revista de la societat musical de guadassuar 42
DESCRIPTION
Número 42. 2009, tercer quatrimestre. Notícies i activitats de la Societat Musical de Guadassuar.TRANSCRIPT
REVISTA DE LAsocietat musical GUADASSUAR
setembre-octubre-novembre-desembre 2009
REVISTA DE LA
societat musical
2
REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL
GUADASSUAR
EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: [email protected]
COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, FerranBarberà, Josep Ribes, Nicolás Bay, Xavi Boïls, VicentFuertes, Jesús Osca, Perfecto Osca, Juan Carlos Civera,Tere Gomis, Zaida Ginestar.FOTOS: Salvador Colomer, Josep Ribes, Miquel Llàtzer,Ángel Alonso, Societat Musical de Nàquera, Juan Bta.Boïls, Clementina Climent, Paco Gimeno, Zaida Ginestar.
Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga650 exemplars
SUMARIVI Ceramen de Bandes Vila d’Alginet .................... 2Programa d’actes de Santa Cecília ....................... 3Activitats ....................................................................... 4Concert de Sant Roc ................................................. 5Intercanvi amb la Banda de Nàquera .................... 6VII Curs de Música Antiga ....................................... 720 anys del número 1 de la Revista ........................ 7Nous Músics 2009 ..................................................... 8Músics 1989-1999 ..................................................... 8!994-200: 25 anys de músics .................................. 9Paella de Galbis ......................................................... 10Concentració de la Banda Jove ............................ 11El triomf de l’esforç ................................................. 12Esta Banda siempre me sorprende .................... 14Quin estiu!! ................................................................... 15Músics participants en el Certamen ................... 16Obres, jurat i puntuacions ...................................... 18Discografia ................................................................... 18Notícies ......................................................................... 19Estiu musicfestiu 2009 ............................................ 20Escola de Música, curs 2009-2010 ..................... 22Faristol .......................................................................... 24Música i llibres ........................................................... 26Fitxer 1989 ................................................................ 27La Dispersione ............................................................ 28Cine de Música - Música de Cine .......................... 29El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30
Número 42setembre-desembre de 2009
LA NOSTRA BANDAACONSEGUIX ELPRIMER PREMI AL
CERTAMEN D’ALGINET
amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana
Un nou triomf per al currículum de la Societat Musicalde Guadasssuar. Un triomf més meritori si cap perque laplantilla que va participar en este Certamen tenia unaconfiguració espectacularment jove. No cal més que mirarles fotos de portada o de les pàgines interiors. Alguns delsxavals i xavales que la nit del passat 18 de juliol estaven al’escenari de la Plaça del Mercat d’Alginet encara no feiaun any que havien entrat a la Banda Jove i ja estavencompetint en un certamen.
El repte de competir en un Certamen amb la BandaJove (reforçada, és cert) era arriscat. Però la xavaleria, elsmúsics majors que els acompanyaren i evidentment JuanCarlos Civera, el nostre director, s’ho prengueren moltseriosament i el resultat va ser l’èxit.
Darrere quedaren els assajos dels dissabtes de matí,la concentració a Santa Anna i els parcials i generals del’última setmana. El resultat, ho va justificar tot.
Enhorabona a tots. El futur de la nostra Banda estàassegurat. I en bones mans.
REVISTA DE LA
societat musical
3
FESTES DE LA MÚSICA 2009FESTES DE LA MÚSICA 2009FESTES DE LA MÚSICA 2009FESTES DE LA MÚSICA 2009FESTES DE LA MÚSICA 2009FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA
FESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADAL
PROGRAMA D’ACTES
DISSABTE 21 DE NOVEMBREFESTA DE SANTA CECÍLIA
18 HORES: Cercavila irecollida de nous músics
18’45 HORES: Trasllat de laimatge de la nostra patrona a
l’Ermita.
19 HORES: Missa a l’Ermitade Sant Roc en honor de
Santa Cecília, cantada per laCoral Mestre Llorenç Ruiz.
A continuació processó des del’Ermita al Musical.
22 HORES: Sopar degermanor per a tots els
músics.
DIUMENGE 22 DE NOVEMBREDIA DE SANTA CECÍLIA
19 HORES: Missa al’Església en record dels
músics, socis i amants de lamúsica difunts.
DISSABTE 28 DE NOVEMBRECONCERT
DE SANTA CECÍLIABANDA DE MÚSICA
19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL
22 HORES: Sopar de germanorper a tots els músics.
DISSABTE 19 DE DESEMBRECONCERT DE NADAL
BANDA JOVEORQUESTRA JOVE
COR INFANTIL19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL
DIVENDRES 25 DE DESEMBREFELICITACIÓ NADALENCA
BANDA DE MÚSICACOR INFANTIL
13 hores PLAÇA MAJOR
QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
REVISTA DE LA
societat musical
4
JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2009
activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats
FESTIVAL DE BANDES. Divendres 10 dejuliol, Plaça Major, 23’00 horesÚltim dels concerts de preparació per al Certamend’Alginet. En aquesta ocasió amb la presència de la Bandade Nàquera, gràcies a les estretes relacions que existixenentre esta i el nostre director.
CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA VILAD’ALGINET. Dissabte 18 de juliol, Plaça delMercat, Alginet, 22’30 horesLa nostra banda i les de Corbera i Pobla Llarga vanparticipar a aquest Certamen. El resultat ja és conegutper tots i es parla d’ell en l’ampli reportatge a les pàginesd’esta Revista. Aprofitem per a felicitar a les bandes deCorbera i la Pobla Llarga per la feina i l’esforç realitzat.
CONCERT DEL CRIST. Dimecres 5 d’agost,Plaça Major, 23’30 horesEs va presentar el premi aconseguit al Certamen d’Alginet.Tota la Banda, joves i majors junts, va fer un gran concertamb algunes de les peces del certamen i altres de novesque feren un programa molt àgil i del gust del públic.
CONCERT DE SANT ROC. Diumenge 16d’agost, Plaça Major, 23’30 horesMagnífica resposta a la iniciativa de convidar a participara tots aquells antics músics que tingueren ganes de sentir-se de nou part de la que no ha deixat de ser la seuaBanda. Un èxit rotund de participació, amb prop de 150músics, i també un èxit de públic, que va omplir la plaçai que ens va acompanyar les dues hores i mitja que vadurar el concert.
FESTIVAL DE BANDES. Dissabte 19 desetembre, Carpa de Festes, Nàquera, 22’30 horesI ens va tocar anar a Nàquera a tornar-los la visita.Interpretàrem obres d’Alfred Reed, Soutullo, Civera iKatxaturian. De bis una obra dedicada a Paco Marí,trompetista de Nàquera. També va triomfar el nostredirector Juan Carlos Civera cantant acompanyat de laBanda local. El concert va tindre una càlida acollida perpart del públic. Esperem tornar prompte.
CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dijous 8d’octubre, Auditori, 20’30 horesTradicional concert commemoratiu del Dia de la ComunitatValenciana en el que, com d’habitual s’interpretaren obresd’autors valencians o de temàtica valenciana.
Banda de Música de Guadassuar. Nàquera,18 de setembre de 2009 (foto Nassio, cedida
per la Societat Musical de Nàquera)
REVISTA DE LA
societat musical
5
MULTITUDINARI CONCERT DE SANT ROC
Per què no convoquem a tots aquells que han sigutmúsics per a participar en el Concert de Sant Roc?
En principi la idea de Juan Carlos Civera, el nostredirector, pareixia una idea descabellada. Les llistes demúsics des de 1972 fins a l’actualitat existien, doncs haviensigut publicades a les successives revistes, però nocomptàvem amb les adreces postals de la majoria de lesmés de quatre centes persones que conteníem. La JuntaDirectiva recolzà el tema i un grup de músics es vacomprometre a preparar les cartes i repartir-les «com espoguera». Immediatament després del Certamen d’Alginet,es va reprendre la idea i en qüestió de dies estaven lesllistes fetes i les cartes repartides.
Pocs creien en l’èxit de la iniciativa, però començà aser una grata realitat quan en els tres dies d’assajos previsal concert veiérem aparèixer a un bon grapat de personesque havien format part de la Banda i que feia anys, algunspotser més de vint, que no es posaven un instrument a laboca. Les circumstàncies personals de cadascú els havienfet abandonar la Banda en el seu moment, però ara, encaraque fora per uns dies, tornaven a sentir-se músics.
I culminà el dia del concert: al voltant de cent cinquantamúsics es reuniren a tocar a la plaça en el concert més
multitudinari que s’havia vist a Guadassuar en els últimsquinze anys, amb, entre d’altres instruments 33 clarinets,3 requints, 11 flautes, 7 oboes, 20 trompetes... Allí, fins itot, es pogueren veure mares tocant junt als fills, que maino les havien vist tocar un instrument musical. O al tioJoaquín Gimeno, tocant al bombo la marxa mora Ximo,després de molts anys.
I la Plaça Major plena de públic. Tant com no s’haviavist mai. Tal era l’expectació creada que fins i tot es vahaver de retirar l’escenari per a que cabera més públic. LaPlaça, el carrer Major des dels Quatre Cantons fins alBanc Popular, i el carrer Salvador Mahiques fins a la portaxicoteta de l’Església, ple de gom a gom, no per veurecap actuació de cap artista famós, per a veure simplementl’espectacle que oferia la Banda de Guadassuar.
Arriba setembre i la Banda torna a ser la mateixa detots els hiverns, però l’experiència ha valgut la pena.Algunes de les persones que aparegueren per a aquellconcert s’han enganxat i continuen. I altres anuncien queencara que siga per un concert, l’any que ve tornaran.
El proper any en serem més encara.
