REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

gener-juny 2012

22 DE JULIOL / SECCIÓ D’HONOR

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, ZaidaGinestar, Miguel MartínezFOTOS: Salvador Colomer, Arxiu Societat Musical,Zaida Ginestar

Imprimeix:IPL / Impremta La Pobla Llarga 700 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARI

La Banda de Guadassuar al Certamen de València .. 2Certamen de València - Programa ................................ 3Certamen de València - Bandes participants ............. 4Certamen de València - Jurat ......................................... 6Certamen de València - Faristol ..................................... 7Activitats .............................................................................. 9Viatge a Almeria ................................................................ 11Santa Cecília ....................................................................... 14Curs de Música Antiga .................................................... 17Fitxer 2011 ........................................................................... 18Notícies ................................................................................. 19Certamen de València 1983 .......................................... 21Llibres i Música ................................................................. 27Cine de Música .................................................................. 29El Fosquibrut desafinat ................................................... 30

Número 49gener-juny de 2012

LA NOSTRA BANDA TORNA A PARTICIPAR ALCERTAMEN INTERNACIONAL DE VALÈNCIA

Una vegada més la Banda de Guadassuar torna aparticipar al Certamen de València. Els músics ja estanassajant baix la batuta de Juan Carlos Civera per poderestar a l’altura de les seues últimes participacions, almenys en qualitat d’interpretació. Els premis tambédepenen d’altres factors.

L’actuació tindrà lloc al Palau de la Música el diumenge22 de juliol. Este any totes les bandes participants sónvalencianes, doncs no se n’ha inscrit cap ni estrangera niespanyola de fora de la Comunitat Valenciana. En estamàxima categoria del CIBM podrem escoltar en sessióde matí, en primer lloc a l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalatde la Ribera, que participa per primera vegada a estasecció, i a continuació a la nostra Banda. Per la vespradaes podrà escoltar a la Banda Sinfónica La Artística deBuñol (Los Feos), la Societat Musical d’Alboraia i laSocietat Musical Lira Castellonera de Villanueva deCastellón.

Com és costum, també s’interpretarà un pasdoble al’escenari. Teníem previst que fóra Societat Unió MusicalSanta Cecília de Guadassuar, un pasdoble que FrancescZacarés va escriure en 1999 per a ser interpretat per la

nostra Banda al certamen d’Altea d’aquell any. Però larecent mort del compositor de Cullera Rafael Talens, hafet que l’organització del Certamen haja decidit retre-li unhomenatge, fent que tant les bandes de Secció d’Honorcom la Banda Municipal de València que tanca la jornadacoma a banda invitada, programen per a eixe dia unpasdoble seu. En el nostre cas hem triat Paquita i Nieves,que ja va ser interpretat per la nostra Banda al certamende 1987.

L’obra obligada en esta Secció d’Honor serà EstructuresSimfòniques del compositor d’Algemesí Bernardo AdamFerrero. Interpretarem com a obra de lliure elecció Simfoniaper a Banda de la compositora francesa Ida Gotkovsky.

Com sempre, a pesar del dia i l’hora, un matí dediumenge d’estiu que convida a anar més a la platja que aun concert, esperem comptar amb el suport del nostreincondicional públic.

El 22 de juliol tots al Palau amb lanostra Banda!

REVISTA DE LA

societat musical

3

CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2012«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2012«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2012«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2012«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2012

SECCIÓ D’HONOR

diumenge 22 de juliolValència, Palau de la Música

Obra obligada: Estructures simfòniques, Bernardo Adam Ferrero1.- Allegro moderato

2.- Moderato expresivo3.- Temps de vals4.- Adagio giusto

17:30 hores

Sociedad Musical La Artísticade Buñol

Director: Henrie AdamsPasdoble: Fina Blasco , Rafael Talens Pelló

Obra lliure: City Noir, John Adams1.- The City and its Double

3.- Boulevard Night

Societat Musical d’Alboraia

Director: Miguel Vidagany GilPasdoble: Tercio de quites , Rafael Talens Pelló

Obra lliure: Expedition, Oscar Navarro1.- Danza del Puerto / 2.- Galeras3.- Antártida / 4.- Deshielo-Alúd

5.- Soledad / 6.- Retorno

Societat Musical Lira Castellonerade Villanueva de Castellón

Director: José Tello i EspertPasdoble: Gloria Ramírez, Rafael Talens PellóObra lliure: Sinfonia n. 6 Concisa, Salvador

Brotons i Soler1.- Frontal /2.- Seguici / 3.- Scherzo

4.- Passacaglia / 5.- Finale

Banda invitada: Banda Municipal de ValènciaDirector: Pablo Sánchez Torrella

Rafael Mauricio, Rafael Talens PellóSinfonía Sevillana Op. 23, Joaquín Turina (arr. F. Bonete)

1.- Panorama / 2.- Por el rio Guadalquivir / 3.- Fiesta en San Juan de Aznalfarache Himne de la Comunitat Valenciana, José Serrano

10:30 hores

Ateneu Musical i Culturald’Albalat de la RiberaDirector: Saül Gómez Soler

Pasdoble: Traner , Rafael Talens PellóObra lliure: Symphony n. 5, David Maslanka

Moviments IV, II i I

Unió Musical Santa Cecíliade Guadassuar

Director: Juan Carlos Civera MartínezPasdoble: Paquita y Nieves, Rafael Talens Pelló

Obra lliure: Simfonia per a banda, Ida Gotkovsky1.- Lent 2.- Final

REVISTA DE LA

societat musical

4

BANDES PARTICIPANTS

Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de laRibera

Podem datar la fundació d’esta Banda al voltant de ladècada del 1870-1880.

De la seua participació el Certamen de València podemdestacar el 2n Premi en la 2a Secció (1980), 2n Premi enla 3a Secció (1982), 3r premi en la 2a secció (1997), 1rpremi en la 2a secció (1999). És a l’any 2001 quan labanda aconsegueix el millor èxit: el primer premi ambMenció Honorífica en la Secció 2a amb una qualificacióde 400 punts, és a dir, amb la màxima qualificació quepot donar el tribunal. També ha aconseguit el 2n premi delCertamen de la Diputació de València (1999) i el 2n premia Campo de Criptana (2005).

La banda està formada per més d´un centenar demúsics, així com un gran nombre d’educands en la seuaEscola.

Saül Gómez Soler, directorNascut a Ontinyent, cursa estudis en percussió i obté

el grau superior de direcció de banda amb Jean Cober.També estudia composició al Conservatori Superior deValència i direcció d’orquestra al Conservatori del Liceude Barcelona.

En l’àmbit professional, ha fet classe a diferentsescoles de música, i ha dirigit diverses agrupacions com«La Colla» i l’orfeó d’Ontinyent, «La Xafigà» de Murod’Alcoi, Agrupació Coral de Benidorm, Unió Musical d’Aielode Malferit, i Unió Musical d’Albaida.

Ha escrit diferents obres per a banda, per a dolçaines,per a ballets i música de cambra

Dirigix la banda des de l’any 2007.

Sociedad Musical la Artística deBuñol

Amb més de cent vint-i-cinc anys d’existència, estàconsiderada com una de les millors bandes a nivellmundial. Se’ls coneix com Los Feos, recordant els seusorígens en que solien assajar a la ferreria de Paco el Feo,gran impulsor de la banda.

Al llarg de la seua historia ha obtingut el primer premia la Secció Especial A del Certamen de Valencia els anys1963, 1986, 1987, 1990, 1992, 1993 i 1995 i en 2005 vaaconseguir el segon. A Kerkrade han obtingut primer premien 1993 i en 2001. En els anys 2000 i 2009 obté primerpremi i Menció d’Honor a Altea.

Ha actuat en molts llocs d’Espanya, així com enFrança, Àustria, Holanda, Alemanya, Bèlgica i Suïssa.

Té un teatre en propietat, amb una capacitat de 1000butaques, orgull dels seus quasi 2000 socis.Compta amb Escola de Música i Dansa, Banda Juvenil,Banda d’Iniciació, Orquestra Jove, Orquestra d’Iniciació.

Henrie Adams, directorNascut en Thorn (Holanda), estudià oboé i direcció en

el conservatori de Maastricht.Ha dirigit, com a titular, l’orquestra de càmera

Sinfonietta de Maastricht i les bandes simfòniques deHeythuysen i de Meyel, i la Jove Orquestra de laComunitat Valenciana (1992-1999). Des de 1989, esdirector titular de la Banda i de la Jove Orquestra del’Artística de Bunyol.

REVISTA DE LA

societat musical

5

Societat Musical d’AlboraiaVa ser creada al voltant de l’any 1885 i ja en 1908 va

participar en el Certamen de València.De la participació més recent en certàmens han

obtingut els guardons següents: Certamen Internacionalde València, 3r i 1r premi de la Primera Secció en elsanys 1984 i 1988, Certamen Nacional Ciutat de Múrcia,2n premi en la primera secció els anys 1996 i 2005,Certamen Ciutat de Cullera, 1r i 2n en els anys 1998 i2000 respectivament, Certamen de la Diputació deValència, 1r premi de la Secció Primera l’any 2003 i primerpremi i Menció d’Honor en 2008. Este últim any, a mésobtingueren el 1r premi del Certamen de la GeneralitatValenciana.

