Polinèsia

NÚMERO 10ESTIU 2015

El Paradís dels mars del Sud

LA REVISTA D’EUROVACANCES

Raisa MoralesUNITAT DE MEDICINA TROPICAL DRASSANES

Nou XC90NOVA ERA PER A VOLVO

OrangutansELS HOMES DEL BOSC DE BORNEO

XinaEL CINEMA AL GEGANT ASIÀTIC

Cesar EscuinUN GUIA A LES ANTÍPODES

Juníper SerraEl CATALÀ DE CALIFÒRNIA

món

Patrocinat per:

Ja tenim Facebook!

Carta

Nº10 ESTIU 2015

2 - MÓN

Notícies

Cesar Escuin

LA GUIA

Nascut a Barcelona l’any 1965 i llicenciat en turis-me el 1992, en Cesar és un dels guies més vete-rans d’Eurovacances. Des de la seva incorporació al nostre equip fa més de vint anys, combina l’activitat professional com a guia oficial de Catalunya amb els viatges arreu del món. El podem trobar al centre històric de Cracòvia, en un castell de les Highlands d’Escòcia, travessant el Japó amb un tren bala o sota les Torres del Paine a la Patagònia xilena. Però com tots els guies, en Cesar també té les seves debilitats: Barcelona i Nova Zelanda.

DEL DIRECTOR

Després del primer sempre ve el segon i del segon el tercer i així successivament, com aquesta aventura de Món que va començar fa un parell d’anys i ja ha arribat al 10è exemplar. Al llarg de tots aquests números hem tingut l’oportunitat de viatjar per Alaska, Bolívia, Laos, Oman o Senegal, entre d’altres. Hem entrevistat a personatges a qui els apassio-na viatjar. Hem ampliat els nostres coneixe-ments culinaris i descobert sabors exòtics. I també hem conegut alguns dels nostres guies, viatjat a través del cinema, passejat per ciutats universals i descobert mites i llegendes de pobles llunyans.I com també es diu que qui dia passa any empeny, nosaltres esperem continuar su-mant exemplars per descobrir junts el nos-tre Món.

Moltes gràcies per la vostra fidelitat!

Àlex Pàmies

Barcelona és una ciutat...? Molt agradable pel visitant, té un clima molt bo, situada al costat de la platja i a dues ho-res dels Pirineus. Si afegim els dos mil anys d’història, Picas-so, Miró, Dalí, el modernisme liderat per Antoni Gaudí i una oferta gastronòmica i vitiviní-cola de primera categoria fan que sigui la ciutat perfecte per visitar-la.

I Nova Zelanda un país...?Més que un país, jo diria un pa-radís! Nova Zelanda té un pai-satge molt variat que ens recor-da llocs tan diferents com els fiords noruecs, el camp anglès o els Alps suïssos. Tot i això, el que a mi més m’interessa del país és la cultura maori. Una cultura respectada i molt viva en la societat kiwi del segle XXI. Un altre dels atractius del país és la seva escassa pobla-ció, ja que en una superfície gairebé deu vegades més gran

que la de Catalunya hi viuen només 4 milions de persones! Encara és un país molt verge i molt autèntic.

Des de Catalunya difícil-ment podem anar més lluny. Què hi ha a Nova Zelanda que justifiqui el viatge a l’altre extrem del planeta? Tot! Nova Zelanda és un regal per a la ment i els ulls del viatger.

Ens plantegem un viatge a Nova Zelanda. Ens pots dir cinc llocs o activitats que no ens podem perdre? La zona geotèrmica de Rotorua. La sortida de sol a Kaikoura. L’anomenada Pancake Rock i els sounds de la costa oest. Sobrevolar amb helicòpter i aterrar a la glacera Franz Jose-ph. I finalment, la població de Wanaka; a mi m’agrada dir que si mai desaparec, busqueu-me a Wanaka!

I quin llibre m’emporto? Al país del núvol blanc, de Sarah Lark. Pels maoris el seu país és Aoteaora, que precisament significa el país del llarg núvol blanc, un tipus de núvol molt característic del país.

Què els diries a aquells que no viatgen a Nova Zelanda perquè ja han estat a Aus-tràlia? Que no tenen res a veure! Són dos països comple-tament diferents.

Temps de vacances. Mar o muntanya? Mar a l’hivern i muntanya a l’estiu.

I al costat de casa o a l’altra punta del món? A l’altra pun-ta del món!

El paradís perdut és a ... ??? A la ment de cada persona. Jo el vaig trobar fa molts anys a les illes Seychelles.

Aquest 2015 hem estre-nat la pàgina de Facebook d’Eurovacances. A més a més dels catàlegs que us enviem a casa, de la revista trimestral que teniu entre les mans, de la pàgina web www.viatge-seurovacances.net amb tot el detall dels nostres itineraris i

de la newsletter que rebeu a la vostra adreça de correu elec-trònic, ara també ens podreu seguir en aquesta xarxa social. Aquí trobareu informació dels viatges que programem, de les properes sortides, del dia a dia d’alguns viatges, de les presen-tacions de destinacions que fem

a La Farga i de les passejades que organitzem per conèixer de prop la ciutat de Barcelona. Si voleu estar al dia de totes les activitats i novetats que us pro-posem ja ens podeu seguir al Facebook d’Eurovacances!

L’ACTUALITAT

ARNAU FERRER

EMMA POU

CES

AR E

SCU

IN

Direcció: Àlex Pàmies

Edició i coordinació: Arnau Ferrer

Disseny Gràfic: Miquel Pàmieswww.vinilsidisseny.com

Han col·laborat en aquest número:Cristina Encinas, Josep Lluís Barco, David Revelles, Carles Gisbert, Pere Morera, Emma Pou, DavidVicens, Àlex Pàmies, Arnau Ferrer

Correcció ortogràfica: Mireia Soler i Montserrat Batista

Fotografia: Cristina Encinas, Cesar Escuin, Josep Lluís Barco, Àlex Pàmies, Arnau Ferrer i Gemma Ferrer.

Il·lustració: Kim Amate

Fotografia de portada: Nafea Faa Ipoipo (1892), Paul Gauguin

CRÈDITS

MÓN - 3

LA REVISTA D’EUROVACANCES

Cracòvia Encant polonèsPer trobar l’ànima de Polònia, l’has d’anar a buscar a Cracòvia, va dir l’escriptor polonès Wilhelm Feldman (1868-1919). Han passat els anys i aquesta declaració segueix sent tan vàli-da com abans. I és que, a més de ser un dels espais urbans més bonics d’Europa, amb un centre històric declarat Patrimoni de la Huma-nitat per la UNESCO, Cracòvia, que durant 500 anys va ser la capital de Polònia, concentra tota l’efervescència cultural, social i artística del país. Endinsar-se a la seva fisonomia urbana supo-sa acceptar una certesa: tots els camins passen per la plaça del Mercat (Rynek Glowny). I és en aquest anell enorme, la plaça medieval més gran d’Europa, on la ciutat atresora subtileses arqui-tectòniques com l’Església de Nostra Senyora o la renaixentista Llotja de Panys (Sukiennice). Els seus arcs, amb una història que es remun-ta a finals del segle XII, no només són un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, sinó també una coordenada ineludible per copsar la seva vitalitat. D’això s’encarreguen, per exemple, els músics ambulants, els artistes de carrer o res-taurants mítics com el Wierzynek, el més antic d’Europa des que va començar a servir àpats l’any 1364.Al sud de la plaça es troba una altra coordenada indispensable per conèixer el passat de Cracò-via: el turó de Wawel, des d’on vigila el castell, centre polític i cultural fins al segle XVII. En aquest espai també es troba la Catedral Wawels-

ka i les tombes dels antics reis polonesos i els herois nacionals. Passejar al capvespre pel jardí Planty, el pulmó verd del centre de la ciutat que ocupa l’espai de les antigues muralles, o relaxar-se a la vora del riu Vístula, són dos plaers difícils d’oblidar. Al nord, a més de visitar l’Universitat Jagellònica -una de les més antigues d’Europa des de la seva fundació l’any 1364 - els passos arriben sols a la porta de Florian (Brama Florianska). El punt d’unió de les antigues muralles que envoltaven la vella Cracòvia avui és un lloc conquerit pels artistes locals que ensenyen les seves pintures als turistes. Per trencar amb l’enrenou del carrer Florianska, la principal artèria comercial de la ciutat - altres referències per les compres són la Galeria Krakowska i les antigues botigues del car-rer Starowislna -, res com relaxar-se als jardins del Teatre Slowacki. Una altra opció és anar a la Barbican, obra mestra de l’arquitectura militar medieval, o invertir una estona per visitar el Mu-seu Czartoryski, la casa de La dama de l’ermini de Leonardo da Vinci. Al sud de la ciutat, fora del Planty, s’estén el bar-ri jueu de Kazimierz, fundat al segle XIV i ciutat independent fins l’any 1820. En bona mesura, que Cracòvia fos Capital Cultural d’Europa l’any 2000 va ser gràcies al magnetisme del seu antic call, epicentre de la bohèmia local i transformat després de dècades d’abandonament. La pervi-vència de la comunitat jueva al barri fins a l’any 1939, així com la proximitat a la fàbrica d’Oskar

