REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUARnúmero 31

0 eurosgener-febrer-març-abril 2006

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARI

Agustí Roig ................................................ 2Activitats .................................................... 3Santa Cecília 2005 .................................... 4Notícies ...................................................... 6Faristol ...................................................... 8Discografia ................................................ 9Fitxer 2005 ................................................ 10Associació de Clarinets ............................ 11Fitxer 1995 ................................................ 12Cine de Música ......................................... 13El Fosquibrut Desafinat ............................ 14

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino SignesFOTOS: Salvador Colomer, Família Roig, Josep Ribes,Antonio Noguera, Blai Ferrero.

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: set i set indústria gràfica. 96 297 02 01 La Pobla Llarga.

525 exemplars

El passat 27 de març, el tio Agustín ens va deixar. Ensha deixat de manera discreta, de la mateixa manera queha estat entre nosaltres.

El tio Agustín de segur haverasigut Don Agustín o el SenyorAgustín en altres temps o en altresllocs. Mai prou reconegut, va sertestimoni de qualsevol acte que esportara a cap a Guadassuar, dequalsevol fet que ocorreguera. Testicsilenciós, que no mut, tot ho deixavaregistrat. Notari de la vida quotidianadel nostre poble, perque la històriano són només els fets importats queapareixen als llibres, també és el diaa dia de qualsevol poble. I del nostretambé.

Va ser músic (flautista) de lanostra Banda de Música, subdirectordurant molts anys, també secretari,i des del primer moment,col·laborador habitual de la nostrarevista, com de qualsevol altra cosaque es publicara a Guadassuar.També una font d’informació sempredisposta per a qualsevol treball quenecessitares fer com a estudiant.Fou la font per als treballs sobre músics locals queencomanava el professor López Chavarri als seus alumnesdel Conservatori de València.

Salvador Seguí també es va valdre de la seua llavor pera confeccionar el Cançoner de la província de València on

el nostre poble està més que representat. I anant mésenllà ens podríem preguntar si hauria composat el mestreRodrigo la seua peça per a violí i piano amb el tema del

bolero de Guadassuar, extret d’eixecançoner, si no l’havera recopilat AgustíRoig i facilitat al mestre Seguí.

Dedicatari del llibre Introducció a lahistòria d’un poble valencià. Guadassuar(«per conservar, malgrat tot, la memòriacol·lectiva de Guadassuar»), del CD deles Danses («vetlador de la història itradicions d’un poble»).

Encara que son nombrosísims elsseus treballs publicats sobre temeslocals als diversos programes de festes,butlletins municipals, revistes, tant aGuadassuar com a altres pobles als quees sentia vinculat familiarment, pot serpel seu afany perfeccionista,malauradament no ens ha deixat cappublicació d’entitat, voluminosa.

A l’arxiu de la Societat Musicaltenim una composició seua, Els xiquetsde Guadassuar, elaborada sobrecançons populars del nostre poble, laqual fou estrenada baix la seua direcció..

De segur que a hores d’ara està jajunt a don Virgilio, el tio Camilo,

Reginaldo Barberà i altres guadassuarencs preguntant-los per alguns detalls que no tenia anotats, que se li havienescapat.

JBB

AGUSTÍ ROIG

REVISTA DE LA

societat musical

3

••••• CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Divendres18 de novembre, Auditori, 20 h.

Influenciats per la «febre operística» derivada de lainauguració del Palau de les Arts, el programa estiguéformat exclusivament per obertures d’òpera d’alguns delscompositors del segle XIX més destacats en eixe gènere:Beethoven, Rossini, Weber i Wagner. Tancà el concertels Gojos i Himne a Santa Cecília.

••••• CONCERT DEL SOCI. Diumenge 18 dedesembre, Auditori, 12 h.

Concert amb composicions íntegrament per a solistes.Primer Xaua i després Nico amb el violí acompanyat per labanda (no molt freqüent), després els germans Oriola, Salvai Fernando, clarinet i fagot, i finalment Julio Roig al saxo. A lasegona part, el vent metall, Moisés i Rubén en un clàssic, idos concerts amb «molta entitat», un de tuba amb XimoCortina i altre de trombó per a Paquito Gimeno.

••••• FELICITACIÓ NADALENCA. Diumenge 25de desembre, Plaça Major, 12.30 h.

A la tradicional felicitació del dia Nadal, al migdia,escoltarem a la Plaça Ares del Maestre, Temas deNavidad, la Marxa Radetzky i Recuerdo Feliz.

••••• CONCERT DE L’ORQUESTRA. Divendres6 de gener, Auditori, 20 h.

Possiblementun dels pri-mers con-certs, delsmilers que escelebraranenguany a totel món, percommemorarel 250 ani-versari delnaixement deM o z a r t .Primer es-coltàrem una

serenata per a 8 instruments, i després el 5é concert per aviolí que va interpretar de manera magistral Nicolas Bay. Enla foto, Nicolás i la nostra orquestra en el moment de finalitzarel concert.