Miguel Vidagany Gil, directorVa nàixer a Llíria i on inicia els seus estudis musicals

a la Banda Primitiva. Va concloure els estudis superiorsde clarinet com alumne lliure al Conservatori de Madrid iels d’harmonia, contrapunt, fuga, composició,instrumentació, direcció de cors i direcció d’orquestra alde València.

Des de 1987 és plaça de clarinet baix solista de laBanda Municipal de València.

Ha dirigit les bandes d’Higueruelas, Casinos iMontcada, les bandes municipals de Palma, Huelva iValència i el cor i l’orquestra del Conservatori Superior deMúsica de València. Dirigix esta Banda des de l’any 2002.

Societat Musical Lira Castellonera deVillanueva de Castellón

La Societat Musical Lira Castellonera té el seu origenen l’agrupació fundada en 1878. L’any 1887 ja va participaren el Certamen de València amb el nom de La Lira.

A este Certamen, a més dels guardons anteriors,podem destacar el primer premi en la secció especial B(1985), el tercer premi a la secció especial A (1986) i elsegon premi de la secció primera (2002). També elsprimers premis en el Certamen de Campo de Criptana(1982, 1989, 1992) i Requena (1991).

La Societat Musical, compta, a més, amb Escola deMúsica, Banda Juvenil i Orquestra.

José Tello Espert, directorNaix a Buñol, iniciant estudis al CIM La Armónica,

continuant-los a Buñol, València i Madrid on aconsegueixel títol de Professor Superior de Clarinet. Realitza estudisde direcció d’ orquestra a l’Escola Superior de Música deCatalunya. Al 1991 ingressa per oposició com professorde clarinet de la Banda Municipal de València.

Ha sigut professor en diverses escoles de música, aixícom del Conservatori Música de Buñol. A l’ actualitat hoés a l’ escola del CIM de l’ Armónica de Buñol.

Ha dirigit les bandes de la CIM Santa Cecilia de Yátovai de la Societat Musical La Paz de Siete Aguas, amb laque ha obtingut diversos premis.

Dirigix la Lira Castellonera des de l’any 2008.

REVISTA DE LA

societat musical

6

COMPOSICIÓ DEL JURAT

ANTON GARCIA ABRILVa nàixer a Terol en 1933. Ha sigut mestre de diversesgeneracions de compositors a través de la seua Càtedrade Composició al Real Conservatorio Superior de Músicade Madrid (del 1974 al 2003). En l’actualitat és director dela càtedra Manuel de Falla de Cadis i Professor decomposició de l’Escola d’Alts Estudis Musicals de Galícia.Té un amplíssim repertori: òpera, ballets, cantates, obresorquestrals, música de cambra, concerts, obres per apiano, guitarra, etc. La seua passió per la poesia, l’haportat a posar música a més de cent cançons amb textosdels més grans poetes. Ha escrit, amb gran èxit, moltamúsica per a teatre, cinema i televisió.El seu lema: «la cultura és llibertat», diu molt de la seuagran personalitat, respectant totes les estètiques i generósen els seus judicis que afirmen i confirmen que totes lesestètiques són necessàries, sempre que estes guardenun equilibri perfecte entre la tècnica i la intuïció musical.

CLAUDIO PRIETOClaudio Prieto va nàixer en 1934 a Muñeca de la Peña(Palencia). Coneix i domina tots els elements quecomponen el llenguatge musical clàssic i contemporani,el que li ha permés aprofundir en la recerca de qualsevoltipus de possibilitats, no solament a nivell d’estructuraformal sinó també a nivell tímbric, rítmic, etc. Ha treballattot el ventall de formacions instrumentals, conjuntsinstrumentals, corals orquestrals i solistes.En els últims anys li han concedit innombrables premis idistincions per la qualitat de la seua música i per la seuatrajectòria artística. L’any 2011 va ser nomenat membred’honor de l’Acadèmia de la Música Valenciana.

CRISTOBAL SOLER ALMUDEVERNascut a Alcàsser (València), va iniciar els seus estudisen direcció d’orquestra amb José M. Cervera Collado, ambel qual va col·laborar moltes vegades com a directorassistent.Posteriorment, va finalitzar els estudis superiors decomposició i direcció d’orquestra, i va cursar el màster endirecció d’orquestra de la Universitat de Munic.És el director musical titular del «Teatro Lírico Nacionalde la Zarzuela» i principal director convidat de l’OrquestraClàssica «Santa Cecilia» de Madrid. Ha dirigit algunes deles orquestres espanyoles més representatives.

Es va traslladar a viure a Viena com a assistent durantdos temporades, on va tindre l’excepcional oportunitat deconéixer al detall el mestratge de grans directors.Considerat com un dels directors més importants de laseua generació, la seua trajectòria d’èxit en el terreny dela lírica, l’ha portat a dirigir un extens repertori,especialment, dins del teatre líric espanyol, de maneraque ha prestat especial atenció a la recuperació delpatrimoni líric menys freqüent, amb la interpretació igravació de recuperacions musicals històriques.Manté amb l’Orquestra de València una fructífera relaciócom a director musical invitat. Així mateix, ha sigut directorartístic musical i fundador de l’Orquestra Filharmònica dela Universitat de València. En l’actualitat és professor dediploma de direcció d’orquestra en esta mateixauniversitat.

IVAN TORZSNascut, criat i educat als Estats Units, viu i treballa desde 1985 a Alemanya, on s’ha forjat una carrera com undels directors d’orquestra més versàtils, cosmopolites ipreparats a l’escena operística europea. Competent ennou idiomes, se sent igualment còmode en el repertorialemany, francés, italià, rus, espanyol, o nord-americà.Ha dirigit orquestres de prestigiosa reputació arreu de totel món i també és molt actiu com a pianista.Últimament es dedica a treballar amb artistes joves.Diversos estudis d’òpera i escoles de música l’han invitata fer classes magistrals i tallers per a directors d’orquestrai cantants. L’any 2010 va assumir el lloc de professor alConservatori de Detmold a Alemanya.

LORENZO PALOMONatural de Pozoblanco (Còrdova), és un dels compositorsespanyols contemporanis de més projecció internacional.Les seues composicions li han proporcionat èxits rotundsa Espanya i a l’exterior. La seua música ha sigutinterpretada a les sales de concerts més prestigioses delmón.L’any 1973 va ser nomenat director titular de l’OrquestraSimfònica de València. Actualment residix a Berlín, on hasigut membre estable de la Deutsche Opera Berlín com adirector d’orquestra i pianista.

REVISTA DE LA

societat musical

7

FaristolObres amb les que la nostraBanda participa al CertamenInternacional Ciutat de València.

PasdoblePaquita y NievesRafael Talens PellóRafael Talens va nàixer a Cullera en 1933 i morí el passat25 d’abril. Cursà els estudis superiors de clarinet, piano,composició i direcció d’Orquestra en els Conservatorisde València i Madrid, obtenint els primers premis, ambMatricula de Honor en Composició. Ha dirigit l’OrquestraMunicipal de València, Banda Municipal de València,Banda Municipal d’Alacant i Banda Municipal de Mallorca.Talens és, sense dubte una figura representativa de lamúsica de banda actual i el seu nom és indispensable enel món de les societats musicals. Prova d’això és que ésel compositor que més vegades ha sigut interpretat alCertamen de València. Per eixe motiu, l’organització delCertamen ha demanat a totes les bandes de la Secciód’Honor que interpreten un dels seus pasdobles.La seua producció és es abundant i les seues obres molt

interpretades per lanostra Banda:Sicània, Cançonsde Mare, Festí-voles, Cosmos,Paquita i Nieves...En concret lanostra Bandainterpretà alcertamen de 1983Sicània i al de 1987Cosmos, quetambé va serinterpretada alCertamen d’Altea.

Paquita y NievesPasdoble escrit en 1984. Està dedicat a Nieves, la donade l’autor, i Paquita la dona de José Renart, president dela Societat Musical Santa Cecília de Cullera en els anys80 del segle passat, amic personal de la família Talens ipropietari d’una empresa de subministres industrials,Traner (Renart llegit al revés), a qui també va dedicar altrepasdoble amb el nom de la seua empresa. Amb este nomva ser interpretat per la nostra Banda al certamen deValència de 1987.Rojosa és un altre títol de Paquita y Nieves. En 1989 Talensaprofità esta obra ja existent per a presentar-la a un concursde pasdobles celebrat a Almussafes amb este nom diferenta l’original. Possiblement Talens li canvià el nom per altrevinculat a la localitat on es celebrava el concurs amb laidea de congraciar-se amb el jurat.Almussafes està documentada per primera vegada en elsegle XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenadaRayosa (l’actual Raxosa), una zona de l’actual termed’este poble. En l’actualitat existíx a Almusasafes un carrerdel Rojosa.

Obra obligadaEstructures simfòniquesBernardo Adam FerreroNascut en Algemesí en 1942, Bernardo Adam Ferrero vacursar estudis de Piano, Composició i Direcciód’Orquestra en els Conservatoris de València, Madrid,París, Roma i Siena (Itàlia).Ha sigut Tinent Coronel Director de la Banda Sinfónica deInfantería de Marina de Madrid. Com a director invitat hadirigit orquestres, cors i bandes tant nacionals comestrangeres, i ha impartit conferències i publicat articlesen diverses revistes europees i americanes. Actualmentdirigix en Madrid a la Real Camerata Española i enValència l’Orquestra de Cambra i el grup de solistes MareNostrum.

