’eixa mateixa nit a laporta de l’MV en la que es trobà a faltarel passacarrer, pendents com estàvemtots de la rapada del mestre. La del dia24 de juliol a la porta de casa delpresident, lloc habitual de celebracions. Icom no, la del concert del dia 5 d’agost,en la que s’exposaren els diplomesaconseguits i li férem lliurament a JuanCarlos de les reproduccions del seuprimer «Primer Premi» al certamen.

CURIOSITATS DE LA LLISTA DELCERTAMEN

Respecte al tio Antonio Noguera caldriafer una menció especial, doncs és l’únicmúsics de la nostra Banda (i no esdonaran molts casos en altres bandes)que ha actuat en València en elscertàmens de 1948, 1950, 1983, 1985,1987, 1990, 1994 i 2008. Seixanta anys d’història de lanostra Banda en una sola persona. I damunt enguany haactuat junt a tres nets: Zaida Ferrero Noguera (violoncel),Diego Garcia Noguera i Josep Ribes Noguera (trombons),un de cadascuna de les seues filles.

Entre els músics que pujaren a l’escenari, hi havia deuparelles de germans a més d’un cas de tres germans(Moisés). De cosins i altres parentescs no anem a parlarperquè segurament quedarien pocs músics sense altresrelacions. Només, pares n’han pujat dos amb dos fillscadascú (Paco Gimeno i Salva Oriola).

Observant la llista dels músics, veierem que algunsmúsics tenen el número de DNI correlatiu: Juanba i Reyes,José Enrique i Teresa, Marta i Paula, i Carlos Camarasa iXimo Sais. A pesar de que cada vegada entren més xiquesa la banda, dels 99, hi sols n’havia vint: set clarinetistes,quatre violoncelistes, dos oboistes, dos trompistes, unatrompetista, una flautista, unapercussionista, una arpista i una pianista.(Llista completa en pàgines 16 i 17)

FRASES DEL CERTAMENPer a acabar, una de frases memorablessentides eixos dies:-»Para mi el premio es que estéis aquí.»(el director abans d’acabar l’últim assaigen el discurset d’agraïment)-»Menys mal que hui fem l’assaig ambmosquitera.» (un músic després de patirdiversos assajos amb bitxos i vore que eixedia estava l’arpa)-»Tinc agonia. Si vomite ahí dalt mosllevaran punts?» (jove trombonista quanpujava nerviós a l’escenari)-»Ale!, que hui no hem d’alçar el piano enalt» (un dels transportistes habituals delpiano en arrossegar-lo dalt l’escenari)

-»El primer segur. Heu tocat una altra obra obligada.»(Carlos, un dels aficionats amb solera que acompanyensempre a la Banda)-»Nos habéis dado demasiados puntos.» (el director aljurat en pujar a replegar el premi)-»Això no val per a res!» (P.L., un trompetista a la porta del’MV, abans de llevar el dosificador de la talladora de pèlen vore que allò no corria)

Les fotos del certamen que apareixen a la Revistasón de: Salvador Colomer, Ernesto Colomer, SusiNiclòs, Miguel Martínez, M. Ángeles Navarro,Salvador Ribes, Joaquín Sais, Marcelo Ullua iLevante-EMV

REVISTA DE LA

societat musical

6

Als meus músicsQue fantàstic el que ens ha ocorregut esta última

temporada culminada amb el Certamen de València.Una persona mai sap el que li depara el futur. Recorde

el meu primer assaig a Guadassuar. Vaig haver dedemanar-vos que no m’ajudàreu tant quan dirigisc. Tocàveusense mi. De segur pensàreu «no marca massa bé elcompàs, li ajudarem un poc» i fins i tot vaig haver dedemanar-vos que no m’ajudàreu amb el «tempo», perquèaixí no sabríeu mai que roí que sóc dirigint. Eixe diaconduint cap a ma casa pensava: «no podré dirigir maiesta banda, estan en un camí molt diferent del meu».

Al segon assaig la cosa va començar a canviar. Vaigpensar: «són flexibles, només necessite això»; i al segonconcert amb la 7a de Schostakovitx, ja els deia als meusamics que dirigia la millor Banda del món. I hui ho sentaixí. M’heu donat fam de música.

Durant el treball del certamen vaig poder disfrutar comun nano de la vostra paciència i de la vostra tolerànciacap a les meues idees d’interpretació. Vaig proposar elque poques agrupacions no professionals podrien admetrei vaig sentir la vostra confiança en mi i pense que tot elque vaig proposar és culpa vostra. Em vau fer confiar envosaltres. Sabia que la vostra qualitat personal i musicaldonava per a molt. Però tant, tant, no ho esperava.

Tampoc confiava, perquè no els coneixia, en molts delsquè treballen fora i van participar amb nosaltres d’estaaventura, i esta va ser una altra gratíssima sorpresa. Venienen el descans del seu primer assaig a felicitar-me. Vanser increïbles. Açò em va motivar molt i em va animar enla recta final del certamen.

En la plaça de bous ho vaig passar de faula. No es potdescriure el plaer que se sent quan no dirigixes; nomésrius, plores, rugixes, t’enfades, guinyes l’ull, murmures...Moments aborronadors s’alternen amb la màxima dolçor.Es passa ràpidament d’un estat d’ànim a un altre i sentsque tots sentim el mateix. Vam aconseguir en un escenarino tocar ni una sola nota, no escoltar ni una sola mesura.Només es van escoltar passions, colors, desesperació,

elegància, pau... Tal quantitat de sensacions que vancreuar l’escenari i van poder sentir els que van tindre lasort d’escoltar-vos. Vaig sentir tanta energia i entrega envosaltres que ara només em dedique a mostrar-la; no voliatrencar-la perquè la vostra reacció al meu gest era tanfàcil, tan ràpida i tan verdadera, que em vau deixar sensetreball. Em vaig dedicar a disfrutar de vosaltres.

A tots i a totes, gràcies pel vostre regal. Treballaré pera tindre alguna cosa que tornar-vos.

Juan Carlos Civera

ENTREVISTA A JUAN CARLOS CIVERA, DIRECTORDE LA BANDA DE MÚSICA DE GUADASSUAR

«A la banda de Guadassuar em trobe com en casa»Perfeccionista i maniàtic. Així és com es defineix JuanCarlos Civera quan li pregunten si és molt exigent ambels músics de la banda. «No sóc exigent. Sóc maniàtic iels solc demanar perdó per això. Sóc molt perfeccionista.Si em donaren tot el temps que vullguera, no acabariamai d’assajar».

Juan Carlos Civera Domínguez (València, 1967) portadedicant-se a la música des dels nou anys. Toca el fagot,instrument del que és professor al Conservatori MunicipalJosé Iturbi de València. També té una gran experiènciaamb la música coral. Ha sigut director titular de tres bandesde música. La primera, a Vilamarxant, quan tenia 18 anys,després a Benaguasil i a Bétera. També ha estat de

REVISTA DE LA

societat musical

7

director invitat en cinc bandes. Tot i això, es consideramés músic de faristol que director. Per a ell, portar labatuta de la banda de Guadassuar és tot un luxe.Redacció BIM: Com afrontes esta nova etapa com adirector de la banda? Quins objectius t’has marcatper a este curs?Juan Carlos Civera: «Els objectius no els marque jo.Els marquem un poc entre tots. Hi ha un grup de la societatque es compromet a col.laborar en projectes de la bandai concerts, aleshores ho compartim. És una cosa d’agraïr,perquè de vegades et costa tirar a tu de les bandes i lesbandes no van. I esta banda té com una espècie decomissió que ajuda un poc en estes tasques. Tenim unareunió mensual. És genial perquè tu pots proposar coses,ells també proposen. Es tracta de sumar experiències.La banda no va nàixer ahir, porta una trajectòria que esjunta amb l’activitat a la que jo em dedique. És un pocespentar per totes les parts, però l’experiència és genial».R.B.: Esta posada en comú d’experiències és mésque positiva per al teu treball?J.C.C.: «Molt positiva, perquè normalment quan arribes aun lloc pareix que sols sigues tu el que proposa, i elsmúsics pareix que s’asusten. Però en esta banda alcontrari, estan acostumats a portar el ritme de grabardiscs, de certàmens, de fer obres genials, llavors és unpoc, continuar. Amb una altra línia, perquè és evident quecada director té la seua línia però anant pel mateix camí.R.B.: Portes ja prop de dos anys treballant a estabanda. T’ha facilitat el treball el conéixer als músics?J.C.C.: «Sí, clar. Jo pense que els conec molt. Més delque m’esperava. Els vuit mesos que vaig estar compartintles tasques de director van ser molt productius. En unprimer moment els vaig intentar dirigir a la meua manera,que és el més normal. Com fa un entrenador a un equipde futbol, primer sap que té uns jugadors que poden jugar,però l’entrenador té un sistema i els porta a jugar d’eixamanera. El primer partit no pot quedar molt brillant, peròel segon ja és genial. O siga que mai m’haguera esperatesta resposta. Perquè jo sempre he dit que sóc molt raro.Amb la batuta no em considere millor que ningú, perquètampoc em considere director, em considere molt músicde faristol, molt de tocar. I si dirigeisc, és perquè tot elmón vol que dirigisca, és com un «san benito» que m’hancol.locat des de que tenia 14 anys. Mai m’havia plantejatdirigir res. I em veig un poc diferent a la resta de directorstal vegada per això. I això em fa pensar de manera distintaa la resta de directors que conec. No sé si per a bé o pera mal. I este plantejament que jo he portat a la banda hafet que ens entengam a la perfecció i que jo em trobe comen casa».R.B.: L’experiència d’haver dirigit altres bandes i corst’ajuda a entendre més a saber els aspectes que n’hiha que millorar?J.C.C.: «La veritat és que s’aprén cada dia. Després d’estarací més d’un any he aprés moltes coses. Tot ajuda. Encada cor i en cada banda que he dirigit he aprés un montó.Jo realment ací no vinc a ensenyar, perquè n’hi ha gent

