protocol primers auxilis març11

PROTOCOL DE PRIMERS AUXILISI ALTRES PROBLEMES DE SALUT

ALS CENTRES EDUCATIUS

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius2

Editat pel Centre dEdicions de la Conselleria dEducaci i Cultura de les Illes Balears

AUTORIA:Maria Antnia Font Oliver. Gabinet Tcnic de la Gerncia dAtenci Primria deMallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

Francisca Snchez Sans. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.Conselleria dEducaci i Cultura

Clara Vidal Thoms. Gabinet Tcnic de la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

Gabriel Ferrer Mas. Centre de Salut Xaloc. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

REVISI:Amalia Gmez Nadal. Directora mdica. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

Joan Pou Bordoy. Director assistencial. Servei de Salut de les Illes Balears.Conselleria de Salut i Consum

Anglica Migulez Chamorro. Directora dInfermeria. Gerncia dAtenci Primria deMallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

Margalida Ordinas Vaquer. Coordinaci Autonmica de la Sida. Direcci General deSalut Pblica i Participaci. Conselleria de Salut i Consum

Joana Maria Pedrosa Clar. Coordinadora del Centre Coordinador dAtenci Primerencai Desenvolupament Infantil. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Saluti Consum

Ramn Montes Miambres. Coordinador del SUAP Palma. Gerncia dAtenciPrimria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut iConsum

Eugenia Carandell Jger. Responsable del Gabinet Tcnic. Gerncia dAtenciPrimria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut iConsum

Ernesto Hernndez Migenes. Subdirector mdic 061. Servei de Salut de les IllesBalears. Conselleria de Salut i Consum

Helena Girauta Reus. Gabinet Tcnic de la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

Miquel Perell Oliver. Director general dInnovaci i Formaci del Professorat.Conselleria dEducaci i Cultura

Maria Porquer Segu. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.Conselleria dEducaci i Cultura

Joana Mora Cerd. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.Conselleria dEducaci i Cultura

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius 3

Margalida Perell Vives. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.Conselleria dEducaci i Cultura

Catalina Thoms Planas. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.Conselleria dEducaci i Cultura

Marta Rovira Vila. Farmacutica datenci primria del sector Llevant (Mallorca).Infermera. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears.Conselleria de Salut i Consum

Maria Caimari Jaume (apartat Diabetis infantil). Hospital Universitari Son Dureta.Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

Toni Galn Prieto (apartat Diabetis infantil). Centre de Salut es Raiguer. GernciadAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria deSalut i Consum

Mercedes Escarrer Jaume (apartat Asma). Centre de Salut de Sant Agust. GernciadAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria deSalut i Consum

Susana Ranea Arroyo (apartat Allrgia). Especialista en allergologia. Secretariadel Comit dEducaci Sanitria de la SEICAP (Societat Espanyola dImmunologiaClnica i Allrgia Peditrica)Margalida Salv Clar (apartat Allrgia). Centre de Salut Migjorn. Gerncia dAtenciPrimria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut iConsum

David Lpez Mrquez (apartat Picades danimals marins). Centre de Salut PortoCristo. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears.Conselleria de Salut i Consum.

REVISI LINGSTICA:Bartomeu Riera Rodrguez. Assessor lingstic. Serveis Centrals. Servei de Salut deles Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum

COORDINADORA DE LEDICI: Cristina Bellver CollDISSENY GRFIC: Toni Rigo BellverILLUSTRACIONS: Assumpci Gallardo BonetCOMPOSICI DEL LLIBRE: Esperanza Munar Pou

IMPRESSI: Centre dEdici i Distribuci.Servei dInnovaci Educativa

Depsit Legal: PM-377-2011

ISBN: 978-84-693-9799-2


Taula de continguts

Presentaci .........................................................................7Introducci ..........................................................................9Protocol general dactuaci ............................................ 11Protocols especfics dactuaci ......................................17

A) Situacions demergncia: la vida perilla ........... 171) Protocol general per aplicar els primers

auxilis ............................................................... 192) Aturada cardiorespiratria .............................. 213) Obstrucci de la via aria, ennuegament .... 274) Xoc anafilctic: reacci allrgica greu ........ 305) Crisi convulsiva, estat epilptic ..................... 32

B) Actuacions en cas daccidents escolars i altressituacions relatives a la salut ............................. 351) Lesions traumtiques: contusions,

esquinos, luxacions i fractures .................... 372) Ferides ............................................................. 413) Hemorrgia nasal o tica............................... 434) Accidents i traumatismes oculars ................. 445) Insolaci o cop de calor ................................ 466) Cremades ........................................................ 487) Accident per electrocuci ............................... 508) Dolor ................................................................ 519) Intoxicacions.................................................... 52

10) Picades dinsectes ......................................... 5511) Picades danimals marins .............................. 5812) Traumatisme bucodental ............................... 6013) Febre ............................................................... 62


C) Problemes de salut crnics ................................ 631) Diabetis infantil ............................................... 652) Asma ................................................................ 693) Celiaquia .......................................................... 714) Allrgia alimentria i al ltex ........................ 73

D) La farmaciola ....................................................... 77Annexos ..................................................................... 83

Annex 1. Fitxa de lalumne/alumna amb algunapatologia crnica ......................................85

Annex 2. Informe clnic ............................................86Annex 3. Autoritzaci per al trasllat al centre de

salut ms proper en cas daccident .......87Annex 4. Autoritzaci de la persona responsable

legal per a ladministraci demedicaments ............................................88

Annex 5. Lexercici fsic i lasma: informaci peral professorat ............................................89

Annex 6. Informaci general per al menjadorescolar que atn alumnes amballrgies ...................................................91

Annex 7. Instruccions per prevenir un brotdallrgia al ltex .....................................92

Annex 8. Llista de materials possiblementemprats en el context escolar que podencontenir ltex ............................................94

Annex 9. Full dinstruccions per administrarglucag ......................................................95

Annex 10. Telfons dinters per a la farmaciola....97Bibliografia ........................................................................98


PRESENTACI

Des de ja fa anys la collaboraci entre la Conselleria dEducacii Cultura i la Conselleria de Salut i Consum sha manifestat a tra-vs dactuacions concretes que han beneficiat indubtablementlalumnat dels centres educatius.

Som conscients que treballar pel benestar dels infants i del joventforma part de la nostra tasca i que vetllar per la seva salut tambha de ser un objectiu compartit.

Aquest protocol forma part de la tasca que realitzen les personesdambdues conselleries i que formen part de la Comissi Tcnicade Promoci i Educaci per a la Salut.

Per tal de donar resposta a la constant demanda del professorata lhora datendre lalumnat que sofreix algun tipus daccident omalaltia crnica, i amb la finalitat que puguin realitzar una primeraatenci, sha editat el protocol de Primers Auxilis als centreseducatius.

En aquest document trobam una srie de conceptes i nocionsbsiques que poden ajudar davant qualsevol situaci de risc quees presenti, ja que es poden produir un seguit dincidents quenecessitin una rpida intervenci fins que lalumnat pugui rebre eltractament dun professional de la salut.

Tenim la confiana que aquest protocol es convertir en una einahabitual ds dins els centres educatius i que ser til per alatenci de lalumnat de la nostra comunitat autnoma.

Bartomeu Llins Ferr Vicen Thoms MuletConseller dEducaci i Cultura Conseller de Salut i Consum

INTRODUCCI

Cada vegada s ms freqent que el personal docent i el nodocent que treballa als centres educatius hagi de fer intervencionsdiverses amb lalumnat pels problemes de salut aguts, quepoden ser demergncia o no, i/o crnics que pot presentar alllarg de la jornada escolar. Aquestes intervencions poden provocarcerta angoixa en les persones que hi intervenguin, tant per laurgncia de la situaci com pel desconeixement del procedimentque cal seguir per resoldre el problema.

Des de lany 2006 la Conselleria dEducaci i Cultura i laConselleria de Salut i Consum treballen conjuntament per coordinarles actuacions amb infants i joves escolaritzats als quals shadiagnosticat diabetis mellitus: es duu a terme un conjuntdactuacions emmarcades en un conveni de collaboraci entreambdues conselleries i lAssociaci de Persones amb Diabetis deles Illes Balears (ADIBA). Aquesta collaboraci ha contribut alescolaritzaci normalitzada dels infants i dels joves amb aquestproblema de salut i tamb a la coordinaci dels agents de salut,deducaci i de les famlies per atendre les situacions que espresenten en la tasca quotidiana. Aquesta collaboraci i aquestacoordinaci poden ser un exemple que shagi de seguir amb relacia altres problemes de salut. Aix mateix, volem destacar lacollaboraci entre els docents i els professionals sanitaris a lhoradatendre els alumnes que, per motius de salut, han de quedarhospitalitzats.

Totes les actuacions demostren que s imprescindible unacoordinaci ben planificada dels mbits educatiu i sanitari quepermeti atendre correctament el collectiu destudiants dacord ambles seves necessitats.


La Comissi Tcnica de Promoci i Educaci per a la Salut de lesIlles Balears ha elaborat aquest document amb la finalitat defacilitar al personal que treballa als centres educatius queimparteixen ensenyaments reglats una eina elaborada pel personalsanitari i educatiu que sigui til per atendre els problemes de salutque poden afectar lalumnat durant la seva escolaritzaci.


PROTOCOL GENERAL DACTUACI


ACTUACIONS DEL CENTRE EDUCATIU QUAN UN ALUMNEPRESENTA UN PROBLEMA DE SALUT

Saber si pateix algun tipus de malaltia que pugui desembocar enuna incidncia durant lhorari escolar. Aquesta informaci sha desollicitar a la persona responsable de lalumne en el momentdingressar en el centre.

