revista de la societat musical de guadassuar 16

20
REVISTA DE LA societat musical GUADASSUAR número 16 juliol-agost-setembre 2001 www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista ESTIU 2001 Orquestra de Cambra, Sant Mateu (Catelló) 28 de juliol (foto S. Colomer) Banda Jove, Guadassuar, Plaça Major 29 de juliol (foto S. Colomer) Banda de Música, Corciano (Itàlia) 9 d’agost (foto JB Boils) Concert de Sant Roc 16 d’agost (foto cedida per Ca- rrillo Fotógrafos)

Upload: societat-musical-santa-cecilia-guadassuar

Post on 08-Feb-2016

225 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Número 16. 2001, tercer trimestre. Notícies i activitats de la Societat Musical de Guadassuar.

TRANSCRIPT

Page 1: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musicalGUADASSUAR

número 16 juliol-agost-setembre 2001

www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista

ESTIU 2001Orquestra de Cambra, Sant Mateu (Catelló) 28 dejuliol (foto S. Colomer)

Banda Jove, Guadassuar, Plaça Major 29 de juliol(foto S. Colomer)

Banda de Música, Corciano (Itàlia) 9 d’agost (foto JBBoils)

Concert de Sant Roc 16 d’agost (foto cedida per Ca-rrillo Fotógrafos)

Page 2: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10CP 46610 Telèfon 962570719

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, DoloresCalatayudFOTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Carrillo Fotógrafos,Fina Gimeno, Adelina Boils, Jose Javier Jornet, Silvana Bataller,Angel Alonso, Julio Roig, Camilo Ortega, Vicent Ribera, ReyesGimenoCÒMIC: Avi

Edició internet: Enric Garcia

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

525 exemplars

SUMARISegona Gala de la Música Valenciana ..... 2Escola de Música ...................................... 3Nous músics 2001 ...................................... 7Discografia ................................................ 7Activitats .................................................... 8Notícies Musicals .........................................9Corciano 2001 ........................................... 10Records 1991 ............................................. 12Faristol ...................................................... 14Consultori Musical ..................................... 15Recull de premsa ..................................... 16El fosquibrut desafinat .............................. 18Âlbum ....................................................... 20

Segona edició de laGala de la Música ValencianaFrancisco Gimeno i Mario Bou entre els premiats

Organitzada per la Federació de Societats Musicalsde la Comunitat Valenciana es celebrà a València el passat14 de juliol 2a Gala de la Música Valenciana. En ella es vafer entrega per segona vegada dels premis Euterpe,instituïts per a homenatjar a persones i institucions ques’hagen distingit per la seua llavor en pro de la músicavalenciana i a tots aquells músics que l’any anterioraconseguiren el premi extraordinari de fi de Grau Superioren qualsevol dels Conservatoris valencians.

Entre els premiats es trobaven Mario Bou per haveraconseguit l’any 2000 el premi fi de Grau Superior alConservatori de Castellò en l’especialitat de clarinet, i persegon any consecutiu Francisco Gimeno, premide fi de grau Superior pel Conservatori de Valènciaen l’especialitat de trombó. L’acompanyaren enaquesta categoria, músics dels Conservatoris deCastelló, València i Alacant i pertanyents aSocietats Musicals d’Agost, Altea, Cocentaina,Muro, Sax, Salinas (Alacant), Altura, Betxí, la Valld’Uixó, (Castelló), Llíria, Albalat de la Ribera,Alboraia, Almàssera, Benimaclet, Benimàmet,Catarroja, Gandia, L’Eliana, Montcada (València).

També es va distingir a Juan Bautista TormoSerrano, d’Atzeneta d’Albaida (València), premial música amateur dedicat tota una vida a la Mú-sica Valencian, al compositor, molt conegut pertots nosaltres per haver interpretat moltes de lesseues obres, Amando Blanquer, a Vicente Ruiz

Monrabal, exdirectiu de la Federació i primer president dela Confederació Espanyola de Societats Musicals per laseua dedicació de molts anys al món de les SocietatsMusicals.

Entre les institucions es premià a Ràdio 9 per la seualabor en la difusió de la música valenciana pel programa“Les nostres bandes”. Es premià als ajuntaments deTorrevieja, Navajas i Gavarda i a la Diputació de Castellóper la contribució que fan a la música. Per últim, s’atorgàun premi especial a SM la Reina d’Espanya, Na Sofia deGrècia, per la seua contribució i recolzament a la culturaMusical espanyola.

SC

Page 3: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

3

ESCOLA DE MÚSICAESCOLA DE MÚSICAESCOLA DE MÚSICAESCOLA DE MÚSICAESCOLA DE MÚSICADE LA SOCIETAT MUSICALDE LA SOCIETAT MUSICALDE LA SOCIETAT MUSICALDE LA SOCIETAT MUSICALDE LA SOCIETAT MUSICAL

INFORMACIÓ PER AL CURS 2.001-2.002• CLASES ESPECIALS PER A ADULTS.

Aquest curs volem animar a la gent queganes d’aprendre música i no ha tingut lapossibilitat de fer-ho fins ara. També volemanimar a alguns pares d’alumnes per a queaprenguen música tal com ho fan els seuafills. I no parlem solament de solfeig, quetambé estan a temps d’aprendre a tocar uninstrument. Es posarà un horari adaptat ales seues necessitats.

