Curs Cuidadors no Professionals de persones Dependents.

Servei Municipal d'Atenció a la Dependència de Morella.

Centre de Salut de Morella.

Morella 7 de Novembre de 2013

Nel·lo Monfort.

MFiC. Centre de Salut de Morella.

nelmonfort@gmail.com @nelmonfort Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

Primers Auxilis

Traumatisme articular, l’Esquinç:

• Distensió o trencament dels lligaments articulars per moviment forçat de l’articulació que fa superar la seua amplitud habitual.

• Símptomes:– Dolor, inflamació, impotència funcional i en ocasions

hematoma.• Primers auxilis:

–Fred local, immobilització, repòs i elevació de l’articulació afectada.–Valoració sanitària.

Traumatisme articular, la Luxació:

• Separació permanent de les superfícies articulars total (luxació) o parcial (subluxació).

• Símptomes: – dolor, impotència funcional i deformitat. Vigilar

complicacions vasculars.• Primers auxilis:

– Immobilització de l’articulació tal com la trobem i valoració per sanitari.

– No tractament V.O. ni intentar reduir la luxació.– Control circulació distal (pols, coloració i Tª del

membre).

Traumatismes ossis, les fractures:• Pèrdua de continuïtat de l’os.• Tipus:

– Fractures tancades: amb i sense desplaçament.– Fractures obertes.

• Símptomes:– Dolor, impotència funcional i deformitat.

• Complicacions:– Afectació nerviosa, vascular i infecció.

• Primers auxilis:– Immobilitzar focus de fractura i explorar mobilitat,

sensibilitat i polsos distals.– Traslladar per valoració sanitària.

Immobilitzacions de l’aparell locomotor: improvisades.

Primers auxilis cardio-circulatoris:• Hemorràgies, xoc i S.C.A.Primers auxilis respiratoris:• Obstrucció via aèria i intoxicació per gasos.

Primers Auxilis:

Primers auxilis cardio-circulatoris. Hemorràgies:

• La gravetat del cuadre dependrà de:– La velocitat amb la que es perd la sang.– El volum total sanguini perdut.– Condicions del pacient (edat, malalties cròniques, ...).

• Tipus, segons espai on es verteix la sang:– Hemorràgia externa.– Hemorràgia interna.– Hemorràgia per orificis naturals:

• Foses nasals: epistaxis.• Oïda: otorràgia.• Boca: hematèmesis (digestiu) o hemoptisis (respiratori).• Anus-recte: rectorràgia.• Genito-urinari: metrorràgia o uretrorràgia.

Primers auxilis cardio-circulatoris. Hemorràgies:

• Tipus segons el volumen perdut:Classe I Classe II Classe III Classe IV

% volumen sang perduda

Fins un 15% (750 ml)

15-30% (750-1500 ml)

30-40% (1500-2000 ml)

> 40% (> de 2000 ml

Freqüència cardíaca

< 100 bpm 100-120 bpm 120-140 bpm > 140 bpm

Pressió del pols

Fort Dèbil Dèbil Molt dèbil

Ompliment capil·lar

Normal Lent (>2 seg.) Lent (>2 seg.) Indetectable

Freqüència respiratòria

Normal Normal Taquipnea (>20 rpm)

Taquipnea (>20 rpm)

Nivell de Cª Alerta Ansiós o agitat Confús Aletargat

Primers auxilis cardio-circulatoris. Hemorràgies:

• Tipus segons l’origen:– Hemorràgia capil·lar: generalment escassa i

fàcilment controlable.– Hemorràgia venosa: quantitat variable, sang roig

fosc (no oxigenada).– Hemorràgia arterial: les més perilloses, sang roig

viu, sagnat abundant i pulsàtil.

Tractament general de les hemorràgies externes:

• Atendre amb guants.• Gitar al pacient.• Avaluació de les constants vitals.• Localitzar lesions hemorràgiques.• Control de l’hemorràgia:

– Pressió directa sobre ferida.– Elevació del membre.– Compressió sobre artèria principal.– Torniquet.

Pressió directa sobre ferida:

• Aplicar sobre la ferida apòsits estèrils, sense retirar els empapats de sang.

• Aplicar més apòsits si fora necessari.

• Si l’hemorràgia cedeix aplicar embenatge compressiu sobre als apòsits.