que sap tanta música o més que jo. He vingut a plantejarel meu punt de vista i a evolucionar-lo. Si ells no l’haguerenacceptat, no haguera pogut millorar com a director en elmeu punt de vista. Sí podria millorar d’una altra manera,però tindria que canviar-lo. De fet, la meua evolució emporta a decidir una manera de fer, i esta manera de fer sila banda m’ho admiteix, jo segueisc evolucionant. Estabanda me l’ha admés, aleshores, açò és un somni. I apartir d’ahí és quan s’ha d’anar aprenent, jo d’ells, i ellsde mi, especialment els músics més joves, perquè elsmúsics amb més experiència entenen que és una altramanera de treballar. Els grans tenen una bona formació isaben respondre al que els demanes».R.B.: Com és la relació amb els músics de la banda,el treball amb ells?J.C.C.: «No sóc exigent. Sóc maniàtic i els solc demanarperdó per això. Sóc molt perfeccionista. Si em donarentot el temps que vullguera, no acabaria mai d’assajar. Atota la paciència que tenen, s’ha de sumar el gran esforçque fan per a vindre a assajar. No ens oblidem que cadamembre d’esta banda té el seu treball o estudi, i que éstaés una altra tasca més. De fet, jo crec que els músicssom els que menys anem de festa i als que més se’nsveu. Som els més tancats en casa assajant des que somxicotets i quan anem de festa és perquè hem acabat detreballar».R.B.: T’importen les comparacions amb els anteriorsdirectors?J.C.C.: «Supose que som directors distints. Jo sols pucagrair-los el treball que han realitzat. El treball dels dosdirectors anteriors han seguit una evolució. Tal vegadaem tocava a mi agafar un camí diferent o completar-lo».«Jo crec que no hi han directors bons i mals. Són maneresdiferents de pensar. Hi ha directors que són tot el contrarique jo. Es poden pensar les coses de diferent manera,però el que està ben fet, està ben fet. No pots discutir unacosa que està ben treballada i ben plantejada encara queno siga el teu estil. Jo m’he aprofitat del treball que hanfet ací els directors anteriors, perquè n’hi han moltes cosesfetes, que costen de fer. La banda de Guadassuar és unabanda molt rítmica, que és capaç de tocar les obres ambvelocitats increíbles. Això no ho he treballat jo. M’ho hanregalat. Jo ja he caminat a partir d’ahí».

Publicat en Butlletí d’InformacióMunicipal-Així Som, setembre 2008,número 18

REVISTA DE LA

societat musical

8

Corria el setembre del 2007 i a oïdes de tots arribà elrumor de la possible assistència al Certamen Internacionalde Bandes de Música de València. Una noticia rebudaamb més il·lusió per part d’alguns que per altres. Les cosesanaren anant fins que arribà un CD amb una versió de laSuite Escita, amb la que tots quedàrem meravellats perla seua sonoritat, motiu pel qual va ser l’obra escollida.Poc a poc als assajos es començaren a mirar les dosobres, amb uns resultats pèssims (ja que l’assistència asis mesos del certamen era també ho era) encara queconcert a concert anaren apareixent coses (i cossos),fins que a menys d’un mes per al certamen una frase enspujà els ànims als que si que hi assistíem: «llevaros deaquí sonrisas; venimos a disfrutar; quienno viene, se lo pierde!!»

Les dues últimes setmanes, ja ambels típics soparets preassajos i elsparcials per la vesprada (amb assistènciao no), ja començava a entrar el cuquetdel certamen, amb les promeses fetes iapostes en peu. En arribar el famósconcert del dissabte 5 de juliol, ambressaca del dia anterior i amb mitjaplantilla, el resultat encara va ser proudecebedor. La gent anava fent males caresi donant mals presagis per al certamen.Encara que quedaven els optimistes comels Quiques «fagots» que des del primerdia i fins al moment de dir els premis tenienclar que la banda anava a triomfar eixanit. L’última setmana d’assajos va estarcaracteritzada (com tot l ’any) perl’absència de trompes encara que cap alsúltims dies ens donaren una gratasorpresa en veure que anaven apareixent tots i que la cordafuncionava. I arribà l’última nit: en l’MV Jose Carlos ensva delitar amb el seu famós solo de «pajita» i ja la gentcomençava a pensar en un resultat favorable.

Quan el dia 11 sonaren els despertadors (a la 1 delmig dia per no fer el dia massa llarg) els nervis corrien japer dins, encara que contenint-se per a la nit. Es va ferl’hora de pujar a l’autobús i com a «novetat» Ferran nohavia aplegat i, com no, Paula es posava histèrica amb latípica frase: «este xiquet ha d’arribar tard sempre collons!»De camí cap a València els nervis anaven augmentant i lagent més experimentada intentava calmar-nos sensemassa èxit. I damunt Colo portava l’esprai verd!

Al posar els peus a la plaça de bous (tots amb lessabates brutes) ens sorgí el problema: què fer delsinstruments més grans mentre no ens tocava actuar. Peròel problema es resolgué gràcies a la gent que no se’n vaanar d’allí en tota la nit. Fora de la plaça de bous unadona ens pregunta: «mantes ací esta nit que fan?»Resposta: «el certamen!» I replica: «però és gratis?»

Per fi ens tocà tocar a nosaltres el pasdoble, que entreel calor que feia, que se m’esvarava el clarinet baix, elsnervis, que no tenia paper (ja que algú no trobà el meufaristolet), i tot el que suposava aquella actuació, apenesvaig poder tocar. Però va ser una experiència única einoblidable. Per les grades ens enduguérem una molt gratasorpresa al veure que Àngel Martínez, Paco Zacarés iJoaquin Vidal havien vingut a veure’ns.

Arribà el moment d’escoltar a les altres bandes i desopar. Ferran desapareix i se’n va al Mc’Donalds, i mentre,agafem lloc que la nit anava a ser llarga. Desprès d’escoltarla magnífica interpretació dels contrincants d’Holanda i

els d’Hongria anàrem tots junts a afinar. Ahí començà apujar la tensió. Anàrem a deixar les fundes als pares queens digueren la seua opinió: «els de Requena han fet moltbé el pasdoble, i els d’Hongria (encara no sabien queestaven desqualificats) però tranquils que vosaltres ho fareumolt millor, ja voreu!»

Passat el control, l’actuació de la banda de Meañose’ns va fer més llarga que un dia d’estiu sense un gotd’aigua i els nervis continuaven pujant. I per acabar, lahistorieta del piano. Quan ja estava tot l’escenari a puntpresentaren a la banda i pujarem dalt l’escenari. Ara síque estàvem nerviosos de veritat. Amb el primer movimentde batuta la adrenalina ja era tal que quasi tocàvem dememòria.

El Coriolanus se’ns va fer molt molt curt i com no,estàvem convençuts de que la nostra versió era la millor.Quan s’acabà em vaig quedar en un estat de shock delqual Colo em va traure amb els seus ànims i Ferran estavaremullat viu. I ja començava la Suite Escita (amb la fraseque Colo deia a tots els assajos: la suite m’excita!). La

L’EMOCIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA VEGADA

REVISTA DE LA

societat musical

9

suite la gaudirem molt més. Va ser brutal el veure la carad’alegria del jurat quan ens sentia, sentir els aplaudimentsde la gent, veure la pancarta de «Guadassuar això si queés bufar!» i la gran ovació del final, tot el públic dempeus...Al baixar de l’escenari tots ens deien que teníem el jurata la butxaca. Però encara estava tot en mans del destí.

A partir d’eixe moment ja anava tot a una, cerveses,cubates, felicitacions dels d’Holanda, i encara ens faltavael millor: el moment dels premis.

I arribà el moment, el de més tensió de tota la nit:Tercer premi per a la Unión Musical de Meaño amb 289punts, aplaudiments i més tensió. Segon premi a la Bandade la Sociedad Musical Armónica de San Antonio amb317,5 punts, aplaudiments i l’eufòria que es desborda,perquè el resultat es podia imaginar. Primer premi...Societat Unió Musical «Santa Cecília» de Guadassuaramb 390 punts. I ja la cosa es va posar molt però quemolt emocionant. Juan Carlos corrent amb la melena alvent (que prompte perdria) i plorant de l’emoció dient: «quehemos ganado, 390 puntos, ni la filharmònica de Berlín!!»Paula arribà on estàvem tots amb uns plors que pareixiauna magdalena!! Ferran que s’abraça a Raquel i desprésa Xaua i els plors que es generalitzen. Després Civeraque comença amb el crit «campeones, campeones» queno ha deixat de dir des d’eixe dia.

