REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610962570719 / guadamusical@hotmail.com

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, FerranBarberàPORTADA: Javi BoïlsFOTOS: Salvador Colomer, família Añó Cebolla, JuanBta. Boïls, Maria Almudever, Arxiu Societat MusicalCOL·LABORACIONS: Daniel Bellovi, Alfredo Ruiz,Hilari GarciaIMPRIMIX: Set i set. La Pobla Llarga

700 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARIEditorial ......................................................................... 2Programa del Certamen .......................................... 3Bandes participants ................................................ 4Composició del jurat ................................................. 5Curiositats del Certamen ........................................ 6Faristol ........................................................................... 7El Certamen de 1994 ................................................ 10Activitats ....................................................................... 16Adéu al tio Domingo ................................................. 17Notícies ......................................................................... 18Festival de bandes joves ......................................... 19Música i llibres ........................................................... 20Cine de música - Música de cine ......................... 21El Fosquibrut Desafinat ............................................ 22

Número 44maig-juny-juliol-agost de 2010

ENS HAN DEIXAT DOSSÍMBOLS

En a penes un mes han caigut dos puntals de la nostraBanda, dos músics de veritat. Amb ells han desaparegutde sobte les dos persones que simbolitzaven la històriade la nostra Societat Musical. Tots sabeu a qui ens referim:el passat 8 de maig faltava Domingo Añó Cléries, el tioDomingo com tots el coneixíem, i exactament un mesdesprés, el 8 de juny li tocava el torn a Joaquin GimenoJornet, el tio Joaquín. Per a tots els que estimem estaBanda, esta Societat Musical, van ser dos dies molttristos. És molt difícil, quasi impossible, que es tornen arepetir dos persones com ells, que en la seua llarga vida,93 i 94 anys, han donat fins a l’últim dia tot el seu tempsper la Música.

Des de les pàgines de la Revista volem donar el nostrecondol a les dos famílies a les que eixos tristos diesacompanyarem amb la nostra presència. Al tio Domingoli dediquem dos pàgines en este número com ahomenatge. Quan va faltar el tio Joaquín, els contingutsels teníem pràcticament tancats, motiu pel qual lidedicarem un espai a la propera Revista.

El millor homenatge que els podem fer a estos dossímbols és el dia 3 de juliol brindar-los el resultat delCertamen de València. Podem estar segurs que,acompanyats de Santa Cecília, eixe dia estaran recolzant-nos al Palau de la Música. Va per ells.

EL 3 DE JULIOLTOTS AL PALAU

El dissabte 3 de juliol la nostra Banda de Música tornaa participar en la Secció d’Honor del CertamenInternacional de València, la màxima categoria. Enguany,i per diversos motius trobarem molts canvis. Les datestradicionals en que es celebrava, segon o tercer cap desetmana de juliol, s’han avançant extraordinàriament,provocant diversos problemes que faran que alguns delsnostres músics, ocupats en oposicions o activitatsprofessionals, a pesar de l’interés que ha demostrat, nopuguen estar presents eixe dia. El lloc també ha canviatde la Plaça de Bous al Palau de la Música, que comptaamb un escenari més reduït, motiu pel qual l’organitzacióha recomanat limitar el nombre de músics participants.

Del programa, bandes participants, membres del jurati demés informacions ja es pot trobar sobrada informacióa les pàgines següents.

Els nostres músics, amb el seu director Juan CarlosCivera al front, està finalitzant la seua particular maratód’assajos parcials i generals i de concerts preparatorisamb la il·lusió de continuar amb el seguit de primers premisaconseguit els dos últims anys.

Davant esta nova data històrica, volem aprofitar esteslínies per demanar de nou el suport que Guadassuarsempre ens ha donat. Eixe dia al Palau de la Música deValència necessitarem més que mai el recolzament delnostre públic, dels nostres familiars, de les nostresautoritats, del nostre poble. Tenint en compte que les altresdos bandes no són valencianes i parafrasejant aquell equipde futbol que sol apel·lar a la por escènica dels contrarisquan visiten el seu camp, necessitem que eixe dia el patide butaques estiga ple de gom a gom, però deguadassuarencs, de carabassots.

Ah! I amb pancartes i tot.

REVISTA DE LA

societat musical

3

CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2010«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2010«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2010«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2010«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2010

SECCIÓ D’HONOR

dissabte 3 de juliolValència, Palau de la Música 17.30 hores

Obra Obligada: La Dama Sentinella, Luis Serrano Alarcón (Obra d’encàrrec)1.- Pere Balaguer, mestre de pedra picada

2.- Entrada Reial3.- La Presó de Serrans

4.- La Dama del Riu

Banda Simfònica Vooruit de Harelbeke (Bèlgica)Director: Geert Verschaeve

Pasdoble: La Utielana, Luis Serrano AlarcónObra lliure: Metamorfosis Simfòniques, Paul Hindemith (Transcripció: Keith Wilson)

1. Allegro / 2. Scherzo (Turandot): Moderato - Vivo3. Andantino / 4. Marxa

Asociación Músico Cultural «La Lira» de Pozuelo de Alarcón (Madrid)Director: Maximiliano Santos Ferrer

Pasdoble: La Lira de Pozuelo, Luis Serrano AlarcónObra lliure: Flor de Azahar, Gregory Fritze

1.- Introducción / 2.- Intermezzo (per a bombos i trompes)3.- Baile de la felicidad / 5.- Fuga

Unió Musical «Santa Cecília» de Guadassuar (València)Director: Juan Carlos Civera MartínezPasdoble: A mi madre, Roque Baños

Obra lliure: Alexander Nevsky, Sergei Prokofiev (Transcripció: Francesc Zacarés)1.- Els Croats en Pskov2.- La batalla en el gel

3.- Entrada d’Alexander en Pskov

Banda invitada: Banda Municipal de ValènciaDirector: Pablo Sánchez Torrella

Paco Campillo (pasdoble in memoriam), Salvador GonzálezVariacions Iròniques, Francisco Bort

1.- Preludi / 2.- Jocs d’Ànecs3.- Tango. / 4.- Interludi

5. Coral / 6.- Irònica7.- Postludi / Coda

Himne de la Comunitat Valenciana, José Serrano

REVISTA DE LA

societat musical

4

BANDES PARTICIPANTSReial Banda Simfònica Vooruit,d’Harelbeke (Bèlgica)Està considerada una de les millors bandes noprofessionals del seu país. Va ser fundada en 1923 en elmarc del moviment obrer per a promoure la cultura delstreballadors de la localitat, motiu pel qual li donaren elnom de Vooruit, endavant en neerlandés, Ha participat enel Certamen de València en diferents ocasions: en 1987en Primera Secció, en 1988 en Especial B, en 1990 enEspecial A, en 1996 com a invitada i en 1998 en la Secciód’Honor. En totes les ocasions aconseguiren el primerpremi, acompanyant en el seu cas de la Menció d’Honor.Encara que coincidirem en dos anys, 1987 i 1990, nohem coincidit mai en la mateixa secció, doncs la nostraBanda en les dues ocasions ho va fer en la SeccióEspecial B. En Kerkrade va guanyar el Primer Premi enla màxima secció l’any 2005, el mateix en que participàla nostra Banda. L’any 2009, va obtindre el segon premi almateix certamen i a la mateixa secció.

Des de 1985 el seu director és Geert Verschaeve(1957). Ha sigut trombó solista de l’Opera de Flandes id’altres orquestres belgues. En l’actualitat dona classed’instruments de vent metall i música de jazz en l’AcadèmiaMunicipal de Harelbeke entre altres activitats docentsrelacionades amb la música.

Interpretaran el pasdoble La Utielana de Luis SerranoAlarcón i com a obra lliure Metamorfosis simfòniquessobre un tema de Carl Maria Von Weber. Escrita el 1943,és l’obra més famosa de Paul Hindemith, un delscompositors alemanys més importants del segle XX. Enaquesta composició, l’autor es va servir de melodies deWeber, sobretot duets per a piano, però també d’un temade l’obertura de la seua música incidental per a Turandot,transformant-les i adaptant-les de tal manera que cadamoviment de l’obra es basa en un tema. La versió queinterpreten és la transcripció que Keith Wilson, clarinetista,director de Banda i professor nordamericà va fer en 1960per encàrrec del propi autor.

Asociación Músico Cultural la Lira,de Pozuelo de Alarcón (Madrid)

És la Banda de Música no municipal més importantde la Comunitat de Madrid i la primera que participa en laSecció d’Honor del Certamen de València. En el seuhistorial compta en 2006 amb el primer premi en Cullera iel segon premi de la segona secció de València i el primerpremi en el de Magallón (Saragossa) en 2008. Celebraenguany el seu vint aniversari i compta a més de la Banda,amb Orquestra Simfònica, Banda Juvenil, Grup de Saxos,Grup de Metalls i una Escola de Música amb més detres-cents alumnes per la que han passat professors comRoque Baños, autor del pasdoble A mi madre. En 2007inauguraren una nova seu.

El seu director és Maximiliano Santos Ferrer(Bunyol, 1971). Titulat en Trompa pel Conservatori Superiorde Madrid, ha realitzat diversos cursos de direcció. Hasigut músic de les més importants bandes militars i depràcticament totes les orquestres professionals de Madrid.També cal destacar el seu treball com arranjador icompositor, entre les que podem destacar les obres per aSpanish Brass Luur Metalls. En l’actualitat es professorde Trompa i d’Orquestra en el Conservatori Professionalde Getafe, i director artístic de La Lira de Pozuelo deAlarcón.