LA CIUTAT

Schindler, van portar a Steven Spielberg a triar el districte com a escenari per a la seva pel·lícula La llista de Schindler. És, sens dubte, una de les zones més atractives de la ciutat gràcies a l’especial atmosfera latent als seus carrers i mo-numents. Aquí es troba la Vella Sinagoga i la fa-mosa Sinagoga Remuh, però també esglésies ca-tòliques com la gòtica Santa Catalina. Kazimierz compta a més a més amb un valor afegit com són les seves galeries d’art, les seves acollidores ca-feteries als carrers Szeroka i Estery i, com no, els seus locals on la música klezmer -en jiddish i amb el clarinet, l’acordió i el violí-, la banda sonora d’aquest bar-ri, en són els protagonistes. És so-bretot escoltant el ritme de la música quan un recorda les paraules de Feldman i confirma que l’ànima polonesa viu aquí.

DAVID REVELLES

Nº10 ESTIU 2015

Juníper Serra El català de Califòrnia

Un mallorquí de Petra i un català de Balaguer van marxar de viatge, van passar per Hollywood, per Sillicon Valley i per San Francisco; però aques-tes denominacions encara no existien. Junts ex-

LA HISTÒRIA

4 - MÓN

Juníper Serra (1713-1784)

Juníper Serra fou un frare franciscà nascut a Petra, Mallorca. L’any 1749 marxà al Nou Món i va predicar durant vint anys a l’actual Mèxic. Però l’empresa per la qual és recordat fou la colonització de l’Alta Califòrnia. Amb el seu determinat i infatigable caminar, més enllà de la seva coixesa, aconseguí un fita increïble. Beatificat per Joan Pau II l’any 1988, la seva imatge fou escollida per representar l’estat de Califòrnia a la Sala de les Estàtues del Capito-li, a Washignton.

ploraren terra desconeguda, donant forma a una vaga ombra en els mapes del continent Americà. Juníper Serra i Gaspart de Portolà, comandaren els primers colons occidentals que s’endinsaren en aquest racó de món, col·locant la pedra funda-cional de l’actual Califòrnia.Situem el moment: 1768. Els Estats Units estan a punt de començar la revolta contra el control colo-nial anglès, caçadors russos avancen des d’Alaska cap al sud, Anglaterra s’obre pas per Canadà envers l’oceà Pacífic, els variats pobles amerin-dis capitulen inexorablement contra el poder de l’home blanc. L’Alta Califòrnia és nominalment espanyola, però si no s’omple amb persones una altra potència l’ocuparà.El virrei de Mèxic, que ni té molt interès ni comp-ta amb gaires recursos per colonitzar un territori considerat erm i de nul interès comercial, envia una expedició a aquella costa poc coneguda. Per assolir aquest objectiu convocà la companyia ca-talana, un cos residual dels Miquelets, comandats per Gaspart de Portolà, juntament amb una dota-ció franciscana liderada per Juníper Serra. No era una gran partida, seixanta-tres homes, vint-i-qua-tre burros, bous, porcs, una barca i molta voluntat. Després de fundar San Diego, l’expedició es divi-dí en dos cossos: el religiós marxà a peu, el militar es desplaçà en vaixell. Es citaren a la badia de Monterey i després de forces peripècies es troba-ren fundant la capital d’aquests rodals. L’humil estructura es repetirà en cada nucli. Per un costat la Missió: formada per una església de fusta, pro-tegida d’un muret i rodejada per un hort, reclam per atraure i convertir els indis; per l’altre, no gai-re lluny, el presidi, establiment militar estratègi-cament situat per defensar el conjunt.No és un pla ambiciós; simplement es busca as-segurar la subsistència de cada missió, agrupar els pobles natius dividits en incomptables grups tribals i dotar d’estructura aquesta terra salvatge. Malgrat les friccions entre conqueridors i indis, inclús entre els propis colons, una figura agluti-

narà totes les voluntats, el padre Serra.L’èxit no és rotund: pocs guanys i moltes penúries. Cap troballa que pugui rivalitzar amb les fastuo-ses conquestes del Perú o Mèxic, però bastiren els inesborrables fonaments de l’actual Califòrnia, l’estat més ric dels Estats Units. Moltes missions han evolucionat cap a una ciutat moderna: San Diego de Alcalá, Nuestra Señora de Los Ange-les, Carmelo, San Francisco i Sacramento en són exemple.L’exploració potser no fou gaire reeixida, mai s’adonaren del potencial que guardaven l’interior d’aquelles terres, desestimaren les terres humi-des de la vall de Sant Joaquim, actual centre de l’agricultura americana, que una vegada desseca-des han esdevingut un edèn terrenal; ni podien somiar amb la importància que al segle XX tindria el viscós petroli que brollava naturalment de la terra. Encara més cruel, no van endinsar-se per Sierra Nevada, on l’or i la plata no s’amagaven a l’interior de muntanyes sinó que esperaven ser re-collits als llits del rius. Però les llavors del futur ja estan plantades, i amb els cultius provinents de la mediterrània s’articulà i s’occidentalitzà el territori.El padre Serra va edificar nou missions, el seu successor Crespí, també mallorquí, fundà la res-ta; entre tots en van assolir vint-i-una al llarg de la costa pacífica. També van dissenyar el Camino Real, una calçada de més de nou-cents quilòme-tres sobre la qual discorre l’actual Highway 101, que encara avui vertebra Califòrnia.La presència espanyola fou breu, des de 1768 fins 1822, any en què Mèxic s’independitzà. El domi-ni mexicà encara va ser més curt, durà fins l’any 1848. La majoria de missions que avui podem visitar han viscut hibernades des d’aquesta data. Després, entre una petita guerra i un gran acord, Mèxic va vendre aquestes terres als Estats Units. Fou llavors quan es trobà l’or, però això ja són fi-gues d’un altre paner.

CARLES GISBERT

LA REVISTA D’EUROVACANCES

QumranLa llar dels essenis

L’any 1947, Mohamed Ab Dib, un jove pastor beduí que com cada dia vigilava el seu ramat va descobrir per causalitat uns manuscrits sobre la història d’Israel. Poc es podia imaginar que el que havia trobat

assoliria fama mundial amb el nom de Manuscrits del mar Mort. La seva descoberta també posaria en marxa una exhaustiva investigació arqueològica de les restes de Qumran, de la secta jueva dels essenis. Els investigadors han determinat que el primer assentament es va establir durant l’anomenat període del Primer Temple, entre els segles VIII i XII aC. A finals del segle II aC l’assentament es va ampliar i renovar i a principis del segle I aC es va construir l’aqüeducte que alimentava les nombroses cisternes de la localitat, imprescindibles per afrontar la llarga sequera estival. En aquella època, Qumran estava formada per barris residencials, cases de pedra i sostres de fusta, palla i estuc, i grans sales públiques. L’entrada principal estava situada al nord i comptava amb una torre de vigilància que dominava tot el complex. Al costat de la torre hi havia una habitació que probablement servia com a punt de reunió dels membres de la comunitat i lloc

d’estudi de les escriptures. L’edifici principal de Qumran estava format per vàries habitacions disposades al voltant d’un patí central. Altres estructures de l’assentament han estat identificades com a magatzems, bodegues, cuines, tallers de ceràmica i banys rituals. Prop de la ciutat també s’ha trobat un cementiri amb un miler de tombes .

Actualment, Qumran és un jaciment visitable, amb els principals elements del conjunt consolidats i restaurats. Tot i això, per completar la visita és imprescindible visitar el Museu del Llibre a Jerusalem, on es conserven i s’exposen els cèlebres pergamins que l’any 1947 va descobrir Mohamed Ab Dib.

EL JACIMENT

ÀLEX PÀMIES

Manuscritsdel mar MortEls anomenats Manuscrits del mar Mort són una col·lecció for-mada per milers de fragments corresponents a prop de 900 ma-nuscrits de la desapareguda co-munitat essènia de Qumran. Els textos, escrits en arameu, grec i hebreu, són la mostra més antiga coneguda de l’Antic Testament. També s’han identificat fragments corresponents al Llibre d’Isaïes, el Comentari sobre Habacuc, el Manual de Disciplina, el Rotlle de Lamech, el Llibre d’Henoc, el Testament dels Dotze Patriarques i el Llibre dels Jubileus, entre d’altres.

