REVISTA DE LA

societat musicalnúmero 10 GUADASSUARgener-febrer-març 2000 0 euroswww.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista

ORQUESTRA DE GUADASSUARCOR CANTOLLANO

ESGLÉSIA DE SAN JERÓNIMO EL REALMADRID, 20-10-1999

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesMOISÉS BOILS, SUBCAMPIÓ DELMÓN SUB-22 DE FRONTÓ

El passat 4 de desembre el nostre company Moisés Boils,jugador del Club Frontenis Guadassuar Exagom Verd,aconseguí en Buenos Aires (Argentina) el subcampionat delmón de frontó de 30 metres en la modalitat de paleta-gomaargentina. Participaren els equips d’Espanya, Mèxic, Argen-tina, França, Uruguai, Cuba, Xile, Perú i Veneçuela. La granpreparació de Moisés el va fer anar eliminant al llarg delcampionat, a equips presumptament millors. En la final, ambel seu company Iván Martínez, demostrà la seua categoriafront a l’equip argentí, principal favorit. La partida va ser moltigualada, arribant a posar-se per davant amb un 19-20, enca-ra que finalment perderen per un ajustat 25-21. Junt a lesmedalles de plata en la modalitat de raqueta masculina i d’oren la femenina, son les primeres medalles que una seleccióespanyola guanya en l’especialitat.

A la seua arribada al poble, va ser rebut per familiars,autoritats veïns del poble i unanodrida representació delsseus amics músics que hocelebraren al Catòlic il’acompanyaren a casa entrepassos dobles.

Cal resaltar, que molt apesar seu, Moises no va po-der acompanyar a la banda alcertamen d’Altea per estarconcentrat amb la selecciónacional en preparació per almundial.

Des de les pàgines de lanostra revista volem donar-lila enhorabona de part de totsels músics i simpatitzants.

ÍNDEXNOTÍCIES .............................................. 1ACTIVITATS .......................................... 2NOTÍCIES .............................................. 7ALFONS FUENTES ............................ 8CERTAMENS ........................................ 9VALÈNCIA I PUCCINI ........................10DISCOGRAFIA ................................... 11EL CLARINET .................................... 12BIBLIOTECA MUNICIPAL ................13RECULL DE PREMSA ..................... 14

EL FOSQUIBRUT DESAFINAT ........ 17

EDITA:Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10. CP 46610.

Telèfon 962570719REDACCIÓCoordinació: Salvador ColomerCol·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, Rafa Polanco,Áurea Fuertes, Perfecto Osca, Moisés Boils, Daniel OscaMartín, J. Enric Mut, Ximo Pérez, Salva Oriola, TereGomis, Ernesto Colomer, Paco Gimeno, SeverianoCamarasa, Bernat Peris, Agustín Roig.

Edició electrònica: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

ASSEMBLEA GENERAL DESOCIS DE LA SOCIETAT UNIÓ MU-SICAL SANTA CECÍLIA

El proper divendres 25 de febrer, a les 21’30 en primeraconvocatòria i a les 22 hores en segona, tindrà lloc al Mu-sical la preceptiva assemblea anual de socis.En ella, coma tema principal, és produirà l’aprovació dels comptes de1999. Esperem la vostra assistència.

PACO GIMENO, PREMI DE GRAUSUPERIOR

El passat més de novembre el nostre company PacoGimeno, va obtindre un brillant Premi de Grau Superior delConservatori de València amb el seu instrument preferit queés el bombardí. Aquesta gesta, que cal destacar que l’haaconseguida als dèsset anys ve a sumar-se al guardó queva aconseguir Victor Estarelles l’any 1998 en la mateixacategoria, però amb elclarinet. Des d’aquestespàgines volem donar-li lanostra felicitació i animar-loa seguir treballant en la seuaformació musical. I esperemque continue la ratxa ambaltres companys.

Nicolás Bay (flauta) haaconseguit una menció ho-norífica, també de Grau Su-perior el passat novembre.

Per la seua banda, JulioRoig, amb el saxo ha participaten el 4t Concurs de JovesInterprets celebrat a Xàtivael passat 22 de gener.

REVISTA DE LA

societat musical

3

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

& PORTADA: CONCERT DE L’ORQUESTRAA MADRID. Església de San Jerònimo elReal, 20 d’octubre de 1999.

Com que a l’anterior revista no teníem encar la foto l’hemcol·locada en aquesta com a portada. Els músics i elscantants no apareixen vestits de gala perquè correspon al’últim assaig moments abans del concert. (Comentari enla revista número 9)

& CONCERT DE LA BANDA. Diumenge 7 denovembre, 12 hores. Auditori Municipal.

Hi havia que “fer rodar” les obres que preparàvem per alCertamen d’Altea, i encara que el resultat es veia vindre (oaixò deien les “males llengües” respecte als premis), esvolia que el nostre paper fora el millor possible. Els músicsi el públic volien demostrar allò de que l’esperança es l’últimque és perd.

& Ir FESTIVAL D’ORQUESTRES “CIUTAT DESUECA”. Diumenge 14 de novembre, 11’30hores. Centre Bernat i Baldoví, Sueca.

Participaren l’Orquestra de l’Ateneu Musical de Culleradirigida per Frank de Vuyst, l’Orquestra de la Societat Mu-sical de Guadassuar i l’Orquestra “Ciutat de Sueca” dirigi-da per Voro García. Assistí molta gent del poble, encaraque alguns músics estigueren a punt de no arribar.

S’interpretà la Sonata VIII de Biber i, a petició delsorganitzadors l’Anacreon de Paco Zacarés quecuriosament va resultar l’obra que més agradà al públic detot el festival. Entre el públic casualment coincidiren tresautors d’èxit dels que hem interpretat en prou ocasions:Talens, Montesinos i Zacarés.

Va ser el desé concert de la nostra Orquestra al llargde 1999, què és diu molt prompte.

& CONCERT DE SANTA CECÍLIA.Divendres 19 de novembre, 22’30 hores.Auditori Municipal.

Última actuació oficial abans del Certamen d’Altea pera polir detalls. El públic va suportar de nou un programa jaescoltat i a més repetit per partida doble, pensant quel’esforç serviria per a alguna cosa més que per a anar a ferturisme per la costa.

& CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA.Dissabte 20 de novembre.

Com es habitual, tinguérem cercavila, missa en l’ermita(amb l’acostumat acompanyament de la Coral ‘MaestroCuevas’), processó i sopar de cova en casa del president.No ens va faltar quasi de res: el fred, els himnes, la “disco”particular amb els nostres “disjokeys” i per suposatl’acostumada botella de licor internacional, enguany irlan-dés (ni xinés, ni eivissenc...). Esperem la sorpresa de l’anyque ve. Sols va faltar la volteta al Ravalet per a conclourela processó, però feia tant de fred...

NOVEMBRE-DESEMBRE 1999, GENER 2000

Ir Festival d’Orquestres «Ciutat de Sueca». Actuació del’Orquestra de Guadassuar. (Foto: perfecto Osca)

REVISTA DE LA

societat musical

4

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats& XXXIII CERTAMEN INTERNACIO-

NAL DE BANDES DE MÚSICA“VILA D’ALTEA”. Dissabte 28 denovembre, 17’30 h.

Crònica d’una derrota anunciada o d’un esforç sensela recompensa merescuda.

2n premi: Societat Unió Musical Santa Cecília deGuadassuar. Tant d’esforç per a què? Tres mesos de treballi d’assajos per a no aconseguir més que frustració?

Alguns segur que retrauran allò de que ells ja ho haviendit, que ja sabíem tots quin anava a ser el resultat, o queno val la pena anar a cap certamen, ni al d’Altea ni al deValència. Però després d’uns dies i ja en gelat cal traurealgunes conclusions positives:- sense massa esforç aconseguirem reunir a 100 músics,no com altres, que per a sumar més portaven com amúsics, fins i tot als educands,- tornaren pel musical alguns músics que per diversescircumstàncies feia temps que no els vèiem, alguns delsque viuen fora del poble feren l’esforç de desplaçar-se desde molt lluny, músics que per raons professionals noassisteixen amb regularitat, prestaren la seua col·laboració...- sentirem per Ràdio 9 al director de la banda de Carletdient que sempre havia envejat a la nostra (5-12-99)- veure a la banda de Guadassuar en TVE-2 durant unahora (9-12-99), cosa poc habitual,- sentir-nos acompanyats per eixe públic incondicional, quees va indignar amb el resultat, però l’acceptà amb dignitat,- ens retrobàrem amb don Joaquín Vidal que ensacompanyà en algun assaig,- el nostre director Paco Zacarés ens dedicà un pas doble...

I el bon humor, que al cap i a la fi s’ho passarem moltbé després, celebrant que vulguen o no, fòrem els millors.

