fonaments i evolució multimèdia_pr_uoc

Fonaments i evolució de la

Multimèdia

Pràctica final

Annabel Garcia i Masferrer Grau Multimèdia

1r . Semestre 2017

2

Diuen que la música és de les millors teràpies que hi ha per reduir l'estrès, reforçar la salut o estimular

el cervell, expressar emocions i sentiments de qualsevol tipus.

Em considero una melòmana de les que no podria viure sense música. Sóc de les que canta al cotxe, a

la dutxa, mentre cuino i inclús mentre practico exercici i em falta l'aire. M'encanta cantar a totes hores,

estigui sola o acompanyada, em sàpiga de pe a pa la lletra o l'hagi de taral·lejar i segons el moment i si

l'entorn m'ho permet, amb el volum a tot drap (fet que poso en dubte sigui beneficiosos per a la meva

oïda...).

Per tot això, desenvoluparé el prototip d'una aplicació que girarà entorn la música anomenat lalala.

Presentació

Quants de nosaltres ens hem trobat que escoltem una cançó que ens agrada i no sabem el nom o,

directament, no en sabem res més que aquell tros que se'ns ha quedat gravat al cap?

Quants cops saps sobradament quin és el ritme, inclús la lletra d'una cançó, però resulta impossible

que els teus amics encertin quina melodia taral·leges? Sense comentar les seves cares davant la teva

nefasta habilitat de cant, pronuncia o ambdues alhora.

O quan pel contrari, ho saps completament tot sobre aquella cançó però no hi ha forma que et vingui

a la memòria de com eren els seus compassos o lletra o, encara pitjor, et va a la ment una altra que no

és i no hi ha manera d'esborrar-la per donar pas a la que busques.

En algunes d'aquestes situacions, podem recórrer al Sant Google, escriure algunes paraules clau i

creuar els dits perquè el cercador ens localitzi el tema.

En altres, no ens quedarà més remei que esperar-nos a escoltar de nou la cançó en qüestió i parar

atenció quan el locutor doni les dades, tenir paciència fins que recordem de nou el nom, o que

coincidim amb algú que ens "entengui" quan li exposem el tema.

A part de donar el servei d'ajuda de recerca de cançons, lalala també es presenta amb un perfil una

mica juganer i on els consumidors de la comunitat d'aquesta aplicació poden divertir-se escoltant les

imitacions no massa encertades de qualsevol usuari i intentant esbrinar què canta, utilitzant els seus

coneixements musicals i també la seva imaginació, és a dir: la música com a eina d'estimulació,

coneixement, aprenentatge i diversió.

Link vídeo explicatiu aplicació lalala: https://vimeo.com/218663601

Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final

https://vimeo.com/218663601

3

B.1 Descripció

Abans d'ensenyar l'estructura i jerarquia de lalala, faré una pinzellada sobre el funcionament

bàsic i més destacat del prototip de l'aplicació:

A grans trets podem dir que l'aplicació es divideix en dos grans mòduls.

El primer:

lalala és una aplicació nativa que ens permet identificar cançons i melodies gravades prèviament (sigui

des d'un reproductor intern com extern) na través d'un motor de recerca musical i del micròfon del

dispositiu, però que alhora, també reconeix cançons al cantar a capella, xiular o taral·lejar.

Atès que la tecnologia usada encara està en procés de perfecció i no sempre troba la sol·licitud

realitzada o que nosaltres com a usuaris a vegades no tenim la cançó a l'abast, cantem... no massa bé,

no recordem el seu ritme o l'únic que coneixem són alguns conceptes com ara: paraules clau de la

lletra, el nom de l'artista o grup, categoria, instruments destacables, etc., també tenim l'opció d'inserir

aquestes termes a mode de text o amb etiquetes tipus tags al buscador per a que la base de dades les

identifiqui i trobi la cançó rastrejada (Menú principal).

Fins aquí, cap novetat, tots coneixem aplicacions similars que més o menys desenvolupen

aquestes funcions. Anem a veure el segon mòdul i les característiques més rellevants de lalala.

