REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

número 23 maig-juny-juliol-agost 20030 euros

Alumnes d’Iniciació Musical 6-7 anys

1

3

2

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARI

Activitats .................................................... 2Notícies ...................................................... 4Adéu a Teo ............................................... 5Moros a Agullent ...................................... 6Entrevista radiofònica ............................... 7Carrers Musicals ........................................ 9Faristol ...................................................... 10GUADASSUAR MULTIMEDIA ...................... 11Fitxer 1983 ................................................ 12El fosquibrut desafinat .............................. 14

COORDINACIÓ: Salvador ColomerPORTADA: dibuixos d’alumnes d’iniciació musical delgrup de 6 i 7 anys: (1) Andrea, (2) Josep, (3) M. Delfina.TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, InoSignes, Agustín RoigFOTOS: Salvador Colomer, Susi Niclòs, Josep Ribes,Reyes Gimeno, Salvador Ribes, Amparo Oliver, Arxiu.

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

525 exemplars

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

FEBRER-MARÇ-ABRIL-MAIG-JUNY 2003* CONCERT DE PRIMAVERA DEL’ORQUESTRA. Dissabte 22 de març,Auditori Municipal, 19.30 h.

Al primer dels tres concerts de primavera de la SocietatMusical escoltarem a l’Orquestra un concert per a dosviolins, un per a dos clarinets, l’extranya Hipocondria, i,com no, la Primavera de Les 4 Estacions de Vivaldi, quemai haviem oit a Guadassuar. Triomf total de Luis (violí).

* CONCERT DE PRIMAVERA DE LA BAN-DA. Dissabte 29 de març, Auditori Munici-pal, 19.30 h.

Segon concert primaveral amb dos obres molt recents,Polifemo (que haviem gravat) i Lucentum Symphony (nomésel 1r moviment), l’última creació de Paco; dos més“clàssiques”, Bolero de Ravel, i l’obertura de Guillermo Tell;i Orient Express una descripció d’un viatge amb eixe tren(seria una petició dels músics d’un nou viatge?).

* FESTIVAL DE BANDES JOVES. Diumenge6 d’abril, Auditori municipal, 12 h.

El tercer concert de primavera fou un festival de bandesjoves. Participaren la de Castalla i la nostra. I com sempre,les xifres més altes d’espectadors aconseguides per una

secció de la Societat Musical. Després del concert, pae-lla jove de germanor.

* CONCERT DE LA BANDA. Dissabte 24 demaig, Auditori Municipal, 19 h.

En el dia de reflexió abans de les eleccions, la Bandaoferí un entretingut concert condicionat per eleccions, futbol,exàmens, millora de l’oratge... (Qué difícil és, de vegades,fer un concert i que damunt assistisca públic!!).

REVISTA DE LA

societat musical

3

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

* CONCERT PERCUSSIÓ. CICLE DECAMBRA, XXX CONCERT. Dissabte 21 dejuny, Auditori Municipal, 20.30 h.“Totstrop percussió”, el grup de percussió de la nostraSocietat Musical ens oferiren un nou i esperat concert ambel títol “Diferents Sentiments”. Un concert d’alt nivell (obresmolt difícils i molt ben interpretades). No faltaren les llums,la primera peça interpretada al carrer, com a reclam, altrabaix l’escenari entre el públic incloent el component espai...

* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 22 dejuny, Plaça Major, 20.45 h.Tradicional concert oferit a l’aire lliure, encara de dia, ambolors de “l’enramà” i enguany moltes oronelles sonant junta la banda. Músiques típiques del dia, i una sarsuela queni els ex-músics més vells havien tocat (que ja és estrany):La casita blanca.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, XXXI CONCERT. Dilluns23 de juny, Auditori Municipal, 19.30 h.Escoltàrem la Jove Orquestra, violins, saxos, violoncels,pianos i flautes. Molt de silenci per part del públic.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLEDE CAMBRA, XXXII CONCERT. Dimarts 24 dejuny, Auditori Municipal, 19.30 h.El segon dia intervingueren trompes, fagots, clarinets i lapercussió, com sempre, sorprenent amb una composicióper a periòdics i tots els sons que es podien extraure d’ells.Bastant silenci per part del públic.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.CICLE DE CAMBRA, XXXIII CONCERT.Dimecres 25 de juny, Auditori, 19.30 h. L’últim dia d’audicions (i 5é consecutiu de concerts de laSocietat Musical) oirem el metall greu, guitarres, trompetes,més clarinets, i el plat fort, la Banda Jove junt als alumnesd’iniciació, una altra “gran currada” de Salva Oriola(coreografia, música, lletra, paciència...). I una orla per acada xiquet d’iniciació. Ni un sol segon de silenci per partdel públic, grans i menuts.

En pàgina anterior: alumnes de trompa acompanyats per laseua professora Amparo Oliver. En esta pàgina: dalt presentaciódel concert de percussió i baix, audició dels alumnes d’iniciaciómusical i de la Banda Jove. (fotos Josep Ribes)

REVISTA DE LA

societat musical

4

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotíciesJORVAL-JONDE

El passat 11 de maig, la 2 de TVE va retransmetre endiferit (en el seu horari cultural de les 8 del matí) el concertque la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana va do-nar a Madrid. Allí poguérem veure als diferents membresde la nostra Societat Musical que formen part d’ella(primers plànols inclosos). En la gens fàcil Consagracióde la Primavera de Stravinski, apareixia Paco i Vicent, elsdos primers trombons, Víctor de primer clarinet, Moisés alprimer faristol de trompeta, i Fernando al fagot.

Ja feia algun temps que cap membre de la nostra SocietatMusical formava part de la JONDE (Joven Orquesta Nacio-nal de España). Paco Gimeno (el fill, clar) amb el trombó vasuperar les proves el passat mes de maig, trenca també lalínia dels últims components que havien sigut instrumentsde corda: un contrabaix, dos violins i dos violoncels.

