REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

número 20 juliol-agost-setembre 20020 euros

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10CP 46610 Telèfon 962570719 SUMARICOORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils,Agustín Roig, Nicolás BayFOTOS: Salvador Colomer, família Beltrán Vidal,Salva OriolaCÒMIC: Avi

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

525 exemplars

ESCOLA DE MÚSICAde la

SOCIETAT MUSICAL

Escola de música ........................... 2Notícies breus ................................ 2Activitats ......................................... 3Vicente Beltrán Vidal .................... 4Notícies ........................................... 7Fitxer 1982 ..................................... 9Discografia ..................................... 9El Fosquibrut desafinat .................. 10Àlbum ............................................ 12

Iniciem un nou curs escolar, i ja en son més de 20.Tots aquestos anys de funcionament com a escola de mú-sica ha deixat entre el habitants Guadassuar, i també defora, una empremta més que notable. Per una part unaformació musical bàsica a una nombrosa quantitat de per-sones que han passat per alguna de les seccions de laSocietat Musical (Banda, Orquestra de Cambra...) amb unnivell musical més que acceptable i que els ha permés dis-frutar de forma amateur de la interpretació de la música.

Per altra banda també ha donat una excel·lent formacióde base que ha permés, als qui ho desitgen, continuaramb l’estudi professional de la música. Prova d’això sónels més de 50 guadassuarencs que actualment viuen d’ella.

Eixe camí es pot iniciar al nostre poble, evitantdesplaçaments innecessaris a altres escoles d’altreslocalitats amb classes de llenguatge musical i individualsde tots els instruments, a més de les col·lectives de ConjuntCoral, Jove Orquestra, Banda Jove i xicotets grups decambra o percussió que es formen per a les audicions.

Per tot açò, i des de la creació de l’escola el 1980 hemmantingut una idea molt clara: buscar per al nostrealumnat al millor professorat, doncs li donaràla millor qualitat en la seua formació.

Enguany hem reforçat l’oferta ambclasses per als més menuts (3, 4 i 5anys), donant resposta a una deman-da que havíem tingut els últims anys.A més volem recordar que des de l’anypassat funciona un grup d’adults enhorari especial.

NOTÍCIES BREUSEl passat 10 juliol moria el nostre paisà imúsic Vicent Beltran. Per a molts, especialmentels més joves era un gran desconegut a pesar de el ser elmúsic nascut al nostre poble que més graduació aconseguícom a militar (estava a punt de ser ascendit a tinent coro-nel) a més de com a músic. Recordem que dirigí la bandaen algunes ocasions i que va compondre una marxa per ala presentació de la reina de les festes de fira, que aquellany fou Vicenta Esteve, flautista de la banda i filla del queera president de la Societat Musical, Vicent Esteve. Coma homenatge, li hem volgut dedicar un record en les pàginesde la nostra revista com podreu llegir en les pàginessegüents.

Certamen de Múrcia. La nostra banda de músi-ca ha estat seleccionada per a participar el proper més denovembre al Certamen de Múrcia. Els músics ja estanpreparant les obres que han d’interpretar i esperenaconseguir un gran èxit per al nostre poble. Informaremexhaustivament a la propera revista.

El disc de Ràdio Nacional en el que participala nostra banda amb gravacions realitzades al Palau de laMúsica pareix que ja està a la venda. El passat dia 10 desetembre ja sentírem en la ràdio i promocionant el disc,l’obra «Gloses II», interpretada per la nostra banda. A mésla revista de Ràdio Clàssica del més de setembre l’anunciaen la seua contraportada. Seguirem informant.

REVISTA DE LA

societat musical

3

16 d’agost de 2002.Concert de SantRoc. Foto cedida perFotos Carrillo

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

JUNY-JULIOL-AGOST 2002

••••• AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, CONCERT XXVII.Dimecres 18 de juny, 18.30 h., Musical.

Per a iniciar les audicions d’enguany, els alumnes deconjunt coral actuaren al “hall” del músical.

••••• AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, CONCERT XXVIII.Dijous 27 de juny, Auditori Municipal, 19 h.

