revista de la societat musical de guadassuar 46

16
REVISTA DE LA societat musical GUADASSUAR gener-febrer-març-abril 2011

Upload: societat-musical-santa-cecilia-guadassuar

Post on 28-Mar-2016

227 views

Category:

Documents


7 download

DESCRIPTION

Número 46. 2011, primer quatrimestre. Notícies i activitats de la Societat Musical de Guadassuar.

TRANSCRIPT

Page 1: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

gener-febrer-març-abril 2011

Page 2: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: [email protected]

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, FerranBarberà, Josep RibesFOTOS: Salvador Colomer, Miguel Martínez, famíliaGimeno Torres, Ferran Barberà.

Imprimeix:IPL / Impremta La Pobla Llarga 600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARI

Trenta anys de l’Escola de Música ......................... 2Activitats ....................................................................... 3Festes de Santa Cecília 2010 .................................. 4Notícies ......................................................................... 5Faristol ........................................................................... 7Discografia ................................................................... 9Curs de Música Antiga ............................................. 9Fitxer 2010 ................................................................... 10Llibres i música ........................................................ 11Cine de música- Música de cine .......................... 12El Fosquibrut Desafinat ............................................ 13

Número 46gener-abril de 2011

30 ANYS DE L’ESCOLA DE MÚSICA

Tant quan va complir 20 com25 anys es va fer referència a laRevista de l’aniversari de l’Escolade Música, però mai s’ha parlat,millor dit, s’ha escrit, sobre aquellsinicis. I com que si no s’escriu, alfinal es perd, açò va passar.

La iniciativa fou del qui erapresident de la Societat Musical enaquell moment, Vicent Esteve, quiva promoure que un grup de paresformaren una junta directivaparal·lela independent a la de laSocietat Musical per tal de posaren marxa una Escola de Música.

Fins eixe moment, els xiquetsque ho desitjaven aprenien alMusical, i com que molts d’ellsvolien continuar estudiant i fercursos al Conservatori, acudien ala casa particular de Fina Roig, idesprés s’examinaven lliures alConservatori de València.

Aquella junta directiva que vaposar en marxa l’Escola de Músicaestava presidida per Vicent Llopis ila formaven Vicent Roig Llobell,XXXX Prats, Juan Boïls, XeloColomer, Josefina Colomina i OfeliaNoguera (tres dones i tres homes,paritat en aquell temps).

Les classes d’aquell primerany, el curs 1980-1981, es portarena terme al Col·legi Sant Francesca causa que la casa que la SocietatMusical havia comprat al carrerPare Vicent número 10 no estavaacondicionada i havia de reformar-se mínimament.

I els professors d’aquell primerany foren Fina Roig per a solfeig,Paco Varoch per als clarinets, XimoFerrer per als saxòfons i JoaquínVidal per als instruments de metall,qui a la meitat de curs es convertiriaen nou director de la Banda.

Page 3: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

3

NOVEMBRE 2010 - FEBRER 2011

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 20de novembre, Auditori Municipal, 20.00h.Concert en honor a la nostra patrona que aprofitàrem pera commemorar el 150 aniversari del naixement delcompositor Gustav Mahler interpretant el 4t moviment dela seua 1a simfonia. Per a completar el concert també vatindre el seu lloc la sarsuela. Com sempre el concert vaacabar amb la interpretació dels Gojos i l’Himne a SantaCecília.

CONCERT DE NADAL, Dissabte 18 dedesembre, Auditori Municipal, 19.00h.Va córrer a càrrec de l’Orquestra Jove, la Banda Jove i elCor de la Societat Musical. En aquest divertit concert,que va tindre una gran acollida de públic, els alumnes dela nostra Escola de Música ens felicitaren el Nadal. Es vapoder apreciar el resultat de l’esforç dels músics joves idels seus professors Josep Ribes, Paco Gimeno, LourdesCastell i José Luís Castell.

FELICITACIÓ NADALENCA, Dissabte 25 dedesembre, Plaça Major, 13.00h.Tradicional concert amb el qual la Societat Musical felicitales festes a tot el poble. Enguany, en un dia molt fred,s’interpretaren Ares del Maestre, pasdoble del nostreVirgilio Beltrán, les Carceleras, de Las Hijas del Zebedeode Chapí, Overture to a Winter Festival de James Curnow,les nadales Una Pandereta Suena i Adeste Fideles,finalitzant amb la ja tradicional Marxa Radetzky. Comptaremamb la participació dels xiquets i xiquetes de la CoralInfantil i com sempre l’expectació va ser màxima.

