REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUARnúmero 24

0 euros

Alumnes d’Iniciació Musical 6-7 anys

setembre-octubre-novembre-desembre 2003

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARI

Músics 2003 ............................................... 2Programa Santa Cecília ........................... 3Activitats .................................................... 425 anys ...................................................... 5Notícies ...................................................... 6Curs de música antiga .............................. 8Horaries Escola de Música ........................ 9Carrers Musicals: Reginaldo Barberá ....... 11Faristol ...................................................... 1425 anys (llistat) .......................................... 16Fitxer 1993 ................................................ 19El fosquibrut desafinat .............................. 21

COORDINACIÓ: Salvador ColomerPORTADA: fotos Josep Ribes, 6 d’agost de 2003TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, InoSignes, Agustín Roig, Nicolás BayFOTOS: Josep Ribes, Vicenta Navarro, SalvadorRibes, família barberá Barrios, Reyes Gimeno, SalvaOriola, Juan Manuel González, Laura Osca, DoloresCalatayud

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

525 exemplars

Ja són músics i esperem que per molts anys. Des del dia 6 d’agost en ques’incorporaren a la banda i l’orquestra, ja han pogut vindre a alguns esmorzars,pasacarrers, assajos, concert de Sant Roc... Són els següents:

Paula Oliver Moreno (clarinet)Cristina Asensi Montalvá (clarinet)David Sais Ibiza (percussió)Laura Garrigues García (flauta)Rubén Garrigues Casanova (bombardí)Eva Cucó Boïls (clarinet)Aitor Torres Osca (flauta)

Ferran Barberà Cabrera (clarinet)Álvaro Pérez Girbés (trompeta)Sergio Ribes Machí (percussió)Enrique Roig Vanaclocha (fagot)Alejandro Añó Esteve (violí)Adrián Martín Ibiza (clarinet)

··· NOUS MÚSICS 2003···

Foto: Josep Ribes

REVISTA DE LA

societat musical

3

FESTES DE LA MÚSICA 2003FESTES DE LA MÚSICA 2003FESTES DE LA MÚSICA 2003FESTES DE LA MÚSICA 2003FESTES DE LA MÚSICA 2003FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

PROGRAMA D’ACTES

DISSABTE, 15 DE NOVEMBREBANDA DE MÚSICA

Concert de Santa CecíliaAUDITORI MUNICIPAL, 19’30 hores

DISSABTE, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA18’15 HORES: Cercavila

19’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Església.

19 HORES: Missa en l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília i en recorddels músics, socis i amants de la música difunts. A continuació processó ambl’itinerari habitual.

22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

DISSABTE, 20 DE DESEMBREConcert Homenatge

25 Anys de Presència Femenina a la BandaBANDA DE MÚSICA

RONDALLA “VICENTE PERALES”AUDITORI MUNICIPAL, 19’30 hores

DIVENDRES, 26 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADALPATROCINAT PER LA COOPERATIVA CRIST DE LA PENYA

CATÒLIC, 20 hores

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

4

JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2003

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

••••• CONCERT D’ESTIU DE LA BANDAJOVE. Diumenge 3 d’agost, PlaçaMajor 22.30 h.

Un variat i entretingut programa amb solistes, passos do-bles, musicals... per a passar una nit d’estiu a la Plaça.

••••• CONCERT DEL CRIST. Dimarts 5d’agost, Plaça Major, 23.30 h.

Cal destacar l’espectacular concert de percussió a càrrecde Luis, i la interpretació íntegra de la Simfonia del NouMón, la qual va captivar el nombrós públic assistent. Unacuriositat: cap obra de compositor rus, com havia ocorregutalguns dels últims anys.

••••• CONCERT DE SANT ROC.Dissabte16 d’agost, PlaçaMajor23.30 h.

Quatre directors: Xaua, Juanba, Oriola i Paquito Gimeno, ia més, “teatret” per part dels festers en Orient Express, iefectes espectaculars amb carcasses i volteig delcampanar en 1812.

••••• CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE.Dimecres 8 d’octubre, Auditori, 20 h.

Amb música d’autors valencians a la primera part escommemorava la festivitat del 9 d’octubre, on el personatgede l’any nomenat per l’Ajuntament fou Ruben, un membrede la nostra Societat Musical.

REVISTA DE LA

societat musical

5

··· 25 anys: 1978-2003···

Foto de dalt cedida per: Vicenta NavarroFoto de baix cedida per: Salvador Ribes

Les xiques no poden pertànyer a la banda. Miratdes de l’any 2003 pareix una barbaritat, però finsa l’any 1978 era la norma. Fins a eixe any, lesxiques que volien estudiar música es buscaven lavida fora de la banda acudint a classe habitualmenta casa de Fina Roig. La norma era d’obligatacompliment: les xiques no poden ser de la ban-da doncs quan es casen s’ho deixaran... quantinguen fills s’ho deixaran..

Bé, aquella norma es va trencar l’any 1978.S’havia canviat al director Virgilio Beltran i la juntadirectiva nova havia decidit que moltes cosesanaven a canviar per a millor.

Tres xiques foren les primeres en entrar al mésde juliol, concretament en la celebració del dia deSant Cristòfol: Vicenta Esteve Torres amb la flau-ta (filla del president d’aleshores), Vicenta Nava-rro Climent i M. José Fuertes Montalvá amb elclarinet. I a partir d’ahí cent cinquanta xiques mésfins a enguany.

Moltes coses canviaren des d’aquell any.Començava la trajectòria que ens portaria a anarde nou als certàmens (i a guanyar-ne uns quans)i a fer una banda com mai no s’havia conegut aGuadassuar.

La veritat és que en estos anys s’han produïtmoltes anècdotes... Solament us n’insinuaré una:imagineu-vos el problema d’habilitar un lloc per aque dormiren quan la banda anava a tocar aVillena, a Benilloba, a Alcoi...

En l’actualitat no concebem ni la banda ni l’orquestrasense xiques, doncs com seria un sopar o un esmorzarde músics sense els tradicionals “Hola fondo...”? De se-gur que més avorrits. Què seria de les parelles que s’hanformat dins la banda i han seguit juntes? No s’haguerenconegut?

A més, mireu qualsevol passacarrer, concert, processóo assaig. Mireu les xiques que hi ha. Imagineu-se quéquedaria...

I què ha sigut d’elles després de 25 anys? Doncs lestres estan vinculades al món de la docència en diferentsnivells educatius (Vicenta Esteve al conservatori d’Úbeda,Vicenta Navarro i M. José Fuertes en centres de primàriade l’Alcudia i Algemesí) les tres s’han casat amb perso-nes vinculades en algun moment a la música (professorsde Conservatori les dos primeres i un ex-músic la última) iles tres han tingut dos descendents cadascuna.

Per cert, per la Fira també va entrar a la banda Bernar-do Péris Palau (a la foto) en l’actualitat casat amb M. JoséFuertes, una de les pioneres.

REVISTA DE LA

societat musical

6

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotícies

Trasllat del Crist, 5 d’agost (foto Josep Ribes)

PER A RUBÉN, MARIA I SARAHabitualment des de les pàgines de la nostra revistaintentem donar sempre bones notícies. Quan l’anterior re-vista estava en impremta ens va sorprende la notícia deque Pau, el fill de Rubén i de Maria havia faltat. Ambaquestes modestes línies solament volem dir-vos que hemestat amb vosaltres. Una abraçada.

NOVES SAMARRETES DE LASOCIETAT MUSICALDes de les pàgines de la nostra revista voler agrair a lesempreses que col·laboraren en el finançament de les novessamarretes que els músics han lluït des del dia del Crist.Concretament són, i per ordre d’aparició els pubs MV,Ébano, Samo, Capri i Richi, sense oblidar al Mosset. Dela qualitat de la impressió, millor ho deixem córrer.