Foto Angel M. Alonso Senent
5
REVISTA DE LA
societat musical
6
INTERCANVI ENTRE LES BANDES DENÀQUERA I GUADASSUAR
Amb motiu dels lligams d’amistat que uneixen al nostredirector amb la Banda de Nàquera, els passats mesos dejuliol i setembre les dues bandes han realitzat unintercanvi, actuant als dos pobles.
El divendres 10 de juliol, a les 22’30 hores va iniciar laseua actuació a la Plaça Major de Guadassuar la Bandade la Societat Musical Santa Cecília de Nàquera, baix ladirecció de Jesús Martín Correa amb el pasdoble Rebuscadel compositor Alfonso Bautista. Completaren la seuaintervenció Diagram d’André Waignem i una selecció detemes de Charles Chaplin. La nostra Banda va interpretarles obres que estava preparant per al Certamen en quetriomfaria una setmana després a Alginet.
El dissabte 19 de setembre tinguérem segona part del’intercanvi amb l’actuació de les dues Bandes en el 25Festival de Bandes de Música que es celebrava a Nàquera.Baix una espectacular carpa que l’Ajuntament d’aquellalocalitat prepara per a les festes, soparen i actuarendesprés d’un breu passacarrer. A destacar també concertl’actuació del nostre director, que va triomfar també coma cantant junt a la Banda d’aquell poble.
Des de les pàgines de la nostra Revista volem agrair ala Junta Directiva i músics de Nàquera la magníficaorganització i les atencions rebudes.
SOCIETAT MUSICAL SANTA CECÍLIA DENÀQUERA
Diferent documentació demostra l’existència de laBanda en l’últim terç del segle XIX. Des d’aleshores vaestar present en els diversos actes culturals i festius dela població. En les dècades de 1980 i 1990 va participaren festivals i certàmens obtenint diversos premis. En l’any2000 va celebrar el seu 125 aniversari, realitzant amb lacol·laboració de l’Ajuntament de Nàquera, la gravació delseu primer CD.
Actualment està integrada per 55 músics i l’Escolad’Educands té una matrícula de 81 alumnes de totes lesedats que amb gran il·lusió reben classes de les distintesespecialitats musicals. En maig del 2006, es va crear laBanda Juvenil, amb la que es pretén donar un nou impulsa la formació dels joves de la població i la divulgació de lamúsica entre ells.
Des de 2003 D. Antonio Blasco presidix la Societat,que compta amb uns dos cents socis.
El seu director és Jesús Martí Correa, de la Pobla deVallbona. Entre el seu currículum compta amb el TítolSuperior de Clarinet amb altes qualificacions obtingut alConservatori de València. Dirigix esta Banda des de 1982,
obtenint amb elladiversos premis. A més,és fundador de la CoralJosé Ibáñez de Nàquerai autor de la música del’Himne de la localitat.
10 de juliol de 2009.La Banda de Nàqueraa la Plaça Major deGuadassuar.(Foto SalvadorColomer)
REVISTA DE LA
societat musical
7
VII CURS DE MÚSICA ANTIGAUn any més hem pogut gaudir al mes d’agost i primers
dies de setembre del Curs de Música Antiga, dels seusconcerts, de les seues classes i xarrades. Enguany demanera extraordinària, també de l’exposició ‘Els àngelsmúsics de la Catedral de València’ i del sorprenent acted’inauguració.
Molts músics de la Societat Musical han assistit coma alumnes entre els 119 matriculats, i altres han presenciatcom a públic els actes programats. Esperem que l’anyque ve siguen encara més els que disfruten de la músicaantiga en les caloroses nits d’agost.
20 ANYS DEL NÚMERO 1 DE LA REVISTA
Corria novembre de 1989 quan un grup de músics va deci-dir preparar una revista per a la Societat Musical. Aquella re-vista pionera, escrita a màquina i impresa, a una sola cara, ala multicopista del Col·legi Sant Francesc tenia 17 pàgines. Elseu contingut era el següent: Saluda de l’alcalde (el mateixque a l’actualitat), Saluda del president (Vicent Esteve Bou enaquells moments), Notes al programa del Concert de SantaCecília (en les actuals revistes una secció similar porta pernom Faristol), un article sobre el desé curs de l’Escola deMúsica, una biografia de Llorenç Ruiz (músic i compositor deGuadassuar), un recull de cançons populars del poble extretesdel cançoner de Salvador Seguí, ressenyes de tots els concertsrealitzats l’any 1989 (que han servit per a transcriure el fitxerque apareix a la revista actual) i un recull de notícies de premsa.La portada estava dissenyada per Avi, pseudònim de Xavi Boïls,que ha fet diversos dissenys per a la nostra Revista.
Tenia intenció de perdurar, però el ben cert és que perdiferents raons, fins novembre de 1997, huit anys després, nova apareixer el número 2 d’esta revista que ja no ha deixat depublicar-se fins l’actualitat.
REVISTA DE LA
societat musical
8
NOUS MÚSICS 2009Catorze xiquets i xiquetes han entrat el passat 6 d’agosten la Banda Jove. Com és habitual des de les pàgines dela Revista els volem donar la benvinguda i desitjar-los moltsèxits en la seua carrera musical. Són els següents: PilarHernándis Boïl (clarinet), Claudia Macian Puig (saxo),Sonia Palau Climent (trompa), Leila Mohamed Palau
(trompa), Adrián Murillo Moreno (trompeta), Xavi Olmos(trompeta), Neus Ferrero Noguera (oboé), Enrique Gallego(trompa), Núria Llopis Oliver (violoncel), Daniel García Ferri(trombó), Guillem Ribes Camarasa (trompa), FrancescTello Pascual (trompeta), Carles Gonzàlvez Barrios (saxo)i Agustín Roig Camarasa (percussió)
i músics veterans (1989-1999-2009)També el passat 6 d’agost realitzaren el tradicionalpassacarrer d’aniversari els músics que compleixen 10 o20 anys en la Banda. Dels que entraren en 1999 (veureRevista 41, pàgina 11) queden Ines Audí Gimeno i HéctorMarqués Marqués (percussió), Diego García Noguera(trombó) i Enrique Gimeno Torres (fagot). A ells s’unirenMarta Clara Asensi (violoncel) i Ricardo Alòs (que entràamb la trompeta, després va tocar la tuba, però ara toca
el bombardí) que complien vint anys de músics. Als sisels podem veure junts en la foto de baix.La plantilla completa dels que entraren en 1989 va ser desis xiques i dos xics: Maria Lucia Alòs Ibiza, Joaquín IbizaMasip i Pilar Jornet Alòs (clarinets), Marta Clara AsensiCanet, Maria José Asensi García i Ruth Gimeno Beltrán(violoncels), Trini Jornet Alòs (saxo) i Ricardo Alòs Ibiza(trompeta), en la foto de la dreta junt a Joaquín Vidal.
REVISTA DE LA
societat musical
9
1994-2009: 25 anys de mùsicsLa veritat és que va ser any de bona collita. No solament
per la quantitat, sinó també per la qualitat musical. Capaltra generació de músics de Guadassuar pot presumirde comptar amb sis músics professionals després de 25anys d’haver entrat a la Banda i que encara seguixen,cadascú de manera diferent segons la seua situació personal,col·laborant amb les activitats de la nostra Societat.
L’any 1984, si no ens fallen les nostres informacions,entraren en la Banda: José Baldrés Sánchez, ElviraBenlloch Pérez, Eduardo Úbeda Ferrero (clarinets), JavierBoïls Ibiza (trompeta), Dolores Calatayud Tomás i MaiteSentamans Roig (flautes), Carlos Camarasa Cléries,Alfonso Cléries Montalvà i Màrio Osca Ruiz (trompes), VicentFuertes Gimeno (tuba), Joaquín Pérez Ortega (bombardí),Tere Ribera Boïl (oboé), Vicent Sais Casasús (saxo).
Dels que ja no són músics en actiu, alguns són japares d’alumnes de la nostra Escola i futurs músics, itres d’ells s’han atrevit a participar en el Concert de SantRoc (José Baldrés, Ximo Pérez i Vicent Sais, que encaratenen nostàlgia de la seua etapa de músics) i la resta hananunciat que ho faran l’any que ve. Alguns fins i tot hananunciat la seua tornada a la Banda. La llàstima és queno es feren cap foto de grup en aquell any i no la podemreproduir. L única que hem aconseguit és la de Tere Riberaen la fira de l’any següent i el diploma de Vicent Sais,mostra dels que en aquells anys es lliurava a cada músicque entrava a la Banda.
XAVI BOÏLS IBIZAVa començar els estudis musicals a l’Escola de Música
amb Antonio Noguera i Joaquín Vidal. Finalitza els estudissuperiors de trompeta al Conservatori de València. Unavegada començà a treballar com a professor derivà la seuapassió per la música cap a la Música Antiga, realitzantels seus estudis de cornetto en els conservatoris deToulouse i Barcelona. Actualment és professor de trompetadins la xarxa de conservatoris de la Generalitat Valenciana,professor de la nostra Escola de Música i membre delgrup de música antiga «Lux Venti». Està en possessiód’un màster en Estètica i Creativitat Musical obtingut a laUniversitat de València. Ha col·laborat amb agrupacionscom Hespérion XXI, Capella de Ministrers, LesSacqueboutiers de Tolouse, Ministriles de Marsias...havent treballat amb Jordi Savall, Gabriel Garrido, CarlesMagraner i altres especialistes en música antiga. A més,cal recordar que és l’autor dels anagrames de la SocietatMusical i de l’Escola de Música i ha dissenyat diversesportades i caricatures per a esta Revista.
DOLORES CALATAYUD TOMÁSComençà els seus estudis musicals amb Joaquín
Ferrer i Paco Varoch, passant després a Carcaixent onva finalitzar el Grau Mitjà. Al Conservatori de València vaobtindre el Grau Superior l’any 1994 amb la professora
Dolores Tomás, cosina seua. Ha realitzat estudis deperfeccionament amb diversos professors. També hafinalitzat a la Universitat de València els seus cursos deDoctorat, títol que té pendent de la finalització de la tesi.