Disposar duna fitxa (vegeu lannex 1, pg. 85) amb informaci so-bre la patologia crnica de cada alumne que en pateixi. Calmantenir-ne la confidencialitat al mxim; lequip directiu s el res-ponsable de la gesti i la custdia de la fitxa1 i de mantenirlautonomia de la persona afectada.2 Daquesta fitxa, loriginal ha dequedar en poder de lequip directiu3 i sha de fer una cpia per altutor.

Sollicitar a la famlia un informe clnic en cas que el tractamentimpliqui una pauta dactuaci en horari escolar (vegeu lannex 2,pg. 86). Cal mantenir-ne la confidencialitat al mxim; lequipdirectiu s el responsable de la gesti i la custdia daquestinforme.1, 2

Actualitzar tota la documentaci cada curs escolar i sempre quehi hagi un canvi en les pautes de tractament o dactuaci.

1 Llei Orgnica, 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de Dades de Carcter Personal.

2 Llei 41/2002, de 14 de novembre, bsica reguladora de lautonomia del pacient i de drets i

obligacions en matria dinformaci i documentaci clnica.3 En el cas dun infant o adolescent amb VIH/sida (i en altres en qu la famlia ho consideri

adient) no sha de seguir aquest procediment, ja que la realitat s que les persones infectadeso malaltes han dafrontar no solament els problemes causats per la infecci, sin tamb elsderivats de lallament i la discriminaci social a qu sn sotmeses. Per aquest motiu, el centreeducatiu no pot exigir cap tipus de certificat mdic relatiu a aquesta infecci pel VIH. sdesitjable que el tutor i el director del centre educatiu spiguen la situaci clnica, sempre quehi hagi la certesa que aquesta informaci no pot perjudicar lalumne i sota una estrictaconfidencialitat. La prevenci de la infecci per VIH en el medi escolar no requereix mesuresespecfiques: s suficient seguir les regles dhigiene bsiques que tot centre educatiu hadobservar (vegeu www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2068/sidacescol.pdf).

Actuacions del centre educatiu


Sollicitar a totes les famlies en el moment de formalitzar la ma-trcula una autoritzaci per al trasllat en el cas que es produeixiun accident lleu durant lhorari escolar i no es pugui localitzar aun familiar. (Vegeu lannex 3, pg. 87).

ADMINISTRACI DE MEDICAMENTS

Sempre que sigui possible, sha de demanar a la persona respon-sable de lalumne que lhorari dadministraci de medicaments nocoincideixi amb lhorari escolar.

El personal del centre educatiu no ha dadministrar als alumnescap medicament per iniciativa prpia. Noms els en potadministrar si t lautoritzaci escrita de la persona responsablede lalumne (vegeu lannex 4, pg. 88).

Si un alumne presenta smptomes duna patologia, s un deuredel personal que treballa al centre educatiu socrrer-lo (LleiOrgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal).

ABSNCIES I SMPTOMES DE MALALTIA

Quan un alumne no pugui assistir a classe o desenvolupar unaactivitat per algun problema de salut o una malaltia, la personaresponsable ha de signar un justificant.

Quan un alumne presenti smptomes duna patologia, lactuacidel personal del centre escolar ha de ser informar la personaresponsable daquell i actuar de manera coordinada amb ella.En cas durgncia, vegeu el protocol de primers auxilis descriten aquest document.



Per resoldre dubtes relacionats amb aquestapartat, contactau amb el Servei dAtenci a laDiversitat de la Direcci General dInnovaci iFormaci del Professorat de la ConselleriadEducaci i Cultura

telfon: 971 176 500 fax: 971 177 528 adrea: Passatge de Guillem de Torrella, 1 (els Geranis) 07002 Palma


PROTOCOLS ESPECFICS DACTUACI

A) SITUACIONS DEMERGNCIA: LA VIDA PERILLA


1. Protocol general per aplicar els primers auxilis

Qu sn els primers auxilis

Sn les primeres cures (mesures, actuacions...) que shan daplicara una persona accidentada o a qui presenti de manera bruscasmptomes durgncia per un procs crnic o agut, sempre almateix lloc on sha produt la urgncia i fins que arribi el personalsanitari especialitzat. Es tracta daccions demergncia per reduirels efectes de les lesions, i es consideren de compliment obligatper a tota la ciutadania1.

Actuaci

Aquestes sn les lnies generals dactuaci, en aquest ordre:

1. Protegiu de nous perills tant la vctima com vosaltres mateixos.

2. Donau avs dajuda a qualque membre del centre i simultnia-ment telefonau al servei demergncia (061) i seguiu lesindicacions que us hi donin.

3. Socorreu la vctima aplicant-li les primeres actuacions, en lordresegent:

Est conscient? Demanau-li com es troba i si sap qu hapassat. Si no respon i no es mou, gaireb s segur queest inconscient.

Respira? Intentau sentir, veure i escoltar-ne la respiraciacostant la vostra galta a la seva boca i al seu nas, alhora

Protocol general per aplicar els primers auxilis

1 Llei Orgnica, 10/1995, de 23 de novembre, del Cdi Penal.


que observau el moviment del trax. Si la vctima estinconscient per respira, collocau-la en la posici lateral deseguretat descrita en lapartat segent (pg. 22). Si no res-pira, vegeu el punt segent, (Aturada cardiorespiratria).

Recomanacions

Si pensau que la vctima ha rebut un cop al cap o a la columnavertebral, no la mogueu (ni li lleveu el casc en cas daccident demoto) fins que no arribin els serveis durgncia.

Comprovau que no hi ha res que li obstrueixi la via aria.

No la mogueu de lrea on sha produt laccident llevat que laseva vida o la vostra estiguin en perill. s molt important quefaceu una valoraci del lloc per evitar nous accidents.

Mai no deixeu la vctima tota sola.

Avisau la seva famlia.

Protocol general per aplicar els primers auxilis


2) Aturada cardiorespiratria

Qu s

s la interrupci brusca, inesperada i potencialment reversible dela respiraci i de la circulaci espontnia.

La reanimaci cardiovascular pulmonar (RCP) bsica s el conjuntde maniobres que shan de fer quan shagi identificat que una per-sona est en la situaci daturada cardiorespiratria. Consisteix asubstituir les funcions respiratria i circulatria quan no es disposadequipament especfic fins que la vctima pugui rebre untractament ms qualificat.

Signes

Inconscincia: falta de respostes a estmuls verbals i dolorosos.

Absncia de respiraci: es detecta acostant la cara a la boca ial nas de la vctima, observant els moviments del trax iescoltant els sorolls respiratoris. Si teniu dificultats per identificarsi la vctima respira, actuau com si la respiraci fos inefica oinexistent.

Absncia de circulaci: es detecta palpant els polsos centrals(batec del cor o batec carotidi, al coll).

Aturada cardiorespiratria


Actuaci

1. Protegiu de nous perills tant la vctima com vosaltres mateixos.

2. Determinau si la vctima reacciona (parlau-li en veu alta,pessigau-la).

3. Donau avs dajuda a qualque membre del centre isimultniament telefonau al 061 i seguiu les indicacions que ushi donin.

4. Si la vctima no respon per respira, collocau-la en la posicilateral de seguretat seguint aquest seqncia (vegeu tamb lesimatges):

a) Collocau-la ajaguda de panxa enlaire i totalment estirada.b) Situau-vos al seu costat dret.c) Estirau-li el bra dret.



d) Flexionau-li el bra esquerre sobre el seu cos.e) Flexionau-li la cama esquerra.

f) Girau-li el cos fent-lo rodar cap a la seva dreta fins quequedi de costat.

g) Collocau-li la seva m esquerra, pel dors, davall la sevagalta dreta.

h) El cap ha de quedar igualment girat de costat per evitar quees pugui ofegar en el cas que pateixi un vmit sobtat. Lapersona que socorr ha destar al costat dret i estirar lavctima cap a ella



La postura ha de ser estable i cal assegurar-se que el maluc iels genolls doblegats queden en angle recte. A ms, la posturade la vctima ha de permetre que la via aria continu oberta pertal que respiri correctament i que sen pugui comprovarperidicament la respiraci. Tamb ha de permetre podercollocar fcilment la vctima de panxa enlaire si s necessari.

Si sospitau un traumatismecranioenceflic o de la columnavertebral, no mogueu la vctima.

5. Continuau demanant ajuda.6. Reavaluau la situaci de la vctima, s a dir, comprovau si

respira normalment.

7. Si la vctima no respon i no respira, aplicau-li la RCP bsicamentre arriben els serveis durgncia:a) Obriu-li la via aria: Collocau la vctima de panxa enlaire totalment estirada.



Obriu-li la via aria fent la maniobra front-ment: amb unam aixecau-li el ment i empenyeu-li el front lleugeramentcap enrere (si se sospita una lesi cranial o de la columnavertebral no es pot fer aquesta maniobra):

b) Comprovau la respiraci: Durant un mxim de deu (10) segons, observau els movi-

ments del trax i de labdomen, escoltau i sentiu si respira. Si no respira, actuau de la manera segent:

1) Feis-li la respiraci boca a nas si t menys dun any i larespiraci boca a boca si t ms dun any; la ventilaciboca a boca es fa pinant el nas amb els dits ndex ipolze de la m que subjecta el cap.

2) Ventilau-hi cinc (5) insuflacions i comprovau que el traxseleva.