ORIOLESSalva Oriola ha sigut admés per a estudiar clarinet als

Estat Units, concretament a la Universitat d’Indiana, aixíque el curs que ve el passarà per allà. Algun dia ens contaràla història del viatge del mes de març, quan va anar a fer laprova d’admissió i a l’aeroport creien que el clarinet erauna arma. (Increïble!!). Sense eixir de la família, Fernandoha estat tocant amb l’Orquestra de València la segonsetmana de juny: segur que el més jove amb diferència.

TÍTOLNo és molt habitual aconseguir el títol superior de

direcció d’orquestra per la quantitat d’anys i assignaturesque es necessiten (4 d’harmonia, 3 de contrapunt i fuga, 2de composició, 5 de piano, 3 de repentització amb el pia-no, 3 de musicologia, 3 de direcció de cors, etc.). A lanostra Societat Musical, Juanba Boïls el va finalitzar elpassat mes de juny. Els únics guadassuarencs que havienestat en possessió d’aquest títol superior foren ReginaldoBarberà i Vicent Beltran (desaparegut el passat estiu),curiosament els dos, directors militars.

MÚSICA ANTIGAEl 3 juny Xaua, amb el violí barroc va actuar al Palau de

la Música de València (un concert d’abonament) amb laCapella de Ministrers. Es va interpretar en versió de concertl’òpera de Purcell Dido i Enees. També el 17 de maig, Tereamb l’oboè barroc i Javi al corneto formaren part a Elx d’unconcert dedicat a recuperar música de Matías Navarro, unmestre de capella de finals del segle XVII i inicis del XVIII.

RÀDIOEl passat diumenge 20 d’abril (dia de Pasqua), Ràdio

Clàssica de RNE, va emetre l’actuació de la Banda deGuadassuar al certamen de Múrcia del mes de novembre.Es radiaren les dos obres, la lliure i l’obligada degut a que(per si algú ho havia oblidat), es va guanyar el primer premi.

BIBLIOTECA MUNICIPALEns comuniquen des de la Biblioteca Municipal quedisposen d’una interessant fonoteca de la que es pot ferús en l’horari habitual de la Biblioteca i en les mateixescondicions que qualsevol altre material. També ens comu-niquen les últimes novetats adquirides entre les es trobendes de discos de música clàssica d’autors com Bach,Albéniz, Bizet, Granados, Händel i música pop de Sabina,Café Qujano, Alejandro Sanz, Aute...

ESPORT MUSICALDesprés de la recent experiència de la Banda assistint

a Mestalla, alguns músics decidiren continuar amb eixetipus d’experiències i el passat 18 de maig acudiren alCamp de Futbol de Guadassuar. La diferència fou, sobretot,de caràcter esportiu, donat que el Guadassuar CFaconseguí pujar a la categoria preferent. Els demés actesforen els mateixos que a Mestalla: volta al camp...

I per si de cas no són suficients els partits de futbet (a3 equips) que s’organitzen molts diumenges pel matí en-tre músics, ni el campionat nadalenc de la Banda Jove,l’última setmana de juny es va portar a cap el primercampionat de squash entre músics. Participaren dotzejugadors i jugadores, amb sistema lligueta. La classificaciófinal va estar encapçalada per Paco Gimeno, seguit perPepe Gimeno, David Gimeno i Quique Gimeno. Xaua vaquedar en un honrosíssim cinqué lloc seguit per este ordreper Tere Gimeno, Fina Gimeno, Enric Añó, JordánCalatayud, Dani Garcia, Pablito Alonso i Mario Bou.(Informació del nostre corresponsal Josep Ribes)

REVISTA DE LA

societat musical

5

ADÉU A TEODe manera discreta, sense que molts s’enteraren a

hora, ens deixava Teo el passat 26 de febrer. Si moltesvegades es parla del que suposa la banda en un poblexicotet, o què significa la música per a diferents perso-nes, ací tenim un peculiar exemple. No hi havia voltaque escoltara la banda i no es posara a plorar; donavaigual que fora processó, passacarrer o concert, Teo nopodia reprimir les llàgrimes. Els efectes de la música.(Els efectes de la música en una persona que no sabiani llegir).

Conserge de musical durant molts anys (de 1980 aben entrats el anys 90), molts músics i ex-músicsrecorden els “renegons” (indesxifrables) que pegava alsxiquets que armaven soroll dins el musical, els últimsanys, amb el garrot en alt. Però finalment sabíem quees calmava. S’autoconsiderava “el tio” de tots els xiquetsdel musical: “el tio li ho dirà”, “vine ací al tio...” deia, alsque freqüentment anomenava pel nom del pare: Arturet(Ino), José Maria (Emilio, el pianista), Salvador (Xaua),Batistet (Juanba)...

Moltes vegades donava la impressió que el Musicali Teo eren la mateixa cosa. Allí dormia sentat en unacadira, allí llavava roba en el llavaner que hi havia del’antiga casa, i l’estenia al corral, baix el gesmiler, pera que es secara. Presenciava entre atentament i migdormint, les classes sobretot del mestre Vidal, i espermetia la llicència d’opinar: “este xiquet...”.

Als sopars de Santa Cecília, que es feien a l’entradadel Musical, sonava l’aclamació de Teo, Teo, fins quesaludava, entre llàgrimes als ulls. I inclús s’atrevia acantar o a parlar en públic en l’època en que hi haviendos conserges alhora i ell havia de defendre el seuterreny. (D’eixos sopars naix la paraula “tomacateo”;ell era qui feia les ensalades). Per a la llegenda, enca-ra que es compta com a cert, allò de que feia lesensalades per a molta gent dins un timbal, dels antics,sense parxe.