ARN

AU F

ERRE

R

ARN

AU F

ERRE

RAR

NAU

FER

RER

Nº10 ESTIU 2015

Orangutans Els homes del bosc de Borneo

L’orangutan (gènere Pongo) pertany juntament amb el goril·la, el ximpanzé i el bonobo al grup dels grans simis. Tots ells tenen cossos i cer-vells més grans que la resta de primats, utilit-zen eines de forma habitual, es poden reconèi-xer a si mateixos davant un mirall i aprendre el llenguatge dels signes si se’ls ensinistra per tal efecte, arribant a comunicar-se amb els humans de forma autònoma. Són sexualment dimòrfics (els mascles més voluminosos que les femelles) i construeixen nius. L’orangutan, però, és l’únic integrant del grup dels Pongo que viu al sud-est asiàtic, als boscos tropicals de les illes de Suma-tra i Borneo, a diferència de la resta que trobem únicament al continent africà.L’orangutan es pot reconèixer fàcilment pel seu abundant pèl-roig, de vegades marró, que reco-breix tot el seu cos. Els mascles adults poden tenir grans adipositats entorn del musell i al vol-tant del coll, formacions que possiblement estan relacionades amb la dominància de l’individu, sent més grans com més dominant és i reprimint el seu desenvolupament en individus subordi-nats. Se’l coneix com a l’home del bosc (del malai Orang Hutan) perquè de tots els simis, ell és el més arborícola i més solitari. Malgrat el mascle es desplaça pel terra més que no pas la femella, recolzant-se al dors de les mans i la vora externa dels peus, l’orangutan viu principalment als ar-bres i utilitza les seves llargues mans i peus per pujar lentament dalt dels arbres i desplaçar-se àgilment entre branques.

El 97% del genoma de l’orangutan coincideix amb el dels humans, lleugerament per sota del 99% de coincidència que es dóna amb el ge-noma dels ximpanzés. Genèticament, els oran-gutans són més diversos que els humans, tot i que d’entre els grans simis siguin el parent més llunyà de l’home. Les femelles adultes es desplacen amb les seves cries, però els mascles adults són individus soli-taris que només interactuen amb femelles recep-tives en estre. Els orangutans mascles subadults, malgrat ser sexualment madurs, no desenvolu-pen les formacions greixoses al voltant del cap característiques de la dominància i dels mascles adults plenament formats fins els 15-19 anys d’edat. Les femelles acostumen a tenir la prime-ra cria entre els 12 i els 15 anys i donen llum a una sola cria cada 7 o 8 anys, arribant a viure un màxim d’uns 40 anys. Aquesta baixa taxa de reproducció fa molt complicat que la població salvatge de l’orangutan es pugui recuperar de la cacera furtiva i de la ràpida destrucció del seu hàbitat conseqüència de la tala indiscriminada, determinant així el seu estat d’espècie en perill. És molt probable que els orangutans divergissin dels homínids africans fa entre 12 i 15 milions d’anys. Dins el seu gènere (Pongo) s’identifiquen dues espècies diferenciades: l’orangutan de Bor-neo (Pongo pygmaeus) i l’orangutan de Sumatra (Pongo abelii). De les dues espècies, la menys nombrosa i més amenaçada és la de Sumatra, amb uns 7.000 exemplars en llibertat enfront

Durant la dècada passada, la població salvatge d’orangutans ha disminuït un 50%. Tot i que els canvis climàtics recents poden ser causa de part d’aquest declivi, la principal amenaça de l’orangutan és l’home i les seves activitats com la desforestació, la mineria o la caça fur-tiva. Iniciatives com l’establiment del Parc Nacional Tanjung Puting on els orangutans es-tan protegits des de l’any 1982, són totalment necessàries per poder fer front a les amenaces que pateix aquesta meravellosa espècie.

L’ANIMAL

dels 50.000 de Borneo. L’orangutan de Borneo és lleugerament més alt que el de Sumatra, arribant als 1’4 metres i pe-sant de mitjana 75 kg. Acostuma a tenir el cabell més llarg, fosc i dur que el seu homòleg de Su-matra. La seva dieta es composa en un 60% de fruita; s’alimenta també de fulles joves, arrels, escorces i preses animals com insectes, ous i cries d’aus, esquirols i peixos. De fet, en un es-tudi recent s’ha descobert que els orangutans de Borneo fabriquen canyes per pescar!Les femelles de Borneo que es troben en estat d’estre són atretes pels llargs reclams sonors del mascle adult, vocalitzacions que poden sentir-se fins a 1 km de distància i donen informació a d’altres orangutans de la seva localització per evitar en la mesura del possible les confronta-cions agressives entre mascles sexualment ma-durs. La femella en estre es desplaça fins on hi ha el mascle adult per aparellar-se. La gestació té una durada mitjana de 8 mesos. Un cop nas-cuda la cria, aquesta acostuma a romandre en contacte directe amb la mare per un llarg perío-de, i durant els dos primers anys de vida, depèn completament de la mare tant pel menjar com pel transport. Una cria d’orangutan s’alimenta de la llet materna i s’aferra a l’estómac, costat o esquena de la mare mentre aquesta es mou pels arbres. Aquest comportament es pot allargar fins els 5 anys de vida, podent alimentar-se única-ment de llet materna fins els 8 anys. L’orangutan de Borneo passa bona part del seu temps a dalt dels arbres, sent l’animal arbo-rícola més gran del món i tenint el cos total-ment adaptat a aquest hàbitat. Suspès dels seus llargs braços a alçades entre els 20-30 metres s’alimenta i construeix cada nit un nou niu amb branques i fulles on dorm allunyat dels perills que hi ha a la superfície terrestre del bosc. No obstant, es mou més temps pel terra que l’altra espècie d’orangutan, possiblement entre d’altres causes per l’absència de grans depredadors com els tigres presents a Sumatra però no a Borneo. A la part sud de l’illa, els orangutans competei-xen pels recursos i desplacen als micos nassuts (Nasalis larvatus).

PERE MORERA

6 - MÓN

Simis en perill

LA REVISTA D’EUROVACANCES

Sakura Matsuri La floració dels cirerers

LA CRÒNICA

Sempre em sorprèn gratament veure com una festa o celebració pot definir clarament el caràc-ter d’un poble o país. El Japó es va mantenir tancat al món occidental durant segles i ha sa-but preservar-ne les tradicions amb gran cura i respecte. D’entre totes elles excel·leix la Festa de la Primavera –o floració dels cirerers–, una explosió de bellesa que emana de tots els racons dels país. Les delicades flors de cinc pètals, d’un color blanc-rosat, omplen de poesia i delicadesa tots i cadascun dels espais de la vida dels japo-nesos.L’essència de l’esperit japonès es defineix amb els tres principis de la seva filosofia: Yugen, la bellesa del naixement de la vida; Wabi, la bellesa del creixement i expansió de la vida, i Sabi, la bellesa de la fi de la vida, tots ells presents en la floració dels cirerers.El poble japonès veu en la floració una metàfo-ra de la seva pròpia existència. El temps de la floració és molt curt i les flors s’obren totes de cop, sincronitzades; i quan arriba el moment, els pètals cauen alhora. Malgrat la seva efímera existència, viuen el moment, mostrant que tot i que la vida és molt curta, cal viure-la intensa-ment. L’origen de l’amor dels japonesos pels cirerers

en flor neix pels volts del s. XVI, a l’època dels cèlebres samurais, un temps de guerres tribals entre els diferents senyors feudals del Japó. Els cirerers creixien en estat natural a les muntanyes d’arreu del país. La gent admirava la seva belle-sa i poesia, i per aquest motiu, quan un guerrer samurai moria en batalla, es plantava un cire-rer a la tomba com a recordatori del seu honor i valentia. Curiosament, els cirerers els plantaven els guanyadors a les tombes dels perdedors en senyal de respecte vers els seus rivals. Per això trobem tants cirerers als voltants dels castells o en indrets on van tenir lloc grans batalles. L’amor pels cirerers en flor ha perdurat al llarg dels segles, per això s’han plantat milers d’arbres als marges dels rius i dins els parcs pú-blics. Avui dia és costum que famílies, parelles d’enamorats o empleats de la mateixa empresa es relaxin sota els cirerers florits; resulta curiós veure com els novells de cada empresa surten de la feina un parell d’hores abans per trobar un bon lloc sota els cirerers. Un cop l’han trobat es-tenen un gran plàstic blau per marcar l’espai i esperen que arribin la resta dels companys per compartir el sushi, els makis o el sashimi, tot ben acompanyat d’abundant sake. Al final de la cele-bració acaben tots plegats mig engatats, això sí,

