primers auxilis tema 1

PRIMERS AUXILIS.Tema I: anatomia

Cicle Formatiu d’Activitat Física al Medi Natural

ROGER PUJOL

ANATOMIA. Introducció

Branca de la biologia que estudia l’organització dels diferents òrgans, sistemes i aparells del cos tenint com a referència la seva forma.

Es basa en l’embriologia, la citologia i la histologia.

La posició anatòmica bàsica ens marca uns plans i uns eixos a partir del qual s’estableixen uns moviments

ANATOMIA. Introducció

Posicions bàsiques: bipedestació, sedestació, decúbit (supí, pro o lateral).

Plans corporals: sagital o mig, coronal o frontal, transversal o horitzontal.

Eixos corporals: sagital o anteroposterior, vertical o longitudinal i transversal.

ANATOMIA. Aparell locomotor

Encarregat del desplaçament del cos en l’espai i de moviments parcials del cos (mastegar, respirar, presa, …).

Format per tres estructures: ossos, músculs i articulacions.


OSTEOLOGIA

Els ossos són estructures passives, de suport, formats per un os compacte i un os esponjós (format per trabècules i medul·la òssia). Tot envoltat del periosti.

Poden ser de tres tipus: ossos plans, curts i llargs.

L’esquelet s’estructura en una part axial (crani i columna vertebral) i una part perifèrica (extremitats superior i inferiors).


OSTEOLOGIAEsquelet axial: protegir el sistema nerviós central

(encèfal i medul·la espinal). Format per 7 vèrtebres cervicals, 12 dorsals o toràciques, 5 lumbars, 4 sacres i 3 ó 4 coccígies. Els ossos del crani es diferencien en ossos de la volta (occipital, parietals, temporals, frontal), la base (esfenoides, etmoides, palatins, vómer) i de la cara (maxilars, cigomàtics, mandíbula, llacrimals i nasals). També trobem 12 costelles i un esternó en la part anterior de la caixa toràcica.


OSTEOLOGIA

Extremitat superior: orientar la mà per al desplaçament o la presa. Format per: clavícula, escàpola (omoplat), húmer, cúbit, radi, carp (escafoides, semilunar, piramidal, pisciforme, trapezi, trapezoide, gran i ganxós), metacarps i falanges.


OSTEOLOGIA

Extremitat inferior: desplaçar el centre de gravetat en la locomoció, salts i quadrupèdies. Format per: coxal (ilíac, isquion i pubis), fèmur, tíbia, peroné, ròtula, tars (astràgal, calcani, cuboides, escafoides, cunyes), metatars i falanges.


ARTROLOGIA

Les articulacions uneixen diferents ossos. La majoria permet el moviment entre ells, però algunes es van tancant i fusionant al llarg de la vida.

Poden ser de quatre tipus: sinartrosis (sense moviment com en crani), amfiartrosis (moviment restringit com en intervertebral), diartrosis i sinsarcosis (moviments de lliscament sense estructura articular).


ARTROLOGIA

Les diartrosis són les que permeten més moviment i estan formades per: cartíleg hialí, càpsula articular amb lligaments, sinovial i estructures d’esmorteïment (no sempre com meniscs o rodets).

Permeten els següents moviments: flexió/extensió (pla sagital), abducció/adducció (pla frontal), rotació (pla transversal), lliscaments i circunducció (tots combinats).


ARTROLOGIAEsquelet axial: entre les vèrtebres s’estableixen tres

articulacions (intersomàtica amb un disc, interapofisària i costo-vertebral). Entre les costelles i l’estrnó s’estableix articulacions costo-esternals. Lesions en aquestes articulacions poden provocar problemes neurològics o mecànics de la respiració. Els ossos del crani i cara són majoritàriament sinartrosis. No hi ha lesions de les articulacions, només per fractures.


ARTROLOGIAExtremitat superior: hi trobem tres articulacions grans

(espatlla, colze i canell) i articulacions petites (en la mà i dits). L’espatlla és un complexe format per: esterno-costo-clavicular, acromi-clavicular, escàpulo-toràcica i gleno-humeral. El colze format per: húmero-cubital, húmero-radial i radio-cubital proximal. El canell format per: radio-cubital distal, radio-cubito-carpiana, mig-carpiana i carpo-metacarpianes. En els dits hi trobem: metacarpo-falàngiques i interfalàngiques.


ARTROLOGIAExtremitat inferior: hi trobem tres articulacions grans

(maluc, genoll i turmell) i articulacions petites del peu i dits. El coxal s’articula amb: la columna per l’articulació sacro-ilíaca, entre ells per la símfisi púbica i amb el fèmur per l’articulació coxo-femoral. El genoll format per: femoro-tibial i tíbio-peroneal proximal. El turmell format per: tíbio-peroneal distal, tibio-peroneo-astragalina, astrágalo-calcània, mig-tarsiana i tarso-metatarsiana. En el peu també hi trobem: metatarso-falàngiques i interfalàngiques.