De vegades pensàvem que l’emoció d’un certamende la plaça de bous acabaria amb ell. Però va resistirels 5 als que acudí la banda als anys 80 i inicis dels90. Expressament per a assistir a un d’eixos certàmenses comprà un elegantíssim trage nou. Estavadesconegut. Un dia, aparegué amb un retrat seu,emmarcat, i el penjà a l’aula més important del Musi-cal, a la que donava classe el mestre Vidal (l’actualsala de juntes). Era, deia, per a que el recordarem quandesapareguera.

Una manera molt peculiar i molt personal de viure lamúsica, de viure la banda.

JBB

Imatge habitual de Teo (dalt, sentat i amb el seubastó) en els certàmens. Concretamentacompanyant a la banda en el Certamen deValència de l’any

JAZZEl passat divendres 16 de maig hi hagué un concert deJazz a l’Auditori, una de les poquíssimes vegades ques’ha escoltat jazz en directe a Guadassuar. La llàstima ésque no es tinga en compte al programar que divendres a la

nit hi ha assaig de la Banda i no es busque alguna solució.

CORAL LLORENÇ RUIZLa coral Llorenç Ruiz va celebrar el 31 de maig a

l’Auditori el seu concert de primavera, en el qualdemostraren els notables progressos, tant del cor mixtecom del de xiquets.

REVISTA DE LA

societat musical

6

MOROS i CRiSTiANS AMOROS i CRiSTiANS AMOROS i CRiSTiANS AMOROS i CRiSTiANS AMOROS i CRiSTiANS AAGULLENTAGULLENTAGULLENTAGULLENTAGULLENT

Diumenge de la segona Pasqua. I com si no hi haguerares més que fer, la Banda estava a Agullent per a partici-par, sols per un dia, en unes festes de moros i cristians.Però l’ocasió era un tant especial: havia sigut nomenatcapità Antonio Galbis, el qual manté una estreta relacióamb la nostra Societat Musical, i ens havia proposat faalgun temps si estàvemdisposats aacompanyar-lo. Com no!

Eixida a les 6 delmatí des del Ravalet,arribada a Agullentdesprés de perdre’sl’autobús, i diana a eixeshores del matí. A tots elsmúsics els va passar lason quan veieren desfi-lar les primeres bandes:totes portaven el pasperfectament (moltsmúsics de la banda deGuadassuar no sabien niquè era això de portar elpas per falta de pràcticaa casa).

Però el més increïble estava per arribar: seguramentper no fer el ridícul, els músics de Guadassuar hointentaren, i ho aconseguiren de seguida. No era tan difí-cil. La banda de Guadassuar portant el pas i ordenada!!Bonic passacarrer matinal pels carrerons del poble als peusde la Serra de Mariola.

Després, esmorzar. El següent acte era dinar, i per afer temps, a estirar les cames (no molt), i a armar un poquet

de festeta en un bar que es creuà pel camí (atraccióautomàtica de clientela). En eixir del bar, com passavauna banda (formada) acompanyant uns cinc o sis morosque tenien ganes de festa, s’uniren cantant tots els músicsde Guadassuar que allí estaven (molts). Com el dinar en-cara no estava a punt, un curt passacarrer voluntari, per a

que els instruments noes gelaren. I finalmentdinar, o millor dit“banquetaso” de luxe, deGalbis.

A mitjant vesprada,l’entrada de morosdesprés d’esperarpacientment l’inici. Curiósrecorregut per carrers moltestrets. I molta gent deG u a d a s s u a rd’espectadors. (Quécorredors!!). Després del’entrada, de nou a menjar:sopar del bo. I com deforces ja anàvem justos,cap a casa a dormir.

Una jornada d’allòmés entretinguda: conéixer un poble, passar-ho bé, menjarde categoria... I en quan al tocar, només Ateneo Musical ala diana (per recordar que es tocà el 1983 al Certamen dela Plaça de Bous?) i Capitan Antgalb (la marxa mora dedi-cada a Galbis), en l’entrada. Això sí, dos peces en tot eldia, però tocades moltes vegades seguides sense parar.

Un bon dia.JBB, corresponsal en la moreria

Dos moments de l’entrà,dalt Antonio Galbis(Capità AntGalb) i la filladesfilen en la seuacarrossa. Baix la nostrabanda de música que elsva acompanyar.

REVISTA DE LA

societat musical

7

ENTREVISTA RADIOFÒNICAHOMENATGE ALS MÚSICS VETERANS

- (Rosendo García) Leopoldo Vidal, quants anys té?- (Leopoldo Vidal) 75 només.- (RG) Quants anys en la banda?- (LV) El 21 de gener va fer 61 anys que vaig entrar. - (RG) Joaquín Beltran, quants anys té?- (Joquín Beltran) 71.- (RG) I quants en la banda?- (JB) Des del diumenge de Pasqua de l’any 29.- (RG) Domingo Añó, quants anys té vosté?- (Domingo Añó) 70.- (RG) 70. I quants en la banda?- (DA) El mateix dia que entrà el meu cosí Beltran,

Recentment hem localitzat la gravació d’una entrevistaals músics més majors de la banda emesa a Ràdio Alzirael 13 de juliol de 1985 a vespres d’acudir al Certamen de laPlaça de Bous de València. Conservàvem una fotografiade l’entrevista, i pel seu interés no hem pogut esperar quees compliren els 20 anys, d’ací a dos. Rosendo Garcia(en el centre de la foto) entrevistà a quatre músics, dosd’ells encara entre nosaltres encara que no en actiu, el tioJoaquín Gimeno i el tio Domingo (a l’esquerra i a la dretade la foto respectivament), i altres dos desapareguts, eltio Leopoldo, que faltà l’estiu següent a l’entrevista, i el tioJoaquín Beltran, que ens deixà el 1995 (a la dreta i esquerrarespectivament de l’entrevistador).

