REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUARnúmero 28

0 eurosgener-febrer-març-abril 2005

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARI

Certamen de Kerkrade ............................... 2Activitats ..................................................... 3Notícies ....................................................... 4Santa Cecília 2004 ..................................... 6Fitxer 2004 .................................................. 71979-2004 .................................................... 8El Pedernoso .............................................. 9Dedicatoria .................................................. 9Recull de premsa ....................................... 10Faristol ........................................................ 11Cine de música .......................................... 13El Fosquibrut Desafinat ............................ 14

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino SignesFOTOS: Josep Ribes, Luis Osca, Salvador Colomer,Antonio Noguera, Laura Signes, Salvador Ribes

Edició internet: Enric Garcia.

525 exemplars

LA NOSTRA BANDA ACUDIRÀPER PRIMERA VEGADA

AQUEST ESTIU AL CERTAMENDE KERKRADE (HOLANDA)

Des del mes de març ja és oficial que la nostra Bandaha sigut admesa per a participar al 15 World MusicContest, certamen que es celebra cada 4 anys a la ciutatholandesa de Kerkrade, i possiblement el certamen debandes més important a nivell mundial. Nombrosesbandes de la Comunitat Valenciana han assistit a edicionspassades des de fa molts anys, i ara la nostra s’ha decidit.Després d’haver-se vist desbordada l’organització per lanombrosa quantitat de bandes sol·licitants, s’ha fet unaselecció i finalment participaran en la present edició untotal de 8 bandes valencianes: Benissanó, TavernesBlanques, Siete Aguas, Villar del Arzobispo, Bétera, Al-tea i Sagunt, estes tres últimes a la primera secció, lamateixa que Guadassuar.

L’actuació tindrà lloc el dissabte 30 de juliol a les 3 dela vesprada. L’obra obligada és Danceries de K. Hesketh,i de lliure, Paco Zacarés n’ha compost una per a l’ocasióamb el títol Guadsual·lia, sobre motius de les Danses,encara que en l’estil de Paco costen de reconéixer lesmelodies degut a l’elaboració i transformació a que hansigut sotmeses.

Els components de la nostra banda ja estan assajantde valent i el viatge (que serà en avió) ja estàpràcticament organitzat. Seguirem informat sobre eltema.

KERKRADE

REVISTA DE LA

societat musical

3

* CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Divendres8 d’octubre, Auditori, 20 h.Un any més, l’acte més important del 9 d’octubre ésaquest concert format per diverses composicions d’autorsvalencians.

* CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 20de novembre, Auditori, 19.30 h.Destacaven dos importants peces de música espanyola,una d’elles interpretada per primera vegada per la Ban-da, la Simfonia Sevillana. A més, una clàssica hongaresa,Háry János. Per a acabar el concert s’interpretaren elsGojos i Himne a Santa Cecília de Virgilio Beltran, lesquals s’havien deixat d’interpretar en este concert (nosabem per què) el 1989.

* CONCERT DEL SOCI. Dissabte 11 dedesembre, Auditori, 19.30 h.Amb el títol “Tot sarsuela” la Societat Musical oferí alssocis un variat concert format íntegrament per fragmentsinstrumentals procedents de distints títols d’aquestgènere. Programa de mà de molt nivell, no fotocopiat.

* CONCERT DE NADAL. Diumenge 26 dedesembre, Catòlic, 19.30 h.El tradicional concert de la Cooperativa del Crist s’iniciàamb tres clarinetistes (una d’elles amb el clarinet un tantrebel), després dos bateries soles, un curiós quartet de

saxos i més amb músiques no habituals, i després lagran sorpresa de la nit, un contrabaixista cantant enanglés (no del tot del poble, clar) acompanyat per bateria.Tancava la vetlada el grup de metalls i el de corda ambmúsiques del cine.

* CONCERT DE L’OR-QUESTRA. Diumenge 16de gener, Auditori, 22.30 h.Amb molt més públic del que és habitual, l’Orquestraoferí un concert integrat quasi exclusivament percomposicions per a instrument solista. EscoltaremNicolau Bay al violí en L’Estiu, de Les 4 estacions deVivaldi, a Moisés Boïls en un concert per a trompeta deTorelli, a Fernando Oriola en altre per a fagot de Vivaldi,i a Samuel Pérez i Mario Bou en una Peça de concertper a dos clarinets de Mendelssohn. Completava La ora-ción del torero de Turina (seguint la línia de la SimfoniaSevillana), i dos fragments de pel·licules de les clàssiques:Amarcord i Temps Moderns.

* CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 13de març, Auditori, 12 h.Seguint la línia de música espanyola dels últims concerts,escoltarem tres moviments de la Suite Españolad’Albéniz, i continuant també l’altra línia música de cine,amb el pasdoble de Biba la banda. També s’interpretàl’obra obligada per al certamen de Kerkrade.

* CONCERT DE LAJOVE ORQUESTRA IDE LA BANDA JOVE.Diumenge 30 d’abril,Auditori, 19.30 h.La notícia estava en que laJove Orquestra, formadaper alumnes de corda del’Escola, reapareixiadesprés d’una forçosa pau-sa. Després, la Banda Jovecontinuà amb la líniacinematogràfica dels últimsconcerts de l’Orquestra i laBanda i escoltarem Titànic,Gladiator i La màscara delZorro , entre altrescomposicions.