Ara, és el moment de deixar de banda els mals recordsi plantejar-se nous objectius.

Sabem que alguns músics més voldrien haber-nosacompanyat, però per diversos motius no ho pugueren fer.Cal agrair l’esforç realitzat a Paco Zacarés, a la Junta Di-rectiva, als nostres familiars que ens recolzen, i a tots elsmúsics que en major o menor mida, algunes nits s’oblidarendel fred, la pluja, la son i la comoditat de casa:

Fotos: Ernesto Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

5

FLAUTABay Royuela, NicolásBoïls Ibiza, AdelinaCalatayud Tomás, DoloresCastells Salom, CarlaGimeno Torres, M. ÁngelesIbiza Masip, CarolinaOtero Colomina, CarlaRibera Montañana M. JesúsSais González, Laura

FLAUTÍBoïls Ibiza, Juan Bta.

OBOÈBoils Gimeno, M. TeresaRibera Boil, M. TeresaVidal Bay, M. JoséVidal García, Leopoldo

CLARINETAñó Montalvá, GemaBataller Martínez, SilvanaBoils Camarena, AgustínBou Ortega, MàrioCamarasa Baixauli, ElenaCamarasa Cléries, CatalinaCléries Díaz, JoséColomina Remígia, TomásEstarelles Camarasa, VíctorEsteve Jornet, ÁngelaEstarlich Beltrán, SilviaFuertes Gimeno, ÁureaFuertes Montalvà, M. JoséGimeno Añó, JoséGimeno Añó, M. ReyesMancebo Juanes, Irene

Masip Alonso, JoséOliver Meseguer, AnaOriola Requena, SalvadorOsca Ferrer, InmaculadaPalau Ibiza, DoraPérez Ortega, SamuelRosell Masip, M. PilarSignes Barberà, Ino

REQUINTRibes Villalba, Josep

CLARINET BAIXColomer Torres, SalvadorIbiza Masip, Joaquín

FAGOTAlapont Osca, LuisMasip Gimeno, SantiagoOriola Requena, FernandoOsca Pons, Joaquín

SAXO ALTAlonso Sentamans, ÁngelCastells Salom, EloyCortés Colomina, M. PepaGarcía Añó, DanielPérez Camarasa, DiegoRoig Vidal, Julio

SAXO TENORBarberá Noguera, VicenteBoils Sais, VicenteMellado Salom, CarlosOsca Ruiz, Inmaculada

SAXO BARÍTONBeltrán Navarro, Joaquín

TROMPETAAlonso Gimeno, JoaquínAndreu Alapont, SalvadorBay Royuela, Jose MiguelGimeno Ribes, JoséJornet Añó, José JavierMarqués Colomer, Rubén

FLISCORNBoils Ibiza, JavierRibera Boil, Vicente

TROMPABoils Gimeno, Jose EnriqueCastells Canet, JoaquínFuertes Raga, JoaquínOliver Villalba, M. AmparoOsca Ruiz, MárioPérez Ortega, Manuel

TROMBÓEsteve Andreu, JorgeOsca Añó, VicentePolanco Olmos, RafaelSentamans Asensi, JoaquínVillaba Colomer, Enrique

BOMBARDÍGarcía Ferrer, EnriqueGimeno Torres, FranciscoPérez Ortega, Joaquín

TUBAAlòs Ibiza, RicardoAsensi Canet, BlaiCortina Barberà, JoaquínGimeno Asensi, Francisco

Noguera Alòs, AntonioPérez Pérez, Vicente

VIOLONCELAsensi Canet, MartaAsensi Canet, CarinaCanet Peirotén, GustavoGarcía Asensi, AnaOliver Meseguer, JuditPérez Pérez, Gema

CONTRABAIXAñó Cleries, DomingoFuertes Gimeno, VicenteOsca Añó, Perfecto

PERCUSSIÓCucarella Montalvá, LídiaGimeno Colomer, JavierGimeno Torres, FinaGrau Díaz, VicentOrtega García, AndrésOsca Gonzálvez, LuisSentamans Asensi, BernardoVidal Vila, Amparo

ABANDERAT

NO FEDERATSTrompa: Boix Sanz, SergioTrombó: Bonet Manrique,IndalecioClarinet: Oriola Font, SalvadorSaxo alt: Rios Furió, BernatCorn anglés: Roper, Sarah

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

REVISTA DE LA

societat musical

6

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats& CICLE DE CAMBRA. XIVé CONCERT.

Diumenge 12 de desembre, 12 hores.Auditori Municipal.

Actuaren en primer lloc els alumnes de Conjunt Vocalde la nostra Escola de Música dirigits per primera vegadaper Lourdes Castells, la nova professora de l’assignatura,que ho va fer passar d’allò més bé i a la que li desitgemmolts èxits. En segon lloc es va presentar per primeravegada i amb gran èxit de públic, la Rondalla “Vicente Pe-rales” (més informació a la pàgina 7). Per a tancar elconcert actuà ennGrup de Metalls de la Societat Musicalque ha adoptat el nom de “Caraba Brass”.

& GALA LÍRICA. CONCERT HOMENATGEALS SOCIS. Dissabte 17 de desembre,19’30 hores. Auditori Municipal.

Per segon any consecutiu i després de l’èxit de l’anypassat tinguérem recital de sarsuela dedicat als socis.Com que la presència de lírica és poc habitual als nostresconcerts, el públic va respondre magníficament per a es-coltar a tan “especials” cantants. Ah!, i per primera vegadatinguérem un “tenor”. Es va presentar per primera vegadafora dels concerts de preparació del certamen de pas do-ble que el nostre director Paco Zacarés ens ha dedicatbaix el curt títol de “Societat Unió Musical Santa Cecíliade Guadassuar”.

Al descans homenatjàrem, en el 60 aniversari de lacreació de la Banda Municipal (veure revista anterior), alsdos músics sobrevivents de la primera plantilla que constaen les actes de l’Ajuntament: Domingo Añó i JoaquínGimeno. Com ve sent costum se li lliurà a Salvador Colomerun escut de la Societat pel 25 aniversari de la seua entra-da a la banda i es va distingir a José Añó, actual alcaldede Guadassuar, com a soci d’honor.

A continuació, en la Sala Rex, tingué lloc el ja tambéhabitual sopar de socis i músics, amb “orquestra” i perprimera vegada lliurament de premis alsmúsics.

& FELICICTACIÓ NADALENCA.Dissabte 25 de desembre, 13hores. Plaça major.

Com tots els anys, la banda de Músicava felicitar els Nadals a tot el poble amb lainterpretació enguany del pas doble “Luchan-do” i la Marcha Radetzky i la polca Tristch-Trastch de Strauss. Desfilarem amb el pasdoble Sant Roc del nostre director.

Plaça Major, 25 dedesembre de 1999

& CONCERT DE NADAL. Diumenge 26 dedesembre, 19’30 hores. Catòlic.

Aquest popular concert, patrocinat per la CooperativaAgrícola Crist de la Penya, s’ha convertit ja en un actetradicional del Nadal guadassuarenc. Llàstima que el lloctinga una capacitat tan reduïda i no càpiga més públic.Enguany gaudirem d’un programa molt variat, amb un triode metall, un duo de saxos, un grup de metall i clarinets,un altre de corda (que va encantar al públic amb unsencantadors boleros), làmines i bateria, i l’actuació delgrup de metalls “Caraba Brass” , amb la brillant presentaciócom a cantants de dos dels seus components que va “emo-cionar” al públic assistent.

& CONCERT DE PERCUSSIÓ. CICLE DECAMBRA XVé CONCERT. Diumenge 9 degener, 12 hores. Auditori Municipal.

Javi Gimeno i Luis Osca decidiren aprofitar les vacancesde Nadal per a preparar-se un concert “mà a mà”,acompanyats al piano per Olga Peirotén. Va ser unallàstima el poc públic que va assistir, encara que és unabona inicitiva a repetir i a seguir per altres músics de lanostra Societat.

& CONCERT-INTERCANVI DE LA BANDAJOVE. Diumenge 16 de gener, 12 hores.Auditori Municipal.

La Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí (València)tornà la visita que la Banda Jove els va fer al setembrepassat amb motiu de les festes populars d’eixe barri de laciutat de València, protagonitzant la primera part delconcert. Actuà també Julio Roig al saxo, acompanyat alpiano per Adolfo García i per últim la nostra Banda Jove.Debutaren com a solistes Joaquín Cortina a la tuba(Bombastic Bombardon) i Jorge Esteve (La Dolorosa). Iamb gran èxit de públic.

