Els fonaments de l’acció Els fonaments de l’acció moral: llibertat i moral: llibertat i responsabilitatresponsabilitatFilosofia i CiutadaniaFilosofia i CiutadaniaTema 6Tema 6

Éssers moralsÉssers moralsEls éssers humans són éssers morals

perquè són lliures, és a dir, perquè tenen la possibilitat d’elegir el que volen fer.

Els animals en general (excloent casos particulars) no actuen lliurament, sinó moguts per l’instint, per això es considera que no són éssers morals.

La llibertat és, doncs, la base de l’acció moral, la qüestió és en què consisteix aquesta llibertat.

La llibertatLa llibertatLlibertat externa: aquesta és la llibertat

que tenim de fer allò permès per la societat o les lleis del país.◦ Llibertat civil◦ Llibertat social

Llibertat interna: és la llibertat d’elecció que tenim els humans, la llibertat de la nostra voluntat, de voler una cosa entre vàries possibles.◦ Alguns filòsofs sostenen que en realitat

aquesta llibertat no existeix: el determinisme

◦ D’altres, en canvi, consideren que l’ésser humà és fonamentalment lliure.

El determinismeEl determinismeÉs la teoria que defensa que no

som lliures, que sempre estam determinats per alguna cosa que ens impulsa a actuar de tal o qual manera.

S'ha de distingir entre estar condicionat i estar determinat. Estar condicionat significa que no es té una llibertat absoluta i total, però que es conserva la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes. Estar determinat significa, al contrari, negar absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat.

Tipus de determinismesCondicionants:

◦pel nostre caràcter◦per les nostres necessitats◦per la societat◦per les circumstàncies

Determinisme cosmològic: el destíDeterminisme teològic: la predestinacióDeterminisme científic

El determinisme cosmològicÉs una idea popular que el destí ja està escrit

i que els humans no podem fer res per canviar-lo, és a dir, que no existeix la llibertat perquè tot està determinat.

En què es basa aquesta popular teoria?Els estoics (IV aC) consideraven que existeix

una raó universal que explica tot el que succeeix, sigui bo o dolent, i per tant, no val la pena oposar-se al destí. Exemple: Edip rei de Sòfocles

Existeix alguna prova científica que mostri l’existència del destí? NO

La tragèdia d'ÈdipLa tragèdia tracta el tema del destí i com es compleix malgrat els desitjos humans, un motiu recurrent en les obres gregues. El sentit tràgic no és solament la mort involuntària d'éssers estimats o l'incest, sinó la manca de llibertat.

La peça narra la història d'Èdip, un desventurat príncep de Tebes, fill de Laios i Iocasta. Poc abans que Laios i Iocasta es casessin, l'oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguessin esdevindria l'assassí del seu pare i l'espòs de la seva mare. Laios va tenir por i, quan va néixer Èdip, va encarregar a un dels seus súbdits que el matés, però aquesta persona no va complir l'ordre de matar Èdip. Solament va perforar-li els peus al nadó i el va penjar, mitjançant una corretja, a un arbre (desobeint la lleialtat al rei Laios per l'horror que li produïa l'ordre que li havien donat).

Per allí va passar Forbas, un pastor dels ramats del rei de Corint, que va sentir els grans laments i el plor del nadó. El va recollir i el va lliurar, per tal que en tingués cura, a Pòlibos. L'esposa de Pòlibos, Peribea, es va mostrar encantada amb el nen i el va cuidar amb afecte a casa seva. Ella li va donar el nom Èdip (que significa "el dels peus inflats").

Èdip va créixer sota la cura dels reis de Corint. Durant unes noces, un borratxo li va etzibar que Pòlibos i Peribea no eren els seus veritables pares. Després del que havia sentit i turmentat pels dubtes, Èdip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, però Peribea, mentint, li va dir a Èdip que ella era la seva autèntica mare. Èdip, no obstant això, no estava content amb les respostes de Peribea i va acudir a l'oracle de Delfos, qui li va pronosticar que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. En escoltar aquestes paraules, Èdip va prometre no tornar mai més a Corint, i va emprendre camí cap a Fòcida. En el seu viatge es va trobar un carruatge, en el qual viatjava Laios acompanyat d'una cohort. Davant la negativa tant d'Èdip com del carruatge a deixar passar l'altre, van iniciar una baralla en la qual Èdip va matar Laios. En arribar a Tebes, Èdip va trobar un horrible monstre, l'Esfinx. L'Esfinx tenia cap, cara i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i urpes de lleó. Des d'un pujol aturava tot aquell que passés al costat d'ella i formulava una pregunta. Si no la hi contestaven, l'Esfinx els provocava la mort.

Èdip fou capaç de respondre la fatídica pregunta i així va alliberar Tebes, la ciutat que el monstre havia torturat fins aquell moment. En entrar a la ciutat, els ciutadans, agraïts amb l'estranger, li van proposar de fer-lo rei i de maridar-lo amb la reina Iocasta, vídua de feia poc. El casament i la coronació es van produir entre grans festes. Tanmateix, al cap de poc, noves desgràcies van caure sobre Tebes. Segons els oracles i endevins, la causa era que l'assassí del rei Laios vivia entre els tebans. La recerca, encapçalada pel propi rei de Tebes, no produïa resultats. La participació de Tirèsies resulta clau per revelar a Èdip que, de fet, el que li havien anunciat s'ha acomplert. En el desenllaç, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls i abandona Tebes.

Extret de Wiquipèdia

El determinisme teològic• Segons la religió protestant els éssers

humans en néixer estan ja predestinats, és a dir, que ja està determinat si aniran al cel o a l’infern, i no hi ha res que puguin fer per modificar aquesta decisió divina.

