revista de la societat musical de guadassuar 29
DESCRIPTION
Número 29. 2005, segon quatrimestre. Notícies i activitats de la Societat Musical de Guadassuar.TRANSCRIPT
REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUARnúmero 29
maig-juny-juliol-agost 20050 euros
KERKRADE 2005
REVISTA DE LA
societat musical
2
REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL
GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: [email protected]
SUMARI
III curs de música antiga ........................... 2kERKRADE 2005 ......................................... 3Faristol ...................................................... 5Activitats .................................................... 725 anys d’escola de música ...................... 8Homenatge a D. Joaquín Vidal ................. 9Notícies ...................................................... 12Fitxer 1985 ................................................ 13Anecdotari................................................. 14La música tradicional a l’escola (I) ......... 15Cine de música-música de cine ............... 17El Fosquibrut Desafinat ............................ 18
COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Rafa PolancoFOTOS: Josep Ribes, Tere Ribera
Edició internet: Enric Garcia.
Imprimeix: 7 i 7. La Pobla Llarga
525 exemplars
Suposem que els interessats en el Curs de Música Antigaja tenen la informació completa, s’han inscrit... Però desde la nostra revista cal recordar les principals dates iactivitats. Podeu acudir independentment a qualsevold’elles i sense inscriure’s. No està mal aprofitar algunmoment de desfici escoltant música o escoltant parlar. Osimplement, acudir a les audicions com a públic.
- 17 d’agost, 10h. a la Casa de Pedra: Conferència Lanotació musical a l’edat mitjana a càrrec d’Antonio An-drés, organista de la Catedral de València.- 19 d’agost, 10h. a la Casa de Pedra: Conferència Mú-sica i dansa al Renaixement a càrrec d’Eva Narejos,ballarina de dansa històrica.- 19 d’agost, 17h. a la Casa de Pedra: Conferència Lamúsica en temps de “El Quijote” a càrrec Francisco Ru-bio, cornetista i filòleg.- 19 d’agost, 22.30h. a l’Església i la Plaça Major:Concert del Consort del Renaixement.- 30 d’agost, 22.30h. a la Casa de Pedra: Concert deMúsica de Cambra.- 31 d’agost, 10h. a la Casa de Pedra: Conferència Laretòrica aplicada a la música a càrrec de Josep AntoniAlberola, professor i investigador.- 2 de setembre, 20h. a l’Auditori: Concert d’òpera del’Orquestra Barroca.
III CURSDE MÚSICA ANTIGA
A GUADASSUAR
REVISTA DE LA
societat musical
3
A hores d’ara ja tots sabreu que la nostra Bandaparticiparà el 30 de juliol al 15 World Music Contest, cer-tamen que es celebra cada 4 anys a la ciutat holandesade Kerkrade, possiblement el certamen de bandes mésimportant a nivell mundial. Participem a la primera secciói les obres que interpretem les trobareu comentades ales pàgines 5 i 6.
Recordem que a més de la nostra banda participenen la present edició un total de huit bandes valencianes:Bétera, Altea i Sagunt a la mateixa secció que la nostrai Benissanó, Tavernes Blanques, Siete Aguas i Villar delArzobispo a altres seccions.
Al número anterior de la Revista ja avançàvemalgunes dades sobre el viatge. Ahí van alguns detallsmés. El trasllat a Holanda serà amb avió. Es va decidirdesprés d’estudiar detingudament la situació només seracceptats al certamen. I de seguida, al mes de febrer,s’adquiriren els bitllets d’avió per a que eixiren a un preuraonable. Així i tot, resultà impossible que totes les per-sones mogueren el mateix dia. El viatge el conformaran137 persones, vuitanta-una que partiran el dia 28,cinquanta que ho faran el dia 29 i sis més amb un“itinerari” diferent, és a dir, que per diferents motius mouenmés tard o tornen abans.
Els del primer dia seran quasi tots els músics, i elssegon, els que queden a més de membres de la junta ialguns acompanyants (dones i nóvies de músics que escostejaran el viatge). Els dos primers dies els músicsdormiran als locals habilitats per l’organització. Dos diesen que a més del dormir, l’organització cobreix el menjar.
La resta de persones i la resta de dies es dormirà a laciutat alemanya d’Aquisgrà, i una vegada allí, s’aprofitaràper visitar diverses ciutats. Els trasllats es faran en auto-bús. De l’organització de totes eixes visites s’encarrega“Viajes Austria”, la mateixa agència que ens portà a Pa-rís i Itàlia, la de Josef (que no podrà acompanyar-nos enesta ocasió).
Totes les persones que participaran en el viatge rebranun fullet amb consells, normes, i horaris més detallatsencara dels que hem anotat ací.
Un típic molí holandés a les terres baixes que donennom al país.
KERKRADE 2005
Una vista dels canals d’Amsterdam.
Vista nocturna de la catedral gòtica de Colònia.
REVISTA DE LA
societat musical
4
Bruges.
Bonn, ciutat natal de Beethoven.
Esquemàticament, açò és el que està previst per a cadadia del viatge:
- Dijous 28: trasllat del grup de 81 persones fins aKerkrade via Colònia.- Divendres 29: trasllat del grup de 50 personesfins a Aquisgrà via Brussel·les, visites a Bonn,Colònia i Aquisgrà.- Dissabte 30: assaig de la Banda i actuació alRodahall de Kerkrade.- Diumenge 31: visita a Amsterdam.- Dilluns 1: visita a Bruges i Brussel·les.- Dimarts 2: tornada cap a casa.
Del certamen en sí cal destacar l’extraordinàriaorganització per tal de coordinar, rebre i allotjar (imanutenció durant dos dies que corre al seu càrrec) lesprop de tres-centes agrupacions que participen. Tot estàprevist i estudiat després que cada agrupació òmpligamesos abans un llarg qüestionari on es detalla tot el quees vol fer i no fer. Hi ha moltes seccions i modalitats, desde bandes que van només a desfilar (ahí la nostra nis’atreveix), diferents tipus d’agrupacions, etc. Les bandesd’una mateixa secció no toquen el mateix dia, és a dir,algunes de la mateixa secció que la nostra toquen dossetmanes abans. En acabar cada interpretació, el juratpuntua i depenent en quina franja de puntuació estiguesobtens el primer, segon, tercer..., podent haver-ne, clarés, diversos primers, segons, etc.
Una curiositat. Abans d’interpretar l’obra obligada i lalliure, la Banda ha escollit tocar fora de puntuació Locant del valencià. Bé, curiosament el 13 juliol fa 20 anysque interpretà el mateix pasdoble al Certamen deValència de la Plaça de Bous la primera vegada queparticipava en la desapareguda secció “Especial B”.(Esperem que enguany el pasdoble porte més sort queen aquell any).
REVISTA DE LA
societat musical
5
Faristol
Obra del compositor britànic Kenneth Hesketh, nascut a1968 a Liverpool. Va estudiar la carrera de composició ipiano a la “Royal College of Music”. També ha estudiatals Estats Units i Alemanya. Ha triomfat tan al piano comen la composició. Ha rebut diversos premis com a pia-nista, i a més les seues composicions han sigutinterpretades per importants orquestres i bandes per arreudel món.
El títol de l’obra que interpretem, “Danceries” (balls) elpodem trobar en una copia de “Playfor’s Dancing Mas-ter” una extensa col·lecció anglesa de cançonsfolklòriques i populars del segle XVII i possiblementanteriors. Esta col·lecció va ser utilitzada pels mestresviolinistes per ensenyar els diferents passos de dansa anobles i gent de la cort reial. Les melodies estan formadesa partir d’una mescla d’estils: clàssic i actual. L’estil clàssicd’aquestes melodies, ha sigut modificat i adaptat al’actualitat, amb nous elements de composició.L’harmonia i els ritmes són els principals elements queaporten als temes originals un cert grau d’innovació i amés afegeixen dramatisme.