A la porta de la plaça de bous tots esperaven a JuanCarlos que va eixir de la plaça per la porta gran com elsgrans toreros i a muscles d’alguns músics. Altresmentrestant muntaven una xicoteta xaranga queinterpretava entre altres melodies «Guadasuarense». Allímateix Paula i Colo es feren el pel verd.

A l’autobús l’alegria es desbordà amb música i a l’arribaral poble el que es desbordà va ser el cava. I a la fi es vaacomplir la promesa més esperada, la rapada de Civera.Per finalitzar la nit esmorzàrem al forn Sant Roc uns i alManchego altres. I anàrem a dormir amb la satisfacciódel treball ben fet. El dia següent quan rebérem la notíciadel premi a la millor banda de la Comunitat Valenciana java ser el «no va més». I pensarem: «açò s’ha de celebrar».I així ho hem fet, encaraque uns més que altres.

Aquest relat està dedicat a tots, però mésexpressament als que com per a nosaltres aquesta hasigut la seua primera vegada.

Visca la Banda de Guadassuar!

Text: Paula Oliver i Ferran BarberàFotos: Salva Colomer

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaCERTAMEN DE BANDES DE MÚSICACIUTAT DE VALÈNCIA 2008Banda de la Societat Unió MusicalSanta Cecília de Guadassuar

Disc amb les obres que interpretà la nostra banda en elCertamen de València la nit de l’11 de juliol: Ateneo Musi-cal, Coriolanus i la Suite Escita. Disponible en el Musicalper a tots els músics que participaren en aquella nithistòrica.

REVISTA DE LA

societat musical

10

NOUS MÚSICS 2008.Com és tradicional, el passat dia 6d’agost entraren a formar part de lanostra Banda Jove i Orquestra Joveun bon grapat de xiquets i xiquetes.Els podem veure en la foto junt alnostre director i el nostre presidenti són els següents: Joana Añó Mut,Manel Barrios Ferragut, Susi HervásArnandis, Ana Olmos Gimeno,Bernat Montañana Mateu (clarinet),Mario Colomer Camarasa, MiquelLlàtzer Pascual (trompeta), IreneEsteve Navarro, Ester MasipBarberà (flauta), Carlos MarínEsteve (fagot), David Ruiz Pascual(trombó), Jaume Seguí Ortega(tuba), Encarna Colomina Oliver(oboé), Belen Luján Castells (violí), Mar Molina González,Paula Ribes Noguera (violoncel). (foto Miquel Llàtzer)

FRANCESC ZACARES ha obtingut el premiEuterpe 2008 en composició Simfònica, per l’obra LucentumSymphony. Els premis foren lliurats el passat 28 de juliol alPalau de la Música en el transcurs de la Gala de la MúsicaValenciana que organitza cada any la Federació Valencianade Societats Musicals. Des de la redacció de la Revistavolem felicitar al nostre exdirector i professor de la nostraEscola de Música. Enhorabona Paco.

SALVA RIBES MUT guanyà el passat 31 dejuliol el primer Concurs de Joves Intèrprets «Castell deBenissanó». Va participar en la modalitat B (de 16 fins a22 anys). El la foto el podem vore mostrant el diplomaacreditatiu junt al guanyador del premi dels participantsde 10 a 16 anys. (Foto Salvador Ribes)

LA BANDA A LA RÀDIO. El passat dissabte 1de novembre a les 14 hores l’emissora de ràdio 97.7 dedicàde nou el seu programa Concierto a la nostra Banda deMúsica i al triomf aconseguit al Certamen de València.Poguérem sentir les entrevistes amb Juan Carlos Civera,el nostre director, Paco Gimeno, president de la SocietatMusical, i José Ribera, Alcalde de Guadassuar. Com aacompanyament musical es sentiren diversos fragmentsque s’interpretaren en eixe certamen la memorable nit delpassat 11 de juliol en la plaça de bous de València.

ACLARIMENT I DISCULPES. A la pàgina13 de l’anterior número de la Revista apareixien unsinterrogants després de la paraula «alcalde». Això noestava fet amb cap intenció, si algú ho va pensar, sinòque els redactors de la Revista solen assenyalar així els

NOTÍCIES

dubtes i correccions. En este cas es tractava de comprovarsi l’Alcalde havia sigut entrevistat a la ràdio o no, però esva colar l’esmentat interrogant de dubte.

VISITA AL MUSICAL. El passat 11 de setembrevisitaren el musical els alumnes de 5 anys dels doscol·legis de Guadassuar, el Balmes i el Sant Francesc.Un grup d’alumnes de la nostra Escola de Música elsmostraren els diferents instruments que es poden estudiarper a poder formar part de la nostra Banda i Orquestra.Segons ens han contat les mestres, tots s’ho passarenmolt bé i alguns d’ells han manifestat la seua intenciód’arribar a ser músics. De fet, un bon grapat d’ells ja estanmatriculats en el grup Bach d’Iniciació Musical. (foto SalvaColomer)

REVISTA DE LA

societat musical

11

ANIVERSARI. Per segon any consecutiu (i ques’encante que es convertirà en tradició) l’aniversari deFerran (16 octubre), que també enguany va coincidir ambun assaig de fusta, es va celebrar amb un gran pastís dexocolate per als que anaren. A vore si s’animen altrescordes i porten pastissos per tal d’animar a la gent aassistir als assajos.

CINE DE MÚSICA.S’ha arribat a un acord ambTere, la responsable de laBiblioteca Municipal, per aincorporar al seu catàleg lespel·lícules de temàtica musicalque van publicant-se a larevista. De moment disposeuja de les següents:Hilary y Jackie. Comentadaen la Revista SMG 31, 2006,pàg. 13.Amadeus. RSMG 15, 2001,pàg. 8-9. RSMG 34, 2007, pàg.12.La flauta mágica (KennethBranagh). RSMG 36, 2007,pàg. 29.El pianista. RSMG 29, 2005,

pàg. 17.El piano. RSMG 29, 2005, pàg. 17.La pianista. RSMG 29, 2005, pàg. 17.Los chicos del coro. RSMG 28, 2005, pàg. 13.

ALTRES CONCERTS. Els dies 21 i 22 de junyes portaren a terme a l’Auditori les dos audicions Suzukique no quedaren reflectides a l’anterior revista.

LLIBRESEl enigma Stradivarius, de Carlo Scirocchi (AlgaidaEditores, 2008). És una novel·la plena de sorpreses quees desenvolupa entre Roma, Istanbul i Andalusia.Nombrosos ingredients la conformen, entre ells lesconnexions entre antics coneixements i el poder que se lipot donar a un instrument musical.

La virgen y el violín, de Carmen Boullosa (Ed. Siruela,2008). És una recreació de la intensa vida de la pintoraSofonisba Anguissola que va viure en la ciutat de Cremonaen l’època en que construïa allí violins Stradivarius.

El violín de Auschwitz, de Maria Àngels Anglada (EdicionesDestino, 2007). És la història d’un luthier jueu que sobreviual camp d’extermini com a fuster i que ha de construir unviolí amb un so perfecte si vol salvar la seua vida.

Cómo ser feliz si eres músico o tienes uno cerca, deGuillermo Dalia Cirujeda (Ed. Idea Books, 2008). El llibretracta sobre els músics i tot el que els envolta: les relacionspersonals, les dificultats, aspiracions, fracasos...

Més llibres. L’excusa de l’anterior número de la Revistaera l’oci de l’estiu. Ara, els regals de les festesnadalenques. A vore si ens fem l’ànim de llegir!! Són totsmolt barats. REGALEU LLIBRES!!

Por qué Beethoven tiró el estofado. Y muchas máshistorias acerca de las vidas de grandes compositores,de Steven Isserlis (Ed. Antonio Machado Libros, 2008).És un recorregut en to humorístic i despreocupat per lavida de sis compositors: Bach, Mozart, Beethoven,Schumann, Brahms i Stravisnky.

El sonido es vida: el poder de la música, de DanielBaremboim (Ed. Belacqua, 2008). Tracta de com la músicacom a llenguatge universal, forma part de la vida de qualsevolpersona, a més dels poders que poden sorgir d’ella.

La fórmula Stradivarius, de I. Biggi i Leonardo Rivero(Ed. Seix Barral, 2007). És una novel·la ambientada el2003 amb un assassinat i un assalt que es produeixen elmateix dia que Stradivarius va rebre una misteriosa visitamés de tres segles abans.

REVISTA DE LA

societat musical

12

1983-2008: 25 anys de músicsSolament cinc músics s’incorporaren el dia del Crist de 1983 a la plantilla de la Banda, i tots ells amb el clarinet. Forenels següents: Josep Ribes Villaba, Ino Signes Barberà, Felix Martín Tello, Gema Esteve Colomina i Raquel PolancoOlmos. Com és costum tots els anys, anem a fer un xicotet reconeixement als dos que encara continuen formant partd’ella:

Josep Ribes VillabaNascut en 1969, començà el curs 1981-82 els seus

estudis de música a la nostra Escola amb el seu primermestre, el tio Antonio Noguera. En Nadal del mateix anycontinua les seues classes amb Fina Roig.