Interpretaran el pasdoble La Lira de Pozuelo de LuisSerrano Alarcón i com a obra de lliure elecció Flor deAzahar, obra que va ser estrenada en el Certamen de 2006per la Banda de la Armónica de Buñol. És una obra deGregory Fritze, compositor, intèrpret, director de orquestai professor de composició en el Berklee College of Music,el centre que té previst obrir una escola a València. Visitaregularment la nostra Comunitat i ha escrit per encàrrecdiverses obres per a certàmens, participant com a tubaamb les bandes que interpreten les seues obres.

REVISTA DE LA

societat musical

5

COMPOSICIÓ DEL JURATFelix Hauswirth. Director. Professor de direcció alConservatori de Basilea des de 1985. Ha escrit diversosllibres sobre direcció i conjunts de vent. Fundador de laBanda Juvenil de Vent Nacional Suïssa. Com directorinvitat i titular ha dirigit per tot el món. Ha dirigit el curs dedirecció de bandes en la Academia Bundes en Trossingen(Alemanya) i ha impartit classes a l’Institut SuperiorEuropeu Bandístic en Trento (Itàlia). Es el director delConjunt Juvenil de Vent de Baden-Württemberg (Alemanya)i de l’Orquestra de Vent de Zug (Suïssa). Entre 1997 i2001 va ser President de l’Associació Mundial de Conjuntsi Bandes Simfòniques (WASBE).

Darío Sotelo (1960). Director de l’Orquestra SimfònicaPaulista i de l’Orquestra de Vents Brasilera. Professor deDirecció d’Orquestra. Ha creat diversos grups orquestralsAssíduament dirigix diversos festivals al Brasil. En 2002coordinà la primera Conferència Sud- Americana deCompositors, Arranjadors i Directors de BandesSimfòniques. Ha col·laborat estretament amb compositorsi arranjadors brasilers,dirigint la presentaciómundial de moltes de lesseues obres.

Martin Ellerby(1957). Compositoranglés de prestigiinternacional. Les seuesobres abasten diversoscamps de la composició,com l’orquestra, cor,banda de música, ballet,música instrumental i decambra, junt a un nombrec o n s i d e r a b l ed’orquestracions iarranjaments. Combina lacomposició amb la tascadocent i la direccióartística de diversosestudis de gravació.

José María Cervera Collado. Nascut a Bunyol,ha sigut director de l’Orquestra Municipal de València.Com Director Invitat ha dirigit diverses orquestresespanyoles, europees i canadenques. Com directoroperístic ha dirigit en la Scala de Milà, Staatsoper deViena, Metropolitan de Nova York, Òpera de la Bastilla deParís, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Atenes, Munic, Torí,Triest, Bari, Pisa, Karlshuhe, Liceu de Barcelona, TeatreLíric Nacional de la Sarsuela, Epidaure d’Atenes... Hadirigit entre d’altres a Caballé, Domingo, Carreras, Kraus,Aragall, Hendricks, etc.

Bernat Adam Ferrero. Nascut a Algemesí en 1942,ha sigut Tinent Coronel Director de la Banda Sinfónica deInfantería de Marina de Madrid. Com a director invitat hadirigit orquestres, cors i bandes tant nacionals comestrangeres, i ha impartit conferències i publicat articlesen diverses revistes europees i americanes. Actualmentdirigix en Madrid a la Real Camerata Española i enValència l’Orquestra de Cambra i el grup de solistes «MareNostrum».La seua producció musical abasta obres per a orquestra,bandes sonores per a pel·lícules, música de cambra i pera instrumentis solistes i música coral. Entre les seuesobres per a banda simfònica podem destacar Dansesvalencianes, Danses alacantines, Divertimento, Homenajea Joaquín Sorolla. A més ha escrit pasdobles, marxesmilitars, festeres, de processó i himnes. Ha obtingutdiversos premis de composició. Ha publicat llibres comLa educación por la música, Las Bandas de Música en elmundo i Músicos valencianos. És acadèmic de la Realde Bellas Artes de San Fernando de Madrid entre d’altres.

Banda Municipal de ValènciaActuarà com és tradicional per a tancar el Certamen i

mentre delibera el jurat. Creada en 1903, baix la direccióde Santiago Lope, de la seua plantilla forma partactualment el nostre company Mario Osca (trompa).Celebra unes noranta actuacions anuals, entre las quedestaquen les que oferix al Palau de la Música, on té laseua seu, als diferents barris de la ciutat i als pobles dela Comunitat Valenciana, així com en els actesprotocol·laris de la capital. Des de 1992 el seu director ésPablo Sánchez Torrella.

REVISTA DE LA

societat musical

6

Els habituals al Certamen trobaran enguany moltscanvis. Per primera vegada, degut a les obres de la Plaçade Bous, les bandes de les grans categories no actuaranallí sinó que ho faran al Palau de la Música. Amb això jano és possible la tradicional desfilada amb el pasdobleper l’arena del recinte taurí. La tradició en realitat ja vadesparéixer l’any passat quan, encara que el certamen vaser allí, els pasdobles s’interpretaren dalt l’escenari.

Un altra novetat és respecte als músics. Per primeravegada la Federació de Societats Musicals ha exigit al’organització del Certamen que el control de plantilles sigaigual per a totes les bandes, siguen valencianes, espanyoleso estrangeres. D’esta manera el llistat de músics participantss’ha enviat certificat pel president i el secretari de la nostraSocietat, sense la visa de la Federació.

CARPETESLes carpetes roges que s’han utilitzat fins ara per a

les partitures dels músics foren estrenades en 1994 ambocasió de la participació de la nostra Banda a la Secciód’Honor del Certamen. Han passat per centenars de mans.Han aguantat els dos certàmens d’Altea, el de Múrcia i elde Campo de Criptana, el d’Alginet i el de fa dos anys aValència, els viatges a Frànça, Itàlia i Kerkrade, algunque altre festival i concert fora del poble i els incomptablesassajos i concerts a cobert i a l’aire lliure, alguns d’ellsamb pluja. Enguany, amb motiu de la nova participació enla mateixa secció hem decidit jubilar-les als setze anys,que ja és bona edat per a una carpeta, i comprar-ne denoves. Si duren igual, allà pel 2026 les renovarem de nou.

Alguns dels músics que enguany assistixen alCertamen, pel 1994 encara no havien nascut. Altres queles estrenaren han retornat a la Banda enguany per aestrenar les noves.

INSTRUMENTSAmb l’excusa de la participació en el Certamen quasi

sempre s’aprofita per a comprar algun instrument nou. Unsanys ha sigut una marimba o un vibràfon, un bombo deconcert o un clarinet baix. Enguany li ha tocat el torn a unpiano elèctric. La veritat és que ja tocava, doncs cadavegada que hi havia que assajar a l’aire lliure hi havia queportar un dels pianos del Musical, normalment el que méspesava per allò de que era el que millor sonava, i elsencarregats del seu transport patien el que no està escritcada vegada que calia traure’l o guardar-lo.

També apareix cada any algun instrument que ens hande deixar. Si ja no sorprèn a ningú el contrafagot que moltsveieren per primera vegada fa dos anys i l’any passat vaaparèixer aquella estranya màquina del vent que ens vadeixar la Banda d’Alzira, enguany tindrem una campana,de les de campanar, que ens ha deixat la Colla deCampaners de l’Alqueria de la Comtessa. Com totes lescampanes de categoria té nom i li diuen Sant Pere i SantPau i pesa quasi cent quilos amb bastiment inclòs.

PACO ZACARÉSLes noves tecnologies han avançant molt. Paco Zacarés

ens va composar Caribdis en 1994, que aquell anyinterpretàrem com obra lliure, escrivint-la completamenta mà. Enguany també l’obra lliure és en part seua, doncsés autor de la transcripció d’Alexander Nevsky però s’haescrit tota per ordinador i ha arribat a les nostres carpetesper correu electrònic.

CASUALITATS?Les casualitats de vegades apareixen inesperada i

inexplicablement. Ahí en van algunes.El lloc habitual per als assajos previs al Certament ja fa

anys que ha sigut el pati de l’antic col·legi Balmes, enguanyen obres. El lloc habitual del Certamen en els seus 123anys d’història sempre ha sigu la Plaça de Bous. Enguanyestà en obres.

Les dos bandes amb les que competim interpetaranpasdobles de Luis Serrano Alarcón, autor de l’obraobligada. La coincidència hauria estat total si la nostraBanda haguera triat alguns dels pasdobles del mateix autorque s’estiguren barallant. Sembla l’autor de moda.

Al segon moviment de l’obra obligada, l’autor apuntauna cita d’un text del segle XV on apareixen referènciesmusicals: «bombardes, ministrers i trompetes».Curiosament el cartell del Curs de Música Antiga,dissenyat per a l’edició d’enguany sense tindre en comptel’obra del Certamen, inclou dos bombardes, instrumentsde canya doble (com dolçaines gegants per a entendre’ns).També, tant l’obra obligada com la lliure tenen una ‘entradareial’ i l’acció de les dos es situa a l’Edat Mitjana,respectivament segles XIV i XIII.