Actuà la Jove Orquestra, guitarres, flautes, fagots, pianos,bombardins, trombons i alguns clarinets.

••••• AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, CONCERT XIX.Divendres 28 de juny, Auditori Munici-pal, 19 h.

El torn de saxos, trompetes, més clarinets, grup de metallsi percussió, que sempre són els del final.

••••• CONCERT DE LA BANDA JOVE AMURO. Dissabte 20 de juliol, Plaça del’Esglèsia, 20’30 h

Una nova actuació de la Ban-da Jove fora del poble enaquesta ocasió per a partici-par al segon Festival deBandes Joves que escelebrava allí. Actuaren, amés de la nostra Banda Jove,les de les Societats Musicalsdel Campello, Nova d’Alcoi ievidentment la de Muro. Diri-gí la nostra banda SalvaOriola, que triomfà al poble deson pare.

••••• CONCERT DE L’ORQUESTRA. Dilluns29 de juliol, Auditori Municipal, 22.30 h.

Molt de públic (encertar el dia i hora per a fer un concert éstot un misteri), amb un programa d’allò més variat: Rameau,Britten, Purcell i el triomf del concert per a dos fagots deVanhal.

••••• CONCERT DEL CRIST. Dilluns 5 d’agost,Plaça Major, 23 h.

El “Concert de Festes”, o almenys és l’acte que inicia lesfestes d’agost. S’observa una presència d’autors rusos enel programa, seguint la línia des del 98 (casualitat?) iinterrompuda l’any passat per obres que s’anaven a inter-pretar a Itàlia.

••••• CONCERT DE SANT ROC. Divendres 16d’agost, Plaça Major, 23 h.

Un concert de llarga duració, un dels més esperats del’any. I curiosament en esta ocasió no deixà al públic ambgana de més.

REVISTA DE LA

societat musical

4

VICENTE BELTRÁN VIDAL(1950-2002)

Director de la Banda de Música de la Marina aSan Fernando, compositor, virtuós del clarinet,catedràtic i director d’Orquestra i Cors.

El passat 10 de juliol ens sorprengué als veïns de Guadassuarla trista notícia del decés del nostre il·lustre paisà Vicente Beltrán,un enamorat de la música, l’esforç del qual per abastar amplishoritzons en l’estudi d’este sublim art, és un exemple i estímul per ala joventut. Va ser un músic vocacional que proclamava,parafrasejant a Bach, que la seua vida era “Déu, la Família i laMúsica”.

SEMBLANÇA BIOGRÀFICAVicente Beltrán Vidal nasqué a Guadassuar el 16 de

juliol de 1950, festivitat de la Mare de Déu del Carme,advocació de la Verge declarada patrona de l’Armada onBeltrán exerciria després la seua professió. Són els seuspares Joaquin Beltrán Cleries i Josefa Vidal Roig.

Este xiquet caigué en la salsa d’una família d’arreladatradició musical. El pare i el germà Joaquin eren músicssaxofonistes de la Banda Unió Musical Santa Cecília quedirigia l’oncle Virgilio Beltrán Cleries, trompeta solistade l’Orquestra Municipal de València i inspirat compositor.

Va ser batejat amb el nom de l’avi Vicente BeltránOsca, que cantava en el cor parroquial. També es deia aixíel besiaio Vicente Beltrán Jornet, conegut per “el rei dela trompeta de la Ribera“ pel seu virtuosisme en lainterpretació d’este instrument. Altres músics de la famíliaforen José Beltran Osca, germà de l’avi, director de laBanda Municipal a principis del segle XX, i els oncles José-Maria, músic de la banda i Carlos director d’una Banda deCornetes i Tambors.

Formació musical.De xiquet va ser educat en ambient de treball agrícola.

Acòlit als set anys de l’església, el rector SalvadorCotanda Mateu, estimant les seues qualitats per al cant,l’animà a seguir la tradició musical de la família.