• Traslladar per valoració.

Elevació del membre:• L’elevació de la part lesionada disminueix

la pressió de la sang en la ferida reduint l’hemorràgia.

• No elevar membre si sospita de fractura o luxació.

• Si continua sagnant aplicar més apòsits sense retirar embenatge.

Compressió sobre artèria principal:

• Si compressió directa i l’elevació del membre no han sigut efectius pressionar sobre arteria principal en un punt previ.

El torniquet:

• Recurs excepcional per a quan la resta de mesures no han sigut efectives.

• Únicament útil en extremitats. Col·locar-lo proximal.

• Sempre visible.• Anotar hora de col·locació.• Trasllat gitat i monitoritzat. • Retirar sempre en medi hospitalari.

Tractament general de les hemorràgies internes:

• Hemorràgies greus per impossibilitat de detindre-les.

• Clínica: pacient xocat amb signes d’hipovolèmia (pal·lidesa i gelor pell, disminució nivell de Cª, hipotensió, taquicàrdia, taquipnea, hematèmesi, rectorràgia, ...).

• Intervenció:– Valoració constants vitals.– Posició anti-xoc.– Immobilitzar fractures tancades.– Traslladar amb posició anti-xoc i control constants vitals

Hemorràgies per orificis naturals:• Otorràgia:

– Generalment lleu, excepte si és per T.C.E.• Epistaxis:

– Per traumatisme, rascat, I.R.S. o H.T.A.– Compressió manual del nas 5-10 min amb cap

lleugerament inclinat cap endavant.– Si no cedeix traslladar al pacient per valoració.

• Hematèmesis:– Sang roja viva o negra (vòmits en poso de cafè).– Trasllat en decúbit lateral amb control constants vitals i

vigilar risc de xoc.

Hemorràgies per orificis naturals:

• Hemoptisis:– Valoració constants vitals.– Traslladar al pacient en decúbit lateral i vigilar risc

de xoc.• Metrorràgia:

– Valoració constants vitals.– Traslladar a la pacient en posició de Fritz.

P. auxilis cardio-circulatoris. El xoc:• Trastorn del fluxe sanguini caracteritzat per una reducció

de la perfusió hística i de l’aportació d’O2 per baix de les necessitats dels teixits, tot i la intervenció dels mecanismes compensatoris.

• Tipus de xoc:– Xoc cardiogènic: per fracàs cardíac intrínsec. Les causes més

freqüents I.M.A., arítmies, miocarditis i insuficiència valvular aguda.

– Xoc obstructiu: per fracàs cardíac extrínsec. T.E.P. i taponament cardíac.

– Xoc hipovolèmic: disminució del contingut vascular, per pèrdua o acumulació líquid al 3er espai. Les causes més freqüents hemorràgies, vòmits, diarrea i cremades.

– Xoc distributiu: alteració entre continent i contingut vascular per vasodilatació. Xoc sèptic i l’anafilàctic.

Signes i símptomes del xoc:

• P.A. Sistòlica < 90 mmHg o disminució 30 mmHg respecte valors basals.

• Oligoanúria < 500 ml/24h o < 25 ml/h. • Alteració variable del nivell de Cª, des de

somnolència a COMA. Inquietud, desorientació, disminució temps de resposta.

• Alteracions coloració i Tª cutània: cianosis, sudoració freda i pèrdua recuperació capil·lar.

• Taquicàrdia (F.C. > 120 bpm) i taquipnea.

Intervenció en el xoc:• Posició de Trendelemburg i tapar al pacient per

evitar pèrdues de calor.• Avaluar constants vitals.• Tractament específics segons la nostra capacitat:

– Intervidre sobre hemorràgia.– Immobilització de fractures.– R.C.P. bàsic.– Preparar material per S.V.A.

• Gestionar trasllat per valoració.• Re-avaluar periòdicament les constants.

P. auxilis cardio-circulatoris. S.C.A.:• Angina de pit i I.A.M.• Factors de risc: dislipèmia,

tabaquisme, H.T.A., sedentarisme i D.M.

• Dolor precordial intens, opressiu i que es pot irradiar a coll, esquena o braços. Generalment s’acompanya de sudoració, pal·lidesa cutània i nàusees-vòmits. El malalt té sensació de gravetat.