LLOCS D’ASSAIGPer al Certamen 2010, la Banda assaja a la Placeta de

les Monges: al Musical no hi ha suficient espai per a tota laplantilla. Els llocs habituals d’assaig de la Banda han sigutels últims anys el Musical i el pati de l’antic col·legi Balmesper a casos extraordinaris. Hem mirat enrere,aproximadament des dels inicis dels anys 80 quan començàa fer-se gran, i hem fet un llistat de llocs on la Banda haassajat alguna vegada. Tenim en compte que ara hi ha airecondicionat al Musical, però fins no fa molts anys, en estiuera precís eixir a l’aire lliure. Recordem, en estiu, el Frontódel costat del Patronat que utilitzàrem per a algun Certamen,el pati del Col·legi Sant Francesc junt la carretera d’Algemesí,la Plaça Major, en una ocasió davant la porta xicoteta del’Església, al baix de l’edifici que està junt al campanar, alRavalet enmig del carrer, també per a algun Certamen, tanten el tram que dóna al carrer de l’Hort, com al tram que dónaal Musical. A l’hivern, durant molts anys es va assajar alPatronat, on la Banda feia els concerts. En unes poquesocasions, quan ja no es disposava d’este edifici i el Musicalestava en obres, es va assajar al soterrani del pati, també enobres, de Blai Asensi,.

CURIOSITATS DEL CERTAMEN

REVISTA DE LA

societat musical

7

Faristol

Roque BañosNascut a Jumilla en 1968, inicià els seus estudis al

Conservatori Superior de Música de Múrcia, traslladant-se en 1986 a Madrid, on completa els seus estudis alReial Conservatori, amb Premi Fí de Carrera. S’ha formaten el món de la música de cine i de jazz en el BerkleeCollege of Music, de Boston (USA).

El seu primer treball per a un llargmetratge va ser labanda sonora de la pel·lícula Carreteras secundarias (premia la millor banda sonora en el Festival de Cine dePeníscola). Ha treballat amb diferents directors com EmilioMartínez-Lázaro, Carlos Saura, Álex de la Iglesia, SantiagoSegura, Daniel Monzón entre altres.

Ha obtingut el premi Goya a la millor cançó original peltema Sevillana para Carlos de la pel·lícula El 7º día dirigidapor Carlos Saura (2003) i a la millor músics original perLas trece rosas (2008) i Los Crímenes de Oxford (2009).Ha estat nominat per La Comunidad (2001), 800 Balas(2003), El Maquinista (2005), Frágiles (2006), Alatriste(2007) i Celda 211 (2010).

Ha obtingut diverses nominacions als Premis de laMúsica, obtenint-ne dos per La Comunidad i Los Crímenesde Oxford. També ha treballat en el món del teatre i latelevisió.

Ha escrit la banda sonora de quaranta-tres pel·lícules.D’algunes d’elles ha elaborat diverses suites que han sonaten les sales de concerts. A més, ha escrit diverses obrescom Vecinos (Suite per a trombó tenor i saxo tenor), Clímaxy evocaciones (Quartet per a saxofons), els pasdoblesMoravia i A mi madre o la marxa de processó El Sepulcro.

A mi madre (pasdoble)

Escrit en 1994, segons les seues paraules: «Va ser elsegon pasdoble que vaig compondre, després de dedicar-li’n un altre a mon pare anomenat Moràvia, de caràctermés militar. En A mi madre, vaig buscar un aire mésespanyol. Ma mare sempre em cantava, amb una veu quepodria haver sigut una de les grans d’Espanya, i que percircumstàncies de la vida, mai va tindre la seua oportunitat.Així, doncs, vaig voler reflectir en este pasdoble el seuesperit lluitador i la seua ànima dolça amb els seus fills».

Obres amb les que la nostraBanda participa al CertamenInternacional Ciutat de València.

REVISTA DE LA

societat musical

8

Luis Serrano AlarconVa nàixer a València en 1972. És

professor d’Anàlisi i Fonaments deComposició en el Conservatori Professionalde Música de València i, des de 2006,director de la Banda Simfònica de Bétera.Ha sigut director també de les d’Alborache,Chiva i Benimaclet.

Des de molt prompte ha sentit atraccióper la composició, amb un catàleg d’obresque inclou música de cambra, per a bandai per a orquestra. Ha obtingut el Premi enel Concurs de Composició per a Banda deCorciano (Itàlia), en 2006 i en 2009, en estaúltima ocasió amb La Dama Centinela,obra d’encàrrec de l’Ajuntament deValència per a este Certamen. Altres obresque la nostra Banda ha interpretat d’esteautor són Pequeña Suite para banda i elspasdobles El torico de la cuerda i LaUtielana,

La Dama Sentinella (obra obligada)

La Porta de Serrans, ha sigut testimoni de la històriade la ciutat de València. El títol pretén representar elmonument com una bella dama que, des de la seuaposició sobre el riu, vigila, observa i protegix la ciutat.

S’estructura en quatre moviments, tres dels qualsrepresenten tres funcions de les torres durant la seuahistòria: porta cerimonial, presó i monument emblemàtic.El primer moviment és un xicotet homenatge al creadord’esta obra, l’arquitecte o, com es deia a l’època, mestrede pedra picada, Pere Balaguer. A més, cada movimentes dividix en altres submoviments que representen episodisdeterminats de la història de les Torres o de la ciutat.

I. Pere Balaguer, mestre de pedra picadaTota obra artística té una fase inicial en què els artistes

busquen Inspiració. La de Pere Balaguer va arribar apartir d’un viatge que va fer per Catalunya per veure altresportals urbans. Es sap que esta porta està emparentadaamb el Portal Reial del Monestir de Poblet. La secció,Construcció, representa esta fase del monument, de1392 a 1398, amb motius musicals que pretenen donaruna sensació d’activitat constructiva. Contemplació,correspon al moment en què l’obra està acabada i l’artistai els ciutadans de la seua època contemplen el monumentacabat. Una variació de la Marxa de la Ciutat, per a quatretrompetes anuncia la imminent Entrada Reial.

II. Entrada ReialDurant el segle XV València va ser una ciutat molt

important i esta era l’entrada principal de la ciutat: El fetque fóra la més espectacular de les portes i que estigueraorientada al nord va fer que es convertira en el marc de lesentrades reials, cerimònies que servien per a reconéixer

el poder del monarca i tributar-li l’homenatge de la ciutat.En estes, era molt important la música per a donar majorsolemnitat a l’acte. Les s’omplien de músics, autoritats ipúblic, convertint-les en un arc de triomf cerimonial.

La secció En les torres dels Serrans banderes reals,moltes bombardes, ministres e trompetes, represental’entrada reial. Esta cita, treta del Llibre d’antiguitats de laSeu de València, fa referència a l’entrada del príncepFerran, futur rei Ferran el Catòlic. La segona secció ésuna Dansa Festiva que evoca la festa que, en honor alrei, es realitzà després de l’entrada.

III. La Presó de SerransReixes. De 1586 fins a 1888 les Torres de Serrans van

ser una de les principals presons de la ciutat. Alguns delsfets més negatius en la nostra història, com l’expulsiódels moriscos (1609) o la derogació dels Furs (1707) vanocórrer durant esta època. També va ser la porta d’eixidade la ciutat, en alguns casos d’una eixida definitiva. Laporta del desterrament fa un homenatge a totes aquellespersones que contra la seua voluntat i per motius polítics,racials, religiosos o d’una altra índole van haver d’abandonarValència per sempre i en concret al poble morisc que, en1609, va ser expulsat del Regne de València. El movimentimagina com un dels moriscos, al passar per davall de laPorta de Serrans, es despedix de la seua ciutat amb dolor.

IV. La Dama del RiuRestauració, el renàixer d’una ciutat. Des de que

les Torres deixen de ser presó, han tingut diversos usos,com, per exemple, refugi de les obres del Museu del Pradodurant la Guerra Civil. A més han gaudit d’un llarg procésde restauració, fins què podem tornar a contemplar-lesamb la magnífica presència que tinguéren quan es vanconstruir, coincidint amb un renaixement de la ciutat.Contemplació final és una mirada actual al monumentque s’erigix sobre el bell entorn del llit del Riu Túria.

REVISTA DE LA

societat musical

9

Compositor rus nascut en 1891.Durant els anys en que va viure foradel seu país va composar per al’empresari dels Ballets Russos,Serguéi Diághilev, els ballets Chout ,El bufó i El pas d’acer, les òperesL’amor de les tres taronges i L’àngelde foc i la Suite Escita, obra amb laque la nostra Banda va obtenir el primerpremi en el Certamen de 2008.

En 1936 tornà al seu país, oncontinuà escrivint amb les dificultatsque li suposava la pressió del realismesocialista. D’esta època cal destacarPere i el llop, Romeu i Julieta, l’òperaGuerra i pau i Alexander Nevski. Moríen Moscou en 1953, el mateix dia queStalin.

Exceptuant la música religiosa,Prokofiev abordà tots els gèneres. Laseua millor inspiració la va dedicar alpiano, però també va destacar en el ballet, en la músicacinematogràfica i en la simfònica.

Alexander Nevsky (obrar lliure)

Alexander Nevsky (1220?-63) és un dels personatgeshistòrics russos més respectats. En 1240, va derrotar ales tropes sueques en la batalla del riu Neva, la qual cosali va valdre el sobrenom de Nevsky (el del riu Neva). En1242, la seua reputació es va veure reforçada quan vaderrotar als cavallers de l’Orde Teutònica en el congelatllac Peipus. L’Església Ortodoxa Rusa el va proclamarsant i el tsar Pere el Gran va construir un monestir en elseu honor a Sant Petersburg, llavors capital de Rússia.