Per a que no perdera massa frescor, l’hem transcritquasi literalment encara que hi hagen expressions iparaules que resulten un tant “estranyes”. Sí que s’hanquedat per transcriure algunes frases que resultavenimpossibles d’entendre el que es deia degut a que de fonssonava un assaig de la banda i no s’apreciava el que es

deia. Resulta interessant fixar-se en algunes de les cosesque diuen (com aprenien música, els mitjans de transport...)en una societat molt diferent a l’actual. També la bandaactual resulta diferent en el sentit que no hi cap músicd’edat en actiu (excepte el tio Antonio Noguera).

REVISTA DE LA

societat musical

8

- (RG) 7 anys servint!- (JG) Des de l’any 37 hasta l’any 43. I entonces jacomençava a tocar la trompeta, i al vindre, era ungermà de mon pare que tocava el fliscorno, i al vindrediu: “ala nebot, fes-te càrrec del fliscorno que jo jahe estat prou ahí”.- (RG) Com esta banda d’ara?- (LV) Sona molt bé.- (RG) Sona millor que la de antes o què? Han canviat moltles coses?- (LV) Els joves fan maravilles.- (RG) Com era antes i com és ara un músic de poble?- (DA) Estàvem en els principis de bases que tenenhui, tenen professors de conservatori que nosatrosno ho hem tingut. Jo per exemple, quan ací no hihavia banda tenia que ensenyar-me primerament enBenimodo, en bicicleta tots els diumenges, im’ensenyava; i després amb Moreno Gansd’Algemesí.- (RG) El gran compositor Moreno Gans.- (DA) Jo he tingut molta amistat particular en ell iper mediació d’ell me buscà un tal Juan Morales,director de banda, i el m’ensenyà a mi.- (RG) Lo que passa és que entonces hi havien mésdificultats, ara hi han més possibilitats, quasi tots tenenpiano, van al conservatori, hi han vehiculs de totes lesmaneres, se va més fàcilment; s’estudia millor; vostés baixd’un taronger o baix del que fora a la sombra.- (DA) Este mestre va acabar a Almussafes de direc-tor.- (RG) Hui tenen molta possibilitat, vostés tenien molt méssacrifici. Tio Leopoldo. Vosté, raonàvem un poc en secret,en privat, que ha tocat tots els instruments de canya, aixòés possible? Vosté és un mestre consagrat!- (LV) He tocat el clarinet, requinto, saxofó alt, saxofótenor, saxofó barítono i saxofó baix. I oboè i (?).- (JB) Més la flauteta que té la gràcia per arroves.- (RG) Ara la última pregunta que vull fer-los als 4 també:com estan preparant eixe certamen? com estan vostésd’animats per al mateix temps comunicar eixa animació ala joventut que va de cara al certamen?- (LV) Jo crec que estan prou bé. El que vullga xafar-nos el rabo es té que afanyar.- (RG) Vosté que diu tio Domingo, vosté també éssubdirector de la banda.- (DA) Al sacrifici no li tenim nosatros mai por.- (RG) Vosté Gimeno- (JG) Tenim l’ànimo fet.- (RG) Anem a pegar les bombaes que faça falta, acertaesa temps per a que sone bé. Tio Beltran, eixe saxo comsona?- (JB) A mi me pareix que la gent que tenim, si pensemtots com estos homens, podem ser la millor bandad’Espanya.- (RG) Jo els ho desitge de veres.

bueno el mateix dia no, o siga, jo vaig entrar eldivendres sant de l’any 29 i ell a continuació eldiumenge de Pasqua.- Molt bé, l’any 29. Joaquín Gimeno, quants anys té vosté?- (Joaquín Gimeno) 69.- (RG) 69 anys. I quants a la banda també?- (JG) Jo vaig entrar en l’any 30 de furriel.- (RG) Molt bé, molt bé. Entonces ja coneguem la veteraniad’estos grans músics; jo lo que voldria és que vostés moscontaren al públic en general alguna anècdota, alguna cosa,alguna incidència, no fa falta que siga una anècdota frívo-la sinó que siga també una cosa de transcendència. Vosté,tio Leopoldo, que té per ahí amagat en eixos anys de músic?- (LV) Oi, moltes coses.- (RG) Diga’m alguna cosa. Vosté em contava antes quesi la bicicleta la feia vosté jas anant a ensayar a un puestoi altre; com anava?- (LV) Jo vaig anar a casi tots els concerts que feia labanda de Llaurí sent el director don Virgilio Beltrano a ensayar allí, cada vegà en la bicicleta cara cap aLlaurí.- (RG) Total que es feia uns quants quilòmetres d’anar itornar i ademés de nit. No està mal. Vosté, tio Beltran,eixes anècdotes que té vosté per ahí.- (JB) Sí, baix del nisproler jo he estudiat moltesvegades.- (RG) Xé!, baix del nisproler.- (JB) En serio.- (RG) Això és bonico, perque la naturalea li inspirariatambé bona música. Domingo Añó.- (DA) Com el meu cosí, ell baix d’un nisproler, peròjo les primeres notes en una caseta de la séquia Tossalque anàvem a collir taronja i venia el meu cosíVirgilio Beltran.- (RG) Que va ser director de la banda.- (TD) Però entonces encara no era director. Ell, quanvenien vacacions, treballava, perqué era treballadori venia a collir taronja en nosatros, i mon tio Salva-dor, i ell, antes de posar-nos a collir m’ensenyava lesprimeres notes allí cara solet en una fesa que hi haviaen la séquia braçal. Sempre que passe me’n recorde,ahí m’he ensenyat jo.- (RG) Total que vegent jo que cara a la naturalea s’hanensenyat els músics, pues ara no és aixina, ara és en lesaules ahí en el conservatori cara els pianos.- (DA) I lo que dia el meu cosí, mentres paràvem adescansar per a dinar, a cada ú el seu métode baixd’un taronger, ale!, i quan era hora de collir, mon tiofeia: “va que ja hi ha prou”.- (RG) I vosté, Gimeno.- (JG) Una cosa pareguda; anava a collir que diuenells i el mètode darrere.- (RG) Vosté ara és percussió, antes ha dit que tocavaaltres instruments.- (JG) La trompeta.- (RG) La trompeta.- (JG) Quan vaig vindre del servici, que vaig estar 7anys servint.