CONCERT D’HIVERN, Dissabte 26 de febrer,Auditori Municipal, 19.30h.Concert integrat completament per obres de FrancescZacarés, compositor i anterior director de la nostra Banda.S’interpretaren les obres Oracles, per a quartet detrombons i banda; Valhalla i Iocundum, a més del pasdobleSocietat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar. Unmoment molt emotiu el tinguérem amb el bis, el pasdobleJuan Reus, que va estar dirigit pel propi compositor.

Page 4: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

4

SANTA CECÍLIA 2010La celebració de SantaCecília d’enguany varesultar un tant peculiar,un tant particular,almenys una part d’ella.La processó ipassacarrer no es vanpoder celebrar el diaindicat a causa de laintensa pluja. Algú va dirque Santa Cecília estavaplorant de nou, com eldia del soterrar del tioDomingo, (tal com diul’article de la Revistaanterior a la pàgina 17).De fet, hi havia raons. Erala primera celebració deSanta Cecília que noteníem entre els músicsni al tio Domingo ni al tio Joaquín. També hi hagueren elqui deien que un poc també plorava pel que havia ocorregutal Certamen de València.

La resta de celebració, seguint elguió habitual. Després de dos anyssense fer-se, enguany s’harecuperat el sopar de la vespraencara que caiguera en diumengei que el dia anterior també hihaguera sopar (el de després delconcert). Es comptaren 15assistents. Novetats: trasllat ambcotxes al carrer Sta. Cecília, canvide cantó (amb pitjor acústica) imodalitat ‘a capella’.

El concert de Sta. Cecília es va ferla setmana anterior al sopar oficial.I també hi hagué sopar després.Potser per això, assistiren menysmúsics a este segon. El FondoFairy anava de Caputxeta Roja (demoltes caputxetes) i altres músicstambé acudiren disfressats.Continuant amb el viatge al voltantdels licors, enguany el licor del Coloera licor de Girona.

En quan als Premis Ceci’s que eslliuren ja fa molts anys, la comissiód’experts que els atorga, va decidir,en vore el que va passar alcertamen de l’estiu passat, donar

A la foto de dalt, grup demúsics interpretant l’himne igojos de Santa Cecília enacabar la missa a l’Ermita. Ala foto de baix, l’andaimprovisada per a traslladar aSanta Cecília per culpa de lapluja. Ningú, ni els més vells,recordaven cap ocasió en quela processó es suspengueracom en este any per motiusclimatològics.

un premi només, un segon premi. En obrir el sobre, hihagué també «pucherazo», i aparegué un diploma per aljurat del certamen, amb el premi

200000000000000000000, i ambles fotografies d’una botella de llet,un joc de màgia i enmig «unmonument» marró.

Així i tot anar tant bé la celebracióde Santa Cecília, les faltes quemés es deixaren notar eren lesd’una zona en concret. Per primeravegada no hi havia ningú a unataula, «la dels majors».

Page 5: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

5

NOTÍCIESDESPERTÀ DE L’AURORA«Ha fet més fred que ningun any». Esta frasepronunciada quasi tots els anys després de laDespertà i Rosari de l’Aurora ha sigut de veritatcomprovada i corroborada enguany, doncs elstermòmetres arribaren a temperatures de -5º enalguns moments de l’acte. La congelació de dosdels instruments de cilindres que deixaren defuncionar a meitat Despertà –la tuba de Paco i latrompa de Joan– i la saliva granissada que eixiaper la campana del clarinet de Ferran son provesfefaents de l’intens fred. A la foto, ja amb bonatemperatura a la Sala Rex, falta Paco Gimeno queva haver d’abandonar l’acte pel motiu ja explicat.

HIMNE CANTATSe’ns va oblidar posar-ho a l’anterior Revista, peròal passat Concert del 9 d’octubre hi hagué undetall que molt poques voltes havia ocorregut. Elsolo inicial de l’Himne de la Comunitat va sercantat, i no tocat amb fliscorn. A més cantat perun músic. Però encara més, el millor va ser que no hosabia ningú, i que tocava el fliscorn, instrument amb elque ho havia assajat. En el moment en el que el directorli dóna l’entrada, s’alça i es posa a cantar. Qui era?