JBB/SC

REVISTA DE LA

societat musical

7

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesMARIA PILAR ROSELL I MASIP, REI-

NA DE LA FIRA IFESTES DE SANTVICENT DEL 2000

Enguany l’honor de serla reina de la Fira harecaigut en Maria PilarRossell, que toca el clarineten la banda i en la bandajove. Encara que quan llegiuaquestes pàgines ja hauranpassat les festes, volemdonar-li la nostra més sin-cera enhorabona i agrair-liles paraules que ens dedicàal programa de festes.

LUISA DOMINGO EN L’ORQUESTRADEL FESTIVAL DE BAIREUTH

La jove arpista de l’Orquestra de València Luisa Do-mingo tocarà durant deu setmanes, des de mitjans delpròxim mes de juny fins a final d’agost, en l’Orquestra delFestival de Bayreuth, considerada com una de les mésprestigioses del món. La intèrpret formarà part del grup deset arpes que estrenarà una nova tetralogia de Wagnerdavall la direcció de Giuseppe Sinopoloni.

L’artista, de 23 anys, ha sigut seleccionada per a parti-cipar en esta iniciativa després de presentar-se el passatmes d’agost a una prova i una entrevista celebrades aBayreuth. Luisa Domingo es convertirà així en el segonintèrpret espanyol a tocar en aquest conjunt, ja queanteriorment només ho havia aconseguit Ángel Jesús García,actualment concertino de l’Orquestra de Barcelona.

Per a la jove guadassuarenca, l’experiència suposarà“passar un període en l’orquestra d’un dels més rellevantsteatres d’òpera del món”, van assegurar fonts del Palau dela Música. La trajectoria de Luisa Domingo està avaladaper sis premis internacionals obtinguts a Lió, París,Spottorno, Còrdova (Argentina), Indiana i Cincinatti. Alshuit anys va iniciar els seus estudis d’arpa, piano i violí enel Conservatori Superior de Música de València.(LEVANTE, 23-11-1999)

DOMINGO AÑÓ, NOU PRESIDENT DELA CONFEDERACIÓ DE RELIGIOSOSDE LA COMUNITAT VALENCIANA

El provincial dels caputxins Domingo Añó, capellà habi-tual de les celebracions religioses de la nostra societat, seràal llarg dels tres pròxims anys el nou president de laConfederació de Religiosos de la Comunitat Valenciana, queagrupa a més de 5.000 religiosos.

(LEVANTE, 22-11-1999)

NATALICISEl 29 de novembre Begoña Martín, esposa del nostre

amic Jesús Osca (trompa en la Banda Municipal de Ma-drid) augmentà la família amb un xiquet al que han posatel nom de Daniel. Salomé, l’altra xiqueta que ja tenien, endeclaracions als nostres redactors ha mostrat la seuaalegria per contar amb un germanet. Pareix ser que, donatsels antecedents familiars, de major serà un gran músic.De moment ja canta molt bé.

CALENDARI PER AL 2000Per primera vegada la Societat Musical ha editat un

calendari en el que apareix la nostra orquestra.Anteriorment en tres ocasions ja havia editat calendarisamb la imatge de la nostra banda, la última l’any 1999.Les quatre fotos que apareixent corresponen al concertque l’Orquestra realitzà al Palau de la Música de Valènciaen novembre de 1998. Esperem que haja agradat. Per cert,el dia 9 d’octubre per error apareix en negre, però és festa.

PRESENTACIÓ DE LA RONDALLA“VICENTE PERALES”

El diumenge 12 de desembre en un dels concerts ambmotiu de Santa Cecília, va realitzar la seua presentació pú-blica una nova agrupació musical: la Rondalla “Vicente Pe-rales”. Aquesta agrupació ha sorgit d’un grup d’amics quedesprés de molts anys, i amb alguns nous companys, hanvolgut reviure la rondalla que en la seua joventut formarenbaix la iniciativa de Vicent Perales, conegut popularmentcom “Vicentico el ceguet”, motiu pel qual i com a mostra derecord i homenatge han decidit posar-li el seu nom.

Vicent Perales nasqué a Guadassuar en 1917. Ingressàals vuit anys en la Casa de la Misericòrdia de la Diputació deValència on va aprendre Braille, solfeig, piano i guitarra. Alllarg de molts anys fou organista de la parròquia. En 1949fundà la rondalla “La Armónica” amb un grup de jovens alsque ensenyà a tocar la guitarra, el llaüt, la bandúrria i lamandolina. Actuà en diferents ocasions al poble i RàdioGuadassuar i altres i va obtindre el primer premi en un concursa Montcada. Va composar “Nit de danses en Guadassuar”,que la rondalla interpretà com a cloenda del concert..

REVISTA DE LA

societat musical

8

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notícies

ALFONS FUENTESUN MESTRE DE CAPELLA A GUADASSUAR AL SEGLE XVII

A les funcions litúrgiques de les esglésies més importantsno solia fallar mai la presència d’un organista i d’un mestrede capella que s’encarregaven de l’acompanyament musi-cal El mestre de capella era aquell que dirigia l’agrupaciómusical i que, normalment, en componia també la músicaque s’interpretava en cada festivitat.

Fins ara, només teníem noticies dels organistes deGuadassuar des del segle XVIII, de quan es conservadocumentació a l’Arxiu Municipal. Però, ara, hem d’afegirl’existència estable al segle XVII d’un Mestre de Capella,Alfons Fuentes o Alfons de Fuentes, a la parròquia deGuadassuar. El documentem no en la seua faceta demúsic, que això no sol passar als papers, sinó actuantcom a testimoni de diversos documents públics de l’any1635 (igual que actuen llauradors, ciutadans, preveres,metges, teixidors, fusters, sastres, moliners, cirurgians,etc.), redactats pel notari de Guadassuar, Valeri Fortuny(A.P.P.V. Protocols Notarials, núm. 13.744). El seu nomens fa pensar que procedeix d’una àrea castellana.

• 15 de març de 1635: «Testes huius rei sunt LudovicusPerales, scriptor, et Alfonsus Fuentes, magister capellae,universitatis Guadasuar habitatores.» («Testimonis d’açòsón Lluís Perales, escrivent, i Alfons Fuentes, mestre decapella, habitants de la Universitat de Guadassuar»).• 15 de juny de 1635: «Presentibus ibidem pro testibusAlfonso Fuentes, magistro capell’ae, et Petro Madramany,agricultore, universitatis de Guadasuar habitatoribus.»(«Presents, així mateix, com a testimonis Alfons Fuentes,mestre de capella, i Pere Madramany, llaurador, habitantsde la Universitat de Guadassuar»).• 28 d’agost de 1635: «Testes sunt Alfonsus de Fuentes,magister capellae, et Michael Scriva, scriptor, universitatisde Guadasuar habitatores.» («Testimonis són Alfons deFuentes, mestre de capella, i Miquel Escrivà, escrivent,habitants de la Universitat de Guadassuar»).

Ara esperem que algú puga completar aquesta breunotícia amb informació sobre el personatge.

J. Enric Mut i Ruiz

CONCERT DE NADAL DE LA CO-RAL “LLORENÇ RUIZ”

El passat 26 de desembre i per segon any consecutiula Coral Polifònica “Llorenç Ruiz”, dirigida per Pepe LluïsSanchís Camarasa, ens va oferir el seu Concert de Nadala l’església parroquial del nostre poble. Interpretaren deunadales tradicionals de diferents parts del món. També vaintervindre el seu cor de xiquets.

CONCERT DEL GRUP DEPERCUSSIÓ “AMORES”

El passat 11 de desembre en substitució del concert depresentació del disc “Toot Suite” del grup Vesperale quehavíem anunciat a l’anterior revista, actuà baix el patrocinidel nostre Ajuntament el grup de percussió “Amores”.Aquest grup de percussió fundat en 1989, és un dels mésimportants d’Espanya en la seua especialitat i han actuaten nombroses ciutats espanyoles, europees i nord-americanes. Han realitzat gravacions tant discogràfiques(Vivencias, 1998) com de ràdio i televisió i en l’actualitatés grup resident al Palau de la Música de València onrealitzen anualment un cicle de concerts. Cal destacar lagran col·laboració del nostre amic Lluís Osca. El gran èxitde públic ve justificat per la gran qualitat de lesinterpretacions que ens oferiren.

BREUSVelada musical al CAPRI-PUB. Els propietaris del Capritingueren la feliç iniciativa d’organitzar una velada musicalel dia 26 de desembre en la que participaren els nostresamics de Caraba Brass. Certament tingué gran èxit depúblic. Esperem que es pugua repetir.

AVI i el corneto. AVI ja comença a fer audicions amb elcorneto després de dos anys de estudiar-lo a Toulouse.Ens ha promés escriure’ns una pàgina per a la revista iens enterarem que és això.