RECTIFICACIONS AL NÚMERO AN-TERIOR DE LA REVISTA.A l’article sobre Teo, se’ns oblidà l’any de la foto del certa-men: 1994. També a la contraportada es va produir unaconfusió i el saxo que apareix parcialment a la foto del migno és Alfonso Cléries (que mai ha tocat el saxo, i sí latrompa), sinó que és Vicent Sais.

ALTRA RECTIFICACIÓ.Arrel de la notícia apareguda l’anterior número de la revis-ta en la que s’afirmava,després d’haver preguntatals ex-músics més majors,que la sarsuela La casitablanca mai s’haviainterpretat per la Banda,aparegué cert dia el tio An-tonio Noguera per a des-mentir-ho. Havia buscat enalguns programes que te-nia a casa i en un d’ellsapareixia, concretament alconcert de Santa Cecíliade 1967. En el mateixconcert s’especificava ques’interpretava per primeravegada, cosa que ocorriatambé amb El llac delscignes i El Nostre (lamarxa que hi ha darrere deXimo).

SOBRE EL FITXER DE LA REVISTAContinuant amb l’anterior notícia, gustosament el tio Antonioens va cedir altres programes “antics” per a confeccionar elfitxer de la nostra revista. Des d’ací animem a qui tinga pro-grames de fa anys a que ens ho diga i així recaptar informaciói reconstruir el cicle anual de concerts. Tenim pràcticamentcomplets tots els programes de la Banda des de 1982. Delsanys anteriors en tenim algun solt. Amb açò, entendrà unatent lector de la revista que fa poc ens deia que no haviaaparegut encara el concert que la Banda va fer a El Pedernoso(Conca); i és que concretament fou el 1981.

MÚSICS DE GUADASSUARPEL MÓNTAULA RODONAEl passat 10 de juny, al Club Diario Levante es va portar acap una taula rodona amb el títol “Requiem por la música. Laeducación musical en la Ley de Calidad”. En ella participarenrepresentants del professorat de primària, secundària, de launiversitat, de l’administració, un assessor de CEFIRE i unrepresentant de conservatoris, Rafa Polanco.

ÈXITS EN OPOSICIONSEl passat estiu s’han realitzat oposicions a professor deconservatori de la Conselleria de Cultura en només unespoques especialitats. En acabar-les, tres músics lligats a lanostra Societat Musical les han aprovades: Víctor Estarellesamb el clarinet, i Emilio Boïl i Maria Rosell amb el piano.

REVISTA DE LA

societat musical

7

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotícies

Animació en l’esmorzardel dia del Crist (fotoJosep Ribes)

LUISA A BAYREUTHEnguany sí. Si l’any 2000 Luisa Domingo amb l’arpa vacancel·lar la seua actuació amb l’Orquestra del Festivalde Bayreuth (Alemanya) per fer una gira per Europa tocantde solista amb la JONDE, enguany sí que ha sigutpossible. Aquesta orquestra es forma expressament totsels anys amb els millors músics del món per a interpretar,durant el temps que dura el festival, les òperes de Wagner.Ell mateix fou qui va manar construir els seu propi teatreper a representar les seues obres seguint els seus idealsmusicals i estètics sobre l’obra d’art total. I allí “peregri-nen” tots els aficionats a Wagner del món estiu darrereestiu. Resulta increïble que una persona de Guadassuarintervinga en eixa orquestra i eixe festival. Només fa faltaconèixer-ho per a valorar suficientment el que això suposa.

CLASSE MESTRAEl passat 1 de novembre Gustavo amb el violoncel va par-ticipar en una masterclass que donava el violoncel·listaMstislav Rostropovich. I va tocar davant d’ell!!

ORQUESTRA DE RTVEEl passat dissabte 12 de juliol, Nicolas Bay col·laborà deviolí 1r en el concert que oferí aquesta orquestra en el fes-tival de concerts del Curs Internacional de Música “Ciutatde Gandia”, sota la direcció de George Pehlivanian. En elconcert s’oferí entre d’altres la Simfonia n. 5 “del Nou Món”

d’A. Dvorak. Com a anècdota, en un mateix estiu ha tocataquesta simfonia com a violí en l’Orquestra de RTVE icom a flauta amb la nostra Banda al concert del Crist.

XIQUES FESTERESUna altra curiositat en la línia femenina que caracteritzales últimes revistes: totes les festeres de l’Assumpciód’enguany, 7 en total, han tocat algun instrument i hanpassat per l’Escola de Música (1 flauta, 4 clarinets, 1percussió i 1 piano).

ALTRES ACTUACIONS.Els flequillos d’Anton, un grup de joves trombons amb moltagana de festa, i entre els que està Vicent “Perfecto” iPaquito Gimeno actuaren el 21 d’agost al carrer Major,davant el Capri. Ambient total d’estiu i el nombrós públicque arribava fins el Catòlic que ho passà d’allò més bé.

De nou el festival de músiques tradicionals que organitza ipatrocina la Diputació de València, arribà a Guadassuarels dies 22, 23 i 24 d’agost. Poguérem escoltar grupsd’Ucraïna, Guinea i Sèrbia-Montenegro respectivament.Entre el nombrós públic que assistí es trobà a faltar lapresència de músics locals per a presenciar les admira-bles demostracions, per exemple en el terreny de lapercussió.

També la Banda de Veteransde la Ribera actuà a l’Auditoride Guadassuar el passat 4d’octubre. En l’agrupaciótrobem al tio Antoni Noguera(tuba) i al tio Alfonso Crespo(trompa). En esta ocasiócol·laborava també Ruben ala trompeta, encara que no éstan “veterà” com els altres.

REVISTA DE LA

societat musical

4

PRIMER CURS DE MÚSICA ANTIGA AGUADASSUAR

Els dies 3, 4 i 5 de setembre passat va tindre lloc a l’Auditoride Guadassuar un curs d’interpretació de música barroca.(A l’anterior número de la Revista no deiem res perqueencara faltaven moltes coses per concretar). Va ser impartitpel professor italià Agostino Cirillo, especialista eninterpretació històrica, qui va treballar la Cantata BWV 199de Bach, el Concert per a flauta de bec i traverso deTelemann i la Sonata 16 a 3 de Fontana. S’utilitzareninstruments tal i com eren en el moment en que s’escribirenles composicions (segles XVIII i XVII): traverso, flauta debec i oboè barroc (sense sistemes de claus), corneto,instruments de corda amb arcs convexos i cordes de budell,clave, etc. El treball sobre la partitura per part del professorfou molt exhaustiu tractant amb molta cura i meticulositatqualsevol detall que forma part de la interpretació: colpsd’arc, articulació, frasseig, textures i plànols sonors,afinació, baix continu, etc. i l’estreta relació entre el text(el seu significat) i la música en el cas de la Cantata deBach.

El més interessant del curs fou l’oportunitat decomprovar de seguida l’aplicació pràctica de lesexplicacions del professor. (Fa uns anys el mateix professoren va fer un semblant a Algemesí però només teòric). Pera açò, el curs comptava amb la col·laboració de l’OrquestraBarroca La Dispersione amb la que col·laboraven algunsmúsics de la nostra Societat Musical.

En total participaren en el curs 44 persones de diversespoblacions entre els actius (que intervenien en l’Orquestra)i els oients que assistiren a alguna de les sessions delcurs. En acabar el curs es va portar a cap una audicióamb les tres obres treballades on es va comprovar elsorprenent resultat del que s’havia fet durant eixos tresdies. Finalment, tots molt contents i des de l’Ajuntament(a qui voldríem agrair des d’ací el suport rebut) ens

prometeren una segona edició l’any que ve.