CAMISA NEGRANo es tracta de l’èxit del mateix nom del cantant colombiàJuanes ni de la interpretació per part de la nostra Bandade la música de Loquillo (Voy de negro...). Però s’ha pogutobservar que des del Concert de Sant Roc, en algunsdels concerts de la Banda (els que no estan lligats apassacarrers) els músics xics toquen amb camisa negra.«Oooi qué elegant!», deien algunes veus. Les xiques javenien vestint de negre des de que entrà l’actual director.Mirant enrere, més enllà de la camisa blanca, algunsmúsics encara recorden aquella que s’utilitzava abans,aproximadament fins els inicis dels anys 80. D’uncolor indefinible, com «blau engrisat», dissimulavad’allò més bé la falta d’higiene, tant la runa com lasuor. Ah! i tenia els botons daurats, grossos i ambuna lira en relleu.

CAMPANYA RETROBEM LANOSTRA MÚSICAEn un acte celebrat a la Casa de la Música de laPobla Llarga el passat 29 de novembre, el Presidentde la Diputació Alfonso Rus va fer entrega a totesles societats musicals de la comarca delsinstruments que la institució distribuix dins lacampanya Retrobem la Nostra Música. En la fotopodem veure al President de la Diputacióacompanyat de José Ribera, alcalde del nostre

poble, Vicent Fuertes, que va assistir a l’acte com arepresentant de la nostra Societat, i a Salvador Enguix,Diputat de Cultura de la Diputació.

CIVERA, UTIEL I EL CERTAMEN DEVALÈNCIAJuan Carlos Civera està que no para. Com que desprésde tres anys seguits participant als certàmens de Valènciai d’Alginet la nostra Banda enguany descansa, ell hadecidit no descansar. Acudirà de nou a la Secció d’Honoramb l’altra Banda que dirigix actualment, la d’Utiel.Competirà el diumenge 24 de juliol amb la Santa Cecíliade Cullera, l’Ateneu de Llíria, la d’Alberic i la Primitiva deXàtiva. Interpretaran com a obra obligada De Causis delnostre anterior director i actual professor de la nostraEscola de Música Francesc Zacarés Fort. Esta obra va

Page 6: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

6

ser premiada en febrer de 2010 ambun premi de composició al Japó. Coma obra de lliure elecció interpretaranel primer i segón temps de la 5asimfonia de Mahler en un arranjamentfet especialment per a l’ocassió. Comque enguany es celebra el centenaride la mort del compositor, no usestranye que en el Concert de SantaCecília la nostra Banda interprete lamateixa obra.

75 ANIVERSARI DELCEIP BALMESEl passat 26 de novembre es vacelebrar a l’Auditori l’acte acadèmicde cloenda dels actes de celebraciódel CEIP Balmes. En ell va actuar unaxicoteta Banda de Música constituïdaper a l’acte amb exalumnes i pares d’alumnes delcentre.

ARA MALIKIAN I ELSVIOLINISTES DE LA NOSTRAESCOLAEl 16 de desembre un grup d’alumnes de violí de lanostra Escola de Música visitaren l’exposició Violinsd’Art al Centre d’Artesania de València. Allí a méspogueren escoltar al violinista Ara Malikian amb quiapareixen a la foto.Ara Malikian és el violinista que reperesenta elpersonatge Allegro en el programa que La 2 emettots els dissabtes a les 11 hores, un programa queintenta presentar als xiquets i xiquetes la músicaclàssica de manera divertida. És a més un dels mésbrillants violinistes actuals. En que nascut a Líban,resideix a l’actualitat a Madrid. A més d’actuar regularmentamb l’Orquestra Simfònica de Madrid, ha gravat diferentsdiscos i ha preparat diversos espectacles per a aproximarla música clàssica als més menuts.

CONCERT DE CORDA EN FEBREREl passat 19 de febrer els alumnes de corda de la nostraEscola de Música oferiren una audició a l’Auditori onmostraren el treball que estan realitzant dia a dia amb elsseus professors.. Participà una part de l’alumnat de violí,viola, violoncel i contrabaix.