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

OCTUBRE 2004-ABRIL 2005

REVISTA DE LA

societat musical

4

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotíciesLa Banda a Ràdio Clàssica. El passatdiumenge 21 de novembre escoltarem en esta emissorade Ràdio Nacional la nostra Banda interpretant el Concerttuba de F. Zacarés que havíem tocat al Palau de la Mú-sica el passat 5 de juny.

Sobre el Concert de Santa Cecília. Notíciatambé és la recuperació al concert de Santa Cecília delsGojos i Himne a Santa Cecília de Virgilio Beltran, que en-cara que s’interpretava tots els anys en acabar la missa ola processó, s’havia deixat d’escoltar inexplicablement enconcert des del 1989. Per altra banda, també ensassabentàrem que dos de les obres del concert foren“peticions” d’incondicionals: Háry János de Mari, i la GranFantasía Española del tio Salvoret.

Curiosa plantilla. Degut a algunes confusions, alprimer assaig de la Banda després de Nadal acudirennomés 11 persones, les quals una vegada allí, assajaren“com si res”. Assajaren per exemple l’obra obligada deKerkrade. El més curiós de tot fou eixa plantilla de 11: 3tubes, 3 violoncels, 3 clarinets tercers, 1 flauta i 1percussionista.

Paelles Banda Jove. A més d’assajar, segur quesón els que més bé s’ho passen. Han fet paelles el 7 gener,i l’1 d’abril, que tingam notícia. Algun dia també ensdecidirem a reproduir frases que apareixen en els cartellsde convocatòria als assajos de la Banda Jove.

Concertino. Assenyalar que el famós Xaua actuà deconcertino amb l’orquestra Turiae Camerata el passat 30de març i 5 d’abril al Palau de la Mú-sica on interpretaren la integral de lesSuites per a orquestra de Bach.

Premi jove. Els passats 15, 16i 17 d’abril, tres joves trompes de lanostra societat musical acudiren alIr Concurso de Jóvenes Trompistasque es celebrava a Alba de Tormes(Salamanca). Després de totes leseliminatòries, David Gimeno vaobtindre un segon premi de la seuasecció (diferenciades per edats).

Mèrit. Cal comentar, encara queell no vol, el mèrit de Salvador Oriola(el pare) i el seu interés i gran passióper la música. En l’actuació de laJove Orquestra del passat 30 d’abril,ell fou l’autor de part delsarranjaments (concretament delsbaixos) realitzats per a que els jovesmúsics pogueren tocar.

RECTIFICACIONS A L’ANTERIOR:A banda de les errades involuntàries que quasi tots elsnúmeros se’ls escapen als nostres redactors després derepassar 3 ó 4 vegades els textos, poden ocórrer cosesmolt més estranyes, atribuïbles, o a la informàtica o aalgun altre misteri sense resoldre. I és que després deles correccions pertinents, caigueren trossos de text i noaparegueren a la impressió definitiva. Entre les erradeshabituals només hem detectat l’hora del concert delCatòlic, del 26 de desembre que apareixia com a les 23h, a més d’un canvis també “misteriosos” de tipus lletra ales pàgines 9, 18 i 19. També la pàgina 9 de l’anteriorrevista que torna a apareixer en l’actual tal i com va serpreparada, amb un escrit de Ximo fagot i els noms deVicent Llopis (trompa), Bernat Peris Plaza (tuba) i EvaristoNoguera (tuba). Per altra part, ací teniu el final de fitxerde 1984 (pàgina 24):

Diumenge 2 de desembre / Cine Rex, 12.30 h. /Concert de Santa Cecília:1a part: Edinburg, L’Alesienne (suite), Rapsòdiahongaresa núm. 22a part: Danses valencianes (Blanquer), La Dolores (jota)

Dimecres 26 de desembre / Cine Rex, 19 h. /Concert de Nadal1a part: GRUPS DE CAMBRA.2a part: Los Planetas (Marte), Del Guadalquivir

REVISTA DE LA

societat musical

5

La banda de tubes deValència a l’Auditori. Comve sent habitual el últims anys, eldissabte anterior a la fira es va por-tar a cap a un concert extraordinaride festes. Enguany actuà la Bandade Tubes de València. Dalt l’escenaride l’Auditori hi havia prop de 90músics entre tubes i bombardins, 5d’ells de Guadassuar: tres tubes (eltio Antonio Noguera, Paco Gimenoi Ximo Cortina) i dos bombardins(Vicent Osca i Ricardo Alòs), i tambéun percussionista col·laborador (LuisOsca). A més, també va intervindreen diferents peces Rubén Marquésa la trompeta. El concert resultàd’allò més divertit, contribuint a aixòde manera especial el director del’agrupació, David Llácer, tuba del’Orquestra de València. Cal desta-

car, a més de la peculiar sonoritat de l’agrupació, laclaredat amb la que sonava tenint en compte lescaracterístiques dels instruments que la formaven.L’Auditori quedà xicotet per al nombrós públic assistent,molts de fora de Guadassuar.

Concert d’arpa. El 15 d’abril, Luisa Domingo vaoferir un concert a la Casa de Pedra (Biblioteca Munici-pal) on demostrà sobradament per què és la/el músic deGuadassuar amb el currículum més brillant. Escoltàremcomposicions de diferents estils (Mudarra, Bach, Scarlatti,Godefroid, Tournier...), íntegrament interpretades dememòria.