En 1938 el director de cine Sergei Einsestein vaproposar a Prokofiev la composició de la banda sonorad’una pel·lícula sobre este personatge. Eren vespres dela Segona Guerra Mundial i la Unió Soviètica es trobavaamenaçada per l’Alemanya nazi, motiu pel qual un heroirus que va derrotar els alemanys era un tema oportú. Lapel·lícula s’estrenà en 1938 amb gran èxit, però va serretirada l’any següent després de la signatura d’un pacteentre Alemanya i la URSS. Es reestrenà en 1941, desprésde la invasió nazi. La col·laboració entre Einsestein iProkòfiev va ser tal que moltes escenes, com les de lesbatalles, foren construïdes seguint la dinàmica de lapartitura. El resultat fou una obra que es troba entre lesmés aconseguides de la cinematografia, amb una unióperfecta entre música i imatges.

Prokofiev adaptà la música per a la interpretacióorquestral en una cantata en set temps, que va serestrenada en 1939 per l’Orquestra Filharmònica deMoscou i el Cor, sota la direcció del propi compositor.

Els temps que interpreta la nostra Banda per a esteCertamen, en una transcripció realitzada especialment pera l’ocasió per Francesc Zacarés, són:

Els croats en PskovAnunciats per una fanfàrria, els Cavallers Teutons

entren en la ciutat de Pskov, humiliada i destruïda. Lamúsica és obscura i desagradable, presentant-los com adimonis. A la pel·lícula apareixen escenes on els Cavallersllancen dones i xiquets en una foguera.

La batalla en el gelDescriu la Batalla del Llac Peipus, on Alexander derrota

als alemanys. Les notes inicials ens transmeten unsentiment nerviós, intranquil, impacient, l’espera de l’atac.El guió de la pel·lícula diu: «De peu, en la Roca del Corb,Alexander observa el camp on la batalla està a punt decomençar. L’escena està envoltada en la boirina. Començaa clarejar». Com la marxa dels Cavallers Teutons cap alsrussos, la música creix ràpid com el so de cavalls al galop.La batalla arriba al més cruent enfrontament fins la derrotai fugida dels cavallers alemanys amb les seues armadures,pel pes de les quals es trenca el gel del llac, i estoss’ofeguen baix l’aigua. Acaba amb un himne tranquil ireflexiu, evocant sentiments de dolor i esgotament.

Entrada d’Alexander en PskovAlexander i el seu exèrcit entren triomfants en la ciutat

de Pskov. Després de la benvinguda, la gent de la ciutatballa danses típiques en honor dels vencedors. El poblecelebra la victòria. Goig i glòria als guerrers que tornen.Ritmes marcials, batre de tambors i ressonar detrompetes. El cabdill Alexander Nevsky és exalçat pel pobleen un majestuós final, ple d’entusiasme i grandiositat.

Sergéi Prohòfiev

REVISTA DE LA

societat musical

10

LA BANDA DE GUADASSUARI EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (V)

EL CERTAMEN DE 1994Ja s’han publicat a la Revista les participacions de la

nostra Banda en els certàmens de València dels anys1940, 1948 i 1950, amb la direcció de Virgílio Beltrán. Elsmals resultats foren un dels factors que feren que finstrenta-tres anys després, la Banda de Guadassuar notornara a participar en esta competició musical.

En la que podríem anomenar segona etapa, baix ladirecció de Joaquín Vidal, és quan més èxits s’han sumatal currículum de la nostra Societat. Foren les següents:

1983. Primera Secció, 1r premi i millor puntuació detotes les seccions.

1985. Secció Especial B, 2n premi.1987. Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor.1990. Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor.

1994. Secció d’Honor, 2n premiA les 20’30 hores del dissabte 16 de juliol de 1994, els

cent cinquanta músics de la Banda de la Unió MusicalSanta Cecília de Guadassuar, la primera banda enintervindre en la Secció d’Honor del Certamen Internacionalde València, iniciava la desfilada a l’arena de la Plaça deBous interpretant, baix la direcció de Joaquín Vidal Pedrós,el pasdoble taurí Fina Blasco, del compositor de CulleraRafael Talens Pelló. Era la primera vegada que participavaen la màxima categoria del Certamen i els intensosassajos dels mesos anteriors havien arribat a la seua fiamb l’esperança d’aconseguir un bon resultat. El veredictedel jurat no ens va afavorir i al final de la nit, la nostraBanda es va haver de conformar amb una puntuació decent huitanta-cinc punts que no donaven més que per aun segon premi.

Com tradicionalment, el Certamen estava organitzat perl’Ajuntament de València, copatrocinat per la Conselleria deCultura, la Diputació de València i la companyia elèctricaIberdrola. Es reservaven dos places per a les bandesestrangeres en totes les seccions. En la Secció d’Honor espodien inscriure fins a set bandes, encara que solament hovan fer tres. L’ajuda per participació era de 500.000 pessetes.Era la primera vegada que rebia este nom, doncs els anysanteriors s’anomenava Especial A i el nombre de músicsparticipants era il·limitat. Des de 1989 solament actuaven ala Plaça de Bous les bandes de les seccions grans, passantal Palau de la Música les bandes de les seccions menors.

En la Secció d’Honor les bandes podien participar ambun mínim de cent vint i un màxim de cent seixanta músics,entre els quals solament cinc podien ser aliens a laplantilla, amb un màxim de setze instrumentistes de corda.La pertinença dels músics a la plantilla es demostrava

amb el llistat de la Federació de Societats Musicals de laComunitat Valenciana (FSMCV). A les pàgines 12 i 13d’esta Revista es pot llegir la composició de la nostraBanda tal com apareix en el llistat de control conservat al’arxiu de la FSMCV. Per a la indicació de l’instrument decada músic s’ha contrastat este llistat amb la fotografia.

El jurat va estar format per Daniel Deffayet (professordel Conservatori de París), René Castelain (directord’orquestra francés), Ivon Ducène (professor delConservatori de Brussel·les i director d’orquestra),Salvador Chuliá Hernández (compositor, director de bandai director del Conservatori José Iturbi de València), MiguelAsíns Arbó (director de bandes militars i compositor) iAdela Baragaño Lázaro (Cap del Negociat de Fira i Festes)que va actuar com a secretaria sense vot.

Cadascun dels cinc membres amb dret de vot podienpuntuar entre 3 i 10 punts en els apartats d’afinació,sonoritat, interpretació i tècnica. La major i menorpuntuació quedaven excloses. Els sistema de premiss’establia de la següent manera:

- S’atorgava la Menció d’Honor a la banda amb majorpuntuació de cadascuna de les seccions.

- 1r premi a les que obtingueren de 200 a 240 punts.- 2n premi a les que obtingueren entre 160 i 199 punts.- 3r premi, si obtenien entre 120 i 150 punts.

Com a obra de lliure elecció la banda de la SocietatMusical de Guadassuar va interpretar Caribdis. Simfoniaper a banda, obra en tres temps de Francesc ZacarésFort. Estava inspirada en Caribdis, un monstre marí de lamitologia grega, filla de Posidó i Gea que habitava juntamb Escil·la, un altre monstre marí, en un estret pasmarítim que la tradició situa en l’estret de Messina, quesepara l’Itàlia peninsular de Sicília. Segons el mite, elsdos costats de l’estret estaven a l’abast d’una fletxa, tanpròxims que els mariners que intentaven evitar a Caribdispassaven massa prop d’Escil·la i viceversa. Vivia davallunes roques de l’illa i tres vegades per dia engolia enormesquantitats d’aigua, incloent en la seua voracitat vaixells,mariners, peixos i tot quant poguera trobar al seu pas.Altres vegades, tornava allò que s’ha engolit amb horriblessorolls formant un espantós i terrible remolí dins del qualningú se salvava. La seua presència es mantenia invisibleperquè sempre s’ocultava després d’una boira espessa.Només Odiseo (Ulisses) va aconseguir superar-la en dosocasions a costes de part de la seua tripulació abans queperdre el vaixell complet.

Era una obra amb gran complexitat tècnica que PacoZacarés, des de feia uns anys professor de la nostraEscola de Música, va escriure especialment per a l’ocasiópensant en la plantilla amb que comptava la nostra Banda.

REVISTA DE LA

societat musical

11

Cartell anunciador, obra del pintor valenciàVicente Corella. Representa a Euterpe, la

musa de la música, com una jove queanuncia la celebració del Certamen mirant

Europa des de les aigües de la Mediterrània.

Molts dels temes que apareixen a l’obra es poden escoltaren posteriors composicions seues.

L’obra obligada en la Secció d’Honor va ser Olbap. Elxiquet que va voler ser música, poema simfònic deFrancisco Grau Vegara. Estava dedicada a un xiquetdiscapacitat físic que va assistir al certamen en la seuacadira de rodes. Segons conta l’autor en Las Provínciasdel dia 18 de juliol de 1994, «un xiquet anomenat Pablo,en una de les meues visites a Cullera, em va dir que voldriahaver sigut músic, i que desitjava que li dedicara unpasdoble. Me va impactar tant que li vaig dir que no seriaun pasdoble, sinó un poema simfònic». Del nom d’estexiquet escrit al revés ix el nom de l’obra.

