REVISTA DE LA

societat musicalnúmero 9 GUADASSUARoctubre-novembre-desembre 1999 0 euros

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10. CP 46610.REDACCIÓCoordinació: Salvador ColomerCol·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, Fo-tos Carrillo, Neus Pérez Polanco, Agustin Roig,Domingo García, Perfecto Osca, Jose LuisRibes, Família Beltran Llopis, Manolo Pérez,Enric Garcia, Ribera i Isabel, Áurea Fuertes.Portada: AVIEdició electrònica: Enric Garcia.

usuarios.iponet.es/enricImprimeix: Impremta Nostra, Algemesí.PER A SUCCESSIVES REVISTES ENVIEUELS VOSTRES TREBALLS AL MUSICAL

ÌNDEXACTIVITATS ....................................................... 3NOTÍCIES ........................................................... 4PROGRAMA DE FESTES DESANTA CECÍLIA ................................................ 5CERTAMEN D’ALTEA ...................................... 7HORARIS DE L’ESCOLA DE MÚSICA ......... 960 ANYS D’UNIÓ MUSICAL .......................... 11MÚSICS: 25 ANIVERSARI ............................. 12ANIVERSARI DE LA BANDA JOVE ............ 14VIRGILIO BELTRAN ........................................ 19DEU ANYS DE LA PRIMERA REVISTA ...... 22SPANISH BRAS LUUR METALLS ............... 23JOAQUIN RODRIGO/ ALFREDO KRAUS ... 26ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATSMUSICALS ....................................................... 27EL FOSQUIBRUT DESAFINAT ..................... 29

IMATGES ......................................................... 32

Levante, 13 de octubre de 1999

ROSENDO GARCIAGUADASSUAR

Estreno de un pasodoble.La sociedad musical ofreció, al ini-

cio del concierto, el estreno del pasodo-ble Vestigis d’Art, obra del joven músi-co Sergio Pastor –que tiene raíces en lapoblación-, compendio de clasicismo eneste tipo de música, con bellas melo-días y destacable armonía. Sergio Pas-tor, además de estar integrado en la ban-da de música de Alginet en la cuerda desaxo , es a la vez director de la bandajuvenil, cursando en estos momentosestudios de composición y piano.

Rafael Talens y Amando Blanquer,autores de Cosmos y Glosses II, respec-tivamente, pusieron a prueba toda la ex-tensa gama de solistas por sus cons-tantes atonalidades, absoluta libertadrítmica y uso indiscriminado de interva-los. Páginas de mucha dificultadinterpretativa y que solo cualificados di-rectores pueden superar, como lo fue labatuta de Francisco Zacarés.

En homenaje a Mariano Clemente, alinicio de la segunda parte del conciertode música ofrecido en el auditorio se in-terpretó el pasodoble Sala Rex, que esobra del director Francisco Zacarés.

CERTAMEN D’ALTEAEl proper 27 de novembre, lanostra banda participa de nouen un certamen. Els músics jaestan treballant, assistint alsassajos amb regularitat ideixant de banda altresactivitats tal vegada mésgratificants. Però el repte valla pena. La prova és que comsempre alguns músics quefeia temps que no col·la-boraven amb la banda perdiverses raons, tornen per al’ocasió. Ells també prota-gonitzaren pàgines de lahistòria de la banda(certàmens, viatges, paelles,sopars...). Ens alegra tornar aveure’ls i els donem labenvinguda. Les portes delMusical estan sempre obertesper a qui vulga col·laborar. Un certamen, a banda delresultat sempre és importantper la unió que genera i el gran

SANTA CECÍLIA 1999treball musical que comporta. Elnivell artístic d’una bandasempre millora després. Però elpremi... Els premis no sempreson justos. Esperem que com sempreels nostres incondicionalsseguidors, que en son molts,ens acompanyen. La seuapresència i recolzament és moltimportant.

CELEBRACIONS DESANTA CECÍLIA

També esperem la presència detots els nostres amics en tots elsactes que tradicionalmentcelebrem en honor a la nostrapatrona. Enguany, vist el èxitaconseguit el passat any,oferirem en desembre unconcert-homenatge als socis enel que podran gaudir de noud’una gala lírica. Esperem laseua assistència al concert i alsopar posterior.

REVISTA DE LA

societat musical

3

ACTIVITATS DE LA SOCIETAT MUSICAL(setembre-octubre 1999)

Banda Jove, Sant Marcel·lí, València 16-9-1999

Auditori Municipal, 8-10-1999. Carrillo Fotógrafos.

& CONCERT DE LA BANDA JOVE AVALÈNCIA. Dijous 16 de setembre,22’30 h. La primera eixida en la històriade la Banda Jove fou per a participaral Festival de Bandes de Música quela Unió Musical l’Horta, de SantMarcel·lí (ciutat de València) celebravaamb motiu de les festes populars delbarri. L’actuació havia sigut concerta-da pel “mànager general” Colo.

& CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE.Divendres 8 d’octubre, 21h. Com vesent habitual, l’única celebraciód’aquesta data és el concert de la ban-da, que va aprofitar per a posar enmarxa les obres del certamen d’Altea.Curiós que en escoltar el Cosmos(l’obra obligada) el públic posava lamateixa cara de sorpresa que quanl’escoltava per al certamen de 1987 enque la portarem com a obra lliure.

& CONCERT DE L’ORQUESTRA AALBAL. Diumenge 17 d’octubre,20.30 h. Hi havia que provar el progra-ma del concert del dia 20 a Madrid i hopagà Albal, poble amb el que es tenenunes excel·lents relacions actualment.Fou a l’església, i resultà curiós que elrector que havia posat pegues per a fer elconcert allí acabà demanant-nos una gravació.

& CONCERT DE L’ORQUESTRA A MADRID.Dimecres 20 d’octubre, 20.30 h. Moltes co-ses d’especial va tindre aquest concert. El cor“Cantollano” amb el que havíem col·laborat endiverses ocasions ens va demanar queparticiparem junt a ells en el cicle “Música Sa-cra en iglesias y catedrales” que patrocina lamarca de cotxes i motos BMW. El lloc erad’aquells que es diuen un marc incomparable,l’església de San Jerónimo el Real de Madrid,darrere el Museo del Prado, la de la polèmicaampliació, la que es casen reis, futbolistes delReal Madrid i demés gent “guai”. Ja allí,desplegament de “azafates”, protocol (no

podien haver músics mirant el concert si no erade particular...), i gent molt ben vestida:l’assistència era per invitació, i a l’eixidaregalaven un CD. També uns programes de luxeen forma de llibret, però amb moltes errades, i onper exemple venia el nom dels components del’Orquestra però no el nom de la mateixa ni tantsols el del poble. Moltissim públic i gran èxit. Sopari a casa. Amb les ganes es va quedar algun quealtre músic que esperava que ens regalarien alguncotxe “d’eixos que no volen”. Ah!, i si hem dit queallí trobarem proto-colo, nosaltres ja en portavemun de casa, perquè el nostre Salva-Colo parti-cular ens va acompanyar.

J.B.B.

REVISTA DE LA

societat musical

4

NOTÍCIESCONCERT I DISC

El proper 11 de desembre el grup Vesperale, delque forma part Rubén Marqués, presentarà enconcert el seu disc a l’Auditor Municipal. «TootSuite» és una obra de Claud Boling per a trom-peta, piano-jazz, contrabaix i bateria que recorreun itinerari musical des del barroc fins a la músi-ca actual. Es convenient portar diners perquè eldisc estarà a la venda.

NATALICISEl passat 6 de setembre va nàixer Neus PérezPolanco, filla de Sam i Raquel. Com a bona fillade músics li agrada la nit i ja li han notat dotsmusicals, sobretot per al cant, encara quesuposem que tocarà el clarinet. Antecedentsfamiliars no li’n falten.

MÚSICA ANTIGA A VALÈNCIAUn total de set concerts conforma el programadel festival internacional de música antiga Músi-ca, Història i Art, que es celebra en diversosespais històrics de València des del 26 d’octubrefins el més de maig del 2000. El certamen estàpromogut pel Centre de Música Antiga i Barrocade la Comunitat. El dos primers concerts s’hancelebrat en marcs incomparables com l’Almodí,per al concert inaugural del cicle amb el grupMudéjar, i al Museu de Belles Arts Sant Pius Vamb el grup Harmonices Mundi. Estan previstosal ritme d’un per mes a la Beneficència, la Llotja,el Palau del Marqués de Dos Aigües, el Museude la Ciutat i a l’església del Patriarca. Elsassistents poden gaudir tant de la música comdels espais. (Consultar cartellera)

CINENo son moltes les pel·lícules que tracten temesrelacionats amb el mon de la música i que podemvore en les pantalles de cinema. Per això volemdestacar «El violín rojo», una pel·lícula americanaque quant escrivim açò està en les pantallesd’alguns cines de València. Compta la història d’unviolí fabricat en els segle XVII que al llarg del anyspassarà de mà en mà sent testimoni a traves de totel món, de passions amoroses, compromisospolítics i suïcidis. (Consultar cartellera)

ALBAL-GUADASSUAR GUADASSUAR-ALBALEls músics de la banda d’Albal li han demanat alseu director que no assagen els primer divendresde mes per a poder vindre a Guadassuar. Detots són conegudes les estretes relacions que hihan últimament entre les dos bandes; alguns enparticular més relacions i més estretes.