Està formada per quatre temps que podríem traduir del’anglés antic com “Tranquilitzam i aixi podre acabar-la”,“La Caça de les Codornius”, “El descans de la meuasenyora” i “El plaer de Quodling”.
Tranquilitzam i aixi podre acabar-la. En aquest cas l’autorfa referència a la ruptura amorosa d’una parella. Aquesttemps sembla com un somni, gentil i harmoniós, quasicom una barcarola (música cantada pels gondolers a
Obra obligada:Obra obligada:Obra obligada:Obra obligada:Obra obligada:Danceries, de Keneth HeskethDanceries, de Keneth HeskethDanceries, de Keneth HeskethDanceries, de Keneth HeskethDanceries, de Keneth Hesketh
Obra lliure:Obra lliure:Obra lliure:Obra lliure:Obra lliure:Guadsual·lia, de Frances ZacarésGuadsual·lia, de Frances ZacarésGuadsual·lia, de Frances ZacarésGuadsual·lia, de Frances ZacarésGuadsual·lia, de Frances Zacarés
Pasdoble fora de concurs:Pasdoble fora de concurs:Pasdoble fora de concurs:Pasdoble fora de concurs:Pasdoble fora de concurs:Lo cant del valencià, de Pedro SosaLo cant del valencià, de Pedro SosaLo cant del valencià, de Pedro SosaLo cant del valencià, de Pedro SosaLo cant del valencià, de Pedro Sosa
Tradicional pasdoble valencià del mestre Pedro Sosa.Nascut en Requena en 1887, va estudiar amb SalvadorGiner al Conservatori de València, on després seria di-rector. Va morir a Valèncial’any 1953. Aquest pasdobles’ha convertit en un dels més coneguts amb temestípicament valencians.
Obra composta especialment per FrancescZacarés, director de la banda de Guadassuar, per a serinterpretada com a obra de lliure elecció al Certamen deKerkrade (Holanda) el proper dia 30.
El títol fa referència al poble de Guadassuar iespecialment a la música popular utilitzada peracompanyar les danses que es celebren al més d’agostde cada any.
Aquestes melodies, l’autor les ha transformadesa manera de metamorfosi rítmica, modal i harmònicaperò mantenint l’essència de la música popular i tradi-cional.
L’obra consta de tres parts que es succeeixensense interrupció. Després d’una introducció, en la pri-mera planteja l’exposició de dos temes, que esdesenvolupen en la segona acompanyats d’un nou temaen forma de bolero. En la tercera es reexposen els dostemes de la primera part de manera inversa, formantuna fuga amb una variació del primer tema que ensconduirà mitjançant una coda al final de l’obra.
REVISTA DE LA
societat musical
6
Venècia). La melodia original tenia el títol de “El pobrecuc de Robin” –un títol un poc estrany. El que passa ésque en la llengua que es parlava al segle XVII , cuc teniael significat de capritx o antull . Aquest tema també elpodem trobar a L’opera del Captaire del compositor JohnGay (estrenada el 1728) amb el títol de “Tindries unajove donzella”.
La Caça de les Codornius. Aquest temps és un scherzoamb molt de colorit, compost a partir d’una originalmelodia. El tema va passant a través dels diferentsinstruments de la banda per a crear un contrast amb elstuttis. Als últims compassos la música sembla que vaesvaint-se quasi fins al silenci total, i a la fi una sorpresa!
El descans de la meua senyora. Aquest temps és unadelicada pavana (dansa cortesana), també composadaa partir d’un original tema, amb influències àrabs. Hi hansolos per als faristols principals tant d’instruments de fustacom de metall amb passatges expressius interpretats pertota la banda. Aquest temps culmina amb el tema princi-pal seguit de la flauta juntament amb els acords de lestrompetes.
El plaer de Quodling. Sense interrupció entra l’últim tempsd’aquest conjunt de melodies on combina unaanomenada Desees (en aquest temps tema 1) amb unaaltra original i contrastada melodia (tema 2). L’obrafinalitza amb un dramàtic i exuberant final.
REVISTA DE LA
societat musical
7
activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats
OCTUBRE 2004-ABRIL 2005* CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ ATARAZONA. Dissabte 23 d’abril, Teatro Be-llas Artes, 20 h.El nostre grup de percussió amplia les seues fronteres iactuà amb molt èxit a eixa ciutat aragonesa. Sembla queno volien eixir en la revista, doncs no van fer cap de foto.
* CONCERT DE LA BANDA. Dissabte 21 demaig, Auditori, 19.30 h.Un segon concert de primavera en vistes al certamende Kerkrade s’interpretaren les dos obres a l’Auditori (elcertamen no serà a l’aire lliure). De la resta, destacar elconcert de trompa que interpretà Ximo Fuertes.
* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 29 demaig, Plaça Major, 20.45 h.Encara dins el mes de maig, el típic concert de Corpusque obri la programació musical de l’estiu.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dimecres 15 de juny, Auditori, 19 h.Flautes, saxos, trompetes, trompes, violoncel, contrabaix,pianos i percussió.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dijous 16 de juny, Auditori, 19 h.Clarinets, més trompetes, violins, guitarres i conjunt co-ral. Nou sistema d’acompanyament practicat per lestrompetes: karaoke.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Divendres 17 de juny, Auditori, 19 h.Oboès, fagots, trombons, bombardins, tuba, i xiquetsd’iniciació acompanyats per la Jove Orquestra. En aca-bar, sorpresa del tio Fernando amb llançament decaramels per als xiquets que havien cantat i encaraestaven dalt l’escenari.
* HOMENATGE AL MESTRE JOAQUÍN VIDAL.Dissabte 25 de juny, Auditori, 20 h.Encara que no fou un acte organitzat per la Societat Mu-sical, la Banda col·laborà tancant l’acte. A més,l’organització va córrer a càrrec de diversos membresde la mateixa. (vore pàgina 9 i següents)
REVISTA DE LA
societat musical
8
Tampoc és qüestió d’organitzar grans celebracions als5, als 10, als 15... anys de l’Escola, de l’Orquestra, de laBanda Jove, de... Sempre estaríem de commemoració.Però este dels 25 anys de l’Escola de Música resultaespecialment significatiu per ser el germen, la gènesi delque és actualment la nostra Societat Musical. L’Escola ésel que ha transformat una Banda d’un poble qualsevol enuna Societat Musical anem a dir, “moderna” amb les seuesdiferents seccions, activitats i també personalitat pròpia.
Dels antecedents de l’Escola, de com s’aprenia músi-ca abans de la seua creació ja parlarem si de cas enaltra revista. El fet és que el curs 1980-81 iniciava elcamí l’Escola de Música de la Societat Musical. Fins eixadata, qui volia ser músic anava al Musical a dependre unpoc de solfeig i un instrument. I els últims anys algunespersones que volien que eixos estudis tingueren validesaacadèmica anaven a casa de Fina Roig a preparar-se ies presentaven de manera lliure als exàmens delconservatori de València.