La segona banda en actuar va ser el Centro InstructivoMusical La Armónica de Buñol, amb cent quaranta-quatremúsics. Desfilaren amb el pasdoble: Centenario del Litrode Manuel Carrascosa García i interpretaren com a obralliure La Consagració de la Primavera (1a part) d’IgorStravinsky, baix la direcció de Luis Sanjaime Meseguerque havia fet la transcripció. El jurat li va atorgar unapuntuació de dos-cents dotze punts, obtenint el PrimerPremi i la Menció d’Honor, amb un premi de 1.500.000pessetes que patrocinava la companyia elèctrica Iberdrola.

La tercera i última en competir va ser el CentreInstructiu Unió Musical de Llíria, amb cent seixanta músicsque desfilaren amb el pasdoble Laura Segura de PabloSánchez Torrella. Baix la direcció de Rafael Sanz Espert,com a obra lliure interpretaren La Ley del Silencio deLeonard Bernstein, en transcripció del propi director, bandasonora de la pel·lícula del mateix nom (més informaciósobre la pel·lícula a la pàgina 21). Obtingueren unapuntuació de dos-cents tres punts que donaven dret alPrimer Premi.

Com a banda invitada va actuar la Banda Municipal deValència, dirigida per Pablo Sánchez Torrella.

La decepció primer i la indignació després van ser elssentiments que mostraren tant els músics com el directori la Junta Directiva. Al dia següent de la celebració delcertament, exactament el diumenge 17 de juliol, es vacelebrar al Palau de la Música de València una gal·la pera lliurar els diplomes acreditatius dels guardonsaconseguits en la que actuaven les bandes municipalsd’Alacant i València. A esta gal·la no va assistir cap membrede la nostra Societat Musical a recollir el Diplomaacreditatiu del segon premi. De fet, és l’únic Certamen enel que ha participat la nostra Banda del que no es conservaal Musical cap diploma, motiu del qual, la foto quehabitualment està exposada allí, porta una placaexplicativa.

Com es pot llegir al recull de premsa de les pàgines14 i 15 d’esta Revista, el veredicte del jurat no va ser benacollit, ni per la Banda de la Unió de Llíria ni per la deGuadassuar. Paco Gimeno, president de la nostraSocietat es va mostrar descontent amb la baixa valoracióque el jurat va fer del treball de la nostra Banda amb l’obralliure, de gran dificultat en comparació amb les que

portaven les altres Bandes. El director, Joaquín VidalPedrós, considerava que perfectament es podria haveratorgat el primer premi a les tres bandes. Un any després,el mestre Vidal va deixar la direcció de la nostra agrupacióa Paco Zacarés, autor de l’obra lliure.

Insistint en la polèmica, en el mes d’agost, elspresidents de les dos bandes per separat, sol·licitaren lapuntuació detallada que els diferents membres del jurathavien atorgat en la Secció d’Honor. En setembrel’Ajuntament de València va contestar a estes peticionsamb la mateixa resposta: en compliment de la base sisenadel reglament que regula el certamen, no es possibledivulgar la puntuació detallada de cada membre del jurat.

(continua en la pàgina 14)

REVISTA DE LA

societat musical

12

MÚSICS DE LA SOCIETAT MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR EN

Abad Escalambre, Alejandro(violoncel) *Alabau Garcés, Joaquín (saxo alt)Alapont Osca, Luis (fagot)Alapont Osca, José Bernardo (oboé)Almela Ribes, Oreto (saxo alt)Alonso Sentamans, Ángel (saxo alt)Alos Ibiza, Maria Lucía (clarinet)Alos Ibiza, Ricardo (bombardí)Alòs Ibiza, Susana (requint)Andreu Alapont, Salvador (trompeta)Añó Alonso, Teresa (clarinet)Añó Cleries, Domingo (contrabaix)Añó Jornet, Federico (trompeta)Asensi Canet, Blai (tuba)Asensi Canet, Marta Clara (violoncel)Asensi García, Maria José (violoncel)Asensi García, Silvia (violoncel)Baldrés Sánchez, José (clarinet)Barberá Añó, Teresa (clarinet)Bay Royuela, José Miguel (trompeta)Bay Royuela, Nicolás (flauta)Beltrán Garcia, Carlos (saxo tenor)Beltrán Navarro, Victoria (clarinet)Beltrán Navarro, Joaquín (saxo alt)Benlloch Pérez, Elvira (clarinet)Boil Vidal, Jose Emilio (piano i celesta)Boils Camarena, Agustín (clarinet)Boils Gimeno, Moisés (trompeta)Boïls Ibiza, Juan Bautista (flauta)Boïls Ibiza, Javier (trompeta)Boïls Ibiza, Adelina (flauta)Boïls Sais, Vicente (saxo tenor)Bonet Ribes, Teresa (clarinet)Bou Ortega, Mario (clarinet)Bueno Peirotén, Elena (saxo alt)Calatayud Tomás, Dolores (flauta)Camarasa Cleries, Virgilio (clarinet)Camarasa Cleries, Carlos (trompa)Camarasa Cleries, Vicent (percussió)Canet Peirotén, Gustavo (violoncel)Cardona González, Ciprià (percussió)Casanova Lledó, Salvador (clarinet)Casasús Sais, José (saxo baix)Cleries Barberá, Alfonso (trompa)Cléries Barberá, Enrique (trompa)Colomer Torres, Salvador (percussió)Colomina Remigia, Tomas (clarinetbaix)Crespo Segura, Inma (clarinet)Domingo Sanz, Luisa (arpa)Estarelles Camarasa, Victor (clarinet)Esteve Colomina, Nicolás (trombó)Esteve Colomina, Adrián (trombó)Esteve Torres, Maria Vicenta (flauta)

Ferrer Roig, Joaquín (saxo alt isoprano)Fuertes Gimeno, Vicente (contrabaix)Fuertes Gimeno, Áurea (clarinet)Fuertes Raga, Maribel (clarinet)Fuertes Raga, Sandra (clarinet)García Ferrer, Enrique (bombardí)García Ferrer, Ramón (fagot)García Hervás, Domingo (clarinet)Gimeno Añó, Jose (clarinet)Gimeno Añó, Reyes (clarinet)Gimeno Arlandis, Francisco(bombardí)Gimeno Asensi, Francisco (tuba)Gimeno Asensi, Joaquín (trombó)Gimeno Beltrán, Ruth (violoncel)Gimeno Colomer, Javier (percussió)Gimeno Ribes, José (trompeta)Gimeno Roig, Juan Luis (bombardí)Gimeno Torres, Maria Ángeles (flauta)Gimeno Torres, Francisco (bombardí)González Aliño, Vicente (tuba)

González Bargues, Juan Manuel(contrabaix)Grau Díaz, Vicent (percussió)Ibiza Masip, Carolina (flauta)Ibiza Masip, Joaquín (clarinet)Jiménez Padilla, Fernando (trompa)Jornet Alós, Daniel (trompa)Jornet Añó, José Javier (trompeta)Juan Garrigós, Ramón (clarinet)Lacal Añó, Sonia (clarinet)Llopis Gimeno, Vicent (trompa)Llopis Gimeno, Cristina (saxo baríton)López Velasco, Vicente (tuba)*Machí Baixauli, Teresa (clarinet)Marqués Colomer, Ruben (trompeta)Martín Tello, Fèlix (clarinet baix)Masip Alonso, Jose (clarinet)Masip Esteve, Vicente (trompeta)Mellado Salom, Carlos (saxo tenor)Mellado Salom, Rosa (clarinet)Miñana Osca, Juan Antonio(percussió)

REVISTA DE LA

societat musical

13

N EL CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA CIUTAT DE VALENCIA - ANY 1994

Miñana Osca, Santiago (percussió)Navarro Climent, Vicenta (clarinet)Navarro Climent, Inmaculada (saxo alt)Noguera Alós, Antonio (tuba)Noguera Sentamans, Joaquín (trombó)Oliver Domingo, Vicente (trompeta)Oliver Domingo, Salvador (trompeta)Oliver Garcés, Fidel (trompeta)Oliver Meseguer, Inés (clarinet)Oliver Meseguer, Ana (clarinet)Oliver Olmos, Salvador (flauta)Oliver Villalba, Maria Amparo (trompa)Olmos Castells, Josefa (percussió)Olmos Miralles, Araceli (saxo alt)Osca Añó, Perfecto (contrabaix)Osca Añó, Vicente (trombó)Osca García, Vicente (bombardí)Osca Gonzálvez, Luis (percussió)Osca Pons, Joaquin (fagot)Osca Ruiz, Jesus (trompa)Osca Ruiz, Mario (trompa)Osca Ruiz, Inmaculada (saxo tenor)

Osca Vidal, Vicente (tuba)Osorio Verdú, Juan Bautista (oboé)*Palau Ibiza, Dora (clarinet)Peirotén Monleón, Olga (piano)Pellicer Falcó, Salvador (trombó)*Perales Camarasa, Luis (trompeta)Pérez Bueno, Isabel (clarinet)Pérez Ortega, Samuel (clarinet)Pérez Ortega, Manuel (trompa)Pérez Ortega, Joaquin (bombardí)Pérez Ortega, Àngel (trompeta)Pérez Pérez, Vicente (tuba)Pérez Pérez, Gema (violoncel)Polanco Olmos, Rafael (bombardí)Ribera Boil, Vicente (trompeta)Ribera Boil, Maria Teresa (oboé i cornanglés)Ribera Llopis, Vicente (trompeta)Ribera Montañana, Maria Jesús(flauta)Ribes Roig, Vicent (trompeta)Ribes Villalba, Josep (requint)

Roig Vidal, Julio (saxo alt)Rosell Escorihuela, Salvador (saxobaríton)Rosell Pons, Jose (trompa)Sais González, Laura FlautaSapiña García, Javier (contrabaix)*Seguí Aliño, Bernardo (fliscorn)Sentamans Asensi, Joaquín (trombó)Sentamans Asensi, Bernardo(percussió)Sentamans Roig, Salvador (trompeta)Signes Barberá, Inocencio (clarinet)Ubeda Ferrero, Eduardo (clarinet)Vidal Bay, Maria José (oboé)Vidal García, Leopoldo (oboé)Vidal Martí, Ester (percussió)Villalba Colomer, Enrique (trombó)

Amb * s’assenyala als músics queapareixen com a no pertanyents a laplantilla.

