PRIMERS AUXILIS.Tema III: el socorrisme

Cicle Formatiu d’Activitat Física al Medi Natural

ROGER PUJOL

ACCIDENTS AMB AFECTACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA

El primer que hem de fer és valorar l’estat de l’accidentat. Pot estar conscient o inconscient. En el primer cas se li haurà de fer preguntes senzilles per veure l’estat d’orientació temps i espai.

Si està inconscient ens hem de centrar en valorar el sistema nerviós, respiratori i cardíac per a conèixer l’estat de les funcions vitals.

ACCIDENTS AMB AFECTACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA

La metodologia d’exploració inclou: Establir l’estat de consciència (dia i data, lloc on

es troba, cinc noms de flors, …) Comprovar la funció respiratòria (galta a la boca

per notar l’aire, veure el tòrax i sentir la respiració)

Comprovar la funció cardíaca prenent el pols carotidi o radial

Comprovar reflexe pupilar amb llum intensa Comprovar reflexes dolorosos de retirada Altres com: color de mucosa, vòmits, tos, etc.

ACCIDENTS AMB AFECTACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA

LIPOTÍMIADisminució de l’estat de la consciència

sense ser completa (marejos sense desmai). Provocat per una reacció vaso-vagal (SNA parasimpàtic), causa hemodinàmica (hemorràgia, deshidratació, infart, …), endocrines (baixada de sucre) o histèriques.

Símptomes: mareig, suor freda, pal·lidesa, dísnea.

L’actuació va dirigida al que provoca la lipotímia.

ACCIDENTS AMB AFECTACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA

SÍNCOPÉs la pèrdua transitòria de la consciència

per falta d’algun substracte energètic (oxigen o glucosa per a les neurones). Les causes són les mateixes que en la lipotímia.

Símptomes: primer com en lipotímia i després amb pèrdua del coneixement.

L’actuació va dirigida a evitar el que ho provoca. Pot haver-hi ofeg per relaxament de la llengua, col·locar-lo en posició lateral de seguretat.

ACCIDENTS AMB AFECTACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA

SHOCKInsuficiència generalitzada d’oxigen al cos. Les causes són

per traumatismes molt greus. Es pot classificar en: shock distributiu (per infecció, alèrgia o deshidratació), shock hemorràgic, shock cardiogènic o shock obstructiu.

Símptomes: alteració de la consciència, pal·lidesa de pell, suor freda, extremitats distals fredes (sang a zones importants), pols dèbil i ràpid, respiració superficial i ràpida, hipotensió arterial, reflexes normals.

L’actuació passa per evitar el que ho està provocant, col·locar l’accidentat en PLS, mantenir les constants vitals, tallar l’hemorràgia, mantenir calent l’accidentat i transport urgent.

ACCIDENTS AMB AFECTACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA

COMAAlteració de l’estat de son-vigília. No hi ha resposta a

estímuls externs, ni dolorosos. Les causes més freqüents són per traumatismes cranio-encefàlics o en columna vertebral alta. La classificació ens dóna:

Grau I: respon a estímuls. Grau II: només resposta al dolor. Grau III: no hi ha reacció a estímuls però el SNA

funciona. Grau IV: hi ha alteracions neuro-vegetatives importants

(mort cerebral).Símptomes: inconsciència, aturada cardio-respiratòria,

pupiles dilatades, moviments espàstics.L’actuació passa per: avisar al transport, controlar la

causa, assegurar una ventilació i una circulació mínima i mantenir la temperatura corporal.

ASFÍXIA

És tot allò que evita que hi arribi oxigen als teixits (totalment o parcial). Es poden classificar en:

Acció mecànica externa: sobre el coll, orificis respiratoris o la caixa toràcica.

Acció mecànica interna: cossos estranys dins les vies altes o baixes (sòlids, líquids o gasos).

També les podem classificar segons la fase de la respiració:

Fase ventilatòria: cossos estranys, extern, paràlisi del diafragma, …

Fase de perfusió pulmonar: per IAM, malalties respiratòries, …

Fase de transport sanguini: anèmia o intoxicació. Fase cel·lular: enverinament per metalls pesats o

gasos.