••••• CONCERT DE LA BANDA JOVE. Dissabte7 de gener, Auditori, 19.30 h.

Paco i Moisés com a directors posaren en escena diversesmúsiques de cine, musicals, pasdobles... que deixarenmés que complagut el nombrós públic que assisteixregularment a escoltar la Banda Jove.

••••• GRAVACIÓ PER A TVV. Dissabte 14 degener, Auditori del Complex Educatiu deXest, 9.30 h.

L’actuació musical per al programa Bandàlia de Punt 2resultà, sobretot, molt freda (diversos músics caiguerenmalalts eixe matí de gener). Pel demés, una experiènciainteressant.

••••• CONCERT DE PRIMAVERA. Dissabte 1d’abril, Auditori, 20 h.

Programa format per autors russos amb dos obres moltpopulars, la Marxa eslava i Capritx espanyol, i altra ques’interpretava per primera vegada, el ballet Spartacus deKhatxaturian.

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

NOVEMBRE 2005 - ABRIL 2006

REVISTA DE LA

societat musical

4

De nou, i diuen que açò va molt ràpid, arribà Sta.Cecília. I tots els capítols habituals transcorreguerencom és costum. El concert, el 18, del que ja parlema la secció d’activitats. El sopar de la vespra, dillunsi bon dia, tingué lloc al bar Vicent. Com és habitual,finalitzà amb processó i cants al carrer Sta. Cecília,i amb la presència de la policia municipal cridant-nos l’atenció pels cants per tal d’acomplirestrictament la nova «Ordenanza» i silenci total delque gaudeix el nostre poble.

Dissabte 26 passacarrer, el trasllat a l’Ermita, lamissa i la processó de tornada. Missa en la que,continuant l’iniciat el passat any amb un quartet decorda, escoltarem un grup de metalls. Per tal deque varie la crònica de Sta. Cecília i no escrivimtots els anys el mateix, a l’hora de cantar els gojosi himne a l’Ermita, s’havien oblidat les partitures,tenint que esperar fins que les portaren.

Després, sopar de cova a casa Paco amb lesseccions habituals: cant de Nuestra Bandera peltio Agustí, el licor de Colo, enguany d’herbes deBocairent (de la terra), l’entrega de premis (unaselecció dels de Kerkrade), xaranga i exhibició delFondo Fairy amb els gorros de Pasión de Gavilanes.I el que segueix... també i tan bé com sempre,excepte la misteriosa desaparició d’un bolso. Ningúes creu que puga haver sigut un músic.

El 18 de desembre es tancaren les celebracionsamb el concert dedicat als socis, al descans delqual s’entregaren els habituals diplomes per alsmúsics que complien 25 anys a la banda. Enguanyforen Vicent Boils, Rubén Marqués i Reyes Gimeno,la primera xica que arriba a eixos 25 anys en actiu,la qual replegà el diploma emocionada. Després delconcert, hi hagué una paella gegant per a músics isocis per part de Galbis, que ja és com de casa.

Santa Cecília 2005

Tres moments de lescelebracions de santa Cecília2005: el sopar de la vespra, elspremis del sopar i el Fondo Fairy-Pasion de Gavilanes. (fotos Dolo-res Calatayud)

REVISTA DE LA

societat musical

5

Els tres músics que reberen la distinció perhaver complit vint-i-cinc anys a la banda: Re-yes Gimeno (la primera xica), Vicent Boïls iRubén Marqués, acompanyats per Francis-co Gimeno, president de la nostra societat.(foto Josep Ribes)

Un moment de la preparació de la paellagegant del passat 18 de desembre, desprésdel concert dedicat als socis, cuinada pelrestaurant Galbis. (foto Josep Ribes)

Un moment del dinar. En primer plànol elssocis que ens acompanyaren en el dinar.(foto Josep Ribes)

REVISTA DE LA

societat musical

6

NOTÍCIES

Per fi, després de tants i tants anys i tants i tantsprogrames, a la Banda de Guadassuar li tocava aparéixera un programa sobre bandes de música. Fou emés eldiumenge 9 d’abril a les 11 del matí i presenciat pernombroses persones de poble després d’haver-se penjatcartells i fet bàndol per tal que ho sabera tot el món.

Comencem pel final. La segona part del programa, i lamés extensa (uns 40 mintus), fou la freda actuació-gravaciója esmentada en les «Activitats» del 14 de gener a Xest(foto inferior). Ens convidaren a esmorzar i tot, que no hoesperàvem, cosa que no va calmar la gelor en entrar denou a l’enorme sala d’actes. Es va interpretar una obra deles clàssiques (l’obertura de Rienzi de Wagner) i altraoriginal per a banda i actual (Valhalla de Paco Zacarés), amés de diversos pasdobles de D. Virgilio Beltran.