BIBLIOTECA MUNICIPALLa Biblioteca Municipal (algú encara no sap on està?) ensha enviat un escrit agraint-nos la seua presència a la nostrarevista. Al mateix temps ens comunica que de les novel·lesamb temàtica musical que assenyalàvem la revistapassada, estan a la Biblioteca (i es poden traure debades!!):El afinador de pianos de D. Mason i La chica del trombónde A. Skármeta. A més, des de desembre de 2004 es repla revista musical Scherzo que es pot llegir allí mateix si ésla del mes en curs o endur-te-la a casa durant 15 dies si estracta de números anteriors. També s’ha adquirit la col·leccióde 50 CDs anomenada Clásica que ha editat recentmentel periòdic El País, interessant col·lecció que acompanyaamb un llibre explicatiu cada CD. Per a que tingau méstemps per a assistir a la Biblioteca, el nou horari és de11.30 a 13.30 i de 4 a 8.

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotíciesIII Curs de MúsicaAntiga. Per tercer anyconsecutiu, durant la segonaquinzena dagost i primers dies desetembre, es celebrarà al nostrepoble el III Curs de Música Antiga.L’excelent acollida de les duesconvocatòries anteriors ha fet quel’edició d’enguany, ja convocadatinga un nivell millor. Cal agrair idonar anims als organitzadors,doncs activitats tan interessantscom aquesta donen prestigi alnostre poble. Més informació awww.ladispersione.com.

Classes de violí barroca Guadassuar. A iniciativad’alguns alumnes del curs de mú-sica antiga que es porta a cap en estiu a Guadassuar,s’estan portant a cap a l’Auditori classes de violí barroc imúsica de cambra amb periodicitat mensual. Sónimpartides per Olivia Centurioni, una professora italianaafincada a Madrid, d’on ve expressament a donar lesclasses, qui ha col·laborat en diferents grups de músicaantiga de tota Europa, en alguns dels quals ha actuat iha gravat diversos discos com a solista. L’Ajuntament deGuadassuar cedeix l’Auditori, la Societat Musical el cla-ve, i els mateixos alumnes es fan càrrec íntegrament lesdespeses. Recordem que els “alumnes” que acudeixensón professionals en conservatoris, orquestres, etc. quebusquen l’especialització en eixe terreny, inexistent alsestudis reglats als conservatoris espanyols.

Més de música antiga. La Dispersione,l’orquestra barroca amb seu al nostre poble, efectuà tresconcerts durant la passada Setmana Santa. InterpretarenMembra Jesu Nostri, de D. Buxtehude, una sèrie de 7cantates dedicades cada una d’elles a una de les partsmaltractades de Jesucrist (peus, genolls, mans, costat,pit, cor i cara). Junt a l’orquestra participava un cor, i 5solistes vocals amb notables trajectòries (Pilar Moral,Patricia Lloréns, Cristina Faus, Alberto Guardiola i LuisVicente). Els concerts es dugueren a terme a tresesglésies de Sagunt, Dénia i Benicarló els dies 22, 24 i26 de març respectivament. També 17 d’abril portà acap a Benicarló una versió escènica (amb cantants,actors…) de La serva padrona de G. B. Pergolesi querepetirà el 22 d’agost a Orpesa.

REVISTA DE LA

societat musical

6

Santa Cecília 2004El primer capítol fou el concert del dia 20, i el segon,

ja un tant peculiar. El sopar de la vespra al que acudeixenels més fervorosos músics caigué en diumenge. Elcalendari, que és molt savi, no va permetre que caigueradissabte, i botà de divendres a diumenge (era bisiesto).Això per si de cas a algú se li ocorria fer coincidir els dossopars de Sta. Cecília en un. Eixe fet ocasionà que algunsl’oblidaren, però així i tot, es presentaren 19 músics, més2 que no soparen, entre els que hi havia només 3 xiques.A pesar de caure diumenge, diumenge per la nit, “salvarenla papereta” que deia un important músic. El lloc canviàper estar tancat el Catòlic, i s’anà al Manchego. I el queés el sopar, més ràpid que mai. Després, tot el que toca:processó (sense anda però amb comitiva), i banda for-mada per bombardí, clarinet i flauta en la que sonavatot:: temps, contratemps, melodia, contrapunt. I en arri-bar al lloc indicat, cantada dels gojos i himne, amb unaescenografia un tant fallera.

El dissabte 27 tingué lloc la part central de lacelebració. Passacarrer, trasllat a l’Ermita, missa on vaintervindre per primera vegada un quartet de corda (vorefoto), cant d’himne i gojos i processó fins el Musical. Iper a rematar, un sopar de Santa Cecília com els últims.Les diferències que notarem foren, per exemple, el licor(que clar, és diferent cada any) enguany Mirtillo (grapa),el tio Agustí que pujà dalt la taula per a cantar NuestraBandera, i també el primer sopar de Santa Cecília d’unnou fondo, que formaven un grapat de nanos: Salva,Sara, Silvia, Ariadna, Neus, Lola, Andreu... futurs gransmúsics.