Si sou una persona entrenadao un sanitari, valorau els signesvitals (tos, respiraci, movimentsi el pols).

8. Si la vctima no presenta signes vitals: Feis-li un massatge cardac:

1) Collocau-la en un pla dur (p. ex., en terra).2) Feis-li trenta (30) compressions torciques: es tracta defer compressions amb el tal duna m o dambduesdamunt el ter inferior de lestrnum amb una fora quedeprimeixi un ter de la profunditat del trax i amb unafreqncia de 100 per minut.



Proporcionau-li dues insuflacions daire.

Continuau fent aquestes maniobres de compressi iventilaci boca a boca amb una relaci de 30/2 fins que lavctima recuperi la respiraci i/o els signes vitals i/o fins quearribin els serveis durgncia.

En el cas que la vctima recuperi la funci respiratria i elssignes vitals, continuau insuflant-li aire entre 12 i 20insuflacions per minut.


Aplicau totes aquestes recomanacionsde la manera ms rpida, seqencial imetdica possible.



3) Obstrucci de la via aria, ennuagament

Qu s

s locupaci de la boca, el nas, la faringe o la laringe per objectesque dificulten o impedeixen totalment la ventilaci. Pot ser unaobstrucci parcial o total.

Signes i smptomes

Dificultat o incapacitat per respirar i parlar. Coloraci blavosa de la cara, dels llavis, de les ungles... Tos persistent. Prdua de conscincia.

Actuaci

Si la vctima est conscient:

Animau-la a tossir, ja que s el mecanisme ms efica perexpulsar un cos estrany.

Si el cos estrany s dins el nas,intentau que lexpulsi tapant-li la fossanasal lliure i demanant-li que soni fort.

Si els procediments anteriors no snefectius, pegau-li cinc cops a lesquena:

Collocau-vos a un costat lleuge-rament per darrere de la vctima.

Obstrucci de la via aria, ennugament


Subjectau-la pel pit, inclinau-la lleugerament capendavant i collocau-li el tal de la vostra m entre elsdos omplats.

Pegau-hi cinc cops forts amb el tal de la m.

Si la maniobra anterior no s efectiva, heu de fer la maniobrade Heimlich:

Situau-vos dret darrere la vctima i subjectau-la passant elsvostres braos per davall de les aixelles per envoltar-li eltrax.

Collocau les vostres mans davall de lestrnum (zonaabdominal) i feis cinc (5) compressions cap amunt i capenrere.

Repetiu els cinc cops i les cinc compressions fins queexpulsi el cos estrany.



Avisau el 061 si no aconseguiu queexpulsi el cos estrany, i mai nodeixeu la vctima tota sola.

Si la vctima est inconscient:

Examinau-li la boca i extreis-ne el cos estrany si s visible iaccessible.

Aplicau-li la reanimaci cardiopulmonar bsica i seguiu elprotocol per a les aturades cardiorespiratries (captol 2, pg. 21).



4) Xoc anafilctic: reacci allrgica greu

Qu s

s una reacci allrgica que es pot presentar a causa dedeterminats estmuls (aliments, frmacs, picades dinsectes, etc.),daparici sobtada (entre 5 i 10 minuts desprs que shagi produtla interacci o el contacte) i generalitzada (afecta ms dun sistemadel cos), que evoluciona rpidament cap al broncospasme, lahipotensi i el collapse cardiovascular.

Signes i smptomes (no cal que es presentin tots alhora)En la respiraci:

Dificultat per respirar i sensaci dinflamaci a la gargamella ials llavis.

Irritaci nasal intensa. Sons respiratoris anormals. Tos persistent i irritativa. Es pot arribar a produir asfxia per inflamaci de la gargamella.

A la pell:

Pell vermella amb erupcions i picor intensa. Pot arribar a ser de color blavs (cianosi) a conseqncia de la

manca doxigenaci i de manera prvia a lasfixia.

A laparell digestiu:

Dolor abdominal. Vmits i diarrees.

Xocanafilctic: reacci allrgica greu


Al sistema nervis:

Confusi. Mala articulaci mentre parla. Mareig, vertigen, prdua de la conscincia.

Actuaci

Si la vctima presenta smptomes respiratoris, cutanis o gastro-intestinals lleus:

Collocau-la en posici semiasseguda.

Alertau immediatament els serveis demergncia (061), seguiules indicacions que us hi donin.



Si presenta una reacci ms generalitzada, com ara hipotensi,desmai, sncope (prdua sobtada i transitria de la conscincia): Avisau el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin, que

poden incloure ladministraci dadrenalina.

En el cas dun alumne que tengui antecedents dallrgies peral qual estigui indicada ladministraci dadrenalina i es disposide lautoritzaci familiar, administrau-lin segons les pautesdescrites en linforme clnic i/o les indicacions del 061.


Xocanafilctic: reacci allrgica greu


5) Crisi convulsiva, estat epilptic

Qu s

s una contracci involuntria i patolgica dels msculs manifes-tada per moviments irregulars localitzats en un grup muscular o endiversos, o b generalitzats per tot el cos. Normalment comencensobtadament i duren poc temps. Les causes ms freqents sn elsatacs epilptics i els estats febrils, sobretot en infants petits.

Signes i smptomes

Convulsions i rigidesa corporal, que poden anar precedides percanvis dhumor, mal de cap, irritabilitat i mirada fixa.

Caiguda sobtada sense cap motiu aparent. Prdua del control dels esfnters. Salivaci excessiva. Suor, nusees, pallidesa. Febre (en les crisis que sn conseqncia destats febrils). Falta de to muscular. Prdua de la conscincia. Prdua transitria de la memria.

Actuaci

Durant la crisi:

Ajeis la vctima en terra i protegiu-la de danys addicionals (p. ex.,posau-li un coix davall el cap i no li poseu cap objecte a laboca entre les dents). Preservau la seva intimitat de lespersones que estiguin mirant. Creau un ambient tranquil.

Crisi convulsiva, estat epilptic


Afluixau-li la roba i retirau-li els objectes que puguin comprimir-li elcoll (cadenetes, botons ajustats...).

Avisau el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.

Si en el cas dun infant coincideix amb febre, intentau abaixar-li latemperatura llevant-li la roba.

Si a la vctima se li ha diagnosticat prviament crisi febril oepilpsia, pot tenir prescrita ladministraci de diazepam per lavia rectal. Administrau-lhi en forma de micronema segons lapauta descrita en linforme clnic i/o les indicacions del 061.

Esperau que acabi de patir les convulsions.

Una vegada superada la crisi:

Valorau lestat de conscincia de la vctima.

Collocau-la en la posici lateral de seguretat. Assegurau-li la viaaria i tranquillitzau-la.

Evitau que sadormi.

Aplicau el protocol de primers auxilis si no recupera laconscincia.

Avisau la seva famlia si t antecedents.

Avisau el 061 si no t antecedents.

Crisi convulsiva, estat epilptic



B) ACTUACIONS EN CAS DACCIDENTS ESCOLARS IALTRES SITUACIONS RELATIVES A LA SALUT


1) Lesions traumtiques: contusions, esquinos, luxacionsi fractures

Contusi

Qu s

Tamb anomenada cop, s una lesi que sha produt sobre la pellper un impacte, sense arribar a rompre-la.

Signes i smptomes

Dolor, inflamaci, hematoma (embassament de sang a linteriordels teixits o en una cavitat orgnica) i edema (acumulaciexcessiva de lquid en un lloc no habitual del cos).

Actuaci

Aplicau-hi fred local sense contacte directe amb la pell (gelembolicat amb un tros de tela).

Evitau mobilitzar la zona afectada.

Aixecau la zona afectada (en el cas de les extremitats), sempreque aix millori el dolor.

Lesions traumtiques: contusions, esquinos, luxacions i fractures


Esquin

Qu s

s una distensi violenta duna articulaci, amb possible rupturadalgun lligament o de fibres musculars al voltant duna articulaci.

Signes i smptomes

Dolor en una zona articular concreta, que pot anar acompanyatdinflamaci.

Actuaci

No mobilitzeu ni forceu la zona.


Si es produeix en algun membre inferior, aixecau-lo.

Si la lesi sembla alarmant, avisau el 061 i seguiu lesindicacions que us hi donin.

Avisau la famlia de la vctima.



Luxaci

Qu s

s el desplaament permanent dun os fora de la seva articulaci.

Signes i smptomes

Sobserva una deformaci de larticulaci, dolor i impossibilitat demobilitzar la zona afectada.

Actuaci

No mobilitzeu ni forceu la zona afectada.


Si es produeix en algun membre inferior, aixecau-lo.





Fractura

Qu s

s la soluci de continutat (ruptura total o parcial) dun os o ms,generalment com a conseqncia dun traumatisme. s oberta sihi ha ruptura de la pell i tancada si no nhi ha.

Signes i smptomes

Sn els mateixos smptomes duna contusi; a ms, pot haver-hideformaci del membre afectat i impossibilitat de fer moviments odaguantar crregues.

Actuaci


Si hi ha ferida, protegiu-la amb gases o compreses netes oestrils banyades en srum fisiolgic per evitar que saferrin ala ferida.

Immobilitzau lextremitat de manera que no faci mal.

Si la lesi sembla alarmant, avisau el 061 i seguiu lesindicacions que us hi donin.


Si el traumatisme s al cap o a la columnavertebral, no mogueu la vctima i avisau el061. Si calgus moure-la, sha de fer en bloci evitant vinclar-li lesquena.