La part que considero més dinàmica i divertida de l'aplicació i que diferencien a lalala dels seus

similars, és que si la cançó que volem trobar no es detecta per part del buscador (sigui àudio o textual),

tenim l'opció de compartir la informació que sí sabem a la Comunitat, formada per usuaris que també

gaudeixen de l'aplicació, de manera que amb les "pistes" que disposem, el coneixement musical dels

lalalers i la seva col·laboració, arribem a descobrir la cançó (i probablement també riguem una estona).

Un cop la melodia buscada la donem com a localitzada i validada:

- tindrem l'opció d'afegir la cançó a Les meves llistes, on podrem recopilar les nostres cançons

preferides, dades rellevants sobre el grup, cantant, gires, festivals, enllaços d'interès a serveis com

iTunes, Spotyfy, suggeriments de cançons o grups relacionats, etc;

- els criteris de recerca que s'han utilitzat per a ubicar la melodia, s'afegiran a la base de dades, de

manera que aquesta s'anirà ampliant gràcies a les contribucions dels usuaris.

Un altre tret diferenciador de lalala és la possibilitat de visualitzar i organitzar automàticament els

concerts, festivals, obres de teatre, musicals, etc., als que hem assistit (Infovis).

A través de la localització geogràfica amb Google Maps i elements enriquits com imatges, vídeos,

àudios i/o enllaços a xarxes socials (API's de Twitter, YouTube, Facebook, etc.) que nosaltres afegim i

que podran ser modificats gràcies a l'editor de texts i imatges de la pròpia aplicació, crearem una

mena de línia de temps que posteriorment podrem explorar i/o compartir amb els usuaris de la

mateixa aplicació o amb la resta de xarxes socials.

La comprensió de la Infovis és clara, ja que va en funció de l'ordre dels espectacles als que hem

assistit i la seva lectura és de dalt a baix per a les diferents històries i d'esquerre a dreta quan n'estem

visualitzant una d'elles.

Un motiu més per a utilitzar lalala són els descomptes que podem aconseguir per les entrades a

espectacles. Aquests descomptes fluctuaran en base al nostre rànking, el qual anirem assolint en

funció a les òptimes col·laboracions per a generar la base de dades, els amics que hem convidat a fer

ús de l'aplicació i el número d'entrades comprades des de la mateixa.


4

A part de tot l'esmentat fins ara i, entre altres serveis bàsics (com ara escoltar música en streaming,

comprar cançons/àlbums o veure'n la lletra), també podrem estar al dia de totes les novetats

relacionades amb els nostres interessos a través de les alertes creades segons les nostres

preferències i, si volem, deixar marcades les cites al nostre calendari (que podrem vincular amb el que

utilitzem habitualment) per què no se'ns escapi cap esdeveniment.

Esquema de lalala:


5

B.2 Reflexió sobre el context

Primer cal saber quines són les diferències més notables entre les aplicacions web i les apps natives.

Les aplicacions web són aquelles que es poden utilitzar en qualsevol dispositiu ja que s'adapten a tots

els sistemes operatius. Aquest tipus d'aplicació s'obren des del navegador del dispositiu i són populars

per la seva fàcil actualització.

Algunes característiques de les aplicacions web:

- no és necessari fer la descàrrega al mòbil, tablet, etc., pel que tampoc ens ocupa espai (memòria) als

dispositius;

- les aplicacions web es troben allotjades en un servidor centralitzat, el que ens dona garantia que

sempre que la utilitzem i des de qualsevol dispositiu, estarem fent servir la versió més actualitzada;

- en conseqüència a l'anterior punt, no és necessari fer cap tipus d'actualització, ja que cada vegada

que al fem servir o refresquem el navegador, aquesta s'actualitzarà automàticament;

- com que l'aplicació no utilitza totes les característiques del dispositiu, el consum de recursos és més

baix en vers una aplicació nativa.

Una de les principals avantatges de les aplicacions web envers les natives, és que no necessiten fer us

de les tendes d'aplicacions, pel que no requereixen ser aprovades ni complir les condicions que

exigeixen per a poder-les utilitzar.

Una altra avantatge és la de ser multi plataforma, de manera que amb pocs canvis poden funcionar en

dispositius de qualsevol sistema operatiu, sigui iOS, Android, Windows, etc., el que es tradueix en una

menor inversió inicial, degut a que la majoria del treball realitzat per al desenvolupament de l'aplicació,

no s'ha de tornar a repetir per a cada sistema.