El curs 82-83 comença amb el clarinet amb PacoVaroch i l’any següent, amb 14 anys, s’inicià amb el violí.En 1985 passà al Conservatori de València, continuantels estudis de violí i clarinet.

En 1991, amb 21 anys, començà a impartir classesde clarinet al Conservatori Manuel de Falla de Cadis. Dosanys després aprovà les oposicions en l’especialitat deviolí i passant al Conservatori de Jaén, on a banda d’impartirclasses de violí funda i dirigeix l’Orquestra Jove. Des del’any 1995 és professor de violí al Conservatori de Valènciai també professor a la nostra Escola de Música.

A banda del seu treball com a professor ha tocat ennombroses orquestres com les dels conservatoris deValència, Cadis i Huelva, l’orquestra Turiae Camerata, dela qual ha segut concertí en nombrosos concerts, laCapella de Ministrers, l’orquestra barroca la Dispersione iper suposat també en totes les nostres agrupacions.

També ha dirigit l’Orquestra del Conservatori deValència, l’Orquestra Jove del Conservatori de Jaén, laBanda Joventut Musical d’Albal, i com no durantnombrosos anysla Banda Jove dela nostra Societat.També en algunesocasions ha dirigitla nostra banda.

En l’actualitatcursa 3r curs detrombó a la nostraEscola, que maiés tard.

Innocenci Signes BarberàVa nàixer a Guadassuar en 1971. Inicià els seus

estudis musicals a l’Escola de la Societat Musical, on vacursar el Grau Elemental en l’especialitat de Clarinet ambAlberto Ferrer i Joan Enric Lluna. Posteriorment estudiàel Grau Mitjà i el Grau Superior, amb Josep Cerveró, alConservatori Superior de Música de València, on l’any 1996obtingué el Títol Superior.

Perfeccionà els estudis de Clarinet amb WalterBoeykens (solista de la RTV Belga) i José Vicente Herrera(solista de l’Orquestra de València).

Ha colaborat desde 1996 fins al 2001 amb l’OrquestraTuriae Camerata de València. Ha impartit classes deClarinet en les Escoles de Música de la Societat Musicald’Algemesí i en la Societat Musical «Unió de Pescadors»del Cabanyal (València).

En 1997 s’incorporà al Cos de Professorsd’Ensenyament Secundari a Igualada (Catalunya) i en el2000 obtingué la plaça al Cos de Professors d’EducacióSecundària de la Comunitat Valenciana. Des del curs 2004-05 és Professor de Música a l’IES Hort de Feliu d’Alginet.

En l’actualitat impartix classes de clarinet a la nostraEscola de Música.

Josep Ribesen la fira de

1984 i InoSignes enl’estiu de

1983

REVISTA DE LA

societat musical

13

RECULL DE PREMSA

REVISTA DE LA

societat musical

14

REVISTA DE LA

societat musical

15

Butlletí d’Informació Municipal-AixíSom, setembre 2008, número 18

REVISTA DE LA

societat musical

16

DirectorJuan Carlos Civera Domínguez

FlautaAltea Martínez NavarroNicolás Bay Royuela

Flauta - FlautíJuan Bautista Boïls IbizaJosé Carlos Hernández Alarcón

OboéTeresa Boïls GimenoMaria Teresa Ribera BoïlLeopoldo Vidal García

Oboé - Corn AnglésVicent Giménez Pons

RequintVirgilio Camarasa ClériesJosé Ribes Villalba

ClarinetPablo Alonso Sentamans

Cristina Asensi MontalváFerran Barberà CabreraIsabel Boïls BenaventMàrio Bou OrtegaJosé Cléries DíazTomás Colomina RemigiaVíctor Estarelles CamarasaNúria Ferrer AñóEnric García BarriosJosé Gimeno AñóReyes Gimeno AñóZaida Ginestar BoïlAdrián Martín EsteveSamuel Pérez OrtegaÉlia Sais IbizaAdrián Serrano RemigiaInocencio Signes BarberáSalvador Oriola FontRaquel Sánchez Torío

Clarinet BaixSalvador Colomer TorresPaula Oliver MorenoSalvador Oriola Requena

Saxòfon AltJaime Pérez GarcésAmalio Picó CanutJulio Roig VidalSamuel Sánchez Santos

Saxòfon TenorJordán Calatayud EsteveEloi Castells SalomDaniel Garcia Añó

Saxòfon BarítonJoaquín Sais Casasús

FagotLuis Alapont OscaJoaquín Canet RoigFernando Oriola RequenaJoaquín Osca PonsEnric Roig VanaclochaVicent Roselló Cervera

Fagot - ContrafagotEnrique Gimeno Torres

RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DE VALÈNCIA 2008

REVISTA DE LA

societat musical

17

TrompetaJoaquín Alonso GimenoMoisés Boïls GimenoJosé Luís Castell SabaterElena Ferrero PeralesJosé Gimeno RibesRubén Marques ColomerVicente Oliver DomingoVicente Ribera BoïlSalvador Sentamans Roig

FliscornJavier Boïls Ibiza

TrompaNatàlia Blanco ColomerJosé Enrique Boïls GimenoCarlos Camarasa ClériesJosé Vicente Cascales RiberaJoaquín Fuertes RagaJoan Garcia RibesDavid Gimeno RibesMaria Amparo Oliver VillalbaJesús Osca RuizMario Osca RuizManuel Pérez Ortega

BombardíRicardo Alòs IbizaDjabril Gabriel Bekkouche Esteve

TrombóDiego García NogueraFrancisco Gimeno TorresJosé Víctor Hernandis BoïlVicent Osca AñoRafael Polanco OlmosJosep Ribes Noguera

Trombó BaixFaustino Núñez Pérez

TubaJoaquín Cortina BarberàFrancisco Gimeno AsensiAntonio Noguera Alòs

VioloncelCarina Asensi CanetGustavo Canet PeiroténZaida Ferrero NogueraAna García AsensiMarta Roig Barrios

ContrabaixJosé Eduardo Alegre DíazPerfecto Osca Añó

PercussióAntoni Joan Añó RiberaInés Audí GimenoGuillem Gimeno AlabauJavier Gimeno ColomerHéctor Marqués MarquésLluís Osca GonzálvezSalvador Ribes MutDavid Sais Ibiza

ArpaLuisa María Domingo Sanz

PianoOlga Peirotén Monleón

BandererRicardo Dols Escribano

ArxiverFernando Boïls Rodríguez

RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DE VALÈNCIA 2008

REVISTA DE LA

societat musical

18

JUNY-JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2008

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

* CONCERT D’INTERCANVI AMB LA BANDADE BENIMODO, Dissabte 28 de juny, Casade la Cultura de Benimodo, 20h.En la línia de concerts d’intercanvi de la federació ensdesplaçarem fins a Benimodo per a realitzar un concert«precertamen» per part de les dues bandes, que anavena participar en diferents seccions del CertamenInternacional de Bandes de Música Ciutat de València. Elconcert va estar marcat per la impressió que va donar lasala als músics.

* CONCERT PREPARATORI DELCERTAMEN, Dissabte 5 de juliol, Pati del’antic col·legi Balmes, 22h.Enfilant l’última setmana d’assajos de preparació delCertamen, en ferem un «de dalt a baix» i amb prou públic.El resultat no feia presagiar el que després vindria la nitde l’11 de Juliol.

* CERTAMEN INTERNACIONAL DEBANDES DE MUSICA, Divendres 11 de juliol,Plaça de Bous de València, 19.30h.La magia de la Plaça de Bous ens va portar al triomf queno molts esperaven... Amb la participació de les bandesde: Mako (Hongria), Haaren (Holanda), Meaño(Pontevedra), San Antonio de Requena (València) iGuadassuar (València), i la espectacular participació dela Banda Invitada la «Gelders Fanfare Orkest deVlaardingen (Holanda). El resultat ja tots el coneixeu.

* CONCERT DEL CRIST, Dimarts 5 d’agost,Plaça Major, 23.30h.Com tots els anys tingué lloc el concert del Crist, ons’interpretà una selecció dels millors moments de la SuiteEscita, Coriolanus i un bonic pasdoble, A mi madre. Tambétocàrem l’Obertura Festiva de Shostakovitx, ja conegudaper nosaltres i un bis «d’estrena» La boda de Luis Alonso.Al descans es va fer un homenatge al mestre i a la Bandaper l’èxit obtingut al certamen.

* CONCERT DE SANT ROC, Dissabte 16d’agost, Plaça Major, 23.45h.L’últim concert del curs 2007-2008 va estar marcat per laveu, ja que ens acompanyaren el cors «Mestre LlorençRuiz», el «Cor Infantil de la Societat Musical» i lacol·laboració de Lourdes Martínez i Juan Carlos Civera.En un sol concert, coincidiren 3 direccions diferents: JuanCarlos, Xaua i Sam.

* CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE, Dimecres8 d’octubre, Auditori Municipal, 20.30h.Primer concert de la temporada, precedit del pasacarrer.El concert va seguir la línia dels últims anys, ja que vaconstar de dos parts de música molt popular i tambévalenciana. També des de la redacció de la Revista volemfelicitar a AGUAFA pel premi rebut com a personatge del’any i per la tasca que du a terme.