2) Ferides

Qu sn

Sn lesions dels teixits blans del cos, ms sovint a la pell o a lesmucoses accessibles des de lexterior (boca, nas, orelles, ulls...),produdes generalment per cops, talls, etc. Quan hi ha prdua desang a conseqncia duna ferida, es diu que hi ha una hemor-rgia, que s externa si la sang s visible i interna si no ho s.

Signes i smptomes

Dolor. Pot haver-hi prdua de sensibilitat. Poden sagnar de manera intensa o no.

Actuaci

Posau-vos guants dun sol s i netejau la ferida des del centrecap a lexterior amb una gasa estril i aigua i sab o srumfisiolgic.

Valorau si cal aplicar-hi un antisptic, com ara clorhexidina.Evitau emprar-hi povidona iodada, aigua oxigenada, alcohol iderivats mercurials.

Treis els cossos estranys visibles (estelles, arena...) amb aiguaabundant.

Protegiu la ferida amb un apsit, una tireta o un embenatge. Nohi empreu cot.

Si continua sagnant per de manera lleu, pressionau damunt laferida. Si s en una extremitat, aixecau-la.

Ferides


Si la ferida s penetrant:

Tapau-la amb un apsit.

Collocau la vctima en posici semiasseguda, llevat quela ferida sigui a labdomen; en aquest cas, heudajaure-la i posar-li les extremitats inferiors lleugeramentdoblegades.

Si les lesions semblen alarmants, avisau el 061 i seguiules indicacions que us hi donin.


Si la ferida ha estat produda per un objecte punxant, maino el tragueu de la ferida.

Rentau-vos les mans abans i desprs de ferla cura i protegiu-vos-les amb guants.

Si la vctima ha perdut la conscincia opresenta signes alarmants, aplicau elprotocol general de primers auxilis.

Ferides


3) Hemorrgia nasal o tica

Qu s

s la prdua de sang pel teixit que recobreix el nas o el conducteauditiu.

Actuaci en cas dhemorrgia nasal

Posau-vos guants dun sol s.

Comprimiu la fossa nasal per on sagna la vctima (durant 10minuts, aproximadament) i inclinau-li el cap lleugerament capendavant per evitar que es pugui empassar sang.

Aplicau-li frescor a la part posterior del coll.

Si continua sagnant, taponau la fossa nasal amb una gasapetita lleugerament humitejada amb srum fisiolgic.

En el cas que lhemorrgia no saturi, telefonau al 061 i seguiules indicacions que us hi donin.


Actuaci en cas dhemorrgia tica (a les orelles) Tranquillitzau la vctima i intentau aconseguir que collabori si

est conscient.

Collocau-la en la posici lateral de seguretat amb lorella quesagna cap al terra.

Telefonau al 061 i seguiu les indicacions que us hi donin. Avisaula seva famlia.

Hemorrgia nasal o tica


4) Accidents i traumatismes oculars

Qu sn

Sn accidents que es produeixen a causa de la introducci duncos estrany o a causa dun cop, duna cremada... tant dins elglobus ocular com a les estructures perifriques.

Signes i smptomes

Que suggereixen una patologia ocular greu:

Visi borrosa Dolor ocular Fotofbia

Menys greus:

Secreci o exsudaci Sensaci dardor Picor Diplopia (visi doble) Llagrimeig Fotpsies (veure espurnes lluminoses o veure tot el camp

visual dun sol color)

Actuaci

Rentau-vos les mans abans de manipular els ulls de la vctima.

Heu de valorar les circumstncies segents:

Si lull ha rebut un cop, tapau-lo i aplicau-hi fred.

Accidents i traumatismes oculars


Si la vctima sha cremat un ull, rentau-lo amb molta daigua itapau-lo amb una gasa estril humitejada amb aigua o srumfisiolgic.

Si hi ha un cos estrany:

En primer lloc, estirau-li la parpella inferior, ja que s on sesolen allotjar els cossos estranys. Si lobservau, retirau-loamb lajuda duna gasa estril.

Si s davall de la parpella superior, aixecau-la pervisualitzar el globus ocular i intentau retirar-ne el cosestrany amb una gasa estril.

Si no heu pogut retirar-ne el cos estrany, podeu fer unrentat de lull afectat amb molta quantitat daigua freda ode srum fisiolgic.

Finalment tapau lull amb una gasa sense fer-hi pressi.

Impediu-li que es grati lull afectat.

Avisau al 061 si sospitau una lesi greu. Sempre heu davisarla famlia de la vctima.

Accidents i traumatismes oculars


5) Insolaci o cop de calor

Qu s

La insolaci s la resposta de lorganisme a lacci directa iprolongada al sol. s freqent quan es fa exercici fsic al sol durantmolta estona i quan el temps s molt calors.

Signes i smptomes

Esgotament, debilitat Mareigs, nusees, vmits Enrampades Augment de la temperatura corporal (40C 41C) Cara congestionada Pell seca, calenta i vermella (al comenament es pot presentar

molta sudoraci) Mal de cap intens i confusi Respiraci rpida i superficial Pols accelerat i dbil Convulsions i prdua del coneixement

Actuaci

Situau la vctima en un lloc fresc i ventilat.

Collocau-la semiincorporada per disminuir la irrigaci sanguniaal cervell.

Afluixau-li la roba que loprimeixi i treis-li la que no faci falta.

Aplicau-li compreses daigua freda a la cara, al cap, al clotell ial pit.

Insolaci o cop de calor


Mai no la banyeu dins aigua freda, ja que una disminucisobtada de la temperatura corporal pot ser perjudicial.

Si est conscient i no vomita, donau-li aigua freda o una begudaamb sal o isotnica (una culleradeta de sal per cada litredaigua).

Si no est conscient, actuau seguint el protocol de primersauxilis.


Encara que la vctima es recuperi, s important traslladar-la aun centre sanitari perqu li facin una valoraci mdica. Avisaula seva famlia.

No deixeu la vctimaexposada al sol ni licolloqueu el cap msbaix que els peus.

Insolaci o cop de calor


6) Cremades

Qu sn

Les cremades sn nafres o lesions produdes al cos per lexposicia un agent fsic o qumic com ara el sol, una font de calor, el fred,lelectricitat, substncies corrosives (sosa custica, cids...). Lagravetat duna cremada est determinada per quatre factors:extensi, profunditat, localitzaci i causa.

Signes i smptomes

Cremades de primer grau: afecten lepidermis i generalment escuren b sense necessitar assistncia sanitria. La pell estvermella i lleugerament inflamada. El dolor s moderat.

Cremades de segon grau: afecten les capes ms profundes delepidermis. La pell est vermella i inflamada i hi apareixenbfegues, tot i que no sempre immediatament, ja que podensortir al cap dunes hores dhaver-se produt la cremada. Snms doloroses.

Cremades de tercer grau: afecten els teixits de la dermis i elsrgans interns. Poden causar la mort depenent de lextensi. Lapell est blanquinosa o negra. Shi observa carn viva.

Si la cremada es produeix a la via aria per inhalaci de gasostxics, els smptomes sn sutge a la boca o al nas, veu ronca idificultat respiratria. Pot desembocar en una aturada respiratria.Si la causa s elctrica, els smptomes poden ser prdua de laconscincia, xoc, convulsions i aturada cardiorespiratria (vegeu elpunt segent, Accidents per electrocuci).

Cremades


Actuaci

Cremades de primer grau:

Posau-vos guants dun sol s. Aplicau-hi aigua freda. Protegiu la pell amb gases humides i amb un embenatge suau. Avisau la famlia de la vctima.

Cremades de segon i tercer grau:

Posau-vos guants dun sol s. Netejau-les amb aigua freda, si pot ser mantenint la zona afec-

tada davall laixeta durant deu minuts. Retirau les joies, la bijuteria i altres ornaments propers a la zona

afectada i/o la roba si no hi est aferrada. Tapau sempre la zona afectada amb gases estrils humitejades

amb aigua. Avisau el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.

7) Accident pe

-No apliqueu a les cremades cap crema ni olini cap altre producte, ja que dificulten lavaloraci i el tractament a crrec delpersonal sanitari.

-Si la causa de les cremades s un cid(sulfric o ntric), no hi apliqueu aigua.Seguiu les indicacions del 061.

Cremades


7) Accident per electrocuci

Qu s

s una lesi a lorganisme que es produeix per contacte amb unafont delectricitat. La gravetat de la lesi depn de la quantitatdelectricitat que recorri el cos i de la durada de lelectrocuci.Generalment sobserva un orifici dentrada del corrent elctric i unaltre de sortida.

Signes i smptomes

Ordenats de lleus a greus, sn els segents:

Sensaci de formigueig. Cremades a la pell en els punts dentrada i sortida. Violentes contraccions musculars involuntries. Prdua o alteraci de la conscincia. Aturada respiratria i/o cardaca.

Actuaci

Tallau el corrent elctric abans de tocar la vctima.

Intentau separar-la del corrent amb lajuda dun objecte de gomao de fusta si no heu pogut tallar el corrent.

Valorau lestat de conscincia de la vctima i aplicau el protocolde primers auxilis.

En cas delectrocuci, sempre heu davisar el 061,encara que els smptomes semblin de poca gravetat.

Accident per electrocuci


8) Dolor

Qu s

El dolor s un fet subjectiu que consisteix en una percepci sen-sorial ms o menys desplaent acompanyada duna reaccipsicoemocional del mateix caire. Les causes sn diverses i es potmanifestar a diferents parts del cos.

Actuaci

Investigau la possible causa del dolor i actuau segons el que hipertoqui dacord amb els protocols adients.

