fonaments sociologia i esport
TRANSCRIPT
-Identificar els factors sociològics que intervenen en situacions esportives a partir de la documentació escrita o audiovisual.
-Identificar la influència dels agents socialitzadors en el desenvolupament de la pràctica esportiva.
-Relacionar el mètode quantitatiu i el qualitatiu amb els tipus de dades que s'obtenen.
-Identificar les normes, els valors i els continguts ètics que la pràctica esportiva transmet a les persones participants.
- Adquirir una opinió crítica envers els valors universals que transmet l'esport, a partir de factors positius i negatius.
1. La sociologia com a ciència:Definició, orígens i evolució.
Objecte d'estudi: particularitats que comporta l'anàlisi de grups d'éssers humans.
Primeres referències de l'esport com a objecte d'estudi sociològic.
2. Valors de l'esport. Introducció al procés de socialització:Cultura i socialització: creences, ideologia, valors, normes, símbols.
Cultura esportiva: valors tradicionals i valors nous.Procés de socialització: la persona com a ésser social; els agents
socialitzadors; el marc de la socialització; la importància del llenguatge en el procés de socialització; la socialització primària i la socialització secundària.
CONCEPTES 70%Escollir 5 articles/notícies sobre una mateixa temàtica (política, gènere,
economia i consum, estètica i salut, multiculturalitat, violència versus fair-play) i feu un comentari crític de cada un d’ ells . (Ob. Crític Esport)
PROCEDIMENTS 20%-Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades.-Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions.
ACTITUDS 10% - Respecte cap al professorat i els companys - Atenció i interès a classe - Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit - Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe - Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit - Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions *Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat a presentar-se a l’avaluació extraordinària.
La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no només com
a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia.
La “ciència empírica de l’organització dels grups humans” (Jimenez Blanco, 1975, p.12).
SOCIOLOGIA I ESPORT
PREHISTÒRIA
Podem establir tres teories al voltant al voltant de
l’origen i desenvolupament de l’activitat física-esportiva:
1- A partir de la unitat vital elemental entre tots el animals (instint de supervivència).
2- Perspectiva materialista (motivació laboral i bèl·lica).
3- Perspectiva idealista (motivació lúdica i cultural).
CULTURES ANTIGUES I SOCIETATS TRIBALS
La dinàmica de l’activitat física gira al voltant de:
1- Culte als Déus
2- Entreteniment i espectacle
3- Aplacar litigis
4- Predir el futur
5-Benefici econòmic (apostes)
ELS ANTICS JOCS OLÍMPICSELS ANTICS JOCS OLÍMPICS
- FESTES RELIGIOSES, ESPORTIVES I CULTURALS CELEBRADES A L’ANTIGA GRÈCIA (776 adC - 392 dC) EN HONOR AL DÉUS
Els grecs acordaven renunciar a la guerra per tal de rendir culte als déus de l’Olimp, mesurant les seves forces de forma pacífica i reglamentada.
El 393dc l’emperador romà Teodosi va decidir suprimir-los pel seu caràcter pagà.
Els participants eren exclusivament homes lliures
Les dones casades no podien participar ni com espectadores.
Els atletes anaven despullats
El premi per als guanyadors era una corona d’olivera
Treva sagrada Cada 4 anys
L’ESPORT A L’EDAT MITJANA
Desapareixen els esports atlètics i es torna als entrenaments físics orientats a la guerra.
El cristianisme s’imposava en la societat
europea...sovint el cos era considerat pecat, i les
activitats físics menystingudes.
La activitat física més destacada eren els tornejos i les justes
L’ESPORT EN L’ESTAT CONTEMPORANI
L’esport és fill de la Revolució Francesa.
S’assumeix l’activitat física pels seus valors
liberalitzadors i saludables. Per l’estat conté un valor emblemàtic i d’instrument
comercial
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Apareix progressivament el sistema institucional esportiu: associacions de futbol, de ciclisme, atletisme...
FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT MUNDIAL DE L’ESPORT MODERN
1- El desenvolupament del temps lliure i l’oci.
2- La universalització
3- La revolució científico-tècnica.