Dos moments del concert de Sant Roc, ambl’actuació de la Coral Mestre Llorenç Ruiz,

la Coral Infantil de la Societat Musical,Juan Carlos Civera i Lourdes Martínez

Fotos cedides per Fotos Carrillo

REVISTA DE LA

societat musical

19

VI CURS DE MÚSICA ANTIGAEl VI Curs de Música Antiga de Guadassuar

ha comptat amb 10 seccions (especialitats) i 123alumnes matriculats. Els alumnes de laComunitat Valenciana, procedien de 33poblacions diferents, i a més n’han vingut deBarcelona, Manresa, Madrid, El Escorial, ColladoVillalba, Las Rozas, Valladolid, Zaragoza, Huercalde Almería, Torre Pacheco, i dos més de Lisboai Amsterdam.

La veritat és que al poble es percebia«ambient» de curset, per les nits sobretot. I ésque Guadassuar s’ha convertit en una referènciade primer ordre en el que a la música antiga esrefereix.

El que resulta sorprenent és l’escassapresència de músics de la Societat Musical(tants que hi ha), no ja com a alumnes actius,sinò a presenciar qualsevol classe, la conferènciao els concerts, tots ells d’altíssim nivell. Llàstima!!

TESI DOCTORAL DE RAFAEL POLANCOLA CRÍTICA MUSICAL EN LA PREMSA DIÀRIA VALENCIANA: 1912-1923El passat 1 d’octubre Rafael Polanco Olmos va llegir i

defensar a la Universitat de València la seua tesi doctoral«La crítica musical en la prensa diaria valenciana: 1912-1923». Rafa reuneix les condicions de periodista i músic,una barreja que li ha permès portar a cap el seu treball,partint per això d’una perspectiva no massa habitual.

Ha dedicat uns quants anys de pacient consulta enhemeroteques, d’hores i hores de feina, de decisions, decorreccions... I arribar a la fi resulta més difícil encara –iaugmenta el seu mèrit– quan es fa des de fora de laUniversitat, sense cap «obligació» i amb altresocupacions professionals i personals.

A la lectura, el doctorand va estar acompanyatper un nombrós grup de familiars, d’amics músicsguadassuarencs i de companys de treball, tots elsquals pogueren gaudir tant de la pròpia exposiciócom de les ntervencions, molt interessants i fins itot divertides, dels cinc membres del tribunal i delstres directors, procedents cada un d’ells i elles dediferents àmbits i parcel·les (de l’estètica, delperiodisme, de la crítica, de la música...), els qualsno estalviaren elogis cap al treball realitzat, a mésde comprometre’s en portar a cap la seua publicació.La tesi fou qualificada amb excel·lent cum laude.

Com a anècdota podem citar que un delsmembres del tribunal, natural de l’Alcúdia, va citarla participació de la Banda de Guadassuar i de ladel seu poble en un certamen de València dels anys

20, que de moment no tenim documentat, en el que vaguanyar la de l’Alcúdia, segons ell per determinadesintrigues polítiques habituals en l’època. Investigarem eltema i el publicarem pròximament.

A la foto el podem veure junt als tres directors de laseua tesi: Francisco Carlos Bueno (professor d’Històriade l’Art de la Universitat de València), Romà de la Calle(Director del MUVIM i Catedràtic d’Estètica i d’Història del’Art de la Universitat de València) i Antoni Laguna (professord’Història del Periodisme). (Foto Salva Colomer)

REVISTA DE LA

societat musical

20

ESTIU MUSICOFESTIU 2008Dia del CristCom tots els estius el dia del Cristo es va celebrar l’habitualesmorzar en casa de Paco, amb les famílies dels xiquetsi xiquetes que han entrat eixe dia en la Banda. Com queanem un poc curts d’espai no hem posat cap foto, peròus podem assegurar que tots els assistents s’ho passarend’allò més bé.

DansesTambé és costum publicar en esta Revista fotos de lesDanses. Enguany com a novetat, traguem fotos de músicsper parelles: Rubén i Juan Carlos Civera (primer directorde la nostra banda que veiem tocant les Danses), Reyesi el seu nebot Miquel Gimeno (que encara que no viu aGuadassuar, prompte es federarà amb la nostra Banda), iJesús Osca i el seu fill Daniel, que prompte superarà ason pare en el domini de la trompa.

Associació de ClarinetsEls de l’Associació de Clarinets continuen amb elcostum de fer la seua reunió d’estiu al voltant d’unapaella. Va ser el dia 26 de juliol al lloc habitual i vacomptar amb la presència d’Eduardo Ventura, amic iprofessor de molts d’ells. Com que Víctor encara noha acabat el curset de fer paelles va ser cuinada ambmestratge per Sam. Ino no apareix a la foto perquèestava darrere de la càmera.Ganes de festa no els en falten i per això el grup queveiem a la segona foto, feren una reunió extraordinàriael dia 1 de novembre al voltant d’uns plats d’embotit icarn a la brassa.Per si algú no ha pogut assitir a qualsevol d’estossaraos, ja anuncien que el pròxim sopar, l’oficiald’hivern, serà el 23 de desembre, que serà cuinat perXaua, amb carta de menu i tot.

Fotos SalvaColomer, Ino

Signes i ZaidaGinestar.

REVISTA DE LA societat musical

ESCOLA DE MÚSICA CURS 2008-2009

Si els cursos anteriors el número de matrícules estava al voltant de 180, enguany s'ha arribat a 235 alumnes. Des de la Societat Musical cal agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que al seu 29 any de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible amb un professorat com el que imparteix les classes. Sí que és veritat que les infrastructures se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical.

AVALUACIONS

EXAMENS ENTREGA DE BUTLLETINS

1r TRIMESTRE del 8 al 12 de desembre del 15 al 19 de desembre 2n TRIMESTRE del 23 al 27 de març del 30 de març al 3 d’abril 3r TRIMESTRE del 1 al 5 de juny del 8 al 12 de juny

AUDICIONS FINALS DE CURS

17 juny: flautes, saxos, trompes, violoncels, contrabaixos, pianos i percussió.

18 juny: clarinets, trompetes, violins, violes, guitarres, cor i Jove Orquestra.

19 juny: oboes, fagots, trombons, tuba, bombardins, alumnes d’iniciació i Banda Jove.

Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola. Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes). Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc

solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat.

Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual com qualsevol soci de 24 €, la qual es passarà pel banc a novembre de 2008. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.

CD’s PER A XIQUETS També es poden regalar discos en Nadal, Reis, o qualsevol moment. Recomanem una sèrie de títols creats per Fernando Palacios, el qual ha dedicat gran part de la seua trajectòria als xiquets i a apropar la música a diferents públics. Partint moltes vegades de músiques conegudes de compositors famosos, crea una història al seu voltant. Alguns dels seus títols són:

Piccolo, Saxo y compañía (a partir de 5 anys). És una història entre les diferents famílies d’instruments.

Salzillo y sus belenes (de 5 a 12 anys). Amb músiques variades es conta la història del xiquet Salzillo, el qual acaba sent un gran escultor

El pájaro de fuego (a partir de 7 anys). Un jove viatger, i successos amb extraordinaris personatges. Música de Stravinsky.

Juegos de niños (a partir de 7 anys). Música de Bizet

Peer Gynt (a partir de 7 anys). Aventures d’un fantasiós personatge que mai es va fer adult. Música de Grieg.

El carnaval de los animales (a partir de 7 anys). Música de Saint-Saëns.

Scherezade (a partir de 7 anys). Quatre contes de Les mil i una nits amb música de Rimsky-Korsakov.

Las travesuras de Till Eulenspiegel (a partir de 9 anys). Es narren les aventures del famós personatge al qual Richard Strauss dedicà esta composició.

Romeo y Julieta (a partir de 9 anys). Es conta la història de dos joves als qui no els deixen voler-se. Música de Prokofiev.

El tiempo congelado. Conte on les escultures de la ciutat de Vitoria cobren vida. Músiques d’autors vascos.

Los viajes de Juanito Arriaga. Viatge des de Bilbao a París d’este destacat i desconegut músic –per la seua prematura desaparició– de principis del segle XIX.

Vacaciones en Madrid. Històries d’uns xiquets de vacances a Madrid amb músiques de sarsueles.