NOU PREMI PER A ALTEAMARTÍNEZEls passats 19 i 20 de febrer es va realitzar a Castellnovo(Castelló) el 8é Concurs de Joves Intèrprets en la seuacategoria B (músics d’entre 17 i 20 anys). Demostrant elseu alt nivell, la nostra companya Altea Martinez Navarro(flauta) va tornar a obtindre el 1r premi.

Page 7: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

7

FaristolFRANCESC ZACARÉS (1962)

Nascut a Albal, és titulat en Trombó, Harmonia,Contrapunt i Fuga, Direcció d’Orquestra i Cors,Composició i Instrumentació, i Musicologia pelConservatori Superior de València.

Va dirigir la nostra Banda durant onze anys, des de1995 fins a 2006, etapa en la que es van obtindre dossegons premis al certamen d’Altea (1996 i 1999) i resultàguanyadora als de Múrcia (2003) i Campo de Criptana(2004), a més d’aconseguir en 2005 un primer premi alCertamen Internacional de Kerkrade (Holanda). Va ser unperíode caracteritzat també per la projecció internacional,realitzant viatges i oferint concerts a França i a Itàlia. Ésprofessor de la nostra Escola de Música des de setembrede 1990.

En estos anys va escriure especialment per a la nostraSocietat els pasdobles Sant Roc, Unió Musical SantaCecília, Guadsual·lia, l’obra que s’estrenà al certamen deKerkrade o Anacreón, dedicada a la nostra Orquestra enel seu 10é aniversari. I no hem d’oblidar Caribdis, l’obraque en 1994, ens va servir per a aconseguir un segonpremi a la secció d’Honor al Certamen de València, baixla direcció de Joaquín Vidal. També citar les transcripcionsde Till Eulenspiegel, Metamorfosis simfòniques deHindemith i, recentment, la d’Alexander Nevsky, realitzadaespecialment per la última participació al Certamen.

Ha dirigit com a titular la Unió de Pescadors delCabanyal, Torís, Paiporta i Sedaví i diverses bandes,conjunts instrumentals y corals com a director invitat.

En l’actualitat és professor d’Harmonia i Anàlisi alConservatori Superior de València.

Destaca com compositor de música escrita per abanda amb composicions com Díptic Simfònic, Iocundum,Exégesis, Valhalla, Abstraccions Eufóniques (guanyadoradel 1r Concurs de Composició per a dolçaina d’Algemesí),Respighiana (guanyadora del premi de composició deCorciano, Itàlia), In versus, De Causis, (premiada en Tokio-

Japó i obra obligada en la Secció d’Honor del CertamenInternacional de Bandes de València de 2011).

També ha escrit música per a orquestra, piano sol,harmonitzacions de música popular per a cor mixt, músicade cambra, etc.

Ha sigut membre de diferents jurats de certàmens i depremis de composició. Per últim, destacar que haaconseguit fins a dotze premis de composició encertàmens realitzats en diverses ciutats d’Espanya,Holanda, Bèlgica Estats Units, Itàlia i Japó.

Societat Unió MusicalSanta Cecília de Guadassuar

Pasdoble escrit per Francesc Zacarés en 1999 per aser interpretat per la nostra Banda al certamen d’Altead’aquell any i, com el seu nom indica, especialmentdedicat a la nostra Societat. En alguns moments de lamúsica es pot endevinar algun tema de les Danses.

Page 8: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

8

OraclesEsta simfonia per a quartet de trombons i banda es

crea a partir d’un encàrrec realitzat per Gilles Millière peral seu quartet de trombons per a ampliar el repertori deltrombó. S’estrenà en Vitòria en 2008 amb el Quartet deTrombons Millière de París junt amb la Banda Municipalde Vitòria dirigida per a l’ocasió pel propi autor. En lacomposició es pretén ressaltar les múltiples possibilitatsque oferix el trombó com a solista i com a integrant d’ungrup instrumental solista arropat en esta ocasió per labanda.

IocundumFrancesc Zacarés, va compondre aquesta suite per a

banda per encàrrec per a la Secció Juvenil del Certamende Bandes de València de 1991. Està estructurada enquatre temps en forma de suite, essent el títol de cadascund’ells al·lusiu al caràcter de la música. Son els següents:

I- Agmem: Veu de comandament que ordenava l’inicide la marxa de les legions romanes. Amb aire de marxa,una fanfàrria dona pas al tema en la veu del saxo alt,després del flautí i que després reprèn el tutti. Tot el tempste com a sosteniment rítmic l’aire de marxa, cada vegadamés intens.