REVISTA DE LA

societat musical

8

Ha obtingut els premis nacionals de composició «JoaquínRodrigo», «Manuel Palau», premi de l’Institut d’EstudisAlacantins i el premi «Maestro Villa» de Madrid entred’altres. Ha escrit música per a pel·lícules i diversosestudis d’investigació. Entre els seus llibres publicatsdestaquen La educación por la música, Las Bandas deMúsica en el mundo i Músicos valencianos. És acadèmicde la Real de Bellas Artes de San Fernando de Madridentre d’altres.La seua producció musical abasta obres per a orquestra,banda, música de cambra i per a instrumentis solistes imúsica coral, i s’ha interpretat per tot el món. Entre lesseues obres per a banda simfònica podem destacarDanses valencianes, Danses alacantines, Divertimento,Homenaje a Joaquín Sorolla, totes elles interpretades perla nostra Banda. A més ha escrit pasdobles, marxesmilitars, festeres, de processó i himnes.

Estructures simfòniquesL’obra ha sigut premiada l’any 2011 al Premi Internacionalde Composició Romualdo Marenco en la ciutat italianade Novi Ligure.L’autor preten resaltar en esta obra l’expressivitat de lesseues variades fragmentacions amb una estètica singulari poc habitual, el que aporta un peculiar llenguatge enparal·lel amb la personalitat i el caràcter de la singularitatinstrumental.Els constrasts harmònics i timbrics donen varietat en eltranscurs de tota l’obra, complementant-se amb laconstant inquietut rítmica, basada en una permanentirregularitat dels elements que la conformen. Els criterisestablerts en els quatre moviments de que consta estamúsica es succeïxen de forma ininterrompuda.L’expressivitat, la ingeniositat rítmica, la recerca contínuade noves sonoritats, els contrastos harmònics icontrapuntístics i una permanent llibertat en la fantasiacreadora, confluïxen en una escriptura musical sempreviva, dinàmica, amb remarcat caràcter i de missatgeconstant (dels comentaris de l’autor a la partitura).Està estructurada en quatre temps: Allegro moderato,Moderato expresivo, Temps de vals i Adagio giusto

Obra lliureSimfonia per a BandaIda GotkovskyNascuda en 1933, és una compositora i pianista francesa.Ha sigut professora de teoria de la música en elConservatori Nacional Superior de Música de França.Va nàixer en una família de músics. Els seus pares i laseua germana han sigut violinistes professionals i el seugermà pianista. Començà a escriure música a l’edat dehuit anys. Estudià en el Conservatori de París amb elsprofessors Olivier Messiaen i Nadia Boulanger. Es vamostrar prompte coma una promesa obtenint el seu primerpremi de composició en 1958 als 25 anys.

És coneguda per la gran quantitat d’obres que ha escrit,tant de música de cambra, música simfònica, músicainstrumental, música vocal per a piano, ballets i una òpera.També és reconeguda por haver escrit obres importantsper a banda, entre les que podem destacar Poème du feu(Poema de foc, 1978) que ha interpretat la nostra Bandaen algunes ocassions. Des dels inicis de la seua carreraha obtingut nombrosos premis de composició, tant enFrança com en altres països.Tota l’obra d’Ida Gotkovsky està marcada per la força creativai el rigor que dedica al desenvolupament del repertori musical.El seu concepte d’obra d’art el tenim en la seua professió defe: «Crear una obra universal i proporcionar un llenguatgecontemporani, amb estructures vigoroses, buscant la unitatde l’expressió musical a través del temps».

Simfonia per a bandaSimphonie pour orchestre d’harmonie en el seu nom originalés una obra escrita en 1965 que consta de dos moviments:Lent i Final.

REVISTA DE LA

societat musical

9

NOVEMBRE 2011 - JUNY 2012

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

* CONCERT l’ORQUESTRA JOVE ACORBERA. Dissabte 3 de desembre,Auditori Societat Musical, 19:30 h.Dins la celebració de Santa Cecília de la Societat Musicalde Corbera, la nostra Jove Orquestra va portar a terme unconcert a aquella localitat. Tot un èxit.

* CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 10de desembre, Auditori 19:30 h.Per tancar l’espectacular commemoració de la nostraBanda de l’any Mahler es va interpretar la Simfonia núm.5 (1r, 2n i 4t moviments), la tercera que s’abordava, a mésd’una xicoteta suite d’altre Gustav, Holst.

* CONCERT DE NADAL. Dissabte 17 dedesembre, Auditori 19 h.El tradicional concert a vespres de Nadal de la SocietatMusical el protagonitzen les agrupacions més joves, comla Jove Orquestra, la Banda Jove i la Coral Infantil que vaactuar en esta ocasió junt a la Banda Jove. A destacar, amés de la solista de cello Mar Molina, la interpretació dela nadala tradicional de Guadassuar Pastorets i pastoretesque ara ja se saben quasi tots els xiquets del poble.

* FELICITACIÓ NADALENCA. Diumenge 25de desembre, Plaça Major 12:45 h.Pasdoble, nadales conegudes...i la interpretació de noude Pastorets i pastoretes, per a que se l’acabaren dedependre tots els guadassuarencs i la pogueren cantardesprés de dinar.

* CONCERT D’HIVERN. Dissabte 25 defebrer, Auditori 19:30 h.Gran èxit amb la interpretació del Concert per a piano enLa m. de Grieg en el que va actuar com a solista JosepManel Campos.

* CONCERT DE PRIMAVERA. Dissabte 19 demaig, Auditori 19:30 h.A la primera part, oferida per la Jove Orquestra cal destacarla magnífica interpretació a càrrec de Manel Bàrrios delConcert número 9 en Re major per a violí i orquestra deVivaldi i la interpretació del tango La cumparsita, amb JoséMaría Boïl a l’acordió. A la segona part la Banda Jove vacanviar radicalment d’estil amb un arranjament del musicalChess i Brass Blues, obra amb la que els músics jovess’ho passaren d’alló més bé.

* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 10 dejuny, Plaça Major 21 h.Enguany ningú patia perque es xopara la Moma desprésde la ‘ponentà’ viscuda en la processó que va seracompanyada d’un fort vent al concert. Es va escoltar perprimera vegada l’obra obligada del Certamen, i a més, esva fer de nou Els xiquets de Guadassuar, com l’any passat,però ara cantat pels alumnes de Cor de l’Escola de Música.

A l’esquerra Concert a Corberade la Jove Orquestra.

A la dreta Concert de Nadalde la Banda Jove i la Coral Infantil.

REVISTA DE LA

societat musical

10

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dijous 14 de juny, Auditori 19 h.Obrien el cicle de les sis audicions preparades d’enguanytrompetes, saxos i oboès.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Divendres 15 de juny, Auditori 19 h.El segon dia més trompetes, violes, pianos, trombons,tubes i guitarres.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dilluns 18 de juny, Auditori 19 h.Fagots, cant (assignatura nova d’enguany) i clarinets.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dimarts 19 de juny, Auditori 19 h.Més clarinets, violins, pianos i contrabaixos.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dimecres 20 de juny, Auditori 19 h.Trompes, percussió, violoncels i flautes.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dijous 21 de juny, Auditori 19 h.Al sisè i últim dia d’audicions intervingueren lesagrupacions: Jove Orquestra, Cor i Banda Jove.

* CONCERT DE LA BANDA JOVE I LA JOVEORQUESTRA A ALMERIA. Dissabte 23 dejuny, Teatro Apolo (Almeria) 12.30 h.Dins el «VI Festival Juvenil de Bandas de Música» estesdos agrupacions de la nostra Societat Musical oferiren unexitós concert junt a la que se li tornava la visita, la «BandaJuvenil de la Agrupación Musical San Indalecio».

Josep ManelCampos desprésd’interpretar elConcert per apiano d’EdwardGrieg(25-2-2012)

A l’acordióJose Maria

Boïlinterpretant

La Cumparsitaamb la Jove

Orquestra (19-5-2012)

REVISTA DE LA

societat musical

11

VIATGE A ALMERIA DE LA BANDA JOVEI L’ORQUESTRA JOVE

El passat dissabte 23 de juny,vespra de Sant Joan, la Banda Jovei la Jove Orquestra de la nostraSocietat viatjaren a Almeria, onoferiren sengles actuacions al TeatreApolo d’aquella ciutat en el marc delVI Festival Juvenil de Bandes deMúsica que organitza la AgrupaciónMusical San Indalecio de LaCañada-Almeria. Esta visita respona la devolució de la que ens feren alnostre poble els dies 24 i 25 de junyde l’any passat. Respecte a lacrònica del concert, podeu llegir ala pàgina següent la ressenyaapareguda a la premsa d’Almeria.

Aprofitat l’ocasió els nostresmúsics joves, acompanyats demembres de la Junta Directiva i delsdirectors, pogueren gaudir de tresdies de convivència i diversió. En estos dies, a més delconcert, disfrutaren de dos vesprades de platja, coneguerenel magnífic ambient de la platja d’Almeria en una nit comla de Sant Joan i a més confraternitzaren amb els músicsd’aquella Banda amb dos granspartits de futbol sala, dels que elmenys important va ser el resultat(sobretot per que guanyaren ells),un de xics i altre de xiques.

