REVISTA DE LA

societat musicalnúmero 12 GUADASSUARjuliol-agost-setembre 2000 0 euros

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

SUMARI

EDITA:Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10. CP 46610.

Telèfon 962570719REDACCIÓCoordinació: Salvador ColomerCol·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, DoloresCalatayud, Paco Gimeno, Rafa Polanco Joaquín Gimeno,Maria Rosell, Samuel Pérez, Fotos Carrillo, Jose JavierJornet.

Edició electrònica: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

UN RECORD: VICENT ESTEVE ............. 2PRESENTACIÓ DISC ..............................2ESCOLA DE MÚSICA ........................... 3ACTIVITATS .......................................... 5NOTÍCIES ............................................. 7DIRECTORS (2) JOAQUIN VIDAL ........... 9JOHAN SEBARTIAN BACH ................... 11DISCOS .............................................. 13RECULL DE PREMSA ......................... 14RECORDS: CERTAMEN DE 1990 ......... 16FOSQUIBRUT DESAFINAT .................. 17IMATGES ............................................20

UN RECORD:DEU ANYS DE LA MORT DE

VICENT ESTEVE BOUAquest estiu ha fet ja

10 anys des que VicentEsteve ens va deixarmentre era president dela Banda i regidor del’Ajuntament. Ironies dela vida, enmig de lesfestes del poble i mentremolts músics tocavenen les Danses. Una per-sona que va marcar unaetapa en la nostraSocietat Musical.

Amb ell s’adquirí elnou musical, va eixir elprimer número de la re-vista, es creà l’Escolade Música tal com laconeguem actualment,es fundà l’Orquestra deCambra, la Banda deMúsica va créixer

espectacularment en quantitat i qualitat de músics, esguanyaren nombrosos premis a la plaça de bous... i laseua frase preferida “fer banda” ha arribat actualment finson tots sabem.Des d’aquestes línies només un record,una mirada enrere. JBB

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notícies

EN PORTADA:DISC HOMENTAGE AVIRGILIO BELTRÁN

El passat 5 d’agost, dins el tradicional concert del diadel Crist es va presentar el disc homenatge a qui durantquasi quaranta anys va ser director de la nostra Banda:Virgílio Beltràn Cleries.

El disc, patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar iinterpretat per la Banda de Música de la Societat UnióMusical Santa Cecília de Guadassuar va ser gravat al’Auditori Municipal de Guadassuar els dies 19, 20 i 21de maig de 2000. Del total de la seua obra, s’ha escollitaquells pasdobles com Ares del Maestre (dedicat al pobleon passava els estius), Trianero, Del Guadalquivir (de laseua època sevillana), Recuerdo feliz (amb motius de lesdanses), Edinburg (fruit d’un viatge a aquella ciutat esco-cesa) i les marxes de processó més populars i conegudes,ordenades segons el cicle festiu guadassuarenc: SanVicente Mártir, Viernes Santo, Pasión, Corpus Cristi,Pange Lingua, Al Santísimo Cristo de la Peña, Virgen dela Misericordia i Santa Cecília. Culmina el disc amb elpasdoble Guadasuarense, himne del nostre poble.

El disc va ser presentat per la regidora de CulturaJoaqui Cléries davant la presència de la família del mestre,que va agrair l’interés demostrat per l’Ajuntament i laSocietat Musical en que es fera realitat el projecte.

Tots els interessats en adquirir el disc poden fer-ho ales oficines de l’Ajuntament al preu de 1000 pessetes.

SC

REVISTA DE LA

societat musical

3

ESCOLA DE MÚSICADE LA SOCIETAT MUSICALINFORMACIÓ PER AL CURS 2.000-2.001

••••• Inscripcions per al curs 2000/2001: del 18 al 22 de Setembredel 2.000, de 19:00 h a 21:00 h.Cada alumne al inscriure’sabonarà la quantitat de 3.000ptes en efectiu.

· Els pares que inscriguen alsseus fills seran consideratssocis de la Societat MusicalSanta Cecília de Guadassuar,havent d’abonar lacorresponent quota.

· L’alumne ja matriculat que al llarg del curs desitgedonar-se de baixa en qualsevol de les assignatures,deurà formalitzar la mateixa al final del trimestre enque es trobe, abonant les mensualitats pendents decada una d’elles.

· Per a cursar les distintes especialitats d’Instrument esdeuran estar realitzant els cursos de Llenguatge Mu-sical en aquesta Escola de Música.

· La Societat Musical facilita la adquisició delsinstruments següents: Trompa, Trombó de Vares,Bombardí, Tuba, Violí, Viola i Contrabaix.

· Els alumnes de vent-fusta, vent-metall i percussió queels corresponga cursar l’assignatura d’orquestra deuranassistir a tots els assajos de la Banda Jove. Elsalumnes amb instruments de corda fregada deuranassistir a tots els assajos de l’Orquestra Jove. Elsalumnes de piano i guitarra segons la legislació nocursen l’assignatura d’orquestra.

· Al final de cadascuna de las Avaluacions del curs,se’ls lliurarà a cada alumne/a un Butlletí de Notes enel qual es reflectiran las qualificacions obtingudes.Deuran retornar-se, amb la màxima brevetat alsprofessors de instrument, sempre signats pels pareso tutors de l’alumne/a.

· Les audicions d’alumnes es realitzaran quan elprofessor/a d’instrument ho crega convenient.Aquestes audicions s’anunciaran prèviament.

· Aquells alumnes que desitgen pertànyer a la Banda Joveo Orquestra Jove, deuran tindre aprovat el tercer cursd’instrument en juny del 2.001.

· REUNIONS DE PARES. Al llarg del mes de juny del2.001 es citarà als pares per a tractar els següentstemes:

1. Elecció d’instrument per als alumnes que hagenaprovat el primer curs de llenguatge musical i nol’agafaren el curs anterior.