Per a completar el programa feien falta imatges del poblei entrevistes que s’emetrien abans del concert, com a

introducció. Així, diversos dies tinguérem càmeres iperiodistes entre nosaltres. El 20 de febrer a l’Escola, el21 amb entrevistes a Paco el president, el tio Antonio,Juanba i Luis, el 28 a Colo i Xaua, i el 2 de març a SalvaOriola, Ximo Alonso i Paco Zacarés, filmant-se imatgesde l’assaig de la banda.

I les crítiques després de l’emissió, què deien?. Moltbonica la primera part del programa (inclosa una imatgede l’Alcúdia). Veierem moltes imatges de l’Escola(percussió, iniciació, fagot guitarra... però no les trompetesque també havien filmat), i totes les entrevistes més omenys retallades... excepte la de Ximo Alonso. De lasegona part, del concert, el públic en general no quedàmassa content de la qualitat del so de la gravació.

Però al final, tots contents, havíem donat a conéixer lanostra Societat Musical, el nostre poble, el que fem. I ensveierem tots a la tele (excepte els que no vingueren).

LA BANDA A LA TELEVISIÓ

REVISTA DE LA

societat musical

7

MÉS MITJANS DE COMUNICACIÓAltres músics de Guadassuar ens els hem trobat adiversos mitjans de comunicació últimament. Dos jovesvioloncel·listes (Marta Roig i Célia López) les veiementrevistades a unes notícies de Canal 9 a finals dedesembre quan participaven en un curset a la Barraca.Fernando Oriola al fagot l’hem vist des de l’inici de curs,com unes 5 ó 6 vegades al programa El Conciertazo ques’emet els dissabtes a les 12 h. per a públic infantil. ARuben el veierem diferents dies a diversos periòdics enuna foto quan feia proves al Palau de les Arts, i l’escoltaremparlar a RNE el 12 de gener. Ximo fagot apareixia tocantel baixó a Punt 2 el 2 d’abril en Música i llocs. Divendres7 d’abril, dos dies abans de l’emissió del programa de laBanda per Punt 2, Paco el president i Paco el directorvaren ser entrevistats per la vesprada a Canal 7.

PALAU DE LES ARTSDins les proves que s’han portat a cap per a seleccionarmúsics per al Palau de les Arts (les quals no ens corresponcomentar ací), ens trobàrem un músic de Guadassuarformant part d’un dels tribunals, Juan Antonio Miñanapercussionista de l’Orquestra de Tenerife.

LA DISPERSIONEOrquestra barroca «professional» sorgida i vinculada a lanostra Societat Musical, ha tingut no poca activitatúltimament. Al mes de febrer ha fet La serva padrona (i envan 6 representacions amb escena i tot). I a la SetmanaSanta ha interpretat la Passió segons St. Joan de Bach aDénia, Peníscola i Sagunt. (Els assajos es fan sempre alnostre Auditori, per si hi ha curiosos, que desitgenpresenciar-los). Finalment, del 14 al 22 de juliol han sigutrequerits per a muntar a Gijon una òpera un tant especial,La liberazione di Ruggiero all’isola d’Alzina de FrancescaCaccini, la primera òpera escrita per una dona allà pel1625 i que serà la primera vegada que s’interprete aEspanya.

MÚSICA I LLOCSLa Televisió Valenciana, concretament Punt 2 emet desde mitjan mes de gener un interessant programa que desegur agradarà els aficcionats a la música. Es tracta d’oferiractuacions de grups valencians de nivell dins monumentsdestacats valencians. De 9.30 a 10 del matí delsdiumenges. Està prevista l’actuació de La Dispersione alMonestir de St. Miquel dels Reis de València que fougravada el mes de desembre. (No sabem quan: el dia queho tenien previst emeteren la presentació de la bellea delfoc).

NOU PASDOBLE DE SALVAORIOLADesprés de l’èxit l’estiu passat del pasdoble JoaquínAlonso, Salva n’ha escrit un nou, Desamparados Ramón,dedicat a la fallera major de Camilo Dolç d’Alzira,coneguda per alguns músics de la nostra Banda, sobretotper Riki. Espies nostres recomanen no prometre massacoses quan s’està de festa, sobretot si saps escriurepasdobles.

GRAN NOTÍCIANo tenim constància de cap error ni omissió a l’anteriornúmero de la revista, si exeptuem que va desaparéixeruna pàgina completa per un error d’impremta, publicant-ne dues vegades una altra. Era una pàgina important ones parlava de l’any 1995, els músics que varen entrar enla nostra banda en aquell any i els deu anys que PacoZacarés porta entre nosaltres com a director. Per aixòvarem incloure una fotocòpia i en l’actual revista la tornema publicar.Per si de cas algú ho ha pensat, on sí que es detectà unerror fou al programa de mà del Concert de Sta. Cecília,on s’anunciava el del soci el diumenge 17 de desembre, iera diumenge 18. I per si de cas algun lector d’esta pàgina7 de la revista, ja s’ha anotat per a dir-nos-ho, que alsconcerts de la pàgina 3 ens hem deixat el de Nadal delCatòlic... enguany no es va fer. I per si de cas algú no esdona compte, a la pàgina 10 (Fitxer 2005) el Concert delCorpus és així. No tenim registrat què es va tocar. Si algúho sap que ens ho diga.