També cal destacar la magníficaacollida dels membres de la JuntaDirectiva de l’Agrupación MusicalSan Indalecio, que ensorganitzaren dos dinars deconfraternització entre els músicsde les dos Societats.

Els nostres músics joves s’hopassàrem tan bé que esperentornar a repetir l’experiència en unfutur. I de segur que no elsimportaria tornar a conviure ambels músics de La Cañada d’Almeria.

Un moment de l’actuació de la JoveOrquestra (foto de dalt) i de la

Banda Jove (foto de baix)

REVISTA DE LA

societat musical

12

REVISTA DE LA

societat musical

13

Al centre a l’esquerra, momentculminant del partit de les xiquesamb la tanda de penals.

Al costat, foto a la platja.

Baix, grup de músics que viatjaren aAlmeria.

REVISTA DE LA

societat musical

14

VESPRA DE SANTA CECÍLIACom que el sopar de la vespra queia en dilluns, la

Junta Directiva en ple es va sumar a l’acte. Quedarenabans, feren la seua feina, i després anaren arribantels músics. Dilluns i bon dia acudiren deu de la Junta,quatre d’ells músics, catorze músics, tres d’elles xiques(què poquetes!), i la cambrera, xica i músic també, entotal, vint-i-cinc.

Es va cantar al carrer Santa Cecília, com éstradicional, sense passacarrer, com l’any passat, i ambuna persona de públic que aguaità al balcó a vore quèera allò un dilluns i bona nit a les dotze ja tocades.

FESTA: PROCESSÓ I SOPAREnguany sense pluja, es replegaren sis xiquets que

entraven a la Banda (foto i llista a l’última pàgina). Encaraque un d’ells vivia enfront del Musical i la cosa pareixiaque no s’allargaria, al final, com sempre últimament, acórrer tot el poble.

Després missa amb gojos, himne i processó ambvolta al Ravalet.

El sopar de cova, tranquil, com l’any passat, encaraque alguns s’esforçaren i ho allargaren una cosa bé.

La taula del grup dels més menuts, anomenat FondoNancy, molt nombrós com sempre, va batre rècordolímpic de sopar. Encara que sempre es buida promptela taula, en esta ocasió han tardat exactament 20minuts, de les 22 hores en que començava el soparfins a les 22:20. Ni digestió ni res.

Després, carabassa i moniato en racions individuals,el licor de Colo (enguany de cirera), Limonchelo per aldirector (i si no per què diu a un assaig que li agradava).

I els Premis. La comissió dels Ceci’s es va declararen vaga per la baixada de sou degut a la crisi. Així,seguint la pràctica d’alguns bancs, es fusionaren elsCeci’s i els premis de l’estiu que atorgava el FondoFairy. Tot hi ha que dir-ho, un Fondo Fairy remodelatamb només sis components («el núcleo duro»). D’eixamanera la fusió es va traduir en que Colo va fer elsermonet d’introducció dalt la cadira, com sempre, iles sis membres cridaven els premiats pel micròfon desde darrere la barra.

SANTA CECÍLIA 2011

REVISTA DE LA

societat musical

15

Els tradicionals diplomes es substituïren per unxupito de líquid blau (Fairy?) que s’havien de beure elsguardonats, ningú dels quals va protestar pel canvi.

(Per cert, haguera estat bé una altre premi, noatorgat per desconeixement suposem: eixe mateix diaes complien 25 anys que Ruben va aprovar a Barcelona).

La festa va continuar amb la xaranga (més jove quehabitualment), i una coreografia sorpresa de The six(Fondo Fairy) molt currada ja avançada la nit, de quasisorpresa, i quan molta gent se’n havia anat.

A destacar al sopar la bona representació de regidorsi regidores de l’Ajuntament que ens acompanyaren, aixícom l’alcalde. També soparen pares i mares delsxiquets que s’havien recollit que ho passaren tan bécom els mateixos músics.

I es tirà de menys, com l’any passat, la taula delsmés majors. Potser tardem anys en acostumar-nos aeixa falta.

PREMIS IMPROVISATS DE SANTACECÍLIA

Premi a Poldo i Paco pel seu 50é aniversari a la Banda.

Premi a Civera, Que t’has rapat enguany?

Premi a Juanba, per ser el cambrer de tapetes mésartista de l’Ebano.

Premi a Miquel (trompeta), per ser el tigre més artistade la Banda (perquè en va disfressar de tigre)

Premi a Sam (clarinet), perquè enguany no s’ha atrevita cantar el «VISCA SANTA CECÍLIA».

Premi a Ferran, perquè li encantaria formar part delFondo Fairy.

Premi a Colo, «Ja t’has comprat una baieta nova?».

Premi a Quique (fagot), «Ara si que estaràs content!»(desprès de les eleccions generals).

Premi al Tio Fernando, per arreglar «de categoria» lescarpetes.

Premi al Fondo Fairy, perquè en som poquetes peròbones!

REVISTA DE LA

societat musical

16

Sopar d’hivern de clarinetsEl passat 23 de desembre l’Associació de Clarinets deGuadassuar va celebrar el seu tradicional sopar d’hivern.A la foto podem veure als assistents que seguint fidelmentels seus estatuts acudiren a la cita.

Sopar de Junior’sEl dia 3 de desembre, una nova associació de membresde la Banda anomenada Junior’s es va reunir al lloc habitualper tal de celebrar un soparet. Aquesta associació va nàixerfruit de la casualitat, ja que un dia decidiren quedar per asopar, que ja s’ha convertit en tradicional. L’associacióestà composada per Joan, Quique, Ferran, José Víctor,Joaquín, Elena, Mar i Zaida. Anna Garcia i David Saistambé formen part però no poguéren acudir a la cita. Elsopar va consistir en una meravellosa caldereta de creïllesamb alls tendres, costelletes i llonganisses. S’ho passarend’allò més bé!

Sopar d’estiu de clarinetsCom que fa tant de temps que no publiquen la Revistase’ns ha ajuntat la d’hivern amb la d’estiu. Una nova reuniódels clarinets va tindre lloc el passat 25 de juny. Va ser allloc habitual, però trencant la tradició que marca que al’estiu ha de ser una paelleta, va ser impossible trobar undia que vinguera bé a tots. Al final un grup reduït però boes va ajuntar i van celebrar la reunió.

Una última cosa, mireu bé les fotos i contesteu unapregunta. Veritat que algunes persones apareixen a totsels saraos?

CELEBRACIONS DIVERSES

REVISTA DE LA

societat musical

17

Xé CURS DE MÚSICA ANTIGAGuadassuar - agost 2012

13, 14, 15, 16 i 17 agostLUTHIERIA Taller de Lutheria Sergi Martí

15 i 16 agostXIRIMIES I BAIXONS Joaquim Guerra

18 agostCONFERÈNCIA Javier Artigas

16, 17, 18 i 19 agostCLAVICÉMBAL Ignasi Jordà

17, 18 i 19 agostPERCUSSIÓ HISTÒRICA Pedro EstevanDANSA DEL RENAIXEMENT Eva NarejosCANT DE CAMBRA José Hernández-PastorMINISTRERS DEL RENAIXEMENT Francisco RubioCONSORT DE FLAUTES David Antich

28, 29, 30 i 31 agostMÚSICA DE CAMBRA Leonardo LuckertORQUESTRA BARROCA Farran James

CONCERTS

17 agost, 20.30 h. al Pati del Centre CulturalCelebració X Aniversari

19 agost, 22.30 h. al Pati del Centre Cultural

31 agost, 20 h. a l’Auditori

LA INFORMACIÓ COMPLETA DEL CURS AIXÍ COM UNA MEMÒRIA GRÀFICA DE LES NOU EDICIONS ANTERIORSHO PODEU TROBAR A www.ladispersione.com

REVISTA DE LA

societat musical

18

··· FITXER 2011···

Dissabte 26 de febrer / Auditori, 19.30 h. / Concert d’Hivern S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar

Oracles Valhalla

Iocundum bis: Juan Reus

Dissabte 9 d’abril, 17 h. / Teatre Liceu (Alberic) I Festival Comarcal de Bandes Ribera Alta

Juan Reus Valhalla

Diumenge 29 de maig / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Una noche en Granada

Sinfonia Nobilissima Simfonia núm. 3 (I, II, IV) (Mahler)

Diumenge 26 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus

Novecento El festín de Baltasar

Els xiquets de Guadassuar Es xopà... hasta la Moma

Divendres 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist Goya

El baile de Luis Alonso El bateo

Orient Express Manhattan Symphonie

Divendres 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc

La Revoltosa (preludi) Copacabana

De este apacible rincón de Madrid (Luisa Fernanda)

A Tribute to Harry James Parlami d’amore, Mariu

Santana a portrait Ignacio contrabandista

La mascara del Zorro El torico de la cuerda

Somewhere Clarinet Candy Als berebers

La tarántula (La tempranica) Queen in concert

Mambo bando uno (bis) Fet a posta

(bis) Balada triste de trompeta (bis) El Gato Montés (Dúo de Soleá y Rafael)

(bis) En er mundo (pasdoble) (bis) Xavier el coixo

Dissabte 8 d’octubre / Auditori, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre La tempranica

La leyenda del beso (selecció) Biba la banda

1936. España en guerra Himne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 10 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília Simfonia núm. 5 (I, II, IV) (Mahler) Primera Suite en Mi b.(Holst)

Gojos de Santa Cecília Himne de Santa Cecília

Diumenge 25 de desembre / Plaça Major, 13 h. / Felicitació nadalenca La gracia de Dios White Cristmas Adeste fideles

Pastorets i pastoretes Marxa Radetzky

REVISTA DE LA

societat musical

19

NOTÍCIESNotícia MahlerNo deixa de ser notícia el que ha fet la nostra Banda alllarg de l’últim any per commemorar el centenari de Mahler.Res més que interpretar en tres concerts diferents (i a ungran nivell ara que no ens senten), diversos moviments dela 1a simfonia, de la 3a i de la 5a. Hi haurà alguna altrabanda que ho haja fet? (incloent les que guanyen granspremis, d’ací o de Madrid).