2. Ingrés en la Banda Jove o Orquestra Jove per aaquells alumnes que hagen superat en juny el ter-cer curs d’instrument.

3. Informació per als que hagen finalitzat el grau ele-mental o algun dels cicles del grau mitjà.

INFORMACIÓ PER ALS ALUMNES DEL PLA L.O.G.S.E.QUE FINALITZEN ELS ESTUDIS DEL GRAU ELEMENTALEls alumnes son preparats segons els objectius

assenyalats pel nou sistema d’ensenyament musical. Pertant al finalitzar els estudis corresponents al grau elemen-tal tindran varies opcions:1. Presentar-se a la prova de pas de grau en qualsevol

conservatori. Deuen tindre en compte que al presen-tar-se a aquesta prova l’alumne podria aprovar i no seradmès al conservatori per ser molt limitades les places..

2. Continuar els seus estudis en la nostra escola. Per alpresent curs hem considerat oportú ampliar el nombre

de cursos, donat que molts alumnes no poden accedirals conservatoris, no pel nivell exigit sinó, com ja hemdit abans, pel reduït nombre d’alumnes que admeten.Els cursos que hem ampliat corresponen al PrimerCicle de Grau Mitjà.

3. Donar per acabats els estudis, sent el professord’instrument l’encarregat de decidir si l’alumne estàcapacitat per a formar part de qualsevol de les diferentsagrupacions de la Societat (Banda, Banda Jove,Orquestra, Orquestra Jove).

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

CALENDARI ESCOLAR CURS 2000-2001

Inici del curs.............................. 2 d’Octubre del 2000 Últim dia de classe.................... 23 de Juny del 2.001 Audicions............................... última setmana de juny

AVALUACIONS (entrega de butlletins)

1a Avaluació: del 18 al 22 de desembre del 2000 2a Avaluació: del 26 al 31 de març del 2.001 3a Avaluació: del 18 al 23 de juny de 2.001

FESTIVITATS

Les mateixes que als col·legis del poble.

CURSOS QUE ES PODEN REALITZAR EN LA NOSTRA ESCOLA DE MÚSICA

ASSIGNATURES \ GRAU ELEMENTAL LLENGUATGE MUSICAL 1r 2n 3r 4t INSTRUMENT 1r 2n 3r 4t COR 1r 2n

ASSIGNATURES / GRAU MITJÀ LLENGUATGE MUSICAL 1r 2n INSTRUMENT 1r 2n 3r 4t ORQUESTRA 1r 2n 3r 4t MÚSICA DE CAMBRA 1r 2n HARMONÍA 1r 2n PIANO COMPLEMENTARI 1r 2n

ON, COM I PER A QUÈ ESTUDIAR MÚSICA Cada tipus de centre creat després de la reforma LOGSE dels ensenyaments de música i dansa està pensat per a un tipus d’estudiant diferent, per les classes d'ensenyament, pels preus i per les diferents expectatives dels alumnes que inicien els seus estudis musicals. Aquestes són les opcions: ESCOLES DE MUSICA L'alternativa als conservatoris. No imparteixen ensenyament reglat. Ofereixen dos tipus de formació: general, per als qui vulguen aprendre música sense dedicació professional, o específica per als que aspiren a incorporar-se en els estudis oficials i volen preparar-se per a les proves dels conservatoris. Hi ha públiques i privades. Les públiques pertanyen als ajuntaments i diputacions i hi ha unes 150 en tot Espanya. Els preus, a partir de les 5.000 pessetes trimestrals per assignatura.

CONSERVATORIS Són públics i donen formació reglada. Dirigits a alumnes que vulguen dedicar-se professionalment a la música. Tenen prioritat per a l'ingrés en el grau elemental els xiquets i xiquetes de 7 i 8 anys. Són de tres tipus: elemental, professional i superior. CENTRES AUTORITZATS Acadèmies privades adscrites a un conservatori. Donen formació reglada i tenen autorització especial per a examinar. Han de complir uns requisits d'estudis, professorat i instal·lacions. Costen en torn a les 15.000 mensuals per assignatura. CENTRES INTEGRATS Centres en què es conjuga l'ensenyament primari, secundari i batxillerat amb els estudis de música. Hi ha pocs, la majoria en fase experimental.

4

REVISTA DE LA

societat musical

5

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsJUNY-JULIOL-AGOST 2000

& AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, XVII CONCERT.Dissabte 24 juny, 19.30 h. Auditori Muni-cipal.

De nou es va repetir la combinació del mes de març i ferenmig concert la Jove Orquestra i mig el grup de percussióde la Banda Jove.

& CONCERT DE CORPUS. Diumenge 25juny, 20.45 h. Plaça Major.

Com és costum els últims anys el concert fou en acabarla missa i sense descans. Enguany no va ploure però nohi havia massa públic per coincidir amb un partit de laselecció de futbol de l’Eurocopa.

& AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, XVIII CONCERT.Dilluns 26 juny, 20 h. Auditori Municipal.

Actuaren trompetes, violoncels, violins i contrabaixos.

& AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, XIX CONCERT.Dimarts 27 juny, 20 h. Auditori Municipal.

Fou el torn de fagots, saxos, guitarres, oboès, bombardins,trombons i tuba.

& AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, XX CONCERT.Dimecres 28 juny, 20 h. Auditori Munici-pal.

Les audicions d’enguany les tancaren les flautes, clarinets,trompes, pianos i cor.

& CONCERT DE SANT CRISTÒFOL. BAN-DA JOVE. Diumenge 9 de juliol, 22.30 hPlaça Major.

El tradicional concert de Sant Cristòfol el va realitzar enaquesta ocasió la Banda Jove, dirigida com és habitualper Perfecto Osca i José Ribes.

& CONCERT DE L’ORQUESTRA. Dimecres12 juliol, 22.30 h. Auditori Municipal.

A la primera part tres concerts per a solistes: trombó alt,violoncel i clarinet. I a la segona dos per a una plantillagran.

& 14 FESTIVAL INTERNACIONALD’ORQUESTRES. Dimecres 19 juliol, 20h. Palau de la Música de València.

Possiblement el concert més important, o amb mésrellevància de l’Orquestra en els seus 12 anys d’existència.