REVISTA DE LA

societat musical

14

Levante-EMV, Martes 19 de julio de 1994

Consultat en l’actualitat l’Arxiu de l’Ajuntament deValència, les puntuacions en la Secció d’Honor quedarenrepartides de la següent manera:- Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar: 61 + 62 +61 = 185 punts.- La Armónica de Buñol: 70 + 70 + 72 = 212 punts.- Unió Musical de Llíria: 67 + 68 + 68 = 203 punts.

A l’acta a la que es té accés en l’actualitat no apareixenles puntuacions detallades ni a quin membre del juratcorresponen les puntuacions. Es conserva l’acta completa,amb la puntuació detallada de cadascun dels cinc membresdel jurat, però seguint amb l’aplicació de la base 6a delCertamen, setze anys després podríem dir que seguixbaix el «secret sumarial» i no ha sigut possible accedir aella. Situacions com esta s’han reproduït diverses degadesamb el pas dels anys. Actualment, i per evitar una partd’estes polèmiques, les puntuacions es publiquendetalladament a la web en els dies següents al Certamen.I dic una part de les polèmiques per que la majoria de lesbandes que no guanyen, sempre solen creure injusta ladecisió del jurat.

Com a curiositat anem a fer referència a les seccionsmenors del Certamen. En la Secció Especial, que agrupavaa les bandes que comptaven entre 90 i 120 es podieninscriure fins a cinc bandes. Solament se n’inscribirentres: la Banda d’Alzira, que va obtindre la Menció d’Honor,la de Picassent, amb un primer premi i La Lira Castellonera,de Villanueva de Castellón (dirigida per Teo Aparicio) queel dia 4 de juliol, uns dies abans de la competició va

presentar la seua renúncia i va ser sancionada, tal comdiuen les bases, amb tres anys sense poder tornar aparticipar.

En la Primera Secció, amb bandes d’entre 70 i 90músics, de les set bandes que es podien inscriure, hoferen sis. De la comarca participaren la FilharmònicaAlcudiana, que va obtindre un 1r premi i l’Artistica de Carletque aconseguí un 2n premi. Va guanyar la Menció d’Honoruna banda belga.

La Segona Secció agrupava a les bandes d’entre 50 i70. Les bases especificaven que podien participar fins ahuit bandes i se n’inscriviren nou. La Tercera Secció, ambbandes de menys de cinquanta músics es va haver dedividir en dos dies donat que, encara que les basesestablien que solament podien participar fins a huitbandes, l’organització va creure convenient admetre a lesdotze inscrites donat que en les seccions grans laparticipació havia sigut menor de la prevista. Aquell anyes va convocar una Secció de bandes de Conservatoris iEscoles de Música en la que es podien inscriure fins aquatre agrupacions, amb una limitació màxima de centmúsics, però va quedar deserta.

Salvador Colomer

Fonts:Arxiu d’Alfredo Ruiz, de la Banda Santa Cecília deCullera.Arxiu de la Fonoteca Municipal de València.Arxiu de la Federació de Societats Musicals de laComunitat Valenciana.Arxiu de Joan B. Boïls.

(continua de la pàgina 11)

REVISTA DE LA

societat musical

15

Lunes, 18 de juliol de 1994

REVISTA DE LA

societat musical

16

MAIG - JUNY 2010

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

FESTIVALS DE BANDES JOVES. Dissabte29 de maig, Auditori Municipal, 19.00 h.Va contar amb la participació de la Banda Jove de la nostraSocietat Musical i la de la banda se la Societat PrimitivaSetabense de Xàtiva, també anomenada la Vella, amb elque ens tornaren la visita que els férem fa uns anys. Elconcert va comptar amb una bona assistència de públic.A destacar la gran interpretació com a solista d’AndreuMartínez amb el saxo.

CONCERT DE CORPUS. Diumenge 6 dejuny, Plaça Major, 20.30 h.«Es xopà hasta la Moma» diu el títol de l’obra del mestreGiner inspirada en el Corpus de València i, fent honor aella, el dia va eixir nuvolat i amb pluja. La processó puguéacabar, però l’amenaça de mal oratge va aconsellar lasuspensió del concert i impedí que estrenarem les obresdel Certamen.

AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA,Auditori Municipal.Dilluns 14 de juny, 19 hores: alumnat de clarinet,trompa, guitarra i percussió.Dimarts 15 de juny, 19 hores: alumnat de clarinet,violoncel, trombó, tuba, piano i flautaDimecres 16 de juny, 19 hores: alumnat detrompeta, saxo, fagot i d’iniciació musical.Dijous 17 de juny, 19 hores: alumnat de viola,saxo, oboé, violí, contrabaix i trompeta.Dilluns 21 de juny, 18’30 hores: alumnat de Cor,Orquestra Jove i Banda Jove.Com tots els cursos, la totalitat de l’alumnat de l’Escolapassaren per l’escenari de l’Auditori per demostrar tot elque han aprés al llarg de l’any. Les Audicions lesclausuraren les agrupacions joves de la Societat: Banda,Orquestra i Coral Infantil. Com sempre, foren un gran èxitde públic.

CONCERT DE PREPARACIÓ PER ALCERTAMEN, Diumenge 20 de juny, PlaçaMajor, 20,30 hores.El Certamen anava aproximant-se i la nostra Banda vapresentar per fi al públic de Guadassuar les obres quehavia preparat per al mateix. Bona assistència de públic.

Esquerra, concert de la Banda JoveBaix, dos moments de les adicions de l’Escola de

Música: alumnes de flauta i de violí.

REVISTA DE LA

societat musical

17

ADÉU AL TIO DOMINGOEl passat 9 de maig, va ploure

vàries vegades. És possible quefora que Santa Cecília plorava, nosabem si de pena o d’alegria,perquè el tio Domingo ja estavaamb ella. Però va deixar de fer-ho justament en els moments enque la seua Banda formava peracompanyar-lo per últimavegada, per davant dels dosmusicals que ella ha presidit: eldel Pare Vicent 20 i el de SalvadorMahiques 2.

Alguns músics, els mésmenuts s’estranyaren quanavisàrem que calia anar a tocaral seu enterro i preguntaven quequi era. Jo us ho explicaré.

El tio Domingo era la persona de Guadassuar que mésanys ha pogut dir amb propietat: «Jo sóc músic».

No músic d’eixos que un dia la Banda passa per davantde sa casa a arreplegar-lo, ve a assajos i concerts unsanys, i abandona per les circumstàncies de la vida. No,d’eixos ell no era. Ell va ser músic en actiu durant quasisetanta-cinc anys.

Des del Divendres Sant de 1927, sempre que ha existituna Banda de Música a Guadassuar, allí ha estat ell. Vaviure dissolucions per motius diversos, va ser fundador dediverses bandes, va passar una guerra. Fins i tot, el tempsque va passar a Holanda, sense saber-ne gens d’holandés,es va integrar en una banda. «La música –deia ell- noentén de llengües, les notes s’escriuen igual en tots elsllocs».

Va tocar el requint fins que les mans ja no li vanrespondre, i en eixos moments, per poder seguir tocantals concerts, va recuperar una antiga afició alcontrabaix que havia practicat de jove. Comque pel carrer no podia tocar, va assumir lafunció de subdirector, per a poder estarsempre on estiguera la Banda. Va sermembre de la Junta Directiva, vicepresident,i president a la mort de Vicent Bou. En 1997,al complir setanta anys de músic en actiu, vaser anomenat President d’Honor en unhomenatge que va rebre dins les celebracionsde Santa Cecília. I mentre va estar en actiu,no va deixar d’assistir mai a un assaig, a unaprocessó, a un passacarrer, a un concert, aun certamen. Solament va deixar de vindrepel Musical quan, després de la mort de laseua dona, la salut ja no el va acompanyar.

Ja major, quan a penes eixia de casa,anava a visitar-lo alguna vegada. Amb més

de noranta anys, amb la mentencara lúcida, sempre em deia elmateix: «Els músics van alsassajos? El mestre està content?El més important és que elsmúsics vagen a assajar».

Sempre va tindre a gal·la queSanta Cecília va viure a sa casaquan el Musical estava en obres.Ara, per a tornar-li el favor, esticsegur que ella el té vivint a sacasa, junt a la tia Maria, la seuadona. Quant el dia de la nostrapatrona algun músic, després decantar l’himne i els gojos, crideallò de «Visca Santa Cecília»,penseu que ell va tindrel’exclusiva de cridar-ho fins quasil’any 2000.

El seu fill va dir a l’homilia delseu funeral que la seua passió era la música. No li hodiscutiré, però concretaré un poc més. Jo crec que laseua passió va ser la seua Banda de Música. Amb ell,desapareix un dels referents històrics de la nostra Societat.Darrere d’ell queda un buit tan gran que no sé si algunapersona serà capaç d’arribar al seu nivell. Algú més arribaràa complir més de setanta anys de músic en actiu?