S’entregaren també “els altres premis de Campo deCriptana” (vore pàgina 15) amb la presència d’un efusiupresentador, que recordava altres actuacions memora-bles de fa anys com a presentador d’una musa. Com apersona “de mèrit” que entregava els premis estiguéGustavo. I també festa fins...

··· FITXER 2004···

Diumenge 4 d’abril / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Maria Esparza La del manojo de rosas Poème Montagnard

The sword and the crown La vídua valenciana

Dissabte 5 de juny / Palau de la Música (València), 11.30 h. / II Festival de Bandes «Nuestras Bandas de Música»

Las Provincias Tuba Concerto (Zacarés) Metamorfosis Simfòniques

(UNIÓN MUSICAL UTIELANA d’ UTIEL)

Diumenge 13 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Giraldillo

Cinematógrafo Nacional Las Provincias

Metamorfosis Simfòniques (I i IV) Es xopà… hasta la Moma

Diumenge 18 de juliol / Pati Antic Col·legi Balmes, 22.30 h. Giraldillo Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques

Agüero Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques

Dissabte 24 de juliol / Auditorio El Ferial (Campo de Criptana, Ciudad Real), 23 h. / XXXI Certamen Nacional de Bandas de Música

(BANDA MUNICIPAL de VILLENA)

(SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL de LLANERA DE

RANES)

Giraldillo Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques

(FILHARMÓNICA BEETHOVEN de

CAMPO DE CRIPTANA)

Dijous 5 d’agost / Plaça Major, 23 h. / Concert del Crist Giraldillo Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques

Pagan Dances (II i I) Poème Montagnar

Dilluns 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc La boda de Luis Alonso Antonio Galbis Doménech Ciclo de Rios Beatles Symphonic Festa de les trompetes

Agüero Suspiros de España Indiana Jones Als Berebers Dunia Piris Ximo En er mundo Azcárraga Guadassuarense (xaranga: Campanera, Cristianos de Villena i Morena)

Divendres 8 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Pepita Reyes Entre el Xúquer i el Túria Sait

Margarita la tornera Tríptic Modal Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 20 de novembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília Agua, azucarillos y aguardiente Háry Janos

Gran Fantasía Española Sinfonía Sevillana Gojos a Santa Cecília Himne a Santa Cecília

Dissabte 11 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert del soci : Tot Sarsuela La Revoltosa La canción del olvido Agua, azucarillos y aguardiente

El barberillo de Lavapiés La Gran Vía El tambor de granaderos bis: Antonio Galbis Doménech

REVISTA DE LA

societat musical

8

EN ALTRE “LUGAR” DE LA MANXA:EL PEDERNOSO

Potser molts no ho saben, però l’actuació de la Bandaa Campo de Criptana el passat 24 de juliol no és la primeraque es fa a La Mancha. A finals de setembre de 1981 (nosabem el dia exacte) la Banda va fer un concert a ElPedernoso, per on passarem poc abans d’arribar a Campode Criptana i uns pocs músics que havien estat en aquellaocasió ho recordaren. Total fa 24 anys. La Banda es vatraslladar a aquella població perque el seu alcalde haviaestat fent la mili amb el que en aquell moment era presidentde la Societat Musical, Vicent Esteve.

Es va moure molt matí, de nit encara, per que s’haviade fer un passacarrer i per suposat que encara no existial’autovia. Així i tot, abans d’arribar, en Las Pedroñeras,es va fer una parada per visitar un guadassuarenc queestava allí de Guardia Civil.

En arribar, primera sorpresa, l’agutzil estava esperant-nos per a repartir-nos per les cases. Molts músics no hosabien i anaven fent-se arrere poc a poc. Dinaren isoparen repartits per cases particulars, en xicotets grupso individualment, excepte uns pocs que anaren al res-taurant de la carretera.

A banda del passacarrer del matí, el s’havia de com-pletar el dia amb l’acompanyament a missa, la processóde vesprada i el concert, a més d’alguna “picaeta”. Però lacosa va eixir d’allò més bé, segurament per la costum lo-cal de traure només vi per a menjar i per a les “picaetes”.Tant bé va anar, com que després de dinar, un animat grupde músics (no molt joves ells), amb Camilo al capdavant,acabaren a la discoteca del poble, la Charles Chaplin

Recordem que al 1981 la Banda començava a fer-se grani havia incorporat bastant gent jove, però sense ser massaabundant com ara. A més, D. Joaquín Vidal s’havia fet càrrecde la direcció de la Banda el febrer d’eixe mateix any.

A la processó, es pogueren vore curioses costums,com la subhasta per a entrar l’anda, així com les carreresque pegaven avant i arrere abans d’entrar la imatge al’església.

El concert, davant l’església, fou un tant peculiar, iprompte es va convertir en tot una festa. En oir Ximo esformaren filades de moros i cristians entre músics, públiclocal i públic de Guadassuar. Inclús algun músic s’alçàoboè en mà per a fer de capità de les filaes. I Ester, lafilla menuda de D. Joaquín Vidal, que en aquell momenttenia només 8 anys, va “dirigir” Paquito Xocolatero. Pelque hem pogut recordar entre tots, també s’interpretàPan y Toros. Memorable actuació de la percussió...