El Messies de Händel. La Schola Cantorum d’Algemesí, diri-gida per Diego Ramón Lluch, oferí el passat 30 de gener la seuaversió en valencià d’aquesta famosa obra. Com d’habitual, siscomponents de la orquestra eren de Guadassuar: Pareix serque repetiran la iniciativa en anys successius.

La segona de Mahler al Palau. L’últim cap de setmanade gener, el Cor i l’Orquestra de València interpretà al Palaula segona simfonia de Mahler amb huit músics del poble:els dos de plantilla més sis més.

Foto a Canal 9. El passat 21 de novembre, per a il·lustraruna notícia de música en el noticiari del migdia de Canal 9aparegueren les imatges de la nostra participació al certa-men de València de l’any 1994.

SC/JBB

REVISTA DE LA

societat musical

9

1975-2000. 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICALParticipació en Certàmens

Un de tants referents de la trajectòria de la nostra bandaals últims 25 anys, són els certàmens. Possiblement lamúsica no deuria ser una raó per a competir, sabent quesempre hi ha guanyadors i perdedors, i en massa ocasionsinjustos guanyadors i injustos perdedors (que d’això sabemmolt). Però també és cert que l’intens treball que és fa peracudir a un certamen repercuteix en una notable millora denivell entre altres coses. Les ocasions en que la nostra Ban-da ha participat en certàmens han segut les següents:

1978, 4 de juny, Certamen Regional de Bandes, fase pro-vincial, Almussafes. Director M. Llopis. Obra obligada: Losde Aragón, de J. Serrano. Obra lliure: A mi Buñol, deCarrascosa. Bandes participants: S.M. de l’Olleria, S.M.d’Alfara d’Algímia, S.M. de Vinalesa, S.M. de Silla, S.M.de Tavernes Blanques, S.M. del Puig. Premi: cap.1981, 26 d’abril, Ciutat de Cullera, 3r premi. Director: J.Vidal. Obra obligada: Ibérica, de R. Talens. Obra lliure:Las golondrinas, de J.M. Usandizaga. Bandes participants:U.M. de Carlet (1r) i Benifairó de la Valldigna (2n).1983, 15 de juliol, divendres. Ciutat de València, 1rpremi de la 1a secció, millor puntuació de totes lesseccions. Director: J. Vidal. Obra obligada: Dansesalacantines, de B. Adam Ferrero. Obra lliure: Sicània,de R. Talens. Bandes participants: Sagunt (2n),Kaalheide-Kerkrade (Holanda) (3r), Waldkirch Breisgau(Alemanya) (4t), G.1985, 13 de juliol, dissabte. Ciutat de València, 2npremi de la secció Especial B. . Director: J. Vidal.Obra obligada: Valencianes, d’Eduardo López-Chvarri.Obra lliure: Per la flor del lliri blau, de J. RodrigoAltresbandes: U.M. de Torrent (1r), l’Artesana de Catarroja(3r), G, Vila Nova de Castelló (1r) 1987, 13 de juliol, dilluns. Ciutat de València, 1rpremi i Menció d’Honor de la secció Especial B.Director: J. Vidal. Obra obligada: Suite Divertimento,de G. Tailleferre. Obra lliure: Cosmos, de R. Talens.Bandes participants: Alberic (2n), Alaquàs (2n), G,Alcàsser (2n), Quart de Poblet (2n)1990, 13 de juliol, divendres. Ciutat de València, 1rpremi i Menció d’Honor en la secció Especial B.Director: J. Vidal. Obra obligada: En la quinta del sor-do, de F. Tamarit. Obra lliure: Homenatge a Sorolla,de B. Adam Ferrero. Bandes participants: Picassent(2n), G, Requena (1r).1994, 16 de juliol, dissabte. Ciutat de València, 2npremi de la Secció d’Honor. Director: J. Vidal. Obraobligada: Olbap, de F. Grau. Obra lliure: Caribdis. DeF. Zacarés. Bandes participants: G, Artística de Buñol(1r i MH), U.M. Lliria (1r).1996, 24 de novembre, dissabte. Vila d’Altea, 2npremi. Director: F. Zacarés. Obra obligada:Semiotècnia, de R. Talens. Obra lliure: TillEulenspiegel, de R. Strauss. Bandes participants:Manises (1r), Picassent (3r), G.

1999, 29 de novembre, dissabte. Vila d’Altea, 2n premi.Director: F. Zacarés. Obra obligada: Cosmos, de R.Talens. Obra lliure: Gloses II, d’A. Blanquer. Bandesparticipants: U.M. de Carlet (1r), l’Artesana de Catarroja(3r), G.

(Cal aclarir que el sistema de puntuació del Certamen de Valènciacanvià el 1986. Anteriorment sols es podia donar un primer premi, unsegon, etc. si exceptuem el 1985 en que excepcionalment es donaren dosprimers premis ‘ex aequo’, deixant-nos amb el 2n i dos pams de nassos.A partir d’aleshores es donen els premis segons la puntuació atorgada, demanera que reben primer premi tots aquells que arriben a determinatspunts, aconseguint la Menció d’Honor, la banda de major puntuació. La Gindica l’ordre en que actuarem. Entre paréntesi els premis)

A més de totes aquestes dades, podem recordar moltesanècdotes. La sorpresa dels veïns del poble en 1983, quana altes hores de la nit les músics anunciaren el premi ambuna cercavila per el carrer Major en obres. Els sis (!!!!!!)diplomes que ens lliuraren, exposats a l’Ajuntament ipassejats en una nova cercavila el diumenge següent. Almateix certamen, la placa corresponent al premi a lamàxima puntuació de totes les seccions apareix gravadaper error (?), esborrada i tornada a gravar amb el nostrenom. (Diuen que la primera vegada posava U.M. de Llíria).

Cal recordar també la il·lusió que tenien cada vegadaels músics “vells”, com el tio Leopoldo (saxo baix) que nova poder tocar en Cullera en 1981 per què li havien implantatun marcapassos feia pocs dies. O la desil·lusió del mateixen 1985, que volia eixir per la ‘porta gran’ de la plaça debous. Casualment faltà l’estiu de 1986 i no ho va poder feren 1987 quan si que guanyàrem.

També son dignes de recordar les festes celebrant la victòriaal Catòlic, al Patronato, a la Sala Rex, al Molí o a la Fórmula 1.Les cançonetes com la del 90: ‘Una lágrima cayó en Requena,i en Picassent en caigueren més de cent’, després de portar 11autocars a València i fer la ‘ola’ en les grades de la plaça debous. Les pancartes confeccionades al musical, les comissionsorganitzadores dels certàmens, els cartrons, cartolines i demésmartingales per a organitzar els papers; el descuit de lestrompetes que es deixaren les sordines a l’autobús en 1983,tenint que demanar-les als de Sagunt. O el taxi que va portar en1990 a Rubén i Oliver des de Barcelona a València per que elmateix dia tenien concert amb l’Orquestra de Barcelona. Larebuda al poble els anys 87 i 90 amb volteig de campanes, focsartificials, cercavila, himnes a l’església..., i tot a les tantes de lamatinada i amb tot el poble esperant-nos.Els assajos al Ravalet,al frontó del Patronato, els plors de Teo, els nervis de Vidal, el‘llàtig’ i el tio Juaquín amb el 5/8 del cosmos, les obres lliures,els instruments inusuals...

En quant a les obres, podem destacar les 13 obresd’autor valencià de les 18 interpretades, d’elles 11 originalsper a banda (curiosament 5 de Talens, Cosmos 2 vegades).Caribdis, obra composada ‘ex profeso’ per al certamen de1994 per Zacarés o la transcripció del Till...

JBB

REVISTA DE LA

societat musical

10

València homenatja a Puccini en el75 anniversari de la seua mort

Una iniciativa de l’Ajuntament de València per mig de la”Fundación III Milenio” ha fet de la capital del Túria la seud’un cicle monogràfic dedicat a Giacomo Puccini (1858-1924) El “Festival Puccini”, es du a terme des del darrertrimestre de l’any passat i acabarà a finals del 2000.

Són nombroses les activitats programades per alesdeveniment: conferències, classes magistrals,exposicions, concerts de cambra, recitals de cant, pro-grames simfònics i, com no, una mostra molt representa-tiva de les seues òperes: “Tosca”, “La boheme”, “Turandot”i “Manon Lescaut”, “Madame Buterfly” que ja han estatinterpretades, amb versió de concert o escenificades(segons els casos), i “Gianni Schicchi” i “Suor Angelica”que ho farán a finals d´any.