Aquell dia 8 de maig algú em va preguntar qui haviafaltat. Li vaig contestar que el tio Domingo. Es va quedarpensant un instant i em preguntà de nou: «el de lamúsica?» «Sí -li vaig dir-, el tio Domingo, el de la Música».

Salvador Colomer

1979. Durant l’homenatge que van rebre els músicsque portaven més de cinquanta anys en actiu.

REVISTA DE LA

societat musical

18

NOTÍCIES

VIII CURS DE MÚSICA ANTIGAagost-setembre 2010A la Biblioteca Municipal o al Musical teniu el llibret ambla informació completa. Recordem que es pot assistir apresenciar qualsevol classe de manera gratuïta i senseavisar. A més dels concerts, estarà interessant lainauguració, amb música i teatre, l’exposició d’arcs, i lesdos conferències, una precisament sobre arcs, i altra acàrrec del més important especialista en cant gregorià.

16, 17, 18, 19, 20 i 21 agost. LUTHIERIA :Taller de LuthieriaSergi Martí

18 i 19 agost. XIRIMIES I BAIXONS: Joaquim Guerra

20 agost. CONFERÈNCIA: Juan Carlos Asensio

20, 21 i 22 agostPERCUSSIÓ HISTÒRICA: Pedro EstevanDANSA DEL RENAIXEMENT: Eva NarejosMINISTRERS DEL RENAIXEMENT: Francisco RubioCONSORT DE FLAUTES: David AntichCANT DE CAMBRA: José Hernández-PastorCLAVICÉMBAL: Ignasi Jordà

2 setembre. CONFERÈNCIA: André Alegre

31 agost, 1, 2 i 3 setembreMÚSICA DE CAMBRA: Leonardo LuckertORQUESTRA BARROCA: Barry Sargent

INAUGURACIÓ DEL CURS19 agost, 20 h., al Centre Cultural. Gòrmic Teatre:Passeig per la història i amors d’Ausiàs March

CONCERTS22 agost, 22.30 h. al Centre Cultural3 setembre, 20 h. a l’Auditori

EXPOSICIÓ D’ARCS1, 2 i 3 setembre, de 10 a 20 h. al Centre Cultural

LUIS OSCA APROVA LES OPOSICIONS AL’ORQUESTRA DE VALÈNCIALuis Osca, percussionista de la nostra Societat Musical iprofessor en l’Escola de Música ha aprovat el passat mesde maig les oposicions a l’Orquestra de València,agrupació de la que formava part des de fa uns anys coma contractat interí.

CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRAEn el concurs que organitza la Mancomunitat de la Ribera(Alta i Baixa) per a joves músics el nostre company DavidSais, ha obtingut el primer premi (dotat amb 600 €) ambel seu grup de percussionistes del Conservatori MestreVert de Carcaixent. També la violoncel·lista de la nostraSocietat Zaida Ferrero ha obtingut en el mateix concursel tercer premi amb el trio de corda i oboè amb el que haparticipat. La nostra enhorabona als dos.

REVISTA DE LA

societat musical

19

Amb una gran assistència de públic, el passat dissabte29 de maig es va celebrar a l’Auditori la segona part del’intercanvi entre les Bandes Joves de la nostra SocietatMusical i la de la Primitiva Setabense de Xàtiva. Ja feiaanys que s’havia realitzat la primera, concretament el 9de juny de 2007 al pati de la Casa de la Cultura de lacapital de la Costera en el marc del 8é Festival de BandesJoves, però fins ara no s’havia trobat l’ocasió adequada.

De l’actuació de la nostra Banda Jove, baix la direccióde Francisco Gimeno Torres, quedarà en el record lamagnífica interpretació que Andreu Martínez Navarro ensva oferir com a saxo solista de la Pequeña Czarda dePedro Iturralde. Com a premi va obtindre una magnificaovació del públic, tan del local com del de Xàtiva. Tambéinterpetaren el pasdoble Ramiro Miralles, de BernabéSanchis, una transcripció de la banda sonora de lapel·lícula La Roca, de H. Zimmer i J. Newton Howard, iPacific Dreams del compositor holandés Jacob de Haan.

De la Banda Juvenil de la Primitiva Setabense de Xàtiva,(a la foto) baix la direcció de Teo Aparicio-Barberán, caldestacar la gran interpretació de les obres The Tempest,de Robert W. Smith, Alejandro el Magno, de M.A. Mateu,A Free World Fantasy, de Jacob de Haan, en coincidènciaamb la nostra Banda, i Contrast, de Hans Koldtiz, ambuna doble interpretació a mode de bis per al que el públicpuguera seguir la música amb les palmes.

La Banda Primitiva Setabense és la més antiga de lesdues bandes que existixen en l’actualitat a Xàtiva. La Vella,com familiarment és coneguda, téun total de cent quinze músicsactius, sota la batuta del directorTeo Aparicio Barberán. A la seuaEscola de Música s’imparteixenclasses a més de dos-centsalumnes de Xàtiva i la seuacomarca. De les seues aules haneixit grans professors iinstrumentistes que formen part debandes de categoria nacional, tantcivils com militars. Ha participat ennombrosos certàmens obtenintdiferents premis, el més recent elPrimer Premi al Certamen de laDiputació de València 2006 en laPrimera Secció.

Un dels fets més importants pergarantir el futur de La Vella es laseua Banda Juvenil, que permetnodrir la Banda de La Primitiva ambun degoteig continu de nous

músics. En l’actualitat hi ha cinquanta-cinc components.Al 1989 va nàixer la Jove Orquestra, que ja ha realitzatconcerts per tota la geografia espanyola aconseguintgrans èxits.

El director Teo Aparicio-Barberán va nàixer a Engueraen 1967. Ha sigut director titular de les bandes d’Enguera,La Font de la Figuera, Villanueva de Castellón, Quart dePoblet i Alaquàs, així com director invitat de nombrososconjunts instrumentals. Entre 2007 i 2009 va ser directortitular de la Banda de la FSMCV. Ha impartit classes dedirecció de banda i orquestració. Des de 1994 es professorde Música en Educació Secundària i professor d’anàlisi ide composició en diferents escoles de música.

És autor de més d’un centenar d’obres bàsicamentper a banda, pasdobles, marxes de processó i obressimfòniques que s’han interpretat tant en el Certamen deValència com en el de Kerkrade. Algunes d’elles han sigutobres d’encàrrec com a obres obligades per a diversesseccions del certamen de València. La nostra Banda Joveva interpretar Lluna Mediterrània en el concert que va oferira Xàtiva l’any 2007.

A més d’esta banda, també dirigix actualment la UnióMusical Santa Cecília d’Énguera amb qui també preparael certamen de València en la 2a secció amb una obraseua.

Com a curiositat cal destacar que va ser membre deljurat en el Certamen de València de 2008 en el que lanostra Banda va aconseguir el primer premi.

FESTIVAL DE BANDES JOVES JUNT A LA PRIMITIVASETABENSE DE XÀTIVA

REVISTA DE LA

societat musical

20

MÚSICA I LLIBRESEn aquesta ocasió presentem un seguit de llibres relacionats d’alguna manera amb les obres del certamen, des d’unabiografia de la primera dona de Prokòfiev, diverses obres sobre la història de València, diverses novel·les ambientadesen el moment de la construcció de les Torres de Serrans o en alguns moments històrics dels que es narren a l’obraobligada, fins a una série de manuals sobre la música de cine, lligant amb Alexander Nevsky i Roque Baños, autor delpasdoble. Ideals per un estiu relaxat després de tant d’assaig i concert. Els llibres que portem el logotip , espoden trobar a la Biblioteca Municipal.

Lina Prokofiev. Una española en el gulag.Valentina Chemberdji. Siglo XXI, 2009.Desprès d’anys d’èxit, el matrimoni Prokófiev es traslladaa la URSS, amb conseqüències fatals. En 1948, Lina escondemnada a vint anys de treballs forçats al gulag. Laprimera dona de Prokofiev, la cantant Lina Lluvera,pseudònim de Carolina Codina, filla de cantants espanyoli polonesa, va rebre una educació cosmopolita i viatgera,parlava a la perfecció set llengües i va ser amiga delsmajors artistes del segle XX: Picasso, Matisse, Ravel,Falla, Stravinsky, Rubinstein, Andrés Segovia, Rajmáninov,Toscanini, Chaplin, Stanislavski, Gorki, Eisenstein, GarcíaLorca, Coco Chanel, el gran Diaghilev...

La ciutat de ValènciaManuel Sanchis Guarner. Editorial 3 i 4, 1972Un clàssic per a qui vulga conèixer la història de la ciutatde València a càrrec d’un dels millors historiadorsvalencians.

La catedral del mar.Ildefonso Falcones. Grijalbo.Mondadori, 2006. La Barcelona medieval en temps de la construcció deSanta Maria del Mar. L’edificació de l’església i la devocióper la Mare de Déu marinera, símbols del camí que elprotagonista inicia buscant la llibertat.

Vida i Final dels moriscos valenciansJoan F Mira. Bromera, 2009 En 2009 es compliren 400 anys de l’expulsió delsmoriscos. En 1609 es va promulgar el decret d’expulsiómassiva de la població d’origen musulmà, convertida a laforça durant la guerra de les Germanies. Aquesta ordresignificava exiliar violentament, i de colp, una tercera partdels habitants del Regne de València.