• Els pares que han inscrit als seus fills seranconsiderats socis de la Societat Musical Santa Cecíliade Guadassuar, havent d’abonar la corresponent quota.

• L’alumne ja matriculat que al llarg del curs desitgedonar-se de baixa en qualsevol de les assignatures,deurà formalitzar la mateixa al final del trimestre enque es trobe, abonant les mensualitats pendents decada una d’elles.

• Per a cursar les distintes especialitats d’Instrumentes deuran estar realitzant els cursos de LlenguatgeMusical en aquesta Escola de Música.

• La Societat Musical facilita la adquisició delsinstruments següents: Trompa, Trombó de Vares,Bombardí, Tuba, Violí i Viola.

• Els alumnes de vent-fusta, vent-metall i percussió queels corresponga cursar l’assignatura d’orquestra deuran

assistir a tots els assajos de la Banda Jove. Elsalumnes amb instruments de corda fregada deuranassistir a tots els assajos de l’Orquestra Jove. Elsalumnes de piano i guitarra segons la legislació nocursen l’assignatura d’orquestra.

• Al final de cadascuna de las Avaluacions del curs,se’ls lliurarà a cada alumne/a un Butlletí de Notes enel qual es reflectiran las qualificacions obtingudes.Deuran retornar-se, amb la màxima brevetat alsprofessors de instrument, sempre signats pels pareso tutors de l’alumne/a.

• Les audicions d’alumnes es realitzaran quan elprofessor/a d’instrument ho crega convenient.Aquestes audicions s’anunciaran prèviament.

• Aquells alumnes que desitgen pertànyer a la BandaJove o Orquestra Jove, deuran tindre aprovat el tercercurs d’instrument en juny del 2.002. Si el professorcreu convenient que l’alumne no entre a la bandas’esperarà al curs següent.

• REUNIONS DE PARES. Al llarg del mes de juny del 2.002es citarà als pares per a tractar els següents temes:

1. Elecció d’instrument per als alumnes que hagenaprovat el primer curs de llenguatge musical i nol’agafaren el curs anterior.

2. Ingrés en la Banda Jove o Orquestra Jove per a aquellsalumnes que hagen superat en juny el tercer cursd’instrument i el professor ho recomane.

3. Informació per als que hagen finalitzat el grau elemen-tal o algun dels cicles del grau mitjà.

INFORMACIÓ PER ALS ALUMNES DEL PLA L.O.G.S.E.QUE FINALITZEN ELS ESTUDIS DEL GRAU ELEMENTALEls alumnes son preparats segons els objectius

assenyalats pel nou sistema d’ensenyament musical. Pertant al finalitzar els estudis corresponents al grau elemen-tal tindran varies opcions:1. Presentar-se a la prova de pas de grau en qualsevol

conservatori. Deuen tindre en compte que al presen-tar-se a aquesta prova l’alumne podria aprovar i no seradmès al conservatori per ser molt limitades les places.

2. Continuar els seus estudis en la nostra escola. Per alpresent curs hem considerat oportú ampliar el nom-

bre de cursos, donat que molts alumnes no podenaccedir als conservatoris, no pel nivell exigit sinó, comja hem dit abans, pel reduït nombre d’alumnes queadmeten. Els cursos que hem ampliat corresponen alPrimer Cicle de Grau Mitjà.

3. Donar per acabats els estudis, sent el professord’instrument l’encarregat de decidir si l’alumne estàcapacitat per a formar part de qualsevol de les diferentsagrupacions de la Societat (Banda, Banda Jove,Orquestra, Orquestra Jove).

Page 4: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

CALENDARI ESCOLAR CURS 2001-2002

Inici del curs.............................. 1 d’Octubre del 2001 Últim dia de classe.................... 28 de Juny del 2.002 Audicions............................... última setmana de juny

AVALUACIONS (entrega de butlletins)

1a Avaluació: del 17 al 22 de desembre del 2001 2a Avaluació: del 20 al 23 de març del 2.002 3a Avaluació: del 17 al 22 de juny de 2.002

FESTIVITATS

Les mateixes que als col·legis del poble, afegint el dia de Santa Cecília (22 de novembre) que no hi haurà classe.

CURSOS QUE ES PODEN REALITZAR EN LA NOSTRA ESCOLA DE MÚSICA

ASSIGNATURES \ GRAU ELEMENTAL INICIACIÓ MUSICAL NENS DE 6 I 7 ANYS SOLFEIF PER A ADULTS NENS DE 15 A 99 ANYS LLENGUATGE MUSICAL 1r 2n 3r 4t INSTRUMENT 1r 2n 3r 4t COR 1r 2n

ASSIGNATURES / GRAU MITJÀ LLENGUATGE MUSICAL 1r 2n INSTRUMENT 1r 2n 3r 4t ORQUESTRA 1r 2n 3r 4t MÚSICA DE CAMBRA 1r 2n HARMONÍA 1r 2n FORMES MUSICALS 1r PIANO COMPLEMENTARI 1r 2n