L’explicació de tant èxit també és senzilla. A més deque no estaven molt acostumats a escoltar bandes, pera que no es secara la boca als músics hi havia diversoscabassos de goma plens de vi d’on els músic anavenservint-se. Un d’ells darrere la tarima del director. I resmés per a beure.

(Si se’ns ha escapat algun detall, com el dia exacte omés, i algú el recorda, ens ho pot dir i completar el relatal pròxim número de la revista).

DEDICATORIA(emitida por Ràdio Guadassuar el dia 3 de mayo de 2005)

por D. José Hernandis. Médico jubilado

Buenas tardes. Este disco va dedicado a la banda deMúsica.

Estuve el sábado en el concierto que dieron la BandaJoven i la Orquesta Joven y lo pasé muy bien.

Hace 85 años que empecé con la música en la bandade mi pueblo, Poliñá de Júcar, primero con el flautín yluego con la flauta, que aún conservo.

Tanto la Orquesta como la Banda Joven me gustaronmucho, teniendo en cuenta que son aprendices. Me lla-mó sobre todo la atención un chico que tocaba el fagot,un instrumento más grande que él.

Hubo una época en que el pueblo de la música eraLiria. Hoy podemos decir que Guadassuar es un pueblomusical, pues entre jóvenes y adultos pasan de 250 los

músicos en activo. Los tres jóvenes que dirigieron la or-questa y la banda lo hicieron muy bien.

La mejor inversión que hace el ayuntamiento es la dela banda de música. Cuando voy por la calle y oigo elsonido de un instrumento musical, de un chico o de unachica que está ensayando, me alegro mucho pensando:¿dónde estará mejor que ensayando en su casa? I asítoda esa juventud que se dedica a la música.

Aparte de la buena cultura musical que reciben estoschicos, puede ser una salida profesional. Prueba de elloes que ya existen bastantes personas de nuestro pueblo,que esparcidos en orquestas i bandas de todo el mundo,viven de la música.

Mi enhorabuena al pueblo de Guadassuar por estacultura Musical.

REVISTA DE LA

societat musical

9

··· 25 anys: 1979-2004···En aquell any l’entrada de nous

músics es va fer de manera escalo-nada i repartida al llarg de les festes.En primer lloc a la fira entrarenImmaculada Noguera Puchol iImmaculada Navarro Climent, les dosamb el saxo. De Imma Noguera, filladel tio Antonio Noguera (tuba),podem comentar que tota la famíliavivia al Musical, que aleshores estavaal carrer Salvador Mahiques onactualment està el reten de la PoliciaMunicipal. Son pare exercia deconserge i professor de solfeig. Vadonar classes de solfeig a tots elsque passaren pel musical en aquellsanys setanta quan l’Escola de Mú-sica encara no era com la coneixemara. Imma Navarro continua molt vin-culada al món de la música, doncsdona classes en l’IES els Évols del’Alcúdia, i Nicolás Esteve, el seumarit també es músic, professor detrombó en el Conservatori de Cullera.

Per Setmana Santa tinguérem unaaltra remesa Merxe Calatayud Tomási Sergio Pérez Amores al clarinet i Joa-quín Osca Pons al fagot. Era el primerfagot que entrava en la banda des delsanys 40. Pel Cristo va entrar EustàquioBarberà Boïl (percussió), Vicent Llopis(trompa), Bernat Peris Plaza (tuba) iEvaristo Noguera (tuba).

XIMO FAGOTDe Joaquín Osca, Ximo fagot per

als músics que ja portem uns quantsanys a la banda, es poden dir moltescoses i totes bones. Els que hem tingutla sort de tocar al seu costat enpassacarrers, processons, concerts,falles i moros, no tenim més que bonsrecords d’ell. Igual el tenies tocant unsolo amb el seu instrument, que ambel bombo en una entrada de moros isempre amb el seu habitual bon hu-mor. Sols vull ressaltar d’ell que sempreque ha estat a disposició de la banda,vivint com viu lluny del poble. Les dosfrases que li recorde de totes lesocasions en que hem anat a un certa-men son “quin dia és el certamen?” i“quan he d’anar a assajar?”.

Des de que va eixir del poble, quejo recorde ha format part de laJONDE, ha treballat al Conservatoride Saragossa (on crec que solamenttenia un alumne, doncs va ser el pri-mer professor de fagot que hi va haver)i al de Granada, i en l’actualitat tre-balla a l’Orquestra Ciutat de Grana-da. La seua dona Ruth toca elvioloncel al mateix lloc i crec que elsfills que tenen porten camí de sermúsics també. Li vaig demanar queens escribira alguna cosa i ens vaenviar un correu electrònic en el queno va voler parlar d’ell i sí de les per-sones que l’introduïren en la Banda:

“Fa 25 anys que vaig entrar enla banda i per a rememorar talcommemoració em demanen queescriga alguna cosa per a la revis-ta. De totes les coses que recordevull contar el perquè de que jo to-que el fagot i a la persona quegràcies a ella jo sóc fagotista:

Vicent Esteve “el Brigo”Jo ja sabia música, doncs havia estat

a l’Escolania de la Verge delsDesemparats a València. Però volia en-trar en la banda i mon pare em vaacompanyar al musical. Allí en l’anticMusical, Vicent el Brigo que era elpresident de la Banda, ens va dir quefeia falta un fagot en la Banda. Com queera una forta inversió, ell es comprometiaa traure els diners per a comprar-lo si joem comprometia estudiar-lo.