També s'ha de tenir en compte que les aplicacions web exigeixen menys temps de desenvolupament

si les comparem amb les natives, pel que tenim un punt més a favor d'aquestes.

Un altre aspecte a contemplar i no menys important, és la consistència de l'aplicació amb la interfície

d'usuari de cada sistema operatiu, és a dir, les aplicacions web són úniques per a tots els sistemes

operatius i això fa que es guanyi en uniformitat però a la vegada, normalment, es perdi en

l'enriquiment de personalització proporcionada que sí tenim en les interfícies natives.

L'inconvenient més gran de les aplicacions web és que el seu funcionament, òbviament, es basa en

recursos web, pel que necessiten una bona capacitat de concurrència en els servidors on s'alberguen i

amb bona connectivitat a Internet per funcionar òptimament.

Un altre inconvenient és la seva pròpia venta, ja que la seva difusió no és tan amplia com en el cas de

les aplicacions natives i per tant, el ressò entre usuaris és més lent.

A favor de les aplicacions web podem dir que, moltes d'elles i en concret les d'edició, podrien substituir

a aplicacions d'escriptori sense cap tipus de problema, com per exemple el cas de Pixlr, que vindria

ser com el Photoshop que tots coneixem.

Tal i com es van desenvolupant les aplicacions per a mòbils, crec que el futur d'aquestes està enfocat

cada cop més a les aplicacions web.


6

Per altra banda, les aplicacions natives són aquelles que estan desenvolupades per utilitzar-se en una

plataforma en concret, és a dir, tenen un llenguatges específic per a iOS o Android, principalment.

Característiques de les App natives:

- utilitzen els recursos del dispositiu, és a dir, si per exemple l'aplicació en qüestió pot enviar fotos, ho

farà des de la mateix, sense haver d'anar fins a la galeria del nostre telèfon;

- es poden utilitzar sense la necessitat de tenir connexió a Internet (tot i que algunes aplicacions

requereixen la connexió per gaudir de tots els seus serveis),

- el seu disseny fa que quan la fem servir, la navegació sigui més fàcil i precisa,

- permeten la geolocalització.

Com a avantatge, en un principi, les aplicacions natives es desenvolupen utilitzant el llenguatge

específic de cada plataforma (Java+Xml, Swift, C#...) el que ens permet accedir a les API's disponibles

oferint un millor rendiment quan les usem.

Pel que fa a la seva distribució també en traiem més profit si comparem amb les aplicacions web, ja

que aquestes poden fer difusió a través de les tendes de cada plataforma (App Store, per exemple).

La principal desavantatge que tenen aquest tipus d'aplicacions és el seu cost i temps d'elaboració, ja

que no tenen una única base de codi. Com a exemple d'app nativa, tenim l'arxiconegut Whatsapp.

En general podem dir que per a aplicacions que han d'exprimir la potència del dispositiu o explotar

tots els seus recursos, com ara accedint a sensors, càmeres o per a jocs 3D, farem ús d'aplicacions

natives, mentre que per a les aplicacions de consum d'informació, ens decantarem per les aplicacions

web (com per exemple, GMail).

Exemple aplicacions natives. Exemple aplicació web.

Les aplicacions d'edició d'imatges, vídeo, texts, desenvolupament d'aplicacions, etc., són les que millor

s'adapten als navegadors, com per exemple, Google Docs com a set d'ofimàtica o Pixlr per a l'edició de

fotografies, esmentades ja amb anterioritat.

Exemple aplicacions natives. Exemple aplicació web.


7

Si analitzem la integració de les aplicacions amb les funcionalitat que ofereixen els dispositius mòbils,

ens trobem amb l'inconvenient que els llenguatges web encara no tenen compatibilitat amb totes les

funcionalitats, com poden ser el GPS, l'acceleròmetre, la captura d'imatges, l'agenda amb els nostres

contactes, etc., el que provoca que la seva integració a vegades sigui complexa.

B.3 Integració de l'anàlisi amb els continguts vistos en l'assignatura.

Analitzeu la proposta d'aplicació mòbil segons els principis de Manovich: Compleix amb els

principis dels nous mitjans? Els principis de Manovich poden aplicar-se a la vostra aplicació?

