món - eurovacances · mar. la màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota...

16
Kamtxatka NÚMERO 12 HIVERN 2016 TERRA D’ÓSSOS, FOC I GLAÇ LA REVISTA D’EUROVACANCES Seychelles L’ÍNDIC EN ESTAT PUR Bretanya PAÍS DE LLEGENDES Madagascar HOTSPOT DE BIODIVERSITAT Grècia DELS MITES A LA PANTALLA Ivan Madrigal GUIA I PINTOR Kirguizistan ALS PEUS DEL TIEN SHAN món

Upload: others

Post on 13-Sep-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

Kamtxatka

NÚMERO 12HIVERN 2016

TERRA D’ÓSSOS, FOC I GLAÇ

LA REVISTA D’EUROVACANCES

SeychellesL’ÍNDIC EN ESTAT PUR

BretanyaPAÍS DE LLEGENDES

MadagascarHOTSPOT DE BIODIVERSITAT

GrèciaDELS MITES A LA PANTALLA

Ivan MadrigalGUIA I PINTOR

KirguizistanALS PEUS DEL TIEN SHAN

món

Page 2: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

Carta

Nº12 HIVERN 2016

2 - MÓN

Notícies

Ivan Madrigal

EL GUIA

Nascut l’any 1975 a Madrid, l’Ivan es va llicenciar en filologia hispànica l’any 1999. L’any 2002 es va tras-lladar a Barcelona, va aprendre català i es va treure el títol de guia oficial per treballar a Catalunya. Incor-porat a l’equip de guies d’Eurovacances des de l’any 2003, l’hem pogut trobar a moltes destinacions eu-ropees, entre elles Escòcia, Polònia, Romania, Mal-ta, Sicília, la Puglia, la Toscana, el Piemont, la costa Amalfitana, l’Emília-Romanya i el sud d’Alemanya. Actualment combina l’activitat de guia professional amb la pintura, la seva gran passió.

DEL DIRECTOR

No! No podem deixar que la por provocada per uns quants ens condicioni a deixar de fer una de les coses que més ens agrada: viatjar.El món és prou gran, variat, interessant i sorprenent com per perdre l’oportunitat de descobrir-lo per culpa d’uns quants. La im-mensa majoria de gent que trobem durant els viatges estan disposats a rebre’ns amb les mans obertes, a ajudar-nos si ho neces-sitem i a interessar-se per nosaltres si els ho permetem. Per tant, un cop més, no!No deixem que uns quants ens privin del privilegi de descobrir nous racons del món i noves cultures i d’enriquir-nos a través de les vivències i experiències que només el fet de viatjar ens pot aportar.Des de MÓN, mantenint l’objectiu pel qual varem néixer, us seguim animant a viatjar, ja sigui des de la lectura de les nostres pà-gines o bé a través dels viatges que us pro-posem als nostres catàlegs.Diguem no i animem el sí!

Àlex Pàmies

De l’Escòcia salvatge a les rutes artístiques d’Itàlia. Ens ho expliques? Escòcia és el meu territori sagrat! Allà vaig fer el meu primer circuit com a guia i sempre m’agrada tornar-hi. Per a mi és molt més impor-tant l’emoció que produeixen els paisatges que qualsevol creació humana. Amb això no vull dir que sigui incompatible amb el cultiu intencionat del gust i la sensibilitat. Però si es tracta de gaudir de l’art llavors no tinc cap dubte: Itàlia és una destinació immillorable.

Què descobreix a Itàlia un aficionat a la pintura com tu? Una cosa tan senzilla com parlar de pintura amb el xofer. Créixer i viure envoltat de be-llesa, conscient del seu valor, imprimeix en qualsevol italià la capacitat d’apreciar i valorar la bellesa en qualsevol de les seves manifestacions. Itàlia és més una experiència vital que

una influència en la meva ma-nera de pintar.

I què és el que més t’agra-dava d’Escòcia? Escòcia té molts atractius. El millor, probablement, és allò inespe-rat, el que sorprèn. Una ciutat com Glasgow, per exemple, una urbs en plena emergència i inesgotable en vitalitat i crea-tivitat. O el menjar. Es menja molt bé durant aquest viatge. Però com deia al principi, jo em quedo amb la natura.

També has anat Romania. Què destacaries del país? Que és molt bonic. L’interior, amb la cèlebre Transsilvània, és imprescindible. És una des-tinació que ofereix al viatger molt més del que un s’imagina i on resulta inevitable reflexio-nar sobre la naturalesa huma-na. Història viva.

Darrerament t’hem pogut

trobar a Polònia. Què és el que millor defineix la des-tinació? La gent. Per a mi, dir Polònia és dir els polonesos. Són adorables. Estimen el seu país de tal manera que és fa di-fícil no afegir-se a aquest amor. Potser aquesta sigui la raó que els ha permès conservar la identitat, l’idioma i la perso-nalitat.

Ens pots dir cinc llocs de Polònia que no ens podem perdre? Cracòvia. Torun i la casa de Copèrnic. Breslau. Les muntanyes del Tatra. I final-ment el castell de Malbork.

On són les teves vacances de somni? A casa. És clar que de seguida et torna a venir el neguit de viatjar... Potser pas-saria una bona temporada al camp, en una granja i amb els fills. Això serien unes vacances ideals.

Perú a Barcelona!Després de l’èxit de convoca-tòria de la degustació de cuina tailandesa, ara ens aproparem al Perú sense moure’ns de Barcelona. A través dels seus fogons coneixerem l’ampli ven-tall d’estils culinaris que ofe-reix aquest país, entre els quals destaquen la cuina nikkei (fusió peruana i japonesa), la chifa (d’influència xinesa cantone-sa), la novoandina, la criolla i l’amazònica. Els plats estrella seran els diferents tipus de ce-viche, així com el famós seco de cordero a la chiclayana, l’arròs amb ànec i els diversos còctels de pisco. L’esdeveniment tin-drà lloc el dilluns 11 d’abril a les 19.00h al The Market Perú, amb prèvia inscripció a qual-sevol de les nostres oficines de Granollers, Barcelona i Girona. Us hi esperem!

30è Aniversari d’Eurovacances!A Eurovacances estem d’aniversari i celebrem ja els 30 anys d’història! Però tot això no seria possible sense vosaltres. Hem compartit tres dècades farcides d’aeroports, de milles sobrevolades, de quilòmetres recorreguts, de ra-

cons descoberts, de centenars d’anècdotes per explicar i de molts moments per recordar. Hem conegut noves cultures, hem degustat sabors sorpre-nents i també hem après a gau-dir dels moments que no hem fotografiat. Hi ha alguna mane-ra millor per celebrar-ho que seguir viatjant junts?