• No existeix, per tant, la llibertat de decidir el resultats de les nostres accions, però hem de viure com si fóssim dels elegits.

El determinisme científic• MONISME FISICALISTA. Es redueix l’univers únicament

a matèria i tot el que succeeix són moviments mecànics i relacions causals predictibles. No existeix la llibertat, tot està causat.

• CONDUCTISME (DETERMINISME FISIOLÒGIC). Totes les accions humanes són respostes (reflexos) a estímuls i no existeix per tant llibertat d’acció.

• PSICOANÀLISI. Consideren que les nostres accions venen determinades pel nostre inconscient que pot amagar traumes o impulsos no conscients.

• MARXISME (DETERMINISME ECONÒMIC). Tot està determinat per la infraestructura econòmica, que determina la societat, la cultura, la consciència, l’art, etc.

• SOCIOBIOLOGIA (DETERMINISME GENÈTIC). La conducta i la consciència humana són en realitat processos controlats pels nostres gens que ens dominen i ens impulsen totes les nostres accions.

La llibertat• Altres corrents de pensament han

criticat els determinismes i sostenen que existeix la llibertat, encara que estiguem sempre condicionats per quelcom:• Aristòtil• Sant Agustí• Kant• L’existencialisme• Piaget i Kohlberg

• Tots ells defensen el lliure albir de l’ésser humà.

La llibertat d’elecció• Els partidaris de la llibertat l’entenen

com una capacitat de la nostra voluntat d’elegir entre diferents possibilitats, considerant que mai només en tenim una i que sempre es pot triar, i considerant també que és la nostra capacitat racional la que ens guia per fer la elecció.

• Aquesta capacitat de la voluntat pressuposa:• Que la nostra voluntat no està

determinada.• Que l'elecció no és arbitrària, no

ens és indiferent una cosa o l'altra.

• Que tenguem bones raons per elegir una cosa i no l'altra.

Autonomia vs heteronomia• Els partidaris de la llibertat sostenen,

per tant, que els ésser humans són o han de ser autònoms, han d’elegir per si mateixos les seves possibilitats, fugint de l’heteronomia, que els altres ens imposin el que hem de fer

• Autònom vé del grec auto (un mateix) i nomos (llei) i significa que un mateix es dóna les seves pròpies lleis o normes d'actuació. No depenen de ningú o de res.

• Heterònom ve de heteros (un altre) i significa que els altres ens donen les lleis o normes del que hem de fer.

Els estadis de la moral• Nivell preconvencional

• Es realitzen les accions que interessen a la persona, perseguint recompenses o fugint dels càstigs. Són completament heterònomes, depenen dels altres.

• Nivell convencional• Segueixen les normes de la societat sense

qüestionar-les ni reflexionar-les, ho fan perquè tothom ho fa. Segueixen essent persones heterònomes.

• Nivell postconvencional• Les persones distingeixen entre les normes de la

societat i els principis morals universals. Segueixen els principis que ells mateixos han reflexionat i que consideren no només bons per ells mateixos sinó per tothom, és a dir, universals. Les normes que segueixen poden valer com a lleis morals universals, ja que respecten la dignitat de l’ésser humà i defensen la justícia i la solidaritat. Són persones autònomes ja que s’han donat a si mateixes les seves pròpies lleis d’actuació.

La responsabilitat• La paraula “responsabilitat” prové

del camp jurídic i remet al mot llatí respondere. Significa assumir la reparació del dany provocat a un altre quan les lleis o els jutges ho dictaminin.

• S'ha de diferenciar la responsabilitat jurídica de la responsabilitat moral.

• La responsabilitat moral se la dóna el propi subjecte, essent conscient de les seves accions i autojutjant-se-les.

La responsabilitat moral

• Ser moralment responsable significa:– Actuar amb llibertat, és a dir, ésser

conscient que hi havia altres possibilitats a elegir.

– Respondre de les accions realitzades, és a dir, ésser capaç de justificar-les racional i raonablement.

– Assumir les conseqüències (bones o dolentes) que es derivin de l'acció.

Convicció i responsabilitat• L'ètica de la convicció és la que

segueix una persona que procura actuar d'acord amb principis i valors moralment bons, però es desentén de les possibles conseqüències dels seus actes.

• L'ètica de la responsabilitat posa tot l'èmfasi en les conseqüències previsibles d'una acció i deixa en segon pla els principis o valors en què s'ha inspirat.

• La combinació d'ambdues és la que porta a una autèntica responsabilitat moral.

Responsabilitat mundial• A partir del segle XX i dels progressos

científics i tecnològics s'ha generat una consciència planetària, on les accions produïdes pels subjectes afecten a tot el planeta: contaminació, esgotament dels recursos naturals, etc.

• Aquests problemes no són responsabilitat d'uns pocs sinó que són responsabilitat de tots i requereixen una conscienciació més forta perquè els resultats de les accions no són directament visibles.

Ciutadans responsables• Les nostres accions quotidianes (malversar

l'aigua, embrutat i contaminar, etc.) ja no són només responsabilitats morals que ens afectin a nosaltres sinó que afecten a tothom: ja no som éssers aïllats sinó que som ciutadans del món, i com a tals, cal actuar.

• Ésser ciutadà significa tenir drets inalienables però també tenir deures vers la societat i el planeta. Un bon ciutadà és aquella persona que, des de les seves accions i condicions concretes actua solidàriament amb els problemes de la humanitat i del planeta.

PENSA GLOBALMENTI ACTUA LOCALMENT