A partir de 1960 inicia estudis de solfeig i després requinten l’Escola de Música de la Banda Unió Musical SantaCecília, a càrrec del seu oncle Virgilio Beltrán Cleries,director de la banda i del clarinetista Arturo PastorNoguera. Als onze anys, en 1961, ingressa enl’esmentada banda com a requint, on prompte destaca iactua com a solista de requint i clarinet en diverses bandesde música valencianes.

En 1966 esmatriculà en elConservatori Supe-rior de Música deValència, on guanyaen 1968 el primer premi de Solfeig i el guardó “Mer-cedes Massi” al millor expedient acadèmic. El 1970 ésnomenat delegat del Cor del Conservatori. Aconsegueix,en 1971, el primer premi de Música de Cambra i en1972 finalitza els estudis de Clarinet amb premiextraordinari de fi de carrera. Tots els premis forenconcedits per unanimitat dels diferents tribunals.

Obtingué beques del Ministeri d’Educació i Ciència ifundació “Santiago Lope” de València i del Ministeri deCultura per als Cursos Internacionals de Música deCompostela i per a tres convocatòries (1978, 1979 i 1980)dels cursos “Manuel de Falla” de Granada en lesespecialitats de Composició i Direcció de Cors.

Director de corBeltran realitza les primeres pràctiques de direcció en

el seu poble natal. Rigorós en la interpretació i colorit ins-trumental, dirigí diversos concerts de la banda.

Va ser director de la Coral Polifònica Força Viva, laqual fundà l’any 1968 amb el seminarista Rafael PérezBabi, després rector de Cañada i Campo de Mirra. Compostel cor de veus mixtes, reuní a jóvens músics i alumnes del’Escola d’Educands de la Banda de Música, a més decantors aficionats d’ambdós sexes, alguns ambconeixements de solfeig. Donà concerts, amb notable èxit,en la localitat i altres poblacions.

REVISTA DE LA

societat musical

5

Esta coral va ser pionera en el cant litúrgic que seguí lapauta marcada pel Concili Vaticà II i la primera en laparròquia de Guadassuar composta de jóvens de veusmixtes. Es dissolgué en 1973 al traslladar-se els seuspromotors al destí on havien d’exercir la seua professió.

Vida professional i estudis superiorsEn 1972, als 22 anys, a l’hora de complir el servici

militar, es presenta a les oposicions de músic militar iobté la plaça de suboficial músic (sergent) de l’Armadadestinat a la Banda de Música d’Infanteria de la Marinade guarnició a San Fernando (Cadis), on fa amistat amb elseu director Manuel Galduf, qui l’anima a ampliar estudis.En el Conservatori de Cadis inicia estudis superiors demúsica que després prossegueix a Sevilla.

Oposita de nou en 1976 i guanya l’única plaça declarinet solista de la Banda de Música del Ministeri deMarina amb seu a Madrid. Però ja tenia una nóvia a Cadisi l’estança madrilenya durà poc. El 26 de febrer de 1977contrau matrimoni amb Paqui Reina López, del qual enllaçha tingut dos filles M. Carmen i Vanessa.

A finals de 1977 torna voluntàriament a la banda delTerç Sud de Sant Fernando. Reprén els estudis en elConservatori de Sevilla i en 1979 se li concedeix el pri-mer premi d’honor en Contrapunt i Fuga. Mencionsespecials el 1981, en Composició, Història i Estètica i el1982, obté els títols de Composició, Instrumentació,direcció de Cors i Orquestra i Harmonia, Contrapunt i Fuga.

De 1982 a 1986, va regentar la càtedra de Solfeig, Vent-Fusta, Conjunt Coral i Instrumental, Història, Harmonia iContrapunt en el Conservatori de Jerez de la Frontera i vainiciar la creació de l’Orquestra del Conservatori.

Per a poder cursar els estudis superiors i amb el propòsitd’arribar a director de banda militar hagué de superar, de

1973 a 1976, el batxiller superior, tres cursosd’acompanyament de piano les disciplines de repentització,transposició, formes musicals, acústica, dos cursos deprofessorat, etc.