Els 5 principis dels nous mitjans de Manovich són:

1- Representació numèrica: aquest diu que tots els mitjans digitals es composen de codi digital, és a

dir, en última instància, són números (0 i 1) i que permet codificar el que seria l'entorn analògic en

digital. Per exemple, el que seria l'actuació en directe de la veu quan estem entre amics per esbrinar la

cançó (situació analògica), a poder-la registrar amb el micròfon per escoltar-la a través del nostre

dispositiu o, per posar un altre exemple, a la InfoVis, les fotos es guarden en ordre com si es tractés

d'un àlbum de fotos (analògic) on anaves passant pàgines i veient imatges a mode de record.

2- Modularitat o estructura fractal dels nous mitjans: l'aplicació està formada per diferents mòduls

independents que en conjunt formen l'aplicació però que entre ells són lliures i funcionen de forma

autònoma.

La modularitat és la capacitat que presenten els objectes de mantenir sempre la seva estructura sense

perdre la seva identitat tot i que s'uneixin amb altres objectes per a crear conjunts més grans.

Tot i que cadascun dels mòduls que formen un element tingui sentit de manera aïllada, el missatge

central és manté gràcies a la suma dels mòduls. Això és el que s'anomena estructura fractal dels

nous mitjans.

Un objecte dels nous mitjans consta de les parts independents comentades, però alhora, cadascuna

d'elles es composa d'altres més petites i així, de forma successiva fins arribar a la unitat més petita,

com ara un píxel, una nota musical o els caràcters del text.

Per exemple: tenim el mòdul de les llistes, el mòdul dels concerts o de les nostres gravacions, etc.

3- Automatització: aquest principi va relacionat amb els dos principis anteriors, ja que gràcies a la

representació numèrica podem programar i per tant automatitzar el que fa l'aplicació. És a dir, per

exemple, en el cas de l'aplicació proposada quan enviem l'àudio per rastrejar la cançó i una empremta

digital acústica es crea a partir de la mostra per comparar-se amb la base de dades i trobar

coincidències per després rebre informació sobre la cançó, àlbum, enllaços d'interès, etc.

4- Variabilitat: aquest principi diu que un objecte dels nous mitjans no és quelcom fix d'una vegada i

per sempre, sinó que poden existir en diferents versions, que potencialment són infinites.

La proposta d'aplicació també complexi amb aquest principi, doncs seria una app que en cas que

s'executés en altres dispositius que no sigui el mòbil, el contingut d'aquesta seria el mateix però la

representació seria diferent en cada un d'ells.

5- Transcodificació: és a dir, traduir quelcom en un altre format o, més concretament en el nostre cas,

convertir mitjans en dades d'ordinador que mantenen un criteri que fa que segueixi tenint sentit pels

humans.

La capa informàtica i la digital s'influeixen mútuament i ens donen com a resultat una nova cultura que

barreja significats humans i informàtics


8

Suposant que l'aplicació "caigués en gràcia" i el seu ús s'expandís, crec que com a mitjà digital

condicionaria el comportament però en aquest cas, més a la inversa, en altres paraules: la cultura, els

comportaments socials, farien que l'aplicació es desenvolupés o evolucionés més.

Vivim en un moment en què la nostre societat és visual i estem rodejats de grans quantitats i tipus de

dades, de manera que no és d'estranyar que aquesta informació cada vegada es vulgui recollir de

forma atractiva.

Una part important de la proposta de l'aplicació està enfocada en que l'usuari pugui visualitzar la

informació dels espectacles on ha assistit afegint dades i notes que cregui convenient.

lalala "només" està centrada a esdeveniments tipus concerts, festivals, musicals, obres de teatre, etc.,

de manera que penso que els usuaris mateixos cada vegada més l'exportarien a altres àmbits per tal

de poder compartir/exposar les seves experiències de manera agradable a la vista i fàcil elaboració a

través de la InfoVis.

Aquesta evolució de les dades, la propietat que la seva estructura pugui ser visualitzada, ha sigut en

part, fruït del treball de la InfoVis Wind Map, de Wattenberg.

Exposat tot l'anterior, crec que puc confirmar que a l'aplicació de lalala sí se li poden aplicar els

principis de Manovich.