CORRECCIÓ D’ERRADES.Nous Músics 1999. En la revista anteriorparlàvem en la pàgina 5 dels xiquets i xiquetesque entraven en la Banda Jove i Orquestra Jove.Cal afegir a Diego Garcia Noguera (trombó) iLaura Asensi Moreno (Violoncel) i donar de baixaa Laia Medes Cleries (saxo).

ESPORTSMoises Boils no ens acompanyarà al certamend’Altea. El jugador del Frontenis Guadassuar-Exagom Verd i trompetista de la nostra banda, hasigut seleccionat per a representar a Espanya enel Campionat del Mon Sub-22 de frontó de 30metres, en l’especialitat de paleta-goma argentina.La competició es disputarà en Buenos Aires (Ar-gentina) des del 29 de novembre fins al 5 dedesembre. Junt als seus companys de selecció haestat entrenant-se durant l’últim any per enfrontar-se a seleccions com França, Mèxic, Argentina,Cuba, Xile i Estats Units. (Levante, 25-9-1999)

REVISTA DE LA

societat musical

5

FESTES DE LA MÚSICAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

NOVEMBRE – DESEMBRE DE 1999

PROGRAMADIUMENGE 7 DE NOVEMBRE

CONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA12 HORES, AUDITORI MUNICIPAL

DIUMENGE 14 DE NOVEMBREFESTIVAL D’ORQUESTRES

SUECA, AUDITORI BERNAT I BALDOVÍ, 11’30 HORESOrquestra de l’Ateneu Musical de Cullera

Orquestra de la Societat Unió Musical de GuadassuarOrquestra «Ciutat de Sueca», de l’Ateneu Musical

DIVENDRES,19 DE NOVEMBRECONCERT DE SANTA CECÍLIA

BANDA DE MÚSICA21’30 HORES, AUDITORI MUNICIPAL

DISSABTE, 20 DE NOVEMBRECELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA

18’15 HORES: CERCAVILA

18’45 HORES: TRASLLAT DE LA IMATGE DE LA NOSTRA PATRONA.

19’00 HORES: EN L’ERMITA DE SANT ROC, MISSA EN HONOR DE SANTA CECÍLIA.

19’45 HORES: PROCESSÓ FINS A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL I TORNADA AL MUSICAL.

22’00 HORES: SOPAR DE GERMANOR PER A TOTS ELS MÚSICS.

DILLUNS, 22 DE NOVEMBREDIA DE SANTA CECÍLIA

19’30 HORES: MISSA EN L’ESGLÉSIA PARROQUIAL EN RECORD DELS MÚSICS,SOCIS I AMANTS DE LA MÚSICA DIFUNTS.

REVISTA DE LA

societat musical

6

DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE

CERTAMEN INTERNACIONALDE BANDES DE MÚSICA

“CIUTAT D’ALTEA”Venda de bitllets per a l’autobús a l’Ajuntament,

del 22 al 25 de novembre de 9 a 14 hores.

DISSABTE, 11 DE DESEMBRE

GRUP VESPERALEPresentació del disc “Toot Suite”

19’30 HORES, AUDITORI MUNICIPALPATROCINAT PER L’AJUNTAMENT

DIUMENGE, 12 DE DESEMBRE

CARABA BRASS(GRUP DE METALLS)

RONDALLA “VICENTICO EL CEGUET”12 HORES, AUDITORI MUNICIPAL

DISSABTE, 18 DE DESEMBRE

CONCERT HOMENATGE ALS SOCISRECITAL LÍRIC

19’30 HORES, AUDITORI MUNICIPAL

22 HORES, SOPAR AMB ORQUESTRA EN LA SALA REX

Venda de tiquets per al sopar al Musical elsdies 13, 14 i 15 de desembre de 19 a 21 hores.

DIUMENGE, 26 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADALPATROCINAT PER LA COOPERATIVA AGRÍCOLA

SANTÍSIM CRIST DE LA PENYA

CATÒLIC, 20 HORES

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

7

XXXIII CERTAMEN INTERNACIONALDE BANDES DE MÚSICA

“VILA D’ALTEA”El Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea, patrocinat per l’Ajuntament d’Altea

i organitzat per la Societat Filharmònica Alteanense, es va dur a terme per primera vegada l’any1949. Enguany celebra la 28a edició. Amb un pressupost de més de 4 milions de pessetes, delsquals es destinen 2 milions als premis, el Certamen Vila d’Altea és un dels més importants de l’estatespanyol.

HISTÒRIA DEL CERTAMENUna vegada acabada la guerra civil, la

Societat Filharmònica Alteanense s’organitza denou reprenent la seua història que és remunta a1889. En un intent per rellançar la cultura a Altea,la Filharmònica organitza el 1949 el primer cer-tamen provincial de bandes de música. Però lesgreus dificultats econòmiques de la postguerrafan que el certamen no es poguera tornar a cele-brar fins a vint-i-quatre anys després. Al febrerde 1973 té lloc el segon certamen. Des d’aquelladata fins avuí, el certamen s’ha celebrat senseinterrupció. Fins a l’any 1978 va tenir caràcterprovincial. Des del 1979 fins al 1989, l’àmbit dela convocatòria va ser regional, estatal des del’any 1990 i per primera vegada es va convocarinternacionalment en 1996, amb motiu de lacelebració de la seua 25a edició. Un centenarde bandes, milers de músics, grans personalitatsdel món de la música, han desfilat any rere anypel certamen d’Altea.

XXVIII EDICIÓ DEL CERTÀMENEnguany i per primera vegada, es durà a

terme al Palau de Belles Arts d’Altea, el 27 denovembre a les 17’30 hores.

La primera banda en actuar serà la SocietatUnió Musical de Carlet, que porta com a obra delliure elecció “Quadres d’una exposició” deMussorgsky, la segona la Societat Musicall’Artesana de Catarroja, en tercer lloc la nostrabanda.

El jurat estarà presidit per Rafael TalensPelló, Catedràtic del Conservatori de València,autor de l’obra obligada.

Aquesta edició del certamen serà presen-tada per Fernando Argenta i Araceli Gonzàlez-Campa, conductors del programa Clásicos Po-pulares de RNE.

http://www.ctv.es/sfaltea

REVISTA DE LA

societat musical

8

LA SOCIETAT MUSICAL DE GUADASSUARAL CERTAMEN D’ALTEA

PAS DOBLE PER A DESFILAR:“SANT ROC”de Francesc Zacarés Fort

Pas doble composat pel director de lanostra banda amb motiu de la festa de Sant Rocde 1997 per encàrrec dels festers d’eixe any.Està basat en motius populars de les dances delnostre poble.

PAS DOBLE DE CONCERT“SOCIETAT UNIÓ MUSICALSANTA CECÍLIA DEGUADASSUAR”de Francesc Zacarés Fort

Pas doble composat pel nostre directorespecialment per a aquest certamen i, com elseu nom indica, dedicat a la nostra Societat.Esperem que serà una gran composició, al igualque totes les que coneguem d’ell.

OBRA OBLIGADA:“COSMOS”de Rafael Talens Pelló

Rafael Talens va nàixer a Cullera l’any 1933.Començà la seua carrera musical en la banda demúsica de la Societat Musical Instructiva SantaCecília del seu poble. Més tard, i pels conservatorisde València i Madrid, es titularia en clarinet, piano,direcció d’orquestra i composició.

Ha estat premiat tres vegades en obres pera banda per l’Exma. Diputació de València iobtingué el premi nacional de música per a

bandes celebrat a Onda (Castelló) l’any 1980. Ahores d’ara exerceix la Càtedra d’Harmonia alConservatori Superior de Música de València.

En nombroses ocasions hem interpretatobres seues com “Sicània” o “Ibérica” i diversospas dobles. En 1987, la nostra banda aconseguí lamenció d’honor de la llavors anomenada SeccióEspecial B, interpretant el seu pas doble “Paquitai Nieves” i “Cosmos” com a obra obligada.

“Cosmos”, també obra obligada en aquestaedició del Certamen d’Altea, està dividida en sis“sketchs” simfònics que s’anomenen “Preludio”,“Constelación”, “Espiritual”, “Retorno”, “Neblina”i “Consumación”.

OBRA DE LLIURE ELECCIÓ:“GLOSES II”d’Amando Blanquer Ponsoda

Amando Blanquer va nàixer a Alcoi l’any 1935.Estudià al Conservatori de valència, alConservatoire National Supérieur de Musique i ala Schola Cantorum de París. Fou professor delConservatori de València i titular de la Càtedra deComposició i Formes Musicals del mateixconservatori. Director de la Banda d’Algemesídurant molts anys, la vinculació a este poble el vadur a reflectir en les seues composicions la músicatradicional del nostre poble veí en l’obra “Rituals iDanses d’Algemesí”. També va incorporar músicatradicional d’altres comarques valencianes enobres com “Tres danses valencianes”.

En aquesta ocasió interpretem l’obra“Gloses II” com a obra de lliure elecció. L’obraestà dividida en cinc gloses o parts ques’interpreten sense interrupció.