REVISTA DE LA

societat musical

9

CARRERS MUSICALS de GUADASSUAR

El carrer Mestre Giner s’estén des del carrer de l’Ermita

fins al carrer Antoni Torres. S’obrí l’any 1927, quan

s’iniciaren les obres de la Casa Quarter de la Guàrdia Ci-

vil, hui convertida en Llar del Jubilat. Per acord municipal

de 17 d’octubre de 1932 es realitzaren, en esta via, les

primeres obres d’urbanització, per a facilitar el seu accés

al carrer de Sant Josep. A partir de la dècada dels anys

1960 amb noves construccions va anar, poc a poc,

prolongant-se fins unir-se al carrer Antoni Torres.

L’any 1928, en la festa del Corpus que organitzava

l’Ajuntament, es retolà amb el nom del l’insigne composi-

tor Salvador Giner Vidal. Descobrí la làpida l’alcalde Vi-

cente Garcia Rossell, conegut per «Vicentet Pedreguer»,

entusiasta de la música i molt amic, tota la seua vida,

dels músics de Guadassuar. Assistí al dit acte la Banda

de Música Municipal que dirigia Josep Beltrán Osca, la

qual interpretà el pasdoble de Giner «L’Entrà de la Murta».

La música de Giner ha gaudit sempre de gran popularitat

a Guadassuar. La banda de música ha inclòs en les seues

actuacions els poemes simfònics: Es xopà hasta la moma,

Una nit d’albaes, El festín de Baltasar, el passodoble L’entrà

de la murta, la marxa regular Sant Vicent Ferrer, en la

processó dels combregars i el capritx Entre el Júcar y el

Segura i fou destacada la música religiosa a l’església de

Guadassuar, com Misa de Gloria en Fa major, Misa de

Requiem en La bemol major, Dolores a la Virgen a 2 vo-

ces, Trisagio, Miserere, Credidi, Te Deum etc...

Llegim en el programa de la festa de Sant Vicent

Màrtir de 1926:

“22 de enero. A las 9 solemnísima fun-

ción religiosa en invocación al Patro-

no de esta villa San Vicente Mártir. Una

nutrida orquesta compuesta de valio-

sos elementos interpretará la Misa en

si bemol del gran genio valenciano

maestro Giner”.

Agustín Roig

Carrerdel

Mestre Giner

REVISTA DE LA

societat musical

10

BANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICAEs chopà... hasta la moma,Es chopà... hasta la moma,Es chopà... hasta la moma,Es chopà... hasta la moma,Es chopà... hasta la moma,de Salvadoer Ginerde Salvadoer Ginerde Salvadoer Ginerde Salvadoer Ginerde Salvadoer Giner

Faristol

Salvador Giner Vidal va nàixer a València el 19 de Generde 1832 i va morir el 3 de novembre de 1911. Va viure pertant un frenètic canvi de segle. Giner, el Mestre Giner,procedia d’una humil família de músics valencians. Deixebledel mestre Pascual Pérez Gascó, constituïx al costatd’Úbeda i Guzman el trident que va impulsar la músicavalenciana durant la Renaixença, a partir de les influènciesitalianizants que imperaven en l’època.

En 1871 Salvador Giner es trasllada a Madrid, oncoincidix amb personalitats tan ressenyables com a Bretói Barbieri. En la capital de l’estat, on residirà fins a1879, compon la seua Missa de Rèquiem per alsfunerals de donya Mercedes d’Orleans i Borbó,reina d’Espanya i primera dona d’Alfons XII, la qualcosa dóna bona mostra del prestigi i laconsideració que mereixia entre els seus coetanis.

La música de Giner es centra principalmenten la religiosa, programàtica i en els poemessimfònics, on es va inspirar sovint en la visiófolcklórica regional.Entre les seues obres cal des-tacar, les operes: «El soñador», «Morel»,«Sagunto», «El fantasma», amb text i música seuai dedicada a Lamberto Alonso, insigne tenor deGodella; els poemes simfònics: «Una nit d’albaes»i «És xopà hasta la moma». Sarsueles com «Focen l’era», «Los mendigos», «Les enramaes».Obres religioses com «Gojos a la Verge delsDesamparats», «Missa en Re a quatre veus iorquestra», composta als díhuit anys. El seupasdoble «L’entrà de la Murta» també ha arribat atindre una gran popularitat fins als nostres dies.

Crea l’Orfeó El Micalet, el qual passa a con-vertir-se en Institut Musical Giner cap a 1928.

ES XOPÀ... HASTA LA MOMA

Aquest poema simfònic està basat en la festa del Cor-pus valencià. Encara que aquesta processó es ve realitzantdes de l’any 1355! el mestre Giner ens descriu la processótal i com li arriba, al seu temps: la gent vestida de festa,els perfums naturals que brollen dels carrers plens de murtai flors, les banderes i els gegants que, obrint la processó,ballen acompanyats per la dolçaina i el tabalet, els xiquetsdels hospicis i...”la tronà” que interrompeix la festa. Elsrellamps i la pluja ara són els protagonistes i detenen laprocessó. A la fi para la pluja. Ningú es vol perdre l’entradade la Custòdia en la Catedral. La marxa real, les dolçaines,i les campanes repicant arriben a un clímax, que tal i comens diu el text: “Músiques, toqueu, toqueu. Que està jaentrant en sa casa el Santíssim Sacrament!”. La poesia

escrita en valenciài presa com a textper a aquestm o n u m e n torquestral va serescrita per LuisC e b r i á nMezquida, cronis-ta de València. Elmestre Vallsestrenà l’obra el13 de juny de1886, en el Teatred’Estiu als Jardinsdel Real.