MIOLOGIAEl múscul és un òrgan amb propietat contràctil i

d’estirament. Format per miofilaments que s’agrupen en feixos musculars i que s’agafen als ossos per tendons.

Poden ser de tres tipus: esquelètic (voluntari), llis (involuntari) i cardíac (involuntari). Els esquelètics poden ser monoarticulars, biarticulars o poliarticulars.

La seva contracció depèn de la inhervació dels nervis perifèrics que surten de la columna vertebral.


MIOLOGIA

Esquelet axial: en el tronc, coll i cap cal destacar els següents músculs: paravertebrals, dorsal ample, quadrat lumbar, trapezi, pectorals (major i menor), musculatura abdominal (recte, oblics i transvers) i diafragma.


MIOLOGIA

Extremitat superior: la musculatura més important és: deltoides, rotadors externs, bíceps braquial, braquial anterior, tríceps braquial, flexors de canell i dits, extensors de canell i dits i musculatura pròpia de la mà.


MIOLOGIA

Extremitat inferior: glutis, psoas-ilíac, piramidal, quàdriceps (vast extern, intern, crural i recte anteior), isquiotibials (semitendinós, semimembranós i bíceps femoral), tríceps sural (gastrocnemis i soli), tibial anterior, musculatura pròpia del peu.

ANATOMIA. Aparell respiratori

Encarregat de mantenir un aport d’oxigen constant en les cèl·lules i d’eliminar diòxid de carboni.

Format per: nas, boca, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols, alveols, pleures.

Ubicat en la caixa toràcia i protegit per costelles i esternó.

ANATOMIA. Aparell cardio-vascular

Encarregat del transport de substàncies com: oxigen i diòxid de carboni, nutrients, cèl·lules defensives, substàncies coagulants, minerals, etc. A més és l’encarregat de mantenir la temperatura corporal homogènia, regular el pH, concentracions de càrregues elèctriques, etc.

Format per: el cor, vasos sanguinis de gran diàmetre (venes i artèries), de petit diàmetre (capil·lars) i la melsa.

Dividim la circulació sanguínia en: circulació major (del cor a tots els teixits i retorn) i menor (del cor a pulmons i retorn).


VASOS SANGUINISLes artèries surten del cor i van a l’òrgan o al teixit. Porten sang

oxigenada excepte en la circulació del cor als pulmons. Passen de més diàmetre a menys. Les més importants són: aorta, subclàvies, caròtides, vertebrals, axilars, femorals i pulmonars. Tenen musculatura llisa al voltant.

Les venes van dels teixits o òrgans al cor. Porten sang pobre en oxigen excepte les venes pulmonars. Passen de diàmtre petit a més gran, sense musculatura i desemboquen en la vena cava inferior i superior.

Els capil·lars són vasos amb la pared molt fina per poder deixar difondre gasos i nutrients.


CORÉs un òrgan format per musculatura cardíaca, amb la propietat de

contraure’s per si sol. Es divideix en quatre cavitats: dos aurícules i dos ventricles. Entre

aurícula i ventricle trobem dues vàlvules: tricúspide (dreta) i mitral (esquerra). Dels ventricles surten les artèries principals: aorta (amb una vàlvula aòrtica) i pulmonars (amb les vàlvules pulmonars). Les vàlvules eviten que la sang torni enrera.

El cor batega en repòs amb una freqüència de 50 a 70 b.p.m. Pot arribar a un màxim de 220-edat. Per tant, va baixant la F.C. màx amb l’edat.


CORLa diàstole és el moment en que una aurícula o un

ventricle s’omplen de sang. La sístole és quan es contrau la musculatura i evaqua la sang que conté.

El volum sistòlic és la quantitat de sang que surt per l’artèria aorta a cada batec. En condicions normals i en repòs és d’uns 70-80 ml.

La càrrega cardíaca correspon a:Q = F.C. x V.S.En un minut el cor pot expulsar en repòs uns 5-6 litres

de sang.

ANATOMIA. Aparell digestiu

Té la funció d’ingerir, triturar i absorvir els nutrients necessaris per la vida cel·lular, així com eliminar els residus no aprofitables.

Està format per: la boca (dents, glàndules salivals i llengua), la faringe, l’esòfag, l’estómag, l’intestí prim (duodé, yeyú i ili), el pàncrees, el fetge i la vesícula biliar, l’intestí gruixut (o colon), el recte i l’anus.

És un aparell altament irrigat per poder absorvir tots els nutrients trencats durant la digestió, que passen a la sang i van a la cèl·lula.

primers auxilis tema 1

Health & Medicine