REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUARnúmero 30

0 eurossetembre-octubre-novembre-desembre 2005

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARI

Nous músics 2005 ..................................... 2Programa de Santa Cecília ........................ 3Activitats .................................................... 4Certamen de Kerkrade ............................... 525 anys de músics ..................................... 8Discografia .................................................. 9Fitxer 1995 ................................................ 10IIIr Curs de música antiga ........................ 12Notícies ....................................................... 13La música tradicional a l’escola .............. 14Escola de música curs 05-06 ................... 15La banda de música als anys 50 .............. 17Faristol ........................................................ 19El Fosquibrut Desafinat ............................ 22

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes,Agustín Roig Barrios.FOTOS: Josep Ribes, Salvador Colomer, Mario Bou,Reyes Gimeno, Maria José Añó, Juan Bta. Boïls, TereBoïls, Agustín Roig, Joan García, Ricardo Alòs, JulioRoig..

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: set i set indústria gràfica. 96 297 02 01 La Pobla Llarga.

525 exemplars

NOUS MÚSICS 2005

Com és habitual volem donar labenvinguda des de les pàgines dela nostra revista als xiquets ixiquetes que el passat dia 6d’agost passaren a formar part dela Banda Jove i de l’OrquestraJove. Són els següents: JoanGarcía Ribes (trompa), JoséVíctor Hernández Boïl (trombó),Elisa Crespo Manzanera (saxo),Ana Roig Barrios (violí) i PatriciaEsteve Redondo (clarinet). Elsdesitgem sort i perseverància enels seus estudis musicals.

(foto Joan García)

REVISTA DE LA

societat musical

3

FESTES DE LA MÚSICA 2005FESTES DE LA MÚSICA 2005FESTES DE LA MÚSICA 2005FESTES DE LA MÚSICA 2005FESTES DE LA MÚSICA 2005FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

PROGRAMA D’ACTES

DIVENDRES, 18 DE NOVEMBREBANDA DE MÚSICA

Concert de Santa Cecília20 hores AUDITORI MUNICIPAL

DIMARTS, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA19 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de lamúsica difunts.

DISSABTE, 26 DE NOVEMBRE

FESTA DE SANTA CECÍLIA18’15 HORES: Cercavila

18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita.

19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília. Acontinuació processó des de l’Ermita al Musical.

22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

DIUMENGE, 18 DE DESEMBREConcert Homenatge als socis

BANDA DE MÚSICA12 hores AUDITORI MUNICIPAL

14 hores PAELLA GEGANT preparada per Restaurant GALBISper a tots els músics i socis de la Societat Musical.

Venda de tíquets al Musical del dia 5 al 14 de desembrede 18 a 20 hores.

Preu: 5 euros

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

4

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

JULIOL-OCTUBRE 2005

••••• FESTIVAL DE BANDES A ALBAIDA.Diumenge 17 de juliol, Pati del Palau,19.30 h.

Com a preparació per a Kerkrade, acudirem un dia moltcalorós a tocar junt les dos bandes d’aquella població, al’aire lliure al pati del Palau dels Marquesos d’Albaida.Un lloc molt bonic (darrere l’església, la muntanya...),però amb una acústica gens agraïda.

••••• PARTICIPACIÓ DE LA BANDA AL CERTA-MEN DE KERKRADE (HOLANDA).Dissabte 30 de juliol, Rodahall, 15 h.

Per primera vegada la Banda de la nostra Societat Musi-cal participava al certamen de bandes més important delmón. Només estar allí ja fou una gran experiència a ban-da de la medalla d’or...

••••• CONCERT DEL CRIST. Divendres 5d’agost, Plaça Major, 23 h.

I només arribar d’Holanda, concert del Crist amb “sabor”encara a certamen.

••••• CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ.Dijous 18d’agost, PlaçaMajor, 24 h.

Enmig del curs de músicaantiga, i esta vegada daltl’entaulat de la Plaça,Totstrop oferí un altre delsseus atractius concerts.Moltíssim públic.

••••• CONCERT DE SANT ROC. Dimarts 16d’agost, Plaça Major, 23.30 h.

Música de cine i TV centrà el concert més popular del’any. Però el més destacat sense dubte fou l’estrena delpasdoble Joaquín Alonso compost per Salva Oriola.

••••• CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Divendres7 d’octubre, Auditori, 20 h.

La Banda va aprofitar l’ocasió per recordar la figura d’undels compositors valencians més destacats de les últimesdècades que ens va deixar este estiu i el concert estiguéformat íntegrament per composicions d’Amand Blanquer.

••••• ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA ACONCA. Dissabte 8 d’octubre, Catedralde Conca, 19 h.

L’Orquestra fou requerida pel cor Cantollano de València,amb el que va col·laborar fa uns anys, per a participar enun acte en el que estava present el bisbe, l’alcalde, laUniversitat...

REVISTA DE LA

societat musical

5

KERKRADE 2005El passat 30 de juliol la nostra banda va

obtindre una Medalla d’Or, amb 84’58 punts,a la primera secció del 15 World MusicContest. Interpretàrem primer el pasdoble forade concurs Lo cant del valencià, de PedroSosa; com a obra obligada, Danceries, deKeneth Hesketh i com a obra lliure l’obra deFrancesc Zacarés, Guadsual·lia. Aquest cer-tamen que es celebra cada quatre anys a laciutat holandesa de Kerkrade, éspossiblement el certamen de bandes mésimportant a nivell mundial. A més de la nostrabanda participaren en la passada edició untotal de huit bandes valencianes.

Del certamen en sí cal destacarl’extraordinària organització per tal de coor-dinar, rebre, allotjar i mantenir durant dos diesles prop de tres-centes agrupacions queparticiparen. També l’extraordinari ambient que es vivia alsseus carrers i places per les nits, amb actuacions dediferents grups en un escenari, mentre d’altres mésinformals feien el seu propi espectacle. De la restad’actuacions poc podem dir, doncsdedicàrem els dies en els que no actuarem avisitar diferents ciutats de la zona.

El trasllat a Holanda de les cent trenta-set persones que conformaven l’expedició vaser amb avió, entre músics, membres de lajunta, veterans, dones, nóvies i fills de músics(sis xiquets i xiquetes, que podran dir quehan participat al seu primer certamen abansd’entrar en la banda). A més del certamen esvisitaren les ciutats de Kerkrade, Aquisgrà,Colònia, Amsterdam i Bruges.

Un viatge com el que hem fet no sols ésel resultat del concurs i el treball realitzat,que són molt importants. Són els preliminars,amb la il·lusió dels preparatius dia a dia,setmana a setmana, mes a mes, els assajosi els soparets, el primer viatge en avió per aalguns, la primera eixida a l’estranger per amolts, el primer certamen per als més joves.I sobretot, els sis dies de convivència entreles quasi cent quaranta persones que conformarenl’expedició.

També queden les anècdotes, les històries que esrecorden, les que ja sabíem i les que no ens havíemassabentat, més exagerades o menys... Les maletes quees perderen i per fi aparegueren.

Per a que quede el record de tot s’han editat dos DVDs,un amb l’actuació i un altre amb una selecció de fotos i unnúmero especial de la revista, que s’ha repartit als músics,plena d’anècdotes i fotografies.

Per últim, i no més important, voldria dedicar aquestarticle als músics que no pogueren vindre al certamen perdiverses circumstàncies familiars o de treball i que sabemque els va doldre molt quedar-se a casa. Sobretot vull des-tacar a Antonio Noguera i José Gimeno, que en el últiminstant no pugueren vindre per problemes de salut, i comno, al Tio Domingo Añó, que de segur li haguera fet moltail·lusió acompanyar-nos.

Salva Colomer

Dos moments del viatge: l’assag previa l’actuació el dia 30 de juliol enKerkrade i un grup de músics en lavisita a la ciutat belga de Bruges.

