XAVIER BALAÑÁ

WWW.FISIOESPORT.COM

OSTEOLOGIA

OSSOS

cèl·lules en contínua activitat

teixit viu i dinàmic, no només suport

FUNCIONS:

■ Suport i armadura del cos.

■ Permeten moviment articular entre

sí.

■ Protegeixen sistemes i òrgans vitals del cos.

■ Hematopoesi (glòbuls vermells)

■ Homeòstasi mineral (reservori de calci i fòsfor)

Els ossos recoberts: PERIOSTI (membrana fibrosa):

- Ric vasos sanguinis i nervis - Es fixen lligaments i tendons ELS OSSOS LLARGS

DIÀFISI

EPÍFISI

GRANS GRUPS ESQUELÈTICS:

ARTROLOGIA

CARACTERÍSTIQUES: - Dos extrems ossis recoberts de cartílag articular reforçat per lligaments i meniscos - A l’interior: cavitat articular tapissada per membrana sinovial i lubricada pel líquid sinovial

LLIGAMENTS : Elements elàstics, limiten els moviments de les articulacions. A vegades forma càpsula articular (embolcalla articulació)

MENISCS: Permeten la congruència de les superfícies articulars i tenen com a missió absorbir part força impactes.

PRIMERS AUXILIS

• DEFINICIÓ:

Assistència immediata en cas d’accident o malaltia sobtada, per una persona, mentre s’espera l’arribada

d’assistència mèdica efectiva o trasllat a un hospital.

• OBJECTIUS:

1. Reduir patiment de la víctima.

2. Preparació per a la evacuació.

3. Evitar lesions secundàries.

4. Salvar una vida.

• QUALITATS DE L’AUXILIADOR

1. Autocontrol.

2. Comunicació amable, confiança, tranquil·litat i optimisme.

3. Disciplinat i metòdic.

4. Coneixement de 1rs auxilis.

NORMES BÀSIQUES D’ACTUACIÓ.

• No fer més de l’ imprescindible.

• Trucar serveis Emergències. (061).

• Actuar de forma metòdica i tranquil·la, però màxima rapidesa i seguretat.

• Examen immediat de la víctima. Prioritzar víctimes.

• Mirar molt i “tocar” poc: sovint les lesions importants no es veuen a simple vista.

• Trasllat centre Hospitalari: casos poc greus.

• Assegurar-ne el trasllat en condicions òptimes.

• Prendre mesures per evitar nous accidents.

EVITAR SEMPRE…

• Nous accidents.

• Donar aigua o qualsevol altra beguda.

• Moure’l innecessàriament.

• Presència de curiosos.

• Fer allò que desconeixem.

• No trucar al 061.

• EXAMEN DE LA VÍCTIMA:

- OBJECTIU: descobrir lesions

causades o possible malaltia.

- HISTÒRIA.

- SÍMPTOMES: sensacions.

- EXPLORACIÓ: Estat de consciència, respiració, pols, hemorràgies massives, fractures, ferides greus...

CLASSIFICACIÓ URGÈNCIES

• Molt greus: asfixia, aturada cardíaca, hemorràgies importants, grans cremats, politraumatismes, electrocutats.

• Greus: Ferides tòrax, abdomen, membres aixafats.

• Menys greus: Fractures obertes, de crani, columna o pelvis. Ferides tancades o profundes.

• Lleus: luxacions, talls...

REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR

RCP

• Aturada cardiorespiratòria: és la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de la ventilació i circulació espontànies.

• La falta de perfusió i oxigenció dels teixits fa que sigui necessària una actuació inmediata.

• Les conseqüències són la anòxia tisular amb el conseqüent fallo sistèmic: la mort.

RCP

• Causes:

• Aturada

RESPIRATORIA

per:

obstrucció

de

la VA, cos

estrany, reacció

anafilàctica,

traumati

sme, inhalació

de fum, ofec...

• Després

d’una aturada

respiratoria,

el cor

i

pulmons

poden seguir

oxigenant

la sang

i els

ò

rgans vitals

durant

uns minuts,

mostrant signes

de circulació

a

la exploració. En aquests

l’assist

ència ventilatoria

i oxigenació

inmediata evitará

l’evolució

a

aturada

cardíaca.

RCP

• CLÍNICA:

Pèrdua completa de consciència.

Respiracions agòniques o esforços respiratoris inefectius.

Aturada respiratoria.

Absència de pols central o signes de circulació (respiració,

tos o moviments).

RCP

• QUE FEM?