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

9

ESCOLA DE MÚSICA

HORARIS CURS 2003-2004 Ha començat el 24é curs de l'Escola de Música amb una matrícula de quasi 190 alumnes entre els que en trobem uns pocs d'altres poblacions (Algemesí, Alginet, Bunyol, Benaguasil, València...) que busquen professorat de qualitat en assignatures en les que això resulta un tant complicat. Esperem que el curs siga fructífer per a tot l'alumnat de l'Escola.

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR/A3 i 4 anys

DIMARTS i DIJOUS

de 17.30 a 18.30

Centre Multiusos

PEPE GIMENO

5 i 6 anys

DILLUNS i DIMECRES

de 17.30 a 19.30

Centre Multiusos

LÍDIA CUCARELLA

INICIACIÓ MUSICAL

7 anys

DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

3 ASUN BARRIOS

1r A DILLUNS i DIJOUS

de 17.30 a 18.30

1

1r B DILLUNS i DIJOUS

de 18.30 a 19.30

1

TERE RIBERA

2n DIMARTS i DIVENDRES

de 18.30 a 19.30

2 DOLORES CALATAYUD

3r A DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

1

3r B DIMARTS i DIVENDRES

de 18.30 a 19.30

1

4t DIMARTS i DIVENDRES

de 19.30 a 20.30

1

5é DIMARTS i DIVENDRES

de 20.30 a 21.30

1

JOSEP RIBES

6é DIVENDRES de 17.30 a 19.30

7 PACO ZACARÉS

Adults 1r

DIMARTS de 20 a 22

7 TERE RIBERA

LLENGUATGE MUSICAL

Adults 3r

DIJOUS de 20 a 22

1 PERFECTO OSCA

A DIVENDRES de 19.30 a 21 7 ANÀLISI I HARMONIA B DIMARTS de 9.30

a 11.30 1

PACO ZACARES

1r DILLUNS de 17.30

a 18.30 CONJUNT

CORAL

2n DILLUNS de 18.30 a 19.30

AULA GRAN

LOURDES CASTELL

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

10

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR/A

VIOLÍ tots DISSABTE de 10 a 12 6 JOSEP RIBES DIMECRES de 16 a 20 VIOLONCEL tots DISSABTE de 9 a 13

3

ALEJANDRO ABAD

CONTRABAIX tots DIJOUS de 10 a 14 3 PACO LLUCH

FLAUTA tots DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 21

3 DOLORES CALATAYUD

OBOÈ tots DIJOUS de 19.30 a 21.30

4 TERE RIBERA

DIVENDRES de 16 a 21

5 VÍCTOR ESTARELLES

DISSABTE de 10 a 13.30

5 MARIO BOU

CLARINET

tots

DIMARTS de 18 a 19.30

5 INNO SIGNES

tots DIMARTS de 18.30 a 21.30

FAGOT tots DIVENDRES de 16.30

a 19

3

JUANJO

CHORNET

SAXÒFON tots DIJOUS de 17.30 a 21

3

VICENT BOÏLS

TROMPA tots DILLUNS de 17.30 a 19.30

4 AMPARO OLIVER

DISSABTE de 10.30 a 12

8

PACO GIMENO

DIVENDRES de 17.30 a 20

8 RAFA POLANCO

TROMBÓ,

BOMBARDÍ i TUBA

tots

DIJOUS de 17 a 21 8 PERFECTO OSCA

DIMECRES de 16 a 19.30

8 RUBÉN MARQUES

TROMPETA

tots

DIVENDRES de 17 a 20.30

8 MOISÉS BOÏLS

DIVENDRES de 15.30 a 21.50

PERCUSSIÓ tots

DISSABTE de 10 a 13

AULA GRAN

LUIS OSCA

GUITARRA tots DIMARTS i

DIVENDRESde 18.30 a 21.30

3 ASUN BARRIOS

tots DIJOUS de 16 a 19 7 PIANO tots DIVENDRES de 16

a 19.30 7

OLGA PEIROTEN

ORQUESTRA (BANDA JOVE)

tots DISSABTES de 12 a 14 AULA GRAN

REVISTA DE LA

societat musical

11

CARRERS MUSICALS de GUADASSUAR

Plaçade

Reginaldo Barberà

La plaça de Reginaldo Barberà està situada al Nord dela població, on confluïxen els carrers Mestre Serrano, JoanXXIII, Alginet, Pare Estanislau i Llorenç Ruiz.

D’espaiosa grandària s’ha convertit en lloc de trobadade diverses activitats lúdiques, culturals, mercantils etc.El 26 de setembre de 1991 es traslladà ací el mercat delsdijous que tradicionalment venia celebrant-se en la place-ta d’Hernán Cortés, i des de 1994, és centre de la FiraAgrícola i Industrial.

Fou retolada el 5 d’agost de 1982, vespra de la festadel Santíssim Crist de la Penya, amb el nom de l’il·lustremúsic guadassuarenc Reginaldo Barberà Jornet, comes descriu tot seguit:

“La Banda Unió Musical Santa Cecília, Banda deCornetes i Tambors i Grup de Majorettes, Corporació Mu-nicipal, alcaldes d’Alzira i Algemesí, Francesc Blasco iJoan Girbés, alcalde d’Agost José María Brotons i la seuaesposa i nombrosos veïns, es concentraren en la novaplaça de la partida de l’Alter.

Al so de l’Himne Nacional i grans aplaudiments,l’alcalde de Guadassuar, Vicent Barrios Rosell i el tinentd’alcalde, Francesc Ballester España, amic de quadrillade l’insigne músic, procediren a descobrir la làpida queostenta la inscripció Plaça de Reginaldo Barberà.

Per la nit, a la plaça Major, la banda Unió Musical dedicàun concert en homenatge a Reginaldo, sota la direcció delmestre Joaquin Vidal Pedrós. En finalitzar exaltaren lapersonalitat de Reginaldo els alcaldes de Guadassuar iAgost i entregaren a la viuda, Maruja Barrios Rosell, unram de flors.”

Fotos: en esta pàgina en una foto dels anys 70. Enl’altra pàgina dalt vestit de músic de la nostra bandaals anys 40. Baix, dirigint la Banda de Música delRegiment d’Infantería en Villanueva de la Reina eldia 23 d’abril de 1972.

REVISTA DE LA

societat musical

12

REGINALDO BARBERÀ JORNET(1924-1972)

Músic admirat i estimat per la seua ampla sensibilitat artística iexcel·lents dots humanes.

Perfil biogràficNasqué a Guadassuar, el 3 de desembre de 1924, en

el carrer Major núm. 13, junt amb el seu germà bessóJoan. Els seus pares foren Reginaldo Barberá Marqués iCarmen Jornet Añó. El pare fou músic i directiu de laSocietat Ateneu Musical i fundà una rondalla. Posà graninterés en què els seus fills foren músics d’una bandamilitar i arribaren fins a la més alta graduació.

Formació musicalEls dos bessons reberen del seu pare les primeres

lliçons de solfeig del mètode d’Hilarión Eslava i Helizondo.En el curs 1936-37 l’Ajuntament de Guadassuar introduí al’escola pública l’ensenyança de música, una de lespioneres d’Espanya, a càrrec del mestre Agustí RoigCerveró, (va ser el primer professor de músicaguadassuarenc titolat pel Conservatori de Música deValència). Els dos germans sobreïsquéren en esta escolade forma que quan a l’abril de 1939, en acabar la guerra,s’inicià l’ensenyança musical de la Banda Municipal, ambels professors Agustín Roig i el director de la banda VirgilioBeltrán Cleries, s’els assignà, de seguida, instrument perel seu estudi, i en la festa de Santa Cecília del mateix anyingressaven en la banda com músics educands

Reginaldo, flautista virtuós, prompte ascendí a músicsolista. Foren molt aplaudides pel públic les seuesinterpretacions, acompanyat de banda o piano en obres com“El Carnaval de Venecia” de Giulio Briccialdi, i els concertsper a flauta de Henri Artés i el seu profesor Agustí Roig.