REVISTA DE LA

societat musical

6

RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTSEN EL CERTAMEN DE KERKRADE

FLAUTAAño Alonso, InésBay Royuela, NicolásBoïls Ibiza, Juan BautistaCalatayud Tomás, DoloresGimeno Alabau, AntoniGimeno Palop, InmaculadaMartínez Navarro, AlteaSais González, Laura

OBOÉAlonso Gimeno, M. JesúsBoïls Gimeno, TeresaRibera Boïl, TeresaRoper, SaraVidal Bay, Maria JoséVidal Garcia, Leopoldo

CORN ANGLÉSRoper, Sara

REQUINTRibes Villalba, Josep

CLARINETAlonso Sentamans, PabloAño Montalvá, GemaAsensi Montalvá, CristinaBarberá Cabrera, FerranBonet Ribes, AnnaBou Ortega, MarioCamarasa Baixauli, ElenaCleries Diaz, JoséEstarelles Camarasa, VíctorGarcia Barrios, EnricGimeno Añó, M. ReyesGinestar Boil, Zaida

González Monleón, Alicia G.Martín Esteve, AdriánMartínez Soriano, VíctorOliver Meseguer, AnaOliver Moreno, PaulaOriola Font, SalvadorOsca Barrios, JoaquínPérez Ortega, SamuelPeris, SalvadorRubio Galán, VicentaSais Ibiza, Elia

CLARINET BAIXColomer Torres, SalvadorOriola Requena, Salvador

SAXO ALTBoïls Olivares, FernandoCalatayud Esteve, JordanGarcia Año, DanielPérez Garcés, JaimeRoig Vidal, Julio

SAXO TENORCastells Salom, EloyMarco, Alejandro

SAXO BARÍTONMellado Salom, Carlos

FAGOTAlapont Osca, LuisGarrigues Casanova, MarioGimeno Torres, EnriqueMasip Gimeno, SantiagoOriola Requena, FernandoOsca Pons, Joaquín

TROMPETAAlonso Gimeno, JoaquínBoïls Gimeno, MoisésBoïls Ibiza, JavierGimeno Ribes, JoséMarqués Colomer, RubénMarqués Marqués, DavidRibera Boïl, VicentSais González, José CarlosBeltran Montalvá, Pablo

TROMPABlanco Colomer, NataliaBoïls Gimeno, Jose EnriqueCamarasa Cleries, CarlosCastells Canet, JoaquínFuertes Raga, JoaquínGimeno Ribes, DavidOliver Villalba, Maria AmparoOsca Ruiz, Mario

BOMBARDÍAlòs Ibiza, RicardoOsca Barrios, ManuelPolanco Olmos, Rafael

TROMBÓColl, FranciscoGarcia Noguera, DiegoGimeno Torres, FranciscoMartí, JuanjoOsca Añó, Vicent

TUBACortina Barbera, JoaquínFuster, JorgeGimeno Asensi, Francisco

VIOLONCELAsensi Canet, Marta ClaraAsensi Canet, CarinaFerrero Noguera, ZaidaGarcia Asensi, AnaGarcia Ribes, PaulaOliver Meseguer, JuditRoig Barrios, Marta

CONTRABAIXCleries Díaz, FranciscoFuertes Gimeno, VicentOsca Añó, Perfecto

PERCUSSIÓAudí Gimeno, InésCucarella Montalvá, Lídia,Escriva Arnandis, MaraGimeno Colomer, JavierGimeno Torres, FinaGrau Díaz, VicentMarqués Marqués, HéctorOsca Gonzálvez, LuisRibes Mut, SalvadorSentamans Asensi, Bernat

PIANOPeirotén Monleón, Olga

ABANDERATDolz Escribano, Ricardo

DIRECTORZacarés Fort, Francesc

REVISTA DE LA

societat musical

7

LEVANTE-EMV

REVISTA DE LA

societat musical

8

1980-2005: 25 anys de músicsUn bon grapat de xics i xiques entraren en la banda en

1980. Segons les nostres informacions ni més ni menysque setze, que per a l’època va ser una gran quantitat. Erael moment en acabava de crear-se l’Escola de Música ique començaven a notar-se els efectes del treball de laJunta Directiva de l’època, en el camí ja d’aconseguir seruna Societat Musical de prestigi. A partir d’aquest moment,la nostra banda consolidava el camí iniciat cap als gransèxits que s’aconseguiren a partir de 1983 al Certamen deValència. Entraren en la banda en quatre tandes, excepteerror o omissió involuntària, les següents persones:

21 de gener: Rubén Marqués Colomer i Vicent OliverDomingo (trompetes), Adrián Esteve Colomina (trombó),Juan Luís Gimeno Roig (bombardí), Jesús Osca Ruiz(trompa), Martí Asensi Osca (oboé), Virgílio CamarasaCléries, M. José Añó Alonso i M. Reyes Gimeno Añó(clarinets)

Falles: Xelo Castells Colomina(clarinet)

Estiu: Laura Osca García, MaiteGimeno Roig i Maria Teresa Gaya Ibi-za (clarinets) i José Luis PlazaGuillem (fagot)

22 de novembre: Vicent BoïlsSais i Decoroso Beltrán Roig (saxos)

Cal destacar la pertinença aaquesta promoció de Reyes Gimeno,la primera xica que ha format part dela nostra banda durant vint-i-cinc anysi de cincs xics que han continuatvinculats al món de la música endiferents llocs d’Espanya. Són elssegüents, començant per la xica icontinuant amb els demés perestricte ordre alfabètic:

Reyes GimenoDes de la incorporació de les

xiques a la nostra Societat Musical, ha estat la primeraxica en arribar als 25 anys en la banda. En l’actualitattreballa en el departament d’administració d’una empre-sa tèxtil de Muro i la podem veure tots els divendres alsassajos de la banda i a la majoria dels actes en queparticipem. Podem estar segurs que és una de les per-sones que més estima i viu la nostra Banda i la nostraSocietat Musical.

Vicent Boïls SaisComença els estudis musicals a la nostra escola amb

Antonio Noguera i Fina Roig. Continuà els estudis alConservatori Superior de València amb el professor Mi-guel Llopis, on obtingué el títol de Professor Superior deSaxofon i la Menció d’Honor al finalitzar el Grau Mitjà.Ha realitzat cursos de perfeccionament amb elsprofessors D.Deffayet i S. Bichon entre altres.

Entre 1990 i 1994 va treballar com a professor alsconservatoris d’Alacant i de Castelló. En 1994 aprovales oposicions per a Professors de Secundària enl’especialitat de Música, treballant als instituts d’Alzira,Villanueva de Castellón, Aiora i Alginet, on treballaactualment. Ha sigut també des de l’any 1990 professorde saxofon a l’Escola de Música.

Virgilio Camarasa CleriesComençà els seus estudis musicals a Guadassuar,

passant posteriorment al Conservatori Superior de Músicade València on obté els graus mig i superior de clarinet. Haperfeccionat els seus estudis amb professors com JoanEnric Lluna, Walter Boykens, Guy Deplus, Michale Arrignon,Enrique Pérez, etc. Va ésser membre del «quartet declarinets Bellver» en el que va realitzar nombrosos concerts

per Balears i la península. Hacol·laborat amb l’OrquestraSimfònica de Tenerife i l’OrquestraCiutat de Barcelona. Durant la tem-porada 2001-2002 formà part del’Orquestra Simfònica de Balears,com clarinet ajuda de solista. Formapart de Psicofonies quintet de ventguanyador del primer premi en lamodalitat de grups de cambra ArtJove 97 i del quartet de clarinetsEbony Quartet. Des de 1990 ésprofessor músic de la Banda Muni-cipal de Palma de Mallorca.

Rubén Marqués ColomerComençà els seus estudis

musicals a l’Escola de Música,continuant-los al Conservatori Su-perior de Música de València ambV. Prats i Joaquin Vidal. Ampliàestudis amb B. Soustrot, MBenterfa, Maurice André, P. Tribaud

i R. del Mote. Al 18 anys guanyà la plaça d’assistent so-lista a l’Orquestra Ciutat de Barcelona. En l’actualitat éstrompeta solista de l’Orquestra de València i professordel al Conservatori Superior de les Illes Balears. Tambéforma part de quartet Vesperale amb el que ha actuatdiverses vegades a Guadassuar i amb el que va gravarel disc Toot Suite. Com a solista ha actuat amb l’OrquestraSimfònica de Madrid, de Lisboa, de Granada, CollegiumIntrumentale, Virtuosos de Moscou, Reina Sofia i Tokio.Col·labora amb assiduïtat amb l’Orquestra de CambraJoaquín Rodrigo, Orquestra de Cadaqués, Simfònica delMediterrani, i del festival de Stressa (Itàlia).

Vicent Oliver DomingoComençà els seus estudis a la nostra Escola de Mú-

sica, continuant al Conservatori Superior de Música deValència, amb Vicent Prats i Vicent Campos. Amplià estudis

REVISTA DE LA

societat musical

9

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaDos DVD s’han editat amb motiu del viatge a

Kerkrade. El primer, editat per una empresa holande-sa especialitada, conté les imatges de l’actuació quela nostra Banda oferí al Rodahall de Kerkrade ambmotiu del Certamen Mundial que es celebra cada quatreanys a aquella ciutat.

El segón conté unes 1500 fotografies realitzades alllarg del viatge, aportades per tots aquells que hanvolgut participar,. Han estat sel·lecionades i editadesper Josep Ribes, que amb una encertada i difícilselecció (ha arribat a tindre unes cinc mil fotos per atriar) i acompanyant-les de música, ha sabut aconseguirun muntatge divertit i que de segur serà un gran recordper a tots els que participaren al viatge.