Fórem convidats per a actuar junta una orquestra anglesa. Altresdies actuaren orquestresd’Hongria, Suïssa i Alemanya, elque vol dir que a eixos païsosarribà informació (en el llibre queedita el festival en valencià ianglés) de la nostra Orquestra iper tant el nom del poble. A més,apareixerem a molts mitjans decomunicació, inclòs a revistesespecialitzades (Scherzo...). Elprograma que interpretarem eraper a triomfar segur: dos solistesen molta forma (Ruben i Víctor) il’Anacreón de Paco Zacarés, almateix temps que el donarem aconèixer als estrangers. Cal resal-tar el fet de que dos componentsde la JONDE que es trobavenconcentrats a Conca vinguerenexpressament al concert.

Palau de la Música de València 19-7-2000. Assaig general. (Foto S. Colomer)

REVISTA DE LA

societat musical

6

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats& FESTIVAL DE BANDES A XÀTIVA. Dilluns

31 juliol, 23 h. Plaça del Mercat.Actuarem entre les dos bandes locals; érem com la mescladel’entrepà. Una curiositat: entre el 2n i 3r moviment deles Glosses de Blanquer, hi ha un solo de campanes, icoincidí que mentre Javi el tocava, sonaren les 12 de la nital campanar de la Seu que teníem a uns metres, eixint unsolo un tant diferent i aleatori que va provocar somriures aautoritats, públic i músics.

& CONCERT DEL CRIST. Dissabte 5d’agost, 23 h. Plaça Major.

Amb obres no gens fàcils es va celebrar la festa dels Crist,a més d’aprofitar-se el concert per a presentar elrecentment gravat CD de D. Virgilio (més informació en lapàgina 2).

& CONCERT DE SANT ROC. Dimecres 16agost, 23.30 h. Plaça Major.

Una altra història per a contar. Després d’estar el concertassajat i preparat, tres dies abans, Paco Zacarés rep lanotícia de que li havien donat un premi de composició aItàlia i ha d’anar a l’acte de replega eixe mateix dia 16.Així que es reparteixen per a dirigir les obres programadesXaua, Perfecto, Juanba i Sam, sense possibilitats de fercap assaig preparatori per part dels directors. Tot una aven-tura que va acabar de manera molt positiva (no ho diempel moro del final). JBB

Cercavila, 6-8-2000 (foto S. Colomer)

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesÈXITS ESPORTIUS

Com ja va sent costum, Moisés Boils ens ha portat aGuadassuar nous trofeus en el seu esport, el frontenis enles seues diverses especialitats. Aquest estiu ens hasorprés, junt a la seua parella de joc Raül Esteve amb elsubcampionat d’Espanya enpaleta de goma i el campionatnacional de frontenis. La pa-leta goma argentina és, juntal frontenis raquetapreolímpica i la olímpica, unade les especialitats del frontóde 30 metres.

Formant part de l’equipque presentava el ClubFrontenis GuadassuarExàgom Verd aconseguirenel subcampionat de paletagoma argentina en el torneigcelebrat al poliesportiu mu-

nicipal de Natzaret en València el passat mes de juny,perdent en la final davant de l’equip del Club Valencià deNatació, que revalidava el títol de campió d’Espanya.

Amb posterioritat al mes de juliol aconseguiren sercampions d’Espanya, en la modalitat de raqueta pilota

preolímpica, al torneig celebrata Torrejón de Ardóz (Madrid) .En la final, amb un ajustat 22-18 aconseguiren derrotar al’equip de Club NatacióCarpesa, també de València,

Cal recordar que la parellaja va ser subcampionad’Espanya en aquestaespecialitat en 1998 i queMoisés va ser subcampió delmón en 1999. SC

(Informacions Levante 28-6-00,21-7-00. Foto Levante)

REVISTA DE LA

societat musical

7

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notícies

NOUS MÚSICS 2000 Volem donar la benvinguda als xiquets i xiquetes, que com ja es tradicional, el passat 6 d’agost entraren a formar partcom a educandos de les nostres agrupacions de Banda Jove i Orquestra Jove. Son els següents:

Javier Bigorra López (violí)Natalia Blanco Colomer (trompa)Ana Bonet Ribes (clarinet)Inmaculada Cortés Colomina (oboé)Ana Garrigues Medes (oboé)Zaida Ginestar Boil (clarinet)

Ester Gonzálvez Beltrán (violí)Juan Manuel López Gonzàlez (saxo)Victoria Oliver Aguilar (flauta)Juan Enrique Vallés Pastor (trompeta)Arantxa Marqués Encinas (piano)Maria Bergaz Conesa (violí)

OPOSICIONS I CONCURSOSTres membres de la nostra Societat Musical han aprovatoposicions de professors de música este estiu. PerfectoOsca i Inno Signes en secundària a la Comunitat Valen-ciana i Dora Palau en primària a les Balears.

El passat 24 de maig un jove músic de la nostraSocietat, el fagot Fernando Oriola, va participar en la finaldel concurs de joves intérprets que es celebrà en el Palaude la Música de València. Es disputà el premi amb unpianista i un guitarrista, quedant ell en tercer lloc. Davantel mèrit d’haver arribat a una final d’aquesta categoria,esperem grans èxits en el futur del nostre company.