21

LLENGUATGE

MUSICAL

CURS

2008-2009

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR

/A Bach A de 17.30

a 18.15 Bach B

DILLUNS i DIJOUS de 18.15

a 19 Mozart A DILLUNS i

DIJOUS de 19 a 20

Mozart B DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

Beethoven A

de 18.30 a 19.30

INICIACIÓ MUSICAL

Beethoven A

DIMARTS i

DIVENDRES de 19.30 a 20.30

Sala

de

Juntes

INMA CALPE

1r A

de 17.30 a 18.30

1r B

de 18.30 a 19.30

1r C

DIMARTS i

DIJOUS de 19.30 a 20.30

2

FINA GIMENO

2n A

DILLUNS i DIJOUS

de 18 a 19

1

TERE RIBERA

2n B

DILLUNS i DIJOUS

de 18 a 19

2n C

DILLUNS i DIJOUS

de 19 a 20

7

LÍDIA

CUCARELLA

3r

DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

4t A

DIMARTS i DIVENDRES

de 18.30 a 19.30

4t B

DIMARTS i DIVENDRES

de 19.30 a 20.30

5é

DIMARTS i DIVENDRES

de 20.30 a 21.30

1

JOSEP RIBES

1r Grau Mitjà

DIVENDRES

de 18 a 20

2

PACO ZACARÉS

LLENGUATGE

MUSICAL

Adults

DILLUNS i DIJOUS

de 20.30 a 21.30

7

TERE RIBERA

ANÀLISI I

HARMONIA

-

DIVENDRES

de 17.30 a 18 i de

20 a 21.30

2

PACO

ZACARES

CONJUNT CORAL

COR INFANTIL

1r i

2n

DIMECRES

de 18 a 19.30

Aula Gran

LOURDES CASTELL

i JUAN CARLOS

CIVERA

ESPECIALITATS

INSTRUMENTALS

CURS

2008-2009

ASSIGNATURA CURS DIES HORARI AULA PROFESSOR/A

VIOLÍ

tots

DISSABTE

a les 9.30

1

JOSEP RIBES

VIOLA

tots

DISSABTE

a les 10

8

RAMON CANET

DIMECRES

de 17,20 a 18

VIOLONCEL

tots DIJOUS

de 18,30 a 20,30

CARINA ASENSI

CONTRABAIX

tots

DIJOUS

a les 18.30

3

PERFECTO OSCA

DIMECRES a les 17.30 FLAUTA

tots DISSABTE a les 10

3

DOLORES CALATAYUD

OBOÈ

tots

DILLUNS i DIMECRES

a les 18.30

1

TERE RIBERA

DIVENDRES

a les 17

8

VÍCTOR ESTARELLES

DIMECRES 5 DIJOUS

a les 17.30 8

INNO SIGNES

DILLUNS 8

CLARINET

tots

DIMARTS

a les 17.30 5

MARIO BOU

FAGOT

tots DIMARTS i DIJOUS

a les 17.30

4

JUANJO CHORNET

DIMARTS 3 SAXÒFON

tots DIMECRES

a les 17 6

JULIO ROIG

TROMPA

tots

DILLUNS i DIVENDRES

a les 17

4

AMPARO OLIVER

DIVENDRES

a les 16

4

PACO GIMENO

TROMBÓ,

BOMBARDÍ i TUBA

tots DIVENDRES

a les 16

5

VICENT OSCA

DILLUNS 5 DIMECRES

a les 17 8

MOISÉS BOÏLS

DILLUNS a les 18.30 6

TROMPETA

tots DIVENDRES a les 16 3

JAVI BOÏLS

PERCUSSIÓ

tots

DILLUNS i DIMARTS

a les 17.30

Aula Gran

LUIS OSCA

GUITARRA

tots

DILLUNS

a les 17.30

2

ASUN BARRIOS

PIANO

tots

DIMARTS i DIVENDRES

a les 16

2

OLGA PEIROTÉN

BANDA JOVE (ORQUESTRA)

tots

DISSABTES

de 12 a 14

AULA GRAN

PACO GIMENO

REVISTA DE LA

societat musical

23

FaristolANTONIO ÁLVAREZ (1867-1903)Pianista, compositor i compositor de sarsueles espanyoldel segle XIX. Va escriure més de 20 sarsueles.

SUSPIROS DE ESPAÑAFamós pasdoble compost pel mestre Antonio Álvarez en1902. En 1938 se li afegiria lletra per José Antonio Álvarez,sent cantat per grans figures com Estrellita Castro i ConchaPiquer entre altres.Conta la tradició que l’origen de ‘Suspiros de España’ seriael següent: El Mestre Álvarez Alonso oferia concertsanimant les vetlades del café cartagener La PalmaValenciana, en el carrer Major d’eixa ciutat. Una nit, al’acabar la seua actuació, va ensenyar als seus amicsuna melodia en forma de pasdoble que havia escrit sobreuna taula del café, i que va ser acollida amb alegria per laseua inspiració. En el seu recorregut nocturn,es va detindre davant de la confiteria España,ubicada enfront del café de les seuesactuacions, i va contemplar un dolç típicanomenat «suspiros» (avellanes fines cobertesde caramel transparent), decidint batejar la novapartitura amb la denominació de ‘Suspiros deEspaña’.En els exilis posteriors a la Guerra CivilEspanyola, i, més tard, en la immigracióespanyola cap a l’estranger, es va relacionarfortament amb els espanyols que van haverd’anar del país, lluny de les seues arrels. Açòera a causa del caràcter trist del pasdoble (laseua composició en mode menor amb lleusmodulacions al seu relatiu major, evocatristesa).

MANUEL DE FALLA (1876-1946)Amb els catalans Albéniz i Granados conforma la trilogiadel nacionalisme musical espanyol i un dels primerscompositors que es va conèixer a Europa i Amèrica,superant l’aïllament de la música hispana des del segleXVIII. Després de la Guerra Civil va autoexiliar-se aArgentina, on va morir.Format a Madrid amb Felip Pedrell i a París, amb PaulDukas, la seua producció mostra tant la influència deles arrels musicals espanyoles com la de la músicafrancesa i les avantguardes europees. Va compondreballet: El amor brujo i El sombrero de tres picos; òpera:La vida breve i El retablo de Maese Pedro; i músicainstrumental, entre la que destaca la seua obra per a pianoi orquestra Noches en los jardines de España.

Manuel de Falla

REVISTA DE LA

societat musical

24

EL SOMBRERO DE TRES PICOS(2a suite)Originalment és un ballet, basat en un conte folklòricandalús novel·lat per l’escriptor vuitcentista PedroAntonio de Alarcón, «El corregidor y la molinera». Es vaestrenar en 1919 a l’Alhambra Theatre de Londresamb els millors talents disponibles (director, orquestra,ballarins, coreógrafs...), incloent Pablo Picasso que vadissenyar els figurins i els decorats.En l’estrena, l’obra va tenir un rotund èxit, elogiant-se lasíntesi de música, ball, drama i decorat. Posteriorment,Falla va compondre dues suites orquestrals, la n. 1 i lan. 2, que se solen representar més que el propi ballet, onva eliminar alguns fragments de l’obra original.Narra les desventures d’un corregidor del segle XVIII, boigperdut pels encants d’una jove molinera, els zels, malreprimits del moliner i els ardits i sagacitats amoroses dela molinera, en un clima festiu del camp andalús.

MAURICE RAVEL (1875-1937)L’obra d’este compositor francés va revolucionar la músicaper a piano i per a orquestra. Reconegut com un mestrede l’orquestració i un artesà meticulós, actualment és undels músics més interpretats arreu del món.La notòria influència que va jugar Espanya sobre la seuaobra (Pavana, Rapsòdia Espanyola, Bolero, Don Quichotteà Dulcinée) té molt a veure amb la seua popularitatinternacional. Però Ravel va ser influenciat per músiquesde tots els orígens, l’Orient (Shéhérazade), Grècia(Daphnis et Chloé) i les sonoritats gitanes (Tzigane) elvan inspirar igualment. La músicanord-americana, que li va ferdescobrir Gershwin, també vafascinar Ravel que en va introduirmoltes referències en les obresmestres de la seua última etapacreativa.Va ser un dels millors orquestradorsde la història, com ho demostren elBolero i l’orquestració dels cèlebresQuadres d’una exposició deMussorgski, obra que va assentardefinitivament la reputacióinternacional de Ravel en lamatèria.

PAVANA PARA UNA INFANTA DIFUNTAVa composar la Pavana com una peça per a piano solistaen 1899 i l’orquestrà en 1910. En anomenar a l’obra«pavana», Ravel estava al·ludint a la forma solemne de ladansa del Renaixement. La resta del títol, no tenia capsignificat en especial, a pesar de les fantasioses històriesque aparegueren intentant vincular-la amb una històriadolorosa.

BOLEROBallet per a orquestra compost l’any 1928. La seuamelodia obsessiva i la riquesa orquestral l’han convertiten una de les obres musicals més cèlebres i difosesarreu del món. Suscitant en els oients una mesclad’estupor i fascinació, el Bolero de Ravel sempre hamagnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica. Vaser una de les darreres obres compostes per MauriceRavel abans que la malaltia el condemnara al silencicreatiu.Però la seua immensa popularitat tendeix a encobrirl’amplitud de la seua originalitat i les intencions del’autor. Va voler que fora una obra experimental, que maino s’haguera intentat: Un ballet per a orquestra d’unadurada respectable que no utilitzara més que un tema iun contra-tema repetits incansablement, en el quall’únic element de variació vinguera dels efectes del’orquestració i d’un immens crescendo, que sostenen total’obra.