Per cert, a més de l’edició del DVD de les fotos, eldisseny de les caràtules que apareixen a al dreta, tambéés de Josep Ribes, al qui hem de felicitar pel seuexcel·lent treball.

a la Universitat de Rochester (EEUU), Eastman School OfMusic, amb els professors: Bàrbara Butler, Charles Geyer;a París amb Pierre Thibaud, professor de trompeta delConservatori de París i amb Anthony Plog, exsolista del’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (EEUU). En 1991va obtindre el 1r premi del Concurs de Jóvens Intèrprets,de Joventuts Musicals d’Espanya. Ha col·laborat enagrupacions com l’Orquestra Municipal de València,València Brass Quintet, Colegium Musicum de València,Rochester Philarmonia, Grup de Vent Mare Nostrum,Eastman Wind Acoble, Barcelona 216 i ha oferit recitalsen diferents comunitats espanyoles. Ha impartit cursets iMàster Class en l’Escola de Música José Seguí, de Callo-sa d’Ensarrià (Alacant), en la Setmana Internacional deMúsica de Cambra de Montserrat(València), en la Setmana Cultural del’Escola de Música de Reus(Tarragona), en el Conservatori Supe-rior de Música de Saragossa, aCocentaina (València), a Tenerife...

Actualment És trompeta assistent-solista en l’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya.

Jesús Osca RuizInicia els seus estudis en la nostra

escola amb Joaquín Vidal, obtenintdesprés al Conservatori Superior deValència el Títol Superior de Trompaamb José Rosell. Ha assistit a diver-sos cursos de perfeccionament ambFrancisco Burguera, Luis Morató, Vi-cente Zarzo, Philip Farkas, DanielBourgue, Ab Koster, Ian Godreau,Radovan Vlatkovic, Martin

Hackelman, Meir Rimon, Adam Friedrich, Ifor James, etc.Ha sigut membre del Quintet de Vent i de l’Orquestra delConservatori Superior de Música de València, de la JoveOrquestra Nacional de España, fundador del Quintet deMetalls Manuel Palau. Ha format part de diferents quartetsde trompes i agrupacions de cambra i col·laborat ambl’Orquestra Nacional d’España, Simfònica de RTVE,Orquestra Municipal de València, Orquestra del Principatd’Astúries, Simfònica de Tenerife, Orquestra SimfònicaCiudad de Valladolid, Capella Reial de Catalunya i altres.Actualment i des de 1987 és membre de la BandaSimfònica Municipal de Madrid i ha estat component del’Orquestra Simfònica de Madrid entre 1991 i 2004,agrupació a la qual segueix vinculat com a col·laborador.

REVISTA DE LAsocietat musical

10

··· FITXER 1995···Dissabte 4 de març / Palau de la Música (València), 19.30 h.

Rafael MauricioWest Side StoryRobin HoodGuillermo Tell

Marxa EslavaEl barberillo de LavapiésRapsòdia hongaresa nº 2bis: Guadasuarense

Diumenge 18 de juny / Plaça Major, 22.30 h. / Concert de CorpusLo cant del valenciàRosamunda (ob.)Simfonia Incompleta

RienziGayanehGuadasuarense

Divendres 30 de juny / Amfiteatre Zona Nord (Alcoi), 23 h. /XVII Setmana dels Barris

Festival PreludiChanson du matinBolero (Ravel)Simfonia Nobilissima

Don Gil de AlcaláSuspiros de EspañaEl niño judíoLa Caleserabis: Bugambil Xavier el coixo

Diumenge 16 de juliol / Plaça Major, 23 h. / XVI Retrobem la nostra músicaValencianetaAlma de DiosMovimientos cíclicos

Coplas de mi tierraRituals i danses d’AlgemesíEl tambor de granaderos

Diumenge 6 d’agost / Pati del Col·legi Balmes / Festival de bandes(UNIÓ MUSICAL de CARLET) Puenteareas

Rituals i danses d’AlgemesíPoema del foc

Dissabte 7 d’octubre / Església de l’Assumpció (Albaida), 23.45 h. /Cicle cultural de Bancaixa

Virgilio BeltranLa Torre del oroHary Janos

Obertura festivaMetamorfosis sinfòniquesHimne d’AlbaidaHimne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 8 d’octubre / Patronato, 20 h. / Concert del 9 d’octubreCandide (ob.)La Torre del oroHary Janos

Obertura festivaMetamorfosis simfòniquesHimne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 16 de desembre / Patronato, 19.30 h. / Homenatge a Joaquín VidalBrisas de MariolaLos PreludiosSimfonia nº 2 (Barnes Chance)

Obertura cubanaUn amaeicano en ParísHimne de GuadassuarHimne de la Comunitat Valenciana

REVISTA DE LA

societat musical

11

··· FITXER 1995···

MÚSICS 1995-2005Vint-i-dos xics i xiques, que majoritàriament

havien triat instruments de fusta, s’incorporaren a labanda i l’orquestra l’any 1995 (foto pàgina 10). Elsva acompanyar Damián Miñana Osca amb la tuba,doncs es va incorporar eixe any amb la tuba desprésd’uns anys d’haver deixat la trompa. Varen ser laúltima promoció que entrà en la banda amb donJoaquín Vidal. Els seus noms són els següents: Te-resa Boïls Gimeno (oboé); Carla Otero Colomina,

FRANCESC ZACARÉS, 10 ANYSQuan en 1995, la junta directiva va decidir encomanar-

li la direcció de la nostra banda, Paco Zacarés no era undesconegut per als músics de Guadassuar. Ja feia unsanys que donava classe a l’Escola de Música i havia escritper a la nostra banda Caribdis, l’obra amb que participàreml’any anterior al Certamen de València a la màximacategoria, la Secció d’Honor. Nascut a Albal en 1962, enmolts pocs anys com a director, havia dirigit ja la Unió dePescadors del Cabanyal, la Societat Musical de Torís, laPrimitiva de Paiporta i la Santa Cecília de Sedaví.

En estos deu anys ha destacat com compositor demúsica escrita per a banda amb composicions com DípticSimfònic, Iocundum, Exégesis o Valhalla, totes ellesinterpretades en diferents ocasions per la nostra banda.

En concret volem remarcar les obres que en estosanys ha escrit especialment per a la nostra Societat comels pasdobles “Sant Roc”, “Unió Musical Santa Cecília”,“Guadsual·lia”, l’obra que aquest estiu hem estrenat alcertamen de Kerkrade, o “Anacreón”, dedicada a la nostraOrquestra en el seu 10é aniversari. També ha realitzattranscripcions per a banda d’obres simfòniques, algunesd’elles especialment per a la participació en algun certa-men com Metamorfosis simfòniques de Hindemith o TillEugenspiegel de Strauss.

Baix la seua direcció la nostra banda ha obtingut dossegons premis al certament d’Altea (1996 i 1999), el 1rpremi als certamen de Murcia (2003 i de Campo deCriptana (2004) i la medalla d’or al recentment celebrata Kerkrade. També hem realitzat els viatges per França(1998) i Itàlia (2001).

Ha sigut membre del jurat del Certamen Provincialde València (1995), i de la Comunitat Valenciana (1996)i del premi de composició per a banda de Corciano (Itàlia,2001). També ha aconseguit premis de composició per aBanda a Kerkrade (1995), 1r. Concurs de Composicióper a Dolçaina i Banda dAlgemesí (1999), Corciano (Itàlia,2000), Castro Urdiales (Cantabria, 2001) i Alacant (2002),així com al International Trumpet Guild (1999).

En l’actualitat, a més de dirigir la nostra banda iimpartir classes a l’Escola de Música, és professord’Harmonia i Anàlisi al Conservatori Professional deTorrent.

Carla Castells Salom, Teresa Añó Castelló i Clara AñóGarcía (flautes); Maria Pilar Rosell Masip, CatibelCamarasa Cleries, Gema Añó Montalvà, Carolina ValeroMoya, Irene Mancebo, Angela Esteve Jornet, María Pe-rales Martínez i José Cleries Díaz (clarinets); VicenteBarberà Noguera (saxo); José Niclós Camarasa (fagot);Joaquín Alonso Gimeno i Francisco Olmos Miravalls(trompetes); Fina Gimeno Torres, Lídia CucarellaMontalvà, Andrés Ortega García i Mara Vidal Vila(percussió) i Victoria Pastor Olmos (violí).

Enguany, els nou que queden organitzaren unpassacarrer previ a l’oficial del dia del Crist i es féren denou la foto oficial a la porta de l’Ajuntament amb el direc-tor actual. Són Teresa Boïls Gimeno (oboé); Maria PilarRosell Masip, Catibel Camarasa Cleries, Gema AñóMontalvà i José Cleries Díaz (clarinets); Joaquín AlonsoGimeno (trompeta); Fina Gimeno Torres i Lídia CucarellaMontalvà (percussió).

REVISTA DE LA

societat musical

12

III Curs de música antiga a GuadassuarPer tercer any consecutiu s’ha portat a cap al nostre

poble el Curs de Música Antiga. A pesar de ser agost i fercalor, han assistit al curs en els seus diferents apartats untotal de 82 alumnes. Eixos números els podem completarapuntant que al Consort del Renaixement es juntaren 5cornetes, 5 sacabutxos i 2 baixons, instruments estos últimsque no teníem el passat any. Esta xifra tan elevada no ésgens habitual en els cursos sobre la matèria. A l’Orquestraparticiparen un total de 10 violins, molts més a que les dosedicions passades. Cal destacar que entre ells hi haviamolts joves que treballaven per primera vegada este tipusde repertori i d’esta manera.