REVISTA DE LA

societat musical

11

BANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICASimfonia del nou món,Simfonia del nou món,Simfonia del nou món,Simfonia del nou món,Simfonia del nou món,d’Antonin Dvorakd’Antonin Dvorakd’Antonin Dvorakd’Antonin Dvorakd’Antonin Dvorak

Va nàixer en Nelahozeyes, unxicotet poble de Bohemia (RepúblicaCheca) el 8 de setembre de 1841.Començà els seus estudis musicalstocant el violí, i molt sovint entreteniaamb música els clients del mesó de sonpare. Estudià a l’acadèmia d’orgue dePraga. Uns anys després es va unir a labanda de concerts de Komzak i desprésformà part de l’Orquestra del Teatre Na-cional de Praga on dirigia Smetana (unaltre compositor txec, nacionalista). Elseu primer èxit va ser a 1873 amb lacantata Hymnus i la seva projecció internacional tinguélloc el mateix any amb la publicació de la primera col·leccióde danses eslaves. Entre 1892 i 1895 fou director del NationalConservatory of Music de Nova York, acceptant la invitacióde la senyora J.Thurber, fundadora d’ aquesta institució.

Als Estats Units s’interessà molt per els espiritualsnegres i de la música i ritmes dels autòctons i originarispobladors, les tribus dels indis.

Dos de les obres més famoses, la 9ª simfonia (del

LA SIMFONIA “DEL NOU MÓN”. És unade les obres més conegudes i popularsdel repertori simfònic. En conjunt podemdestacar els temes del segon i quart

moviment. El tema del segon temps presentat pel cornanglés, és una melodia molt trista que ens recorda elscants espirituals dels negres americans en l’època del’esclavitud. L’últim moviment comença amb unaintroducció, interrompuda per unes pauses que augmentenla tensió, que dona lloc a un tema solemne però enèrgic,presentat per les trompetes i després per tota l’orquestra.Consta de quatre moviments Adagio.Allegro molto, Lar-go, Scherzo i Finale. Allegro con fuoco.

Nou Món) i el quartet de cordes en famajor, conegut com “quartet americà”les va compondre durant la seua es-tada en terres nord-americanes. En-cara que aquestes obres no contenentemes propis del moment de la músi-ca negra, podem apreciar melodiessemblants en estructura i esperit a lesanteriorment anomenades. Tornà aBohèmia en 1895 i en 1901 fouanomenat director del Conservatori dePraga. Morí l’1 de Maig de 1904 enPraga. El dia del seu soterrar va serdia de dol en tota la regió de Bohemia.

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaGUADASSUAR MULTIMEDIA 2003Ajuntament de GuadassuarRegidoria de Cultura

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Guadassuarha editat un CDrom amb moltíssima informació sobre el nostrepoble. A més de dades sobre la Societat Musical, com aprincipal entitat cultural de Guadassuar caldria destacaralgunes altres coses, per si de cas algú es perd. Trobem 30cançons populars de Guadassuar gravades expressamentper a l’ocasió; imatges dels dos músics, un de vent i un depercussió, de a la portada renaixentista de la nostra església(se n’havieu adonat alguna vegada?); hi han manuscrits delmestre Cuevas i les portades de les publicacions de GarciaCastañer, els dos músics més importants del segle XIX alnostre poble. A més, moltes fotos de la Banda, incloses lesdos més antigues que es conserven (una de finals del segleXIX i altra d’inicis del XX a la plaça), les músiques de D.Virgilio, de les Danses, etc., etc. Val la pena per aentretindre’s este estiu i per a enterar-se de moltes cosesque tenim prop i que desconeixem totalment.

REVISTA DE LA

societat musical

12

··· FITXER 1983···No sembla que diga molt eixe any de 1983, sobretot a

la gran quantitat de joves que formen la Banda i BandaJove actual, molts dels quals no havien nascut, i altres,feia molt poc. Eixe estiu del 83, la Banda participava alCertamen de la Plaça de Bous de València després de 38anys sense acudir, des de 1948. La Banda va ser inscritaen la Primera Secció, i començà a treballar dur i amb moltail·lusió per a un certamen gaudia de molta millor salut queactualment. El mestre Vidal només portava dos anys alcap de la Banda. Assajos al Ravalet, del qual tallaven eltràfic. Al final, va i ens donen el primer premi (encara noexistien els premis compartits amb menció d’honor), perdavant de Sagunt (2n), una banda holandesa (3r) i altraalemanya. En arribar al poble, gran passacarrer per tot elpoble (inclús pel carrer Major en obres amb una grantrinxera), i de totes les cases n’eixien a rebre’ns.

Nou dies després, el 24, es va fer una celebració espe-cial a Guadassuar amb concert (on s’interpretà Nuestrabandera) i passacarrer, on passejarem els 5 diplomesaconseguits els quals estigueren exposats a l’Ajuntament.I l’anècdota que no ha deixat de contar-se des d’aleshores.Un d’eixos premis, un dels més importants, era el de lamàxima puntuació obtinguda entre totes les bandes detotes les seccions: 229 punts so-bre un màxim de 240. Quan ensel donaren, posava el nom de laUnió Musical de Llíria!!. L’haviengravat amb antelació pensant queaquella banda anava a obtindre lamàxima puntuació de totes lesseccions, però s’equivocaren. (Sialgú ho vol comprovar, està penjatal Musical i s’aprecia la correccióposterior).