II- Laudum: De caràcter lent, assossegat i a vegadestenebrós, entretallat per efectes de la percussió. El temadel moviment el descriu el bombardí i evoluciona per laresta de les seccions de la banda. Després de la tensió,el temps acaba de manera tènue.

III- Fictum: Vals atípic, fictici com diu el títol. Escaracteritza per la diversitat harmònica.

IV- Ludus: Últim moviment que s’inicia de maneratenebrosa, encara que prompte dona pas a l seu caràcterlúdic i trepidant.

ValhallaTema i variacions per a banda.

Dedicada en 2001 a la JoventutMusical d’Albal, en lacommemoració del 25éaniversari.

El Valhalla és, en la mitologiaescandinava, la fortalesa on viuenels guerrers morts que serveixena Odín, després d’haver mort enel camp de batalla, des d’onarriben escortats per lesValquíries. Es diu que allí semprehi haurà habitacions suficients pera tots els escollits per Odín.

1a variació.- És una al·legoriaa Thor, déu del tro, del llamp, dela tempesta i de la guerra,representat amb el seu terriblemartell màgic.

2a variació.- De temps lent, descriu l’assossegamentque seguix a la batalla, en el qual les Valquíries tindrantemps de conduir als Einherjar (herois caiguts en el campode batalla) fins al Valhalla.

3a variació.- Relata les peripècies de Loki, el déumaligne capaç de canviar d’apariència per tal d’aconseguirels seus sempre retorçuts fins.

4a variació.- Episodi en el que s’entaula la batalla delsdéus dels diferents elements que han aparegut a lesanteriors variacions.

Juan ReusPasdoble taurí dedicat a Juan Reus Parra (València

1913-2003), considerat per la crítica d’art com un delsmillors dibuixants i cartellistes de bous del món i el millorrepresentant de l’impressionisme taurí. S’estrenà en 1997en el Casino de la Agrupació Musical Santa Cecília Ceciliade Sedaví.

Després d’uns anys pintant palmitos a una fàbrica deValència, Juan Reus s’inicià en el dibuix i la pintura taurina.Ell mateix es considerava seguidor dels grans pintorsvalencians Joaquín Sorolla, José Segrelles, i de maneraespecial de Muñoz Degraín. Els seus pinzells retratarena un gran nombre de toreros, entre els que podem destacara Juanito Belmonte, Manolete, Carlos Arruza, ÁlvaroDomecq, Luis Miguel Domínguín, Julio Aparicio, El Litri,Parrita, Antonio Ordóñez, Mario Cabré, Curro Romero,Jaime Ostos, Diego Puerta, El Soro, Montoliu, EnriquePonce, Vicente Barrera, Antonio Domecq i Luis Domecq.

Page 9: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

9

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografia

La Dispersione ha publicat el seu segon CD. Recordemque és una agrupació amb seu al nostre poble i de la queformen part diversos músics de la nostra Societat Musical.

El disc, que consta de 36 talls i 75 minuts de duració,conté músiques que estaven en ús a principis del segleXVIII, de diverses procedències, i que foren recopiladesper Antonio Martín y Coll. És una confrontació, unacomparació, de la riquesa tímbrica de l’orgue barroc ibèrici de la riquesa tímbrica dels instruments que podien formarpart de la capella musical, per això l’ús d’arpa, guitarra,flauta, fagot... i les més variades combinacions entreinstruments, els quals fan una selecció de peces decaràcter popular.

El disc va ser gravat a l’església de Montesa, aprofitantl’orgue històric que allí es conserva. Ha sigut publicat,com l’anterior, pel segell madrileny Enchiriadis, fabricatper Sony a Àustria, i distribuït pels canals habituals aEspanya (FNAC, Corte Inglés...), Europa, Amèrica i Japó(fàcilment comprovable a internet amb l’anterior disc Elmundo al revés a pàgines de multitud de països).

NOU CD DE LA DISPERSIONE

Podeu posar el nom del disc i del grup a youtube i allípodeu vore el video promocional, una selecció de fotografiesi músiques de la gravació o el fragment del programa deRNE ‘El ojo crítico’ on el crític José Luis Pérez de Arteagadiu que «Es uno de los mejores discos de música antiguaque he escuchado».