Se li concedeixen beques per a cursos magistrals deDirecció a Sevilla (1978-79); Direcció de Cors “Manuel deFalla” a Granada (1980) i Composició a Santiago deCompostela (1980) i Siena (Itàlia) (1981).

En 1985 guanya l’única plaça vacant existent de Di-rector Músic de l’Armada i a l’any següent és destinatcom a Tinent a la banda de Ferrol (La Corunya) del TerçNord de la Capitania General de la Zona Marítima deCantàbric. L’any 1988, ja com a capità, pren possessióvoluntàriament de la Banda de Música del “Tercio de Le-vante” en Cartagena (Múrcia). En 1995 passa destinat a laUnitat de Música d’Infanteria de Marina del “Tercio Sur” aSan Fernando (Cadis).

Beltrán s’esforça per obtindre un òptim nivell artístic dela banda que el fa creditor a l’admiració de professionals ipúblic divers, rebent innumerables felicitacions depersonalitats de la música, autoritats civils i militars,polítics, ambaixadors espanyols i estrangers, a més de laCasa Reial, per part de la reina Na Sofia.

El 10 d’abril del 1996 és ascendit a Comandant-Di-rector del Cos de Música Militar de l’Escala Superiord’Oficials. Estava a l’espera d’una vacant en Madrid per alseu ascens a Tinent Coronel.

ProfessorsSalvador Seguí Pérez (Solfeig i Teoria) José M.

Cervera Collado i M. Teresa Oller Benlloch, (Harmonia)Luis Conejero Garcia (Clarinet) Francisco José LleóTello, Francisco Llácer Pla i Mariano Pérez (Conjunt

REVISTA DE LA

societat musical

6

Vocal i Instrumental i Formes Musicals) Luis BlanesArqués (Composició i instrumentació) Margarita ContePomar (Piano) Manuel Galduf i José Ferriz Llorens(Direcció d’Orquestra) a més de Cales, Castillo, Calvo,Carmelo Bernaola, Antonio Garcia Abril, OriolMartorell etc.

DistincionsEn el transcurs de la seua vida militar, li van ser

imposades a Beltrán les condecoracions següents:Encomanda i Creu de la Reial i Militar Orde de SantHermenegild. Creu del Mèrit Naval de 2ª classe. Dos Creusdel Mèrit Naval amb distintiu blanc. Tres mencionshonorífiques.

Altres activitatsConferències musicals a Cadis, T.E.A.R, Conservatori

de Jerez, Jornades i exposició de música de banda militara València . Direcció de concerts de les orquestres delsConservatoris de Sevilla i Jerez. Actuacions amb les bandesde la Marina en Ortigueira, Lalín, Castropol, Mondoñedo,

Villalba, Lugo, La Corunya, Foz, Ordenes, Cartagena,Torrevieja, Tecla, Lorca, Barcelona. Recepció de SS. MMels Reis etc.

CompositorHa compost música de divers gènere, tant d’estil

clàssic, com de cort avantguardista, eixida del’expressionisme de Arnold Schöenberg. Entre la seuaproducció podem comptar amb sonates, xacones i altrespeces per a piano, lieder per a piano i veu, quartets i quintetsde cambra. Per a orquestra: va composar un Concert per aclarinet i corda, obres per a orquestra clàssica, simfònicamoderna i orquestra i cor. Per a banda vàries transcripcionsi composicions entre les que destaca una marxa majes-tuosa no religiosa, “Coronación Festiva”.

Part de la seua obra figura en la Biblioteca d’AutorsMusicals Valencians de l’Ajuntament de València querecopilà el jesuïta Pare Javier Tena.