I com diu la cançó, “ara que fa (ara que tinc) vint anys,ara que encara tinc força”, cal recordar que el 83 significàl’inici de la imparable ascensió de la Banda durant elsanys 80 i inici dels 90.

CONCERTSEl 1983 estigué marcat pel Certamen de la Plaça de

Bous. Cal vore quantes vegades s’interpretà en públic l’obraobligada, les Danses alacantines (12), i la lliure, Sicània(14); o els 7 concerts (més 3 fora del poble) des del Cor-pus fins les festes d’agost quan actualment se’n fan 3 ó 4.El més espabilats es donaran compte que no es feiaconcert de Sant Roc, sinò que el cicle d’eixos concertsd’estiu, acabava el dia la Mare de Déu d’Agost, interpretanttots els himnes. Més curiositats: el repertori seriós de laprimera part del concert de Setmana Santa, o el del 19 dejuny dins el catòlic (la Banda) perque plouia. Aclarim quel’Himne de Guadassuar no era Guadassuarense, sinò unhimne fet expressament per José López Calvo i estrenatun any abans, l’estiu del 82.

15-7-83, Plaça de bous de València.(foto Boletín Informativo MunicipalAgosto-Septiembre 1983. N. 23)

REVISTA DE LA societat musical

1983 Diumenge 13 de febrer / El Catòlic, 22 h.

(GRUPS DE CAMBRA) Moreno Ouverture Solenelle Himne Regional Valencià

Dijous 31 de març /Patronato, 20.30 h. / Concert de Setmana Santa Jesús Preso Sonata Patética (II mov.) Tosca (marxa fúnebre) Andante (R. Barberà) Peer Gynt (La mort d’Aase)

El Príncep Igor Sicània

Divendres 8 d’abril / Patronato, 22.30 h. Churumbelerías La leyenda del beso El Príncep Igor

Un día de Pascua en Catarroja Sicània

Dijous 2 de juny / Plaça, 23 h. / Concert de Corpus L’entrà de la murta Una nit d’albaes Sicània

Es xopà... hasta la Moma Danses alacantines Himne de Guadassuar/Himne Regional

Dissabte 11 de juny / Auditori Moreno Gans (Algemesí), 23 h. / Inauguració de l’Auditori Moreno Gans

(ASSOCIACIÓ MUSICAL CANALENSE de CANALS)

(AGRUPACIÓ MUSICAL “LA AMISTAD”

de QUART DE POBLET)

Pascual Cortés Danses alacantines Sicània

(SOCIETAT MUSICAL

d’ALGEMESÍ) Diumenge 19 de juny / El Catòlic, 23 h.

Aires llevantins El sitio de Zaragoza Danses alacantines Sicània

Pascual Cortés Fiesta de las trompetas Danses alacantines Sicània

Diumenge 3 de juliol / Plaça, 23 h. Ateneo Musical / Marujita La leyenda del beso Danses alacantines Sicània

Lo cant del valencià La Tempranica Danses alacantines Sicània

Diumenge 10 de juliol / Plaça, 23 h. Ateneo Musical El sitio de Zaragoza Las hijas del Zebedeo Danses alacantines Sicània

Coplas de mi tierra Marujita Danses alacantines Sicània

Divendres 15 de juliol / Plaça de bous (València), 21 h. / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València”

(LIRA SAGUNTINA de SAGUNT)

(HARMONIE ST. JOZEF de KAALHEIDE-KERKRADE,

HOLANDA)

(STADTMUSIK de WALDKIRCH BREISGAU,

ALEMANYA)

Danses alacantines Sicània

Diumenge 24 de juliol / Plaça, 23 h. / Celebració del Certamen Pascual Cortés La Gran Vía El barberillo de Lavapiés

Ateneo Musical Danses alacantines Sicània Nuestra Bandera Himne a Guadassuar/Himne Regional Valencià

Dissabte 6 d’agost / Plaça, 22.30 h. / III Festival de Bandes (CENTRO ARTÍSTICO MUSICAL de BÉTERA)

(SOCIETAT MUSICAL d’ALZIRA)

Puenteareas La italiana en Argel Espíritu valenciano Himne de Guadassuar/Himne Regional

Dilluns 15 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert de la Mare de Déu d’agost

Gerona El tambor de granaderos Una noche en Granada

Danses alacantines Sicània Himne de Guadassuar/Himne Regional

Dimarts 16 d’agost / Camp de futbol (Bétera) / Festival de Bandes Danses alacantines Sicània

(CENTRO ARTÍSTICO MUSICAL de BÉTERA)

Diumenge 27 de novembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Torre de Muza Tres Danses (Khachaturian) Danses valencianes (Adam Ferrero)

Bocetos del Cáucaso 1812 Gozos a Santa Cecilia/Himno a Santa Cecilia

13

REVISTA DE LA

societat musical

14

ACUDITS MUSICALS

la holade la societat musical

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

NOUS MÚSICSLa banda infantil seguix augmentant. No és prou que Rubeni Maria hagen tingut un nou aspirant, Pau, el 22 de maig,sinò que per a finals d’any en venen dos més, el de VicentRibera i Isabel, i el de Juanba i Sabina.

BODESHem rebut en la nostra redacció la fotode la boda d’Amparo Oliver que es vacelebrar el passat 23 de març en la qualpodem apreciar lo guapa que anava lanóvia i la quantitat de músiques quel’acompanyaren en eixe dia. SusíSentamans, viola a la nostra Orquestra,també es va casar el passat 25 d’abril.Continuarem informant de les que ensesperen d’ací a final d’any.

