unitat 1. fonaments sociolingÜÍstics
TRANSCRIPT
FONAMENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I PSICOLINGÜÍSTICS DE L’APRENENTATGE DE LLENGÜES
Unitat 1
OBJECTIUS 1. Adonar-se del context multilingüe de les nostres aules i de les
necessitats lingüístiques que comporta. 2. Conéixer les bases de l’aprenentatge de primeres i segones
llengües. 3. Reflexionar sobre el tractament curricular de la competència
lingüística en totes les àrees curriculars. Tenim com a finalitat presentar quins són els fonaments de
l’educació plurilingüe que s’han de tindre en compte en el disseny d’un sistema d’educació bilingüe com és el nostre.
La incorporació de la llengua estrangera en edats primerenques, l’alumnat nouvingut, i l’existència de dues llengües oficials, són factors que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar com s’han de tractar les llengües.
TAULA 0. Qüestionari inicial i tasca 1. El multilingüisme en les aules. Una nova
perspectiva pel que fa a les llengües en el sistema educatiu valencià
2. La competència comunicativa bilingüe o plurilingüe Característiques de la persona bilingüe
3. Bases de l’aprenentatge de primeres i segones llengües. Aspectes psicolingüístics del bilingüisme Bilingüisme additiu i bilingüisme subtractiu La hipòtesi dels llindars La competència subjacent comuna
4. Implicacions curriculars 5. Bibliografia
QÜESTIONARI DE CONEIXEMENTS PREVIS
1. Trobeu alguna diferència entre educació plurilingüe i educació multilingüe?
Entenem a partir d'ara una lleugera diferència: Multilingüe és la composició de l'alumnat (per exemple) on conviuen diverses llengües, hi són, no és té en compte res més (o cultures en altre cas), mentre que per Plurilingüe hem d'entendre no només la convivència sinó a més la necessitat de saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una llengua (les dos oficials més l'estrangera), eixes llengües formen part del currículum, a més de tenir en compte les llengües maternes en aquest procés.
2. Enumereu dues qüestions relacionades amb l'aprenentatge de llengua que trobeu en el sistema educatiu valencià actual i que no es trobaven fa uns anys. Les qüestions fonamentals són:
Les que fan referència a la concepció de l'educació (en relació a l'ensenyament-aprenentatge de llengües) des d'un punt de vista monolingüe.
L'existència de dos llengües oficials que s'han de dominar per igual.
La incorporació primerenca d'una llengua estrangera. La incorporació d'alumnat nouvingut. L'ús de dos o més llengües vehiculars
3. Penseu que per a parlar una llengua cal aprendre-la primer i després usar-la?
No. Una llengua s’aprén quan s’usa en diferents contextos, situacions, finalitats, sempre de forma significativa i funcional. Per tant els aspectes pragmàtics, d’ús, són més importants en l’aprenentatge de qualsevol llengua que els continguts gramaticals. En qualsevol Programa d’Educació Bilingüe el que cal és potenciar les situacions comunicatives de tot l’alumnat, per tal que puga desenvolupar progressivament les habilitats d’escoltar, parlar, llegir, escriure i interactuar.
4. A quina edat cregueu que és millor introduir una llengua estrangera en el sistema educatiu?
Que els infants tenen una gran facilitat per a l’adquisició d’una llengua segona, especialment pel que fa al mòdul fonològic, i que el fet de començar prompte potser és l’única garantia per a l’assoliment d’una competència semblant a la del nadiu. Però perquè esta facilitat per a l’adquisició d’una segona llengua o una llengua estrangera es faça efectiva es requereixen tres condicions:
Que la llengua segona siga adquirida en contextos informals amb atenció preferent al missatge, és a dir, utilitzant-la com a mitjà per a fer coses interessants i vitals, i no que siga apresa de manera conscient i dirigida, atenent preferentment a les característiques del codi.
Que la llengua siga apresa en interacció amb parlants nadius que proporcionen un input de qualitat, i la possibilitat d’interacció i de negociació del significat.
Que els aprenents disposen d’una gran quantitat de temps per a l’adquisició.
Llegiu l’apartat 2.2. del document de Vicent Pascual.
5. Considereu que el canvi de llengua llar-escola és perjudicial per a l’individu o pel contrari penseu que pot comportar millores per al desenvolupament cognitiu i personal?