L’ACTUALITAT

ARNAU FERRER

EMMA POU

IVAN

MAD

RIG

AL

Direcció: Àlex Pàmies

Edició i coordinació: Arnau Ferrer

Disseny Gràfic: Miquel Pàmieswww.vinilsidisseny.com

Han col·laborat en aquest número:Cristina Encinas, Josep Lluís Barco, Carles Gisbert, Pere Morera, Emma Pou, Àlex Pàmies, Arnau Ferrer

Correcció ortogràfica: Mireia Soler i Montserrat Batista

Fotografia: Àlex Pàmies i Arnau Ferrer

Il·lustració: Kim Amate

Fotografia de portada: Ós de Kamtxatka

CRÈDITS

Page 3: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

MÓN - 3

LA REVISTA D’EUROVACANCES

Bretanya País de llegendesBrehiz, Bretanya, és la península que sobresurt a l’oest de França i s’endinsa cap a l’Atlàntic. El tarannà tradicional d’aquest genuí poble celta ha preservat l’encant d’aquest indret i no ha permès modernitzar-lo. Malauradament, la seva llengua materna marceix exhausta però les seves tradi-cions encara hi són vigents. La majoria de poblacions com Dinan conser-ven una carcassa medieval custodiada per una sòlida muralla, creuada per carrerons plens de vida farcits d’esglésies, murets i cases que ens transporten a èpoques passades. Aquestes viles solen estar rodejades per una natura notable, tant pel contorn retallat de la seva costa, aca-ronada per imponents marees de més de dotze metres d’alçada, com pel paisatge terra endins, amb frondosos boscos que el plugim perfuma d’un verd fresc.Són molts els llocs on perdre’s: als abruptes penya-segats de la punta de Raz, hi podrem admirar la potència de l’onatge de l’oceà assetjant amb vis-tosa coreografia un far que guia els pescadors del veí port d’Audierne, impregnat del romanticisme en estat pur que destil·la la història de Tristany i Isolda. Quantes llegendes amaguen els racons bretons! Només cal endinsar-nos en la sagrada roureda de Broceliande on diu la tradició que quedà reclòs el famós mag Merlí. Aquesta terra encara avui és capaç de suggerir noves llegen-des, com els simpàtics Astèrix i Obèlix, tot bar-

rejant les misterioses alineacions de Carnac, on trobem milers de menhirs que diuen que el gras-sonet gal traginava, amb l’heroica resistència de la població de Vannes, que va permetre rebutjar la grapa de l’imperi romà.Personalment m’enamora la granítica ciutat de Saint-Malo, robusta com una nau sobre el mar. Indòmita pàtria de corsaris, les seves muralles avui la protegeixen de les inofensives onades que fan les delícies dels banyistes, però fa molt temps eren l’atalaia des d’on Jacques Cartier pla-nejava cercar un pas al nord d’Amèrica, desco-brint Canadà. Però no cal navegar tan lluny per descobrir meravelles. En només vint minuts a bord d’un ferri, a l’altra riba de la desemboca-dura del riu Rance trobem un preciós escenari format per les elegants mansions de la Belle Épo-que que poblen els pujols que rodegen la vila de Dinard. Uns quilòmetres més a l’est apareix el cap Frehel, que pels volts de primavera compta amb una catifa policromada per minúscules flors que ens guia fins a les vistes de la immensitat d’un mar maragda.Totes aquestes emocions les podrem pair una refrescant nit d’estiu a la bufona Place au Beur-re de la vila de Quimper, al voltant d’una taula, degustant una crêpe, assaborint l’amarga sidra local i prenent de postres l’hipercalòric kouign-amann.

EUROPA

CARLES GISBERT

El Mont Saint-MichelEl Mont Saint-Michel és un bastió normand, just a tocar de Bretanya, cita obligada en qualsevol recorregut d’aquestes terres. Es tracta d’una abadia gòtica construïda a prin-cipis del segle XIII en enginyós equilibri so-bre un illot rocós palplantat al bell mig del mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són la prova. Despertar-se obser-vant la silueta del monument difuminada per la boira, apropar-se a peu descobrint la seva majestuositat, ascendir fins al cim embriagat per les vistes i descobrir les estances plenes de bellesa i història, són una experiència que per si mateixa justifica tot un viatge.

Page 4: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

A la frontera d’Arizona i Utah, a l’extrem nord-oest de la reserva navajo, hi ha un dels paisatges més famosos del món. Són tres mesas de cim pla situades al bell mig d’un desert de sorra i roca vermelles convertides gràcies a la màgia del ci-nema en la quinta essència del Far West. Les tres mesas amb prou feines ocupen 10 km² però simbolitzen com cap altre racó dels Estats Units els horitzons infinits de l’oest americà, l’esperit dels pioners i l’ambient mític de la frontera. Això és Monument Valley: un paisatge minúscul de proporcions llegendàries. El mag: John Ford. I l’instrument: La diligència. Filmada l’any 1939 i considerada un dels films més influents de tots els temps, aquesta pel·lícula de John Ford narra les peripècies d’un grup de passatgers en ruta entre Tonto, a Arizona, fins a

Lordsburg, a Nou Mèxic. Pel camí, tots els ingre-dients dels millors westerns, amb forts, atacs dels indis, la cavalleria salvadora, una venjança justa i una apassionada història d’amor entre Ringo Kid (John Wayne) i la prostituta Dallas (Claire Tre-vor). I de fons, un paisatge destinat a fer història.Monument Valley va arribar al cinema de manera casual. La història comença amb Harry Goulding, un desconegut comerciant nascut a la ciutat mi-nera de Durango, Colorado, i resident a Monu-ment Valley des de l’any 1920. Després d’una vida dedicada a comerciar amb els navajos, la Gran Depressió es va emportar els pocs estalvis de la família. L’any 1938 Goulding es va traslla-dar a Los Angeles. Allà es va assabentar que Uni-ted Artists buscava localitzacions exteriors on fil-mar el seu proper western. Conscient de la bellesa del paisatge on havia passat part de la seva vida Goulding va contractar al fotògraf Josef Muench i el va portar a Monument Valley. El resultat, un àlbum memorable que Goulding es va emportar a Hollywood. El va rebre el responsable de les localitzacions de La diligència, que s’havia de co-mençar a rodar en breu. Cinc minuts més tard ja conversaven plegats amb John Ford. I menys d’un any després desembarcaven a Monument Valley per començar el rodatge.L’equip de filmació es va instal·lar a la localitat de Kayenta, a quaranta quilòmetres de Monu-ment Valley, en un campament del l’anomenat Cos Civil de Conservació, un projecte vinculat al New Deal del president Roosevelt destinat a llui-tar contra la pobresa juvenil durant els anys de la Gran Depressió. Les condicions de l’allotjament eren espartanes, les hores de producció inaca-bables i les condicions meteorològiques pròpies d’un desert d’altitud, extremes. Però se’n varen sortir.La diligència es va estrenar el 2 de març de 1939, convertint-se ràpidament en un èxit de crítica i públic. Per primera vegada en la història del ci-

nema un western es convertia en obra d’art, aban-donant els arguments simplistes de bons i dolents per teixir una trama profunda farcida de perso-natges complexes. El mateix Orson Wells assegu-rava que era la pel·lícula perfecte, un exemple de manual de com narrar una bona història. Aquest gran del cinema fins i tot va afirmar que havia vist La diligència més de quaranta vegades men-tre preparava Ciutadà Kane, per molts una de les millors pel·lícules de la història.Gairebé vuitanta anys després de la seva estre-na, La diligència continua sent una pel·lícula fo-namental. El film va consagrar definitivament a John Ford com a director, va convertir en estrella a un desconegut John Wayne i va fer de Monu-ment Valley el paisatge més icònic del Far West.

Nº12 HIVERN 2016

Monument ValleyEl Far West en 10 km²

Els navajos

John Ford i Monument Valley

Monument Valley està dins Diné Bikéyah, el nom oficial de la reserva dels indis navajo. Situada a la regió dels Four Corners, a ca-vall entre els estats d’Arizona, Utah, Colo-rado i Nou Mèxic, la reserva és un territori d’autonomia limitada i govern propi dins dels Estats Units. Resultat dels tractats firmats l’any 1868 després de la definitiva derrota militar dels indis, la reserva navajo és la més gran dels Estats Units, amb 71.000 km² de superfície i més de 330.000 habitants. Monu-ment Valley Navajo Tribal Park, és a l’extrem nord-oest de la reserva.

A més de La diligència (1939), John Ford va gravar fins a vuit pel·lícules més total o parcialment a Monument Valley: Passió dels Forts (1946), Fort Apache (1948), La legió in-vencible (1949), Caravana de pau (1950), Río Grande (1950), Centaures del desert (1956), El sergent negre (1960) i El gran combat (1964).