Justificació de les tècniques seleccionades: Quin tipus de tècniques independents del mitjà

incorpora la vostra aplicació? I específiques? Com es relacionen amb els continguts i les

possibilitats d'interacció del disseny presentat?

Segons Manovich podem classificar les tècniques entre específiques i genèriques o independents i diu:

“Una técnica específica del medio es un algoritmo que puede funcionar únicamente con una

estructura de datos.”

En altres paraules: anomenem tècniques específiques a aquelles que no són universals, que no es

poden aplicar independentment del tipus de dades amb els que haguem de treballar.

Per exemple: no podem posar en negreta una imatge com si ho fem amb un text.

"Las técnicas independientes o genéricas son las nuevas técnicas de software que pueden

funcionar con datos digitales en general."

Així doncs, aquestes són les tècniques que poden funcionar independentment de la tipologia de les

dades a les que s'apliquin. Són formes genèriques de manipular dades, és a dir, algoritmes que

canvien en funció de les dades on s'apliquen permetent un treball transversal no condicionat per la

tipologia de les dades, com per exemple: retallar, copiar, enganxar...

Val a dir que sense tècniques genèriques no és possible crear mitjans híbrids i sense tècniques que

ens permetin manipular imatges, vídeo, text, etc., tampoc és possible fusionar diferents dades en un

mateix entorn.


9

A continuació analitzarem algunes de les tècniques més destacables de l'aplicació:

- Enregistrar l'àudio: aquesta és una tècnica específica del medi.

A través del micròfon es grava la mostra de música que s'estigui reproduint, cantant, taral·lejant, etc.

A partir d'aquí, es crea una empremta digital acústica per comparar-se amb la base de dades i trobar

coincidències per després rebre informació sobre la cançó, àlbum, enllaços d'interès, etc.

- Buscador: és una eina específica del medi que ens permet buscar coincidències amb la base de dades

i així trobar sincronia amb el text que hem introduït.

Hi ha diferents mètodes de recerca: escrivint una paraula sola, separades entre comes o a mode de

descripció i el buscador ens oferirà els resultats en cas que continguin coincidències.

- Reproducció de continguts: quan seleccionem una cançó per escoltar-la o quan l'aplicació ens ha

localitzat una de les nostres recerques, ho fem a través d'un tipus de playlist gestionada des de la base

de dades.

Aquesta tècnica és específica del medi i es podria comparar a quan se li demana a un DJ que ens

reprodueixi alguna cançó.

-Visualització de continguts: aquesta és una tècnica independent del mitjà. Quan reproduïm una cançó

ens pot aparèixer la caràtula de l'àlbum o el vídeo clip de la cançó segons la disponibilitat de cada una.

- La geolocalització: aquesta és una tècnica específica del medi. La geolocalització és la capacitat per

obtenir l'emplaçament real de qualsevol objecte, com un mòbil o un ordinador i està íntimament

relacionat amb l'ús de posicionament; la diferència es basa en que l'ús de posicionament concreta més

específicament la posició en qüestió (per exemple un carrer).

Aquest procés és el que generalment utilitzen els SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica).

- Cortar, copiar i pegar: aquestes eines les trobem a l'editor de l'aplicació i són tècniques genèriques o

independents del medi. Els noms d'aquestes accions són una metàfora de la interfície creada en base

al procediment físic que es pot realitzar/treballar sobre un paper.

- Inserir imatges: aquesta és una tècnica independent del medi.

A les imatges que tinguem els hi podrem fer algunes accions com ara desplaçar-les, afegir filtres,

modificar la mida, afegir-li un marc, etc.

- Format de text: aquesta no és una tècnica universal, és a dir, és una tècnica específica dels software.

Des del propi editor de l'aplicació podrem donar format al text amb diferents eines com la negreta, la

cursiva o el subratllat. També podem escollir la font d'entre unes quantes tipografies, modificar el seu

color o la seva mida, decidir l'alineació i afegir el text com a hipervincle.

- Exportar: tècnica independent del mitjà. Un cop hem acabat d'editar la nostra línia de temps amb

l'Infovis, amb aquesta tècnica podem exportar el nostre contingut a les xarxes socials, pàgines web o

altres aplicacions.