La nostra banda participa enguany per segona vegada en el Certamen d’Altea. En l’anterior ocasió,en 1996 vàrem obtindre el segon premi, portant com a obra lliure “Till Eulenspiegel” de Richard Strauss,com a obra obligada “Semiotécnia” de Rafael Talens i els pas dobles “Hermanas Falcó” de Talens per alconcert i “Lagartijilla” de J.Martín per a desfilar. El primer premi l’aconseguí la Societat Musical l’Artísticade Manises amb “Evocación” i “Agüero” com a pas dobles i “L’ocell de foc” de Stravinsky com a obralliure. En tercer lloc quedà la Societat Artístico Musical de Picassent, amb “La Cañada” de Talens i “Elabanico” de A. Javaloyes com a pas dobles i “Per la flor del lliri blau” del mestre Rodrigo.

Enguany les obres i autors que portem per al certamen son les següents:

REVISTA DE LA

societat musical

11

La tradició bandística de Guadassuar es remunta al segle XIX, però els esdeveniments històrics dela primera part del segle XX, més concretament la 2a República i la Guerra Civil, i les diferents problemàtiqueslocals, varen fer que desaparegueren. Per això en 1939, recent acabada la guerra, es decidí la refundacióde una banda de música al nostre poble amb els músics sobrevivents de les diferents societats que havienexistit avans. D’aquells fundadors de la Banda Municipal, en l’actualitat en sobreviuen dos: Domingo Añó iJoaquín Gimeno. (Agustin Roig Barrios, del llibre d’actes municipal)

AYUNTAMIENTO 15-4-1939ALCALDE. Salvador Colomer AsensiTENIENTES DE ALCALDE: Vicente Osca Añó (1º),Francisco Gimeno Montalva (2º).GESTORES: Agustín Lafarga Añó, David PellicerSanz, Vicente Ibiza Alós, Salvador Osca Pastor, Sal-vador Montalvá Hurtado, Joaquin Roig CerveróSECRETARIO : Antonio Ferri GironesACUERDO FUNDACIÓN BANDA MUNICIPAL(4-5-1939): “Habiendo acudido ante la Presidenciainfinidad de personas de esta población para quese dé realidad a las aspiraciones casi unánimes detodos los vecinos para que se cree una banda deMúsica Municipal a fin de que de esa manera que-den unificadas todas las tendencias que de antiguopudieran existir, motivo de algún recelo, y estandocasi ultimados todos los preparativos para la cons-titución de la banda que se proyecta, propone que elAyuntamiento haga suyas las aspiraciones del puebloy cree la Banda de Música proyectada, bajo la direc-ción, protección y apoyo de este Ayuntamiento.

Todos los gestores hacen uso de la palabra paraabundar en sus manifestaciones que no son otrasque traducir el estado de ánimo flotante en la pobla-ción se acuerde un proyecto de Reglamento paraconstitución de la misma y una vez redactado seaprueba para que se le dé forma legal y municipal ala Banda de Música. Esta proposición es aprobadapor unanimidad11 mayo 1939. El Ayuntamiento reunido en sesiónextraordinaria aprobó por unanimidad el Reglamen-to de la Banda de Música Municipal de Guadasuar.CONCIERTO Nº 1 inaugural de la Banda Municipalde esta Villa, celebrado en la noche del día 8 de Ju-nio de 1939, interpretándose las obras siguientes:PRIMERA PARTE : Gerona (Pasodoble), Lope; ElBarberillo de Lavapiés (Selección), Barbieri; Bri-sas del Ebro.SEGUNDA PARTE: Saludo a la bandera (Pasodo-ble), Evaristo Roig; Una noche en Calatayud (Sere-nata), P. Luna; Mariceli (Polca), Cortés. HimnosNacionales

PRIMERA PLANTILLA DE LA BANDA MUNICIPAL DE GUADASSUAR (ABRIL DE 1939)

DIRECTOR: D. Virgilio Beltrán CleriesSUBDIRECTOR: D. Evaristo Roig AñóPROFESSOR DE L’ESCOLA DE MÚSICA:Agustín Roig CerveróMÚSICS:OBOÈ: Leopoldo Vidal PlazaCLARINETS: Joaquín Sais Vidal, Vicente Boils Do-mingo, Agustín Estruch Puig, Joaquín OrtegaBataller, Germán Roig Montalvá, Joaquín OliverBeltrán, José Perales Cleries, Evaristo Roig Oliver,Salvador Oliver RosellREQUINT: Domingo Añó CleriesCLARINET BAIX: Joaquín Castells GimenoSAXO ALT: Joaquín Beltrán Cleries, Vicente Beltrán MutSAXO TENOR: José María Beltrán CleriesSAXO BARÍTON: Federico Roig Domingo

TROMPETA: Vicente Estruch Roig, TorcuatoFerrero Donat,FLISCORN: Vicente Gimeno Añó, Joaquín GimenoJornetTROMPA: Damián Osca Pastor, Vicente Vidal PlazaBOMBARDÍ: Enrique Roig VidalTROMBÓ: Joaquin Canet Ibiza, Bautista FerrerEsteve, Bernardo Peris Aleixandre, Indalecio CanetVillora, Alfredo Roig CerveróBAIX: Germán Roig Rosell, Agustín GonzálezMadramany, Joaquín Sentamans Fuertes, GregorioGonzález MadramanyBATERIA: Juan Bautista Gimeno AñóCAIXA: Joaquín Ribera PucholTIMBALS: Joaquín Domingo GarcíaORDENANÇA: José María Sais Alonso

60 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE LA BANDADE MÚSICA MUNICIPAL DE GUADASSUAR

REVISTA DE LA

societat musical

12

MÚSICS: 25 ANIVERSARIFa uns anys, a diferència de l’actualitat en que els músics entren a formar part de la Banda o

l’Orquestra el dia del Crist al mes d’agost, els educandos s’incorporaven en novembre, dins de lafesta de Santa Cecília. En la pàgina següent veureu el programa de la festa d’aquell any. El 24 denovembre farà 25 anys entraren a formar part de la banda (d’esquerra a dreta en la foto) DomingoGarcía Hervás, Salvador Colomer Torres, Joaquin Mora Sola i Salvador Ribes Vernia. Els dos primerscontinuen vinculats a la música i d’ells parlem a continuació:

DOMINGO GARCIA HERVASNaix l’any 1960. Als 13 anys inicià els seus

estudis de solfeig amb Antonio Noguera i declarinet amb Arturo Pastor, entrant a formar partde la banda l’any 1974. En 1976 començà elsseus estudis de solfeig i clarinet als Conservatorisde València i Carcaixent. A Saragossa, on feiael servei militar des de 1979, acabà el grau ele-mental de clarinet.

En 1982, ja en Madrid, ingressa en el RealConservatorio Superior de Música, on realitza elgrau superior de clarinet fins a l’any 1986 amb elprofessor Vicente Peñarrocha. Participà comalumne als anys 85 i 86 als “Cursos Mariano Puig”,del Centre Cultural Musical de Torrent, amb elsprofessors Vicente Peñarrocha i José Tomás,integrants de l’Orquestra Simfònica Nacional.

Des de 1988, per oposició, forma part deCos de Suboficials Músics del Ministeri de De-fensa. Ara es troba destinat en la Música delBatalló de la Zona Militar de Canàries.

En 1996, al Conservatori Superiorde Música de Santa Cruz de Tenerife,assisteix al curset impartit pel professorMichael Caruli (Catedràtic deConservatori de Milà, a Itàlia).

Ha participat en vàries ocasions alCertamen Internacional de València ambla nostra banda.

Des de l’any 1990 viu a Candelària(Tenerife), òbviament per motius detreball i segurament també per plaer. Escasat amb Teresa Peciña des de 1991,amb qui te un fill, Victor, que complix sisanys al mes de novembre. I ens envia atots una salutació amb molt d’afecte.

SALVADOR COLOMER TORRESRealitza els seus estudis musicals a

l’escola d’educandos de la Banda de Música.,primer a càrrec d’Antonio Noguera iposteriorment de don Virgilio Beltrán, aleshoresdirector de la Banda.

Entra a formar d’ella l’any 1974 tocant elrequint. Amb posterioritat ha tocat el clarinet, elclarinet baix, el saxo baix i la percussió. Enl’actualitat toca de nou el clarinet baix des de l’any1996.

Ha format part de la Junta Directiva ambdiferents càrrecs i en l’actualitat assumeix elcàrrec de Vicepresident de la nostra Societat.

Es Diplomat en Magisteri i Llicenciat enGeografia i Història. Ha exercit la docència coma mestre en Eivissa, Albacete i diversos poblesde València. En l’actualitat treballa en laConselleria d’Educació com a Assessor Didàcticper a l’Ensenyament en Valencià.

Foto cedida per Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

14

ANIVERSARI DE LA BANDA JOVE:CINC O QUINZE ANYS?

INICIACIÓRes més que cinc intents hi va haver fins

que el que hui coneixem com “Banda Jove”prenguera una marxa continuada. Les primeresvegades varen ser quasi més per comboi queper altra cosa. Les bandes importants tenienBanda Juvenil i Guadassuar no anava a sermenys. Es feren algunes parts de concert nomésamb els jovens de la Banda, de manera que laBanda Juvenil la formaven els mateixos que la“Banda Gran” exceptuant els més majors. Almateix temps, els qui tenien gana de dirigiranaven trencant mà. El primer fou Rafa Polancoa la Plaça Major el 15 d’agost de 1984.

En l’any 1987 Samuel Pérez, Jesús Osca,Joaquín Osca i de nou Rafael Polanco dirigeixenun nou concert de la Banda Juvenil. En 1988,continua amb Juan Bta. Boïls, Jesús Osca iSamuel Pérez.