Estos èxits animaren aReginaldo a realitzar estudissuperiors i dedicar-se a la mú-sica. Estudià harmonia,contrapunt i fuga, composició,instrumentació, direcció, etc.amb els mestres Ernesto Cres-po, director de la banda Unió Mu-sical de Carlet, Tomás Blanco iJuan Garcia Lafuente, directorde la banda militar d’Alacant,convalidant-ho després en elConservatori de València.

Músic militarL’1 de juliol de 1944,

ingressà voluntari per a tresanys junt el seu germà Joan,en la banda de música del

Regiment d’Infanteria Espanya núm. 18, de guarnició aBétera. Al gener de 1945 participà en unes oposicionscelebrades a Madrid on obtingué el grau de sergent músic.ocupant la plaça de la banda del Regiment de Sant Ferrannúm. 11 d’Alacant. L’any 1951, dirigia, al mateix temps, labanda de la Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost,població a qui dedicà un pas-doble.

Durant les vacances romangué en el seu poble natal,on dirigí diversos concerts de la banda i el 9 de novembreels músics el nomenaren “Director Honorari de la Banda

Unió Musical Santa Cecília”. Ambuna xicoteta orquestra, organitzavaserenates que es donaven al veïnatles nits de les festes patronals ambpeces populars de música clàssica.

Al desembre es presentà a lesoposicions celebrades a Madrid pera tinents directors, on va ser el núm.1 de la promoció i ingressà en elCos de Directors Músics del’Exèrcit. Durant un curt període detemps va ser subdirector, a Madrid,de la Banda Militar delGeneralíssim.

En terres africanesAl juliol de 1952 prengué

possessió de la direcció de la Ban-da de Música del Regiment

REVISTA DE LA

societat musical

13

d’Infanteria n. 52 a Melilla, on posà de relleu les seuespreades qualitats convertint-la en una de les millors bandesde l’Exèrcit, donant-li un carácter més proper a l’orquestra,aconseguint la gratitud i satisfacció dels seus superiors.Amb eixe motiu el Tinent General Garcia Variño el designàperquè l’acompanyara en el viatge d’inspecció que realitzàen tot el territori del Protectorat Espanyol.

Enyorant estar més prop de la seua terra natal, on residiala seua nóvia, el 31 octubre de 1955 passà a la direcció dela banda de música del Regiment d’Infanteria Sevilla núm.40 a Cartagena. Un any després 31 d’octubre 1956,contragué matrimoni amb la seua paisana Maruja Ba-rrios Rosell, de la qual unió nasqueren tres fills: MariCarmen, Consuelo i Reginaldo.

El 5 de gener de 1959 fou ascendit a Capità DirectorMúsic i al març següent assumí la direcció de la banda demúsica de l’Agrupació d’Infanteria Tetuan núm. 14 aCastelló.

A CòrdovaAl 4 d’agost de 1961 es traslladà a Còrdova, on es feu

càrrec de la Banda de Música del Regiment d’Infanteria deLepanto núm. 2, depenent del Govern Militar de Còrdova.La seua activitat en la bella ciutat andalusa fou molt inten-sa i fructífera. Reestructurà la banda del Regiment, va serprofessor del Conservatori de Música i el primer directordel Real Centro Filarmónico Eduardo Lucena.

En la festa de la Pentecosta de 1968, el CentreFilharmònic dirigit per Reginaldo Barberà, cantà la “MisaAndaluza” en l’eucaristia que es celebrà a la Catedral pelbisbe Fernández Conde, la qual va ser transmesa a tot elmón per Televisió Espanyola i Eurovisió. Intervingué un cormixt, format per seixanta veus, orquestra i rondalla delCentre Filharmònic.

“El éxito obtenido fue tan grande que el Ayuntamientode la ciudad, reunido en sesión extraordinaria bajo la pre-sidencia del alcalde Antonio Guzmán Reina, acordó felici-tarle oficialmente” 1.

Fundà el “Quinteto de Pulso y Púa” el qual porta,actualment el títol de Reginaldo Barberà.

L’any 1972 en unes vacances en el seu poble natal, iproper a ser nomenat Comandant Director Músic, es sentímalalt i a pesar de les múltiples atencions dels metgesdeixà d’existir el 17 d’octubre. El seu enterrament consti-tuí una imponent manifestació de dol a la que s’uní tota lapoblació, autoritats civils i militars, representacions delRegiment, Conservatori de Música i Centre Filharmònic deCòrdova, i banda de Música d’Agost. La banda de laSocietat Unió Musical de Guadassuar interpretà les marxesque havia compost Inmaculada i Las Siete Palabras.

L’Ajuntament de Còrdova, en sessió de 9 de desembrede 1977, acordà retolar en el seu honor, un carrer amb eltítol Pasaje Barberà Jornet, que té la seua entrada pelcarrer Obispo Mardones i eixida pel de Escritor JiménezLora. A Guadassuar, per acord municipal, se li dedicà, el 5d’agost de 1982 la gran plaça oberta en la partida de l’Alteramb el títol de Plaça de Reginaldo Barberà. La bandaUnió Musical i la d’Agost, desplaçada a Guadassuardedicaren, un concert homenatge a Reginaldo Barberà enel que interpretaren varies de les seues composicions.

La musica composta per Reginaldo Barberà fou inclosaen la Biblioteca de Músics Valencians de l’Ajuntament deValència que promogué el jesuïta P. Javier Tena. Estavaen possessió, entre altres condecoracions, de la Cruz dela Real y Militar Orden de San Hermenegildo

COMPOSICIONS MUSICALS DEREGINALDO BARBERÀ.

Per a banda: Andante, Marcha Militar i Gran Vals, elpasdoble Agost, les marxes de processó Inmaculada i San-tísimo Cristo de Gracia i la marxa fúnebre Las Siete Pala-bras.

Cant, acompanyat de orquestra, banda o piano:Evocación Navideña, ¡Qué felicidad!, Himno de la Cofra-día de las Siete Palabras (a 2 veus), Himno de la Coopera-tiva (A 1 i 2 veus).

.Agustí Roig Barrios

Fotos cedides per la familiaBarberá Barrios.

Informació de Córdobade Joaquin Castells Canet.

Foto: dirigint l’orquestra del RealCentro Filarmónico EduardoLucena de Córdoba (14 d’octubrede 1966)

__________________________________________________________________________ 1 LUIS PALACIOS BAÑUELOS.“Historia del Real Centro Filarmóni-co de Córdoba Eduardo Lucena” 1994

REVISTA DE LA

societat musical

14

Estígia,Estígia,Estígia,Estígia,Estígia,de Francisco Tamaritde Francisco Tamaritde Francisco Tamaritde Francisco Tamaritde Francisco Tamarit

FaristolFrancisco Tamarit Fayos, nascut a Riola en 1941, ha

estat director de les Bandes de Música de Riola, Algemesí,l’Armónica de Bunyol, Lira de Carcaixent, la Lira de Xest il’Ateneu de Cullera amb les que ha guanyat diferents premis.Actualment es catedràtic del Conservatori Superior de Mú-sica de València en l’assignatura de contrapunt i fuga.