amb tot el respecte vers els veïns i el mobiliari urbà.Els soldats de l’exèrcit japonès van escollir la flor del cirerer com a emblema i la trobem tant en el casc com en l’uniforme militar. De forma sim-bòlica, representa la vida del soldat, que pot ser molt breu, vivint i lluitant plenament amb tota la força del seu esperit. La seva vida és fugaç com ho són les flors dels cirerers.Durant la Segona Guerra Mundial els soldats kamikaze que es llançaven contra els vaixells americans s’acomiadaven entre ells tot dient: ens retrobarem després de la nostra mort en forma de flor de cirerer dins el parc de Yasukuni a Tòquio, parc on descansen en pau més de dos milions i mig de soldats japonesos. De la mateixa manera s’acomiadaven dels seus pares dient: no ploreu per mi, estimats pares, cada any el meu esperit retornarà amb les flors dels cirerers del parc Ya-sukuni.No sols la floració és apreciada, sinó també la caiguda dels pètals. Talment com si fossin flocs de neu, els pètals caiguts omplen els carrers, els parcs i els jardins, tancant de forma simbòlica la Sakura Matsuri, el nom japonès de la Festa de la Primavera.

JOSEP LLUÍS BARCO

JOSE

P LL

UÍS

BAR

CO

Nº10 ESTIU 2015

Boscos fins a la platja, aigües poc profundes de color turquesa i fons coral·lins de bellesa espec-tacular. La Polinèsia Francesa és la viva imatge del Paradís! L’arxipèlag el formen 118 illes divi-dides en cinc grups principals, sent les illes de la Societat les més visitades i on es concentra la major part de la població.Papeete és la capital i porta d’entrada a la Polinè-sia. Per gaudir de la localitat el millor és recórrer el barri administratiu i després passejar pel seu colorit mercat, el lloc ideal per descobrir els pro-ductes de les illes i la vida quotidiana de la seva gent. No gaire lluny hi ha el port, el més impor-tant del Pacífic Sud, amb una activitat frenètica digne dels millors espectacles.Tahití és la més gran i desenvolupada de les illes. De fet, Tahití són dues illes, Tahiti Nui i Tahiti Iti, unides per l’istme de Taravao. El seu espectacu-lar paisatge tropical va ser escollit pel pintor Paul Gauguin per buscar la seva redempció artística, una recerca d’allò primitiu que acabaria conver-

tint-se en el període més famós i prolífic de la seva carrera. Enamorat de l’illa, l’artista arribaria a afirmar que Occident està podrit. Actualment, el Museu Gauguin de l’illa exhibeix les seves obres menors. Però per conèixer els orígens de la po-blació i de les tradicions polinèsies, el millor és dirigir-se al Museu de Tahití, on s’exposen mate-rials de les diferents tradicions del país. En la ruta cap al nord s’arriba a la badia de Ma-tavai, on Marlon Brando va ensenyar a besar amb els llavis a una jove Maimiti que només sabia besar amb el nas. Obligada és la visita de punta Venus, lloc històric i testimoni del desembarca-ment dels primers polinesis amb les seves pira-gües dobles i també de James Cook l’any 1767. El viatger se sorprendrà davant la preciosa platja de Mahina, de sorra negra, com la majoria de les platges de Tahití, o de fenòmens naturals com el forat bufador d’Arahoho, on l’aigua del mar sor-geix rugint a través d’un forat a la roca. Una bona manera d’acomiadar-se de l’illa és als jardins tro-

picals de Vaipahi, amb més de 75 espècies vege-tals diferents i precioses cascades.Només es necessiten set minuts per sobrevolar el mar de la Lluna i arribar a Moorea, la germa-na petita de Tahití, el nom de la qual significa llangardaix daurat. Aquesta illa triangular de platges de sorra blanca està envoltada per es-culls coral·lins que formen una llacuna d’aigües cristal·lines que bull de vida marina. La tempo-rada per avistar balenes geperudes, que cada any viatgen des de l’Antàrtida, a més de 5.000 qui-lòmetres, fins a Moorea, és de juliol a novembre. Compartir el bany amb elles i les seves cries és una experiència inoblidable.El mirador Belvedere, situat al cor de l’illa, do-mina les badies bessones de Cook i Opunahu, separades pel mont Rotui. Curiosament, el capi-tà Cook no va desembarcar a la badia que porta el seu nom sinó a la d’Opunahu. Seguint l’única carretera s’arriba a Marae, lloc de culte als déus polinesis, de respecte als caps tribals i de trobada

El Paradís dels mars del SudPolinèsia FrancesaEL DESTÍ

8 - MÓN

LA REVISTA D’EUROVACANCES

comunitària dels clans familiars. Al paisatge de l’illa no li falten les granges agrícoles i les planta-cions de pinyes i vainilla.Molt a prop de Moorea hi ha el petit atol de Tetia-roa, lligat a Marlon Brando, que després de rodar la pel·lícula Rebel·lió a bord, va enamorar-se de les illes, es va casar amb una tahitiana i va inten-tar comprar una petita porció del paradís. Abans de Marlon Brando, Tetiaroa era una illa cobejada. Havia format part del patrimoni dels Pomare, la dinastia reial de Tahití; més endavant seria pro-pietat privada fins l’any 1966; i finalment, després de llargues negociacions, Marlon Brando signaria un contracte d’arrendament exclusiu de 99 anys.Bora Bora, la Perla de la Polinèsia, malgrat els seus escassos 40 km², és la prova que el paradís existeix. La llacuna que l’envolta ens regala la més completa gamma de colors blaus imaginable. Bora Bora està formada per un atol coral·lí de for-ma circular que protegeix una llacuna marina, al centre de la qual s’alça una illa d’origen volcànic

totalment coberta de vegetació. La millor mane-ra d’arribar a l’escarpat cim de l’Otemanu, a 727 metres d’altitud, és en un vehicle 4x4. Al cim, a més d’una vista privilegiada i espectacular sobre la llacuna, sorprenen els búnquers i canons cons-truïts durant la Segona Guerra Mundial.És precisament a Bora Bora on es van construir els primers bungalows overwater, les cèlebres ha-bitacions palafítiques sobre les aigües de la llacu-na, connectades a terra a través de passarel·les de fusta i amb terra de vidre transparent per observar l’extraordinària vida subaquàtica de la llacuna. Experiència única és apropar-se a Motu Tapu, un illot paradisíac on es pot practicar snorkel i des-cobrir els coralls envoltat de taurons, tortugues marines, peixos papallona, donzella, damisel·la, rajades, sorells i barracudes.A Bora Bora també trobarem les famoses per-les negres, probablement el record més tangible de la Polinèsia. Aquestes perles tan peculiars s’obtenen d’una varietat d’ostra que només es tro-

ba a l’arxipèlag. Un altre record típic de l’illa són els colorits pareos pintats a mà.La pau de l’exuberant illa de Tahaa, accessible únicament amb vaixell des de la veïna Raiatea, amb la qual comparteix anell coral·lí, és el millor colofó de la ruta per les illes de la Societat. Ta-haa és famosa per la vainilla, ja que d’aquí surt el 80% de tota la que es produeix a la Polinèsia. En concret es cultiva la Vanilla tahitiensis, creada a les illes a partir de l’encreuament de la Vanilla fragans i la Vanilla pompona, obtenint una varie-tat molt preuada pel seu perfum i la riquesa del seu oli. Fins i tot es diu que la vainilla és la perla negra de Tahaa, també coneguda com l’illa de la Vainilla.I aquí acabem el nostre recorregut per la Polinè-sia Francesa, convençuts que la generositat de la natural i selecta oferta turística de l’arxipèlag converteixen a aquest paradís dels mars del Sud en la destinació ideal per satisfer als viatgers més exigents. CRISTINA ENCINAS

CR

ISTI

NA

ENC

INAS

CR

ISTI

NA

ENC

INAS

MÓN - 9

Combinat o medicina?