L’Orquestra havia començat a rodar elsetembre del 88 i s’havia de fer el mateix amb la

Banda Jove, però no era fàcil (encara que araho parega) decidir qui formaria part d’ella, qui ladirigiria, quin nivell s’exigiria, quin seria el seufuncionament, assajos, paper, etc.

Nous intents foren el concert de 1989, dirigitper Rafael Polanco, Juan Bta. Boïls i SamuelPérez que també dirigeix el de 1992.

CONSOLIDACIÓDesprés, passà a ser una necessitat. La

“Banda Gran” havia aconseguit un alt nivell i elsmúsics que entraven nous a ella no tenien capexperiència prèvia i a més s’enfrontaven ambobres difícils directament. La Banda Jove, haviade ser creada per a que els joves músicspogueren entrar en contacte amb el que suposala interpretació en una banda, amb obres de me-nor dificultat, al mateix temps que els jovesdirectors trobaven també un espaid’experimentació i contacte amb el mon de ladirecció.

Maig de 1997. Auditori Municipal.

REVISTA DE LA

societat musical

15

A partir d’octubre de 1994 es posàdefinitivament a funcionar de manera continua-da, fent-se càrrec de la seua direcció SamuelPérez i Josep Ribes. Els components ja no erenels mateixos que els de la “Banda Gran” (encaraque es convidà a tots els músics jovens de la“Banda Gran”, a que formaren part de la Jove) sino tots els nous músics que havien entrat a laBanda aquell mateix estiu, programant-se, unasèrie d’obres, adequades al seu nivell, les quals,es treballarien durant l’assaig setmanal. Fruitd’aquest treball, poguérem escoltar el primerconcert d’aquesta nova etapa el 17 de desembrede 1994.

A l’estiu de 1995 se suma a la direcciód’aquesta banda Perfecto Osca. Al deixar ladirecció Samuel Pérez durant l’any 1997, que-den com a directors fins a l’actualitat Josep Ribesi Perfecto Osca.

Des de la creació d’aquesta Banda Jove finsa la data de hui , s’han realitzat 19 concerts, en-tre els quals cal destacar els concerts d’estiu,(algun d’estos fins i tot passat per aigua) on s’hanfet grans estrenes mundials d’obres com “ElCumbanchero”, (on destacà l’actuació d’un triode percussionistes) altres on han actuat solistesque hui en dia ja són de gran prestigi internacio-nal com: Mario Bou, Julio Roig, Ricardo Alòs,

Jose Javier Jornet, Moisés Boils, Paco Gimeno,Vicent Osca, Bernat Sentamans i Daniel Garcia,i, fins i tot, un on participà un gran narrador comRafa Polanco i una excel·lent ballarina com ésPaloma Cucarella.

De entre les últimes actuacions, cal destacarel festival realitzat el passat 16 de Setembre aValència on actua junt a la banda de la Unió Mu-sical L’Horta de barri de Sant Marcel·lí de la ciutatde València.

A banda de la formació musical, elscomponents d’esta agrupació desenvolupen dosaptituds més: una esportiva, amb granscampionats de futbol sala (ho podeu vore a lesfotografies) i una segona gastronòmica, sempredesprés de cada concert, on la paella ocupa ellloc principal (diuen que les últimes han arribat aun nivell exquisit).

Text: Perfecto Osca, Joan Bte. BoïlsFotos: Josep Ribes

Gener de 1998: Campionatde futbet de la banda jove.

Any 1996: paella i partitde futbet a la Plaça de la Constitució.

REVISTA DE LA

societat musical

16

1r CONCERT. 15-8-84 Plaça MajorI Part

“Sección Juvenil”Pepita Greus....... ........ P. Pérez ChoviConcert per a dos trompetes...... VivaldiFiesta de las trompetas......R AndersonFiesta de las trompetas...... R. Andeson

Director: Rafa Polanco

II Part Tota la Banda

4t CONCERT. 30-07-89 Plaça Major, 22’30I Part

“Banda Juvenil”Marxa Militar........................F. Schubert

Dtor. Rafa Polanco

Jesucristo Superstar.....A. Lloyd WeberDtor. Juan Bta. Boïls

Film-Festival.............Arreglo: H. KolditzDtor. Samuel Pérez

Valencia..................................J. PadillaDtor. Rafa Polanco

II Part Tota la Banda

2n CONCERT. 04-01-87 Patronato, 12’30hI Part

Quintet de vent Grup de metalls

II Part “Banda Juvenil”

Certamen Musical......... R. DoradoDir. Samuel Pérez

Éxodo........................... Arr. J. CasasúsDir. Jesus Osca

Marxa Militar........................F. SchubertDir. Joaquín Osca

La del manojo de rosas..... P SorozábalDir. Rafa Polanco

3r CONCERT. 03-01-88 Catòlic, 20’00hI Part

Grup de metalls

II Part “Banda Juvenil”

Luisa Martín (Pd)....R. Martínez SeguraDtor. Juan Bta. Boïls

Vaudeville Suite...................P. SchefferDtor. Jesús Osca

Film-Festival.............Arreglo: H. KolditzDtor. Samuel Pérez

Levante, 30 de enero de 1987

GUADASSUARBANDA JUVENIL. Se ha presentadoante el público, que abarrotaba el pa-tronato cultural, la banda juvenil depen-diente de la sociedad musical. Cuatrofueron las obras que se presentaron ycuatro los directores que las ilustraron.“Certamen Musical” fue dirigido porSamuel Pérez; “Éxodo”, por Jesús Osca;“Marcha militar”, por Joaquín Osca, yselección de “La del manojo de rosas”,por Rafael Polanco. Tanto los jóvenesintérpretes como los también jóvenesdirectores, músicos a la vez de la banda,fueron largamente aplaudidos. InformaR. García Marco.

5é CONCERT. 14-04-92 Patronato, 22hI Part

“Banda Jove”Forever.............................. J. P. SousaVaudeville Suite................P. Scheffer

Dtor. Samuel Pérez

II Part“Conjunt Instrumental”

6é CONCERT. 17-12-94 Patronato, 19’30hI Part

“Banda Jove”Las Provincias...................V. i A. TerolLa Canción del Olvido.......... J. Serrano

Dtor. Samuel PérezMoonlight Serenade................G. MillerLa guerra de les galàxies.....J. Williams

Dtor. Josep Ribes

II Part Banda gran

REVISTA DE LA

societat musical

17

7é CONCERT. Estiu de 1995 Plaça Major “Concert Banda Jove”

Obertura Festiva...........D. ShostakovitxDtor. Josep Ribes

L’Arlesienne.............................G. BizetDtor. Samuel Pérez

Trumpets Flighting....................Dtor. Perfecto Osca

11é CONCERT. 19-01-97 Auditori, 12’00h.Concert Inauguració Auditori“Orquestra de Cambra”“Banda Jove”

Film Festival................ Diversos autorsDtor. Josep Ribes.

Oregon.......................... Jan Der HaanDtor. Perfecto Osca.

Dansa Hongaresa.................. BrahmsLa Pantera Rosa.................... Manccini

Dtor. Samuel Pérez.“Banda Gran”

8é CONCERT. 03-12-95 Patronato 12’30h“Concert Banda Jove”

I PartEl Motete.......................... J. SerranoLa Leyenda del Beso .... Soutillo i Vert.Rapsòdia Valenciana........ M. Penella.

Dtor. Samuel Pérez .Sait ....................................... R. Giner.Dansa Oriental............ J. M. Izquierdo.

Dtor. Perfecto Osca.

9é CONCERT. 14-07-96 Plaça Major, 23’00h.“Concert Banda Jove”

I PartTrompetten Parade.............................Manhattan Symphony......L DondeyneCaribbean Concerto............... K Vlak

Dtor. Josep Ribes.Tres peces breus.................. B. Bartok.Indiana Jones..................... J. Williams.

12é CONCERT. 04-05-97 Auditori, 12’30h.“Concert Banda Jove”

I PartCzardas................................. V. Monti

Saxo: Julio Roig.The Bombastic Bombardon.. E. Siebert

Tuba: Ricardo Alós.2n. Suite en Fa Major ........... G. Holst

Dtor. Josep Ribes.Els Miserables.......... C. M. Schonberg

13é CONCERT. 23-08-97 Plaça Major, 23’00h.“Concert Banda Jove”

I PartEn Er Mundo....................... F. LorenzoLas dos Comadres............. H. LabitEn un Mercat Persa............... Ketelbey.E.T.................................. J. Williams.

Dtor. Josep Ribes.

II PartPolka................................ R. Martínez

Trompeta: Moisés Boïls / Dtor. Perfecto OscaBallant amb llops.......... John WilliamsRienzi................................. R. Wagner

Dtor. Samuel Pérez.

II PartEl Cumbanchero............. R FernándezReflections of this time....... T. HoggensMary Poppins.................... R. ShermanEl Cumbanchero.............. R Fernández

Dtor. Perfecto Osca.

II PartRecuerdo Feliz................... V. Beltran.De L’Horta Valenciana........ F. Cuesta.Un día de Pasqua en Catarroja. JM Izquierdo

Dtor. Josep Ribes.