Paco Zacarés torna a guanyar aCorcianoEl nostre exdirector Paco Zacarés ha guanyat el primerpremi al XXVIII Concurs Internacional de Composició pera Banda de Corciano (Itàlia) el passat desembre. Delstrenta-nou treballs presentats a concurs, sols nou d’ellspassaren a una segona fase de la que eixiren els trespremis. El primer premi va ser per a Francisco ZacarésFort, el segon per a l’italià Girolamo Deraco i una menciód’honor va ser per a Andrés Valero Castells.

Bous a ValènciaEl passat 12 de maig un grup de músics de la nostraBanda (a les fotos de baix un grup d’ells) va actuar a laPlaça de Bous de València en la correguda de la Mare deDéu dels Desemparats, amb bous de la prestigiosaramaderia de Victorino Martín. De l’actuació dels torerosJuan Bautista, El Cid i Alberto Aguilar, no anem a parlar,perque no estem a una revista taurina, però sí que anema reproduir un fragment de la crítica de Carlos Buenoapareguda a la publicació digital burladero.com:«Sobresaliente para la banda: Valencia es la tierra de lasflores, de la luz y del color... y supuestamente también

de la música. Sin embargo, la plaza de toros no tiene supropia banda y cada tarde suena una diferente. La mayoríade las ocasiones los intérpretes no hacen honor a esetítulo de «tierra de música», pero de vez en cuando se«desface el entuerto» y las interpretaciones están al nivelde lo que merece Valencia y su coso de primera categoría,como en esta ocasión sucedió. La Banda Santa Ceciliade Guadassuar deleitó con su actuación y el trompeta,Rubén Marqués, demostró estar a la altura de los mejoresmaestros del ruedo». Ahí queda això.

Samuel Sánchez premiat a XàtivaEl passat dia 5 de febrer un dels nostres joves professorsSamuel Sánchez Santos, professor de saxofon a l’Escolade la nostra Societat va aconseguir un gran èxit obtenintel primer premi en la màxima categoria de l’especialitatvent-fusta al Concurs Nacional de Joves Intèrprets Ciutatde Xàtiva. Aquest premi ha tingut un gran mèrit perl’altíssim nivell de la resta de participants en aquestaedició. Posteriorment el dia 21 de març a la gala decloenda realitzada al Gran Teatre amb tots els guanyadorsde la resta d’especialitats va tornar a demostrar les sevesespecials facultats i domini de l’instrument, obtenintl’accèssit per a la beca extraordinària que està dotadaamb 12.500 €. Enhorabona.

Héctor Marqués obté Matrículad’HonorHector Marqués acaba de finalitzar els seus estudis deGrau Superior al Conservatori de Saragossa on ha obtingutuna merescuda qualificació de Matrícula d’Honor.

REVISTA DE LA

societat musical

20

Dos concerts a l’AuditoriL’Auditori de Guadassuar ha acollit al mes de maig dosdestacats i diferents concerts. Per una part ens va visitar,per tercera vegada, Spanish Brass Luur Metalls que, comno podia ser menys, va certificar per què són el quesón.Altra actuació va ser la de Mara Aranda i el grupSolatge. Diferent a l’habitual. Músiques d’arrel, valencianesi mediterrànies, re-fetes, re-proposades, una d’ellesrelacionada amb el nostre poble, una versió del Bolero deGuadassuar (que va ser ballada a la sala per algunsassistents). Hi havia nombrosos instruments presos deltemps i de l’espai (gaites, violes de roda, moraharpa,bouzuki, baglama, cítola...) tocats magistralment, demanera també diferent a la que ens solen ensenyar demanera acadèmica (amb partitura) és a dir, controlarl’instrument i acompanyar la cantant sense pràcticamentnecessitar-se paper de res. Iniciativa nova (pagar entradaper a pagar el grup) dels Amics de les Danses querecordava l’haguda allà pels anys 70 quan un grup de jovesportaren a Guadassuar, al Cine Patronato, figures de lacançó com Lluís Llach, Raimon (amb la guàrdia civilasseguda a l’última fila), Enric Ortega o Ovidi Montllor.

Futbol i músicaEl passat dimecres 23 de novembre una delegació detrompetistes de l’Escola de Música, va assistir al campde Mestalla per a veure el partit corresponent a la primerafase de la Lliga de Campions, que enfrontava al ValènciaCF i al KRC Genk. S’ho passaren d’allò més be i a més amés el València va guanyar 7-0. Ens conten que esperenrepetir l’experiència el més prompte possible.

AudicionetesNo solem fer referència (i no sabem per què) en la nostraRevista a una sèrie de xicotetes audicions ques’organitzen al llarg del Curs per part de professors ialumnes de l’Escola de Música. Solen assistir uns pocsfamiliars, però pot acudir qui vullga a comprovar els avanços

dels joves músics. Se’n fan al Musical, al Centre Culturalo a l’Auditori. Uns exemples, el 18 de febrer per la vespradahi hagué una de violins al Centre Cultural, o per Nadal,dies abans de les vacances, al Musical, la més famosad’elles, «l’audició del berenaret», en la que després detocar hi ha... Com que no tenim fotos aprofitem per a posar-ne dos de les audicions de final de curs: la dels alumnesde percussió i la dels de Cor.

REVISTA DE LA

societat musical

21

LA BANDA DE GUADASSUARI EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (VI)

EL CERTAMEN DE 1983

Ja s’han publicat a la Revista les participacions de lanostra Banda en els certàmens de València dels anys1940, 1948 i 1950, amb la direcció de Virgílio Beltrán. Elsmals resultats foren un dels factors que feren que la Bandade Guadassuar no tornara a participar en esta competiciómusical. Durant les dècades de 1950 i 1960 solamentcompetiren en concursos de pasdobles, molt populars enl’època, amb èxits i fracassos.

Jubilat Virgilio Beltran en 1977, i ja convertida enSocietat Musical, comença una nova etapa en la seuahistòria. De nou es planteja com a objectiu la participacióen certàmens, per tal de, com solia dir Vicent Esteve Bou,president en aquells anys, «fer banda».

Recordem que primer passà a dirigir la Banda durantun breu període de temps Josep Rosell Pons, que va sersubstituït a la seua vegada en 1978 per Miquel LlopisBernat.

En eixe mateix any, 1978, ja es va participar el 4 dejuny, en la fase provincial del Certamen Regional deBandes que es va celebrar a Almussafes. Esta participacióva resultar un fracàs al no aconseguir cap premi.

En 1981 ja es va fer càrrec Joaquín Vidal Pedrós de ladirecció de la Banda, que ja comptava amb 75 músics.Amb el nou director pràcticament acabat d’estrenar, el 26d’abril es va tornar a participar en una competició: elCertamen Ciutat de Cullera. De tres participants s’obtinguéel tercer premi. Una nova decepció va fer que el diplomaacreditatiu estiguera alguns anys sense emmarcar.

Però estos fracassos no aconseguiren minvar lesil·lusions dels directius, director i músics. Tot el contrari,doncs a partir d’este moment s’inicià una etapa fulguranten que la nostra Banda va passar de no res a la primeralínia del panorama bandístic valencià.

El primer capítol d’eixa nova etapa va culminar eldivendres 15 de juliol de 1983, dia en el que la Banda dela Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, dirigida perdon Joaquín Vidal, va aconseguir el primer guardó de laseua història al Certamen Internacional de València: elPrimer Premi del a Primera Secció i amb la millor puntuacióde totes les seccions.

Com tradicionalment, el Certamen estava organitzatper l’Ajuntament de València, copatrocinat per laConselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana,recentment constituïda, la Diputació de València i la Caixad’Estalvis de València. El certamen va reprendre lacategoria d’internacional que havia perdut uns anys abansi participaren bandes estrangeres en diferents seccions.

En esta Secció Primera. Podien actuar entre 66 i 80músics, 3 d’ells de corda, amb la possibilitat d’incorporarfins a sis músics aliens. La subvenció per participar erade 200.000 pessetes.

Els premis es repartien de la següent manera:- 1r premi President de la Generalitat, dotat amb

170.000 pessetes.- 2n premi Ministeri de Cultura, 160.000 pessetes.- 3r premi, Diputació de València, 150.000 pessetes.A més, existia un premi Capità General de València, a

la banda espanyola amb millor puntuació, dotat amb unaplaca acreditativa. I un premi Caixa d’Estalvis de València,a la banda de l’àmbit territorial de la caixa amb la majorpuntuació en cada secció, dotat amb 80.000 pessetes.