P. auxilis cardio-circulatoris. S.C.A.:• Intervenció:

– Indicar al pacient repòs absolut. Posició semi-assegut.

– Acompanyar i tranquil·litzar al pacient.– Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar a Centre

Sanitari.

Primers auxilis respiratoris:• Urgències respiratòries poden aparèixer per:

– Obstrucció vies respiratòries.– Malalties pulmonars: asma, M.P.O.C., fibrosi pulmonar,....– Mala qualitat aire: gasos tòxics, CO2,...– Alteració sistema respiratori per traumatismes, aplastaments,

hemorràgies, pneumotòrax,....– Alteració dels centres nerviosos que controlen respiració.– Altercacions cardio-circulatòries (IMA, IC, arítmies,..) o

sanguínies (anèmies, trombosis, hemorràgies,...).• Conceptes:

– Asfixia.– Dispnea.– Cianosis.– Anòxia.

Urgències respiratòries:

• Obstruccions de la via aèria:– Per sòlids Atragantament.– Per líquids Ofegament.

• Intoxicació per gasos.

Obstrucció via aèria:Valorar gravetat:

• Capacitat per parlar i tossir.

• Cianosis.

• Nivell de Cª.

Obstrucció severa de la via aèria (tos inefectiva).

Obstrucció lleugera de la via aèria (tos efectiva).

Inconscient:

Iniciar R.C.P.

Conscient:

5 colps interescapulars

5 compressions abdominals

Animar a tossir.

Avaluar evolució

Obstrucció via aèria:• Com es troba? Està bé ?

– Si contesta i pot tossir: • animar-lo, tranquilitzar-lo i acompanyar-lo.

– Si no pot tossir o s’ha esgotat, però està conscient: • 5 colps secs inter-escapulars amb el tronc lleugerament incorporat cap a

endavant.– Si no aconseguim aliviar l’obstrucció:

• 5 compressions abdominals (maniobra d’Heimlich).– Si no aconseguim aliviar l’obstrucció:

• Alternar 5 colps inter-escapulars amb 5 compressions abdominals.– Pacient inconscient:

• RCP (obertura via aèria, 2 insuflacions i 15 compressions toràciques).• Cada vegada que s’obriga la via aèria s’ha de comprovar si hi ha cos

estrany en boca.

Obstrucció via aèria:5 colps inter-escapulars + 5 compressions abdominals (maniobra d’Heimlich)

L’altre Heimlich

Obstrucció via aèria Pediatria:Valorar gravetat:

• Capacitat per parlar i tossir.

• Cianosis.

• Nivell de Cª.

Obstrucció severa de la via aèria (tos inefectiva).

Obstrucció lleugera de la via aèria (tos efectiva).

Inconscient:

Iniciar R.C.P.

Conscient:

5 colps inter-escapulars

5 compressions abdominals en xiquets, toràciques si son lactants.

Animar a tossir.

Avaluar evolució

Ofegament:• Asfixia produïda per ocupació d’un líquid de la via

aèria impedit entrada d’aire i l’intercanvi gaseòs.• Tipus:

– Ofegament: el pacient mor o no sobreviu més de 24h.– Semi-ofegament: el pacient sobreviu més de 24h.– Ofegament secundari: si el pacient mor conseqüència de

l’accident passades les primeres 24h.– Ofegament humit: asfixia per aspiració d’un volum

important de líquid.– Ofegament sec: asfixia per espasme glotis que persisteix

més enllà l’apnea, la posterior relaxació no provoca aspiració de líquid.

Ofegament:• Causes:

– Accidents: • caiguda a l’aigua accidental i no saber nedar o

accidents infantils a la banyera.– Pacients que sabent nedar:

• Imprudència o accident realitzat activitat aquàtica.• Sobreestimació forces i l’esgotament provoca

ofegament.• Mort sobtada cardíaca.• Desmai a l’aigua per insolació, hipotèrmia, atacs

animals, consum de drogues o certs fàrmacs.• Hidrocució o xoc termo-diferencial.

Primers auxilis ofegament:• Traure al pacient de l’aigua assegurant la

nostra integritat.• Valorar SEMPRE hipotèrmia i lesió

medul·lar.• Intervindre sobre hipoxèmia:

– Preparar trasllat per valoració sanitària.– Pacient inconscient:

• Si manté pols i respiració P.L.S. +O2 • Si aturada respiratòria i/o cardíaca Iniciar R.C.P..• Preparar trasllat medicalitzat.