Jo ni sabia el que era un fagot illavors ens va parlar del tio Pepe Vidalque havia tocat el fagot en la Banda ique ja estava retirat. El seu fagot eradel sistema francés, que ja estava endesús, i jo tènia que tocar el de siste-ma alemany. Al cap de tres mesos vaarribar el meu “Sonora” (la marca delfagot) i mon pare i jo vam anar a l’assaigdel divendres. D’allí vam anar a Alzira aque Miguel Simó –fagotista –m’ensenyara a muntar-lo.

Tot açò ho va organitzar Vicent elBrigo a qui sempre portaré en el record ique en un dia com aquest voldria rendir-li el meu just homenatge de gratitud.”

Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

10

20 minutos, 13 de mayo de 2005 Guillem Gimeno, percussionista en la nostraBanda Jove.

Música i Poble, novembre-desembre 2004

REVISTA DE LA

societat musical

11

FaristolSuite EspanyolaSuite EspanyolaSuite EspanyolaSuite EspanyolaSuite Espanyolad’Isaac Albénizd’Isaac Albénizd’Isaac Albénizd’Isaac Albénizd’Isaac Albéniz

Un dels compositors espanyols més importants delsegle XIX, especialment per les seues obres per a piano,d’inspiració nacionalista i llenguatge modern. Va nàixer enCamprodon, Girona, i va ser un xiquet prodigi al piano.Son pare Ángel Albéniz va preparar el primer concert públicdel seu fill quan només tenia 4 anys i el va presentar en elTeatre Romea (Barcelona). Als 13 anys va fugir de sa casai va treballar com a pianista en diversos païsosllatinoamericans, a on va arribar en un vaixell com a polissó.Hi ha constància que va estar a Argentina, Uruguai, Brasili Cuba. En la tardor de 1873 va tornar a Madrid. Més tardva estudiar en el Conservatori de Brussel·les (1875-1878)amb el compositor i pianista hongarés Franz Liszt (1878)i amb el compositor nacionalista espanyol Felip Pedrell(1883). En 1893 es va establir a París, on va rebre classesde Vincent d’Indy i va entrar en contacte amb un grup decompositors de l’avantguarda europea entre els que estrobaven Claude Debussy i Gabriel Fauré, que van influirde forma decisiva en la seua moderna tècnica compositiva.

La seua obra mestra és la suite per a piano Ibèria(1906-1909), composició virtuosística i musicalmentcomplexa, composta a Niça durant un poc més de dosanys. De la resta de la seua producció destaquen les pe-ces per a piano Rapsòdia espanyola i Suite espanyola,les òperes L’Òpal màgic (1893) i Pepita Jiménez (1896).També va ser autor de sarsuela i de lieder. Dins d’esteúltim gènere destaca l’obra Quatre melodies, dedicada alcompositor francés Fauré, on s’allunya del seu primer estil.En 1899 va compondre la suite orquestral de caràcter na-cionalista Catalonia. Va morir el 18 de maig de 1909 enCambo-les-Bains (França). És, al costat d’Enric Granados,un dels màxims exponents del piano romàntic espanyol.

Suite Española

Originalment per a piano, ha sigut fruit de diversestranscripcions de manera total o parcial. Composta entre1885 i 1886, és a dir, quan el compositor tenia 25-26 anys,es troba dins la línia nacionalista pròpia de finals del segleXIX. Encara que no alcança les quotes de la posterior Iberia,l’obra és molt atractiva, potser per l’ús en ella de melodiesi ritmes del folclor espanyol, aconseguint colors i sonoritatsd’allò més sorprendents. Consta de les següents parts:

REVISTA DE LA

societat musical

12

Die Meistersinger von NürbergDie Meistersinger von NürbergDie Meistersinger von NürbergDie Meistersinger von NürbergDie Meistersinger von Nürbergde Richard Wagnerde Richard Wagnerde Richard Wagnerde Richard Wagnerde Richard Wagner

Wagner, Richard (1813-1883), teòric i compositoralemany, va ser una les figures musicals més importantsdel segle XIX. Nasqué el 22 de maig de 1813 en Leipzigi estudià en la universitat d’esta ciutat. Entre 1833 i1839 treballà en els teatres d’òpera de Würzburg,Magdeburgo, Königsberg i Riga i va escriure les seues(i menys conegudes) òperes Les Fades (1833) y Laprohibició d’amar (1836), y varies obres orquestrals, entred’elles una simfonia composta als 19 anys. En Rigafinalitza el llibret (text de l’òpera) i els dos primers actesde la primera òpera important, Rienzi.

Comença un període de la seva vida de disgusts :fugides pels deutes, de la policia, fracassos afectius,professionals, depressions, malalties que s’allarga finsa 1864. Però tot i que passa aquestes dificultats estracta d’un període molt creatiu de la seua vida i en ellpodem trobar algunes de les òperes més famoses:L’Holandés errant (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin(1850), Tristà i Isolda (1865)

En 1864, trobant-se en una situació a tots els nivellscrítica, es cridat a Munich pel rei Lluís II de Baviera pera fer realitat el somni de Wagner, la construcció d’unteatre per a la representació de les seues òperes. Lalocalitat on es construiria aquest teatre (en alemanyFestspielhaus) es Bayreuth. És ací on estrenarà les òperesde l’anomenada Tetralogia (quatre òperes) anomenadaL’anell del Nibelung, inspirada en la mitologia escandina-va. Està formada per L’or del Rhin estrenada en 1869, LaValkiria en 1870, Sigfrid en 1876, L’ Ocàs dels Déus en1876.

