DIPLOMÀTICA

DOCUMENTS MEDIEVALS, MODERNS I CONTEMPORANIS

14/04/23 Diplomàtica 1

Diplomàtica14/04/23 2

FONAMENTS DE DIPLOMÀTICA - I

Joan Soler JiménezCurs 2011-2012Màster - ESAGED

DIPLOMÀTICA VS. DIPLOMÀCIA

• La Diplomàcia pot ser entesa com:• L'art i la pràctica de conduir les negociacions

entre nacions.• La carrera de qui s’ocupa en aquestes

negociacions.• El tacte, habilitat, a portar un afer delicat.• Un dels membres de la diplomàcia d'un país es

pot anomenar Diplomàtic o Diplomàtica.• Els estudiosos de la Diplomàtica són els

Diplomatistes.

Diplomàtica14/04/23 3

DIPLOMA

• Del verb (= duplicar) i del llatí duplo. • Ús extrany: no representa la realitat, pocs

documents reben aquest nom.• Roma: un tipus de document compost d’una

làmina de bronze doblegada que també rep el nom de díptic.

• No significa per res el gruix real de la documentació pública produïda en cap època.

Diplomàtica14/04/23 4

DIPLOMA

• Tipus documentals de caire militar emanats pel Senat o per l’Emperador de caire militar:

• Permissos de circulació del CURSUS PUBLICUS (servei postal personal de l’Emperador).

• Els decrets que servien per reconèixer els veterans l’anomenat IUS CIVITATIS (dret de ciutadania) i l’IUS CONUBII (dret a contreure matrimoni, i per tant, a transmetre la ciutadania romana als seus descendents i familiars directes).

Diplomàtica14/04/23 5

Diplomàtica

Diploma militar de Seulo (Sardenya) del 13 de maig del 173 dC

14/04/23 6

DIPLOMA

• En època medieval: RAR, i només per a designar alguns PRIVILEGIS REIALS.

• DIPLOMA OTTONIANUM o PRIVILEGIUM OTTONIANUM (962). De presumpta falsetat durant alguns anys però acceptat com a còpia autèntica a l’actualitat. L’elecció papal s’hauria d’esdevenir només amb el consens de l’Emperador del Sacre Romà Imperi. Otó tindrà drets militars sobre la ciutat de Roma. Joan XII accepta i jura el pacte al l’emperador.

Diplomàtica14/04/23 7

DIPLOMA

• DIPLOMA HEINRICIANUM, confirmació del 1020 del Diploma Ottonianum. Entre Enric II i Benet VIIII a Bamberg. El document ha estat sobrevalorat i semblaria més d’interès del papa que no pas del propi emperador que ho trobaria com un inconvenient. El papa es vol protegir militarment, i l’Emperador no tindria operatiu suficient per a poder-lo assegurar. Revocats l’any 1059 pel papa Nicolau II al Concili de Laterà.

• La denominació de Diploma és, també en aquests casos, una raresa i potser aportada en època posterior a la seva redacció.

Diplomàtica14/04/23 8

DIPLOMA

• Humanistes: qualsevol document emanat per una autoritat sobirana o alguna alta jerarquia (eclesiàstica o senyorial) carregat de certa solemnitat.

• No correspon a la denominació precisa del propi document.

• El nom de la disciplina perviu com una raresa, tot i que està acceptada i ja no es posa en dubte.

Diplomàtica14/04/23 9

DIPLOMA

• No designa un tipus documental precís = permet l’ús generalitzat.

• Catalunya = sinònim de PRECEPTE O PRIVILEGI reial d’època carolíngia o, de manera més genèrica, de document solemne.

• Concepte DIPLOMATARI per a l’edició de pergamins documentals.

Diplomàtica14/04/23 10

DIPLOMA

DIEC2: • Escrit o acta que expedeix una universitat, una

facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi.

• [BB] Text escrit de naturalesa jurídica redactat segons unes normes que li donen credibilitat.

Diplomàtica14/04/23 11

DIPLOMÀTICA

DIEC 2:• [BB] [LC] La disciplina que té per objecte

l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics.