Ha sigut professora de la nostra Escola de Músicadurant 17 anys i de la d’Alginet durant huit anys. Hatreballat en diversos conservatoris de la ComunitatValenciana impartint classes de Flauta i en ocasionsd’Història de la Música. Des de fa tres anys impartixclasses al Conservatori de Dénia.
CARLOS CAMARASA CLÉRIESComençà els seus estudis musicals al 7 anys a la
nostra Escola. D’esta etapa recorda especialment aJoaquín Vidal i Vicent Llopis que l’iniciaren en la trompa,el seu instrument. En 1993 va obtindre el Títol Superior aConservatori de València, on va estudiar amb Josep RosellPons, músic de Guadassuar i tio seu.
Només acabar els seus estudis als 19 anys començàa treballa al Conservatori de Baeza (Jaén). Sempre hatreballat a conservatoris d’Andalusia, com els de Oluladel Rio, Almeria i Superior de Granada. Des de fa 7 anysdona classes de trompa, el seu instrument, al ConservatoriProfessional d’Almeria.
VICENT FUERTES GIMENO‘Comencí els estudis musicals aproximadament als
nou anys en l’antiga biblioteca (que era en aquell momentel Musical). Després ja vaig passar a estudiar Tuba ambJoaquin Vidal i amb ell vaig acabar el Grau Mitja a València.D’eixa època el que més em marcà va ser la qualitathumana i com a músic d’un altre tuba de la banda, el tioAntonio Noguera. D’ell vaig aprendre més que de moltsmestres que desprès he tingut. Per estos anys vaig canviaral que es el meu instrument actual: el contrabaix. En aquelltemps era molt difícil buscar un bon mestre i vaig haverd’estudiar entre Llíria, Alacant i Alzira.
En 1992 vaig conèixer a Lucian Ciorata, el que joconsidere el meu mestre, amb el que acabí la carrera aSevilla. Allí treballe des de 1995 en l’Orquestra de Sevilla.Dels instrumentistes dels que he après, recordeespecialment a Toni Garcia i sobretot a Slawomir Grenda(solista de Munic). L’any 1999 vaig guanyar les oposicionsde professor de contrabaix , però després d’un parell d’anysimpartint classes vaig decidir tornat al món de l’orquestra.
Al llarg de la meua carrera he formar part de la JONDEentre 1992 i 1995, he treballat amb quasi totes lesorquestres simfòniques d’Andalusia, la de Galícia, la deGran Canària i la de Navarra i vaig formar part de l’orquestrade músics valencians que va inaugurar el Palau de lesArts. Després d’un parèntesi d’un any, en el que he estatamb la meua família a Nova Zelanda, en orquestres con laAuckland Philarmonia, hi som a Sevilla de nou’.
REVISTA DE LA
societat musical
10
MARIO OSCA RUIZEstudià a Guadassuar amb Joaquín Vidal i després al
Conservatori Superior de València amb Josep Rosell, ambqui va aconseguir el Grau Superior. Perfeccioná estudisamb Daniel Bourgue, Adam Friedrich, Martin Hackelman iW. Gaag entre d’altres.
Ha sigut membre de la JONDE i de l’OrquestraIberoamericana. Entre 1992 i 1998 va treballar com atrompa solista de l’Orquestra de Còrdova. Ha col·laboratamb les orquestres de Granada, Simfònica de Bilbao,Simfònica de Madrid i l’Orquestra de la Comunitat deMadrid. Des de 1998 és solista de la Banda Municipal deValència.
TERE RIBERA BOÏLComença els estudis musicals als 8 anys a l’Escola
de Música. Als 9 anys s’inicia en l’estudi de l’oboè amb elprofessor Miguel Morellà, cursant el grau elemental alConservatori «Mestre Vert» de Carcaixent amb el professorAurelio Olivares i el Grau Mitjà i Superior amb el catedràticdel Conservatori de València Francisco Salanova. L’any1996 finalitza el grau superior obtenint el Premi d’Honorfinal de carrera per unanimitat. Ha cursat estudis d’oboèbarroc al Conservatori de Toulouse i ha rebut classes delsprofessors Alfredo Bernardini i Xavier Blanch. Actualmentcontinua estudiant esta especialitat al Conservatori deGirona amb el professor Josep Domènech.
En nombroses ocasions ha actuat amb l’orquestrabarroca «La Dispersione». En l’actualitat imparteix classesde música a l’IES Josep Maria Parra d’Alzira i LlenguatgeMusical i Oboè a la nostra Escola de Música.
PAELLA OFERIDAPER
ANTONIO GALBISEl passat dia 12 de setembre Antonio
Galbis, l’afamat restaurador de l’Alcúdia, vaobsequiar de nou als músics de Guadassuaramb una paella gegant. Com tots saben ja ahores d’ara, des de fa molts anys manté unaespecial relació amb el nostre poble iespecialment amb la seua Societat Musical,de la que és soci des de fa molts anys i amés Soci d’Honor.
L’excusa va ser la interpretació delpasdoble que porta el seu nom durant elConcert de Sant Roc, quasi un mes abans,motiu pel qual va fer extensiva la invitació, amés dels músics que participaren en ell, ales seues famílies, als Festers de Sant Roci a les Festeres de l’Assumpció.
En total s’ajuntaren baix els arbres de laPlaça de la Constitució, on es va fer tant lapaella com el dinar, quasi dues-centespersones que van poder degustar l’esplèndidapaella. Algunes d’elles allargaren la festa finsel sopar. Senyal de que s’ho passaren d’allòmés bé.
A les fotos podem contemplar al propiAntonio Galbis servint la paella i el magníficambient que es va disfrutar aquella vesprada.(fotos Salvador Colomer)
REVISTA DE LA
societat musical
11
ESPECIAL CERTAMEN DE BANDESDE MÚSICA VILA D’ALGINET
Amb ocasió de la preparació del Certamen d’Alginet,els dies 6, 7 i 8 del passat mes de juliol, els músics de lanostra Banda Jove es concentraren a l’Alberg de SantaAnna, a la Llosa de Ranes. En esta activitat, que res hatingut a envejar als nombrosos cursos de formació ques’impartixen a l’estiu en altres localitats, els nostres músicsgaudiren d’uns dies en els que els assajos i la diversió esbarrejaren a parts quasi iguals.
En un ambient dominat per la natura i la tranquil·litat,aribaren a tindre fins a sis hores diaries entre assajosparcials i generals. Per al bon desenvolupament d’estesactivitats, Juan carlos Civera, el nostra director, va tindrela inestimable i desinteressada ajuda d’un bon grapat demúsics majors, professors de la nostra Escola de Músicaque dirigiren els nombrosos assajos parcials, alguns d’ellsquasi com a classes particulars.
No cal dir que la millor prova del gran treball realitzat,va ser uns dies després el triomf en el certamen.
En les fotos de Josep Ribes els podem veure en unassaig, en la piscina i en la foto inferior (que vista ara semblaquasi premonitòria) a tots els músics en gest triomfal, comanticipant l’èxit d’uns dies després.
CONCENTRACIÓ DE LA BANDAJOVE A SANTA ANNA
REVISTA DE LA
societat musical
12
EL TRIOMF DE L’ESFORÇLA BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL
SANTA CECÍLIA DE GUADASSUARACONSEGUEIX EL PRIMER PREMI AL VI CERTAMEN VILA D’ALGINET
La nit del passat dissabte 18 de juliol va tornar a serun nit de triomf per a la nostra Banda. En la veïna poblaciód’Alginet es va celebrar la VI edició del Certamen deBandes que porta el nom de la localitat. Eren ja les 2hores de la matinada del dia 19 quan la presentadora del’acte va llegir el veredicte del jurat i l’emoció es vadesbordar tant entre els músics com entre el nombróspúblic que ens va acompanyar.
La interpretació dels músics de la nostra Banda va serespectacular, tenint en compte que per a este certamenes va configurar una plantilla que combinava joventut iexperiència, donant el protagonisme als músics joves. Vist
que el nombre màxim de músics que podien participarera de 70, la plantilla es va formar donant prioritat alsxavals i xavales que formen part de la Banda Jove i quevolgueren assistir amb regularitat als assajos programats.Es va completar amb els músics majors necessaris per aconfigurar una plantilla de garantia.
Baix la direcció de Juan Carlos Civera i amb l’ajudad’un grup de músics majors, el membres de la BandaJove treballaren de valent les obres als assajos parcials igenerals i als diversos concerts de preparació que anarenoferint al llarg dels mesos de juny i juliol.
REVISTA DE LA
societat musical
13
Des de la Societat Musical volem donar l’enhorabonaals músics que participaren i agrair-los l’esforç realitzat.Este certamen els ha de servir de mostra de que ambesforç es poden aconseguir molts èxits en la vida a mésde en els certàmens musicals. També volem agrair alspares i mares dels nostres músics, que han recolzat alsseus fills i els han fet prendre interés per l’estudi. L’èxittambé és d’ells.
I com no, cal donar les gràcies als músics majors quevoluntàriament han renunciat a participar en el certamenper la limitació de places que presentaven les bases. Moltsd’ells també estigueren en la Plaça del Mercat d’Alginet,donant suport als seus companys.