Maurice Ravel

REVISTA DE LA societat musical

··· FITXER 1988···

MÚSICS

En este any entraren a formar part de la Banda els següents xiquets i xiquetes: Deli Torres Osca, Fede Añó Jornet, Fidel Oliver, Salva Andreu, Sergio González, Vicent Oliver, Germán Sentamans i Vicent Ribes (trompeta), Bernat Alapont Osca (oboé), Maite Merino Giménez, David Martín i Joaquín Beltran (saxo), Santi Miñana, Vicent Grau, Luis Osca i Vicent Camarasa (percussió), Monsi García (fagot), Vicent Pérez (bombardí), Joaquín Roig, Joaquín Sentamans (trombó), Dani Jornet (trompa), Aurea Fuertes Gimeno, Dora Palau Ibiza, Isabel Pérez Bueno i Ines Oliver

Meseguer (clarinet) i Carolina Ibiza Masip (flauta). En la foto els podem veure acompanyats del mestre Joaquín Vidal, aleshores director de la nostra Banda. No apareixen a la foto però en la llista dels 25 anys de presència femenina en la Banda s’indica que entraren el mateix any: Carolina Andreu Alapont (clarinet), Vicenta Rubio Galan (trompeta), Carol Adam Mateu (saxo) i M. Angeles Gimeno Torres (flauta). Tenim notícies de que també va entrar el mateix any Carlos Mellado Salom (saxo). (foto Isabel Pérez)

CONCERTS Observem alguns detalls: 13 concerts a l’any, diversos festivals, inclòs el del nostre poble, concert de Setmana Santa, tres en juliol (i no s’anava al

certamen). I a ‘esmentat festival del dia del Crist, amb desfilada de les tres bandes, la nostra banda va interpretar el pasdoble Antañona.

Diumenge 6 de març / Patronato, 12.30 h.

Churumbelerías El baile de Luis Alonso Concert per a tuba (R. Korsakov) Los Claveles

La Tabernera del puerto La Torre del oro

Dijous 31de març / Patronato, 20.30 h. / Concert de Setmana Santa Andante (R. Barberà) Simfonia Incompleta

El trencanous (suite) Batalla Imperial La mort d’Aase

25

REVISTA DE LA societat musical

Dijous 2 de juny / Plaça, 20.30 h. / Concert de Corpus L’entrà de la murta Una nit d’albaes Gran Fantasía Española

Es xopà hasta la Moma Capricho español Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 3 de juliol / Plaça, 20.30 h. Coruña La Torre del oro La tabernera del puerto

Los Gavilanes Rapsòdia hongaresa nº 2

Diumenge 10 de juliol / Plaça, 20.30 h. Lo cant del valencià Egmont Trois danses

L’entrà de la murta Rapsòdia valenciana Ciclo de ríos Fiesta de las trompetas València

Diumenge 31 de juliol / Plaça, 20.30 h. Guadasuarense La del manojo de rosas Díptic per a banda

La Torre del oro Poema del foc València

Dissabte 6 d’agost / Plaça, 23 h. / Festival de Bandes (FILHARMÒNICA

ALCUDIANA de l’ALCÚDIA)

(SOCIETAT ARTÍSTICO MUSICAL de BENIFAIÓ)

Paquita y Nieves Díptic per a banda Poema del foc Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Divendres 12 d’agost / Plaça de la Constitució (Monserrat) / Festival de Bandes (BANDA DE PATERNA)

Paquita y Nieves Díptic per a banda Poema del foc

(BANDA DE MONSERRAT)

Dimarts 16 d’agost / Plaça, 24 h. / Concert de Sant Roc Antañona La Torre del oro Capricho español

La tabernera del puerto Ciclo de ríos Fiesta de las trompetas València

Divendres 19 d’agost / Col·legi Sta. Bàrbara (Benifaió), 23 h. Paquita y Nieves La Torre del oro Capricho español Díptic per a banda

La tabernera del puerto Poema del foc Ciclo de ríos Himne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 24 de setembre / Casa de la Cultura (l’Alcúdia), 23 h. / Festival de Bandes XXV Aniversari Restaurant Galbis

Paquita y Nieves Díptic per a banda Poema del foc

(AGRUPACIÓ MUSICAL “LA ARTÍSTICA”

de CARLET)

(FILHARMÒNICA ALCUDIANA

de l’ALCÚDIA) Diumenge 9 d’octubre / Plaça, 20 h. /

IX Retrobem la Nostra Música - Concert del 9 d’octubre Al meu poble Día de Pascua en Catarroja Espíritu valenciano

La reina mora Paisaje levantino Himne a la Comunitat Valenciana

Diumenge 11 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Traner Oberón (ob.) Bolero (Ravel)

Suite en La (J. Gómez) 1812 Gozos a Santa Cecilia Himno a Santa Cecilia Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

26

REVISTA DE LA societat musical

··· FITXER 1998···

MÚSICS En este any entraren a formar part de la Banda els següents xiquets i xiquetes: Bárbara Cortés (oboé), Ines Añó Alonso i Ana Pérez Fuertes (flauta), Andrés Lacal (saxo), Miguel Martorell (bombardí), David Bou Porta (tuba), Alícia González Monleón, Enric García

Barrios, Laura Bigorra, Elena Nerbón, Estefania Gomis Tello i Joaquín Osca Barrios (clarinets). En la foto d’Enric García els podem veure acompanyats de Francesc Zacarés, director de la nostra Banda aquell aquell any.

CONCERTS El 1998 la Banda va actuar per primera vegada a l’estranger, concretament a la ciutat francesa d’Avinyó. També, es va portar a cap una gala lírica en el concert dedicat als socis amb la participació de 4 cantants femenines. I una curiosistat, la Marxa eslava

s’interpretava en un arranjament diferent “al de tota la vida”. (Al concert del Crist no sabem si es va interpretar pasdoble, i tampoc si este fou l’ordre correcte. Si algú ho sap que ho diga).

Dissabte 7 de febrer / Palau de la Música (València), 19.30 h.

Buckaroo holiday (de Rodeo) Díptic per a banda Iridiscències Simfòniques

Díptic Simfònic Suite de jazz nº 2 bis: Marxa (de la Suite de jazz)

Dissabte 28 de febrer / Centre Cultural Polivalent (Muro, Alacant), 19 h. / Festival Bandístic d’hivern

Sant Roc 97 Iridiscències simfòniques Suite de Jazz nº 2

(UNIÓ MUSICAL de MURO)

Diumenge 22 de març / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera (UNIÓ FILHARMÒNICA

d’AMPOSTA) Las Provincias Romeo y Julieta (Prokofiev) Spartacus (J. van der Roost) Guadasuarense

27

REVISTA DE LA societat musical

Diumenge 24 de maig / Auditori, 12 h. / Ponteareas El principe Carnaval L’any del drac

Eaglecreast 7a Simfonia (IV mov.) (D. Shostakovitx)

Diumenge 14 de juny / Plaça, 20.45 h. / Concert de Corpus Teatro Montecarlo El principe Carnaval Es xopà hasta la Moma Marxa eslava Trois danses

Diumenge 12 de juliol / Plaça Gallito La boda de Luis Alonso Farandola (de L’Arlessiene) Romeo y Julieta (Prokofiev) Lezguinka (de Gayaneh) Orgia (de les Danses Fantàstiques)

Dissabte 25 de juliol / Plaça (?) (Avignon, França) / Festival d’Avignon Agüero La boda de Luis Alonso Orgia (de les Danses Fantàstiques) Carmen (ob) En er mundo Gallito

Suite de jazz núm. 2 (1 i 2) Sant Roc 97 Suite de jazz núm. 2 ( 5 i 6) España cañí Valencia

Dimecres 5 d’agost / Plaça / Concert del Crist * 7a Simfonia (IV mov.) (D. Shostakovitx) Marxa eslava

Romeo y Julieta (Prokofiev) Suite de jazz núm. 2

Diumenge 16 d’agost / Plaça / Concert de Sant Roc Sala Rex Concert per a trompeta (Haydn) Capricho español

El gato montés Cabaret Camino real Wahabitas España cañí Ximo Guadasuarense (xaranga)

Dijous 8 d’octubre / Auditori, 21 h. / Concert del 9 d’octubre (ORQUESTRA DE CAMBRA) Aires llevantins

La venta de los gatos Paisatge llevantí Himne a la Comunitat Valenciana

Dissabte 14 de novembre / Auditori / Concert de Santa Cecília Sala Rex Concert per a trompeta (Haydn) Capricho español

Cap Kennedy Els planetes (Mart, Venus i Júpiter) Himne a Guadassuar Himne a la Comunitat Valenciana

Dissabte 19 de desembre / Auditori / Homenatge al soci ** La Revoltosa La Gran Vía La Canción del olvido Los claveles El año pasado por agua Katiuska La del manojo de rosas El niño judío

La marchenera La Gran Vía Los Gavilanes Katiuska Alma de Dios El barberillo de Lavapiés La tempranica Bohemios bis: Los gavilanes

28

REVISTA DE LA

societat musical

29

Prokofiev i el cine (i 2)

Ivan el terrible Ivan el terrible II. La conjura de los Boyardos

Amb Ivan el Terrible, Prokòfiev i Einsestein, inicien un ambiciós projecte al voltant de la figura del tsar Ivan el Terrible.Planteja el drama com la materialització de les contradiccions d’un polític creient, que es veu obligat a enfrontar-seamb l’església russa que no vol perdre els seus privilegis feudals. La imagen que presenta Eisenstéin de este tsartorturat, disgusta als dirigents soviètics, i després de rebre el Premi Stalin pel seu primer capítol, la segona i tercerapart, que ja pensava rodar en color, son prohibides. L’obra fou interpretada com una denuncia al culte a la persona deStalin. La segona part del projecte, El conjur dels boiards, fou prohibida fins a la mort del dictador, el 1953, cinc anysdesprés de la defunció del propi director cinematogràfic.Per a ser interpretada en concert, la música de de les dos parts filmades de la trilogia inacabada de «Ivàn el Terrible»,es convertiren en oratori, com a Opus 116, de la mà d’Abram Stasevich, huit anys després de la mort de l’artista.