Eixe curs 1980-81, s’impartiren les classes al col·legiSant Francesc, donat que la Societat Musical acabavade comprar la casa del carrer del Molinet, on actualmentestà ubicat el Musical, i estaven condicionant-la. A algunsdespatxos es donava classe d’instrument i a una aula dela planta baixa, es col·locà el piano que s’havia comprat(l’actual Yamaha marró) i s’impartia solfeig. Els únicsprofessors eren Fina Roig, per a esta assignatura, Mi-guel Llopis, en aquell moment el director de la Banda,impartia classes de saxo i flauta, Paco Varoch, de clarinet,i Joaquín Vidal de tots els instruments de metall, el quales convertiria en director de la Banda al mes de febrer.En finalitzar el curs, es traslladaven diversos professorsdel Conservatori de València i examinaven els alumnesa Guadassuar, constant com a ensenyament lliure. Totel que suposa la constitució i funcionament de l’Escolaestava a càrrec d’una junta directiva diferent a la de laSocietat Musical formada sobretot per pares d’alumnes.
Allò que ara ens pareix poca cosa i que la major part depobles formaren molt més tard, anà transformant-se poc apoc atenent la demanda cada vegada més gran d’alumnati s’introduïren noves especialitats d’instruments fins arri-bar al que ja coneixem els últims anys. Concretament alcurs que hem acabat, prop de 200 alumnes han sigut atesosper 21 professors que han impartit 17 especialitatsinstrumentals (totes les de vent i corda, guitarra, piano ipercussió) i 14 grups de llenguatge musical (inclòs 1 d’adultsi 5 d’iniciació), anàlisi, i les tres assignatures grupals (Ban-da Jove, Conjunt Coral i Jove Orquestra).
Algunes curiositats del transcórrer dels anys. Perexemple, aquell primer curs s’examinaren en juny elssegüents instruments: 1 trompeta, 1 fliscorn, 1 tuba, 3trompes, 2 trombons, 1 bombardí, 2 flautes, 2 saxos, 9
clarinets i 9 pianos. Altra curiositat: professor de flautano hi hagué fins el curs 1987-88.
El 1985 s’introduïren els instruments de corda arreld’una campanya de la Diputació de València per a pro-mocionar-los, la qual facilitava l’adquisició d’instrumentsi la contractació de professors. Es matricularen moltsalumnes, ocasionant que en 1988 es creara l’Orquestrade Cambra. També lligat directament amb l’Escola estàel funcionament de manera estable de la Banda Jove,primer escaló per on passen els músics que ixen del’Escola abans d’incorporar-se a la Banda “gran” i inter-pretar composicions molt més complexes.
Per iniciativa de Fina Roig, la professora de solfeig, ipresentat per Vicent Roig, es portaven a cap una sèried’audicions d’alumnes a la sala d’assaig del Musical (la delsostre d’oueres). D’aquells professors que venien a exa-minar a Guadassuar els primers anys, seguramentrecordem més que a cap altre, pel seu caràcter, a San-tiago Sansaloni. Dels posteriors que han impartit classea l’Escola possiblement cal destacar Joan Enric Lluna,clarinetista, concertista internacional en l’actualitat.
Ens sorprendria si poguerem fer un llistat de tots elsguadassuarencs que durant estos 25 anys han passat perl’Escola (pocs se’n lliurarien). D’entre tots ells, uns durarenmés, altres menys, uns arribaren a entrar a la Banda oOrquestra, altres no, alguns els ha servit professionalment,altres no. Però el que més importa en realitat és tot el quehan pogut disfrutar amb la música, amb la convivènciaentre persones, i el que els ha aportat tot això a la seuaformació. Professionalment més de 60 persones del nostre“xicotet” poble viuen de la música en les seues diversesvessants: professors de conservatori, de secundària, deprimària o tocant a orquestres o bandes municipals. Enpart gràcies a l’aprofitament del que els oferia l’Escola,encara que el seu principal paper no ha sigut mai traureprofessionals, sinò músics per a les diferents seccionsmusicals amb que compta la nostra Societat.
Feina gens fàcil ha sigut aguantar eixos 25 anysmantenint la qualitat del professorat -cosa que reverteixdirectament en l’alumnat-, adaptant-se als canvis delegislació i amb el treball desinteressat de moltes perso-nes, el recolçament de l’Ajuntament i la confiança denombrosos pares i mares.
I tot això de tants guadassuarencs que viuen de lamúsica, tants que han sigut músics, tants concerts a l’anyque es fan en este poble, l’Escola, l’Orquestra, el grupde percussió... que ens pareix tan normal i habitual, és elque desitjarien molts pobles de no molt lluny, i que potser per tindre-ho ahí tant de temps, i estar tan habituats,no es valora com cal en massa ocasions.
Juan Bta. Boïls
25 ANYS D’ESCOLA DE MÚSICA
REVISTA DE LA
societat musical
9
HOMENATGE A DON JOAQUÍN VIDAL
Diferents moments de l’acte. En aquesta pàgina la fanfa-rria amb que va ser rebut, Rubén Marqués al fiscorn,l’ensemble de trombons. En la pàgina següent, un momentde l’actuació de Luur Metalls, el mestre Vidal dirigint a lanostra banda una vegada més i la comissió organitzadoraamb el mestre Vidal i Milagros.
El passat 25 de juny es va celebrar l’homenatge adon Joaquín Vidal i Pedrós. Director de la nostra bandadurant catorze anys, de 1981 fins 1995, va obtenir elsèxits més ressonants de la nostra història al certamen debandes de València. Donada aquesta forta vinculació alnostre poble i a la nostra societat musical, l’homenatgees va celebrar a l’Auditori.
El motiu era la seua jubilació com a catedràtic detrombó del Conservatori Superior de Música de Valènciaon ha impartit classes durant prop de trenta anys. Pereixa raó assistiren companys del Conservatori, del’Orquestra de València –on va treballar també durantmolts anys- representants de les altres tres bandes queva dirigir (Montserrat, Círculo Católico de Torrent i la Vellade Xàtiva) i un gran nombre d’alumnes seus que enl’actualitat exerceixen com a trombonistes en orquestres,bandes i conservatoris de tota Espanya.
En l’acte actuaren, un grup d’alumnes seus queinterpretaren a l’entrada de l’Auditori una fanfàrriacomposta ex profeso per Paco Zacarés i ja dins la Farrucade Manuel de Falla i Una noche en Granada d’EmilioCebrián, la seua filla Ester acompanyada per Josep LluísRibes, Lluís Osca i Marta Asensi que interpretaren el lar-go de l’Hivern de les Quatre estacions de Vivaldi, RubénMarqués, acompanyat per Emilio Boïl al piano amb Twoportraits de J. Turrin. Spanish Brass Luur-Metalls tambévolgueren sumar-se a l’homenatge i ens delectaren ambtres peces del seu amplíssim repertori. Per últim no podiafaltar la nostra banda de música que interpretà tres delspasdobles amb que participàrem al Certamén deValència: Paquita i Nieves, de Rafael Talens, Lo cant delvalencià de Pedro Sosa i Ateneo Musical de Mariano Puig,dirigit una vegada més pel mestre Vidal.
A continuació, un gran nombre d’assistents a l’actel’acompanyaren en el sopar que es va celebrar a la Sala Rex.
HISTÒRIA D’UN HOMENATGEEra cap al mes de novembre de 2004 quan vaig par-
lar per primera vegada amb Inda Bonet. El motiu de la laconversa: comentar-li una idea que em rondava el capdes de feia temps, organitzar un homenatge al nostremestre Joaquín Vidal. La idea li paregué magnífica. Esmés, em va comentar que ell també ho havia pensat (elmateix dirien molts dels ex-alumnes de Vidal quan elsanunciarem aquesta possibilitat).