Una de les novetats de la present edició fou la inclusióde la música de cambra per a que pogueren participarde manera activa intérprets que no cabien en el Consortni el l’Orquestra, participant en l’Audició final participarenun total de 8 grups. L’altra novetat fou la inclusió de 4conferències d’allò més variades amb temes no massacomuns (La notació musical a l’Edat Mitjana, Dansa delRenaixement, La música i la glossa en El Quixot i Retòricamusical), les quals tingueren una gran resposta a pesarde programar-les, per allò d‘evitar el calor, a les 10 delmatí en plenes vacances. (Per cert, l’Ajuntament podriaposar aire condicionat a la Biblioteca). També es va por-tar a cap una visita guiada a l’Església amb les sempreinteressants explicacions d’Enric Mut, a la que assistirenpersones del poble i de fora.

Al final, el públic (una mica menys nombrós que elpassat any) ha gaudit de tres concerts un tant especials:l’Església amb instruments del Renaixement, a la Casa

de Pedra amb Música de Cambra, i a l’Auditori escoltantòpera. Els interessats i interessades han aprés i gauditde escoltar un tipus de música que no es programahabitualment.

Quaranta-dos dels participants han obtingut un certificatde 30 hores del CEFIRE d’Alzira. S’ha produït un interessantcontacte entre els músics que ja porten més temps en elmón de la música antiga i els que s’apropen per primeravegada. I finalment, tot l’alumnat foraster i el professorat iconferenciants han comprovat com és el nostre poble i lanostra gent, de què som capaços, perque el curs és ungran aparador que mostra el poble a tots ells, amb tot elpositiu i el negatiu que tenim.

Tot s’ha portat a terme gràcies al patrocini del’Ajuntament, la feina de la comissió organitzadora i lavaluosa col·laboració de nombrosos membres de laSocietat Musical. Des de la nostra Revista, animem eixosorganitzadors, que són qui suporten la major part del pes,per que la cosa vaja cada vegada a més, i convidem elsmúsics i interessats que encara no han acudit mai o nos’han enterat, a que la pròxima edició no es perden resdel que s’organitze.

Dos moments de lesactuacions a l’Auditori i al’església. En portada, unmoment de l’actuació a laBiblioteca.

REVISTA DE LA

societat musical

13

LA MÚSICA TRADICIONAL A L’ESCOLA (i II)Del 10 al 19 del passat febrer es portaren a cap les “IV Jornades de Guadassuar” dedicades ara a “Llengua i tradicions”.Entre les ponències, hi hagué una sobre música tradicional a càrrec de Vicent Torrent que reproduïm pel seu interès icaràcter innovador sobre un tema poc present als estudis reglats dels conservatoris. Un text per a llegir-lo en calma. Perla seua extensió publicàrem la primera part a la revista anterior, deixant per a aquesta revista el final de la ponència.

4. L’EDUCACIÓ MUSICAL A L’ESCOLA

Les programacions escolars poden proposarqualsevol objectiu i qualsevol contingut per a les criatures.Ells són esponges i, amb una miqueta de gràcia, el mestrepot fer-los beure un o un altre beuratge.

Qualsevol cosa. Qualsevol cosa es, a més, digeribleen la nostra civilització actual. Per a qualsevol aprenent:siga xiquet-alumne, siga gran-autònom.

No cal dir que, en bé de tots, l’enorme quantitatd’informacions diverses que arriben a tot tipus de perso-nes és enriquidora i eixamplen les capacitats d’entendrediversos codis.

També cal dir que la pressió per prestigiar i despres-tigiar uns o altres continguts culturals, ve de lluny i con-tinua exercint-se feroçment sobre la població.

NOTÍCIESExcepcionalment només una rectificacióal número anterior de la Revista: A l’última pàgina, baixla foto del concert a Avinyó, posa 1988 i era 1998.

Premis Euterpe. Per segon any consecutiu el Cursde Música antiga ha estat nominat per als premis Euterpeque concedeix la Federació de Societats Musicals. I persegon any consecutiu no li l’han donat. També el quemés importa és el curs en sí i no els premis.

El Taller de Lutheria Sergi Martí d’Alziramereix una menció especial pel detall que va tindre encedir gratuïtament a la Banda 6 violoncels els dies previsal certamen de Kerkrade per a que pogueren assajardesprés d’haver-los enviat dies abans per carretera. Nohem inclòs esta referència al número especial de la re-vista del viatge (repartida només als músics) per a ques’enterara més gent com a mostra d’agraïment.

Curiositats. De les distincions i premis quel’Ajuntament de Guadassuar atorgà en el concert del 9d’octubre, cal comentar que dels dos personatges de l’any,un ve del món de la música (Enrique Cucarella, directordel cor Mestre Cuevas) i l’altre, que ve de l’esport, ha sigutmembre trompeta de la nostra Societat Musical, Juan En-rique Vallés. També diversos premis literaris foren per ajoves músics: Quique Roig i Patrícia Esteve Redondo.

Aficció. Algun dia parlarem més detingudament detot el que porta darrere la Societat Musical: enterar-sed’oposicions, participar en..., quedar per a anar a escol-tar concerts, etc. Per exemple, al primer concert “delsgrossos” de la nova temporada del Palau de la Música,

el passat 29 d’octubre on actuà la Simfònica de Viena,poguérem contar un total de 21 espectadors deGuadassuar (si no ens hem deixat a ningú). Segur quede cap altre poble hi havia tants espectadors.

Palau de les Arts. Per al concert inaugural deltan nomenat edifici que va tindre lloc el passat 8 d’octubrees va fer una selecció de músics valencians professionalsen diferents llocs inclús de l’estranger. Tenint en compteque alguns organismes no cediren els seu músics per al’acte, com per exemple l’Orquestra de València, on hiha 4 guadassuarencs, a aquell concert inaugural que vadirigir Zubin Metha i Garcia Asensio hi havia dos músicsde la nostra Societat Musical, Vicent Fuertes (del’Orquestra de Sevilla), i Gustavo Canet (del ConservatoriSuperior de València), curiosament els dos, instrumentsde corda. Sabem que altres van a presentar-se a lesproves convocades per a la nova orquestra de l’Òpera.Sort i ànim per a tots ells encara que el nivell exigit ésmolt alt.

Solistes. Dos músics de Guadassuar membres del’Orquestra de València han interpretat concerts com asolistes últimament amb eixa, la seua agrupació. El 28d’octubre Rubén Marqués va interpretar el concert per atrompeta i piano de Shostakovitx, i el 25 de novembre LuisaDomingo va fer el concert per a flauta i arpa de Mozart.

Altres concerts. La Rondalla “Vicentico el Ceguet”va portar a cap el passat 16 d’octubre un concerthomenatge al membre de la mateixa desaparegutrecentment Jaime Pérez. El 5 de novembre va actuar al’Auditori la Banda de Veterans de la Ribera.

REVISTA DE LA

societat musical

14

Per això cal fer allò què és possible: proposar a lescriatures, des del sistema educatiu, unes propostesculturals concretes i determinades com, per exemplecançons tradicionals que ells aprendran amb diversió.És així de simple. I una vegada apreses, aquestescançons passaran a formar part del patrimoni personal isentimental dels educands.

Una altra qüestió és la formació musical. Això és untema complicat de plantejar, tal com seria desitjable. Ésmolt complicat de proposar a la comunitat educativa engeneral. És molt complicat de proposar al col·lectiud’educadors musicals; potser, mes encara.

Però no és complicat reflexionar sobre el tema: so-bre el tema tal com seria desitjable. Ni és complicattampoc formar musicalment els xiquets, fins i tot en lesformes musicals més rares. No és complicat per alsxiquets que són esponges, si se’ls proposen les coses demanera clara i immediata. La complicació rau en primerlloc en l’ensenyant: si l’ensenyant no sap o no dominaallò que ha d’ensenyar. En segon lloc, en l’ambient so-cial, on no estan presents ni estan en ús les formesmusicals que tractaríem d’ensenyar.

Hi ha formes musicals en la nostra tradició, que en-cara estan vives en alguns sectors de població. Altres,van evaporant-se a poc a poc. Són formes musicals queestan fora del sistema sonor occidental i que són difícilsper a la gent normal, ja colonitzada; més difícils encaraper als que han assolit una formació musical.

Posaré dos exemples de formes musicals de la nostratradició, que són especialment complicades. Les posarécom a exemples límit, pensant que hi ha altres formesmusicals tradicionals i altres propostes possibles en elsistema educatiu musical que, sense ser tan complicades,difereixen encara dels continguts de l’actual cultura mu-sical fins al punt que avui són difícils d’acceptar per auna proposta curricular.