Agustí RoigCronista Oficial de Guadassuar

(fotos cedides per la família Beltrán)

REVISTA DE LA

societat musical

7

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotíciesNOUS MÚSICS ESTIU 2002Des de les pàgines de la nostra revista volemdonar la benvinguda als següents xiquets ixiquetes que el passat 6 d’agost han entrat aformar part de les nostres agrupacions joves:

Germán Añó Fuertes (fagot)Gabriel Bekkouche Esteve (bombardí)

Zaida Ferrero Noguera (violoncel)Paula Garcia Ribes (violoncel)Cèlia López Clèries (violoncel)Lia Pastor Giménez (clarinet)V. Emili Roselló Cervere (fagot)Paola Ferrere Perales (flauta)

Elena Ferrere Perales (trompeta)Maria Sais Añó (violoncel)

Esther Bataller Martínez (clarinet)David Garrigues Medes (percussió)

Cal destacar que per primera vegada lescàmeres de Canal 9 replegaren l’acte per ala seua emissió al programa «A la fresca» de les notíciesdel migdia.

MÚSICS DE GUADASSUAR, PELMÓNOPOSICIONSNo hi ha hagut massa sort en les oposicions que s’han portata cap durant este estiu. Al voltant de 20 persones lligades ala nostra Societat Musical concorrien a les mateixes bé pera primària, secundària o per a les distintes especialitats deconservatori, de les quals feia 8 anys que no se’n convocavena la Comunitat Valenciana. Finalment han obtingut plaçaRamon Canet, en l’especialitat de viola, a Andalusia, PacoZacarés (que es com si fora del poble) en fonaments decomposició a València, i dos altres persones que estiguerenlligades en el seu moment a la Societat Musical, AlfonsoCléries en primària, i Cristina Llopis en saxo a Astúries.Alguns altres arribaren fins el final però no pogué ser. Ànim atots! La pròxima pot ser la bona.

GUSTAVO CANET AL REINA SOFIAGustavo Canet, violoncel·lista, ha sigut admés per a estu-diar al centre Reina Sofia de Madrid, possiblement el cen-tre d’estudis musicals amb més prestigi d’Espanya. Aixòha sigut després de superar unes dures proves.

ORQUESTRA JOVE DEL LICEUA les proves realitzades la setmana del 24 al 28 de junyper a formar part de la recentment creada Orquestra del’Acadèmia del Teatre del Liceu a Barcelona, foren

seleccionats entre més de dos-cents aspirants, trescompanys de la nostra Societat: Moisés Boïls (trompeta),Fernando Oriola (fagot) i Nicolás Bay (violí). Moisés i Fer-nando, primer i segon classificats en els seus instruments,ja formen part de la plantilla i Nicolás ha quedat el primerde la reserva, formant part de l’orquestra de l’escenari.Aquesta jove orquestra te programada per a la properatemporada d’òpera del Liceu el muntatge de Don Giovannide Mozart que es representarà als mesos de novembre,desembre i gener. Els desitgem molt d’èxit.

BANDA FEDERALLa plantilla de la segona temporada de la Banda Federal,la banda de música de la Federació Valenciana de SocietatsMusicals, comptarà amb sis membres de la nostraSocietat. Son els següents: Salvador Oriola (clarinet baix),Mario Bou (clarinet), Víctor Estarelles (clarinet), FernandoOriola (fagot), Francisco Gimeno (trombó) i Moisés Boïls(trompeta). Oferiran tres concerts, un a cada provincia.

ZACARÉS = PREMIQuina raó va portar a Zacarés a afaitar-se la barba? No potdeixar de ser notícia? A més dels premis, per una cosamés extraordinària. A finals de juliol es va afaitar la barbai només duia un menut bigot. Costava de reconéixer. Araho hem sabut els redactors de la revista. A més d’havertret les oposicions havia obtingut amb l’obra “LucentumSimphony”, el primer premi a la VIII edició del Concurs deComposició per a Banda “Rafael Rodriguez Albert” de laDiputació d’Alacant. I van...