El cas és que calia arrancar i posar en funcionamentl’organització d’un acte que, encara que estructuratinicialment, va anar perfilant-se progressivament. El pri-mer pas consistia en fer arribar la informació a tots elsalumnes del mestre Vidal escampats per tot el país. Inda
REVISTA DE LA
societat musical
10
i jo consensuarem una data per a l’homenatge, 25 dejuny de 2005, i dissenyarem un pla per passar lainformació de forma radial. Es tractava de buscar unapersona en cada zona d’Espanya que s’encarregara detransmetre la informació a la resta d’ ex-alumnes. Aquestaxarxa de comunicació funcionà prou bé, encara que haresultat mot complicat fer arribar a tot el món la informaciódonada la quantitat de persones amb les quals hem hagutde contactar. D’una manera o altra–uns de paraula, altresmitjançant invitació- a tots s’intentà arribar. Si hem comèsalgun error demanem disculpes, però en cap cas ha hagutninguna mala intenció.
Conforme anava avançant el temps vaig comprendreque era imprescindible envoltar-se d’un grup de treballconfigurat per persones amb una forta vinculació ambl’homenatjat. Inda estava contínuament viatjant i jonecessitava gent en la qual poder delegar feines i con-trastar opinions. Diuen que quatre ulls veuen més quedos, si damunt són setze! La decisió de constituir unacomissió organitzadora ha sigut la més encertada de totesles que he hagut de prendre. Aquest equip de treball l’hanintegrat: Francisco Gimeno, president de la nostraSocietat Musical, Salvador Colomer, Perfecto Osca,Josep Ribes (Xaua), Juan Bautista Boïls, Samuel Pérez,Joaquín Pérez, Rubén Marqués i jo mateix. Aquest grupde gent hem estat reunint-se periòdicament, amb elmateix entusiasme i dedicació que si anàrem a fer lafesta de Sant Vicent o la de Sant Roc. De broma diemque quan tot acabara se’n aniríem un cap de setmana aBenidorm. La implicació i la voluntat d’aquest grup depersones ha fet possible l’èxit d’aquest homenatge.
Cadascú dels components de la comissió s’ha ocupatd’una parcel·la. Samuel ha sigut el responsable de lacomptabilitat i de coordinar la presència en l’acte de lesbandes que havia dirigit Joaquín Vidal, a més d’un treballde recolzament en molts altres àmbits. Ha estat per a miun dels pilars fonamentals.
Rubén ha fet un treball de filigrana amb l’organitzaciódel sopar. Ha format un binomi amb Paco Gimeno queha funcionat com un rellotge, tot i que alguna vegada hahagut entre ells algun problema de sincronització. A més,Paco –i de vegades la seua dona M. Angeles- hacol·laborat de manera destacada en l’enviamentd’invitacions, control dels abonaments dels tiquets iorganització de les taules per al sopar.
Ximo Pérez ha sigut la persona encarregadad’aconseguir la financiació: ell s’ha ocupat de parlar ambles empreses per obtenir les ajudes econòmiquesnecessàries. Sense diners no hi ha torrons. Ximo ha sabutfer aquesta llavor de manera sorda però tremendamenteficaç i brillant.
Salva - o Colo que és com el coneguem a la banda-s’ha ocupat junt a Sam de les qüestions protocol·làriesde l’acte. Ell ha sigut el responsable de dissenyar el plade recepció de personalitats i d’ocupació de la sala. Hancomptat amb la inestimable col·laboració de quatre xics
(Ricky, Bernat, Moisés i Salva Oriola) i sis xiques (Natalia,Carina, Inma, Inés, Laura i Zaida) Gràcies i enhorabonaa aquest grup de voluntaris i voluntàries per la seuadesinteressada ajuda i per la seua disposició.
I que dir de Juanba. Ha estat sempre ahí quan elnecessitaves. Tant per fer unes fotocòpies, com perorganitzar les llistes de comensals o ordenar les taulesdel sopar. A banda d’ajudar en qualsevol altre menester:control de l’escenari, llums, etc. El seu suport - i la seua
REVISTA DE LA
societat musical
11
comprensió en moments delicats- han tingut un valorpersonal molt important per a mi.
Em queden dos components d’aquesta mena de “Clubde los poetas muertos”: Xaua i Perfecto. Xaua ha sigut elresponsable de la fotografia del reportatge audiovisual i del’acte. La seua tasca ha estat formidable i com els gransartistes amb el seu segell personal: eixos primeríssims “pla-nos” que quedaran per al record. Ah! I la portada de lainvitació que també ha sigut creació seua. A més dels bonsconsells que ha donat en la selecció de les músiques per ala banda sonora del reportatge, i a més d’acompanyar alviolí a Esther en l’arranjament de l’hivern de “Les quatreestacions” de Vivaldi. Un treball de colós.
Però si algú mereix els màxims elogis per la realitzaciódel reportatge eixe és Perfecto. El seu treball cal valorar-lod’espectacular. Quina edició audiovisual més fantàstica!:amb un ritme àgil, perfectament ajustat al contingut visuali al so; un to narratiu senzill però amb l’emotivitat a flor depell, que igual és capaç d’arrancar-te una risa que et fasoltar una llagrimeta. Un autèntic luxe que, sense dubte,seria l’enveja de molts reportatges professionals. I és queencara que semble fàcil, la preparació (localitzant llocs ipersonatges), gravació (en diferents etapes) i edició delsvint minuts del reportatge ha suposat més de tres mesosde feina. Perfecto mereix el qualificatiu de “Spielberg”. Imereix encara altres qualificatius més per la seua implicaciópersonal i la seua paciència.
No vull deixar de destacar el paper de ningú. La nitde l’homenatge ja vaig ressaltar la fantàstica llavor deMartí Asensi. Ací ho torne a afirmar. Però a déu el que ésde déu i al cèsar el que és del cèsar. És humanamentcomprensible que jo mateix o el propi Martí acumularemtotes les felicitacions el dia de l’acte perquè érem lespersones més visibles. Jo vaig intentar deixar patent ladecisiva aportació dels membres de la comissió en unade les meues intervencions. Però tot i això, repassantdesprès mentalment el transcurs de l’acte, considere quela contribució d’aquestes persones no va ser suficientmentressaltada. Per eixe motiu he volgut remarcarl’extraordinari paper dels components de la comissióorganitzadora. Perquè és just que així siga.
Una vegada fetes aquestes consideracions, reprenemel fil d’aquesta història. Constituïda la comissió, caliadissenyar l’estructura de l’acte. Teníem clar que la clau del’èxit estava en organitzar un acte amb un ritme àgil. Ambaquesta premissa decidirem que devia d’haver poquesactuacions musicals. Pensarem inicialment en quatre:intervindria el “Spanish Brass Luur Metalls”, Rubén tocariaa la trompeta una peça acompanyat al piano (Emilio Boil),creiem que també seria convenient l’actuació a “solo”d’algun trombonista i com a colofó final la intervenció de labanda amb tres dels passodobles amb els qualsparticiparem al certamen de València: “Paquita y Nieves”,“Lo cant del valencià” i de cloenda “Ateneo Musical” elpassodoble amb el que la nostra Banda va participar laprimera vegada amb Joaquín Vidal i amb el queobtinguérem la màxima puntuació de totes les bandes
participants. A més a més, pensarem en la possibilitatd’arrancar l’homenatge amb una fanfàrria que s’interpretariaa l’exterior de l’auditori, res més apropiat quan parlem d’unprofessor de vent-metall. Paco Zacarés, el director de lanostra banda i també ex-alumne del mestre Vidal, vaacceptar compondre eixa obra d’inici que titulà “Ceremo-nial Fanfare”. L’obra, que sols es va poder assajar momentsabans de l’inici de l’acte, va resultar un autèntic èxit, motiupel qual felicitem al seu compositor.