4

Page 5: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

5

ESCOLA DE MÚSICA SOCIETAT MUSICAL DE

GUADASSUAR

CURS 2001-2002

HORARIS

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR/A

INICIACIÓ 6-7 ANYS

0 DIMARTS I DIVENDRES

DE 17:30 A 18:30

2 ASUN BARRIOS

LLENGUATGE MUSICAL

1r A DILLUNS I DIJOUS

DE 17:30 A 18:30

1 LUIS ALAPONT

LLENGUATGE MUSICAL

1r B DILLUNS I DIJOUS

DE 18:30 A 19:30

1 LUIS ALAPONT

LLENGUATGE MUSICAL

2n A DILLUNS I DIJOUS

DE 17:30 A 18:30

2

LLENGUATGE MUSICAL

2n B DILLUNS I DIJOUS

DE 18:30 A 19:30

2

LLENGUATGE MUSICAL

3r A DIMARTS I DIVENDRES

DE 17:30 A 18:30

7 JOSEP RIBES

LLENGUATGE MUSICAL

3r B DIMARTS I DIVENDRES

DE 18:30 A 19:30

7 JOSEP RIBES

LLENGUATGE MUSICAL

4t DIMARTS I DIVENDRES

DE 19:30 A 20:30

7 JOSEP RIBES

LLENGUATGE MUSICAL

5é DIMARTS I DIVENDRES

DE 20:30 A 21:30

7 JOSEP RIBES

LLENGUATGE MUSICAL

6é DIMARTS I DIJOUS

DE 18:30 A 19:30

2

SALA GRAN

PERFECTO OSCA

LLENGUATGE MUSICAL

DIMARTS I DIVENDRES

DE 17:30 A 18:30

1 PACO ZACARES

FORMES I HARMONIA

DIMARTS I DIVENDRES

DE 18:30 A 21:00

1 PACO ZACARES

CONJUNT CORAL

1r DILLUNS DE 17:30 A 18:30

AULA GRAN

LURDES CASTELLS

CONJUNT CORAL

2n DILLUNS DE 18:30 A 19:30

AULA GRAN

LURDES CASTELLS

Page 6: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

6

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR/A

VIOLI

TOTS DISSABTE DE 10:30 A 12:00

1 JOSEP RIBES

VIOLONCEL

TOTS DIVENDRES I DISSABTE

DE 16:00 A 20:00DE 9:00 A 12:00

3 ALEJANDRO ABAD

CONTRABAIX

TOTS DILLUNS DE 16:30 A 19:30

3 PACO LLUCH

SAXOFON TOTS DIMECRES DE 16:00 A 20:00

3

VICENT BOILS

FLAUTA TOTS DIVENDRES DE 17:30 A 21:00

8 M. DOLORES CALATAYUD

OBOÈ TOTS DIMARTS DE 17:30 A 20:00

8 M. TERESA RIBERA

FAGOT TOTS DILLUNS DE 17:30 A 21:30

4 JUAN JOSÉ CHORNET

CLARINET TOTS DILLUNS I DIJOUS

DE 17:30 A 21:00

5 VÍCTOR ESTARELLES

CLARINET TOTS DILLUNS I DIJOUS

DE 17:30 A 21:00

6 MARIO BOU

TROMPA TOTS DIVENDRES DE 17:30 A 21:00

4 M. AMPARO OLIVER

BOMBARDÍ, TROMBÓ I TUBA

TOTS DILLUNS I DIJOUS

DE 17:30 A 21:00

7 3

VICENT OSCA

TROMPETA TOTS DILLUNS I DIMECRES

DE 17:30 A 20:00

8 RUBÉN MARQUES

PERCUSSIÓ TOTS DIMARTS DE 17:30 A 21:30

AULA GRAN

LUIS OSCA

GUITARRA TOTS DIMARTS I DIVENDRES

DE 18:30 A 21:30

5 ASUN BARRIOS

PIANO TOTS DIJOUS DE 17:30 A 21:00

7 OLGA PEIROTEN

CONJUNT INSTRUMENTAL(BANDA JOVE)

DISSABTE DE 12 A 14 AULA GRAN

MARIO BOU PERFECTO

OSCA

QUALSEVOL MODIFICACIÓ ALS HORARIS S’AVISARÀ AL TAULER D’ANUNCIS DEL MUSICAL

Page 7: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

7

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaCANTS DE LA TERRAXirimiters de Castelló de la RiberaCambra Records. Real de Montroi

El segon CD dels Xirimiters de Castellò de la Ribera,dedicat a tots els llauradors, compta entre les dèssetpeces de música tradicional valenciana de que consta,amb un arranjament del Danseret tradicional deGuadassuar, fet pel dolçainer Xavier Richart.Amb el disc podrem apreciar el treball de recerca irecuperació de la música tradicional valencianad’aquest grup que últimament sol animar les nostresfestes d’hivern.Comença amb unes cançons de batre, homenatge alsnostre llauradors, seguides de músiques tradicionalsdel Genovés, de Callosa d’En Sarrià, Xàtiva, Tavernesde la Valldigna, Bihar, Bocairent, Almedijar i d’altrestradicionals valencianes. Culmina amb la Muixerangad’Algemesí.Com diu al disc, amb grups com aquests, la tradició mu-sical valenciana no desapareixerà mai.