Musicalment, es reconeix la figura del compositor Italiàcom màxim exponent de l´ estil “verista”. Avuí en dia, laseua música es respectada i admirada per tots, però nosempre ha estat així. I és que Puccini va ser un músic quenadá contracorrent. Als inicis del segle XX es preconitzavael culte als grans géneres simfònics (Strauss, Mahler, etc)i hi havia una reacció negativa front allò que representaval’òpera tradicional. L´ estètica de Giacomo estava molt llunydels nous plantejaments musicals. Fins i tot, al calor deles polèmiques artístiques, Puccini era considerat com

model d’allò que no devia fer-se. “Campió de la facilitat”,“capdavanter en la concessió al públic”, “perseguidor del’èxit”, són alguns dels comentaris fets per la crítica i elscreadors de la seua època. La qual cosa, com el tempsha demostrat, significava una vertadera injustícia.

És just destacar en l’obra del mestre italià, ara que escompleix el 75 aniversari de la seua mort, uns valors inne-gables: el tractament orquestral, l’habilitat en lesmodulacions i l’atreviment de les seues harmonies, aixícom una eficiència lírica fora del comú. La critica i lamusicologia han reconegut, finalment, les excel·lènciesde la música de Puccini. Són reveladors, en aquest sentit,els testimonis de músics tan dispars com Edgar Varèse iHeitor Villalobos. L’estrambòtic Varèse comenta: ”Puccinino escriu mai una escena de més. Els seus actes sónsempre d’una duració perfecta. Té un prodigiós sentit delteatre. I la seua orquestra sona admirablement bé per allòque ell vol aconseguir...., igual sona bé amb vint-i-quatreque amb seixanta músics”. El compositor brasilerVillalobos parla de l’autor de “Tosca” amb aquestesparaules: “En música hi ha revolucionaris que ho pareixeni altres que no. Però alguns que no ho pareixen són tanrevolucionaris com els altres. Puccini era un d’ells”.

Rafa Polanco

La lírica valenciana se sent amb forçaLEVANTE, 7 de gener de 2000.R.R. / J.R.S./ VALÈNCIA

A la rebotiga del Festival Puccini, a esquenes de lesgrans estrelles i de les aparicions enlluernadores, unaexcel·lent fornada de cantants d’òpera ha anat prenentposicions en el panorama líric nacional. En una dècada, laComunitat Valenciana ha aconseguit satisfer la seua pròpiademanda interna i convertir-se en exportadora d’artistesdel bel cant.

«Quan jo vaig estudiar era impensable acabar la carrera ipensar a cantar òpera, però ara tots els que ixen amb elcicle complit i tenen qualitat acaben trobant treball ambfacilitat». És l’opinió d’Ana Luisa Chova, professora de cantal Conservatori Superior de València, que ha format l’últimagran generació de cantants lírics. A partir de 1990, comencena destacar Isabel Rei, a Zuric actualment, María José Martos,al Teatre Reial de Madrid, Ofelia Sala, en Leipzig, i moltsaltres que comencen a tindre papers importants.

Pareix un món de dones, però també hi ha hòmens,que han de començar més tard, pel canvi de veu, i que,segons Chova, «si als 25 anys una dona està encaraperfeccionant la seua carrera, ho considera una cosa nor-mal, mentre que els hòmens es posen nerviosos, i volencomençar a treballar quant abans». Carlos López, que vaparticipar en la Tosca que va obrir el festival, reconeix que,

a pesar de tot, tenen avantatges: «Hui en dia els hòmensamb veu greu ho tenim més fàcil. En una òpera hi ha poquessopranos, però hòmens en el repartiment hi ha molts, isempre és més senzill colar-se amb un paper».

Un d’eixos pocs papers de soprano ha sigut per aIsabel Monar, que encarnà a una inoblidable Liú en la recentescenificació del Turandot. Per a ella «València estàcomençant a tindre rellevància perquè els teatres sabenque el que ix d’ací té qualitat».

La clau està en haver evolucionat amb calma,brindant xicotetes aparicions als més jóvens i permetent-los que es foguejaren a poc a poc. Un d’aqueixos escalonsha sigut el Taller d’Òpera que ha permés a moltes novesveus poder donar-se a conéixer en modestes però efectivesproduccions. També com a membres del Cor de València,que s’ha revelat com un gran planter. Un immillorable presentque planteja un dubte: que passarà quan acabe el festi-val? De moment, els cantants valencians han de confor-mar-se a cantar fora, si volen obtindre un prestigi i unaeconomia estable, alhora que un aprenentatge junt ambgrans estrelles.

Si l’opció d’eixir a l’exterior, sempre es pot sobreviure aValència. Les opcions van més enllà de l’òpera i englobendes de concerts fins a misses cantades o bodes, «moltben pagades, per cert».

REVISTA DE LA

societat musical

11

MÚSICA EN DAROCAColección Aragón-LCD, Gobierno de Aragón, Institución

“Fernando el Católico” de la Diputación de Zaragoza.

DISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discos

En 1979 es compliren tressegles de la mort de PabloBruna, “el ciego de Daroca”(1611-1679), extraordinari orga-nista i compositor de l’EsglésiaCol·legiata d’eixa ciutat arago-nesa. En el seu honor organitzàeixe any la institució “Fernandoel Católico”, de la diputació deSaragossa l’acollida al IIIEncontre de Música Ibérica i al ICongrés Nacional de Musicologia.En eixa data va nàixer també elCurs i Festival Internacional deMúsica Antiga de Daroca. Pelseu rigor i discret fonament, laqualitat dels seus professors iintèrprets invitats, la procedènciacosmopolita de docents idiscents i la extraordinàriacàrrega històrica, artística i hu-mana de Daroca i els seushabitants, el seu èxit no ha fetmés que créixer en fama i enresultats. La demanda de placess’ha multiplicat molt més quel’oferta, però aquesta es manté,amb tota intenció, dins els límits

que permeten unir qualitat,excel·lència, contacte directe ien suma, els factors quepermeten que una activitat comaquesta no es degrade.

En el XX aniversari de lesseues activitats estivals, laInstitució “Fernando el Católico”ha seleccionat uns pocsexemples d’allò que ha sigut, iés , la música en Daroca per a lagravació d’aquest disc. El portema la nostra revista, no per què hajaintervingut cap músic de la nostraSocietat, sinó perquè a lesfotografies que il·lustren el llibretque acompanya al disc apareixel nostre company Javi Boïls.

Al disc podem trobar músicarenaixentista francesa, italiana iespanyola i barroca alemanya,interpretada amb instrumentspropis de l’època com la vihuela,el llaüt, la viola de gamba, la gui-tarra, l’orgue, el clave iinstruments de vent com laxirimia, el sacabutx o diversosinstruments barrocs.

LUUR METALLSSpanish Brass Quintet

Disques du Solstice, France

No seria necessari explicar araqui son Luur Metalls (RSM núme-ro 9, 1999), però recordarem que ésun quintet de metalls format pelnostre company i amic ManuelPérez (trompa) i els seus companysIndalecio Bonet (trombó), JuanJosé Serna (trompeta), CarlosBenetó (trompeta) i Vicent López(tuba) a partir de 1989 dins de laJONDE. En concret ens trobem davantel seu primer disc que gravaren en1996 arrel del primer premi queaconseguiren al Concurs Interna-cional de Quintets de Metalls deNarbona (França).

Està dedicat als respectius pa-res, dones i núvies per la seuapaciència i suport, als seusmestres per les seues ensenyancesi a tota la gent que els vol. Conté les següents obres:- Court métrages, del compositorromà Vladimir Cosma.- L’Homme au marteau dans lapoche, de Werner Pirchner.- Tres peces del Sombrero de TresPicos de Manuel de Falla, Intro-ducción, Danza del Molinero-farruca i Danza ritual del Fuego.- Petite músique de rue, de TadeuszKassatti.- Sonatine, d’Eugène Bozza.

REVISTA DE LA

societat musical

12

J.R. S./ VALENCIA (LEVANTE, 6-12-99)Joan Enric Lluna és un exemple del potencial musical

valencià que viu en la diàspora. Fa deu anys que resideix aLondres, impartint classes al conservatori de Birmingham.Allí, al poc d’establir-se, va ser reclamat per l’Academy SaintMartin in The Fields i treballà amb la London Symphony i elBrodsky Quartet. Lluna és un músic de risc no sols perquèen el seu objectiu estiga la recuperació del repertori per aclarinet, el seu instrument, sinó perquè és capaç d’involucrar-se en nombrosos projectes al mateix temps com la JONDEo l’Orquestra de L’Horta, amb un continu anar i vindre. Araacaba de gravar un nou disc que s’anomena “Capricho Pin-toresco” (Harmonia Mundi) on dóna a conéixer una part delrepertori espanyol per a clarinet.