Perfilades les intervencions musicals, calia intercalardesprès el moment dels parlaments i del reportatge. Elpaper de “presentador-moderador” de l’acte en va seradjudicat a mi, tot i que jo vaig presentar alternatives deperiodistes de Guadassuar.
Pareixia tot ben lligat. L’ estructura de l’acte, però, en-cara experimentaria unes modificacions: Inda Bonet emva suggerir que resultaria millor l’actuació d’un ensemblede trombons que d’un sol trombonista (finalment s’acordàincloure també tubes). Ell s’encarregà d’organitzar el grupi buscar el repertori. Entre els components vull ressaltar laparticipació dels nostre joves trombonistes Vicent Osca iPaco Gimeno junior. Ens restava el darrer retoc. Esther, lafilla de Joaquín Vidal, ens demanà participar. Ella iniciariales actuacions musicals fora de programa, donant-li a sonpare una preciosa sorpresa.
Tancat el programa d’actuacions musicals i ajustadadefinitivament ja l’estructura de l’acte sols ens quedavaresoldre els problemes derivats de l’escenografia(comptarem amb un grup de professionals excel·lentsen el tema de la llum i el so), del protocol, de la distribucióde públic en la sala i de l’organització del sopar. Per for-tuna, desprès de moltes càbales, de hores i hores detreball per ordenar les taules i repartir convenientmentals comensals, poguérem resoldre totes les dificultats.
Res de tot acò haguera sigut possible sense l’aportaciód’algunes empreses i persones. Vull agrair el patrocini ila col·laboració de l’Ajuntament de Guadassuar, SocietatMusical Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, Azu-lejos Perales, Exagom Verd, Ruralcaixa, Rivera Música,Plantes Moisés, Sala Rex i Floristeria “La Rosa”. Agrairtambé la col·laboració de la Junta Directiva de la nostrasocietat en el trasllat de materials i en altres tasques desuport. Donar les gràcies als artistes que feren dosfantàstiques paelles el dissabte 25 per als que venien atocar: Paco Gimeno i Vicent Fuertes. Demane disculpessi se m’oblida nomenar a algú però vull que a tots ensquede constància de la meua gratitud.
Ara que ja han passat uns dies he de conclouresincerament –sense voler parèixer vanitós- quel’homenatge ha resultat un èxit en tots els sentits. I hasigut un èxit per la implicació de tota la gent:organitzadors, col·laboradors, protagonistes... tots hansabut interpretar el seu paper i fer d’eixe 25 de juny, undia entranyable que quedarà per a sempre en la memòriadel nostre mestre Vidal.
Rafa Polanco
REVISTA DE LA
societat musical
12
ALTRES CONCERTS. Per a començar, eldissabte 28 de maig actuaren a la Casa de Pedra, ambmolt menys públic de l’habitual (?) Lobke Sprenkeling iIgnasi Jordà, flauta de bec i clave. S’estan preparantper a presentar-se a un premi de música a Holanda ioferiren gratuïtament un excel·lent concert. El dissabte18 de juny hi hagué sessió doble. A les 19’30h. la CoralLorenzo Ruiz feu el seu concert de “Retrobem la nostramúsica” a l’Auditori, junt el cor de Benimodo. I a les 10de la nit actuà al mateix lloc el “Duo Baudelaire”, formatper Nico Bay al violí i Elisabet Sanchis al piano. Prou béde públic sobre ser dissabte a eixa hora, i “paperón” deNico que interpretà la Suite núm. 2 per a violí sol deBach (que ocupà tota la primera part ell sol), i dos sonatesde Brahms i Turina. (Últimament la Banda i l’Orquestrahavien interpretat Turina i faltava un exemple de cambra).Finalment, l’1 de juliol es celebrà a Guadassuar el “IIEncontre de Percussió”. Abans que res, disculpes alsorganitzadors per no fer menció del primer encontre quefou a Nadal. Ara, es va fer un passacarrer al migdia, uncol·loqui i un concert on s’escoltaren músiques moltinnovadores a càrrec de diferents percussionistes i grups,entre els que es trobaven els nostres Tostropercussió, oJuanjo Guillen, percussionista de l’Orquestra Nacionald’Espanya.
Un comentari. De quan en quan cal parar-se aobservar l’activitat musical a Guadassuar. Per exemple,des del cap de setmana de l’1 de maig fins l’1 de juliol,és a dir, dos mesos, s’han fet al nostre poble un total de12 concerts, entre els organitzats per la Societat Musicali els que no. Concerts de tots els nivells i gustos: músicade cambra, percussió contemporània, música antiga,Banda, cor... que si tenim en compte els 5500 habitantsque som no és estrany que a qui ho contes no s’hocrega.
Altre comentari. I qui no aprofita eixa activitat ésperquè no vol. Una curiositat s’ha produït este estiu enles oposicions a professor de secundària a les que s’hanpresentat 8 persones del nostre poble si no ens fallen elscomptes. I és que per primera vegada l’anàlisi de l’audicióera una peça del Renaixement amb instruments del’època, instruments que als que han assistit al Curs deMúsica Antiga no els resulten gens desconeguts, i sí aquasi tot el món en no existir en els conservatoris capestudi d’eixos instruments.
RECTIFICACIONS AL NÚMEROANTERIOR DE LA REVISTAEl concert de Totstropercussió a Tarazona se’ns passàen el seu moment però en aquesta revista està a la secciód’activitats (pàgina 7). A la pàgina 3, on posa or-questra,lògicament volia dir orquestra (de moment ningú s’ha fetd’or per tocar ahí). El concert de La Dispersione ques’anunciava per al 22 agost és per al 12. Tampoc es feiareferència a la pàgina 2 al lloc on s’imprimeix la Revista,i és que des d’eixe número s’imprimeix l’impremta 7 i 7de La Pobla Llarga. Finalment, ens ha tornat a caure untros del fitxer de la pàgina 7:
Dissabte 11 de desembre / Auditori, 19.30 h. /Concert del soci : Tot Sarsuela1a part: La Revoltosa, La canción del olvido, Agua,azucarillos y aguardiente.2a part: El barberillo de Lavapiés, La Gran Vía, El tam-bor de granaderosbis: Antonio Galbis Doménech
notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotícies
REVISTA DE LA societat musical
··· FITXER 1985···
Diumenge 31 de març / Patronato, 12.30 h. / Any Europeu de la Música Valencia Fruits
El barberillo de Lavapiés* Don Gil de Alcalá*
El tambor de granaderos El carro del sol* La tempranica*
Las hijas del Zebedeo* bis: La tempranica*
La reina mora La boda de Luis Alonso Himne a Guadassuar
Himne de la Comunitat Valenciana
* Fragments vocals de les sarsueles interpretades per una soprano
Diumenge 2 de juny / Plaça / Concert de Corpus Aires llevantins Una nit d’albaes
Es xopà hasta la Moma Valencianes (L. Chavarri)
Per la flor del lliri blau Valencianes
Himne de la Comunitat Valenciana
Diumenge 16 de juny / Plaça Lo cant del valencià
Alma de Dios Valencianes
El sitio de Zaragoza
Las dos comadres Per la flor del lliri blau
Diumenge 23 de juny / Plaça Lo cant del valencià Rapsòdia valenciana
Valencianes Fiesta de las trompetas
La leyenda del beso Per la flor del lliri blau
Valencianes
Diumenge 30 de juny / Plaça Lo cant del valencià
Valencianes Per la flor del lliri blau
L’Arlesienne Ciclo de ríos Valencianes
Diumenge 7 de juliol / Plaça Lo cant del valencià
Valencianes Per la flor del lliri blau