LA HISTÒRIA

4 - MÓN

ARNAU FERRER

GeografiaMonument Valley està situat aproximada-ment al centre de l’anomentat Colorado Pla-teau, una enorme regió fisiogràfica formada per un altiplà de 337.000 km², el 90% de la qual està drenada pel riu Colorado. Tota la zona és un desert d’altitud amb alguns bos-cos discontinus de coníferes i ginebres en els punts més humits. A més de Monument Valley, el Colorado Plateau acull alguns dels parcs nacionals més espectaculars dels Es-tats Units, com Grand Canyon, Arches, Ca-nyonlands, Capitol Reef, Bryce Canyon, Zion i Mesa Verde.

Page 5: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

LA REVISTA D’EUROVACANCES

AinuEl poble oblidat del Japó

Modernitat, puntualitat i eficiència són les paraules que normalment associem al poble japonès. Ara bé, quins van ser realment els primers japonesos? Moltes cultures del planeta han vist com amb l’arribada de nous habitants a les seves terres han estat relegades a l’oblit i, sovint, al menyspreu. Un cas, entre molts d’altres, ha estat el dels ainu, els habitants originals del que avui anomenem Japó.Coneguts com ainu, que significa humà, o utari, que vol dir camarada, han viscut durant milers d’anys a la zona més septentrional del Japó, al nord de Honshui a l’illa de Hokkaido, així com a l’arxipèlag de les Kurils i Sajalin, actualment en territori rus. Avui en dia, només en queden 15.000, repartits entre les illes de Hokkhaido i el nord de Honshu.Alguns estudis han revelat que els ainu van arribar a aquestes terres fa uns 18.000 anys, durant la darrera glaciació, això és uns 10.000 anys abans que els primers japonesos. En un principi els japonesos només comerciaven amb els ainu, però a partir del segle XVII començaren a instal·lar-se a les seves terres. I finalment els samurais els obligaren a retirar-se més al nord, cap a les illes més septentrionals del Japó i la península de Kamtxatka. Durant molt temps els ainu han estat menyspreats per part del govern japonès, sobretot al segle XIX, durant l’era de l’emperador Meiji i, molt

especialment, amb l’arribada de la influència americana a les illes en acabar la Segona Guerra Mundial.Els ainu tenen una barreja de trets asiàtics i caucasians. Normalment els homes tenen ulls blaus i llueixen unes llargues i espesses barbes. Antigament eren un poble de caçadors, pescadors i grangers perfectament integrats al medi on vivien. La seva vestimenta es realitzava amb fil que extreien de l’escorça del bedoll i a l’hivern s’escalfaven amb pells d’animals de la regió, com óssos i cérvols. Les seves cases es feien amb sostres de canyes i podien arribar a tenir fins a set metres d’altura. La residència del cap del poble era utilitzada com a centre de reunió.Els ainu són animistes i creuen que cada element de la natura posseeix un déu o kamui. Diu la tradició ainu que al principi dels temps el món era un gran oceà farcit d’illes, cadascuna governada pels seus propis déus. Dins la seva cosmogonia, el Sol i la Lluna eren marit i muller i s’encarregaven respectivament de governar el Cel i la Terra. Els ainu definien la Via Làctia com el riu dels déus que, segons creien, hi passaven llargues temporades pescant.La principal cerimònia religiosa que duen a terme és el sacrifici d’un petit cadell d’ós. Tot ballant i bevent licor d’arròs celebren el viatge espiritual que està a punt de començar el cadell i la seva trobada amb el déu de l’ós.

Quan algun membre de la comunitat està malalt, preguen al déu del foc per demanar-li la seva curació. I és habitual que les dones ainu, en arribar a la pubertat, es tatuïn la boca i els braços amb formes ben curioses.El poble ainu no posseeix un recull escrit de les seves ensenyances i tradicions, per això els seus coneixements passen de pares a fills de forma oral. Malauradament, la forta presència del japonès en tots els àmbits de la seva vida va provocar que la llengua ainu anés

desapareixent, sobretot entre la gent més jove. En els darrers anys ha sorgit un fort moviment per part de grups activistes ainu per tal de recuperar la seva llengua i les seves tradicions. Tot just l’any 2008 el govern nipó va reconèixer, finalment, que els ainu són els habitants originals del Japó. Des de llavors s’han creat programes a les escoles per preservar la seva cultura i actualment viuen un moment de renaixement a tot el país.

GENT

JOSEP LLUÍS BARCO

Page 6: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

Nº12 HIVERN 2016

Estàtua de Lenin Bixkek, la capital del país. La majoria d’estàtues de Lenin a l’URSS han desaparegut en els dar-rers vint-i-cinc anys, però no la de Bixkek. Només l’han canviat de lloc. Abans era a la plaça d’Ala-Too, de cara a les muntanyes. Ara és dar-rera el Museu Nacional, assenyalant la Universitat Americana!

Balasagun Torre de Burana, a la vall de Chuy. Aquest antic minaret del se-gle XI és la resta més visible de la desapareguda ciutat de Balasagun. Fundada al segle IX pels sogdians, la ciutat va ser la capital de la vall fins l’arribada dels mongols l’any 1218. La Ruta de la Seda al nord del Tien Shan passava per aquí.

Als peus del Tien ShanKirguizistan

Kirguizistan

CRONICA GRÀFICA

6 - MÓN

IL·LUSTRACIÓ: KIM AMATE

El Kirguizistan és una de les joies amagades de l’Àsia Central. Un país petit, comparat amb els seus veïns, però amb muntanyes gegantines. Les serralades menors, com el Kungei Alatau, són de proporcions alpines, amb multitud de cims per sobre els 4.000 metres d’altitud. Les mitjanes, com les muntanyes del Terskey Ala-too, sobrepassen els 5.000 i les més altes, les del Tien Shan, assoleixen els 7.439 amb el Pobedy, el cim més alt del Kirguizis-tan. Als seus peus, el segon llac de muntanya més alt del món, l’Issyk-Kul’, les estepes d’altitud del llac Son Kul i les formacions rocalloses de Yety Oguz i Skazka. I per tot arreu, la seva gent, diversa com poques, amb kirguís, uzbeks, dungans, ugirs, xine-sos, tadjiks i russos, hereus d’una història profunda, arrelada als camins més remots de la Ruta de la Seda.

1 2

ARN

AU F

ERRE

R

10

11

ARN

AU F

ERRE

R

3

ARN

AU F

ERRE

R

2

ARN

AU F

ERRE

R

1

6

4

ARN

AU F

ERRE

R

5

5

1

2 3 4 6

8

9

7

ARN

AU F

ERRE

R

Page 7: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

LA REVISTA D’EUROVACANCES

Helicòpter Tien Shan. L’helicòpter Mil Mi-17 de l’exèrcit kirguís sobre-vola la glacera Inylchek i s’acosta al Pobedy, el cim més alt del país amb 7.439 m d’altitud. El Pobedy era un dels cinc cims necessaris per aconseguir el Lleopard de les Neus, la distinció més alta de l’alpinisme soviètic.

Camp base Tien Shan. Camp Base d’Inylchek, a 4.000 m d’altitud. Di-nem a la tenda menjador, als peus de la piràmide imponent del Khan Tengri, de 6.995 m d’altitud. Tot i això, la neu del cim eleva l’altitud de la muntanya fins als 7.010 m. Els alpinistes no es posen d’acord: és un sis mil o un set mil?