Admet que és un aventurer de la música i que els gransprojectes el mouen. «El clarinet ho té més difícil que altresinstruments. El desconeixement del repertori pel gran públicés un handicap. Jo intente convéncer que el clarinet té unrepertori interessant que va des de Mozart fins als nostresdies i que hi ha una producció immensa i unes possibilitats

acústiques que cal explorar», afirma.El seu disc és una primera selecció que recupera obres

de Yuste, Toldrá, Granados, Guinovart, Casadeseus i adap-ta a Turina recorrent quasi cent anys. És un homenatge aalguns dels seus mestres que li ha portat dos anys derecerca de partitures i de recuperació de peces. «Hi hamoltíssima música que mai no s’ha gravat. La meua idea,és recuperar música espanyola per a clarinet i gràcies a ladiscografia poder-la difondre pel món. Amb anteriorsgravacions he rebut cartes de tot el món interessant-sepels compositors o pel repertori. Això vol dir que la músicade clarinet sí que interessa i que sorprén descobrir-la».

Des de Londres té una perspectiva privilegiada des dela que analitzar la situació espanyola sense estar immersen ella. ”La imatge que es té fora és que s’està invertintmolt, però en música i músics que vénen de fora. Tambécrec que caldria invertir més en música actual i no tindre-li por. És com el cas dels músics espanyols, és difíciltrobar-los en els grans auditoris. Se sofreix un complexd’inferioritat. El músic de fora sempre té més possibilitats”.* Va ser professor de clarinet a la nostra Escola de Música.

El clarinet és un instrument de vent construït amb fustai amb una llengüeta simple, que el 1690 fou construït pelfabricant alemany de instruments John. Christoph Denner,basant-se en el vell chalumeau francés; però el clarinet nofou utilitzat per l’orquestra fins el 1750. Es sentitaccidentalment en Bach i Händel, però en un desencertestilístic d’arranjadors dels nostres dies. Posteriorment liaugmentaren les claus de les dos inicials fins arribar el 1810fins a tretze. Mitjançant el segle XIXs’imposà en tota Europa el clarinetamb les modificacions que Bohem liva aplicar i que és el que pràcticamentconeguem en l’actualitat.

Aquest instrument es presentaen diverses grandàries i afinacions(la, si bemoll, do, re, mi bemoll). Elclarinet pertany així als instrumentsconeguts com instrumentstranspositors. El clarinet en sibemoll és el més utilitzat. El clarinetbaix està precisament en si bemoll,però una octava més baixa.

Els diversos registres del clarinetsón sense excepció moltsorprenents; en el registre greu sonael clarinet ple i dramàtic (com elprincipi de la “Setena Simfonia” deTchaikovski, clarinet en la), en al re-gistre més alt, clar i alegre (com el

segon tema de Till Eulenspiegel, de Strauss tant conegutper tots; clarinet en re, i la degeneració de la idea fixa enel últim temps de la “Simfonia Fantàstica” de Berlioz;clarinet en mi bemoll).

En general, és un instrument líric (com la “crida deVenus” a l’obertura de Tannhäuser); també s’utilitza ambcerta freqüència per imitar el cant dels ocells (el cucut enel fragment junt el rierol, de la Simfonia “Pastoral” de

Beethoven, les veus dels boscosen el “Sigfrido”, de Wagner).Apareix rarament a la música decambra: Mozart va escriure unquintet encantador per a clarinet icorda; la Op. 115 de Brahms estàtambé destinà per al mateixconjunt.

Salvador Oriola

instruments · instruments · instrumentsinstruments · instruments · instrumentsinstruments · instruments · instrumentsinstruments · instruments · instrumentsinstruments · instruments · instrumentsEL CLARINET

Joan Enric Lluna* recupera el repertori del clarinet

REVISTA DE LA

societat musical

13

BIBLIOTECA PÚBLICA “SALVADOR MAHIQUES”SECCIÓ DE MÚSICA

La Biblioteca Pública de Guadassuar compta entre elsseus fons amb una secció dedicada a la música. Acontinuació teniu un llistat dels llibres, ordenatsalfabèticament per l’autor, incloent les obres infantils ijuvenils que es refereixen a aquesta matèria marcades ambuna J i també les biografies de músics il·lustres, precedidesper una B.

ABBIATI, Franco: Historia de la música. Barcelona, Vergara,1958.

ADAM FERRERO, Bernardo: Músicos valencianos. Va-lencia, Proip, 1988

AHUIR, Xavier: Métode de dolçaina. Valencia, Conselleriade Cultura, Educació i Ciència, 1989

(J) ALFAENGER, Peter K. La música. León, Everest,1984

ANTONIO Cortis: Un trono vicino al sol (1891-1952).València, Conselleria de Cultura, Educació iCiència, 1992

ARNAU AMO, Joaquin: La obra de Joaquin Rodrigo.València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1992

(J) BARBER, Llorenç: L’orquestra simfònica. València,Conselleria de Cultura, 1995

(J) BLANCH, Fani: Els instruments de corda. València,Conselleria de Cultura, 1995

BRENET, Michel: Diccionario de la música històrico y téc-nico. Barcelona, Iberia, 1946.

BUENO CAMEJO, Francisco Carlos: Historia de la Óperaen Valencia. València, Conselleria de Cultura,Educació i Ciència, 1997.

(J) CERVERO, Joan, Els instruments de percusió. Valen-cia, Conselleria de Cultura, 1995.

(J) CHALER, Anna: Els instruments de vent. València,Conselleria de Cultura, 1995

CHAVARRI ANDUJAR, Eduardo L.: Compositores valen-cianos del siglo XX. València, Conselleria de Cultu-ra, Educació i Ciència, 1992.

CLIMENT, José: Història de la música contemporànea va-lenciana. Valencia, Del Sènia al Segura, 1978.

CLIMENT, José: Villancico barroco valenciano. Valencia,Consell Valencià de Cultura, 1997

CODINA, Daniel: Qui canta sos mals espanta. Barcelona,Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989

(B) COMPOSITORES sinfónicos valencianos. Valencia,Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1990.

(J) CORTES, Blas: La màgia de l’òpera. València,Conselleria de Cultura, 1995

(B) DAVALILLO, M.: Músicos célebres. Barcelona, Juven-tud, 1979

DESHAUSSÉES, Monique. El pianista: técnica y metafí-sica. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1987

DOMENECH PART, J.: Introducción al mundo de la músi-ca. Madrid, Daimón, 1980.

EIXAM: 332 cançons amb l’àmbit de l’escala diatònicamajor, ordenades per a una progressió del’aprenentatge musical dels xiquets. València,Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1990.

ENCICLOPEDIA Larousse de la Música (8 vols.). Barcelo-na, Argós Vergara, 1991

(B) ESPINA, Antonio: Chopin, el hombre, el artista. Bue-nos Aires, Espasa-Calpe, 1952

ESPLÀ, Oscar: Escritos de Oscar Esplà. Madrid, Alpuerto,1986

(J) FONOLL, Celdoni: Cançons del Camí Florit. Barcelo-na, La Xarxa, 1988.

(J)(B) FERRER ESCRIVÀ, Vicenta: Josep SerranoSimeón. Paiporta, 10 Denes, 1998

GALÁN, Natalio: Cuba y sus sones. València, Pre-textos,1997

(J) GALBIS LÓPEZ, Vicent: Un viatge pel món de les corals.València, Conselleria de Cultura, 1995

(B) GOURDET, Georges: Debussy. Madrid, Espasa-Calpe,1976

HAMEL, Fred: Enciclopèdia de la música, (3vols). Barce-lona, Grijalbo, 1981.

HERRERO, Fernando: La ópera y su estética. Madrid, Mi-nisterio de cultura, 1983.

HISTORIA de la música española (7 vols.). Madrid, Alian-za, 1983

(J) JATIVA, J.M.: La música pop. València, Conselleria decultura, 1995.

(B) JOAN Baptista Cabanilles: Músico Valenciano Univer-sal. Valencia, ACAD, 1981

LLINAS, Julián: La música a través de la historia. Barcelo-na, Salvat, 1982

LÓPEZ-CHAVARRI, Eduardo: Cien años de historia delConservatorio de València. Valencia, ConservatorioSuperior de música y Escuela de Arte Dramáticode Valencia, 1979

LÓPEZ-CHAVARRI ANDUJAR, Eduardo: Cien años demúsica valenciana, 1878-1978. Valencia, Caja deAhorros, 1978

(B) LUDWING, Emil: Tres titanes: Miguel Ángel,Rembrandt, Beethoven. Barcelona, Juventud, 1989

(J) MARTINEZ GOMEZ, Benito: El llenguatge musical. Va-lencia, Conselleria de Cultura, 1995

MICHELS, Ulrich: Atlas de música. Madrid, Alianza,1983.

MILAN, Luys: Del libro de Vihuela de mano intitulado elmaestro. València, Alfons el magnànim, 1987

MORALEDA MONZONIS, Joan: La música en el Corpusde Valencia. Valencia, Ayuntamiento de Valencia, 1993

El MUNDO de la música. Grandes Autores y GrandesObras. Barcelona, Océano, 1999.