REVISTA DE LA

societat musical

8

CONCERTS I RECITALSEl passat més de juliol l’orquestra «Camerata Turiae» deValència, que actua habitualment a Santa Catalina, va in-terpretar el llarg i difícil oratori «Les estacions» de Haydn.El concertino era Josep Ribes (Xaua). En aquest casactuaren al claustre de la Universitat i a Gandia.Paula Marqués (violí) i Luis Osca (percussió) han participataquest estiu al muntatge «Edipus Rex» de Stravinsky,representat a València, Bilbao i Perelada.Per la seua banda el passat 14 de juny, el nostre companyNicolás Bay acompanyat pel professor de repertori instru-mental al Conservatori de València Francesc Navarro,oferiren un recital de violí i piano a l’Auditori del CIM deMislata. El variat programa va incloure obres de Bach,Mozart, Paganini, Bruch i Turina. Aquest és el segonconcert d’aquestes característiques que ofereix Nicolás,després de l’oferit al cicle Primaveres Musicals del Col·legiMajor “La Asunción”, acompanyat entre d’altres per MariaRosell, pianista de la nostra Societat. Esperem que enfaça molts més.

JORNADES, CURSOS I SEMINARISDel 28 al 30 de juny es va celebrar a Xàtiva les “II Jornadesde Música, Estètica i Patrimoni”, amb la participació demusicòlegs de la talla de J. López-Calvo, M. C. GómezMuntané, etc. Una de les comunicacions s’inclogueren enles jornades va estar a càrrec de Rafa Polanco, que vaparlar sobre la crítica musical, tema de la tesi que portarealitzant fa algun temps.Luur Metallls no paren. Al llarg de la primera setmana desetembre han impartit un seminari dins el Festival Altaveu2002 que es celebra tots els anys a Sant Boi de Llobregat.Per la seua banda quatre músics joves de la nostra societathan participat al primer Curs Internacional de Música Ciutatde Gandia, dirigit pel prestigiós director libano-americàGeorge Pehlivanian. Han estat Salva Oriola i José Cléries(clarinets), Fernando Oriola (fagot) i Carina Asensi (cello).

PUBLICACIONSEl nostre company Ximo Castells,en l’actualitat professor delConservatori Superior de Música deCórdoba ha publicat conjuntamentamb Luis Rafael Brotons, uninteressant llibre titulat “Títulos y di-plomas de los Conservatorios de Mú-sica. Una herramienta orientadorapara el acceso al mundo laboral”. Enell fan un estudi minuciós de lasituació dels ensenyamentsmusicals a Espanya i de totes lestitulacions vigents al respecte. Pera aquells que tinguen interés en con-sultar-lo, disposem d’un exemplar almusical.

VISITESDurant la setmana de danses ens visiten nombrososforasters, alguns d’ells de certa rellevància. Enguany,estigué, a la dansà de divendres José M. Cervera Collado,un director d’orquestra de primera fila que possiblementsonarà a moltes persones per acompanyar a MontserratCaballé en totes les actuacions dels últims anys.

CRÒNICA D’UNA COMPETÈNCIAEl Fondo Fairy (amb algunes ex-membres, tot hi ha quedir-ho) anà a la platja el passat 25 de juliol, com tots elsanys. L’1 agost, membres d’altres fondos masculins (viagra,petardo...) intentaren contraatacar programant una visita ala platja que no es portà a cap (“visita fallida”). I finalmentel dia 2 el Fondo Fairy ho rematà amb una eixida a laGarrofera (“el recontratac”). Seria allí on pactaren la famo-sa “Llei del silenci” (de negra) que dugueren a terme el diadel Crist?

ALTRES ACTUACIONS MUSICALS AGUADASSUARDurant els deferents dies del mes d’agost ha tingut lloc ala nostra població diferents actuacions del el 3r Festivalde Música Tradicional que organitza la Diputació deValència. Amb esta interessant iniciativa s’han vistmúsiques tradicionals molt difícil d’escoltar en directe,músiques en alguns casos molt diferents al nostre siste-ma musical i cultural. De vegades han anat acompanyadesde balls d’allò més espectaculars i curiosos. Així enguanyhan participat grups d’Indonèsia, Rússia, Grècia i Nigèria.

PAELLA BANDA JOVE. El passat més de juliol la nostraBanda Jove va celebrar una paella. Ací els tenim enplena festa. Diuen que s’ho passaren d’allò més bé.(foto Salva Oriola)

REVISTA DE LA

societat musical

9

··· FITXER···Qui va entrar en 1982?