ESTÍGIAVa ser guardonada amb el Premi de Composició Vila

d’Almussafes de l’any 1986. Aquesta obra en dos tempsestà inspirada en els cants VII i VIII de la DIVINA COME-DIA de Dant, en els quals, l’autor acompanyat de l’esperitde Virgili, travessa en la barca del dimoni Flegias la LlacunaEstigia situada al quint cercle de l’infern, en busca de laciutat de Dite.

Si bé no és una obra descriptiva, el primer temps preténreflectir la desolació, el buit, el turment i ladesesperança que ens suggereix Dant. Al segontemps, el personatge de Dant és representatper una melodia coral, a la qual apareix, devegades turmentat i trist, i d’altres, com a tímidllamp d’esperança, i ja, després, immerstotalment en aquell horror. Hi ha diàlegsplanyivols amb les animes condemnades, peròdesprés del pas de la barca, una discordantcridòria acompanya l’ombra de Dant.

Dant, la Divina Comèdia, la Llacuna Estígiai el futbol

És un dels autors italians més importantsde la història. Va viure entre la segona meitatdel segle XIII i principis del XIV.

L’obra narra en tercets el viatge imaginari queDant fa al món dels morts, acompanyat i guiatper Virgili, a qui Dant presenta com el seumestre. El viatge té tres parts molt destacades:l’Infern, el Purgatori i el Paradís.

L’Infern és ubicat a l’hemisferi boreal; és un

immens embut travessat per quatre rius i dividit en nou cerclesconcèntrics, en els que se situen els pecadors a raó de laimportància de les seves faltes: des dels nens sense batejar,en el primer cercle, fins a Judes, Cassi o Brutus, que són ala zona més profunda, devorats per les tres boques de Llucifer.El camí passa per llocs tortuosos, aspres, pujades i baixadesper les roques, on es barreja la mitologia (Caront, la llacunaEstígia) amb la tradició medieval.

I què era la llacuna Estígia? Doncs era, en la mitologiaclàssica, la llacuna que separava el món dels vius i el delsmorts. Per a travessar-la s’havia d’anar en una barcaconduïda per Flegias, al que hi havia que pagar unesmonedes, per la qual cosa als morts solien enterrar-losamb unes monedes a la boca. Per a evitar que passaraqui no devia, el pas estava protegit pel gos Cerber, un gosferotge amb tres caps.

Per cert, no us sona el nom de can-cerbero (gosCerbero en castellà) per a identificar als porters de futbol:“Y el cancerbero paró el penalti...”

Dante, Virgilio i Flegias travessant Estígia

REVISTA DE LA

societat musical

15

FinlàndiaFinlàndiaFinlàndiaFinlàndiaFinlàndia,,,,,de Jean Sibeliusde Jean Sibeliusde Jean Sibeliusde Jean Sibeliusde Jean Sibelius

La gruta del FingalLa gruta del FingalLa gruta del FingalLa gruta del FingalLa gruta del Fingal,,,,,de Félix Mendelssohnde Félix Mendelssohnde Félix Mendelssohnde Félix Mendelssohnde Félix Mendelssohn

SIBELIUS naix en Hämeenlinna (Tavastehus, Finlàndia) el8 de desembre de 1865. Als 3 anys d’edat perd son pare.En 1879 comença els seus estudis de violí amb el directord’orquestra local, Gustav Levander, encara que no aban-dona l’escola normal, matriculant-se en 1885 en laUniversitat d’Hèlsinki per a estudiar advocacia Durant elsseus anys en l’escola, va desenvolupar un profund interéspel nacionalisme èpic finlandés, la qual cosa serà una fontvital d’inspiració en els seus anys futurs.

Un altre factor important en la seua personalitat, va serl’amor per la naturalesa: als 10 anys, ja havia compost unapeça per a violí amb acompanyament de cello en pizzicato,que havia titulat «Gotes d’aigua». Va abandonar els seusestudis de lleis i va començar composició als 24 anys.

En 1904, el govern finlandés li atorga un subsidi, el queli permet dedicar-se exclusivament a la composició. A par-tir de 1920 (temps de Schoenberg i Stravinsky), SIBELIUSs’aïlla totalment i es bolca a l’alcohol, deixant decompondre. Mor el 20 de setembre de 1957, als 92 anys.

FINLÀNDIADes del Segle XV i durant 400 anys, Finlàndia va estar unida

a Suècia. Va ser ocupada per Rússia en 1808, encara quegaudia d’un estatut autònom dins de l’Imperi Rus, amb la seuapròpia constitució, el seu parlament, duanes, religió i exèrcitindependents. Aconseguí la independència el 1917.

Davant d’este pano-rama de lluites per a laindependència vacomposar aquest poe-ma simfònic al 1899,quan encara el paisestava annexionat aRússia. Amb un clarcaràcter reivindicatiu na-cionalista, esta obra fouun referent per a laFinlàndia de finals delsegle XIX, i fins i tot vaser prohibida per lesautoritats russes.

Jacob Ludwig Félix Mendelssohn - Bartholdy va nàixera Hamburg, el 3 de febrer de 1809. Fill d’un ric banquerjueu tingué una acurada formació musical i acadèmica Alsquinze anys havia escrit ja diverses composicions. El joveMendelssohn es va deixar conduir pels correntsromàntiques des que va conéixer a Weber. En 1827, creauna obra mestra , l’obertura «Somni d’una nit d’estiu» i 17anys després va compondre, amb el mateix títol, la músi-ca sobre el text de W. Shakespeare, Gran pianista, vadedicar una important part de la seua producció al piano,l’instrument romàntic per excel·lència. Al 1829 redescobríl’oblidada obra de Bach amb la interpretació en directe dela Passió segons Sant Mateu. Mendelssohn va viatjar perGran Bretanya, Itàlia, Suïssa i França, sent rebuttriomfalment per tota Europa. Els seus viatges pel nord dela Gran Bretanya li van inspirar la Simfonia Escocesa i lamelodiosa obertura de la Gruta de Fingal, mentre Itàlia lifeia compondre la seua fresca i Simfonia italiana.

Mendelssohn, que posseïa una excel·lent memòria, vaser el primer virtuós que va tocar sense partitures. Autènticcreador, va saber donar a les seues nombroses obres unagràcia i encant propi. Aprofitant la direcció de laGewandhaus, la major sala de concerts de Leipzig(Alemanya), va donar a conéixer al públic les obres delsseus contemporanis Schubert, Schumann, Lizt, Chopin iBerlioz. A la mort de la seua germana Fanny (1847), sentun gran buit i mor en Leipzig el 4 de novembre de 1847,dos mesos després. Comptava només amb trenta-huit anysi el món va quedar privat d’un músic genial.

LA GRUTA DE FINGALMés coneguda com la obertura de «Les Hèbrides» (poe-

ma simfònic inspirat en les illes situades al nord d’Escòcia)reflectix l’amor que Mendelssohn setia per la natura.Exactament, la Gruta de Fingal és una cavitat rocosa na-tural situada a l’illa de Staffa a les Hebrides que vaimpressionar a Mendelssohn en un dels seus viatges ales terres del nord. Aquesta obra es pot descriure com elprimer «qua-dre-marítim»de la músicar o m à n t i c a .Ens descriu elcolp constant ireiteratiu deles ones contrales roques,amb una visióimpressionistai no descripti-va. En parau-les del propiautor, elsprimers com-passos «fangust d’oli depeix i degavines».

REVISTA DE LA

societat musical

16

25 anys de presència25 anys de presència25 anys de presència25 anys de presència25 anys de presènciafemenina a la bandafemenina a la bandafemenina a la bandafemenina a la bandafemenina a la banda

El passat 9 d’agost es reuniren per a commemorar el25 aniversari de l’entrada de les primeres xiques, més deseixanta de les cent cinquanta que alguna vegada hansigut membres de la banda o l’orquestra. Per motius fami-liar diversos, de les tres pioneres solament va poder assistirVicenta Navarro.