La MÚSICA al palau reial de Valéncia al segle XVIII.València, Associació Cabanilles, 1983.

REVISTA DE LA

societat musical

14

La MÚSICA a la parròquia de Sant Martí de València(ss.XVI-XX). València, Associació Cabanilles, 1982.

MUSICARD: notación, instrumentos y músicos importan-tes. Barcelona, Castellnou, 1995

MUSICOS y festeros valencianos, València, IVAECM,1993

ORGUES i organistes de la vila d’Ayora. València,Associació Cabanilles, 1982

ORGUES de l’església de la Companyia de Jesús aValència. València, Associació Cabanilles, 1982.

ORQUESTA del Conservatorio de Valencia, Abril 1977-Ju-nio 1979. Valencia, Servicio de Publicaciones delConservatorio Superior de Música, 1979.

PALAU de la música de Valencia. Décimo aniversario. De lautopia a la realidad. Valencia, Palau de la Música, 1997

PARDO, José Ramón: El canto popular. Folk y nueva can-ción. Barcelona Salvat, 1983

PIERCE, John R.: Los sonidos de la música. Barcelona,Labor, 1985

QUEROL GAVALDÁ, Miguel: Transcripción e interpreta-ción de la polifonía española de los s.XV y XVI.Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1975.

RUIZ MONRABAL, V.: Historia de las sociedades musi-cales de la Comunidad Valenciana: Les bandes demúsica i la seua federació (2 vols.). Valencia, Fede-ración de Sociedades Musicales de la ComunidadValenciana, 1993.

(B) RUVIRA, Josep: Compositores contemporàneos va-lencianos. València, Edicions Alfons El Magnànim,1987

RUVIRA, Josep: Javier Daria: Obra de composición e in-vestigación musical. Valencia, Conselleria de Cul-tura, Educacion i Ciencia, 1990.

SEGARRA, Ireneu: El meu llibre de música (3 vols.). Bar-celona, Sirvensae, 1983

SEGOVIA, Andrés: Mi libro de guitarra: guia para princi-piantes. Madrid, Montena, 1980

(B) SEGUÍ, Salvador: Manuel Palau (1893-1967). València,Consell Valencià de Cultura, 1997.

TELLEZ VIDERAS, José Luis: Para acercarse a la músi-ca. Barcelona, Salvat, 1981

TIRANT de Rock. València, Eliseu Climent,1992

TORRENT, Vicent: La música popular. València, EdicionsAlfons el Magnànim, 1990

(B) VIDAL CORELLA, Vicente: El maestro Santiago Lope.Valencia, Conservatorio Superior de Música, 1979

(B) VIDAL CORELLA, Vicente: El maestro Serrano y losfelices tiempos de la Zarzuela. Valencia, Prometeo,1973.

ZANE, Massimo: Cómo leer la música. Barcelona, DeVecchi, 1994.

Tere Gomis, Biblioteca Municipal.

RECULL DE PREMSALEVANTE, 13-11-1999

LEVANTE, 26-11-1999

REVISTA DE LA

societat musical

15

LAS PROVINCIAS, 30-11-1999 LEVANTE, 1-12-1999

LAS PROVINCIAS, 24-11-1999

REVISTA DE LA

societat musical

16

LEVANTE, 24-11-1999

L’Institut de la Música aprova el seu calendari d’activitats i el seu reglament intern

Cultura fixa en el 2001 la creació de l’Orquestra de laComunitat i obrir el Palau de les Arts un any després

J.R.S., VALÈNCIAEl consell rector de l’Institut

Valencià de la Música (IVM) ha fixatper a l’any 2001 la convocatòria delsconcursos per a la creació del’orquestra Simfònica de la ComunitatValenciana. Aquest col·lectiu no solsha de ser qui participe en laprogramació estable d’òpera del Palaude les Arts, sinó que al mateix tempsha d’oferir una programació regular deconcerts en l’àmbit autonòmic. Juntamb l’orquestra està prevista també lacreació de la Banda Simfònica de laComunitat Valenciana.

Segons va estimar la directora ge-neral de Promoció Cultural i Patrimoni,Consuelo Ciscar, les previsions de

l’Administració és que el Palau de lesArts siga inaugurat a la primavera del2002 i que la primera representaciósiga oferida a la tardor d’aquestmateix any Ciscar no va voler pronun-ciar-se sobre els contactes establitsper la Generalitat amb l’alemanyaHelga Schmidt perquè aquestaassumisca la direcció artística delPalau de les Arts.

El consell celebrava ahir la segonade les seues reunions en què es va abor-dar l’aprovació d’un calendari d’actuacionsper a enguany, la del reglament intern ila de l’organigrama provisional.

De moment, l’institut que tindràla seua seu a la Conselleria de Cul-tura, apenes disposarà d’un reduït

equip de persones per a portarendavant una sèrie d’iniciatives que nodifereixen molt del programa generalde l’antiga Àrea de Música de la pròpiaConselleria de Cultura. El seupressupost estarà en tom als 500milions de pessetes.

Entre els plans previstos figura l’inicidel pla de catalogació del patrimonimusical valencià que afectaràinicialment a la catedral de València, elCorpus Cristi, la catedral de Sogorb i lad’Oriola. Així mateix la creació d’unsegell discogràfic que editarà diversostreballs sobre Joaquín Rodrigo o un do-ble CD sobre la música en temps delsBorja gravat per Capella de Ministrers iel Cor de València.

LEVANTE, 22-11-1999

València supera a Catalunya i Madrid quanta nombre de concerts programats

La música clàssica perd a laComunitat Valenciana un 21,5%

d’espectadorsRICARDO RODRIGUEZ. VALÈNCIA

La Comunitat Valenciana ésl’autonomia amb major presència de lamúsica clàssica, tant en recitalscelebrats com en nombre d’auditoris,segons es desprèn d’un informe de laSocietat General d’Autors i Editors(SGAE) de l’any 1998, que analitza elsdiversos indicadors culturals de totaEspanya.

València va celebrar el passat anyun total de 1.941 espectacles d’aquesttipus de música, amb la qual cosa sesitua per damunt de Madrid (1.807) iCatalunya (1.677), que són lescomunitats que segueixen en elrànquing a la valenciana. Aquest liderattambé es manté als recintes que pro-

gramen regularment aquest tipusd’activitat, que van ser 294 pels 235de Catalunya i els 185 de Madrid.

Aquestes són les dades mésdestacables d’un sector que, noobstant això, va perdre espectadorsdurant 1998. Especialment alarmantva ser el descens a la Comunitat Va-lenciana, que va perdre un 21,5 %enfront dels registrats en 1997, sentla regió que més assistents va perdrede tot el territori nacional. El descensen espectadors i en espectacles vaser general en tota Espanya, ja queen 1998 van acudir a recitals de mú-sica clàssica 100.000 personesmenys que durant 1997.

COMMEMORACIONSMUSICALS PER A

L’ANY 2000Durant el més de febrer età previst

realitzar un homenatge a Juan i Ricar-do Lamote de Grignon, fundadors del’Orquestra de València.

Entre les activitats commemorativesfigura la celebració de l’Any Rodrigo ambgravacions discogràfiques, activitatseducatives en torn a la seua vida i obrai una sèrie de concerts a travésd’intèrprets valencians i altres de tallainternacional en espais de la Comunitat.

També cal destacar la celebració al’any 2000 de l’Any Borja en el que espreveuen una sèrie de concerts enCanals, Gandia, Xàtiva, València i Romai l’estrena d’un espectacle escènic mu-sical sobre la cort dels Borja ambdanses i música de l’època i la gravaciód’un doble CD sobre la música en elRenaixement gravat per Capella deMinistrers i el Cor de València.

El festival Ensems es dedicarà a re-visar l’obra de Bach, commemorant elseu 250 aniversari.

(LEVANTE, 24-11-1999)

REVISTA DE LA

societat musical

17

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Al certamenno vajes si notens diners...

... que tocaràsmoltes cosesi no guanyaràs res.

UNA SUBSTÀNCIA CONTAMINANT PROVOCA LAMORT DE CENTENARS DE PEIXOS A SUECA

L’Orquestra de Cambra de Guadassuaractua a la capital de la Ribera Baixa.

BERNAT I BALDOVÍSueca. Albufera Press.