– Prolongar R.C.P. més temps que l’habitual.

Inhalació de fum i gasos tòxics:• Incendis:

– Dany tèrmic, – Asfixia per consum de l’O2 ambiental.– Intoxicació sistèmica per CO i cianuro.

• Asfixia per inhalació de CO emanat per mala combustió estufes, brasers o motors en ambient tancat.

• Silos, foses, coves .... emanacions gasos tòxics o aire poc oxigenat.

Inhalació de fum i gasos tòxics:• Assegurar la nostra integritat.• Aconseguir ventilació adequada obrint

finestres i portes.• Desconnectar aparells elèctrics.• Vigilar explosions i enfonsaments. • Entrar protegint-se la boca i nas amb mocador

humit, però MAI SI ESTEM SOLS.

Inhalació de fum i gasos tòxics:

• Situar a la víctima en lloc segur.• Control precoç permeabilitat via aèria.• Controlar constants vitals. • Trasllat per valoració sanitària.

Primers auxilis neurològics:• Coma i cuadres convulsius.Altres:• Primers auxilis en: cremats, ferides i

picadures-mossegades.• Alteració termoregulació.• Primers auxilis metabòlics; hipoglucèmia.

Primers Auxilis:

P.A. neurològics: Coma.• Situació clínica que provoca una absència total de

resposta front a estímuls externs, persistint únicament una activitat reflexa residual.

• Altres alteracions del nivell de Cª:– Somnolència: tendència a la son amb resposta adequada a

ordres verbals simples-complicades i a estímuls dolorosos.– Obnubilació: sense resposta a ordres verbals complexes.– Estupor: manté únicament la resposta a estímuls dolorosos.

• Causes:– TCE, hipòxia, intoxicacions(OH i altres drogues),

alteracions metabòliques (Diabetis, encefalopatia hepàtica..), alteracions neurològiques (ACV, epilèpsia, tumors,..).

P.A. neurològics: Coma.• Valorar constants vitals i iniciar R.C.P. si calguera.• Control columna vertebral si sospita de TCE o

traumatisme raquis.• PLS si pacient inconscient però manté respiració.• Exploració secundària i intervenció sobre ferides,

traumatismes, hemorràgies,...• Recollir màxima informació possible (causes,

antecedents, tractaments,...).• Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per

valoració.

P.A. neurològics: Convulsions.• Contraccions musculars involuntàries i violentes

secundàries a descàrregues cerebrals produïdes per irritació dels centres nerviosos centrals.

• Sempre hi ha alteració del nivell de Cª.• Causes: malalties neurològiques de base (epilèpsia,

tumors,...), infeccions (meningitis, encefalitis,...), febre, intoxicacions (OH, cocaïna,..), TCE, alteracions metabòliques,...

P.A. neurològics: Convulsions.

• Alteració del nivell de Cª amb caiguda i contraccions musculars generalitzades.

• Hipòxia i cianosi.• En ocasions:

– Eixida de bromera per boca i mossegada llengua.– Relaxació esfinteriana.– Fractures si convulsions severa i prolongada.

• En cedir la convulsió el pacient està confús amb dolor muscular, cansament i no recordant res del que l’ha passat.

P.A. neurològics: Convulsions.• Protegir al pacient:

– Col·locar manta o roba per evitar dany al cap.– Retirar objectes propers que pugen lesionar-lo.– Col·locar objecte que impedisca que es mossegue la

llengua. • Ni intentar obrir la boca ni subjectar les EE.• Comptabilitzar el temps que dura la convulsió.• En finalitzar la convulsió:

– Valorar constants vitals.– Comprovar si s’han produït lesions.– Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per

valoració.

Primers auxilis en cremats.• Cremades: lesions corporals provocades per

agents físics externs (tèrmics, químics, elèctrics o radioactius).

• La gravetat de la cremada depèn de:

–Fondària.–Extensió.–Localització.–Edat.

–Patologia prèvia.–Lesions associades.–Tipus de cremades.–Possibilitat d’infecció.

Classificació cremades segons fondària:

• 1er grau: afecta exclusivament a EPIDERMIS i clínicament es mostra eritema.

