www.diaridegirona.catRECICLEU-ME

DdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

De l’1 al 5 de juliol se celebra a laCellera de Ter el Festival d’ArtDigital i Electrònica (FADE). MarcelFarrés, expert en apps per a mòbilsi Ipads, hi presentarà unsintetitzador de música electrònicaper a Androids i tauletes

Elsmeusfillsatenenméselmòbilquea mi: deixin ja d’inventar aplicacions!

Realment és un fet habitual. Cada diaes veu més gent atenent el mòbil men-tre camina, mentre van en transport pú-blic... És una llàstima, perquè per culpadel mòbil es perden la realitat que suc-ceeix al seu voltant.

Cap on va el futur de les aplicacionsper mòbil?

(S’ho pensa) Encara no tenim els mit-

jans tècnics necessaris, però crec que elfutur va cap a aplicacions que augmen-tin la realitat.

Perdó?Que mitjançant el mòbil puguem ob-

tenir més informació d’allò que ens en-volta, un reconeixement de l’entorn atemps real. Augmentar l’experiència realgràcies a tenir-ne més informació.

Ens comuniquem més que abans?Ens comuniquem més però de pitjor

manera. Hi ha molts més missatges peròa la vegada són més superficials. Les no-ves tecnologies han portat una comuni-cació més buida i més indefinida.

Per què en diem telèfon si a penes elfem servir per trucar?

He, he, potser per costum, perquè enveritat les trucades ja són el de menys.R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

«Les novestecnologies han portatuna comunicació mésbuida i indefinida»

Marcel FarrésPotserun80%del’úsquefemdelsmò-bilsnotéresaveureambtrucades.Sónmés ordinadors que telèfons.

Es pot viure sense un mòbil d’ul-timíssima generació?

Crec que sí. És interessant viure untemps sense el mòbil, donar-li vacan-ces de tant en tant. Vivim massa cosesalhora i no tenim temps per tot. No éssa estar-ne sempre pendent.

Un festival de noves tecnologis a...la Cellera. Tant ha canviat el món?

Ha canviat del tot. Fa 20 anys segu-rament la gent de la Cellera no teniaaccés al mateix que els de Girona.Avui, gràcies a Internet tothom té ac-cés a tots els avançaments. Almenys aEuropa.

Com imagina que serà la vida d’a-quí a un segle?

Impossible saber-ho. Però si fa 15 o20 anys era impensable tot el que es-tem vivint! Hi haurà molts avenços.

Per a millor o per a pitjor?Això s’haurà de veure. Més que de

la ciència i la tècnica dependrà de l’úsque en facin les persones.

No preferiria tornar a quan el te-lèfoneraunimmobleambundiscplede números?

Em quedo amb l’actualitat. Peròhem d’agafar només allò positiu delque se’ns ofereix. És difícil, no sempres’aconsegueix.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

ESTUDIANTD’ENGINYERA DESISTEMESAUDIOVISUALS

«És interessantdonar vacancesal mòbil detant en tant»

Marcel Farrésassenyala que lamaldat o bondatdel futur nodependrà delsavenços sinó del’ús que en facinles persones

�

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

Albert SolerGIRONA

DIARID

EGIRO

NA

a Devesa és un parc urbàde dimensions europees,ubicat en una petita ciu-tat mediterrània, els seus

arbres centenaris han crescut com sifossin grans columnes de granit i enels seus passejos centrals s’hi confor-men una mena de naus immenses,com les d’una catedral gòtica.

Però la Devesa és una assignaturapendent de la ciutat, assetjada des detemps immemorial per edificacionsestranyes i automòbils empudega-dors. Girona no ha tingut cura de laseva Devesa i l’ha mantingut durantdecennis com un abocador d’esde-veniments sorollosos i massius.

El camp de Mart, un gran recinteverd, ha estat ocupat de mica enmica per la Fira de Girona i actual-ment només serveix per anar-hi adesfogar els gossos. Només els nou-vinguts aprofiten de debò l’espai, elsgironins li donen l’esquena, comen-çant per l’alcalde, que quan estava al’oposició en va fer camp de batalla ique ara ha deixat de banda, acuciatpotser per altres necessitats electo-rals.

Per molt que ens entestem a om-plir les guies turístiques amb imatgesde postal, els arbres venerables de laDevesa no duraran per sempre, igualque els mortals habitants de la ciutatgrisa i la Devesa continuarà essentaquell paradís perdut que proclama-va Narcís-Jordi Aragó, perdut i mairetrobat del tot. De fet, ara que hipenso, us imagineu una Devesa alcentre de Barcelona? Segur que, cui-dada i mimada, esdevindira un delsgrans atractius de la ciutat, lluiria a laportada de les guies i seria de visitaobligada. Però la Devesa per desgrà-cia és a Girona i els gironins conti-nuen malbaratant aquest fràgil patri-moni.

L

GIRONAI LA DEVESA

L’APUNT FINAL

EDITOR� quim@curbetcg.com

Quim Curbet