nous músics 2001nous músics 2001nous músics 2001nous músics 2001nous músics 2001Des de les pàgines de la nostra revis-ta donem la benvinguda a tots elsxiquets i xiquetes, que com ja és tra-dicional entraren el passat 6 d’agosta formar part de la nostra Banda Jovei de l’Orquestra Jove. Són elssegüents:

Enrique Añó Montalvà (trompeta)Marcos Boils Olivares (trompeta)Altea Martínez Navarro (flauta)Jaime Pérez Garcés (saxo)Adrián Ribes Machí (trompeta)Héctor Pastor Cervera (bombardí)Elia Sais Ibiza (clarinet)Judith Añó Masip (violoncel)Marta Roig Barrios (violoncel)Francisco Cleries Diaz (contrabaix)Joaquín Jornet Jornet (contrabaix)

Page 8: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

8

notícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsMÚSICS DE GUADASSUARPEL MÓN- Com ja anunciàvem el passat número de la revista eldia 3 de juliol Juanba Boïls va llegir a la Facultat deFilosofia de la Universitat de València la tesina titu-lada “El mestre de capella Juan Cuevas”. Igual quehavia ocorregut amb Rafa Polanco també va obtindre laqualificació d’excel·lent. No estaria de més que escrivirencadascun d’ells un article per a la revista sobre el tema.

- Gustavo també aconseguí un excel·lent en 10éde violoncel. Fou al Conservatori de Còrdova on haestudiat (i ha fet molts quilòmetres) els últims anysamb el professor Álvaro Campos.

- Els dies 15 de juliol i 1 d’agost es produïren dosmà a mà entre les bandes de Piles i Polinyà, en lesrespectives poblacions. Les dos bandes són dirigides permúsics de Guadassuar, Samuel Pérez i Nicolàs Esteve.

- Dimecres 11 de juliol al concert commemoratiu dels150 anys de Teatre Real de Madrid emés per TVEpoguérem veure en un primer plànol a Luis tocant elstimbals amb l’orquestra del mateix teatre.

- Quina sorpresa es va emportar Manolo quanarribaren a Olot a principis d’estiu per a fer unconcert amb Luur Metalls. En arribar i pegar-li unaullada al llibre del festival es va trobar un article sobre elgrup que li sonava (l’havia escrit ell). L’havien tretd’internet, de la pàgina de la revista de la Societat Mu-sical (número 9, octubre-novembre-desembre 1999). Nimolt més ha sigut el lloc més lluny on han actuat durantl’estiu, han estat a Caracas (Veneçuela), França,Suïssa, Portugal, Finlàndia i altres llocs d’Espanya.

NECROLÒGICAEl passat diumenge 19 d’agost moria Perfecto GarcíaChornet, un notabilíssim pianista de la nostra comar-ca (de Carlet) i professor del Conservatori Superior deMúsica de València (professor d’alguns pianistes deGuadassuar). El recordem ací, entre altres raons, perl’amistat que l’unia a moltes persones del nostre poble(músics i no músics). Sense anar més lluny, va assistiral passat concert de Nadal de la nostra orquestra.

NOTÍCIES BREUS- La Banda de la nostra Societat Musical ha sigut requeridaper a gravar, la pròxima tardor, i junt a altres bandes, el tercervolum de música per a banda que edita el segelldiscogràfic RTVE Música. Possiblement el concert igravació serà el dia 4 de novembre al Palau de la Músi-ca de València. Ja seguirem informant.

- Exemple a seguir. Alguns membres de la Societat Musi-cal (de la secció de metalls) han optat molts dies del mes dejuliol per anar a estudiar col·lectivament al musical. Tot elmatí pegant-li de valent.

- Ens faltà comentar a l’anterior revista una curiositat quanparlàvem de les audicions de l’Escola de Música. Per prime-ra vegada actuà un fill de dos músics de la banda (enaquell moment), d’una de les primeres parelles que sorgiren ala banda després que deixaren entrar també a xiques. Desprésn’han sorgit moltíssims més d’estos “romanços”, alguns hanacabat bé i altres no tant bé, però volem destacar que el fill deBernat i M. José ha sigut el primer.

- En plena recuperació i reestructuració, el Fondo Fairy (ensecret) va anar a la platja el 18 de juliol. Seguim esperant jafa anys les fotos.

- Es casen! Per si alguna persona no s’havia assabentat en-cara, Tere i Perfecto es casen en desembre. Pareix ser que lafesta serà grossa. Continuarem informant.

- Els embarassos de Ino i Colo continuen sense entrebancs (perdóels embarassos de Susana i Susi). Promte serem tios de nou.Pareix ser que son xiquet i xiqueta. O xiqueta i xiquet. Ja aclarirem.

ALTRES ACTUACIONSMUSICALS A GUADASSUAR

Salvo error, als mesos de juliol, agost i setembre hem pogutgaudir de les següents actuacions musicals a Guadassuar:- Agrupació de Veterans de la Ribera Alta, 21 de juliolAuditori Municipal.- Festival Internacional de Música i Dansa Tradi-cional, Plaça Major. Patrocinat per la Diputació de València il’Ajuntament de Guadassuar: ballet Podilla d’Ucraïna (18d’agost), ballet San Luis Potosí de Mèxic (18 d’agost) i balletAmbakaila de Isla Antigua (26 d’agost).