• 2on grau superficial: afecta fins la DERMIS SUPERFICIAL i clínicament es mostra eritema i flictenes molt doloroses. Cura en 10-15 dies.

• 2on grau profund: afecta fins DERMIS PAPILAR i RETICULAR i clínicament no presenten dolor però si sensibilitat a la pressió. Cura en 3-4 setmanes.

• 3er grau: són cremades SUBDÈRMIQUES dures, carbonitzades, no depressibles i INDOLORES. Necessaris empelts dèrmics.

• 4art grau: afecten a estructures adjacents; tendons, músculs, ...

Classificació cremades segons fondaria:

Classificació cremades segons extensió:

Regió anatòmica Adults Nens Cap i coll 9 % 18 %Cada braç 9 % 9 %Tòrax anterior 18 % 18 %Tòrax posterior 18 % 18 %Cada cama 18 % 13 %Genitals 1 % 1 %

Classificació cremades segons gravetat:• Lleus o menors: (qualsevol localització)

– < 15% SCQ 1er i 2on grau adults.– < 10 % SCQ 1er i 2on grau nens.– <2% SCQ 3er grau adults i nens.

• Moderades: (qualsevol localització excepte cara, ulls,orelles o genitals)– 15-25% SCQ 2on grau adults.– 10-20% SCQ 2on grau nens.– 2-10% SCQ 3er grau adults i nens.

• Greus:– >25% SCQ 2on grau adults.– >20% SCQ 2on grau nens.– >10% SCQ 3er grau adults i nens.– 2on grau en cara, coll, axiles, mans, peus, genitals i plecs de flexo-

extensió independentment de superfície cremada.– Cremades en pacients amb patologia concomitant.

Atenció cremades:• Una cremada greu és d’urgència vital i per tant cal

procurar trasllat urgent a centre hospitalari.• Apagar/desconnectar/allunyar causa de cremada: (apagar

el foc) apagar flames amb manta o similar, evitar que corri.• Valoració inicial assegurant constants vitals. • Traure anells, rellotges , polseres per evitar estrangulament

quan s’inflami. • Retirar roba cremada menys la que es troba enganxada a la

pell, tallar amb tisores…• Buscar signes d’inhalació de fums.• Cobrir àrea cremada amb gasses estèrils humides amb S.F.

excepte en cremades extenses pel risc d’hipotèrmia. • No rebentar ampolles. No aplicar pomades. No embenar

superfícies cremades.

Atenció cremades:• Exploració general, valorar existència altres lesions.• Valorar ús manta tèrmica i ambient caldejat.• Posició antixoc.• Elevar extremitat afectada.• Si la cremada és extensa i el trasllat es retarda SEMPRE

QUE LA VÍCTIMA ESTIGA CONSCIENT podem donar líquid per rehidratar, suero oral o begudes isotòniques.

• TRASLLAT: si la cremada és extremitats elevem les extremitats, si afecta cara i orelles posició semi-assegut.

Atenció cremades elèctriques:• Sempre s’han de considerar com GREUS.• Efecte iceberg.• Possibilitat de lesions potencialment greus (cor,

cervell, ronyó,..).• Assegurar la nostra integritat• Desconnectar corrent elèctrica.• Cobrir lesions d’entrada i eixida.• Valorar R.C.P.• Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per

valoració.

Atenció cremades químiques:• Assegurar la nostra integritat.• Es produeixen quan la pell entra amb contacte amb

substàncies químiques o altres substàncies corrosives.

• Retirar el producte químic ràpidament.• Rentar amb aigua abundant raig suau 15-20’.• Retirar roba i objectes que estiguin en contacte.• No intentar neutralitzar efecte de substància

química.• Cobrir i traslladar.• Ulls: rentar almenys 30 minuts i trasllat urgent.

Atenció congelacions:• Lesions locals produïdes pel fred. Constricció dels vasos

sanguinis i solidificació de l’aigua de l’interior de les cèl·lules. Normalment zones distals (nas, orelles, dits,...).

• Classificació:– 1er GRAU: Sensació fred i pal·lidesa per vasoespasme.

Hiperèmia reactiva i disminució de sensibilitat. Dolor tipus punxades. Reverteix amb facilitat.

– 2on GRAU: si persisteix fred es produeix coloració morada de la pell amb ampolles. Hi ha inflamació i edema.