No és perjudicial ja que el nostre Sistema Educatiu no desenvolupa cap programa de substitució lingüística. Tots els Programes d’Educació Bilingüe garanteixen el domini de les dos llengües oficials, valencià i castellà. El canvi de llengua llar-escola és bo, i està justificat per estratègies d’aprenentatge escolar. Per a un alumnat castellanoparlant és la millor opció per poder garantir, al termini de la seua escolarització, un domini semblant en les dos llengües. D’altra banda es garanteix l’ús de la llengua familiar tant en l’àmbit escolar com en l’àmbit personal.
6. Hi ha teories que afirmen que qui adquireix dos llengües en la primera infantesa les domina a la perfecció, però el que ho fa de més gran mai no arribarà a dominar-les de la mateixa manera. Què penseu?
És cert que les estructures cognitives personals, en la primera infantesa tenen una flexibilitat, una permeabilitat que facilita molt l’adquisició primerenca de dos o més llengües. No obstant això també és possible adquirir bona competència lingüística, passat aquest període, en funció del temps de contacte en les diferents llengües, de les situacions comunicatives que es trobe el subjecte de la funcionalitat que trobe als nous aprenentatges, etc.
7. Pot ser que l’aprenentatge d’una segona llengua facilite l’aprenentatge posterior d’altres llengües?
Sí. Hi ha diferents competències lingüístiques comunes a diferents llengües, que una vegada apreses, en qualsevol llengua, no cal tornar a realitzar el seu aprenentatge, ja que es produeix una transferència de coneixements a les altres noves llengües que volem aprendre. Sols s’ha d’ensenyar-aprendre el codi lingüístic. El domini de dos o més llengües facilita la transferència interlingüística
8. Quan s’incorpora una llengua estrangera l’alumnat ja té coneixements sobre la nova llengua?
Sí, ja té coneixements sobre la nova llengua, així com habilitats lingüístiques (encara que no sobre el nou codi) que és compartit amb les altres llengües que ja coneix .
Per exemple a nivell escrit té coneixements sobre vocals, accentuació, paraules senzilles, semblants al nou codi, la direccionalitat del text, la forma de preguntar, l’estructura de l’oració, els diferents tipus de text, etc. A nivell oral pot conéixer fonemes, l’entonació de diferents frases, el ritme, els diferents texts orals, maneres de dir populars, cançons, etc. Trobem ací, una altra vegada, que la transferència de coneixements lingüístics torna a funcionar, en diferents plans; és competència comuna subjacent, que defineix Cummins.
1. EL MULTILINGÜISME EN LES AULES. UNA NOVA PERSPECTIVA PEL QUE FA A
LES LLENGÜES EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ
La situació actual de les nostres aules és molt diferent a la que teníem fa uns quants anys. Estos canvis han obligat els sistemes educatius a buscar solucions puntuals.
Per una banda ens trobem amb alumnat nouvingut procedent d’altres països, amb cultures i llengües molt diverses;
Per una altra, ens trobem amb una gran exigència social d’aprenentatge de llengües estrangers, especialment de l’anglés. Els nostres centres s’han constituït en institucions multilingües que demanen una planificació plurilingüe del sistema educatiu, tant pel que fa a l’elaboració del currículum com a l’organització i planificació del treball de les llengües en l’aula.
Llengües vehicularsÚs de dues o més
llengües vehiculars en el currículum dels centres
Composició multilingüe de l’alumnat
Alumnat procedent de llengües i cultures molt diverses, i amb competències molt diferents
Objectius
plurilingües
Aconseguir que
l’alumnat domine,
realment, les dues
llengües oficials i una o
dues d’estrangeres
2. LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA BILINGÜE O PLURILINGÜE
2.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA BILINGÜE El sistema educatiu valencià actual, seguint les recomanacions del
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) es proposa l’objectiu d’aconseguir que els alumnes esdevinguen persones plurilingües.
Ara bé què és realment una persona bilingüe o plurilingüe? La psicolingüística no avala la creença que una persona bilingüe o plurilingüe siga la suma de dos o tres monolingües. Al contrari, pel que fa a l’emmagatzament i al processament de la informació i pel que fa al comportament en situacions comunicatives, la persona plurilingüe es configura com un parlant-oient amb unes característiques pròpies i específiques, diferents de les persones monolingües.