Va ser com un sopar de Santa Cecília però només ambxiques (com un enorme fondo Fairy). Com a curiositat,moltes de les que estaven sopant de les primeres remesesde xiques que entraren a la Banda tenen ja fills i fillesestudiant a la nostra Escola de Música.

Després de revisar el llistat (153 en total), hem fet unresum curiós. La primera entrada de xiques foren 2 clarinetsi 1 flauta; 25 anys després (enguany), 3 clarinets i 1 flauta.Per instruments, la «classificació» queda així: 64 clarinets,25 flautes, 15 saxos, 14 violoncels, 12 violins, 8percussionistes, 7 oboès, 3 trompetes, 2 trompes, 2 pia-

nos i 1 viola. De metall, només 3 trompetes (dos d’ellesduraren molt poc) i 2 trompes. Més curiositats: el 1980totes les xiques que entraren tocaven el clarinet (6), i l’anyque més xiques entraren, el 1995: 16. Quantitats quesorprenen: els anys 1999 i 1995 3 percussionistes, el 20024 violoncels i el 1995 4 flautes. (El que en 1991 hi haverentants instruments de corda és perquè es decidí eixe anyconsiderar els membres de l’Orquestra igual que els de laBanda, i es va fer com si tots i totes els que ja formavenpart de l’Orquestra entraren eixe 1991).

La llista completa, al no tindre unes llistes “oficials” ales que remetre’ns, s’han fet preguntat i consultant fotos,vídeos, arxius de l’escola... Si no hem tingut cap error niomissió involuntària, és la que apareix a continuació. Pera il·lustrar una llista tan llarga, en la que estan ordenadesper l’any en que entraren, voreu fotos d’eixe sopar.

1978M. José Fuertes Montalvá (clarinet)Vicenta Navarro Climent (clarinet)Vicenta Esteve Torres (flauta)

1979Inmaculada Noguera Puchol (saxo)Inmaculada Navarro Climent (saxo)Merce Calatayud Tomás (requint)

1980M. José Añó Alonso (clarinet)M. Reyes Gimeno Añó (clarinet)Xelo Castells Colomina (clarinet)Laura Osca García (clarinet)Maite Gimeno Roig (clarinet)M.Teresa Gaya Ibiza (clarinet)

1981M. José Pascual Mateu (saxo)Rosa Elvira Soler Ferrer (flauta)

1982Sofia Esteve Torres (oboe)Cristina Llopis Gimeno (saxo)

1983Gema Esteve Colomina (clarinet)Raquel Polanco Olmos (clarinet)

1984Elvira Benlloch Pérez (clarinet)Tere Ribera Boil (oboe)Dolores Calatayud Tomás (flauta)Maite Sentamans Roig (flauta)Victoria Beltran Navarro (clarinet)Esther Vidal Martí (percussió)

1985Merxe Alabau Asensi (flauta)

1986Inma Osca Ruiz (saxo)Gema Barberá Boïl (clarinet)Gema Llopis Ribes (saxo)Elisa Ribes Perales (clarinet)Vicenta Fuertes Pérez (trompeta)

1987M.Jesús Ribera Montañana (flauta)Dora Gimeno Miravalls (flauta)Maribel Fuertes Raga (clarinet)Susana Alòs Ibiza (clarinet)M. Amparo Oliver Villaba (trompa)Guadalupe Colomina Osca (clarinet)Susana Galán Camarasa (clarinet)

1988Maite Merino Gimenez (saxo)Aurea Fuertes Gimeno (clarinet)Dora Palau Ibiza (clarinet)Isabel Pérez Bueno (clarinet)Carolina Ibiza Masip (flauta)Inés Oliver Meseguer (clarinet)Deli Torres Osca (trompeta)M. Angeles Gimeno Torres (flauta)Carolina Adam Mateu (saxo)Carolina Andreu Alapont (clarinet)Vicenta Rubio Galán (clarinet)

1989M. Lucía Alos Ibiza (clarinet)Marta Clara Asensi Canet (violoncel)Ruth Gimeno Beltran (violoncel)M. José Asensi García (violoncel)Trini Jornet Alòs (saxo)Pilar Jornet Alòs (clarinet)

1990Ana Oliver Meseguer (clarinet)Elena Bueno Peirotén (saxo)

REVISTA DE LA

societat musical

17

1991Teresa Barberá Noguera (violí)Paula Marqués Tello (violí)Susi Sentamans Añó (viola)Maria Pérez Ortega (violí)Sabina Olmos Lledó (violí)Estefania Añó Castelló (violí)Teresa Gimeno Ribes (violí)Josefa Olmos Castells (percussió)

1992M. José Vidal Bay (oboe)Carolina Barberá Villaba (clarinet)Teresa Añó Alonso (clarinet)Sandra Fuertes Raga (clarinet)Olga Peiroten Monleon (piano)Oreto Almela Ribes (saxo)Vicenta Ginestar Esteve (clarinet)Teresa Barberá Añó (clarinet)Teresa Machí Baixauli (clarinet)Sonia Lacal Añó (clarinet)Araceli Olmos Miralles (saxo)Rosa Mellado Salom (clarinet)Teresa Bonet Ribes (clarinet)

1993Adelina Boïls Ibiza (flauta)Silvia Asensi García (violí)Gema Pérez Pérez (violoncel)Isabel Gomis Tello (violoncel)Inma Crespo Segura (clarinet)Victoria Asensi Segura (violí)

1994Laura Sais González (flauta)Elia Hervás Tello (violí)

1995Fina Gimeno Torres (percussió)Lídia Cucarella Montalvá (percussió)M. Pilar Rosell Masip (clarinet)Catibel Camarasa Cleries (clarinet)Gema Añó Montalvá (clarinet)Carolina Valero Moya (clarinet)Irene Mancebo Juanes (clarinet)Angela Esteve Jornet (clarinet)Teresa Boïls Gimeno (oboe)Carla Otero Colomina (flauta)Carla Castells Salom (flauta)Teresa Añó Castelló (flauta)Maria Perales Martinez (clarinet)Irene Pastor Olmos (clarinet)Clara Añó García (flauta)Mara Vidal Vila (percussió)

REVISTA DE LA

societat musical

18

1996Inma Osca Ferrer (clarinet)Sabina Tello Ferrer (clarinet)Victória Pastor Olmos (violí)Pepa Cortés Colomina (saxo)M. Dolores Osca Ramirez (saxo)Carina Asensi Canet (violoncel)Silvana Bataller Martinez (clarinet)Angela Mahiques Aguilar (saxo)Marizel Miravalls Martinez (flauta)

1997Fina Colomer Martí (flauta)Elena Camarasa Baixauli (clarinet)Judith Oliver Meseguer (violoncel)

1998Barbara Cortes Cerveró (oboe)Inés Añó Alonso (flauta)Ana Pérez Fuertes (flauta)Alicia González Monleon (clarinet)Laura Bigorra López (clarinet)Elena Nerbon Vendrell (clarinet)Estefania Gomis Tello (clarinet)

1999Inés Audí Gimeno (percussió)Ana Beltran Montalvá (percussió)Amparo Costa Bisbal (violí)Mara Escrivá Arnandis (percussió)Irina Estarlich Beltran (flauta)Verónica Puig Ramos (flauta)Laura Asensi Moreno (violoncel)

2000Natalia Blanco Colomer (trompa)Ana Bonet Ribes (clarinet)Inma Cortés Colomina (oboe)Ana Garrigues Medes (oboe)Zaida Ginestar Boïl (clarinet)Victoria Oliver Aguilar (flauta)Arantxa Marqués Encinas (piano)Maria Bergaz Conesa (violí)