ALTRES NOTÍCIES MUSICALS AGUADASSUARLa coral Mestre Cuevas va portar a cap a l’Auditori unconcert el 23 de desembre, i la Lorenzo Ruiz un endesembre i altre el 9 d’abril de música sacra. Per altrapart, l’Espai jove organitzà el 23 de febrer un taller depercussió Djembé, i la Biblioteca Municipal, unainteressant activitat, Conta’m una cançó, el 24 de març.El 14 de gener, dins el concert de Fira, actuà a l’AuditoriAligators Company, un grup de trombons i tubes que jahavia estat al nostre poble i que va fer passar uns momentsd’allò més divertits al públic assistent.

REVISTA DE LA

societat musical

8

Faristol

Piotr Illich Txaikovski (1840-1893), compositor rus, undels músics més destacats del segle XIX. Va estudiar enel conservatori de Sant Petersburg.

En 1866 va ser nomenat professor d’harmonia en elConservatori de Moscou pel pianista i compositor NicholasRubinstein. Allí el jove compositor va escriue òperes comel Voivoda, Undina i Oprichnik, el Concert per a piano núm.1 en si bemoll menor, les simfonies núm.1 (Sons d’hivern),núm. 2 (Xicoteta Rússia) i núm. 3 (Polonesa) i l’obertura-fantasia Romeu i Julieta. El Concert per a piano núm. 1Famós pel seu dramàtic primer moviment i per l’hàbil úsde melodies tradicionals, s’ha convertit en un dels concertsper a piano interpretats amb major freqüència.

En 1876 Chaikovski va conéixer a Nadiezhda von Mekk,una viuda adinerada que, entusiasmada amb la músicadel compositor, li va adjudicar una paga anual que lipermetia dedicar tot el seu temps a la composició. Esteperíode va ser de gran fecunditat. A ell pertanyen algunesobres com les òperes Eugeni Oneguín, La donzellad’Orleans, Mazeppa i La fetillera; els ballets El llac delscignes i La bella dorment; composicions orquestrals comla Marxa eslava, obertura1812, Capritx italià... L’obertura1812, va estar influïda per l’estil nacionalista que primavaentre els compositors russos de la seua època. L’obertura1812 (1880) és una descripció de la retirada de les tropesde Napoleó des de Moscou.

Des de 1887 fins a 1891 Txaikovski va realitzar diversesgires per les principals ciutats d’Europa i Amèrica, en lesque va obtindre grans èxits. En 1890 va compondre una deles seues millors òperes: La dama de piques. A principis de1893 va començar a treballar en la Simfonia núm. 6 opus 74,posteriorment titulada Patètica. La primera interpretació del’obra, baix la direcció del compositor el 28 d’octubre de1893 en Sant Petersburg, va ser rebuda amb indiferència pelpúblic. Va morir nou dies després, el 6 de novembre de 1893de còlera segons el comunicat oficial.

En l’obra de Piotr Ilich Chaikovski coexistixeninfluències russes i centreeuropees Va ser el primercompositor rus que va figurar en els programes de concertsde la resta d’Europa.

La Marxa EslavaAquesta marxa emocionant i brillant va ser un encàrrecfet per Nikolai Rubinstein. El motiu va ser la realitzaciód’un concert en ajuda de les tropes sèrbies ferides en lamasacre turca contra els cristians serbis feta als Balcans.Txaikovski instrumenta magistralment aquesta marxa apartir de tres cançons folklòriques sèrbies, a les que afegíl’himne nacional zarista (que també apareix al final del’obertura 1812) com a símbol de la solidaritat russa ambels serbis.

Marxa Eslava,Marxa Eslava,Marxa Eslava,Marxa Eslava,Marxa Eslava,de Piotr IllichTxaikovskide Piotr IllichTxaikovskide Piotr IllichTxaikovskide Piotr IllichTxaikovskide Piotr IllichTxaikovski

REVISTA DE LA

societat musical

9

José Manuel Izquierdo Romeu(Catarroja 1890-València 1951) va ser unmúsic-director molt actiu, que va formar partdels cercles més selectes de la músicadel seu temps a València ia Espanya, desde l’Orquestra Simfònica de Madrid,passant a ser un dels fundadors del’Orquestra Simfònica de València, de laque seria Director durant prop de 30 anys.López-Chávarri Marco va escriure d’ell:«Izquierdo tenia seguretat en el gestmemòria feliç i un temperament aplomatque donava confiança a cantants, cors iprofessors». Com professor en elConservatori de Música de València, vadonar classes de Solfeig i de Conjunt Vocali Instrumental i de Violí (José Ferriz i JuanPalau, foren alumnes seus).