Aquells dos exemples: El primer, la forma d’afinaciótemperada que només es conserva al país en sectorsreduïts de població i en nivells mes o menys definits.

El segon, les formes rítmiques irregulars, conegudescom a ritmes aksak en les tradicions balcàniques i queestan presents en la nostra tradició.

Per molt impossible que semble introduir aquests doselements de llenguatge musical en l’educació musical al’escola, sempre podem trobar accions que puguenencomanar als alumnes una miqueta de contacte ambaquestes formes exòtiques tant per als xiquets com perals ensenyants.

El mètode comença per la imitació. La imitació -quèha estat el vehicle de la transmissió oral en les culturestradicionals- demana en primer lloc, sentir els modelsmusicals: audicions. El segon pas serà una sèried’exercicis preparats per especialistes en el tema id’aplicació més o menys possible per un mestre no es-pecialista.

Hi ha altres elements musicals de la tradició no tancomplicats, que podrien aplicar-se amb més facilitat perl’educador musical no especialista en llenguatge tradi-cional.

Un exemple que està en marxa des de fa anys és lautilització de la flauta dolcainera en compte de la flautade bec que es treballa en les escoles. El flabiol valenciào flauta dolcainera té una digitació diferent i respon deforma natural a gran quantitat de melodies tradicionals,que són difícils d’interpretar amb la flauta de bec en ús.

En general, ensenyar cançons tradicionals -o fer sen-tir cançons tradicionals- ja aporta elements de llenguatge,encara que no massa, a causa de la transformació esti-lística que 1’educador musical inevitablement aportarà.

Hi ha, però, uns altres aprofitaments didàctics. Citecom a exemple un estoig amb quatre cassettes i quatrequaderns que contenen audicions de música tradicionalprovinents de la Fonoteca de Materials i, per tant, inter-pretada pel poble. Aquest material ofereix exercicisd’educació musical en general i altres exercicis que vanconfigurant unes unitats didàctiques amb continguts dediferents tipus.

El mateix mestre pot construir les seues unitatsdidàctiques adaptades a les necessitats concretes a par-tir de cançons tradicionals. Els propis temes d’algunescançons donen lloc a l’explicació de situacions socials ide convivència.

En matèria lingüística, l’audició de cançonsinterpretades pel poble, ofereix múltiples possibilitats pera l’aula: els diferents accents, els dialectalismes ocastellanismes enfront de l’expressió correcta equivalent.

Un exemple d’intervenció seria la composició de tex-tos sobre un model i les seues variants d’allò que esconeix com a romanç, de cec o «xiste», una estructuratradicional molt curiosa per a fer narracions de qualsevolmena (com a exemple el Romanç de cec del disc Quanel mal ve d’Almansa d’Al Tall).

Un material molt valuós que es va elaborar per XavierAhuir i es va treballar durant alguns cursos escolars desdel programa Tallers de Música Popular de la Conselleriade Cultura és Instruments de música tradicionalsvalencians construïts en canya (quadern i casset).

La mateixa campanya troncal del programa Tallersde música popular ofereix encara la possibilitat detreballs escolars puntuals entorn a la recopilació de mú-sica tradicional.

Per finalitzar, cal tenir en compte les publicacionsde cassettes i CDs amb música per a infants que s’hanproduït al país al llarg dels anys. No és un materialabundós, però, en moltes ocasions es comprova queaquestes publicacions no són conegudes per moltseducadors.

REVISTA DE LAsocietat musical

15

Per tal d’aclarir de manera esquemàtica elsestudis que es poden cursar a la nostra Escola deMúsica, presentem el següent quadre. Cal remarcar,donades algunes confusions sorgides, que enguanys’han eliminat els torns infantils de 3 i 4 anys degut aque no hi havia suficients alumnes i el fet de mesclar-los ocasionava grups massa heterogenis per a quepogueren funcionar satisfactòriament. Així, només espoden matricular alumnes a partir de 5 anys. Els queen tenen menys i ja estaven matriculats continuaranper haver començat i no ser procedent traure-los fora.

INICIACIÓ BACH (5 anys)

INICIACIÓ MOZART (6 anys)

INICIACIÓ BEETHOVEN (7 anys)

1r LLENGUATGE MUSICAL 11r INSTRUMENT

2n LLENGUATGE MUSICAL2n INSTRUMENT

3r LLENGUATGE MUSICAL3r INSTRUMENT

1r CONJUNT VOCAL 2

AMB TOTES LES ASSIGNATURES APROVADES,INCORPORACIÓ A LA BANDA JOVE O A LA JOVE ORQUESTRA

4t LLENGUATGE MUSICAL4t INSTRUMENT

2n CONJUNT VOCALBANDA JOVE / JOVE ORQUESTRA 3

5é LLENGUATGE MUSICAL5é INSTRUMENT

BANDA JOVE / JOVE ORQUESTRA

6é LLENGUATGE MUSICAL6é INSTRUMENT

BANDA JOVE / JOVE ORQUESTRA

AMB TOTES LES ASSIGNATURES APROVADES,INCORPORACIÓ A LA BANDA GRAN O A L'ORQUESTRA DE CAMBRA

POSSIBILITAT DE FER LA PROVA D'ACCÉS DE GRAU MITJÀ A UN CONSERVATORI(CARCAIXENT, VALÈNCIA...) O DE CONTINUAR ELS ESTUDIS A L'ESCOLA DE MÚSICA

(HARMONIA, ANÀLISI...) I FER MÉS AVANT LA PROVA D'ACCÉS A QUALSEVOL CURS DEGRAU MITJÀ (NO NECESSÀRIAMENT A PRIMER). 4

1 Per a matricular-se de primer de llenguatge musical s’han de tindre 8 anys, s’haja cursat IniciacióBeethoven o no.2 Per a passar d'un curs qualsevol al següent hauran de tindre's totes les assignatures aprovades (inclòsConjunt Vocal o Banda/Orquestra Jove), excepte si l'instrument va un curs darrere del llenguatgemusical.3 Com a assignatura que és, l'assistència a la Banda o Orquestra Jove és obligatòria i qualificable.4 Des del curs 2003-2004 existeix la possibilitat d'obtindre un Certificat de Grau Mitjà a qualsevolconservatori oficial. Es pot obtindre cursant en ell els estudis corresponents o preparant-se a l'Escola deMúsica.

Escola de Músicade la

Societat MusicalGuadassuar

HORARIS DE L’ESCOLA DE MÚSICA CURS 2005-2006

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR

/A

Bach DILLUNS i DIJOUS

de 18.30 a 19.30

Mozart

DILLUNS i DIJOUS

de 17.30 a 18.30

Sala de Juntes

PEPE

GIMENO RIBES

Beethoven A

DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

Sala de Juntes

INICIACIÓ MUSICAL

Beethoven B

DIMARTS i DIVENDRES

de 18.30 a 19.30

Sala de Juntes

INMA CALPE

1r A DILLUNS i DIJOUS de 17.30 a 18.30

2 TERE RIBERA

1r B DIMECRES i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

2

1r C DIMECRES i DIVENDRES

de 18.30 a 19.30

2

SALVA ORIOLA

2n A DILLUNS i DIJOUS de 17.30 a 18.30

1

2n B DILLUNS i DIJOUS de 18.30 a 19.30

1

AMPARO OLIVER

3rA DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

1

3rB DIMARTS I DIVENDRES

de 18’30 a 19’30

1

4t DIMARTS i DIVENDRES

de 19.30 a 20.30

1

5é DIMARTS i DIVENDRES

de 20.30 a 21.30

1

JOSEP RIBES

6é DIVENDRES de 18 a 20

7 PACO ZACARÉS

Adults A DIMARTS de 20 a 21 2

LLENGUATGE

MUSICAL

Adults B

DIJOUS

de 20.30 a 21.30

2

TERE

RIBERA DIVENDRES de 5 a 6 i

de 20 a 21

7

ANÀLISI I HARMONIA

-

DIMARTS

de 10 a 12

7

PACO

ZACARES

1r DIJOUS de 17.30 a 18.30

CONJUNT

CORAL

2n DIJOUS de 18.30 a 19.30

AULA GRAN

LOURDES CASTELL

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR

/A tots DISSABTE de 9.30 a 13 2 JOSEP RIBES

VIOLÍ tots DIVENDRES de 4.30 a 7.45 4 NICOLÁS BAY VIOLONCEL tots DIMECRES de 18 a 20 3 JOSEP RIBES