Die Meistersinger (els Mestres Cantors de Nürenberg)estrenada a Munich en 1868 i la seua última òpera Parsifalestrenada a Bayreuth en 1882 formen el complet d’obresdel compositor alemany.

Per motius de salut (buscant un millor clima) es traslladaa Venecia on mor el 13 de febrer de 1883.

Els aspectes més obscurs de la personalitat de Wagnerel duen cap al seu antisemitisme, expressat en el seuescrit El judaisme en la música (1850), que, amb la fortaidentitat germànica dels temes de les seues òperes junt ala grandiositat de la seua música el convertiràn en un com-positor d’atractiu únic per al nazisme als anys 30. Aquestaassociació d’idees ha dificultat l’acceptació de la seuamúsica per a una part del públic a tot arreu del món. Coma fet concret l’Orquestra Filharmònica d’Israel es negava ainterpretar la seua música fins fa poc de temps.

Die Meistersirger von Nürberg(Els mestres cantors de Nuremberg)

Estrenada el 1868 a Munic, és l’única òpera còmica escri-ta per Wagner. Açò no significa que la densitat de la seuamúsica siga molt diferent a la d’altres òperes d’altrestemàtiques. L’acció es situa a meitat del segle XVI, enmigdels ambients dels gremis artesanals, on un jove cavallerque acaba d’arribar a la ciutat intenta aconseguir la mà dela filla d’un ric orfebre mitjançant un torneig de cant.

REVISTA DE LA

societat musical

13

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEDe la mateixa manera que tenim una secció dedicada als llibres sobre música i altra als discos, encetem ara unaaltra dedicada al cine, amb recomanacions de pel·lícules que tinguen alguna relació amb la música. Comencem ambuna que ens sonarà (sobretot als que assistiren a l’últim concert de la banda), i altra molt actual.

BIBA LA BANDA

Director: Ricardo PalaciosAny: 1987Nacionalitat: EspanyolaIntérprets: Antonio Ferrandis, Florinda Chico, JoséSancho, Manuel Alexandre, Alfredo Landa, Mario Par-do, Oscar LadoireMúsica: Miguel Asíns ArbóGènere: ComèdiaDuració aproximada: 91 min.Certificat: Tots els públics

La pel·licula, ambientada el 1938, en plena Guerra Civilespanyola, ens conta les peripècies d’una banda de mú-sica que ha de donar un concert i d’alguns dels seusmúsics, els quals s’escapen per ajudar a collir arròs a lanóvia d’un d’ells, fent perillar la celebració del concert.Una divertida comèdia plena de músics de banda. Fourodada a Sueca i Alzira.

Alguns músics de la nostra banda ens conten que quananaven a l’institut nocturn, junt a molts músics d’Alzira,estos aparegueren un dia amb el cap rapat: havien estafent d’extres per al rodatge. La nostra banda interpretà alpassat concert de primavera el pasdoble de la BandaSonora Original (no era una falta d’ortografia).

LOS CHICOS DEL CORO

Títol original: Les choristesDirector: Christophe BarratierAny: 2004Nacionalitat: França-SuissaIntérprets: Gérard Jugnot, François Berléand, KadMerad, Jean-Paul Bonnaire, Marie Bunel, JacquesPerrin Didier Flamand…Música: Bruno CoulaisGènere: DramaDuració aproximada: 95 min.Certificat: Tots els públics

El 1949, un professor de música en paro comença atreballar com a vigilant en un internat de reeducació demenors. Amb un sistema d’educació especialmentrepressiu, el director de l’escola no aconsegueixmantindre l’autoritat i el respecte dels alumnes.Mentrestant, aquell professor de música descobreix quela música atrau l’interés dels alumnes, la qual cosa ésutilitzada per anar transformant els seus comportamentsi actituds.

Es tracta d’una pel·licula molt aplaudidainternacionalment i premiada en diferents festivals.

REVISTA DE LA

societat musical

14

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la holade la societat musical

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

Un poc tard haeixit aquestarevista...

Xe, que empensava queja no eixia!!

Rarament ens comuniquen res, però ens hem assabentatque Mario Bou i Tere Boïls es casen a setembre. Seguireminformant.

Per altra banda, Ino aporta una nova música per al futur,li diuen Laura i va nàixer el 14 de març. Tant Ino, comSusana i Irene ens han comentat que estan molt feliçosamb la nova membre de la família.

Felicitats a tots.

- Cançó. “Porque tenia un fagoot, qué dolor, que dolor,dentro del armario...” o algo així, deia una conegudacançó de Rafaella Carrá.

- Incògnita. Xafaran els músics de Guadassuar, encaraque siga uns minuts, sol alemany este estiu, desprésd’estar uns 20 anys amb el crit d’Alemanya, Alemanya?

- Altra incògnita. Per què es va quedar tanta gentesperant que Riki fera algun solo dels seus en el concertde la Banda de Tubes?