Alegria en la celebració del triomf al Certamen, aAlginet, a l’autobús i als carrers de Guadassuar.A la dreta Paco Gimeno li fa lliurament a Juan
Carlos Civera d’una reproducció del diplomaacreditatiu del Primer Premi el dia 5 d’agost en
el descans del Concert del Crist..(fotos Josep Ribes i Salvador Colomer)
REVISTA DE LA
societat musical
14
ESTA BANDA SIEMPRE ME SORPRENDEAmb eixa frase acabava el discurs de l’últim assaig
abans del Certamen el director Juan Carlos Civera.Però en realitat el que de veritat sorprenia era el nivell
al que havien arribat este grup de joves després d’hores ihores de dedicació, hores i hores d’assaig. Per això,després del triomf els que més botaven, els que més hocelebraven, no eren els més majors. Estos nomésobservaven els més joves.
Un triomf bonic, coincidien molts en qualificar el quehavia passat. No era un certamen ‘de primera fila’ peròs’havia guanyat amb la base dels joves a les bandes«grans» de Corbera i La Pobla Llarga.
També, i sobretot, una bonica lliçó: el treball, l’esforç,la dedicació, la constància... tot això és útil. Eixe és elbon camí front l’èxit fàcil, immediat, buit.
I a part dels joves, uns «reforços», un grup de músicsprofessionals que s’han bolcat amb els més menuts, quehan col·laborat amb el director per tal que totes les cordesde la Banda Jove arribaren al màxim del que poden arribar.Alguns d’eixos «reforços» amb notables trajectòries coma professors de conservatoris, bandes, orquestres, grups...
inclús de talla internacional que també s’afegiren a lacol·laboració. Això sí, sense que pràcticament ningú elsho demanara, i sense esperar (com sempre) que ningúels faça un homenatge cada vegada que venen a la seuaBanda, ni tant sols els aplaudisquen ni els considerenimprescindibles, ni salvadors de les situacions. (En realitatsón un espill on mirar-se els més joves).
Darrere d’eixes festes i celebracions que tant semblaque els agraden als músics (i que sol ser l’únic que esveu des de fora) hi ha moltes hores de sacrifici, d’estudiindividual i de treball col·lectiu. Potser els pares dels joveshan començat a tindre-ho clar: exigir-los esforç i treball, itambé fer algun que altre soparet (els pares i mares).
I parlant de treball i dedicació, no cal ni comentar la deJuan Carlos. Si de cas només cal pegar-li la volta a laseua frase i apuntar: «Este director siempre nossorprende».
Un músic (no dels més joves)
Un moment de l’assaig general del 16 de juliol(Foto Josep Ribes-Salvador Colomer)
REVISTA DE LA
societat musical
15
Quin estiu!!Seguisc sorprenent-me cada vegada que sorgix un nou
projecte; no pel projecte en si, sinó per com acostumeu aresoldre’l a Guadassuar.
Qui pensaria quan vam decidir anar a un certamen ambla Banda Jove que succeiria açò?
El primer va ser buscar un certamen de bandes juvenils,però per a la nostra sorpresa no hi ha cap. Per açò ensvam presentar al Certamen d’Alginet, que no és juvenil,amb l’única intenció de fer un treball seriós amb els xavals.Per descomptat reforçant-los, perquè no fóra tan dolorosala seua derrota. Recorde com ho vam passar de bé en laconcentració de l’Alberg de Santa Anna, amb sis horesdiàries d’assaig. I quan va acabar, vaig pensar que no eranormal que una Banda Juvenil sonara tan bé. Gràcies alsprofessors que es van implicar del tot i van aconseguirentusiasmar als alumnes. A partir de Santa Anna tot vacomençar a fluir i va succeir l’impossible. Vam guanyar elcertamen. Campeoooooooooneeeeees!!!!
Vaig estar buscant culpables i els vaig trobar.
Vaig trobar pares compromesos amb l’educació delsseus fills, que et demostren la seua confiança en el projecteeducatiu de la seua Societat Musical.
Vaig trobar grans professors il·lusionats i enamoratsde la docència, que no sols ensenyen i motiven els seusalumnes sinó que elsinculquen valors com lacapacitat de sacrifici o lasolidaritat, tan neces-sàriesper a una activitat de conjuntcom és la música.
Vaig trobar els músics mésjóves de la Banda tocant entots els papers, inclús com asolistes a un nivell quesorprén, amb fam de tocar bé,i divertir-se. «Una vespradad’estiu punxipunxi punxipunxi»
Vaig trobar músics de laBanda Gran, molts d’ells gransprofes-sionals, a qui elsdemanes que col·laboren amb
Passacarrer,6 d’agost de 2009
Foto SalvadorColomer
la Banda Jove, i s’alegren de poder fer-ho perquè els veusdisfrutar amb un xiquet al seu costat. Tot un luxe.
Vaig trobar també músics de la Banda Gran,professionals, i no professionals que renunciaren aparticipar en un certamen amb la seua Banda sense capqueixa.
I vaig trobar una Junta Directiva bolcada amb la seuaBanda.
De veritat creieu que sou normals?
Jo crec que no.
Com tampoc és normal una Societat on proposes invitara tocar antics músics i t’envien més de 400 cartes. Perdescomptat es va tornar a armar una ben grossa, perquèels antics músics de la Banda tampoc pareixen moltnormals, i van aconseguir que el Concert de Sant Rocfora una cosa realment increïble. Una vertadera «gozada».Pànic tinc de l’any que ve.
Gràcies a tots els culpables per no ser normals.
I seguiu sorprenent-me, que m’agrada.
Juan Carlos Civera
REVISTA DE LA
societat musical
16
MÚSICS PARTICIPANTS EN EL VI CERTAMEN VILA DAlòs Ibiza, Ricardo (trompeta)Añó Ribera, Antoni Joan (percussió)Anyó Mut, Joana (clarinet)Asensi Fuertes, Delfina (trompa)Barberà Cabrera, Ferran (clarinet)Barrios Ferragut, Manel (clarinet)Bay Royuela, Nicolás (flauta)Benetó Calbo, Francisco (trompeta)Boïls Gimeno, José Enrique (trompa)Boïls Gimeno, Moisés (trompeta)Boïls Hernandez, José Maria (trompeta)Boïls Ibiza, Juan Bautista (flautí i flauta de bec)Bou Ortega, Mario (clarinet)Canet Roig, Joaquín (fagot)Castell Sabater, Jose Luis (trompeta)Colomer Camarasa, Mario (trompeta)Colomina Oliver, Encarna (oboé)Cortina Barberà, Joaquín (bombardí)Cucó Boils, Miguel (trompa)Estarelles Camarasa, Víctor (clarinet)
Ferrero Perales, Elena (trompeta)Garcia Asensi, Ana (violoncel)Garcia Asensi, Vicent (tuba)Garcia Noguera, Diego (trombó)Garcia Ribes, Joan (trompa)Gimeno Añó, José (clarinet)Gimeno Añó, Reyes (clarinet)Gimeno Climent, Jaume Ramón (arpa) *Gimeno Colomer, Javier (percussió)Gimeno Torres, Enrique (fagot)Gimeno Torres, Francisco (bombardí)Ginestar Boïl, Zaida (clarinet)Hernandis Boïl, José VÍctor (trombó)Hervás Arnandis, Susi (clarinet)Ibañez Martínez, Daniel (oboé i corn anglés) *Llácer Pascual, Miquel (trompeta)Lorente Arlandis, Nacho (percussió)Marín Porcar, Dimas (trompeta)Marqués Colomer, Rubén (fliscorn)Marqués Marqués, Héctor (percussió)
REVISTA DE LA
societat musical
17
D’ALGINET (18 DE JULIOL DE 2009) - PRIMER PREMIMartínez Navarro, Altea (flauta i flauta de bec)Martínez Navarro, Andreu (saxòfon alt)Martorell Jornet, Estela (flauta)Masip Barberà, Esther (flauta)Molina González, Mar (violoncel)Montañana Mateu, Bernardino (clarinet)Oliver Moreno, Paula (clarinet)Olmos Gimeno, Ana (clarinet)Oriola Requena, Fernando (fagot)Oriola Requena, Salvador (clarinet baix)Osca Añó, Perfecto (contrabaix)Osca Añó, Vicente (trombó)Osca Gonzàlvez, Luis (percussió)Osca Ruiz, Mario (trompa)Peirotén Monleón, Olga (piano)Pérez Ortega, Manuel (trompa)Pico Canut, Amalio (saxofon alt)Polanco Olmos, Rafael (trombó i triangle)Ribera Boïl, Maria Teresa (oboé i flauta de bec)Ribes Noguera, Josep (trombó)
Ribes Rodríguez-Moldes, Josep (trompeta)Ribes Villalba, Josep (requint i flauta de bec)Roig Vanaclocha, Enric (fagot)Roig Vidal, Julio (saxòfon alt)Ruiz Pascual, Mario (trompeta)Sais Ibiza, David (percussió)Sánchez Santos, Samuel (saxòfon tenor)Sánchez Torio, Raquel (clarinet)Seguí Vidal, Jaume (tuba)Serrano Remigia, Adrián (clarinet)
Colomer Torres, Salvador (delegat)Dolz Escribano, Ricardo (banderer)
Civera Martínez; Juan Carlos (director)Gimeno Asensi, Francisco (president)
Boïls Rodríguez, Fernando (arxiver)
* Músics que no pertanyen a la plantilla.
REVISTA DE LA
societat musical
18
OBRES, JURAT IPUNTUACIONS
Obres obligades:Vestigis d’Art (pasdoble), de Sergi Pastor i Puchol(VA en els quadres de puntuació)Divertimento per a Banda, de Bernardo Adam Ferrero (DV)
El jurat va estar format per les següents persones:
Bernardo Adam Ferrero (AF), director i compositor, autorde l’obra obligada Divertimento per a Banda.
José Miguel Micó Castellano (MC), clarinetista de laBanda Municipal de València i director de la Banda de laUnió Musical de Llíria.
José Suñer Oriola (SO), percussionista, director debanda i compositor.