Valencianes Lo cant del valencià
Dissabte 13 de juliol / Plaça de bous (València), 21 h. / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València”
(UNIÓ MUSICAL de TORRENT)
(SODIETAT MUSICAL “LA ARTESANA” de CATARROJA)
Valencianes Per la flor del lliri blau
(LIRA CASTELLONENSE de VILANOVA DE
CASTELLÓ) Dissabte 3 d’agost / Plaça, 23 h. / V Festival de Bandes
(PATRONAT MUSICAL STA. CECÍLIA I ST. CALIXTE
de LA POBLA LLARGA)
(ARTÍSTICA I MUSICAL d’ALGINET)
L’entrà de la murta Sicània
Valencianes Dimarts 6 d’agost / Plaça, 23 h. / Homenatge a la Banda -
Celebració del Certamen (BANDA MUNICIPAL d’ALCANAR) Traner
L’Arlesienne (suite) Himne a Guadassuar
Himne de la Comunitat Valenciana Dijous 15 d’agost / Plaça / Concert de la Mare de Déu d’agost
Guadasuarense Marcha de la coronación
La Torre del oro
Tres danses (Khachaturian) Ciclo de ríos
Himne a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
Himne Nacional
13
REVISTA DE LA societat musical
Diumenge 6 d’octubre / Patronato, 12 h. / Setmana artístic-musical-esportiva, Any Internacional de la Joventut i Europeu de la Música
El aprendiz La canción del olvido
Cançons de mare
El barberillo de Lavapiés Danses valencianes (Adam Ferrero)
Diumenge 3 de novembre / Patronato, 12.30 h. / VI Retrobem la Nostra Música El aprendiz
Tonades d’amor Cançons de mare
Rapsòdia valenciana Marxa eslava
Aires llevantins Diumenge 15 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília
Juanito Mataix Concert per a trompa núm. 3 (Mozart)
Cançons de mare
Vaudeville Suite El lago de los cisnes
Gozos a Santa Cecilia Himno a Santa Cecilia Himno a Guadassuar
Himne de la Comunitat Valenciana
ANECDOTARI Durant l’any 1985 solament tenim notícia que entrara en la banda Merche Alabau Asensi amb la flauta. Si algú en recorda més ens pot donar notícia.
LA GORRA Molts comentaris alçà la fotografia superior de la pàgina 10 de la revista número 26 (estiu de l’any passat) que de nou reproduïm a aquesta pàgina. Allí veiem en la fira de 1985 a Tere Ribera i en segon plànol altre músic (Fèlix Martín). Tots dos, vestits de músic, portaven gorra, fet que ha sorprés a una bona quantitat de músics actuals. El cas és que la gorra era un element més de l’uniforme d’hivern del músic. Possiblement siga l’últim element conservat del remot i llunyà origen militar de les bandes de música. Les xiques portaven un model de tela que fins i tot es podia posar plegat a la butxaca. Els xics una dura gorra de plat que t’apretava el cervell de manera exagerada fins que prenia forma o la gorra o el cervell. Una de les millors “atraccions” era quan entraven xiquets nous a la Banda (no al Crist com ara, sinó a Santa Cecília o la Fira, quan s’usava uniforme d’hivern i gorra) i els xiquet en qüestió havia de controlar l’instrument, el faristol que li cauia, la gorra que també li cauia i li apretava, l’uniforme amb sabates noves, i portar el pas, que es portava.
Pel que hem pogut recordar entre tots, i si no ens equivoquem, la gorra es deixà d’usar el 1985. Al primer trimestre d’eixe any encara s’utilitzà, i durant l’hivern del 85-86 es deixà de usar, primer per part de les xiques, bastant nombroses ja a la Banda, que es rebel·laren, i després per part dels xics, que els molestava bastant més però no es queixaven. Així, els músics que entraren al Crist de 1986 ja no se la feren.
14
REVISTA DE LA
societat musical
15
LA MÚSICA TRADICIONAL A L’ESCOLA (I)Del 10 al 19 del passat febrer es portaren a cap les “IV Jornades de Guadassuar” dedicades ara a “Llengua i tradicions”.Entre les ponències, hi hagué una sobre música tradicional a càrrec de Vicent Torrent que reproduïm pel seu interèsi caràcter innovador sobre un tema poc present als estudis reglats dels conservatoris. Un text per a llegir-lo en calma.Per la seua extensió publicarem ara la primera part, deixant per a la propera revista el final de la ponència.
1. DUES CONCEPCIONS EN MÚSICA TRADICIONAL.
Avui coexisteixen dues concepcions diferents sobrela música tradicional. Per això, és fonamental aclarir uno altre posicionament per a qualsevol reflexió o per aqualsevol acció en aquest terreny.
Per una banda hi ha una concepció folklorista; iantagònicament, n’hi ha una altra que podríem denomi-nar progressista.
El romanticisme, que pretenia un reviscolament delsvalors tradicionals, va desembocar en unes posturesescleròtiques per a tot el món de les cultures tradicionals:l’immobilisme, el purisme, l’exclusivització dels tretsculturals de cada comunitat com a banderes i signesidentitaris han creat unes conductes folkloristes quecondueixen a col·locar les cultures tradicionals en elmuseu.
El Romanticisme va engendrar el folklorisme.La folklorització definitivament suposa el naixement
d’una conducta -d’un concepte- que estranya els elementsculturals de la decadent societat rural i els transporta aun camp virtual i arxivístic. El romanticisme sublimaaquests valors que es van evaporant de la vida real i, entot cas, els recrea en un món d’enyorances i d’objectesmuseístics. En certa manera dóna per morta la cosa,quan encara està viva.
La concepció folklorista ha heretat encara alguns altresdels principis més esterilitzants i reduccionistes que elromanticisme ens ha injectat respecte a la cultura tradi-cional, a la música tradicional. Es tracta del localismepurista, de l’immobilisme, conseqüències directes de lautilització de les cultures tradicionals com a signesd’identitat de les comunitats humanes. Això ens ha fetconcebre que els elements de la cultura tradicional sónpropietat exclusiva del nostre poble (la jota d’ací o d’allà)o de la nostra comarca (tal o tal tipus de dansa) o de lanostra comunitat històrica (la dolçaina) o de la nostranació (tal o tal tipus de cant). I al mateix temps, ha forçata utilitzar únicament els recursos musicals que s’hanconsagrat com a signes d’identitat per a fer folklore d’acío folklore d’allà. Procurant molt no introduir elementstípics i reconeixedors d’altres comunitats, procurant moltde no introduir novetats de cap mena, que desfiguren laimatge dels «nostres signes d’identitat» (entre cometes).I tot això condueix inevitablement a la pobresa, alreduccionisme, al constrenyiment de qualsevol possibilitatde vida, de creixement, de desenrotllament de les
músiques tradicionals. Eixos són els trets que configu-ren aquesta primera concepció folklorista: la consideracióde la música tradicional únicament com a carn de museu,el localisme, el purisme, l’immobilisme.
La segona concepció, que anomenem progressista,veu les coses just a l’inrevés.
La mort de la cultura tradicional no és una mortsobtada (una muerte súbita, com diuen en castellà).Fonamentalment han caigut els mecanismes de latransmissió oral, però no els continguts o substànciesculturals que funcionaven en les societats tradicionals.Aquesta afirmació està a la base de qualsevol reflexiósobre la pervivència/no pervivència de tot un anticpatrimoni en la nostra societat actual.