• Definició que no recull les competències d'aquesta disciplina de manera exhaustiva.

• Oblida el seu ús en l'estudi de la producció documental moderna i contemporània.

Diplomàtica14/04/23 12

14/04/23 Diplomàtica 13

14/04/23 Diplomàtica 14

ORIGENS

TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL

• NOVELLAE LXXIII (538dC): De instrumentorum cautela et fide parla de la Collatio litterarum.

• Innocenci III (s.XII): “En els diferents casos es veurà la falsetat per l’estil del text, per la forma de l’escriptura, per la qualitat de la pell, per la unió dels fils, per la forma de lligar-se la butlla, etc.”

• Alfonso X (s.XIII): “Haber homes sabidores et entendudos consigo que sepan bien conoscer et entender las formas, et las feguras de las letras e los variamientos d·ellas”.

Diplomàtica14/04/23 15

TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL

• Analitzar la datació si s’advertia contradicció amb els fets que adduïa el document.

• Simple sospita activava comprovacions sobre la seva autenticitat.

• Decisió final sempre en mans de jutges i/o sacerdots.

Diplomàtica14/04/23 16

ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA

• FRANCESCO PETRARCA l’any 1361 demostra a Carles IV la falsetat d’uns privilegis concedits por Juli Cèsar i Neró a la Casa dels Àustria.

• LORENZO VALLA (principis segle XV) demostra que una carta a Abgar V, rei de Mesopotàmia (15-50 dC), atribuïda a Jesús, era un apòcrif.

• Aixeca l’ombra del dubte sobre l’autenticitat d’altres documents espuris i posa en discussió la pròpia vida monàstica fonamentada en més d’un presumible engany.

Diplomàtica14/04/23 17

ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA

• 1440, durant el pontificat de Eugeni IV, Lorenzo Valla escriu el text (publicat només el 1517): De falso credita et ementita Constantini donatione.

• Amb arguments filològics i històrics, demostra la falsedat de la Donació de Constantí (Constitutum Constantini), document apòcrif a partir del qual l'església justificava la seva aspiració al poder temporal.

Diplomàtica14/04/23 18

ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA

• D'acord amb aquest document, l'emperador Constantí, en el moment de transferir la seu de l’Imperi a Constantinoble, havia deixat la resta del territori de l’Imperi Romà a l'Església. I això, no era cert.

• La demostració de Valla era correcta. El Constitutum és un escrit del s.VIII o s.IX.

Diplomàtica14/04/23 19

ESTUDI HISTÒRIC MODERN

• JOHANNES THURMAIR (AVENTINUS) (1477-1534): considerat un dels primers historiadors professionals de la Història.

• Descobreix moltes falsetats a diferents cròniques (documents d’ordre narratiu).

• En canvi dóna per autèntics molts documents jurídics clarament falsos (documents de natura jurídica).

Diplomàtica14/04/23 20

BELLA DIPLOMATICA [S.XVII]

• Conflictes jurisdiccionals sorgits a Centre Europa a la fi de la Guerra dels Trenta Anys (1648).

• La bellum més antiga (1633-1638) s’esdevé entre l’arquebisbe de Trier i el monestir de Sant Maximí al voltant d’una suposada antiga dependència del dit monestir a la ciutat i no a l’Imperi.

• NICOLAUS ZYLLESIUS, defensor del monestir, analitzant els documents aportats per Trier formulà observacions crítiques.

• P. ex: A la cancelleria dels reis merovingis no es coneixia encara la datació segons l’era cristiana i el llatí no era d’acord al d’aquella cancelleria.

Diplomàtica14/04/23 21

BELLA DIPLOMATICA [S.XVII]

• HERMANN CONRIG el 1672 preparà un ampli estudi amb el títol Censura diplomatis quod Ludovico imperatori fert acceptum coenobium Lindaviense (Lindau Heider).

• Es considera el primer tractat escrit de Diplomàtica entesa com a disciplina científica.

• Els errors lingüístics, per si sols no constitueixen prova contra la genuïnitat d’un document original.