ASFÍXIA

SÍMPTOMESDísnea, cianosi, aturada respiratòria

(condueix a aturada cardíaca), petèquies i/o pupil·les dilatades.

ACTUACIÓConèixer i eliminar les causes, afavorir la

ventilació (collars, corbates, PSL, …), iniciar maniobres de respiració artificial i/o cardíaques.

ASFÍXIA

OFEG O SUBMERCIÓÉs una asfíxia per respirar dins l’aigua. Poden ser de

dos tipus: Ofegat blau: accidentat que respirar dins l’aigua

de forma conscient i presenta símpotomes com en asfíxies.

Ofegat blanc: accidentat que perd la consciència dins l’aigua i no respiren dins l’aigua.

L’actuació ens obliga a treure’l de l’aigua, retirar algun objecte que obstrueixi, iniciar maniobres de respiració artificial i/o cardíac, mantenir la temperatura corporal, controlar vòmits i trasllat.

ATURADA CARDÍACA

Parada de les contraccions efectives del cor, per efecte mecànic (IAM) o nerviós (fibrilació ventricular). Les causes poden ser cardíaques, per asfíxies, hemorràgies, hipotèrmies, electrocucions, intoxicació (drogues, medicaments, …) o estats de shock.

El símptome principal és l’absència de pols carotidi. Si no n’hi ha no hi ha respiració.

L’actuació passa per evitar el que ho produeixi, el SVB i decúbit supí inclinat a 45º (per evitar EAP).

SUPORT VITAL BÀSIC

No són tècniques de reanimació, només de manteniment temporal de la vida. Consisteix en mantenir la respiració i els bategs del cor.

La maniobra respiratòria pot ser: mecànica, manual o oral.

La maniobra cardíaca consisteix en el massatge cardíac extern.

MANIOBRA DE RESPIRACIÓ

De forma mecànica farem servir l’èmbol amb la màscara que s’adaptarà al relleu de la cara perquè no s’escapi l’aire.

La forma manual (tècnica de Sylvester) consisteix en simular la respiració de forma externa.

La forma oral pot ser boca-boca o boca-bocanas.

COMPLICACIONS DEL SVB

Fractura de costella Pneumotòrax Fractura d’apèndix xifoides Perforació hepàtica o esplénica Alteracions elèctriques del ritme cardíac (només

si realment l’accidentat té pols mentre es fa la maniobra)

Vòmits Aspiració gàstrica al pulmó Aerofàgia Lesions cervicals (si en té ho podem complicar)

AGRESSIONS PER COSSOS ESTRANYS

Són sòlids o líquids que entren per algun orifici corporal. Pot ser per vies respiratòries, ulls, nas, orelles, genitals, …

Si entra per vies aèries tindrem dificultat per empassar, respirar i asfíxia. Si és per ulls tindrem cremor, llacrimeix, conjuntivitis, visió borrosa i dolor. Si entra pel nas tindrem dificultat per respirar, obstrucció nasal, mucositat. Si entra per l’oïde hi haurà una disminució de l’audició, otorrea, sorolls anormals.

AGRESSIONS PER COSSOS ESTRANYS

L’actuació anirà dirigida a treure, si és possible, l’objecte.

En vies aèries podem colpejar en decúbit lateral, en posició invertida, cops a la zona interescapolar o la maniobra de Heimlich.

En ulls haurem d’apartar la parpella i utilitzar una gassa estèril. Si no s’adhereix inundar amb molta aigua, de forma ràpida. Si s’adhereix tapem els dos ulls i el traslladem a servei mèdic.

En nas farem servir un ganxo rom, mai unes pinces perquè podem trencar l’objecte.

En oïde inundarem amb aigua o alcohol per si hi ha algun insecte i anar al metge per veure si queda alguna part d’insecte.

LESIONS SOBRE LA PELL

Poden ser contusions o ferides, segons si hi ha trencament de la continuitat de la pell.

Les contusions es donen per impacte d’objectes violentament. Poden ser de 3 graus:

1r grau: s’afecta la zona cutània superficial, provocant una equimosi o morat, amb dolor.

2n grau: més afectació en profunditat, amb hematoma, tumoració i dolor.

3r grau: hi ha necrosis dels teixits impactats per hemorràgia important.