Els que compartim aquesta concepció, pretenem re-ciclar els trets culturals de la tradició per al seu ús actual,pretenem recuperar el llenguatge musical tradicional pera l’actualitat i per aconseguir eixe objectiu, ens proposemla nova creació, la creació de nou repertori seguintl’estètica musical dels nostres majors, ens proposemtambé la desregionalització i el trencament de lesfronteres nacionals com a limitadores dels recursosmusicals i, conseqüentment, ens proposem també la fusiómusical dins l’àrea natural (no nacional) del nostrellenguatge musical. El contacte i l’intercanvi continu en-tre les cultures veïnes són mecanismes de vitalitat igarantia de creixement i normalitat.
2. EL LLENGUATGE MUSICAL
Quan parlem de cultura tradicional -de música tradi-cional-, ens referim a una herència que hem rebut i quehem de conservar. Però cal matisar de quin tipusd’herència parlem. El patrimoni que estimem va mes enllàdels centenars o milers de cançons i melodies que hanarribat fins la nostra època. El que ens interessa, sobretot,és la saviesa dels músics que al llarg del temps han anatbastint i transformant eixe repertori. L’herència que volemassumir és el llenguatge musical de la nostra àrea.
Està clar per a nosaltres que conservar el patrimonitradicional -un patrimoni de naturalesa immaterial-consisteix en saber crear nova música seguint l’ona d’eixeso i consisteix també en posar en circulació eixa novamúsica vella. Repetir indefinidament les mateixescançons de fa segles i no aportar res de nou és comcrear un museu amb els sons tradicionals o, el que es elmateix, assumir la mort de la nostra música.
REVISTA DE LA
societat musical
16
La pervivència de la música tradicional no es pot con-siderar possible sense que es done la creació de nourepertori i sense que esta nova creació de repertori esproduïsca dins la dinàmica en la que hui es desenvolupenles músiques lleugeres o músiques de consum. Estapervivència s’ha d’entendre com l’ús i el cultiu delllenguatge musical tradicional o dels estils tradicionals ode l’estètica tradicional, com vulgueu dir-ho. I de capmanera pot entendre’s com el cultiu del repertori tradi-cional.
Què és això del llenguatge musical? Posaré un dobleexemple que us situarà en la pista d’aquest concepte.Quan una dona major de qualsevol dels nostres poblescanta una cançó «moderna» que ha sentit en la ràdio, latransforma inconscientment fins al punt que resulta moltdiferent del model. Quan una persona jove canta unacançó antiga de batre, per exemple, també la transfor-ma, si es compara amb la interpretació d’un llauradorvell. Això significa que dins el nostre cervell tots tenimassimilades unes maneres d’entendre la música, segonsel llenguatge musical que cadascú hem interioritzat.
3. EL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA ILA VERGONYA
Els sociolingüistes parlen de com s’han produït al llargde la historia i es continuen produint avui en moltescomunitats humanes processos de substitució lingüísti-ca en les llengües parlades. En el nostre país, sense anarmés lluny, estem immersos en un d’aquests processos.La població està pressionada de diferents maneres perquè abandone la seua llengua natural o vernacla i adop-te una altra llengua. Aquesta pressió té components deproposta raonada i té components agressius. Tots tenimpresents els maltractaments i les humiliacions que lapoblació ha sofert en aquest sentit. Els sociolingüistesdescriuen la síndrome social d’aquests processos i lesdiferents maniobres a favor i en contra que esdesenrotllen. Parlen de la vergonya de les persones perser com són. Parlen de l’autoodi com a conseqüència del’acceptació del procés. Parlen de la normalització lin-güística i altres fenòmens que es produeixen i d’altresconceptes que naixen al voltant del conflicte.
De fet, la música tot i ser un llenguatge més universalque 1’idioma, té també -com l’idioma- diferents codis queserveixen per a la comunicació entre els quecomparteixen el mateix codi i que resulten més o menysinintel·ligibles per qui usen altres codis. És a dir, queexisteixen diversos llenguatges musicals, com existeixendiversos idiomes.
Per entendre què ha passat i què passa amb la nostramúsica tradicional, us propose que apliquem al fenomen1’esquema amb què els sociolingüistes expliquen elsconflictes idiomàtics; que mirem el tema aplicant-lil’anàlisi de la substitució lingüística.
Jo recorde perfectament la meua primera experiènciade menut al Col·legi dels Escolapis del carrer Carnissersde València, quan es formà el cor per a cantar enl’església. A mi, em posaren en el cor i recorde la prime-ra temporada d’assajos. La meua sorpresa -la nostrasorpresa- va ser com haguérem d’encaixar els crits i elsrenecs que el mestre del cor ens administrava per can-tar com cantàvem. Com cantàvem? Cantàvem com acasa, com a les esglésies solia cantar la gent les cançonsque tothom sabia per a les misses o el mes de Maria. Elmestre bramava roig com una tomata: -Burros! Paletos!Parecéis viejas de pueblo! I acte seguit, emprenia a can-tar imitant-nos, gesticulant de forma exagerada iridiculitzant sense pal·liatius ni misericòrdia els nostresarrossegaments de la veu (coneguts tècnicament com aglissandos), o els diferents caragolets que fèiem en lamelodia (dits tècnicament, ornamentacions melòdiques:appoggiatures, mordents i altres), o la forma comemetíem la veu sense impostar-la sinò amb emissióoberta i clara, etc... Segurament era la dosi de xoc, per ainiciar el procés educatiu que ens conduiria a convertir-nos en músics civilitzats, per a rescatar-nos d’aquellfangar pestilent d’ignorància i tercermundisme.
Els educadors musicals. Els educadors musicals hanestat els primers agents del canvi. El mètode era fusti-gar els tics musicals instintius que la sensibilitat i el costumens dictava i tractar-los com a defectes que calia corre-gir i superar. Amb bona voluntat, els educadors musicalshan sabut ridiculitzar la forma de cantar de la gent i hansabut fer sentir vergonya a la població per cantar així,han convençut a la població que allò que els agradavaera lleig i miserable, propi de gent inculta i ruda. Així,han posat en el mateix sac els defectes i, com si tambéforen defectes, les formes autòctones del nostrellenguatge musical. Han fet a la població anar en contradels propis recursos naturals, del seu íntim sentit estètic;en definitiva, l’han feta abjurar del llenguatge musical dela seua comunitat. Sens dubte, un camí per a l’autoodi,per a menysprear-nos per ser com som.
En les gravacions que vaig fent des de fa anys per arecopilar mostres de música tradicional, de vegades hemarribat a un poble per a gravar els veïns el cant de l’Aurorai només han començat a cantar ens hem adonat del de-sastre: Horror! Per ací ha passat un mestre o un capellàque sabia música i s’ha dedicat a dirigir estes pobrespersones! Resultat: el mestre ha fumigat el cant delsveïns, arrossegant amb tot allò que veníem a buscar. Elgrup de cantors s’ha convertit en un cor convencional i,a més, roí.
Vull deixar clar que no estic culpant els educadorsmusicals de tot el procés de substitució lingüística o decolonització musical, com vulgueu dir-ho. A ells, realment,ja els havien fet entrar per eixe camí i no han fet sinò allòque han estimat com a convenient.