MÚSICS DE GUADASSUAR PEL MÓNTambé felicitem a Manolo i a tots els components de LuurMetalls, que han quedat sorpresos ells mateix de l’èxitobtingut en la seua gira per Japó i Corea; prova d’això ésque els han tornat a llogar per al mes d’octubre al Japó.Li toca felicitació a Luisa Domingo que ha actuat com asolista en la JONDE en la seua gira per Amsterdam,Hannover i Berlin, cosa per la qual renuncià a l’orquestrade Bayreuth. (informació en pàgina 14)

REVISTA DE LA

societat musical

8

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesPREMI DE COMPOSICIÓ A ZACARÉS

Nou premi de composició per a Paco Zacarés. En aquestaocasió a la ciutat italiana de Corciano, on es convocà elXXI Concurs Internacional de Composició Original per aBanda. Guanyà el primer premi de la primera categoriaamb l’obra “Respighiana”. A este pas haurem de fer unasecció només per als premis de Paco.Per altra part dos obres de Paco Zacarés han sigut gravadesen disc per una banda de Luxemburg. es tracta deIocundum i el pas doble “En el Albero” (Juan Reus), delqual és curiós escoltar la versió no massa torera que fan.També podem ressaltar que al Japó també es toquen obresd’ell, com un concert per a trombó del que ha rebut dretsd’autor i noticies de la seua gravació per a la ràdio d’aquellpaís.Dels títols de les obres de Paco haurem de parlar (hauràde parlar ell) algun dia. Com en altres ocasions, l’obra pera dolçaina i banda gravada recentment ha sigut rebatejadaper alguns músics (conscient o inconscientment?). Si aAnacreón li deien Agamenon o Armagedon,. ara a lesAbstraccions Eufòniques hi ha qui li diu AtraccionsEufòriques.

CAP DE DANSAFelicitar a Colo pel seu discurs com a cap de dansa dedijous; anava com a representant de la Societat Musical, iva llegir una adaptació pròpia d’una cançó de Raimon, quelamentem no poder reproduir. Estava dedicada a la músi-ca de les danses i les tradicions del nostre poble.

GRAVACIÓ DE L’AURORAEl passat 12 de juny un grup de músics de la nostra Societatparticiparen, junt a un grup de veus del poble, en la gravacióde la Despertà i Rosari de l’Aurora. Fou a la Sala Multiusos(antiga Cambra Agrària) i vingueren a portar-la a cap VicentTorrent i Josemi Sánchez. Això formarà part d’un nou volumde la Fonoteca de Materials dedicat a les Aurores. Seràun doble CD que s’espera aparega a octubre. Seguireminformant.

GRAVACIÓ DE L’ORQUESTRATambé l’Orquestra de Cambra fou requerida el 1 de juliolper a gravar el concert que en diverses ocasions haviainterpretat junt al cor Cantollano de València. Es tractad’una iniciativa de la casa d’automòbils BMV, que regalaràel CD als seus clients.

ACTIVITATS MUSICALS AGUADASSUAR

A banda de les nostres pròpies activitats al llarg del’estiu hem tingut notícia dels següents concerts alnostre poble:• 10 de juny Auditori Municipal: Emilio Boil Vidal (pia-

no) i David Fons Callejón (viola)• 11 de juny Auditori Municipal: Coral Lorenzo Ruíz• 12, 14 i 16 de juny Auditori Municipal: Audicions dels

alumnes de la Càtedra de Piano del professor MarioMonreal, del Conservatori de València.

• 21 de juliol Auditori Municipal: Rondalla Vicent Pera-les

• 18 i 22 d’agost Plaça Major: Festival Internacional deFolklore

• 2 de setembre Auditori Municipal: Elena NerbónVendrell i Miguel Martínez Navarro, guitarristes

CURIOSITATS VARIADESCAS VERÍDIC. Un músic de la nostra Societat fou requeritper a posar una musiqueta a un mòbil. El propietari li vademanar que li posara... Nuestro padre Jesús!!! (una marxade processó).

La nostra orquestra en anglés es diu GUADASSUARMUSIC SOCIETY CHAMBER ORQUESTRA (així apareixiaal programa del Festival en la versió anglesa).

El 17 de juny es celebrà una paella per als que havienparticipat en les dos gravacions de la Banda. Dos cosesquedaren clares, que si en època d’exàmens va poca genta assajar, és amb raó, perque a les paelles també en vapoca. I segona cosa, que el Fondo Fairy s’extingueix quasiper complet (només hi havien 3 ó 4 xiques).

Saludem també als músics que han passat durant l’estiupel poble, més encara als que ens han felicitat per la revista,per exemple Juan A. Miñana (Jonny) que la rep a Tenerife.(Recordem que la nostra revista és enviada a tota Espanya,si a alguna persona no la rep i li interessa, que la demane,l’inclourem entre els subscriptors per correspondència)

“Ser músic és també voler vore el partit de l’Eurocopa iestar fent un concert, i no sols anar de festa el dia delCristo i de viatge i de...” (conversa escoltada de boca d’unmúsic que li ho deia a un no músic en assabentar-se de lacoincidència d’horaris).

Hem rebut una carta de Josep Sanz Biosca, autor de lanovel·la “Da capo, mestre” que comentàrem en l’anteriorrevista, donant-nos les gràcies per haver parlat d’ella il’enhorabona per l’existència de la revista i la seua continuïtat.

JBB

REVISTA DE LA

societat musical

9

1975-2000: 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICALDIRECTORS (2): JOAQUÍN VIDAL PEDRÓS

La música era un verí queJoaquin Vidal portava en la sangabans de vore la primera llum.El seu avi Pascual Vidal iPenella, nebot del gran compo-sitor valencià Salvador Giner,havia sigut músic aficionat totala vida. Son pare, Lluís Vidal,també. El destí que l’aguardavapareixia inevitable. Els seusgermans, alliçonats pel pare, lidonaren les primeres lliçons desolfeig i, al poc de temps, el capde família l’apuntà a l’escola dela Societat Coral “El Micalet” dela qual era soci. Peròl’assistència a estes classes vadurar poc. Era molta la distànciades de la Creu Coberta ,on lafamília Vidal tenia el domicili, finsal centre de València, per a unxiquet de set o vuit anys… “Quesi has de pujar al tramvia fins ala plaça de Sant Agustí, despréscontinua a peu per l’ avinguda del’Oest” Semblaven massadificultats. A més, els seuscompanys anaven prou més endarrerits. El més convenientpareixia continuar l’aprenentatge a casa.