Page 9: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

9

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

JULIOL - AGOST - SETEMBRE 2001

CONCERT DE L’ORQUESTRA ASANT MATEU. Dissabte 28 dejuliol, Plaça de l’Ermitori de Déudels Àngels 23 h.

De nou l’orquestra actuà a esta població de l’interior deCastelló ara a l’aire lliure. De destacar fou, a més del lloc(l’exterior d’una ermita dalt una muntanya), el concert pera dos violoncels, el de dos trompetes i sobretot el difícilconcert per a timbals que va interpretar Luis.

CONCERT DE LA BANDA JOVE.Diumenge 29 de juliol, PlaçaMajor 22.30 h.

En esta ocasió dirigiren Perfecto i el debutant, com adirector, Mario Bou. Alguns observadors ja s’han adonatque enguany no s’ha fet cap concert a meitat de juliol (nila Banda ni la Banda Jove) per no haver-se celebrat ja laprocessó de St. Cristòfol.

CONCERT DEL CRIST. Diumenge5 d’agost, PlaçaMajor 23.30 h.

S’interpretaren algunes obres queuns dies més tard s’interpretariena Itàlia, més un homenatge a Verdien el seu centenari amb unaselecció instrumental de l’òperaAida.

CONCERT A CORCIANO (ITÀLIA).Dijous 9 d’agost, Piazza Corciano21.30 h.

Per segona vegada la Banda actuava a l’estranger.S’interpretaren quatre obres premiades al concurs decomposició d’eixa localitat. És curiós que porten més de30 anys amb aquest concurs i donant premis en tresseccions però mai les escolten. El lloc era “de postal”, iencara que el públic no era molt nombrós, si que hi haviende molt entesos, com el jurat dels premis d’enguanyprocedent de diversos països d’Europa.

CONCERT DE SANT ROC. Dijous16 d’agost, Plaça Major 23.30 h.

Per primera vegada en els últims anys la Banda Jove no vaparticipar per qüestions d’organització i assajos: la Bandagran ha hagut de preparar els tres concerts de l’estiu a lavegada. Molts festers amb garrots envoltant la banda. Imolt de públic, com tots els anys.

Concert de Sant Roc,16 d’agost

(foto cedida perCarrillo Fotógrafos)

Page 10: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

10

CORCIANO 20VIATGE DE LA BANDA

DEL 7 AL 1

Columna esquerra:Florència, SantaMaria la Major (fotoAdelina Boils),concert a Corciano(foto SalvadorColomer), Roma,plaça de Sant Pere(foto Silvana Bataller)

Foto central: concerta Corciano (foto Sal-vador Colomer)

Columna dreta:Roma, Plaça Venezia(foto JB Boils), Pisa(foto José JavierJornet), Niza (foto Sal-vador Colomer)

Per segona vegada la Banda de Música de la SocietatMusical de Guadassuar ha actuat fora de territori espanyol.En aquesta ocasió ha estat a la localitat italiana deCorciano on el passat 9 d’agost i amb motiu de la celebraciódel “Agosto Corcianesse” oferí un concert amb vàries deles obres premiades al Concurs Internacional deComposició per a Bandes de Música és celebra des de famolts anys. Com tots sabeu l’any passat el nostre direc-tor Francesc Zacarés guanyà aquest concurs, en la pri-mera secció, amb l’obra Respighiana, motiu pel qualenguany formava part del jurat del concurs.

Al concert interpretàrem amb gran èxit diferents obrespremiades els últims anys i contàrem amb la presènciade Mario Somadossi, que quedà admirat de la interpretacióque va oir de la seua obra “Via della Terra”’ (2n premi de lasegona secció 2000). També interpretàrem Reminiscen-cia Gitana, d’André Waignein (1r premi de la primera secció1993), Comic Obertura, de Ferrer Ferrán (3r premi de la

Page 11: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

11

001A DE MÚSICA A ITÀLIA3 D’AGOST

segona secció 2000). Entre el públic, contàrem també ambla presència de membres de vàries nacionalitats del juratdel concurs de composició.

En Corciano poguérem apreciar la perfecta conservaciódels edificis d’eixa xicoteta localitat de l’Umbria italiana,mostrant un espectacular aspecte medieval. El seu cen-tre històric, ofereix al llarg de l’any nombrosesmanifestacions culturals. També poguérem apreciar la granquantitat d’exposicions i galeries d’art que s’acumulen alsseus carrers.

En el viatge, en el que participàrem noranta-cinc per-sones entre músics i acompanyants, es visitaren elsprincipals monuments de les ciutats de Florència, Roma,Pisa i Niza.

El gran èxit del viatge entre els músics, ens auguraque prompte podrem eixir de nou. A portar-se bé i a assajar.

RSM

Page 12: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

12

records 1991records 1991records 1991records 1991records 1991

Ha estat la celebració més sonada que s’havia fet finsara. El grup de músics que entraren a la banda, en agostha fet 10 anys, ho celebraren de valent. Passacarrer ellssols abans del de la banda, simulació... camiseta, foto (lade baix)...