Nº10 ESTIU 2015

La tònica va ser inventada per un re-llotger alemany resident a Ginebra anomenat Johann Jacob Schweppe (sense S final). Aficionat a la cièn-cia, va ser el primer en descobrir el sistema per introduir bombolles car-bòniques a l’aigua. L’èxit d’aquesta beguda el portaria a inaugurar la seva pròpia companyia, que anys més tard i aquest cop sí amb S final però en mans d’uns altres propieta-ris, es convertiria en Schweppes, una de les més importants del món en la comercialització de begudes refres-cants. L’acceptació d’aquesta begu-da arribaria a finals del segle XIX, quan els nous propietaris decidiren afegir-hi quinina. Va ser en aquesta època quan comença a fer-se po-pular entre les tropes britàniques a l’Índia com a profilaxis per combatre la malària. La quinina, resultat de la destil·lació de l’escorça del quina, era el principal remei per prevenir aquesta devastadora malaltia.La invenció de la ginebra s’atribueix a monjos holandesos del segle XII, que l’obtenien destil·lant malta i gàlbuls de ginebre (Juniperus com-

munis) i la utilitzaven per combatre la pesta bubònica. El ginebre tenia unes particularitats medicinals molt importants, ja que també era utilit-zat com a remei contra les malalties del fetge i estomacals, degut als seus efectes diürètics. Els soldats britànics la van adoptar després de comprovar els seus beneficis durant les seves campanyes militars al con-tinent europeu. A la Gran Bretanya es va fer tan popular que fins i tot la producció de galons de ginebra s’equiparava amb la producció de cervesa.I com la tònica i la ginebra, dos pro-ductes que durant molt temps només es venien en farmàcies, van arribar a convertir-se en un dels combinats més populars del món? Doncs per-què els soldats britànics destacats a l’Índia afegien ginebra a la tònica per suavitzar el fort gust amarg de la quinina, i poder consumir-ne més quantitat com a profilaxi contra la malària. I és que com deia Wins-ton Churchill: El gintònic ha salvat més vides que tots els metges d’aquest país!

Quan en Martin arribà al campa-ment anà directament a buscar mam, es va asseure vora el foc i co-mençà a fer glopades: Nois, he vist un arbre immens, feia més de cent metres i era tan ample que entre tots no el podríem abraçar, fusta dura.

Faríem més dòlars talant-lo que amb totes les maleïdes pells que puguem arreplegar, qui s’hi apunta?-va dir. Martin, ets un borratxo de primera, se t’escalfa la boca i dius bestieses -fou la resposta. En Martin, ofès, va llençar un cop de puny, amb tan

poca traça que abans d’impactar en-sopegà i caigué. Mai canviaràs, ets un dropo -va escoltar mentre rebia una clatellada entre rialles.Ningú volia saber res d’una empresa sustentada per la fantasiosa imagi-nació d’un mal company de viatge. En Martin, passada la pensada, va tornar a voltar per les boscúries a l’aguait d’animals per caçar. Al cap de pocs dies tornà molt agitat: Un ós! Un grizzly gegant m’ha atacat a prop d’aquí!Al campament hi havia poques nor-mes però un grizzly no era bon veí. Com a mínim era un competidor, com a màxim un ferotge assassí de més de cinc cents quilos. Així que no van trigar gaire a organitzar una quadrilla per sortir al seu encontre.Més de vint homes van marxar guiats per en Martin, van arribar-se a Wawona, van pujar les muntanyes i fent carena van trobar-se amb un arbre d’uns cent metres d’alt, tan ample que entre tots no el podien rodejar. En Martin va somriure: El Grizzly gegant, homes de poca fe! Pobre Martin, li van fer la cara nova. Serà burro! -es deien- dues jornades perdudes per anar a veure un arbre.

Avui en dia, dos-cents anys després, d’aquell passerell no en queda ni el nom. El nom de Martin me l’he in-ventat; de la resta de trampers, per molt importants que s’hagueren cre-gut, no en queda res; per no quedar, ja no hi ha ni un ós bru pels rodals de Yosemite. Però la saba segueix fluint pel tronc de la monumental sequoia Grizzly Giant, com fa mi-lers d’anys. Els visitants fan llargs viatges per admirar un colós que segueix portant el nom amb què un caçador borratxo el va batejar.

Ginebra i quinina

Grizzly Giant La sequoia gegant de Yosemite

LA BEGUDA

EL CONTE

DAVID VICENS

CARLES GISBERT

10 - MÓN

La recepta

El meu gintònic:- 5 glaçons d’aigua embotellada- 1 tros de pell de llimona- 3 grans de raïm- 5 cl (un got de xarrup) de ginebra Seagram’s.-1 tònica clàssica (sense gustos).

Preparació:Dipositem els 5 glaçons fets amb aigua embotellada (per evitar el gust a clor) dins una copa de com-binat de boca ampla. Tot seguit hi aboquem el tros de pell de llimo-na (no afegim el suc de llimona espremuda perquè aquest elimina les bombolles de la tònica). Tallem per la meitat els 3 grans de raïm, en treiem les llavors i els afegim a la copa. Aboquem la ginebra i després la tònica lentament, tot remenant suaument amb una cu-llera. Per acabar li donem un copet a la copa per afavorir que pugin les bombolles i llest per gaudir... God save the Queen!

Les sequoiesLes Sequoiadendron gigan-teum són els éssers vius més grans del món. Després de tres mil anys palplantats en un ma-teix indret arriben a mesurar vuitanta metres d’altura, set metres de diàmetre i pesar més de dues mil tones. Qualsevol adjectiu queda petit davant d’aquestes coníferes que troba-reu a Califòrnia, a les vessants de Sierra Nevada.

KIM

AM

ATE

LA REVISTA D’EUROVACANCES

CARLES GISBERT

MÓN - 11

XinaEl cinema al gegant asiàtic

La Xina és un gegant que dobla la població d’Europa. Amb una economia desbordant ca-paç d’inundar el món, compta amb un refinada cultura profundament arrelada fa més de 3.000 anys. Però a casa nostra solem caricaturitzar aquest impressionant poble com a treballadors de fàbriques barates i immigrants que regenten basars on podem trobar a bon preu qualsevol producte que ens passi pel cap.En les últimes dècades les pel·lícules d’aquesta cultura estan assolint una certa tirada comer-cial a la nostra cartellera. Un dels principals responsables d’aquesta internacionalització és el taiwanès Ang Lee que, amb Tigre i drac, l’any 2000, trencà les fronteres del gran públic. Aquesta pel·lícula pertany al gènere Wuxia; un cocktail que té com a base una història èpica de passat remot plena d’honor, amb gotes de ro-

ció de l’antic imperi en el món modern. El di-rector italià Bernardo Bertolucci firmà L’últim emperador, un gran títol que ens captivarà amb el seu desplegament visual. Una altra reeixida aproximació a aquest període és Adéu a la meva concubina, on serem testimonis de l’evolució d’aquest país des de la curiosa òptica de dos singulars cantants d’òpera, o drama Sorgo ver-mell. Per altra banda, 55 dies a Pequín, és un

VIATGES DE PEL·LÍCULA

manticisme i una bona ració d’arts marcials, tot remenat amb una espectacular i colorista posa-da en escena amb milers d’extres -no els en ve d’un. Amb aquest esquema podrem veure molts títols que han triomfat arreu. Hero o La casa de les dagues voladores són altres bons i digeribles exemples. Les arts marcials ens hipnotitzen. Un clar exem-ple és la icona dels anys setanta Bruce Lee. Ell sol fou capaç de popularitzar mundialment el kung-fu i el karate. Nascut a San Francisco, va fer carrera a Hong Kong. Amb unes trames sim-ples, amb un estil a mig camí d’orient i occident, es convertí en un mite més enllà de les pan-talles, amb frases com “Be water, my friend”. El retorn del drac potser és la seva pel·lícula més famosa. El seu relleu natural, Jackie Chan, farceix les graelles de les televisions amb les seves bufonades, fent les delícies de la canalla.Un altre tòpic del cinema xinès és la dissolu-

clàssic de Hollywood, estil colonial, del gènere d’aventures; no compteu, però, amb gaire rigor, conformeu-vos en passar una bona estona.La Segona Guerra Mundial també va assolar aquesta regió. Per si algú no ho sap, m’agradaria recordar que la invasió japonesa va provocar la pèrdua de més de vint milions de vides. L’imperi del Sol és una producció de Steven Spielberg on podrem veure la dramàtica evolució d’un nen benestant anglès resident a Shangai que acaba en un camp de concentració japonès. De l’ocupació vista amb ulls xinesos sobresurt una historia d’intrigues i amor, l’excel·lent film d’Ang Lee: Desig i perill. També cal destacar l’humor negre que Jiang Wen ens regala a Els dimonis a la meva porta. Podem rescatar una joia de l’oblit: Les llàgrimes del Yangtsé, de Zheng Junli, més antiga i en blanc i negre, la qual no s’ha de confondre amb el El Yangtsé en flames amb Steve McQueen. Per últim, dins del mateix període històric, situada en territori formalment xinès, voldria esmentar Set anys al Tibet, realitzada per Jean-Jacques Annaud. Es tracta d’una aproximació a la cultura d’una pe-tita i pacifica nació que en cap cas pertany a la cultura xinesa.Durant els anys seixanta, la Revolució Cultural fou un estrany i fosc episodi de la xina comu-nista. Pocs films intenten descriure‘l. Personal-ment, només en conec dos: Onze flors, de Wang