DIJOUS de 9 a 14 3 CONTRABAIX tots DISSABTE de 10 a 12 3

PACO LLUCH

tots DIJOUS de 17.30 a 19.30 4 DOLORES CALATAYUD

FLAUTA

tots DILLUNS de 17.30 a 21 4 NICOLÁS BAY

OBOÈ tots DILLUNS i

DIJOUS de 18.30 a 20.30 5 TERE RIBERA

DIMARTS de 16 a 21 8 VÍCTOR ESTARELLES

DILLUNS i DIJOUS

de 17.30 a 20.30 8

CLARINET

tots

DIMECRES de 17.30 a 19.30 8

INNO SIGNES

tots DIMARTS de 18.30 a 21.30 FAGOT

tots DIVENDRES de 16.30 a 19

3

JUANJO

CHORNET

SAXÒFON

tots DIMECRES

de 17 a 21 3

JULIO ROIG TROMPA tots DIMECRES de 17 a 19.30 4 AMPARO

OLIVER DIVENDRES de 16.30 a 20.30 8 PACO

GIMENO TROMBÓ,

BOMBARDÍ i TUBA

tots

DIVENDRES de 17 a 21 8 VICENT OSCA DILLUNS de 18.35 a 20.15

DIVENDRES de 15.50 a 19.30

6 JAVI BOÏLS

DIJOUS de 17.15 a 19.30

TROMPETA

tots

DIVENDRES de 16.45 a 20.30 6 MOISÉS

BOÏLS

tots DIMARTS de 18 a 21 AULA

GRAN

LUIS OSCA DIMECRES de 15 a 16’20

PERCUSSIÓ

tots

DIVENDRES de 15’20 a 21

AULA GRAN

JAVI GIMENO

GUITARRA tots DIMARTS de 17 a 21 4 ASUN BARRIOS

PIANO tots DIMARTS de 17 a 21 7 OLGA PEIROTEN

ORQUESTRA

(BANDA JOVE)

tots

DISSABTES

de 12 a 14

AULA GRAN

SALVA ORIOLA i

PACO GIMENO

REVISTA DE LA

societat musical

17

LA BANDA DE MÚSICA DE GUADASSUAREN LA DÈCADA DELS ANYS 1950

En la dècada dels anys 1950 els modestos recursoseconòmics que disposava la banda de música nopermetien que es realitzara l’anhelada renovació del vellinstrumental.

La decepció que va rebre labanda en el certamen de la Firade Juliol de València, els anys 1948i 1950, desqualificada en el primer,com ja es va explicar en el núme-ro 27 de la Revista de la SocietatMusical, i en el segon sense cappremi, va motivar que esprenguera la decisió de no assistir,de moment, a cap certamen, acordque va prevaldre fins a 1968, quanl’inoblidable Vicent Esteve Bou vaanimar als músics a participar enel certamen de Dénia, on se li vaconcedir el segon premi.

Malgrat tot, la banda noquedà en la rutina, superant-seamb la dinàmica trajectòria queva seguir amb l’ingrés de jovesmúsics que anaven rellevant elsveterans d’avançada edat. Laplantilla de la banda estavacomposta en 1951 de 50 places,dels quals, al final de la dècada,amb les baixes que es van produirper jubilacions, defuncions i altresmotius, només quedaven 23.L’any 1960, la plantilla lacomponien 45 places, per tants’havien renovat 22 músics.

Un altre aspecte positiu de labanda va ser l’elevat nombre deconcerts que celebrava anualment, en total 165 durantel decenni, la qual cosa ajudava a mantindre un nivellartístic prou acceptable, malgrat la deficiència instrumen-tal, i contribuí per a què la banda fóra sovint contractadaper a donar concerts i actuar en les festes d’altrespoblacions.

Esdeveniments de major relleu durant el decenni.1951. El 9 de novembre de 1951, reunida la banda

en assemblea plenària, es va anomenar nova Junta Di-rectiva que substituïa a la que venia presidint des de1943, amb meritòria labor, Antoni Gimeno Lledó, quedant

constituïda la nova com seguix: Leopold Vidal Plaza coma president, Vicent Vidal Plaza com a secretari, JosepGimeno Montalvá com a dipositari i com a vocals JoaquimGimeno Jornet i Josep Camarasa Barrachina.

En retirar-se de la banda, perla seua delicada salut, com amúsic i sots-director el mestreAgustí Roig Cerveró, es va fercàrrec de la sots-direcció EvaristRoig Añó.

Per unanimitat és nomenatDirector Honorari ReginaldoBarberá Jornet, que va guanyarles oposicions de sergent músic del’Exèrcit a Alacant (un any despréstinent director a Melilla) el qual vaser flauta solista de la banda i unexemple per als músics deGuadassuar per la seua tenacitat ivocació en els estudis.

A l’Escola de Música hi havianombrosa matrícula d’alumnes i estemia que no es poguera atendredegudament per la salut delprofessor municipal Agustí Roig iles freqüents absències del direc-tor Virgili Beltrán Cleries, per lesgires que realitzava l’OrquestraMunicipal de València, on actuavacom a trompeta solista sota ladirecció de José Iturbi. Es va acor-dar posar un auxiliar en l’Escola, acompte del pressupost quel’Ajuntament assignava a la ban-da, nomenant-se el fill del mestreRoig, que havia convalidat els

estudis de solfeig i altres assignatures musicals en elConservatori de València. L’empresa CineGuadassuarense, coneguda popularment “El Clarín”,regalava totes les setmanes, als alumnes Escola de Músi-ca, deu entrades per a les sessions de cine dels diumenges.

1953, 10 de juliol. Virgili Beltrán figura com a vocaldel jurat del Certamen de la Fira de Juliol de València.

18 de juny. Mor en el camp, per un llamp, el jove músicclarinet, Josep Oliver Lafarga,el qual havia d’interpretaruns dies després, en el concert de la festa del Corpus, elsolo del “Larghetto del Quinteto en La” de Mozart.

Agustín Roig (flauta), autor del’article, i Vicente Ortega (bombardí)en una foto de gener de 1953.

REVISTA DE LA

societat musical

18

1955. El 29 de març va morir, als 56 anys d’edat, elmestre Agustín Roig Cerveró. La banda de músical’acompanyà en el sepeli, interpretant diverses marxes fú-nebres. Roig va ser el primer estudiant de música deGuadassuar que va convalidar estudis musicals en elConservatori de València. Era condeixeble de ManuelPalau, Daniel de Nueda i Leopoldo Magenti. Destacàcom a pianista i va ser professor de l’Escola Municipal deMúsica i director de la banda de música a Canals, passantdesprés a l’Escola de Música del seu poble. Va compondreun centenar de peces musicals de distint gènere.

En els concerts d’estiu foren molt aplaudits elstrompetes Vicent Ribera Llopis i Germà Roig Boilsper la seua brillant interpretació de “Las dos comadres”de Labit y altres obres de trompeta.

1956. 16 d’agost. Dirigeix el concert de la festa del’Assumpció Reginaldo Barberá Jornet, tinent director dela Banda d’Infanteria Sevilla 40 de guarnició a Cartagena.

En la festa de Santa Cecília els músics van dedicarun càlid homenatge al mestre sots-director de la bandaEvaristo Roig Añó. Fou director de la banda AteneuMercantil en les dos primeres dècades del segle XX idesprés d’emigrar uns mesos als EEUU va tornar a laseua terra, fent-se càrrec de la direcció de la banda de laLlosa de Ranes. Compongué diversos pasdobles.

1957. La banda és contractada per primera vegadaper la comparsa “Andalusos” d’Alcoi, actuant en les festesde moros de dita ciutat fins al 1968, quan va passar aVillena contractada per “Moros Berebers”. Després dedirigir la banda en les festes d’Alcoi es jubilá, com a músicsolista i sots-director, el mestre Evaristo Roig Añó.

Presidix i assistix a tots els actes de la festa de San-ta Cecília el Reverendissim Pare Vicente Roig i Villalba,bisbe titular d’Arad i vicari apostòlic de Valledupar(Colòmbia), Fill Predilecte de Guadassuar. Va predicarl’homilia el P. Benedicto, carmelita descalç. Cantà lamissa el Cor de l’Escola de Música.

1958. Al juliol va dirigir per primera vegada un concertde la temporada d’estiu el nou sots-director Agustí RoigBarrios.

Obres incorporades al repertori de la banda en eldecenni: “El Amor Brujo” (Ballet) de Manuel de Falla;“Marcha Burlesca” de Manuel Palau; “Guillermo Tell”(Obertura) de Rossini; El “Tambor de Granaderos” (Ober-tura) de Ruperto Chapí; “1812” (Obertura) de Tchaikovski;“El Pilar de la Victoria” (Gran Jota) de J. Gómez.

Composicions de Virgili Beltrán. En el concert de SantaCecília de de 1952, s’estrenà la marxa “Edimburg”, ins-pirada sobre la ciutat del Regne Unit on actuà l’OrquestraMunicipal de València. En la processó de la festa de SantaCecilia de 1958, s’estrenà la marxa regular “Virgen de laMisericordia” dedicada a la patrona de Guadassuar i pera les processons de Setmana Santa, compongué l’any1960, la marxa fúnebre “Pasión de Cristo, confórtame”

Composicions de Reginaldo Barberá: “Gran Vals” i lesmarxes de processó “Inmaculada” i “Las Siete Palabras”.