• Si l’ortografia i la llengua d’un document són propis d’un temps o d’una cancelleria, aleshores aquest element constitueix un signe de manca de genuïnitat.

• Estudi Filològic + Raons Històriques + Coneixement del Context de Producció.

Diplomàtica14/04/23 22

VERI AC FALSI DISCRIMEN [S.XVII]

• DANIEL PAPEBROCH, jesuita Bollandista (de JEAN BOLLAND) publicà el 1675 el Propylaeum antiquarium circa veri ac falsi discrimen in vetustis membranis.

• Estudia un únic diploma, un presumpte document de Dagobert a favor del monestir d’Oeren a Trier.

• El seu estudi no es produeix per interessos pràctics sinó per un interès només científic.

• El mètode seguit era el de CONRIG … però no el cita.• També considerà falsos certs documents del monestir de

Saint Denis prop Paris …

Diplomàtica14/04/23 23

MAURISTES (S.XVII)

• A Saint-Denis, des de 1618, la congregació de Sant Maur es dedicava a l’estudi de la documentació medieval sota la guia de dom GREGÓIRE TARISSE i després de dom LUC D’ACHÉRY.

• Sens dubte Papebroch buscava la confrontació i lluir la seva sapiència davant la congregació. Els mauristes van sentir-se agredits.

• S’encarrega a dom JEAN MABILLON la refutació de les opinions de Papebroch.

Diplomàtica14/04/23 24

14/04/23 Diplomàtica 25

NEIX LA DIPLOMÀTICA

DIPLOMÀTICA [S.XVII]

• El 1681 apareix el De Re Diplomatica libri VI.– I. Nocions generals de Diplomàtica.– II. L’estil i fórmules documentals.– III. Anàlisi de documents particulars.– IV. Diferents procedències documentals.– V. Història de l’escriptura antiga.– VI. Col·lecció diplomàtica amb comentaris.

Diplomàtica14/04/23 26

DIPLOMÀTICA [S.XVII]

• Quod observationes nostrae non tantum muniant viam contra falsariorum imposturas, sed etiam privatis publicisque personis atque ecclesiis non parum conferant adjumenti ad sinceras litteras, chartasque suas vindicandas adversus pseudocriticos nonnullos.

De Re Diplomatica, Liber I, p.2.

Diplomàtica14/04/23 27

DIPLOMÀTICA [S.XVII]

• Avaluar la falsetat o l’autenticitat dels documents.• Determinar la validesa del testimoni des d’un punt de

vista científic, no influenciat per cap interès parcial.• La seva utilitat serà la preservació i la defensa dels drets

manifestats en els documents, a fi i efecte que els seus possessors puguin reinvindicar-ne la seva validesa i oportunitat.

• Definició d’un mètode que permet una aproximació formal i no necessàriament jurídica o filològica, a l’autenticitat documental.

• La forma serà l’element d’anàlisi fonamental.

Diplomàtica14/04/23 28

DIPLOMÀTICA [s. XVIII]

• Els maurins René Prosper Tassin i Charles François Toustain: Noveau Traité de Diplomatique (1750-1765).

• És un veritable tresor per a paleògrafs i diplomatistes encara avui dia.

• Mètode de Mabillon i font interessantíssima de documents de monestirs francesos.

Diplomàtica14/04/23 29

DIPLOMÀTICA [s.XIX]

• Revolució Francesa: la necessitat de recórrer als documents per a justificar drets del passat es perd definitivament.

• Els drets d’ordre feudal i rendatari queden abolits, de manera que l’estudi diplomàtic perd gran part de la seva funció originària.

• L’estudi diplomàtic queda com un estudi erudit i científic, allunyat de les necessitats jurídiques dels seus inicis.

Diplomàtica14/04/23 30

DIPLOMÀTICA [S.XIX]

• La Societas aperiendis fontibus rerum Germanicarum, inicià l’edició i estudi dels diplomes dels sobirans alemanys. És l’origen dels Monumenta Germaniae Historicae (1819)

• Es funda l’École de Chartes com a escola per a l’estudi científic dels documents medievals, la qual encara avui en dia funciona (1821).