Edelweiss Karkará, a la frontera amb el Kazakhstan. La flor de neu (Leonto-podiumalpinum), de pètals gruixuts, carnosos i coberts d’un pèl fi, és una planta alpina pràcticament desapa-reguda a casa nostra. El seu nom alemany, edelweiss, significa blanc pur. Al Kirguizistan n’hi ha prade-ries senceres!

Falconeria Vall de Yety Oguz. Demos-tració de falconeria al cor del Ters-key Ala-too, una serralada alpina que arriba als 5.216 m d’altitud al cim del pic Karakol. La falconeria és una activitat cinegètica molt arre-lada al país, tot i que els kirguís no cacen amb falcons sinó amb àguiles daurades!

Iurtes Les iurtes són les tendes típiques dels nòmades de l’Àsia Central. L’any 2014 varen ser de-clarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Llac Son Kul Som a 3.000 m d’altitud, a la ribera d’un llac remot glaçat durant gairebé tot l’any i a cent quilòmetres de la carretera asfaltada més pro-pera. A l’estiu, quan la neu es fon, els pastors nòmades pugen els seus ramats a les pastures. Paisatge gran-diós i horitzons infinits.

MÓN - 7

Ulak Tokmok, una petita ciutat entre Bixkek i el llac Issyk-Kul’. Es juga un partit d’Ulak Tartish, un joc típic de l’Àsia Central. Els genets, en dos equips, competeixen per aga-far una cabra morta i dipositar-la a una de les dues cistelles situades a cada extrem del camp. Poques nor-mes. Emoció assegurada!

Petròglifs Cholpon Ata, a la ribera nord del llac Issyk-Kul’. La regió està farcida de petròglifs escites del pri-mer mil·lenni abans de Crist. Els es-cites eren un poble nòmada d’origen turcman originari de l’Àsia Central. Amb els anys es varen estendre fins a Pèrsia, l’Àsia Menor i les estepes de Rússia i Ucraïna.

Església de Karakol Església russa ortodoxa de la Santíssima Trinitat, consa-grada l’any 1895. L’església és un dels edificis més antics d’aquesta tranquil·la ciutat a l’est del llac Is-sik-Kul’. Fundada per militars rus-sos l’any 1869 la ciutat va créixer gràcies a les expedicions cartogràfi-ques a les muntanyes del Tien Shan.

3 4 5

ARN

AU F

ERRE

R

6

7

8

9

10

11

ARNAU FERRER

ARN

AU F

ERRE

R

7

11

ARN

AU F

ERRE

R

9

ARN

AU F

ERRE

R

8

ARN

AU F

ERRE

R

10

Page 8: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

8 - MÓN

Nº12 HIVERN 2016

Kamtxatka és un d’aquells llocs que sorprenen només de pensar-hi. Situada a l’extrem oriental de Rússia i al nord del Japó, un espera trobar-hi una població d’aspecte asiàtic, però res més lluny de la realitat. Aquesta enorme península de 270.000 km² que separa l’oceà Pacífic del mar d’Okhosk està poblada per poc més de 300.000 habitants, la majoria russos i només uns 15.000 d’ètnia koryac. Kamtxatka ens pot decebre i captivar al mateix temps, ja que la seva bellesa primitiva és voluble i en moltes ocasions s’amaga darrera d’un miste-riós vel de boira que ens priva de veure els seus grans atractius naturals. Però quan la boira es dispersa i finalment emergeixen els volcans a tra-vés dels núvols, comencem a ser conscients que estem en un lloc molt especial. Llavors, de mane-ra sobtada, ens venen a la ment les imatges de les fonts termals, les calderes de fang bullent, cen-tenars de volcans coberts de neu i rius d’aigües transparents farcits de salmons.

Aquesta península remota és una de les àrees més salvatges i més extenses del món. La seva capital, Petropavlovsk de Kamtxatka, està situada més a prop de Tòquio i de Seattle que de Mos-cou. La major part d’aquest tros de terra de 1.000 quilòmetres de longitud és tan salvatge que els seus habitants presumeixen de què Kamtxatka no tingui carreteres, només direccions. L’aïllament de la regió i la seva falta d’infraestructures són alhora la maledicció i benedicció de la península. Però aquesta és precisament la gràcia, perquè la natura de Kamtxatka està intacta i gairebé com-pletament lliure de turisme convencional. Petropavlovsk, va ser fundada l’any 1740 per Vi-tus Bering, el comandant de l’expedició que va donar nom a l’estret que separa Rússia i Alaska. La ciutat, situada a la badia d’Avacha, ofereix magnífiques vistes de dos volcans i una extensa serralada de cims nevats. Poc més que aquest bell enclavament distingeix Petropavlosk d’altres petites ciutats de l’orient rus, amb la seva bona

dosi d’avorrida arquitectura soviètica. No obstant això, la capital de la regió és un bon camp base per a fer excursions a diferents punts de la pe-nínsula, molts dels quals només són accessibles amb helicòpter.Els volcans Avachinskaya i Koryakskaya, visi-bles des de Petropavlovsk, són els més concorre-guts de la península. Normalment es triga sis ho-res en assolir el cim de l’Avachinskaya, de 2.741 metres d’altitud. En canvi, el Koryakskaya, de 3.465 metres, és més exigent i comporta una dura ascensió de dotze hores com a mínim. Però que aquests horaris no ens facin tirar enrere: ambdós volcans disposen de vehicles especials i rutes preparades per accedir còmodament a la base de les muntanyes. Aquí, el temps canvia amb extrema rapidesa i una tempesta pot aparèixer del no-res en un clar matí d’agost. Però les vistes al mar, l’exuberant vegetació i els paisatges d’una de les zones més muntanyoses del món fan que valgui la pena el

Terra d’óssos, foc i glaçKamtxatkaLA DESTINACIÓ

Page 9: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

LA REVISTA D’EUROVACANCES

temps, l’esforç i la paciència.Un viatge a la península no estaria complet sen-se una visita a Dolina Geiserov, coneguda com la vall dels guèisers. Aquí descobrim el riu Gesi-sernaya, la vall del qual forma part de la reserva natural de Kronotski, amb més de 200 vàlvules de pressió geotèrmica que expulsen vapor, aigua i fang. Hi ha diverses rutes a peu per la zona i és relativament senzill explorar la major part de la vall en un sol dia. Dolina Geiserov és a 200 qui-lòmetres de Petropavlosk i s’hi arriba fàcilment amb helicòpter.Kamtxatka també és famosa per la seva fauna. El millor moment per contemplar-la és al mes d’agost. En aquesta època els óssos baixen des de la serralada de Yuzhno-Kamchatski fins al llac Kurilskoe, a l’extrem sud de la península, on es beneficien dels molts salmons que fresen al llac mateix i als rierols propers. És un gran espectacle veure com aquests magnífics plantígrads capturen un rere l’altre els salmons de les riberes del llac.

A Kurilskoe també és possible albirar pigargs ge-gants sobrevolant el llac en busca del seu festí particular. Amb un radi de 77 quilòmetres i un entorn impol·lut, el llac està completament envol-tat per volcans. Com succeeix en moltes parts de la península, la millor manera d’accedir a Kurils-koe és en helicòpter des de Petropavlovsk.

És possible arribar a la península de forma in-dependent i viatjar sol, però no és estrany sentir històries de turistes devorats per óssos....Benvinguts a la sorprenent i salvatge península de Kamtxatka!

L’ós de Kamtxatka (Ursus arctosberingianus) és una subespècie d’ós bru de la península russa de Kamtxatka i d’algunes illes properes. D’aspecte i costums similars a les de l’ós Ko-diak d’Alaska, és lleugerament més petit i de coloració més fosca. Els mascles poden arribar als 650 kg i mesurar més de 3 metres quan es posen drets sobre les potes del darrera. Es cal-cula que en tota la península hi habiten entre 8.000 i 10.000 óssos.