Agustí Roig Barrios (text i fotos)

Agustí RoigCerveró

(original aportat per la familia Ribera Boïl)

LEVANTE 1 de septiembre de 1953GUADASUAR

ÉXITO DE LOS CONCIERTOSDE VERANO

Se vienen celebrando todos los años, al aire libre, en la plaza del Cau-dillo, por la banda Unión Musical de Santa Cecilia, las clásicas serena-tas; serie de conciertos, diez en total, que tienen lugar los domingossiguientes a la fiesta del Santísimo Corpus.Los conciertos de este ve-rano han alcanzado un éxi-to extraordinario, dado elselecto repertorio de obraspresentadas, entre las quehan figurado con preferen-cia las composiciones másgenuinas de los autores es-pañoles, contribuyendotambién a su brillantez laexcelente interpretaciónde los jóvenes músicos,sugestionados por la ge-nial dirección de donVirgilio Beltrán Cleries.Han sobresalido las actua-ciones de los solistasArturo Pastor, clarinete;Joaquín Ribera, oboe;Elías Oliver, trombón;Joaquín Gimeno, fiscorno;Joaquín Beltrán i JoséEsteve, saxofones;Damián Osca i AbelioGonzález, trompas, y Vicente Esteve, bombardino. Pero, entre to-dos, ha tenido una brillante intervención el trompeta solista VicenteRibera Llopis, que a su corta edad, 13 años, se ha revelado con unins-tinto i sensibilidad musical admirables, que le avaloran comoexcelente y seguro ejecutante.El subdirector, don Evaristo Roig Añó, ha dirigido los conciertos.

A. ROIG BARRIOS

Vicente Ribera Llopis, de 13 años,trompeta solista de la banda deGuadasuar

REVISTA DE LA

societat musical

19

FaristolEl concert de santa Cecília d’enguany ha estat pensat

com un concert d’obertures, amb obres de Rossini,Wagner, Weber i Beethoven. Per entendre millor el pro-grama, cal tindre clars alguns conceptes musicals.

OberturaOberturaOberturaOberturaOberturaEntenem per obertura una “peça d’apertura” instru-

mental, composta com introducció a una obra dramàticacom una òpera o un oratori, o com a peça de concertindependent. Les primeres obertures operístiques erenpoc més de fragments de fanfàrries interpretats per acridar l’atenció del públic i avisar de que l’òpera anava acomençar. Gradualment anaven elaborant-se més i afinals del segle XVII dos tipus d’obertura eren els quimarcaven la norma. La primera com “obertura francesa”amb les seccions lenta-ràpida i l’altra com “obertura ita-

liana” amb les seccions internes ràpida-lenta-ràpida. Desde l’època de Mozart els compositors introduïren un canviimportant, relacionant més els temes i l’ambient del’obertura amb l’obra que anava a continuació. D’estamanera anticipaven al públic el caràcter de l’argumentde l’òpera (dramàtic, satíric, seriós, etc.).

Obertura de concertObertura de concertObertura de concertObertura de concertObertura de concertÉs una peça independent per a ser interpretada en

concert sense tindre cap relació amb una òpera, perexemple Egmont de Beethoven. Altres s’han compost pera celebrar esdeveniments com l’obertura1812 deTxaikovsky (per a celebrar la derrota de Napoleó a Rússia).

Ludvwig van Beethoven (1770–1827)Ludvwig van Beethoven (1770–1827)Ludvwig van Beethoven (1770–1827)Ludvwig van Beethoven (1770–1827)Ludvwig van Beethoven (1770–1827)Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans

compositors que ha donat la història de la música.Beethoven va néixer en una família humil. En la seua

infantesa va ser tractat amb molta severitat pel seu pareperquè el volia convertir en un nen prodigi com Mozart.Sembla que el lligava al piano, obligant-lo a practicar senseaixecar el cap i, amb el seu primer professor de piano,Tobias Pfeiffer, molt amic del seu pare, el despertaven i elfeien tocar tota la nit fins que es feia de dia.

Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar anotar els símptomes de la sordesa que més endavantesdevindria total. Una pneumònia va acabar amb la sevavida el 26 de març de 1827. Més de 20000 persones vananar a l’enterrament. Entre ells es trobava en FranzSchubert, gran admirador de Beethoven i a la ciutat deViena, aquell dia no es van obrir les escoles.

Beethoven va ser un artista molt complet, precursordel Romanticisme, la seva extensa producció inclou totsels gèneres musicals: sonates, concerts, òperes, quartetsi evidentment les seus nou simfonies. Va composarnombrosos Lieder amb text de diferents autors, comGoethe i Schiller, als que va conèixer personalment.

REVISTA DE LA

societat musical

20

Carl Maria von Weber (1786-1826)Carl Maria von Weber (1786-1826)Carl Maria von Weber (1786-1826)Carl Maria von Weber (1786-1826)Carl Maria von Weber (1786-1826)Tingué com a professor, entre altres, al compositor

austríac Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. Lafama de Weber es deu principalment a tres òperes: Elcaçador furtiu (1821), Euryanthe (1823) i Oberón (1826).Amb El caçador furtiu, basat en el folklore nacionalalemany i en una combinació d’elements llegendaris isobrenaturals, Weber creà l’escola romàntica d’òperaalemanya. L’òpera Oberón, que fou un encàrrec per laCovent Garden de Londres amb un llibreto anglés, obligàa Weber a estudiar esta llengua.

Richard Wagner afirmà que mai havia existit un músicmés alemany que Weber. Fou autor de dos simfonies,cançons, dos concerts per a piano, cantates, misses i mú-sica per a piano, com la famosa Invitació a la dansa (1819).Els seus dos concerts per a clarinet (tots dos de 1811) sonpeces obligades en el repertori d’este instrument.

Gioacchino Rossini (1792-1868)Gioacchino Rossini (1792-1868)Gioacchino Rossini (1792-1868)Gioacchino Rossini (1792-1868)Gioacchino Rossini (1792-1868)És autor de 37 òperes, des de Demetrio i Polibi (1806)

fins a Guillem Tell composta als 37 anys (1829). Sensecap dubte la més famosa de Rossini és El barber deSevilla, escrita a Roma en 1816. Altres òperes seuesque figuren en el repertori actual són Italiana in Algeri(1813), Il turc in Itàlia (1814), La Cenerentola (1817),Semiramide (1823) i Comte Ory (1828).

Les òperes de Rossini van ser les últimes compostesdins de l’estil italià d’opera buffa (òpera còmica). Lleugeresi animades, la seua música destaca per les seuescaracterístiques còmiques. Rossini utilitzava el bel cantoper a crear melodies alegres de gran brillantor i emotivitat.

El caçador furtiuEl caçador furtiuEl caçador furtiuEl caçador furtiuEl caçador furtiuÒpera en tres actes estrenada en Berlín en 1821. En

ella Max, un aprenent de monter (caçador reial) vol guanyarla competició de tir i al mateix temps la mà de Agathe, filladel monter major (cap dels caçadors del rei). Kaspar, unaltre aprenent s’ofereix a fer pràctiques de tir amb ell per aensenyar-li els secrets de fabricació de les bales per a queno fallen mai. Al arribar al lloc Max troba a Kaspar ambuna altra persona, Zamiel (que és el diable a qui Max havenut la seua ànima). Fonen set bales de plata però lasetena la controlarà el diable. Quan la competició estàacabant i les sis primeres bales han acabat amb blanc, lasetena controlada pel diable va cap a Agathe. En l’últimmoment la bala és desviada cap a uns arbres matant aKaspar que ho mirava tot, amagat. Finalment es descobreixque Max és innocent i que tot ha sigut obra del diable i queKaspar ha caigut en la seua pròpia trampa.

EgmontEgmontEgmontEgmontEgmontBasada en la vida de Lamoral, comte d’Egmont (1522-

1568), polític i general flamenc. Com a general del’emperador Habsburg Carlos V, logrà vèncer alsfrancesos en San Quintí (1557) i Gravelines (1558), loque el converti en un famós heroi. Felipe II, rei d’España,el nombrà estatúder (governador) de Bravante, d’Artois,i membre del Consell d’Estat. L’escriptor alemany Goethe,màxima figura del romanticisme alemany, utilitzà algunsincidents de seua vida com a base per a la seua obrateatral Egmont (1788), per a la que Ludwig van Beethovencomposà la música i també aquesta obertura de concert..

REVISTA DE LA

societat musical

21

Richard Wagner (1813-1883)Richard Wagner (1813-1883)Richard Wagner (1813-1883)Richard Wagner (1813-1883)Richard Wagner (1813-1883)Compositor alemany, una de les figures musicals més

importants del segle XIX. En 1864, és cridat des deMunich pel rei Lluís II de Baviera per a fer realitat elsomni de Wagner, la construcció d’un teatre en Bayreuthper a la representació de les seues òperes. És ací onestrenarà les òperes de l’anomenada tetralogia L’anelldel Nibelung, inspirada en la mitologia medieval escan-dinava, formada per L’or del Rhin, La Valkiria, Sigfrid,L’Ocàs dels Déus.