16, 17, 18, 19, 20 i 21 agostLUTHIERIA Taller de Luthieria Sergi Martí

17 i 18 agostXIRIMIES I BAIXONS Joaquim Guerra

17, 18 i 19 agostCANT DE CAMBRA José Hernández-Pastor

19 agostCONFERÈNCIA Antonio Ezquerro

19, 20 i 21 agostPERCUSSIÓ HISTÒRICA Pedro EstevanDANSA DEL RENAIXEMENT Eva NarejosMINISTRERS DEL RENAIXEMENTFrancisco RubioCONSORT DE FLAUTES David AntichCLAVICÉMBAL Ignasi Jordà

30 i 31 agost, 1 i 2 setembreMÚSICA DE CAMBRA Leonardo LuckertORQUESTRA BARROCA Barry Sargent

IX CURS DE MÚSICA ANTIGAagost-setembre 2011

CONCERTS21 agost, 22.30 h. a l’Església de Sant Vicent Màrtir2 setembre, 20 h. a l’Auditori

Page 10: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

10

··· FITXER 2010···

Dissabte 27 de febrer / Auditori, 19.30 h. A mi madre La bruja El caserío

El llac dels cignes Capritx italià

Diumenge 6 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Programa del Certamen + Es xopà... hasta la Moma CONCERT SUSPÈS PER LA PLUJA!

Diumenge 20 de juny / Plaça Major, 20.30 h. Dissabte 26 de juny / Placeta de les Monges, 21.30 h.

Programa del Certamen Dissabte 3 de juliol / Palau de la Música (València), 17.30 h. /

Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València”

(BANDA SIMFÒNICA VOORUIT de HARELBEKE, BÈLGICA)

(ASOCIACIÓN MÚSICO CULTURAL

LA LIRA de POZUELO DE ALARCÓN)

A mi madre La dama centinela Alexander Nevsky

Dijous 5 d’agost / Plaça Major, 23 h. / Concert del Crist Agüero El caserío El príncep Igor

A festival prelude Pacific dreams Danzón núm. 2

Dilluns 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc La Boda de Luis Alonso Palindromía flamenca Ave Maria (Cavalleria Rusticana) Danza del molinero La hijas del Zebedeo Tercio de quites Mambo (West Side Story)

Danzón núm. 2 Oblivion Mari i Bel Caminito Churumbelerías Clarinet candy Summertime Festa de les trompetes Fagotes bravos Nessum dorma En er mundo bis: Alaska Imer kleiner O sole mio Por un puñado de dólares Ximo

Divendres 10 de setembre / Auditorio Municipal (Albacete), 22.30 h. / 99 Festival Nacional de Bandas de Música

Agüero El caserío El príncep Igor bis: Paco Marí

A festival prelude Pacific dreams Danzón núm. 2 bis: A mi madre

Divendres 8 d’octubre / Auditori, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre Ignacio Contrabandista La dolorosa Nerva

Rituals i danses d’Algemesí Himne de la C. Valenciana

Dissabte 20 de novembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília La dolorosa La Gran Vía

Simfonia núm. 1 (IV mov.) (G. Mahler) Gojos a Santa Cecília Himne a Santa Cecília

Page 11: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

11

Los acordes del destino deYasmine Ghata (Siruela,2008). El târ (espècie dellaüt) heretat de son parepels protagonistes i ques’havia transmés degeneració en generació esnega a emetre els sonsmístics que fan cèlebres elsmúsics en Iran. Unamaledicció?

El trino del diablo y otrasmodulaciones de DanielMoyano (Tropo Editores,2008). És considerada una

de les millors novel·les sud-americanes de les últimesdècades. Recrea unaatmosfera màgica amb lavida del protagonista, unviolinista postergat en unmón atroç. El pròleg és deMario Benedetti.

Compositoras españolas.La creación musicalfemenina desde la EdadMedia hasta la actualidadde Antonio ÁlvarezCañibano i altres autors(INAEM, 2008). Intentareivindicar el paper de la

dona com a creadora musical al llarg de la història enEspanya.

Feminismo y música: introducción crítica de PilarRamos (Narcea, 2003). El llibre recull exemples denombroses dones en elsdiferents aspectesm u s i c a l s :i n s t r u m e n t i s t e s ,directores ic o m p o s i t o r e s ,i n s t i t u c i o n sd’ensenyament i execuciómusical, el paper de lesdones com a receptores imecenes, instruments irepertoris consideratsmasculins i femenins,etc.