Si el dolor s al cap, duis la persona afectada a un lloc tranquil.Si no remet, avisau la seva famlia.

Si el dolor s al trax o a labdomen, no le deixeu menjar nibeure i avisau la seva famlia.

Si no sabeu la causa del dolor, avisau la seva famlia.

No li administreu cap tipus demedicaci si no est autoritzada per lapersona responsable de lalumne o no esdisposa dun informe clnic.

Si el dolor s molt intens i/o si hiobservau signes que semblin alarmants,aplicau-hi el protocol de primers auxilisfins que arribin els serveis durgncia ola famlia.

Dolor


9) Intoxicacions

Qu sn

Sn la ingesti, la inhalaci o lexposici de manera accidental,voluntria i/o iatrognica (resultant duna intervenci mdica) dunagent extern que s capa de produir un desequilibri orgnic.

Les causes ms freqents de les intoxicacions sn aquestes: dosiexcessiva de medicament o drogues, emmagatzemamentinapropiat de medicaments o verins, s inadequat dinsecticides,inhalaci de gasos txics, consum daliments en descomposici ocaducats, manipulaci de plantes verinoses i ingesti de begudesalcohliques (adulterades o no).

Signes i smptomes

Dolor abdominal Mal estar general Vmits i/o diarrea Dificultat per respirar Cremades a la pell o envoltant la boca o la llengua Pupiles dilatades o contretes Trastorn de la visi Disminuci de lestat de conscincia

Actuaci

Manteniu els productes txics (de neteja, medicaments,insecticides, etc.) en un lloc fora de labast de lalumnat.

Aplicau el protocol de primers auxilis si la vctima presentadisminuci de lestat de conscincia.

Intoxicacions


Es determinen altres actuacions depenent de la gravetat de lestatde la vctima i de la via dentrada de la intoxicaci:

Quan la via dentrada s respiratria:

Tancau la font dintoxicaci i decantau-ne la vctima. Obriu les finestres i les portes per orejar lhabitacle. Llevau-li la roba si est impregnada amb algun agent txic. Evitau encendre foc. Valorau lestat de conscincia de la vctima i aplicau el

protocol de primers auxilis.

Quan la via dentrada s cutnia:

Rentau la zona afectada amb molta daigua. Retirau la roba contaminada, per emprau guants per ma-

nipular-la. Valorau lestat de conscincia de la vctima i aplicau el

protocol de primers auxilis.

Quan la via dentrada s digestiva:

a) Si la vctima ha ingerit alguna substncia no corrosiva: Valorau lestat de conscincia de la vctima i aplicau el

protocol de primers auxilis. Valorau el trasllat de la vctima a un centre sanitari o

avisau el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.

b) Si la vctima ha ingerit alguna substncia corrosiva: No li provoqueu mai el vmit. Feis que begui glopades daigua freda o de llet si est

conscient. Posau-la en la posici lateral de seguretat (vegeu el

protocol Aturada cardiorespiratria, captol 2, pg. 21).

Intoxicacions


En tots els casos dintoxicaci per la viadigestiva, esbrinau quina ha estat lasubstncia txica, la quantitat ingerida i eltemps transcorregut des de la ingesti.

Telefonau al Centre Nacional de Toxicologia(91 562 04 20) i/o al 061 i seguiu lesindicacions que us hi donin.

Intoxicacions


10) Picades dinsectes

Qu sn

Els insectes que ms sovint provoquen picades sn les abelles, lesvespes, les paparres i les formigues. Les picades poden desenca-denar reaccions allrgiques, que excepcionalment podrien provo-car la mort.

Signes i smptomes

De lleus a moderats:

Pruja, urticria, eritema generalitzat i/o edema vascular.

Greus:

Dificultat respiratria, edema de laringe i/o broncospasme. Nusees i/o vmits. Hipotensi i/o coma. Aturada cardiorespiratria.

Actuaci

Rentau la zona afectada amb molta daigua.

Desinfectau-la amb un antisptic del tipus clorhexidina i tapau-la amb un apsit.


Podeu utilitzar productes que contenen amonac o vinagre a fide millorar els smptomes.

Picades dInsectes


Valorau laparici dels signes i dels smptomes greus que hemdescrit.

Avisau la famlia de la vctima. Si el cas s greu o si ha patitmoltes picades, avisau tamb el 061 i seguiu les indicacions queus hi donin.

No fregueu ni grateu la zona afectada.

No hi apliqueu escalfor local.

No hi poseu pomades ni ungents.

Si la vctima pateix una reacci allrgicagreu a una picada (vegeu lapartat Xocanafilctic, pg. 31).

Mesures per evitar i/o disminuir el risc de patir picadesdinsectes

No apropar-se als ruscos dabelles ni als nius de vespes.

Evitar acostar-se a cmuls de deixalles al carrer o a flors ofruites emmagatzemades a laire lliure.

Si durant els mesos destiu es pren alguna beguda ensucrada,cal assegurar-se que no hi hagi cap insecte a prop del tass.

No utilitzar cosmtics, perfums, sabons o qualsevol altreproducte dolor intensa en sortir al camp.

Quan es facin treballs a laire lliure, sobretot de jardineria, calemprar calons llargs, mniga llarga i guants.

Picades dInsectes


Utilitzar repellents dinsectes ambientals i/o personals (tenint encompte les recomanacions del producte).

Mesures especfiques amb relaci a les picades ms freqentsa les Illes Balears

Abella: No intenteu llevar el fibl sense mitjans ni sense saber

com fer-ho.

Aplicau-hi gel, aigua freda, vinagre o amonac dilut.

Si la picada s a la boca, la vctima ha de xuclar gel.Avisau el 061.

Paparra: Avisau la famlia de la vctima. Valorau amb la famlia el

trasllat a un centre de salut o avisau el 061 i seguiu lesindicacions que us hi donin.

Processionria del pi: Retirau els pls de leruga que quedin a la

pell aferrant-hi esparadrap directament damunt idesferrant-lo immediatament.

No sha de gratar la zona afectada.

Avisau la famlia de la vctima. Valorau amb la famlia eltrasllat a un centre de salut o avisau el 061 i seguiu lesindicacions que us hi donin.

Picades dInsectes


11) Picades danimals marins

Qu sn

Sn lesions produdes pels mecanismes de defensa o de caa dedeterminats animals que habiten a la mar que envolta les IllesBalears.

Signes i smptomes

Dolor intens que va augmentant durant les primeres horesposteriors a la picada.

Enrogiment, escalfament i inflamaci de la zona afectada.

Mal de cap, angoixa.

Mesures especfiques amb relaci a les picades ms freqentsa les Illes Balears

Grumer:

Rentau la ferida amb srum fisiolgic o submergiu-la alaigua de la mar. No la netegeu mai amb aigua dola.

Per desactivar el ver, aplicau-hi vinagre dilut al 50 %.

Observau la lesi i comprovau si hi ha quedat capfilament. Si nhi ha, retirau-lo amb unes pinces (sn difcilsde veure i a vegades fa falta una lupa).

No sha de gratar la zona afectada (ni amb arena ni ambuna tovallola).

Per reduir el dolor, aplicau-hi fred local, sense contactedirecte del gel amb la pell, en intervals de 5-15 minuts.

Picades danimals marins


Si detectau un banc de grumers, avisau el socorrista, sinhi ha, o directament al telfon demergncies (112).

Aranya (peix): la picada de laranya (Trachinus sp) mai no esprodueix per un atac daquest animal, sin que se sol donar entrepitjar-lo accidentalment perqu sol romandre mig enterrat enels fons arenosos. Tamb es dna el cas de picades apescadors durant la manipulaci que fan de la pea desprsdhaver-la capturada. Cal tenir en compte que el ver potperdurar en el peix durant hores o dies desprs de mort i fins itot congelat. Generalment, la picada s molt dolorosa, per laqual cosa cal traslladar la vctima a un centre sanitari i/o avisarel 061; tanmateix, a continuaci descrivim les primeres cures:

Netejau la ferida amb srum sal calent o amb aiguacalenta (entre 45 C i 60 C) per arrossegar les restes delsagullons.

No faceu gens de pressi damunt la picada.

Submergiu el membre afectat (generalment un peu) dinsaigua calenta (45 C) entre 30 i 90 minuts, ja que lestoxines solen ser termolbils (perden propietats en variarla temperatura) i es desactiven amb la calor, i a la vegadaaquesta disminueix el dolor.

Manteniu el membre afectat en reps i una mica aixecat.

Si la vctima pateix una reacciallrgica greu a una picada (vegeulapartat Xoc anafilctic, pg. 31).

Picades danimals marins


12) Traumatisme bucodental

Qu sn

Sn lesions a les parts blanes de la boca o a les dents produdesper un traumatisme.

Actuaci

Netejau suaument amb aigua la boca de la vctima. Aplicau-hi frescor local si observau que hi ha inflamaci.

Si hi ha un traumatisme dental en la dentici permanent, simportant localitzar el fragment de la dent o la dent sencera, jaque hi ha la possibilitat de reimplantar-la; a ms, hi ha el riscdaspirar-la, dempassar-se-la o que sincrusti a les parts blanes:

Agafau la dent per la corona i evitau tocar-ne larrel.

Si s necessari, netejau-la amb srum fisiolgic amb pocapressi.

Conservau la dent submergida en llet, srum fisiolgic ofins i tot la saliva mateixa.

Si la dent sha desplaat per no sha desprs, no la manipuleu.

Si presenta signes o smptomes alarmants com traumatismedental (total o parcial), hemorrgia que no satura o talls, avisaual 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.