Ós de Kamtxatka

ÀLEX

PÀM

IES

ÀLEX

PÀM

IES

ÀLEX

PÀM

IES

ÀLEX

PÀM

IES

ÀLEX PÀMIES

Page 10: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

PERE MORERA

MadagascarHotspot de biodiversitat

Els ecosistemes de la Terra mantenen una gran diversitat d’espècies de flora i fauna. De fet, els científics han identificat aproximadament 1,4 milions d’espècies vives, tot i que la quantifi-cació del nombre real d’espècies que habiten la Terra és una tasca interminable. Alguns cientí-fics, com el biòleg E.O. Wilson, creuen que la xifra real podria estar al voltant dels 10 milions. Sigui com sigui, la diversitat al planeta no és fixa, constantment apareixen i desapareixen es-pècies.

NATURA

la biodiversitat mundial) viuen a l’illa i vora el 90% d’aquestes són considerades endèmiques i no es troben enlloc més del planeta. Malgrat encara no s’ha pogut demostrar científicament la raó d’aquesta gran diversitat en una regió tan petita, hi ha dos factors que determinen aquest fet: la localització de l’illa propera a l’Equador i la gran varietat d’hàbitats presents. Flora i fauna aïllades de la resta del món han patit milions d’anys d’evolució adaptant-se a la multitud d’hàbitats presents a Madagascar, com ara boscos plujosos tropicals, deserts, munta-nyes, valls o manglars. Alguns dels organismes de l’illa d’avui en dia com les falgueres, les palmeres, les boes o les iguanes, són resultat de l’adaptació al medi dels organismes origi-nals que habitaven el territori quan Madagas-car formava part d’un únic continent gegant (Gondwana) format per tots els continents ac-tuals. D’altres, com els ancestres dels lèmurs i altres colonitzadors, van arribar a l’illa volant, nedant o en companyia d’altres organismes, escampant-se per tota la regió, adaptant-se a les noves condicions de vida fins al punt de formar noves espècies. Fos com fos, aquesta adaptació radiativa que han sofert plantes i animals al llarg de l’evolució fa de Madagascar una mera-vella natural com poques hi ha en el planeta, un lloc únic on poder gaudir de forma exclusiva de vora 1.000 espècies d’orquídies, 8 famílies de plantes, milers d’insectes molts d’ells en-cara per descobrir, com a mínim 450 espècies de granotes i 400 de rèptils, 5 famílies d’ocells i uns 200 mamífers diferents, incloent tota la branca dels lemúrids. Tenint present que la població de Madagascar, de més de 20 milions d’habitants, creix a un ritme d’un 3% anual (una de les taxes més altes d’Àfrica) i que la pobresa és un dels principals problemes del país, la tensió entre una terra rica en recursos naturals i uns habitants pobres en un territori limitat augmenta dia a dia. Preocu-pats per aquesta raó, ecòlegs i d’altres científics de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) van designar l’any 2010 Madagascar com a punt calent de biodiversitat (en anglès, hotspot), un reconeixement a la seva gran riquesa de flora i fauna endèmiques. Els punts calents de biodiversitat ocupen només el 2,3% de la superfície total de la Terra, però són l’hàbitat de més de la meitat de les plantes i

animals existents. Es tracta de les reserves de vida animal i vegetal més riques i amenaçades del planeta, denominades com a punts calents per haver perdut més del 70% del seu hàbitat original i estar en constant amenaça de des-trucció. Tot i que el concepte de punt calent es va crear a finals del segle XX i inicialment contemplava 25 regions, en poc més de 15 anys s’ha incrementat fins a 34 els punts calents de biodiversitat al món i l’illa de Madagascar es considera un dels més importants. Aquest in-crement demostra que l’estat de la biodiversitat mundial empitjora. Segons l’organització Con-servació Internacional (CI), el 86% de l’hàbitat d’aquests 34 Punts Calents ha estat ja destruït.

ARN

AU F

ERR

ER

ARN

AU F

ERR

ER

ARN

AU F

ERR

ER

ARN

AU F

ERR

ER

Nº12 HIVERN 2016

10 - MÓN

Segons un informe publicat pel Fons Mundial per la Natura (WWF), més de 600 noves es-pècies han estat descobertes en hàbitats únics de Madagascar en l’última dècada: 385 de plantes, 42 d’invertebrats, 17 de peixos, 69 d’amfibis, 61 de rèptils i 41 de mamífers. Les restes de la vegetació original de Madagascar són importants punts calents de biodiversitat habitats per centenars d’espècies vegetals i animals endèmiques i vulnerables. Tot i així, només la meitat dels llocs d’importància crí-tica pertanyen a la xarxa d’àrees protegides del país. Després de la caiguda del govern anterior, els ambiciosos plans de conservació han quedat en suspens i la caça, la mineria i la tala furtiva han augmentat dins els parcs, incloent Marojejy, Masoala, Makira i Mana-nara. La gran majoria dels habitants de l’illa encara utilitzen la fusta per a la calefacció, la cuina i la construcció, generant enormes pressions sobre els hàbitats forestals. En els últims 20 anys, Madagascar ha perdut més d’1 milió d’hectàrees de bosc i desenes de mi-lers d’hectàrees de selves tropicals han estat saquejades per a la comercialització il·legal d’animals com els lèmurs, els camaleons o va-rietat d’ocells tropicals, així com de diferents espècies arborícoles apreciades per la qualitat de la seva fusta. A banda de l’acció de desenes d’entitats conservacionistes internacionals, el futur de la protecció de la biodiversitat de l’illa haurà d’involucrar la població local per tal de garantir el seu èxit, així com caldrà també mi-llorar les seves condicions de vida.

Biodiversitat en perill

Aquesta diversitat biològica tampoc és la ma-teixa a totes les regions de la Terra, donat que existeixen diferents patrons geogràfics de di-versitat que es vinculen a les condicions am-bientals i la capacitat dels ambients locals de mantenir una comunitat diversa. En termes ge-nerals, la xifra d’espècies terrestres disminueix a mesura que un s’allunya de l’Equador i viat-ja cap als pols. De les diverses hipòtesis pro-posades per explicar els patrons globals de la diversitat d’espècies, les que s’interpreten amb més facilitat són les que es vinculen de forma explícita amb característiques ambientals com el clima i la disponibilitat de recursos essen-cials que afecten directament els processos biològics de plantes i animals. La disponibilitat energètica dels organismes està correlacionada amb la temperatura, la radiació solar, la precipi-tació, la humitat i un conjunt de factors abiòtics que varien amb la latitud. Com més propera a l’Equador sigui una regió, més favorables seran les condicions ambientals per mantenir una ma-jor diversitat d’ambients i d’espècies. Madagascar és considerada l’illa més antiga del món i la quarta en superfície, amb més de 585.000 km2. Es va separar d’Àfrica fa uns 165 milions d’anys i gràcies a la seva història natural única, gaudeix d’una gran diversitat biològica. Més de 200.000 espècies d’organismes (5% de

Page 11: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

LA REVISTA D’EUROVACANCES

ARNAU FERRER

MÓN - 11

¡Buen Camino!111 quilòmetres de Sarria a Santiago

Cent onze quilòmetres a peu són un repte! Cert que no són els set-cents que hi ha des de Ron-cesvalles fins a Santiago, però continuen sent molts quilòmetres, especialment si no s’hi està avesat. El primer dia bé, sense problemes. Can-sat i prou. El segon dia, encara. Una punxa-da aquí i allà però res més. És al tercer quan la cosa comença a anar de debò. Quan el cos s’adona que no hi ha treva, que això de descan-sar és més relatiu que real. Al quart dia ja fa mal tot. I al cinquè, també, però no més que al quart. I ja només queden dos dies! Les cames comencen a anar soles. S’olora el final i sembla que tot faci baixada. Però no en fa de baixa-da. El terreny és ondulat fins a la mateixa plaça de l’Obradoiro. Trencacames, com diuen els caminadors. Però s’hi arriba. I no estem sols.