LLIBRES i MÚSICAMujer versus Música.I t i n e r a n c i a s ,incertidumbres y lunas deRosa Iniesta (Rivera Mota,2011). Són diversesaportacions de diferentspersones sobre el temadones, gènere i feminisme enmúsica. Un dels autorsextrau informació i cita endiverses ocasions la tesi queva llegir fa uns mesosJuanba Boïls. Per a aixòserveixen les tesis, perexemple.

El cuerpo del músico.Manual demantenimiento para unmáximo rendimiento deJaume Rosset i GeorgeOdam (Paidotribo, 2010).El llibre intenta donar aconéixer el com i per quèdel funcionament del cosdel músic per tal d’evitarles lesions i malaltiespròpies d’esta professió.

Interpretación musicaly postura corporal deSusanne Klein i altres

autors (Akal, 2010). L’obra mostra als músics professionalsi afeccionats què poden fer per la seua forma física i elseu rendiment.

Sinfonía gastronómica deRoberto Iovino i IleanaMattion (Siruela, 2009). Elllibre relaciona, que no éspoc, música, gastronomia ierotisme, seguint elsmoviments d’una simfonia.

El desertor profesional dePere Bardagí (Sloper, 2010).Un divertit llibre amb unacol·lecció de hilarantssituacions, que no semblenreals, però ho són.

Page 12: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

12

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEEl passat 30 de gener va morir John Barry a Nova York.

Dit així, a molts de vosaltres no us sonarà de res, peròJohn Barry (1933 - 2011) fou un dels compositors de bandessonores més importants de la història del cinema. Ésrecordat sobretot per ser el creador del tema principal i labanda sonora dels films de James Bond, però també sónseves les bandes sonores de més de cent cinquantapel·lícules, musicals i programes de televisió. Pel·lículescom La jauría humana, Cowboy de medianoche, CottonClub, Chaplin o Una proposición indecente deuen la bandasonora a la seua inspiració.

A més d’altres premis, Barry va rebre cinc Oscar pelseu treball a Nacida libre (1966, millor cançó i millor bandasonora), El lleó enhivern (1968, millorbanda sonora),Memorias de África(1985, millor bandasonora) i Bailando conlobos (1990, millorbanda sonora) i va sernominat en altresdues ocasions.

Barry és reconegut per tenir un estil que es basava enl’ús extensiu dels instruments de metall i en les cordesexòtiques, a més de ser un músic innovador, essent delsprimers en utilitzar sintetitzadors en una partitura fílmica(On Her Majestys Secret Service). L’orquestració de Barrycombina la secció de trompetes amb la de cordes creantun so fàcilment reconeixedor.

Page 13: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

13

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEEL ÚLTIMO BAILARÍN DE MAO

Títol original: Mao’s last dancer.Direcció: Bruce Beresford.País: Austràlia.Any: 2009-2010Durada: 117 min.Génere: Biopic, drama.Intèrprets: Chi Cao, Chengwu Guo, Huang Wen Bin, JoanChen, Bruce Greenwood, Wang Shuang Bao, AmandaSchull, Kyle MacLachlan, Jack Thompson.Guió: Jan Sardi.Producció: Jane Scott.Fotografia: Peter James.Música: Christopher Gordon

Basada en una història real, la pel·lícula conta la vida deLi Cunxin, tret als onze anys de la seua família decamperols d’un xicotet poblo de Xina pels delegats de laRevolució Cultural i enviat a Pequín a estudiar ballet. Allícomença un increïble viatge vital que el portarà a passaranys de entrenament brutal per a convertir-se en un delsmillors ballarins del mon, aclamat com un heroi de la Xinacomunista i, més tard, menyspreat por traïdor després dela seua deserció als Estats Units. La pel·lícula relata comLi superà l’adversitat, i com descobrí i explorà les seueshabilitats naturals i el seu gran talent com a ballarí clàssic.

CISNE NEGRO

Títol original: Black Swan.Direcció: Darren Aronofsky.Pais: USAAny: 2010-2011Durada: 110 minutsGènere: Thriller.Intérprets: Natalie Portman, Mila Kunis, Winona Ryder,Vincent Cassel, Barbara Hershey, Marty Krzywonos,Adriene Couvillion, Ksenia Solo, Kristina Anapau.Guió: Darren Aronofsky. Mark Heyman.Producció: Scott Franklin. Mike Medavoy. Brian OliverFotografia: Matthew Libatique.Música: Clint Mansell.