Diplomàtica14/04/23 31

DIPLOMÀTICA [S.XIX]

• JOHANN FRIEDRICH BÖHMER comença a editar els Regesta Imperii, que serviran de mètode de treball a JAFFÉ, POTTHAST i WIEDERHOLD per a l’edició dels Regesta Pontificum Romanorum, és a dir, el registre, la localització i l’edició crítica dels documents de la cancelleria papal (1831).

Diplomàtica14/04/23 32

DIPLOMÀTICA [S.XIX]

• Problemes d’aquestes iniciatives:• Aproximació centrada només en la forma.• Concepció del DOCUMENT-MONUMENT. • No hi ha CONTEXT que permeti la seva correcta

interpretació, i a vegades, que faciliti l’edició.• Simple enumeració de documents i en el millor

dels casos una edició, però sense entendre el seu motiu de ser.

Diplomàtica14/04/23 33

DIPLOMÀTICA [S.XIX]

• JULIUS FICKER (1877-1878): Moltes de les dates errònies o les localitzacions imprecises, poden ser fonamentades en la no comprensió de la manera com el document s’ha produït.

• Això fa que, per primera vegada, es plantegi la necessitat d’estudiar la GÈNESIS documental: les diferents parts i moments de la producció, el PROCEDIMENT.

Diplomàtica14/04/23 34

DIPLOMÀTICA [S.XIX]

• THEODOR VON SICKEL (1861-1882)• DIPLOMA = QUALSEVOL DOCUMENT i no només de

document emanat per una entitat sobirana o institució.• Introdueix l’estudi del DOCUMENT PRIVAT.• Forma documental, documents públics o de grans

institucions, comprendre la gènesis i el procediment de creació, no és suficient.

• Estudiar els AUTORS dels documents. I per fer això, caldrà estudiar les PERSONES que intervenen directament en la seva confecció, però també la INSTITUCIÓ que acaba dotant de credibilitat i autoritat el producte final.

Diplomàtica14/04/23 35

DIPLOMÀTICA [S.XIX]

• A principis de 1890 disposem d’una ciència Diplomàtica plenament definida.

• L’estudi del CONTEXT DE PRODUCCIÓ:– INSTITUCIÓ – GÈNESI I PROCEDIMENT – PERSONES – TIPUS DOCUMENTAL.

• L’avaluació de L’AUTENTICITAT: – TRADICIÓ DOCUMENTAL – FORMA.

Diplomàtica14/04/23 36

DIPLOMÀTICA [S.XIX]

Diplomàtica14/04/23 37

DIPLOMÀTICA [s.XX]

• ARTHUR GIRY i ALAIN DE BOÜARD, tots dos professors de l’École de Chartes són els primers a realitzar un estat de la qüestió sobre la Diplomàtica al tombant del segle XIX i XX.

• En àmbit alemany HARRY BRESSLAU realitza un tractat sobre Diplomàtica de les cancelleries papal i imperial (1912-1932).

• CESARE PAOLI renova la Diplomàtica a Itàlia.

Diplomàtica14/04/23 38

DIPLOMÀTICA [s.XX]

AUTENTICITAT DOCUMENTAL =

VERACITAT HISTÒRICA

Diplomàtica14/04/23 39

DIPLOMÀTICA [S.XX]

• La resposta és NO.• L’autenticitat documental permet determinar

la capacitat del document per ser un testimoni d’un fet o acte.

• Però això no vol dir que aquell fet s’esdevingués realment en el passat.

Diplomàtica14/04/23 40

DIPLOMÀTICA [S.XX]

• Historiador o Jurista pot determinar la veritat històrica, … si és que n’és capaç.

• Diplomatista verifica que el document és cert, s’ha realitzat d’una manera determinada, prové d’on diu que prové i segueix una forma adequada.

• Historiador, en canvi, avaluarà el contingut del document, la seva informació.

Diplomàtica14/04/23 41

14/04/23 Diplomàtica 42

DIPLOMÀTICA.CAT

43