I així va succeir. Arribat el moment de triar l’instrument,el seu pare decidí que tocaria el clarinet, com ell. Però “ambels meus llavis grossos i els dents tan grans que teniadestrossava totes les boquilles”. Allò no anava cara l’aire.S’hagué de desistir del clarinet. Però son pare no estavadisposat a fracassar i pensà d’immediat en un recanvi: el

trombó. L’elecció no va ser casual:“Mon pare tocava a sovint en lesrondalles que interpretaven els ballsde Torrent i altres balls popularsvalencians, i en eixes formacionstocaven únicament un clarinet, unatrompeta i un trombó com instrumentsde vent. Com l’home que tocava eltrombó era major, degué pensar queeixa podia ser una bona opció”.

Amb el nou instrument tot va anarrodat, al contrari que amb el clarinet.Les primeres classes de trombó li lesdonà un antic trombonista aficionat dela Creu Coberta, Visantico “el ferrer”.El jove alumne demostrava unesqualitats innates i els avanços forenràpids. Al poc de temps ingressariaen la que seria la seua primera ban-da, la “Unió Musical de València”,coneguda en aquells temps per la“municipaleta”, on tocava son pare ique aleshores estava dirigida pelmestre Mariano Puig, músic de granformació. Amb este mestre prosseguíels seus estudis musicals:“aprofitàvem el temps previ al assaig

per a donar lliçó”. Com el seu pare tenia amistat amb moltsmúsics se les arreglà per què Juan Martínez, un trombonistade Montserrat que aleshores era el trombó solista de la Ban-da Municipal de València, li donara classe. Seria Martínez elseu autèntic mestre de trombó, la persona amb la qualcompletaria la seua formació instrumental. L’any 1948 vaser el de la seua estrena en el Certamen de València,participant amb la banda de Benimaclet –agrupació amb laqual col·laborava a sovint, al ser el seu mestre, JuanMartínez, el director- i curiosament coincidí amb la bandade Guadassuar que aquell any es presentava al concurs ique, coses del destí, no tornaria a l’arena de la plaça debous del carrer Xàtiva fins 1983, amb Joaquín Vidal com adirector.

A l’edat de catorze o quinze anys, actuava ja, de tanten tant, a l’Orquestra Simfònica i a l’Orquestra Clàssica.També treballava amb la orquestra dels teatres Ruzafa iAlcázar, principalment. En 1959 va ser contractat per asubstituir a Valentín Puig, que s’havia jubilat com a trombóbaix de l’Orquestra Municipal de València. L’any següentes celebraren les oposicions a la Banda Municipal iobtingué la plaça. Tot i això, Joaquín Vidal es mantinguécom a trombó baix de l’orquestra i mai arribaria a debutaroficialment amb la banda. Les necessitats de l’orquestraaixí ho requerien i es va buscar una solució administrativa-

1990, el triomf del certamen (foto arxiu Societat Musical)

REVISTA DE LA

societat musical

10

al ser ambdós organismes dependents de l’ajuntament-per la qual cosa es podia fer una permuta i ocupar un lloca l’orquestra tot i ser músic de la Banda Municipal. Lasituació quedaria resolta més tard quan, amb l’arribada deGarcía Navarro com a director titular de l’orquestra, a finalsdels anys seixanta, es convocaren oposicions i guanyàdefinitivament la seua plaça.

La trajectòria musical de Joaquín Vidal semblava desti-nada exclusivament a la interpretació. Les coses peròcanviarien a finals del anys seixanta i s’iniciaria per a ell unanova etapa. Li preguntem al mestre Vidal sobre esta qüestió:

- Cóm es va produir la seua arribada a ladirecció de bandes de música?

- En la temporada 1969-70 es va tancar el teatreAlcázar on tocava diàriament i D. Jesús Campos, solistade flauta de l’Orquestra Municipal en aquells temps, m’oferífer-me càrrec de la banda de Montserrat que era el seupoble. Vaig acceptar i immediatament em vaigposar en les mans del mestre Jose M. CerveraLloret per ampliar els meus estudis d’harmonia icontrapunt. En Montserrat estiguí dos anys i d’acívaig passar a la banda de la “Música Vella” deXàtiva. Precisament, al poc de temps d’ingressaren la banda de Xàtiva m’arribà el nomenamentoficial de professor del conservatori. La situacióva canviar per a mi, tenia l’orquestra i elconservatori i anar a Xàtiva amb les carreteresd’aquella època s’hem feia un poc pesat i,finalment, m’ho vaig deixar. Va passar una tem-porada prou llarga fins que acceptara de nou po-sar-se al front d’una banda, que en aquest casseria la banda del “Círculo Católico” de Torrentde la qual era president Ramon Hernández, alque em lligava una gran amistat. Tot i això, maim’havia desvinculat del tot del món de les bandes per quèen el temps des que vaig deixar la banda de Xàtiva fins quevaig ser nomenat director de la de Torrent, vaig continuarcol·laborant amb Liberto Bonet i José Rosell, amics icompanys de l’Orquestra Municipal, preparant la bandade Sumacàrcer per als certàmens de la Diputació quealeshores començaven a organitzar-se. La meua estançaa la banda del “Círculo” va ser curta perquè mon pare es vaposar molt mal i vaig haver d’abandonar.

- Com vingué a recalar a Guadassuar?- Estava a Montserrat, on la banda de

Guadassuar s’havia desplaçat per participar al festival quese celebrava a eixa localitat. En un descans, se m’arrimàVicent Esteve, que era el president de la banda en aquellsmoments, en companyia del seu germà Pepe i emproposaren fer-me càrrec com a professor de la secció devent-metall. Vaig donar la meua conformitat i comencí lameua activitat docent que aleshores es desenvolupava alsbaixos del col·legi del convent. Al cap d’un temps, corrial’any 1981, els esdeveniments es precipitaren: La bandas’havia inscrit al Certamen de Cullera i no comptava ambdirector per problemes que havien sorgit. En eixescircumstàncies m’oferiren dirigir la banda.