4- La revolució democràtica-burguesa i
l’enfrontament entre nacions
Segons J.M. Brohm:
Els jocs reneixen a Atenes l’any 1896 de la mà de Pierre de Fredi, Baró de Coubertain
ATENES 1896 PARIS 1900
ST LOUIS 1904
FRED LORZ DESQUALIFICAT, DESPRÉS DE GUANYAR LA
MARATÓ, PER HAVER PUJAT A UN COTXE
JOCS MARCATS PEL RACISME, AMB LA
CELEBRACIÓ DELS DIES ANTROPOLÒGICS
LONDRES 1908 ESTOCOLM 1912
1era GUERRA MUNDIAL
ANVERS 1920
PER PRIMERA VEGADA ES LLEGEIX EL JURAMENT
OLÍMPIC DELS ESPORTISTES:
“Jurem que prendrem part en els Jocs Olímpics
amb un esperit de cavallerositat, per l’honor
del nostre país i per la glòria de l’esport “
PARIS 1924
JOHNNY WEISSMULLER (TARZAN) ACONSEGUIEX 3 MEDALLES OR EN NATACIÓ
HAROLD ABRAHAMS GUANYA LA CURSA DELS 100m. I ERIC LIDDELL NO PARTICIPA EN LA
PROVA DE 400m. ANYS MÉS TARD LA SEVA HISTÒRIA ÉS
PORTADA AL CINEMA AMB LA PEL·LÍCULA CARROS DE FOC
AMSTERDAM 1928 LOS ANGELES 1932
BERLIN 1936
JESSE OWENS, UN ATLETA DE COLOR, VA GUANYAR ELS 100 I 200m. LLISOS, EL 4X100, I
EL SALT DE LONGITUD, POSANT EN ENTREDIT AL
SUPERIORITAT DE LA RAÇA ÀRIA
2ona GUERRA MUNDIAL 1940-1944
LONDRES 1948
APAREIX UNA FIGURA DE L’ATLETISME MUNDIAL, EMIL
ZATOPEK “LA LOCOMOTORA HUMA” ,
UN INNOVADOR DEL MÓN DE L’ENTRENAMENT
HELSINKI 1952 MELBOURNE 1956
ROMA 1960
EL CORREDOR ETÍOP ABEBE BIKILA GUANYA LA
MARATÓ (42185m) DESCALÇ
MÈXIC 1968
BOB BEAMON VA ACONSEGUIR UN SALT DE
LONGITUD DE 8,90m.
DICK FOSBURY VA REVOLUCIONAR EL SALT D’ALÇADA AMB LA SEVA TÈCNICA D’ESQUENES.
BLACK POWER
En els jocs olímpics de Mèxic 1968, durant la cerimònia per el lliurament
de medalles de la prova dels 200 metres llisos, els atletes americans
Tommie Smith i John Carlos, primer i tercer classificats respectivament, varen baixar el cap i aixecaren el puny amb un guant negre mentre sonava l’himme del seu país, com símbol del moviment Black Power i en protesta per les tensions racials
que es vivien als Estats Units. Foren expulsats dels jocs, i el seu retorn a casa fou d’allò més desagradable: els tractarem com a delinqüents i
foren repudiats durant anys.
MUNICH 1972
MARK SPITZ GUANYA 7 MEDALLES D’OR I
ACONSEGUEIX 7 RECORDS MUNDIALS
DIMARTS NEGRE
UN GRUP TERRORISTA ANOMENAT SETEMBRE NEGRE ES VA INTRODUIR A LA RESIDÈNCIA DE LA DELEGACIÓ D’ISRAEL MATANT A DOS DELS SEUS MEMBRES, A MÉS DE RETENIR A NOUS ATLETES
MÉS. DEMANAVEN L’ALLIBERAMENT DE MÉS DE 200 ACTIVISTES PALESTINS. LA FUGIDA VA ACABAR AMB TRAGÈDIA: ELS NOU
ATLETES RETINGUTS, UN POLICIA ALEMANY, I TRES SEGRESTADORS MORTS.
MONTREAL 1976
L’ESTRELLA D’AQUESTS JOCS FOU NADIA COMANECI,
“LA NUVIA DE MONTREAL”. AMB TAN SOLS 14 ANYS VA
OBTENIR 7 DEUS EN GIMNÀSTICA ESPORTIVA
MOSCOU 1980
58 PAÏSOS, AMB ESTATS UNITS AL CAPDAVANT,
BOICOTEGEN ELS JOCS COM A PROTESTA PER LA INVASIÓ
D’AFGANISTAN
DESTACA L’ATLETA BRITANIC SEBASTIAN COE
(1500M.)
LOS ANGELES 1984
CARL LEWIS ACONSEGUEIX 4 MEDALLES D’OR (ATLETISME)
LA SELECCIÓ ESPANYOLA DE BÀSQUET ACONSEGUEIX LA
MEDALLA DE PLATA PERDENT LA FINAL CONTRA ELS EEUU.
LA IMATGE DELS JOCS: GABRIELA ANDERSEN
SEÜL 1988
L’ATLETA CANADENC BEN JOHNSON VA GUANYAR LA
MEDALLA D’OR EN ELS 100M. AMB UN TEMPS DE 9,79 s.
MÉS TARD VA DONAR POSITIU PER ANABOLITZANTS EN UN
CONTROL ANTIDOPATGE.
L’EQUIP DE BÀSQUET DELS EEUU EL FORMAREN
JUGADORS DE LA NBA. ELS VAREN BATEJAR COM EL
DREAM TEAM
ESPANYA VA ACONSEGUIR 22 MEDALLES I ELS JOCS
VAREN SER UN ÈXIT ORGANITZATIU. BARCELONA 1992
ATLANTA 1996 SYDNEY 2000
ATENES 2004 BEIJING 2008
PRINCIPIS QUE ENS PERMETEN ORIENTAR EL NOSTRE COMPORTAMENT…ES REFEREIXEN A NECESSITATS HUMANES I
REPRESENTEN UN IDEAL
VALORS PERSONALS
Esforç, modèstia, autoestima, responsabilitat ...
"En comptes de 'Special One' m'haurien de dir l''únic'"
VALORS PER CONVIURE
Cortesia, respecte, honestedat, compromís, cooperació,
autocontrol, empatia...
“He destrossat a tots els coreans. Aneu
amb el dimoni, colla de retardats”
“Amb tants africans a Grècia, com a
mínim els mosquits del Nil Occidental seran nodrits amb
menjar casolà”
Tracta a l’altre com un fi i no com a un instrument. Kant
PERÒ TAMBÉ HA ESTAT NOTÍCIA...
No facis el que no vulguis que et facin a tu Ignasi Vila
VALORS PER LA HUMANITAT
Pau, justícia, igualtat, llibertat, solidaritat
“ EL DEPORTE NO POSEE NINGUNA VIRTUD MÁGICA, PUEDE DESPERTAR EL SENTIDO DE SOLIDARIDAD Y COOPERACIÓN COMO ENGENDRAR UN ESPÍRITU INDIVIDUALISTA”... “PUEDE EDUCAR EL RESPETO A LA NORMA COMO FOMENTAR EL SENTIDO DE LA TRAMPA. DEPENDE DEL EDUCADOR Y DE LA FORMA DE ENSEÑAR QUE SE FOMENTEN O NO LOS VALORES EDUCATIVOS QUE INDISCUTIBLEMENTE POSEE EL DEPORTE”
Parlebas
LA PRÀCTICA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT AFAVOREIX EL DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I SOCIAL DELS NENS I ELS JOVES.
(Brustad 1996)
TAMBÉ HI HA PERILL QUE L’ESPORT ES TORNI DES-EDUCATIU. (Martens 1996)
POTENCIA L’AUTOESTIMA, EL SENTIMENT D’AUTOEFICÀCIA I LA
COMPETÈNCIA.(Martens 1996)
PERÒ
Jafree y Wu (1996) LES NOIES QUE PARTICIPAVEN EN ACTIVITATS FÍSIQUES
EXTRAESCOLARS ES SENTIEN MÉS COMPETENTS I AMB L’AUTOESTIMA MÉS
ELEVADA.
Escartí et al. (2004) ELS NENS QUE ES PERCEBIEN MÉS COMPETENTS TENIEN MÉS
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA.
Balaguer, García Merita (1994) VAREN TROBAR UNA RELACIÓ POSITIVA ENTRE LA PRÀCTICA
FÍSICA REGULAR I LA MILLORA DE L’AUTOESTIMA, L’ESTAT D’ÀNIM, L’ANSIETAT,
LA DEPRESSIÓ, L’ESTRÈS...
I JO COM A TUTOR DE JOC QUÈ HI PUC FER?
LECTURA
FORMACIÓ
COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM A PERSONA
RENDIMENT
MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup
o individu amb el qual hom es relaciona.
LA CLAU: Autoconfiança
ESTRATÈGIES PER SER ASSERTIUS
Autoestima: És tan important un mateix com els altres
No enfadar-se, ser educat: Enfadar-se perjudica la pròpia imatge
Guardar les disculpes per quan siguin necessàries
No arraconar als altres
No arribar a les amenaces
Acceptar les crítiques
ENTRENANT ENTRENANT PARES I MARESPARES I MARES
IDEES DE COORDINACIÓ DE VIDA ESCOLAR I L’ENTITAT ESPORTIVA
Classes de suport integrades dins l’organigrama del club.
Adaptació dels entrenaments al calendari escolar
Seguiment del rendiment acadèmic del jugador (“exigència” de treball i dedicació a la seva formació)
... O com a mínim l’interès de l’entrenador...
Una pelea entre los padres obliga a suspender un partido de la categoría infantil
...Las madres de los jóvenes futbolistas protestaron y en un abrir y cerrar de ojos, se llegó a las manos, provocándose una pelea en la que no fueron pocos los
padres que intervinieron...
ESTRUCUTURA:
1- PRESENTACIÓ DEL CLUB (MISIÓ, VISIÓ I VALORS)
2- PRESENTACIÓ PERSONAL DE L’ENTRENADOR (I DEL COORDINADOR SI S’ESCAU). Experiència, objectius, complicitat formativa...
3- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ: Horaris d’entrenament, material, desplaçaments, calendari de competició, cuotes...
4- PRESENTACIÓ DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN I DEL CODI ÈTIC (Cal saber les regles del joc: manques d’assistència, responsabilitats del jugador, responsabilitats dels entrenadors, responsabilitats de les famílies, responsabilitats del club...)
CAL APROFITAR PER FER UNA FORMACIÓ EN VALORS!!
QUÈ ESPEREM DELS PARES/MARES?
VALORAR EL DESENVOLUPAMENT FÍSIC I LA SALUT ABANS QUE EL RENDIMENT
ANIMAR I APLAUDIR TANT LES BONES JUGADES COM L’ESFORÇ
APLAUDIM LES JUGADES DE L’EQUIP CONTRARI
VALORAR LA TASCA DE L’ENTRENADOR I NO DONAR INSTRUCCIONS
RESPECTEM LES REGLES DEL JOC I LES DECISIONS DE L’ÀRBITRE
PROMOURE EL RESPECTE I LES BONES RELACIONS AMB L’EQUIP CONTRARI
CAL TENIR CURA DEL MATERIAL I DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
COL·LABORAR EN TASQUES DE SUPORT I ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP I
DE L’ENTITAT
Font:http://www.comptafinsatres.com/pdf
/CF3_dossier_families.pdf
TIPOLOGIESTIPOLOGIES
DESINTERESSATS
EXCESSIVAMENT CRÍTICS
CRIDANERS “ENTRENADORS”
SOBREPROTECTORS
EDUCACIÓ I ESPORTEDUCACIÓ I ESPORT
ELS PARES I LES SEVES RESPONSABILITATS
•Conferir l’autoritat a l’entrenador
•No interferir en l’àmbit esportiu
•Saber acceptar triomfs i fracassos dels fills
•Ser model de conducta per al seus fills
•Permetre que els fills prenguin les pròpies decisions
REUNIONS INDIVIDUALITZADES AMB LES FAMÍLIES
http://sportmagister.com
http://www.somelquefem.cat/somelquemengem/index.php
http://www.fcbkids.cat/ca/
http://www.respecte.cat/
http://www.juga-la.cat/cat/
http://www.comptafinsatres.com
http://observatoriesport.uab.cat/redirect.php?pagina=portada.php
“És una aptitud accentuada en una direcció, superant la mitjana normal, que encara no es troba del tot desenvolupada...és la disposició per sobre del normal, de poder i voler realitzar uns rendiments elevats en el camp de l’esport” Hahn(1988)
L’esportista d’èlit neix o es
forma?
EXPERT
“algú experimentat, ensenyat a partir de la pràctica, habilidós, àgil, disposat; amb facilitat per rendir a partir de la pràctica” Durand-Bush i Salmela (1996)
PER QUIN MOTIU S’ESTABLEIX UNA DETECCIÓ DE TALENTS?
La identificació del futur jugador de futbol en una etapa matinera assegura que els jugadors rebin un entrenament especialitzat que
acceleri el seu desenvolupament.
PROBLEMES!!!!PROBLEMES!!!!
1- El fenomen de la compensació (hi ha molts camins per arribar a l'excel·lència)
2- La interacció entre l’herència i l’ambient. Molts factors depenen del genotip (fisiològics, motrius, d’adaptació...)... la resta, el 55%, depenen de factors socials i psicològics.
3- La predicció del rendiment, l’evolució de les aptituds i l’aprenentatge. (“falsos positius”/”falsos negatius”).
4- La promoció del talent a través de la coordinació del currículum. L’entrenament d’alt nivell ha d’anar coordinat amb les altres activitats de vida del nen i l’adolescent.
5- El “drop-out” o abandonament prematur de l’activitat. “mort esportiva”
LA FORMACIÓ DE TALENTS ESPORTIUS EN EL BÀSQUET
Pedro Sáenz-López; Javier Giménez
A partir d'entrevistes a jugadors, coordinadors, experts i entrenadors de bàsquet
SOBRE?
LES QUALITATS TÈCNIQUES, TÀCTIQUES, PSICOLÒGIQUES, DE CONTEXT, FÍSIQUES I ANTROPOMÈTRIQUES QUE HA DE TENIR
EL TALENT EN EL BÀSQUET.
RESULTATSRESULTATS
CONTEXT Perfil dels entrenadors de joves. Educar als pares. Motivar per sobre de rendir. Fomentar els estudis.
TÀCTICA Desenvolupar la capacitat perceptiva i la capacitat de resoldre problemes en situacions reals de joc.
PSICOLOGIA INDIVIDUAL
Valorar la capacitat d’aprendre. Dissenyar tasques motivants i entorns agradables.
QUALITATS FÍSIQUES
Desenvolupar la velocitat i les accions explosives en els entrenaments, així com la coordinació i l’equilibri.
TÈCNICA Desenvolupar els fonaments bàsics, especialment el tir en situacions bàsiques.
DADES ANTROPOM.
Observar l’envergadura i l’alçada. NO descartar per el físic, valorar altres aspectes.
PSICOLOGIACOL·LECTI
Crear un entorn agradable en l’entrenament.
“ÉS IMPORTANTE EL ENTRENADOR DE CANTERA, ENTIENDO YO, NO PUEDE SER QUALQUIERA (...) NO
SÓLO QUE SE LE ENSEÑE A ENTRENAR, SINO QUE SE LE ENSEÑE
A EDUCAR, PORQUE AL JUGADOR HAY QUE EDUCARLO (...) “EL
ENTRENADOR TIENE UN GRAN PAPEL, DE IR EDUCANDO”
entrenador 3
“ LO QUE DIFERENCIA A LOS QUE SON MUY BUENOS DE LOS QUE SON SIMPLEMENTE BUENOS ES QUE CON
LA EDAD QUIEREN SEGUIR APRENDIENDO” entrenador 1
“ NO DESVINCULAR NUNCA LA FORMACIÓN TÁCTICA DE UNA
FORMACIÓN TÉCNICA” experto 2
“ LA VELOCIDAD Y EL PRIMER PASO. LA CAPACIDAD DE REACCIÓN Y LA
VELOCIDAD DE EJECUCIÓN PARA MÍ SON DOS CONCEPTOS A TENER EN CUENTA PARA QUE UN JUGADOR
PUEDA JUGAR O TRIUNFAR EN ACB” entrenador 6
“ LOS BUENOS JUGADORES DE BALONCESTO TIENEN GRANDES
BRAZOS I PIERNAS LARGAS NORMALMENTE” Coordinador 3
“...El problema está ahí, en el ámbito de la formación. A los diez años uno ya posee las cualidades, pero existen varias maneras de avanzar. Tomemos por ejemplo, los cuatro centrocampistas de mi época: Giresse salió con 26 años, Tigana era cartero a los 18, Fernández se nacionalizó con 20 años, y a mí me rechazaron en un club por insuficiencia respiratoria. Así, pues, suprimamos esos centros de formación donde meten a niños de 14 años para que se piquen con el vecino, y con lo que solo se consigue jugadores agotados en vez de lozanos, a los 21 años, y ya destrozados a los 23 o 24. Estoy a favor de los centros de formación, pero a partir de los 17 años. Yo tengo un hijo...y no lo metería nunca en un centro de formación antes de los 16 años y medio o 17. Debería estar prohibido”. Michel Platini
CARTA DE GINEBRA SOBRE ELS DRETS DEL NEN EN L’ESPORT
DRET A FER ESPORT
DRET A DIVERTIR-SE I A JUGAR
DRET A ESTAR EN UN MEDI SA
DRET A SER TRACTAT AMB DIGNITAT
DRET A MEDIR-SE AMB ALTRE JOVES DE FORÇA SIMILAR
DRET A PARTICIPAR EN COMPETICIONS ADAPTADES
DRET A PRACTICAR ESPORT DE FORMA SEGURA
DRET A UN TEMPS DE DESCANS
DRET A NO SER UN CAMPIÓ
És una planta molt peculiar. Durant els primers
mesos no passa absolutament res, l'agricultor
l'haurà sembrada i no veurà cap variació al terreny
que li indiqui si allò va pel bon camí o no...
Però ell seguirà fent la seva feina, l'anirà regant,
protegint, cuidant... amb tendresa, confiança, amb
paciència, amb amor.... i això ho farà fins a 7 anys!
És llavors quan el bambú començarà a créixer i
amb 6 setmanes el bambú arribarà a ser una
planta que mesurarà aproximadament 30 metres!
LES COSES SEMBLEN BEN FETES... LES COSES SEMBLEN BEN FETES...
FINS QUE ALGÚ LES FA MILLOR