• Reconèixer

els

signes

de aturada

cardio-

respiratoria.

• Activar

el sistema

de emergència.

• RCP

bàsica

inmediata.

• Desfibrilació

precoç.

• Reanimació

avançada precoç

SISTEMATITZACIÓ!!!

RCP

• QUÈ FEM?

• Valorar estat de consciència.

• Demanar ajuda.

• Col·locar al pacient.

• VA: desobstrucció si necessària i 2 ventilaci

ons:

• Respiració

adequada.

• Inadequada: assistència ventilatòria i o

xigen.

• Valorar-ne el pols i signes de circulació.

• Massatge cardíac.

• Desfibril·lador.

RCP

• Obertura VA i ventilació:

• Neteja

manual

VA.

Maniobra de Heimlich (pr

essió part inferior del

diafragma)

• Control

ventilació. Si respira: posició

lateral

de seguretat.

• Maniobra “frente-mentón”.

• Cànula

de mayo

o

de Guedel.

• Ventilació

boca-boca,

boca-nas.

Maniobra de Heimlich

Maniobra “frente-mentón”

TUB DE GUEDEL

Entrar la cànula amb la part còncava

cap al paladar superior.

Girar la cànula 180º i introduir-la sense forçar.

RCP

• Massatge cardíac:

- Realitzar-se sobre una superfície dura. - Zona de compressió: 2 dits per

sobre de la punta esternal. -

Mans entrecreuades i braços completament en extensió.

- El massatge es realitza amb el taló de la ma, la qual mai abandonarà la superfície del torax.

- La compressió serà perpendicular a l’esternó,

deprimint-lo de 4 a 5 cm. - Relació compresió/descompresió: 1/1. -

Relació ventilació/masstge quan el paciente no està intubat:

2 ventilacions per cada 30 compressions.

- No hi ha relació entre la ventilació y el masstge quan el pacient està intubat.

- Freqüència del massatge: 80 – 100 x minut.

RCP BÀSICA infantil

• Obertura VA. En lactants no fer hiperextensió per possible estretament de la VA.

• Boca a Boca-nas.

• Insuflacions petites, suaus i ràpides. Observar si el tòrax s’eleva.

• Entre insuflacions apartar-nos.

• Pols carotidi.

• Massatge cardíac (5:1)

ANGINA DE PIT

• Repòs absolut.

• Assentar-lo

• Afluixar la roba.

• Tranquil·litzar la víctima.

• Control signes vitals.

• Trasllat centre hospitalari.

HEMORRÀGIES

• Evitar la pèrdua de sang.

• Decúbit supí: cap més baix que les cames.

• Compressió el més estèril possible.

• Nasal: cap endavant, tapar amb una gasa amb aigua oxigenada. Eliminarcoàguls.

• Oïda: No procurar parar-la. Posar al malalt del costat del sangrat, no tapar.

• Evacuació i trasllat centre hospitalàri.

• 061.

FERIDES

• Asèpsia del material i el personal. Guants.

• No col.locar alcohol.

• No pomades amb antibiòtic.

• No utilitzar cotó.

• Deixar que sangri els primers segons.

• Treure cossos estranys.

• Secar la zona i comprimir-ne l’hemorràgia.

• Consulta mèdica.

CONTUSIONS

• Repòs de l’articulació en posició còmoda.

• Aplicar fred.

• Compressió.

• Elevació zona afectada.

• Transport a centre hospitalàri.

• No aplicar calor ni fer massatge.

LUXACIONS

• Inmovilització.

• Aplicar fred.

• Trasllat centre hospitalàri.

EVITAR REDUÏR LUXACIONS!!!!

TCE

• Ajuda mèdica. Pèrdua coneixement.

• Inmovilització del cap i coll.

• Ferida, cubrir-la sense Pressió.

• Sense ferida al coll, posar en posició defensa.

• Controlar pols i respiració.

• Controlar Tª corporal.

• Trasllat centre assistencial.

TRAUMA COLUMNA

• Resposta o pèrdua coneixement.

• Constants vitals.

• Hemorràgia intensa.

• Aconsellar que no es mogui.

• No moure.

• 061.

CREMADES

• Només actuar en casos de cremades de 1er grau.

• Refrescar la zona amb aigua abundant.

• Beure líquids si és molt extensa.

• Centre mèdic.