2001Altea Martinez Navarro (flauta)Elia Sais Ibiza (clarinet)Judith Añó Masip (violoncel)Marta Roig Barrios (violoncel)Reme Timor Pau (clarinet)

2002Zaida Ferrero Puchol (violoncel)Paula Garcia Ribes (violoncel)Celia López Cleries (violoncel)Lia Pastor Gimenez (clarinet)Paula Ferrero Perales (flauta)Elena Ferrero Perales (trompeta)Maria Sais Añó (violoncel)Esther Bataller Martinez (clarinet)Esther Gonzálvez Beltran (violí)

2003Paula Oliver Moreno (clarinet)Cristina Asensi Montalvá (clarinet)Laura Garrigues García (flauta)Eva Cucó Boïls (clarinet)

REVISTA DE LA

societat musical

19

··· FITXER 1993···En l’any 1993, si les nostresinformacions no fallen s’incorporaren al’orquestra i a la banda set persones endos dates diferents: Per la fira ho ferendos xiques i un xic de vent-fusta i comque no tenim cap foto, solament podemposar els noms:

Adelina Boïls Ibiza (flauta)Alberto Bisbal Amargós (clarinet)Imma Crespo Segura (clarinet)

En canvi a l’estiu, tres xiques i un xic,tots ells amb instruments de corda. D’ellssi que tenim foto, acompanyats pelmestres Joaquín Vidal, que ens permetrecordar la cara que tenien fa deu anys:

Silvia Asensi García (violí)Gema Pérez Pérez (violoncel)Juan Manuel González (contrabaix)Isabel Gomis Tello (violí)Foto: Juan Manuel González

ARA QUE VE NADALLLIBRES MUSICALS PER REGALAR

S’acosten les festes de Nadal i Reis i moltes vegadesno sabem què regalar. Us proposem uns pocs llibres demúsica. Són llibres d’introducció, no per a especialistesni tampoc de cap tema específic. Alguns d’ells són moltassequibles a totes les butxaques (no hi ha excusa).També els podeu regalar al llarg de l’any amb altres excu-ses (aniversaris...), demanar que vos els regalen, o rega-lar-vos-els a vosaltres mateix. Qualsevol opció és bona.

• PAHLEN, Kurt: El maravilloso mundo de lamúsica. Madrid: Alianza, 1991 [8.50 euros aprox.].

És una espècie de conte on se’ns van explicantqüestions musicals. Ideal per a joves però no anirà mala qualsevol persona. Molt fàcil de llegir.

• COPLAND, Aaron: Cómo escuchar la músi-ca. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económi-ca, 2000. [8.50 euros aprox.]

Llibre per a persones que tinguen ja coneixementsmusicals. Encara que fou escrit fa més de seixanta anys,aclareix moltes coses sobre formes, textures, etc.

• KÁROLYI, Otto: Introducción a la música.[6.50 euros aprox.].

És més un llibre de consulta, menys atractiu de llegirque els anteriors però millor estructurat i més clar davantdubtes concrets.

• SADIE, Stanley (de.): Guía Akal de la músi-ca. Madrid: Akal, 2000. [42 euros aprox.]

Llibre molt complet (millor presentat i més car) per aestudiants i aficionats a la música. Té una part on tractaelements, instruments i estructures musicals, i altraon parla dels períodes artístics i compositors.

• BERNSTEIN, Leonard: El maestro invita aun concierto. Madrid: Siruela, 2002. [20 eurosaprox.].

Es tracta la transcripció dels famosos concerts per aJoves que aquest compositor i director oferia al CarnegieHall on tracta temes concrets (Què és una melodia, Elso d’una orquestra... ) de manera molt clara i didàctica.Convenient no només per a joves.

REVISTA DE LA societat musical

··· FITXER 1993···

CONCERTS Diumenge 4 d’abril / Sala Rex, 12.30 h.

Puenteareas Maila

La del manojo de rosas El barberillo de Lavapiés

Metamorfosis simfòniques

Diumenge 13 de juny / Plaça Major, 23 h. / Concert de Corpus Como las propias rosas

En el claustro de Santo Domingo Rituals i danses d’Algemesí

Es xopà hasta la Moma Camino Real

bis: Guadasuarense Diumenge 4 de juliol / Plaça Major, 23.30 h. / XIV Retrobem la nostra música

Lo cant del valencià La canción del olvido

En el claustro de Santo Domingo

Espíritu valenciano Siluetes (1r mov.)

Coplas de mi tierra bis: Guadasuarense

Dijous 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Festival de Bandes (SOCIETAT INSTRUCTIVA UNIÓ MUSICAL

de MONSERRAT) El arte de cúchares

Concert per a dos clarinets (Krommer) Concert per a trompeta (Aratunian)

El Salón Méjico bis: Guadasuarense

Dissabte 7 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. Churumbelerías

El ruiseñor de la huerta La tempranica

La boda de Luis Alonso

Lanceros de la reina La leyenda del beso (Intermedio)

Camino real Ximo

bis: Guadasuarense Dilluns 16 d’agost / Plaça Major/ Concert de Sant Roc Gallito

Las hijas del Zebedeo Las dos comadres

Slava

En er mundo España cañí

Paquito chocolatero La entrada

Reige Als berebers

Ximo Campanera

Guadasuarense (xaranga)

Dissabte 4 de setembre / Saló Giner (Carlet), 22.30 h. / XV Festival de Bandes (AGRUPACIÖ MUSICAL

“LOS SILOS” de BURJASSOT)

Churumbelerías El ruiseñor de la huerta

El Salón Méjico

(UNIÓ MUSICAL de CARLET)

Divendres 8 d’octubre / Sala Rex, 22.30 h. / Concert del 9 d’octubre El paseíllo

La italiana en Argel El festín de Baltasar

La Gioconda Viva Navarra

bis: Guadasuarense Divendres 22 d’octubre / Sala Rex, 22.30 h. / XIV Retrobem la nostra música

El torero de Chiva Tres piezas infantiles

Cançons de mare

El festín de Baltasar Festívoles

Guadasuarense Dissabte 18 de desembre / Patronato, 19.30 h. / Concert de Sta. Cecília

Torre del oro (pd) Gayaneh

Variacions simfòniques per a tuba (Curnow)

El amor brujo bis: Caribdis (II mov.)

Guadasuarense Himne de la Comunitat Valenciana

20

REVISTA DE LA

societat musical

21

ACUDITS MUSICALS (d’oboes, fagots i similars)

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

...obri l’ullXauaaaaaa...

Decidits a fer una grandíssima banda infantil, per a finalsd’any venen nous possibles membres: de Vicent Ribera iIsabel, i de Juanba i Sabina. I per a principis d’estiu altre aSevilla de Vicent “el roget” i Sara. Per a la pròxima hauremde fer un especial de “la Hola”, amb tantes bodes inaixements dels que haurem de fer ressenya!!!

125 ANYS DE PRESÈNCIAMASCULINA A LA BANDA

Reunits en sessió extraordinària els diferents fondos de lasecció masculina de la banda i orquestra decidiren perunanimitat celebrar el proper any 2004 el 125 anys depresència masculina en la banda “Si elles han celebrat 25anys, nosaltres 125. Si elles ho han celebrat amb un sopar,nosaltres ho celebrarem amb cinc sopars, un per cadavint-i-cinc anys” , declararen els seus representants en laroda de premsa posterior.

la holade la societat musical

Tirate de lamotoooo,de la mototirateeeee...

Per què és el Corno uninstrument Diví?... perquè una perso-na bufa i solament Déu sap el queeixirà d’ell.

Quina és la diferència entreun oboè tocant una nota greu, pianoy després fort?Cap.