Allah Akbar (El morisc).Miquel Ferra i Martorell. Bromera, 2002 L’aventura d’Ahmed al-Farrasí, un morisc valencià del segleXVI, en una lluita contra els fusellers del Marroc, moltsdels quals també d’origen valencià. La seua memòriaalterna els fets bèl·lics amb les evocacions de la seuavida en terres valencianes.

Diumenge de glòria.Vicent Ortega. Bromera, 2002València, segle XIV. Lluites pel poder entre els nobles, larelació impossible entre un jueu i una noble cristiana; els

frares Bonifaci i Vicent Ferrer; els pares d’Ausiàs March;la reina Violant, l’assalt i incendi a la jueria, l’expulsiódels jueus i, poc de temps després, dels musulmans,transformaren per sempre la idiosincràsia de la ciutat deValència i de tot el regne.

Crim de germania.Josep Lozano. Bromera, 2005València segle XVI. La reina Germana de Foix organitzaun banquet per tractar que els seus vassalls obliden larepressió contra els agermanats. En revenja, ningú noacudirà al convit.

La llegenda del corsari.Francesc Gisbert. Bromera, 2009 A finals del segle XVI, Salema, morisca valenciana, trobaun home mort. Dos encaputxats intenten capturar-la,s’escapa i s’emporta un document que canviarà la seuavida: les memòries d’Alí Mussa, un proscrit que torna perreclamar justícia. Una aventura que combina la intriga d’unassassinat, la Inquisició, bandolers i corsaris de Barbaria.

Música de cine. Una Ilusión óptica.Conrado Xalabarder. LibrosEnRed, 2006Les claus per entendre la música com eina narrativa en elcine i conductora d’emocions. Cada apartat il·lustra ambexemples las diverses possibilitats narratives i creativesde la música aplicada al cine.

La música en el cine.Chion Lionel. Paidos Ediciones.En qué es convertixen les notes quan s’incorporen a unapel·lícula? Quins efectes produixen en ella les melodies,sonoritats i ritmes? Un gènere on cohabiten música cultai popular, cors i orquestra simfònica i el so d’un piano espot barrejar amb la remor del mar.

Historia y teoría de la música en el cine: presenciasafectivas.Manuel Lombardo Ortega, Fernando Infante del Rosal,Carlos Colón Perales. Ediciones Alfar, 1997Història de la relació de la música amb el cine.

El cine y la música.Hanns Eisler; Theodor W. Adorno. Fundamentos, 1981Il·lustrat amb exemples estableix les pautes d’unacomposició musical per al cine. Rodatge, muntatge,enregistrament i altres aspectes tècnics del cine sónanalitzats en la seua relació amb la música.

REVISTA DE LA

societat musical

21

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEEn esta pàgina dos pel·lícules que incloem per les seues bandes sonores i no per la seua temàtica musical com éshabitual en esta Revista. La primera apareix ací per que una transcripció de la banda sonora, obra de Leonard Bernstein,va ser l’obra de lliure elecció de la Banda del Centre Instructiu Unió Musical de Llíria en el Certamen de 1994 del que esparla en la pàgina 11. La segona perque una transcripció de la seua banda sonora va ser interpretada per la Banda Jovede la nostra Societat en el concert celebrat el passat 29 de maig.

LA LEY DEL SILENCIO

TÍTOL ORIGINAL: On theWaterfrontANYO: 1954DURADA: 108 min.PAIS: USADIRECTOR: Elia KazanGUIÓ: Budd SchulbergMÚSICA: Leonard BernsteinREPARTIMENT: Marlon Brando,Eva Marie Saint, Karl Malden, LeeJ. Cobb, Rod Steiger, Pat Henning,Leif Erickson, James Westerfield,John Heldabrand, Rudy Bond,Martin Balsam, John HamiltonGÉNERE: Drama

La vida dels estibadors dels mollsde Nova York es controlada per unmafiós anomenat Johnny Friendly.Terry Malloy, antic boxejador a sou,que treballa per ell, es testimoni iautor indirecte d’alguna de les seusaccions. Quan coneix Edie Doyle,germana d’una víctima de Friendly,Terry s’arrepentix, i comença asentir-se culpable de la vida queporta. Ella li presenta al pareBarrie, qui l’anima per a que espresente als tribunals i conte totel que sap.La pel·lícula va obtindre huitÓscars, entre els que destaquenels premis a la millor pel·lícula,director i actor (Marlon Brando).També va ser candidata a la millorbanda sonora original.Està considerada una de lesmillors obres d’Elia Kazan, un delsdirectors mítics de Hollywood.Algunes de les imatges de lapel·lícula han quedat entre lesicones del cine.

LA ROCA

TÍTOL ORIGINAL: The RockANY: 1996DURADA: 125 min.PAÍS: USADIRECTOR: Michael BayGUIÓ: David Weisberg,Douglas Cook, Mark RosnerMÚSICA: Nick Glennie-Smith& Hans ZimmerREPARTIMENT: SeanConnery, Nicolas Cage, EdHarris, Michael Biehn, WilliamForsythe...GÈNERE: Acció

La cèlebre presó d’Alcatraz, huiatracció turística, es assaltadaper un grup de marinesencapçalats pel generalHummel, en principi pretenentque s’indemnitze a les famíliesdels soldats morts en missions

secretes. Després de retindredesenes d’hostatges,despleguen setze míssilsequipats amb gas verinós quehan furtat de les instal·lacionsmilitars, amb les queamenacen atacar la ciutat deSan Francisco. Ho faran si noreben una determinadaquantitat de diners. Pararesoldre la situació, l’FBI enviaa la illa a un especialista enarmament biològic i a un antici misteriós ex presidiari de LaRoca, l’únic pres que vaaconseguir fugir-se’n de lamítica presó que hi havia enaquella illa.

REVISTA DE LA

societat musical

22

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la holade la societat musical

El passat 22 de setembre, José Luis Castell(homegran) i Bea, la seua dona,van ser pares per

segona vegada. Encara que amb un retard ací podemveure a Borja, presentat per la seua germaneta Avril.

Guadassuar,això sí queés bufar!!

Poodeemos(si no el mundial,

almenys elcertamen)

El 10 d’abril l’Associació de Clarinets va celebraruna paella per a estrenar el seu nou local social.Els assistents els podeu veure a la foto, amb lesnoves incorporacions.

CIVERADES CERTAMENERES- ¿Estáis conmigo? (la frase més repetida).- No estoy enfadado, estoy indignado.- La puerta del desierto (La puerta del destierro, que és elque diu la partitura).- To-rres-de-Se-rra-nós (anacrusa del compàs 100 al primermoviment de l’obra obligada, abans del tall).- No estoy enfadado, estoy ilusionado.- Me gusta como pensáis.- Coitus interruptus (està ple a l’obra obligada).- No estoy enfadado, estoy xlpfrwhado.- Hacedme caso, vamos juntos, clarinetes segundosmeteros conmigo.- Contestació d’un músic a la frase anterior: Imbécil.- Aaa-pum aaa-pum (al compàs 103 del segon movimentde l’obra obligada).- Más pequeñito no puedo ser.- La batalla del helado (2n moviment d’Alexander Nevsky).

- Hago de todo menos llevar el compás.- Ya estamos bailando. A ver si nos la metemos en algúnsitio. Estoy hablando de música.- Soplad pa fuera que pa dentro es chupar.- Yo si puedo bailaré. Moved todos el culito.- ¿Habéis oído mi petorro?- Buscad la doble barra, pero no la encontréis.- Quiero que toquéis como un primer viernes de mes a lascinco de la madrugada: borrachos.- A tiempo es pan pan pan. A contratiempo es un pan, unpan, un pan. Quiero que alguien publique esto en laRevista.- Yo con un pan tengo suficiente- Quiero más actividad rítmica. Y de la otra también.- ¿Habéis ligado? (a un grup de músics).

(continuarà en la següent Revista)

REVISTA DE LA

societat musical

23

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

A algunes Revistes hem presentat documentsantics de la Societat Musical (rebut de l’Escola,fitxa de control de músics...). Ara en presentemun altre en forma de passatemps estival. Estracta de la remesa de carnets de la Federacióque es conserven datats entre 1979 i 1990 (queno tenen per què ser els anys de les fotos), delque posem complet el de l’actual president. Dela resta hem fet una selecció de les fotos de lespersones que participen i una d’una persona queja no toca però que de segur estarà en elCertamen 2010. Heu d’endevinar qui són.

Una conclusió: tots els músics joves, acabenfent-se majors i poden arribar a ser gransprofessionals o grans aficionats. Una altra: tocaren la Banda i anar a assajar molts anys millorala imatge encara que et caiga el monyo.

àlbu

màlbu

màlbu

màlbu

màlbu

mEsta pàgina anava a ser ocupada per fotos d’anteriorscertàmens, però les cirscumstàncies han fet que lidediquem en ella un homenatge al tio Domingo. Dalt al’esquerre, en una foto de 1928, acabat d’entrar a la ban-da amb el requint, el seu instrument de tota la vida.

A l’esquerra en 1998, amb el contrabaix, el seu segoninstrument, el dia de l’homenatge que en el Concert de

Santa Cecília li dedicàrem amb motiu del seus setantaanys com a músic i nomenament com a President d’Honor.Per a l’ocasió, el va acompanyar la seua neta Maria Pilarque en aquells anys tocava el violoncel a la Banda deCorbera.

Baix, en una foto de finals dels anys setanta, possiblementper la fira, desfilant com a subdirector de la seua Banda.