REVISTA DE LA
societat musical
17
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEEL PIANO
Títol original: The pianoDirector: Jane CampionAny: 1993Nacionalitat: Nova Zelanda, Aus-tralia, França.Intérprets: Holly Hunter, AnnaPaquin, Harvey Keitel, Sam Neill…Música: Michael NymanGènere: DramaDuració aproximada: 121 min.Certificat: No recomanada amenors de 13 anys
Muda des de xicoteta, Ada acaba deperdre el seu espòs. Un noumatrimoni concertat la fa viatjar aNova Zelanda acompanyada de laseua filla i el seu piano. Però el seufutur marit, un granger, es nega aportar a casa el piano, que abandonata la platja és rescatat per un veí quedeixa que el toque a sa casa. D’eixamanera naix una relació que ésexpressada per part d’Ada mitjançantel seu piano.
Aconseguí 3 dels 8 Oscars a quèestigué nominada (actriu, actriusecundària i guió original) a més dela Palma d’Or a Cannes. Destacatambé l’ambientació i la música deNyman.
LA PIANISTA
Títol original: Die KlavierspielerinDirector: Michael HanekeAny: 2001Nacionalitat: Austria, FrançaIntérprets: Isabelle Huppert,Benoît Magimel, Annie Girardot,Anna Sigalevitch, Susanne Lo-tear…Música: Pacal ChauvinGènere: DramaDuració aproximada: 130 min.Certificat: Majors de 18 anys
Erika, una profesora de piano delconservatori de Viena, entrada en elsquaranta, viu amb sa mare, la qualinflueix notablement sobre ella. Estaviu motivada per l’hipotètic futur dela seua filla com a gran concertista, iacompanyada per l’alcohol. Erika lioculta a sa mare les obscuresrelacions amb el sexe. Un jove pia-nista passa d’admirador a enamorar-se d’ella, canviant radicalment lasituació establida.
Una pel·lícula un tant dura. MichaelHaneke, el director, és expert enmostrar l’espectador allò que sap queexisteix però que no sol ni li agradavore. Està basada en una novel·lade Elfriede Jelinek.
EL PIANISTA
Títol original: The pianistDirector: Roman PolanskiAny: 2002Nacionalitat: Regne Unit-França-Alemanya-Polònia-HolandaIntérprets: Adrien Brody, ThomasKretschmann, Daniel Caltagirone,Frank Finlay, Maureen Lipman…Música: Wojciech KilarGènere: Bèl·licaDuració aproximada: 148 min.Certificat: Majors de 18 anys
Un brillant pianista polonès i jueuescapa de la deportació. Obligat aviure en el cor del ghetto de Varsòviacomparteix el sofriment, la humiliaciói els esforços. Aconsegueix escapar-se i s’amaga en les runes de la capi-tal, on un oficial alemany acudeix perajudar-lo a sobreviure.
El film mostra de manera excel·lentla transformació de les idees, fets,pensament... de l’holocaust jueu desdels seus inicis als límits on arribà.Està basada en la novel·la “El pia-nista al ghetto de Varsòvia” deWladyslaw Szpilman.
REVISTA DE LA
societat musical
18
la holade la societat musical
EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
962570719
El Fosquibrutdesafinat
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
Alemanya,Alemanya,Alemanya...
Per fi, desprésde tants anys...
Premi. Es convoca el premi de fotografia “Què cara pa-gue la novetat”. S’atorgarà a la millor cara de susto en elmoment de despegar l’avió cap a Holanda.
Investigació. Després d’un llarg treball del nostre inves-tigador privat, s’ha detectat un presumpte tema de lesDanses al compàs 171 del Guadsual·lia a càrrec delsclarinets 2s i saxos alts. Seguirem investigant.
Bruixa especialitzada en resultats de certàmens enscomunica que els seus poders no arriben fins Holanda.
Homenatges.com Com?? Homenatges.com
El preu de la fama. Voleu eixir en primer pàgina de larevista? Entereu-vos de quina serà la foto de portada iquan la vagen a fer, aguaiteu. Més informació: al tio Fer-nando (vore portada de la revista anterior). I d’ací alCrònicas Marcianas o a la Granja de los Famosos.
Insecticida Ino. El millor per als assajos d’estiu.
Televisió. Ens diuen els d’un canal de televisió que enpassar l’estiu rodaran al musical el realitixou “El ensayode los famosos”. Casting tots els dimarts i divendres de22’30 a 24 hores al Musical de Guadassuar. Animeu-vos.
Advertència. Es fa saber a tots els músics (i especialmenta Riki) que dalt els avions no es pot tocar cap instrument.
Bruixa especialitzada en resultats de certàmens ens co-munica que en arribar a Bruges, li retornaran els podersi podrà dir-nos el resultat del certamen.
Comunicat. Els/les músics que pensen deixar la Bandanomés passar el viatge (com en París i Itàlia) hancomunicat que aguantaran fins el dia del Crist desprésd’esmorzar. Menys mal.
Incògnita. A Campo de Criptana es guanyà perque unfragment de l’obra lliure (les Metamorfosi) coincidia lamelodia com “campeones”? I Què passarà a Kerkrade?
Cine. “El óscar perfecto”. Producció i realització decurtmetratges. Especialitat en biografies. Possibilitatd’enviar-los a Hollywood.
Pregunta. Després de tocar “Es xopà... hasta la Moma”,un músic preguntà: que la Moma tocava el clarinet ter-cer? (Per allò del goteig de l’aire condicionat). Des queho sentiren, la corda de clarinets ha escollit la composiciócom a himne oficial.
“Ja tinc preparada la flauteta!!” Va contestar Riki enser advertit que no es pot tocar el bombardí dalt l’avió. Iafegí: “No em diran res no?”
Cançó. “Mira mira Salvoret, mira cap avaant i es farà...”o algo així deia una coneguda cançó.
Ens ha arribat a la redacció de la revista aquesta foto deLluc, el fill de Perfecto i Tere. No sabem quin instrumentmusical tocarà, però de moment més que per la músicapareix que porta traces en decantar-se per ser un cracdel futbol. El temps dirà.Per cert, és necessiten urgentment notícies per a aquestasecció (bodes, naixements o similars) o haurà dedesaparéixer. Gracies per l’interés i animeu-vos.
REVISTA DE LA
societat musical
19
hist
òrie
sdel
par
e v
icen
t 10
avi
PREMI DE FOTOGRAFIA KERKRADE 2005
Com en els viatges anteriors anem a intentar editar una revista especial amb lesmillors fotos i anècdotes del viatge. Podeu fer fotos divertides, ingenioses i fins itot artístiques. Si tenim temps i forces, podem arribar a fer un muntatge en CDque projectaríem al Musical com férem amb les fotos del viatge a Itàlia. Per laqual cosa, es convoca el premi de fotografia Kerkrade 2005. Els premis seran elssegüents:
Premi a les tres fotos més divertides: trofeu i una subscripció vitalícia (mentrevingues als assajos) i gratuïta a la revista de la Societat Musical de Guadassuar.A més, eixiran a la portada d’eixa revista especial.
La resta de fotos interessants seran premiades amb una subscripció d’un any ala mateixa revista. Totes les fotos premiades eixiran publicades.
(El format en que s’han d’aportar per a la seua valoració serà en CD, preferiblementen format jpg i a ser possible a un tamany de 24x18 cm.)
Esperem els vostres treballs!!!
àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum
No és la primera vegada que la nostra Banda actua fora d’Espanya. En juliol de 1988 actuarem a Avinyò(França) en el marc del Festival de Teatre que es celebra allí tots els estius (foto superior), continuant desprèsel viatge fins Paris i Eurodisney. En 2001 el concert el realitzarem a la ciutat italiana de Corciano, actuant dinsel certamen de composició que havia guanyat Paco Zacarés l’any anterior. El viatge el completarem visitantFlorencia, Roma i Pisa. (foto inferior). A les fotos podeu veure els moments previs a ambdós concerts.