La seua obra la podem classificar en: Repertori per aBanda, Sarsuela, Comèdia Lírica Valenciana, MúsicaReligiosa i altres gèneres menors com cuplés, humorades,tangos, polques, masurques, havaneres, serenates... i

Dia de Pascua en Catarroja,Dia de Pascua en Catarroja,Dia de Pascua en Catarroja,Dia de Pascua en Catarroja,Dia de Pascua en Catarroja,de José Manuel Izquierdode José Manuel Izquierdode José Manuel Izquierdode José Manuel Izquierdode José Manuel Izquierdo

sobre tots, lainstrumentació iorquestració de moltesobres de distints i disparsautors.

Dia de pascua en CatarrojaSegons un text de José

Climent, l ’obra Día depascua en Catarroja «és unxicotet però descriptiupoema simfònic inspirat enCatarroja, que plasma en ellla placidesa primaveral que,en forma de gran obraorquestral tradueix laintroducció, la marxa al’excursió, els jocs i

cançons infantils pròpies del dia de Pasqua, el pas deltren que interromp els jocs i que, precisament, tenia lesseues vies junt a la gran replaça on acostumaven a anarels xics, etc...

Ahí va el cartell i un avanç del Curs de MúsicaAntiga que es portarà a cap al nostre pobleel pròxim estiu:

17 d’agost: TEORIA, a càrrec deMaricarmen Gómez Muntané.

17, 18 i 19 d’agost: CONSORT DELRENAIXE-MENT a càrrec de FranciscoRubio.

18 d’agost: TALLER DE DANSA DELRENAIXEMENT amb Eva Narejos.

29, 30 i 31 d’agost: MÚSICA DE CAMBRA,amb Leonardo Luckert.

2 de setembre: TALLER DE CANTRENAIXENTISTA I BARROC a càrrec de JoséHernández-Pastor.

1, 2 i 3 de setembre: ORQUESTRA

BARROCA amb Olivia Centurioni.

La informació completa del curset la podeutrobar a ladispersione.com o demanant-li unllibret al tio Fernando.

IV CURS DE MÚSICA ANTIGA

REVISTA DE LA societat musical

··· FITXER 2005···

Diumenge 13 de març / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Biba la banda Olympica Danceries

Els mestres cantors Suite española (Sevilla-Córdoba-Aragón)

Dissabte 21 de maig / Auditori, 19.30 h. Cielo andaluz Concert per a trompa (F. Strauss) Guadsual·lia

Danceries Muralles

Diumenge 29 de maig / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus

Es xopà… hasta la Moma Dissabte 25 de juny / Auditori, 20 h. / Homenatge al mestre Joaquín Vidal

(GRUP DE METALLS) (QUARTET DE CORDA) (FLISCORN I PIANO) (GRUP DE TROMBONS) (LUUR METALLS)

Paquita y Nieves Lo cant del valencià Ateneo Musical

Diumenge 17 de juliol / Jardins del Palau (Albaida), 19.30 h. / XXII Festival de Bandes de Música

Lo cant del valencià Danceries Guadsual·lia

(CERCLE MUSICAL PRIMITIVA D’ALBAIDA)

(UNIÓ MUSICAL D’ALBAIDA)

Dissabte 30 de juliol / Rodahall (Kerkrade, Holanda), 15 h. / 15 World Music Contest

Lo cant del valencià Danceries Guadsual·lia

Divendres 5 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert del Crist Lo cant del valencià Danceries Guadsual·lia

Agua, azucarillos y aguardiente Muralles

Dimarts 16 de d’agost / Plaça, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc La máscara del zorro Joaquín Alonso Playas de Río Cielo andaluz

Festa de les trompetes Ballant amb llops The simpsons Trombons braus Gladiator Ximo / Sant Roc / Als berebers Guadassuarense

Divendres 7 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre – Homenatge a Amand Balnquer

Aleluya Elda Gloses II

Marxa del centenari Tarde de abril Rituals i danses d’Algemesí

Divendres 18 de novembre / Auditori, 20 h. / Concert de Santa Cecília Egmont El barber de Sevilla El caçador furtiu

Lohengrin La gazza ladra Rienzi Gojos a Sta. Cecília / Himne a Sta. Cecília

Diumenge 18 de desembre / Auditori, 12 h. / Concert del Soci Romança en Sol M. (Beethoven) Romança en Fa M. (Beethoven) Peça de concert núm. 2 (Mendelssohn) Pequeña Czarda (Iturralde)

Las dos comadres Concert per a tuba (Gregson) Concertino per a trombó (David)

10

REVISTA DE LA

societat musical

11

El passat 23 de desembre es va celebrar al patid’Oriola el primer sopar de clarinets de la història deGuadassuar. Assistiren, com podeu comprovar a la foto,una gran quantitat de clarinetistes de la nostra banda,encara que va ser molt comentada l’absència de destacatsmembres del col·lectiu, que excusaren la seua assistènciaper diversos motius. Esperem a la propera convocatòriacomptar amb més companys i companyes.