Traumatisme bucodental


Traumatisme bucodental

s important acudir amb urgncia aodontologia si la dent es pot reimplantar;lxit depn del temps transcorregut des deltraumatisme (la primera hora s la msimportant).


13) Febre

Qu s

s laugment de la temperatura corporal per damunt de 37,5 Cquan es pren a laixella o de 38 C quan es pren al recte.

Actuaci

Manteniu lalumne afectat de febre poc abrigat i allunyat dequalsevol font de calor.

Donau-li aigua o altres lquids per mantenir-lo hidratat.


Febre



C) PROBLEMES DE SALUT CRNICS


1) Diabetis infantil

Qu s

Es tracta duna malaltia crnica que en els infants i en els jovessorigina per la manca de producci dinsulina en el pncrees.Aquesta hormona s essencial perqu el menjar pugui ser aprofitatcom a font denergia. Si no sen produeix, se nha dadministrar perla via parenteral.

La diabetis es pot controlar amb lalimentaci i lexercici fsicadequats i amb el tractament amb insulina.

s important no fer sentir especial lalumnatamb diabtis ni tenir-lo al marge de lesactivitats que fa el centre educatiu.

Tot el personal del centre ha destarinformat de quins alumnes pateixen diabetisi ha de saber les pautes dactuaci idisposar del material necessari peratendrels sollicitant-lo a la famlia o alcentre de salut corresponent.

Les complicacions agudes de la diabetis sn la hiperglucmia(elevaci del nivell de glucosa a la sang per damunt de les xifresnormals) i la hipoglucmia (concentraci anormalment baixa deglucosa a la sang). La hipoglucmia s una situaci demergncia,per la hiperglucmia pot no ser-ho.

Diabetis infantil


Signes i smptomes de la hiperglucmia

Poliria: miccions freqents i abundants. Polidpsia: set constant. Gana inusual. Astnia: cansament no relacionat amb lactivitat fsica. Nusees, vmits, dolor abdominal. Pell i llengua seques; picor i irritacions de la pell.

Les hiperglucmies agudes que requereixenuna actuaci immediata poden presentar, ams, smptomes ms alarmants, com araconfusi, desorientaci, etc.

Actuaci

Acomodau la vctima i no la deixeu tota sola.

Mesurau-li la glucmia per confirmar que es tracta dunahiperglucmia.

Si es confirma la hiperglucmia, donau-li lquids no ensucrats.


Avisau el 061 si observau signes o smptomes alarmants.

Diabetis infantil


Signes i smptomes de la hipoglucmia

Canvis d humor sobtats i/o comportament diferent de lhabitual. Suor freda i pallidesa. Tremolor fina i/o nerviosisme. Palpitacions. Sensaci de gana, mareig i/o nusees. Smptomes neuroglucognics: mal de cap, confusi, alteracions

de la vista, sensaci dacalorament, alteracions del comporta-ment, descoordinaci, convulsions, coma, entre daltres.

Actuaci

Acomodau la vctima i no la deixeu tota sola.

Mesurau-li la glucmia per confirmar que es tracta dunahipoglucmia.

Si es confirma la hipoglucmia:


Cal corregir la descompensaci administrant-li glucosa (unsobre de sucre, una beguda ensucrada...) si potempassar-se aliments. No li doneu cap altre tipusdaliment, ja que pot provocar que labsorci de glucosa si-gui ms lenta.

Si la vctima est inconscient:

No li administreu res per la boca.

Administrau-li glucag per la via intramuscular osubcutnia (es determina la dosi segons ledat).Ladministraci de glucag no implica cap risc (vegeulannex 9, pg. 95).

Diabetis infantil


Repetiu ladministraci de glucag si al cap de 10 o 15minuts no ha recuperat la conscincia.

Si recupera la conscincia, proporcionau-li glucosa per laboca per evitar una recaiguda.


Recomanacions generals

A lhora de fer exercici fsic:

Lactivitat fsica regular de carcter aerbic, lalimentaciadequada i la medicaci adient sn els aspectes quecontribueixen a mantenir un bon control de la diabetis.

Lalumne no ha de presentar smptomes de la malaltia alhora de fer exercici fsic.

Sha dinjectar la insulina en zones allunyades dels grupsmusculars que han de treballar ms. Cal que lalumneamb diabetis spiga el programa que es far a la sessideducaci fsica per poder triar el lloc de punci de lainsulina depenent de la previsi dexercici fsic.

Per evitar riscs, sha devitar lactivitat fsica si no es fa unbon control de la diabetis.

Si lalumne amb diabetis manifesta necessitat de menjar, se li hade permetre fer-ho.

El centre educatiu ha dassegurar les condicions de conservacide la medicaci (el glucag sha de conservar refrigerat entre2 C i 8 C).

Informaci ampliada sobre la diabetis: http://www.caib.es/govern/sacfitxa.do?estua=216294&lang=ca&codi

=417839&coduo=216294 http://weib.caib.es/Recursos/diabetis_escola/guia.htm

Diabetis infantil


2) Asma

Qu s

Lasma s una malaltia provocada per una resposta exagerada delsbronquis a determinats desencadenants que fa que aquells estanquin de manera sobtada (broncoconstricci), la qual cosa pro-voca dificultat per respirar, tos, opressi al pit i xiulets. Hi ha un10 % dinfants o joves que poden patir asma.

Signes i smptomes

Previs a una crisi dasma:

Augment de la tos. Fatiga. Ennuegament o dificultat per respirar. Sibilacions (la respiraci fa xiulets). Pitjor tolerncia a lexercici.

Durgncia extrema:

Cianosi (pell de color blau); pot ser ms visible als llavisi davall les ungles.

Dispnea: dificultat per respirar que no permet parlar i/ocaminar.

Confusi mental o prdua de conscincia.

Actuaci

Si presenta smptomes previs a la crisi:

Aturau lexercici si la vctima nestava fent i facilitau-li quepugui respirar b, en calma i asseguda cmodament(vegeu lannex 5, Lexercici fsic i lasma, pg. 89).

Asma


Iniciau al ms aviat possible el tractament prescrit en laseva fitxa de salut segons linforme clnic i les instruccionsprvies de la famlia.

Segons la situaci de la vctima, podeu fer les accions segents:

Donau-li la medicaci prescrita i, segons com evolucioni,avisau la seva famlia (per exemple, si al cap de 20minuts no ha millorat).

Avisau el 061 si presenta smptomes dalarma o si al capde 20 minuts dhaver-li administrar la medicaci la situaciha empitjorat. En aquest cas, avisau sempre la sevafamlia.

Si presenta smptomes durgncia extrema:

No perdeu temps: avisau el 061 i seguiu les indicacionsque us hi donin.

Aplicau el protocol de primers auxilis si la vctima perd laconscincia.

Asma


3) Celiaquia

Qu s

La malaltia celaca s una intolerncia permanent al gluten presenten determinats cereals (blat, ordi, sgol i civada). Produeix unaatrfia de les vellositats de lintest prim, fet que provoca una malaabsorci dels nutrients dels aliments (protenes, greixos, hidrats decarboni, sals minerals i vitamines).

Signes i smptomes

Prdua de gana i de pes Diarrea crnica Distensi abdominal Alteracions del carcter Retard en el creixement

Actuaci

Cal tenir una cura especial amb els aliments que les personesamb celiaquia ingereixen:

Poden menjar aliments frescs i naturals: llet, carn, peix,ous, fruita, verdura, hortalisses, llegums i cereals sensegluten (arrs i blat de moro), i tamb soia.

Shan devitar els productes manufacturats i els alimentsprecuinats, ja que el gluten s present en el 80 %daquests productes perqu shi utilitza com a colorant,espessant, aroma, additiu, etc.

Celiaquia


Lalumnat amb celiaquia no ha de consumir productes sien desconeixen lorigen dels ingredients.

Es recomana que els berenars es facin a laula perassegurar que no es transgredeix la dieta, sobretot la delsinfants petits que encara no estan adaptats a la malaltia.

El servei de menjador ha dassegurar per a lalumnat ambceliaquia una dieta sense gluten i ha dextremar lavigilncia perqu no es mesclin els aliments de la dietacelaca amb els de les altres dietes. Sha de procurar quela dieta sigui el ms semblant a la resta, per sensegluten.

Sha de facilitar la participaci en les celebracions queorganitza el centre educatiu amb aliments semblants alsque consumeixen els altres alumnes, per sense gluten.

El centre educatiu tamb els ha dassegurar una dietasense gluten en les sortides escolars, i que aquestes noimpliquin visites a llocs com ara fbriques de producteselaborats amb gluten.

Celiaquia


4) Allrgia alimentria i al ltex

Qu s

Lallrgia s una reacci anmala del sistema immunitari asubstncies que sn inofensives per a la majoria de les persones(aliments, ltex, pols, pls danimals, pollen), ja sigui peringesti, contacte o inhalaci. Aleshores, cada vegada que el costorna a entrar en contacte amb lallergen es desencadena lareacci allrgica.

Signes i smptomes

Els smptomes poden aparixer al cap de pocs segons pertamb al cap dunes quantes hores desprs de la ingesti, delcontacte o de la inhalaci de lallergen, tot i que en la majoria delscasos apareixen durant la primera hora. Pel que fa als smptomesque es presenten, cada persona s diferent. Les manifestacionsclniques que poden aparixer sn les segents:

A la pell: urticria, envermelliment, picor, conjuntivitis i edema(inflamaci) dels llavis, de les parpelles o en altres localitzacions.