Rienzi, L’Holandés errant, Tannhäuser, Lohengrin, Tristài Isolda, Els Mestres Cantors de Nürenberg i Parsifal sónaltres de les seues òperes més importants i conegudes.

El seu antisemitisme, junt a la forta identitatgermànica dels temes de les seues òperes i la grandiositatde la seua música el convertiran en un compositor atractiuper al nazisme. Aquesta associació d’idees ha dificultatl’acceptació de la seua música per a una part del públic.Com a fet concret L’Orquestra Filharmònica d’Israel esnegava a interpretar la seua música fins fa poc de temps.

RienziRienziRienziRienziRienziL’argument de l’òpera és molt enrevessat però, resumint,podem dir que tracta de la lluita dels clans Orsini iColonna. El clan Orsini vol raptar a Irene, germana deCola Rienzi que és notari del Papa. Adriano, fill del clan

El barber de SevillaEl barber de SevillaEl barber de SevillaEl barber de SevillaEl barber de SevillaEstrenada al teatre Argentina de Roma el 20 de febrer

de 1816. El comte Almaviva coneix en Madrid a Rosina(una jove bellísima) i la segueix fins a Sevilla per aconquerir-la. Rosina viu a Sevilla amb el seu tutor Bartolo(doctor en medicina) qui la té aïllada per a llevar-lil’herència. Amb l’ajuda de Figaro (barber a Sevilla quete entre els seus clients a Bartolo), el comte Almavivaaconsegueix entrar i rescatar a Rosina. A la fi es casenperò Bartolo aconsegueix fer-se amb l’herència de Rosina

La gazza ladra (La garsa lladre)La gazza ladra (La garsa lladre)La gazza ladra (La garsa lladre)La gazza ladra (La garsa lladre)La gazza ladra (La garsa lladre)Rossini va escriure esta òpera semiséria en tres actes

segons el libreto de Giovanni Gherardini, basat en l’obra«La peu voleuse» de J.M. Baudoin d’Aubigny i Louis-Charles Cagniez, estrenada a Milà en el teatre Alla Scalael 31 de maig de 1817. Esta obra, encara que prou brillant,denota una certa fatiga i tedi per part del compositor, finsal punt que la música d’algun ària és idèntica a una altrade les ja escrites per Rossini per a una altra obra. És dedestacar la seua magnífica i conegudísima obertura.

Basat en un fet real ocorregut a França, La gazzaladra ens conta la història de la serventa Ninetta, unpersonatge molt pròxim al de la Cendrosa (Cenicienta).La serventa va ser acusada del robatori d’uns coberts deplata i condemnada a mort, resultant després que elsobjectes els havia furtat una garsa.

Orsini està enamorat secretament de Irene i la desitja. Apartir d’ahí començarà tota la trama com una variaciódel tema de Romeo i Julieta.

LohengrinLohengrinLohengrinLohengrinLohengrinLa història narra l’arribada del cavaller Lohengrin al

ducat de Brabant per a salvar Elsa de la falsa acusacióde fratricidi i per a regir als seus ciutadans davall l’imperide la justícia i de la bondat, i el fracàs d’esta noble gesta.

El regent Telramund, tutor dels dos jóvens fills òrfensde l’últim Duc, Elsa i Gottfried, acusa la xicota d’haverdonat mort al seu germà. Davant de la seua indefensió,Elsa resa i llavors es produïx l’aparició sobre un cigned’un cavaller que s’oferix a salvar-la i, pel seu matrimoniamb ella, a regir el regne amb equitat. L’única condicióque ha posat el cavaller a Elsa és la promesa de nopreguntar-li mai el seu nom ni la seua procedència.

Quan Elsa i el cavaller queden sols, després del so-lemne casament, ella li fa la pregunta fatal. EntrenTelramund i quatre nobles per a matar el cavaller, queen defensa pròpia dóna mort a l’enemic.

Davant de les tropes reunides per a defendre l’Imperi,el cavaller acusa Elsa d’haver traït el seu jurament i anun-cia que la revelació del seu secret l’obliga a partir. Dónaa conéixer a tots que el seu nom és Lohengrin, quepertany a la confraria dels cavallers del Sant Grial i és fillde Parsifal. El cigne reapareix per a emportar-se alcavaller i Ortrud revela llavors que es tracta de Gottfried,el germà que creien mort, metamorfosat pels seus ma-les arts. L’oració de Lohengrin el torna a la seua formahumana i és aclamat Duc de Brabant. El colom del Grialdescendix del cel per a acompanyar a Lohengrin riuamunt i Elsa mor de tristesa en braços del seu germà.

REVISTA DE LA

societat musical

22

la holade la societat musical

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

TsunamiIno

és capaç detocar el clarinet

tan fort comvulgau

Conferència sorpresa sobre Plató a càrrec d’un músicsorpresa de la Banda. Parlarà només sobre un llibred’aquell autor. Acudirà públic interessat amb el tema finsi tot d’Albaida.

Parada BUS. Els músics de les places Llibertat, C. Valen-ciana, Lluís Vives, l’Alter... sol·liciten una parada d’autobúsper a les pròximes eixides de la Banda. Les dos a Kerkradei la d’Albaida foren de la Pl. de la Constitució. Qui viurà perallí? L’organitzador dels viatges?

Pasdobles dedicats. Per impossibilitat tècnica es tancala llista de persones que sol·licitaven a Salva Oriola queels dedicara un pasdoble. Els pròxim que escriga porta-ran un mínim de 4 noms.

Un dubte. Junt a quins instruments s’han de sentar elsclarinets baixos per a que sonen millor?

Duo de cornetos Osca & Ribes. (Que ningú pense enqüestions musicals sinò amb els gelats: bufen cap a dins,no cap a fora.)

Internet. Què fan a la pàgina web corneta.net determinatsmúsics i presidents de Guadassuar fotografiats amb...?

Pregunta. Què li haurà fet la banda a la policia munici-pal per a que durant el passacarrer del nou d’octubre, lamoto que ens guiava començara a donar-li gas i omplirala Banda de fum? Tan mal toquem?

Desaparició misteriosa. Flautista femenina buscajaqueta d’uniforme de la seua talla. Alguna altrainstrumentista de la nostra banda de segur en té una queli ve gran. Agrairia refer l’intercanvi involuntari.Referència: Laura.

Boicot. S’ha descobert un complot per a no deixarcomençar cap concert de la Banda. Fou al concert del 9d’octubre. El primer intent va tindre lloc quan el directoralçà els braços per a començar, sonant un mòbil camuflatentre els músics. En intentar-ho de nou, sonà altre mòbilamagat entre l’Ajuntament. Tan mal toquem? Seguireminvestigant.

Fernando Boïls, Fernando Boïls, mira baix. Sí Baix.

Tan difícil serà? Llegit a la pàgina 14, columna centralcinqué paràgraf, del Així som BIM, octubre 2005:Gaudassuar.

Com és habitual, des de les pàgines de la nostra revistavolem donar l’enhorabona a Tere Boïls i Màrio Bou que escasaren el passat 10 de setembre. Tant a la boda com a ladesdedida, que va ser multitudinària, els acompanyaren unbon grapat de músics. Els desitgem siguen molt feliços enesta nova etapa de la seua vida.Ah! i esperem que no deixen de vindre pel Musical als assajosi demés actes com han fet altres quan s’han casat. Demoment podem donar fe de que estan venint.

REVISTA DE LA

societat musical

23

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

DANSES 2005

De danses n’hem tingut de diferents classes aquest estiu. En la fotode dalt podem observar un dels grups que la nit de danses del carrerde Cristo participaren en l’animació que enguany va consistir en unamanifestació-contramanifestació al voltant del tema de les bodesgay. Com sempre va ser tot un èxit, encara que no sabem quantagent va assistir a cada mani. Segons els d’una part n’eren dos milionsi segons l’altra n’eren ells el dos milions. Jo, la veritat, no vaig veuretanta gent en cap de les dos. Ara, la dansà estava molt animada.

A l’altra foto podeu admirar l’estil de Ino Signes i Salva Oriola enballar una dança del Renaixement al Curs de Música Antiga celebrataquest estiu al nostre poble. Pareix ser que estan preparant-se per alprograma de televisió Mira quien baila. L’associació Carabassalasatambé ha mostrat el seu interés en incorporar-los a la seua plantillade monitors.

Ximo, en el moment d’interpretar perprimera vegada el solo del pasdobleque li va dedicar Salva Oriola i queporta el seu nom: Joaquin Alonso.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

Dos moments delviatge a Kerkrade.La foto superiorcorrespon a la visi-ta a la ciutat belgade Brugges.Realitzada per Ju-lio Roig, ha estatconsiderada lamillor foto delviatge en elconcurs convocatentre els músics. Lasegona mostra unmoment del creuerpel riu Rhin querealitzarem en altremoment del viatge.