En el transcurs del sopar es va prendre la decisió deconstituir l’Associació de Clarinets de Guadassuar (ACGo AdCdG, com preferiu cadascú), de la que se redactarenels primers estatuts i es va elegir a la seua primerapresidenta, càrrec que, per aclamació dels assistents varecaure en la persona de Reyes Gimeno.

L’èxit de la convocatòria va fer que molts membresd’altres cordes (cotxina enveja) es deixaren caure pel patid’Oriola i s’incorporaren a la festa posterior, en la que vadestacar la memorable actuació del gran INO.

Els estatuts, aprovats per unanimitat de tots elsassistents i pendents a hores d’ara d’aprovació per partde la Conselleria corresponent, el Govern Civil i el rei delmambo, consten de deu articles que passem a transcriurea continuació.

ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DECLARINETS DE GUADASSUAR

Article 1. Es faran dos combois (assemblees generals)per any: un paella per l’estiu i una torrada de carn perl’hivern.Article 2, Es comprarà cacau en corfa a totes lesconvocatòries o combois.Article 3. Per al carnaval de Muro, assistiran tots elsmembres de l’associació. Si fa fred, ens arrimarem.Article 4. La quota anual es desglossarà en dos pagamentssemestrals, quedant inclosa en l’import de la paella osopar corresponent.Article 5. Tots els clarinets que formen part de la Bandade Guadassuar, adquiriran automàticament el dret deformar part de l’associació sempre que paguen la quotacorresponent.Article 6. Reyes sempre portarà un pastis a totes lesassemblees de l’associació.Article 7. Si Reyes no ve, l’enviarà per correu.Article 8. Tots els membres de l’associació sabran tocarles danses de memòria.Article 9. Queda anomenat Pepe Gimeno Añó com apresident honorífic de l’associació, per ser el membre mésveterà dels que formen part en l’actualitat dels clarinetistesde la nostra banda.

Article 10. Salva Oriolacomposarà l’himne del’associació que seràinterpretat en el concertanual que oferiràl’associació.

L’acta apareix signadaal pati d’Oriola, essent les 0hores, 40 minuts del 24 dedesembre de 2005 per Colo,Reyes, Enric, Zaida, Pablo,Paula, Elia, Cristina, Xaua,Ana, Salva, Ferran, Ino,Vicen i Victor, als queconsiderem des d’ara com amembres fundadors.

La Junta Directiva vaquedar constituïda per ReyesGimeno com a presidenta,Salvador Colomer com a vice-president, Ino Signes com asecretari i Xaua com a go-go.

ASSOCIACIÓ DE CLARINETS DE GUADASSUAR

REVISTA DE LA

societat musical

12

··· FITXER 1995···

MÚSICS 1995-2005Vint-i-dos xics i xiques, que majoritàriament havien

triat instruments de fusta, s’incorporaren a la banda il’orquestra l’any 1995 (foto pàgina 10 de la revista 30).Els va acompanyar Damián Miñana Osca amb la tuba,doncs es va incorporar eixe any amb la tuba desprésd’uns anys d’haver deixat la trompa. Varen ser la últi-ma promoció que entrà en la banda amb don JoaquínVidal. Els seus noms són els següents: Teresa BoïlsGimeno (oboé); Carla Otero Colomina, Carla CastellsSalom, Teresa Añó Castelló i Clara Añó García (flautes);Maria Pilar Rosell Masip, Catibel Camarasa Cleries,

FRANCESC ZACARÉS, 10 ANYSQuan en 1995, la junta directiva va decidir encomanar-

li la direcció de la nostra banda, Paco Zacarés no era undesconegut per als músics de Guadassuar. Ja feia unsanys que donava classe a l’Escola de Música i havia escritper a la nostra banda Caribdis, l’obra amb que participàreml’any anterior al Certamen de València a la màximacategoria, la Secció d’Honor. Nascut a Albal en 1962, enmolts pocs anys com a director, havia dirigit ja la Unió dePescadors del Cabanyal, la Societat Musical de Torís, laPrimitiva de Paiporta i la Santa Cecília de Sedaví.

En estos deu anys ha destacat com compositor demúsica escrita per a banda amb composicions com DípticSimfònic, Iocundum, Exégesis o Valhalla, totes ellesinterpretades en diferents ocasions per la nostra banda.

En concret volem remarcar les obres que en estosanys ha escrit especialment per a la nostra Societat comels pasdobles “Sant Roc”, “Unió Musical Santa Cecília”,“Guadsual·lia”, l’obra que aquest estiu hem estrenat alcertamen de Kerkrade, o “Anacreón”, dedicada a la nostraOrquestra en el seu 10é aniversari. També ha realitzattranscripcions per a banda d’obres simfòniques, algunesd’elles especialment per a la participació en algun certa-men com Metamorfosis simfòniques de Hindemith o TillEugenspiegel de Strauss.