– 3er GRAU: destrucció irreversible dels teixits. Apareix zona necròtica negra ben delimitada.

• Prevenció amb roba i preparació adequada.

Atenció congelacions:• Traure al pacient de l’ambient fred.• Traure roba humida i abrigar amb roba eixuta.• Hidratar i escalfar amb líquids calents. No OH.• Si < 3h d’evolució re-escalfament suau sense fregar ni

aplicar calor directament (evitar estufes, calefactors,...). Submergir extremitat en H2O que anirem escalfant progressivament (20º fins 40ºC).

• No rebentar ampolles. No aplicar pomades. No embenar superfícies congelades.

• Mantenir posició natural per evitar deformació.• Repòs elevant la zona per evitar edema.• Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per valoració.

Primers auxilis en ferides.

• Gravetat determinada per:– Lesions teixits i òrgans adjacents.– Risc d’hemorràgia.– Risc d’infecció.

• Tipus:– Erosions, incises, contuses, punxants, lacerants i

avulsiva.

Primers auxilis en ferides.• Assegurar la nostra integritat.

– Atendre SEMPRE amb guants.– Actualitzar el nostre calendari vacunal (VAT i VHB).

• Valoració inicial de les constants vitals.• Valoració i intervenció sobre la ferida:

– Actuar sobre hemorràgies.– Evitar infecció.– Immobilitzar fractures.

• Trasllat per valoració sanitària.

Primers auxilis en picades:

• Mosquits i tabànids s’alimenten de sang de mamífers. Abelles i vespes piquen com mecanisme de defensa.

• Clínica:– Dolor, inflamació i picor.– En ocasions les abelles deixen el fibló clavat a

la pell.– Si al·lèrgia Xoc anafilàctic.

Primers auxilis en picades:• Si signes de xoc Sol·licitar ajuda sanitària.• Netejar la picada amb aigua, sabó i antisèptic iodat.• Aplicar sobre la picada compreses fredes per disminuir

edema i picor.• Si la picada és d'abella, cal retirar el fibló amb cura per

no trencar-lo. Cal fer-ho amb pinces i estirant per la part dura del fibló.

• Si la picada ha sigut a dins la boca, llepar gel per disminuir edema que poguera obstruir la via aèria.

• No aplicar cremes. No fer torniquet, ni succionar ni fer incisions a la ferida

Primers auxilis en picades:• Picades d’alacrans:

– No és mortal, però perillosa en nens.– Únicament ataquen si se’ls molesta.– Cínica:

• Dolor edema i eritema de la zona– Actuació:

• Netejar la ferida i desinfectar-la.• Aplicar compreses fredes a la zona de la picada.• Mantenir en repòs l'extremitat o zona afectada.• Elevar, si es pot, l'extremitat afectada.• Trasllat per valoració sanitària.

Primers auxilis en mossegades:• Risc important d’infecció, més risc com més bruta

i profunda sigue la mossegada.• Clínica variable.• Netejar la ferida amb aigua i sabó. Aplicar-hi un

antisèptic com la povidona iodada.• Recollir informació vacunal de la víctima i de

l’animal, si és possible.• Controlar hemorràgia.• Trasllat per valoració sanitària.

Mossegada de serps:• Escurçons:

– Vipera Apis: • Pirineu i pre-Pirineu.

– Vipera Latastei:• Present als Ports.• Mossegada més perillosa.

• Colobres verinoses:– Malpolon monspessulanus.

• Colobra bastarda o serp verda.• Dificilment inoculen verí amb mossegada.• Emmetzinament sense conseqüències greus per a els humans.

• Únicament mosseguen per defensar-se.

Mossegada de serps:• Clínica:

– La mossegada d'un escurçó es reconeix per dos punts separats per uns 8 mil·límetres entre ells, mentre que les serps marquen una filera de dents sense quasi separació.

– Dolor, inflamació local i les marques deixades per la mossegada.

– Si en els 1ers 30 min no hi apareixen signes inflamatoris locals, la possibilitat d’inoculació del verí és escassa.

– Si hi ha hagut inoculació de verí, aquest pot produir:• Signes i símptomes de xoc.• Nàusees, vòmits, alteració de la visió, augment de la

salivació i sudoració, convulsions, respiració dificultosa.• Coma.