Cada membre del jurat puntuava sis apartats (ajust rítmic,plans sonors, afinació, qualitat sonora, tempi i flexibilitatdinàmica), amb un màxim en cada apartat de 10 punts.D’esta manera, cadascun podia atorgar una puntuaciómàxima de 60 punts a l’obra lliure i altres tants acadascuna de les obres obligades, amb 180 punts cadamembre del jurat i un total de 540 punts possibles per acada banda.
La puntuació que va fer pública cadascun d’ells en lalectura del veredicte, va ser la següent (OL correspon al’obra lliure):
Unió Musical de la Pobla Llarga (Tercer Premi)Director: Joaquín Gericó TrillaObra lliure: Symphony N. 1, de Bert Appermont
AF MC SO totalVA 31 33 35 99DV 36 30 33 99OL 33 30 32 95
100 93 100 293
Societat Ateneu Musical La Lira de Corbera(Segon Premi)Director: Ricardo José Ortega SansaloniObra lliure: The year of the dragon, de Philip Sparke
AF MC SO totalVA 39 38 45 122DV 46 38 49 133OL 47 30 43 120
132 106 137 375
Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar(Primer Premi)Director: Juan Carlos Civera DomínguezObra lliure: Poème Montagnard, de Jan van der Roost
AF MC SO totalVA 44 43 51 138DV 44 37 45 126OL 48 35 50 133
136 115 146 397discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaVICERTAMEN DE BANDES«VILA D’ALGINET»Societat Unió Musical Santa Cecíliade Guadassuar
En este disc podem trobar les obres amb les que la nostraBanda de Música va obtindre el primer premi en estecertamen. Pròximament es distribuirà entre tots elsmúsics que participaren en ell.
REVISTA DE LA
societat musical
19
NOTÍCIESLA BANDA A LA RÀDIO. El passat 24d’octubre i per sorpresa, Ràdio 9 va transmetre el concertque la nostra Banda va oferir el dia 8 del mateix mes en elmarc de les celebracions del 9 d’Octubre.
SAMUEL PÉREZ DIRECTOR DE LABANDA DE CORBERA. Després de 12 anysal llarg dels quals s’ha deixat notar el seu treball idedicació, Sam ha deixat la direcció de la Banda de Pilesper agafar la batuta en altra banda, esta de la Ribera.Concretament es tracta de la de Corbera que va ser rivalde la de Guadassuar al passat certamen d’Alginet. Lidesitgem grans èxits.
ACTUACIÓ MUSICAL EN DIRECTE. Elpassat dilluns de Danses en la plaça de ReginaldoBarberà, un grup de músics que barrejava membres deGuadassuar, Alzira i Cocentaina ens van interpretar pecesmolt popurlars de pop i rock en versió instrumental. Lagent va gaudir de la música fins ben entrada la matinadai l’espectacle va agradar molt al públic.
ELS ALUMNES DEL COL·LEGISVISITEN EL MUSICAL. Com és habitual elsúltims anys, el passat 14 de setembre visitaren el Musicalels alumnes de 5 anys dels col·legis Balmes i SantFrancesc. Un grup de músics de la nostra Banda els vaoferir una mostra de quasi tots els instruments de la Bandai l’Orquestra. (fotos Salva Colomer i Clementina Climent)
LA DISPERSIONE. Estes són dos de les diversescrítiques que ha rebut La Dispersione últimament, una deldisc publicat i altra de la seua actuació al Festival deDaroca publicada amb el títol, ‘Daroca se luce’. «Ahora,el sello Enchiriadis nos ofrece, en excelentes versionesdel conjunto La Dispersione, dirigido por Joan B. Boïls,tres tonadillas a solo […]. La solista en las tres tonadillas[…] es Erika Escribá-Astaburuaga, soprano que cumple
con voz y técnica sobrada su nada fácil cometido. […]Solo por esta tonadilla [El mundo al revés], realmenteespléndida, habría que saludar con júbilo este disco. […]El disco se completa con dos oberturas de Martín y Soleren versión para cuarteto de cuerda con guitarra, muy gratasde oír […]. Es una manera de dar mayor variedad al discoy pueda escucharse sin fatiga de un tirón.» (Andrés RuizTarazona en Diverdi, octubre 2009). «La Dispersione esun admirable grupo de profesionales que bajo las órdenesde Joan Boïls se plegó perfectamente a las necesidadesde los tres solistas implicados. […] La sinfonía dio buenacuenta del buen hacer de orquesta y director, que inclusose permitieron un fraseo imaginativo y matizado en algunade las repeticiones temáticas. […] Entre todos nosbrindaron un Händel muy notable.» (Juan Carlos Galtier:«Daroca se luce» en Heraldo de Aragón, 9 agost 2009).Podeu també llegir en la pàgina 28 la ressenya de lapresentació del disc que es va fer al Club Diario Levante.Per cert, si algú encara no té el CD o en vol algun altre pera regalar estos nadals, el pot aconseguir a El Corte Inglés,Fnac... o parlant amb algun dels membres del grup.
ACTUALITAT SUZUKI. El nostre companyNico (violí i flauta) ha obtingut el Diploma de ProfessorSuzuki de violí que atorga l’Associació Suzuki Europea.Les proves es realitzaren el mes de maig a Sant Sebastiài comptaren amb un tribunal format per alguns dels mésreconeguts professors de violí d’arreu d’Europa. Ara elsegüent objectiu que es planteja esdevé aconseguir eltítol que atorga l’Associació Internacional Suzuki. Tambécal destacar la conferència-concert que amb el títol «ElMètode Suzuki: una altra educació és possible» oferirenNico i els seus alumnes el passat 6 d’abril al ConservatoriMunicipal «Luís Milán» de Xàtiva, al marc de la seuaSetmana Cultural i que es preveu repetir als Conservatorisde Torrent i València. El proper 13 de desembre, l’AulaSuzuki per a violí oferirà el seu primer concert al Palau dela Música de València.
REVISTA DE LA
societat musical
20
VISITA A AQUOPOLISEl passat 29 de juliol els membresde la Banda Jove, i algunespersones que no formen part d’ellaja per qüestions d’edat però queencara es senten joves, va acudir alparc aquàtic «Aquopolis» de Culleraa gaudir d’una jornada de diversió.Feia uns dies que havien culminatamb èxit la seua participació en elCertamen d’Alginet i ara tocavacelebrar-ho. Ja de bon matí eixirendirecció Cullera preparats per apassar-ho d’allò més bé. El dia vaser molt animat com sempre i vanhaver moltes referències alcertamen. Contàrem amb lapresència de la familia Civera alcomplet. La Banda Jove seguiràtreballant dur com fins ara i s’esperaque els nous membres que hanentrat en agost arriben amb lesmateixes ganes i amb la mateixail·lusió de tots els membres del’actual plantilla. Si es treballa bé,estos actes lúdics seguiran tenint unlloc important en el calendari.
CELEBRANT ELCERTAMENEl dia 30 de juliol es va fer un soparde celebració del 1r premi aconseguita Alginet, al carrer Joan XXIII, elmateix lloc en que es fan els jatradicionals sopars de preparació. Lafesta va acabar, com és habitual entotes les nostres festes, amb unaxaranga que animà la sobretaula finsben tard. Agrair des d’ací el treballinestimable dels membres de laJunta Directiva (en la foto)queprepararen tant eixe sopar com totsels de preparació del certamen il’esmorzar del dia del Crist.
DIA DEL CRISTCom ja va sent costum el dia 6d’agost tinguérem dos passacarrers.El primer, que sol sorprendre alsdespistats, va ser dels quecelebraven 10 i 20 anys de músics(foto de l’esquerra). Feren parada en
ESTIU MUSICFESTIU 2009
REVISTA DE LA
societat musical
21
casa de cadascun d’ells, amb fotos,traques i esmorzaret final. El passacarreroficial (en la foto arribant a la plaça), on esrepleguen els nous músics, va ser d’aquellsque peguen la volta a tot el poble, arribanta carrers i places que alguns descobrirenper primera vegada.L’esmorzar comptà enguany amb unanovetat: la primera edició dels PremisFondo Fairy, dels que teniu més notícia ala pàgina 31. Com és habitual, assistirentots els pares dels nous músics quepogueren comprovar de primera mà el bonambient que es respira sempre en lesnostres celebracions.
DANSESCom sempre, el divendres de danses elsmúsics participaren de l’espectacle, abanda de tocant, amb les seuesdisfresses. Enguany anaven ambientats enla Loteria, xiquets de Sant Ildefonsinclosos.A destacar enguany la participació d’ÁlvaroOctavio Díaz, flautista de l’Orquestra delPalau de les Arts i des de fa uns mesosveí del nostre poble i membre de la Banda.D’eixa manera s’ha consagrat com aguadassuarenc de veritat. També veiérema Jesús Osca amb els seus dos fills, queencara que viuen a Madrid, volguerendemostrar la vinculació a les seues arrels.
Fotos Paco Gimeno (Aquópolis)i Salvador Colomer.
REVISTA DE LA societat musical
22
ESCOLA DE MÚSICA CURS 2009-2010
Per segon any consecutiu el número de matrícules ha sobrepassat les 240, fet molt significatiu donat que fins el curs 2007-2008 no es superaven els 180 alumnes. Des de la Societat Musical volem agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que després de 30 anys de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible, amb un professorat amb una alta qualificació. Sí que és veritat que les infrastructures se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical.
CALENDARI ESCOLAR Període lectiu: del 21 de setembre al 25 de juny No hi haurà classe: 9 i 12 d’octubre, 8 de desembre, del 24 de desembre al 6 de gener, 21, 22 i 23 de gener,
19 de març, de l’1 al 12 d’abril, 1 de maig. Cal estar atents als ponts que es puguen fer als col·legis del poble. S’anunciaran amb cartells al Musical.