SAUNAEL MUSICAL

Pare Vicent 10

Obert dimarts idivendres a la nit

Servei esmeratAmbientació musical

I CONGRÉS SOBRE“MISTERIS MUSICALS”

Novembre 2003 Auditori Municipal

Títols de les ponències:

• “Com ser xica músic, casar-se i no deixar-se la ban-da” (i la seua aplicació pràctica).

• “Per què ser fester de Sant Roc és sinònim depassar de la banda tot l’any excepte el propi dia deSant Roc”.

• “Influència de l’estudi de dimarts a la nit en la notade l’examen de dimecres” (sobretot si n’hi ha assaigel dimarts a la nit).

• “Com trobar un dia i hora adequat per fer un concert”(ponència interessant tant per als músics com peral públic)

Ara que tenim un recent titulat director d’orquestra, vandos acudits dedicats per a ell:

Un parell de dies després de faltar un famós directord’orquestra, el primer oboé crida a sa casa i li pregunta ala vídua si pot parlar amb ell.- Ho sent -diu ella- però el mestre ha mort.L’oboista es disculpa i penja.Al dia següent crida altra vegada i fa la mateixa pregunta.- Ho sent -li contesta la dona- però el mestre està mort.Es disculpa de nou i penja. Quan torna a cridar al diasegüent, la vídua li solta:- Mire és la tercera vegada que li dic que el mestre hamort. Es que no ho entén?- Ho entenc senyora, però és que m’encanta escoltar-ho.

Si estagueres davant d’un director d’orquestra i untenor, a qui mataries primer?- Al director i després al tenor, doncs primer està el deurei després el plaer.

REVISTA DE LA

societat musical

15

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

L’EVOLUCIÓ DEL MÚSIC(SEGONS UN TROMPETISTA)

- DECORACIÓ ZAIDA. Especialitat en ratllar i decorar carpetesde la banda. Horari: preferiblement a hora dels assajos.

- ES BUSCA. Des d’Alzira han vingut diverses fallespreguntant per un saxofonista de pel ros... que toca a totahora unes tals czardes. No sabem per a què el busquen.

- LECTOR. Un atent lector de la Revista ens pregunta si lafoto dels àrbitres de l’anterior número té alguna cosa avore amb treballar en secundària. I si és que sí, queexpliquem que vol dir això.

- PERDONATS. Després de l’excel·lent concert delspercussionistes el passat 21 de juny, queden tots ells ielles perdonats per haver convocat un sopar exclusiu undivendres que hi havia assaig de la banda (i no se’n quedàcap ni de guàrdia).

- BAR d’Agullent busca desesperadament el cor que vaamenitzar un matí de festes per a un interessant contracte.Mai havia fet tanta caixa.

- SAUNA MUSICAL. Durant les tres últimes setmanesdel mes de juny s’ha portat a la pràctica una novamodalitat d’assaig de la banda: la saunassaig. Consistiaen anar a l’assaig i aguantar les altes temperatures ihumitat ocasionades per estar en reparació els aparellsd’aire condicionat. I com que no feia molta calor!!Segurament no es repetirà l’experiència (esperem).

- FITXATGES. No sabem qui eren les dos xiques guapesque tocaven en la Banda Jove en l’actuació del 25 dejuny, però la Banda Gran, l’Orquestra i Totstropercussió,entre altres, ja han mostrat interés per algunes així. Siés que van a parelles no passa res. I si toquen altresinstruments que no són el clarinet tampoc passa res.Més informació Salva Oriola.

- DUBTE. Un curiós aficcionat als concerts de la Bandaens pregunta si la sarsuela interpretada l dia Corpus, Lacasita blanca, portava algun missatge subliminal(eliminant el diminutiu).

- ALTRE DUBTE. Què feia aparcat a la porta de l’Auditori,el dia del concert de Totstropercussió, un autobús ambun cartell de “Ateneu Musical de Cullera”. Fans o espies?

- TRIO LA-LA-LÁ s’ofereix per a cantar en festivalsd’eurovisió i altres actuacions d’eixe tipus després d’havertriomfat al concert de Totstropercussió. Només sabencantar les vocals. Les consonants en un futur pròxim.

- EXCUSA. Ja hi ha hagut gent que s’ha enterat quel’aire condicionat del musical estava estropejat i ho hautilitzat com a escusa perfecta per a no anar a l’assaig.Quina cara!!

CONVOCATÒRIA FEMENINA SECRETA. Comsabem que aquesta secció és la primera que llegiuels músics, aprofitem l’ocasió per a convocar a totesles xiques de la banda i orquestra, i a les que ho hansegut a un sopar amb motiu de la commemoraciódel 25 aniversari de l’entrada de les primers xiques.No sabem ni el dia, ni l’hora, ni el lloc. Pareix ser quecom que els que fem la revista som xics no ho ensho han volgut contar. Més informació a la comissióorganitzadora, que tampoc sabem qui són.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a

Continuant amb lacelebració de lesxiques, ací tenimtres fotos que enshan arribat. Les tressón molt estiuen-ques. En la de dalt,de l’any 1987,podem veure a ReyesGimeno, DoloCalatayud i EstherVidal en algun delsactes que habitual-ment es fan a l’estiu.(foto Reyes Gimeni)

En aquestapodem reconeixer aImma Navarro i Cris-tina Llopis en unconcert a la plaça.També reconeixem aJoaquín Beltrán, Do-mingo Añó, JoaquínRoig, Joaquín Ferreri Alfonso Cléries. (fotoarxiu Societat)

I en l’última, enuna nit de danses del’any 84, a MariaJosé Fuertes i MariaJosé Pascualacompanyades deBernat Péris, Salva-dor Rosell i SalvadorRibes. (foto SalvadorRibes)

Per cert, quan esrepartisca aquestarevista, les xiquesestaran preparantuna festa per a cele-brar aquest aniversariamb totes les xiquesque han passat per labanda o l’orquestra..Si estàs interessadaposat en contacteamb elles.