Quin nom li posaries a deuoboistes en un patíbul?Un total acte de justícia.

Quina és la millor manera detocar l’oboè?En solitari.

Quina és la definició d’unasegona major?Dos oboès barrocs tocant al uníson.

Quina és la diferència entre unoboè y una ceba?Ningú plorarà si talles un oboè entrossets.

Por què es millor un fagot queun oboè?Perquè el fagot ardeix durant méstemps.

Per a què es bo un fagot?Per a afegir llenya a l’incendi d’oboés.

Per què no hi han acudits decontrafagots?Porquè serien molt obvis.

Quina és la diferència entreuna secció de cornos i un cotxe?El cotxe es pot afinar.

Desprès d’algunes erradesdel Corno el Director li diu:Perdó ... vosté, fuma?No..., respon el cornista amb certavacil·lació.Després d’un instant el director li pre-gunta de nou:Per què no prova?

Una orquestra estava plena deproblemes sindicals. Molts músicsfaltaven als assajos. De fet tots elsmúsics n’havien perdut molts,excepte un molt bon oboista.Finalment, en l’últim assaig, el direc-tor agraeix a l’oboista la seua espe-cial dedicació. Ell, humilment, respon:«És el mínim que podia fer, ....no pucvindre al concert»

REVISTA DE LA

societat musical

22

CARTA D’INDIANA A GUADASSUAREstimats companys i amics,Com va tot per ahi? Per ací ja fa

fred, però esta molt guai, es com enles pel·lícules; universitat gegant, moltagent (xiques incloses) i tot això. Miraque us trobe a faltar, ací quan assageen l’orquestra no es el mateix que ambvosaltres. Tinc un company xinés i unacompanya més gorda que una vacaque a mes em parlen i no els entenc,en lo que m’agrada a mi parlar i ara nopuc ni parlar ni escoltar.

Llevat d’això em va tot molt bé, cadavegada m’agrada més, el que passaes que es molt monóton pero tot moltbonic i tranquil. He gravat un cd i he fetdos audicions, però esta bé, al final havalgut la pena. ara supose que emtocarà posar-me les piles en l’anglés,i hauré d’estudiar.

A vore si m’escriviu de quan en quan,que sempre m’alegre quan rep noticies.

Espere que no sigueu pirates i emtoqueu alguna vegada, i si m’envieu algu-na carteta tampoc passa res. El telèfones 8123366327, el que no se massa bees el prefix per a tocar als Estats Units,crec que es 001 però no estic massa se-gur, podeu mirar-ho en la guia.

Bé vos deixe, pero a vore sim’escriviu o coincidim al messengeralgun dia.

Una abraçada molt forta i recordsper a tots els de la banda. Ja sabeuque jo sempre m’alegre molt de sabernoticies vostres. VOS VULL.

Salva Oriola909 W First Street #S34Bloomington 47403IndianaTlfn: 0018123366327Correu; salvaoriola@hotmail.com

EXTRAORDINARI CONCERTDE BOTELLA D’AIGUA

El passat 5 d’agost, durant el descans del concertoficial, es va celebrar al Catòlic un extraordinari concertde botella d’aigua, no ens han aclarit si era amb cassallao sense, a càrrec del dúo de virtuosos solistes AntonioNoguera i Leopoldo Garcia. El concert va ser tot un èxitde públic i crítica. En la foto podem veure als dos solistes,que davant l’atenta mirada del públic, interpreten a dúo eltrio del conegut pasdoble «L’aigüeta fresca aclarix la gola».Ximo of the night va declarar al finalitzar el concert: Jo emreserve per a cantar a l’esmorzar de demà.

(foto Josep Ribes)

ANIMADA NIT DEDIVENDRES DE DANSESCom ja es costum de molts anys, el divendres de

danses els músics de la nostra banda es van disfressarper participar en la dansà. En aquesta ocasió ens varensorprendre amb una desfilada de misses. En la foto podeuadmirar el meravellós aspecte que presentaven una partde la colla. Esperem que en propers anys tornen asorprendre’ns. (foto Josep Ribes)

REVISTA DE LA

societat musical

23

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

Secció en hores baixes per boda deldissenyador. Esperem que s’hajarecuperat per a la pròxima revista.Enhorabona Javi i Maria José!

- JOSE CARLOS amb tu si que faríem una llançolà. Signat:el Fondo Fairy.

- I AMB ELS DEMÉS per què no? Signat: els demés.

- ESCOLA D’OFICIS MARI. Classes de: perruqueria al’instant, solta i vol de polit, aparca-cotxes dins el pati ambgent, i telequinèsia (o com moure un cotxe del seu lloc adistància).

- PA A DOMICILI “INO”. Aprofita quan el passacarrer dela banda passa per davant la pastisseria per a recollir-losense abandonar la formació.

- AVANTATGES D’ANAR VESTIT DE MÚSIC. Segons Inoel secret per a que et deixen colar-te als forns, està enanar vestit de músic.

- MAQUILLATGE XAUA. Especialitat en ulls morats.Confecció ràpida i de gran durada.

- MISTERIS. Tindrà alguna cosa a vore que les novescamisetes de la banda perden el tint a la primera llavadaen que molts membres de la Banda Jove apareixien ambel pel tenyit de groc justament este estiu?

- OCURRÈNCIA. Hem rebut diverses cridades de músicsrecomanant que l’any que ve, en lloc de fer camisetesnoves, es podia repartir un orinal a cada músic, A algunsdos, per vore si no baixen a pixar tantes vegades durantels assajos de la banda. Altra opció a estudiar és que esposen paquet mentre dura l’assaig.

- OPERACIÓN TRIUNFO. No es sap si per la recomanaciód’anar a Lourdes (a classes de conjunt vocal?) que li ferenal convit del dia l’Assumpció, el cas és que Ximo D. L. N.va triomfar a Canal 9. Quin serà el pròxim escaló?

- PLANTILLA RESERVA. Salvador Oriola (pare) ha declaratdes de que no vaig estar en la plantilla titular al concert deldia del Cristo estic trist, com Ronaldo.

- MALA NOTÍCIA. El 14 d’agost, Oriola mou abans d’hora.

- SALA D’ESPERA. La corda de la percussió són unsprivilegiats, doncs son els únics que tenen plantilla titulari reserva i els de la reserva poden passar els assajos alasala d’espera de l’escala.

- MÉS MISTERIS. Per què serà que entre els de lapercussió els de la plantilla titular sempre son els que nohan vingut eixa nit a l’assaig?

- JOSE CARLOS I EL FONDO FAIRY. Molts músicsdemanen la recepta a José Carlos perquè aclarisca perquè era aclamat tan efusivament per tot el Fondo Fairy enl’esmorzar del Crist.

- SE BUSCA. La banda d’Albal busca preocupadament unmúsic de Guadassuar que va llogar per al 9 d’octubre iencara no ha arribat.

- FOTÓGRAF. L’equip de redacció de la revista en l’últimconsell de redacció va decidir proposar a Xaua que continuefen reportatges fotogràfics com el d’aquest estiu. Sensecaure de la moto.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a

Quines caretes tenien en 1982 les xiques de la banda! Per si no les reconegueu us diguem el nomde cadascuna. D’esquerra a dreta: Inma Noguera, Reyes Gimeno, M. José Añó, M. José Pascual,Inma Navarro, Cristina Llopis, M. José Fuertes, Maite Gimeno, Vicenta Esteve, Vicenta Navarro,Merxe Calatayud, Laura Osca, Sofia Esteve, Elvira Soler i Xelo Castells. A les de la foto de baix, fetaeste estiu, de segur que no fa falta que us diga qui son. (fotos Laura Osca i Josep Ribes)