II PartRikudim...................... J. Van der Roost

Dtor. Perfecto OscaCopacabana............... Manillow de MeyThe Beatles............................ B. ArnalChees..................... Ulvaeus/ Anderson

Dtor. Samuel Pérez

10é CONCERT. 21-12-96 Patronato, 19’00h.“Concert de Nadal”

I Part “Banda Jove”

Larguetto del Quintet en La ...... MozartClarinet: Mario Bou / Dtor. Samuel PérezFilm Festival................ Diversos autors

Dtor. Josep Ribes.Oregon........................... Jan Der Haan

Dtor. Perfecto Osca.II Part

Banda Gran

REVISTA DE LA

societat musical

18

14é CONCERT. 16-11-97 Auditori“Concert Banda Jove”

I PartPare i Fill .................... Camilo Laporta.Concert Suite............... Trevor J. Foxd.Dansa Oriental..... Josep M. Izquierdo.

Dtor. Perfecto Osca.

17e CONCERT. 12-12-98 Auditori, 19’30h.“Concert Banda Jove”

I PartArponeros....................... J. J. Poveda.Jurassic Park..................... J. Williams.El Rei Lleó.......................... Elton John.Concert per a Trombó.. Rimsky-Korsakov.

Trombó: Vicent Osca.Dtor. Perfecto Osca.

II PartCabaret........................... John Kander.Porgy and Bess............... G. Gershwin.The Beatles........................ K. Sorbon.

Dtor. Josep Ribes.

15é CONCERT. 31-05-98 Auditori 12:00 h.“Concert Banda Jove”

I PartTrencanous .................... Tchaikowsky.

Balla: Paloma Cucarella.El festí de Baltasar................. Giner.

Narrador: Rafa Polanco.Dtor. Josep Ribes.

II PartMarisun............................. P. Martínez.

Trompeta: J. Javier Jornet.Superman.......................... J. Williams.Diagram............................ A. Waignein.

Dtor. Perfecto Osca.

16é CONCERT. Agost de 1998 Plaça Major “Concert Banda Jove”

I PartEn Er Mundo........................ F LorenzoLa Joya Catalana.......................

Bombardí: Paco GimenoDtor. Josep Ribes

II PartTrombons Braus.................. E. LofflerEl Cumbanchero............ R. Fernández

Dtor. Perfecto Osca

18é CONCERT. 20-06-99 Plaça Major 22’30h.“Concert Banda Jove”

I PartFilà l’alegría..................... J. J. Poveda.En el Jardí d’una Pagoda Xina. Ketelbey.Royce Hall Suite ................ H. William

Dtor. Perfecto Osca.

19é CONCERT. 16-9-1999 Pati del Col·legi SantMarcel·lí, València. 22’30 h

I PartFilà de l’alegria ............... J.J. PovedaDansa Oriental ............. J.M. IzquierdoFilm Festival .............. diferents autorsDtor. Perfecto Osca

II PartPequeña Czarda................ P. Iturralde.

Saxo: Daniel García.Sonatina per a Timbals. A. Teherepnin.

Timbals: Bernat Sentamans.Divertiment per a Banda.. V. Persichetti

Dtor. Josep Ribes.

II PartPrimavera ........................................Cançons de mare.................. Talens.La Pantera Rosa.................. Manccini

Dtor. Josep Ribes.

II PartUnió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí

Juny de 1999Sala d’assaigs

del musical

REVISTA DE LA

societat musical

19

VIRGILIO BELTRANA poc a poc, va quallant la iniciativa de l’Alcalde

Pepe Ribera de fer un homenatge al mestre Virgilio BeltránCleries amb la gravació i edició d’un C.D. de la seua músi-ca; idea que ha fet seua la Junta Directiva, amb les gestionsnecessàries per a que la gravació siga realitat en funcióde la programació d’activitats de la Banda. El concert deldia del Corpus (6 de Juny de 1999) i la publicació en laRevista de la Societat Musical, de dos magnífics articles,un a càrrec de Joan B. Boils en el que ens dona noticia deles obres composades pel mestre existents a l’arxiu de laSocietat i l’altre d’Agustí Roig Barrios, una excel·lent.biografia del personatge a la que no li falta detall.Enhorabona a tots dos i a la Junta Directiva pel magnífictreball realitzat! La família us ho agraeix de tot cor

Per a nosaltres és una gran satisfacció participaren aquest homenatge contant anècdotes i detalls familiarsdel nostre pare, músic de Guadassuar, intèrpret de trom-peta, director de Bandes, compositor i educador i també,bon pare de família, que amb la mare Felicidad Llopis Oscaens han tramés estima, experiències i ensenyaments quehan presidit la nostra vida, afegint detalls, coneguts o no,que completen o amplien allò ja publicat.

Escriu Agustí Roig que la tradició musicaldel llinatge Beltran ve d’antic. Així és, en efecte. Ical afegir que és perllonga: comença en la primerageneració (Vicent Beltrán Jornet), passa per lasegona (Josep i Vicent Beltrán osca), i esclata enla tercera amb Virgilio Beltrán Cleries i els seusgermans Josep Maria, Joaquim i Caries. Hi ha unaquarta generació: els fills de Joaquim BeltránCleries, Joaquim i Vicent Beltrán Vidal, aquest últimmúsic professional i en l’actualitat, Comandant Di-rector de la banda de Música de Infanteria de Mari-na a San Fernando (Cadis). I ha continuat ambalguns nebots-nets que han passat per la banda.

Durant la seua estada a la Música Militarde Granollers (anys 1925-27) Virgilio Beltran vaconeixer a un xicot d’Ares del Maestre (Castelló)que complia el servei militar al Regiment. EraJosep Joaquim Mir Mestre, casat i amb un fili;tocava la trompeta en la Banda de Música delseu poble i tenia unes condicions i, sobre tot, unllavi excel·lent per a la trompeta; es feren amicsi, degut a la difícil situació familiar i econòmicaen que es trobava ei jove d’Ares, Beltranaconseguí del mestre de la banda, ei saguntí

Antoni Palanca, que l’amic s’incorporara a ella.Agraït Josep li prometé a Virgilio que si tenia unsegon fill, li ficaria el seu nom. I així va ser.

En l’estiu de 1940, la família Beltrán Llopispassà uns dies de descans a la Font d’En Segu-res (Benassal). Des del balneari i mirant cap alnord, es veu perfectament la silueta d’un pobletblanc al cim d’una mola altíssima i recolzat con-tra la roca d’un castell: és Ares del Maestre. Elsque heu conegut a Virgilio Beltran, recordareuque era un nerviós, un «desinquiet». Es va ficaral cap que tenia que trobar al seu amic de la milii fins que no anà a Ares no parà, malgrat lesdificultats que el viatge suposava per la mancançade mitjans de transports.

I, en efecte, va trobar al seu amic Josep,el qual en assabentar-se a on estava estiuejant,li va dir que, a partir d’aquell any, la seua casaestava disponible per a que tots els anys lafamília puguera passar les vacances a Ares. Huíen dia, 60 anys després, els fills continuen ananta Ares i mantenen la relació amb els fills i nets.

Granollers, 3 de juny de 1926. Al revers:«Fotografia dedicada a mi apreciable Felicidad»

REVISTA DE LA

societat musical

20

En aquells estius dels primers anys 40,el mestre Virgilio Beltran dirigí els assajos dela Banda d’Ares i va conèixer els balls típicsdel poble (ball pla, jota i bolero) les melodiesdels quals va transcriure al pentagrama igràcies a això no s’han perdut i continuensentint-se i ballant-se la nit del 25 d’agost, festade Santa Elena, patrona del poble. Eixe ésl’origen del pas doble «Ares del Maestre» (pa-sodoble sobre sus motivos populares), signata València el 1 de juliol de 1945.

Virgilio Beltran tenia molt clar des deben menut que havia de ser músic. Per aixòquan després d’haver guanyat la plaça defliscorn a la Banda Militar d’Alcoi ha de renun-ciar per l’oposició de son pare i ser menord’edat, aquesta decisió suposa un colp per ales seues aspiracions. Els fills pensem queaquest moment es la clau de la vida del nostrepare i, de rebot, de la nostra. Virgilio esobedient; fa cas a son pare i es queda a casaajudant en els treballs agrícoles, però nos’afona ni es conforma, sinó que continuaestudiant i preparant-se com pot. Però quans’incorpora al servei militar i és músic profes-sional per oposició, ja no hi ha qui el pare, ésmajor d’edat i ningú pot impedir la seua volada:Córdoba, Sevilla i València, amb eixe magníficitinerari que AgustíRoig magistralmentens ha descrit contant-nos totes les activitatsi experiències tansingulars viscudes enels diferents àmbits enque es va moure.

Ja major enscomentava que, enaquell moment, sonpare Vicentet, haviaactuat com calia, ireconeixia que teniatota la raó de no volerque el seu fill de 16anys se n’anara decasa. No havia arribatel seu moment encara.«Podria haver-me fetun perdut», ens deia. .

D’aquell fet, Virgilio va traure un propòsit ferm: sitenia fills i volien estudiar, procuraria que ho feren,ficant de la seua part els mitjans i l’esforç necessarisa tal fi. Propòsit que va complir àmpliament.

També va traure d’aquella experiència ambson pare, una conclusió que va estar present sempreen la seua vida: l’estudi i la formació sonfonamentals. Virgilio fou un autodidacta; de menutva tindre que deixar l’escola primària per a treballaral camp i, per això, sempre que va poder, tractavade cobrir aquesta carència per lliure, ampliantestudis en el Conservatori de Barcelona quan estavaen Granollers, cursant estudis de contrapunt,harmonia, fuga i composició en ei Conservatori deSevilla amb Norberto Almandoz i en el Conservatoride València amb el mestre Manuel Palau.