- Compartir a xarxes socials: recurs tecnològic específic del mitjà que ens permet establir connexions

amb xarxes socials.

A través de les API de Twitter, Facebook, YouTube, etc., podrem publicar directament les nostres

InfoVis des de la mateixa aplicació.


10

- Afegir links o enllaços: aquesta tècnica específica del mitjà ens permet inserir un enllaç de manera

que podem connectar amb un altre document o aplicació.

- Ús d'API: recurs tecnològic específic del mitjà que ens permet establir connexions amb xarxes socials

sigui per publicar contingut o per registrar-nos a l'aplicació amb una informació ja existent a alguna de

les xarxes socials on ja estem registrats.

- Base de dades: tècnica independent del mitjà necessària per guardar totes les dades i informació

necessària que formen l'aplicació.

Hibridació: Quins elements o funcionalitats d'altre programari incorpora la proposta

presentada?

Segons Manovich la hibridació, Manovich, és "un procés de remediació -fusió de mitjans- que va més

enllà que la multimèdia".

En altres paraules: a la hibridació els elements es fusionen compartint les tècniques de programari i les

interfícies generant noves experiències de forma innovadora i coherent.

A la multimèdia, en canvi, convergeixen diferents mitjans els quals cada un necessita del seu propi

recurs per a poder reproduir-se (sigui un vídeo o un àudio, per exemple). La hibridació és una unió

entre els diferents elements dels diferents mitjans el resultat del qual és diferent a l'ús dels mateixos

elements per separat.

Per exemple, a l'aplicació de lalala tenim l'apartat InfoVis que vindria a ser un mashup on podem

emmagatzemar els esdeveniments on hem assistit sobre un mapa interactiu a la mateixa vegada ens

mostrarà imatges, vídeos, enllaços, texts, etc., sobre un mateix sistema de reproducció i amb una

visualització completa i total de tots els elements que la formen.

Entenent les API's com a codis que permeten a dos programes interactuar, arribem de nou al concepte

que ens defineix Manovich dels softwares híbrids, és a dir: la suma d'aquestes subrutines, funcions i

procediments/mètodes que són utilitzats per altres softwares com una capa d'abstracció, suposen una

manera fàcil de crear nous programes a partir de la combinació dels serveis o dades proporcionats per

les empreses que es troben a Internet.

A l'aplicació fem ús de les API des del principi per registrar-nos, al bloc de compra d'entrades a través

de, per exemple, TicketMaster o quan a la InfoVis hi volem afegir algun comentari o esdeveniment

provinent d'una de les xarxes socials vinculades.

Una altra mostra d'hibridació la podem veure quan, mentre escoltem la reproducció d'un dels vídeos

d'algun dels temes que hem buscat, es reprodueix al mateix temps que podem activar l'opció de llegir

la seva lletra que anirà avançant a mesura que també ho faci la melodia.

Aquestes cançons les podem escoltar des de diferents llocs, és a dir, es poden reproduir des de

YouTube o Spotify, per exemple, pel que tenim una mostra més de com s'ha creat aquesta aplicació

híbrida amb la combinació i interacció d'aquestes API's.


11

En resum i fent referència a la metàfora de l'evolució biològica que nombrava Manovich a l'últim

capítol del llibre per definir les infinites espècies amb la seva respectiva evolució, puc dir que aquest

prototip d'aplicació és la transformació o el resultat híbrid entre aplicacions ja existents com ara

Shazam, editors de textos com podria ser OpenOffice Writer, l'editor d'imatges com ara Photoshop i

l'aprofitament de dades oferides per les API's.

Avui dia casi que tot està inventat, així que una bona opció és millorar el que ja existeix, trobar una

bona combinació entre ells i que això ens doni com a resultat un nou mitjà.

B.4 Aportació personal

Quines opcions creus que podrien evolucionar en un futur, de forma significativa,

d'entre les que presenta la proposta d'aplicació? Com imagines aquesta evolució?

Crec que ara per ara, les opcions que estan en poder d'evolucionar més són les dels mitjans, és a dir, la

hibridació d'aquests.

Si fem un cop d'ull enrere podem veure de quina forma i com han evolucionat els mitjans i, d'ençà uns

anys cap aquí, a una velocitat de vertigen.