Baix la seua direcció la nostra banda ha obtingut dossegons premis al certament d’Altea (1996 i 1999), el 1rpremi als certamen de Murcia (2003 i de Campo deCriptana (2004) i la medalla d’or al recentment celebrata Kerkrade. També hem realitzat els viatges per França(1998) i Itàlia (2001).

Ha sigut membre del jurat del Certamen Provincialde València (1995), i de la Comunitat Valenciana (1996)i del premi de composició per a banda de Corciano (Itàlia,2001). També ha aconseguit premis de composició per aBanda a Kerkrade (1995), 1r. Concurs de Composicióper a Dolçaina i Banda dAlgemesí (1999), Corciano (Itàlia,2000), Castro Urdiales (Cantabria, 2001) i Alacant (2002),així com al International Trumpet Guild (1999).

En l’actualitat, a més de dirigir la nostra banda iimpartir classes a l’Escola de Música, és professord’Harmonia i Anàlisi al Conservatori de Torrent.

Gema Añó Montalvà, Carolina Valero Moya, Irene Mance-bo, Angela Esteve Jornet, María Perales Martínez i JoséCleries Díaz (clarinets); Daniel García Añó i Vicente BarberàNoguera (saxos); José Niclós Camarasa (fagot); JoaquínAlonso Gimeno i Francisco Olmos Miravalls (trompetes);Joaquín Fuertes Raga (trompa); Fina Gimeno Torres, LídiaCucarella Montalvà, Andrés Ortega García i Mara VidalVila (percussió) i Victoria Pastor Olmos (violí).

Enguany, els deu que queden organitzaren unpassacarrer previ a l’oficial del dia del Crist i es féren denou la foto oficial a la porta de l’Ajuntament amb el directoractual. Són Teresa Boïls Gimeno (oboé); Maria Pilar RosellMasip, Catibel Camarasa Cleries, Gema Añó Montalvà iJosé Cleries Díaz (clarinets); Joaquín Alonso Gimeno (trom-peta); Joaquín Fuertes Raga (trompa); Fina Gimeno To-rres i Lídia Cucarella Montalvà (percussió). Daniel GarcíaAñó (saxo) no va poder assistir a la celebració per trobar-se malalt eixe dia.

REVISTA DE LA

societat musical

13

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEEL VIOLÍN ROJO

Títol original: Le violon rougeDirector: François GirardAny: 1998Nacionalitat: Canadà / Itàlia / GranBretanyaIntèrprets: Irene Grazioli, CarloCecci, Samuel L. Jackson...Música: John CoriglianoGènere: Drama-Romàntica-MisteriDuració aproximada: 130 min.Certificat: No recomanada menors13 anys

En ple segle XVII, el luthier NicoloBussotti prepara la seua obra d’artmés important, un violí envernissat deroig per al seu fill que està a punt denàixer. Però durant el part, la mare iel fill moren, i ell, desconsolat, i coma homenatge, continua amb laconstrucció del violí, un instrumentperfecte que sobreviurà i viatjarà através del temps de mà en mà perdiferents llocs i cultures fins elsnostres dies. Una pel·lícula moltinteressant que ens mostra diverseshistòries encadenades sensenarració lineal, però amb el filconductor de la música i el violí. Unviatge per diferents cultures querecomanem veure en versió originalamb les llengües (fins a cinc)corresponents a cada cultura. Solosde violí a càrrec de Joshua Bell.

STRADIVARIUS

Títol original: StradivariDirector: Giacomo BattiatoAny: 1989Nacionalitat: ItàliaIntèrprets: Anthony Quinn, StefaniaSandrelli, Valérie Kaprisky...Música: Francesco TamponiGènere: Biografia-DramaDuració aproximada: 110 min.Certificat: Tots els públics

Es tracta d’una biografia històrica delconstructor de violins més cèlebre detots els temps. Ja des de la seuainfantesa el fascinava el so del violí,construint molt jove encara, un violíque atrau l’interés de Niccolò Amati,altre notable luthier de Cremona. Lapel·lícula narra la seua vida,matrimonis i relacions amb elspolítics del moment, retratant almateix temps la vida musical delsegle XVII italià. A més de la bandasonora original, podem escoltartambé músiques de Haendel,Pachelbel, Purcell, Telemann,Uccellini i Vivaldi interpretades al violíper Salvatore Accardo.