AVALUACIONS
EXAMENS ENTREGA DE BUTLLETINS 1r TRIMESTRE del 7 al 12 de desembre del 14 al 19 de desembre 2n TRIMESTRE del 15 al 23 de març del 25 al 31 de març 3r TRIMESTRE del 7 al 12 de juny del 14 al 19 de juny
Les audicions de final de curs seran del 21 al 25 de juny. El programa es publicarà al llarg del 3r trimestre. Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola. Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes). Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc
solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat.
Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual, com qualsevol soci, de 24 €, la qual es passarà pel banc a novembre de 2009. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.
LLEN
GU
ATG
E
MU
SIC
AL
CU
RS
2
00
9-2
01
0
ASS
IGN
ATU
RA
C
UR
S
DIE
S
HO
RA
RI
A
ULA
PRO
FESS
OR
/A
B
ach
DIL
LUN
S i
DIM
EC
RE
S
de 1
7.30
a
18.3
0 M
ozar
t A
D
IMA
RTS
D
IJO
US
de
17.
30
a 18
.30
Moz
art
B
DIL
LUN
S i
DIM
EC
RE
S
de 1
8.30
a
19.3
0 B
eeth
oven
A
de 1
8.30
a
19.3
0
IN
ICIA
CIÓ
M
USI
CA
L
Bee
thov
en B
D
IMA
RTS
i D
IJO
US
de
19.
30
a 20
.30
S
ala
de
Junt
es
IN
MA
C
ALP
E
1r
A
de 1
7.30
a
18.3
0
1r B
D
ILLU
NS
i D
IME
CR
ES
de
18.
30
a 19
.30
1
FI
NA
G
IME
NO
2n
A
DIL
LUN
S i
DIJ
OU
S
de 1
8
a 19
2
TER
E
RIB
ER
A
2n
B
de 1
8
a 19
2n C
D
IMA
RTS
i D
IJO
US
de 1
9
a 20
dim
arts
2
dijo
us
7
LÍ
DIA
C
UC
AR
ELL
A
3r
A
de 1
7.30
a
18.3
0
3r B
D
IMA
RTS
i D
IJO
US
de 1
8.30
a
19.3
0 4t
DIM
AR
TS i
DIJ
OU
S
de 1
9.30
a
20.3
0 5é
DIM
AR
TS i
DIJ
OU
S
de 2
0.30
a
21.3
0
1
JO
SE
P R
IBE
S
1r
Gra
u M
itjà
D
IVE
ND
RE
S
de 1
8
a 20
2
PA
CO
ZA
CA
RÉ
S
LL
ENG
UA
TGE
MU
SIC
AL
A
dults
D
IMA
RTS
i D
IJO
US
de
20.
30
a 21
.30
7 TE
RE
RIB
ER
A
AN
ÀLI
SI I
HA
RM
ON
IA
-
DIV
EN
DR
ES
de
20
a 21
.30
2 P
AC
O
ZAC
AR
ES
CO
NJU
NT
CO
RA
L
CO
R IN
FAN
TIL
1r i 2n
D
IME
CR
ES
de
19
a
20.3
0
S
ala
d’as
saig
LOU
RD
ES
C
AS
TELL
S /
JU
AN
CA
RLO
S
CIV
ER
A /
JO
SÉ
LU
IS
CA
STE
LLS
BA
ND
A J
OVE
(O
RQ
UES
TRA
)
to
ts
D
ISS
AB
TE
de
12
a
14
S
ala
d’as
saig
PA
CO
GIM
EN
O
JUA
N C
AR
LOS
C
IVE
RA
ES
PE
CIA
LIT
ATS
IN
STR
UM
EN
TA
LS
CU
RS
2
00
9-2
01
0
ASS
IGN
ATU
RA
C
UR
S D
IES
HO
RA
RI
AU
LA
PRO
FESS
OR
/A
VI
OLÍ
tots
DIS
SA
BTE
de 9
.30
a 14
1
JO
SE
P R
IBE
S
VI
OLA
tots
DIS
SA
BTE
d’11
.20
a 13
6
R
AM
ON
CA
NE
T
VIO
LON
CEL
tots
DIS
SA
BTE
de 9
.30
a 14
8
C
AR
INA
AS
EN
SI
C
ON
TRA
BA
IX
to
ts
D
IJO
US
des
de le
s 18
.30
3 P
ER
FEC
TO
OS
CA
DIM
EC
RE
S
de
15.
30 a
20
2
FLA
UTA
to
ts
DIV
EN
DR
ES
de
17.
30 a
21
1
A
LTE
A
MA
RTÍ
NE
Z
O
BO
È
tots
D
ILLU
NS
i D
IJO
US
de 1
9 a
20.3
0 2
TE
RE
RIB
ER
A
D
IVE
ND
RE
S
de 1
6 a
20
8 V
ÍCTO
R
ES
TAR
ELL
ES
D
IME
CR
ES
iD
IVE
ND
RE
S
de 1
7.30
a 2
1 6
IN
NO
SIG
NE
S
D
IMA
RTS
de 1
7.30
a 2
0 6
S
AM
UE
L P
ÉR
EZ
C
LAR
INET
to
ts
DIJ
OU
S i
DIV
EN
DR
ES
de
17.
30 a
20
5
PA
BLO
ALO
NS
O
FA
GO
T
tots
D
IMA
RTS
i D
IVE
ND
RE
S
de 1
7.30
a 2
0.30
3
JUA
NJO
C
HO
RN
ET
DIM
AR
TS i
DIM
EC
RE
S
de
17.
30 a
20.
30
8
JULI
O R
OIG
SAXÒ
FON
tots
DIJ
OU
S
de
18.
30 a
21
8 S
AM
UE
L S
ÁN
CH
EZ
TR
OM
PA
to
ts
DIL
LUN
S i
DIM
AR
TS
de
17’
30 a
20
8 4
JOS
É E
NR
IQU
E
BO
ÏLS
D
IVE
ND
RE
Sde
16
a 21
4
PA
CO
GIM
EN
O
TRO
MB
Ó I
BO
MB
AR
DÍ
to
ts
DIM
EC
RE
S
de 1
7 a
21
5 V
ICE
NT
OS
CA
TUB
A
to
ts
D
ISS
AB
TE
de
9.3
0 a
12
3 JO
AQ
UÍN
C
OR
TIN
A
DIL
LUN
S,
DIM
AR
TS i
D
IME
CR
ES
de
18.
30 a
21
Aul
a as
saig
5
M
OIS
ÉS
BO
ÏLS
DIJ
OU
S
de 1
6 a
20
4
TR
OM
PETA
tots
DIV
EN
DR
ES
de 1
8 a
21
assa
ig
JA
VI B
OÏL
S
PE
RC
USS
IÓ
to
ts
D
ILLU
NS
de 1
7.15
a 2
1.30
A
ula
assa
ig
LU
IS O
SC
A
G
UIT
AR
RA
tots
D
ILLU
NS
i D
IME
CR
ES
de 1
7 a
20
3
AS
UN
BA
RR
IOS
PIA
NO
tots
D
IMA
RTS
i D
IVE
ND
RE
S
de 1
5 a
21
7 O
LGA
P
EIR
OTÉ
N
REVISTA DE LA
societat musical
24
FaristolDerek Bourgeois (1941)
Es graduà en Música en la Universitat de Cambridge iestudià composició en el Royal College of Music. De 1970a 1984 fou Professor de Música en la Universitat de Bristol.Ha sigut president dels compositors britànics i membredel Grup Assessor de Música del Consell de les Arts. Ensetembre de 1984 renuncià al seu treball com a professoruniversitari per a assumir la direcció de l’Orquestra Nacionalde la Joventut de Gran Bretanya. En 1990 fou nomenatdirector de l’Orquestra Filharmònica de Bristol. Es retiràa Mallorca en juliol de 2002, on va escriure nombrosesobres, moltes d’elles dedicades a l’illa.
És considerat el compositor britànic actual més prolífic,amb quaranta-sis simfonies, catorze concerts i altres obresorquestrals, set obres per a cor i gran orquestra, dosòperes, un musical i una considerable quantitat d’obresde música vocal i de cambra. És molt conegut per lesseues obres per a Brass Band i per a Banda Simfònica,agrupació per a la que ha escrit sis simfonies. En el mónde la música de banda està considerat un ultraavantguardista. També ha escrit una quantitat considerablede música per a televisió.
És molt aficionat a incloure «bromes»en les seues simfonies com una versióde jazz de la Passacaglia de Brahms, unpassatge en la 38 simfonia extret d’unapel·lícula de Tom i Jerry, un moviment dela 41 amb música inspirada en les«pel·lícules de l’oest» per a descriureAlmeria, on es filmaren els spaghettiwesterns, escriure la 32 simfonia en 32moviments, dos d’ells per a percussiódesafinada. En la Simfonia número 8, elmoviment número 5 porta per títol «TheArtà fugue» (La fuga d’Artà), que en angléses pronuncia molt similar a «The art ofFugue» (L’art de la fuga), obra de Bachconsiderada una de les obres mestres dela Història de la Música.
Simfonia número 8Les muntanyes de Mallorca
Va ser composada l’any 2002, amb la idea de escriureuna obra en honor de l’illa de Mallorca, on s’havia traslladata viure, prop de la localitat d’Artà. A l’hora de posar nomsals diferents temps de la simfonia, va utilitzar els nomsde diferents serres i muntanyes.
El relleu de Mallorca presenta tres unitats; el Pla,planura central envoltada per dues serres: la deTramuntana, amb muntanyes més altes, i les Serres deLlevant, d’altures més modestes, a més d’altres cimsmenors. La zona nord de les Serres de Llevant, junt a laBadia d’Alcúdia, s’anomena Serra o Massís d’Artà.