A laparell digestiu: picor a la boca i/o a la faringe, nusees,vmits, diarrea i dolors abdominals.

A laparell respiratori: rinitis (inflamaci de la mucosa nasal),edema laringi (canvi de veu, ronquera, dificultat per respirar),obstrucci bronquial (respiraci rpida i amb xiulets).

Al sistema cardiovascular: taquicrdia, hipotensi, arrtmies,prdua de la conscincia.

Allrgia alimentria i al ltex


Actuaci general

La famlia de lalumnat amb allrgia ha dinformar el tutor o latutora sobre els smptomes i les reaccions que pateixen.

Totes les persones amb qui un alumne amb allrgia est durantla jornada escolar han destar assabentades del seu problema,de les caracterstiques, de la gravetat i de les pautes que hande seguir si pateix una reacci al centre educatiu.

s important que la resta de lalumnat tamb conegui el proble-ma i el perqu de les mesures que shan dadoptar.

Si un alumne amb allrgia rebutja un aliment, no heu dinsistirmai que el prengui, encara que sapigueu segur que en potmenjar.

Si un alumne amb allrgia fa s del menjador escolar, simportant que la persona responsable legal sentrevisti amblencarregada del menjador i/o de la cuina (vegeu lannex 6,Informaci general per al menjador escolar que atn alumnesamb allrgies, pg. 91).

Actuaci especfica en cas dallrgia al ltex

Evitau manipular els aliments i totes les superfcies amb guantsde ltex, a causa del possible risc de contaminaci creuada.

Impediu el contacte de lalumne implicat amb material quecontengui ltex, perqu les reaccions allrgiques a aquestasubstncia poden ser per contacte, ingesta o inhalaci (vegeulannex 7, pg. 92, Instruccions per prevenir lallrgia al ltexi lannex 8, pg. 94, La llista dels materials que poden contenirltex).



Actuacions en cas de reacci allrgica

Reacci de carcter lleu, amb smptomes cutanis i/o gastrointestinals:

No deixeu mai la vctima tota sola.

Avisau la seva famlia perqu vngui a recollir-la i prenguiles mesures oportunes.

Si no es pot contactar amb la famlia o no pot venir arecollir-la, telefonau al 061 i seguiu les indicacions que ushi donin.

Reacci de carcter greu, amb smptomes respiratoris:


Alertau immediatament el 061 i seguiu les indicacions queus hi donin. Indicau al 061 que es tracta duna personaamb aquest tipus dallrgia perqu utilitzin materialadequat.


Emergncia per una reacci sistmica (hipotensi, desmai,sncope):



Si disposau dadrenalina, administrau-lin la dosi que usindiqui el 061 o que consti en linforme clnic. s importantdisposar de lautoritzaci prvia de la famlia (vegeulannex 4, pg. 88).

Aplicau el protocol general de primers auxilis.




D) LA FARMACIOLA


La farmaciola

s el lloc on es guarda el material necessari per poder fer lesprimeres cures quan sesdev algun problema de salut. Pot ser unarmariet, una caixa o un calaix que es puguin tancar.

On ha de ser

La farmaciola ha de ser en algun lloc visible i que tothom conegui.Ha destar protegida de la llum, la calor i la humitat, i tancada (perno amb clau). Preferentment ha de ser en un lloc alt o difcildaccedir per als infants ms petits i, si s possible, proper a unpunt daigua. A banda del material propi, ha de contenir undocument que reculli els telfons dinters: 061, centre de salut dereferncia, Centre Nacional de Toxicologia, bombers, policia local(vegeu lannex 10, pg. 97).

Tamb sha de disposar duna farmaciola per dur a les excursions,als viatges, a les sortides, etc., amb el mateix contingut que lafarmaciola del centre, per amb menys quantitat.

Qui sen responsabilitza del manteniment

Sha de designar una persona responsable de revisarperidicament el material per tal de reposar el que sacabi i retirarel que estigui caducat.

Contingut:

Antisptic ds extern del tipus clorhexidina Benes de diferents mides de cot i de crep

La farmaciola


Bossa de fred Cot, tiretes i apsits Esparadrap antiallrgic de paper Gases estrils Guants dun sol s Medicaments Pinces Srum fisiolgic Termmetre Tisores dacer inoxidable i punta rodona Un producte per alleugerar la cossor de les picades dinsectes

(p. ex., llapis damonac...)

El material que cont la farmaciola no ha deser de ltex, especialment en els centreseducatius que tenen persones amb allrgiaa aquesta substncia.

Recomanacions

Utilitzau sempre guants dun sol s. Netejau i/o desinfectau els estris utilitzats. Guardau tots els productes dins lenvs original. Comprovau peridicament les dates de caducitat. Els medica-

ments caducats, igual que el material sanitari, shan de dur a unpunt SIGRE, que trobareu a qualsevol farmcia.

Exposau aquest document a labast vora la farmaciola.

La farmaciola


Els medicaments especfics de lalumnat ambqualque patologia shan de tenir dins lafarmaciola identificats correctament i ambla documentaci necessria per poderadministrar-los.

La farmaciola

ANNEXOS


ANNEX 1.Fitxa de lalumne/alumna amb alguna patologia crnica

Fitxa de lalumne/alumna amb alguna patologia crnicaNom i llinatges de lalumne/alumna: ............................ Fotografia

(opcional)........................................................................................

Nom i llinatges del pare / de la mare o del tutor / de la

tutora legal: ....................................................................

Adrea completa (nom de la via, nmero i pis): ...................................

..................................................................................................................

Localitat (i municipi): ...............................................................................

Telfons de contacte: ..............................................................................

Curs: .........................................................................................................

Nom i llinatges del tutor / de la tutora del curs: ....................................

..................................................................................................................

Centre de salut de referncia del centre educatiu: ..............................

Equip sanitari de referncia i telfons de contacte: ...............................................................................................................................................

Problema de salut: ..................................................................................

..................................................................................................................

Aquesta fitxa s confidencial.


ANNEX 2.Informe clnic (emplenar sols en cas que el tractament impliqui una pauta

dactuaci en lhorari escolar)

Es pot emprar com a informe de salut el format vigent en el Servei de Salutemplenat pel metge o per la metgessa que tracta lalumne/alumna. Tamb es potutilitzar el model segent.

Informe clnic

Nom i llinatges del metge / de la metgessa ..........................................................................................................................................................

Nmero de collegiaci: ..........................................................................INFORM:1. Que lalumne/alumna ........................................................................ ,

de........ anys dedat, pateix actualment ..........................................................................................................................................................

2. Que rep el tractament segent: ......................................................................................................................................................................

..............................................................................................................

3. Que, en cas durgncia, necessita rebre latenci segent:..............................................................................................................

..............................................................................................................

..............................................................................................................

................................... , .......... d ................................... de 20 ......

[rbrica] [segell]

Aquest informe s confidencial.

Annex 2


Annex 3

ANNEX 3. Autoritzaci per al trasllat al centre de salut msproper en cas daccident lleu

Autoritzaci per traslladar un alumne / una alumnaen cas daccident durant el curs 20....../20......

Nom i llinatges de lalumne/alumna: .......................................................................................................................................................................

Centre educatiu: ......................................................................................Curs: ..............................

Nom i llinatges del pare / de la mare o del tutor / de la tutora legal:

..................................................................................................................

Nm. del document didentitat: ..........................................

Com a pare / mare / tutor / tutora legal, AUTORITZ el trasllat de lalumne/alumna en qesti a un centre sanitari amb lacompanyament dunmembre del centre educatiu en el cas dun accident lleu.

................................. , .......... d ................................ de 20 .....

[rbrica]


Annex 4

ANNEX 4. Autoritzaci de la persona responsable legal per aladministraci de medicaments

Autoritzaci per a ladministraci de medicaments

Nom i llinatges de lalumne/alumna: .........................................................................................................................................................................

Centre educatiu: .......................................................................................Curs: .............................

Nom i llinatges del pare o de la mare o del tutor / de la tutora legal:...................................................................................................................

Nm. del document didentitat: ..........................................

Com a pare / mare / tutor / tutora legal, AUTORITZ els professionals delcentre educatiu a administrar a lalumne/alumna en qesti elmedicament segent segons la pauta prescrita:

Nom del medicament: ..............................................................................Dies en qu sha dadministrar: ..............................................................Dosi: ..............................

Pel que fa als medicaments que requereixen prescripci facultativa,aquesta autoritzaci ha danar acompanyada de lautoritzaci mdicacorresponent (recepta mdica, informe clnic o informe daltahospitalria).Es demana a la persona responsable de lalumne/alumna que, si spossible, lhorari dadministraci dels medicaments no coincideixi amblhorari escolar.

.................................. , ........ d ........................... de 20.......[rbrica]


ANNEX 5.Lexercici fsic i lasma: informaci per al professorat

Lasma indut per lesfor s una broncoconstricci aguda queapareix durant un exercici dintensitat i durada variable, persobretot desprs dhaver-lo fet. Generalment, lexercici ha de serintens i prolongat en el temps perqu apareguin els smptomes delasma. Aix doncs, activitats intenses per curtes (de dos minutsde durada) provoquen menys problemes que les que representenun perode desfor ms llarg.

Els smptomes de la crisi dasma provocada per lexercici sn elsmateixos que els de qualsevol altra crisi ocasionada per un altreestmul i noms ocasionalment es manifesta amb tos com a nicsmptoma. I rarament s tan greu que faci falta hospitalitzar lavctima.