Xiaoshuai, i el documental de Michelangelo Antonioni Chung Kuo.D’altra banda, el cine xinès també és capaç de destil·lar subtils sentiments que traspuen peti-tes grans històries. Només cal deixar-nos hip-notitzar per l’encanteri visual de La llanterna vermella per comprovar-ho. Localitzades a Hong Kong, les emocions se sublimen a Desitjant esti-mar (In the mood for Love), i igualment podrem commoure’ns amb històries més modernes a Chungking Express. Si marxem a Taiwan, as-saborirem una agredolça comèdia d’Ang Lee: Menjar, beure, estimar. Si ens situem a Pequín xafardejarem el batec quotidià a Lost in Beijing.Algunes històries mostren l’impacte sofert per la immigració rural en megalòpolis desbordants. A La bicicleta de Pequín, de Wang Xiaoshua, i a Dutxa, de Zhan Yang, l’acció transcorre a Pe-quín. Al seu torn, a Shangai dreams assistirem als contrastos d’aquesta ciutat comercial. En sentit contrari, si voleu gaudir de les províncies, a El rossinyol, emprendrem un tendre camí de tornada, de la mà del protagonista quan torna al seu poble natal acompanyat de la seva néta.Per últim, voldria esmentar grans produccions occidentals, amb protagonistes occidentals. La mòmia: la tomba de l’emperador, fantasieja al voltant dels famosos guerrers de terracota. Aquesta saga és una esbravada versió d’Indiana Jones del segle XXI. També podeu passar l’estona admirant la moderna arquitectura ple-na de gratacels de Xangai a Sky fall, entrega recent de James Bond amb Daniel Craig com a protagonista. Sense moure’ns de l’entorn d’aquesta impressionant ciutat, podem seguir l’embolicada trama de Missió impossible 3.

CO

LUM

BIA

PIC

TUR

ES

CO

LUM

BIA

PIC

TUR

ES

ALLI

ED A

RTIS

TS

ARN

AU F

ERRE

R

ARN

AU F

ERRE

R

Nº10 ESTIU 2015

12 - MÓN

Raisa Morales Martínez

Els avions ens situen a poques hores de països amb malalties endèmiques que sovint anome-nem malalties tropicals, però què és realment una malaltia tropical?La Organització Mundial de la Sa-lut defineix como a malaltia tropi-cal les malalties infeccioses que predominen en climes càlids. En altres paraules: malalties infeccio-ses causades per virus, bactèries o paràsits que prevaleixen únicament o principalment a zones tropicals i subtropicals.

Quines són les malalties tropi-cals amb més incidència?Probablement la més coneguda si-gui la malària o paludisme, present en 97 països i responsable de més de 500.000 morts a l’any, principal-ment en nens menors de 5 anys de l’Àfrica Subsahariana. Tot i això, també hem de mencionar el den-gue, l’esquistosomiasi, la filariosis, l’amebiasi, el còlera o la malaltia de Chagas. Darrerament no podem deixar de parlar del virus de Chi-

kingunya com un problema de salut pública molt important als països de Centre i Sud-amèrica i a moltes illes del Carib.

Com a viatgers i turistes, quin és el nostre grau d’exposició a aquestes malalties?El risc no és igual per a tots els viatgers i sempre dependrà, entre d’altres factors, del tipus de viatge que fem (turisme organitzat, viatge independent amb motxilla, negocis o cooperació) i de les activitats rea-litzades pel propi viatger. El contac-te amb l’entorn és major i per tant el risc és més elevat, en viatgers inde-pendents amb motxilla, cooperants o immigrants que visiten als seus familiars o amics, que en els viatges turístics de curta durada.

Quines vacunes hi ha per com-batre aquestes malalties?Actualment disposem de vacunes per prevenir un gran nombre de malalties en els viatgers: febre gro-ga, febre tifoide, hepatitis A, hepa-titis B, pòlio, meningitis, encefalitis

japonesa i ràbia són algunes de les que utilitzem de manera habitual. Però també hi ha vacunes en fase molt avançada de desenvolupa-ment, com és el cas de las vacunes contra el dengue i l’ebola.

La profilaxis de la malària acos-tuma a ser una de les preocu-pacions principals dels viatgers a països tropicals. Fins a quin punt és important seguir un tractament preventiu? La quimioprofilaxis i les mesures de barreres contra les picades de mos-quits són l’única manera que tenim fins al moment per evitar contraure la malària. S’estan desenvolupant diverses vacunes però encara no n’hi ha cap de comercialitzada. Per tant, prendre de forma correcta els medicaments preventius quan són indicats per un professional és molt important.

Quins són els problemes de sa-lut més freqüents que tenen els viatgers?Les afeccions de tipus gastroin-testinals, la febre o les infeccions cutànies són els problemes més fre-qüents al retorn dels viatges.

Quins consells donaries als viat-gers que volen fer turisme a zo-nes tropicals? Programar una visita a un centre especialitzat, com el nostre per exemple, amb una antelació de 4 o 5 setmanes abans del viatge, ja que hi ha pautes de vacunació que requereixen més d’una dosi per proporcionar la protecció adequa-da. I evidentment, seguir els con-sells donats pels professionals en

cal buscar-lo. No sóc gaire ambi-ciosa, però m’agradaria poder fer un recorregut sense pressa, de dos o tres mesos de durada, per exem-ple Amèrica de nord a sud incloent totes les illes del Carib o també pel sud-est asiàtic fins Austràlia. De moment això no és possible, però somiar es gratuït! I recórrer el món a través dels viatgers que venen a la consulta, també!

quant a compliment de pautes de vacunació, medicació i prevenció en general.

Què no hauria de faltar a la farmaciola del viatger?Que la farmaciola sigui més sim-ple o més completa també depèn del tipus de viatge que farem i de les malalties de base que pu-gui tenir la persona. És impor-tant portar tota la medicació que es pren de manera habitual si es pateix alguna malaltia. I, també, medicaments bàsics com analgè-sics, antihistamínics, sèrum de rehidratació oral i material de cura. Si es viatja a zones tropicals o subtropicals tampoc ha de faltar mai un bon repel·lent d’insectes i protecció solar i a la maleta una bona mosquitera.

Canviem de tema. Arriba el moment dels viatges de plaer. Aniries a un país tropical?Si pogués, hi aniria demà mateix.

On són les teves vacances ideals?Crec que totes les destinacions te-nen el seu encant particular, només

ARNAU FERRER

Unitat de Medicina Tropical i Salut InternacionalDrassanes-Vall d’HebronPROSICS Barcelona

Nascuda a la República Dominicana, llicenciada en Medicina, màster en Salut Internacional i experta en vacunes per la Universitat Complu-tense de Madrid. La Dra. Morales és des de l’any 1998 responsable de l’Àrea d’Atenció al Viatger de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes (UMTSID). Actualment, aquesta unitat fun-dada l’any 1983 està integrada al Programa de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut (PROSICS). La seva missió principal és donar assistència especialitzada a persones amb patologies tropicals i aconsellar als viatgers internacionals.

L’ENTREVISTA

MÓN - 13

LA REVISTA D’EUROVACANCES

Magerøya Més lluny, impossible!