En la Serra de Tramuntana, entre d’altres cims podemtrobar el Puig Major (1445 m), el Puig de Massanella (1364m) i el Puig del Teix (1064 m), als que va dedicar la primerapart de la seua simfonia. A la segona part, dedicada a laSerra d’Artà, dona nom als temps amb el Bec de Ferrutx(519 m), el Puig de Morell (també anomenat sa TalaiaFreda, 562 m) i Artà, municipi mallorquí situat al nord-est.
REVISTA DE LA
societat musical
25
Silvestre Revueltas (1899-1940)Compositor, violinista i director d’orquestra mexicà de
vida intensa però breu. Format com a violinista i directoren Mèxic i Estats Units, començà a composar tard, aprincipis de la dècada 1930, influït per l’exemple de CarlosChávez, de qui va ser director assistent entre 1929 i 1935en l’Orquestra Simfònica de Mèxic. En 1937 viatjà aEspanya, participant en la Guerra Civil en el bàndolrepublicà. Compositor autodidacta, la seua producciómusical és escassa, amb títols com el ballet El renacuajopaseador (1933) i les obres orquestrals Ocho por radio(1933), Redes (1935), Homenaje a Federico García Lorca(1935) i La noche de los mayas (1939) i sobretotSensemayá (1938), la seua obramés coneguda. En les seuesobres, Revueltas demostra unprofund coneixement de la músicamexicana, donant un granprotagonisme al ritme.
SensemayàÉs un poema simfònic estrenat
l’any 1938. Està basat en unpoema amb el mateix títol escritpel poeta afrocubà Nicolás Guillén.amb el títol Sensemayá (cantopara matar a una culebra): Estepoema va inspirar a Revueltas al’escoltar-lo en la pròpia veu deGuillén, impressionat per lacadència i el ritme dels versos:Mayombé-bombé-mayombé!
En la seua primera versió erainterpretada per un grup decambra i posteriorment va serorquestrada per ell mateix. Ambesta obra, l’autor va aconseguir elpunt més alt de la seua producciómusical, en una partiturarítmicament complexa i plena detextures aspres i directes. L’obraestà escrita majoritàriament en uncompàs que coincidix ambl’accentuació de determinadesparts del poema (per exemple«Mayombé, bombé, mayombé»).Comença amb un ambientondulant, misteriós, buscant elritual per matar la serp. Inicia latuba amb el tema que passa perles diferents seccions del metall iel vent-fusta, passant-lo perdiferents moments d’expressiódinàmica i rítmica.
Paul Creston (1906-1985)Compositor precoç i bàsicament autodidacta per les
carències econòmiques de la seua família, nascut com aGiuseppe Guttoveggio en Nova York en 1906, de paresemigrants sicilians. Als huit anys començà a estudiar pianoi violí, però abandonà els estudis per a sostindre a la seuafamília, alternant el seu treball en bancs i companyiesd’assegurances amb estudis tan diferents com llengüesestrangeres, misticisme, piano i composició.
El seu primer treball com a músic va ser com aorganista en teatres on s’exhibien pel·lícules mudes. Entre1934 i 1967 trteballà com a organista en una església deNova York. Des de 1940 exercí com a professor de piano
i composició a una Escola d’Arts deMassachusetts.
A més de música simfònica vaescriure partitures per a la ràdio i latelevisió, per les que va rebre diferentspremis. Junt a les obres de GeorgeGershwin, la seua obra va ser la mésinterpretada d’un compositor nord-americà a Europa. Va ser president dela Societat de Compositors i DirectorsAmericans.
La seua obra és fermament tonal iamb un fort component rítmic, amb sissimfonies, concerts per a instrumentssolistes i orquestra (violí, marimba,piano, acordió, saxofon alt, trombó),música coral, música religiosa, unballet i obres per a percussió. Va sertambé un notable docent, publicantdiversos llibres de Teoria de la Música.
Concertino per amarimba i banda
Consta de tres moviments i estàescrit pensant en demostrar lescapacitats de la marimba com ainstrument solista, amb diferentscadències que permeten a l’intérpretmostrar el seu virtuosisme.
El primer moviment, «Vigorous»(vigorós), mostra dos temes principals,un rítmic i altre més líric.
El segon moviment, «Calm»(calmat), consta d’un temaintroductori, presentat pel solo deflauta, que és seguit pel tema principalinterpretat per la marimba amb quatrebaquetes.
L’objectiu de l’últim moviment,«Lively» (viu), és la varietat rítmica,barrejant moments lírics i dramàtics.
REVISTA DE LA
societat musical
26
MÚSICA I LLIBRESCom altres anys, per a Nadal o per al altra època de l’any,ahí van uns llibres recomanats per a regalar i per a llegir.Hi ha un poc de cada, des de novel·les, fins juvenils o...
El violonchelista de Sarajevo de Steven Galloway (ElAleph Editores). És una novel·la sobre la dignitat iperillositat de l’esperit humà quan es troba baix unacoacció extrema, com és el cas, enmig d’una guerrasalvatge.
Las vírgenes de Vivaldi de Barbara Quick (MaevaEdiciones). És una recreació novel·lada sobre la Venèciaen temps de Vivaldi i de la vida dins l’hospital per a orfeson ell treballava a través sobretot de les cartes d’una deles xiquetes.
La huella del ángel de Nancy Huston (Salamandra). Unanovel·la premiada internacionalment que narra la històriad’una jove algeriana que arriba al París de finals dels anysseixanta i es posa a treballar al servei d’un flautista.
Bemol pispante y el misterio Stradivarius de AntonioAmago i Núria Rodríguez (Siete Leguas Ed.). Llibre denarrativa juvenil, en realitat un conte interactiu (inclou unCD-Rom) sobre un ratolí que viu dins d’un piano, i queintrodueix als xiquets (a partir de 6 anys) al món de lalectura i de la música.
Isaac y el violín desagradecido... y otras historiassimilares de Iñaki Rubio y Sandra Aguilar (Siete LeguasEd.). Són quatre contes que narren les peculiars relacions
de quatre xiquets amb quatre instruments musicals, amés de la que dóna títol al llibre, Liam y la flauta dorada,Nora y el fagot angelical y Lina y los timbales silenciosos.Recomanats a partir de 6 anys. Conté DVD ambcontinguts extra.
Sonata de amor de Blanca Álvarez (Anaya). Un llibre pera joves a partir de 12 anys que narra les històriesindependents de quatre xiques adolescents quecompartiran al mateix temps alegries, decepcions,desitjos.
El ruido eterno: escuchar el siglo XX a través de sumúsica de Alex Ross (Seix Barral). Es tracta d’unahistòria de la música del segle XX connectant els fetsmés destacats amb els principals compositors. Este llibreha rebut nombrosos premis a nivell internacional.
Diez menús para un concierto. La cocina de la músicade Joan Roca (Ed. Galerada). Són deu menús pensats apartir de deu fragments musicals de diferents autors,fragments que tenen a vore amb el menú corresponent.El llibre és acompanyat per un CD amb improvisacions alpiano relacionades també amb els menús i els fragments.
El hombre y el foso... (cuanto más feo más hermoso).Manual musical apócrifo-festivo para tocar zarzuelasin morir en el intento de José Antonio Román Palomares(Lulu Editorial). Divertida caricatura sobre les coses queels solen passar als músics en la seua vida quotidiana.
Oliver Sacks examina la relació amb la música de pacients, gent corrent omúsics professionals per a fer una llum insòlita sobre eixe fenomen. A tra-vés d’anomalies com la «amusia» –o incapacitat per a sentir la música–,l’hipermusical síndrome de Williams –un estrany fenomen d’extremasociabilitat–, les al·lucinacions musicals o la música com inspiradorad’autèntic terror, Sacks elabora un lúcid anàlisi de com la música és unfactor clau per a crear la identitat humana, ja siga d’una manera patògenao com un agent positiu a l’hora de tractar el Parkinson, la demència, lasíndrome de Tourette, l’encefalitis o els atacs de lòbul temporal. Sacks esrevela novament com un esplèndid narrador, amb l’humor, l’erudició i lavastíssima cultura científica i humanista a què ens té acostumats.
Disponible en la Biblioteca Pública.
REVISTA DE LA
societat musical
24
··· FITXER 1989···
Criden l’atenció els set concerts fets des de Corpus fins Sant Roc, exagerat per als nostres dies però habitual en aquell temps. Hi havia el Concert de Setmana Santa amb músiques “no molt animades”, un dedicat al dia d’Europa on va dirigir també Sam, Rafa i Juanba, i el Concert del 9 d’octubre que es va fer eixe dia i a la Plaça.
Dijous 23 de març / Patronato, 20 h. / Concert de Setmana Santa Ecce Homo Parsifal (preludi) Rienzi (ob.)