El dia quinze d’abril, últim dia per a inscriure’s, solamentho havien fet tres bandes en la Secció Primera. Com quea la Secció Segona el nombre era més elevat, es va invitara una banda alemanya a incorporar-se a aquella secció.

El dia 29 del mateix més es va procedir al sorteig del’orde d’actuació de les bandes a les diferents seccions.La secció va quedar així:1 Lira Saguntina de Sagunt2 Harmonie St Josef Kaalheide-Kerkrade (Holanda)3 Stadtmusik de Waldkirch-Breisgau (Alemanya)4 Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar

El jurat, constituït també el 29 d’abril, va ser diferentper a les seccions menors i per a les Especial A i B. Pera les seccions Juvenil, Tercera, Segona i Primera (en laque participava la nostra Banda) va estar format per tresmembres amb dret a vot: Julio Ribelles Brunet (directorde la Banda Municipal de Palma de Mallorca), RafaelTalens Pelló (compositor i professor del ConservatoriSuperior de València) i José Maria Cervera Collado (directord’orquestra). A més, formaven part del jurat, sense dret avot, Enrique Real Martínez (Regidor Delegat de Festes del’Ajuntament de València), acompanyat d’Enrique CarpíAriño (President de la Federació Valenciana de SocietatsMusicals) i com a secretari Jose Vicente Gimeno Viñas(funcionari en delegació del Secretari de l’Ajuntament).Va alçar acta de la deliberació del jurat Joaquín SapenaTomás, notari de València. Els membres del jurat puntuavenfins a 10 punts els apartats d’afinació, sonoritat,interpretació i tècnica tant en l’obra obligada com en la delliure elecció. D’esta manera cada membre del jurat podiaatorgar fins a 80 punts i cada banda podia aconseguir-nefins a 240.

REVISTA DE LA

societat musical

22

Segons l’acta del notari Joaquín Sapena Tomás, a les21 hores i un minut del divendres 16 de juliol, començà ladesfilada de les bandes de la Secció Juvenil. A continuacióactuaren les de la Primera Secció. Començava elcertamen.

Havien passat trenta tres anys i molt pocs músicsquedaven d’aquells que aquell ja llunyà 1950 havien actuata la Plaça de Bous de València, mític escenari delCertamen. La majoria dels músics que anaven a actuar,havien entrat a la Banda com a educands a partir de 1972.Això dona idea de la joventut de la plantilla. L’emoció eramolt forta. Els intensos assajos dels mesos anteriorshavien arribat a la seua fi amb l’esperança d’aconseguirun bon resultat. Els últims, a l’aire lliure a la Plaça delRavalet, havien inclòs l’assaig de la desfilada.

Centenars de guadassuarencs, desplaçats a Valènciaamb els autobusos que va facilitar l’ajuntament del pobleo en cotxes particulars esperaven expectants el momentd’aplaudir a la seua Banda.

L’entrada a la Plaça de Bous no era gratuïta. El preuoscil·lava entre les 250 a les 900 pessetes els dies 13, 14i 15 (seccions tercera a primera) i entre 350 i 1000pessetes els dies 16 i 17 (seccions majors).

Com a curiositat, el dia en que va participar la nostraBanda se’n veneren 1864, augmentant a 2593 i 5887 elsdos dies següents en que actuaren les bandes de lesseccions Especial A i B respectivament.

L’obra obligada era Danses alacantines, de BernardoAdam Ferrero. Esta obra, com el seu nom indica, estàbasada en motius de la música popular de diverseslocalitats de la província d’Alacant. Va rebre el Premi del’Institut d’Estudis Alacantins en 1982.

Consta de les següents parts.I. Ja te n’has anat (Cocentaina)II. Ball de velles (Tibi)III. Duérmete mi niña (Beniardà)IV. Una huela i un huelo (El Verger)V. Ball de l’espill i jota dels castelluts (Castalla)

La primera banda en actuar va ser la de la LiraSaguntina de Sagunt, baix la direcció d’Enrique VillalbaPuig, que havia desfilat amb el pasdoble El abanico,d’Alfredo Javaloyes López, interpretant com a obra de lliureelecció Cap Kennedy del compositor francés SergeLancen.

En segón lloc va actuar l’Harmonie St Josef Kaalheide-Kerkrade (Holanda) que dirigida per Thijs Tonnaer haviadesfilat amb el pasdoble Luisa Martín, de Ramón MartínezSegura i com a obra lliure Jericho del compositornordamericà Morton Gould.

En tercer lloc actuà la Stadtmusik de Waldkirch-Breisgau (Alemanya), baix la direcció de Hans PeterRinklin, desfilant amb el pasdoble La gracia de Dios, de

Ramón Roig Torné i Mutanza (symphonic variations forband) del compositor nordamericà James Curnow com aobra lliure.

Segons l’acta notarial, la Banda de la Societat UnióMusical Santa Cecília de Guadassuar, que havia desfilatamb el pasdoble Ateneo Musical, de Mariano Puig Yago,inicià la interprtetació de l’obra obligada a la una i setminuts de la matinada i va acabar la interpretació de l’obrallire trenta-tres minuts més tard.

L’obra de lliure elecció de la nostra Banda va serSicània, del compositor de Cullera, Rafael Talens Pelló.Esta obra porta per títol un dels noms que tingué enl’antiguitat el seu poble nadiu i està basada en danses icançons del folklore valencià. En les quatre parts de l’obra(Albada, Dansa i cançó del llaurador, Joc de xiquets, Diade festa) descriu un dia de festa en el quefer de les gents.

Consultada l’acta notarial que es conserva a l’Arxiu del’Ajuntament de València, els membres del Jurat esreuniren a deliberar al Saló de la Xemeneia de l’Ajuntamenti llegiren el veredicte al balcó a les 2 hores i 18 minuts deldia 16 de juliol. Cadascun dels cinc membres amb dretde vot podien puntuar fins a 10 punts en els apartatsd’afinació, sonoritat, interpretació i tècnica. A l’escrutiniassistiren el president de la Societat, el director i l’alcalde.Les puntuacions en la Primera Secció quedaren repartidesde la següent manera:

REVISTA DE LA

societat musical

23

Evidentment, l’alegria va envair a tots, músics iseguidors, que esperaven a la porta de l’Ajuntament deValència la lectura del veredicte: per primera vegada s’haviaaconseguit el primer premi a un Certamen de València.

A l’arribar els músics a Guadassuar les campanesvoltejaven a pesar de l’hora, el públic que ja havia arribatal poble els esperava al Ravalet i un passacarrer espontaniva començar pel carrer Major en obres, culminant enl’església, oberta de bat a bat, on es van cantar l’Himne iels Gojos a Santa Cecília.

Però l’èxit no acabà eixa nit. El dimarts 19 de juliol, enel transcurs d’un concert als Jardins de Vivers, es lliurarenels premis: a més del 1r premi President de la Generalitat,s’obtingué el premi Caixa d’Estalvis de València, a la bandade l’àmbit territorial de la caixa que obtinga la majorpuntuació en la secció, i, sorprenentment el premi CapitàGeneral de València, a la banda espanyola amb millorpuntuació. A la placa acreditativa d’este últim premi quees conserva al Musical apareix un estrany ratllat al lloc onapareix el nom de Guadassuar. Diu la llegenda, maidemostrada però confirmada per persones que coneixenel Certamen per dins, que la placa va ser primer gravadaamb el nom de Unió Musical de Llíria que havia guanyat ala secció Especial A. Algú se’n va adonar de l’equivocaciói calgué refer el gravat de la placa, borrant el nom de Llíriao col·locant al seu lloc el de Guadassuar.

Els sis (!!!!!!) diplomes que ens lliuraren, foren exposatsa l’Ajuntament i passejats en una nova cercavila eldiumenge següent.

A l’arxiu de la Federació de Societats Musicals de laComunitat Valenciana (FSMCV) es conserva el llistat demúsics que van participar al certamen i que es transcriual final d’este article. Este llistat, datat a Guadassuar eldia 30 de març, i presentat a l’Ajuntament de València el7 d’abril de 1983, està en paper oficial de la FSMCV i enell apareixen inscrits setanta-cinc músics de plantilla, huitreserves de plantilla i sis músics aliens. En eixe documenthavien signat tots abans de presentar-lo i tornaven a signaren el moment de passar el control minuts abans del’actuació al certamen. Apareix la signatura de setanta-sis músics nostres i en podien pujar huitanta a l’escenari.De músics llogats sabem que Rafael Sanz Espert no vaactuar per estar malalt. En queden cinc, però no sabemexactament quins quatre pujaren realment a l’escenari.

A este document, datat el 30 de març, apareixen citatscom a delegat Francisco Gimeno Cucarella i com acontacte José Gimeno Añó, signant el document VicentEsteve Bou com a president i Joquín Vidal Pedrós com adirector. L’alcalde certificava «Que todos los músicosinscritos en la hoja adjunta son los mismos que componenla banda, así como que el director que suscribe dichahoja és el efectivo».

Altres bandes participants a les diferents seccionsCom a curiositat anem a fer referència a algunes de

les bandes que actuaren en la resta de seccions.En la Tercera Secció (entre 36 i 50 músics), van

participar, entre altres, la Banda de l’Alcúdia (que no vaobtindre cap premi) i la de Paterna, dirigida per MiguelLlopis Bernat (director de la nostra Banda entre 1977 i1981) i que va quedar en segon lloc.