Títol original: Ivan groznyj IAny: 1944Durada: 95 minutsGènere: DramaRepartiment: Amvrosi Buchma, Lyudmila Tselikovskaya,Mikhail Nazvanov, Mikhail Zharov, Nikolai Cherkassov,Pavel Kadochnikov, Serafima Birman,Direcció i guió: Sergei Eisenstein,Música: Sergei Prokofiev,Nacionalitat: Unió Soviètica

Títol original: Ivan groznyj II: Boyarsky zagovorAny: 1945Duració: 81Gènere: DramaRepartiment: Amvrosi Buchma, Lyudmila Tselikovskaya,Mikhail Nazvanov, Mikhail Zharov, Nikolai Cherkassov,Pavel Kadochnikov, Serafima Birman,Direcció i guió: Sergei Eisenstein,Música: Sergei Prokofiev,Nacionalitat: Unió Soviética

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE

Abans del seu naixement es realitzaren moltes profeciessobre ell. A més va nàixer enmig d’una tempestat. EraIvàn el terrible, Tsar Zar a l’edat de tres anys, encara queson pare nomenà regents que s’ocupaven delsassumptes polítics. Ivàn fou tractat com un príncep enpúblic però, en privat, eren tractats amb duresa. D’eixamanera començà a tractar la resta de la mateixa manera,torturant animals, i fent treballar als camperols comesclaus. Als 17 anys Ivàn es coronat. És el primergovernant rus que assumeix el títol de Tsar. Introdueixnombroses reformes en el Codi Legal, l’Església il’Exèrcit. Als seus oponents, els Boiards, els combat,fundant una nova aristocràcia feudal, els Oprichnina, alsque recompensa amb terres. En esta lluita la seua donaes assassinada. Ivàn es retira a un monestir, d’on el pobleel fa eixir per a que torne al tron.

Iván torna a Moscou, on els Boiards segueixen lluitantcontra ell. Amb l’avantatge de tindre el recolzament delpoble torna imposant les seues regles. Els Boiards esveuen obligats a acceptar alguns canvis.Troben aliats en la tía del Tsar, que vol veure al seu fillidiota en el tron i en l’Església, que acusa al Tsard’heretgia. Però Ivàn s’avança al complot ordit en contrad’ell i elimina als seus enemics amb astúcia i duresa.

REVISTA DE LA

societat musical

30

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Enguany excepcionalment hem decidit publicar els PremisCeci’s 2008 abans d’entregar-los al sopar de Santa Cecíliaper ser tots amb temàtica certamenera. Com que espassaren moltes hores junts hi hagué temps de fer mèrits.

Premi «Fer cas és fer cas». A Julio i Amalio per compliral peu de la lletra el que va dir el mestre la setmana abansdel certamen: «vomitar, vomitar» (encara que fora a causad’un virus a l’estómac).

Premi «Cassalla fresqueta». Als que recuperaren lacostum de posar una miqueta de cassalla a les botigesals assajos del certamen. (Com no sabem qui fóren,l’arreplegarà Ximo Cassalla que no té res a vore nomésque el malnom).

Premi «Bitxos no». A Zaida Ginestar, per tirar flit alsassajos a l’aire lliure i fer desaparéixer algun animalet.

Premi «Cucut-Pavarotti». Al veí del carrer Pare Efrénque es posà a bramar des del balcó abans d’acabar undels primers assajos al pati de les Escoles.

Premi «Qué bo, qué bo!». Als membres de la Junta queferen possible els sopars del certamen.

Premi «Guanyar costa molt d’esforç». Als músicsvoluntaris que nit a nit s’encarregaven de traure i entrar elpiano amb gran esforç.

Premi «Ho porteu clar de lliurar». A Olga, que no vafallar cap assaig a les Escoles i per tant no va deixardescansar cap dia als que trauien i entraven el piano.

Premi «Sempre hi ha espavilats». Als que es feien elsdespistats i fugien quan s’havia de traure i entrar el piano.

Premi «Més que espavilats». Als qui es feien elsespavilats i no entraven els faristols ni les carpetes (perexemple el poden recollir les trompes).

Premi «Així sí que es guanya». Als bombardins, l’únicacorda que va complir al 100% els assajos parcials.

Premi «Traduir és traduir». A la revista oficial del Certamenque, al currículum del nostre director, diu: «Colaboraasiduamente con el Corazón de la Generalitat Valenciana».

Premi «El contrabaix no ho tapa tot». A Perfecto, perdeixar-se els pantalons del trage a casa i donar-se compteen anar a passar el control. (Ho haguera tapat tot elcontrabaix si haguera tocat amb calçotets?)

Premi «Simpatia pa ta tia». A l’encarregat dels trastosdalt l’escenari de la plaça de bous per la poca educacióamb que va tractar el nostre director en dir que volia llevarla tapa del piano.

Premi «S’ha d’anar preparat». A Riki que portava a lafunda de l’instrument el desodorant i la botella de colònia,per a ell, no per a l’instrument.

Premi «Amb més solera que ningú». Al tio Antonio,que va anar ja al Certamen el 1948, fa 60 anys, i ara també.

Premi «Valgué la pena vindre de Mallorca». A Pirulo,Virgilio i Tomi, que aprofitaren al màxim la seua estança ia més, ho celebraren més que ningú.

Premi «A l’esportivitat». A holandesos i gallecs quecelebraren la la plaça bous el triomf de Guadassuar ambels nostres músics (i poc més se’ns pugen a l’autobús).

Premi «José Luis & José Luis peluqueros». A Xaua iPepelu, esquiladors oficials del mestre la nit del Certamen.

Premi «Campeones campeones». A Juan Carlos Civera,que no deixà de cantar la cançó a cada assaig fins mes imig després del Certamen.

Premi «La millor foto del Certamen» a Guatavo Canet,per la foto que apareix a continuació de Perfecto, unmoment abans de passar el control per a tocar el dia delCertamen.

PREMIS CECI’S 2009 (ESPECIAL CERTAMEN)

CAMPEONES,CAMPEONES...

Guadassuar,això sí queés bufar!

REVISTA DE LA

societat musical

31

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

històriesdel pare vicent 10 CIVERADES

CAMPEONES,CAMPEONES...

COR ORIOLA ANUS. Després de mesos i mesosd’assaig, així va desglossar una ment inquieta el títol del’obra obligada. Què hi havia darrere d’açò?

PROPOSTA. Alguns músics, en vore que la bandahongaresa s’anomenava «Band of Mako», proposaren quela nostra es diguera «Banda of Paco».

PREGUNTA 1. Per què les dos últimes setmanes abansdel Certamen la pràctica totalitat del músics complien alsassajos?

RESPOSTA 1. Perquè no situaven anar a l’assaig en últimlloc per davant d’altres excuses com: (assenyala amb unax la que cregues més pròpia)- he de vore la sèrie de la tele (i encara no m’he enteratque s’ha inventat el video-gravador)- no tinc ganes- he d’estudiar- tinc sopar (dóna igual del que siga: de pescadors, decolombaires, de...)- és que m’alce matí (dissabtes també?)

PREGUNTA 2. Per què no passa això al llarg de l’any?

RESPOSTA 2. Perquè és més important quedar-se a casaperquè... (torneu a llegir les raons de la Resposta 1).

PREGUNTA 3. Què podríem fer per a que hi hagueraassistència massiva als assajos durant tot l’any?

OPCIONS A LA PREGUNTA 3 (assenyala la que creguesmés convenient):- assajar (hivern i tot ) al pati de les escoles- portar a tots els assajos dos botiges amb cassalla- tocar durant tot l’any Coriolanus i la suite Escita- que tots els músics es pugen i baixen la cadira i elfaristol cada assaig al Musical- que es faça sopar a casa Paco abans de cada assaig- que es solten a la sala d’assaig, una col·lecció derantelles, mosquits, etc. (i que ningú els tire flit)

SÓC ZAIDA. M’agradaria saber qui va entrar a la Bandaen 1999 (l’any que vaig entrar jo). Crec que sóc l’únicasupervivent que queda, i si és cert, ho celebraré este any,que en són 4 (Diego, Enrique, Héctor i Inés). Per favor,envia’m un correu amb la llista dels que entraren el meuany el més ràpid que pugues perquè jo he d’avisar a estosper a dir-los si ho celebre amb ells o no, i també perquèvolen fer les camises corresponents i els tinc que avisar.Per favor, t’agrairé una resposta. Vinga adéu!

CONTESTACIÓ: Zaida, tú entrares en l’any 2000, no enel 1999 i a més no eres l’única supervivent.

àlbu

màlbu

màlbu

màlbu

màlbu

m

Foto: Ernesto Colomer Barberà