- Tercera incògnita. Tindrà alguna cosa a vore el tocaral Concert de Santa. Cecília un fragment titulat “Tiempode panaderos” i que les revistes repartides eixos dieseixiren cremades?

- Falles en novembre. Paraigües que no para l’aiguabusca bombers en novembre.

- Endevina. Ens ha visitat fa poc la famosa “adivina”que ja coneixem d’anteriors visites. Ens ha dit ja el nú-mero de músics i/o músiques que es deixaran la Bandanomés passar el viatge de l’estiu, tal i com va passar aParís i Itàlia. En total seran...

- Qué plou!! Paraigües que pare l’aigua per als clarinetstercers. No és que toquen tan mal que plou; és l’airecondicionat.

- “Agencia de Viajes José Luis”. Viatges a la carta.Preus molt interessants. I Contigo al fin del mundo.

- “Agència de transports TOT ÉS TORT PERQUE SÍ”.Especialitat en transportar taburets i tamborets (que noés el mateix). Màxima discreció: no s’entera quasi ningú.

- Busca. Tècnic d’aire condicionat buscadesesperadament excuses per a excusar-se al tio Fer-nando després la clavada de pata pensant que este últimno s’enterava.

- Triptic Thodal, nou títol d’una de les obres queinterpretàrem en un dels últims concerts segons el pro-grama de mà. En la seua línia habitual d’inventar títols.

- Negoci secret. Està a punt de descobrir-se com va afinanciar la Banda el viatge d’Holanda. S’està embotellantl’aigua que cau de l’aire condicionat i està venent-se.

REVISTA DE LA

societat musical

15

avihi

stòr

iesd

el p

are

vic

ent

10

ELS ALTRES PREMIS DE CAMPO DE CRIPTANA- Premi “Al mèrit musical” al públic que va acompanyarla Banda. A més de 4 hores d’autobús d’anar i 4 de tor-nar, els feren pagar 5 euros!! per a entrar a escoltar elcertamen.

- Premi “Exploradors del terreny” a la furgona queanà dies abans del certamen amb Vicent el Roig i el tioJoaquín.

- Premi “Què bo, què bo!” als col·laboradors icol·laboradores del Certamen que organitzaven els soparsentreassajos i els entrepans del dia del certamen. Totuna feina.

- Premi “Anar a un certamen sempre és un sacrifici”a Ximo Cortina per endur-se dos tubes alhora.

- Premi “Qui no berena debades és perque no vol” atots el membres de les altres bandes que participaren alCertamen de Campo de Criptana que arrimaven per sicauia algun entrepà dels nostres..

- Premi “Fotógrafo nacional” a Xaua, que no parà defer fotos encara que no pillara l’entrega del premi al’escenari.

- Premi “A la innovacio en la cançó” a Ximo D. L. N.per introduir un fragment de gregorià en una de les seuesactuacions.

- Premi “Xé quin mòbil” al de José Carlos, que té ràdio,llinterna, gravadora, càmera de fotos, no sé quantes co-ses més... i a més pots parlar per telèfon!!

- Premi “Qué aseats que som” als músics de la Bandaque no deixare ni un paper ni una botella per terra a horade berenar i sopar.

- Premi “Gira’t la gorra” al presentador del Certamen,per exagerar tant en dir que l’obra lliure de Llosa de Ranes(Festival Variations) era una de les més destacades delsegle XX.

- Premi “Quina emoció més gran” a Zaida per emo-cionar-se tant sempre que oia el solo de flauta de lesMetamorfosis.

- Premi “Aguantar els papers també té mèrit” a Fina percontribuir a aconseguir el premi d’eixa curiosa manera.

- Premi “L’afició no falla” als portadors de la famosapancarta “Guadassuar, això és bufar” que de nou ensacompanyà.

- Premi “A la millor interpretació de l’obra lliure” (deltítol) a Anna Bonet per dir que interpretàvem les Meta-morfosis sintètiques.

(A Riki no li toca premi per haver tocat només a l’autobúsdurant 2 de les 4 hores que durava el viatge)

Premis especials Ceci’s 2004.

- a Paco el secretari. Per ser el secretari i per dir-se Paco,com el president i el director.

- a Reme. Per acompanyar-nos a tot el que faça faltades de fan molt de temps.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbumPAELLA FALLERA 1985

Durant uns anys, en l’època en la que tota la bandaanava a tocar a falles, en passar aquestes festes es soliacelebrar una paella fallera. En ella tots els músicspassaven el dia junts, dinàven, i feien bona cosa de festa.Eren els anys en que la banda estava creixent de mane-ra molt ràpida. En concret, la paella de la que femreferència es va celebrar en març de 1985 al sequer deCardenal (del pare de Rubén Marqueés).

En les fotos, cedides per Salvador Ribes, quealeshores tocava la flauta, encara el podem reconeixerell, a Vicent Esteve i Joaquín Vidal, president i directorrespectivament en aquells anys, a Paco Gimeno (el pare,el fill no era músic encara que parega increible), Sam,Colo, Xaua, Dolores Calatayud, Ruben Marqués, XimoOsca (fagot), Nicolas Esteve, Bernat Péris, Ester Vidal imolts altres que s’endevinen per les fotos. Busqueu-los ipodreu veure les caretes que feien fa vint anys.

Per a que vejau que les paelles de la Banda Jove jaestaven inventades fa molts anys.