- Han sigut catorze anys amb la banda deGuadassuar i la labor queda ahí: un primer premi en lasecció 1ª, amb la màxima puntuació de totes les

categories, al 1983; dos primers premis i menció d’honora la secció especial B, els anys 1987 i 1990. Un segonpremi a la secció d’ honor, la màxima categoria… Es,sense cap dubte, un balanç espectacular. ¿De tota estatrajectòria artística, quin moment destacaria?

- Aconseguirem coses molt importants. Mai capbanda en este període de temps havia passat de ser unabanda de 2ª secció a participar amb 150 músics en la secciód’honor, i tot això amb el rosari d’èxits obtinguts. Això, no hatingut parangó. Dit açò, jo estic especialment orgullós de lanostra actuació en el certamen de 1990, quan interpretaremd’obra obligada “La quinta del sordo” de Francisco Tamarit y“Homenatge a Sorolla” d‘Adam Ferrero. La banda va estarfantàstica i els autors em felicitaren efusivament, un pocincrèduls pel que havien escoltat.

- I qué destacaria, a nivell humà, dels seusanys en Guadassuar?

- En Guadassuar he deixat molts amics. Estictambé especialment satisfet pel planter de músics ques’han format baix la meua tutela. La meua labor pedagògicas’ ha vist reconeguda i això es molt gratificant.

Cal dir que els resultats obtinguts es poden apreciar alllarg i ample del territori espanyol, amb quasi mig centenarde músics professionals repartits per tot arreu. D’ací queJoaquin Vidal considere que avuí en dia sobren directors ifalten mestres. Esta és una de les causes de que moltesbandes no funcionen com deurien.

El mestre Vidal em prega que deixe constància també delsuport que en tot el seu itinerari ha tingut de tots els alcaldes deGuadassuar que coincidiren amb ell: Vicent Segura; Pepe Ri-bera i Vicent Roig. “Tots em tractaren fenomenalment i sempreestigueren oberts a qualsevol petició meua”.

- De veritat mestre, per acabar, ¿no ha sentitmai el cuquet en la panxa de tornar a dirigir?

- En absolut, considere que eixa és una etapade la qual estic molt satisfet, però que ja ha passat.

El setze d’agost de 1995, festivitat de Sant Roc, va ferel seu últim concert oficial com a director de la Banda dela Societat Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar, D.Joaquin Vidal i Pedrós.

Rafa Polanco/Joaquín Pérez

Novembre 1995, rebent l’homenatge de la seua banda (fotoarxiu Societat Musical)

REVISTA DE LA

societat musical

11

250 aniversari de la mort de

JOHAN SEBASTIAN BACH(1685-1750)

Enguany que es compleix l’aniversari del dos-centsaniversari de la mort de Bach, son nombroses lesinstitucions, (conservatoris, fundacions culturals, sales deconcerts, emissores de radio...) arreu del mon, que ambconcerts, conferències, publicacions, exposicions, i altresmanifestacions estan fent homenatges al gran compositordel barroc, Johan Sebastian Bach. De totes les que s’hancelebrat hi ha una que em va cridar l’atenció sobre lesaltres i em va parèixerespecialment emotiva.Va ser a Madrid, on esva convocar a professors,alumnes, intèrprets..., ien definitiva qualsevolque volguera interpretar aBach, per fer sonar laseua música durant vinti quatre horesininterrompudament.

Si a Bach li haguerendit que anava a parlar-setantíssim d’ell i del quees més important, de laseua música, dos-centscinquanta anys desprèsde la seua mort,segurament hauria posatuns ulls com plats i nos’ho hauria cregut.Perquè? dons per què ala seua vida no va bus-car ni la fama ni elreconeixement públic, ellcomposava comencapçalava les seuesobres S.D.G., Soli Deo Gloria, per a laglòria exclusiva de Deu.

Nasqué a Eisennach, al sí d’unafamília de músics. Molt jove ja va sernomenat organista a Arnstadt, idesprès destinat a Mülhausen, on esva casar amb Maria Bàrbara. Amb tansol vint-i-tres anys, a 1708 va ser orga-nista de l’església de Weimar, nuclimusical molt important d’Alemanya.En 1717, va ocupar el càrrec de direc-

tor musical del Príncep Leopold de Köthen. La seua espo-sa va morir en 1720, i un any desprès va contraurematrimoni amb Anna Magdalena Wilcken. Entre els dosmatrimonis, Bach va tindre vint fills, varis dels quals vanser brillants músics. A 1723 es trasllada a Leipzig, ciutaton va escriure gran part de la seua música sacra. A aquestaciutat passaria la resta de la seua vida, on moriria desprèsd’uns anys de ceguesa a l’any 1750.

L’obra de Bach, tanextensa, ha segut cata-logada per WolfangSchmieder, numeradabaix les sigles BWV,B a c h - W e r k e -Verzeichnis, es a dirllibres de l’obra deBach.

Si es llegeix ambdeteniment la biografiade Bach s’observaràque no es una biografiaamb gransesdeveniments quecriden l’atenció per laseua peculiaritat.Excloent els trasllats deciutat originats pel canvide feina, Bach, alcontrari que Händel, nova viatjar gaire i es po-den contar amb la males vegades que Bach vaeixir d’Alemanya. Und’aquestos viatges esespecialment curiós

degut al caràcter anecdòtic del succés. A1707 anava a produir-se a Dresde una deles competicions més estranyes de tots elstemps. L’organista reial francés Jean LouisMarchand havia caigut en desgracia davantdel rei Lluís XIV, i es dirigí a Dresden buscantla protecció del príncep August II, gran ad-mirador de la cultura francesa. Allí Marchandva ser molt ben rebut. El mestre de concertsde la cort de Dresden coneixia un músicalemany que superava el talent de Marchand

REVISTA DE LA

societat musical

12

i preparà una competició entre ambdós per a demostrarquin dels dos mereixia ser celebrat com el màxim virtuósde l’orgue i el clavecí. La competició es va celebrar a lasala de concerts del aleshores primer ministre, el comteFlemming.