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaRESPIGHIANAMúsica Militar del Gran Ducat deLuxemburgDirector: Major André ReichlingBronsheim Muziekuitgeverij, Brunssum, 2001

Segon disc que aquesta editorial de música per a banda,radicada en Holanda, titula amb el nom d’una obra del nostredirector Francesc Zacarés que hem interpretat alguna quealtra vegada. En concret es tracta de l’obra Respighiana,que com tots recordaran va ser premiada al concurs decomposició de Corciano. És l’obra que tanca el disc i estàacompanyada de composicions d’autors com GuidoSwelsen (Intrada 2000), Leon Vliex (Post Fata Viresco),Feike van Tuinen (Arcen Variations), Janis Medins (Aria),Jean Paul Frish (Midsommarnatten) i Christiaan Janssen(Concerto for band).

Salvo error o omissió involuntària per part de la revista, en1982 entraren a formar part de la banda les següents per-sones:Vicente Domingo Sanz (percussió)Sofia Esteve Torres (oboé)Antonio Gimeno Barberà (percussió)Javier Gimeno Colomer (percussió)Cristina Llopis Gimeno (saxo)Juan Antoni Miñana Osca (percussió)Enrique Ruiz Notario (tuba)Vicente Osca Vidal (tuba)Manuel Pérez Ortega (trompa)Salvador Ribes Villalba (flauta)Vicente Ribera Boïls (trompeta)Eduardo Salcedo Peirotén (trompeta)

RECTIFICACIONS A LA REVISTA ANTERIORSegurament el sant se’ns anà al cel ( o a l’infern) i calcorregir alguns errors respecte als que entraren en la ban-da l’any 1992. A la foto de l’esquerre (Dia St. Vicent), Da-

vid Martí és clarinet, falta el nom de Carolina Barberà queés clarinet i Olga Peirotén no apareix a la foto, però si a lallista i. A la de la dreta (Dia del Crist), falta el nom deTeresa Barberà (clarinet).

FOTO 1982 NO DISPONIBLE. BUSQUEU-LAELS INTERESSATS I APAREIXERÀ ENALTRA OCASSIÓ. SABEM QUE EXISTEIX.

REVISTA DE LA

societat musical

10

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

HolaFondoFairy!!!!

Altre professor de secundària de la nostra Societat Musi-cal, després de veure el llistat d’instruments de l’anteriornúmero de la revista aportat per un company seu, ensenvia unes frases cèlebres per a no ser menys: “La celesta és un instrument de persuació”.“Un arc és un aparell que fa que sone algun instrument dela família de corda gràcies als crits de cavall”.P. “Quina és la veu més aguda que coneixes i qui la can-ta?” R. “La oreja de Bangove”Sobre la transmissió del so: “El so va per lones sonores”.“Què són les semipuses?”

PASSATEMPSFRASES «GENIALS»

Dues escoltades en un curs de música:“La música antigua es como ir en carro; ¿para qué quere-mos ir en carro si ya se han inventado los coches?” (L. P)“Los cromornos no existen y los sacabuches ya no sefabrican” (R. F. A.)

Escoltades en l’últim concert de l’orquestra:“Què fa Olga sentada davant el piano si encara no s’haescoltat” (P. U., des de que va acabar d’obrar l’auditori nohavia entrat)“Tocar el violí no, però això de menejar els braços que fa elque hi ha ahí davant si que me podria ensenyar a fer-ho”(A. M.)“No sabia jo que Van Gal també feia obres de música” (D.C.; evidentment era Vanhal)

ESTIU MUSICAL DIVERTITCom ja va sent tradicional, en les nits danseres de

dijous i divendres l’animació que protagonitzen els músicsve sent molt esperada. Enguany tampoc han defraudatamb el concert i desfilada del dijous i l’encierro de SanFermín del divendres. A les fotos els poden contemplar enple concert (quin director, quin director) i descansantdesprés de la carrera a corredors, bouets i bouots (nosabem si mansos o braus). Que no decaiga l’enginy per al’any que ve!!