Ara bé, malgrat haver estudiat tot el quepodia i estava al seu abast, cap al final de la seuacarrera professional, es va trobar amb un greu pro-blema. En els anys 1920 a 1930, per a guanyar lesplaces de trompeta solista en Córdoba, Sevilla iValència, els ajuntaments no demanaven titulacióoficial, sols era necessari superar les proves de lesdiferents oposicions front a la nombrosacompetència. Als anys 60, per tal de classificar elsnivells retributius dels músics de l’Orquestra Muni-cipal de València, l’Ajuntament va aplicar el criterilegal segons la titulació oficial. Amb eixa disposició

Febrer 1960. Orquestra Municipal de València i Orfeó Universitari. «Carmina Burana»de Karl Orff. A la trompeta, Virgilio Beltrán, cantant Luis Beltrán.

REVISTA DE LA

societat musical

21

administrativa Virgilio Beltran restava greumentperjudicat, no sols mentre estiguera en actiu, sinóen especial, de cara a la jubilació, de la qual jano estava llunt. Així que tingué que examinar-se,als seus seixanta i tants anys, de tota la carrerade trompeta per tal de obtindre el títol superior ipoder aconseguir, així, el màxim nivell retributiu.Gràcies a les gestions del mestre Roca, direc-tor, aleshores del Conservatori de València, ell iels músics que estaven a la mateixa situaciópogueren examinar-se de totes les matèries enuna sola convocatòria.

Encertadament, Agustí Roig fa referènciaa la faceta d’educador de Virgilio Beltrán. El seucompromís amb la Banda era total, però, la seuaactivitat no es limitava a la direcció; tenia curatambé de l’aprenentatge dels educands a l’Escolade Música, prenent-los les lliçons de solfeig i delsdiferents instruments amb la magníficacol·laboració de D. Agustí Roig Cerveró, músicde la Banda i professor de l’Escola. Aquestcompromís suposava, com a mínim, dos viatgessetmanals de València a Guadassuar per tal deassistir, a poqueta nit, a les classes i, desprèsde sopar, dirigir els assajos de la Banda.

Com en aquell temps el sou que es podiaguanyar com a trompeta solista de la OrquestraMunicipal de València era mes bé curt i totalmentinsuficient per atendre les necessitats de la

família, amb una filla i tresfills estudiant, V. Beltran notenia més remei que prac-ticar el «pluriempleo», comtants i tants treballadors itambé els músics.

Afortunadament noli faltava feina: l’OrquestraSimfònica, l’OrquestraClàssica de Ramón Corell,temporades d’òpera,sarsuela, revista, etc. alsteatres Principal i Apolo,etc. Però també es cert quesi la família va poder tirarendavant en una època de«vaques flaques» va ser,

sobre tot gràcies a la rigorosa administració de«l’ama de casa», Felicidad.

Per això les vesprades, en que tenia queviatjar a Guadassuar, si no tenia temps de tornara casa, per deixar la trompeta i portar-se la bossade viatge, sempre havia una filla o un fill quel’esperava ai peu del rellotge de l’estació del Nord,o bé a l’estació d’Autobusos del carrer Xàtiva,enfront de la finca de ferro, a on agafava «l’autoroig», amb el natural nerviosisme per si de cas,se li feia tard i perdia el tren o l’autobús. I encara,moltes vegades, l’un o l’altre havien passat abansper casa Penadés per arreplegar els instruments(flauta, clarinet, trompeta, saxo, etc.) que havienreparat i d’aquesta manera aprofitar el viatge iestalviar despeses a la Banda.

Amb aquesta classe de vida, l’horari deV. Beltrán estava ben ajustat. Quan tornava deGuadassuar, sovint i segons la temporada,carregat amb un cabàs de melons o taronges, oun sac de cacauet, desdejunava i apressa icorrent, a l’assaig de l’Orquestra Municipal; perla vesprada i de nit, al teatre o al concert. Això voldir que patia un dèficit de son important; d’acíque, després de dinar, la «siesta», encara quefora de mitja hora, era un temps sagrat en el que,de cap manera, es podia fer soroll a casa.

Família Beltran Llopis,València, Setembre de 1999.

Certàmen de pasodoblesCIFESA. Fallas 1945.

REVISTA DE LA

societat musical

22

DEU ANYS DE LA PRIMERA REVISTAREVISTA DE LA SOCIETAT

MUSICAL. nº 1. Nov. 89Si algun dels músics o socis ha tingut la

precaució de col·leccionar totes les revistes quedes de fa tres anys estem publicant, es preguntaràa on està el primer número. No és que hàgemequivocat la numeració o que l’haja perdut.Simplement és que fa deu anys, en novembre de1989, quan es va publicar, la gran majoria demúsics i de socis no ho eren encara.

En aquest desé aniversari d’aquella pione-ra Revista de la Societat Musical, volem recor-dar a aquells que encetaren la idea i elscontinguts que tenia.

En primer lloc la portada, iniciant la tradicióen disseny de portades, era ja del nostre amicAVI, com podeu veure a la il·lustració.

A l’interior el contingut era el següent:Pàgina 1. Saluda del Alcalde, el mateix que

tenim a l’actualitat, José Ribera Añó.Pàgina 2. Saludo del President, Vicente

Esteve Bou.Pàgina 3. Notes al programa del concert

de Santa Cecília de 1989. S’interpretaren el pasdoble “Añoranza” de C. Cerveró, “Concert per asaxofon” de A. Glauzounov, “Homenaje a Sorolla”de Bernardo Adam Ferrero, “Variaciones sobreun tema suizo” de Mohr, l’obertura de “GuillermoTell” de Rossini i els gojos i himne a Santa Cecíliade Virgilio Beltrán.

Pàgina 4. L’escola: desé curs defuncionament.

Pàgines 5, 6 i 7. Gent del poble: biografiade Lorenzo Ruiz Osca, signat per SalvadorRibes, Vicente Boils i Juan Bta. Boils, 1rd’Història de la Música i Estètica. Curs 1985-86.

Pàgines 8 i 9. “La compañía incesante”,article transcrit del llibre “Para acercarse a la mú-sica”, de J.L. Téllez, Editorial Salvat, col·leccióTemas Clave, Barcelona, 1981.

Pàgines 10 i 11. Cançoner: recull decançons populars de Guadassuar, extretes del

cançoner de Salvador Seguí , «Cancionero Po-pular de la Provincia de València», editat per laDiputació de València i la Institució Alfons elMagnànim. Eren les següents: “Els reis”, “Posavi”, Arre burret!”, “La primera bicicleta”, “Lesxiques de la Ribera”, “Lliures d’estorb” i “Bateig”.

Pàgines 12 a la 17: Ressenyes de tots elsconcerts celebrats al llarg de l’any 1989,intercalant cinc artícles de premsa apareguts alperiòdic Levante.

La impressió de la revista es va fer a la mul-ticopista del Col·legi Sant Francesc. Anavagrapada i impresa a una sola cara.

REVISTA DE LA

societat musical

23

SPANISH BRASS “LUUR-METALLS”SPANISH BRASS “LUUR-METALLS”SPANISH BRASS “LUUR-METALLS”SPANISH BRASS “LUUR-METALLS”SPANISH BRASS “LUUR-METALLS”BREU HISTÒRIA

Primer que res m’agradaria presentar-vosals meus col·legues. Les trompetes son CarlosBenetó Grau i Juanjo Serna Salvador, el trombóIndalecio Bonet Manrique, i la tuba Vicent LópezVelasco.

Tot començà en l’estiu de 1989, a Santia-go de Compostela, en un dels encontres de la JoveOrquestra Nacional d’Espanya (JONDE). Allí enqualsevol moment lliure, en una aula del seminarion estàvem concentrats ens ajuntàvem per a tocar.Des del primer moment vàrem notar una sonoritatmolt particular. Començàrem fent exercicis junts,després treballant uns corals de J.S. Bach per a lasonoritat i l’afinació i llegírem algunes obres. Alprincipi sols tocàvem al final de cada encontre perals cambrers que ens servien al menjador, i tambéals concerts interns que es realitzaven en lesconcentracions de la JONDE.

Quant vàrem deixar l’orquestra començàrema treballar pel nostre compte. El primer va serdecidir un nom: LUUR-METALLS. Us explique:Luur es un instrument escandinau del 1800 abansde Crist que en un principi es construïa de fusta iposteriorment al evolucionar entrà a formar partde la família del metall. L’altra part del nom,metalls, com tots sabem, es el nom de la nostrafamília d’instruments.

El 2 de Maig de 1992 va ser el nostre pri-mer concert fora de la JONDE. Treballant i poc apoc, anaven eixint les coses i els concerts, queera allò mes important per a poder donar-nos aconèixer. En 1993 decidírem presentar-nos alconcurs de Joventuts Musicals d’Espanya, vàremagafar el frac i cap a Girona que anàrem. A lafinal ens donaren el segon premi. La desil·lusióva aparèixer ja que creiem que mereixíem més,però hi havia que continuar treballant.