Són molts els que arriben amb nosaltres. A la majoria fa dies que els veiem. Els hem trobat al començament o al final d’etapa, segellant la credencial en una església, travessant una aldea, sopant en un restaurant o caminant, so-bretot caminant. Al ritme pausat del Camino hi ha temps per tot, per conversar, per gaudir del paisatge, per entrar a una església romànica o enfilar-se a un castro oblidat. I per observar i conèixer als altres: als que venen a peu des de l’altra punta d’Europa, als jubilats que fan el Camino cada any, als peregrins de missa diària i als esportistes crema-etapes disposats a arribar abans que ningú. I també als australians, que són molts, als nord-americans, que encara són més, als japonesos, que són a tot arreu, o fins i tot als sud-africans, que són pocs però tam-

LA CAMINADA

bé es deixen veure. Experiència única aques-ta de trobar-se en un poblet perdut de Galícia envoltat de gent d’arreu del món. En comú: el cansament -això sempre- i la màgia d’una lle-genda, la de l’apòstol, la trasaltio, la descoberta del sepulcre, els primers miracles, els cavallers medievals al crit de ¡Santiago y cierra España! i els peregrins d’arreu camí de Finisterre. Tots partícips d’una tradició mil·lenària, amb fe o sense, per amor a Déu o a la història, complint una promesa o només un repte esportiu. Però tots iguals davant els quilòmetres, amb la meta compartida i les fletxes grogues com a guia. Im-possible perdre’s. Sempre hi ha algú davant nos-tre. Tant li fa que sortim de matinada o que se’ns faci de nit. Caminem de cara a l’oest, sense tre-va, amb fletxes a cada tronc, mil·liaris a cada quilòmetre, petxines a cada poble i peregrins per tot arreu. Inconfusibles tots: per la cara de quilòmetres, pel bastó de fusta, per la carbasse-ta o per la petxina penjada a la motxilla. I per la salutació, inoblidable, de cortesia peregrina. Només dues paraules, pronunciades amb els accents més diversos del planeta, dues parau-les que distingeixen als caminants dels que no ho són, dues paraules amb mil anys d’història. ¡Buen Camino!

ARN

AU F

ERR

ER

ARN

AU F

ERR

ER

ARN

AU F

ERR

ER

De Sarria fins a Santiago de Compostel·la hi ha aproximadament 111 km, onze més dels neces-saris per a completar un pelegrinatge i aconse-guir la Compostela. Tècnicament el camí no té cap dificultat, però per completar les etapes, mantenir el ritme i gaudir de l’experiència cal una forma física adequada, un entrenament mínim i un cert hàbit de caminar.

Camino de Santiago

Page 12: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

12 - MÓN

Rússia

El centre històric de Sant Petersburg i el Krem-lin i la Plaça Roja de Moscou estan declarats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Són, sense cap mena de dubte, els conjunts monu-mentals més famosos i coneguts de la Federació Russa, però no són els únics. Al país hi ha vint-i-sis llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, dels quals setze són conjunts monumentals i deu, llocs naturals. La Rússia europea és la que concentra més conjunts patrimonials. Al sud-oest de Moscou, per exemple, hi ha el convent barroc de No-vodevichy, dels segles XVI i XVII; al sud-est l’església de l’Ascensió Kolomenskoye, del 1532; al nord-est, a Sergiev Posad, el monestir ortodox de La Laura amb les seves fabuloses icones d’Andrei Rublev; i, més lluny encara, el centre històric de Yaroslav, un exemple únic dels gustos arquitectònics de Caterina la Gran.

Més a l’oest, a l’anomenat Anell d’Or, trobem els centres històrics de Vladimir i Suzdal, amb magnífics edificis civils i religiosos dels segles XII i XIII i dues obres mestres: la col·legiata de San Demetri i la catedral de l’Assumpció. Al sud de Sant Petersburg destaca el centre medieval de Novgorod; més a l’est, a la regió del Volga, el monestir ortodox de Ferapontov, dels segles XV al XVII, extraordinàriament ben conservat i important pel seu paper durant la unificació del país; al nord, les esglésies de fusta de Kizhi, al llac Onega; i a les portes de l’Àrtic, a l’anomenada mar Blanca, les sis illes de l’arxipèlag de Solovetsky, habitades des del segle V aC. Finalment, ja als límits de la Rússia europea, hi ha el Kremlin de la ciutat de Kazani el conjunt arqueològic medieval de l’antiga Bolgar, fundada pels tàrtars de l’Horda d’Or al segle XIII.

Però és quan ens allunyem d’Europa i recorrem les enormes extensions de la Sibèria asiàtica que descobrim les joies naturals de la Federa-ció Russa. A l’extrem nord dels Urals, a Komi, s’amaguen els darrers boscos boreals verges d’Europa. Al sud de Sibèria hi ha les muntanyes Altai, la conca endorreica del llac Uvs Nuur i l’immens llac Baikal, el més antic i profund del món. Més a l’est, a Iacútia, amb temperatures de +40ºC a l’estiu i -60ºC a l’hivern, s’aixequen les espectaculars formacions dels Pilars del Lena. A l’oceà Àrtic, lluny de tot i de tothom, hi ha l’illa Wrangell, un hotspot de biodiversi-tat boreal malgrat la seva latitud. I a l’extrem més oriental de Sibèria, a la remota península de Kamtxatka, la UNESCO ha distingit amb la seva protecció una de les regions volcàniques més actives i espectaculars del planeta.

ARNAU FERRER

Patrimoni de la Humanitat

UNESCO

Nº12 HIVERN 2016

Anomenada la Venècia del nord gràcies als seus canals i ponts, Sant Petersburg és el re-sultat d’un enorme projecte urbanístic iniciat l’any 1703 per Pere el Gran. Batejada amb el nom de Leningrad durant els anys de l’URSS, la ciutat va estar estretament vinculada a la Revolució d’Octubre. El seu patrimoni arqui-tectònic harmonitza estils tan oposats com el barroc i el neoclassicisme, amb edificis tan singulars com l’Almirallat, el Palau d’Hivern, el Palau de Marbre i l’Ermitage.

Indissociablement lligat als esdeveniments més importants de la història russa des del segle XIII, el Kremlin de Moscou és el resul-tat de quatre-cents anys d’arquitectura per part dels arquitectes més brillants del país. A més de ser la residència del Gran Príncep, el Kremlin també va ser un important centre polític i religiós. Al peu de les seves muralles, a la Plaça Roja, s’alça la basílica de Sant Ba-sili el Benaventurat, un dels temples ortodoxes més bonics de Rússia.

Aquesta remota península acull una de les re-gions volcàniques més actives i espectaculars del planeta, amb una barreja única de formes glacials i estructures volcàniques. La barreja d’aquests dos elements geomorfològics donen forma a un paisatge d’extraordinària belle-sa amb pocs paral·lels al món. La península també gaudeix d’una fauna molt diversa, amb multitud d’espècies de salmons i grans con-centracions de pigargs gegants, óssos bruns i llúdrigues marines.