HILARY Y JACKIE

Títol original: Hilary & JackieDirector: Anand TuckerAny: 1998Nacionalitat: Gran BretanyaIntèrprets: Emily Watson, RachelGriffiths, Jams Frain, DavidMorrissey…Música: Barrington PhelougGènere: DramaDuració aproximada: 120 min.Certificat: No recomanada menors13 anys

Les germanes Jacqueline i Hilary duPré són unes virtuoses de la músicaque decideixen seguir camins moltdistints en la seua carrera. MentreHilary abandona la interpretació ambla flauta per portar una vida tranquil·lajunt el seu marit en una granja, Jackiees converteix en una famosavioloncel·lista que es casarà amb elpianista Daniel Baremboim. Víctimade l’esclerosi múltiple, Jackie trobaràrefugi en els braços de la seuagermana i no podrà evitar mantindrerelacions amb el seu cunyat. Tinguédos nominacions als òscars. Estàbasada en el llibre Un geni en lafamília, de Hilary i Piers du Pré,germans de Jacqueline, el qualreflexa situacions reals, com elcasament amb el pianista i directorDaniel Baremboim.

REVISTA DE LA

societat musical

14

la holade la societat musical

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Es busca còpiade seguretat del

disc dur

d’un col·laboradorde la revista

(i en van dos)

- CONCURS DE TÍTOLS. Si fa alguns anys es ferenfamoses algunes «versions» de determinadescomposicions, Castillo español (Capricho español) oSeminaris (Semiramis) entre d’altres, al concert del passat1 d’abril veiem escrit Madre eslava (Marcha eslava), l’autorde la qual era Tchairowsky (Tchaikovsky) i el pasdobleKronger (Krouger).

- OIDA. L’emissor diu: «Mira que t’agrada el micro» i elreceptor respon: «no enguany no farem bingo». (Emissor:un músic dirigint-se a Colo en l’entrega dels premis alsopar de Sta. Cecília. Receptor: Colo).

- MAG SEMIPROFESSIONAL infiltrat a la nostra Banda.Fa excel·lents trucs amb cartes i també fa desaparéixermúsics que fa temps no van als assajos i als actes.

- EL MATEIX MAG fa desaparéixer la corbata d’Andrés eldia de la gravació. (Aparegué a casa).

- FALLES EL 23 DE DESEMBRE? No és possible. I quèva ser això de la guitarra...»

- ALTRE MAG ALTERNATIU (molt xungo) fa desaparéixerel bolso d’Olga de casa Paco i apareix al retén de la policia.Formant part del mateix truc havia fet desaparéixer tambéels diners de dins.

- CALEFACCIÓ Víctor & Jose Carlos. Especial per a llocsgrans on s’està gravant i fa molt de fred. Sistema d’airecalent.

- LA XICA DE LA FOTO. T’has donat compte que la xicade la foto de darrere Paco fa alguns mesos que no estàon estava? Si no ho sabies és que has d’anar més alsassajos.

- VIOLINS de fora s’ofereixen per a fer concerts aGuadassuar sempre que caiguen en primer divendres.

- PROGRAMA NOCTURN DE RÀDIO 9 que sols s’emetels divendres (tard) incrementa notablement la seuaaudiència. (Qui serà un tal Ximo?).

- GRUP HEAVY busca per Guadassuar un guitarristainfiltrat (i tambë la seua guitarra)»

D’ací a res, Amparo Oliver (trompa) tindrà una xiqueta,Sílvia. (Feia tants mesos que no havia eixit la Revista queun poc més fem tard). També, per a finals d’any, LuisAlapont i Ana Oliver, fagot i clarinet, aportaran una altracriatura que encara no saben què és.

I per no perdre les costums, i que ningú es vaja fent plansper a eixir el pont de la Constitució, es casaran el dia 7 dedesembre Vicent Osca (trombó) i Tere Gimeno (ex-violíde l’orquestra i germana i cosina de molts músics).

REVISTA DE LA

societat musical

15

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

avi

PAELLA DE LA BANDA JOVEEn la foto podeu apreciar el bon ambient que va presidir lacelebració de la paella i partit de futbet del passat més dedesembre, en que participaren gran nombre delscomponents de la Banda Jove. Conten que aquells que

assistiren s’ho passaren d’allò més bé i que pensen repe-tir aquest estiu amb una altra (o més) celebracións. Ànimi que no decaiga l’àmbient.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

EN FAMÍLIA. En aquesta ocassió reservem la última pàgina dela nostra revista a fotos familiars. En la foto superior, trobem altio Antonio Noguera, acompanyat dels seus nets Diego i Josepen una foto de fa aproximadament nou anys. Diego ja fa anysque és músic de la nostra banda i de Josep, que ja mostrava laseua afició primerenca, ens conten que entrarà aquest estiuamb el trombó. (foto Antonio Noguera).

A la dreta podem contemplar una de les habilitats desconegudesde Matilde Noguera, una de les filles del del tio Antonio: sap tocar la tuba com son pare. Què amagat que s’hotenia! Qualsevol dia entrarà en la banda i la vorem en passacarrers, processons i concerts. (foto Blai Ferrero)

En la foto inferior trobem a Ximo Osca i al seu fill Michel en una foto del passat mes d’agost tocant a les dansesal carrer de l’ermita. De segur que no és la última vegada que els veiem tocar junts. (foto Salva Colomer)