El músic alemany, va arribar uns dies abans de lacompetició per a preparar-se bé per a la competició assajanthores i hores amb els dos instruments. La gent queescoltava al músic advertia al francès de la seua mestria,i aquest es burlava jactanciós afirmant: “quina classe detalent te que no deixa d’assajar ni un moment; no pot sertan bo quan ni ell mateix esta segur del seu virtuosisme”.I per a demostrar la seguretat en sí mateix que tenia, no vatocar ni una tecla durant eixos dies.

La vespra de la competició sigil·losament anà a espiaral seu rival, i la seua sorpresa va ser grandíssima. Quanmés escoltava més convençut estava de que ell res podriafer per a competir amb aquell home. No era res al seucostat.

Al dia següent la sala estava de gom a gom deconvidats. Els dos clavecins blancs i daurats ocupaven elcentre de la sala. Tan sols faltaven els dos artistes.Aparegué Bach i faltà el francés, que no ho va fer. De bonmatí havia arreplegat les seues pertinències i se n’haviaanat per a evitar tan gran derrota. D’ací ve l’expressiód’acomiadament a la francesa.

No era d’estranyar que a ultima hora s’hagués rendit,si considerem que el contrincant era ni més ni menys queJohan Sebastian Bach. Aquest es sentà al clavecí i durantmés de dues hores delectà al públic que es quedà fascinatdavant d’aquella meravellosa música que eixia com per artde màgia dels seus dits. El geni de Bach es propagà perAlemanya i França, i quan deien que Bach era un geni ellcontestava, que no, que tan sols havia treballat molt per aaconseguir-ho.

A pesar de la fama que Bach va tindre en vida, a la mortdel compositor la seua música va quedar oblidada, al igualque passaria amb el seu contemporani Vivaldi, (les seuescomposicions no van ser tornades a interpretar fins a 1939).Al cas de l’obra de Bach va ser necessari que passara unsegle per a que es tornara a recuperar, i es considerara aBach com un episodi important a la historia de la música.El 1829 va ser un any clau per al redescobriment de l’obrade Bach: Fèlix Mendelssohn reestrenà la Passió segonsSan Mateu, estimulant l’interès dels músics romàntics peraquest gran compositor del Barroc.

Com sol ocórrer amb tots els genis, l’aportació de Bachal desenvolupament del llenguatge musical, va ser a totsels nivells: formal, harmònic, expressiu, polifònic, instru-mental... Però sense restar importància als altres aspectes,caldria parlar de la relació de Bach i el contrapunt. No esque Bach inventara el contrapunt, doncs el contrapunt jaexistia, sent un recurs compositiu utilitzat freqüentmentpels compositors barrocs. El que va fer Bach amb elcontrapunt va ser emprar-lo de forma magistral fins a dur-lo al cim de la composició, tenint l’aplicació més brillant

del contrapunt a les seues fugues. El va utilitzar de formameravellosa com ningú ho havia fet abans. Ací resideixprincipalment la genialitat d’aquest modest compositor. Itambé al fet de que sense rebutjar la rica herència delgregorià, aprofitant- se’n dels modes, i del peculiar dibuixde la línia melòdica dels cants, va defensar una nova ma-nera d’organitzar els tons i els semitons, es a dir, vadefensar el Sistema Temperat, i la seua defensa la va po-sar en pràctica amb música, a una obra ben conegudapels estudiants de piano “El Clave Ben Temperat ”. Aixíaconsegueix unir a la seua persona dos termes tancontradictoris com son la innovació i la tradició.

Però fins i tot la seua genialitat no acaba amb això.Per a poder fer-se una idea completa de Bach no hauríemde deixar de parlar de la seua labor pedagògica, tant alclavecí com a la composició. Al clavecí tenim l’obra “L’àlbumde Anna Magdalena Bach”, obra composta expressamentper a ensenyar a tocar el clavecí a la seua esposa; i a lacomposició l’obra “L’Art de la Fuga”, on hi ha una fuga onel subjecte esta format sobre les lletres BACH.

Què més podria afegir d’una persona capaç decomposar una Cantata, entre altres obres, per setmana?Tan sols recomanar efusivament que si no han escoltat aBach, ho facen, per que al meu modest parèixer, es undels plaers mes interessants que existeixen, i qui pugainterpretar-lo que l’interprete, ja que es el millor homenatgeque es pot fer a un músic, per que mentre sone la seuamúsica, Bach continuarà viu igual que ho ha fet fins ara.

Seria possible triar una obra d’entre el seu extensíssimcatàleg ? Senzillament no. Son tantes les que triaria que...em quede amb totes.

Maria Rosell

REVISTA DE LA

societat musical

13

DISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discosDISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discos

BOLLING-TOOT SUITEVesperaleEdita Discofruit SL, Sello Autorcollection València 1999

Vesperale és el títol quedona nom al grup format perel nostre amic Rubén Marqués(trompeta de la nostraSocietat i de l’Orquestra deValència), Ferrer Ferran (pia-nista, compositor i director),Javi Sapiña (contrabaix) i Je-sús Salvador “Chapi”(percussió).

Amb aquest grup pretenentrencar barreres i etiquetes,responent a un sincretismeestètic i social on lesestructures tradicionals bus-quen fusionar-se amb un

llenguatge tan propi del nostre seglecom és el jazz.

D’aquesta manera, compaginanttècnica i sensibilitat amb un esperitinnovador i creador, Vesperale preténaconseguir una sonoritat caracterís-tica de la síntesi de la música barro-ca i el jazz, en un intent d’abordar lamúsica de cambra.

En “Toot suite”, obra del composi-tor Claude Bolling, l’autor ha generatla confluència de passat, present ifutur, centrant-se en la recerca delcolorit harmònic i sentit de les formes,imprimint una forta emotivitat en lesmelodies.

MÚSICA TRADICIONAL D’ALFARBEscola de dansesEdita: Produccions Musicals ML, Picassent (València) 2000

A l’estil del disc que fa unsanys es publicà de les dansesde Guadassuar, l’Escola deDanses d’Alfarb ha publicatrecentment una recopilació demúsica tradicional del seupoble, dedicant-lo alsavantpassats que han llegatun tresor de música i dansatradicionals i a lesgeneracions futures, per a queestimen i transmeten aquestpatrimoni.