La xarxa de carreteres d’Europa comença a punta Tarifa i culmina al cap Nord. Punta Tarifa és a l’extrem sud de la península Ibèrica, a 36º de la-titud, al bell mig de l’estret de Gibraltar, separant les aigües de l’oceà Atlàntic de les de la Mediter-rània. El cap Nord, en canvi, és a l’extrem nord de la península Escandinava, a 71º de latitud, dominant amb la seva presència les fredes aigües del mar de Barents i l’oceà Àrtic. D’una a l’altra hi ha 5.656 quilòmetres de carretera a través d’Espanya, França, Alemanya, Dinamarca, Suè-cia i Noruega. Del flamenc d’arrels andaluses als càntics yoik dels pastors sami tot travessant d’un extrem a l’altre Europa Occidental. Impossible imaginar un itinerari amb més contrast!Calen gairebé seixanta hores de conducció per recórrer aquesta distància enorme. I per gaudir de cada quilòmetre, assaborir tots els paisatges i descobrir els centenars de ciutats, pobles i mo-numents per on passa la carretera, gairebé cal una vida de viatger! Així que, davant l’excés, hem decidit parlar-vos només dels darrers trenta-tres quilòmetres, els que hi ha des del centre de Honningsvåg fins al cap Nord.Honningsvåg és la capital d’una petita illa no-menada Magerøya situada a l’extrem nord de No-ruega. El nom de l’illa, que significa l’illa estèril o l’illa pelada, fa honor al paisatge de tundra que domina tot el que es veu. A priori, no és un nom que hagi d’atreure a les masses. I certament no les atreu. Però no hi ha pràcticament cap viat-ger que tingui la perseverança per conduir fins a aquestes latituds que no recorri la única carrete-ra de l’illa fins a l’extrem del continent. Com en tots els pobles i ciutats del nord de No-ruega -i Honningsvåg malgrat els seus 2.365 habitants és una ciutat!- el centre urbà està poc definit. Quatre serveis, una església i una gasoli-nera situada exactament a 71º de latitud nord. La resta, casetes de colors en un marc de postal. Un port de pescadors com molts altres del nord del país que seria idíl·lic si no fos perquè a l’estiu les temperatures mitjanes no passen dels 10ºC i a l’hivern hi ha dos mesos de nit polar.Se surt de Honningsvåg per l’E69, una desvia-ció de l’E6, la carretera que puja des d’Oslo fins a la ciutat fronterera de Kirkenes. Els primers assecadors de bacallà es veuen tot just passada la famosa gasolinera dels 71º de latitud. A prin-cipis de l’estiu encara s’hi poden veure penja-des les captures del bacallà d’hivern, pescat al llarg de les costes del Finnmark durant els mesos més freds de l’any. Malgrat la temperatura i les pluges intermitents, el vent sostingut que bufa a Magerøya és suficient per deixar el peix.... sec com un bacallà!Les darreres cases de Honningsvåg encara es veuen pel retrovisor quan es passa pel desvia-ment del petit aeròdrom local, dominat per la companyia Widerøe. Per aquí passen totes les dones embarassades de l’illa per donar a llum a l’hospital de Tromsø, situat a més de cinc-cents

quilòmetres de distància. Anècdota curiosa: a l’illa no hi neix ningú!Se segueix el fiord durant uns quants quilòme-tres, es passa per la petita platja de Copacabana, que és més una il·lusió dels locals que una rea-litat, i s’arriba Skipefjorden. Un hotel vermell, un càmping desert i un parell de cabanes sami. Res més. Si no s’hi dorm, no hi ha cap raó per aturar-se. La carretera deixa el mar i s’enfila decididament cap a la plataforma que domina la part central de l’illa. Tres revolts i es passa pel desviament a Ka-moyvaer, un poble minúscul amagat al fons d’una esquerda inundada que li serveix de port natural i on viuen setanta persones d’origen sami, noruec i finès dedicades exclusivament a la pesca.La magnificència del paisatge àrtic es percep amb tota la seva espectacularitat a la part supe-rior de l’illa, quan la sinuosa carretera serpen-teja entre els llacs de l’interior de Magerøya. Es comencen a veure rens. Primer un i després un altre i un altre i un altre. N’hi ha milers! Tots són propietat de pastors sami, els únics autoritzats a criar aquests animals. Perfectament adaptats a l’entorn, els rens arriben a l’estiu procedents de les pastures d’hivern, situades a les zones més fredes de la regió del Finnmark, on la tempera-

tura pot baixar fins als -40ºC.Dos desviaments més, un a la desapareguda estació balenera de Gjesvaer i un altre a Skars-våg, el port de pescadors més aïllat d’Europa. A l’hivern la carretera es manté oberta fins aquí i per continuar fins al cap Nord cal afegir-se a un dels combois encapçalats per una màquina lle-vaneus. El Cap s’apropa! A la llunyania ja es percep la Banya del Cap, una roca de forma característica situada a l’est del centre de visitants. A l’altra banda, a l’oest, es veu la llengua de terra de Kni-vskjellodden, situada lleugerament més al nord però sense la prestància de la roca principal del Cap Nord, un espadat immens de més de tres-cents metres clavat al mar de Barents. El na-vegant anglès Richard Chancellor el va batejar l’any 1554, convertint-lo en l’objecte de desig dels viatgers de mig món.Aparquem el cotxe, travessem el centre de vi-sitants i sortim de nou a l’exterior. Els darrers metres els fem a peu. Un globus terrestre de ma-lla metàl·lica muntat sobre un trípode marca el límit del continent. Pugem al sòcol de ciment on hi ha clavada l’estructura. Ens aboquem al mar i gaudim de l’espectacle. Nordkapp, 71º10’21’’. A Europa no podem anar més lluny.

LA RUTA

HU

RTIG

RUTE

N

ARNAU FERRER

D I S E L A U T O

VOLV

O X

C90

Nº10 ESTIU 2015

Nova era per a VolvoNou XC90EL MOTOR

14 - MÓN

nova plataforma d’arquitectura escalable i amb l’èxit obtingut amb el Drive-E Powertrain de ga-solina, la companyia ha creat un únic SUV de 7 seients que ofereix potències combinades (400 CV/640 Nm) amb emissions ultra baixes (59g/km) i alta eficiència de combustible (2,5l/100 km). Aquest model suposa un tot en un: un automòbil elèctric, un híbrid endollable i un cotxe d’alt rendiment. Pot passar de 0 a 100 km/h en 5.9 segons, aportant el plaer en la conducció que qualsevol conductor espera d’un Volvo SUV. A més, les seves 5 formes de conducció diferents que es poden canviar des de la consola central o una pantalla tàctil, ofereixen una gran varie-tat de prestacions i característiques que millo-ren la seva eficiència: El mode híbrid és el mode per defecte, adequat per ús diari. En aquest cas, el vehicle alternarà automàticament entre una potència de 2 litres, del motor Drive-E de 4 cilindres i un motor elèctric per oferir el millor consum de combus-tible.El mode purament elèctric funciona amb la bateria d’alt voltatge completament carregada, sent la única font d’energia del cotxe, capaç d’alimentar al motor elèctric que hi ha sobre l’eix posterior. Té una autonomia de més de 40 km utilitzant només electricitat, cobrint la dis-tància total que la majoria de gent condueix en un dia. I gràcies al sistema de frenat regenera-tiu, aquest mode es altament eficient amb tràfic dens tipus stop-and-go (parades i arrancades) dels entorns urbans. Si es necessita més po-tència, el motor de combustió Drive-E arranca automàticament. El mode potència, per la seva banda, combina el motor de combustió i el motor elèctric. En arrancar, el SUV s’aprofita de la resposta su-perior del motor elèctric i de la corba de par de forces instantània, mentre el motor de com-bustió és el que accelera. Aquesta combinació ofereix un millor par de forces a baixes revolu-cions, el que equival a motors de gran cilindra-da com l’ V8. El quart mode, l’AWD, ofereix una tracció total constant. Aquest mode es pot seleccionar ma-nualment i per aquest motiu el conductor el pot utilitzar quan el necessiti. L’últim mode de conducció d’aquest cotxe és el de Guardar, és a dir, que si la bateria està ca-rregada, permet al conductor congelar el nivell de la bateria i guardar-lo per al seu ús posterior amb un accionament purament elèctric. Per al-tra banda, si la bateria està baixa, els conduc-tores poden utilitzar el motor de combustió per carregar la bateria fins a cert nivell i utilitzar-la posteriorment amb un accionament purament elèctric.D’altra banda, la caixa de canvis automàtica de 8 velocitats també ha estat especialment adap-