Actualment la concepció que es té de la persona plurilingüe és bastant diferent de la que es tenia en el passat. Avui en dia es creu que les llengües que domina la persona bilingüe o plurilingüe estan fortament interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, cosa que li proporciona una competència comunicativa integrada i una personalitat específica
La persona bilingüe
Té un repertori verbal constituït per diferents
varietats (dialectes, registres o estils) de dues o més
llengüesÉs capaç d’utilitzar
destreses interlingüístiques
(interpretar i traduir) a més de les
intralingüístiques (escoltar, parlar, llegir, escriure i
interactuar)
És capaç d’adquirir i integrar
coneixements de diferents camps del
saber, d’usar-los indistintament, i de
posar-los de manifest en les
diferents llengües que coneix.
És capaç d’utilitzar aquestes varietats
de manera funcional en les seues
activitats comunicatives
segons la situació, l’interlocutor i el
tema de la interacció
Posseeix estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic adquirides en la
seua experiència d’aprenentatge de més
d’una llengua.
Sol presentar actituds favorables envers altres
llengües i cultures, i envers els grups socials a què corresponen, té i una
certa facilitat per a integrar-s’hi, en major o
menor grau si les circumstàncies són les
adequades.
Pot experimentar influències cross-lingüístiques entre les llengües que
coneix
Què és el bilingüísme additiu i subtractiu?
B. ADDITIU: La L1(per exemple el CASTELLÀ) dels quals és la llengua dominant de la societat, molt prestigiada, i sense cap perill de ser reemplaçada en la competència d’estos alumnes per la L2 (VALENCIÀ). L’alumne afegeix una altra llengua rellevant al seu repertori verbal inicial sense que la seua L1 es veja afectada. És per açò que estos alumnes assoleixen una elevada competència en les dues llengües.
B. SUBTRACTIU. Per contra, els estudis amb resultats negatius es refereixen a alumnes de llengua minoritzada la L1(VALENCIÀ) dels quals va sent gradualment reemplaçada, en el procés d’ensenyament de la L2 (CASTELLÀ), per aquesta mateixa llengua, més prestigiosa. Forma de bilingüisme perquè sembla que hi haja una subtracció progressiva de la L1 que es veu reemplaçada en la competència de l’alumne en la L2.
Conclusió: L’ensenyament mitjançant una segona
llengua no planteja cap problema quan la llengua dels alumnes és més feble que la llengua del programa, i especialment quan els xiquets i les xiquetes procedeixen de llars amb un estatus sociocultural baix, els resultats poden ser desastrosos. En aquest cas és convenient, precisament, la instrucció en la llengua pròpia.
HIPÒTESI DELS LLINDARS
Segons Cummins (1979) i Toukomaa, i Stnab-Kangas (1977), els xiquets i xiquetes bilingües han d’assolir uns determinats nivells de competència en les dues llengües per tal d’evitar els desavantatges cognitius i afavorir que els aspectes potencialment beneficiosos de convertir-se en bilingüe influïsquen positivament en el seu funcionament intel·lectual.
L’explicació la trobem en la hipòtesi del nivell llindar
La competència lingüística que els xiquets i les xiquetes assoleixen en les dues llengües actua com a variable que intervé entre les experiències d’aprenentatge bilingüe i el funcionament intel·lectual.
Certs xiquets i xiquetes poden experimentar dificultats cognitives a causa de la seua experiència bilingüe si no ultrapassen el primer nivell llindar, és a dir si els nivells de competència que arriben a assolir en les dues llengües és baix.
És el que podria passar amb els xiquets i les xiquetes de llengua minoritzada, escolaritzats en programes de submersió. Es tracta dels bilingües limitats.
Si els xiquets i les xiquetes tenen un nivell de competència adequat per a la seua edat, almenys en una de les dues llengües, la seua experiència bilingüe probablement no tindrà cap conseqüència negativa, però tampoc cap de positiva. Seria el cas, potser, dels alumnes de la llengua majoritària i prestigiosa, que a més d’una bona competència en la llengua pròpia, assoleixen una competència limitada en la L2. Són bilingües menys equilibrats.
Només quan els xiquets i les xiquetes tenen una competència adequada a la seua edat en les dues llengües, manifesten tots els avantatges cognitius proporcionats per la seua experiència bilingüe. Es converteixen en bilingües equilibrats.