En 1995 començà una nova etapa.Joventuts Musicals confià en el nostre quintet pera fer una xicoteta gira per Andalusia. Tornàrem atreballar com ho fèiem abans, sabent que nohaviem errat el camí i a partir d’ací ens llançàremper tota Espanya a fer cursos i concerts. Un dels

concerts més importants d’aquell moment fou lagala de lliurament dels Premis Príncep d’Astúries(1995), en el “Gran Teatre Campoamor”d’Oviedo, per a una audiència de mes de 700milions de telespectadors.

I per què no presentar-nos al Concurs In-ternacional de Quintets de Metalls de Narbona aFrança? Era un concurs molt difícil, el mésimportant en l’especialitat, doncs anaven grupsde tot el món i sobre tot, les obres eren de grandificultat tècnica i molt pesades. Assajàvem totsels caps de setmana i si els trompetes, que enaquell temps estaven a l’Orquestra de Granada,tenien concert, nosaltres havíem d’anar cap allà,i si era el trombó el que tenia concert a l’OrquestraNacional, anàvem cap a Madrid. En vacancesassajàvem en València, ja que tots som d’ací.

A mitjans del 95 proposàrem a l’Orquestrade Granada, tocar alguna obra per a Quintet deMetalls i Orquestra. Els va agradar la idea, peròhavíem de decidir nosaltres l’obra. En aquellsmoments no en coneixíem cap i en triàrem una apartir d’un catàleg. Quan arribà la partituraobrírem els ulls. Pareixia molt difícil però ja estava

REVISTA DE LA

societat musical

24

programada dins de la temporada de l’Orquestrai no es podia canviar. La treballàremsimultàniament amb les obres del concurs deNarbona, arribant en vacances de Nadal del 95,a assajar mes de vuit hores al dia. L’obra dequintet i orquestra, tenia moltes dificultatstècniques i rítmiques però al final el 13 de Generde 1996 (en Granada) estrenàvem en Espanyaamb l’Orquestra Ciutat de Granada i baix ladirecció de Josep Pons el Concert per a Quintetde Metalls i Orquestra de Cordes de Karel Husa.

Quedaven quatre mesos per al concurs ien veritat, el treball que havíem fet per a muntarl’obra d’Husa ens havia servit molt per a treballarles obres del concurs. El ritme de treball eraintens, fent molts quilòmetres i ens quedava pocde temps. Dos setmanes abans del concurs Inda,Vicent i jo sol·licitarem un permís sense sou enels nostres treballs i se n’anàrem a Granada, jaque als trompetes no els donaven tant de temps.Assajàvem en un local que pertanyia alsEscolapis on feia molt de fred. Però era el millorque teníem, amb una estufa de gas i una mantaen terra per no gelar-nos els peus. De tant enquant algun company venia per fer-nos una visitai escoltar-nos, sobre tot gent de l’Orquestra, queens suggerien alguns detalls.

L’últim dia en Granada assajàrem per lavesprada i, al sopar, estàvem tan angoixats quecomençàrem a beure cerveses i al tornar aassajar de nou, cadascú agafà un instrumentdiferent al seu i va tocar les obres del concurs.Pareixia que tots havíem après la part dels demésde tant com ho havíem treballat.

S’aproximava el dia del concurs. El dia dela presentació, Inda, Carlos i Juanjo tenien unconcert al Palau de la Música de Barcelona ambl’Orquestra de Granada. Vicent i jo havíem dellogar una furgoneta en València, deixar-la enBarcelona per a que quant acabaren el concertvingueren el més ràpid a Narbona, mentrenosaltres devíem continuar el viatge en tren. Nova ser així. Perdérem el tren perquè hi havia moltde trànsit i plovia molt. Deixàrem la furgoneta enun Pàrking prop del hotel on es quedaval’Orquestra i la clau la en la recepció, mentreVicent i jo agafàrem un taxi per a arribar.

El dia havia arribat, Vicent i jo ens sentíem

desolats, doncs mentre els demés quintetsestaven complets, nosaltres només érem dos.Participaven un quintet francés, un austríac, unbelga i un americà. Sort que allí estava la bandade Mislata, convidada per als actes d’eixasetmana, que al menys en feien companyia. Perla vesprada arribaren els nostres companys, allòja era un altra cosa.

L’endemà començava el concurs i éremels tercers. A la sala d’escalfament estavenpreparant-se els francesos que tocaven davant ique no ens miraren de molt bona cara... Arribàl’hora de tocar. En la primera prova “ThreePieces” de Maurer, “Adagio” de S. Barber i“Petite Musique de Rue” de T. Kassati. Ensdigueren que l’Adagio que tocàrem nosaltres duràun minut mes que el dels demés (la veritat, lanostra versió va ser prou lenta).

Passàrem quatre a la segon prova:francesos, americans, austríacs i nosaltres. Totscorregueren a assajar les obres de la segonprova menys el nostre quintet. La feina estavafeta d’abans, créiem que millor era descansar.En la segon prova havíem de tocar “CourtsMetrages” de V. Cosma, “Passages” de P.Caratini i “Quintet” de M. Arnold. Quants’assabentàrem que passàvem a la final no s’hopodíem creure. Havíem pensat que passar la pri-mera prova seria més que suficient.

Ara, una vegada en la final havíem d’anara per totes. En la final tocaren primer els austríacs,després nosaltres i per últim els americans. Erala prova mes difícil tant musical com tècnicament.Tocàrem el “Concert per a Violí i Orquestra enLa menor” de J.S. Bach, “Nabra” de D. Walter,“L´home au Marteau dans la Poche” de W.Pirchner i “Sonatine” de E. Bozza i quantacabàrem ens quedàrem a escoltar alsAmericans...

A l’hora dels resultats, estàvem els tresgrups junts en una sala abans d’eixir a l’escenari.El resultat començà per els tercers, els austríacs,els segons els americans i ja ens posàrem a bo-tar. Érem els guanyadors! Segons el president deljurat, Bernard Soustrot, “amb el quintet espanyol“Luur-Metalls” hem donat el millor dels primerspremis des de la creació del concurs l’any 1986”.

A partir d’ací ens donàrem a conèixer

REVISTA DE LA

societat musical

25

internacionalment. Modificàrem el nom del grup,doncs quant la gent veia “Luur-Metalls” no sabiarealment que era. Ens posàrem “LUUR-METALLS Spanish Brass Quintet” abans decanviar de nou i posar el que tenim actualmentSpanish Brass “Luur-Metalls”. SpanishBrass es com una denominació d’origen (metallsespanyols) i “Luur-Metalls” es el nom que hemconservat des del principi.

Des d’aleshores hem fet concerts perAlemanya, França, Portugal, Itàlia, EEUU, HongKong, Ukrania, Suècia, Polònia, Finlàndia, i di-versos països d’Iberoamèrica; i en festivals comFestival de Música Contemporània d’Alacant,Festival de Música i Dansa de Granada, Festi-val de Radio-France en Montpellier (França),Serenates de València, etc.. i també en Mastersen la “Universitat de Geòrgia” (Atlanta),“Universitat de les Arts” en Hong Kong, “EastmanSchool” en Rochester (EEUU), “Lieksa BrassWeek” (Finlàndia), Acadèmia Permanent Inter-nacional de Metalls en Vila-Real, així com en

diferents conservatoris i orquestres Joves comla JOSC (Jove Orquestra Simfònica deCatalunya), OJA (Orquestra Jove d´Andalusia),JONDE (Jove Orquestra Nacional de España).

Era tanta la feina que teníem que enSetembre del 98 decidírem deixar els nostrestreballs en conservatoris i orquestres i dedicar-nos exclusivament al quintet. Fins al momenttenim enregistrats tres CD i diversos programesper a ràdios nacionals i internacionals. Tenimprevistes gires per Austràlia, França, Filipines,Alemanya, Polònia, Corea, Iberoamèrica, etc. aixícom estrenes de diverses obres.

Tot açò es resultat del treball que férem ique encara seguim fent (pregunteu-ho a les per-sones mes pròximes a nosaltres). Quant unapersona comença una professió, en aquest casla Música, deu intentar arribar sempre al màximnivell i crec que açò s’aconsegueix treballant. Anosaltres encara ens queda molt de camí...

Manolo Pérez Ortega

REVISTA DE LA

societat musical

26

JOAQUIN RODRIGO«Els homes serem al paradís «sons»»

«Lo que más me gusta en la vida comienza por M:la Música, la Mujer y el Mar.»

l’escena i cultivat especialment el concert i la cançó, a laque ha donat un llenguatge nou i universal, creant obresmestres, com el “Càntic de l’esposa” o els “Quatre madrigalsamatoris”. Les seues obres per a piano només bastarienper a situar-lo en primera línia, però, a més a més, la seuacreació abraça importants composicions per a violí, cello iflauta. S’ha de destacar que l’aportació de Rodrigo alrepertori per a guitarra és definitiva, aconseguint la seuadignificació com a instrument de concert.

Joaquín Rodrigo aconseguí la universalitat com hoproven les nombroses distincions de què ha sigut objecteal llarg de la seua dilatada carrera, entre les quals cal des-tacar els doctorats honoris causa per les universitats deSalamanca, Politècnica de València, Complutense deMadrid, Alacant i altres estrangeres; diversescondecoracions i el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.El Rei Joan Carles el va distingir en 1990 amb el títol deMarquès dels Jardins d’Aranjuez.