El professorat deducaci fsica ha de saber les normes que, abansde fer exercici, un alumne amb asma ha de complir segons lesindicacions dels professionals sanitaris:

Ha devitar fer qualsevol activitat fsica quan lasma no est con-trolada o quan lalumne presenta sibilaci (xiulets) o tos intensao b pateix una infecci respiratria.

Cal que prengui la medicaci (si est prescrita) quinze minutsabans de fer lactivitat fsica.

s necessari que faci un escalfament prolongat i progressiu. Ha devitar els exercicis prolongats o de molta intensitat si no ha

assolit una bona condici fsica. El ms recomanable s ferexercicis per intervals.

s important que respiri pel nas.

Annex 5


Recomanacions durant les sortides escolars

Els alumnes amb asma poden fer totes les activitats extraescolarsigual que la resta de lalumnat, amb la precauci de dur sempre lamedicaci corresponent, la seva fitxa i una cpia de linforme clnic.

En el cas dalumnes amb asma i tamb allrgia al pollen o alepiteli danimals, cal valorar les sortides a zones on la crregadallrgens sigui excessiva (visites al camp o a granges danimals).

Annex 5


ANNEX 6. Informaci general per al menjador escolar que atnalumnes amb allrgies

Per preparar el menjar de lalumnat amb allrgia al menjadorescolar s fonamental que el personal de cuina spiga commanipular els aliments i que estigui ben informat sobre els diferentsingredients i les denominacions que poden tenir els allrgens.

Dentrada, lexclusi dels aliments que puguin provocar allrgiespot parixer senzilla, per en la prctica no ho s tant perqupoden aparixer de manera emmascarada en la composicidaltres aliments. A ms, tot i que la normativa sobre letiquetatgeha millorat molt, s possible que alguns components no apareguina letiqueta dalguns productes; tanmateix, s important aprendrea interpretar les etiquetes i evitar els productes que no hi exposinclarament els seus components.

s ms segur que els alumnes amb allrgiaals aliments i/o al ltex no consumeixinproductes envasats.

Tamb s molt important manipular correctament els estris decuina, perqu hi ha el risc de contaminar-los. Els alumnes amballrgies han de tenir els seus propis estris a fi devitar riscs. Aixmateix, no han de compartir loli, laigua per bullir, etc., enlelaboraci o la preparaci daliments.

Annex 6


ANNEX 7.Instruccions per prevenir un brot dallrgia al ltex

El ltex s una substncia que actualment s present en moltsobjectes. Fins a 40.000 productes, segons algunes publicacions,poden ser de ltex o contenir-ne en la composici (vegeu exemplesde productes que poden contenir ltex a lannex 8, pg. 92). Pertant, la principal mesura de prevenci s evitar lexposici al ltex,s a dir, crear per a lalumne amb aquesta allrgia un entorn senseltex, el ms segur possible. A ms, la seva famlia ha dinformar elprofessorat sobre els smptomes i les reaccions que pateix.

Per una banda, totes les persones del centre educatiu,especialment les que tenen contacte directe amb lalumne afectat,han de conixer el problema i les seves caracterstiques, lagravetat que comporta i les pautes que han de seguir si esprodueix una reacci allrgica a lescola.

Per la seva part, la famlia hauria de repassar amb el professoratde lalumne el material escolar que ha dutilitzar a laula i aportar,si fa falta, una llista dels productes que cal evitar i donar lesrecomanacions que shan de tenir en compte. Tamb s importantque la resta de lalumnat conegui el problema i el perqu de lesmesures que shan dadoptar en el recinte escolar.

Per tot aix s imprescindible tenir sempre en un lloc visible lainformaci i els telfons de contacte per als casos durgncia.

Si lalumne amb allrgia rebutja un aliment no sha dinsistir maique el prengui, encara que leducador estigui segur que en potmenjar (vegeu lannex 5 sobre informaci general per al menjadorescolar que atn alumnes amb allrgies, pg. 89).

Annex 7


s important que lalumnat amb allrgia participi a totes lesactivitats de laula. Cal assegurar-se que sintegri en el mediescolar, per adoptant sempre les mesures de protecciadequades i necessries per evitar qualsevol situaci de risc.

Cap persona dins el centre educatiu no hadutilitzar guants ni utensilis que contenenltex per a la neteja del centre.

Annex 7


ANNEX 8. Llista de materials possiblement emprats en elcontext escolar que poden contenir ltex

Accessoris de piscina (ulleres, gorres, calcetins de piscina) Adhesius (coles, cinta adhesiva, gomets) Botons de les calculadores Calces i pantis Calculadores Canyetes de refrescs Caretes de carnaval Elstics de la roba interior Elstics i roba esportiva elstica Embenatges elstics Estores (la part de baix, antilliscant) Etiquetes engomades Globus Gorres de piscina, calcetins de piscina Guants (sanitaris o de treball) Impermeables Joguines, pilotes, pepes de goma Mnecs de raquetes Manillars de bicicletes Matalassos elstics Material de farmaciola (tiretes, esparadrap, benes elstiques) Paviments (als centres esportius, a les rampes daccs) Pintures, bolgrafs, retoladors, gomes desborrar Proteccions per no llenegar a les escales Ratolins dordinador Rodes Soles de sabates Taps de lavabos i de banyeres Ventoses Visors de prismtics i cmeres Xiclets

Annex 8


ANNEX 9.Full dinstruccions per administrar glucag

El glucag, principi actiu de GlucaGen, s una hormona natural que tlefecte contrari al de la insulina en lorganisme hum. Tot seguit sexplicacom emprar GlucaGen Hypokit 1 mg, plvores i dissolvent per a soluciinjectable.

Preparaci de la soluci per a la injecciSeguiu aquestes instruccions llevat que el metge us nhagi donat unesaltres de diferents.

1. Llevau el caputx de plstic de color taronja delvial. Treis el protector de lagulla de la xeringa.Introduu lagulla en el disc de goma del vial quecont GlucaGen i injectau tot el lquid de laxeringa en el vial.

2. Sense retirar lagulla del vial, sacsejau-losuaument fins que GlucaGen estigui completa-ment dissolt i la soluci quedi clara.

3. Assegurau-vos que lmbol est completamentposat. Mentre manteniu lagulla dins el lquid,extreis lentament tota la soluci cap a la xeringa.Anau amb compte que lmbol no surti fora de laxeringa. Retirau qualsevol bombolla daire que hihagi a la xeringa de la manera segent: Subjectaula xeringa amb els dits i dirigiu lagulla cap a dalt.Eliminau amb compte qualsevol bombolla daireque hagi quedat a la part superior de la xeringa.

4. Injectau la dosi davall de la pell (via subcutnia) oal mscul, segons les instruccions indicades pelmetge o la infermera.

Annex 9


Dosificaci Dosi per a adults: administrau-los tota la soluci (1 ml). Dosis per a infants: administrau tota la soluci (1 ml) als infants que

pesin ms de 25 kg o als majors de 6-8 anys, i noms la meitat dela soluci (0,5 ml) als infants que pesin menys de 25 kg o tenguinmenys de 6-8 anys, dampolla per a menors de 2 anys.

Trobareu ms informaci a la pgina web.

Annex 9


ANNEX 10.Telfons dinters per a la farmaciola

Servei dajuda TelfonServei durgncia 061Centre de salutBombers 085Policia local

Centre Nacional de Toxicologia 91 562 04 20 (comprovau-lo peridicament)

Annex 10


Bibliografia

Monografies impreses

JIMNEZ MURILLO, L.; MONTERO PREZ, F. J. Medicina de urgenciasy emergencias: gua diagnstica y protocolos de actuacin (4aed.). Madrid: Elsevier, 2009.

Monografies en lnia

ASSOCIACI DALLRGICS ALIMENTARIS I AL LTEX DE CATALUNYA.Allrgies alimentries i al ltex: guia per a lescola. Disponibleen: [Consulta: 22 juliol 2010].

COMUNIDAD DE MADRID. Asma y escuela. Disponible en: [Consulta: 22 juliol 2010].

CONSEJO ESPAOL DE RESUCITACIN CARDIOPULMONAR. Recomendacio-nes 2005 en resucitacin cardiopulmonar del EuropeanResucitation Council. Disponible en: [Consulta: 22 de juliol 2010].

CREU ROJA. Picades i mossegades danimals. Disponible en: [consulta: 22 de juliol2010].

FISTERRA SALUD. Alergia al ltex. Disponible en: [Consulta: 22 juliol 2010].

GENERALITAT DE CATALUNYA. La farmaciola escolar. Disponible en:

[Consulta: 22 juliol 2010].

Bibliografia


GENERALITAT DE CATALUNYA. Protocol per lalumnat amb allrgiesalimentries i/o al ltex. Disponible en: [Consulta: 22 juliol 2010].

GENERALITAT DE CATALUNYA. Sida i comunitat escolar: informaci pera professionals de lmbit educatiu. Disponible en:

[Consulta: 22 juliol 2010].

GOVERN DE LES ILLES BALEARS. La diabetis infantil a lescola:orientacions per al professorat. Disponible en: [Consulta: 22juliol 2010].

HOSPITAL VALL DHEBRON. Picades dinsectes. Disponible en: [Consulta: 22juliol 2010].

JUNTA DE ANDALUCA. Protocolos de actuacin ante emergencias sa-nitarias en centros educativos y deportivos andaluces. Disponibleen: [Consulta: 22 juliol 2010].

MEDLINEPLUS. Alergia al ltex. Disponible en: [Consulta: 22 juliol 2010].

MEDLINEPLUS. Diabetes tipo 1. Disponible en: [Consu

protocol primers auxilis març11

Documents