En la Segona Secció (entre 51 i 65 músics),participaren set bandes, entre les que recordem a la Bandad’Utiel, que va aconseguir el primer premi. També va estarinscrita la de Rafelguaraf, que es va retirar el dia 7 de juliolal·legant que el director, Rafael Sanz Espert, havia patitun còlic nefrític en un assaig el 28 de juny. Curiosament,estava inscrit com a músic llogat amb la Banda deGuadassuar, amb la que tampoc va participar.

El mateix dia que la nostra Banda, també van participarles dues bandes inscrites a la Secció Juvenil (entre 35 i50 músics), una secció que sols es va convocar uns pocsanys i en la que participaven músics amb una edat màximade dèsset anys. Competiren la Lira Castellonense deVillanueva de Castellón i la Unió Musical de Carlet, queva resultar guanyadora.

A la secció Especial B (entre 81 i 95 places) va guanyarla Unió Musical de Torrent, quedant en segon i tercer llocles bandes d’Alcàsser i Picassent.

A la Secció Especial A (amb un nombre de músicsil·limitat), va obtindre el primer premi la Unió Musical deLlíria, dos segons premis van anar a les bandes SantaCecília de Cullera i Societat Musical d’Alzira (empatadesa punts) i el tercer premi va ser per a la Banda de LaArmónica de Bunyol. També participaren l’Ateneu deCullera i la Banda de Tavernes de la Valldigna. Calassenyalar que la Banda Santa Cecília de Cullera vainterpretar la suite Alla et Lolly op. 20 de Sergei Prokofiev(més coneguda entre nosaltres com a Suite Escita),dirigida per Luis Sanjaime, que havia transcrit l’obra, lamateixa versió que va portar la nostra Banda en 2008.

Salvador Colomer

Fonts:Ruiz Cerveró, Alfredo, Una historia irrepetible en elmundo Musical. Certamen Internacional de Bandas deMúsica Ciudad de Valencia. Ed. Piles, Valencia 2011Arxiu d’Alfredo Ruiz, de la Banda Santa Cecília deCullera.Arxiu de la Fonoteca Municipal de València.Arxiu de la Federació de Societats Musicals de laComunitat Valenciana.Arxiu de Joan B. Boïls.

REVISTA DE LA

societat musical

24

Alabau Moreno, Joaquín (percussió)Añó Alonso, Maria José (clarinet)Añó Cleries, Domingo (clarinet)Asensi Osca, Blai (trombó)Asensi Osca, Martí (oboé)Beltrán García, Carlos (saxo tenor)Beltrán Navarro, Joaquín (saxo)Beltrán Navarro, Victoria (clarinet)Beltrán Vidal, Vicente (clarinet)Boïls Camarena, Agustín (clarinet)Boïls Ibiza, Juan Bautista (flauta)Boïls Sais, Vicente (saxo)Calatayud Tomás, Mercedes (clarinet)Camarasa Cleries, Virgilio (clarinet)Casanova Lledó, Salvador (clarinet)Casasús Sais, José (clarinet)Castells Colomina, Maria Consuelo (clarinet)Colomer Torres, Salvador (clarinet baix)Domingo Sanz, Vicente (percussió)Esteve Bou, José (saxo baríton)Esteve Bou, Vicente (bombardí)Esteve Camarasa, José (clarinet baix)Esteve Colomina, Adrián (trombó)Esteve Colomina, Nicolás (trombó)Esteve Torres, María Vicenta (flauta)Esteve Torres, Sofía (oboé)Ferrer Roig, Joaquín (saxo)Fuertes Montalvá, Maria José (clarinet)García Hervás, Domingo (clarinet)Gimeno Añó, José (clarinet)Gimeno Añó, Reyes (clarinet)Gimeno Asensi, Francisco (tuba)Gimeno Asensi, Joaquín (trombó)Gimeno Asensi, José (trompeta)Gimeno Colomer, Javier (percussió)Gimeno Jornet, Joaquín (percussió)Gimeno Montalvá, José (fiscorn)Gimeno Roig, Juan Luis (bombardí)Gimeno Roig, Maite (clarinet)Lacal Gonzálvez, Antonio (clarinet)Llopis Gimeno, Cristina (saxo alt)Llopis Gimeno, Vicent (trompa)Marqués Colomer, Rubén (trompeta)Miñana Osca, Damián (trompa)Miñana Osca, Juan Antonio (percussió)Navarro Climent, Inmaculada (saxo)Navarro Climent, Vicenta (clarinet)Noguera Alós, Antonio (tuba)

RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS AL CERTAMEN DE 1983

Noguera Puchol, Immaculada (saxo)Noguera Vila, Evaristo (tuba)Oliver Domingo, Vicente (trompeta)Oliver Olmos, Salvador (flauta)Osca García, Vicente (bombardí)Osca García, Laura (clarinet)Osca Pons, Joaquín (fagot)Osca Ruiz, Jesús (trompa)Osca Vidal, Vicente (tuba)Pascual Mateu, Emilio (bombardí)Pascual Mateu, María José (saxo)Pérez Amores, Sergio (clarinet)Pérez Ortega, Manuel (trompa)Pérez Ortega, Samuel (clarinet)Pérez Ortega, Àngel (trompeta)Peris Palau, Bernardo (clarinet)Polanco Olmos, Rafael (bombardí)Ribera Boíl, Vicente (trompeta)Ribera Llopis, Vicente (trompeta)Ribes Villalba, Josep (clarinet)Roig Presencia, Joaquín (saxo tenor)Rosell Escorihuela, Salvador (requint)Rosell Pons, José (trompa)Ruiz Notario, Enrique (tuba)Salcedo Peirotén, Roberto (trombó)Sentamans Roig, Salvador (trompeta)Vidal García, Leopoldo (oboé)Vidal Plaza, Leopoldo (saxo baix)

INSCRITS NO PARTICIPANTSAsensi Domingo, Domingo (trombó)Barberà Boïl, Eustaquio (percussió)Beltran Cleries, Joaquín (saxo alt)Beltran Roig, Decoroso (saxo tenor)Castells Canet, Joaquín (trompa)Crespo Jornet, Alfonso (trompa)Gimeno Barberá, Antonio Javier (percussió)Ribera Llopis, Joaquín (saxo baríton)Salcedo Peiroten, Eduardo (fliscorno)

LLOGATS INSCRITSForés Asensi, Enrique (flauta)Lluna Valero, Juan (clarinet)Marí Asins, José (percussió)Morellá Asins, Miguel (oboé)Pellicer Falcó, Salvador (trombó)Sanz Espert, Rafael (saxo tenor)

REVISTA DE LA

societat musical

2525

REVISTA DE LA

societat musical

26

LEVANTEdiumenge17 de juliol de 1983

REVISTA DE LA

societat musical

27

LLIBRES i MÚSICAUna historia irrepetible en el mundo musical.

Historia del Certamen Internacional de Bandas deMúsica «Ciudad de Valencia» 1886-2011

Alfredo Ruiz Cerveró. Ed. Piles

Saps quina és l’obra de lliure elecció que més s’ha interpretat(29 vegades) al Certamen de València al llarg de tota la seuahistoria?I el pasdoble més tocat? (26 vegades)Quin és el director que més vegades ha participat amb 34actuacions?Quina és la Banda que més vegades (61)ha participat?Pots trobar totes les respostes a esta obra en dos volums imil quatre pàgines. En el primer volum es descriuen cadascundels certàmens any a any i altres informacions des dels seusinicis en 1886.En el segon estan relacionades totes les bandes que hanconcursat plasmant l’any, secció, premi, puntuació, nombrede músics, obra obligada i el seu compositor, obra lliure i elseu autor, nom del director, estadístiques, etc. A més s’hanincrustat programes de mà antics i fotografies.Disponible a l’arxiu del Musical.

Peròdic senseidentificarjuny-juliol 1983

Us sona allòdels instrumentsestranys?

REVISTA DE LA

societat musical

28

LLIBRES i MÚSICA

LA MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANAUna aproximació etnomusicològica

de Jordi Reig

Imprescindible. També impressionant. Així podríem resumir elllibre que acaba de publicar l’Institut Valencià de la Música sobremúsica tradicional valenciana. En ell podem trobar tot el quevullgam saber sobre esta parcel·la de la música tan poc estudiada,des dels elements del llenguatge musical (escales, afinació,ritmes, harmonies, estructures...), tots els gèneres classificatsdetalladament (vocals i instrumentals, individuals i col·lectius...),una interessant introducció, etc.

Per suposat que parla en diverses ocasions de Guadassuar,de les Danses, del Bolero i de la Despertà de l’Aurora. (Provadels tressors que tenim a este poble i que sense dubte falta prendreconsciència).

Al llibre l’acompanya un CD amb 131 talls en mp3 per il·lustrarmusicalment les explicacions i partitures impreses al paper.

L’autor del llibre és Jordi Reig, professor de musicologia delConservatori Superior de Música de València i un dels membresd’Al Tall, i que va ser Cap de Dansa al nostre poble el dimarts deDanses de 2005.

Per als interessats, podeu trobar-lo a la Biblioteca Municipal.

LES DANSES DE GUADASSUARQuadern d’exercicis

L’Associació d’Amics de les Danses de Guadassuar hapublicat un quadern d’activitats per a xiquets i xiquetes toteselles relacionades amb les Danses.