Sant Petersburg:Centre històric

Moscou:Kremlin i Plaça Roja

Kamtxatka:Volcans i glaceres

Page 13: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

MÓN - 13

LA REVISTA D’EUROVACANCES

Grècia Dels mites a la pantalla

Acaronat per l’onatge de la mar Mediterrània, la cultura occidental va donar els seus pri-mers passos per les terres de l’actual Grècia. D’aquelles ciutats estat no en queden més que majestuoses ruïnes, però la seva cultura és el ferm fonament sobre el qual hem edificat la nostra civilització.Començarem pel principi. Era una vegada Troia, mare de totes les batalles... La pel·lícula homònima és un entretingut film d’acció que ens apropa aquesta llegenda que sobreviu fa més de tres mil anys, paradoxalment una vida més llarga que el seu protagonista immortal, Aquil·les, interpretat per Brad Pitt, un déu que com qualsevol fill de veí té un taló que flaqueja. Un altre protagonista de la batalla fou l’astut Ulisses, però el seu mite, que no s’originà a Troia, perdura gràcies a l’èpic navegar que durant molts d’anys l’arrossegà pel mar, camí de la seva pàtria, Ítaca. Aquest deambular va ser transcrit per Homer a l’Odissea, una obra transcendental de la literatura; a la pantalla, Kirk Douglas va protagonitzar una producció italiana d’aventures que sense poder rivalitzar amb l’original resulta un digne entreteniment. M’agradaria destacar la vigència d’aquesta tradició, ¿com us expliqueu que en ple segle XXI haguem batejat com troians als maliciosos programes que infecten els nostres ordena-dors o que Artur Mas al·ludeixi amb assiduïtat l’imaginària Ítaca?Les Termòpiles no són llegenda, són història llegendària. Tres-cents indòmits espartans van barrar el pas a un exèrcit persa infinita-ment superior en nombre, amb el preu de les seves vides. Mite grec, va arribar a les pan-talles filtrat pel món del còmic. El resultat és 300: un efectista, estètic i una mica passat de voltes exercici d’estil que mostra la determi-

nació encarnada en un crit: Això és Esparta! En darrer lloc m’agradaria recordar la figura del gran Alexandre el Magne, un home sense límits, capaç d’eixamplar la cultura grega fins als confins de l’Índia. Tant podeu contemplar aquest enorme personatge en la versió clàssica liderada per Richard Burton, com en una versió més moderna i polèmica encapçalada per Colin Farrell.Aquests films són una excusa amena que ens permet familiaritzar-nos amb l’univers grec antic. Altres títols són la clàssica Jason i els argonautes, les diferents versions d’Hèrcules o les més recents Fúria de titans i Immortals. Però recordeu l’ingent número de documentals que amb més seriositat ens ensenyen la glòria d’aquesta cultura universal. La Grècia moderna també és capaç d’inspirar. Les seves idíl·liques illes, poblades amb case-

tes blanques davant de belles platges enfront del plàcid mar Egeu ens evoquen pau i bona vida. Començarem per l’escena iconogràfica del país: el sirtaki que Anthony Quinn ballà amb vital energia a Zorba el grec a l’illa de Cre-ta. Recentment un musical ambientat a les illes gregues va ser aclamat arreu, Mamma mia: una surrealista història d’amors estivals de hippies anglesos dels anys setanta. Liderada per la mú-sica encomanadissa d’ABBA, Meryl Streep i Pierce Brosnan van interpretar una ensucrada versió cinematogràfica rodada a la bonica illa de Skopelos. Sota la superfície del mar també s’hi amaguen tresors, el director francès Luc Besson intentà mostrar-nos la seva immen-sitat en un metratge on l’amor i el busseig es fonen, El gran Blau. Al seu torn l’oscaritzada Mediterrani de l’italià Gabrielle Salvatore nar-ra com la bonhomia de la gent i el paisatge de l’encantadora illa de Kasteloriaco és capaç d’amansar un soldats nàufrags en plena Segona Guerra Mundial. No eren tan mansos els sol-dats que intenten destruir el Canons de Nava-rone, un dels millors films de cine bèl·lic, acció frenètica i heroisme al servei de l’espectacle.Grècia en l’actualitat viu moments delicats que el seu cine contemporani ens mostra. Comença-ré amb un gran títol: Z, de Costa-Gavras, gua-nyadora d’un Oscar és un àcid retrat de la dic-tadura de Papadopulos, reflex dels grans mals del país. Com a metàfora de les greus misèries que avui pateix Grècia, també us recomano mi-rar El noi que menjava l’aliment de l’ocell, un jove cantant d’òpera que sobreviu menjant el pinso del seu canari en una duríssima però ne-cessària metàfora dels temps que corren. Amb una mica més de tendresa podeu mirar Un toc de canyella, amable cant d’amor a la família, les tradicions i la cuina grega.

VIATGES DE PEL·LÍCULA

CARLES GISBERT

PAR

AMO

UN

T PI

CTU

RES

XXTH

CEN

TURY

FO

XW

ARN

ER B

ROS

CO

LUM

BIA

PIC

TUR

ES

Page 14: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

14 - MÓN

Seychelles

La República de les Seychelles és un arxipèlag de l’oceà Índic situat al nord-est de Madagascar i format per 115 illes tropicals d’origen granític i coral·lí, de les quals només 33 estan habita-des. Les illes ocupen una superfície de tan sols 455 km², però estan escampades en una super-fície de 388.000 km². Colonitzades per france-sos i anglesos, les Seychelles van aconseguir la seva independència tot just l’any 1976. Els seus idiomes oficials són l’anglès, el francès i el crioll de les Seychelles. Actualment els seus 90.000 habitants viuen abocats al turisme, be-neficiant-se del reclam que ofereixen les seves platges paradisíaques, les aigües cristal·lines i el turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient.Seychelles és un dels pocs llocs del món on no hi ha cap risc o perill natural real. Tot i la frondositat dels seus boscos tropicals, no hi ha serps ni aranyes verinoses, mai s’han vist tau-rons perillosos prop de les platges i no hi ha risc de contraure malària, el que les converteix en un dels paradisos naturals més segurs del món.Les Seychelles es divideixen en les anome-nades illes Exteriors, les més allunyades i d’origen coralí en la seva majoria, i les illes Interiors, d’origen granític, que formen el nucli principal del país i són les illes més visitades de l’arxipèlag.La UNESCO ha declarat dos paratges de les Seychelles Patrimoni de la Humanitat. Un és

l’illa d’Aldraba, on hi ha la major concentra-ció mundial de tortugues gegants, amb una po-blació de prop de 150.000 individus i el major atol coral·lí del món. Aquesta zona submarina posseeix una superfície de corall tan gran que Mahé, la major illa de l’arxipèlag, hi cabria en la seva totalitat. L’altre és la Valleé de Mai, al cor de la petita illa de Praslin, on les tradicions locals situen el Jardí de l’Edèn, el lloc on Adam i Eva haurien viscut i desobeït a Déu. Aquesta reserva alberga els vestigis d’un bosc natural de palmeres que ha conservat pràcticament intacte el seu estat primigeni. A la Valleé de Mai també s’hi pot veure la llavor més gran del regne vegetal, el cèlebre coco de mar, de cu-riosa forma femenina. Antigament es creia que aquest fruit de palmera creixia al fons del mar, d’aquí el nom. La seva curiosa forma ha fet que durant segles se li atribuïssin poders màgics. La seva imatge és símbol de les illes i actual-ment apareix a les monedes de 5 rúpies.Asseguren les llegendes que durant segles les Seychelles han estat l’amagatall escollit pels pirates per amagar els seus tresors. Alguns as-seguren que a l’illa hi ha enterrades riqueses de valor incalculable, com l’anomenada Creu Ardent, una joia de diamants i robins que va pertànyer a l’arquebisbe de Goa.L’escassa infraestructura de les illes, la seva llunyania i uns preus elevats, han preservat a l’arxipèlag de la implacable destrucció que acompanya al turisme de masses. L’únic aero-