És evident que continuaran en aquesta línia, ja que la gent té curiositats però també cada cop més

coneixements i més imaginació gràcies a tot el que a apareixent, fent que cada dia es busquin noves

solucions per acomodar-nos encara més i fent petits - grans passos cap a una modificació o evolució

sobre els medis que ja coexisteixen.

Potser no és recent, personalment ho desconeixia, però crec que les API's i el seu ús juguen

verdaderament un paper crucial en aquesta evolució de mitjans, convertint-se casi bé en una eina clau

i indispensable, fins al punt que ja es parlar d'economia API.

Abans de la irrupció del programari com es podien realitzar les funcions que integra la

proposta que has plantejat? Hi havia aspectes positius, en les funcionalitats analògiques que

s'hagin perdut en el procés de digitalització?

M'agrada quasi tot el que comporta estar en un món digital però a l'hora també m'agraden les coses

on es pot percebre la intervenció humana, que deixi aquella marca que la fa diferent.

Potser és per això que, inconscientment, la meva proposta d'aplicació, en una de les seves funcions

claus com és la gravació de cançons cantades per nosaltres mateixos, necessita la intervenció i

interacció de les persones i que sense elles, pot continuar funcionant, però perd gran part de la seva

essència. Així doncs, en aquest aspecte, la incursió del programari no fa una gran diferència si ho

comparem amb el mètode tradicional que és una situació tant senzilla com cantar davant una altra

persona.

On si hi ha més invasió per part del programari és a l'apartat de la gestió de fotografies o la venta

d'entrades, per exemple.

A la InfoVis, tot i que ja n'hem sentit molt a parlar del tema, les fotografies es poden modificar de

qualsevol manera al nostre antull de manera pràcticament immediata, cosa que fa uns anys enrere era

impensable. Aquí si crec s'ha perdut algo pel camí, i són les sensacions que ens transmeten les

fotografies quan les tenim en còpia de paper entre les mans i no veient-les a una pantalla.


12

Pel que fa a les entrades, ja no cal que hi hagi ningú a l'altre banda per gestionar la seva venta:

encarreguem la quantitat, les paguem mitjançant targeta a través d'una aplicació resolta per a això i

les imprimim (o no, ja que pot ser podem accedir al recinte amb codi QR, per exemple) abans d'anar a

l'esdeveniment.

Fins a quin punt la proposta presentada és una mostra de programari cultural?

Segons Manovich "programari cultural" es refereix a aquell que serveixen de base per a una sèrie

d'accions que acostumem associar amb la cultura i que alhora compleix:

- ser usat per milions de persones,

- es generatiu (transmet i produeix "àtoms" de cultura),

- s'utilitza per a crear i accedir a objectes i ambients de medis,

- és un subconjunt d'aplicacions que faciliten la creació, publicació, accés, possibilitat de compartir i

remesclar.

Així doncs, considero que aquesta aplicació, si arribés a funcionar, sí seria una aplicació cultural, ja que,

per exemple, a través de les gravacions no trobades i que s'intenten esbrinar entre tots els usuaris, un

pot descobrir dades musicals desconegudes fins aquell moment o, a través de la publicació de la

InfoVis que algú altre ha compartit, assabentar-se d'informació sobre alguna obra de teatre, per

exemple, o que ens motivi anar-la a veure si no ho teníem pensat.

Tal i com deia al principi del document a la presentació del projecte, l'aplicació s'ha creat amb la idea

d'usar la música com a eina d'estimulació, coneixement, aprenentatge i diversió.

I és que per molt que alguns polítics ens vulguin fer creure el contrari, la música sí és cultura.


13

Bibliografia

Material docent de l’assignatura:

- Manovich, Lev (2013). El software toma el mando. Editorial UOC - 2013.

Web grafia

- http://www.wikipedia.org/

- http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00239900/index.html?id=2

- http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/alternativas-en-la-programacion-para-dispositivos-moviles/

- http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/apps-vs-web/

- http://www.startcapps.com/blog/web-app-vs-app-nativa/

Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.


http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/alternativas-en-la-programacion-para-dispositivos-moviles/

http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/apps-vs-web/

http://www.startcapps.com/blog/web-app-vs-app-nativa/

fonaments i evolució multimèdia_pr_uoc

Education