També podem veure en l’acompanyament del dia de laMare de Déu d’Agost a Bernat, que també pot ferd’abanderat espectacular. I amb el que pesa la bandera!!

REVISTA DE LA

societat musical

11

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

Hola fondo Fairy. Silenci de negra.

Tertúlies i polèmica. Davant els rumors i comentaris quehan circulat pel poble durant el mes de juliol de que unnombrós grup de músics prenia café a la porta de l’MVamb una tertúlia que durava molt, el portaveu dels mateixosdeclarà: “els de matemàtiques o d’història també estan devacances, però es veu que no els agrada el café”.

Actuacions infantils a domicili. Anirà Clara (la de Heidi),un manso de San Fermín i el pallasso del trenet de labruixa. Si es requereix, també poden tocar alguninstrument. I de director, una gitana amb una cullera defusta a la mà.

Aclariment al número anterior. On deia: “Tu la tensllarga?” es referia a la duració de la nota.

Hola fondo Fairy. Silenci de negra.

Quién sabe dónde. Un grup de veïns del carrer de Françaens comunica que a dia de hui, alguns veïns del carrerencara estan esperant el grup de músics que va actuar aldescans de la dansà per a que deixe les cadires a seulloc. Estigueren fins les 6 de la matinada triant-se cadascúles seues.

Assessoria musical i dansera. Músics amb llargatrajectòria s’ofereixen per a assessorar festers de SantRoc en com organitzar una setmana de danses: quan s’hade tirar el coet (si se’n té), direcció de la dansà, durada dedescansos, elecció de la casa del cap de dansa.... Llargaexperiència de molts anys els avala.

Supergorra. A la pròxima festa de Santa Cecília es faràuna col·lecta extraordinària per a subvencionar-li 100quilòmetres de paper de fumar a Xaua. En gasta en totesles actuacions de la banda (i no en falla a cap) però des deque entrà a la banda fa quasi 20 anys no n’ha comprat.

Hola fondo Fairy. Silenci de negra.

Que booona estàaa Veróonica, Veróonica, Veróonica.Que booona estàaa Veróonica, Veróonica, Veróonica.Verónica que booona estàs.

Puntualitat. Es prega al director que siga puntual alspassacrrers. Intentarem ser-ho nosaltres als assajos.

Ino Signes vol fer notar a la resta de músics que si elbombo no talla al final d’un pasdoble o marxa de processócal tornar DC. Si talla no.

Hola fondo Fairy. Silenci de negra.

ACUDITSMUSICALSEn un estiu amb moltes tronades, ahíva acudit un típic de violes (aplicablea altres instruments): En què essemblen els dits d’un viola i elsrellamps? En que no es sap ni on vana caure ni el mal que van a fer.

Qué tenen en comú els dits d’un viola iun llamp? Qué solament per un miraclecauen dues vegades al mateix lloc.

Es veritat que les violes son més gransque els violins? No, és que els violinspareixen més xicotets per que elsviolinistes son més cabotons.

Quina és l’autentica diferència entre unavola i un violí? Tarda més en cremar-se.

Qué es fa quan mor el primer violad’una orquestra? El passen a l’últimatril.

Cóm es fa per a que un viola toquepianissimo tremolando? Posant soloa la partitura.

Per qué els acudits de violes són méscurts? Per a que el violinistes puguenentendre’ls.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

Ens trobem amb dos fotos fetes a l’altura del número 15 del carrer major amb 24 anys de diferència.25 d’agost de 1968, dissabte de danses, hora de passacarrer: davant José Gimeno, Vicente Beltrán iJosé Esteve, els tres al clarinet; darrere José Gimeno (fliscorn), Antonio Noguera (bombardí), JoaquínBeltrán (saxo) i Salvador Llopis (trompeta). (foto família Beltrán). 24 d’agost de 2002, dissabte dedanses: quaranta sis músics. En reconegueu algun? (foto Salvador Colomer)

dans

es 19

68da

nses

1968

dans

es 19

68da

nses

1968

dans

es 19

68

dans

es 20

02da

nses

2002

dans

es 20

02da

nses

2002

dans

es 20

02