LA COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
Podem augmentar la competència en una de les llengües mitjançant la instrucció directa en l’altra.
Actualment, la investigació psicolingüística estableix que l’experiència amb qualsevol de les dues llengües pot promoure el desenvolupament de la competència subjacent comuna de les dues llengües si hi ha una motivació adequada i una exposició suficient, bé a l’escola, bé en el context social. Aquesta concepció s’anomena competència subjacent comuna. El magatzem és comú i s’omplirà independentment de per on s’òmpliga.
La investigació en programes bilingües demostra que la L1 (llengua minoritària) ha de ser promoguda a l’escola i no es ressent la L2 (dominant) ja que si es treballa a partir de la L1 s’està adquirint competència lingüística, cognitiva i acadèmica d’aquesta llengua, la qual es transferirà a la L2 sense cap problema.
Si aprens a conduir en un determinat cotxe, ja saps una sèrie de coses que et seran útils quan et poses al volant d’un altre cotxe. Encara que poden haver-hi diferències, intermitents es connecten de manera diferent o les marxes entren amb més o menys facilitat, com més cotxes diferents conduïsques, més augmentarà la teua capacitat de conducció.
L’ÚS LINGÜÍSTIC DELS ALUMNES DELS PROGRAMES EDUCATIUS
BILINGÜES ESTUDI DE JOSEP BALDAQUÍ http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/
2727/1/Baldaqui-us_linguistic.pdf
http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm
http://www.ua.es/spv/observatori/
FONET
CURRO
Defineix de forma clara i concisa els conceptes de normalització lingüística, normativització, bilingüisme, bilingüisme unilateral, bilingüisme assimilista, diglòssia, llengua minoritzada, llengua majoritària, lleialtat lingüística i norma d’ús implícita i explícita. Després, aplica’ls a l’anàlisi de la situació següent.
Curro, cansat de les seues vacances al Carib, va decidir anar a Nova York. Mentre es prenia una cervesa en un bar, va escoltar el cambrer, que era “hispano”, parlar castellà amb el cuiner. Content d’escoltar la seua llengua en terra estranya, li va parlar també en castellà. Tanmateix, el cambrer li va continuar parlant en anglés. Quan Curro li va demanar per què no parlava castellà amb ell, li va dir que el propietari del bar volia que amb els clients sols es parlara anglés, perquè si no es podrien pensar que era un bar de poca categoria.
ESPECÍFIC MAIG 2010
B1. El domini dels llenguatges terminològics i dels programes de gestió de terminologia tenen cada dia més importància en el món de l’ensenyament. El professorat de les àrees no lingüístiques esdevé transmissor de models de llengua culta i científica. Enguany t’incorpores a un programa on vehicularàs els continguts de la teua assignatura en anglés o en valencià. Com has preparat el reforç lingüístic en anglés o en valencià (tria) del vocabulari de la teua especialitat? Quins recursos fas servir per actualitzar-te?
B2. Els programes anomenats “plurilingües” i els programes bilingües enriquits incorporen alguna llengua estrangera, la qual s’afegeix al valencià i al castellà, per a vehicular continguts curriculars. Ets el representant del teu centre per a explicar com funciona un d’aquests programes als pares i mares. Elabora un seguit de respostes que hauries de tindre preparades tot pensant en les preguntes que ja preveus que et faran.
B3. Has perdut els llibres de text i ha de fer una classe de la teua àrea, assignatura... ja, ara mateix. Prepara el que serien dues pàgines del llibre de text que utilitzes normalment sobre el tema que vulgues, amb totes les característiques d’aquesta tipologia textual. Has de fer-ne l’esbós, el disseny... no cal que escrigues tot el contingut que vols explicar a l’alumnat sinó solament iniciar les idees.
PROVA ORAL maig 2010
Heu de triar entre una de les dos propostes que vos indicarà l'examinador/a. Prepareu un breu esquema d'ajuda a la intervenció
Curs Específic B Qüestions B01. Què significa fer un tractament integrat
de llengua i continguts? B19. Explica quins són els beneficis d’un sistema
d’ensenyament amb tres llengües vehiculars (valencià i castellà cooficials) i anglés (com a llengua estrangera).