Però aquell any qui va entrar en la banda? Entrà algunmúsic de corda? Solament entraren xics?

Ací tenim les respostes. En 1991 tinguérem dos tandesd’incorporacions de músics. El dia de Sant Vicentn’entraren dotze (foto de dalt esquerra). Son els següents:

Ramón Canet (viola)Teresa Barberà (violí)Mario Bou (clarinet)Paula Marqués (violí)Victor Estarelles (clarinet)Susi Santamans (viola)

Angel Alonso (saxo)Maria Pérez Ortega (violí)Sabina Olmos (violí)Estefania Añó (violí)Teresa Gimeno (violí)

I el dia del Cristo (foto de dalt dreta) foren els següents:

Moises Boils (trompeta)Vicente Osca (trombó)Paco Gimeno (bombardí)Pepe Gimeno (trompeta)Bernat Sentamans (percussió)

José Masip (clarinet)Nicolás Bay (flauta)Julio Roig (saxo)Josefa Olmos (percussió)

No va ser mala collita la d’aquell any, doncs la majoriacontinuen lligats a la música després d’aquestos deu anys.Que perseveren.

Fotos cedides per Angel Alonso (gener 1991), Julio Roig(agost 1991) i Salvador Colomer (agost 2001)

Page 13: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

··· FITXER 1991 ··· Del 1991 assenyalem unes poques curiositats. És la primera vegada que es celebra el 9 d’octubre amb un concert de la Banda. Amb un acord de l’Ajuntament del 28 de novembre, Guadasuarense de Virgilio Beltrán passa a ser l’himne del nostre poble. I en agost la Banda fa un concert a Torreblanca, casualment a

escassos metres d’on soparen els músics al tornar d’Itàlia el passat 13 d’agost. I tardàrem anys i anys i anys en cobrar aquell concert.

JBB

Divendres 12 d’abril / Patronato 22.30 h. Traner

5a Simfonia (II?, III i IV movs.) (Beethoven) Hary Janos

València Diumenge 2 de juny / Plaça, 23 h. / Concert de Corpus -

XII Retrobem la Nostra Música Valencianeta

Rapsòdia valenciana (Fayos) Paisatges de la Reconquesta

Marxa burlesca Danses alacantines

bis: Fiesta de las trompetas Diumenge 30 de juny / Plaça, 22.30 h.

Monóvar La Dolorosa L’Arlesienne

Semíramis La Bruja València

Diumenge 14 de juliol / Plaça, 23 h. Moreno

La reina mora En las estepas del Asia Central

Bocetos del Cáucaso

La corte de Granada Rienzi

València

Dilluns 5 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert del Crist Gallito Oberon

Gran Fantasía Española Poema del foc

Capricho español Hary Janos

València

Diumenge 18 d’agost / Pista Jardí Lux (Torreblanca, Castelló), 22.30 h. / III Setmana Cultural

Gallito Oberon Czardas

El sitio de Zaragoza Capricho español

Maram Las dos comadres

Poema del foc

Dimecres 9 d’octubre / Patronato, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Traner Oberon

Homenatge a Sorolla

Gran Fantasía Española Maram

Guadasuarense Divendres 8 de novembre / Patronato, 22 h. / XII Retrobem la nostra

Música Blai Torres

Cançons de mare Danses valencianes (Adam Ferrero)

Festívoles Estigia

València Divendres 6 de desembre / Patronato, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília

(ORQUESTRA DE CAMBRA de la SOCIETAT MUSICAL)

Pepita Greus La italiana en Argel

Serenata àrab Danses Fantàstiques

El caçador furtiu Himne de Guadassuar (Guadasuarense)

ACLARIMENT: En el Fitxer que apareixia a la revista núm. 13 (de l’any 1990), el concert del 28 de juliol a

Torrent va tindre lloc a la Plaça de les Corts Valencianes. Així ja tenim la informació completa.

13

Page 14: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

14

FaristolBANDA DE MÚSICA:AIDA (selecció)

Giuseppe Verdi (1813-1901)En l’any del centenari de la seua mort, el compositor

italià Giusseppe Verdi està sent recordat per tot arreu ambinterpretacions de gran part de les seues obres. La nostrabanda s’ha sumat a la commemoració interpretant unafantasia de la seua òpera Aida en dos concerts, el celebrata la Plaça Major del nostre poble el passat 5 d’agost, i elcelebrat a Corciano, en el seu pais natal.

Fill d’una família molt modesta, aconseguí amb gransdificultats estudiar música a Milà. Als 26 anys va escriurela seua primera òpera, Oberto, amb la que obtingué l’èxitsuficient com per a continuar amb la seua carrera de com-positor.