Marxa eslava Las Walkirias (cavalcada)
Diumenge 7 de maig / Plaça, 20.30 h. / Commemoració del dia d’Europa Traner Suite en La (IV mov.) (J. Gómez) El Caserío West Side Story
Las dos comadres Coppelia Rienzi (ob.) Valencia
Dijous 25 de maig / Plaça, 23 h. / Concert del Corpus - X Retrobem la Nostra Música Joaquín Pedro Una ni d’albaes Obertura 1970 Estampes mediterrànies
Es xopà hasta la Moma Impresiones festeras
Diumenge 2 de juliol / Plaça / 22.30 h. / Concert d’estiu Antañona La Torre del Oro La leyenda del beso
Día de pascua en Catarroja Capricho italiano Valencia
Dissabte 8 de juliol / Plaça del Caudillo (Albaida), 22 h. / VI Festival de Bandes (CÍRCULO MUSICAL
“PRIMITIVA ALBAIDENSE”
d’ALBAIDA)
(CORPORACIÓ MUSICAL de LA POBLA DE
VALLBONA)
Traner Capricho italiano
(UNIÓ MUSICAL ALBAIDENSE d’ ALBAIDA)
Diumenge 16 de juliol / Plaça, 22.30 h. / Concert d’estiu Aires llevantins Coplas de mi tierra El lago de los cisnes Suite en La (III i IV)
La Gran Vía La del manojo de rosas Valencia
Diumenge 30 de juliol / Plaça, 22.30 h. / Concert d’estiu
(BANDA JOVE) Czardas Egmont La tebernera del puerto Valencia
Diumenge 6 d’agost / Plaça, 00.30 h. / Concert del Crist En er mundo En un mercado persa La leyenda del beso (selecció) Capricho italiano
Islas Canarias Ciclo de ríos 1812 Himnes a Guadassuar i a la Comunitat Valenciana
Dimecres 16 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert de Sant Roc Antañona América Las dos comadres Maram
Las hijas del Zebedeo Bocetos del Cáucaso Una noche en Granada Fiesta de las trompetas Valencia
Dilluns 9 d’octubre / Plaça, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre Casildo La torre del oro La del manojo de rosas
La leyenda del beso (intermedio) Suite en La (III i IV) Valencia
Diumenge 3 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Añoranza Variacions sobre un tema suís Homenatge a Sorolla
Concert per a saxòfon (Glazounov) Guillermo Tell Gozos a Santa Cecilia, Himno a Santa Cecilia Himnes de Guadassuar i de la Comunitat Valenciana
REVISTA DE LA
societat musical
28
REVISTA DE LA
societat musical
29
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINEENSAYO DE ORQUESTA
Títol original: Prova d’orchestraAny: 1978Duració: 70 min.Pais: ItaliaDirector: Federico FelliniGuió: Federico FelliniMúsica: Nino RotaFotografia: Giuseppe RotunnoActors: Francesco Aluigi, Balduin Baas, RonaldoBonacchi, Claudio Ciocca, Clara Colosimo
Un fals documental sobre l’assaigd’una orquestra portada fins unasituació límit, per a demostrarque una orquestra s’assembla auna família, a una oficina o a lamateixa societat. Un grup demúsics i un autoritari directord’orquestra es reunixen,concedint una entrevista a uninvisible periodista.Tota la pel·lícula transcorre enuna església. Els músics arribenen xicotets grups mentre unequip de televisió els vaentrevistant. Cada músic parladel seu instrument com si fora elmés important. De sobte, apareixel director, que parla amb accentalemany. L’orquestra començal’assaig, però poc a poc arriba eldesordre. El director demanaordre, el delegat sindical i algunsmúsics comencen a discutir i apintar eslògans. Els músics mésmajors es posen del costat deldirector, mentre que la majoriadescansa bevent i fumant en unbar. Se sent un gran soroll i unade les parets de l’esglésiaesclata. L’arpista mor i el directorconvoca a la resta dels músicsde nou a l’assaig, cridant altravegada en alemany.El que pareix un cant d’admiraciócap a la música clàssica i larelació d’amor entre el músic i elseu instrument, i entre els distintsinstruments, es transforma enuna interessant fàbula sobre lasocietat moderna, senserenunciar a l’humor.
ALEGRE MA NON TROPPO
Títol original: Alegre ma non troppoAny: 1994Duració: 100 min.País: EspanyaDirector: Fernando ColomoGuió: Joaquín Oristrell & Fernando ColomoMúsica: DiversosFotografia: Javier SalmonesActors: Pere Ponce, Penélope Cruz, Óscar Ladoire,Rosa María Sardá, Jordi Mollá, Nathalie Seseña, LuisCiges, Javier Cámara
Pablo, un jove músic homosexual,ingressa en la Jove Orquestra Nacionald’Espanya (JONDE) com a trompista.Preten satisfer en tot a la seuapintoresca mare i superar els efectes dela ruptura sentimental amb un company.És un músic no massa brillant, massainfluït per sa mare i poc reconegut person pare. Creu, aconsellat per unpsiquiatre, que encara que sempre hacregut ser gai, en realitat no ho es.Una pel·lícula sobre l’amor i el desamor,la música, l’ambició, els amics il ’amistat, les relacions entre lespersones, com apropar-te a la xica quet’agrada si esta està enamorada d’unprofessor i la que no t’agrada és la queva darrere de tu.
Vicent Fuertes, un músic de la nostraBanda estava en aquell moment a laJONDE i ens conta la seua experència:‘Vaig coincidir amb la filmació d’aquestapel·lícula en 1993 en un dels meusprimers encontres amb la JONDE.Després de filmar durant més de 4hores, repetint escenes i moviments,vaig decidir que el món del cine no eraper a mi, així que em vaig passar totl’encontre intentant escapar del tema. Vaser molt curiós estar tot el temps ambactors com Penélope Cruz, Rosa MariaSardà i altres menys coneguts, veient-los treballar i estar clavat dins d’unaproducció cinematogràfica. He de dir quevaig escaquejar prou ja que si veieu lapel·li crec que sols aparec en un parelld’escenes. La veritat és que vaig preferireixir a vore la vida nocturna de Santanderque estar gravant hora darrera hora durantl’encontre.’
REVISTA DE LA
societat musical
30
EL CABINISTA(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
962570719
El Fosquibrutdesafinat
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
històries del pare vicent 10
CIVERADES
Ximo!!!
Sopla pa fuera quepa dentro es chupar
WANTED. Es busca a dos músics joves vestits de músicque el dia la celebració d’Alginet obriren la porta del WCd’una xica músic més major. Portaven un cop en la mà.
CONVOCATÒRIA. Es convoca el I Premi de Composicióper a tuna i banda. El solistes ja els tenim. Demostrarenles seues qualitats en la celebració d’Alginet davant l’MV.I els va quedar que no et fan bufar abans de cantar.
PUBLICITAT. Ens ha arribat propaganda d’una empresade ‘morros de lloguer’. Especial per als músics queparticiparen al concert de Sant Roc i que feia temps queno bufaven l’instrument.
MÉS PUBLICITAT. Publicitat subliminal? Anava dedicatal conserge del Musical un dels fragments del concert deSant Roc en que sonava música de Abba?
GANES DE FESTA. «Hui també ho celebrarem a l’MVtota la nit?» (pregunta formulada per diversos membresde la Banda Jove al director de la mateixa en arribar aNàquera per a actuar).
CARAMELS. El tio Fernando anuncia que, com el curspassat, i davant l’elevada demanda de caramels per partdels xiquets d’iniciació, només en donarà dijous idivendres. I si és festiu, la setmana següent.
47, la edad deCristo, justa
123, la edad deCristo, justa
REVISTA DE LA
societat musical
31
Ací tenim els premis que oferiren el Fondo Fairy el dia delCrist. És la primera edició i amenacen amb seguir anyrere any proclamant-ne. Foren els següents:
Premi «all in en parelleta de dossos», a Quique Roig,per fer un all in i jugar-se totes les fitxes de poker en lescartes mes baixetes que hi ha.
Premi «cul d’or», a Víctor, per fer una sèrie de «calvos»el dia del certamen.
Premi «jo vull ser del Fondo Fairy», a Ferran, per repetirmoltes vegades que li agradaría unir-se al fondo de lesxiques.
Premi «a bare de beeee», a Paquito, per fer famosaeixa frase.
Premi «una tarde de veranoooooo, pum, chin, pumchin, pum...», a Civera i al Fondo Petardo, per cantartantes vegades esta cançoneta.
Premi «capacitació», a Ximo de la Noche, per no vindreal certamen perquè estava estudiant per a presentar-se ala capacitació.
Premi «on estic?», a Joan, per caure’s de la llitera al’Alberg de Santa Anna, i despertar-se a una altra diferent.
Premi «no te’n perds ni una», a Colo, perquè sempreestà a tots els llocs.
Premi «enguany que t’has rapat????», a Civera, jaque al guanyar un altre certamen, no sabem que es elque s’ha rapat (segons ell, el «sobaco»).
Premi «a l’home de la barba», a Ximo Cortina, alconfondre’l amb un home perquè portava barba.
Premi «llançolà», a Pepelu, per les seues atraccionscap al Fondo Fairy.
Premi «campions», a tota la Banda, pel triomf alCertamen «Vila d’Alginet».
Premi «a vore si en Santa Cecília podeu superar-ho»,al Fondo Viagra, per tal de veure si poden superar elque feren el Fondo Fairy a l’esmorçar del Cristo
Pd: Premi improvisat pel Fondo Viagra: «tot menystocar» a Colo.
PRIMERA EDICIÓ DELS PREMIS FONDO FAIRY 2009
ACTE D’EXALTACIÓ DEL FONDO FAIRY
El passat estiu algunes de les componentsdel Fondo Fairy va realitzar una sèrie decerimònies d’exaltació i adoració al producteque els dona nom. En la foto podem veure aun grup de sacerdotesses d’este tradicionalgrup de la Banda de Guadassuar en plenacerimònia.
Per la seua banda els components del fondomasculí han declarat que ells no fancerimònies públiques d’adoració al producteque els dona nom.
àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum18 de juliol de 2009
La nostra Banda de Música participa per primera vegada en el Certamen Vila d’Alginet i aconseguix el Primer Premi.Participa amb l’atreviment de competir amb una plantilla configurada bàsicament pels músics de la Banda Jove,reforçats amb un grup de músics més experimentats. Alguns d’ells encara no fa un any que han entrat a la Banda, peròs’ho prenen com si foren professionals. Assajos parcials i generals, concentració a Santa Anna, estudi a casa. Totesforç es fa necessari per a aconseguir el triomf. I arribaren a la meta.
Per això hem volgut dedicar-los estes dos pàgines, com a mostra del seu esforç i com a agraïment al mateix.Amb un generació com esta, podem estar segurs del futur de la nostra Banda.