A més d’exercicis de pintar, enllaçar, dibuixar, retallables,encreuats, com fer paperets o un fanalet, etc. etc... hi ha activitatsmusicals sobre els instruments que participen a les Danses,diverses cançons tradicionals i les partitures arreglades per a laflauta de bec de l’escola. Ah! i una auca a color a les pàginescentrals.

Han col·laborat en la confecció d’este Quadern alguns músicsi exmúsics de la nostra Societat Musical: Vicen Navarro, M. JoséFuertes, M. José Vidal, Àngel Pérez, Xavi Boïls o Juanba Boïlsentre altres.

REVISTA DE LA

societat musical

29

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINETOCANDO EL VIENTO

Títol original: Brassed OffDirector: Mark HermanAny: 1997Pais; Gran BretanyaRepartiment: Ewan Mc Gregor,Peter Postlewaile, Tara Fitzgerald,Stephen Tompkinson, Jim Carter,Phillip Jackson, Peter Martin, SueJohnston, Mary Healy, MelanieHill, Lill Roughley, Peter Gunn,Stephen Moore, Kenneth Colley,Olga Grahame, Toni Galacki, SkyIngram...Música: Trevor JonesGuió: Mark HermanGénere: dramaDurada: 107 min.

Una série de tancaments de minesrecorre el nord d’Anglaterra. EnGrimley, un dels pobles afectats,la banda de música dels miners,tota una institució amb més d’unsegle d’història, es un baluard dela identitat local. I també correperill de desparéixer. Per a Danny,el director, la música represental’esperit de la comunitat. Lasituació de crisi es veu matisadaper la importància que té per a lapoblació l’existència i pertinençaa la banda de música dels miners.Malgrat tot, a mesura que elproblema de l’atur augmenta,Danny ha de mantindre eixeentusiasme entre els seus músics,intentant traspassar tot el seuentusiasme per la música alsminers que se troben en eixemoment amb prioritats vitals, quedificulten la possible pertinença iparticipació en la banda. Tot canviaquan Glòria s’incorpora a la banda.L’entusiasme torna a brollar iDanny exhorta als seus companysper a continuar competint en unconcurs nacional. En 1997 vaobtindre a França el Premi Césara la millor pel·lícula estrangera.

EL CONCURSO

Títol original: The CompetitionDirector: Joel OlianskyAny: 1980Nacionalitat: Estats UnitsRepartiment: Richard Dreyfuss,Amy Irving, Lee Remick, SamWanamaker, Joseph Cali, TyHenderson, Vicki Kriegler, AdamStern, Philip Sterling, GloriaStroock, Bea Silvern, JamesSikking.Guió: Joel Oliansky (Història: JoelOliansky & William Sackheim)Música: Lalo SchifrinGénere: dramaDurada: 123 min.

Esta és una de les pel·lícules deculte per a molts músics i pianistes.Ambientada en el món delsconcursos pianístics internacionals,el film ens acosta a estos llocs onel públic i els organitzadors estanàvids de nous jóvens virtuosos. Perexemple, ens podrem assabentardels mecanismes dels concursosper a seleccionar els finalistes.En la trama del film el pianista PaulDietrich s’enfronta a la seua últimaoportunitat de guanyar un concurs(està a mesos del límit d’edat) i atrobar l’amor en una contrincantmolt bella, innocent, que posseïxuna mestra de reputació, però éstan bona pianista (o millor) que ell:Heidi Joan Schoonover. Tot amb eltransfons de la «guerra freda» entrel’ex URSS i els EUA amb laprofessora de piano de laconcursant russa que escapa delcomunisme per a asilar-se alsEUA; o també on apareix el directord’orquestra implacable AndrewErskine, en una al·lusió directa algran Leonard Bernstein.Va rebre dos nominacions al’Óscar per la millor cançóoriginal i al millor muntatge.

REVISTA DE LA

societat musical

30

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

M’han dit queanem al

Certamen

Si? A mi m’handit que aKerkrade 2013

...estar mucho tiempo sin decir no puedo

...estar un año sin ir a un certamen

Es: «…porque no sólo de música vive elhombre, aunque yo sí»

Cada dia me parezco más al Chiquito de laCalzada

Este año me vuelvo a rapar la cabeza siganamos, como Chiquito.

EL MUR del FosquibrutNI AL FEISBUC, NI AL TUITER, NI AL TUENTI TROBARÀS MILLORS TEMES

(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)F- Serà una premonició per al Certamen la música de El padrinoque va interpretar la Banda Jove al seu últim concert?

- Serà una premonició per al Certamen la música deL’espectacle més gran del món (el circ) que va interpretarla Banda Jove al seu últim concert?

- Serà un presagi per al Certamen la música de Silbandoal trabajar que va interpretar la Banda Jove al seu últimconcert referida a com s’ho pren la Banda de Guadassuar?

- Uns músics han creat la plataforma «D de Dinamarca».El seu lema és: «si anem tantes vegades a la... deDinamarca, per què no anem de veritat de viatge allí».

- Altre grup ha creat la plataforma «D d’ancissam». Proposafer un estudi de tots els termes musicals utilitzats pel directorque tinguen doble sentit, un normal i un verd, com l’encissam.Ningú ha dit que els pronuncie mai en eixe sentit.

- Un grup de músics va a crear la plataforma «33, la edadde J. C.» Proposen fer una investigació per averiguar quinaés l’edat vertadera de J. C.

- Altre grup de músics (i músiques) vol crear la plataforma«44, la edad de J. C.» Saben de cosa certa que JuanCarlos té 44 anys. Ho comprovaren a principis de novembrequan l’implicat els va convidar després d’un assaig.

- Noves tecnologies als assajos. Fa anys, un músic queens va deixar fa poc, el tio Pepico, avi d’un clarinetistaprincipal, era famós en la Banda, especialment en elsassajos per aprofitar fins els silencis de semicorxera perllegir la novel·la de vaquers que portava sempre damunt.Ara, hi ha qui aprofita durant els assajos per vore el correu,entrar al Facebook, veure l’oratge, consultar la ‘prima deriesgo’, filosofar a Plató...

- Bona idea. Algú se li va ocórrer posar al seu Facebookl’enllaç A mi madre interpretat per la Banda de Guadassuaral Certamen de fa dos anys. Va ser el dia 10 de desembredesprés de la demostració d’humanitat i dedicació de lanit anterior. Gran idea la dedicatòria.

- Han arribat nombroses sol·licituds demanant que el FondoFairy repetisca al Concert de Sant Roc la coreografia quees va preparar per al sopar de Santa Cecília i que moltpoca gent va poder vore.

- Avís. Per als que posen com a excusa per no anar al’assaig el que arriben tard a casa i no els dona temps desopar, està solucionat. Cal tindre un poc de paciència ien acabar, junt a una cervesa... no te’n vas amb fam adormir. (També val per als que venen sopats a l’assaig).

REVISTA DE LA

societat musical

31

la holade la societat musical

La Banda Infantil va creixent. Acaba d’incrementar-se laseua plantilla amb quatre xiquets i una xiqueta, que hannascut els últims mesos, fills dels nostres músics.

Simó Osca Ribera (dalt a l’esquerra) va nàixer el 12 denovembre, fill Tere Ribera (oboé) i de Perfecto Osca(contrabaix).

Xavi Boïls Vidal (dalt a la dreta amb la seua germana Ivana)va nàixer el 23 de novembre, quasi el dia de Santa Cecília(serà quasi músic?), fill de Maria José Vidal (oboé enexcedència) i de Xavi Boïls (trompeta i corneto).

Carla Camarasa Gómez va nàixer el 4 de desembre aTíjola (Almeria), filla de Carlos Camarasa (trompa) i deCarmen Gómez (foto de baix).

Aleix Seguí Gimeno va nàixer el 8 de febrer, fill de FinaGimeno Torres (percussionista en excedència i professorad’Iniciació de la nostra Escola de Música) i d’Alex Seguí(futur gran percussionista). És també el primer nét varódel nostre president (foto central de baix).

Arnau Palau i Perez va nàixer el 19 de febrer, fill de ManoloPérez (trompa i component de Luur Metalls) i Dora Palau(clarinet en excedència).

Paula Osca Espejo ja ha complit 7 mesos. És filla deMario Osca (trompa) i Yolanda Espejo. A la foto de baix laveiem acompanyada d’Ivan, el seu germà major.

Esperem que tots siguen grans músics. Ambient musicala casa no els en falta. De moment sembla que cantenmolt bé.

àlbu

màl

bum

àlbu

màl

bum

àlbu

m

Passat, present i futur. Passat pels espléndids cinquanta anys de músics de Paco Gimeno i Leopoldo Vidal iels vint-i-cinc de Perfecto Osca, a la foto de dalt acompanyats de Juan Carlos Civera i Salvador Colomer aldescans del passat Concert de Santa Cecília. I que també són present junt al futur que representen els nousmúsics que s’incorporaren a les nostres agrupacions joves en la passada festa de Santa Cecília. A la foto debaix els podem veure: Aina Ribes Noguera i Eduardo Pérez Almela (saxo), Alba Osca Sentamans (clarinet),Ximo Casanova Alabau (percussió), Maria Audí Oroval (contrabaix) i Raül Pedrón Salcedo (violí).