Després de composar la partitura de Nabucco, es vaconvertir en un mite italià, donant-se el casde que el famós cor d’esclaus és consideratencara en l’actualitat com el segon himned’Itàlia. Al llarg de la segona meitat del segleXIX, es duu a terme la unitat d’Itàlia, abansfragmentada en diversos estats i ambalgunes zones baix la influència de païsosestrangers. La seua música va ser conside-rada patriòtica pels nacionalistes italians iel crit de “Viva Verdi” arribà a tindre un clarvalor polític en la lluita contra la dominacióaustríaca. El seu significat era “Viva V(ittorio)E(mmanuelle) R(e) D(d’) I(tàlia)”. Lesaclamacions amb aquest crit que al final deles representacions de les seues òperes esfeien a Milà, territori aleshores baix el poderd’Austria, de vegades eren reprimides per lapolicia com a subversives.

Entre 1851 i 1853, en la plenitud de laseua glòria escriu Rigoletto, El Trobador iLa Traviata. Ja amjor va composar Otelo iFalstaff.

L’ÒPERA

Una producció excepcional fou Aida, escrita per acommemorar la inauguració del Canal de Suez en 1871 iper la qual va percebre la fabulosa quantitat, per a l’època,de 100.000 francs. L’òpera va ser estrenada en El Caire(Egipte) en 1871 amb gran fastuositat, amb decorats portatsde França i un atrezzo amb autèntiques corones d’or iarmes de planta, per no parlar del luxe del vestuari.Entusiasmà al públic per la solemnitat de les seues marxesi cors i per l’intens lirisme de les seues aries.

Situada l’acció a l’antic Egipte dels faraons i lespiràmides, comptà entre els seus col·laboradors ambegiptòlegs que l’ajudaren a ambientar-la. Conta la tràgicahistòria d’amor d’Amneris, la filla del faraò, Radamés, untriomfador general egipci i Aida, una esclava etiop.

Page 15: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

15

ORQUESTRA DE CAMBRA:SOSARME (selecció)

G. F Haendel (1685-1759)El compositor alemany, encara que naturalitzat anglés,George Frideric Haendel compta, junt a Bach i a Tellemann,entre els compositors més importants de l’època barroca,destacant principalment al camp de la música teatral. Granorganista i intèrpret de clave, a més de dominar el violí il’oboé, fou un prolífic compositor del que destacarem entreles més conegudes l’oratori “El Messies” i les obres per aorquestra “Música aquàtica” i “Música per als reials focsartificials”.

Sosarme D’aquesta opera el que va a interpretar l’orquestra sónnomés les parts instrumentals. La més important d’ellesés l’obertura, amb una introducció lenta molt poc usual(en quan a tonalitat i frasseig), que enllaça en un allegrofugat. Els altres fragments de menor entitat corresponen aenllaços de l’acció en els diferents actes (en té tres); caldestacar la intervenció de les trompetes en un d’ells o elprotagonisme de oboès i fagot en altre.

Es va estrenar el el King’s Theatre de Londres el 25 defebrer de 1732. Dramàticament és una de les menyslogrades de Haendel, però musicalment conté momentsdels més bells escrits per ell. El llibret és de Matteo Noris,basat en una obra seua Alfonso primo.

consultori musicalconsultori musicalconsultori musicalconsultori musicalconsultori musical- En relació a una pregunta del’anterior “Consultori”, per què devegades trobem el terme Bandasimfònica o Orquestra simfònica?

Orquestra simfònica significauna orquestra amb moltscomponents (no hi ha un núme-ro fix), a diferència d’orquestrade cambra. Així ha passat aaplicar-se el terme a les bandesmés grans.

- I també què significaFilharmònica?

Etimològicament vol dir amistat,gust... cap a la música, però no im-plica res més en quan a components,qualitat, etc. Es sol aplicar aorquestres, bandes, agrupacions,associacions, etc.

- Després de llegir l’article referital clavicèmbal em quedà el dubtede si en el segle XX no s’hautilitzat.

El seu ús decaigué notablement alsegle XIX en favor del piano. En elsegle XX s’ha usat en alguns casosmolt aïllats, com per exemple en elConcierto para clave y 5 instrumen-tos o El retablo de Maese Pedro, lesdos de Manuel de Falla.

- Què és la Musicologia?

És la disciplina que s’ocupa de lainvestigació musical, siga en l’aspecteo rama que siga. Existeixen dos“opcions” diferents per a realitzar elseus estudis (dos titulacionsdistintes): per mig de la Universitat(lligat a les Facultats d’Història) o pelConservatori (més tècnic).

- Podríeu incloure de quan enquan en la secció de “Consultori”alguna curiositat o anècdota verí-dica de món de la música.

Acceptat. Comencem pel “maleït”número 9 de simfonies. Casualmentdiversos compositors de simfonies delromanticisme, tots ells de certarellevància, es quedaren en el núme-ro 9. Per exemple Beethoven(existeixen uns apunts de la 10a),Schubert, Dvorak o Mahler (la 10a lava començar). Bruckner en té 9numerades més altres dos sense nu-merar (una d’elles apareix de vegadescom a “Simfonia núm. 0”).

JBB

Page 16: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

16

recull de premsarecull de premsarecull de premsarecull de premsarecull de premsa

Page 17: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

17

recull de premsarecull de premsarecull de premsarecull de premsarecull de premsaLAS PROVINCIAS 10-9-2001

LAS PROVINCIAS, 17-9-2001

Page 18: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

2

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

DANSES 2001:VISCA LA FALLERA MAJOR!