Una veterana ballarina d’una companyia de ballet de NovaYork té una gran rivalitat amb una companya més jove.Tot s’accentua tal com s’acosta una de les representacionsmés importants de l’any, augmentant si cap encara mésla seua enemistat. La part sobrenatural de la pel·lícula, ique li dona els moments de suspens, té a veure amb lamisteriosa rival de la ballarina, la qual no se sap si seràuna aparició sobrenatural o únicament es tracta de laimaginació de la protagonista.La vida de Nina està completament absorbida per la dansa.Sa mare, una ballarina retirada, recolza l’ambicióprofessional de la seua filla. El director artístic prepara lanova producció de la temporada, El llac dels cignes. PeròNina té competència. L’obra requereix una ballarina que

puga interpretar tant alCigne Blanc, ambinnocència i elegància,com al Cigne Negre,que representa l’as-túcia i la sensualitat.Nina s’adequa perfec-tament al paper delCigne Blanc, però Lilyes l’absoluta perso-nificació del CigneNegre. La rivalitat entreles dos joves ballarinesva transformant-se enalguna cosa més queuna mala relació, Ninacomença a connectaramb el seu costat mésobscur, amb unatemeritat que amenaçàamb destruir-la.

Page 14: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

14

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la holade la societat musical

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

Mira que hacostat estaRevista, em

pensava que jano eixia.

Jo ja creia queens haviemd’apuntar alparo després detants anys.

DESCOBRIMENT. Prestigiosa revista mèdica afirma ques’ha pogut comprovar a Guadassuar que beure mistela imenjar rotllets pot produir un esquinç al peu dret. (Aneuamb compte!!).

LLOP. Tenia alguna cosa a vore tanta caputxeta roja en elsopar de Sta. Cecília perquè així és mes fàcil descobrir elllop Certamen?

JAQUETA. Fagot de la Banda continua fent dieta per talque li càpiga la jaqueta que algun despistat li va intercanviarel dia del Certamen. Recordeu que si se poseu la vostra ino us ve bé, i a més du una canya de fagot a la butxaca,no és la vostra. Feu-ho saber abans que l’amo es quedeamb els ossos i l’hagen de portar al metge.

El passat 10 de juliol va nàixer Arantxa, la segona neta dePaco Gimeno, el nostre president, i filla de Mari Ángeles,flautista en excedència que últimament s’incorpora alconcert de Sant Roc. Han tardat un poc en enviar-nos lafoto, però com que més val tard que mai, ací la tenimacompanyada d’Elsa, la seua germana major.

BONES NOTÍCIES. Es tenen notícies de cosa certa queve un allau de músics nous (que naixeran) en els pròximsmesos. Entre les mesures a adoptar seran, de moment,fer una edició de la Revista dedicada íntegrament a laHola. I també fer un Musical nou més gran (això diuen perahí). Els interessats en contribuir a eixa ampliació encaraes podeu apuntar. Seguirem informant.

DIPLOMA CERTAMEN. La redacció de la Revista ha rebutnombroses queixes sol·licitant que el premi del Certamendel passat estiu es col·loque cap avall tal i com es deia al’anterior número de la Revista. La foto no cal posar-lacap avall.

Page 15: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

REVISTA DE LA

societat musical

15

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10 REUNIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE

TROMPETES

SOPAR DE NADAL DE L’ASSOCIACIÓDE CLARINETS

Com que els trompetistes nos’ajunten, ens reunim nosaltres

I qué fem?

Xarremunpoquet

Doncsaixò...

El passat 23 de desembre esva celebrar el tradicional

Sopar de Nadal del’Associació de Clarinets. Va

ser al seu local habitual i,com es pot comprovar a la

foto, va estar d’allò mésconcorregut.

Page 16: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 46

àlbu

màl

bum

àlbu

màl

bum

àlbu

m

Dos moments del concert de Nadal celebrat a l’Auditori el passat 18 de desembre. A lafoto de dalt la primera part protagonitzada pels alumnes de l’Orquestra Jove, dirigits perJosep Ribes. A la de baix el final de l’acte amb la Banda Jove i l’alumnat de la CoralInfantil, dirigits per José Luís Castell.