L’estructura del disc segueix elcicle anual de les festes, començantpel Carnestoltes, la Pasqua, lesfestes majors i acabant amb el Nadal.

Podrem escoltar al disc jotes,albaes, masurques, cançons,nadales... algunes tan divertides camel “Romanç de l’albercoquer” i la“Cançò de l’orinal”. D’especial interésper la relació amb les nostres son laDansà del Marquesat i l’Aurora del’Aguinaldo.

REVISTA DE LA

societat musical

14

Levante,

REVISTA DE LA

societat musical

15

REVISTA DE LA

societat musical

16

reCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · records

Arxiu família Ribera Boïl

REVISTA DE LA

societat musical

17

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Xauaaaaaa,Xaua de lamotoooo...

Tirateee de lamotoooo, de lamotoo tirateeee...

(enviat per la banda de Piles)

DANSES 2000

NOTÍCIES BREUSEls embarassos de Dolo i Vicen van per bon camí, podeu estar tranquils itranquiles. Virgílio Camarasa (clarinet) s’ha casat. Aurea es casa l’any que ve iserà una boda sonada. Seguirem informant quan tinguem més notícies.

FOTOS CEDIDES PERCARRILLO FOTÓGRAFOS

El passat 24 d’agost, dijous dedanses, actuà Colo de Cap deDansa en representació de laSocietat Musical. En la foto elpodem veure acompanyat delsmúsics que eixe dia mostravenper les danses la nova propostad’uniformitat d’estiu per a la tem-porada 2001. a la foto podemcontemplar l’esplèndida figuraque lluïren alguns dels models.Cal destacar el model de cor-bata que mostraven alguns i larecuperació de la gorra com aelement de la nostraindumentària.

El divendres dedanses els músicsparticiparen en ladansà imitant laprocessó del Corpus.Per primera vegada elsfesters reconeguerenels seus mèrits amb unpremi de 25.000 pts.Volem destacar que adiferència de lesp r o c e s s o n svertaderes, en aquestaocasió els músicsdesfilaren molt bé.

REVISTA DE LA

societat musical

18

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

la holade la societat musical

SARAOS D’ESTIUDE LA SOCIETAT

MUSICAL

El passat ... de juny celebrarem la gravació del disc. Comno podia ser menys ho férem al voltant d’unes quantespaelles i bona cosa d’aigua llimó per a combatre la calor.

El tradicional esmorzaaaaaaar del dia del Crist comptà amb la massivaassistència de músics i familiars dels nous músics que acabaven

d’entrar en la Banda Jovei l’Orquestra Jove. Comja és habitual les xiquesmuntaren la seuaactuació sorprenent i lafesta, que es prolongàfins a ben entrada lavesprada, comptà ambbona música a càrrecdels nostres companys.

♣ Ara ja ens ho expliquem com pot ser que la bandade Guadassuar pot comprar els instruments que té iorganitzar els saraos que organitza, si fins i tot atraquenbancs! (Enviat per la Banda de Piles).

♣ Curs de pesca organitzat per l’expert pescador de canyai corda Xaua. Ensenya a pescar peixos i peixesaixiiiiiiiiiiiiiiiiiina de grans.

♣ Construccions Guadassua. Per si en faltava alguna versió.

♣ Passejos en moto, preu i horari a convenir. Itineraris:Guadassuar-Guadassuar, Guadassuar-Albal, Guadassuar-València. Consultar altres itineraris.

♣ Tintoreria capilar Carboni. Preus especials en color canari.

♣ Afirmació: si ja fa temps que no formem per a desfilar,l’uniforme pot ser en vaquers... quina serà la següent?

♣ Les relacions tan estretes amb les xiques i xics de labanda d’Albal portaran a algun lloc? Esperem notícies.

♣ Violinista anglesa li envia (li torna) congratulations aun tal J. J., trompetista de l’orquestra de Guadassuar.

♣ Poble amb índex de natalitat molt baix busca grupde xiquetes comunioneres per al pròxim mes de maig.

♣ Espia secret vol que es conte que feren tres membres del’orquestra més un altre de la revista a la recepció de l’hotelValència Palace el dia següent al concert del Festival.

♣ La Banda Jove també vol que cert director vaja a assajardisfressat de moro (o d’alguna altra cosa).

♣ La Banda Jove junt a la Banda gran i algú mésdiuen que “ja li ho diran” a Sam per la trampa en la dansahongaresa del concert de St. Roc.

REVISTA DE LA

societat musical

19

CONCENTRACIÓ DE LAJORVAL EN VILA REAL

Els nostres reporters han aconseguit saber quinescoses han fet els nostres amics a la JORVAL el passat mesde juliol. I després es queixen de que assagen molt i moldur. Si fins i tot la premsa ha reflectit les seues gestes!

En properes edicions esperem que demostren la seuasapiència futbolística amb l’equip de «Alfred y sus mu-chachos» que amb no massa dignitat representa elsinteressos futbolístics dels músics.Ah! i ja de pas li podrien donar un curset accelerat aFina de xutar i marcar penaltis en una final.

HISTÒRIES DEL PARE VICENT 10HISTÒRIES DEL PARE VICENT 10AVIAVI ?

imatgesimatgesimatgesimatgesimatges

(Fotos: Jose Javier JornetAñó)

Alguns músics ja participaren fa uns anysen la gravació d’un disc. Concretament en1985 la banda de Cocentaina enregistrà undisc amb marxes mores i festeres, comptantamb la col·laboració de Javi Boils i VicentRibera (trompetes), Manolo Pérez (trompa),Josep Ribes, Eduardo Úbeda i Vicenta Na-varro (clarinets).

Als bous ja hem anat. Però quan anirà labanda de Guadassuar al futbol? Eixosfutbolers incurables no tindràn influènciesentre els responsables? Alguns hanaconseguit anar amb altres i ens han enviatla prova. (Presentació temporada 1999/2000, banda de Muro)