JEROGLÍFICS

Solució: Esta RE millor

Estas malalt.Com estaràs demà? Ya sabe lo ocurrido?

Solució: Está enteraDO

Il·lu

stra

ció

de F

ina

Rifà

.M

ÉS M

ÚSI

CA

, MES

TRE!

,M

ique

l D

escl

ot E

d. la

Gal

era.

Taaaninataninaaa, taninaninaaa ninaa...

Taninaninà ni nani naa ninaa

ninaaaa...

Com ja és quasi una tradició ineludible, laparticipació dels músics al divendres dedanses va ser d’allò més divertida. Junt a festersi altres animadors de la festa, organitzaren unaanimada comissió fallera, amb allò del canvide sexe en la vestimenta. Com podrieu apre-ciar, feren servir el seu ingeni per a confeccio-nar els seus vestits amb materials de diversesprocedències, incloent ensaimades...

Page 19: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

REVISTA DE LA

societat musical

3

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

§ A que no sabies que el dia del Crist no és el dia que mésmúsics replega la Banda? És el dia de les comunions; quanarriba a l’església du el doble de músics que quan ix del Convent.

§ A Sant Mateu (Castelló) no hi ha polis, segons infor-men els membres de l’orquestra. Si n’hi hagueren, haurienperseguit músics de Guadassuar cert dia del juliol passat.

§ I ens pensàvem que els músics només tiraven airecap a fora!! Això de aspirar cap a dins també li va prou béa més d’un, sobretot si hi ha algun flam davant. (Comprovatdurant el convit del dia de l’Assumpció).

§ La Filharmònica de Berlín busca desesperadamenta la solista de clarinet del Tio Ramón del segon dia decomunions i que respon a les inicials de R. G. A.

§ El lago rosa. Cal admirar-lo, val la pena. Molt bonic el paisatge.

§ Multimúsic. Algunes persones presents al Catòlic eldia del Crist pensen des d’eixe dia que tocar un instrumentés d’allò més fàcil després de vore a un músic fer el solode En er mundo amb tots i cadascun dels instruments demetall, a més del bombo i els plats (!!).

§ Classes particulars de relaxació. Riqui i Xaua s’ofereixena donar classes de relaxació de gola. Diferents modalitats.

§ Salutacions. El Fondo Fairy li envia salutacions a unade les membres més destacades, a Carol Ibiza que estroba per a uns mesos a l’altra part del “xarco”.

§ Nou esport. Una delegació del Comité Olímpic Interna-cional s’ha traslladat fa unes setmanes a Guadassuar pera buscar un dels millor exponents, diuen, de la novaespecialitat olímpica: el llançament de plat ple d’ensalada.La seua millor actuació fou a Alzira, durant les falles.

§ No hi ha pubs a Sant Mateu. Ni falta que ens feren.

§ Felicitacions. Un grup de músics (no el fondo fairyprecisament) vol felicitar a la xica de la foto del musical (ladel costat de la tarima) que este estiu ha complit tresanys des de que entrà a la banda (i a la orquestra, i a labanda jove i...). En tant poc de temps s’ha convertit en lapersona que més assajos ha assistit.

§ Pillat. Els detectius secrets de la banda han detectatdurant les festes d’estiu un clarinetista, que també soltocar el clarinet baix als concerts, amb un cinturó de colortaronja. És un membre de protecció civil infiltrat?

§ Volem botifarretes amb mel. Xaua.

§ Ara sí, sobretot el fondo fairy (més especialista en temesde “marujeo”), vol saber alguna cosa sobre allò de “Tócalaotra vez Sam”. Fa molt de temps però no ho oblidem.

§ Siameses. Al passacarrer del passat 6 d’agost (dia del Crist)tres joves músiques de la banda entraren al llibre Guiness delsrècords en fer el passacarrer (una hora i 15 minuts) pegades pelmuscle sense separar-se en cap moment mentre tocaven. Aixòque feia calor. Ja reben el nom de “les siameses”. Han afirmatque intentaran superar el rècord el dia Sant Vicent. En un futurpròxim també tenen previst fer un passacarrer pel carrer SantRoc amb 32 músics pegats pels muscles. Ho aconseguiran?

§ La cama se ha roto y no hemos hecho nada.

§ AVIS: Quan eixiu de viatge, cal portar tòniques i gots deplàstic. Per a les emergències.

§ AVÍS: Tots els músics que hagen anat al viatge d’Itàlia quesàpiguen que poden continuar assistint als assajos (el de dimartsi el de divendres) així com als passacarrers i processons.

Page 20: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 16

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

A les danses de 1984 els músics es disfressaren per primera vegada. Podeu intentardescobrir la identitat dels pallassos-músics. (foto Reyes Gimeno)

José Ortega, fill de Camilo i pare d’Andrés,tots ells percussionistes. (25-8-68, foto Ca-milo Ortega)

Carlos Beltrán al saxo tenor, Vicent Ri-bera a la trompeta i Vicentet Ribera(futur trompetista en aquells moments)a la maneta de son pare (25-8-72, fotoVicent Ribera)

dans

es d

anses

da

nses

dans

es d

anses

da

nses

dans

es d

anses

da

nses

dans

es d

anses

da

nses

dans

es d

anses

da

nses