ESGUINÇOS

• RICES

(Rest, Ice, Compression, Elevation, Stabilization)

• 20’ de gel cada 2 hores…

• 1 bosa de gel triturat o cold pack

CONTRACTURES

• Escalfor

• Masoterapia

• Estiraments

• Treball de força de forma progressiva

“EL BOTIQUIN”

PREVENCIÓ DE LESIONS

COST ECONÒMIC PEL CLUB

SALUT

Retirada de joves futbolistes degut a lesions cròniques o agudes que es podrien haver evitat. 47%.

CULPABLES...?

Els jugadors – entrenadors – clubs – institucions...

ZONA DE PREDOMINI LESIONAL

• Extremitat Inferior (60%)

• Turmell (17%)

• Cuixa (16%)

• Cama (15%)

• Genoll (12%)

• Extremitat Superior (6%)

• Cap – coll (16%)

• Tronc (8%)

PERÍODES D’APARICIÓ

• Pretemporada…

• Intensitat d’entrenament és més elevada

• Hi ha un augment brusc de la Intensitat d’e

ntrenament

• Canvi brusc entre període estiuenc i prete

mporada

• Període preparatori curt (mínim 6 setmane

s…)

• Final de temporada…

• Major intensitat de joc (ascensos, descens

os…)

• Major fatiga acumulada

• Excés de partits: falta motivació falta de c

oncentració

FACTORS DE LES LESIONS (I)

• Lesions per contacte: contusions (comp.)

• Lesions per no contacte: tendinoses associades a sobrecàrregues (pretemp.)

• Factors de risc:

• Falta de Flexibilitat

• Desequilibri de Forces

• Lesions prèvies

• Falta de Força muscular

• Velocitat de desplaçament: Força explosiv

a

• La vida de l’esportista

• Planificació

• La sessió

• L’escalfament

• La tornada a la calma

• CCFFBB

• FORÇA –

FLEXIBILITAT -

PROPIOCEPCIÓ

FACTORS DE LES LESIONS (II)

FACTORS CONDICIONALS

FORÇA

VELOCITAT

RESISTÈNCIA

COORDINACIÓ

CAPACITATS FACILITADORES

Deriva directament de la Força

Ajuda a mantenir els nivells de Força

FLEXIBILITAT

LA FORÇA

Capacitat d’un múscul o grup muscular de

generar tensió sota condicions específiques.

TREBALL TRADICIONAL

TREBALL ACTUAL

TREBALL DE GIMNÀS

TRANSFERÈNCIA AL CAMP

TREBALL DE FORÇA ESPECÍFICA AL FUTBOL

TIPUS DE FORÇA:

F. MÀXIMA

F. RESISTÈNCIA

F. EXPLOSIVA

En competició hi ha un alt número de

repeticions de moviments explosius balístics

TREBALL DE FORÇA ESPECÍFICA AL FUTBOL

OBJECTIUS DE LA FORÇA

• EL TREBALL DE FORÇA PREVÉ LESIONS

• Disminució de contractures i ruptures fibril·lars

• Esguinç de turmells

• Esguinç de LCA

• EL TREBALL DE FORÇA MILLORA EL RENDIMENT

• El treball de les accions condicionals específiq

ues millora el rendiment. Ex: impuls, canvi de ritme

…

• El treball de les accions motrius específiques

són difícils de quantificar. Ex: xut.

Treball de Força i Propiocepció

LA FORÇA AL FUTBOL BASE

• ELS MÚSCULS DELS INFANTS SÓN:

- Elàstics, suau to i poc definits.

- Articulacions mòbils i elàstiques.

- Ossos en procés d’ossificació.

- El sistema nerviós s’estarà desenvolupant fins als 12 anys…

- Tenen una elevada recuperació degut a la gran irrigació…

AMPLITUT DE MOVIMIMENT

FLEXIBILITAT

ELASTICITAT

Baixa-mitja velocitat

Alta-molt alta velocitat

G. Moras (2005)

ESTIRAMIENTS

• OBJECTIUS : assolir una determinada ADM

ESTÀTICS

• TIPUS:

DINÀMICS

QUAN I COM TREBALLAR-LA?

Estiraments Inici entrenament – competició

OBJECTIU: Garantir la qualitat de moviment a totes les articulacions del futbolista.

TIPUS: Estiraments Dinàmics Elasticitat

Estiraments Final entrenament – competició

OBJECTIU: Disminuir el to o tensió muscular, facilitant els processos de recuperació muscular.

TIPUS: Estiraments Estàtics – Mixtes Flexibilitat

Moltes Gràcies per la vostra atenció!!!

XAVIER BALAÑÁ

xavier@fisioesport.com