• Catalunya: 50 mossegades/any i únicament 2 casos mortals en els darrers 25 anys.

Primers auxilis mossegada de serp:

• Mantindre la calma.• Cal mantenir el pacient en repòs ja que l'activitat muscular

augmenta la difusió del verí.• Cal que l'extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que

la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí.• Rentar amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic i fred local. • Fer embenatge suau per bloquejar circulació limfàtica.• Pot ser útil l'administració d’algun analgèsic (paracetamol) per

calmar el dolor. • Cal traslladar el pacient immediatament a l'hospital.

Primers auxilis mossegada de serp:• Que NO FER:

– No s'han de fer incisions al voltant de la ferida ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d'infecció.

– No s'ha de succionar el verí amb la boca.– Mai no s'ha de cremar la ferida.– No s'ha d'aplicar lleixiu, ni fang, ni herbes a la ferida.– No s'han d'aplicar torniquets. Els torniquets que

comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local, i poden arribar a produir isquèmia de l'extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc.

– No s'han de subministrar begudes alcohòliques.

Alteració termoregulació: Hipotèrmia.

• Disminució de la temperatura corporal per baix dels 35ºC per exposició mantinguda al fred.

• Fases:– Hipotèrmia lleu (Tª entre 33 i 35 °C): tremolors,

confusió mental i descoordinació motora. – Hipotèrmia moderada (Tª entre 30 i 33 ºC):

desorientació, alteració de la memòria i obnubilació-estupor.

– Hipotèrmia greu (Tª< 30ºC): hipotensió, bradicàrdia i COMA.

Alteració termoregulació: Hipotèrmia.

• Assegurar la nostra integritat.• Canviar roba humida, aconseguir ambient caldejat i

abrigar al pacient.• Efectuar escalfament corporal suau i progressiu (bany

a 38-40ºC si impossibilitat de transport).• No estimulants ni OH.• Trasllat per valoració.• RCP si calguera. Es pot iniciar RCP tardiament i s’ha

de mantindre més temps que l’habitual.

Alteració termoregulació: Hipertèrmia.

• Situacions produïdes per exposició a calor local.• Insolació i Colp de calor.• Símptomes i signes:

– Fiblades musculars.– Esgotament físic.– Sudoració abundant en insolació i pell molt calenta sense

sudoració en colp de calor.– Sensació de set intensa.– Cefalea, nàusees i vòmits.– Alteració del nivell de Cª i convulsions.

Alteració termoregulació: Hipertèrmia.

• Situar al pacient en indret fresc i ventilat.• Llevar roba i refrescar la pell.• Si conscient hidratar-lo amb S.O. o begudes

isotòniques.• Valoració constants vitals i trasllat per

valoració.• RCP si calguera.

P. Auxilis metabòlics; hipoglucèmia.

• Glucèmies < 60 mg/dl. En ocasions símptomes hipoglucèmia amb nivells normals.

• Clínica:– Palpitacions, ansietat, diaforesi, pal·lidesa, tremolor i sensació de

fam.– Cefalea, debilitat, irritabilitat, agressivitat, confusió i alteració del

nivell de Cª (des de somnolència a Coma profund).• Primers auxilis:

– Pacient conscient:• Administrar 10 gr de sucre (1 sobre) dissolt en un got d’aigua o begudes

amb sucre.• Traslladar per valoració sanitària.

– Pacient inconscient:• Avaluació constants vitals, P.L.S. i sol·licitar ajuda sanitària.• Administració Glucosmon®.

Ressucitació Cardiopulmonar:

• Realitzar mentre arribe assistència sanitària.• Seqüència Suport Vital Bàsic.

Actuació Suport Vital Bàsic:

Està conscient ?Si

No Posició Lateral de Seguretat i re-evalua’l cada 20 min.

Crida demanant AJUDA Obre la via AÈRIA

Respira normalment ?

Posició Lateral de Seguretat

Activar EMERGÈNCIES:

112

Compresions/ventilacions 30/2Al menys a 100 bpm

(Continuar fins respiració normal o arribada Assistència Sanitària)

Si

No

Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Tot clar ?

Nel·lo MonfortMFiCConsultori Auxiliar de Vallibona,Centre de Salut de Morella.nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort

Sentit comú i paciència !!!!!

Comiat !!!!!