El Saló del Motor de París va ser l’escenari es-collit per obrir el teló i presentar el que serà el nou SUV de Volvo, el XC90, un cotxe de set places que ha arribat al nostre país al mes de juny i del qual es preveu vendre 1.000 unitats aquest 2015. El passat dia 28 de gener va ser, a més, un dia clau per la companyia ja que va co-mençar la seva producció en sèrie a la fàbrica de Volvo a Torslanda (Suècia); un moment que marca un abans i un després ja que reflecteix el resultat de l’esforç de molts anys.Mostra de l’interès que aquest nou model ge-nera és l‘èxit que va tenir al setembre del 2014 quan es va llançar l’edició limitada First Edi-tion del Volvo XC90, formada per 1.927 vehi-cles numerats que només podien adquirir-se a través del web i que es van esgotar en tan sols 47 hores. De fet, la majoria dels vehicles ja s’havien reservat una hora després de posar-los a la venda i es van arribar a vendre 7 vehicles per minut. A més, està sent tot un èxit fins i tot abans de mostrar-se a les exposicions dels concessionaris. Ja s’han rebut més de 16.000 encàrrecs del nou SUV de set places.El XC90 comptarà amb un potent motor híbrid endollable amb 400 CV i emissions de CO2 de només 59 g/Km, el que li confereix una combi-nació incomparable entre potència i eficiència en el consum de combustible. Si hi ha quelcom que defineix a la marca sueca és la seguretat i en aquest sentit el 2015 serà un any important perquè aquest model inclou nous sistemes pioners a nivell mundial. Per una banda, el Run-off Road Protection, que detecta en quin moment el vehicle surt de la carrete-ra. D’aquesta manera, els cinturons es tensen

per tal que els passatgers es mantinguin en el seu seient i ajuda a evitar lesions a la colum-na mitjançant un sistema d’absorció d’energies en el seient. Per altra banda, també incorpora l’Auto Brake at Intersections, un fre automàtic que entra en funcionament quan detecta un ve-hicle de cara, com pot passar per exemple en sortir d’una intersecció o en incorporar-se a una nova via.Aquest model suposa a més l’inici d’una nova era per a la companyia, ja que és el primer cotxe fabricat amb la nova tecnologia d’arquitectura escalable de productes (SPA) desenvolupada per Volvo. L’arquitectura escalable de productes consta d’una gama de mòduls, sistemes esca-lables i components, dissenyats per ser com-partits per diferents tipus de models, de forma que ofereix una gran flexibilitat dins la cadena de producció. Segons explica Peter Mertens, vicepresident primer d’Investigació i Desenvo-lupament, la SPA ens fa tecnològicament inde-pendents, sense connexió de cap tipus al nostre propietari anterior. Aquesta arquitectura cobreix uns dos terços del nostre volum total de vendes. Amb aproximadament el 40 % de tots els com-ponents compartits per tots els models de vehicle, independentment de la seva mida, ens beneficia-rem de les economies d’escala i augmentarem així la nostra competitivitat.

Plaer en la conduccióVolvo Cars introdueix la tecnologia Twin Engi-ne per al primer plug-in SUV premium del món. Així, amb el model XC90T8, no se sacrificarà ni el rendiment, ni l’eficiència, ni el plaer de conduir i ni tan sols l’espai del maleter. Amb la

LA REVISTA D’EUROVACANCES

VOLV

O X

C90

VOLV

O X

C90

VOLV

O X

C90

VOLV

O X

C90

VOLV

O X

C90

MÓN - 15

tada per l’híbrid: la tecnologia shift-by-wire (fre per cable) permet als conductors controlar elèctricament la transmissió amb una palanca de canvis feta de vidre suec artesanal. A més, una bomba d’oli més gran proporciona la lubri-cació necessària durant el funcionament elèc-tric i permet una acumulació de pressió més ràpida quan es fan les transicions entre la con-ducció elèctrica i la de combustió.

Atenció als detallsEl sistema de Car Audio del XC90 és un dels exemples de l’atenció que dóna Vol-vo als detalls. Equipat amb la tecnologia de Bowers&Wilkins, està dissenyat per transmetre música amb una alta qualitat de so. La nova interfase Sensus el converteix en l’ au-tomòbil amb el sistema de control més modern del mercat. Així, els tradicionals botons i con-trols s’han substituït per una pantalla tàctil per als controls situats al volant així com un sistema de veu. El conductor podrà consultar

informació, accedir als sistemes de navegació o mitjans de comunicació de forma intuïtiva i controlar el telèfon o climatitzador molt fàcil-ment. A més, el sistema ofereix ràdio per Internet, permet trobar i pagar un aparcament, escol-tar música en streaming sense talls, un punt d’accés a internet per a l’ús de la tauleta en el cotxe, així com la integració amb Apple a través de CarPlay i amb Android a través de Google Auto. L’XC90 és tan intel·ligent que no només avisa del moment per a la revisió del vehicle, sinó que també concerta cita amb el concessionari Volvo. Aquest model estrena un filtre múltiple millo-rat que optimitza la qualitat de l’aire interior, conegut com a zona neta, que assegura un mi-llor entorn de conducció. Així, els conductors respiren millor perquè el sistema impedeix l’entrada en el vehicle de la majoria de les pe-rilloses partícules microscòpiques de pols fina.I, evidentment, no podia faltar l’opció del sostre

solar panoràmic elèctric que ocupa la zona del sostre que correspon a les dues primeres fileres de seients. Si se li aplica una corrent elèctrica, s’enfosqueix per tal que la llum no molesti als passatgers.El nou XC90 es converteix així amb una fer-ma proba de l’estratègia Designed Around You. La seva excel·lent combinació de luxe, espai, versatilitat, eficàcia i seguretat portaran el seg-ment dels SUV a una nova dimensió, com ja va passar amb l’ XC90 original l’any 2002, revolu-cionant el segment dels SUV i aconseguint ven-dre 636.000 unitats durant tot el cicle de vida.Com a primer SUV híbrid plug-in Premium del món, l’XC90 s’afegeix a una llarga llista d’innovacions de Volvo Cars dissenyades per crear una experiència de conducció més còmo-da, un medi ambient més net i carreteres més segures.

*El nou XC90 està disponible des de 53.900 €.

D I S E L A U T O

Passejades

L’Església del Mar Els escenaris de la novel·la Dimarts 15 setembre MATÍPreu: 12,5€ per persona

Sant Pau Visita de l’hospital modernistaDimarts 22 setembre MATÍPreu: 12,5€ per persona

PedralbesVisita del monestirDimecres 30 setembre MATÍPreu: 10€ per persona

GranollersCruïlla de caminsDimecres 7 octubre MATÍPreu: 12,5€ per persona

El RavalEl barri de l’HospitalDimecres 14 octubre MATÍ Preu: 12,5€ per persona

GironaVisita de la vil.la medievalDimecres 21 d’octubre MATÍ Preu: 12,5€ per persona

La Generalitat Visita del palau presidencialDissabte 24 octubre (10h i 12h)Preu: gratuïta

El Parlament Visita del Parlament i del parcDimarts 27 d’octubre TARDAPreu: 8,5€ per persona

El Call La Barcelona juevaDimecres 4 novembre MATÍPreu: 8,5€ per persona

Colònia Güell El tresor amagat de GaudíDissabte 7 novembre MATIPreu: 12,5€ per persona

El Pi i Santa Anna Les Vil.les NovesDimecres 11 novembre MATÍPreu: 13€ per persona

MNAC La col·lecció del romànicDimecres 18 novembre MATÍPreu: 12,5€ per persona

Camí de Sant Jaume Barcelona – Sant Cugat, 11 kmDissabte 21 novembre MATÍPreu: gratuïta

MNAC La col·lecció modernistaDimecres 25 novembre MATÍPreu: 12,5€ per persona

Us proposem una nova sèrie de passejades. Les sortides les operarem sempre amb grups reduïts de 15 a 20 persones. Les passejades estan obertes a tots els clients i clientes d’Eurovacances a preu de cost. Places limitades. Inscripció obligatòria.

Activitats BCN Més informació:www.viatgeseurovacances.net

SUGGERIMENTS

PresentacionsUs proposem una nova sèrie de pre-sentacions per conèixer els nostres viatges.Totes les presentacions tindran lloc a les 18h al Restaurant Farga (Avin-guda Diagonal 391)Presentacions gratuïtes. Inscripció obligatòria. Places limitades.

MongòliaDijous 8 d’octubre

FilipinesDijous 22 d’octubre

AustràliaDijous 29 d’octubre

Canadà costa a costaDijous 5 de novembre

SamarkandaDijous 12 de novembre

MadagascarDijous 19 de novembre

CuinaUs proposem un vetllada molt es-pecial amb demostració de cuina tailandesa, balls tradicionals i sopar degustació al prestigiós restaurant Thai Barcelona. Places limitades. Inscripció obligatòria.

DemoThai BarcelonaDijous 1 d’octubre a les 19:30Preu: 50€ per persona

D I S E L A U T OBarcelonaC/ Casanova nº 161Tel.: 900 502 040 Mataró Crta. Nacional de Barcelona nº 88Tel.: 937 985 938Vilafranca del Penedès Avda. Tarragona nº 136Tel.: 938 901 103Tarragona Autovía de Salou, 1Tel.: 977 554 214www.diselauto.comdiselauto@diselauto.com

BarcelonaRambla de Catalunya 124, 5è 1aTel.: 934 152 300Granollers C/ Catalunya 12-18Tel.: 938 611 228Girona C/ Hortes 6Tel.: 972 225 344www.viatgeseurovacances.netalex@eurovacances.net

Col·labora: