fonaments de treball social temari

39
Fonaments de Treball Social. Bloc 1 PRINCIPALS PREGUNTES .... QÜESTIONS LABORALS-SINDICALS: És fàcil/difícil trobar feina? On podré treballar? Et pots guanyar bé la vida? Hi ha suficient treball? En quins diferents camps podré treballar? Tindré que treballar sempre en el mateix camp? Com a sortida de treball es millor treballar aquí o fora del país? On puc treballar que no sigui amb gent gran? Hi ha molts TS? Podré treballar en un orfenat? De cara al futur, augmentarà la demanda de llocs de treball? Estan coberts tots els serveis de Treball Social on hi ha d’haver-hi? Treballa només en l’àmbit públic? En quins camps hi ha més sortides laborals? És habitual patir agressions per part dels subjectes amb els que tractem? S’haurà de treballar molt? És necessari fer oposicions per treballar com a T.S? Es limiten tant sols a tramitar papers? Quin és la jornada laboral “normal”? Podré escollir la gent amb la que vull treballar? AUTOCONEIXEMENT-PERSONALITAT: Em sentiré satisfeta al veure que estàs ajudant a la gent o m’enduré els problemes a casa? Pot portar problemes involucrar-se massa en els problemes? Què és millor una persona amb caràcter o una sensible? Com es poden controlar les emocions en situacions dures? Valdré per això?

Upload: maria-roma

Post on 26-Oct-2014

132 views

Category:

Documents


6 download

TRANSCRIPT

Page 1: Fonaments de Treball Social TEMARI

Fonaments de Treball Social.Bloc 1

PRINCIPALS PREGUNTES ....QÜESTIONS LABORALS-SINDICALS:

És fàcil/difícil trobar feina? On podré treballar? Et pots guanyar bé la vida? Hi ha suficient treball? En quins diferents camps podré treballar? Tindré que treballar sempre en el mateix camp? Com a sortida de treball es millor treballar aquí o fora del país? On puc treballar que no sigui amb gent gran? Hi ha molts TS? Podré treballar en un orfenat? De cara al futur, augmentarà la demanda de llocs de treball? Estan coberts tots els serveis de Treball Social on hi ha d’haver-hi? Treballa només en l’àmbit públic? En quins camps hi ha més sortides laborals? És habitual patir agressions per part

dels subjectes amb els que tractem? S’haurà de treballar molt? És necessari fer oposicions per treballar com a T.S? Es limiten tant sols a tramitar papers? Quin és la jornada laboral “normal”? Podré escollir la gent amb la que vull treballar?

AUTOCONEIXEMENT-PERSONALITAT:

Em sentiré satisfeta al veure que estàs ajudant a la gent o m’enduré els problemes a casa?

Pot portar problemes involucrar-se massa en els problemes? Què és millor una persona amb caràcter o una sensible? Com es poden controlar les emocions en situacions dures? Valdré per això? És un treball dur ... t’ho passes malament en alguns casos? Es pots separar la vida personal del treball? Com fer-ho? M’enriquirà com a persona? Seré capaç d’aconsellar i proporcionar els recursos adequats segons les

necessitats de la persona. Estic capacitada per ajudar als altres? És una feina dura? T’amenacen? Influeix el treball en la manera de ser? Com reaccionaré en casos extrems? És una feina que “crema” molt el cap al llarg dels anys? M’afectarà a la meva vida social?

Page 2: Fonaments de Treball Social TEMARI

QÜESTIONS CONCEPTUALS?:

Què és el Treball Social?. Una resposta breu i clara Diferència entre TS, Assistent Social i Educador Social. Diferència entre T.S i Integrador Social? És semblant a un psicòleg? Per què hi ha tanta malícia al món, marginació i pobresa? Com està la societat avui en dia? Es treballa en grup o individualment? Tinc el dret de canviar la vida a algú?

SOBRE ELS ESTUDIS?:

És una carrera difícil? És una carrera que val la pena? Està bé complementar la carrera amb altres estudis?

REPERCUSSIÓ SOCIAL:

Es valora aquesta carrera a les empreses? Està ben valorat? Com pot ajudar un treballador social a la societat? A quina gent es pot ajudar? Realment s’ajuda a les persones? És realment útil aquesta feina? Es valora la feina d’un T.S? Per què és una feina tant desconeguda? Per què la gent desprecia/infravalora aquesta professió?

SOBRE EL MÈTODE I LA FORMA DE TREBALL:

Es pot donar resposta a totes les necessitats? De quines formes pot ajudar un TS? Funcions del TS? De quins medis disposa el TS per tal d’ajudar a les persones? Toquem la violència de gènere? Pots solucionar tots els problemes? Amb qui té més contacte, amb els papers o amb els individus? Sols fa treball administratiu?

ALTRES:

Em permetrà viatjar? Un cop comenci a treballar ... em permetran aplicar/realitzar els meus projectes

o idees boges. Quin suport li dona l’estatut i la Generalitat a aquest sector? On haig d’adreçar-me per especialitzar-me en infància? Hi ha associacions de T.S? L’Estat de Benestar, està o no en crisis?

Page 3: Fonaments de Treball Social TEMARI

A institucions públiques, privades o entitats sense ànim de lucre (ONG, associacions...): Hospitals, escoles, , centres d’atenció primària, geriàtrics, centres per a dones, barris marginals, residències, habitatge, presons, centres de salut mental, centres oberts, centres cívics, cases tutelades, CRAE, ajuda al desenvolupament 3r món...

Tot tipus de subjectes: gent gran, infància drogaaddicció, discapacitats (físics, psíquics), immigració, dones maltractades, malalts crònics, famílies desestructurades, adolescents problemàtics, gent sense sostre, persones amb problemes econòmics, delinqüència juvenil, problemes d’adaptació social, marginació, pobresa, en risc social,

gent amb problemes, amb necessitats, amb exclusió social

INTRODUCCIÓ AL TREBALL SOCIALPRIMERS PENSAMENTS ....

D’estómac:

Trobaré feina d’això? Serviré per fer aquesta feina? A on puc treballar?

Intel·lectuals/Conceptuals:

Què és el Treball Social? És una ciència? És un art? Quina és la seva finalitat? És teòric? És pràctic?

Un dels primers problemes a resoldre és la terminologia, la definició i el seu objecte d’estudi ...Quatre posicions:

1. Una professió o activitat professional2. Una activitat pràctica/tecnològica3. Una disciplina científica de les ciències socials4. Una activitat artística

Reflexions:

El desenvolupament del TS es realitza, sobretot, en el marc dels serveis socials, que són instruments de Política Social.

És fonamental, abans que tot, trobar respostes al marc conceptual i filosòfic del T.S.

Què ens uneix als i a les que estem aquí plegats?. El sentit de la professió: El telos.

Page 4: Fonaments de Treball Social TEMARI

Es refereix a una pràctica professional que es construeix sociohistòricament. És un concepte evolutiu.

CARACTERÍSTIQUES D’UNA PROFESSIÓ:1. Delimitació d’un àmbit propi d’actuació2. Preparació específica3. Compromís d’actualització.4. Reconeixement de Drets socials.5. Autonomia en la acció6. Compromís deontològic

Treball Social és la disciplina de la que es deriva l’activitat professional del Treballador Social i del Assistent Social i que té per objecte la intervenció i avaluació social davant les necessitats socials per promoure el canvi, la resolució dels problemes en les relacions humanes i l’enfortiment i la llibertat de la societat per incrementar el benestar i la cohesió, mitjançant la utilització de teories sobre el comportament humà i els sistemes socials i aplicant la metodologia específica en que s’integra el Treball Social de cas, grup i comunitat. El Treball Social intervé en els punts en els que les persones interactuen amb el seu entorn. Els principis dels drets humans i la justícia social són fonamentals per al Treball Social”

Assemblea de la Federació Internacional de Treballadors Socials, Montreal (Canadà) Juliol 2001

“El Treball Social promou el benestar dels individus, els grups i les comunitats. El Treball Social afavoreix la cohesió en temps de canvi i ajuda a protegir els membres vulnerables de la comunitat amb la col·laboració dels usuaris dels serveis, les comunitats i les professions”

Comitè de Ministres del Consell d’Europa

Activitat professional específica que tendeix a afavorir una millor adaptació de les persones, de les famílies i dels grups al medi social en què viuen

Consell d’Europa, resolució 16/1967

“El treball social té una funció de conscienciació, mobilització i organització del poble per a que, en un procés de promoció del autodesenvolupament interdependent; individus, grups i comunitats, realitzant projectes de treball social, inserits críticament i actuant en les seves pròpies organitzacions participin activament en la realització d’un projecte polític que signifiqui el trànsit d’una situació de dominació i marginalitat a una altra de plena participació del poble en la vida política, econòmica i social de la nació que creï les condicions necessàries per a un nou modus de ser persona”

Ander-Egg, E.

“El treball social és la disciplina que s’ocupa de conèixer les causes-efectes dels problemes socials i aconseguir que els éssers humans arriben a assumir una acció organitzada tant preventiva com transformadora que els superi. És una intervenció

Page 5: Fonaments de Treball Social TEMARI

intencionada i científica, per lo tant racional i organitzada, en la realitat social, per conèixer-la-transformar-la, contribuint amb altres professional a aconseguir el benestar social de la població, entenent aquest com un sistema global d’accions que responent al conjunt de les aspiracions socials, eleva la qualitat de vida d’una societat”

Kisnerman, 1981

“És la branca de les ciències socials que procura conèixer les causes i el procés dels problemes socials i la seva incidència sobre les persones, els grups i les comunitats per promoure aquests a una acció de correcció d’aquests efectes, d’eradicació de les seves causes i de rehabilitació dels éssers afectats”

Kruse, 1980

“El treball social és l’activitat professional dels assistents socials i diplomats en treball social consistent a ajudar a les persones i els grups a resoldre els problemes socials que els afecten, a satisfer les necessitats que pateixen i a desenvolupar les capacitats que els permetran, que mitjançant la utilització o la promoció dels recursos adequats, arribar a una millor qualitat de vida i de benestar social”.

Maria Sitjà, 1988

“El treball social és una activitat duta a terme sota una òptica concreta: la intervenció social, és a dir, una acció organitzada i desenvolupada intencionalment per modificar unes situacions socials considerades com no desitjables i en ordre a millorar la qualitat de vida, l’autonomia i la solidaritat”

C, Rubí. 1989

“El treball social s’entén com una intervenció professional intencionada (amb objectius a curt, mig i llarg termini), racional (fonamentada en les aportacions científiques de les ciències socials) i organitzada (amb recursos humans i materials que permetin aconseguir els objectius). Aquesta intervenció es fa en una realitat social, que s’ha de conèixer i comprendre per procedir desprès, juntament amb els implicats en ella, a transformar-la o millorar-la. Va dirigida a persones, famílies, grups i comunitats, per aconseguir aquella consciència de la seva situació que els permeti plantejar les seves pròpies necessitats, explicar les seves expectatives i enfrontar-les a les situacions de conflicte i/o carència de manera que puguin aconseguir millores en el seu benestar”

C. Garriga, 1989.

IDEES CLAU: Un contingut material: ajudar a proporcionar ajuda social per a resoldre

problemes humans per una deficient insatisfacció de necessitats.

Es dedica a fomentar el benestar humà, potenciar la seva realització, millorar les condicions i la qualitat de vida, promoure i preservar els drets humans i la creació de recursos socials ...

Page 6: Fonaments de Treball Social TEMARI

És disciplina científica en quan elabora la seva pròpia teorització.

Una metodologia general científica: coneixement (investigació social), intervenció individualitzada, intervenció indirecta (medi social).

Estimula la participació, la solidaritat, la responsabilitat i el protagonisme dels usuaris en la resolució dels problemes que presenta.

És una pràctica professional que realitza treball de camp i s’adapta a la seva finalitat, l’entorn, les situacions i les persones.

Té com a eix principal la persona humana, immersa en un context de situacions carencials (polític, econòmic i cultural) que pateix una situació de necessitat.

Busca treballar individual i col·lectivament per procurar el desenvolupament integral de l’individu i la evolució de la societat vers unes formes més justes.

Té un fonament o justificació ètica. En funció de drets i necessitats socials.

És una disciplina científica que intervé de manera intencionada, racional i organitzada, inserida en un context social determinat, que té com a objectiu la prevenció, resolució i transformació dels problemes i necessitats socials de les persones, famílies, grups i comunitats en risc social, amb la finalitat última d’assolir el benestar social i els principis bàsics de respecte als drets humans i justícia social

1r Treball Social URV 08-09

ASSISTÈNCIA SOCIAL, SERVEI SOCIAL O TREBALL SOCIAL? En un principi la forma d’ajuda a individus, grups i comunitats es denomina

Assistència Social, molt propera a la beneficiència.

Posteriorment amb el reconeixement de la professió sorgeix la denominació de Servei Social, basant-se en els serveis que la institució ofereix i en la superació de la etapa d’assistència social ja que es van organitzar procediments tècnics d’atenció.

Amb la Reconceptualització es parla de Treball Social com professió que realitza un treball amb la gent, per tant social.

Hi ha confusions de denominació. Països Anglosaxons “Social Work” (Treball Social) i Social Worker (Treballador Social). Països llatins, indistintament Assistència Social i/o Treball Social.

Assistència Social: Acció puntual, tendent a paliar les emergències socials. Treballa amb persones

amb necessitats materials, són receptors passius, espectadors del que fa l’assistent social.

Funció fonamentalment REPARADORA

Page 7: Fonaments de Treball Social TEMARI

Servei Social: Acció més sistematitzada i més tècnica, basada en el reconeixement dels drets

socials de les persones de ser ateses per l’Estat en les seves necessitats. El professional segueix sent un facilitador de recursos, descompromès amb eles probleems. Afavoreix altres dimensions, a més d’assistir s’ofereixen serveis.

Funció fonamentalment PREVENTIVA

Ambdues reprodueixen l’exclusió social al reproduir la dependència i reprodueixen la ideologia dominant.

Treball Social: Treballa amb les persones més que amb els proeblemes, es fica ènfasi en la

realitat on es produeixen. Té una perspectiva comunitària i global. Implica l’acció de promoció, de treball amb la gent, perquè individus, grups i comunitats aprenguin a millorar les seves pròpies situacions i resoldre els seus problemes.

Funció fonamentalment CONSTRUCTIVA.

L’ÉSSER HUMÀ I EL TREBALL SOCIAL El TS té com objectiu l’ésser humà ja que el seu treball incideix sempre en

situacions humanes de necessitat. Aquesta interacció és la que determina el Treball Social.

La persona té una sèrie de característiques que la diferencien dels altres éssers:

DOTAT D’UN JO. INDIVIDUALITAT

CONSISTENT EN UN SER-AMB. COMUNICACIÓ

REFLEXIÓ I VOLUNTAT. CREATIVITAT

LLIBERTAT

TOTALITAT UNITÀRIA

REQUEREIX UN SENTIT VIU EN UN CÓS

ÉSSER TRANSCENDENT

CAPACITAT DE PROGRESSAR

ÉSSER INACABAT

NECESSITA AJUDA PER EXTREURE TOTES LES SEVES POSSIBILITATS.

SENTIMENTS. VALORS.

Page 8: Fonaments de Treball Social TEMARI

Quan més desenvolupades es tinguin aquestes qualitats, més ser humà s’és.

FONAMENT ETOLÒGICL’ésser humà és un animal diferent:

instintivament indeterminat

especialitzat en la no especialització

animal obert a la maduració i al desenvolupament

És una espècie animal diferent, amb tendència a la flexibilitat. Vol alliberar-se de la rigidesa de les normes innates d’acció i reacció i mantenir la seva potencia activa i creadora amb el món que el rodeja.

FONAMENT ANTROPOLÒGIC Un animal lògic (parla, pensa ...)

Obert a la realitat

Es construeix en “l’entre” amb l’experiència amb els altres

Ha de realitzar la seva pròpia biografia

La persona és un ésser BIO-PSICO-SOCIO-CULTURAL

EL CLIENT O USUARI DEL TREBALL SOCIAL “Qualsevol ésser humà ensopega amb diferents dificultats, i per superar-ne una

gran part requereix la col·laboració externa” (Perlman, 1990)

Persona que necessita ajuda social:

Necessitat ésser humà + tensió + frustració o sofriment + impossibilitat d’afrontar-les amb les seves possibilitats.

Discurs teòric:

Constitució 1978: proclama l’estat social i el principi d’universalitat. Tota la població és potencialment destinatària de l’acció social i, per inclusió, del treball social.

Discurs pràctic:

Contaminada per una representació social més generalitzada, fruit de l’ideologia dominant que sustenta el sistema social. Destinataris del Treball Social: pobres, discapacitats, drogoaddictes ... residus d’un ordre natural de les coses. Causa dels seus problemes: la mala sort, la seva conducta o el seu vici

Funció d’ocultació de la ideologia : Èmfasi sobre les persones i no sobre els mecanismes socials que generen aquestes situacions.

Page 9: Fonaments de Treball Social TEMARI

Funció de legitimació de la ideologia: L’acció social que pretén el bé dels “marginats” legitima i santifica el mateix sistema que els produeix.

Notes: la persona en sol·licitar un servei és despullada del seu rol social de productora.

Es situa subjectivament en una relació de subordinació.

s’associa l’usuari del T.S com a valoració negativa, estigmatizant, humiliant, interioritzada per molts usuaris i també per tècnics.

La persona-objecte: és aquella a la que considerem que li succeeixen problemes socials a causa de la pròpia incapacitat, desgràcia o culpa. Objectiu: adaptar-la a una societat normal.

La persona-subjecte: és considerada com una víctima d’una situació social injusta, amb capacitat potencial. Objectiu: Potenciar les seves capacitats, modificant les condicions socials invalidants.

Aquesta consideració obliga a recolzar-se una base teòrica.

Les circumstàncies bloquegen una persona de manera continuada sense que els seus esforços li permetin resoldre satisfactòriament la situació, les reaccions que susciten tendeixen a cristal·litzar-se i incorporar-se a la personalitat de l’individu: apatia, pessimisme, ansietat, hostilitat ...

DRETS DELS USUARIS Són la categoria bàsica de la moral a partir de l’idea de respecte a les persones

com a principi últim.

Un dret és una demanda vàlida, justificada d'acord a un sistema de normes i uns principis determinats.

Sara Banks (2000):

Drets com a persona Drets com a ciutadà Drets com a consumidors

Clark i Asquith (1975):

Drets universals absoluts. Drets universals restringits Drets particulars absoluts Drets particulars restringits

PRINCIPALS DRETS DELS USUARISDrets com a persona

Dret a la llibertat. Dret a la llibertat de pensament.

Page 10: Fonaments de Treball Social TEMARI

Dret a la llibertat d’expressió. Dret a ser respectat i tractat amb dignitat. Dret a la vida. Dret a la mobilitat Dret a la igualtat Dret a la seguretat Dret a la integritat física Dret a la intimitat/vida privada Dret a la imatge

Drets en l’atenció professional Dret a l’atenció integral. Dret a la informació. Dret a rebre un servei competent. Dret a la confidencialitat. Dret a rebre un tracte personalitzat. Dret a l’igualtat de tracte/no discriminació Dret a exposar els seus problemes. Dret a ser ajudat. Dret a no ser jutjat amb prejudicis. Dret a ser atès. Dret al respecte cultural. Dret a la comprensió emocional. Dret a rebre la veritat. Dret a ser escoltat. Dret a conèixer les normatives. Dret a ser atès en les seves reclamacions. Dret a l'autodeterminació. Dret a ser acceptat pel que s'és. Dret a ser tractat com un individu únic. Dret a ser tractat sota els principis d'honestedat i no engany. Dret a l'accés a recursos als quals és té dret. Dret a rebutjar els serveis/ a canviar de professional Dret a ser diagnosticat

Drets socials Dret a tenir una vida digna Dret a disposar dels recursos necessaris Dret a tenir cobertes les necessitats afectives i emocionals Dret a l’alimentació Dret a l’habitatge Dret a l’educació Dret a la salut i a l’atenció sanitària Dret a un treball remunerat Dret a la seguretat Dret a la llibertat sexual Dret a establir relacions amb els altres i a l’integració social Dret a la higiene Dret a la jubilació Dret a l’accés a serveis socials

Page 11: Fonaments de Treball Social TEMARI

Dret de vaga i de manifestació Dret a l’associació Dret a un salari digne Dret a una mort digna Dret a tenir una pensió mínima Dret a la propietat Dret a la justícia Dret a la nacionalitat Dret al benestar social Dret a la participació política

PRINCIPIS: Són les regles que defineixen una manera d'actuar.

Corresponen sempre a una presa de posició moral.

Ens donen les línies, les guies que hem d'anar seguint

PRINCIPIS GENERALS DEL TREBALL SOCIALCapítol I Principis Generals del Codi d'ètica i deontològic dels DTS i AASS de Catalunya:

Dignitat de la persona.

Acceptació-No discriminació

Autodeterminació

Intimitat de la persona-Confidencialitat

Participació

Responsabilitat i competència

Drets humans.

MARC KANTIÀ: PRINCIPIS DE LA RELACIÓ TS-USUARI Gran part de l'actual literatura sobre principis en TS prové d'adaptacions o

modificacions dels set desenvolupats per Biestek.

Es centren en la relació assistencial voluntària de tracte individual amb l'usuari.

Giren al voltant de com hauria de tractar el TS a l'usuari, aquests són:

IndividualitzacióL'expressió explícita de sentimentsLa implicació emocional controladaL'acceptacióActitud no judicadoraAutodeteminació

Page 12: Fonaments de Treball Social TEMARI

Confidencialitat

A partir dels anys 70 molts altres teòrics han adoptat versions modificades de la llista de principis de Biestek, sovint afegint-hi el principi últim o bàsic de"respecte vers les persones".

El primer principi de la llista i que han triat tots els autors ha estat l'individualització, l'altre que també ha estat adoptat per tots ha estat el d’autodeterminació.

L'idea comú a tots aquests principis és:

"el respecte vers la persona individual com un ésser autodeterminat

Conclusions:

Hem de tractar als altres com persones que compten amb uns fins (desitjos, decisions, no tant sols com objectes o com mitjans pels nostres propis fins.

La persona individual és intrínsecament digna de respecte., amb independència de si ens agrada o no, ens és útil o no.

D'aquí es deriven els principis d'individualització, actitud no judicadora, confidencialitat, acceptació, autodeterminació ...

Mentir és sempre una equivocació traeix la seva confiança.

EL MARC RADICAL: LA ESTRUCTURA I LA COMUNITAT Autors més recents posen l'accent en la vessant més comunitària i social de

l'acció del T.S. Hi ha altres principis que cal tenir presents i que influeixen en la pràctica.

El marc kantià no pensa en l'institució i el context social en que s'intervé. Als anys 70 hi ha una consciència creixent entre els TT.SS que tractar exclusivament als usuaris com a un individu, suposa a la pràctica "culpar a les víctimes". S'ha d'anar a les causes.

Es considera que el que interessa és la praxis, l'acció compromesa. No té sentit entendre de manera separada els valors, la teoria i la pràctica. Els TT.SS estan obligats a transformar les desigualtats estructurals i institucionals de la societat que també estan obligats a transformar.

Hi ha també una posició essencialment reformista que intenta introduir canvis a la llei en les polítiques i en la seva aplicació per millorar la situació..

PRINCIPIS FONAMENTALS

Igualtat d’oportunitatsJustícia social

Page 13: Fonaments de Treball Social TEMARI

EL MARC UTILITARISTA-PRAGMÀTIC: LA INSTITUCIÓ I EL CONTEXT SOCIAL

El TT.SS no són professionals autònoms. Són contractats per institucions i organitzacions, treballen dins el límits d'unes regles i procediments legals i també treballen per fomentar el bé públic i el benestar de la societat en general.

Els principis lligats a l'utilitat (foment del major benestar) i justícia (distribuint els bens tant ampla i equitativament com sigui possible) són importants.

Durant els anys 80-90 s'expandeixen els serveis privats, reducció de poder dels professionals i de l'estat de benestar. Orientació mercantilista dels s.socials. Es posa èmfasi en els drets dels individus com ciutadans. Idees com els drets individuals a triar i reclamar, a estar informats. Es potencia el paper de consumidor i es refereixen a una certa pauta de servei predefinida.

Algunes d'aquestes característiques es reflecteixen en la promulgació de multitud de codis de pràctica, reglaments i cartes de drets (drets dels usuaris, responsabilitats i procediments procedimentals, etc.)

A partir d'aquestes reflexions sorgeix:

UTILITARISME: Cal pensar en les conseqüències de les accions i valorar quina serà la menys perjudicial/la més beneficiosa per un subjecte, i quina podrà beneficiar a major quantitat de persones (a fer servir els recursos el més eficient). La seva idea bàsica és que l’acció correcta és la que produeix un major pes del bé sobre el mal (principi d'utilitat).

PRINCIPIS FONAMENTALS

Utilitat: Ens obliga a produir tant bé com sigui possible. Major benestarJustícia: Igualtat en el tracte, distribuir el bé tant com sigui possible

PRINCIPIS DE LA BIOÈTICA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL TREBALL SOCIALNIVELL 1

PRINCIPI DE LA NO MALEFICIÈNCIA

"Primer no fer mal". Obliga a no fer mal a les persones, el primer és no fer mal en l'ordre físic, moral i emocional. Consisteix en no fer res que perjudiqui a la persona amb la que treballem.

Reconeixement de la capacitat i bones intencions del professional per sobre fins i tot dels desitjos de l'usuari-client. Pot suposar actuar amb coacció imposant a l'usuari els criteris del professional sense donar-li l'oportunitat de decidir entre diferents camins alternatius.

PRINCIPI DE LA JUSTÍCIA

Exigeix tractar a tothom per igual, amb la mateixa consideració i respecte i a no fer discriminacions per cap motiu, sinó a establir l'igualtat d'oportunitats.

Page 14: Fonaments de Treball Social TEMARI

Té present l'igualtat que porta a protegir als més desprotegits.

NIVELL 2

PRINCIPI DE LA AUTONOMIA

Totes les persones tenen, per principi i mentre no es demostri el contrari, capacitat de prendre decisions respecte a l'acceptació o rebuig de tot allò que els afecti.

Té en compte la llibertat i responsabilitat de l'usuari, i el que decideix que és bo per ell.

En cas de conflicte. Difícilment es pot fer el bé, en contra de la voluntat del client. Tampoc es pot obligar al professional a fer-li un mal, aleshores es pot trencar la relació professional.

Cal saber respectar l'autonomia encara que es trobi reduïda i buscar la persona més adequada del seu entorn per col·laborar en la decisió.

PRINCIPI DE LA BENEFICIÈNCIA

S'ha de fer el bé als usuaris, procurant-los el màxim benefici possible i limitant al màxim els riscos o els perjudicis.

Ha de tenir en compte el que l'usuari entén com a benefici

El bé de l'usuari no consisteix sols en arribar a un acord i triar el que més s'adapta a la situació, inclou el bé objectiu.

PRINCIPIS DEL TREBALL SOCIAL.ANY 08-09. Primer Treball Social-Tarragona

Autodeterminació Dignitat de la persona Igualtat d’oportunitats Acceptació/No discriminació No maleficència Igualtat d’oportunitats Justícia social Intimitat de la persona. Confidencialitat. Participació Responsabilitat i competència Drets Humans Beneficència Optimització de recursos Compromís envers la societat Implicació emocional controlada Expressió explícita dels sentiments Individualització

Page 15: Fonaments de Treball Social TEMARI

Actitud no judicadora Utilitat Prevenció Interès màxim del menor Seguiment No intervencionisme

EL SENTIT DE L’EXISTÈNCIA PROFESSIONAL: EL TELOS DEL TS

"Telos": paraula grega, central en l'ètica aristotèlica, que té a veure amb el fi al que tendeix tota realitat. És la meta, el fi, l'objectiu que es pretén aconseguir.

Plantejar-nos seriosament la nostra professió passa per respondre aquesta pregunta. Tot TS que hauria de plantejar-se, explícitament:

Quin és el "telos" de la meva activitat professional?

Per a què serveix el Treball Social?. Què vull aconseguir amb el que faig?

Estem situats en el nivell de la motivació, el sentit del significat de la professió.

El telos ha d'alimentar continua i indirectament les nostres aspiracions professionals.

És també el nivell de l'utopia. La biga sobre la que s'ha de suportar la acció i la conducta de tot TS.

Sols els i les que han reflexionat amb profunditat sobre la finalitat del que fan, podran realitzar el que anomenarem un "bon treball".

El sou i el prestigi d'un professional es poden aconseguir sense fer bé el propi treball, serveix amb estar contractat com a tal i aparentar que un treballa. Però per ser un bon TS cal reflexionar sobre les finalitats o béns intrínsecs al que tendeix l'exercici del TS.

Bloc 2: La naturalesa del Treball Social.

DIMENSIONS DE L’ACCIÓ SOCIAL L’acció espontània

L’acció reflexiva

L’acció tecnològica

L’acció comunicativa

Page 16: Fonaments de Treball Social TEMARI

EL TREBALL SOCIAL: ÉS CIÈNCIA?Tenim una tendència natural a buscar respostes a preguntes. Volem saber, tenim una actitud de curiositat, volem conèixer.

Tipus de coneixement:

Coneixement comú o intuïtiu Mites/religions Filosofia Ciència

La ciència és un sistema integrat per conceptes, hipòtesis i lleis que organitzades conformen teories referides a determinats aspectes de la realitat i que al mateix temps és un sistema composat per un nucli de fenòmens interrelacionats o interdependents.

Disciplina científica:Conjunt de coneixements que han arribat a un cert nivell de rigurositat davant d’un determinat objecte i són científics en quan utilitzen mitjans científics i contribueixen a crear, mantenir i transformar la teoria científica.

És disciplina científica quan:

Determina el seu objecte de treball Elabora els conceptes corresponents a l’objecte Investiga per conèixer l’objecte i verificar les hipòtesis Estableix lleis o quasi lleis Formula una teoria que permet explicar coses Informa dels resultats perquè es pugui verificar

NIVELLS DE LA CIÈNCIA. INTERRELACIÓ TEORIA-PRÀCTICA-TÈCNICAEn tota acció humana, hi ha tres nivells diferents a l’hora d’explicar-la que s’interrelacionen constantment: teoria, pràctica i tècnica.

SENTIT I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE “TEORIA”

Coneixement especulatiu, saber per saber, descobriment de la veritat, coneixement per sí mateix.

La teoria es contemplació de la realitat que pretén conèixer-la i explicar-la per intervenir positivament en la pràctica. La teoria necessita la pràctica.

SENTIT I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE “PRÀCTICA

Acció que reverteix en l’interior del propi subjecte. Obrar humà. Praxis.

Acció productiva que es projecta en l’exterior. Coneixement tècnic que es centra en la manera i l’utilitat del producte final. Pràctica com a tècnica.

SENTIT I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE “TÈCNICA”

Page 17: Fonaments de Treball Social TEMARI

Producció d’un objecte d’acord a unes normes, a unes regles.

Útil=tècnica bonic=art

La tècnica és un mitjà, un instrument adequat per al desenvolupament d’una acció que implica habilitat.

Conjunt d’accions coordinades que s’encaminen a la resolució de problemes.

Tecnologia: teoria de la tècnica. La tècnica s’ha elevat a la reflexió teòrica de tal manera que aquesta es dirigeix a aconseguir accions sobre la realitat a la vegada que construeix un coneixement al voltant de l’acció.

EL TREBALL SOCIAL: ÉS ART?El T.S és una disciplina científica que pretén aconseguir l’objecte del seu treball partint de la ciència i de la pràctica social. Es teòrica i pràctica a l’hora.

EXCLUSIÓ SOCIALConjunt de processos estructurals, pautes ideològiques i culturals, tendències socials i mecanismes que produeixen l’empobriment personal i/o col·lectiva, i no permeten el desenvolupament integrat dins de una societat.

Té un caràcter:

- Estructural:

- Dinàmic:

- Multifactorial i multidimensional:

- Estratègic:

Eixos de l’exclusió Escassetat de recursos econòmics, pobresa.

Dificultat en la integració laboral, accés desigual a los mercats de treball i protecció social

Problemes en l’accés educatiu

Carència de un habitatge digne

Absència de salut, malalties mentals o físiques

Absència o deficiència de xarxes socials de suport, inclosa la família

Relació amb àmbits de marginació social

Dificultat d’accés als procediments de justícia legalment establerts i reconeguts

Page 18: Fonaments de Treball Social TEMARI

Dificultats en l’accés a l’aprenentatge de noves tecnologies

No accés a béns bàsics i serveis

Exclusió de mecanismes participatius

Desigual accés y exercici de drets humans, polítics, civils

Dimensions:

Econòmica

Política e institucional

Característiques no valorades dels subjectes, com gènere, ètnia, identitat sexual, religió, característiques físiques.

Idees claus … Proporciona un apropament a lo social de una forma diferent.

Es un nou paradigma d’interpretació social, que concedeix la comprensió de processos emergents de les societats.

Planteja una perspectiva multidimensional, reconeix l’heterogeneïtat i especificitat de les situacions.

Es centra més en els processos que en els resultats.

Paràmetres de justícia social.

Afavoreix la comprensió de processos, on la realitat es multicausal, la realitat passa a ser una creació quotidiana, que es modifica i canvia.

És útil per descriure els motius pels quals uns col·lectius pateixen una situació de manca de satisfacció de les necessitats humanes bàsiques, mentre que altres grups socials tenen majors nivells de protecció.

OBJECTE DEL TREBALL SOCIALTota situació de mancança o de necessitat social de l’ésser humà, a nivell individual, familiar, grupal o comunitari:

Que impedeix o dificulta:

El normal desenvolupament de les potencialitats de l’home en relació a si mateix i al seu entorn.

El desenvolupament de l’entorn social de cara a la consecució del benestar social.

Page 19: Fonaments de Treball Social TEMARI

i que precisa:

d’una intervenció externa.Pel seu millorament i desenvolupament.

IDEES CLAUSMatèria de coneixement de:

Interaccions, comunicacions ... una situació que fa referència a un moment històric, en un medi social determinat.

Una necessitat social que es produeix en la societat i que ens compromet per rebre la solució adequada de nosaltres.

De l’ésser humà que implica un coneixement profund de la personalitat i del seu funcionament dinàmic, de les relacions humanes, tenint en sempre una concepció integrada (bio/psico/socio/cultural).

Exercici sistematitzat de les facultats mentals:

Implica una intervenció professional basada en un mètode científic.

Aplicació d’unes tècniques a cada situació concreta

Una finalitat o objectiu:

Concret i limitat: millorar o solucionar la situació problemàtica.

Aconseguir el benestar social

EL SUBJECTE DE L’ACCIÓ DEL TREBALL SOCIAL És qui pateix la situació de mancança, necessitat, conflicte o marginació.

És també subjecte capaç de transformar la seva pròpia situació, si li donem els medis necessaris.

Al parlar de persona com a subjecte del treball social es tracta de solucionar les causes que provoquen el seu problema i no les situacions únicament.

No es tracta de canviar la persona sinó la seva circumstància

La persona serà subjecte del treball social sempre que participi en el canvi d’allò que produeix la necessitat o situació problema.

No es tracta de canviar l’home sinó la seva circumstància.

L’home serà subjecte de l’acció sempre que participi en el canvi d’allò que produeix la necessitat o situació problema.

Page 20: Fonaments de Treball Social TEMARI

Necessitats: La clau en el món del treball social.QUÈ ÉS UNA NECESSITAT?

“Discrepància o espai existent entre una condició desitjada i una condició real o observada, percebuda”“L'estat d'una persona, grup o col·lectivitat en relació a allò que és convenient o simplement útil pel seu desenvolupament integral”“Una mancança dels mitjans per a satisfer les aspiracions humanes, tant a nivell individual com comunitari."

Aspectes a tenir en compte:Requereix sempre parlar de valors.

Es relatiu.Diferències d’opinió entre qui observa i qui experimenta .Cal cercar el consens.

Necessitat=ProblemaDes del moment en el qual la satisfacció de les necessitats transcendeix les possibilitats de la pròpia persona, es fa imprescindible una intervenció pública, institucional o veïnal.

Necessitats diagnòstiques/prescriptives (Richard THayer)1.- Necessitats diagnòstiques:

Es designa el problema identificat en forma de sensació que modula i condiciona uns hàbits i una conducta,

Al tractar de satisfer la necessitat diagnòstica, certes formes d'ajuda seran més apropiades que d'altres.

2.- Necessitat prescriptiva:

Es designa l'ajut que es requereix per alleugerar o fer front al problema. El mateix problema diagnosticat pot trobar-se associat a una gran varietat de circumstàncies, cada una de les quals crea una necessitat prescriptiva.

Concepcions La necessitat és conseqüència d'una determinada interpretació d'una realitat concreta.

1.- El benestar és un estat mental en el que els individus es senten satisfets. Necessitats subjectives, la que experimenta, sent, percep l'individu. És

ell qui la defineix. Correspon a la doctrina utilitarista i al individualisme més radical.

2.- Front l’idea individualista apareix la necessitat social objectiva.

Qui determina la noció de necessitat és una persona/organisme extern al que es manifesta la necessitat. Judicis de valors sobre allò que és desitjable pel desenvolupament de la persona humana.

Page 21: Fonaments de Treball Social TEMARI

En la planificació de serveis la qüestió no és la satisfacció subjectiva dels individus sinó les seves oportunitats reals de desenvolupar-se com a persones lliures en un context social en concret. .

"La carència de recursos, mitjans i capacitació personal per a funcionar en una societat i per disposar d'oportunitats que permetin escollir uns projectes de vida és el que defineix les necessitats d'un individu o d'un grup social."

NIVELLS Necessitats humanes: Aquelles mancances que no comprometen més que als

individus com a tals per a la seva satisfacció. Ex: Absència dels mitjans personals perquè pugui autosatisfer-se, desenvolupar-se i integrar-se.

Necessitats col·lectives: Aquelles mancances que comprometen en major o menor grau a la societat i que només d’aquesta pot rebre la solució adequada. Ex: Absència d’estructures o infrastructures socials adequades o suficients per a la cobertura de la necessitat col·lectiva.

PODEM DIR QUE TOTES LES NECESSITATS SÓN SOCIALS?Quin és l'origen d'una necessitat?

- Manca de capacitació personal per fer front a la seva situació. Condicionada pel context global de la realitat en la que viu. Necessitats culturals o induïdes. I, per tant provocada pel conjunt de la societat.

- Manca de recursos econòmics, materials, etc. Qui determina els recursos, o el nivell de vida o de benestar social?: el mateix context social.

Parlem de necessitats socials quan l’origen és social i la satisfacció de les necessitats no es pot cobrir a nivell individual i precisa d'uns recursos o mitjans externs organitzats, precisa del conjunt de la societat.

La resposta de l’ésser humà a les seves necessitats depèn de la societat en la que viu, que és a la vegada la que genera aquestes necessitats i aspiracions.

TIPUS DE NECESSITATSBRADSHAW

Necessitats normatives

Necessitats comparatives

Necessitats experimentades

Necessitats expressades

MARCUSE:Necessitats falses:

Page 22: Fonaments de Treball Social TEMARI

"aquelles necessitats que interessos particulars imposen al individu per a la seva repressió. Són controlades per empreses a través de l'aparell mercantil-publicitari. Manipulació social. Veritables són totes aquelles que no són suscitades per aquest aparell.“.

Francisco Salines: Necessitats induïdes

REZSOHAZY (per al desenvolupament comunitari) Necessitats advertides

Necessitats latents

Necessitats que s'han de despertar

PIRÀMIDE DE MASLOW

Autorealització

Apreciació estètica:ordre, estructura, bellesa

Fites intel·lectuals:comprensió i exploració

Autoestima:aprovació i reconeixement

Pertinença:amor i acceptació

Seguretat:física i fisiològica

Supervivència (funcions fisiològiques):alimentació, aigua, protecció

NECESSITATS POTENCIALS: ELS FACTORS DE RISC“Determinades condicions biològiques, psicològiques o socials que poden incidir negativament en la satisfacció de necessitats”

INDICADORS “Per aproximacions”

• FACTORS PREDICTORS• FACTORS PRECIPITADORS• ENTORNS DE RISC/INDIVIDUS DE RISC

INDICADORS CONTEXTUALITZATS, NO AÏLLATS

BINOMI NECESSITATS-RECURSOS

Page 23: Fonaments de Treball Social TEMARI

Dos termes en íntima interrelació i interdependència. La satisfacció d’una necessitat impulsa l’utilització d’un recurs

És una relació?: Dinàmica. Propugna el progrés i mobilitza la història. No és harmònica

La relació necessitats-recursos exigeix una INTERVENCIÓ INTENCIONADA, organitzada que assumeixi les necessitats i que s’ocupi del seu tractament=ACCIÓ SOCIAL

UTOPIA: Una societat en que els recursos estiguessin al servei de les necessitats.

DESEQUILIBRI DINÀMIC CONTINU que exerceix una pressió positivament transformadora que empeny cap el progrés.

RESPOSTES SOCIALS A LES NECESSITATS INSATISFETES1. INTERVENCIONISME NEGATIU

Consisteix en l’eliminació del subjecte de necessitat real o potencial: infanticidi, eliminació d’ancians, restricció d’entrada a immigrants.

2. ABSTENCIONISMEL’estratègia de la neutralitat s’ha practicat i es practica en les societats segures d’un ordre intern.

A Occident es dona en el liberalisme que negava tota intervenció social fins i tot en situacions de carències materials greus.

3. L’INTERVENCIONISME REVOLUCIONARINeix de les carències de les classes treballadores, proposa no ja la provisió de socors per les víctimes o la reparació de determinades estructures, sinó un canvi revolucionari amb la finalitat d’aconseguir una societat sense carències.

4. INTERVENCIONISME REFORMISTAMecanismes correctors d’intervenció pública i privada que procuren la cobertura de necessitats i una proposta estratègica de desenvolupament de serveis que s’anomena Estat de Benestar.

OBJECTIUS TÀCTICS (intervenció social en situacions de necessitat)1. L’ASSISTÈNCIA

- Mantenir viu al subjecte carenciat- Donar cobertura a les seves necessitats- Ex: almoina ambulatoria, ajuda a domicili, residencialitat, unitats de suport, etc.- Encara es dona avui en dia

2. LA REHABILITACIÓ- Té un objectiu regenerador- Formules de rehabilitació-reinserció

- Camps propis: discapacitats- Altres: drogodependències, transeünts, delinqüència

Page 24: Fonaments de Treball Social TEMARI

3. LA PREVENCIÓ- És el més modern dels objectius tàctics- Informació, orientació i assessorament en les diferents problemàtiques.- Tres nivells:

- Prevenció primària: Incidència- Prevenció secundària: Prevalència- Prevenció terciària: Evitació de cronificació

4. L’ACCESSIBILITATTendència en forma d’objectiu

- Eliminació de barreres que impedeixen l'accés a l’igualtat.- És un element que educa a la societat fins fer-la corresponsable de nul·la

diferenciació social.- Discriminació positiva

MODUS DE SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS1. AUTOPROVISIÓ I AJUDA MÚTUA

- AUTOPROVISIÓ Quan una persona pot satisfer per ella mateixa totes les seves necessitats. Caràcter informal. Família i comunitat.

- AJUDA MÚTUA: Assistència recíproca entre grups units per un objectiu comú que busquin solució a les necessitats que els afecten. Familiar, ètnies, veïnal, sindicals, malalties, etc.

2. EL MERCAT- Són serveis socials de caràcter lucratiu- Està regulat bàsicament per l’oferta i la demanda- Busca benefici- Accés en règim exclusiu de demanda solvent.- Autorregulació.- Particularista

3. LA DONACIÓAcció o efecte de donar, regalar o cedir béns i serveis materials a persones o grups que tenen necessitat.

Donació individual: Contingut ètic i moral.

Donació institucionalitzada: Fundacions de beneficència particular, església catòlica, ONG, paternalisme empresarial.

4. LA INTERVENCIÓ PÚBLICA1. Intervenció directa2. Intervenció indirecta3. La subvenció4. La contractació i la concertació5. La ordenació, control i tutela

LA DEMANDA QUÈ ÉS ?

Page 25: Fonaments de Treball Social TEMARI

- Manifesta una insatisfacció d’una necessitat- És una expressió externa d’una necessitat

POT FER-SE:

- Amb un requeriment d’uns recursos- Expressió de la sensació de la problemàtica

QUÈ PERMET LA DEMANDA?- Conèixer una necessitat subjectiva.

- Orientar la planificació i disseny del TS.

- Atansar-nos a la realitat de la població.

- Inici d’una intervenció, d’un canvi.

TIPOLOGIES DE LA DEMANDA1.Demanda espontània.

2. Demanda potencial.

3. Demanda induïda o promoguda.

4. Demanda no atesa

Criteris en relació a la demanda1. Segons la manifestació de la necessitat: individual o grupal-comunitària2. Segons el principi de prioritats: preferents, urgents, ordinàries3. Segons la 1ª entrevista: Explícita, implícita, inespecífica o absència4. Segons la satisfacció de necessitats: no atesa, potencial, induïda/interessada,

atesa

BLOC 4: FUNCIONS DEL TREBALLADOR SOCIAL“Aquelles activitats a desenvolupar amb la finalitat de concretar els objectius professionals”. Àrees professionals

n ATENCIÓ DIRECTA

n PREVENTIVA

n PROMOCIONAL-EDUCATIVA

n MEDIACIÓ

n TRANSFORMADORA

Page 26: Fonaments de Treball Social TEMARI

n PLANIFICACIÓ, ANÀLISI DE PROCESSOS SOCIALS I NECESSITATS

n AVALUACIÓ

n GERÈNCIA I ADMINISTRACIÓ

n INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA

n ATENCIÓ DIRECTA

n SUPERVISIÓ

n COORDINACIÓ

n PARTICIPACIÓ EN DISSENY DE POLÍTIQUES

LA RELACIÓ D’AJUDACONCEPTE

n Perlman: “(...) una bona relació d’ajuda és la que proveeix estímuls i creixement, respecta i alimenta la individualitat de l’altre, (...) proporciona un sentiment de seguretat i d’identitat”.

n Rogers: “La relació d’ajuda és aquella en la que un dels participants intenta fer sorgir en una o ambdues parts una millor apreciació dels recursos latents i un ús funcional dels mateixos”

BASESn L’autenticitat

n L’acceptació fonamental

n La comprensió empàtica

n Concreció. Ajudar a centrar-se en el canvi.

n Producte de l’interacció

n Cerca l’implicació del subjecte

Què succeeix abans de demanar ajuda?n Enfrontament amb el seu problema. Sensació de necessitat.

n Desig de canvi, mobilització. Posa en acció gran quantitat d’energia física i psíquica.

n Incapacitat per transformar el desig de canvi en acció.

n Demanda en situació de crisi greu.

Page 27: Fonaments de Treball Social TEMARI

n Retard en la demanda. Per què?.

n Finalment pren la decisió de demanar ajuda.

n Temor, situació de vulnerabilitat. Empatia.

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ DEL TREBALL SOCIAL“Espais delimitats per la organització institucional dels serveis en els que opera el treballador social i pel marc pragmàtic i operatiu en el que es concreta i desenvolupa la seva tasca” Maria Moliner

n SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA

n SANITAT (CAP’S, atenció socio-sanitària domiciliària, hospitals, centres socio-sanitaris per malalts crònics i terminals, salut mental, drogodependències, associacions i organitzacions sense ànim de lucre per malalties)

n EDUCACIÓ (EAP’s, centres especials, absentisme, mediació, escoles-taller, UEC’s)

n EMPRESES

n MENORS I FAMÍLIA (EAIA, D.G.A.I, adopcions, CRAE’s)

n PROMOCIÓ COMUNITÀRIA

n HABITATGE I URBANISME

n SEGURETAT SOCIAL

n JUSTÍCIA (justícia juvenil, jutjats, institucions penitenciàries, etc.)

n MIGRACIONS

n FORMACIÓ

n DONA

n TRANSEÜNTS

n DISCAPACITATS

n GENT GRAN

Nous àmbits d’intervenció:n Planificació estratègican Anàlisis i desenvolupament organitzacionaln Assessorament a les polítiques de Benestar Socialn Màrqueting social

Page 28: Fonaments de Treball Social TEMARI

n Comunicació i imatge en relació amb temes socialsn Atenció a situacions de catàstrofes i/o emergènciesn Defensa dels drets humansn Cooperació i solidaritat internacionaln Prevenció de risc laboralsn Mediació familiarn Teràpia familiarn Counselingn Mediació comunitàrian Peritatge socialn Gestió i direcció de serveis i equipaments socials

NIVELLS D’INTERVENCIÓ

n Macrosocialn Microsocial

FORMES D’ACCIÓ PROFESSIONAL

n Directan Indirecta

TREBALL SOCIAL I COMPETÈNCIES PROFESSIONALSCOMPETÈNCIA:

n Inicis David McClelland, anys 70, identificació de variables que permetin explicar el desenvolupament en el treball.

n Anglaterra, anys 80, inadeqüació de relació entre els programes de formació i la realitat de les empreses. El sistema acadèmic valorava més l’adquisició de coneixements que la seva aplicació en el treball.

“Conjunt de coneixements, procediments, actituds i capacitats que una persona posseeix i són necessàries per:

A) Afrontar de forma efectiva les tasques que requereixen una professió en un determinat lloc de treball, amb el nivell i qualitat de desenvolupament requerits.

A) Resoldre els problemes emergents amb iniciativa, autonomia i creativitat.

A) Adaptar-se a l’entorn sociolaboral i col·laborar en l’organització del treball.