El passat diumenge 14 de novembre,dins el 1r Festival d’Orquestres “Ciutat deSueca” va actuar l’Orquestra deGuadassuar. Segons informacionsarribades a la nostra redacció el dia va re-sultar prou accidentat per a algunscomponents de l’agrupació. Algunsinstrumentistes (no direm qui son, peròtoquen el fagot i la trompa) no sentiren eldespertador a l’hora corresponent amb laconseqüent sufocació del director. Per aca-

bar-ho d’animar un altre (no direm qui,però toca el clarinet) passà directamentde la disco a l’auditori, o en paraules delregidor de cultura de la localitat, de la mú-sica rap i disco a la de Haydn, Bach iZacarés. Al finalitzar el concert, doscompositors d’èxit, Talens (Cosmos) iZacarés (Anacreón), es saludarenefusivament, donant-se ànims ienhorabones mutues. Respecte a lasubstància contaminant, ccal pensar enla costum d’alguns d’emetresubsttàncies...

PREMIS “EN TENIM MÉS QUE NINGÚ” (1ª EDICIÓ, CERTAMEN 1999)

Donades les circumstàncies que els jurats delsúltims certàmens als que ha assistit la nostra ban-da no han tingut a bé concedir-nos cap primer premi,mostrant-se prou ràcanos per no dir una altra cosa,la Junta Directiva del Fosquibrut Desafinat reunidaen sessió plenària i extraordinària als locals de laredacció ha decidit atorgar els primers premis “En

tenim més que ningú”. El passat 18 de desembre,durant el sopar d’homenatge als socis es va ferlliurament dels diplomes acreditatius a alguns d’ells.Però en teníem més que ara podeu conèixer. Aquellsque encara no tinguen el diploma i vullguen recollirlo,podran passar pel musical el dia 31 de febrer del’any 2000 en hores d’oficina.

ESTEM FINS ELS/LA...: Els músics de Guadassuar.CAMPIÓ DEL MÓN DE FRONTÓ: Moisés Boils.QUE BONIC ÉS EL AMOR: Ximo Castells.MÉS MORAL QUE L’ALCOIANO: Paco Zacarés.MILLOR ORGANITZACIÓ: La junta.OO2, EL SEGUNDO NUNCA ÉS SUFICIENTE: Elmillor públic, el de Guadassuar.AL MILLOR JURAT: Desert.OTORRINO: Al jurat.DINERS MAL GASTATS: Al sopar de Talens.MILLOR ASSESSOR: Joaquín Vidal.FANS INCONDICIONALS: Als músics d’Albal.PUNTUALITAT: Ximo Cortina.SI LO SE NO VENGO: Sílvia EstarlichBOMBARDÍ NOU: Ximo Pérez.AL MILLOR MÒBIL: Ex aequo a:

Ximo Pérez Per la sintonia AMUNT VALÈNCIARubén Marqués: PEL TELÈFON DE ....

MISSING: Una percussionista anònima.

CLARINET BAIX D’HONOR: Bernat Peris.FAMÍLIA GIMENOS: Estem buscant-los.MILLOR ESTRANGERA DE L’EQUIP: Sara Roper.MILLOR TRADUCTOR SIMULTANI: Zacarés.JA HO VAIG DIR JO: Als redactors de la revista de laSocietat Musical.MÉS GASTADORS QUE NINGÚ: Als de la percussió.TIC TOCOTO TAM TUM TOCO TITAM, XIM: Lluís.COLA CAO: Andreu.MILLOR BOMBERA: Fina.MILLOR PLANCHISTA: Lídia.TOÍIIIII TÍO TAAIII: Julio Roig.AL PERCUSIONISTA MÉS TEMPLAT: Xavi Gimeno.UN POC MÉS I NO PUJE: Javi Boils.NEVERA: Comissió organitzadora del certamen.TRENCABATUTES: Paco Zacarés.DESPEDIDA: Una saxofonista que s’ha despedit.A LA MILLOR PIZZA: Dani García.SUAVEMENTE, BESAMÉ...: Fondo FAIRI

NOTÍCIES BREUS♣ Albocàsser: José Tena, membre del’Agrupació Musical Santa Cecíliad’Albocàsser, resultà ferit al caure-li albraç esquerre el batall de la campanagrossa del campanar de l’església alarribar la Cavalcada de Reis a la plaça.Acte seguit els músics deixaren de to-car. (LEVANTE, 6-1-2000)♥ Guadassuar: El passat 7 dedesembre es casaren Juamba i Sa-bina. La cerimònia va transcórrer ambnormalitat. El sopar posterior no vatenir incidents de consideració, llevatde l’assumpte del pastis nupcial id’allò de dalt de la cadira. Seguireminformant. (PONIENTE, 32-13-00)

REVISTA DE LA

societat musical

18

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

la holade la societat musical

FOTOS EXCLUSIVESDE LA BODAEN SEVILLA

QUE VA SER UNA MARAVILLA

Acompanyats de familiars i amics, el passat 30 d’octubre, és casarenen Sevilla, com molts famosos, els nostres amics Vicent Roig i SarahRoper. Des de les pàgines de la nostra revista volem donar-los

Vicent i Saraposant per alsnostres lectorsdesprés de laceremónia. Podeuadmirar el precióstraje de la nóvia,l’elegància delnóvio i la cara defelicitat dels dos.

Alguns amicsfamosos

del nóvio queassistiren a la

boda.D’excursió per

Sevilla.

♣ Videncia musical en directo. En mi bola de cristalpuedo ver el futuro i el resultado de los certámenes. Laprueba de mis poderes la puedes tener leyendo la ante-rior revista en esta misma sección. Si quieres consultar-me mi teléfono es el 020202. Total discreción.♣ Guadassvar: Però com punyetes li diuen al pobleque fins i tot a les obres de reforma del ravalet han possatGuadasvar i ningú ho ha rectificat?♣ PUB del Carrer Major amb abundant clientela entreels músics i músiques vol deixar ben clar que no és unBAR, és un PUB, P, U, B. Està clar?♣ Fondo Nanci: Volem donar la benvinguda a una novaagrupació festiva, el Fondo Nanci, presuntament formatper la secció menys veterana del Fondo Fairi. Ànim iendavant! El futur és vostre!♣ Percu-Cao, l’aliment dels percussionistes. Millor que elCola-Cao.♣ Garcia Asensio, president del tribunal del certamenvoldria saber el nom del graciós que em telefonava aquelldia a Altea. El seu número de mòbil ja el se.♣ Leopoldo, acaba-li allò del xalet a Vidal, home.♣ Frase: Del copón. Xaua.♣ Professora d’anglés es presta voluntària per a do-nar classe gratuïtament a Paquito i a Ximo Cassalla.

♣ Professor de cant de l’Escola de Música deGuadassuar vol fer quatre escoltets als cantants delconcert del Catòlic del segon dia de Nadal.♣ Esposa de president de Societat Musical i marede músics, també vol fer escoltets a un cantant.♣ TV: Músic que no va aparèixer en cap moment en laretransmissió del Certamen d’Altea voldria saber que hapagat el del flautí per a eixir tantes vegades. O és quesoc invisible?♣ Frase famosa: Hola, hola, hola, hola, hola, soc Boils.♣ Frase cèlebre: Ja no queda ketchup. (V. Boils).♣ Es busca pancarta que posa Societat Musical de Carlet.Es recompensarà. Comissió Organitzadora de Certamen.♣ Especialista en salutacions s’ofereix gratuitamentper a ensenyar a tuba solista de la Banda Jove a saludari no deixar sol al director dalt l’escenari.♣ És més fàcil que la Banda de Guadassuar guanyeun certamen que la Cavalcada de Reis comence a l’horaanunciada als músics. O un assaig a la seua hora!!!♣ Trofeu de certamen agrairia que els músics elvisitaren al PUB. Grau, pagat alguna cosa...♣ Se busca a Anacreon i Hamlet. Foren vistos perúltima vegada a Sueca el passat 12 de novembre. Esgratificarà. (Partitures del director)

l’enorabona i desitjar-los molta felicitat. Entre altres coses, sabemque alguns convidats apreneren a ballar per sevillanes, encara queens han censurat les proves.

REVISTA DE LA

societat musical

19

TOÍIIIITÍOTAAIII

SEGÓNPREMI!!!ALE LLUIS!!!

ALE JULIO!!!

EL CEL CALVARI DELS CERTAMENS

Amb molt d’esforç cap al premi que no obtinguerem... ...però amb alegria a pesar de tot!!!

TIC TOCOTOTAM TUM TOCOTITAM XIM

imatgesimatgesimatgesimatgesimatges

En la firaEn la firaEn la firaEn la firaEn la firaFoto: Severiano Camarasa Barrachina.

D’esquerra a dreta: José Gimeno, Salvador Llopis, Joaquín Gimeno, Paco Gimeno, LeopoldoVidal, Blai Asensi, Vicent Beltrán, José Ortega, Arturo Pastor, José Esteve. (Foto: Paco Gimeno)

En segon plànol Elena Bueno, Maria Perales iAna Oliver. Foto: LEVANTE, 14-1-2000