A punt de complir el seu primer centenari, JoaquínRodrigo va morir el 6 de juliol de 1999 envoltat de la seuafamília, dolça i dignament, com havia viscut..

www.joaquin-rodrigo.com

ALFREDO KRAUSUn “antidivo” que va viure per la música

Es considerava un privilegiat per la seua professió i un lluitador natWerther, Alfred, Romeo... foren alguns dels personatges

al que mai va ser infidel. Kraus deia que no ho havia fetcom un principi ètic, sinó com una conveniència personalper a no afectar a la seua veu. No obstant, foren els papersque li donaren fama, els del repertori clàssic.

“No crec que hi haja que popularitzar l’òpera, sinóculturitzar a la gent. Si vols donar a conéixer l’òpera, nopots oferir un ària de Puccini, escrita per a un sol tenor,cantada per tres. Això és vulgaritzar-la”, va comentar enal·lusió als concerts dels tres tenors.

Però a pesar de tot, la espiritualitat de la gent no va apermetre que l’òpera mora, repetia el tenor. I per aixòadvocava per la divulgació i l’ensenyament, fer que la mú-sica aplegue als xiquets i entre en l’escola.

El 10 de setembre de 1999, moria una de les majorsfigures líriques del nostre segle, un cantant al que esqualificava de miracle vocal quant, amb edat avançadaassumia complexes tons i matisos.

Levante, 11 de setembre de 1999

Joaquín Rodrigo naix a Sagunt (València), el 22 denovembre de 1901, festivitat de Santa Cecília, patrona dela música. Als tres anys d’edat perd la vista, circumstànciaque el condueix cap a la música, estudis que comença alshuit anys. Les primeres composicions daten de 1923,escrivint totes les seues obres en el sistema Braille, dictant-les després a un copista.

En 1927, es trasllada a París, estudiant durantcinc anys amb Paul Dukas. Prompte es dóna a conèixercom pianista i compositor i entaula amistat amb Falla,Ravel i altres figures. Contrau matrimoni en 1933 amb lapianista turca Victòria Kamhi, qui fins a la seua mort en1997 va ser la seua companya inseparable i més assíduacol·laboradora.

En 1940, estrena a Barcelona el Concertd’Aranjuez, per a guitarra i orquestra, primera obra que lidonaria fama universal. Rodrigo fou fidel a una estètica quea ell li agrada denominar «neocasticisme», practicant latradició tonal, el gust per les formes clàssiques i incorporantelements cultes. Encara que coneix les més modernesestètiques europees, sempre ha afirmat la seua pròpiapersonalitat.

La música de Joaquín Rodrigo es un homenatge ales distintes cultures d’Espanya. Ha escrit obres per a

Nascut en 1927 en Las Palmas, es forma en eixaciutat i en València, Barcelona y Milà. Debuta en 1956 enEl Caire com el duc de Màntua de Rigoletto. La seua veu,de extens registre, arriba al Mi sobreagut, la qual cosa liha valgut grans triomfs. Es un de los majors exponents delbel canto y del repertori francés dels últims temps. La seuadepurada tècnica li ha permès fins als 71 anys seguir enactiu, conservant moltes de las facultats que l’han dut aser un dels millors tenors d’aquest segle.

Fou durant tota la seua vida un “antidivo”, un home ambels peus en terra que entenia el cant com un plaer vocacio-nal, no com un treball. Per això, sempre digué que maihaguera pogut dedicar-se a altra cosa que no fora l’òpera,un art “etern i imperible”. Estava convençut de que per aser un bon cantant no era suficient amb la veu, hi ha quetindre un talent especial. Creia que per a convertir-se enartista es necessitava temps, la tècnica per la que algunsel consideraven fred i madurar com a persona. No obstantaixò “els artistes de hui en dia” assenyalava, “tenen moltapresa i el talent el substitueixen per màrqueting”.

REVISTA DE LA

societat musical

29

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Per a guanyarun certamen

es necessari...

...assajar molti .....................

al jurat.

CENTENARI DELNAIXEMENT

D’HUMPREY BOGART En l’any del centenari de la mortd’Humprey Bogart i primer aniversari dela publicació en la nostra revista de lacarta “Tócala otra vez Sam”, remesaper “un col·laborador anònim”, laredacció de la revista, davant lainsistència dels lectors en saber laidentitat de l’autor, vol declarar quetampoc ho sap i que també li agradariasaber-ho. Així que, identificatcol·laborador anònim! La única pista que tenim és la fotoon vegem als protagonistes de lapel·lícula on s’inspirà: Casablanca.(Foto: El País)

FONDO FAIRY EN LA PLATJA En la foto es pot apreciar a una grup del FondoFairy, en concret la secció més Fairy, lluint la novasamarreta d’estiu després del tradicional esmorzar deldia del Crist. “Entre todas las mujeres”, un componentdel Fondo Viagra Jove com a mostra de que també elseu Fondo sap passar-se ho bé. En tan bona companyia,segur que eixe dia no es va perdre i va saber tornar acasa. Però, i Bernat? El fals Fondo Fairy ens ha remes una carta en laque es queixa de que no es diguera res a l’anterior revis-ta de tota la feina que va costar preparar l’actuació deldia del Crist, i per a que no s’entere ningú! Assegurenque qui redacta l’apartat de “Notícies” és de dins delFondo Fairy.

FESTA DEL CRIST-ESTIU 1999

Per fi hem aconseguit una foto de la secció méslluidora del Fondo Fairy, que habitualment i de fa unsanys organitza excursions privades a la platja. Sabem positivament que tenen algunes fotos moltmés atractives en les que es mostren en roba molt mésplatjera, però les protagonistes les han censurades.Seguirem intentant aconseguir-les per a properespublicacions. Però es que el Fondo Viagra no organitza activitatsd’estiu i d’hivern? Esportives o lúdiques? O no feu fotoso és que teniu vergonya d’ensenyar-les. Per què noorganitzeu un Full Monty?

REVISTA DE LA

societat musical

30

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

la olade la societat musical

EXCLUSIVA MUNDIAL!!

LES FOTOS DELA BODA

(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

Els amics del novio en la despedidaballant «las sirenas» o el «estrukiestruki», última adqusició coral delrepertori fester. Pròximamentpublicarem la lletra si l’autores digna cedir-nos els drets.

Son els nóvios, per sialgú no ho sabia, que

saluden als lectorsde RSM.

De fartera en la salaRex. Alguns, no diremqui, fartaren més queels altres. Podeuendevinar-ho per lescares de satisfacció.Ah! al fons la parelletafeliç.

Els nóvios saludant alfotógraf de la compe-

tència en lloc demirar als amics que

tant els aprècien.

Certamen: Guanyarà Carlet? Quedarem segons?Catarroja quedarà la última?Programació d’activitats del mes de desembre:Com que no cabia a la pàgina 6 posem ací queJuamba i Sabina es casen el dia 7 de desembre. Ladespedida de Juamba serà el dia 4.Bar del carrer Major, vol agrair al Fondo Fairy lapublicitat que li fan.Amenaces. Hem rebut en la redacció un comunicatreivindicat per l’autonomenat “Fondo Fairy UltraRadikal” en el que diu: “Xivataaaaaa, ja te pillareeeem”.Concert de la Banda Jove a València: en propereseixides portarem una cordeta per dur lligadets aalguns dels més majors i que no es perden. B i V.Laura Mercedes Sais Gonzàlez vol deixar clar queella no és la reina de les danses de l’any 1999, sinóde l’any 2000. Visca el canvi de mil·leni!!

De bon vore. Volem vore publicades en la revistales fotos de les components del Fondo Fairy en bi-kini. Signat: Fondo Viagra.Els pobles d’Albal i Guadassuar estan en tràmitsd’agermanament. En principi ja hem intercanviat elsdirectors de les respectives bandes. Segonsinformacions anònimes la comissió organitzadoradels actes està formada per alguns músics d’ací ialgunes músiques d’allà. Seguirem informant.L’orquestra no ha anat a Formentera aquest estiu,però Tomi sí.Última frase de l’esquela de París apareguda in-completa en la revista anterior: “Però en el recordsempre restarà París”.Coordinador de Revista de la Societat Musical,músic amb vint-i-cinc anys d’experiència, tambévol samarreta d’estiu, que encara no li ha arribat.

REVISTA DE LA

societat musical

31

CERTAMENS ICERTAMEN

Davant la participació de la nostra ban-da al Certamen d’Altea volem mostrar larealitat d’altres certàmens musicals. Enla foto podeu contemplar la divertida prova,no sabem cert si és la lliure o l’obligada,d’un certamen de determinadesagrupacions musicals. Per desgràcia les nostres proves sonmolt més difícils, com poden comprovarels que venen a assajar assíduament, iels premis s’endevinen amb antelació. Per cert la resposta a la paraula quefalta als ànecs del Fosquibrut és agradar.Els suspicaços hauran pensat en convi-dar a sopar, untar, comprar, fer la pilota....Mira que son desconfiats i recelosos.

BENVOLGUTS REIS MAGS: ENS DEMANEM UN PRIMER PREMI AL CERTAMEN D’ALTEA

UFFF!! SI NO ENSCONVIDEN A SOPAR LAVESPRA COM ELSALTRES, VAN AVIATS...

imatgesimatgesimatgesimatgesimatges

Pati de l’antiga escolaBalmes, actualment Institutd’Educació Secundària.

Final del carrerVicente Barrios,després de replegara Joaquín Mora queacabava d’entrar ala Banda .

24 de novembre de 1974.(Fotos Salvador Colomer)