port internacional està situat a Mahé, l’illa més gran, on es concentra el 80% de la població i on hi ha la capital i la única ciutat de l’arxipèlag digne d’aquest nom: Victòria.Malgrat que les Seychelles són famoses per les vil·les de luxe situades a multitud d’illes pri-vades d’accés restringit només a l’abast d’uns quants, l’arxipèlag continua sent salvatge. Les Seychelles són encara un paradís perdut on la mà de l’home amb prou feines ha afectat a la variada flora i fauna locals i encara menys a les platges de sorra blanca farcides de roques granítiques de capritxoses formes naturals, re-sultat de l’erosió.No hi ha millor manera d’explorar i conèixer les cales i platges secretes de l’arxipèlag que fer-ho navegant a bord d’un vaixell de petites dimensions. Embarqueu-vos i nedeu al Parc Marí de Sainte Anne; exploreu illes deshabita-des com Curieuse, Cousin i Aride; banyeu-vos a les platges més fotografiades del món, com Anse Lazio o Anse Source d’Argent; desembar-queu a les illes de Praslin i La Digue, on el temps sembla haver-se aturat; feu snorkeling a l’illot de Saint Pierre o a Moyene Island i des-cobriu els grans estols de peixos de colors; i per descomptat, recorreu Mahé i visiteu la seva encisadora capital, Victòria.Benvinguts a les Seychelles. Benvinguts a l’Índic en estat pur!

CRISTINA ENCINAS

L’Índic en estat pur

EL CREUER

Nº12 HIVERN 2016

Page 15: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

MÓN - 15

LA REVISTA D’EUROVACANCES

La vostra imatge Condicions:- Les fotografies es poden enviar a: [email protected] Les fotografies han d’estar en format JPEG i una resolució superior a 3 MB.- Cal fer constar el lloc, l’autor i la data del viatge.- A la fotografia no hi poden aparèixer clients d’Eurovacances externs a la fa-mília directe de l’autor de la fotografia. Qualsevol altre client d’Eurovacances ha de sortir d’esquena i/o no ser reco-neixible.- Eurovacances es reserva el dret de seleccionar les fotografies rebudes i pu-blicar les que cregui més adients.

MOMENTS EV

TEXT I FOTOGRAFIA D’ARNAU FERRER

Tots els viatges tenen moments màgics que els converteixen en inoblidables. So-vint els conservem només a la nostra me-mòria, però a vegades tenim la càmera a punt i els podem captar.Si teniu alguna fotografia de la qual es-teu particularment orgullosos i us agra-daria compartir-la amb els altres viatgers d’Eurovacances, ens les podeu enviar i intentarem publicar-les en aquesta secció. El tema el trieu vosaltres. Aquesta és la vostra crònica gràfica!

1

11 2

6 75

3 4

2

3

4

5

67

En aquestes lineas constarà, per cadascuna de les fotografies, el nom de l’autor, la destinació i la data del viatge. Com que en aquest número inagurem la secció, encara no disposem de les vostres fotografies. Animeu-vos i feu-nos arribar les vostres imatges!

Page 16: món - Eurovacances · mar. La màgia de l’espectacular conjunt ha atret peregrinacions de tota mena al llarg dels segles: pobles celtes, cristians i actualment turistes en són

Passejades

Biblioteca CatalunyaVisita de la bibliotecaDimecres 17 febrer TARDAPreu: 5€ per persona

Sagrada FamíliaVisita del temple expiatoriDimecres 24 febrer MATÍPreu: 20€ per persona

Sant Pau Visita de l’hospital modernistaDimarts 2 març MATÍPreu: 13€ per persona

Sant CugatRecorregut modernista i medievalDimecres 9 març MATÍPreu: 13€ per persona

PedralbesVisita del monestirDimarts 15 març MATÍPreu: 10,5€ per persona

El Call La Barcelona juevaDimarts 5 abril TARDAPreu: 9€ per persona

La Generalitat Visita del palau presidencialDissabte 9 abril MATÍ (10h)Preu: gratuïta

La Barcelona del marLa façana marítima de BarcelonaDimecres 13 abril MATÍPreu: 14€ per persona

El Pi i Santa Anna Les Viles NovesDimarts 19 abril MATÍPreu: 13,5€ per persona

Parc GüellEl secrets del parcDimarts 26 abril MATÍPreu: 14€ per persona

Rambla i Palau GüellEl passeig més famós de BarcelonaDimecres 4 maig MATÍPreu: 17€ per persona

Sant Just i PastorEl gòtic oblidatDimecres 11 maig MATÍPreu: 13€ per persona

SantsLa Barcelona industrialDimarts 17 maig MATÍPreu: 11€ per persona

Colònia Güell El tresor amagat de GaudíDissabte 21 maig MATÍPreu: 13€ per persona

Us proposem una nova sèrie de passejades per descobrir la ciutat. Les sortides les operarem sempre amb grups de 15 a 20 persones. Les passejades estan obertes a tots els clients i clientes d’Eurovacances a preu de cost. Places limitades. Inscripció obligatòria.

Activitats BCN Més informació:www.viatgeseurovacances.net

SUGGERIMENTS

PresentacionsUs proposem una nova sèrie de pre-sentacions per conèixer els nostres viatges.Totes les presentacions tindran lloc a les 18h al Restaurant Farga (Avin-guda Diagonal 391)Presentacions gratuïtes. Inscripció obligatòria. Places limitades.

Camino de SantiagoDijous 25 febrer

Xina i Hong KongDijous 3 març

KamtxatkaDijous 10 març

KirguizistanDijous 17 març

PolinèsiaDijous 31 març

EEUU Parcs NacionalsDijous 7 abril

Col·labora:

Òperes i ballets

Cuines del món

Excursions Collserola

Boris GudunovModest MusorgskyDilluns 21 març 2016Royal Opera House

Il TrovatoreGiuseppe VerdiDijous 11 febrer 2016Òpera Nacional de París

Thai BarcelonaDijous 18 febrer a les 19:30Preu: 50€ per persona

The Market PerúDilluns 11 abril a les 19:30Preu: 50€ per persona

Puig Madrona i la SalutInici El Papiol, 10 kmDissabte 27 febrer MATÍ

Camí de Sant Jaume Barcelona – Sant Cugat, 12 kmDissabte 2 abril MATÍ

Poblat ibèric de la Penya del MoroInici Sant Feliu de Llobregat, 10 kmDissabte 12 març MATÍ

Santa Creu d’OlordaInici Baixador de Vallvidrera, 14 kmDissabte 7 maig MATÍ

Us recordem les òperes programades. L’assistència a les representacions, que tindràn lloc als Cinemes Arenas de Barcelona, a la plaça Espanya, està oberta a tots els clients i amics de clients d’Eurovacances al preu especial de 12€.

Us proposem dues vetllades molt especials amb demostracions de cuina per descobrir els secrets gas-tronòmics de Tailàndia i Perú. Els sopars-degustació tindran lloc als prestigiosos restaurants Thai Barce-lona i The Market. Places limitades.Inscripció obligatoria.

Us proposem quatre excursions al Parc Natural de Collserola. A més del paisatge, totes inclouen esglésies romàniques, castells medievals o jaciments ibèrics. És imprescindible una forma física adecuada. Excur-sions gratuïtes. Places limitades. Inscripció obligatòria.

BarcelonaRbla de Catalunya 124, 5è 1a

Tel.: 934 152 300

Granollers C/ Catalunya 12-18Tel.: 938 611 228

Girona C/ Ferreries Velles, 11

Tel.: 972 225 344